1973 i 1979. L'esdeveniment coincideix amb el 50è aniversari de la mort del dictador i vol contextualitzar aquella etapa decisiva a través de fotografies, documents històrics i relats en primera persona. L'acte reunirà testimonis i protagonistes d'aquells anys que compartiran records i vivències sobre el final del franquisme i l'arribada de la democràcia a Sant Just. L'objectiu és oferir una mirada coral que ajudi a entendre com es va viure i el temps de canvi al municipi i quina empremta va deixar en la construcció del present.
La sessió gratuïta i oberta a tothom és organitzada pel Centre d'Estudis Sant Justencs, el grup de Tertuliers de la Taneu i Òmnium Baix Llobregat Est. I pel que fa a educació, l'Escola Canigó de Sant Just ha detallat les claus del seu projecte educatiu en una entrevista a Ràdio d'Esvern amb la participació del director, Carlos Arberes, i la coordinadora de Cicle Superior, Anna Castellón, i la coordinadora d'Educació Infantil, Paula Campos.
El centre, que acull 423 alumnes, ha presentat el model Canigó, una proposta que integra valors pedagògics consolidats en programes innovadors per a la convivència i el desenvolupament integral de l'alumnat. El director, Carlos Arberes, ha explicat que l'actual projecte educatiu va néixer fa 9 anys d'una reflexió per actualitzar el model anterior sense perdre'n els punts forts. El centre manté i potencia una sèrie de pilars fonamentals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si finalment no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs tornem a començar la setmana, ja tornem a ser aquí, tornem a estar el dilluns al punt de partida i comencem una setmana plena d'activitats, plena d'informació, plena de seccions xulíssimes i arrenquem ara sí el refugi d'aquesta setmana, de l'última setmana d'aquest mes de novembre. Comencem, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el dret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse, seguidament la canya Baix Llobregat, amb el DJ Jambu Jambito, ja que posarem fi amb Veus Emigrant, amb la Consol i el Jordi. I ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
L'Audiència Nacional ha començat aquest dilluns el macrojudici contra l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, els seus set fills, l'exparella del primogènit i una desena d'empresaris catalans. És un procés que s'allargarà fins al maig de 2026 i que investiga l'origen de la fortuna familiar que va mantenir Andorra durant dècades sense declarar.
Tot i els dubtes sobre el seu estat de salut, Jordi Pujol, de 95 anys, finalment participarà per videoconferència després que el Tribunal hagi rebutjat arxivar la causa. Els magistrats decidiran en cada moment si està en condicions d'intervenir. Segons els forenses, l'expresident no es troba en prou condicions físiques ni cognitives, però el Tribunal opta perquè segueixi la vista.
La Fiscalia acusa la família Pujol d'associació il·lícita, blanqueig de capitals i delictes fiscals i demana penes que van des dels 8 fins als 29 anys de presó. Sosté que la fortuna prové de comissions il·legals procedents d'obra pública, presumptament canalitzades a través d'empreses vinculades al fill gran, Jordi Pujol Farsola. En canvi, les defenses mantenen que els diners provenien de l'herència de l'avi Florenci i de negocis legals.
Durant els propers mesos declararan més de 250 testimonis, entre ells empresaris, directius bancaris i Victoria Álvarez, l'exparella del fill gran i la denunciant inicial del cas. Les defenses pretenen invalidar part de la seva declaració, argumentant que va formar part de l'anomenada Operació Catalunya.
ja que temps després, Victoria Álvarez va reconèixer haver cobrat de fons reservats de l'estat per aquesta informació. Aquestes primeres sessions es dediquen a les qüestions prèvies, incluint-hi la petició que els acusats només assisteixin quan hagin de declarar.
El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha presentat avui la seva renúncia al govern després que el Tribunal Suprem el condemnés dijous a dos anys d'inhabilitació per a un delicte de revelació de secrets. La sentència també inclou una multa de 7.200 euros i una indemnització de 10.000 euros a l'empresari Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso. En una carta adreçada al Ministeri de Justícia, Félix Bolaños
El ministre de Justícia, Fèlix Bolaños, García Ortiz, explica que avança la renúncia sense esperar la sentència completa per respecte profund a les resolucions judicials i per protegir la fiscalia com a institució. Tot i això defensa qui ha servit el càrrec en vocació de servei públic i lleiartat institucional. El Consell de Ministres farà efectiva la renúncia aquest dimarts i podria proposar ja un substitut.
Des del govern, la portaveu Pilar Alegria ha insistit en la innocència de García Ortiz i ha qualificat la condemna d'anòmala, tot recordant que diversos periodistes van declarar que la informació filtrada no provenia del fiscal general.
Aliança Catalana segueix a nauja i es dispara en la tercera onada del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió i podria obtenir fins a 19 a 20 escons en un salt enorme respecte als dos actuals. El creixement és sobretot a costa de Junts per Catalunya, que podria caure fins als 19 o 20 escons, pràcticament la meitat.
El PSC tornaria a guanyar les eleccions amb entre 38 i 40 diputats, mentre que Esquerra Republicana seria la segona força al Parlament amb 22 o 23 escons. Vox continua també a l'alçar amb 13 o 14 diputats i supera el PP, que en tindria 12 o 13. Els comuns es mantenen amb 6 diputats i la CUP també amb 4.
Respecte a la independència de Catalunya, el baròmetre mostra un suport estable en el 39% i una majoria del 53% en contra.
L'empresa de pacateria GLS ha iniciat obres en el nou complex logístic Barcelona Sur, situat a la zona franca, als antics terrenys de la fàbrica Nissan. El projecte suposa una inversió de 58 milions d'euros i es preveu finalitzar el 2026. GLS construirà la seva primera nau multinivell a Europa, amb tres plantes i més de 20.000 metres quadrats de superfície total.
serà clau per connectar amb la xarxa de més de 70 punts de repartiment a la ciutat i per operar a escala estatal. L'empresa reforça així Barcelona com la porta logística d'entrada i sortida del continent europeu.
Passem a les notícies internacionals, perquè els Estats Units i Ucraïna han acordat aquest cap de setmana a Ginebra un nou esborrany de 19 punts per avançar cap a un possible acord de pau amb Rússia. El document actualitza el ple original de Washington, que en tenia 28, i que va generar fortes crítiques per qui imposeva a Ucraïna concessions considerades inassumibles. La cessió de tot el Donbass, la limitació de l'exèrcit a 600.000 soldats i la renúncia definitiva a l'OTAN.
Segons el Financial Times, aquesta nova versió elimina o deixa enrere, entre claudators, els punts més polèmics que quedarien en mans d'una negociació directa entre el president nord-americà Donald Trump i el president ucraïnès Volodymyr Zelensky. Fons ucraïneses asseguren que el nou text s'assembla molt poc al filtrat la setmana passada i que les converses han estat intenses però molt productives, amb algunes convergències i diverses qüestions que requeriran decisions de màxim lideratge.
El desequilibri del primer document havia alimentat especulacions que l'esborrany podria tenir origen rus, tot i que Washington ho va negar. Trump havia posat un ultimàtom a Ucraïna perquè acceptés el pla abans d'acció de gràcies, però el secretari d'Estat, Marcos Rubió, ara rebaixa la pressió i assegura que el més important és el que s'han fet, avanços substancials. Mentrestant, a la capital ucraïnesa, Kiev,
recorden que no pot negociar cap cessió territorial sense un referèndum i diversos països europeus treballen en una proposta alternativa que reafirma la plena sobirania ucraïnesa. I ara passem a les notícies de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
El 28 de novembre s'encenen els llums de Nadal en una jornada festiva a Sant Just. L'acte a la plaça Iulia Quieta combinarà activitats familiars, Nadales, Xocolatada i l'espectacle infantil, els Robobobs.
Activitats de sensibilització i recollida marquen la Setmana Europea de la Prevenció dels Residus aquí a Sant Just. El municipi impuls accions sobre RAE, una instal·lació artística i una cursa escolar de recollida per fomentar la reducció i gestió responsable dels residus.
Veus de transició, Sant Just parla, una nova sessió per revisar el període de 1973 fins al 1979 a l'Ateneu. L'acte del 27 de novembre reunirà testimonis, imatges i documents per recordar els anys de canvi coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. I ara toca ritmar, ara toquen els esports.
Gràcies.
Aquest cap de setmana els culers van tornar al Camp Nou després de 909 dies fora i ho van fer guanyant 4-0 a l'Atlètic Club amb un doblet de Ferran Torres i gols de Fermín López i Robert Lewandowski. El retorn a l'estadi després de més de dos anys fora va ser molt emotiu i va comptar amb les reaparicions en el terreny de joc de Rafinha i Joan Garcia. El porter de Sallent va fer un partidàs per assegurar la portaria a zero.
El Real Madrid, en canvi, només va poder empatar a dos contra l'Elx, mantenint el lideratge gràcies a dos gols a pilota aturada. Xavi Alonso va revolucionar l'onze amb una defensa de cinc i va deixar Vinícius a la banqueta, però l'equip va tornar-se a mostrar-se molt pla i desordenat davant d'un Elx molt valent i molt vertical. Els il·licitants es van avançar dues vegades amb gols de Febes i Álvaro Rodríguez, els jugadors del planter del Real Madrid.
Però els blancs van empatar amb Huygens en primer, que va marcar el seu primer gol amb l'equip, i un després, amb el 2-2 definitiu, de Bellingham decisiu, el temps afegit en una acció molt protestada per l'Els. El Madrid encadenat tres partits sense guanyar i se té el Barça a només un punt de diferència.
Max Verstappen va dominar de cap a peus el gran premi de Las Vegas i la desqualificació dels McLaren tensiona i estranya el Mundial. Quatre hores després de la cursa, els monoplaces de Lando Norris i Oscar Piastri van ser desqualificats per portar una planxa inferior amb un gruix inferior als 9 mil·límetres, controvertint el reglament de la FIA. Norris, que havia acabat segon i Piastri quart, es van quedar, per tant, sense punts, afavorint a Verstappen, que es queda només a 24 punts del líder.
que és l'Ando Norris, a falta de dues curses. Tindrem un final d'infart. I per últim acabem amb tenis, que Espanya va caure a la final de la Copa d'Ibis contra Itàlia, campeona per tercer any consecutiu. Carreño va caure davant Berrettini i Monar no va poder superar a Koboli després d'un inici brillant. Itàlia s'imposa sense Sinner ni Musetti i consolida la seva escola amb Berrettini i Koboli, resolent tots els partits.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui l'encarregat de presentar la cançó del dia, no sóc jo, sinó que és un molt bon amic meu, és l'Àlvaro Gallego. És un amic que ve des de Papa Trigo, un petit poble d'Àvila, un poble amb molt d'encant. Què tal, Álvaro, com estàs? Bon dia, bon dia. Muy contento de estar aquí, sobretot de presentar la cançó del dia que me digaro fan. Doncs sí, Álvaro, avui ets tu l'encarregat, així que el programa passa a ser teu ara.
La canción que os traigo hoy es de un grupo emergente que viene directamente de la Siberia extremeña. Ellos en sus canciones reivindican la cultura del pueblo y sobre todo la falta de oportunidades que hay en las zonas rurales. Molt bé. Doncs Álvaro, amb aquesta petita explicació passem a les pistes del Deia, va. La primera pista es que su primer disco
Ha salido este año, en mayo. Segona pista. La segunda pista es que la canción del día se llama igual que este primer disco. I per últim? La última pista es que han hecho una gira en verano, ahora siguen de gira, de hecho que lo ha petado y de hecho han venido a Barcelona a cenar, o sea que... Vale, doncs jo crec que els oients ho haurien de tenir més o menys clar, i si no ho tenen clar, doncs ara els direm, així que Álvaro, fes els honors. Yo os dejo con la canción del día, Rebola de Sanguijuelas del Guadiana.
Y yo las penas te las canto por si acaso. Suerte la tuya de poder vivir a donde nacer. Muchas las flores que se mueren al no regarse.
Bona nit.
Doncs això ha estat rebolar. Álvaro, moltes gràcies per aquesta cançó. A més, que reivindica la importància dels pobles i jo crec que és un miratge que fa molta falta. Gràcies a tu. Nos vemos pronto. Adéu. Ara presentem l'efemèride del dia.
Avui, 24 d'octubre, fa 22 anys que va morir una figura que forma part de la memòria emocional de Barcelona. El floquet de neu, el goril·la Albi que va captivar la ciutat i que es va convertir en un dels seus símbols més estimats. I és curiós o potser significatiu que aquest dia coincideix amb el dia de l'Evolució, una jornada que celebra el coneixement científic i la comprensió de la vida.
Des que va arribar al Zoo de Barcelona l'any 1966, la seva presència va generar una fascinació immediata. El seu palatge completament blanc, l'únic casc conegut d'alvinisme en un goril·la, el feia completament únic. Generacions senceres de barcelonins van créixer visitant-lo. Les escoles organitzaven excursions només per veure'l de prop i la seva imatge va aparèixer en llibres, campanyes educatives i fins i tot en material promocional de la ciutat.
va transcendir el recinte del zoo per convertir-se en un símbol cultural, gairebé un emblema emocional de Barcelona. A més, el floquet de neu també va ser una peça clau per a la investigació científica. Gràcies a ell es van impulsar estudis sobre genètica, etologia i albinisme que van contribuir a ampliar el coneixement sobre els primats. Sense voler-ho, es va convertir en un ambaixador de la biodiversitat,
un recordatori vivent i entranyable de la importància de protegir els ecosistemes d'origen i de fomentar el respecte pels animals. La seva història ens recorda que comprendre la natura és el primer pas per cuidar-la i que, a més de ser un símbol de Barcelona, el Floquet de Neu va ser un pont entre la ciència i la societat.
I ara fem una petita pausa musical i arrenquem amb les seccions d'avui. Us deixo amb Tu Fats, dels Doctor Prats. Tu fas que el temps s'aturi Tu fas que el nord es torni sud Només tu tombes tots els murs
Tu fas fugir les penes, tu fas que tot tingui un sentit, fas que s'encengui aquesta nit. Si estic amb tu sento que cada demà serà millor que ahir, fas que les nits s'allarguin hores i hores i que els dos cremem per dins, somiem fent ballar les estrelles al nostre compàs.
I és que tu fas callar l'entardida i hi hagi un clima tropical. Només amb la mira d'enderrocs qualsevol imperi medieval. Un somriure pot acabar amb el pitjor dels meus mans. Tu seràs la tempesta que s'endurà la por i que mai més tornarà. Seràs la meva sort.
Tu seràs la conquesta dels dies que vindran i seràs aquelles nits que mai hem oblidat. I ara sí, presentem el Sons de casa amb la Montse. Comencem. Què tal Montse, com estàs?
Ara, ara, què tal Montse, com estàs? Perdona. Ah, molt bé, molt bé. Quin temazo m'has posat del doctor Prats. Sí, mira, avui per obrir la secció he vist aquesta cançó i em venia de gust. Tu què tal, com estàs? Tot bé? Molt bé, sí, sí. Un bon cap de setmana? Sí. Ens trobem sempre aquí els dilluns amb una mica de la ressaca del cap de setmana, però bé, no? Sí, amb ganes. Molt bé, sí, sí, moltes ganes de tornar a ser aquí, i tant. Doncs perfecte, Montse. I avui, de quins temes parlarem o de quin primer tema parlarem?
Doncs mira, avui el nostre primer tema serà Joan Dausà, que ha anunciat aquesta setmana passada un nou disc i una nova gira, que es dirà Immortals, tant la gira com el disc es dirà Immortals, i aquesta gira serà amb només 10 concerts especials, segons ell, no sabem a què es refereix amb això, arreu de tota Catalunya. Que ja ens tocava bé.
sol volar al tap del cava i tothom sabrà sa taula doncs bé comencem parlant una mica de l'artista com fem sempre i és que Joan Deusà no només és cantant sinó que també és músic, compositor actor i... alguna cosa més? sí, una cosa que diré més endavant que també és empresari que porta les comptes de l'empresa del seu pare això jo comentaré més endavant també
Doncs sí, sí, Joan Dausoà, jo crec que és un dels grans artistes de Catalunya. Sí, sí. I és el que tu deies, no? Totalment. Molt polifacètic. I, a part, una persona que realment ha aconseguit agradar a moltes generacions. Sí, sí, sí, totalment. Té una música molt optimista. Bé, ja n'anirem parlant ara. Bé, una dada curiosa és que és del poble veí d'aquí, de Sant Feliu de Llobregat. Mira, és del Baixo. Sí, sí, del Baixo.
I des de petit, amb tan sols 14 anys, ja cantava i tocava la guitarra al seu esplai. I posteriorment a la universitat va crear un grup de música mentre estudiava administració i direcció d'empreses a la Pompeu Fabra. És a dir que ja des de petit tirava una mica cap a la música. Va estudiar una mica el camí tradicional amb la universitat, però ell sempre estava pendent de la música. Jo crec que sí, sí, sí, i tant.
Una altra dada curiosa és que havia estat d'Erasmus, Argentina, on allà va fer classes de teatre a la universitat. I un cop va acabar la carrera, arrel d'aquestes classes de teatre, va començar el seu camí com a actor, fent papers d'extra a la televisió, com per exemple en la sèrie El cor de la ciutat, TV3. Doncs jo no coneixia aquesta vessant.
No coneixies aquesta faceta seva. No sabia que havia estat al cor de la ciutat, per exemple. Sí, normalment sempre ha fet papers més petitons, però sí, sí. Però n'ha fet, n'ha fet. També et dic, per un estudiant d'AD, no? Administració i Direcció d'Empreses, no és com el camí típic, eh? Enfocar-te tant a la música. No, ni a la música ni a l'actor...
Però bé, és per això, per aquestes classes de teatre que va fer, que també va entrar a l'Institut del Teatre de Barcelona, un cop va acabar la carrera, i més endavant va sortir fent papers secundaris també a la Riera, a l'última nit de karaoke, i al Club Super 3 també sortia. No al nostre Club Super 3, sinó que a l'anterior, diria que és. Per tant, no és el Club del Rock i la Petit Blanc. No, exacte, no és el que nosaltres coneixem, va ser l'anterior, el del, diria que el del Petri i Tomàtic i aquests. Va bé,
Curiós, també. Home, i tant. I també ha sortit pel·lícules com Barcelona nit d'estiu i Barcelona nit d'hivern, de les quals, a més, és el compositor de la banda sonora i d'on va sortir aquest tema que sentiu de fons, el Jumai Mai. Porten la nena, dormida en el cotxe.
Jo crec que aquest tema és el que el va fer Pataro. No, no, totalment. O sigui, és conegut arrel d'aquesta cançó que va ser, diria que de les primeres que va treure així en solitari. Però, per tant, pertanyia a una banda sonora.
Sí, pertany a la banda sonora de la pel·lícula de Barcelona nit d'hivern o nit d'estiu, ara mateix no ho recordo, una d'aquestes dues. Mira, ara és la tornada, no? I l'héctor diu jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit i afegeix jo mai mai he desitjat
Que deixés el seu marit. No, no, una cançó molt maca. És maquíssim. Molt maca, molt maca. I a més, bueno, de fet explica la història que passava en aquesta pel·lícula. Clar. Que ell era un dels personatges i estava enamorat de la Judit, però que la Judit estava, no sé si estava casada o compromesa. Sí, amb el marit, no? Tenia parella, vamos.
Però justament en aquell sopar no va anar al marit. Exacte. Justament en aquell sopar no va anar al marit, van jugar el jomai-mai... I es van acabar confessant algunes coses que s'havien de dir. Sí, sí. Totalment. Que guai, que guai. La veritat és que no coneixia tota aquesta intrahistòria de la cançó. Sí, sí, sí. I mira, guai, guai. És maco.
I bé, tornant ja a la faceta de músic, dir que va començar, bueno, va començar amb el que hem dit abans, ja tenia un grup a la universitat i així, però la seva faceta més professional musicalment va ser sent el líder del grup Joan Dausà i els tipus d'interès, amb el que va fer diverses gires i diversos treballs. Però el 2018 va ser quan va decidir seguir amb la seva carrera en solitari. Amb l'àlbum Ara Som Gegants.
Per tant, es va treure, no?, això dels tipus d'interès i es va quedar només amb Joan d'Ausà. Exacte, es va quedar Joan d'Ausà a Seques. Sí, sí.
I el 2021 publica Ho tenim tot, no? Ho tenim tot, sí, sí, que és un altre àlbum molt conegut d'ell, en què es veuen reflectit com el seu caràcter més optimista, però també mostra la situació viscuda durant el temps de la pandèmia, com ho va viure ell, i és per això que va aconseguir el Premi Anderrock, el millor disc de cançó d'autor. No m'expera
Molt bé, molt bé. Per tant, un disc el 2021, post-pandèmia, que realment va pujar una miqueta a l'ànim la gent. Sí, la veritat és que sí. A més, jo recordo que ell era dels típics que feia directes a Instagram i coses així per animar la gent i va treure alguna cançoneta d'aquest nou disc. Sí que és veritat que hi havia molts músics que feien concerts i des del balcó i coses d'aquestes. Això realment era...
Era dins de la desastre que va ser la pandèmia. Sí, això al final animava una miqueta a la gent a seguir endavant. Sí, sí, sí. Mira, va fer aquest disc que realment va aconseguir un dels grans Premis Anderrock, que és el millor disc i de cançó d'autor. Molt bé, molt bé.
Doncs sí, totalment. I, bueno, finalment també hem de destacar que el 25 d'octubre de 2024 va fer història a Madrid convertint-se en l'artista que ha plegat més gent cantant en català, actuant al Palacio de Vista Alegre amb un concert que el va anomenar la Gran Bogeria 2, ja que la Gran Bogeria 1 va ser al Palau Sant Jordi. Doncs sí, home, omplir un Vista Alegre en català
Sí, sí. No sé quanta capacitat deu ser el Vistalegre, però diria que és com un Palau Sant Jordi, no? Brutal, brutal. De 16.000 persones o així. A veure, vaig a buscar-t'ho. Doncs busca'm, sí. I, bueno, i això, no sé. Jo ho veig, és una fita bastant top, no? No, no, és... A Madrid i tots parlant, cantant les seves cançons en català, doncs...
Mira, capacitat 15.000, o sigui, més o menys com... Com un Palau Sant Jordi, sí, sí. No, però clar, és el que tu dius, fer-ho a Barcelona... És més fàcil, tampoc és fàcil, però és més assequible, no? Exacte, però fer-ho a Madrid, ostres, demostra que Joan Dausà realment ha travessat molts públics, eh?
Totalment, sí, sí, sí. I acabant ja amb la seva biografia i el tenim confirmat de moment que serà un dels caps de cartell del Cabró Roc i que també estarà a l'Empordà Music Fest per presentar aquest nou disc, que sortirà el 2026 però encara no sabem a quina data exacta.
Per tant, hem d'estar expectants, no?, perquè dintre de poc potser anem novetats, eh? Exacte, sí, sí. Però sí que sabem que la seva gira serà, com he dit, abans de deu concerts, que iniciarà el festival Estrenes de Girona el 25 d'abril i que acabarà a l'agost a l'Occident Summerfest de Puigcerdà.
Mira, doncs, molt bé. Això també ens indica, no?, que l'àlbum... Ens indica que, òbviament, l'àlbum sortirà abans. Sortirà, potser, a principis d'abril o a finals de març, no?, més o menys. Sí, sí, sí. Doncs guai, guai, estarem pendents del Joan Deusà. Ja estarem pendents i, si voleu saber la resta de dates d'aquesta gira, les podeu trobar a l'Instagram del Joan Deusà. Perfecte, perfecte. A més, Joan Deusà, jo crec que és com... és com un... un referent, no per als nostres pares, no?, també, eh?
Sí, és això, ha tocat moltes èpoques. Sí, sí, jo crec que als nostres pares els encanta. Però a part també ha aconseguit passar dels pares als fills, que això és el que ha fet Gran, però ara passem a parlar d'un altre gran grup. Serà perquè t'estimo si agafes ritme tot el que vull et rimo si et canto un himne serà perquè t'estimo
Doncs sí, perquè ara que parlem amb Del Cabru Rock, aquest mateix festival també ha confirmat que hi serà Buos, aquest grup que escoltem amb aquesta cançó, per celebrar la seva gira del 20è aniversari i també hi serà Amics de les Arts, que justament també celebra el 20è aniversari del grup. Buos i Amics de les Arts, tots dos fent 20 anys, eh? Sí, sí. Doncs clar, els nostres referents es van fent grans, eh, Montse? Sí, tu, totalment. Montse, tu a quants concerts de Buos hauràs anat? Uf!
La veritat és que bastants, perquè vaig ser en una època que em va picar bastant per vos. Sí, sí, sí, ja ho sé, això en tinc constància. A més, bueno, hi havia un grup de fans, no?, que eren els buoixos. Sí, sí, això va sortir a la pandèmia, bàsicament, que es van començar a fer uns grups de WhatsApp perquè la gent conegués altra gent i per passar l'estona, jo em vaig unir. De fet, d'allà vaig conèixer ton germà. I de ton germà et conega tu. O sigui que... Jo me'n recordo que...
al tornar de la pandèmia, quan ja estaven començant a obrir les coses, vam fer un concert a un teatre, te'n recordes? Sí. A la Gran Via. El teatre, no me'n recordo com es diu el teatre, però sí, jo hi vaig ser a... Ah, a prop de Passa Catalunya. Sí, hòstia, no sé com es diu el teatre, però... Bueno, és igual, però... Allà vam fer un parell o tres de concerts, perquè això va ser a principis del 2021, diria. Clar, però era ensentat.
Era santat que al final tothom s'acabava aixecant, però t'havies d'estar allà al teu lloc, almenys amb mascarilla, òbviament, tot aquest tema de la pandèmia. Doncs sí, ja el Cabre Rock, un dels grans festivals de referència del panorama català,
Ens va ensenyant. De moment ja han anunciat aquests tres artistes. I jo crec que el que està a caure, no? Serà un oques gràcies, no? Jo crec que sí. O sigui, de moment, la meva teoria és que tenim aquest cap de cartell que jo han d'usar i l'altre cap de cartell serà o oques o la fomiga. No sabem per qui tirarà. Cabre Roc, sempre ho hem dit, de molta relació amb oques. Però bueno, ja ho veurem. Ja ho anirem veient. I també hem de parlar d'un altre gran festival, no? Perquè han fet noves anuncis.
Sí, de la Telecogresca, que just aquest matí ha anunciat el seu cartell el complet. Molt bé. El complet, eh? Ja està. Sí, sí, ja està tot anunciat. Doncs perfecte. Vols que el repassem una miqueta o...? Sí, no? Sí, repassem, repassem. Doncs la setmana passada... Ella m'estima tant. Jo m'estimo encara. Plegats, bon treball.
Perdó, que he trepitjat la cançó. Anem a dir que la setmana passada dèiem que ja existien grups pioners en el panorama musical tan català com valencià, com la Ludwig Bang, Auxili i Mama Duixa. I just aquest matí també han confirmat altres grups com Fades, Al·lèrgiques al Polen i Boicot, que presentarà el seu nou disc.
Jo quan ho he vist dic, boicot, ostres. Sí, no? Perquè jo almenys feia molt que no sentia res d'aquest grup. Ostres, boicot. A mi m'ha sorprès i realment, ostres, m'ha entrat una miqueta de ganes de comprar-me el disc, eh? Allà, el disc. De l'entrada. És més, és un grup, o sigui, no sé exactament quin grup és, però és més com de metal, heavy... Bueno, és com, jo diria que és més rock punk. Rock punk. Rock punk. Mira, Montse, et poso una cançó. Vinga, va. Perquè aquesta cançó, estic convençut que la coneixes. Segur que sí.
¿Qué pasa? Una vez más nos vamos a drogar. Va subiendo el calentón y se van yendo mis problemas. Una vez más mañana volverán. El mundo pasa ante mí.
Doncs bueno, això és... Aquesta que sí que la conec. No, no, és que al final, home, no té la lletra més family friendly. No, la veritat és que no, però bueno, per ser així un festival més alternatiu, més per joves, jo veig molt bona aposta. I a més això que presentarà nou disc, o sigui que...
Pot ser xulo, sí, sí. No, no, i tant. Segur que serà xulo. A més, és el que tu dius, no? Crec que seran ja tres grups que presentaran disc. Mamaduixa, Ludwig Man i Boicot. Sí, sí. O sigui que... M'ha anat el P. Sí, sí. Té molt bona pinta i crec que les entrades encara estan prou barates, no? Diria que sí. Bé, exhauria de ser algú que no estan i... Jo crec que estan cap als 22 o una cosa així.
Ostres, està superbé Jo crec que sí, crec que sí, crec Potser ara m'estic tirant un triple, però bueno Anem a parlar d'un últim festival perquè aquest cap de setmanes s'ha celebrat un prou especial Sí, doncs sí, s'ha celebrat a Baix al Calçofest
La vida i l'esperança Home, i avall no podien faltar. Totalment. No podien faltar els pigaflaues i ja estic ben segur que aquesta... I els calçots, eh? I els calçots. Ja estic ben segur que a la fresca va sonar segur, eh? Esperant que riguis d'una vegada No, no soc feliç al teu costat Odia'm
Però sí, és això, no? Van fer una mescla, no? De la cultura catalana i d'una tradició gastronòmica, potser, de les més importants del país. Totalment, perquè és això, que no podia ser d'una altra manera. Si es celebra Valls, doncs, és un festival dedicat als calçots, no? Aquesta tradició gastronòmica nostra. I que, a més, el que te deies, amb figaflaues, que són un grup clau de la ciutat de Valls. I és que crec que aquesta va ser la primera edició, oi?
Sí, aquesta ha sigut justament la primera edició del festival, amb la que la veritat és que ho ha patat completament, ja que han venut totes les entrades. Que guai. També és veritat que és un festival més, un format més petitó, ja que eren, crec que eren només 10.000 persones. Només. Només, està molt bé, però em refereixo que hi ha festivals que són 25.000 o una cosa així.
Però igualment, sent la primera edició, està superbé vendre totes aquestes entrades i que la gent s'hagi dedicat tant a voler anar-hi, no?
Sí, a més, en el final de novembre, que dius, ostres, potser amb el fred la gent no... A més, aquest cap de setmana ha fet un fred. Ha sigut el cap de setmana més fred de l'any, segur. Sí, sí, ha sigut tremendo. Tot i el fred, la realitat és que la gent de Valls i tota la gent que ha anat cap allà s'han portat de luxe i han disfrutat molt.
Doncs sí, totalment. Perquè, a part de Figaflaues, quins altres grups van tenir? Doncs ja han assistit a la majoria dels grups més tops del panorama actual, com per exemple Catarres, La Fúmiga, Tiets, Buos i Ginestar. Molt bé, i com no... I com no Figaflaues, exacte. Que ja l'havíem comentat. Sí, sí. I és que, saps què m'ha acabat d'adonar, Montse? Digues. Que realment parlem poc d'aquest grup.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit, aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits, si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim... Queda't amb mi!
Doncs els Catarres, no? Els Catarres, sí, sí. D'Aiguafreda, no són? D'Aiguafreda. Justament ara ho estava buscant per anar dient coses, així una mica d'improvisació. Sí, sí, són d'Aiguafreda i el grup va sorgir l'any 2010.
Mira, ja són veterans, eh, també? Sí, sí, sí, ja tenen uns anyets. Doncs això jo no ho estic llegint, això és cosa que sé perquè també he sigut bastant fan de Catarres, és un grup que ha marcat bastant la meva adolescència. Total. I que es veu que, bueno, tots tres eren amics, no?, d'Aigua Freda. Mhm.
I anaven, almenys el Jan i l'Eric, anaven a un casal de música que hi havia al poble i es van conèixer allà. Allà van començar a fer música i després s'hi va juntar la Roser. Mira, doncs sí, sí, realment. És graciós. Una història d'amics de poble, no? Sí. Que van acabar crevant. Un dels grans grups de la música en català i és el que tu dius, no? Jo crec que...
La gent de la nostra edat, més o menys, de 20 a 27 potser, jo crec que van marcar molt tota la nostra adolescència, aquest grup. Totalment. Que realment en cançons com aquesta de Tòquio ens va marcar aquests moments de, m'enreglar l'hora a ESO, escoltant-los, i realment és molt guai, però a part, trobo que se'n sàpigut reinventar.
Sí. I han anat fent coses noves i... Sí, sí, sí, cada cop han anat canviant, bueno, tenen com diversos estils diferents i cada cop l'han anat evolucionant més. Sí, no s'han quedat mai estancats i realment han anat fent molt bona feina aquests nois de... Exacte. Homes i dones. Homes. I d'aigua freda. Sí, sí.
I Montse, ja que avui tenim una miqueta de temps encara, tu últimament què estàs escoltant així? Amb què estàs ara bastant centrada? Què està sonant molt al teu Spotify? El meu Spotify últimament... O en quin grup dius, ostres, és que no me'l puc treure del cap últimament.
La veritat és que soc bastant... O sigui, soc variada en el tema d'escoltar molts grups diferents, però alhora també escolto el mateix tipus de música sempre, no? Bé, clar, al final... Del que parlo sempre, no? Més que a més que no sigui catalana i tant... Per tant, no hi ha cap grup ara mateix que diguis, ostres, aquest ara m'està...
La veritat és que no t'ho sabria respondre. Però, bueno, una cosa que sí que t'estic veient molt activa, perquè, bueno, ens seguim a xarxes i tot això, òbviament, és el tema Operació Triunfo, no? Sí, això sí que et puc fer parlar. Perquè això se'n va una mica de la música catalana, però, bueno, es fa a Catalunya, no? Sí. I es fa on es fa Sant Cugat, no? Exacte. No, a Terrassa. Exacte.
A Terrassa. Al Parc Audiovisual de Terrassa, sí. Crec que has anat ja molts vegades. No, vaig anar-hi només un cop de públic, però només està superbé, perquè es veu que hi ha una cua de gent que hi vol anar, increïble, que sempre estan allà demanant...
Perquè com aconsegueix això, com vas a public? Jo la veritat és que no ho he intentat, m'ho va aconseguir una mica i per això hi vaig anar. Et va colar una mica, eh? Sí, la veritat és que sí. Bueno, el típic que li donen quatre entrades i em va convidar a mi i a dos amics més. I em sembla que és a la web, X dia a la setmana, no sé, posem a les dotze del migdia o així...
Ah, perquè es fa pel migdia, això. Tu quan vas anar, a quina hora vas anar? No, no, no, em refereixo a quan surten les entrades. Ah, vale, vale. Que és això, com a la tots del migdia o així, i que... Bueno, qui arribi abans, però es aconsegueix abans. Vale, sí, és una mica això... És una mica a suerte. És com una mica auques gràcies, no?, el primer que arribi. Totalment, sí, sí, es pot compareixer perfectament. Vale, vale.
Doncs mira, doncs és això, és Operació en Triofo, que per qui no ho sàpigui, com li podries escriure? Jo crec que ho coneixo tot, però bueno. És un concurs de música on, bueno, prèmiament es fan diversos càstings per a diverses ciutats d'Espanya i acaben seleccionant 16 concursants que estan tancats a una acadèmia
on allà al final aprenen tècniques musicals i així també hi ha allò del 24 hores que és com que estan gravats constantment és una mica reality també hi ha una mica de safraig sí, exacte, jo al final el que veig últimament és que és més reality que concurs llavors és això durant la setmana anem veient com practiquen les cançons que se'ls hi posen per presentar el dilluns següent
i també salseig i tot això, no? Sí, sí, sí. Històries d'amor i coses d'aquestes. I ja per acabar, Montse, quin és el teu participant preferit? Perquè sempre hi ha un preferit, no? Sí. O no en tens cap? No, sí, sí, la veritat és que sí. Jo també ara estava mirant l'app perquè no me'n recordava que estava nominat aquesta setmana, que estan el Guillo Rist i la Tello. Bé, tots dos molt bons, la veritat. Jo he anat votant una mica els dos perquè m'agraden molt tots dos.
Però bé, tot i així, la meva preferida és l'Olivia. L'Olivia, molt bé, molt bé. Doncs Montse... Tu segueixes el programa? No. La veritat és que no. No m'ha preguntat el mateix, però si no segueixes. No, no, no, la veritat és que no gaire, perquè no tinc gaire temps, la veritat. Entendible. I res, doncs no, no, no. No m'he posat, potser m'hauria de posar algun any. Perquè bé, ha sortit gent molt bona d'Operació Triunfal. Sí, i tant. L'Aitana, l'Alfred, la Maia, el Miki Núñez,
Sí, sí, sí, dona moltíssima gent, Natalia de Cusna, Maries Carmiento, bueno, molta gent, molta gent. Molta gent. Bueno, i més antic, la Xenoma, David Bisbal, David Bustamante, totalment. I Montse, doncs ja, per anar acabant, com sempre, et posaré una mica en compromís, però... No, a mi no em poses en cap compromís perquè tinc clar la que vull. Vale, doncs t'haig de demanar una recomanació musical.
Doncs mira, avui us recomano Avui Véns, que és una cançó que també precisament ha tret aquesta setmana passada, Esbetlana. Ah, mira, t'agrada Esbetlana. Ja he comentat molts cops que és un grup que m'agrada, o sigui, no és dels grups aquests que tinc enganxat al cap sempre, però m'agrada bastant. I doncs res, us la deixo aquí. Doncs Montse, si et sembla ens acomiadem aquí, moltes gràcies per venir i ens retrobem la setmana vinent. Molt bé. Doncs ens acomiadem amb Avui Véns d'Esbetlana. Adéu Montse. Adéu.
Tantes vegades que t'havia sonyat, que ja pensava que t'havia oblidat, la teva olor, els teus mugrons, jo veig
Tinc la meva anirà Em sentia tan sol i per fi surt el Sol és tu i jo Sol és tu i jo
Com si tinguéssim 15 anys, però jo anem pels 30 anys. Tot aquell temps que ens enreure ara s'ha d'aproveitar. No em demanis perdó per deixar-ho tot moll. Ara ja saps que les gates ho fem millor que els nois.
Que només penso en tu, només penso en tu. Nena, estic de l'al·lucinó, estic com tu. Que només penso en tu, només penso en tu. Però ja et compto les hores perquè oh, oh, oh, oh. Mentir d'avui vens, m'he posat content, després de tant temps.
Ja no estic perdut, en menys d'un minut ho deixem tot brut.
No, aquí la indivina, obviamente es la palma que está prohibida. Y si no me la miras, te salvarías, pero sentamos acá.
Bona nit.
Bona tarda, es informa Manel Alias.
L'extrema dreta de Vox s'esperarà a sentir el discurs d'investidura del candidat del PP a presidir el govern valencià per decidir si dóna suport o no a Juanfran Pérez Llorca. El portaveu del partit, José Antonio Fuster, ha advertit que no hi haurà un acord previ per escrit amb el Partit Popular abans de la sessió de dijous a les Corts Valencianes.
Depèn del señor Perellarca. Si nosotros lo vemos nítido, lo vemos cristalino, que va a hacer lo mejor para los valencianos, ahí estaremos. Si vemos que lo que va a hacer es pastelear y adoptar posiciones bipartidistas, pues no estaremos.
Més notícies amb Maria Costa. El metge personal de l'expresident Jaume Padros assegura que el tribunal s'ha extralimitat per haver mantingut Jordi Pujol al banc dels acusats. Són declaracions al Catalunya Mitjà de Catalunya Ràdio. El president vol declarar i una altra cosa és que estigui en condicions de declarar. I és en aquest sentit que em sembla que és molt important que es preservi la dignitat i la honorabilitat de les persones, més enllà que hagi estat o hagi ostentat el màxim càrrec polític de Catalunya. Per això em sorprèn més.
L'advocat de la família Pujol, Cristó Belmartell, ha estat molt contundent i ha volgut desmuntar l'escrit de la Fiscalia. Cuando la acusación está preñada de generalidad, abstracción, universalidad y ausencia de concreción, no hay acusación.
El govern dels Estats Units ha anunciat avui que designa com a organització terrorista internacional el càrtel de Los Soles, un grup criminal venezolà del qual es té molt poca informació, però que Washington considera que amenaça la seguretat nacional. L'administració TAM relaciona el president de Venezuela, Nicolás Maduro, i la cúpula de l'estament militar del país amb aquest suposat càrtel de narcotràfic. El govern de Caracas considera ridícula.
la designació com a organització terrorista d'un grup que no existeix. Maduro s'enfronta a una pressió creixent dels Estats Units des de fa mesos amb l'autorització de Donald Trump perquè la CIA actui en territori venezolà i el bombardet recurrent de suposades narcollanxes venezolanes al Mar del Carib. La tensió entre els dos països i el desplegament al Carib del portaavions més gran dels Estats Units ha fet que s'hagin cancel·lat molts dels vols comercials irregulars al país llatinoamericà.
Telefònica proposa un euro per a 5.000 dels 13.500 treballadors de les seves tres filials principals. Això és el 37% de la plantilla d'aquestes tres divisions, segons ha comunicat avui la companyia als sindicats. En concret, Telefònica preveu acomiadar 3.600 persones a Telefònica Espanya, 1.100 a Telefònica Mòbils i 267 a Telefònica Solucions.
Malgrat les restriccions per la gripe aviària, el Prat de Llobregat ha rebut l'autorització perquè el pollastre de Potablava pugui ser el protagonista de la fira avícola aquest cap de setmana. Al Prat de Llobregat, David Àngela. Bona tarda. L'Ajuntament ha rebut l'autorització després que els exemplars hagin superat els filtres sanitaris, segons l'alcaldessa del municipi Albabou.
Just aquest matí hem rebut la confirmació per part de la Generalitat de Catalunya que després de totes les mesures preventives i de tots els controls sanitaris que hem anat fent les darreres setmanes en aquells elements, aquells animals que havien d'estar present a la nostra mostra, després d'aquests resultats que tots han estat negatius, hem rebut la confirmació que podrem tenir galls i gallines potablabar a la nostra firavícola i evidentment que no quedi deslluïda. David Àngela, Catalunya Ràdio, al Prat de Llobregat.
Temps ara pels esports, Damià Aguilar. A partir de tres quarts de vuit, seguirem el tot cost a la roda de premsa que el tècnic del Barça, Hansi Flick, i el jugador Rafinha faran a l'estadi Stamford Bridge, previ al partit de Champions contra el Chelsea. Pedri no ha viatjat a Londres, torna Rashford a la llista. Després del tot cost, a partir de tres quarts de nou, Espanyol Sevilla al totgira de Catalunya Ràdio.
per tancar la tretzena jornada de la Lliga de la Primera Divisió de Futbol. Poado segueix lesionat i fa vuit anys que els pericos no guanyen al Sevilla. Deu jugadores del Barça i dues catalanes més s'han concentrat a Madrid per preparar els dos partits de la selecció espanyola a la final de la UEFA Nations League contra Alemanya. L'anada serà divendres a Alemanya. La blaugrana Clara Serra Jordi, amb un cop el maluc, s'ha presentat a la convocatòria.
Jorge Garbajosa, el president de la FIBA Europa, ha dit a l'agència Europa Press que hi ha un 85% de probabilitats que l'NBA a Europa s'acabi fent. De la possible participació de Barça i Madrid ha declarat que hi ha interès, però no sap a quin nivell. Fins aquí les notícies.
Sergi López, bona tarda. Bona tarda. Saps què passa? Que el meu cercle no és artístic. El meu cercle és més futboler que artístic. Com de la generació Z. Guillem Gisbert, bona tarda. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
Sant Just d'Esvern celebrarà l'encesa de les llums de Nadal el 28 de novembre a partir de les 5 de la tarda a la plaça de Lluia Quieta, amb una tarda d'activitats familiars i ambient festiu. L'inici inclourà el repartiment de regals lluminosos per a infants i famílies i les actuacions dels cors, l'opom de flors, coralfa i coratge, que oferiran Nadales en directe. Paral·lelament, el col·lectiu Meraki dinamitzarà Jocs Solidaris i l'agrupació fotogràfica de Sant Just instal·larà un fotocall nadalent cobert a tothom.
A les 6 de la tarda es durà a terme l'encesa oficial de les llums de Nadal que il·luminaran els carrers i les places del municipi durant totes les festes. A continuació s'oferirà una xocolatada popular i l'espectacle familiar de titilles gegants, els Robopops, que omplirà la plaça de dinamisme i imaginació.
Pel que fa cultura, l'Ateneu de Sant Just acollirà el 27 de novembre a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari l'activitat Veus de la Transició, Sant Just parla. Una estació que proposa un viatge col·lectiu per comprendre els canvis polítics, socials i culturals viscuts al municipi entre el 1973 i 1979. L'esdeveniment coincideix amb el 50è aniversari de la mort del dictador i vol contextualitzar aquella etapa decisiva a través de fotografies, documents històrics i relats en primera persona.
L'acte reunirà testimonis i protagonistes d'aquells anys que compartiran records i vivències sobre el final del franquisme i l'arribada de la democràcia a Sant Just. L'objectiu és oferir una mirada coral que ajudi a entendre com es va viure i el temps de canvi al municipi i quina empremta va deixar en la construcció del present.
La sessió gratuïta i oberta a tothom és organitzada pel Centre d'Estudis Sant Justencs, el grup de Tertuliers de l'Ateneu i Òmnium Baix Llobregat Est. I pel que fa a educació, l'Escola Canigó de Sant Just ha detallat les claus del seu projecte educatiu en una entrevista a Ràdio d'Esvern, amb la participació del director, Carlos Arberes, i la coordinadora de Cicle Superior, Anna Castellón, i la coordinadora d'Educació Infantil, Paula Campos.
El centre, que acull 423 alumnes, ha presentat el model Canigó, una proposta que integra valors pedagògics consolidats en programes innovadors per a la convivència i el desenvolupament integral de l'alumnat. El director, Carlos Arberes, ha explicat que l'actual projecte educatiu va néixer fa 9 anys d'una reflexió per actualitzar el model anterior sense perdre'n els punts forts. El centre manté i potencia una sèrie de pilars fonamentals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
i ara abans de començar la secció més canyera de tot el refugi amb el DJ Hambo Hammito us deixo amb una petita cançó amb una cançó que es diu On t'has ficat aquesta nit de la Ludwig Band i després a continuació tindrem el Fernando el DJ Hambo Hammito amb nosaltres per primer la Ludwig Band
He agafat l'últim tren que puja, he caminat sota la pluja, he plorat i em tremolaven les mans. Escrivint versos d'enyor per la que fa que el meu amor cremi més del que havia cremat mai abans. I ara baixo per les rambles i deixaré els carrers amples, no sé on vaig però sé que quan hi sigui ho sabré.
Vaig escrivint-li la cançó per cantar-la sota el balcón. El meu amor creix entre Alfàbrega i Llorer. Sonen aveneres, uns avisments amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu melí que és el centre d'un orbit al món. S'han rigut de mi per jove i m'han donat tres consells bons. Només vull anar als teus braços per plorar com un nen.
On t'has ficat aquesta nit? I buscant d'entendre la dansa no s'acaba l'esperança mentre sona el flaviol i el tamborí. I una noia amb els ulls foscos m'ha endevinat en l'horòscop que està amb tu, ho porto escrit en el destí. Però recordo el que t'agrada i crec que sempre et trobava on el bafle és el soberbi emperador.
Buscant llocs amb més volum, he mirat de creuar el teu rum entre el fons 10 i la ronda del Guinardó. Aquests antifeixistes desconfien d'un noi ros, porten samarretes de futbol i bufandes de colors. S'ha muntat una tangana davant les portes del camp, quan he vessat la palengana on refreden les boldams. Només volia preguntar-los i per a cap d'ells no m'ha dit
On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit? I escurant la matinada, li fotré una caixalada, un bon plat de patata i coliflor. El destí m'ha abandonat, penso mirant-me la ciutat, que ja es desperta entre els primers raig de claror.
Vomitaré a l'aigüera tot l'amor i la cambrera que em consola sempre que tu em deixes sol. Em farà passar l'estona, me'n vaig a Déu, Barcelona, la ciutat en la que no es pot mai el sol. Un revisor a la Sagrera m'ha virlat tots els diners,
maleïda nit de merda no penso tornar mai més a la ciutat emmurellada de la teva habitació on aquella matinada em vas convertir en lleó jo li vaig donar el meu cos per allà voler a l'esperit on t'has explicat aquesta nit i ara sí, comencem la segona hora del programa comencem la segona part amb les accions i comencem amb el DJ Hamo Hamito
I ara sí, comencem la canya. Vais obrigat. Amb el millor DJ, amb l'inigualable, amb el DJ que ens porta a la més alegria de tot el planeta. Jambo, jamvito, in session. DJ. Jambo, jamvito. En català. En castellà, jambo, jamvito. No dic en el idioma perquè se sap qui soc. Sí, sí.
Fernando, com estàs, com estàs avui? Muy bien, amigo, muy buenas tardes, aquí estamos muy bien. Una setmana más, no? Un lunes con vosotros, un lunes más. I? Genial. I contents, no? Encantada vida, mira. T'agrada aquesta cançó, la que t'he introduït avui o no? Me encanta, es del C del Ponaeri.
Escolta, posem-lo, no?
Y voy en directo por los tres componentes de la cabina de Ponaere y la marca que desmarca desde Barcelona. Los tres que más demuestran delante de los platos. ¡Ponaere hasta el final!
A los platos Escudero, Xavi Metralla y Siniestro.
Pues Fernando, això és Rave Master del Ponaeri. Sí, és el CD4, de volumen 2, CD4, ara que m'acordo. Molt bé, de Ponaeric. Això es va llençar el 1999. Sí, a la mentida. I compta amb els DJ-ois Xavi Metralla, Escudero i Siniestro. Sí. Què ens pots dir d'aquests DJs? Són otras máquinas, como el otro que se va a pasar, estos son otras máquinas, otros joyas, otros...
Cracs. O sigui, què eren? Digis residents de Ponaeri, no? Sí, sí. Molt bé, molt bé. I el Ponaeri podríem dir que és una mica el màxim exponent del Màquina, no? Sí. És el referent del Màquina?
És com Escorpia, com el Pelqué. Però és una de les discoteques més famoses, no? Sí, la més conocida, sí, d'Europa, sí. Ara ja no està oberta, de veritat. Està tancada, però a vegades fan festes al poliesportiu, fan eventos, fan eventos, i fan diferents eventos, van en diferents llocs. Van, oi, oi, este any el fan el Mataró. El el primer any el fan un poliesportiu de Barcelona.
I van así, van haciendo fiestas, pero ya no existe el Ponaer en sí. Ara el Ponaerí está en el que van a distintos sitios. No es en un sitio, ¿sabes? No, no, clar, clar, que porten les festes de Ponaerí a altres llocs. Autopolis esportivos, autocultura y cosas así, y hacen fiestas. Clar, clar, clar, clar. I al Ponaerí, tu vas arribar, no?
Eh, no. No vas a anar, ¿no? Vas a jugar a anar, pero no vas a jugar. Ah, claro, claro. ¿Y cómo eran las fiestas del Ponaeri? Ya escuchaba la radio, flipaba. Flipabas, eh. Es que me estrenca, Flas FM.
Una vez estuve, estuve en el 98, calla, con unos amigos de San Vicente, que me invitaron al de Tarraza, no al de Magreza, fuimos al pont del Tarraza, que era más pequeñito, que dentro había una avioneta, no sé si has visto tú la imagen de la avioneta. Ah, sí, sí. Sí, sí, sí. Estuve ahí, se va a ir al limpo.
Sí, son cuatro CDs. ¿Y cómo es eso? Es un cuatro... Sí, son cuatro CDs...
Cuatro sesiones. Ah, i són quatre, o sigui, és un disc amb quatre CDs, eh? Sí, sí. Però això és molt, eh? No, és un álbum, sí, està bé. És bastant, no?, quatre discos. Està molt bé. Yo tengo tres que son de más de quince CDs. Tengo el de los noventa o setenta o noventa, ese de Banco Negro Music. És un pack. Ahí vienen quince CDs, pero bueno, y nada, compro con eso. I quantes hores és aquest disc, el Rave Master?
Cada disco és de... D'una hora o...? Sí, a possiblement. Un poc més, no? Perquè nosaltres estem escoltant el volumen 2, no? Sí, és de 2. I dura una hora i un minut. Sí, 70 minutos. Molt bé, molt bé. Doncs escoltem una mica, no, de Rave Master? Sí, sí.
La caña, ¿eh? Esta canción se dedicó a Joan Ginesta de Rocafort, miniatura Rocafort, tren de Rocafort. Si alguien quería comprar trenes de miniatura, en Barcelona está la tren de Rocafort, en Gran Vía del Escort, Catalans, 436, el Xample en Barcelona.
¿Que son amics teus o que? Son amigos míos Rocafort, son amigos míos y les hago public. Son gente, son mágicos, muy buena gente. El Joan Gineste y el Joan Carla. ¿Has comprat trens? Sí, el ave. Hace poco compré el ave. Me coge el tamagotchi, como aún no sé el tamagotchi a venta. El tamagotchi al vino, no era? Sí, pero aún no sé el tamagotchi a venta, entonces me coge el ave y en mes que venen diciembre me compro el tamagotchi pero el regional.
I per Nadal ja has demanat algun tren? Sí, el tamochi regional. Està en la cesta. Escolta la música, va. La caña. La caña va llobregar.
DJ Jambo Jamito, in session. La caña. I'm DJ. Jambo. Jamito. Bien, bien. Qué guay. La caña. I'm DJ. Jambo. Jamito. Qué mazo, eh.
Tio, Fernando, jo crec que ve algú ara i diu, ostres, aquests dos què fan? S'estan fent una festa aquí, eh? Los lunes que los petamos aquí, los lunes en la calle los petamos. Clar, perquè a vegades els dilluns són una mica més avorrits, no? Una mica més... Que la gent està més trista i nosaltres venim amb aquests temazos, no? I amb aquesta energia... Porque somos una otra generación. Claro, claro. Como esto que vienen y que somos, pues, chicos, generación más antigua. Claro, claro. Nosotros somos cañeros. Nosotros somos los más cañeros, no? De la ràdio. Ya te digo. Tu, Fernando, tu creus que som els més cañeros de totes ràdio d'Esvern?
Yo creo que si yo soy el más cañero, porque soy el que es el único que te mueva la música, así, máquina, teño... Eso es verdad, eso es verdad, esto es verdad, esto es más cañero que yo. Pero a mí que esta música me gusta, eh. Hombre, es que esta música es chula. Nada, disfruta una mica, va. La caña. Vale, obrigado. I'm a DJ. I'm DJ Jambo Jambito. In Session.
No, no, és xulo, eh, és xulo. A mi aquest disc m'ha agradat bastant, eh? És xulo el disc, sí. És el més preferit, eh, jo crec, de los que m'has portat. Bueno, cada vegada tinc el disc millor, no sé cómo hago, me lo monto bien. No, no, te lo muntes molt bé, molt bé, molt bé. Y seguramente, la próxima visita que hagamos, si me han dado, me han mantenido el disc, Toni Pérez, Ana Pérez, la sobrina de Toni Pérez, te te... Fernando, tu has d'ubicar a Luyen, qui és Toni Pérez?
I una cosa, quan sonen aquestes cançons...
Tu, què sents? Alegria. Alegria, eh? Mira, esto me siento muy alegria, esto. Esta es alegria. Et dona vida. La vida, sí. No, no, a nosaltres també ens dones vida, Fernando, amb la teva energia i la teva manera de disfrutar de l'energia i de la música màquina que... Tu ens estàs descobrint aquesta música màquina que a vegades passa una mica desapercebuda, no? Sí. O que no escoltem tant, però realment és la canya, no? Sí, la canya, sí, sí. És la canya.
I, Fernando, per què el programa ara es diu La Caña Baix Llobregat? Bueno, perquè el Baix Llobregat, en la Toscana, on jo estic, la Toscana Baix Llobregat, té un bon record de Michel Díaz, el gerent de la Toscana, té un bon record de ell, i li vaig fer-li públic.
No, però ara el nom de la secció és publicitat, no estàs dient? No. També perquè érem la canya nosaltres, no? Ah, sí, som molt de la canya, però el Baix Llobregat viene por la Autoscuera. Entonces el nombre lo he añadido a mi vida, el Baix Llobregat, en vez de tocar el Baix Llobregat o fer el carril de Baix Llobregat, hasta Baix Llobregat Eventos, que yo hago eventos del viaje. I hem juntat la canya que som nosaltres, no?, perquè som la canya,
I Baix Llobregat, que és la comarca també on tu vius, perquè Molins de Rei és Baix Llobregat i Sant Just també és Baix Llobregat. Està tot connectat, eh? Doncs mira, anem a acomiadar-nos ja, Fernando. Anem acabant perquè és que el tema ens vola, tio. Anem a sortir una mica més del disco i després ens acomiadem. Perfecto.
Brodal! Brodal tu!
Esto peta, peta, eh? Peta, esto peta. Això peta, peta, Fernando. Doncs, Fernando, ens hem d'anar acomiadant avui. Perfecto. Ens estem quedant ja sense temps. Ha sigut un plaer tornar-te a tenir aquí als estudis de ràdio. Moltes gràcies, igualment. I, com sempre, Fernando, jo crec que ens ho hem passat molt bé, no? Sí, passa pipa. Tu no passes pipa, no? Y descubriendo la música conmigo. No, no, jo de tu aprenc molt perquè els teus coneixements de música els té poca gent.
Gràcies. Hasta el poca gent. Sí, sí. Doncs, Fernando. Una abraçada i hasta la pròxima. Adéu, família. Buenas tardes. Adéu, cañeros de Baixuregat. Adéu.
Doncs ara baixem una mica a les revolucions i fem una petita pausa publicitària i després comencem amb veus de migrants, amb un nou episodi d'aquesta secció tan especial on descobrim la realitat de les persones migrades. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Per la mama.
Provem-ho en català. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense Edat. En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si finalment no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Ara sí, comencem l'últim espai del programa. Comencem Veus d'Emigrants.
Doncs bona tarda Jordi, bona tarda Consol. Bona tarda Jaume. Com estàs? Hola Jaume, què tal? Tot bé? Tot bé. Doncs Jordi, Consol, avui tenim un convidat molt especial. Avui tenim aquí l'Ali, de Tetuan. Com estàs l'Ali? Molt bona tarda, molt bé. Et pots apropar una mica més el micròfon? Que no et sentim gaire bé. Ara, perfecte. Doncs molt bé.
Doncs sí, avui ha vingut i benvingut al nostre programa. Molt interessant, parlarem de Tetuán. Per fer quatre llines, dic que Tetuán és avui un dels centres culturals més actius del nord del Marroc, oi que sí? Exacte.
I la ciutat combina herències andalusines amb asigues i hispano-marroquines, visibles en l'arquitectura, en la gastronomia i en una escena artística que creix al voltant de l'escola de belles arts i de nous espais expositius. La Medina, que crec que és patrimoni de la humanitat, la Medina de Tetuán, que Déu-n'hi-do, continua sent el cor social de la ciutat. Exacte.
És un espai on artesans, comerciants i joves emprenedors comparteixen carrer i tradició. I té una població de 380.000, alguna cosa més, de gent? Més o menys. Sí, estem per allà. És una població gran, eh? És diversa i té una forta connexió amb Europa. Tatuant manté un equilibri singular entre memòria cultural i dinamisme social.
Quan ha sigut l'última vegada que has estat entituant-ho? Mira, aquest estiu. Aquest estiu? Sí, al juliol. Que vas normalment una vegada? Bueno, intento anar cada tres anys una vegada, sí. Tens família ja? Sí, encara sí. Però bueno, pare, mare, germà, ja sabem que esteu aquí. Sí. Vas arribar aquí? Quant temps fa que vas arribar?
Doncs quasi mitja vida, 22 anys. 22 anys. O sigui, mitja allà i mitja aquí. Nosaltres des d'aquí volem saludar el teu pare, el teu pare perquè és el que porta el quiosc, l'únic quiosc que hi ha per aquí, perquè ens hem quedat sense poder anar a comprar diaris ni res. I és l'únic que està entre la frontera Sant Just i Esplu.
I Esplugues, just al costat d'Esplugues. No sé si el coneixes, Jaume. Doncs... No et sona. No el tinc molt ubicat. És l'únic. És l'únic que queda per aquí, per la zona. Doncs des d'aquí saludar i que duri molt i que estigui molt de temps. Després continuaràs tu o no?
Bueno, jo crec que no. Tu creus que no, mare meva? De vegades diem, escolta, on t'anirem a comprar el diari? No, jo més ve per la feina que tinc ara i estic vivint a Vilafranca, llavors... Vigues a Vilafranca? Sí, sí. Tens dos nens? Sí, sis i deu anys i una dona. De deu, tens la dona, com es diu la teva dona? Imani. Imani, molt bé. I els nens? Digues el nom.
Un, el gran és Akram, Mohamed Akram. Mohamed? Sí, i el petit Ahmed. Molt bé. Mohamed i Ahmed, des d'aquí també saludem, i a la teva dona, evidentment, des d'aquí el nostre salut per a tothom. Perquè volíem que vinguèrem, però clar, teniu, amb els nens, és complicat. Sí, sí, la logística és complicada. Molt complicat. Escolta, començarem fent una pregunta que fem sempre a tothom i a mi em sorprèn.
A veure, què és el que més, si recordes, et va sorprendre quan vas vindre a Barcelona? Si hi ha alguna cosa, perquè eres petit, no? No, tenia... 22, no? Ah, 22, val. Doncs amb 20, 22, i va haver alguna cosa de Barcelona que vas dir, oi, bona o mala, eh? Dolenta...
A mi la primera sensació era baixar del tren que em va portar a Sevilla perquè vaig estar una setmana amb un amic allà i només arribar aquí vaig veure que tot va molt ràpid. No, no, si té raó, té raó. A l'estació de Sants tothom al metro, al corrent, a la feina i nosaltres, jo venia d'un lloc que era més tranquil.
Sí, bueno, va molt ràpid, però els papers no van tan ràpid. No, la burocràcia no. La burocràcia no. Mai. Ah, però si vas sorprendre la gent, vull dir, que tots anaven cap aquí i cap allà. Vaig sortir al carrer i després vaig tornar a assegurar l'estació dues hores. Perquè et vas espantar. Ah, sí, sí, sí, sí, va ser.
Aquesta me l'apunto, perquè de veritat que m'encanta preguntar-lo perquè les respostes són d'allò més diverses. Però aquesta queda apuntada perquè algun dia faré un treball amb totes aquestes respostes, perquè ningú ha coincidit mai, ningú. Són diferents coses i com a mínim són curioses. I Alito, com va ser la teva arribada a Espanya? Per què et vas decidir a venir aquí?
Bueno, l'arribada va ser una mica il·legal, però jo estava treballant en un centre de trucades a Tanger, que feia serveia telefònica.
I mira, el divendres teníem festa, vaig tornar a Tetuà, anar amb els amics i tal, i tinc encara un amic que estudia... Bueno, ara ja està, ja ha acabat i tal. Estudiava a Sevilla. Sí. Llavors es va despedir el diumenge, que ara no tornava per fer el seu.
Un altre col·lega em va dir, anem demà a Ceuta, no sé què, a donar una volta. I li vaig dir, jo Ceuta el diumenge no hi ha res, tot està tancat. Però va insistir molt.
I bueno, ben baixa, i llavors el meu amic que s'anava a Sevilla em va deixar la seva targeta de residència. No, no, targeta de residència. Ah, la targeta. Jo vaig comprar un billet, vaig posar la cua, i llavors el policia nacional va estar allà mirant, no coincidíem en res, però no sé, aquell dia no tenia el dia. Però la foto s'assemblava o no? No, no, no, no.
Semblava res. O sigui, li vaig colar un gol bastant bo. Sí, igual fan així, si passa, vinga, un altre. Però per tant vas passar una mica així de... que tampoc t'esperaves gaire, no ho vas planejar gaire, no? No, no. I ja et vas quedar. Sí, bueno, els meus pares, la meva mare, es va quedar com en soc, o sigui...
Però la teva mare estava allà, llavors? Sí. A veure, el teu pare quan va vindre aquí? Vas vindre tu primer, eh? Sí. Ah, vas vindre tu primer. I després vas dir, venga, veniu cap aquí. No, després la meva mare ho va fer per la seva banda, per la meva germana, per metges i tal. Però tu, amb tot això que hem parlat, te trobes, sense dir res a casa, que ja te trobes a Espanya. I dius, estic a Espanya.
Jo estava al Ferri allà mirant, o sigui, sense diners, sense res. Ostres, els pares dirien, bueno, a veure el meu fill. I després, un cop que estàs aquí, a veure com et mous per aquí. Bueno, una mica trucar a col·legues. Val, ja venies amb telèfons i adreces de coneguts. Sí, bueno, allà al Cesires va venir també un amic que és militar, que és de Ceuta, i llavors, bueno...
Va agafar, vaig estar una mica amb ell a casa, després a Sevilla, amb aquest que em va donar la targeta de residència, li vaig tornar. Gràcies, gràcies. Li vas tornar. Ja està bastant útil per un altre, no? Exacte. Però no va ser un duplicat per si... No, no.
Ja la feina estava feta. Ja estava feta. I arribar aquí a Barcelona també vas contactar amb un amic, una mica conèixer la zona i treballar en construcció al principi. Però la idea de vindre a Barcelona va ser per alguna cosa o perquè també et vas deixar...
Sempre hi ha el, diguéssim, a la nostra zona, o Tetuán i tal, sempre... Arran de Barcelona. Sí, donde más trabajo hay, Barcelona. Sí, sí, es verdad. Per tant, al Marroc es coneix Barcelona com una ciutat on hi ha molta oportunitat laboral. Sí, sí, sí. I vas venir aquí amb aquesta intenció, no?, de treballar. Sí, home. I de trobar feina. Sí, sí, bueno, i acabats de deixar la feina. No, sí, sí, clar, clar, clar, evidentment, evidentment. Escolta'm, i la teva dona la vas conèixer aquí llavors o allà? No, allà, no allà.
Però després. Molt després. Ah, després tu venies sense dona, sense nòvia. Bueno, els tres mesos o quatre ja vaig estar amb una nòvia d'aquí. Ah, sí? Sí, tres anys. Mira, molt bé. Blanca.
Sí, i així vaig aprendre el català, la família i tot això. Mira, et va servir també per aprendre català, clar, això està bé, eh? És el que té les relacions, eh? Vas dir, mira, això ja m'aprèn. Escolta'm, i després el teu pare, què va ser? Pare, veniu tots dos cap aquí, i la teva germana, que sembla que també està...
No, la meva mare ja venia amb la meva germana pel tema de metges. Deia abans, ja venia i tornava, venia i tornava. Sí, sí, però no estava fixa. Teníem un seguiment i tal, sí, però no estava fixa. Llavors jo quan vaig arribar aquí... Ells van estar primer a Granada, els meus pares. Està bé. A Granada, no sé si... Però bueno. I després... I després que va aquí també. Sí.
Parlem ara una mica de sempre que parlem de la llengua, la llengua, a veure... Bé, jo entenc que a Tatuant, segons s'he pogut veure, es parlen diverses llengües...
D'una banda, hi ha el d'aritja, que és el marroquí que es parla... Perdó, l'àrab que es parla a Marroc, no? Sí, el dialecte, sí. El dialecte, després també es parla a l'àrab estàndard, que és el que pots parlar amb algú d'àrabe saudí o d'anglades, o que sigui, no? I després hi ha el francès, que és una llengua que a Marroc és molt parlada, i l'espanyol, perquè precisament comentàvem abans que va formar part del protectorat,
Aquest que va bé entre 1913 i 1956, que era el protectorat espanyol de tota aquesta franja del Rif. Del Rif, sí, de Cordillera del Rif. També he vist que es parla alguna cosa de Berber. Molt. Tu parles Berber? No, jo soc Berber, però com no he nascut allà on han nascut els meus avis, no ho sé parlar.
Però el d'aritge aquest de Marroc, hi ha algunes diferències del sud del que parles a Tetouan, per exemple, o del que parlen a Marrakeix, no? Sí, sí, sí, que hi ha molta... Bueno, molta, no tanta, però sí que hi ha diferència. O sigui, una d'aritge de Marrakeix o de Gadir o inclús de Casablanca és diferent a la que tenim al nord.
Nosaltres ens semblem molt a Tanger, Xauen. Parlem, diguéssim, quasi la mateixa de Rija. Però allà al centre i al sud no. Però amb algú de Marraqueix t'entendries perfectament, o no? Per tant, seria com una Andalusia amb un català.
Sí, posava aquest exemple a ell abans. Sí, un gallego. Un gallego, ell deia un gallego i un andalús. Tu n'abas de l'abast. Exacte, és la diversa aquella. Escolta'm, i bueno, de qualsevol manera, a veure, te tornaries ara, al teu país? Ara, per ara?
per... Ara, per viure. Ara, mira, ara em torno atituant. Amb els fills que t'han crescut, han nascut aquí i tal, clar. No, no. Ja anar de viatge, no? Per viure... Sí, només de viatge. No per moltes coses. Per moltes coses. A veure...
quan surts d'allà diguéssim i portes molt de temps visquent aquí ja et fas la idea estàs ja ficat en la rodona aquesta del món marxar molt ràpid la sensació que vaig tenir aquí quan vaig arribar que tot va molt ràpid ja et fas d'aquesta manera i costa molt i ja tu també ja vas ràpid vols dir que tu també entres dintre de tot una altra pregunta, ets musulman?
Mira, ahir vam anar a dinar a un restaurant senegalès, abans d'ahir, no? Senegalès. Van posar el cotxe, que era pels Sants, molt bé. Mira, va ser un restaurant que té un noi senegalès, que el vam entrevistar aquí, però aquest s'ha esfavilat, el restaurant ONG, ha fet de totes. Molt agradable. I al tornar a agafar el cotxe,
hi havia un letrero allà on t'adonen les claus, posava paciencia o algo así, un moment, sisplau. I jo deia, que toma, on està? I li digo, oi, jo, que està en el solo... I estava orant. Estava fent les seves i estàvem només ell i jo, i jo pensava, bueno, tampoc se tira mitja hora, no? Però que va estar, dos, tres minuts, quatre... Sí, sí, és bastant ràpid. Bastant ràpid? És veritat que són cinc vegades al dia? Sí.
Una d'elles és a les 5 de la matinada o no? Una mica abans de la posada del sol. Depèn, a l'estiu és una mica, diguéssim, potser a les 5 del matí, ara potser a les 6 i pico o 7. Per exemple, tu a casa teva, la teva dona i tu segur, i els teus fills que tenen 9, 8 i 10 anys, també ho han de fer a aquesta edat o no? A aquesta edat tenim, diguéssim, l'obligació que aprenguin.
Clar. Val. Sí, sí. De que aprenguin. O sigui, com que han de seguir el que fem nosaltres. Si vaig a la mesquita, que vagin amb mi i tal, que aprenguin. Després ja ells... Sí. Bueno, diuen, a la religió es diu que els set que aprenguin i els deu ja... Ja que estiguin allà. Els set que aprenguin i ja estan. Una mica de música podríem posar d'aquestes que has portat. Sentim-me una música, vinga. A veure, aquí no.
O la flores blancas que esconderé, en la que ella va, cuando vas por tu mar, es parecida a José de la Colón, el arroz y la de ella floreció.
Fins ara!
Escolta, aquesta cançó no és de per aquí, nostre. Aquesta cançó és... Igual no. És Andalusia, o sigui, els moriscos el que vam portar d'Andalusia és això. Ah, jo veia que... Nosaltres hem crescut amb aquesta allò quan he obert els ulls, o sigui, això és el que sonava. Ah, sí? Sí, parla de les dones com a dones, pot ser la teva mare, pot ser la... Allà, a Tetuán? Sí. Allà cantaven aquestes cançons? Sí.
Sí, els moriscos, quan els van fer fora de... Jo al sentir-la dic, no ho sé, perquè és una cançó popular també, aquí se sent. Sí, la Tara. La cantais totes. Escolta, una pregunta una mica més seriós. Has tingut algun problema aquí amb alguna persona que així ho fes d'alguna manera? Problemes que té la gent? Sí, has patit racisme o algun derivat?
Crec que no hauria de fer molta memòria, però així... Al principi, al vindre que et diguin bestieses d'aquestes, no. Mai. Crec que no. No. Sincerament, eh, no. Si ha sigut, ha sigut burro, igual que ens ho podíem dir nosaltres. Sí, pots discutir amb algú de... No sé què... Sí, sí, sí. No, no, mai he tingut cap problema d'aquest, que algú m'hagi dit... Jo no sé.
És que jo li deia, no sembla, no sembla, no sembla, clar, que de vegades això costa, però bueno, també dius, bueno, clar, segons que, doncs molt millor. Això és el que volem sentir aquí. Exacte, sempre és la bona notícia que esperem sentir. En el meu cas, sí. I ara estàs vivint a Vilafranca del Penedès, com vas arribar a Vilafranca?
Home, a Vilafranca estàvem aquí vivint a Esplugues i el lloguer ja es posava prohibitiu, o sigui, quasi que et fan fora. Sí, sí, sí. Sense que et facin fora, o sigui, t'has d'anar. Sí, sí, totalment. Llavors vam estar buscant lloguer per tot arreu, no sortia res, no sortia res, vam optar per una compra i vam anar per allà a Vilafranca. Has d'anar sortint cap allà, cap allà, cap allà, perquè clar, molt a prop, ja no. Ara mateix no ho canvio, eh?
Fixa't, estàs la mar de bé, eh? Sí, sí, sí, ara... I vas trobar feina per allà a prop? Sí, ara la feina la tinc a 10 minuts de casa, ara la faig de camioner i els nens surten a jugar al carrer sols, amb bici i tal... I la mar de bé, clar, perquè tu per aquí vens a lo millor algun diumenge, portes els diaris, però diumenge no hi ha caravana, vens ràpid, vens bé, o sigui, no te trobes amb els problemes de cotxe. No, no, el diumenge vinc perquè el meu pare ha de descansar.
Al para te diu, venga, cap aquí. Al para. Ah, sí, claro. Está cada día al peu del canó. Ay, pobre hombre, aquí lo tiene. Escoltam, y... ¿No has acabado de todo las cuestiones que querías preguntar? Sí, sí, de las llenguas, sí, sí.
Alguna cosa xocante d'aquelles, com es diria? Teniu alguna expressió que sigui una mica xocant aquí o alguna cosa? Collons, coses d'aquestes que de vegades es diuen o algú que digueràs o que és raro, no. O sigui, nostre? No, no, d'aquí. O nostre que t'haig impressionat.
No, jo, no, no, no. Això jo ho sabia, quan era petit ja parlava castellà. O sigui, jo ho havia sentit tot. Clar, perquè a Tetuán ja s'escolta molt el castellà pel carrer. Sí, clar. Sí, sí. Ara, l'exemple, si, per exemple, amb un amic, anem a donar una gota, en ara, tal, un passeu.
O sigui, feu una mescla. Sí. El que passa és que, clar, a vegades, quan parlem amb algú d'una llengua que no coneixem, podem cometre errors. Jo, per exemple, tinc una alumna a les classes que faig que es diu Xaraf.
I un dia jo els diu, hola, Xafar. Xafar és un ladrón. És un ladrón, sí. Esto puede pasar, esto puede pasar. I cada dia quan entra i jo passo llista diu, xarafi, no, Xafar. Escolta, en Tetuán té molt turisme? Molt, sí, sí. Tetuán ha crescut molt. I ara ja és una altra cosa, ha crescut moltíssim. Té un port bastant guapo, una marina, tal.
Bueno, és que el Marroc ja té molt turisme, perquè nosaltres, quan està per allà també, jo deia, mare meva, allà a la Medina? És que, increïble, ja està. Però Tetuán, què té aquella Medina de Tetuán, que és patrimoni de la humanitat?
Home, diguéssim, les set portes que estan... Les set portes de Tetuán són per les set portes del paraíso. Sí, sí. Per nosaltres, o sigui, a la religió hi ha set portes en el paraíso. Llavors, s'han fet les set portes i la medina per dins és bastant xula, molt maca. També el que és característic, potser és que és tota blanca, no?
Sí, és la Paloma Blanca. Com sou, és blau. Blau, sí. Le diuen conocida com la Paloma Blanca. Paloma Blanca. Bueno, perquè és molt blanc tot, no? Sí, és tot blanc. Fixa, la Paloma Blanca i...
parlaban del protectorador que era la capital del protectorador la capital desde el 1913 y para acabar al 1956 ahí se va a acabar se acabó todo se fue Franco y sus amigos
Però les carreteres són les de Franco, no? Sí, sí, hi ha moltes coses de Franco. Incluso hi ha una avenida principal que encara és Calle Generalísimo, la Plaza Primo de Rivera... O sigui, resulta que d'aquí no quedarà i al final quedarà allà. Sí, sí, segur que veurem un cartell... Digue'm, per exemple, és casa dinat avui a casa.
No, avui he dinat a la feina. Ah, no, a la feina no. Doncs un dinar habitual a casa teva. Quin seria? Ahir vam fer un tagim. Tagim, sí. La tagim, és boníssima, eh? Sí, sí, boníssima. Però l'heu fet, la tagim, amb allò de fang? Sí. Clar. No sé, Jaume, si tu has provat la tagim. Sí, sí, jo vaig estar a Marrakech i vaig provar la tagim i el couscous i l'artidesc està molt bo, eh?
És bona, eh? És bona, és bona. Jo quan vaig estar a Marrakeix i vaig vindre cap aquí, l'endemà anava buscant una d'aquestes de fang, però clar, ara amb les cuines d'ara a inducció no es pot posar el fang. Llavors va ser una de les altres, però no sé si és el mateix.
no, no és el mateix perquè li dona un gust diferent clar, jo va dir mira, jo ho faig però ja no és el mateix però bueno, habitualment o sigui, el dinar la gastronomia nostra també l'he adaptat per en tomàquet coses d'aquestes, d'alguna manera perquè els nens també al col·legi també el que els donaran serà de tot això mira, ara els menjadors dels col·legis ja fiquen cuscús ah, clar oi, han posat cuscús
No, no, està bé, perquè a més és molt sa. No deu ser tan bo com el que fàveu vosaltres a casa. Segurament no. I algun plat, tens algun plat d'origen marroquí o de tetuant, que sigui, potser que no sigui tan conegut com el Tajín o com el Cuscús, però que ens vulguis recomanar.
Home, hi ha una sopa molt bona que es diu Harira. Ah, sí, la coneix. En què són, la sopa? Una sopa. Dic, què és la sopa? Es fa amb, diguéssim, cigrons, api, tomàquet, després li posen, si vols, una mica de carn, fideus... Doncs molt sana, eh? Sí, sí, la fem al ramadà molt, aquesta sopa. Ah, la fem al ramadà? Bé, al ramadà... Dona molta energia. Clar, perquè després us tireu allà 20 hores o més.
Bueno, ara a l'hivern no tantes, però a l'estiu sí. Ah, perquè és de sol a sol. Clar, té raó. I quan us agafa l'estiu, tremendo, eh? Home, sí. Tremendo, nosaltres hem conegut gent. Aquest any quan cau? El març. El març, febrer-març. Bueno, encara bé, febrer-març. Sí, sí, sí. I la teva feina? Estàs treballant igual amb el ramadan a sobre, sense aprendre res de res? I segons...
Sí, bueno, els primers dies potser per la manca de cafè o una mica de tabac et fa una mica malcar. Però tot depèn del tipus de feina, perquè quan vas arribar que dius que estaves a la construcció, això com es fa? Com és compatible? La construcció, hi ha empreses que ens deixaven fer, diguéssim, de sis a dues.
Ja marxaves a casa, hi ha algunes que sí que no coneixen. Respectaven això? Sí, sincerament, sí. Doncs mira, em sembla bé. Sí, al final suposo que també el cos s'acaba adaptant una miqueta, no? Molt. Perquè quan és? Són 20 dies o...? 30. 30, 30 dies, tot un mes. Són 30. No, però escolta que es veu que és saníssim, eh? Home, clar. Saníssim, perquè neteixes una barbaritat. Sí, pensar que, jo què sé, l'estómac no està treballant, està unes cans, els cunyons, el tal...
És una neteixa total al teu cos. Sí, sí, sí. I una cosa, si tinguessis un fill futbolista, què preferiries, que jugués en la selecció d'Espanya o en la de Marroc? Jo t'ho vaig dir, això li vaig preguntar i em va dir Marroc. Ah, molt bé.
Això és suepàtria, eh? No, però mira, et dic una cosa. Ara mateix, quasi que estan igual, eh? Les dues... Opcions. Però abans, potser m'ho preguntes fa 15 anys i li diria Espanya. Ah, sí? Clar.
Espanya, diguéssim, abans era... Tenia més sortida, molt potent, cuidaven més els jugadors. Ara el Marroc també s'ha posat una mica en aquest nivell. Es veu que ens estava explicant abans que el Marroc també ara està posant més diners des que van estar a punt de guanyar.
Va arribar a la semifinal. A dos anys va arribar a la semifinal i has dit, bueno, tu aquí, vinga, més diners perquè... Quina emoció, això era molt important. Home, per nosaltres va ser la bomba. Va ser la primera selecció africana en arribar a una semifinal del Mundial, o sigui que realment va ser una fita... Va ser la primera africana? Sí, sí. Ah, sí? I vau ser vosaltres? Sí. Ah, jo no sabia que era la primera africana, potser em sonava... Bueno, jo no entenc gairebé res. I ara... Ah, ostres, doncs ja bon, si això s'ha d'anar fomentant...
El Marroc, si et fixes, és com una selecció del Marroc, però molt internacional. Ah, perquè juguen els jugadors d'Europa. Has nascut a Espanya, molts en van al Marroc, a Holanda, a Atàlia. El que passa amb això és que després una bona quantitat de nens volen ser futbolistes. Quan passa una cosa així en un país, uf...
Això ja la gran majoria de nens és futbolista. I ja surt el Jamal. Jamal? L'amint Jamal. Ja, l'amint. Tots l'amint. Allà al Marroc una cosa que estan fent molt bé són les acadèmies i t'obliguen a estudiar. Ah, o sigui, compagines... Si no estudies, o sigui, no entres. No entres, que bé. Molt bé, molt bé.
No, no, sí, sí, això sempre s'ha de fomentar. I ja per últim, perquè ens estem quedant sense temps, Mali, jo et volia preguntar si heu adoptat alguna tradició d'aquí de Catalunya. D'aquí de... Bueno, els panellets. Ah. Sí, això... Els reis. Els reis? Clar. És maca aquesta, eh? Els nens la demanen, no? Sí, sí. Però no, són maca, hi ha coses que estan molt bé i els agraden.
I els panellets, saps per què? Perquè ells també tenen dolços, molt dolços. O sigui, no m'estranya, eh? Sí, sí. Utilitzem-ho també ja els prinyons no molt, però... Molt bé. Doncs Ali, Consol, Jordi, ens hem d'anar acomiadant. Moltes gràcies per venir avui i sobretot a tu, Ali, per venir des de Vilafranca. Ha sigut tot un plaer.
Igualment. Moltes gràcies. A vosaltres. Gràcies.
Gràcies.
Doncs nosaltres ens acomiadem per aquí, tanquem fins aquí el programa d'avui, el primer programa de la setmana, el programa del dilluns, i ens retrobem, com sempre, demà, el dimarts, aquí a la 5 de la tarda, al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies per tot i ens sentim demà. Adeu.