Smooth Jazz Club. Bona tarda, us informa Carme Montero.
A partir d'aquesta hora de començar la reunió a la Moncloa entre el president ucrainès Volodymyr Zelensky i el president del govern espanyol Pedro Sánchez, destinat a reforçar el suport militar de Madrid, és el punt més important de l'estada del líder ucrainès de la capital espanyola, precedida d'una visita simbòlica al Museu del Prado. Madrid, Dani Sainteaja, bona tarda.
Hola, bona tarda. És la segona vegada en dos anys que Sánchez rep el president ucrainès al Palau de la Moncloa. Fa un any Zelensky en va marxar amb un acord de 1.000 milions d'euros en ajuda militar i avui n'espera sortir amb un nou paquet de 1.000 milions d'euros destinats a armament comprat als Estats Units
però també a reconstruir infraestructures danyades pels atacs russos. Abans al matí el president ucranès també s'ha reunit amb una dotzena d'empreses espanyoles del sector de la defensa i, segons ha dit en el seu compte, Lix ha mostrat interès en sistemes antidrons i en radars de llarg abast. Dani Sainz, de Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Rosa Pujol. El princep areu saudita Mohammed Bin Salman té previst anunciar davant de Donald Trump inversions als Estats Units d'uns 600.000 milions de dòlars. Els compromisos saudites inclouen una cooperació en energia nuclear civil i una inversió multimilionària en infraestructura d'intel·ligència artificial.
L'acord també inclourà la venda a Riat de material nord-americà de defensa i podria incloure avions de combat TF-35, tot i les reticències del Pentàgon que la Xina pugui robar la tecnologia que utilitzen. Detenen un home acusat de matar la seva parella ahir a Múrcia. La víctima tenia 48 anys i havia denunciat el presumpte agressor per maltractaments anys enrere.
Crear boscos més resilients als incendis passa per recuperar mosaics d'usos diversos i reduir la massa forestal. Així ho han dit els experts consultats al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. Girona, Núria Pereira. Bona tarda. Gestionar els boscos vol dir que se'n pot aprofitar la fusta, que es recuperi l'activitat primària com la ramaderia i l'agricultura i que es redueixi el nombre d'arbres. Per tant, vol dir tallar-ne. Ho ha explicat al Catalunya Migdia l'enginyera forestal de la Diputació de Barcelona, Anna Cenitges.
tallar-los perquè els boscos tinguin opcions de futur, però també tallar-los perquè puguin entrar els tractors i perquè es pugui recuperar la vinya, perquè es pugui recuperar el cereal i perquè la pagesia també tingui opcions de futur.
podrà fer servir el terme d'Onut. Una sentència del Tribunal Suprema ha determinat que és una marca registrada i no un concepte general per definir una peça esponjosa de rebusteria en forma de rosca fregida i generalment glasejada o coberta de xocolata, tal com el defineix la RAE. Després de nou anys de litigi, els magistrats han considerat que l'ús no autoritzat d'aquest terme en fins comercials és una violació dels drets de marca del grup Bimbo i que, per tant, no el pot fer servir cap altra empresa.
Mor el productor cinematogràfic i fundador del grup Filmax Julio Fernández Rodríguez, als 78 anys, a Miami. Muy buenas noches, les habla Ángela Vidal. Hoy vamos a acompañar a una patrulla de bomberos... El productor de la saga Rec, la pel·lícula que esteu sentit, va néixer a Font Sagrada, a Lugo, i es va convertir en un referent del cinema fantàstic i de terror, amb la seva firma Filmax Entertainment,
Ha produït diverses pel·lícules, desenes, com el maquinista Bosco d'Ombres o Manolito Gafotes. Al llarg de la seva carrera ha estat membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya i ha rebut nombrosos reconeixements com la medalla Castellau del govern de Galícia o les claus de la ciutat de Barcelona i Miami.
Esports, Sònia Oleart. Aquesta tarda es disputa el Catalunya-Palestina a l'Estadi Olímpic de Montjuïc amb més de 28.000 entrades venudes. Començarà dos quarts de set amb seguiment especial a l'antena de Catalunya Ràdio. El jugador del Barça Rafinha està entrenat avui amb el grup i la previsió és que dissabte disposi de minuts davant l'Atlètic Club en el retorn al Camp Nou.
Avui s'acaba la fase de grups de classificació de la zona europea per al Mundial 2026. Espanya virtualment classificada rep Turquia a les 9. I són Ferran, Fermín, Dani Olmo i Covarsí del Barça, més també dels catalans David Raya, Marco Corella i Aleix García.
El jugador del Girona, Krapistov, s'ha fet un esquins al turmell esquerre amb la selecció d'Ucraïna i serà baixa pel partit amb l'Orense de Copa. El temps de baixa és d'entre 4 i 6 setmanes. En embola el Granollers, rep el Grossis, Esloven, Eslové, la Lliga Europea, rival directa per aconseguir la classificació per a la pròxima fase. El partit és a tres quarts de nou. Hi ha eliminatòries de setzents a final de la Copa de Futbol. S'ha de partit únic a les set cadis Barça i a dos quarts de nou le ganés Indústria Santa Coloma.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El ple municipal extraordinari de l'Ajuntament de Sant Just es va celebrar ahir a les 8 del vespre, convocat després que el ple ordinari hagués estat suspès. En el primer punt, el plenari va aprovar inicialment la modificació de crèdit número 21-2025, un ajust pressupostari necessari per avançant la gestió econòmica municipal.
El segon punt va correspondre a la resolució d'al·legacions i a l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança de protecció i tinença d'animals, que actualitza criteris i procediments de control i convivència. El ple també va validar la resolució de reclamacions sobre les bases per l'adjudicació d'habitatges de lloguer i cessió d'ús per a persones en risc de vulnerabilitat social, un instrument que determinarà l'accés als habitatges municipals destinats a col·lectius especialment sensibles.
En el mateix àmbit es van resoldre les reclamacions relatives a les bases d'habitatges de lloguer del milanari per la gent gran, quedant aprovades de manera definitiva per permetre la continuïtat del procés d'adjudicació. I en cultura, Mariona Pujol Miravent i David G. Torres presenten aquest dijous 20 de novembre a dos quarts de vuit del vespre l'acció artística, una exposició maqueta, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. La proposta consisteix en una performance en directe que combina muntatge i narració sobre una taula, construint i reconstruint una història visual.
L'acció es desenvolupa com un relat expositiu que es transforma a mesura que avança, convertint el procés de creació en part essencial de l'obra. Els artistes mostren com una exposició pot fer-se i desfer-se en temps real, variant el seu sentit segons l'ordre i la disposició dels elements. La iniciativa, concebuda com una experiència experimental, ofereix al públic una mirada diferent sobre el format expositiu i el procés creatiu, reforçant el bebé de l'espai Carme Malaret com a punt de difusió de projectes contemporanis d'autor.
I en societat, l'actriu i comunicadora Txearana oferirà una xerrada gratuïta sobre la seva experiència personal de superació aquest dijous a les 8 del vespre a les antigues escoles de Sant Just. L'esdeveniment, titulat Reiniciar, força sortida i reconectar, és organitzat per l'entitat dona i empresa dins del seu cicle de conferències periòdiques i està oberta a tota la ciutadania.
Durant una entrevista a Ràdio d'Esvern, Arana ha explicat que la xerrada es basa en el procés de recuperació que va viure després de sotmetre's a una craniotomia, una complexa operació de cervell fa tres anys i mig. L'objectiu de la intervenció era extreure una malformació arteriovenosa congènita i l'experiència que ella mateixa descriu com un reset la va obligar a crear noves connexions neuronals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. Ràdio d'Esvern, 98.1
El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. El refugi.
Doncs ja hem arribat el dimarts i la setmana continua i continua amb moltes ganes perquè seguim fent ràdio i fent el que més ens agrada, donar de parlar. Parlar aquí amb tots vosaltres al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Però va, ens deixem de rellos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb un especial sobre el Catalunya-Palestina i connectarem amb el Jan Bigata i amb el Sergio Fernández, que estan presents a l'estadi a l'Olímpic de Montjuïc. Seguidament tindrem els nois més divertits de Ràdio d'Esvern. Tindrem a Mare meva, Quin Show. I posarem fi amb Cultura al dia, de la Sara Vitor.
Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, va anunciar ahir en el Consell de Política Fiscal i Financera que ja té avançada la proposta per reformar el model de finançament autonòmic vigent des del 2009. Després de set anys i mig al govern i d'un primer intent fallit el 2021, Montero espera presentar el nou esquema a les comunitats autònomes entre gener i febrer, a inicis d'any.
Tot i que encara no hi ha xifres, el Ministeri planteja un sistema que combini multilateralitat, el finançament de competències comunes a tots els territoris, i bilateralitat, per tenir en compte les competències pròpies d'algunes autonomies. En el cas de Catalunya, per exemple, la seguretat a les presons, però també en altres territoris com Canàries o la Comunitat Valenciana.
El nou model incorporaria criteris com la suficiència financera, la solidaritat i podria respectar el principi d'ordinalitat, és a dir, que qui més paga més rep, tot i que Montero no ho va confirmar. També s'estudia penalitzar les autonomies que bonifiquin impostos.
El que sí que va assegurar és que el sistema reduirà l'actual bretge de 1.005 euros per evitar ajustat entre la comunitat millor i pitjor finançada, és a dir, faran el repartiment més equilibrat. Hisenda també vol augmentar la cessió d'impostos com l'IRPF i l'IVA i eliminar el sistema d'entregues a compte per tal que els recursos arribin a les autonomies més ràpid que els dos anys actuals.
Tot plegat requerirà la majoria absoluta al Congrés dels Diputats i el camí no sembla gens fàcil. Les comunitats governades pel PP es van mostrar molt crítiques i rebutgen que la bilateralitat es pugui compatibilitzar amb la multilateralitat. Perdoneu que quines paraules. Consideren que el govern busca satisfer els independentistes per mantenir suports parlamentaris i reclamant participar en grups de treball que de moment Hisenda descarta.
Fins demà!
Juanfran Pérez Llorca presentarà demà la seva candidatura per la presidència de la Generalitat Valenciana, després de tancar un acord amb Vox que permetrà la seva investidura. Les Corts han convocat aquest dijous la Mesa i la Junta per fixar la data del ple, que se celebrarà la setmana vinent. Les sedents de Pérez Llorca implicarà també una remodelació interna al PP valencià, inclosa la designació.
d'un nou síndic i marca l'inici d'un relleu progressiu en la direcció autonòmica del partit. Al mateix temps, Alberto Núñez Feijo ha anunciat que Carlos Mazón deixarà la presidència del PP del País Valencià en el marc d'un congrés encara sense data concreta, que previsiblement tindrà lloc després de la investidura de Pérez Llorca.
Fons del partit apunten, però, que el Congrés no se celebrarà a curt termini, sinó després de l'estiu del 2026 i serà el punt de partida per a l'elecció del candidat del PP a les eleccions autonòmiques de maig del 2027, on Maria José Català, actual alcaldessa de València, parteix amb opcions molt destacades dins del partit. Feijó també ha criticat la gestió del govern central davant la Dana, assegurant que és el moment de conèixer
perquè no es van executar infraestructures que podrien haver evitat la catàstrofe. Per tant, les culpes es trasllilladen al govern central, segons Fijo.
I corrupció al Partit Popular. La Guàrdia Civil ha detingut aquest matí tres alts càrrecs del PP d'Almeria per presumptes irregularitats en els contractes de compra de mascaretes durant la pandèmia. Els arrestats són el president de la Diputació d'Almeria i líder provincial del PP, Javier Aureliano García, el vicepresident Fernando Jiménez i l'alcalde de fines, Rodrigo Sánchez.
Tots tres són investigats pel suposat cobrament de comissions il·legals en adjudicacions de material sanitari valorades en més de 2 milions d'euros. El PSOE, que exerceix l'acusació popular, argumenta mancances i contradiccions entre testimonis i investigats. El partit també va reclamar informació sobre assessors, funcions i comunicacions internes de la Diputació durant els anys 2020 i 2022 per esclar-hi possibles delictes de prevaricació, suborn, tràfic d'influències...
Malversació i frau.
El president d'Ucraïna, Vladimir Zelensky, ha completat avui una intensa jornada a la capital, a Madrid, en plena gira europea per buscar més suport militar. El matí ha estat rebut al Congrés dels Diputats, on ha agraït les institucions espanyoles el suport ferm al seu país, en un moment especialment delicat, amb avenços rusos al front sud-est i talls d'electricitat de fins a 12 hores diàries,
Després de la visita al Congrés, Salensky s'ha reunit amb representants d'una dotzena d'empreses espanyoles de defensa, entre elles l'empresa Indra, amb l'objectiu de reforçar especialment la defensa antiaèria ucraïnesa. També ha visitat Algernika de Picasso al Museu Reina Sofia, acompanyat del president Pedro Sánchez.
A primera hora de la tarda, Zelensky ha dinat amb el rei Felip VI al Palau de la Sarsuela i posteriorment s'ha reunit de nou amb Sánchez a la Moncloa, on tots dos han comparegut en roda de premsa per actualitzar els compromisos d'ajuda militar d'Espanya. La visita forma part d'una gira que ja l'ha portat a Grècia i França, on ahir va anunciar amb Emmanuel Macron, president del País Gal, un acord per adquirir avions de combat Rafale i reforçar la defensa antiaèria.
Demà Zelensky continuarà el seu recorregut a Turquia, on vol impulsar noves negociacions amb Moscú i avançar en l'intercanvi de presoners de guerra.
Gràcies.
I acabem perquè el Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat el ple de pau de Donald Trump per a Gaza. El text ha tirat endavant amb 13 vots a favor i les abstencions de la Xina i Rússia que no han fet servir el seu dret a veto. La resolució preveu un govern transitori palestí i el desplegament fins almenys el 2027 d'una força internacional de seguretat que no serà de cascos blaus. Les seves funcions incloven assegurar les fronteres amb Israel i Egipte.
proteger la població civil i preparar una nova força policial palestina. També s'hi estableix una junta de pau dirigida pel president nord-americà Donald Trump, encarregada de coordinar l'ajuda humanitària i donar suport a un comitè tecnocràtic de gestió diària de Gaza. Pel que fa al futur de l'estat palestí, el text apunta que només podria avançar si l'autoritat palestina aplica reformes i la reconstrucció de Gaza progressa.
tot i que Israel ja ha reiterat que continua oposat totalment a aquest estat futur palestí. Les reaccions no han trigat a arribar i Hamas rebutja diversos punts de la resolució i afirma que no respon als drets del poble palestí mentre Donald Trump celebra el resultat i el qualifica d'històric.
I ara passem a la informació de Sant Just. Anem als titulars municipals.
Sant Just aprova els canvis en ordenança de tinença d'animals i les bases d'habitatge social. El prext extraordinari dona llum verda a les actualitzacions de la normativa d'animals i a la resolució de reclamacions en els processos d'adjudicació d'habitatges socials i per a gent gran.
Una nova experiència immersiva costa la vida íbara a la penya del Moro. L'audiovisual El Conte de la Rel permet explorar el jaciment amb un recorregut virtual entre 160 graus i ficció dramatitzada basada en la cultura local.
Una performance en directe transforma el concepte d'exposició a l'esplai Carme Malaret. Mariona Pujol Miravent i David Torres presenten una proposta que construeix i reconstrueix el relat expositiu davant del públic. I ara sí, passem als esports. Ara toca ritme.
Fins demà!
Aquesta tarda, en poc més d'una hora, començarà el Catalunya-Palestina a l'estadi olímpic Lluís Companys. El Partit Solidari ha despertat una resposta massiva. En quatre dies es van vendre 23.000 entrades i s'espera arribar a unes 30.000 persones. Amb tota la recaptació destinada a projectes d'ajuda al poble palestí, la Federació Catalana opta per preus populars, tots de 5 euros, i fins i tot es planteja obrir part del segon anell per a l'encabir més públic.
Catalunya amb Gerard López a la banqueta presenta un combinat amb jugadors de primera i jugadors prometedors com Marc Bernal, Arnau Tenes o Sergio Gómez. L'amistós arrencarà a dos quarts de set i connectarem en breus amb Jan Bigata i Sergio Fernández, que estan allà. Bé, ara no sé si estan allà, però estan de canvi a l'estadi i connectarem amb ells perquè ens expliquin tota l'actualitat d'aquest partidàs entre Catalunya i Palestina.
I males notícies al tenis perquè Carlos Alcaraz no disputarà la final a 8 de la Copa d'Eivis a Bologna. El número 1 del món ha confirmat aquest dimarts que pateix una demà a l'esquitivial dret, una lesió que es va originar durant les ATP Finals i que no li garanteix competir amb seguretat. La Federació Espanyola també ho ha fet oficial.
Amb la seva baixa, Espanya afrontarà els quarts de final de dijous contra Txèquia amb Monar, Carreño, Pedro Martínez i Marcel Granollers. El Carraz posa així punt i final a una temporada excel·lent amb dos grans slums, amb vuit títols i tornarà a casa per recuperar-se i preparar-se per un 2026 almenys igual de victoriós.
I acabem amb la selecció espanyola que és a només 90 minuts de confirmar el seu bitllet per al Mundial del 2026. A la Cartuja, a Sevilla, n'hi ha prou amb evitar una derrota per 7 gols o més contra Turquia per certificar la classificació directa per a la cita als Estats Units, Mèxic i el Canadà.
La selecció de Luis de la Fuente arriba imbatuda i amb una classe classificatòria impecable. 5 victòries en 5 partits, 19 gols a favor i cap en contra. A més, amb el triomf davant Georgia, Espanya ha batut el rècord històric de 30 partits seguits sense perdre, superant la marca de l'equip campió del món del 2010. I ara sí que sí, presentem la cançó del dia.
Ja sabeu que a mi m'agrada la música urbana, la música moderna, però també m'agraden molt els clàssics. I avui tornem a un d'ells. I ho fem amb un dels grups més emblemàtics de la història del rock espanyol, que sense voler-ho s'han convertit en la banda sonora de moltes històries, vides i moments. La peça en retrata un personatge que avança amb calma, gairebé amb resignació, carregant records d'amors que no van ser sincers i tempestes que l'han atrapat sense avisar.
La història és una mica dura, però és molt humana. Parla de somnis trencats, de voler creuar març per fugir del passat i de la frustració de buscar allò que ja no hi és. El seu creador és un músic amb una llarga trajectòria reconegut per convertir petites històries de carrer en emocions universals. Només amb un estil proper al rock i una veu inconfusible ha connectat amb generacions senceres gràcies a relats que ens parlen de la vida tal com és, sense maquillatges.
Aquesta composició s'ha convertit en un autèntic símbol per a molts oients que s'hi han sentit identificats. Potser perquè tots, tard o d'hora, hem tingut la sensació d'haver pres un camí que no era el nostre i hem siumiat en començar de nou. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2003.
Una sirena apareix a la història de la cançó. I per últim, aquesta cançó és rock però tira molt cap a la balada. Jo crec que això ja ho teniu perquè avui us ho he posat molt fàcil. Així que que soni Soldadito marinero de Fito i Fitipaldis.
él camina despacito que las prisas no son buenas y en su brazo dobladita con cuidado la chaqueta luego pasa por la calle donde los chavales juegan él también quiso ser niño pero le pilló la guerra
Soldadito marinero conociste a una sirena De esas que dicen te quiero si ven la cartera llena Escogiste a la más guapa y a la menos buena Sin saber cómo ha venido te ha acogido la tormenta
El quería cruzar los mares y olvidar a su sirena La verdad no fue difícil cuando conoció a Mariela Que tenía los ojos verdes y negoció entre las piernas
Hay que ver qué puntería no te arrimas a una buena. Soldadito marinero, conociste a una sirena. De esas que dicen te quiero si ven la cartera llena. Escogiste a la más guapa y a la menos buena.
Fins demà!
Después de un invierno malo Una mala primavera Dime por qué estás buscando Una lágrima en la arena Después de un invierno malo Una mala primavera Dime por qué estás buscando Una lágrima en la arena Después de un invierno malo
Una mala primavera, dime por qué estás buscando una lágrima en la arena después de un invierno más.
Doncs bé, una cançó espectacular de Fito i Fittipaldi, que al final és un emblema del rock espanyol, i jo crec que és el que dèiem al principi, no? Jo crec que és un artista que ha aconseguit connectar amb moltes generacions, i qui més qui menys ha escoltat alguna vegada alguna cançó d'aquest artista espectacular. Però bé, ara ja sabeu què toca, i ara ens toca l'efemèride del dia. L'efemèride del dia
Avui, 18 de novembre, es celebra el Dia Mundial per prevenir l'explotació, els abusos i la violència sexual contra els infants. Aquest dia és una crida a l'acció i, sobretot, a la reflexió. Molts nens i nenes d'arreu del món continuen exposats a formes d'explotació i abús sexual, sovint molt silenciades. Segons l'ONU, aquests traumes poden tenir conseqüències duradures en la salut física i mental de les víctimes, i fins i tot en la seva autoestima i en el seu desenvolupament vital.
Veient-ho des de la realitat espanyola, les dades judicials apunten a un problema estructural. L'Institut Nacional de Estadística dels últims anys reflecteix que 3.936 persones adultes figuren al Registe Central de Delictes Sexuals per a delictes contra la llibertat sexual i una part d'aquests casos corresponen a abusos contra menors.
Aquesta xifra ha crescut un 37% respecte a l'any anterior, cosa que posa el focus sobre la necessitat urgent de prevenció, denúncia i reparació. En l'àmbit institucional, entitats com la Fundació Madrina treballen de forma constant per la prevenció i per donar suport a les víctimes.
La seva tasca, i també la de moltíssimes altres fundacions, és essencial per trencar el silenci, que sovint envolta aquests crims i oferir recursos de recuperació i acompanyament emocional, que és clau en aquests casos. Pel que no cal oblidar avui és que darrere de cada estadística, de cada número, hi ha una persona, un nen o una nena, que ha viscut un dolor que no haurien d'haver conegut mai. Per això, aquest dia no és només una jornada de conscienciació, sinó una responsabilitat col·lectiva.
Cal que com a societat reaccionem, eduquem, protegim, denunciem i sobretot sanem. Hem de construir espais segurs, escoltar les veus dels infants, donar-los suport i fer-los saber que mai han d'estar sols. I sobretot que ells continuïn sent la nostra prioritat, que la seva innocència no sigui mai un preu a pagar, sinó un dret inviolable.
Ara fem una petita pausa musical, us deixo amb la fortuna dels caterres i comencem l'especial cobertura Catalunya-Palestina.
Ja he tingut tot el que valia la pena tenir, i tot i ser de casa pobre sempre m'he sentit molt ric, perquè estimo com un boig, perquè he vist de fer cançons, i camino a poc a poc i mai he tingut massa pressa. He sentit tot el que valia la pena sentir, i potser som massa nits que he passat sense dormir. He fumat i ho he deixat, he begut i m'he passat, i ha estat més temps de festa que estudiant per la carrera. Ja he estat als dos costats d'un cor trencat, i tants cops m'he equivocat, que no els podria ni comptar.
Quan m'ho he currat, també he encertat de ple la felicitat. I això ningú m'ho pot robar. No! Sóc la llebra i la tortuga i la cigala i la formiga, ho he estat tota la vegada i vaig el que dona.
Ei, que tu i jo venim de baix de tot, i el que tenim ens guanyem al vols, que aquesta nostra no és un cop de sort. Que no, que no!
Ja tinc uns anys, però em sento com un roure. Sóc un mestre, però com jo no n'hi ha un altre. Ja veurem si ens seguiran el ritme, temps al temps. Sóc ningú sense aquesta família. Els que hi són contravent i marea.
I un per dos la vida és molt millor. Ja m'he mossegat la llengua quan calia parlar. He estat un idealista i un cínic de manual. Vull pensar que ho he fet bé, però tampoc t'enganyaré. No soc exemple de res, però encara em quedo a marge. Ja me les he vist de tots colors. I en moments he tingut por, però no em quedo de genoll. Jo no em quedo de genoll.
Saps que sóc un aprenent de tot. Potser mai seré el millor, però de mestres ja n'hi ha molts. Sóc la llebre, la tortuga, la cigala, la formiga, ho he estat tota la vegada i vaig el que dóna la gana.
Ei, que tu i jo venim de baix de tot, i el que tenim ens ho guanyem a pols, que això nostre no és un cop de sort. Ei, que jo sóc el més ric del món, que tinc un amor que val milions, i una fortuna feta de records. Ei, que tu i jo venim de baix de tot, i el que tenim ens ho guanyem a pols, que això nostre no és un cop de sort.
sense aquesta família un per tots i tots per un la vida és molt millor.
Ara sí, comencem les seccions del programa i comencem amb l'Espacial Catalunya-Palestina. I com a primer col·laborador tenim el Jan Bigata. Jan, què tal, ens escoltes? Hola, Jaume, com estàs? Què tal? Avui repeteixes, eh? Et vam tenir i avui també. Avui repetim. De fet, porto molt de temps intentant veure com podíem parlar de Palestina en la secció de Ciència, però al final hem hagut de fer una especial per parlar-hi. Doncs, Jan, explica'ns una mica d'aquest partit.
Doncs ara mateix ens trobem a l'olímpic Lluís Companys. Tenim un partit benèfic que es troba entre la selecció catalana i la selecció palestina. Ara mateix la selecció palestina venen de jugar a Samamés contra la selecció basca, que van perdre 3-0.
Però no és l'important. Al final aquí l'important és la visibilitat que se li està donant, reforçar el moviment palestí i recordar el que encara està ocorrent a Gaza, per molt que haguéssim vist tocs de foc, encara continuar en situacions que són completament inadmissibles.
Doncs sí, totalment. A més, avui hem conegut que el Consell de l'Ou no ha aprovat el pla de pau. Veurem si realment aporta una pau de veritat o realment no. Jan, aquest partit és completament benèfic, oi? Perquè crec que totes les entrades van destinades a la causa, oi?
Efectivament, això és el que com a mínim destaca per Palestine, que destaca que són un conjunt d'organitzacions en pro de Palestina que estan fent diferents events aquí a Catalunya, sobretot al novembre, i ens trobem amb un dels més importants d'aquest partit que acull per primera vegada la selecció palestina, que realment és un hit històric, pràcticament.
Doncs sí, sí, realment a través de l'esport és una manera de també visibilitzar el que està passant a Palestina, que ara sembla potser, que és el que tu deies, que potser ens estem començant a oblidar perquè hem començat amb els tractats de pau i els altos al foc, però realment el conflicte segueix.
Clar, o sigui, és una cosa que estem parlant, de fet, el meu company ho explica, però és una cosa que portem ja més de 70 anys de conflicte, sí que és veritat que porten ara dos anys de genocidi, però no és una cosa nova, és una cosa completament, és un problema històric, i en el qual potser tenim la sensació que ens hi toca molt de lluny, o sigui...
És impossible que al final totes les comunitats europees al donar el nostre silenci també estem interactuant i per tant també tenim una responsabilitat amb tots aquests conflictes que estan passant. No? Aleshores, tornant... Perdó? No, digues, digues, perdona.
Tornant al partit, jo veig amb molt goig que de fet feia pocs dies que havien donat un primer ompliment de 30.000 entrades, ara han arribat ja a les 27.000 i van omplir el tercer cercle de l'estadi i estàvem mirant avui i estan pràcticament exhaustades. Per tant, és un èxit molt guai. De fet, estem escoltats ara a fons tot el soroll que hi ha. No puc estar dins perquè no s'escoltaria absolutament res perquè hi ha molt, molt, molt soroll.
Però sí, sí, s'escolta que està molt entret allà dintre. D'acord, doncs això és guai que hagi tingut una bona rebuda. És el que tu deies, no? Es feia una previsió potser de 30.000, 27.000. Per tant, creus que s'ha arribat a superar, eh? Aquests 30.000? Sí, sí. Ara mateix, la majoria de gent que entri, la gran majoria d'entrades estan accelerides. Només queda una part d'un córner i queda una part
O sigui, una secció molt petiteta, però la gran majoria de l'estàdio està completament ple ja. Perquè les entrades estaven a preu popular, oi?
Sí, sí, sí, estaven entre 5 i 15 euros, o sigui, que és una oportunitat, que és un estadi molt important, però realment sí que es nota que no era una intenció de treure diners, sinó al revés, generar diners per ajudar a un benefici polític, però més aviat humanitari, i a més donar aquesta activitat a formar aquest espectacle, que realment s'ha de gaudir moltíssim.
Doncs segur que sí. Jan, explica'ns una mica, tu que estàs allà pels voltants, com veus la gent? La gent està animada? Moltes banderes de Catalunya? Com és l'ambient?
Sí, veiem, hi ha moltes instal·lades amb totes les banderes independentistes, amb totes les banderes pro-palestines. També veiem molts cofilles, veiem un gran conjunt de gent, sí que és veritat que ha un obert des de les 5 de la tarda, per tant, la gent està entrant poc a poc, per sort no hi ha hagut allà uns tapons enormes, però es veu la gent molt animada. A més, és el que et dic, o sigui, s'està escoltant des de dins i m'està donant enveja no poder dir estar perquè ja s'escolta, però un rebombor increïble.
Jan, et robarem dos minutets més i et deixem entrar, eh? Tot tranquil. Ah, d'acord, moltes gràcies. I, Jan, jo crec que tu no ets el gran, gran, gran aficionat del futbol, no? Però t'has volgut sumar a aquesta festa, per què?
Ostres, és que és el que dèiem, o sigui, és que és un event històric que la selecció de Palestinià vulgui aquí. I al final, o sigui, sí que és cert que jo no tinc una molt cultura futbolística, però és un event que jo crec que tothom pot gaudir, perquè al final tothom més o menys entén de què va, no? I també és no només, com diem, a més de l'esport, veiem que aquest event va molt més enllà de l'esport, va a la humanitat, va a estar tots units i de fer un clam, no? Aleshores, jo crec que és una part més emocional.
Molt bé, doncs sí, sí, i tant, al final serà una festa tant de l'esport com de la reivindicació política i social, que això és el que més ens dona goig. Doncs, Jan, no sé si vols comentar alguna coseta més, o si no, et deixem tranquil i et deixem disfrutar del partit. Això sí, comenta una miqueta perquè ara posarem un àudio amb una persona especial.
Sí, aleshores, aquest és un company que ha volgut restar anònim, és un noi de Gaza, que ara va venir l'any passat i porta un any vivint a Barcelona, i aleshores li vaig escriure perquè pogués expressar quant important és tant per ell com per la gent de Palestina, que no només estava, o sigui, a part del patiment, però també agraeixen moltíssim tot el suport que li estem donant. De fet, Barcelona, veiem que ha sigut un dels grans centres europeus amb totes les manifestacions que donaven suport a la causa palestina.
Aleshores amb aquest àudio podreu escoltar com ell, a través de la meva traducció, ens expressa tot aquest agraïment, ens parla una mica quina és la situació actual i realment això, a dir, quant important són aquests actes, perquè al final durant tant de temps pot semblar que la importància es va dissipant o com anem al focus es va dissipant, però continua sent una cosa superrellevant i recordar-nos l'important i l'impacte que tenen tots aquests actes que fem.
Doncs totalment, i recordem també que aquest esdeveniment esportiu va dins d'Act per Palestina, que fan moltes més coses, faran concerts, on anirà la fúmica, per exemple, la Moix, Amics de les Arts, Tiets... Per tant, estigueu atents perquè realment s'ho estan corrent molt i són una bona causa social per apujar a Palestina. Efectivament, no ens hauríem de perdre cap.
Molt bé, doncs, Jan, ara sí, no et molestem més, ens deixem als oients amb l'àudio de la traducció de les respostes del teu amic, el nostre amic Gazetí, i Jan, disfruta molt del partit. Moltíssimes gràcies. Ah, si vols, puc apuntar una última cosa? Sí, sí, i tant, i tant.
Recordar a la gent que ara mateix al Cinebaix de Sant Feliu estan fent la mostra on poden veure pel·lícules d'allà avant i en concret aquest any s'han centrat molt en Palestina. I hi ha moltes pel·lícules fetes allà a Palestina perquè et donen una profunditat més gran de com és la situació i de tots aquests contextos que estem mencionant. Per tant, crec que si no m'equivoco, la mostra de Sant Feliu aquesta acaba el diumenge. Per tant, si qualsevol persona vol endinsar-se més en aquest món, em pot fer-ho d'aquí al costat de casa.
Perfecte, doncs ens ho apuntem. Jan, moltes gràcies i disfruta del partit. Moltes gràcies a tu. Moltíssimes gràcies. Molt bona tarda, Jaume i oients de la Ràdio d'Esvern. Aquí us porto un text que ha escrit un company de Gaza que està vivint aquest any a Barcelona i que ha assistit amb nosaltres a aquesta troballa entre la selecció catalana i palestina a l'estadi olímpic Lluís Companys.
Hola. Desigiria que els meus coneixements llingüístics fossin prou bons per poder compartir aquest missatge tant en castellà com en català. Gràcies per donar-me aquesta oportunitat de parlar avui durant el partit amistós de futbol entre la selecció catalana i la selecció palestina. Com a palestí, que ha viscut a Barcelona durant l'últim any, sento que aquest partit és molt més que un joc de futbol. És el resultat de molts esforços incansables, del suport continu del poble espanyol i un recordatori de valors humans importants.
El primer valor és el suport constant i continu al nostre poble ferit, que ha patit tota mena de dolor i penúries sota l'ocupació durant més de 70 anys, i especialment durant els darrers dos anys de genocidi, marcats per actes criminals que han destruït no només la vida civil, no només matant dones i nens, no només animals, arbres i pedres, sinó el mateix sentit de la vida de la nostra terra.
El segon valor és mantenir-se ferm contra aquells que fan mal als infants i confirmar que el poble espanyol no oblidar ni oblidarà el que ha passat i el que encara està passant fins i tot després que s'hagi anunciat l'alto del foc.
Durant aquests últims dos anys, m'agrada el dolor profund, he vist tota mena de suport al poble palestí, a través de campanyes de boicot, grans manifestacions, projeccions de pel·lícules, la flotilla, covents trenquant relacions, boicots acadèmics i esportius i moltes extracions. Aquest suport no ha estat només per als palestins que viuen a Palestina, sinó també un gran font de consol per als palestins que vivim aquí, a Espanya. Avui la gent envia un missatge clar, suport a Palestina i a una causa humanitària justa.
demostra que la veritable força no està en les armes ni en el matar, sinó en els valors i principis. Ara mateix, la gent de Gaza afronta dies molt difícils. L'ajuda és molt limitada i els passos humanitaris continuen tancats per la preocupació. La setmana passada, la primera pluja va inundar la ciutat perquè les infraestructures i els sistemes de drenatge estan destruïts i perquè les cases danyades i les tendes febles no poden protegir les famílies del vent i la pluja.
El nostre missatge al poble espanyol és senzill. Mai oblidarem el vostre suport fort i sincer. I us demanem, si us plau, encara més suport per a la gent de Gaza, que en aquests moments estrenarem difícils. Gràcies, moltíssimes gràcies.
Doncs aquestes han estat les declaracions del nostre amic Gazetí, el nostre amic anònim que no ha volgut revelar la seva identitat i ha estat gràcies al Jan Bigata que ens ha fet una gran feina. Des d'aquí, Jan, moltes gràcies. Ara connectem amb una altra persona que està també als voltants de l'estadi Lluís Companys i connectem amb el Sergio Fernández. Sergio, què tal? Em sents? Hola, Jaume, què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Tu què tal? Preparat ja pel partit?
Sí, preparat. De fet, em pilles encara de camí, perquè hem triat l'opció del cotxe per apropar-nos a Montjuïc i et pots imaginar com està una miqueta els carrers aquí als voltants de Barcelona. Sí, sí, jo m'imagino que bastant saturat, eh? Sí, exacte. De fet, ara, persona franca, aproxima-nos de mica en mica a l'estadi, però encara tindrem, jo crec, 15 minutets per davant, fins arribar a l'estadi pròpiament.
Almenys et fem el camí una mica més entretingut. Sí. El partit comença a dos quarts de set, recordem. Exacte, dos quarts de set. En uns 45 minuts. Sergio, hem parlat abans amb un altre corresponsal que tenim a l'estadi, que és el Joan Bigat. Ens ha explicat una mica més la part social, el que significa, però també volem preguntar-te a tu per què has decidit anar a aquest partit i què significa. Doncs bé, a veure, per una banda no deixa de ser també un partit en primer lloc reivindicatiu, perquè no s'ha d'oblidar
que aquest partit es celebra, aprofitant aquesta aturada ara per les eleccions, també per reivindicar una causa tan important com pot ser el conflicte de Gaza. Però també, per altra banda, per una causa solidària, perquè no deixa ser un partit amistós, però els ingressos que estan aconseguits es destinaran també a causes relacionades amb el conflicte.
Doncs sí, totalment, al final és això que diu el Sergio, al final visibilitzar i donar un suport també econòmic al poble palestí que tan malament ho està passant durant fa tant temps. Sergio, no sé com veus la gent, sé que no estàs a l'estadi encara, però com veus els teus amics amb els que estàs anant, la gent està animada, té ganes de veure aquest partit? Doncs sí, jo pel que sé, aquí els tres amics que els estem apropant estem bastant animats, amb ganes de veure...
l'equip, perquè també fa goig de tant en tant veure la selecció catalana quan tenim l'oportunitat, que són poquetes vegades a l'any, de poder veure els jugadors amb la samarreta de la selecció. Però també alhora, pel que he pogut veure una mica de la gent i el que han anat publicant els mitjans, hi ha gran entusiasme pel fet de les vendre d'entrades. Ahir al matí publicava a 3CAT que estàvem tocant les 30.000 entrades.
O sigui que no sé com estarà a hores d'ara, si en el dia que ha passat des d'ahir fins avui s'han acabat de rematar, per així dir-ho, algunes vendes més, però publicava tres caps que anava en camí de les 30.000 i que havien hagut d'obrar la segona nit de l'estadi. Sí, sí, es veu que molta gent s'ha animat a última hora i es veu que queden poques entrades, o sigui que veurem una entrada que farà farà goig, l'estadi farà goig de veritat.
Doncs sí, i la veritat, bueno, part del motiu de l'alta assistència també ha estat una mica els preus, no, Jaume? Perquè recordem que les entrades s'han pogut adquirir per preus que anaven des dels 5 euros fins als 15 persones que normalment costen bastants diners, vull dir, un seient a tribuna, doncs que amb un lloc ens podria gustar
potser de 200 euros cap amunt, es pagava 15 euros. Exacte, això també ha engrescat a la gent. També són aquestes ganes del que deia el Sergio, de veure la selecció catalana, que realment passa molt poquet, però quan passa la gent normalment acostuma a anar-hi. Anem a comentar una mica, Sergio, si et sembla, el partit en si. Tu què esperes d'aquesta selecció catalana? Doncs espero veure un equip bastant valent,
Espero un equip que faci una mica de gots veure-la amb la pilota, que sigui valent sobretot a l'hora de treure-la dinàmic, que no un equip tancat. També pels jugadors que hi ha a la convocatòria, que ara si vols en parlem, són jugadors que són d'aquest estil. A la associació espero veure un equip bastant divertit.
Sí, al final jo crec que el futbol català mama molt del futbol que fa el Barça i del tiqui-taca i tota aquesta herència que ens va deixar Johan Cruyff i Guardiola i jo crec també estic amb tu, Sergè, que veurem una selecció atrevida i qui voldrà tan i la pilota. Exacte, de fet, pel que fa a la pròpia convocatòria del plan T,
que ha convocat Gerard López és curiós perquè a diferència de per exemple de la selecció d'Euskadi que va jugar també l'altre dia contra Palestina la selecció del País Basc va convocar jugadors que gairebé tots eren de primera divisió o amb algun jugador de segona en canvi la selecció catalana de tots els seus jugadors
hi ha jugadors de les quatre primeres divisions, des de primera fins a segona federació. Sí, sí, al final veiem una convocatòria molt variada, molt més variada que altres anys, i jo crec que s'ha volgut representar, potser, tots aquests clubs de primera fins a segona ref, no? Clar, segur, sí, hi haurà gent que tindrà ganes d'haver el Caçador o d'haver el Marc Bernal, segurament, també per les... i qui més, qui menys té més oportunitats al primer equip del Barça o als jugadors de primera divisió,
Però, clar, jugadors de, com volen ser, Urri, o Estàs del Sabadell, Àlex Canó d'Europa, o fins i tot els jugadors del Depo García, que juga el Sant Andreu. Doncs, ostres, també és una molt bona oportunitat per jugar a un estadi com el Lluís Companys i davant de tanta gent. Totalment. Si et sembla, Sergio, anem a comentar una mica els grans destacats d'aquesta convocatòria. Com tu has dit, un del Barça, que és Marc Bernal, que, per cert, no sé si ho saps, però Hansi Flick estarà a l'estadi, eh?
Ostres, està el Hans a l'estadi? Sí, sí, crec que sí. Crec que va directament a veure Marc Bernal, eh? Per tant, a veure si el veiem... És una molt bona oportunitat pel noi, si té minuts, que segurament que sí. Segur, segur. Per aprofitar-hi i que el vegi el míster, perquè la temporada és llarga, recordem, i les sessions acostumen a aparèixer als trams de la Champions.
Exacte. Seguim amb la convocatòria. El càpital de la selecció catalana, Sergio Gómez, jugador de la Raya al Societat. Tenim quatre jugadors de l'Espanyol, que són Fortunyo, Antonio Roca, Jofre Carreras i Ramon Terrats. Tres del Girona, Joel Roca, Arnau Martínez i Àlex Moreno. Un del Braga, que és Pau Víctor, és l'únic jugador que ve de l'estranger, Sergio. Sí, tots són representants d'equips o bé catalans o de la lliga espanyola.
I el Pau Víctor, que va passar pel Barça, pel Sabadell mateixament també, i per la cantera del Girona, és l'únic representant d'equips estrangers que està jugant a la primera divisió de Portugal. I seguim amb dos que he volgut mencionar de l'Europa, que són els germans, Jordi i Alex Cano. A mi, sincerament, Sergi, em fa molta il·lusió veure a Capicano, a Alex Cano, jugant a la defensa catalana, eh?
Sí, és el que et dic, o sigui, més enllà de veure els jugadors de primeríssim nivell, que tenim potser l'ull més acostumat, no?, a veure'ls cada setmana a primera divisió, és una molt bona oportunitat per veure els Jervans Cano, o fins i tot a Urri, o a Estats del Sabadell, a Jaume Jardí, també per part del Nàstic, o sigui, jo crec que si coincideixen entre ells, o si fan una bona barreja, amb bona química, amb els jugadors de primera divisió, poder veurem alguna cosa xula.
Segur que sí, segur que sí. I si vols, Sergio, acabem comentant les absències, perquè és veritat que hem notat algunes absències importants, potser Gerard Martín, Ferran Judglaur, el Romeu, Sergi Cardona, Bartra, què en penses tu d'aquests absents? Perquè són jugadors que no van a cap selecció. Exacte, sí, sí, de fet era també una molt bona oportunitat per veure'ls. No sé quin és l'estat de molts d'ells pel que fa a lesions o el seu estat físic, però...
Sí que és veritat que també han vingut altres vegades quan han tingut l'oportunitat, que ja han tingut molts d'ells l'oportunitat de jugar a la seleció catalana, però pel que comentes sí que és veritat que la convocatòria realment podria ser molt més bona encara del que ja hi és, i ja no només pels que falten avui,
sinó pels que podrien ser en una selecció catalana a primeríssim nivell, perquè ens entenem. Sí, sí, clar, aleshores ja comptaríem amb l'Amin Gemal i jugadors de Cucurella, per exemple, que, home, faria... Això sí que faria goig, un dia veure-ho també. Clar, exacte, si fem aquest exercici que tan ens agrada, no?, com si fos allò de l'Ultimate Team, amb les dues cartes, home, si comencem per la porteria amb el Joan Garcia, el Gerard Martín, el Cucurella, el Lamin, el Cucurella...
Clar, si comencem tenim un molt bon equip. Seria brutal i compte que encara potser estaríem allà per batallar l'Eurocopa. Exacte, sí, sí, no, no. Hi haurien moltes eleccions que de fet quedarien per sota de la selecció catalana. Totalment. I Sergio, ja per anar acabant perquè no et vull robar molt més temps, jo vull que ens diguis una porra, a veure quin resultat tu esperes.
Ostres, mira, jo he estat els últims dos partits de la selecció catalana, el de Panamá, la Nova Creu Alta, s'ha de dir, va ser un empat a un, i el de Costa Rica, no me'n recordo, crec que va guanyar la selecció, que va marcar Antonio Roca, l'Espanyol. Sí, diria que sí. Jo crec que avui guanyem, diria un 2-0.
Vinga, va, m'arrisco, 3 a 0. Va, doncs perfecte, doncs esperem que sigui així. Sergio, ara sí, no et molestem més, moltes gràcies i espero retrobar-nos per aquí per l'estudi de Ràdio d'Esvern. Molt bé, Jaume, una abraçada. Que vagi molt bé, adeu. Adéu.
I acabem amb una petita pausa en música a l'abans del botlletí d'informació de Catalunya Ràdio. Us deixo amb amics, tiets i coneguts dels tiets i dels amics de les arts.
Avui fa tempesta, tinc ganes de quedar-me al llit.
Tinc un món de festa que em fa ser inestable mentalment. Crec que no empatizo gens amb la gent, però veig que he après a valorar els petits moments. Però estic tranquil fent des-tranquis un projecte amb el meu tet. Busco pisos a vitacle i crec que sóc addicte al vintet. O a la pop mentre faig pipi assegut i perdo el temps.
I insultes a la ràdio per posar sempre el mateix. Jo ja et busco alguna playlist de temes que he descobert dels temats d'aquest mes i dels següents. Perquè en anglès s'ensenya el pont. Les finestres baixades són tu i jo i la Golden Hour. Un sol que et pica la cara i una musiqueta suau són les 10 D.
Si vindràs i em dius que no. Nena, saps que tinc un grup? Toc als tiets. Què? De tiets. Un grup de què? De música. Ah. Sí, de música. Potser és que el trap català no...
Bona tarda, us informa Marc Güell.
La Guàrdia Civil situa Santo Cerdán com l'enllaç entre Acciona i el Ministeri de Transport pel cobrament de presumptes comissions il·legals per l'adjudicació d'obra pública. L'últim informe que la Guàrdia Civil ha entregat al Suprem apunta que Servi Navar, l'empresa de l'ex número 3 del SOE, rebia el 2% net dels projectes que aconseguia Acciona i afegeix que la col·laboració entre les dues empreses aportava a Servi Navar el 75% dels beneficis.
Lucó també assenyala que l'entorn familiar de l'exsecretari d'organització del PSOE es beneficiava de les suposades comissions il·legals. Les noves revelacions de la Guàrdia Civil coincideixen amb la imputació d'un exdirectiu d'Acciona, Justo Vicente Pellegrini i dos subordinats seus. Des de la Moncloa, fons del govern espanyol asseguren que no sabien res d'aquestes irregularitats. Assenyalen que van actuar ràpidament quan es va publicar el primer informe de Lucó i que no es pot fer més del que es va fer.
Més notícies amb en Joan Vilaplana. En marxa la reunió a la Moncloa entre el president ucrainès Volodymyr Zelensky i el president del govern espanyol Pedro Sánchez. L'ucraïnès confia rebre mil milions d'euros en armament i per la reconstrucció d'infraestructures. Zelensky ha aprofitat l'estat a Madrid per visitar el Museu Reina Sofia i veure el quadre Guernica de Picasso pel simbolisme de la guerra.
El cas Epstein pot fer un tom aquesta tarda quan la cambra de representants dels Estats Units voti que es facin públics tots els documents relacionats amb el financer i delinqüent sexual Jeffrey Epstein, que es va suïcidar a la presó el 2019. Legisladors, principalment demòcrates, però també alguns republicans, impulsen una llei que forçaria el Departament de Justícia a publicar aquests arxius. Davant les portes del Capitoli, la republicana Marjorie Taylor Greene, que va donar suport a Trump, però ara el president l'ha criticat durament, emplaça el govern nord-americà a no amagar res.
La qüestió clau és si el govern farà públics els arxius o si tot s'enterrarà sota investigacions. La CIA farà públics els arxius? El jutge de Nova York farà accessible la informació? Aquesta informació s'ha de fer pública.
La Conferència Episcopal Espanyol ha acusat al govern espanyol de dividir la ciutadania amb la memòria històrica. El màxim responsable dels bisbes, Luis Arguello, carrega contra l'executiu el dia que el Consell de Ministres ha aprovat el mecanisme per fer desaparèixer 4.000 símbols franquistes que encara queden a l'Estat, molts d'ells en centres religiosos.
Si estos próximos tres años fueran la ocasión de un nuevo diálogo, deberían ser marcados por la purificación de la memoria, contaminada por los ergos ideológicos de las leyes de memoria histórica y democrática, un instrumento de polarización ideológica al servicio de los intereses políticos del presente,
El Departament d'Igualtat i Feminisme centra aquest any la campanya del 25 en les violències digitals, tenint en compte que una de cada tres dones joves ha patit assetjament o control digital. Davant d'aquest fet ha presentat un centre virtual que ja està actiu per atendre i assessorar víctimes que hagin patit aquest tipus de violència. Unitat mòbil al Departament d'Igualtat i Feminisme. Matilde, Ceoana i Maria Costa, bona tarda.
El lema de la campanya és si sembla violència masclista, és violència masclista, una campanya centrada en la violència digital. Per això ha activat aquest servei especialitzat per aquest tipus de violències que ja està actiu al web i que estarà del tot operatiu durant les properes setmanes. És un centre virtual en què hi haurà tensió immediata a través d'un telèfon, un xat o un correu electrònic amb un equip de 10 professionals a darrere amb tecnòlogues, juristes, psicòlogues i tècniques de prevenció, entre d'altres. Ho explica la consellera Eva Menor.
La idea és que pugui donar resposta fins a situacions més quotidianes, com pot ser una situació de control en un mòbil, fins a, bueno, s'està utilitzant OnlyFans per captar dones per la prostitució.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. A dos quarts de set es disputa el Catalunya-Palestina a l'Estadi Olímpic de Montjuïc amb més de 28.000 entrades avenudes. Catalunya Ràdio n'està fent un seguiment especial i a partir de dos quarts de set podeu seguir el partit amb tot l'equip del Tot Costa.
El jugador del Barça Rafinha s'ha entrenat avui amb el grup i la previsió és que dissabte disposi de minuts davant l'Atlètic Club en el retorn al Camp Nou. Espanya, virtualment classificada per el Mundial del 2026, rep Turquia a les 9. El jugador del Girona, Capric Rapistov, s'ha fet un esguins al turmell esquerre amb la selecció d'Ucraïna i serà baixa per al partit amb l'Orense de Copa. El temps de baixa és entre 4 i 6 setmanes.
Els setzents de final de la Copa del Rei de Futbol Sala, partit únic a les 7, Cádiz-Barça i a dos quarts de nou, Leganers-Indústria-Santa Coloma. I en en vol el Granollers rep el Grossis-Esloven-Esloven. La Lliga Europea és rival directe per aconseguir la classificació per a la pròxima fase. El partit començarà a tres quarts de nou del vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. El ple municipal extraordinari de l'Ajuntament de Sant Just es va celebrar ahir a les 8 del vespre, convocat després que el ple ordinari hagués estat suspès. En el primer punt, el plenari va aprovar inicialment la modificació de crèdit número 21-2025, un ajust pressupostari necessari per avançant la gestió econòmica municipal.
El segon punt va correspondre a la resolució de delegacions i a l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança de protecció i tinença d'animals, que actualitza criteris i procediments de control i convivència. El ple també va validar la resolució de reclamacions sobre les bases per l'adjudicació d'habitatges de lloguer i cessió d'ús per a persones en risc de vulnerabilitat social, un instrument que determinarà l'accés als habitatges municipals destinats a col·lectius especialment sensibles.
En el mateix àmbit es van resoldre les reclamacions relatives a les bases d'habitatges de lloguer del milanari per la gent gran, quedant aprovades de manera definitiva per permetre la continuïtat del procés d'adjudicació. I en cultura, Mariona Pujol Miravent i David G. Torres presenten aquest dijous 20 de novembre a dos quarts de vuit del vespre l'Acció Artística, una exposició maqueta, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. La proposta consisteix en una performance en directe que combina muntatge i narració sobre una taula,
construint i reconstruint una història visual. L'acció es desenvolupa com un relat expositiu que es transforma a mesura que avança, convertint el procés de creació en part essencial de l'obra. Els artistes mostren com una exposició pot fer-se i desfer-se en temps real, variant el seu sentit segons l'ordre i la disposició dels elements. La iniciativa, concebuda com una experiència experimental, ofereix al públic una mirada diferent sobre el format expositiu i el procés creatiu, reforçant el bebé de l'espai Carme Malaret com a punt de difusió de projectes contemporanis d'autor.
I en societat, l'actriu i comunicadora Che Arana oferirà una xerrada gratuïta sobre la seva experiència personal de superació aquest dijous a les 8 del vespre a les antigues escoles de Sant Just. L'esdeveniment, titulat Reiniciar, força sortida i reconectar, és organitzat per l'entitat dona i empresa dins del seu cicle de conferències periòdiques i està oberta a tota la ciutadania.
Durant una entrevista a Ràdio d'Esvern, Arana ha explicat que la xerrada es basa en el procés de recuperació que va viure després de sotmetre's a una craniotomia, una complexa operació de cervell fa tres anys i mig. L'objectiu de la intervenció era extreure una malformació arteriovenosa congènita i l'experiència que ella mateixa descriu com un reset la va obligar a crear noves connexions neuronals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara sí, comencem la segona hora del programa. Comencem amb Mare meva, King Show. Hola, què tal, Carles, Javi? Bona tarda. Bona tarda.
Avui estic molt més emocionat, no sé si ho notes la meva. Home, tots són bones notícies últimament. Sí, la veritat és que sí, eh? Ho estem petant. Com esteu, tot bé per això, la setmana? Sí, tot bé. Sí, la veritat és que sí. Això és l'important. La setmana, que portem dos dies de setmana, prou bé. L'inici, l'inici. És el que més costa a vegades, aquest inici. Bueno, sí, no cal que ho juris. Doncs a veure, què portem avui? Doncs a veure...
Avui portem dues revius i després parlarem una mica d'esdeveniments futurs, que veurem. I volem començar amb una reviu d'un musical que hem anat aquest cap de setmana, que es diu No es pot saber... De la companyia No es pot dir. Tot aquest temps he anat fent veure...
Que podríeu dir, ens estic prenent el pèl, no? Com que no es pot dir, no es pot saber? No, no, no, estem parlant en sèrio. No es pot saber, és un espectacle musical d'una hora d'uns 90 minuts, que és una comèdia... Ai, és que tenim uns apuntes.
M'he liat, he volgut improvisar i m'he posat en delió. Una durada d'uns 90 minuts, així com qui no vol la cosa, saps? Com qui no vol la cosa, no, clar, clar. Bé, és un musical, és un espectacle musical. Bé, és un musical, que tracta sobre la Barcelona dels finals de 70, principis del 80 i de l'actualitat, i és el temps de la postguerra, tot això de l'entrada del VIH aquí a la Barcelona. Parla això tot d'una família?
La família Rodríguez i Sabal, si no m'equivoco. Exacte. Saballs, perdó. Saballs. I les seves tres filles, i cada filla, sobretot dues d'elles, tenen més pes dramàtic en la trama. Exacte. L'Olga i la Maria. I, bàsicament, realment l'obra tracta de com dues noies del 2025, que tenen un podcast, que es diu No es pot saber, el podcast, parlen de la història d'aquesta família, diguéssim, a nivell històric, en aquest podcast, i llavors es va tirant enrere i endavant, no? Mhm.
I és molt guai, ara estem sentint cantar la Gala Tordera, que és amiga nostra, va participar amb Mare meva. Sí, exacte, aquesta és la Gala. Mira, just aquesta, just aquesta, molt bé. Que ho va fer molt bé, la veritat, ho va fer esplèndid. Sí, la veritat és que sí. Aquesta cançó és la cançó que tenen juntes com les dues reporteres. Exacte. Del 2025.
I què dir? A mi m'agrada molt, la veritat. Per una mica de context, aquesta obra és la que ens vau avisar que aniríeu la setmana passada. I qui avisa no és traïdor. I això va ser el teatre Eòlia, oi? Correcte, el teatre Eòlia. Un teatre bastant íntim. Jo et diria que té 20, però en veritat no té 20. Vaig comptar-ho per poder-ho dir bé. Té com 70. 70 places. Jo vaig comptar 63, crec.
al voltant de 70 posem perquè vaig dir no perquè jo després diré que té 20 cadires això amb quin teatre va ser amb el Gaudí això té 70 té 200 però bueno és que t'ho juro que no sé què em passa amb els espais bueno doncs la música
Impressionant. La música és de Núria Iauzí, que és una compositora i actriu de teatre musical. I la veritat que, segons m'he informat, és el seu primer musical, o sigui, la primera composició, part musical que fa. I la veritat és que és increïble, totes les cançons són temazos. Hi ha una mica de tot, la veritat que és molt variada, o sigui, et va des de un rotllo més cuplé, sardana, més reggaetón, més rigui, més... Sí, sí, sí. Sí, una mica de tot.
I és un musical molt còmic, sobretot la primera part, diguéssim. Sí, sí. Bueno, no hi ha entre-acte, entre-acte, però la primera part és molt exageradament còmica, o sigui, la veritat que jo em vaig riure moltíssim. Sí, molt divertit. I després, òbviament, entrem més en el drama de la història en si, que és on entra en conflicte, sortir de l'armari, el VIH...
Per altra banda, després el tema del comunisme, del socialisme, de la repressió que hi havia en aquella època, etc. Clar, fa un retrat del que va ser en aquells temps. Sí, tot el temps de postguerra. Està molt bé. No ho sé, és un musical, ells diuen que és un musical queer i no puc estar-hi més d'acord. És un musical molt mamarrat, això. Sí, és molt queer, la veritat. És que sí. Sí, no, és que és veritat. És que ho expliquen així i dic que no puc estar-hi més d'acord.
I fins quan podem anar a veure'l? La tenim fins al 30 de novembre. Exacte. Si no m'equivoco. Per tant, recomanada, eh? Sí, recomanada, recomanada. No és molt cara. Amb cultura jovella d'escompte, també. I d'aquesta companyia, entenc que... O no, potser no. Abans eren alumnes d'Òlia, o no? Correcte. Són...
Són els que s'acaben de graduar de l'itinerari musical d'Eòlia. Diguéssim que es van graduar el juny, no? Sí. I ara, això que havia sigut el seu projecte final de carrera, ara Eòlia, el teatre Eòlia, els ha interessat de programar-los durant aquestes dues setmanes i escaig. Exacte.
I res, estan allà i si voleu anar, doncs totalment recomanable. Us liureu molt les cançons temazos i... I que aneu a fer Caliu al talent jove i al talent català. A la cultura emergent. Exacte. I una pregunta que us volia fer, perquè heu comentat la Núria Lleuzí, com va això d'una productora o d'una cantant que es dedica a fer música per musicals? És també actriu o només es dedica a fer la música?
En aquest cas, la Núria Lleuzí només ha sigut compositora. Ella sí que... Ella ha fet... Ha composat molts... Ella ha composat molt de cançons molt xules, jo... Ui, perdó. Recomanaria molt la Núria Lleuzí. Però ella, sobretot, ha fet coses molt més a concerts o concerts dramatitzats o albuns de música. Són xulíssimes, és espectacular. I ella realment no sé com ho fa, a tot això d'incorporar-ho tot. Però ella és... És que jo tenia entès que sí que era actriu de musical. No sé si... Pot ser que tinga alguna cosa a veure amb Aules.
No? Sí, ha fet coses a gaules. Ella va fer també unes pràctiques que es deia... Ai, no me'n recordo. Ara va dir mon nom, però mon nom no és... Bueno, és que m'ha sortit el guió, això potser... Sí, sí, no passa res, no passa res. Ja me'n recordaré, quan me'n recordi faré... I em vindrà el cap. Però, mira, vaig a buscar, de fet...
Mentre anem, si volem, passem a la següent reviu, que és Criatura emocional. Sí. Al Teatre Público, ja. Criatura emocional és un espectacle que no hem vist ara. Es va estrenar el dia 16 o 17 de novembre i no l'hem vist ara, el vam veure quan vam fer la primera funció que va ser, si no recordo malament, al voltant d'abril, maig, por ahí, crec. Vam fer com la primera funció i llavors les vam programar ara per al novembre.
coincidint també amb el 22 de novembre, si no m'equivoco, que és el dia contra la violència de gènere. I el musical és molt relacionat amb feminisme, molt també explicat per tots els públics. Llavors ara estan fent sessions matinals a les 12 del matí, llavors entenem que no tothom podrà anar, però si els matins esteu lliure i voleu anar a veure un musical, és un musical jukebox, o sigui... Jo podria anar. Són cançons que ja existeixen, que ja es versionen per...
per explicar la seva història i bàsicament parla com de diverses històries de diverses dones arreu del món i com la societat les ha oprimit a totes en certa manera, no? I, bueno, és molt guai, és molt divertit, molt entretingut també, també et fa reflexionar. Sí. I sobretot ho recomano molt per tema adolescents, escoles, no sé si estan a temps les escoles encara per poder-ho contractar. Això que ho facin al matí potser és perquè està bastant... Sí, està enfocat bastant a públic adolescent. Sí, sí.
Jo crec que... És que no podia recomanar més per a escoles. Crec que el missatge va cap a ells i cap a elles, cap a aquells infants o cap a aquells adolescents, en aquest cas, que han d'obrir món, que ara vénen unes generacions complicades. Sí, millor no. I que tindran molta feina. No, tindran molta feina, però no, és un espectacle molt maco, molt bonic visualment, les noies són precioses. Tinc el plaer de tenir diverses amigues allà dins, actual, i un besito claro, un petonet Núria.
Són les millors, ho fan genial. Ho fan molt bé. Tota la companyia, totes, totes, totes, totes, les sis noies que participen. I entenc que és una companyia emergent, potser, però que ja tenen recorregut, no? Bé, són la primera cosa que fan juntes. Sí, juntes, sí. Cada una té els seus projectes i les seves coses a part, però s'han ajuntat per fer aquest projecte. Molt bé.
Sí, de fet, està basat en una novel·la, aquest musical, que és la UB de... Ara, hòstia, ara qui m'ha espillat? La UB de no sé què. Si tu busques criatura emocionada al Google et surt ja directament com la novel·la. I res, això, si els matins els teniu lliures i voleu aprovar-vos al Teatre Poliorama, també és bastant baratet, o sigui, assequible per totes les butxaques, doncs ja sabeu.
8.75 a l'entrada. Veus? Fins al 23 de novembre, o sigui, no us encanteu. I l'he recordat, perquè he buscat els discs de Núria Lleuzí, que eren Lunala i Domus. Això van ser per dues fàctiques d'aules. I anteros no té res a veure amb això. Anteros no té res a veure. Anteros, eros, són discos. Perquè jo, per exemple, no ubico. Aules, què és?
Aules és una escola de teatre musical. És on em vaig graduar jo, de fet, fa dos anys, crec, no me'n recordo. Però sí, em vaig graduar allà, és una escola d'arts escèniques, com està l'Anna Cituñón, que és una altra que està per Gràcia, l'Institut del Teatre...
I òlia. Exacte. Molt bé, molt bé. Perfecte. Doncs, si voleu, passem-nos directament a la programació cultural, perquè aquesta setmana ve carregadeta. Tenim programació nostrada. Una cosa que m'interessa a mi també. Sí. A veure, primer anem a parlar de Matilda, que el tindrem aquest cap de setmana a l'Ateneu, tot i que...
no us el podem recomanar perquè no queden entrades i si no les vas comprar t'has quedat sense. Exacte. Però si es repeteix, doncs ja sabeu, aneu ràpid perquè volen. I sold out, eh? Sold out de tres, o sigui, van fer dues dates que es van vendre abans d'anunciar-les. Que brutal. I van obrir una tercera data el diumenge a la tarda i també sold out. Això recordem qui són les directores.
La Eli i la Daniela. Elisabet Giner i Daniela Fumador. Que les vam tenir per aquí també. Sí, sí, exacte. Llavors aquest cap de setmana, el dissabte a les 6 i el diumenge a les 11 i a les 6, doncs estaran a la Taneu, omplint de màgia infantil, amb tota la colla i la canalla que tenen. Que no és poca, eh? Són un munt, són un munt, són un munt. I a veure què tal, nosaltres anirem el diumenge al matí. Exacte. Molt bé.
No es pot dir res, però nosaltres com una altra sorpresa, una altra cosa de programació que tenim és que aquesta setmana nosaltres anem a Sant Climent del Llobregat. Perquè no es pot dir res. Perquè és que va relacionat amb una altra cosa. Ah, dic, es pot dir tot. No, es pot dir tot. Anem a dir-ho. No, anem a dir-ho. No és això que no es pot dir. Ho diré després. Però aquest cap de setmana... No es pot saber. Aquest cap de setmana, aquest dissabte, 22, a Sant Climent del Llobregat,
Actua Mare Meva, és a dir, nosaltres amb l'espectacle Rosaris Purpurina i Acció. Exacte, tindrem a la Daniela i a la Eli acabant Matilda i sortint corrents fins a Sant Climent per començar el bolo de Rosaris. O sigui, una cosa... Menys mal que ho tenim més o menys a prop, eh? Oh, i tant. Sí, sí, però ho ve. Poble de Laitana.
Però a veure si val aig d'anar a veure-us. Mira, no crec. Estaria bé. No crec. Potser les de família, qui sap. Que m'ho digui, que els trec. Perquè per la gent que no ho sàpiga, entenc, bueno, entenc, pel que tinc entès, és gratuït, oi? És gratuït. És gratuït entre moltes cometes.
O sigui, tu pots accedir-hi gratuïtament, però per sortir, no te serem sortir a no sé què posis diners en una urna. Per què? Perquè és taquilla inversa. És a dir, tu decideixes el que vols pagar per aquest espectacle. Però, òbviament, esperem que tothom aporti ni que sigui unes monedetes. No, monedes no, que fan sorollet. No, es fan clinc, clinc, clon, clon, i no ens interessen. No, no, no. Billets! Liles! Per tot allò de la dona, i això, no? I si no, de tots colors, perquè som molt LGTBIQ+.
Crucifics, són molt inclusius. Doncs clar que sí, home, que és gratuït, però... És gratuït, entre cometes. Entre cometes. Que al final tothom faci el seu donatiu, home, que us ajudin, que col·labolin, que valorin el que val l'espectacle un cop hagi acabat i que decideixin el que poden aportar a la causa. I tot el que heu assajat, tot el que us heu gastat vosaltres, amb les cançons... Ai, sí, senyor. És millor anar amb les expectatives baixes, que diguin...
no pago porque ya verás menudo mojón i que vagin allà i diguin, ostres, que xulo, vaig a pagar ara. Clar, exacte, exacte. Clar, o sigui, el que vols és que els fem pagar al final. Clar. Que al principi potser dirien, bueno, aquests qui són, però com que paguen al final, ja està, amb l'emoció i tot, la gent s'anima. Exacte, exacte. I anava a dir el que no podia parlar, és que clar, hem anat assajant nosaltres a l'Ateneu i hem tingut el plaer de poder veure l'escenografia de Matilda. Molt bé. Pels que aneu...
Xulíssim. I pels que no aneu... Xulíssim. Ja ho veureu. Ja ho veureu. No, no, no. Espectacular. Molt bé, molt bé. Home, si han tingut tant, tant, tant èxit, jo crec que s'hauria de tornar a portar en algun moment. Home, jo crec que... Jo des d'aquí... Que té números que torni a aparèixer. Factoria de teatre de la Taneu de Sant Just.
A més, també, que tot això que involucri tant a nens, doncs a les famílies també li es fa molta il·lusió, no? Home, clar, si et dic, el fet que s'hagin venut totes les entrades de dos dies sense n'hi anunciar-ho, és perquè clarament les famílies estaven allà ja directament d'Amecín contra d'Amecín. Perquè la teneu quanta capacitat té? 180, ara mateix té, segons dades, de quan... És bé, que hi ha un problema amb la sala gran, oi? Ah, sí, no, aquesta sala no en parlem.
No se habla, no està. La Sala Gran no existeix encara. Arroba, Ajuntament, si us plau, posem-nos les piles. Volem fer espectacles xulos de la Sala Gran, volem deixar-nos de barallar per als espais per assajar. Si us plau, activem les obres de la Sala Gran que porten 10.000 anys atascades, no? I que puguem tenir... Bé, és que la Sala Gran serà molt gran. Però la sala que tenim ara està bé. Té 181 butaques ara mateix amb la reforma que s'ha fet. Està molt bé. Que no els dels Carles podrien ser...
En els meus ulls serien 35, però són 181. I la sala gran, per quanta capacitat seria? No se sap, no? És que ni ho he vist, ni en 3. Jo la vaig arribar a conèixer. Jo vaig anar fa molt de temps, quan jo era adolescent, si no m'equivoco, a veure alguna representació de ball allà,
Però, clar, no recordo exactament com era, però és gran. És gran perquè inclús crec que li volen fer com un... O sigui, ja com un... Laterals, diguéssim, no? Com es diu això? No és palco, però... Ja com es diu, tens raó. Però bé, que no només són les... No és només platea, sinó que també hi ha els laterals. I a més a més ja se suposa que hi haurà com fosso per als músics. Vull dir que és una sala tosca. Que guai, que guai. No és...
Doncs sí, que es posin les peles, tu, i que ho traguin. Arroba, alcalde. Les aganyes. El pròxim dimarts n'apareixem aquí. Apareixerem igualment. Som de resistència. A veure, perquè no som de Sant Just. Nosaltres no cotem aquí i no fem res aquí. A mi em paga, però bueno.
Esperem que ens haguessin pagant. Esperem que sí. No, a veure, acabem de comentar Rosaris Purpurinecció. Heu incorporat alguna millora? Sempre. Què podem esperar d'aquest espectacle? Ja l'he fet diverses vegades, però... Crec que és la sala més gran on el farem. Sí, per començar. Molt.
Té capacitat per 700 persones. Només en platea són 400, si no m'equivoco. Després hi ha com a amfiteatre. No sabem si omplirem tot o no, però que la sala és gran i el potencial hi és. Perquè vingui tot el poble de Sant Climent, sisplau. Són festes d'hivern, ara. Que no es quedi a casa, que vinguin a veure. I gent que no sigui a Sant Climent també. Vull dir, esteu totes i tots convidadíssims. L'entrada és gratis. Després ja decidireu vosaltres. S'ha d'agafar preentrada? No, no, no.
No, no, tu hi vas i entres, si hi ha lloc. Però bueno, amb 700 localitats esperem que ningú quedi fora. I t'imagines? Ojalà, ojalà. Si no no passarà, jo els fico dins. Se'ls hi posa cadires de pales i ja. O de peu al final de l'escenari. I després, bueno, això, el fet que sigui una sala tan gran i que l'escenari és lleugerament diferent al de la Taneu i altres jocs que hem anat, per exemple, les escales estan col·locades diferent a com ho teníem plantejat. Llavors, hi ha coses que sense voler canvies i apareixen gags nous. Sí.
Coses que no t'havies plantejat abans al canviar, diguéssim, com l'orientació de certes escenes. Llavors, sempre és un musical. A més, inclou molt la improvisació, aquest musical. Llavors, sempre acaba sent diferent cada vegada que el veus. La meva mare l'ha vist com 4 o 5 vegades i crec que, bueno, vindrà en principi també a Sant Climent. Així que, bueno...
És que és clar, és aquest cap de setmana, ja. Sí, sí, ja està, ja ho tenim aquí. No, a final és el que diu el Carles, és un espectacle que es basa molt en la improvisació, no tot l'espectacle, evidentment hi ha un text, però té dues parts que són improvisació total i completament, hi ha un part de gags marcats, però depenem del públic.
Completament, i depèn de la persona que agafis, depèn de la persona que pugis, tens una reacció. Jo confessaré que les meves rèpliques mai les dic igual. Les meves rèpliques són improvisació cada vegada perquè jo sé el que he de dir, però les paroles exactes mai les diré igual. Però bueno, ja va bé, mentre digues el que toca... Sí, és un musical que es presta també a aquestes coses. No passa res. I ja per últim per acabar aquest tema, com arriba una proposta així? Com va arribar?
Doncs mira, la cosa és que jo conec una noia que va anar a la uni amb mi, molt amiga meva, l'Andrea Està casada amb un noi de Sant Climent que justament està a l'Ajuntament de Sant Climent I ell ens ha vingut a veure, ells ens han vingut a veure diverses vegades
I els agradem molt. Llavors, com que estava allà en el Cotarro de Sant Climent, doncs va dir, escolta, conec una companyia molt guai i tal, que podria venir. Llavors em va contactar la regidora de Cultura, vam estar quadrant condicions, dates i tot plegat, i així ha sortit al bolo. Superagraïts, la veritat, perquè a més ens han posat molt fàcils i tenim moltes, moltes ganes d'estar-hi, la veritat.
Molt bé, una oportunitat supertop, o sigui que esperem que molta merda. Esperem que sigui com el primer bolo així per pobles que ens surti. Ojalá, ojalá que sí, ojalá que sí. A més que el públic mai saps qui hi ha. No, no, no. És com la ràdio, mai saps qui t'escolta. Exacte. Per tant, a veure si us descobreix algú que encara no ho hagi fet. Epa! Que les pares de l'Aitana. O l'Aitana mateixa. O l'Aitana. A veure si us contracta per taloners. Ha, ha, ha, ha.
Doncs va, passem a les novetats musicals, a veure què ens recomanava avui. Doncs mira, jo aquesta setmana, des de divendres, que va sortir la cançó, he estat molt en bucle, amb una cançó de Maria Jaume Nova, que es diu Els teus besos, ho he fet així amb accent mallorquí, Roberto no em peguis, ho he fet com he pogut. I bueno, la Maria Jaume va ser una cantant que per mi va ser un descobriment d'aquest any, perquè jo la coneixia...
de manera distant, sobretot amb el tema aquest que tenia amb fades de Mon Chery Go Home. Sí, és així. I aquest estiu, el juliol, vam anar al Tinc Lado, uns quants de Mare meva, que és un festival que es fa a Vilanova, i allà actuava. I la veritat és que abans d'anar al festival vaig estar escoltant les seves cançons per estar allà, no estar tieso, conèixer algunes cançons. Em va agradar molt, veure-la en directe també em va molar bastant, i arrel d'aquí m'he aficionat molt amb ella, així que jo ara estic en bucle amb aquesta cançó, que és nova. En principi és del seu nou disc, que traurà en el futur.
I veurem què tal. I és de Mallorca. És de Mallorca, sí. Guai, guai, guai. És molt guai perquè té com un estil entre coses més de cantautora, coses més de popstar i coses més de reivindicació de tot el tema del turisme a Mallorca, de la gentrificació, etcètera. Sí, sí, sí. I coses més de petardeo, d'amor i tal, no?
Doncs sí, sí, m'agrada perquè sempre ens porteu artistes no tan coneguts. Està bé, no? Intentar visibilitzar també artistes que són més de la nostra terra, en llengua catalana, sempre que podem ho intentem. I tant, i tant. I en aquest cas tenim aquesta cançó que es diu Els teus besos, de la Maria Jaume. I no sé, tu vols recomana alguna cosa, Javi?
No, la veritat és que aquesta setmana ha estat... Bueno, ha estat escoltant coses de musical... Per què, Javi? Perquè... Ai, vols que ho digui? No, i fes un titular així com misteriós. Sensacionalista. Ostres, a mi se'm dóna superbé, això. Ai, se'm dóna superbé, va dir mai ningú. Bé, jo només espero que el dia 21 de març no deixeu cap butaca buida perquè es venen coses noves amb mare meva.
Epa, això m'agrada a mi també, escoltar-ho, eh? Llavors, bueno, estem en procés creatiu. Estem en procés creatiu d'inspiració, d'enfapació. Exacte. Aquesta setmana anem a veure dues obres, demà i demà passat, que us portarem la setmana que ve. També, això inspira... De fet, anem a veure tres. Bueno, si hi ha una que no hem confirmat encara quan anirem.
Ens acaba de dir el Jaume, ara, quan hem arribat, que sapigueu què teniu. Ah, bueno, clar. Anem a veure moltes coses. Aquesta setmana és la nostra setmana. Demà anem a veure una obra, dijous una alta, divendres anem a veure una pel·li, dissabte actuem i diumenge anem a veure Matildes. I anem a veure-ho tot.
La setmana vinent n'haurem de parlar a dos ports perquè no ens hi cabrà tota la secció No, tindrem coses guais la setmana que ve Gràcies per venir una setmana més Gràcies a tu, Jaume Que vagi molt bé Ara ens acomiadem amb els teus besos de Maria Jaume Que vagi bé Adéu
Baby, en tu tens la sensació que estigui sempre girant i el món s'atura Sé que tot és una il·lusió i que tot té un final Però quina locura Me desarma quan me mira M'obsessiona, me cativa Ja no sé com sortir-ne, no Baby, jo no sé com superar
El món va cap enrere, passa un pot de pena de mirar endavant. Intenta agafar-me per no caure, però m'he vistit flotant. Enamorar-se no sé què significa, segueix-me donant pistes. No diguis pareules mai són certes, els nostres camins ja no són rectes.
M'excessiona, m'activa, ja no sé com sortir-ne, no. Baby, jo no sé.
Esteu besos, SOS besos Esteu besos Baby, jo no sé com superar Esteu besos, me falten uns besos Esteu besos
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un cop t'hi vèncero que ha mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar.
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un cot i ben salsero que han mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs perd tres les de canviar. No em vull saber.
Ahir vaig trobar l'Aleix i em va dir que tenia cotis, posaïa info, tenia bones refes, no sabia per què però s'ajuntava les notis, el mercat està palman i tu estàs holding. Tira la manta pel i de terror, no vulguis córrer la sort del traïdor, i és que et miro davant de la platja i em dius que no, que no, que no ho pots evitar. I ara sí, comencem l'última secció del programa, comencem Cultura al dia amb la Sara Vitor.
Hola, Sara. ¿Qué tal? Buenas tardes.
Molt bé, jo estic molt bé, i tu? Jo? En general. Bueno, tampoc m'has preguntat. No, però no passa res, també està molt bé. Resposta automàtica. Però tu estàs bé? Sí, jo sí. Jo sí que t'ho pregunto, preocupo per tu. Gràcies, gràcies, quin detall. Doncs molt bé, sí, estàs tot bé. La universitat bé, no? Sí, sí, bé. Bueno, avui classe també una mica... Feixuga, podríem dir? Bueno, podem dir que express, no? Perquè no me l'hem fet sencera. O sigui que ets d'aquestes, eh?
No, no soc, però avui no estava el profe i hem dit, mira, perquè ens la donen un substitut, doncs... Doncs marxem. Doncs abans el guió i me'l preparo millor, no? Exacte, si és per aquesta raó, carta blanca, carta blanca. D'acord, Sara, i què parlarem avui, aquest guió que t'has preparat tant? Doncs mira, parlarem d'un esdeveniment que va tenir lloc el passat dijous, 13 de novembre, que és la gala del Glamour Woman of the Year.
Sona bé, això, eh? Sona bé, però no has sentit mai parlar d'això, no? No, la veritat que no. La cara del Glamour Woman of the Year. No, és d'organitzar la revista Glamour. Jo haig de dir que tampoc l'havia sentit mai. De fet, crec que ha estat com el primer any... Podries haver anat. Era a Madrid. Ah, bueno.
Pia una mica lluny ara mateix. Sí, sí, no és complicat, no és complicat. Però sí. Jo has de dir que és com el primer any que veig com tantes gales, no? De coses així. He vist com moltes també de Cosmopolitan, de moltes revistes, jo. No sé si es feien d'abans i tal. Aquesta sí que sé que es fa des de fa anys, a més és anual.
es fa cada any, però és veritat que és el primer any que jo veig com que hi ha tantes seguides, aquest any veig com moltíssimes, també l'altre dia hi va haver-hi una que la va patrocinar a Pandora també a Madrid, no sé, últimament veig moltíssimes. No, no, sí, cada cop hi ha més gales i cada cop la gent rep més premis, però bueno, serà que fan bona feina.
Però aquesta gala de què va? A qui premien? A dones? Exacte, sí. La veritat és que el transfons d'aquesta gala m'ha agradat molt quan vaig llegir de què anava. Té com a objectiu donar veu a l'empoderament femení
a través d'històries de superació, de talent, d'influència, etc. De fet, han premiat a dones bastant reconegudes, per exemple, la Maria Becerra, que l'han premiat com a millor cantant, a l'Elsa Pataki, a la categoria de benestar, a la Itana Soriano com a influencer i tal. I jo ja dic... Conec a poques, eh? A poques?
El sapataki sí, però... I les altres no. Bueno, sí, Maria Becerra sí. Maria Becerra sí. Però l'altra que has dit? Laitana Soriano. Aquesta noia. No, és una influencer valenciana. Sí, sí, no, però estic veient imatges, ho tinc aquí, i realment és això, no? Moltes noies conegudes, bones. Sí, bones dones. Dones conegudes. Bueno, també hi ha hagut el Premi de l'Homa. Ah, sí? Sí, a Òscar Casas. Ah, mira.
Sí, sí. Bueno, la veritat és que el seu discurs va esmentar, que donava com les gràcies a totes les dones de la seva vida, etcètera. Molt bé. Així que molt bé. Però jo ets de dir que a mi el premi que més em va sorprendre va ser, bueno, el premi d'esportistes de l'any se'ls van emportar les Golden Bubbles, saps qui són?
Doncs no, la veritat és que no. No? Doncs són... No en sonen gens, eh? No. Ah, vale, ara sí. Vale. Ja sé qui són, sí, sí. Sí, sí. Són les integrants del quartet de la Federació Espanyola de Datisme. Sí, que són boníssimes. Sí, de fet són... Golden. Sí, sí. Són golden. Són campiones del món a la cursa de relleus de 4x400 metres i vam fer un total de 3 hores, 24 minuts i 13 segons pel que he vist. O sigui, està molt bé.
No, no, que són boníssimes, són boníssimes. Jo no les coneixia amb aquest sobrenom, no sabia que s'havien ficat el sobrenom del Golden Babels, però quan he vist la imatge... Sí, ja sabies què era. Sí, sí, sabia què era, però a l'instant, que són boníssimes.
Molt bones en el seu. I han explicat que la clau del seu èxit són, a part dels anys de treball i disciplina, que també fa moltíssim, la veritat, però que també és la complicitat, el bon rotllo que tenen entre elles i un bon treball en equip, no?
I amb aquest premi han demostrat, no? Bueno, han demostrat, han volgut com explicar que la força unida entre les dones sempre és com la que arriba com més lluny o... Bueno, que és com un motor molt important. Sí, molt poderosa. Exacte. De fet, així ho va dir la Carmen Mañana, que és la cap de continguts de la revista Glamour, que és la revista que...
que fa la gala, que en el seu discurs va dir textualment que juntes són més fortes, i és que d'això va, no? La gala aquesta, com hem dit abans, és com per donar veu a l'empoderament femení, etcètera i tal, però s'ha centrat molt en el moviment aquest, que no sé si el coneixes, que és com el girlhood, el sisterhood, que està molt a xarxes socials.
Bé, em sona lleugerament, però amplia molt bé. Bàsicament és que les dones com que ens hem de recolzar més les unes a les altres... Clar, m'ho puc imaginar pel nom m'ho puc imaginar, però... Clar, i que quan les dones es potencien com les unes a les altres, es recolzen i tal, com que ens potencien molt les unes a les altres. Creus que falta germà no entre les dones?
Jo últimament, és a dir, fa uns anys si m'ho haguessis preguntat t'hagués dit que sí. Bé, i actualment crec que encara queda bastant camí, però sí que és veritat que jo últimament, bé, jo creo contingut a xarxes, no, per exemple, i hi ha moltíssimes noies que també creen contingut a l'igual que jo. Haig de dir, en tema TikTok Catalunya, jo faig el contingut en català, llavors en...
contingut a nivell nacional no sé com seria, però en quant a contingut en català sí que és veritat que a lo millor són noies que no conec de res però que tenen més o menys la mateixa edat que jo, que fan el mateix que jo, que tenen els mateixos gustos que jo i que ens recolzem totes molt entre unes i les altres. De fet, hi ha moltíssimes noies d'aquestes que han fet vídeos en els que diuen creadores de contingut de català que més m'agraden o que crec que haurien de tenir més visibilitat, etc. I mostren com... I surts tu.
Sí, o sóc jo, o sóc amigues meves que també creen contingut, etc. I penso, ai, pues mira, crec que està molt bé, la veritat. No, no, sí, sí, la veritat que està guai que també esteu creant aquesta comunitat virtual, no? Sí. Que és això, no? De dones de la teva edat, no? Dones joves que us llanceu a la piscina i us puseu a publicar part de la vostra vida. Sí.
Sí, el lifestyle, com l'anomeno jo, sí. No, però és això, que crec que... Doncs això, que és una força molt important i també que és agradable, no?, de veure, o sigui, quan veus que altres noies que... O, per exemple, jo quan vaig començar a fer contingut en català, em fixava també en uns perfils, tal, i després, quan veus que et comencen a seguir, et comencen a comentar, t'escriuen i et diuen, ai, m'agrada molt el teu contingut, etcètera, crec que està molt bé i que...
Això també com anima, no?, perquè hi ha vegades que també estàs com més... que no et ve de gust com gravar, o no tens idees, o penses, uau, és que estic gravant aquest vídeo, en veritat. No sé amb quina finalitat, o no et ve de gust com editar-ho, perquè o ho estàs editant o ho estàs dient, és que no hi ha per on agafar-ho, no m'agrada, però després reps aquests comentaris de... De les sisters.
Clara, sí, sí, clarament, de la Sisterhood, sí, i t'animo una miqueta més. No, no, i tant, al final aquesta xarxa també de suport és, entenc que és això el que tu deies, no?, una força també de motivació i de que totes us empenyeu una mica a fer contingut i de millor qualitat, o sigui que està genial. Sí. I una pregunta que t'anem a fer, que abans que se me'n vagi, què és el que més t'agrada a tu de fer contingut a les xarxes?
De fer contingut. Jo ets de dir que ara últimament estic bastant desmotivada i que penso bastants menys vídeos que abans. A mi m'agrada quan surto jo. Ah, clar. Ets de dir que normalment grabo dimarts perquè són els dies que més coses faig. Però sí, sí. L'altre dia vas tenir una aparició estel·lar. Sí, sí. No, no, a mi realment els teus vídeos m'agraden molt, són molt entretinguts. Oh, gràcies, Jaume. Ah, sí, sí, sí.
I res, no? Que si algú ens està escoltant que et segueixi. Ah, home, clar que sí. Que sí, aquí hem de fer promoció de tot. Sí, no, però jo ets de dir que últimament m'està agradant més l'àmbit d'editar els vídeos. Ah, mira. Sí, sí. A mi em costa, eh, això d'edició. Sí, edic... Uf... Em fa molta mandra, molta mandra.
A mi, posant-me a gravar, a vegades, quan estic al llit i estic cansada i tal, i els de dir, uff, ara m'has de posar a gravar, doncs la veritat és que... Ara, clean look. No, clean look, no per gravar, no, perquè... La veritat és que no. No, no, no, no, no, no entenc canta. Bromes internes que els espectadors no entendran ara mateix.
Bueno, t'arregles ràpid un clean look, no? Esclar. Ja està, ja està. Si et fa mandra. Sí. M'estàs exposant, eh? Molt malament. A veure, i tot això que hem parlat de les dones, del sisterhood, de les golden bubbles, de la gala, a què ve tot això? Sí, sí.
Doncs mira, perquè jo quan vaig veure tot això em va recordar molt, per mi el màxim moment de Sisterhood, que jo vaig viure, per mi va ser a l'estiu de fa dos anys, el juliol del 2023, que va ser amb l'estrena de la pel·lícula, que va ser l'estrena de Barbie. Per mi crec que és el moment, no sé si l'has vist, tu l'has vist aquesta pel·lícula?
Doncs no. No, no l'has vista! No, no, no. Ostres, doncs és una pel·lícula que recomano a tots. No, no, és que, a més, la vull veure. La vols veure. És una pel·lícula que vull veure. Crec que està en Movistar o HBO o alguna cosa així. Està molt bé.
Però no ho sé per què, no la vaig veure. No. Però és una cosa que la tinc superpendent perquè tothom m'ha parlat molt bé. Sí, la veritat és que sí. I ara tu també suposo que em parlaràs molt bé. Exacte. Sí, sí, però abans de parlar de la trama, que ara tornarem, també crec que va ser un moment de Sisterhood molt també per tot el que va comportar, el fet que tant noies com nois, perquè nois també jo, per exemple, vaig anar a veure la pel·lícula amb el meu germà...
i amb el meu germà i una amiga vam anar tres, dos plegats, i els ha dit que era un ambient diferent, no? O sigui, ja com que les xarxes socials es van com inundar amb la tendència que havíem d'anar vestits de rosa, etc. I no sé, és això que jo, les viures que veia a la sala de cinema no les havia viscut mai en algun altre estrena. Bé, jo no vaig anar a l'estrena, evidentment, però... No, no, però sí que la gent es va volcar molt. A més va ser el del fenomen tan bé Barbenheimer, no? Sí.
Sí, sí. Jo t'he dit que vaig anar a veure les dues i em van agradar moltíssim les dues. Jo en vaig quedar amb una. Ai, no, no. Amb el Benheimer només. Molt, molt amic. Em va faltar el Bart Benheimer aquest. Em va faltar. Us reconec? És una roda meva, sí, sí. No, però jo és això. És això totalment. O sigui, realment la gent es va embolcar moltíssim i tothom anava de rosa i què més dona el que digui la gent, no? I que al final és un color igual que cap a qualsevol altre. Bueno, el meu germà per exemple va anar vestit de rosa i conec amics que també van anar...
amb família i tal, i que també anaven de rosa. Bueno, de fet, hi ha un... Com a la pel·lícula mostra com un personatge que és un noi també, que no és un Ken. És que no vull fer-te spoiler. Però... A veure, sé de què va. És això que hi ha el famós bai aquest de I'm just Ken i tot això. També hi ha com un personatge que ara no me'n recordo com es diu, perquè només vaig veure la pel·li un cop. Vaig a dir que m'agradaria tornar-me-la...
A veure, però hi ha com un personatge que representa com els homes, que també són feministes i també recolzen tot el moviment i tota la solidaritat. Llavors, és això. A mi em sembla que és molt important entrar a les dones, però també això, que també tinguem com el recolzament dels homes, perquè són les...
en un món no hi ha només dones si som al 50% i al final si ens treus de l'equació el món no funciona però és això que si els homes no recolzem i molts dels homes que hi ha en el món no canvien la seva actitud
que a vegades de merda, perquè les coses com són, doncs el món no millorarà. Però aquestes pel·lícules sí que serveixen de conscienciació per a tots aquells homes que potser algun cop no han actuat de la millor manera, o inclús jo mateix potser no he actuat de la millor manera en algun cas, perquè tots tenim instal·lat uns petits micromachismes. I les dones també, però nosaltres també. Ens han criat així i jo crec que tots tenim algunes errades que hem d'anar millorant. Sí, sí.
I si aquesta pel·lícula ens fa activar això i ens diu, ostres, sensibilitzes més. És una pel·lícula molt graciosa. I a mi una frase que m'agrada molt és, bueno, no sé com és la frase exacta, però que quan estàs veient humor les defenses et baixen i és veritat, i un missatge com aquest t'arriba molt més fàcil i no t'arriba amb la teva postura defensiva de, ostres, tot el que em digui no ho vaig a reforçar, hòstia, és amb humor, és amb gràcia, he baixat les defenses i mira, me'n passo un missatge molt positiu
que potser, d'una altra manera, no m'hagués passat. Sí, sí, totalment. A més, fan també molta broma. Jo això ho recordo molt pel meu germà, perquè el meu germà, per exemple, és molt cinèfil i li agrada moltíssim veure pel·lícules. De fet, també som molt friquis en quant a veure pel·lícules amb família i tal. Per exemple, a mi Avatar m'encanta. De fet, sempre anem amb dues germanes també a veure la pel·lícula
I el meu germà fins i tot ens va dir un dia com, oh, no podeu opinar perquè no heu vist la versió extesa de 8 hores de no sé què. I nosaltres em quedem en plan, uau. I tu li preguntes al meu germà, per exemple, la durada d'El Padrino i sap la durada de totes les pel·lícules tard. I es va fer just un acudit de la pel·lícula d'El Padrino. I em va fer gràcia perquè va ser just quan el meu germà va marxar a pixar enmig de la pel·lícula i s'ho va perdre però va ser com, ostres. Això de Barbie.
Sí, i vaig pensar, perquè jo el meu germà, per exemple, sí que el vaig veure com molt reflectit en el personatge aquest del que hem parlat abans dels homes feministes que recolzen i tal, però just fins i tot en algunes altres coses també és el que deies, que tots tenim com aquests micromachismes, i em vaig pensar, tot i que el veig molt reflectit,
tothom acaba tenint algun d'això, saps? No, no, sí, sí, tothom és el que dèiem, que al final jo crec que tots, perquè hem crescut en una societat que ens ha criat així, que realment és patriarcal, doncs, bé, ens hem criat potser amb algunes, jo crec que més prejudicis o formes de conducta que podrien ser una mica millor. Aleshores, no estem dient que ningú sigui, no estem dient que tots els homes siguin magistes, ni molt menys. No, no, no.
Però sí que és veritat que tots tenim alguna petita conducta que podria millorar. Dones i homes. Exacte, és el que anava a dir, que t'avies quedat només amb homes, les dones també. I, bueno, comentem una miqueta la trama, que tinc tres pinzellades, tampoc molt, perquè a més, més ara que m'has dit que no l'has vista, no et vull fer... No, no, però digues, tu tranquil·la. Això que hem dit abans, que la trama de la pel·lícula, doncs,
Té molt d'aquest moviment del sisterhood. De fet, jo crec que és com el motor de la història. Des del principi ens mostren com el Barbie Land, que és el lloc on viuen totes les Barbies, com un lloc molt futurista, molt avançat, amb moltes innovacions tan socials com tecnològiques. No tan sols tecnològiques, també com socials. Es veu com molt reflectit.
Bé, totes tenen com la seva rutina, però és com una rutina molt igualitària, molt, no sé, ho veig com molt amb suport mutu, no?, entre totes d'elles. Fa molta pinya, es recolzen en tot moment, de fet, en la pel·lícula també
va molt de quan... Bé, ja saps quin és l'estereotip de la Barbie, no? Com una nina que és perfecta, alta, molt femenina, etc. Sí, amb els camps de bellesa. Clar, exacte. I la protagonista, que és la Barbie, doncs de sobte s'adona que ella no vol...
no pot i no vol ser com una nina així perfecta, té un problema d'identitat, una crisi per la qual patim tots, tant dones com homes. Jo crec que hi ha molts moments que tenim una vida molt llarga i que patirem més d'una crisi, segurament, però sobretot la crisi d'identitat està molt vigent, jo crec. Sí, i és un problema també molt dels joves, jo crec. Sobretot és que quan encara no t'estàs
Bueno, quan encara has de decidir una mica el teu camí a la vida. Exacte. Jo, per exemple, fa poc vaig tenir una... Abans de començar a tercer de carrera vaig dir, ostres... M'he de replantejar coses. Exacte. Però sí, i en aquest moment que ella pateix tot això, creant com un grupet, no? Bueno, ja també la Barbie arriba al món humà i veu com...
és tot tan diferent i després dues humanes van al Barbie Land i fan com així un grupet també i es recolzen, l'animen, l'escolten... Clar, perquè la Barbie viatja al món real i descobreix el machisme, no? Exacte. O el masclisme, en català. Sí.
I en canvi el Ken descobreix el poder que tenen els homes, no? Sí, sí, sí. I llavors és quan ho vol inculcar tot allà. I llavors arriben les noies aquestes, les humanes, que arriben al barbilan perquè volen intentar ajudar-les a que tot torni com a la seva normalitat. Tot i que es veu que
Després que el Ken intenti aplicar el que havia vist al Montréal, eh? Sí, tot, tot, tot. Sí, sí, de fet, és la famosa escena. A mi, a mi, jo ets de dir que em fa moltíssima gràcia aquella escena amb Just Ken, em sembla molt graciosa. I amb tot el dels cavalls i el mojo d'ojo house, no sé com és... Ah, de veritat. Això és... Va de què va aquesta escena, per la gent que no ho haguem vist.
Sense fer massa spoiler. Sí, és bàsicament això, com has dit abans, que el Keny intenta inculcar tot el que he vist en el món dels humans, la realitat que hem viscut i vivim des de fa molt temps, ho intenta inculcar el Barbie Land. La casa de la Barbie, de sobte, deixa de ser la casa rosa que tots coneixem amb el seu Fiat 500 de tota la vida.
i de sobte apareix que té cares de cavalls, acabades, com si fos un rancho. Molt de Texas, no sé, és un estereotip una mica raro. No sé per què van escollir aquest, però la veritat és que és molt còmic. Potser Amèrica és més normal. Sí, suposo que sí. És molt còmic. Guai, guai. No, no, doncs, perquè és, a part, acompanyat amb una cançó.
Sí, sí. Jo, de veritat, vaig estar plurant gairebé tota la pel·li, perquè... De riure de... No, no. O sigui, sí que és còmica i tal, però hi ha moments molt tendres, jo crec que, sobretot en aquests que es mostren com la solidaritat femenina o...
Hi ha una escena també en què sona una cançó de la Billie Eilish, de fons, i es veu com... Són imatges reals de totes les famílies de les noies que estan al rodatge i posen com moments feliços, en què es mostren això, com la similitat entre les famílies, les amigues, i és això a mi...
Aquest moment jo, per exemple, vaig plorar moltíssim i gairebé quasi tothom que ha vist la pel·lícula amb la qual he parlat, que l'ha vista, m'ha dit que ha plorat en aquell moment i és això. Ja està bé que ens toquen la fibra aquestes pel·lícules a vegades. Ara rius, ara plores, ara t'emociones, ara tornes a plorar de riure, però sí.
I sobretot és això, no? És una pel·lícula que potser de primera està dient Barbie, pel·li de Barbie. Sí. I dius, nah, això serà, doncs res. O per nenes petites, hi ha moltíssimes persones que pensen que és per nenes petites i no ho és. I tot al contrari, no? Exacte. Jo crec que una nena de potser 7-8 anys no entén la pel·lícula. Bé, és que conec fins i tot gent de 22 anys que ha anat a veure la pel·lícula i no l'ha entès. Noies, eh? Noies de 22 anys que han anat a veure-la i que no l'entenen.
Però bé, jo crec que... Ja, que fan una crítica social molt important. Exacte. I s'ha de mirar molt més enllà de tot el que et mostren, o sigui, s'ha d'entendre i tenir una mica d'intel·ligència social, per dir-ho així, com per entendre... Sí, són d'aquestes pel·lícules que has de veure dos cops, per acabar de pillar-ho tot. Sí, sí. Sí, sí, a mi també m'ha passat amb algunes.
No, no, però aquestes pel·les són xules, perquè és això. A part d'entretenir, et fan pensar, et fan reflexionar i, sobretot, és el que dèiem abans, creant una reflexió a la societat, que és el més important. Exacte, sí, sí. I, bueno, doncs, poc més, la veritat, que això, que sobretot em va agradar el moment en què
La Barbie es mostra tan vulnerable, no?, en què ella diu, doncs, ostres, doncs, crec que a mi tota la vida m'han inculcat que jo haig de ser una nina perfecta, etc., i m'estic adonant que ni vull ser-ho ni puc ser-ho. Queda moltíssim perquè jo sigui una amb aquest estereotip, no? Clar.
I les altres noies, per exemple, hi ha una nina que estava com desterrada perquè sentia com el mateix que ella i en comptes d'enfonsar-la també va intentar com animar-la, que no es va aprofitar de la vulnerabilitat de la Barbie, sinó que va intentar animar-la, recolzar-la, etc. I crec que també és molt important això, sobretot perquè...
Avui dia, malauradament, hi ha moltíssimes persones que volen enfonsar-nos quan estem passant per algun mal moment, però jo animo a que, si veieu això en alguna persona, intenteu recolzar-la i no intentar enfonsar-la, o perquè vosaltres no heu vist reflectits i has sentit que com a mi també em va passar, doncs a tu també, saps? No. Crec que el suport d'entre les dones és una força molt transformadora socialment i que s'ha de potenciar molt.
Molt bé, doncs Sara, amb aquest gran missatge ens acomiadem i res, Sara, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem dintre de set dies. Que vagi bé, gràcies. Adéu!
I nosaltres ens acomiadem també aquí, deixem el programa de dimarts, que ja ha arribat a la seva fi, perquè queden 15 segonets per arribar a les 7, i us deixem amb el telenotícies, bueno, telenotícies no perquè no fem tele, però us deixem amb l'informatiu de Sant Just d'Esvern, amb la nostra companya Mariona Salas, i ens retrobem nosaltres al refugi demà a les 5 de la tarda al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. Ràdio d'Esvern
Tot seguit, les noves.