logo

El Refugi

Magazín de tarda, amb Daniel Martínez Magazín de tarda, amb Daniel Martínez

Transcribed podcasts: 332
Time transcribed: 24d 21h 51m 57s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

acústics simultanis de 30 minuts en format 360 graus que es faran a Can Cardona, al Mercat i al Claustre de les Escoles. Els concerts, a càrrec de la Filadora, Silvestre Esbeus i Clàudia Cabero, començaran a les 11 del matí i funcionaran amb un sistema de recorregut rotatiu de manera que el públic, dividit en grups, es desplaçarà entre els tres espais per assistir a totes les actuacions. L'entrada, amb un preu únic de 7 euros, inclou l'accés als tres concerts i es pot adquirir anticipadament a través d'Antràpolis o la Secretaria de la Taneu.
El festival continuarà al Pati del Roure de la Taneu amb una calçotada popular oberta a la ciutadania, amb opcions de menú per socis, públic general i infants. La jornada es claurà amb una sessió de corrandes a càrrec del grup Glosa Càustica, que aportarà humor i improvisació per allargar la celebració fins la tarda.
I en política, l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha passat pels micròfons a Ràdio d'Esvern per fer un balanç de l'actualitat municipal després de la celebració del ple ordinari del mes de gener. Durant l'entrevista, l'alcalde ha destacat que aquest 2026 ha de ser un any de canvis significatius amb l'acceleració de projectes estratègics que han d'agafar velocitat durant el primer trimestre.
Un dels punts destacats de la sessió plenària ha estat l'aprovació de la modificació de crèdit per ajustar les retribucions dels càrrecs electes i les dotacions dels grups municipals. Basaganyes ha justificat aquesta mesura per equiparar l'increment salarial dels polítics al dels treballadors públics de l'Ajuntament, que van rebre un augment del 4% fruit dels acords estatals.
D'altra banda, el ple ha donat llum verda a la moció de Junts per la creació d'un espai d'osti social i nocturn. L'alcalde ha reconegut la mancança d'oferta local des del tancament de la mítica discoteca del Gualden i ha explicat l'estratègia del govern. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Elias.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de ratlles d'esvern. Jo sóc el Jaume Alies i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja m'ha arribat el dimecres, ja estem a la meitat de la setmana, i escolta, avui fa un dia solejat, un dia molt bo, un dia radiant, que venen ganes de fer coses, de moure's. Així que va, endavant, deixem-nos de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa amb la Montse Baqués, seguidament curiositats del motor amb l'Iker Blanco. A continuació parlarem de l'Asperger amb el Francesc i posarem fi amb la pantalla gran amb el Daniel Aragón.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlasca, ha assegurat que no tenia coneixement de la denúncia per agressió sexual contra el número 2 de la Policia Nacional, el comissari José Ángel González Jiménez, designat pel Ministeri d'Interior. El cas es va fer públic ahir a través de la premsa. Un agent de la Policia Nacional ha denunciat haver estat víctima d'una presumpta agressió sexual per part del seu superior jeràrquic.
Segons la querella, els fets haurien tingut lloc el 23 d'abril del 2025, després que ella hagués posat fi a una relació prèvia amb el comandant. La denunciant assegura que va rebutjar de manera clara i reiterada qualsevol acostament i que el comandament
va actuar amb violència física i intimidació, aprofitant la seva posició d'autoritat. També denuncia un suposat assetjament posterior. En declaracions al Congrés dels Diputats, Marlaska ha afirmat que des del Ministeri no sabien res d'aquests fets i que tan bon punt es va conèixer la querella, es va demanar la renúncia immediata del comandament.
El ministre ha negat haver tapat cap informació i ha acusat el Partit Popular d'instrumentalitzar el cas per desgastar el govern central. També ha anunciat l'obertura d'una informació reservada sobre un altre comissari per presumptes coaccions a la denunciant a qui hauria ofert diferents destinacions dins del cos. Davant les pressions del PP, Marlaska ha assegurat que dimitirà si la presumpta víctima considera que no s'ha sentit protegida.
La única persona que podré yo aceptar cualquier crítica es de la propia víctima. Si la propia víctima no se ha sentido protegida o ha entendido que este ministro le ha fallado en algún sentido, evidentemente yo sí que renunciaré y sí que dimitiré. El jutge ha citat a declarar el comissari investigat i la denunciant el pròxim 17 de març per presumptes delictes d'agressió sexual.
Acord entre els comuns i el govern català per reforçar els ajuts al lloguer en el marc de la negociació pels pressupostos. L'entesa preveu destinar-hi 300 milions d'euros aquest any i 100 milions més que fins ara amb l'objectiu... És a dir, 300 milions d'euros aquest any, 100 milions més del que es feia fins ara, amb l'objectiu d'arribar a prop de 50.000 famílies més.
També s'amplia el límit de renda per topar per optar a l'ajuda que passa dels 25.000 euros als 36.000 euros anuals i s'eleva el topall del preu del lloguer subvencionable per adaptar-lo als preus actuals del mercat. L'acord forma part de les converses entre el govern i el grup dels comuns al Parlament, liderat per Jessica Albiach.
i podria anar acompanyat d'un pacte per limitar la compra especulativa d'habitatges. A més, aquesta setmana ja s'ha anunciat la creació de 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos.
El Departament d'Educació ha proposat als sindicats un augment progressiu del 15% del complement específic salarial dels docents fins al 2029. La mesura, que afectaria 97.000 professionals, suposaria uns 100 euros més al mes en 14 pagues, aproximadament 105 euros a primària i 108 a secundària.
L'increment es faria de manera gradual amb una pujada anual del 3,75% entre el 2026 i el 2029 i tindria un cost de gairebé 300 milions d'euros. Educació defensa que és una proposta realista després de 25 anys sense millores en aquest complement. A canvi, els docents haurien d'assumir noves funcions vinculades a l'escola inclusiva i a l'orientació, tasques que segons els sindicats ja es fan als centres educatius.
Des del sindicat majoritari, l'USTEC qualifica la proposta d'inacceptable i assegura que no compensa la pèrdua del 25% del poder adquisitiu acumulada en els darrers anys. El departament també es compromet a reduir ratios i a reforçar l'atenció a l'escola inclusiva amb 300 noves figures educatives.
I continua la investigació sobre l'incendi mortal de Manlleu, i això apunta que els 5 adolescents morts d'entre 14 i 17 anys haurien patit una intoxicació per inhalació de fum. Segons fons policials, no s'han trobat indicis d'explosió ni bombones de botar als trasters on es va originar el foc. Les famílies han demanat la repatriació dels cossos dels menors al Marroc, d'on provenen les famílies de les víctimes.
Els Mossos investiguen ara quin element va provocar la combustió, possiblement una cigarreta, en un espai sense ventilació i amb molt material acumulat, fet que hauria accelerat la propagació de fum i deixat els joves atrapats. L'Ajuntament de Manlleu ha decretat tres dies de dol oficial i més de 500 persones han participat avui en un minut de silenci encapçalat pel president Salvador Illa.
I s'han detectat 7 nous casos de pesta porcina africana a Catalunya, un d'ells a Sant Feliu del Llobregat, fora de la zona 0 de Cerdanyola del Vallès. El municipi s'incorpora així a l'àrea d'alt risc, que ja inclou 16 poblacions i part dels barris barcelonins de Vallvidrera, el Tibidabó i les Planes. En aquestes zones queda prohibit accedir a espais naturals.
Sant Just queda dins del perímetre de vigilància amb restriccions d'accés i limitacions d'activitats al medi natural. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, ha anunciat ara una reducció dràstica i urgent de la població de sanglars, també dins del perímetre de 20 quilòmetres, considerat fins ara de baix risc. Amb aquests ja són 31 focus notificats i 162 sanglars positius detectats.
Fins demà!
Les negociacions tripartides sobre la guerra d'Ucraïna han acabat a Ginebra sense cap acord per un alto al foc. Les converses entre Rússia i Ucraïna i en mediació dels Estats Units han estat qualificades de difícils des del Kremlin. El president ucrainès Volodymyr Zelenskyy ha explicat que s'han fet avanços en els mecanismes tècnics per verificar un eventual alto al foc, però que no hi ha progrés en la part política.
Les discrepàncies principals continuen sent el repartiment del Donbass i el control de la central nuclear de Saporizhia. El negociador rus Vladimir Medinsky ha admès que les converses han estat difícils però que han estat substancials i ha anunciat una nova reunió molt aviat. Les parts coincideixen a mantenir el diàleg amb presència també de representants europeus però de moment la pau continua sense calendari.
I ara la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Cancelada la mitja d'Esvern per les restriccions derivades de la pesta porcina africana. La prova prevista per a l'abril no es traslladarà a la tardor del 2026 i es reprendrà amb una nova edició el 2027.
Festivalet Folk, una nova proposta de música d'arrel i cultura popular a Sant Just. L'Ateneu impulsa una jornada de concerts itinerants, calçotada popular i corrandes el 8 de març.
I des de la regidoria de joventut s'està dissenyant un cicle de festes nocturnes. Això ho ha dit Joan Basaganyes en la seva entrevista avui a Ràdio d'Esvern. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Real Madrid es va imposar ahir per 0 a 1 al camp del Benfica en l'anada del playoff de la Champions League. Un golàs de Vinícius Júnior al minut 49 va donar avantatge als blancs de cara a la tornada al Santiago Bernabéu. El partit va estar marcat per la denúncia del brasiler per un presumpte insult racista del jugador rival Prestiani. L'àrbitre va activar el protocol i el joc es va aturar prop de 10 minuts. La UEFA ja ha comunicat que està investigant aquesta acció.
El Madrid va ser superior i podria haver ampliat el marcador, mentre que el Benfica gairebé no va inquietar el porter belga a Courtois. L'eliminatòria es decidirà al partit de tornada a Madrid la setmana vinent.
I l'Atlético de Madrid afronta avui a les 9 en punt el playoff de la Champions League a Brujas, després d'una setmana marcada per la seva bipolaritat, golejant el Barça a la Copa del Rei, però també caient contra el Rayo Vallecano per 3-0 a la competició domèstica. El tècnic Simeone reconeix que el seu equip pot mostrar dues cares.
i aposta per la seva millor versió en terres belgues. L'Atlético només ha guanyat un partit a domicili, aquesta Champions League, i l'Atlético busca també trencar la seva mala ratxa a Brujas, on mai ha guanyat en quatre visites.
I els espanyols Jaume Puello i Marc Culell van finalitzar aquest dimecres quinzenys a la final de l'Esprit Lliure per equips d'esquí de fons als Jocs Olímpics d'hivern de Milà i Cortina d'en Pezzo. Puello va destacar en la classificació amb el segon millor temps, mentre que Culell, debutant, també va brillar.
portant l'Espanya fins a la cinquena posició provisional. A la final, però, l'Espanya va intentar lluitar per entrar entre els vuit millors, però després dels relleus, Puello i Kuley no van poder mantenir el ritme i van acabar últims a la final. L'or va tornar a ser per l'imparable noruec Johannes Klebo, que va aconseguir el seu cinquè or en aquests jocs i el deser olímpic. Noruega va superar als Estats Units i a Itàlia en el podi.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb un superhit que es va convertir en un autèntic himne del pop dels anys 90-2000. Una cançó que va marcar tota una generació i que encara avui continua acompanyant-nos amb una força intacta. El tema ens parla d'un amor intens, gairebé incandescent. Una declaració emocional que situa l'altra persona com el centre absolut del propi univers. Però ben aviat apareix la fractura. Som dos mons separats.
No és només una història romàntica, és el relat d'una relació en què l'amor existeix però la connexió es trenca. La distància emocional o bé real esdevé insalvable. La lletra juga amb la contradicció d'estimar profundament i alhora no voler sentir certes paraules perquè fan massa mal. És l'orgull que xoca amb la vulnerabilitat. És voler que tot sigui com abans, encara que sàpiguem que potser ja és massa tard.
És una balada que parla de la incapacitat d'acceptar el final, encara que la realitat apunti cap a una altra direcció. Pel que fa a la banda que la interpreta, ens trobem davant d'un dels fenòmens més importants del pop de finals dels 90. Van redefinir el concepte de les boy bands i van convertir el format en un producte global, omplint gires internacionals i venent milions de discos en una època prèvia a l'estríming. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la.
En aquesta famosa boy band tots acostumaven a vestir-se de blanc. La cançó va sortir l'any 1999 i és el hit número 1 de l'àlbum Millennium. Què, com ho tenim? Jo crec que avui és bastant fàcil, així que va, que soni I Want It That Way, dels Backstreet Boys. Yeah, yeah
Fins demà!
Bona nit.
Now I can see that we're falling apart.
My fire, the one desire you are Don't wanna hear you Ain't nothing but a holiday Ain't nothing but a mistake
Fins demà!
Doncs un senyor tamacle, clar que sí, qui no recorda els mític Backstreet Boys. Però va, ara baixem una mica de revolucions i anem a l'efemèride del dia.
Avui, 18 de febrer, commemorem el Dia Internacional del Síndrome d'Asperger, una jornada per recordar, comprendre i reivindicar. Parlem d'un trastorn del neurodesenvolupament que forma part del trastorn de l'espectre autista i que es caracteritza de manera general per dificultats en la comunicació social, en la interpretació de codis implícits i en la flexibilitat cognitiva.
Sovint hi ha interessos molt intensos i específics, una gran atenció al detall i una manera particular d'entendre el món. Però avui no és només un dia per definir què és l'Asperger, sinó que les persones amb Asperger no són una etiqueta, ni un diagnòstic, ni una llista de símptomes. Són talent, són sensibilitat, són constància.
I són, en definitiva, una mirada diferent que enriqueix la nostra societat. La seva capacitat de concentració, la seva honestedat, la seva fidelitat als principis i la seva manera analítica d'afrontar els problemes són qualitats que en molts àmbits, científics, tecnològics, artístics o culturals, han generat innovació i progrés.
Massa sovint, però, aquestes persones han estat tractades com si fossin inferiors, se les ha infantilitzat, se les ha exclòs o s'ha menystingut la seva manera de comunicar-se perquè no encaixa en els estàndards socials majoritaris. I aquest és el veritable problema. No és la diferència, sinó la manca d'acceptació de la diferència.
Quan una societat només valida una única forma de ser i d'expressar-se, està limitant el seu propi potencial. Cal denunciar qualsevol actitud que ridiculitzi, aparti o invisibilitzi les persones amb Asperger. No necessitem compassió paternalista, sinó simplement respecte i oportunitats reals.
Necessiten entorns educatius que entenguin les seves necessitats, espais laborals que valorin les seves capacitats i una comunitat que escolti sense prejudicis. La inclusió no és una concessió, és un deure col·lectiu. Com a societat hem d'entendre que una manera diferent de relacionar-se no és una manera equivocada, és un pas essencial cap a una societat més justa, més diversa i més plural.
Avui, 18 de febrer, recordem que la diversitat neurològica és una riquesa, que el món no avança malgrat les diferències, sinó gràcies a elles, i que només quan deixem de classificar les persones segons els que ens falta i comencem a valorar el que ens aporten, és quan estem construint realment una societat inclusiva, madura i completament humana.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya I ara sí, arrenquem amb les seccions del programa. Arrenquem amb els sons de casa.
Bona tarda Montse, què tal? Com estàs? Bona tarda, molt bé. Una setmana més, aquest cop dimecres. Avui canvi total, eh? Avui t'ha tocat dimecres, eh? Jo crec que inèdit, no mai t'havia tocat dimecres. Crec que no. Jo crec que tampoc. Sempre havia sigut dilluns o dimarts. Sí, sí, doncs avui dimecres, clar que sí, el Jordi Clavero va anar el dimarts, tu estàs avui en el seu lloc, però bé, al final estem intentant quadrar tots. Exacte. I així us podem tenir a tots, clar que sí. Tu què tal Montse, tot bé? Molt bé, sí, sí. Com ha anat aquesta, aquest inici de setmana?
Bé, tranquil·let. Tranquil·let, doncs està bé, tu. Doncs a veure, comencem amb el programa, anem a començar amb els sons de casa, repassem l'actualitat de la música, sobretot la música catalana. Per on hem de començar avui? Efectivament, repassem la música catalana, però avui també parlarem una miqueta de música internacional, com fem de tant en tant.
I, bueno, avui comencem amb una notícia que ha remogut les xarxes de Catalunya durant aquests dies, que ha estat l'anunci de la festa pels 150 anys d'Estrella Dam. Ole, suposo que serà una festasa, no? Sí, sí, sí. La famosa marca de cerveses sempre ha estat present en tots els festivals i esdeveniments musicals del país i, com no podia ser d'una altra manera, volen celebrar aquest segle i mig amb un concert especial que comptarà amb alguns dels màxims representants musicals de Catalunya.
Aquest so imparable, faig miar quan em mira, però després busco a l'altre. Estic creixent, todavia vull fer els passos.
Bé, primer ja ens van anunciar a principis de febrer que estaven muntant aquesta festa pels 150 anys i uns dies després, el dia 6, ens van avançar petits espòilers amb un vídeo que ens mostrava la ubicació d'on es faria aquesta festa i alguns dels artistes que hi participaran, però sense deixar clar qui eren. Tu saps tot aquest tema? No, no, estic molt fora, eh? Vinc amb ganes que m'expliquis perquè no m'he assabentat de res d'això. Uau!
On és això? On es farà? Doncs mira, es farà... Bueno, en el vídeo no ho van dir clarament, però es podia desxifrar que era el parc del fòrum. Vale, o sigui que serà un gran escenari, eh? Exacte, sí, sí, sí. Però els artistes no ens van voler deixar clar qui eren, només ens ensenyaven de la cintura cap avall i sense cap altre tipus de pista. O sigui que t'han ensenyat les cames i prou.
Exacte, sí, sí, sí. Llavors hi ha hagut diverses teories perquè primer es veien cinc persones que clarament encaixaven amb el perfil d'Ocasgraces per com anaven vestits i, bueno, pel fet de ser cinc persones. Després es veien a tres persones més que es deia que podia ser l'Axambusto, els Catarres o els Amics de les Arts, bueno, grups així de tres persones. I dues més que vestien així un rotllo més modernet que deien que podien ser figaflaues o detallets.
Ostres, doncs això està interessant, eh? Està interessant, aquestes pistes són xules, eh? Sí, sí, bueno, això és el que deia la gent als comentaris del vídeo, i ja us avanço que el grup de cinc persones la gent ho va clavar, i és el cas gràcies, efectivament. Ah, està confirmat? Sí, sí, sí, que tot i anunciar una petita girada de comiat passant per festivals i fent quatre estadis olímpics, també s'han animat a participar en aquest gran esdeveniment, no? Uh-huh.
A més, la periodista Juliana Canet, el programa que no ha sortit d'aquí, de Catalunya Ràdio, ja ho va anunciar, que li havia arribat una informació que farien un concert extra als Ocas. Molt bé, doncs això ja ho sabia ara, Juliana. Efectivament, sí, sí. Escoltem una mica el que va dir Juliana, no? Sí. I avanço que no serà...
Un nou Estàdio Olímpica. Però pel que sé, Marta, sí que serà la ciutat de Barcelona. I us preguntareu, imagino, quan? Exacte. Quan serà aquest concert, Juliana Canet? Abans de l'estiu. Si ho bueno, pot ser demà, això. Parlaríem més d'unes dates de primavera.
Diguéssim que directament et diria més de maig. A l'aire lliure. Sí, home, què vol dir l'aire lliure? Què vol dir l'aire lliure? Vol dir que passarà el vent. Vol dir que miraràs amunt i veuràs la posta de sol. Crec que es farà públic molt aviat. Però vaja, que tindrem oques grasses en concert
A Barcelona, aquesta primavera. Toma, ja. I efectivament. I la va clavar, eh? Ens tindrem aquesta primavera, en concret, el 16 de maig. 16 de maig, eh? Molt bé. I per què se sap que són oques i els altres encara no se sap? Perquè després, el 12 de febrer, durant, bueno, una setmana després de patir aquest vídeo, es van resoldre aquestes incógnitats. Ah, vale, vale. Perquè Estrella Lam va publicar un altre vídeo anunciant els artistes que hi participarien. Vale, i per tant, al final, qui són?
Al final són el cas Gràcies, òbviament, i qui els acompanyaran seran Love of Lesbian, Moxca, Detallets, Els Catarres, 31 Fam, Ginestar i Maria Jaume. Ole, cartelazo, eh? Sí, sí, sí, prou bé, prou bé. I això, se sap com es podran aconseguir les entrades, serà gratis, serà públic...
Ara ho no vol explicar, sí. Ara ho no vol explicar, vale, vale. És que com no estic disposat, estic amb neguit, amb neguit. Bé, no, res, ara bàsicament el que anava a dir és que, com ja hem vist abans, alguns rumors sí que s'havien encertat, com per exemple detallets o catarres. Deixa que et canti una cançó, una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit. Que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Però el que no ens esperàvem és que hi participaria tanta gent, ja que del primer vídeo que vam penjar només sortien tres grups. I una de les propostes que també ha destacat ha estat que hi sigués la mosca, ja que va dir que es prendria un descans aquest 2026. És veritat, és veritat. M'agrada perquè això m'està arribant tot nou, és tot d'informació nova. És que no tenia ni idea, no m'havia entenat de res.
Doncs sí, sí, i al final també s'ha apuntat a fer aquesta festa. I per acabar, ara el que m'estaves preguntant de com va tot el tema de les entrades. Doncs primer tenim, és una mica liós, però jo ho intentaré explicar tal com ho he escoltat i el millor que pugui. Primer hi ha 3.000 entrades que sortiran a la venda el dia 23 de febrer a les 12 del migdia per 50 euros. Què et sembla el preu? És una nit, eh, només?
Una nit amb aquests grups que hem comentat abans, que són 6 o 7. A veure, tenint en compte que el Canet Rock ja t'estan clavant 60, no? Ja, però el Canet Rock són 12 grups. Bueno, és igual, jo no entraré en aquest davant. Bon contraargument, Montse m'ha agradat. Car, doncs deixem-ho, car. A més, no, i aportarem una altra cosa, Montse.
Digue'm. Festival molt similar, bueno, similar en condicions, en espai, a la Teleco, que val menys de 30 euros. Jo també ho he pensat, això. Però en aquest cas és una multiempresa que no està autogestionat i que busca diners, bàsicament. Però no s'acaba aquí, perquè a partir d'aquí...
Queden 17.000 entrades restants. Les primeres 10.000 persones que introdueixin 25 codis, que ara explicaré com es troben els codis i tot això, aconseguiran un 25% de descompte en l'entrada. Per tant, costaria 25 euros per a aquesta gent. Clar, això sí que és molt obreu. Clar, llavors 25 euros ja sí que està molt més assequible. 17.000 entrades així. Sí.
10.000 per a les persones que tradueixin aquests 25 codis que es troben en els cullerins de les cerveses. Saps les etiquetes que hi ha com en el coi de la cervesa de vidre? En totes les cerveses hi ha codi? Les cerveses que es troben en els bars o restaurants on facin aquesta promoció, perquè potser no tots els bars i restaurants en tenen. Però vull dir, en totes les ampolles n'hi ha, eh? No és com que...
A veure si em toca. Teòricament, sí, exacte, hi ha totes, però potser hi ha bars que no els he arribat o alguna cosa així, però al principi n'hi ha totes. I són 25, eh? Eh? 25. Sí, exacte. A partir d'ara crec que ja fa uns dies ja es poden trobar. Vale.
I hi haurà temps per participar... Ah, no, espera, perdó, m'he perdut. Hi ha aquestes 10.000 que aconseguirien un 25% de descompte. I si no s'ha aconseguit ser d'aquestes 10.000, les 7.000 que queden es poden aconseguir igualment introduint aquests codis a la web, però serà per sorteig. O sigui que ho pots fer igualment i a veure si et toca ser d'aquestes 7.000.
O sigui que la cosa és intentar ser d'aquestes primeres 10.000 persones. Exacte. Bàsicament. I si no, pots intentar participar en el sorteig fins al 12 d'abril. I el dia 17 ja se sabran qui són aquestes 7.000 persones que guanyen el descompte i, per tant, guanyen l'entrada. Vale, vale, vale. Em sembla bé, em sembla bé. Vale.
Està mal. És una fórmula diferent de fer les coses. Sí, exacte. Jo imagino que ho han fet d'aquesta forma perquè realment serà un esdeveniment irrepetible i que només poden anar 17.000 persones que s'esforcin a trobar aquests cullerins o qui es vulgui gastar 50 euros des d'un principi.
Exacte, sí, però clar, si ho penses, són 25 codis. Una birra t'acostuma a costar 2 euros i mig, no? En un bar, posem que val 2 euros i mig. Anem a fer càlculs. 2 i mig per 50 és... Per 25. Ah, bé, clar, és veritat, perdona, eh? 2 per 25, 2,5 per 25 són 62,5 euros. Per tant, t'estàs gastant més diners en beure't les birres...
Exacte, bàsicament. És marketing, amic. Sí, sí, sí, és molt bon marketing. No, però ara us explicaré un truquillo que jo he fet algun altre cop que s'han fet promocions d'aquestes. Segur que vols explicar? Sí. Sí, sí, sí. Me'n dona igual. Pels nostres oients sí, per ningú més. Sí, exacte, només pels nostres oients, pels que estan aquí i pel que realment vulguin anar.
que és que tu vas a un bar i demanes que et deixin agafar les etiquetes, perquè hi ha molta gent que no s'ha entera d'aquestes promocions o que tampoc els interessa, potser gent gran o així, que els hi dona igual. I llavors vas al bar, demanes si et poden donar les ampolles buides que tinguin i et poses a arrencar etiquetes. Aquest és el gran truc de la Montse, que amb això vas anar gratis a on?
Amb això vaig anar gratis un dia del Cabro Roc de l'any passat. Exacte, o sigui que la Montse ho ha provat, és verívic i ho ha comprovat amb els seus propis mans. Sí, perquè això és una promoció que es va fer l'any passat i diria que fa dos anys també, però aquest any, si fan això, sembla que no es tornarà a fer.
Total, total. Doncs escolta Montse... Jo us deixo el truquillo aquí. Què farem? Anem a preguntar aquí a Can Ginestà si tenen ja algunes ampolles. Mira, ho podem fer quan acabem el programa, no sé si. Doncs em sembla bé. Però bueno, anirem veient com anem aconseguint aquestes entrades i aquests cullerins. Per tant, tu quan vas al bar-restaurant de torn, et miren amb cara rara o com... Un cop... Mira, jo vaig anar a tres bars...
El primer, no sabien ni de què els parlava i vaig dir, vale, vale, no passa res. Ciao. El segon, em van mirar amb cara rara i em van donar molt poc, i en plan, valla rates. I el tercer sí que van dir, ah, cap problema. I tu tornaràs a aquest, no? Entenc. Sí, òbviament. Molt bé. I tot i així, ja que ja aneu, sigueu generosos, demaneu-vos alguna cosa igualment, per no quedar tan descarau, saps? Sí, sí, sí. I te'n portes 24, gràcies a ells, i una pagada.
I una que la pagues tu per treure't les set mentre estàs allà arrencant etiquetes. Exacte, exacte. Molt bé, doncs passem al tema, al següent tema. Exacte.
Doncs ara toca parlar un altre cop de Bad Bunny, que ja vam parlar fa un parell de setmanes, perquè el diumenge dia 8 de febrer, és a dir, fa una setmana i poc, es va celebrar la Super Bowl. I Bad Bunny va fer un xou que va ser molt reivindicatiu i que va també remoure una mica les xarxes.
Fa dues setmanes, com deia, ja vam parlar d'ell per el seu discurs en els Premis Grammy, reivindicant-se en contra de l'AIS, que és aquest moviment policial que va en contra de la immigració dels Estats Units, i aquest cop ha tornat a reivindicar-se. Però bé, primer posem una mica en context sobre què és la Super Bowl. Molt bé.
Doncs va, explica'ns què és això de la Super Bowl. La Super Bowl és un esdeveniment, un partit de futbol americà, on s'enfronten els dos equips finalistes de la National Football League. La NFL. Exacte, efectivament. Veus que aquest tema no en sé tant. I així es veu qui és el campió d'aquesta lliga. Tot i així, el marge de ser un esdeveniment esportiu també és un dels esdeveniments socials més importants dels Estats Units.
I es considera com un acte social en el qual la gent es reuneix ja no només per veure el partit, sinó també per veure espectacles. I un d'aquests espectacles és el Half Time Show, és a dir, l'espectacle de mitja part del partit.
on han passat per aquest escenari artistes com Michael Jackson o Madonna i aquest any ha sigut el torn del portorriqueny Bad Bunny, que, com ja he dit, va fer una actuació molt comentada, per alguns cap a bé i per alguns cap a malament. Ja veurem per què.
Doncs sí, la veritat és que el Halftime Show de la Super Bowl s'ha convertit en un gran aparador per als grans artistes i és com un escenari on tocar i et donen molt prestigi. Exacte, i també hi ha, o sigui, gairebé tots els Estats Units imagino que veuen aquest esdeveniment i ell ho va aprofitar per reivindicar-se. Exacte, sí, sí, totalment.
I en aquest espectacle vèiem com es feia moltíssimes referències a la seva terra natal, a Puerto Rico, i també a altres països de Llatinoamèrica, amb palmeres, canyes de sucre, postes de llum que simbolitzava les múltiples apagades que pateixen.
I diversos llocs i accions que són cultura i tradició de Puerto Rico. A més, l'artista també estava envoltat d'un cos de bar i que portava banderes de tots els països d'Amèrica del Sud. I recitava els noms d'aquests països al final de l'actuació. I un altre detall és que en la pilota hi deia «Junt som Amèrica».
Exacte, doncs sí, va ser un xou molt reivindicatiu, no? I sobretot va voler desvincular la paraula Amèrica al país, no? Que és als Estats Units, perquè Amèrica és molt més que no només als Estats Units. Hi ha Cuba, hi ha Colòmbia, hi ha Venezuela, hi ha Puerto Rico, evidentment, i Argentina, doncs són molts més països que no només als Estats Units. Bàsicament volia demostrar això, que ells també són part d'Amèrica i no tot és només als Estats Units o el que va ser Amèrica del Nord, no?
I és per això que tots els llatinoamericans estan superagraïls de ser representats en un esdeveniment tan multitudinari com aquest, però per altra banda també hem trobat estadunidens que critiquen aquesta actuació, entre ells el mateix Donald Trump que va declarar que va ser una actuació terrible.
Bé, tan terrible no va ser. Terrible, però perquè ell va dir que no entenia res en cap moment el que deia el cantant, òbviament perquè parlava en castellà, però jo crec que també ho deia perquè no li agradava el missatge que donava.
Sí, sí, sí. Al final és totalment això, el missatge. I també jo crec que té molta potència, la imatge. Al final es vas col·locant aquest missatge... Totalment. A Estats Units. No s'està fent a Puerto Rico, s'està fent a Estats Units. Sí, sí, sí. I a més ho col·locava tot visualment, perquè ell cantava les seves cançons. Llavors deixaven algun missatge i veies tot visualment, tot l'escenari, amb gent vestida... Sí, sí.
Sí, va ser brutal. Representant la cultura d'allà... Sí, i al final ho estàs fent possiblement el major espectacle que existeix als Estats Units. Exacte. Per això té tanta potència, perquè s'està fent... És com fer una actuació dins del territori enemic, podríem dir. Evidentment, als Estats Units no és el territori enemic de molts, perquè hi viuen molts allà, però...
És una metàfora que jo crec que és molt potent i per això el missatge va ser tan potent i també per això va tenir tant d'èxit, perquè al final va ser una de les halftime shows més vistos de tota la història. Sí, és veritat. També em sembla normal, Montse, perquè amb aquests temazos...
A més, és un artista que ha evolucionat molt musicalment, que primer potser feia cançons més tipus reggaeton i així, però ha anat evolucionant i ha agafat música com de la seva terra. Total, total. Amb lletres seves i... Justament, això que escoltàvem ara, al final, això...
Té un component folclòric molt important. Al final, a tu transporta això a Puerto Rico. No he estat mai a Puerto Rico, però m'imagino que les cançons d'allà sonen així. Exacte. Aquest disc és molt bo i per això li van donar el Grammy també. Clar, clar, clar. Tornant al show, altres artistes americans que li van donar suport van ser Lady Gaga, que va cantar el seu Die With A Smile en una versió més salsa. Sí, sí, va estar xula aquesta versió salsa. Va ser molt divertida, la veritat.
I també Ricky Martin, que interpretava una part de la cançó Lo que le pasó a Hawái, que és un tema que demana als seus que no abandonin la seva herència ni les seves arrels. Possiblement Lo que le pasó a Hawái...
podríem dir que és gairebé la cançó amb més contingut polític, per dir-ho d'alguna manera, o més ben dit que polític, més reivindicatiu de tot l'àlbum, i evidentment no podia faltar en el show, eh? Exacte, totalment. I també hi vam trobar altres cameos de cares conegudes de Latinoamèrica, com la cantant Carol G. o l'actor Pedro Pascal, que també apareixien per allà en l'actuació.
Van haver molts d'aquests cameos i també van haver figures de la cultura portorriquenya que va't volir i se'ls van portar fins a l'estadi, que també va ser molt xulo. Sí, sí, sí. I per anar acabant i ja no enrotllar-me més, perquè la veritat és que d'aquesta actuació us poden comentar moltes coses, moltes referències i anècdotes, cal comentar que la seva actuació no ha sigut només això, sinó que...
En cada cançó que cantava hi ha apagoregut molts altres gestos i coses que han donat a parlar, com per exemple el missatge que va donar directe a la càmera de mai deixis de creure en tu, exclamant que ell mai va deixar de creure en ell i que per això ha arribat fins aquí. ...de todas esas cosas que extrañas los que se van disfrutando de noches de esas que ya no se dan que ya no se dan pero queriendo volver a la última vez
I també va haver-hi un moment emotiu en què el cantant va entrar a un nen un dels dos premis Grammy que l'artista va aconseguir el diumenge passat com a símbol que aquest nen representava ell mateix i així deixava entendre encara més clar aquest missatge que ell mai ha deixat de creure en ell mateix i que per això ha guanyat aquest Grammy.
Doncs sí, sí, la veritat és que és un missatge important. Al final, jo també crec molt en aquest missatge, de creure en tu. Si tu creus en tu mateix, doncs tens part del camí fet i és difícil a vegades creure en tu mateix, no? Perquè la vida s'adversa i pots tenir complicacions, pots tenir entrebancs, però al final, si hi ha algú que ha de confiar en tu, ets tu mateix. I això ho és tot. I si tu confies en tu mateix, fas bona feina, treballes, doncs els èxits segurament arribaran. Segurament arribaran.
exacte que filosòfic ha quedat això però anem amb un últim detall perquè és un detall molt xulo això em va fer molta gràcia i em vaig enterar després d'haver vist l'actuació jo crec que tothom la gent es pensava que era part del xou però explica'ns resulta que va haver-hi una boda que és el que tu dius que la gent es pensava que era part del xou però va ser una boda real
així com una mica l'estil portorriquen, que es va celebrar allà mateix durant el xou. Sí, sí, sí, al final era una boda entre un llateïno-americà, no, una femení, una llateïno-americana i un estatunidenc, i la gent, clar, es pensava que eren part del xou, no? Estaven volent dir que les persones diferents es poden unir. Exacte. Doncs no, no, va ser una boda real, eh? Era real, sí, sí. Molt fort, ens van casar, doncs, a la Super Bowl. Molaria molt, eh, dir això. Escolta, i tu on et vas casar?
i el half time del Bad Bunny seria espectacular doncs Montse això és tot no? si ja estaríem moltes gràcies Montse per venir per parlar-nos d'estrella d'am sobretot per aquests trucs dels cullerins de les ampolles ara aquí tothom els traurà els cullerins i també per parlar-nos una miqueta de Bad Bunny que ens encanta Montse gràcies per tot i ens veiem i ens sentim molt aviat adeu
Gente, los quiero con cojones, los amo. Gracias por estar aquí, de verdad. Para mí es bien importante que estén aquí. Cada uno de ustedes significa mucho para mí. Así que vamos para la foto, vengan para acá, métase todo el mundo, todo el corillo, vamos. Zumba. Ya Bernie tiene el nene y ya es la nena.
Ya no estamos pa' la movi y la cadena. Estamos pa' las cosas que valgan la pena. Ey, pa'l perreo, la salsa, la bomba y la plana. Chequeate la mía, ¿cómo es que suena?
Doncs va, seguim amb una mica més de Bad Bunny. Anem amb una de les seves cançons més reconegudes. Anem a Nueva York.
Bés a no vos. Número 1, bés a no vos, ok?
Con silenciadores les robamos las gotas, J-Bong, ey. Yo estoy en la mía, no tengo adversarios, no. Con los yankees las más aguanzados, a correr que otra vez los sacamos al estadio.
Tú tienes piquetes, mami, yo también. Tú estás buena y yo estoy bueno también. Güelo rico y ando con los de cien. Si tú lo quieres, lo tienes que mover. Tú tienes piquetes, mami, yo también. Tú estás buena y yo estoy bueno también. Güelo rico y ando con los de cien. Si tú lo quieres, lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover. Lo tienes que mover.
Doncs brutal, això de Bad Bunny i quin gran artista i quin gran missatge ens va deixar a la Superbowl, clar que sí. Ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida tornarem.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya I ara sí, marxem als 8 lletins informatius. Primer, el de Catalunya Ràdio i després, el de Sant Just d'Esvern. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Marc Güell. El Ministeri de Transports dona el vistiplau al Consorci que obligarà a executar les inversions de l'estat espanyol a Catalunya, segons ha avançat aquesta emissora. Esquerra està acabant de tancar els detalls amb el govern espanyol i ja redacta la proposició de llei perquè ho voti al Congrés. La creació del Consorci pot aplanar la negociació dels pressupostos, tot i que Esquerra també vol el compromís que la Generalitat podrà recaptar al 100% de l'IRPF.
Avui mateix la portaveu dels republicans al Parlament, Esther Capella, ha insistit que cal també un compromís ferm perquè Catalunya recapti aquest IRP. Fan declaracions a TV3, ha posat deures el president Salvador Illa. Esperem tant del president de la Generalitat que apreti, si se'm permet l'expressió, els seus cosins germans de Madrid que facin un pas en ferm i amb la voluntat clara que efectivament passarà allò que es va acordar.
Més notícies amb la Cèlia Forment. D'aquí a mitja hora, el portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, presentarà a Madrid el front que promou per unir els partits sobiranistes i d'esquerres de l'Estat. Asegura que ho fa amb l'objectiu de frenar l'extrema dreta. Esquerra s'oposa a la proposta i Oriol Junqueras ha rebutjat la invitació de Rufián per assistir a la conferència, malgrat que avui és a Madrid.
El jutge envia a presó provisional i sense fiança l'home acusat de matar la seva exparella a Benicàssim a la Plana Alta. Els fets van passar dilluns, quan l'arrestat va entrar al centre de salut on treballava la seva exparella, armat amb un ganivet, i li va clavar diverses ganivetades. Tot i que la dona de 64 anys i que era infermera va ser atesa pels seus companys de feina i després la van traslladar a un hospital, va acabar morint. És la setena víctima mortal per violència de gènere d'aquest any 2026 al Conjunt de l'Estat.
Es ramifiquen arreu les investigacions pels casos de pederàstia relacionats amb Jeffrey Epstein. Tant les autoritats britcàniques com les franceses han demanat avui a les víctimes del pedòfil convicta mort a la presó que facin un pas endavant i presentin denúncies. En el cas del Regne Unit, s'ha destapat que dels últims arxius desclassificats ha transcendit una denúncia per abusos sexuals contra Andreu, el germà del rei Carles III. A París, la Fiscalia ha obert una investigació sobre eventuals abusos sexuals i una altra
sobre possibles delictes financers d'Epstein. I un estudi arquitectònic certifica que Antoni Gaudí és l'autor del xalet de Catllaràs a la pobla de l'Illet, al Berguedà. La investigació l'ha liderat el director de la càtedra Gaudí, Galdric Santana. L'arquitecte ha explicat que l'autoria de Gaudí es demostra per què l'edifici inclou tècniques singulars del geni modernista.
La Generalitat encarrega la comunitat de regants de l'Esquerra de l'Ebre que faci les actuacions d'urgència necessàries per protegir el Delta. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, es reuneix aquesta tarda amb alcaldes i amb els arrossers i musclaires més afectats pel temporal de dissabte. Del Tebre, Jordi Barranca, bona tarda.
Bona tarda. Per agilitzar els tràmits, agricultura fa el que es coneix com una encomana perquè sigui la mateixa comunitat d'Arregants la que faci les obres més indispensables per a garantir una collita d'arròs el més normal possible per a aquest any. Òscar Ordeig, conseller. Nosaltres, de moment, el que ja farem és un encàrrec de gestió urgent i extraordinari a la comunitat d'Arregants perquè ja protegeixi algunes zones que han quedat molt malmeses i que si torna a venir el més mínim temporal, la més mínima ventada, se'ns tornaran en un dels camps.
Des de dissabte els regants ja gairebé han tapat els forats per on van entrar l'aigua i ultimen també els passos per netejar els camps. Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio del Tebre.
Als esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Avui es completa l'anada dels setzents de final de la Champions amb entre altres partits, el caravà Newcastle, d'on sortirà un dels dos possibles rivals del Barça als vuitens i a la Bruxelles, Atlètic de Madrid. La UEFA investigarà els incidents pels possibles insults racistes d'ahir a Vinícius, al camp del Benfica, on el Madrid va guanyar 0-1.
Joel Roca, el jugador del Girona, ha estat sancionat amb un partit per la Vermella davant el Barça. I encara en futbol, aquest vespre, a les 8, a jugar el partit pendent de Lliga, de primera, entre Llevant i el Villarreal, corresponent a la setzena jornada i que va ser suspès en el seu moment per culpa del mal temps. A l'Eurolliga femenina de bàsquet, l'Uni Girona s'enfronta a les 6 de la tarda, és a dir, en un partit que ja ha començat el Fenerbahce en el primer partit del play-in de la competició. El Barça d'en Vol visita la pista del Pic Seguet hongarès,
A tres quarts de set i el Barça de Futbol Sala buscarà l'accés a la Final Four de la Copa en una eliminatòria de quarts de partit únic a la pista del Pozo Morcià a partir de dos quarts de nou del vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
La mitja d'esvern no se celebrarà aquest any després que l'organització hagi decidit suspendre l'esdeveniment. La prova, que veia de tenir lloc el 25 d'abril, ha estat cancel·lada a causa de les mesures restrictives vinculades al brot de pesta porcina africana a Collserola. Segons el comunicat oficial, les restriccions establertes per les autoritats competents per contenir i prevenir l'expansió de la malaltia limiten la realització d'activitats al medi natural en la zona afectada, fet que impossibilita el desenvolupament de la cursa amb normalitat i seguretat.
L'organització ha assegurat que, tot i haver treballat per garantir totes les condicions necessàries, el context actual ha obligat a suspendre l'esdeveniment de manera preventiva. En les darreres setmanes, l'entitat havia valorat la possibilitat de reprogramar la prova l'octubre del 2026, coincidint amb les festes de tardor de Sant Just, però finalment s'ha optat per cancel·lar l'edició d'enguany.
En cultura, l'Ateneu de Sant Jus impulsa la primera edició del Festivalet Folc, una nova proposta cultural centrada en la música de rel i la cultura popular, que tindrà lloc el 8 de març al municipi. L'esdeveniment neix amb la voluntat d'apropar el folc a la ciutadania en un format itinerant, participatiu i vinculat als espais emblemàtics del poble.
La jornada començarà amb tres concerts acústics simultanis de 30 minuts en format 360 graus que es faran a Can Cardona, al Mercat i al Claustre de les Escoles. Els concerts, a càrrec de la Filadora, Silvestre Esbeus i Clàudia Cabero, començaran a les 11 del matí i funcionaran amb un sistema de recorregut rotatiu, de manera que el públic, dividit en grups, es desplaçarà entre els tres espais per assistir a totes les actuacions.
L'entrada, amb un preu únic de 7 euros, inclou l'accés als tres concerts i es pot adquirir anticipadament a través d'Entràpolis o la secretaria de l'Ateneu. El festival continuarà al Pati del Roure de l'Ateneu amb una calçotada popular oberta a la ciutadania, amb opcions de menú per socis, públic general i infants. La jornada es claurà amb una sessió de corrandes a càrrec del grup Glosa Càustica, que aportarà humor i improvisació per allargar la celebració fins la tarda.
I en política, l'alcalde de Sant Just, Joan Basaganyes, ha passat pels micròfons de Ràdio d'Esvern per fer un balanç de l'actualitat municipal després de la celebració del ple ordinari del mes de gener. Durant l'entrevista, l'alcalde ha destacat que aquest 2026 ha de ser un any de canvis significatius amb l'acceleració de projectes estratègics que han d'agafar velocitat durant el primer trimestre.
Un dels punts destacats de la sessió plenària ha estat l'aprovació de la modificació de crèdit per ajustar les retribucions dels càrrecs electes i les dotacions dels grups municipals. Basaganyes ha justificat aquesta mesura per equiparar l'increment salarial dels polítics al dels treballadors públics de l'Ajuntament, que van rebre un augment del 4% fruit dels acords estatals.
D'altra banda, el ple ha donat llum verda a la moció de Junts per la creació d'un espai d'osti social i nocturn. L'alcalde ha reconegut la mancança d'oferta local des del tancament de la mítica discoteca del Gualden i ha explicat l'estratègia del govern. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem curiositats del motor amb Líquer Blanco. Bona tarda. Hola.
Què tal Iker, com estàs? Bé. Bé o molt bé? Sí. Bé o molt bé? Molt bé, sí. Molt bé, doncs encantats que estiguis molt bé, clar que sí Iker. Escolta, com està anant això? Com ha anat la setmana?
Bé, sí, una mica que m'ha explotat el cap, però bé. Una mica que m'ha explotat el cap, però bé, m'agrada aquesta metàfora. Escolta, avui, Iker, a curiositat del motor, de quina marca ens toca parlar? Doncs avui ens parlarem d'una marca especial i que té una part important també a l'història del motor, que és tractada Land Rover.
Molt bé, l'en Robert, una marca... És americana, oi? No, és del Regne Unit. Del Regne Unit, mira, doncs ja hem après la primera cosa, perquè jo de cotxes estic aprenent, ara amb l'íquer vaig aprenent, però encara em queda per aprendre. Per tant, marca americana, anem a parlar de l'en Robert.
Doncs sí, no és una marca que diguis que és deportiva o de luxe, però és, com vaig dir abans, una de les més importàncies de la història perquè va crear una manera nova de com entendre l'automòvil. Això el més deportiu és més guai, tot això. Vale, i escolta, anem als orígens. On està l'origen de Land Rover?
Doncs va començar el 1947 al Reino Unit, després de la Guerra Civil. En aquell moment, òbviament, el país estava bastant tocat per la guerra. Sí, sí, clar. Sí, hi havia pocs recursos, la gent necessitava vincles pràctics i el camp era clau per sobreviure, perquè cultivava... Exacte, sí, sí. I en aquest escenari apareixen dos germans.
Sí, el Maurice i Spencer Wings, que treballaven en una empresa de cotxes, una altra marca que es diu Rover, que era més deportiva, més elegant, però que no sabien per res en el món rural. Per tant, ara volien donar-li un altre enfocament, volien anar cap a aquest món.
Sí, per off-road i tot aquestes coses. Un dia vam pensar que si feien un vehicle senzill, irresistent, però que volia anar pel qualsevol lloc, no com la Rover. Molt bé, i aquesta idea ho va canviar tot, eh? Sí, ho va canviar tot. I escolta, quin és el logotip de l'en Rover, com és?
Doncs és un logutí senzill, no té res de misteri i és fàcil de reconèixer, perquè és un oval verd amb les lletres blanques que posa Land Rover i una miqueta d'inclinació. Bé, per tant és fàcil, Land Rover tal qual i ja està. Sí, que es veu i això és Land Rover, sí. No, no s'ha trencat molt al cap. I aquest disseny d'on surt?
doncs surt d'un pot de sardines, que el creador del disseny del logotip va deixar un pot de sardines verd a sobre d'una taula durant el dinar i va quedar marcada la forma ovalada del pot de sardines. Ostres, doncs sí que és curios, sí. Molt bé. Aquella forma li va agradar perquè doncs era simple, no tenia res de misteri, era diferent i doncs era fàcil de recortar.
Molt bé, per tant, així va començar aquesta famosa marca de l'enrober, aquest logotip, i ell simplement li va posar la lletra, no? Sí, la lletra ja està, un poc de sardina... I escolta, Albert, tan característic de l'enrober, què vol dir?
Doncs era simbòlic perquè representa que pot anar per qualsevol tipus de terreny, que per la natura, el camp dins, doncs, en camins difícils i l'aventura fora de l'asfalte, és a dir, que pot anar per carretera o per muntanyes. Però era, doncs, com vaig dir abans, un vehicle capaç de fer coses que altres no feien, com el rover.
Molt bé, molt bé. Per tant, aquí està, no? La diferenciació de l'en Robert és una mica aquesta versatilitat, no? Sí, que pot anar per la muntanya. Molt bé. I la tipografia, per què és així? Doncs són gruixudes, clares, sense agornaments, que eren molt senzill, i doncs transmitia resistència i robustesa i fiabilitat del cotxe, que diu que aquest cotxe aguanta el que li tiri.
Molt bé, doncs sí, sí. Clar, al final aquest logotip tan senzill, al final ha funcionat molt bé perquè al final et dona la sensació del que volen transmetre. I es reconeix molt fàcilment. I es reconeix molt fàcilment. Tothom veu la marca i diu, ostres, això és Land Rover. I com han anat evolucionant el logotip o s'ha quedat igual?
No, doncs els inicis era una mica més fosc i amb lletres més gruixudes. Amb el temps era més net i més modern, més luxuio entre cometes, i ara versió més plana i elegant, però sense perdre l'essència del pot de sardines verd, que va ser per marcar aquesta. Sí, sí, sí, no, no, la història és curiosa, sí. Sí.
Això demostra que no necessita reenvertre-se contínuament i que la seva identitat és molt clara des del primer dia. Molt bé, i recorda'ns una mica, què vol transmetre Land Rover amb aquest logotip? Doncs vol transmetre que és un cotxe aventurer, capacitat d'off-road, que pot anar per la muntanya, durabilitat i esperit explorador, que és com per a la gent que li agrada, doncs... Sí, sí, l'aventura, no? Explorador, sí. Molt bé, molt bé. I el primer Land Rover, com és? Com és aquest primer cotxe?
Estava inspirat en el vehicle americà de la guerra, el Jeep. I no es va crear per resumir ni res d'això, sinó perquè després de la guerra feien faltar cotxes per treballar al camp perquè si no era una matada. Però no volia copiar-lo, òbviament, i van millorar-lo per a lo civil, per països, metges, bombers i exploradors. O sigui que la primera inspiració és fonamentalment militar, eh? Sí, més militar que un cotxe normal. Vale.
Però aquest cotxe no estava fet de C, sinó que va fer d'alumini, perquè en aquells moments la C estava escassegut per la guerra. I la part bona era que no sé si va agafar ciment com la C, era molt lleuger i gairebé indestructible.
Molt bé, Jope, doncs la veritat és que sí que va ser un encert, això de l'alumini. Sí, com la Citroën C15. Vale. O sigui, hi ha cotxes d'ara que també es fan amb alumini? No, ara ja no. Més de Matai, perquè som entre cometa segurs. Vale, vale, vale, vale.
Va ser presentat en 1948 i ningú pensava que era tan simple a aquest cotxe però que es convertiria en una llegenda. Per tant, un cotxe simple que es va convertir en una llegenda, clar que sí. Perquè és un cotxe que al final et permetia anar allà on volguessis, no? Sí, que no era important el terreny on anessis si aquest cotxe tirava. Podia circular per tot tipus de terreny, per fang, neu, sorra, camins impossibles, inclús muntanyes.
Mena meva, sí, sí. Jo qualsevol cotxe no ho pots fer. Clar, clar, clar. Al final va aportar una cosa que en aquell moment no hi havia, que era aquesta versatilitat, aquesta capacitat d'agafar el cotxe i anar per on vulguis. Sí, per a la muntanya, sin que caigués, ni res d'això. Aquest motiu va fer que es va començar a expandir per al rei del món. Expedicions a l'Àfrica, missions científiques, serveis d'emergència, exèrcits i la ONG.
Molt bé, o sigui que al final va arribar a tot arreu i escolta, amb exèrcits i tot, eh? Sí, sí, sí. Això vol dir que era un cotxe molt fiable. Sí, era molt bo. I una frase que viu, que és famosa, que és, si veus el camí del mapa, un Land Rover hi pot arribar, i si no hi camí, també.
Per tant, això, no? Ens recorda aquesta idea de que el Grand Rover pot anar allà on vulgui. Sí, perquè si s'acaba la carretera, la muntanya. I quin és el cotxe més mètic de la marca? Doncs és el Defender, que va fabricar durant dècades que ara sense canviar de disseny. Era el mateix, el mateix, el mateix, tota l'estona. Al final, si funciona una cosa, no l'has de canviar, no? No, perquè era quadrat, dur, poc, però era poc còmode, però també era imparable. O sigui, era poc còmode, eh?
Sí, que això era, per mi, doncs no m'agradaria tenir aquest cotxe perquè si és poc còmode, doncs... No un cotxe per dir, uah, aquest és un bon cotxe, però era per treballar i sobreviure. Molt bé, per tant, clar, exacte, al final complia la seva funció, no? Exacte. Molts de Fenders, doncs, continuen, després de 30-40 anys que té el cotxe, doncs, continuen circulant com si res.
Això significa moltes coses positives, clar que sí. Exacte, això diu de molt de la marca. I quan Land Rover comença a apostar una mica més pel confort i comença a ser una mica més còmode? Doncs un dia que els germans van entendre una cosa, que era la gent vol aventura, però que també hi hagi comoditat. Llavors, així n'és el Range Rover, un Land Rover més còmode, luxós, però igual de capaç fora de l'espalt.
Range Rover, eh? A mi aquest cotxe em sona, eh? Això és molt conegut, clar que sí. Sí, sí. Doncs va ser un canvi molt important, òbviament, perquè va crear SUV, que és amb capacitat d'offroad real. Un típic cotxe que dius, això no tira per ningú.
Clar, clar, que potser dius que és un sub, però realment és per la ciutat i ja està, no? Sí, i no la gràcies. Aquest era un sub per anar per on volguessis. Sí. Més tard arribarien altres models icònics, que serien el Discovery, el Freelander i el Evoke. Molt bé. Que l'en Robert ja no era només per al camí incòmode i sosu, que si no també era per la ciutat. Molt bé, per tant, va saber adaptar-se una mica al que demanava la ciutat. Sí, al mercat d'aquí moment. I com està l'en Robert avui?
Doncs forma part del grup Jaguar i continua evolucionant. Els seus cotxes ara tenen molt de tecnologia òbviament, com tots, pantallars grans, assistent de conducció que és el front assist i quan canvies de carril sense l'intermitent doncs et tira que... Doncs sincerament jo ho trobo una mica perillós perquè et poden xocar o et poden estampar per darrere i tot això. Això com funciona? Què vols dir?
Doncs el front assist és quan estàs molt a prop d'un cotxe... Et frena, no? Et frena automàticament. Vale, vale. I clar, si un cotxe de darrere no ho té, doncs, pumba. Clar, clar, clar, clar. Sí. Vale. I sistemes que adapten el vehicle a terra automàticament. Vale, per tant, el vehicle és capaç de detectar si està per ciutat, per muntanya, no? Sí, que és com que va canviant automàticament. Vale.
I aquesta marca ja està treballant en cotxes híbrids i tristament fan cotxes electrics. Bueno, tristament. A l'Iker no li agraden els electrics, ja ens ho ha comentat alguna vegada, però bé, al final el mercat va per aquí, eh? La tendència és aquesta. Sí. I quina és la gran filosofia de l'Enrol? Doncs que no vol ser un cotxe ràpid, ni més esforció, ni més cridanés. Un cotxe senzí, que no vol anar a lo top de lo top.
Vale, sí, sí. No vol aparentar una cosa que no és, no? Sí, vol ser el més capaç, el més resistent i el que porti més lluny, que és el que a la gent li agrada. No aparentar que no té. Exacte. Sí, sí, bueno, al final es centra en les capacitats del cotxe i no tan en l'estètica, podríem dir. Sí, exacte. Però a tot això t'he de dir, els Range Rover últims són molt macos, eh, també. Sí, són molt, sí. És un cotxe per a la gent que l'agrada explorar, que només surti per a la ciutat cap de setmana i totes aquestes coses. Molt bé. I escolta, va, anem a concluir una mica.
Doncs va néixer d'una necessitat, no de luxe. Va néixer perquè després de la Guerra Civil la gent necessitava cotxes per anar al camp i totes aquestes coses. Sí. I va començar com una eina, però es va convertir en una ícona mundial. I tant que sí. I escolta, aquesta marca avui en dia què representa? Representa aventura, llibertat, resistència i gana d'anar més enjà, no només d'un cotxe senzill de, com vaig dir 1.500 vegades, anar per la carretera. Molt bé. Mhm.
Però potser no és el més important, perquè l'enrober no promet un viatge còmode, promet que arribaràs. No és un cotxe que cares a mitjà de camí. Sí, és el que hem estat comentant, que al final el gran eslògan, el gran objectiu de l'enrober és assegurar-se que arribaràs al teu punt i que ho faràs a través d'un cotxe fiable, que al final és el més important.
Doncs no tot és tan bonic perquè hi ha models de Run Rover més actuals que tenen fama, molta fama de donar problemes, sobretot amb el sistema de refrigeració, que aquest sistema és perquè no se sobreescalfi el motor, que és molt important perquè si no el cotxe, vamos, vamos, vamos. Clar, clar, si es calenta de més, molt, moltament.
És bastant habitual que perdien anticongelant i si no has detectat temps, el motor s'escalfa. Quan això passa, es falla la junta de la col·lata, que és un problema més greu.
Clar, clar, i això ja pot... Al final això et pot derivar en costos molt grans, no? Sí, i el cotxe, adeu, el descuadre. Vale, i també hi ha més problemes, oi? Sí, els problemes de pistons i camises de cilindre, que no són tan comuns, que són més... com més raros patin d'alguna forma, que apareixen, com a conseqüència de haver circulat, amb un motor massa calent durant temps, no com a fallada inicial. Vale, per tant, l'error d'abans que hem comentat provoca aquest.
Sí, és com una cadena. Clar, un causant, sí, sí, totalment. Falla l'anticongelant i falla tot això. Per tant, què està passant, en resum? Doncs el més habitual és l'anticongelant d'una refrigeració. La junta del col·lecte pot fallar si no portes un... com dir-ho? Com revisar el cotxe amb més temps. Clar, continuament. Clar, el motor, doncs, adeu. I els anys intens de motor solen ser el pas final si no es fa manteniment.
Vale. Escolta, doncs això és un problema greu, no? Entenc? Perquè al final, justament l'enrober... És una marca bona, sí. I s'aveia caracteritzat per ser fiable, i si ara no és fiable tenim un problema. Sí. I un dels motos famosos és el motor Ingenium, que és Ingenium Terrestre. Sembla que és ingeniós, però no. I és un desastre, no? Sí, un desastre. Escolta, va, anem amb la teva opinió personal, que sempre m'agrada sentir els teus consells i els teus gustos.
Doncs, finalment, parlaré sobre el meu cotxe favorit, començant pel Range Rover Evo Coupé de l'any 2013, perquè té un estil que a mi m'agrada, que és com juvenil de senyoreta a la vegada. També perquè té unes línies molt boniques, més esportives, com dir-ho d'una forma, i com si fos un cotxe, com vas dir abans, deportiu, que és un nivell més com de classe alta. Vale, però igualment té la capacitat d'anar per on vulgui, no?
un altre és el Range Rover Land Rover Range Rover autobiògrafi d'anem 2017 que aquest cotxe ja és un nivell més com de classe alta menys de pasta que són com a mi m'agraden un altre motiu és perquè és un cotxe llarg i de senyoret la convidació perfecta per mi
M'agrada molt això que diguis, eh? De cotxe de senyoret. Sí. Vol dir que Gal·liguer és un senyoret, no? Sí. A mi m'agrada els cotxes de... En el gust del cotxe, sí. Molt bé. Sí. També, doncs, exemples. Ara, una autobiografia de 2017 de cap enrere, pot costar 30.000 euros, que serà com un setat a canou.
Clar, clar, clar, que al final els Land Rover tenen el seu cost, eh? Sí, que no perden el nivell econòmic ni res de tot això. I un altre és el Land Rover SVR, que és la gama esportiva, que a qui m'agrada perquè és més juvenil, té molta potència i és llarg i no perd la seva elegància. Vale, molt bé, sí, sí.
I, finalment, el Land Rover Sport de l'any 2010, que és del meu any, que aquest m'agrada perquè el cotxe és molt bonic i encara que per la escena de baixes emissions ja no pot entrar per segons quines ciutats, que això és el dolent d'aquest cotxe.
Doncs sí, això a Barcelona ja no podries entrar, eh? Exacte. També perquè té un toc d'elegància, perquè dóna part a una classe alta. Molt bé. L'en Robert no perd la seva elegància. O sigui, és un cotxe que sembles elegant, de jo soc aquí...
Jo tinc el poder, no? Sí. Molt bé, doncs escolta, ens ha agradat molt aquest repàs per la història de Land Rover, i també ens ha agradat sentir els teus cotxes preferits d'aquesta gran marca, que escolta, esperem que arreglin els seus problemes, perquè tenen molt potencial i s'ha d'aprofitar. El Land Rover està... Està de cap a caida, no? Sí, perquè amb el problema de motora que no evita a tota costa. Ja, ja, ja.
Bueno, Iger, estarem pendents a veure si ho solucionen i ens ho aniràs comentant, clar que sí. Gràcies per venir i ens sentim aviat. Adeu. I ara fem una petita pausa per publicitat i després arrenquem.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes. I ara parlem amb el Francesc, que és una persona amb Asperger, i ve avui a parlar-nos de l'Asperger, perquè avui commemorem el Dia Internacional de l'Asperger.
Què tal, Francesc? Com estàs? Bona tarda, molt bé. Moltes gràcies per convidar-me. No, no, i tant. Nosaltres estem molt agraïts perquè avui hagis vingut aquí la teva segona vegada, això és veritat. L'altre cop has parlat d'una cosa molt diferent. Exactament, del bullying escolar passat novembre, quan estava tot bastant fresc per als successos d'aquells moments. Però avui ens centrem en el Dia Internacional de l'Asperger, perquè és una edat molt important i que realment a tu t'afecta directament. Exactament.
El síndrome d'Asperger, per tothom qui no ho sàpiga, és un trastorn bastant més comú del que molta gent es pot imaginar, ja que segons alguns estudis i fent una estimació, una de cada 200 persones en tot el món té el que és aquest trastorn. O sigui, és molt més del que realment ens pensem, eh?
Sí, però moltes vegades com que passa desapercebut, molta gent no sap veure'l. Ja, ja, ja, sí, sí, justament abans d'entrar a l'estudi em comentava justament això, no?, aquesta manca de visibilitat que té aquest trastorn. Exactament, és a dir, perquè el que passa amb una persona amb Asperger... Clar, què hi caracteritza una persona amb Asperger?
El caracteritza unes quantes coses. Les coses principals són la seva manca d'habilitats socials i també la manca d'habilitats de comunicació. Tenen uns quants punts en aquestes àrees el qual bàsicament caracteritza algú que té aquest trastorn. En habilitats socials, una persona amb asperger
tendeix molt a ser introvertida. No és gaire sociable, per així dir-ho. Jo, per exemple, no suporto gens els grups tan grans de gent. I quan dic tan grans de gent és que a mi m'agòvia. Jo, per exemple, en grups on hi ha com a mínim 5, 6 o 7 persones...
És que jo no hi vull ni parlar-hi. Ja, ja, ja. Et causa com una angoixa, podríem dir. Exactament. És una petita ansietat social, per així dir-ho. És a dir, una ansietat per estar-hi allà amb tanta gent com si no volgués estar-hi allà. Ja, ja, ja. I escolta, Francesc, tu creus que hi ha més gent Asperger de la que hi ha diagnosticada? Creus que falta diagnosi?
Probablement, perquè també és cert que, com ja he dit, el seu trastorn bastant invisible i bastant difícil de veure, és difícil també veure quan algú pot mostrar aquests símptomes. Jo vaig tenir sort que a mi me'l van detectar molt d'hora. En el meu cas, me'l van detectar a l'escola, estava primer de primària, si no recordo malament,
La tutora em va veure que jo a classe estava sent una mica estrany, és a dir, no podia estar-me quiet, però a la vegada també en algunes assignatures com, per exemple, matemàtiques o... Bueno, el que és medi, el poc medi que es feia primer, era com una màquina. Llavors em va portar la psicòloga, la psicòloga em va fer unes quantes proves...
i llavors allà és quan es va detectar. D'acord, perquè també un dels grans clitxés amb l'Asperger és que les persones amb l'Asperger són molt, molt, molt bones en matemàtiques, per exemple. Això és real? És en tots els casos, no? A veure, en tots tots, potser no. També s'ha de dir una cosa, tots els punts de l'Asperger...
una persona que té esperger no necessàriament ha de tenir absolutament tots els punts. Clar, clar, clar. No ha de complir amb tots els requisits, no? Exactament. El meu cas, per exemple, és parcial, però sí que és cert que, a veure, de tots els punts, potser en tinc el 70-75%. Vale, vale.
És a dir, que no cal tenir-los absolutament tots, però sí els principals, considerats principals, un d'ells, per exemple, és una persona excessivament introvertida i està realment incòmoda. També en comunicació, tenir dificultat per iniciar, mantenir o finalitzar una conversa. Una cosa també molt important, no saber mirar els ulls quan parles amb una persona o quan aquesta persona t'està parlant.
Això és una cosa de l'instint d'algú que té Asperger. I és, amb entrenament, és a dir, amb una mica de reforç, això es pot no eliminar, però sí reduir. Que això sí que ha estat una mica el meu cas, amb una mica d'entrenament i també anant a psicòlegs i... Clar, perquè aquest entrenament, com es fa aquest entrenament?
És una mica també... Tractar-te amb professionals, no? Sí, tractar amb ajuda professional. Jo, en el seu temps, això de mirar els ulls ho vaig anar corregint una mica. Això, evidentment, no se m'ha tret del tot, però ho vaig anar corregint una mica gràcies a la primera psicòloga que vaig tenir, que va ser la primera que em va tractar. No la de l'escola, sinó la que em van enviar després que em diagnostiqués. Mhm.
I ja, a veure, cert que ja no ho faig amb tanta freqüència, per exemple, el tema de desviar la mirada, però sí que encara segueix passant. En altres coses que també passen és que una persona amb asperger es distreu també molt fàcilment. I això de les distraccions fa que molta gent confongui l'asperger amb el TDAH.
O sigui, és bastant comú que passi això. Bastant. De fet, un psiquiatre que vaig tenir fa no gaire, es pensava realment que tenia TDA, qui no Asperger. Ara, després de tants anys. Sí. O sigui, a veure, he hagut d'anar canviant de psiquiatre perquè hi ha una medicació que prenc per evitar una mica tots els... No tots els síndomes, però sí que poder concentrar-me una mica millor en el dia a dia. Vale.
El que passa és que normalment sembla ser que se li dona més a gent que té tots els punts de l'asperger i no tant a gent amb TDAH. I el psiquiatre aquest es pensava que tenia TDAH. I no és així. A veure, el TDAH, òbviament, un dels punts que comparteix amb l'asperger és les distraccions. Però, clar, una persona amb asperger no és hiperactiva.
Esclar, aquí hi ha una gran diferència. Clar, clar, clar. I a més, aquest component que t'angoixa a vegades les multituds i el component social és un factor identificatiu de l'Asperger, no? Exactament. És a dir, jo, com he dit, no suporto els grups tan grans de gent. Directament em quedo callat. Soc com el callat del grup. I, escolta, quines altres activitats o quins altres contextos et resulten a tu diferents o difícils de portar?
A veure, en activitats i contextos sí que podria dir, ja que portàvem també el tema de la comunicació, podria dir perfectament que un dels mals costums que sempre té una persona amb Asperger i que ho fa d'una manera molt subconscient...
és interrompre algú quan parla. Això passa moltíssim en una persona amb Asperger. Ostres, mira, doncs això és curiós, eh? És a dir, hi ha molts actes que la societat considera de molt mala educació que per algú que té Asperger són una cosa que fa potser no normal, però sí que ho fa d'una manera subconscient i li sembla normal a l'hora de fer-ho.
I després, Francesc, també una altra de les coses que s'associa molt ràpidament als experts, és que se li donen molt bé coses concretes, que són experts en alguna cosa concreta que li apassiona. Això és real? Sí. De fet, a mi, per exemple, m'agradava molt matemàtiques durant la primària. Després matemàtiques vaig anar baixant i vaig ser bastant irregular a partir de certs moments, però...
especialment quan va arribar l'algebra i trigonometria, però això és un altre tema. Però si hi ha una cosa que, per exemple, a mi m'encanten... Hi ha dues coses que a mi m'encanta parlar sempre. Primera és de videojocs, perquè jo em passo moltes vegades els dies jugant,
I l'altre és, per exemple, anar en tren. A mi m'encanta anar en tren i m'encantava en aquest moment anar a veure trens. Sí, sí, jo et connecto fa uns quants anys, ja, Francesc, i sempre m'havia sorprès molt aquesta capacitat teva dels trens, de conèixer tots els trens, de totes les línies, no? I això, al final, inclús t'he utilitzat, aleshores ha dit la paraula, quan tenia dubtes, no? Deia, escolta, Francesc, com vaig fins aquí? I tu sempre tenies la responsabilitat.
Perquè actualment, a veure, sí que sempre m'he sabut molt bé les línies. Jo també és cert que tinc una molt bona orientació. M'agradava també una altra cosa que era la geografia. M'aprenia molt bé tots els llocs. I anem a parlar una mica més del context social, del que t'ha passat a tu a la vida. Creus que tindràs per cert acondicionat o has tingut certs problemes que altres gent no ha tingut només per tindre aquesta condició?
Doncs aquí hi ha una cosa que podríem parlar d'una tendència i és que aquí podria ser que sí perquè una persona amb Asperger té una forta tendència a patir bullying a l'escola. És a dir, a l'escola com que és el principal font de conflictes. Jo vaig patir molt de bullying durant la meva etapa escolar.
I al final, a veure, també s'ha d'evitar les generalitzacions. No tothom qui pateix asperger pateix bullying i no tothom qui pateix bullying té asperger. Exacte, exacte. Però les persones que tenen asperger tenen més tendència a patir bullying a l'escola. Per aquest component que són diferents dels altres, oi? Exacte. I a nivell més adult, més a nivell de la universitat o laboral, t'has trobat també amb dificultats?
Els problemes de comunicació segueixen allà. Són coses que encara no s'han tret i és difícil de treure. I més que res, moltes vegades hi ha moltes coses que a una persona m'espera li sonen perfectament al cap i després no sap gens com dir-ho. A dins del cap pot ser un edifici gegant supermodern mentre que l'única cosa que tira fora són...
Quatre tachanos. Sí, sí, quatre casetes dolentes, no? Sí, literalment. Per tant, costa com a vegades plasmar la teva idea en comunicació verbal. Exactament. D'acord, d'acord. I ja mirant una mica més el que podria fer la gent. Què podria fer la gent per intentar que la gent estigui més còmode en el seu dia a dia, en els seus entorns laborals, en les escoles? Què has detectat tu que podria millorar?
A veure, primer també una mica més de conscienciació, perquè el ser un trastorn més comú del que pensem es troba cada cop més present en escoles. De fet, et donaré un petit cas. El passat, em sembla que va ser el 15 de novembre, vaig veure una manifestació del professorat a la Via Laiatana de Barcelona, si no m'equivoco,
on els professors literalment estaven sols contra no sé quants alumnes que tenien TDH, Asperger. Vaig veure un dels testimonis que tenia quatre alumnes amb TDH, tres amb Asperger en una sola classe. I és clar, cert que aquests alumnes necessiten més atenció. La conscienciació és més una mica el saber integrar-ho, però és que també és cert que la gent amb Asperger, al ser tan introvertida...
Té com aquesta por i ansietat també de posar per la seva part. Sí, sí, jo crec que al final a vegades els problemes radiquen en què la gent no és conscient del que passa, no? I crec que justament en aquest cas, el de l'Asperger, crec que seria clau que la gent tingués més claus o més facilitats o tingués més informació de com tractar aquesta gent, de com al final introduir-los en la vida i com adaptar-los a una vida plena i normal.
Doncs sí, a veure, és que, com ja he dit, és una mica difícil. Sempre hi ha la dificultat en tot. Ara, per cert, des de fa un temps, el síndrome d'Esperger s'ha reconegut com una discapacitat, aquí també volia arribar-hi, s'ha reconegut com una discapacitat amb un grau d'invalidesa, depenent de quants punts es tinguin. Jo, per exemple, jo de moment encara no tinc el certificat,
No descartaria fins i tot demanar-lo, però, vamos, que ja com tot aquest tema... La gent amb Asperger, per exemple, una discapacitat, doncs encara... A veure, òbviament tinc els meus desavantatges a l'hora de comunicació. Sí, però després et veiem aquí davant d'un micròfon i no es nota gens, saps? També és cert que algunes vegades també estic compensant i també és cert que som bastant bons improvisant més d'un cop. Vale, vale.
Una gran por, per exemple, que tenim a l'hora de parlar és l'hora de parlar en públic. En públic davant. És a dir, jo a les exposicions a classe estava tan nerviós que és que no podia. Ja, ja, ja, ja. Sé que és tan goixa, no?, social. I escolta, Francesc, ens estem quedant sense temps. T'ha quedat alguna cosa per dir? Algún últim missatge que ens vulguis donar?
Doncs, a veure, que una persona amb Asperger sembla ser que... Bé, no és que sembli ser, és que una persona amb Asperger pot viure perfectament una vida normal. El que passa és que també s'ha de veure com s'ha d'integrar, perquè la comunicació, que és un element fonamental a la vida humana i a la societat, a aquests els manca moltíssim. Clar. No sé, al final és el que deus, facilita una mica aquesta integració.
Exactament. De fet, també t'he de dir, he gravat jo mateix un vídeo que aquesta mateixa, d'aquí una hora o poc més, penjaré a YouTube, parlant més extensament de tots els punts que té l'Asperger, perquè l'Asperger també té algunes manques d'habilitat motores. Molt bé, doncs escolta, estem pendents d'aquest vídeo que penjaràs, com el podem trobar, com és el teu canal?
Bé, el canal on ho penjo és el meu nom complet, el meu nom i els meus dos cognoms. Doncs digue'ns-ho per poder buscar després. Exacte, Francesc Ruiz Alba seria el canal. Perfecte, perfecte. Però és que és molt difícil trobar-lo, perquè com és un canal de nova creació, també és cert que els nous canals estan una mica més en desavantatge, però et passaré l'enllaç, perquè passaré l'enllaç
I això ho penjaré públicament perquè es pugui veure. Molt bé, molt bé. Doncs estem pendents. Francesc, escolta, gràcies per venir avui aquí a Ràdio d'Esvern i donar-nos una mica més de llum sobre aquest trastorn de l'Asperger, que a vegades és un gran desconegut. Gràcies. A tu per convidar-me. Que vagi molt bé. Moltes gràcies.
Nothin' else matters in the air
Fins demà!
I ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa. Arrenquem amb la pantalla gran amb el Daniel Aragón. Dani, què és aquesta música tan trista? M'ho pots explicar?
No m'ho esperava aquesta música, eh? Jo m'ho esperava la clàssica. Dani, tens alguna cosa a explicar-nos, eh? Avui serà l'últim programa de la pantalla gran. Una pena, però, bueno, per motius laborals, al final, en aquest horari coincideix amb motius laborals i no podrà continuar d'un moment el programa. Qui sap si en un futur tornarà, però aquest és l'últim. Doncs sí, doncs posem aquí un punt...
i a part, no, per ara, per ara un puny a part. Sempre, sempre és puny a part. Però en qualsevol cosa, mai a la vida hi ha un puny final. Exacte, no és un puny final, és un puny a part. El Dani, doncs, té les seves coses, té la seva feina i doncs ja se li estava complicant massa portar això de la ràdio i doncs fa aquest puny a part.
Però bé, avui per tancar la secció, seguirem fent programa normal, oi? Sí, com sempre. Molt bé, doncs ja està bé. Per on hem de començar avui? Per una notícia feliç. Bueno, va, feliç. Torna Hannah Montana. Bé, bé, bé, molt bé. Espera, vaig a canviar la cançó, Dani, perquè ja m'estic... Ja no vull estar trist, eh? Ja no vull estar trist. Canvia, canvia, canvia. Ja està, ja està, ja està. Una cosa més normal.
Doncs sí, mira, notícia Torna Hannah Montana Pels que els agrada dir Hannah Montana Fa 20 aniversari i segons les notícies Hi haurà un especial el 24 de març a Disney Tots els que eren fans de Hannah Montana Jo suposo que estaran contents I és una part de la infantesa de molts Jo crec que més o menys va coincidir amb la nostra infantesa Dels que veiem més o menys de la nostra generació Disney Channel Doncs torna Molt bé, doncs i com torna?
Això, un petit especial en el Disney Plus el 24 de març. Però què vol dir un petit especial? Una petita pel·lícula? Una minicòria? Jo no ho tinc clar. Simplement és un especial amb una entrevista amb la Miley Cyrus. En teoria crec que no és un episodi, sinó que és com revivint aquests 20 anys del personatge de la Hannah Montana. Sí, sí, perquè ara mateix Miley Cyrus ha canviat molt des d'aquell temps. Sí, no acaba de quadrar, no? Si posa de cop i volta la peluca ja no me l'acabo de creure. Exacte, sí, sí.
Una altra notícia és que es va estrenar en el SIDEM a la pel·lícula de Cumbres Borrascoses d'aquesta adaptació que estaven esperant sobretot el públic femení i hi ha hagut crítica dividida. Hi ha persones que els ha agradat molt, hi ha persones que els ha agradat poc, però ha tingut una gran estrena ja que el pressupost era de 82 milions i es va estrenar
ha recaudat 80 pràcticament ja ha recuperat la seva recaudació i jo encara no l'he vista i tampoc tinc ganes de veure-la no mentiré hi ha vegades que una sí que vols i una altra que sí però bueno doncs Dani t'he de dir que ahir va estar per aquí la Sara Vitó i ens va parlar justament d'aquesta pel·lícula va anar el dia de l'estrena i ens va dir que per la seva opinió una pel·lícula horrible
Uf, horrible, eh? I jo suposo que ella haurà llegit el llibre o alguna cosa així per conèixer-la. Sí, sí, ha llegit el llibre i diu que no, que no s'assemblen res i que no li va agradar gens. Bueno, ja sabem, si aquesta opinió ja la tens, no? Jo sempre dic que has d'anar al cinema, però si tens l'oportunitat de veure un altre, pots anar a veure un altre. Sí, sí, sí, perquè és una pel·lícula molt sexualitzada. Sí, sí, sí, amb els tràilers, sens dubte, hi ha molt sexe en aquesta pel·lícula. Bueno, al final la història es perta una mica entre aquestes escenes.
Continuem amb notícies, en aquest cas, jo crec que és una notícia positiva per als fans dels superherois, que hi haurà una versió, una sèrie de Spider-Noir, una versió alterna de l'Spiderman, que és el Ben Reilly, que és un detectiu privat, ara no me'n recordo si en els anys 50 o en els anys 20,
i s'estrenarà el 27 de maig en Prime Video i tindrà versió en blanc i negre, com a l'època, i versió en color. I estarà interpretat aquest personatge per Nicolas Cage. Nicolas Cage farà d'aquest detectiu privat amb els superpoders de Spider-Man
que és un personatge que vam poder veure en les pel·lícules animades d'Amanys Morales, doncs torna aquest personatge, però en el seu món i amb persones reials, el 27 de maig en Prime Video, jo crec que és una sèrie que té molt bona pinta per als fans dels superherois, i que jo crec que la veurem en blanc i negre, no?, perquè suposadament està feta per veure-la així. Clar, clar, clar, segur que és xulo. No havia escoltat mai això de les Peter Noir.
No, sempre hi ha variants, no? Contínuament fan un altre, un altre, un altre... I que és un detectiu privat... És un detectiu privat que és això, va de negra, no és Peter Parker, és Ben Reilly, i bueno, hi ha un cas que haurà... És una barrella, no? Spider-Man amb noir, no? Amb el gènere noir d'aquests detectius i demés. Però també té telaranyes i tot, eh? Tot, tot, té tot els... Els poders, vale. Sí, sí.
Mira, curiós. És una pel·lícula que jo tinc, o sigui, és una sèrie que tinc moltes ganes de veure. Ah, és sèrie, eh? Sí, és sèrie en Prime Video. Home, Nicolas Cage, Spiderman en blanc i negre... Home, i Nicolas Cage ja va sortir a la pel·lícula de Kick-Ass fent una versió que era com una còpia de Batman i ha sortit en una altra pel·lícula fent de Superman i ara de Spider-Noir ja està, no? Ja té tota la trinitat. Nicolas Cage fa el que vol. Ho ha fet tot, eh? Sí, sí, sí. Home, ja pot retirar-se tranquil.
Després parlem d'una notícia una mica controversial, s'apropa a l'estrena de Scream, Scream 7, que ja, sí, 7 d'Scream, aquest és l'Ayer, aquesta pel·lícula de terror tan famosa, i inicia la polèmica ja que una marca denuncia a la pel·lícula d'Scream dient que la màscara característica de Ghostface, suposadament explica que ells van anar a una botiga, van veure aquesta màscara, els va agradar,
van trucar a l'empresa i van comprar els drets, doncs 30 anys després una altra empresa diu que és seva. No crec que tinguin moltes opcions a guanyar, perquè si denuncies 30 anys tard, però aquesta máscara mítica de Ghostface ara està en tema tribunals, no? Sí, sí, sí, bueno, al final és el que tu dius, no? Scream 7, s'han fet 7 pel·lícules ja de Scream i ara arriba la... Jo tinc la pel·lícula aquesta.
Sí, sí, però vull dir, que arriba ara la querella judicial, ara, després de tant de temps. Sí, sí, sí. Al final és a veure si algú rasca algú, jo crec. Jo crec que això no arribarà enlloc. No, jo tampoc ho crec. I ara una petita repassada als tràilers de la Super Bowl, no? Va ser la Super Bowl, que vam veure actual Bad Bunny, i habitualment hi ha tràilers de pel·lícules, s'esperava més, potser s'esperava de la nova de Spider-Man, de la nova d'Avengers...
o de Supergirl, principalment d'aquest món dels superherois però vam rebre un trailer de Super Mario Galaxy ja la primera pels fans del joc em va agradar molt i ara aquí la segona Super Mario Galaxy que sobretot apareix Yoshi amb la incorporació de Yoshi
Després tenim una que també per tota la família, Minions 3, en aquest cas és Minions and Monsters, els Minions ja sabem tots aquestes figures que són tan famoses, doncs dins del món seu també s'han tornat famosos i estan dirigint la seva pròpia pel·lícula, que ells mateixos actuen i llavors volen fer una pel·lícula de terror.
Llavors diuen, oi, necessito un monstre, però no, si volem pagar un monstre, llavors decideixen invocar monstres mitjançant-se en un ritual i es li aparta, com sempre, en aquestes pel·lícules dels Minions i aquesta pel·lícula per tots els públics. És curiós, Dani, perquè corregis-me, així m'equivoco, però crec que són pel·lícules on no es parla, no?
Els protagonistes no parlen. Sí que parlen les persones amb les que es relacionen, però ells no. Els parlen en el seu idioma. Clar, clar, vull dir que és curiós, també. I jo no fallo, eh, a cap. Jo he vist totes. O sigui, aquesta no pot fallar, eh. No, no, jo als Minions no els hi fallo mai. I això quan surt, has dit?
No, ha sortit del tràiler. Ah, el tràiler encara queda, eh? Aquí a la Super Bowl. I l'últim tràiler destacat, que aquesta sí que jo crec que és una de les pel·lícules que més esperen aquest any, és Project Hail Mary, que és una pel·lícula de l'espai exterior, que el protagonista és el Ryan Gosling i que té el mateix director de fotografia que de Batman i Doom, ja em diria això, ja tothom sap que serà una pel·lícula visualment espectacular. Ah, absolutament potent.
Amb el Ryan Gosling com a protagonista i a mi encara no sé molt, però em dona unes vibres similars a Interestelar i jo crec que és de les pel·lícules més esperades d'aquest any, sens dubte. I això és el que s'ha vist aquests dies a la Super Bowl. I sap alguna cosa de la història una miqueta de com serà? Ell és un investigador que ha d'anar a l'espai en solitari i ell no és astronauta, però es veu forçat. Ell és l'única persona que pot salvar el món, la mítica, i ha d'anar a l'espai
per descobrir una cosa i de cop i volta està amb la seva nau, es xoca contra alguna cosa i de l'altre costat hi ha com una criatura que no es veu i ell comença a interactuar amb ella i a partir d'aquí ja veurem què passa amb aquesta criatura que no veiem i el Ryan Gosling i cap a on es desenvolupa aquesta història. Molt bé, doncs sí que ho vas explicant i sí que em recorda una miqueta això d'Interestel·lar, no? Aquestes pel·lícules d'astronautes de l'espai que al final sempre tenen molt bona rebuda i visualment és el que tu dius, són molt potents.
Sí, la veritat, jo crec que és la que més ganes tinc i, a més, és que amb el Ryan Gosling, que és un dels meus actors preferits, que en un inici no agradava molt a les persones, perquè deien que feia tot igual, que apareixia en tot, que és veritat, que en Ryan Gosling apareix en tot, no ens enganyarem.
Però jo el tinc molt d'estima i és un actor que m'agrada molt i en aquesta pel·lícula tampoc li fallaré. Al igual que estimo els Minions, estimo els Ryan Gosling. I tant que sí. Això, doncs, estarem pendents també. Més o menys, dates? No, encara no hi ha dates confirmades. Però aquest any 2026 o no? Però sí, sí, sí. Tot això és del Super Bowl, llavors arribarà. Project Hail Mary, a priori, a més que ve d'un llibre,
S'estrenarà aproximadament març, no? Crec? Molt bé. Si no queda res, perfecte. Super Mario s'estrena també molt a prop, ara t'ho dic. Super Mario Galaxy l'1 d'abril, que també a l'abril s'estrena la pel·lícula de l'any, que serà la de Michael Jackson. Jo crec que no hi haurà cap pel·lícula que recaudarà més que aquesta i que l'anirà a veure fins i tot la meva àvia, jo crec. Qui la protagonitza? Qui la protagonitza?
El seu nebot. Uuuuh, ostres. El seu nebot del Jaffer Jackson. Ostres, que guai, que guai, que guai. Tot queda en família. Sí, sí, sí. Ostres, estarà molt xula aquesta pel·lícula, sí, segur. I una de les pel·lícules que s'ha estrenat aquest cap de setmana ha estat Goats, Goat, crec que es diu, aquí en Espanya Como Cabras. Vale.
que és una pel·lícula que el productor és Stephen Curry i és una pel·lícula animada Stephen Curry sí, és una pel·lícula animada on hi ha un esport que és el rugby ball que és similar al bàsquet llavors el protagonista és una cabra el goat jugant amb això de goat millor de tota la història en anglès greatest of all time i és una pel·lícula que està tenint una estrena molt positiva en el món sencer i que jo aniré a veure avui ja et diré per whatsapp si algun dia vols dir a la ràdio perquè ja no podré continuar i donar-te la meva opinió
però que tinc moltes ganes de veure-la i que és de la mateixa productora que Spider-Man a Cross de Spider-Bears, Els Mitchells contra les màquines i K-Pop Demon Hunters, que són tres pel·lícules que han tingut un èxit rotund i sembla ser que Goat va pel mateix camí i que té una direcció artística molt bona, no?
Es veu molt bé, la veritat que estic veient imatges i és molt potent, eh? Sí, fins i tot diuen que potser supera a Zotropolis, que és molt complicat, però bueno, no sé. Em recordaran alguna cosa aquests gràfics? No sé, crec que Amagadascar, potser, una miqueta, o no? No sé, és una mica aquesta animació nova, que fa barrella de diferents estils, però jo tinc moltes ganes de veure'l, és una pel·lícula animada.
I bé, ens queden 5 minuts. Recomanaré l'última pel·lícula que he vist al cinema perquè últimament estic anant al cinema i estic encertant. En aquest cas, 3 adioses dirigida per Isabel Coixet, la directora espanyola. En aquest cas, una pel·lícula que ja vam parlar. Sí, ja ens vas dir que tenies ganes, eh? Sí, d'una dona, la Marta, que està en el seu matrimoni, està una mica deprimida, no vol menjar i a més.
Va a l'hospital i li dona la notícia que té càncer. I comença a viure la vida d'una altra manera. Aprofita la vida, a parlar amb les persones que no s'atrevia a parlar, a menjar més, a gaudir de tot, a aprendre idiomes i demés.
I és una pel·lícula lenta, òbviament, però que arriba molt i que et deixa... Tocadet, no? Et deixa tocadet. Et deixa pensant. Són d'aquestes pel·lícules que també van bé per reflexionar sobre com estem portant la nostra vida i quines són les nostres prioritats.
Sí, jo l'únic, el més positiu que trec d'aquesta pel·lícula és que és una pel·lícula que jo la vaig terminar i jo no, aquestes pel·lícules dius, oh, no estic a aprofitar la meva vida, canvies la teva vida radicalment, jo no, jo vaig sortir de la pel·lícula i vaig dir, bah, jo visc la meva vida com jo vull, llavors, si vas a veure aquesta pel·lícula i sents
que et dona un cop i que has de canviar, ve per tu, i si sents que no, millor encara, perquè estàs aprofitant les coses i fent-les bé. És una pel·lícula que et deixa una mica tocadet, potser cau la llàgrima, en el meu cas em va caure, perquè és una pel·lícula potent, perquè al final toca molt les relacions humanes, i és d'aquestes pel·lícules que jo sempre dic, les pel·lícules que a mi em treuen la llàgrima són aquestes pel·lícules...
que sembla que estàs veient per un moment la vida d'una altra persona documentada més que una pel·lícula, perquè hi ha situacions que són més realistes que prop del cinema. No sé si m'explico. No sembla que estigui guionitzat, sinó que sembla que siguis tu una persona amb una càmera oculta dins d'una conversa o dins de, per exemple, un passeig a la nit d'aquesta protagonista. I justament entenc que això és el gran èxit d'aquesta pel·lícula, fer-te sentir que això no està guionitzat i que realment és gairebé un documental.
Sí, aquest tipus de pel·lícules jo sempre dic que són les que més et treu a la llàgrima perquè hi ha punts en què oblides que aquesta persona és una actriu. Això és l'objectiu del cinema, però que sembla que estiguis veient un cas d'una persona que ha passat reial i, bueno, la veritat que valoro molt positivament aquesta pel·lícula. No és la millor pel·lícula que he vist en la meva vida, òbviament, però si has d'anar al cinema...
és una bona opció si vols sortir amb una pel·lícula lenta i que et deixi una mica tocat. Si vols anar content, ves a veure Como Cabras, que és una pel·lícula que... Que sortiràs feliç i donant votes. Sortiràs feliç, donant votes i voldràs ser dels Golden State Warriors i convertir-te en el millor jugador de bàsquet. Com es deia l'esport aquest? Rugebol. Rugebol. I és una metafora del bàsquet, clarament, que és un bàsquet així amb animals...
I això, el protagonista és una cabra que és molt baixeta i no pot jugar al rogebol perquè has de ser alt, com a la vida real, no?, en el bàsquet, i es supera a si mateix i suposo que al final tot acabarà feliç i guanyarà la cabra, ja veurem, no sé si guanya o no, perquè no l'he vista, i té al darrere aquesta producció, no?, que ha posat la pasta, l'Stiffen Carrey, que això li dona un nom, perquè ell és una representació en el món sencer, no?, del bàsquet i de l'esport en general. Totalment.
Escolta, Dani, no sé què farem a partir d'ara. No sé qui ens comentarà, qui ens recomanarà les pel·lícules, però ja ens buscarem la vida aquí al refugi. Ara que m'estava enganxant al cinema, ara que havia anat a veure Martí Suprima inclús al cinema, que jo feia mil anys que no anava al cinema i tu em vas fer aquesta influència. Llavors el programa ha complert el seu objectiu, portar persones al cinema. Almenys a mi, sí. Aquest era l'objectiu.
portar una mica d'això que passa a la gran pantalla aquí a la ràdio i que les persones tinguin una altra vegada les ganes de descobrir històries noves, bàsicament. Doncs sí, sí, totalment amb mi ho vas aconseguir. Ara em fa una mica de pena perquè, clar, hi ha algunes pel·lícules de les que ja hem comentat que em vas dir, sí, sí, ja les comentarem, ens quedem sense saber el teu paradigma. Jo si necessites un moment, tu les parles...
En el meu nom jo et passo. Jaume, recomana aquesta. Perfecte. Doncs escolta, Dani, ha estat un plaer tenir-te en aquests primers mesos del refugi i res, això és casa vostra. Moltes gràcies. Vostra, teva, vostra, de tothom, clar que sí. Gràcies, Dani.
I nosaltres ens acomiadem per aquí del refugi d'aquesta setmana, d'avui, perquè demà tornem, com sempre, a partir de les 5 aquí, a Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins aviat. Les notícies de Sant Just.