Catalunya Ràdio, les notícies de les 5. Bona tarda, són les 5, us informa Txell Ballaspi.
Localitzat un porc senglar amb pesta porcina africana al Sant Feliu del Llobregat. Aquest municipi passa a ser considerat zona del risc i es restringeix l'accés al medi natural. Última hora des de la seu del Departament d'Agricultura. Carme Montero, bona tarda. Bona tarda. El conseller ha explicat que s'han detectat
7 nous casos més de pesta porcina africana a Sant Feliu i també a una part molt petita de Barcelona, concretament al barri de Vallvidrera, Tibidà, Boles Planes. Per tant, ja hi ha 16 municipis de l'àrea de baix risc on hi ha aquesta malaltia que afecta a uns 20 quilòmetres des de Sardanyola del Vallès. Ja hi ha 162 casos positius de ports sanglars. Ordets ha anunciat que comencen una nova fase
i ha demanat al govern espanyol ajuda per fer el buidat de ports senglars en aquest radi. El que sí que hem decidit és mobilitzar tots els recursos efectius i materials necessaris, disponibles a Catalunya i fora de Catalunya, per tal de fer aquesta reducció de manera urgent i dràstica dels senglars als 20 quilòmetres. No només per evitar la seva propagació, sinó també, evidentment, per evitar que hi hagi factor de contagi. Carme Montero, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies ara amb Celia Furment. Els Mossos confirmen que els 5 morts de l'incendi d'ahir a Matlleu, a Osona, són tots menors d'edat. Les primeres hipòtesis de la investigació apunten que van morir per intoxicació de fum. L'Ajuntament de Matlleu ha decretat 3 dies de dol i ha convocat un minut de silenci aquest vespre davant el consistori.
Unitat mòbil a Matlleu, Ricard Luquer i Maria Costa, bona tarda. Bona tarda, tot i que en un primer moment s'havia informat que una de les víctimes tenia 18 anys acabats. De fet, els Mossos confirmen ara a Catalunya Ràdio que les 5 víctimes eren menors d'edat i tenien entre 14 i 17 anys. A aquesta hora ja s'han pogut identificar totes les víctimes veïnes de Matlleu. Quatre dels joves anava a l'Institut Antoni Pous i un altre a l'Institut del Ter.
La principal hipòtesi és que els 5 joves van morir per inhalació de fum. Per causes que encara s'estan investigant, el foc que es va originar a aquest traster es va propagar després que s'encengués un material de combustió molt ràpida. Per ara es descarta que explotés una bombona de gas heli, l'anomenat gas del riure, i també que hi hagués, en conseqüència, una deflagració. Per tant, ara els Mossos investiguen per què es va encendre aquest material que va provocar molt fum en aquest traster, precisament sense poca ventilació.
Maria Costa. I aquesta tarda a Madrid, el ple del Congrés tombarà la iniciativa de Vox per prohibir l'ús del burca i del nicap en espais públics. Els de Bascal només tindran el suport dels populars. Finalment, Junts ja ha anunciat que votaran no a aquesta proposta de l'ultradreta, tot i que ja ha registrat un projecte propi que va en la mateixa direcció. Els socialistes s'obren a debatre la proposta de la formació independentista a Madrid. Àngels Lafuente, bona tarda.
Hola, bona tarda, i des de la tribuna d'Oradors, Míriam Nogueres ha estat contundent. Ni Burka ni Vox, nivell integral, ni l'extremisme de la dreta, tampoc por ni complexes, i ha acusat el govern espanyol de ser incapaç de fer una llei que acabi amb l'opressió que diu representa el Burka i defensa la iniciativa de Junts.
La catalana manera no hi entén d'extrems, entén de centralitat, de seny, de valors, de democràcia. I mentre vostès van fent blocs espanyols, nosaltres, dones, Europa, Llibertats i Catalunya.
La diplomàcia iraniana assegura haver aconseguit un acord de principis amb els Estats Units sobre el dossier nuclear. Teheran assegura que les dues parts treballaran ara la lletra petita del possible acord avançat durant la segona tanda de converses mantingudes avui a Ginebra. L'Iran alerta, però, que Washington ha d'eliminar la referència explícita que fa un possible ús de la força sical.
Avui han repartit 9.000 racions de ranxo al poble de Vidreres, a la comarca de la Selva, que com cada dimarts de Carnaval han estat cuinant en 30 parols. La celebració que es fa a molts pobles del país aspira a ser declarada patrimoni material de l'UNESCO. Fèlix Martín, bona tarda.
Hola, bona tarda. La plaça de l'Església de Vidreres s'ha omplert de nou en una de les festes de més tradició del poble. Avui han repartit aquestes 9.000 racions al ranxo, però tot ja va començar ahir amb la recollida d'una part dels aliments a les cases del poble, explicava el ranxer major de Vidreres, en Carles Sais. Hem fet una recollida pel poble, per les cases de pagès, per anar a recollir coses que ens serveixen per la subhasta i vendre números per fer cèntic per poder pagar el gasto que és al ranxo.
A més de vidreres, també han repartit a camisí a l'Empordà milers de racions de la sopa de verges i l'arròs del Bons. I aquest vespre es farà el mateix amb el ranxo de carnaval al poble de Can Many. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Sònia Olert. Nit de repesca a la Champions, a tres quarts de set, Galatasaray-Juventus, i a les nou Benfica-Madrid, Borussia Dortmund-Atalanta i Monaco-PSG. La jornada es pot seguir a l'exclusió digital de Catalunya Ràdio a partir de tres quarts de nou amb la presentació de Sergi Andreu i l'anàlisi de Ricard Torquemada.
El Granollers debut a la fase principal de la Lliga Europea a la pista de l'Elberum Norueg. Parlem d'en Vol. El partit és a 3 quarts de 7. El primer de cada grup passa directament a quarts de final. I el segon i el tercer disputaran una eliminatòria prèvia en bàsquet al Manresa. Ha renovat fins al 2028.
La Léa Xtremeny, Àlex Reyes, és un dels convocats també amb Espanya per jugar contra Ucraïna. Dos partits de classificació per al Mundial 2027. Hi ha vuit catalans a la llista. Eric Vila, Oriol Pauli, Pier Uriola, Ferran Bassas, Pep Busquets, Sergi Martínez, Isaac Nogués i Lluís Costa. I en tenis, Paula Badosa s'ha retirat per lesió de la segona ronda del torneig de Dubai. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tard, us informo a Mariona Sales Vilanova.
La Vall Festival ja té data per la seva cinquena edició, que se celebrarà el 20 de juny a Sant Just d'Esvern. L'organització ha anunciat que les entrades ja estan disponibles a la plataforma d'AIS. El certamen recupera la programació després que l'edició prevista l'any passat s'hagués de cancel·lar per les previsions meteorològiques. Amb la voluntat de consolidar el projecte i mantenir l'aposta per una iniciativa local, voluntària i sense ànim de lucre, que busca dinamitzar l'escena cultural i musical del municipi.
El festival, que se celebra des del 2019 en un entorn natural de Sant Just, s'ha consolidat com un espai de referència pels amants del so contemporani alternatiu, amb una proposta eclèctica que inclou electrònica, indie, rock i sons urbans, i que posa el focus en els descobriments artístics i l'experiència musical en directe.
Tot i que encara no s'han fet públics els detalls del cartell o els horaris, l'organització ha avançat que pròximament es donaran a conèixer novetats sobre la programació artística i els serveis. Pel que fa a l'accés, els menors fins a 16 anys hauran d'assistir acompanyats de pare, mare, tutor legal o adult autoritzat, mentre que els joves de 16 i 17 anys podran accedir amb autorització signada.
I en política, Sant Just d'Esvern s'ha adherit al Pacte Nacional per la Llengua amb motiu de la visita institucional del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va tenir lloc el divendres passat. Durant la jornada, el conseller va signar en el llibre d'honor de l'Ajuntament i va mantenir una reunió de treball amb responsables del Servei Local de Català i del Consorci per la Normalització Lingüística.
L'adhesió es va formalitzar amb la signatura del document per part de l'alcalde, Joan Basaganyes, i del conseller, amb l'objectiu de reforçar el compromís institucional amb la promoció i l'ús del català. El pacte estableix la voluntat que, en un marc de respecte pel plurilingüisme i la diversitat, el català es consolidi com una llengua comuna, completa, oficial i actualitzada amb el suport i l'ús de la ciutadania.
Amb aquesta iniciativa, el municipi reafirma el seu compromís amb una llengua compartida i de cohesió social, independentment d'ideologies, origen o situació social, i amb la garantia dels drets lingüístics de tota la població. I encara en política, el Premi Municipal de Sant Just ha aprovat una moció presentada pel grup de Junts per Sant Just per la creació d'un espai d'oci social i nocturn al municipi. La iniciativa, impulsada originalment per la joventut nacionalista de Catalunya local,
neix amb l'objectiu de donar resposta a una demanda històrica del jovent Sant Justenc i evitar els desplaçaments a localitats veïnes. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Joan Sàlvia, president local de la JNC i un dels impulsors de la proposta, ha detallat que el model que es busca no és el d'una macrodiscoteca, sinó el d'un espai integrat que pugui funcionar com a bar musical, amb una oferta variada per diferents franges d'edat. Un dels punts clau de la proposta és la seva ubicació estratègica per minimitzar l'impacte acústic.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ràdio d'Esvern.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Rai d'Esvern. Jo soc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimarts, ja estem aquí, en el dimarts, avui amb un programa molt especial perquè tindrem una entrevista molt i molt xula. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero. Seguidament entrevistarem el Xavi Coral, presentador del Telenotícies de TV3. I com a novetat podrem seguir aquesta entrevista també per YouTube. I posarem fi amb Cultura al dia, amb la Sara Vito. I ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
Cinc adolescents han mort aquest dilluns al vespre en un incendi en un bloc de pisos de Manlleu, a Osona. El foc es va originar en un traster situat al terrat d'un edifici de sis plantes. Per causes que encara s'investiguen, els joves no van poder sortir de l'espai i van morir per causa del fum. Cinc persones més van resultar ferides lleus i van rebre l'alta al mateix lloc dels fets.
Els Mossos d'Esquadra s'han fet a càrrec de la investigació per a esclarir l'origen del sinistre. Segons fons policials, el traster no estava habilitat com a habitatge i s'utilitzava com a lloc de reunió. Els bombers van rebre l'avís poc abans de tres quarts de deu de la nit i van desplegar trets de dotacions que van extingir l'incendi en menys de mitja hora. L'Ajuntament de Manlleu ha decretat tres dies de dol oficial i ha convocat un minut de silenci aquest dimarts a les set de la tarda davant del consistori.
La proposta de Vox per prohibir el burka i el nicap a l'espai públic es votarà aquesta tarda al Congrés dels Diputats, tot i que la votació no prosperarà. Junts ja ha anunciat que hi votarà en contra i decantarà la majoria cap al bloc d'esquerres, mentre que el Partit Popular hi donarà suport.
Tot i rebutjar la iniciativa de l'extrema dreta, el partit de Carles Puigdemont ha avançat que registrarà una proposta pròpia per prohibir el burka i l'ús del vel integral en espais públics. El grup liderat per Míriam Nogueres defensa que cal regular aquesta qüestió amb l'argument de protegir la llibertat i la seguretat de les dones i també planteja que es deleguin a Catalunya competències estatals en matèria de seguretat i identificació de persones.
La votació arriba en ple context de negociacions entre el PP i Vox per formar governs autonòmics a Extremadura i a l'Aragó.
El govern espanyol demanarà a la Fiscalia que investigui X, Meta i TikTok per un possible delicte de creació i difusió de pornografia infantil mitjançant eines d'intel·ligència artificial. L'executiu vol que el Ministeri Públic analitzi l'ús dels deepfakes a les plataformes digitals. El president del govern, Pedro Sánchez, ha afirmat que aquestes pràctiques atempten contra la salut mental i els drets dels menors i ha assegurat que la impunitat dels gegants ha d'acabar.
No és la primera mesura en aquesta línia. Fa dues setmanes, recordem, l'executiu va anunciar que vol prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys i al gener ja va impulsar canvis legislatius per regular els deepfakes. També la Comissió Europea estudia sancions contra TikTok per possibles danys psicològics en adolescents.
L'exedil del Partit Popular a Móstoles ha presentat una querella contra l'alcalde del municipi, Manuel Bautista, i contra el mateix partit per presumptes delictes d'assatjament sexual i laboral. Ha temptat contra la integritat moral, lesions, coaccions i també revelació de secrets. El seu advocat ha registrat un escrit al tribunal de Móstoles i sol·licita que declarin com a testimonis 11 persones, entre elles la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
Segons el relat de la denunciant, els fets haurien començat amb proposicions sexuals no desitjades i haurien derivat en un clima d'hostilitat laboral que la va portar a deixar l'acte i abandonar el partit. La defensa també denuncia una manca d'actuació dels mecanismes interns del PP i sosté que la difusió d'informació personal podria constituir un delicte. El cas queda ara en mans dels tribunals.
La circulació ferroviària d'alta velocitat entre Madrid i Sevilla s'ha restablert completament aquest dimers, un mes després de l'accident d'Adamuz, que recordem va causar 45 víctimes mortals. Adif ha reobert la línia sense restriccions després de completar les obres de reparació.
i Renfe, Irio i Uigo han recuperat les seves freqüències habituals. Les operadores reprenen els serveis Madrid-Sevilla, Madrid-Cadis i Madrid-Granada. Les causes del sinistre continuen sota investigació judicial. Mentrestant, la línia d'alta velocitat entre Mala-Gallantequera continua tallada i no té encara data de reobertura.
Giselle Pelicot publica Un himne a la vida, un llibre on relata la seva història de sofriment i superació, un any després del judici contra els 51 homes que la van violar, cinc anys després de descobrir que el seu marit la va drogar durant una dècada per abusar-ne.
L'autora explica que escriure el llibre li ha permès reconstruir-se i enviar un missatge d'esperança a altres dones. Malgrat tot, es pot tornar a començar. Pelicot defensa que la vergonya ha de canviar de bàndol i que no han de ser les víctimes que la carreguin, sinó els agressors. El seu cas es va marcar com un abans i un després en el debat sobre el consentiment i la submissió química. I ella mateixa admet que, sense buscar-ho, s'ha convertit en un símbol de resistència i dignitat davant la violència masclista.
I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. 20 de juny, la Vall Festival torna a Sant Just d'Esvern amb la cinquena edició. El Festival de Música Alternativa recupera la programació després de la cancel·lació de l'any passat i ja ha obert la venda d'entrades a la plataforma DICE.
Sant Jus formalitza el compromís amb el català amb l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua. La visita del conseller Francesc Xavier Vila culmina amb la signatura institucional per reforçar la promoció i els drets lingüístics al municipi.
Cinema i Societat, una nova conferència de l'AUJA amb Albert Beorleghi. El periodista expert en cinema analitzarà la relació entre el seteart i els canvis socials el 19 de febrer a l'Auditori de la Residència de la Mallola. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Barça va caure ahir per 2-1 a Montilivic contra el Girona. El conjunt de Mitchell ha aprofundit en la setmana negra del Barça i l'ha deixat ara sense lideratge. L'equip de Mitchell va remuntar el gol inicial de Cubercy amb Dianas Dalemar i Fran Beryltan en un partit molt intens i ple d'alternatives. Els de Hans y Fleck van tenir ocasions clares, però la manca d'encert i la fragilitat defensiva els va tornar a condemnar.
La Minyamal va fallar un penal enviant la pilota al pal i el segon gol dels gironins, que hauria d'haver estat anul·lant per una falta clara, de Echeverry sobre Koundé. L'entorn culer, els jugadors i l'entrenador s'han tornat a mostrar molt crítics amb les actuacions arbitrals que està rebent l'equip. El Girona, per tant, surt reforçat del duel i s'enllunya de la zona perillosa mentre que el Barça acumula dubtes després de set dies fatídics.
I aquesta nit el Real Madrid torna a Lisboa per enfrontar-se al Benfica de José Mourinho en els playoffs d'accés als vuitens de final de la Champions League. L'equip d'Arbeola arriba reforçat amb tres victòries consecutives a la Liga i amb més solidesa defensiva. Mbappé podria tornar a l'11 mentre que Rodrigo és baixa per sanció. El Benfica, en bona dinàmica, ja va sorprendre els blancs a la fase de grups guanyant-los per 4-2.
I aquest migdia Joan Laporta ha donat el tret de sortida a la seva campanya electoral amb un acte a Barcelona. I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb una cançó d'un artista que encara no hem tocat i que és un dels grans referents de l'escena urbana espanyola. Tot i la seva joventut, ha aconseguit ja posicionar-se com una de les veus que més hem de tenir en compte. La cançó d'avui és una declaració d'amor directa, sense artificis, plena de dubtes, inseguretats i també molta il·lusió.
És un relat d'amor jove que oscil·la entre la por al rebuig i el desig de construir alguna cosa que no sigui passatgera. La lletra ens descriu algú que vol deixar enrere les relacions temporals i apostar per un vincle real. No parla de luxe ni d'aparença, es parla de compartir quotidianitat, de dormir amb la roba de l'altre i de ser part dels petits hàbits del dia a dia.
El missatge, per tant, és clar. Estimar fa por, però encara fa més por quedar-se amb les coses que no s'han dit. L'artista que l'assigna és una de les veus més representatives del panorama urbà espanyol actual. Ha sabut connectar amb el públic jove combinant melodies amb ritme i lletres sinceres i una estètica molt pròpia. En pocs anys ha passat de ser una promesa a consolidar-se com una gran figura musical.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. L'artista és de Granada i està molt lligat a la seva terra. La cançó va sortir el setembre de l'any 2021. I l'àlbum, al que pertany aquesta cançó, té el mateix nom que la cançó d'avui. Què? Com ho tenim? Jo crec que avui us ho he posat bastant fàcil. Així que va, anem amb Coses que no te dije de Psycho.
Vamo a escribir Nuestra iniciativa juntada
Mami, dime si te gusto solo por si acaso Que de tanto perderle perdí el miedo al fracaso Estoy pensando si decirte que me gusta tanto Que me gusta tanto
Fins demà!
No sé si me entiendes Que yo sé que tienes más pretendientes Pero no tienes nada que ofrecerte Quizá alguno te compre ropa de marca Pero tú prefieres ponerte la mía por suerte Y cada vez que coincide la mirada Pienso en si tú sientes lo mismo Pero tampoco me dices nada Y cuando te vas
Que me decido que yo te quiero dormida En la cama conmigo Y dime si te gustaría Quiero ser todo tu hobby, mami Solo una cosa te pediría Que si te doy mi corazón Me lo cuido todos los días Solo imagina Mami, dime si te gusto para ser tu hobby
Bona nit.
Y antes de que te fuera te dije tú solo confías Yo también tengo miedo de estrellarme si acelero Pero contigo no freno Que yo te quiero dormida en la cama conmigo Y dime si te gustaría Quiero ser todo tu amor
La palabra no viene ni sin...
Doncs un autèntic tamacle, si sí, aquest. Coses que no te dije de Saiko. I escolta, que ja és del 2021. Jo, la veritat és que m'he quedat flipant quan ho he vist, perquè no ho recordava. Em pensava que això havia sortit, feia cosa d'un any o dos. Però bueno, el temps vola, això ja ho sabeu. Però va, ara sí, anem amb l'efemèrida del dia.
Avui, 17 de febrer, fa 26 anys que el món tecnològic va viure un d'aquells moments que amb el pas del temps entenem com a un punt d'inflexió, el llançament de Windows. Aquest fet va ser la porta d'entrada a una nova manera d'entendre la relació entre les persones i les màquines. Va ser, en molts sentits, l'inici d'una democratització real de la informàtica.
Fins aleshores, els ordinadors eren territoris gairebé reservats, especialistes, enginyers, entorns corporatius o acadèmics. Amb Windows, la tecnologia es va fer més intuïtiva, més visual, en definitiva, més propera. La finestra permetia navegar per un entorn gràfic que substituïa línies de codi per icones, carpetes i botons. Al darrere d'aquell impuls hi havia la visió d'un home que va entendre, abans que molts altres,
El que va suposar aquell llançament...
Va ser el que va obrir la porta a l'internet massiu, al correu electrònic com a eina universal, al teletreball, a la globalització digital. I des d'aquell moment la tecnologia no ha deixat d'avançar. El PC de sobretaula als portàtils, dels portàtils als smartphones, del programari local al núvol i avui a la intel·ligència artificial, que ja ho toca tot, que aprèn i decideix pràcticament per ella sola.
Mirant enrere, aquell 17 de febrer simbolitza l'inici d'una era. Una era en què la tecnologia es converteix en una extensió de nosaltres, en què una pantalla deixa de ser només un objecte i ens transforma en una eina de connexió amb el món real. I precisament per això recordar el naixement de Windows és recordar el moment en què la humanitat va decidir obrir una finestra al futur. Una finestra que encara avui continua molt i molt oberta.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb les seccions d'avui.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara sí, arrenquem les seccions, arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs ara sí, bona tarda i benvinguts a un nou episodi del món del vi. Aquesta tarda, però, no ens mourem de la península ibèrica, tranquil, que avui no agafem avió. Bona tarda, Jordi, què tal, com estàs?
Bona tarda, Jaume, bona tarda a tots i a totes. Avui anirem a la famosa Ribera del Duero, que segur que molts ja coneixeu d'algun cop. La cançona, no? Té nom, al cap i a la fita no. Sí, o d'algun vi que heu provat. Hi ha algunes de les més marques més prestigioses, com la marca Vega Sicília. Segur que l'has escoltat, no? I tant, i tant, i tant.
O Domino de Pingus. Mira, aquesta sí que no la coneguem. Aquesta no. Potser és més del món, no? Potser de Nietzsche, podríem dir. Sí, sí, sí. Però si estàs ficat en el món, saps, tothom sap que és una marca així prestigiosa de Javier Alduero, per a l'anolac aquest, Peter Sisek, crec que és un d'anolac. Ah, a sobre ho porta un de fora. Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé. Bé, doncs, potser després toquem una mica, no?, aquest Domino de Pingus, o no?
No, no tant. El Domino Pingus no tant. Tocarem més el Vega Sicília perquè diguéssim que és més emblemàtic. Sí, sí, sí. Té més nom, té més nom. Doncs va, Jordi, comencem pel principi, com sempre. Com va començar la història del vi amb la Ribera del Duero? Bàsicament, a la Ribera del Duero, si anem nosaltres amb cotxe o, bueno, amb avió, ho dubto. Amb tren, no? Amb tren. No ho sé com pots anar fins allà. No ho sé. Es troba un paisatge molt típic de la zona de Castella. Podríem dir Castizo.
on hi conviuen els petits agricultors, cooperatives i els cellers. I aquests cellers, als dècades del 70, apenes arribaven a les dues xifres. O sigui, la majoria eren cooperatives. O sigui, que eren molts pocs realment els que embotellessin i que tinguessin una marca. D'acord.
Era, diguéssim, una sede de Rioja, no?, per aprofitar altres tipus de vins i no fer, doncs, potser vins de gran qualitat, en la qual el vino havia adquirit un gran prestigi. Abans de donar pas al que era avui en dia, el que és avui en dia, la Ribera del Duero es dividia en dos territoris. La Ribera de Burgos...
que la capital era Aranda del Duero, i la zona de Peñafiel ha fachado el dit. Bueno, vallado el dit, perdona, que me he confós. A veure si ens tiraran al programa. És broma, és broma. A la ribera de Burgos era molt típic el Clarete, un vi que és un rosat en la teoria, però que té un color roig. I a la zona de Peñafiel el vi negre era l'estrella.
Diguéssim, no sé si veus el mapa, que la Ribera del Duero està entre dins de Sòria, Burgos, Valladolid, Segovia, entre aquests jocs. Sí, creuen una mica totes aquestes províncies. Per aquestes províncies, per la zona on passa el Duero, diguéssim que és on està la Déu. Molt bé.
Una dada bastant curiosa de com estava en el passat considerat el vi de la Ribera del Duero és que a la ciutat de Burgos i a Sòria el vi més begut era el Rioja. Ostres! No era el... Se n'anaven a comprar els veïns, eh? Sí, sí, compraven els veïns i ja està. Al final no deixava de ser una sede més de la Rioja en aquella època. Bueno, mira, mira. Escolta, aquest nom de Ribera del Duero entenc que un component important és pel Duero, però escolta, explica'ns una mica més per què. Per què d'aquest nom?
El nom de la Ribera Aldoro neix de la cooperativa Penyafiel, que tenia el nom de la Ribera Aldoro Cooperativa. Ah, mira. I ells, no sé si ho van fer amb un gest simbòlic o per un tema de diners, van cedir aquest nom. Van cedir el nom i aquesta cooperativa era de les poques que embotellava i tenia una marca.
La resta, com heu contat, era un mar de via granell, garrafa, d'acord, d'aquest estil. Sí, sí, d'aquest més de consum propi, podríem dir, o inclús consum de restauració, no?, i prou. Sí, un consum molt local. Exacte, molt local. Mira, a casa, doncs, tinc una garrafa,
Sí, clar, em faig el meu propi vi amb garrafa i vaig barri. O el vinc a buscar i m'ho veig així, saps? També queden alguns jocs que es fan molt, això, el de comprar el vi a graner i amb garrafa i tal, veus? I, escolta, aleshores, la Ribera del Duero, quan comença a ser una zona amb vins importants, amb vins emblemàtics, com aquest Vega Sicília que parlàvem? Durant els anys 80...
la marca Tinto de Pesquera, et sona aquesta? No gaire, eh? Es va convertir en el canvi de paradigma del Ribera, pel seu color més fosc i corpulent, que era diferent a l'estil de La Rioja, que era el que es feia a la Ribera, o sigui, diguéssim, que va canviar a l'estil predeterminat que tenia el Ribera. En el seu dia, l'alcalde de Pesquera, de Duero, que és el municipi, un pertany,
va autoritzar el celler a posar el nom de localitat a les etiquetes. Això no és alguna cosa molt habitual, no tothom li deixa fer això. I aquest vi va ser un dels primers referents internacionals de la Ribera del Tuero. Per tant, amb això comença tot, podríem dir.
Sí, va ser un dels pioners. O sigui, va ser... Podríem dir també el primer gran referent dins de la zona. Sí, va ser... Que estaves parlant abans del Bill Gates, potser, o del Windows? Sí, sí, sí. Va ser una mica el Bill Gates. I aquesta comparació és bona, eh? El Bill Gates de Ribera del Duero. I ara parlaré del Steve Jobs. Vale.
Que, bueno, un dels altres referents va ser el Vegas Sicília, no? El Vegas Sicília seria com Apple, que és caríssim, no? Un celler amb població pròpia, amb... Bueno, això abans, eh? Diguéssim, o sigui, per entendre'ns com era Vegas Sicília, era un celler amb població pròpia, amb un cura que feia a missa...
i també una escola pública. Diguéssim que ho teníem tot, que donava menjar pràcticament a tot el poble, i en alguns mapes apareixia com a terme municipal. A Sicília no era sols un celler, sinó que era un terme municipal. Ostres, vale, vale. Sí, molt gran. A finals dels anys 80, el celler fa un pas endavant, inverteix més de dos milions, o sigui, 400 milions i pico de pessetes de l'època. Brutal.
en la reforma de les instal·lacions del celler i de la vinya. Això pot semblar poc, però a la dècada dels 80 són molts diners que es van invertir en aquest celler. En concret, era la família Álvarez que tenia molt, molt clar que volia ser admirada no per la quantitat, sinó per la qualitat. I va ser un referent a tot el món de l'especialització de vendre el vi com una obra d'art o una edició limitada.
avui en dia hi ha marques que també realitzen aquestes estratègies com diguéssim no vendre ampolles no vendre 75.000 que ara diré que venen 75.000 a un preu que és bastant elevat sinó potser vendre sols 5.000 ampolles d'aquella varietat en aquella finca que donen un vi exclusiu i molt bo
Sí, sí, al final és la llei de l'oferta i de la demanda, no? Si fas una petita col·lecció de vins, no?, amb poquetes ampolles, doncs dones més valor i això és el que pretenien, no? Sí, i també d'aquella anyada, etc. I allò, doncs, ho venien a... feien molt bona qualitat i ho venien a un preu bastant elevat i la gent està disposat a fer-ho.
Per tant, podem dir que van ser una mica uns mestres del màrqueting, no? Sí, i encara ho són, perquè encara no està a l'abast dels altres multars al nostre país el que fan ells, que venen 75.000 ampolles a 300 euros. Ostres. A 300 euros la unitat. Bueno, si féssim matemàtiques... A veure què te les faig, toca el culo.
Sí, quan ho calculis et donaràs compte que aquesta gent de diners no va malament. 75.000, eh? Sí. Per 300 euros són, bueno, uns 22 milions i mig. Poca cosa, no, Jordi? No està mal, calderia, no? Actualment té més cellers a parts, o sigui, diguéssim que ja té un grup, no?, perquè hem vist, no?, d'aquesta calderia que treu.
en els quals tenen un preu, en alguns, una mica més econòmic i més accessible per altres tipus de consumidors. Molt bé. I entenc que no és tot això la Ribera del Doror. La Ribera del Doror és molt més que Vega Sicília, que suposo que ho parlarem una mica més endavant. Però primer fem aquí la pausa tradicional i anem amb una cançó. Avui, que toca...
Una persona que va intentar comprar vega Sicilia. Per això ho he posat. O sigui, va intentar comprar el celler en si, no? Sí, sí, sí. Això passa amb famosos perquè comprar un celler i fer-tu el teu vi et dona com cert prestigi en esferes socials i quedes com un tio que en sap per la gent snob. Això ho ha fet a Iniesta.
ell va crear com la seva pròpia els vits no són molt bons pel que m'han dit el que m'han dit també és que són bastant dolents doncs aquest home recentment ha sigut notícia per no coses molt bones sinó per abús de poder
I és una figura que jo crec que la majoria coneixem. Portar la cançó, la cançó està molt bé. Al final hem de separar la persona de l'artista. Sí, doncs aquesta persona que va intentar comprar Vega Sicília va ser Julio Iglesias. Per tant, anem amb Soy un truant, Soy un senyor. Ja ho dic tot. A veure, va...
Confieso que a veces soy cuerdo y a veces loco Y amo así la vida y tomo de todo un poco Me gustan las mujeres, me gusta el vino Y si tengo que olvidarlas bebo y olvido Mujeres en mi vida hubo que me quisieron Pero he de confesar que otras también me hirieron
pero de cada momento que yo he vivido saqué sin perjudicar el mejor partido y es que yo amo la vida y amo el amor soy un trubán, soy un señor algo bohemio y soñador y es que yo
Amo la vida y amo la vida
Doncs això és Julio Iglesias, que va intentar comprar a Vega Sicília, però no ho va aconseguir. Julio Iglesias, molt bon cantant, molt bon artista, com a persona, no ho sé, que ho digui la justícia. Jo no m'hi mullo, que ho digui la justícia i ja veurem com acaba tot aquest enrenou. Però si a mi també m'agrada una mica separar l'artista de la persona, perquè potser la persona és una mica deleznable, no que hi va anar en castellà, però la música s'ha de reconèixer que és bona. És bona, és bona. Bueno, també hi ha una imatge molt mítica...
que no té tant a veure amb Vega Sicília, però és que al Julio s'estaven passant un xateou, la Fitros Child, que diuen que és de l'any 82, i aquests vins, bàsicament, valen com 10.000 euros. Poden estar picats, eh? Sí, sí, clar, perquè són tan antics, no? Són tan antics que es poden picar. Això no els diguis a aquesta gent que els compra. La gràcia d'aquesta imatge, perquè la comentem per qui no l'estigui veient, evidentment,
és que Julio Iglesias va al seu jet privat, fotent-se un Chateau Lafite, Rothschild aquest, com es digui, que val 10.000 euros, i amb què ho està acompanyant? Amb un KFC, amb un cubell de KFC, que podríem dir que és la cosa més comuna o més vulgar, podríem dir inclús, i ho està maridant amb un vi que val 10.000 euros. Aquesta és una de les grans imatges de Julio Iglesias. Però va, tornem, ara sí, tornem a Ribera del Duero,
Quines varietats hem de destacar d'aquesta regió, Jordi? Jo destacaria sobretot la varietat Tempranillo, també coneguda com Tinta del País, Tinto Fino o Ui de Llebre aquí a Catalunya. És la varietat principal la que dona un color, aroma i cos característic als vins negres de la Ribera Alduero i el rei Tempranillo proporciona uns vins de fort color violeta, que ho podrem apreciar bastant bé,
I destacen els aromes de mora, que es combinen molt bé amb els fruits negres del bosc. Té un tenir, quan parlem del tenir, d'aquesta part més abstringent, doncs és sobretot estructurat i dolç. Bé, i que té una acidesa bastant mitjana, que no és...
no és ni massa àcid ni molt poc àcid. Sí, un clàssic, al final, el Trempranillo, mare meva, que no sé cap paraula, és un dels grans clàssics d'aquí, de la nostra terra, es fan molts vins, amb aquesta varietat. Amb aquesta varietat. I, escolta, Jordi, també hi ha una altra varietat que és molt característica d'aquesta zona, però que marxem del negre per anar al blanc. Exactament. Doncs parlem, en aquest cas, de la varietat principal de raïm blanc autoritzat a la zona, que és l'Albillo Mayor.
que fa un estil de vins més aromàtics, en els quals predominen les fruites de pinyol, llavor, com la poma, el préssec, de color molt subtil en copa, entre un groc palla, pàl·lit, i un pàl·lit potser més acerat.
I quan el bevem, tampoc és un vi molt, molt, molt àcid com seria el Barinho, sinó és una acidesa més mitjana, més suau. És un vi que entra molt bé en boca i que ens el podem veure com si fos aigua. El Villo Mayor, eh? Sí, el Villo Mayor. Jo n'he provat i la recomano bastant. De les millors varietats que hi ha a Espanya i dintre de la Ribera del Duro es fan grans vins amb aquesta varietat. I escolta, hem parlat de Vega Sicília, del Pingus era, has dit?
Sí, bueno, hem parlat de Vega Sicília, del Pingus l'he comentat un moment, i també de Tinto de Pesquera. Hem parlat d'aquests cellers, però anem amb una mica més. Recomana'ns algun més. Jo, si t'haig de recomanar un que he provat, és Dominio de Chaus, que bàsicament és una finca situada en un enclamament natural de la ribera del Duero, soriana, a mil metres d'altitud. Ostres, és bastant, eh?
Sí, on el risc del clima extrem, o sigui un clima més continental, obliga a una viticultura de precisió, ja que podem tenir gelades, també neu, també a l'estiu farà bastanta calor, i on es custodia la gràcia d'aquest celler que es custodia la major col·lecció de varietats ancestrals de la viticultura espanyola. I ara això us ho explico, perquè és bastant xula.
La viticultura espanyola, segons ells, i és cert, i altres viticultures, i el món de la pagacia en general, es troben un punt d'inflexió en la seva història. La pèrdua de biodiversitat intravarietal...
que bàsicament què és això? La diferència genètica entre els clones d'una mateixa varietat, o sigui que tinguem riquesa genètica amb les varietats que tenim, és l'amenaça actual que es tradueix en una pèrdua de recursos davant el canvi climàtic. Per què? Perquè, mira, potser jo tinc aquest biotip de cavernet
que no té problemes amb la calor i l'acabo perdent perquè l'he deixat anar i no l'he conservat. I ara ja no puc fer ús d'allò i amb el canvi climàtic no tindré una planta que se m'adapti. Aquestes riqueses genèntiques són característiques que podem tenir en diverses plantes que si anem conservant
que ens poden ajudar en moments molt importants, com els que són ara de canvis de clima, sobtats, o de problemes també fitosanitaris, com un any molt plujós, que plou molt, i així no haguem de tractar el CEP. Vale. Eh...
El patrimoni varietal, bàsicament, és fruit de dos mil·lenis que hem anat domesticant a la vinya. Davant d'aquesta amenaça, Domino de Chaux custodia la major col·lepció de biotips. Què són els biotips? Són les formes típiques o ancestrals.
de la vinya del món, a més de 16.000, o sigui, no són poques. Fruit del projecte de recuperació de Bassahun i del viver familiar de Pitis Navarra. O sigui, diguéssim que conjuntament no se'ls va neix sols, sinó que és una cosa bastant cooperatiu per preservar aquesta riquesa genètica i de veritats.
Molt bé, doncs escolta Jordi, a part de fer bons vins, també fan aquesta cosa, no?, de col·leccionar biotips, de cuidar una mica aquestes varietats, no?, que tenim aquí a casa nostra. Sí, jo d'aquest celler recomano tots els vins, i aquí treballem molt bé, però cal destacar un, que és el vi blanc fet amb l'alminyo mayor,
Com us he comentat abans, com és la varietat, que és molt suau, molt fàcil de veure, doncs seria descripció d'aquest vi. Aquest vi ens pot combinar amb moltíssimes coses, però jo fins i tot el recomanaria prendre el sol perquè és tan bo, és que no el vull tallar. O sigui...
El veus i entra bé, és que no fa falta posar-li res, saps d'aquelles coses que ja són bones? Tu aquest vi el vas provar a la Wine Week, potser? A la Wine Week, exactament. I aquest albillo mayor que tenen aquest seller, que no és barat, que està per 30 i escaig, perquè al final és un seller que fa poca producció, que fa poques ampolles i pràcticament són adicions limitades.
Està molt bé. Està molt, molt bé. I és molt untuós i té una frescor molt ben equilibrada que li dona unes característiques molt amables per seguir vabent aquest vi. Els seus temprenillos eren d'allò més bons. Amb el BN 33, que tenen aquests noms... Això seria el nom, no? Sí, per als biotips i aquestes coses que m'han anat explicant que són una mica més complicades per l'uller mitjà...
és molt suau i fàcil de beure, us heu d'imaginar aquests vins negres que són com un suc, tu vas bevent i entra molt fàcil, el pots caminar amb moltes coses i també tu pots fer copes i ha d'estar una mica més fred que calent, ha d'estar una temperatura potser més cap a 10 o 12 graus, o sigui, millor deixar-lo a la nevera i passar-se de fred perquè sempre la temperatura puja.
I si vols un temprenillo amb més cos, tenim el B-N69. Molt recomanable per aquest tipus de vins que busquis, doncs mira, un temprenillo més tradicional, ja no tant per combinar-lo amb menjars més forts,
Sinó perquè busquis aquella essència de, mira, com és el Temprenillo a la Ribera del Duero, com és el Temprenillo 100% tradicional, doncs el BN69, doncs és una bona representació, relació, qualitat, preu, està molt bé. I Jordi, tu has estat per aquesta zona, has estat per Ribera del Duero? No, no. Mai. Mai, mai. M'agradaria estar, eh, perquè és de... Ho tenim pendent, eh.
Perquè és de les insígnies d'Espanya. Home, és de les més conegudes. Al final, quan passem en zones de bé, Rioja, no? Les catalanes, evidentment, però ràpidament ens ve al cap Ribera del Duero. Sí, sí, totalment, totalment. Molt bé. Doncs això, Ribera del Duero, una gran D.O., que al final està molt influenciada pel pas del riu, pel Duero, que és un dels grans rius d'Espanya, i també una gran D.O., clar que sí, aquesta de Ribera del Duero.
No sé si, Jordi, vols comentar alguna última cosa més. No, ja està bé. Ja està bé, ja he descansat, he de fer-ho. Sí, no, no, avui en Rivera del Duero, sí, jo crec que ja han comentat bastant apartats. I tant que sí. Doncs escolta, Jordi, si et sembla, abans d'acomiadar-te et demanaré una cosa. Et demanaré una cançó. Una cançó. Quina cançó vols que ens acomiadem? Ostres, ara m'has pillat, eh, perquè...
No en tinc ni idea, no et sabria dir quina és. Una que estàs escoltant últimament, una que t'agradi. És que escolto molt poca música. Ah, però tu tens molta música que t'agrada. Jo què sé, una del David Bowie. Va, em sembla bé. China Girl. China Girl, aquesta ja la ben posada, va, busc una altra. Una altra del David Bowie que trobis tu per allà. Alguna, vinga. Avui no estàs inspirat. Life of Mars. Life of Mars, vinga, m'agrada Life of Mars.
Live on Mars, la busquem i la posem, clar que sí. Doncs Jordi, avui t'acomiadem amb Live on Mars. Gràcies per venir aquí una setmana més. Avui t'hem fet venir en dimarts. Sí. Horari poc habitual per tu. Sí, poc habitual. Però bé, a la setmana vinent ens retrobem dimecres. Perfecte. Gràcies per tot, Jordi. Moltes gràcies. Adeu. Adeu.
And her daddy has told her to go But her friend is nowhere to be seen Now she walks through her sunken dream To the seat with the clearest view And she's hooked to the silver screen But the film is a sad thing for For she's lived it ten times or more
She could spit in the eyes of fools as they asked her to focus on sailors fighting in the dance hall. Oh man, look at those gay men go. It's the freakiest show. Take a look at the lawmen beating up the wrong
Who's in the best selection? Is there life on Mars?
It's on America's tortured brow That Mickey Mouse has grown up a cow And now the workers have struck for fame Cause Lennon's on sale again See the mice in their million hordes From Ibiza to the Norfolk broads Blue Britannia is out of bounds
Bona nit!
Fins demà!
Gràcies.
I ara fem una petita pausa publicitària i tornem. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà...
El fum del tabac perjudica també la salut dels que no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A cada feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aproveu-ho.
i jo per tu puc, i quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Just like you.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Despert en la 98.1 FM.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El president del Parlament, Josep Rull, acaba de visitar l'Ajuntament de Manlleu per donar el condol després de l'incendi que ahir a la nit va costar la vida a cinc menors. Aquest vespre, d'aquí una hora, l'Ajuntament ha convocat un minut de silenci i està previst que hi assisteixi el president de la Generalitat, Salvador Illa. En paral·lel, la investigació sobre les causes del foc continua. Aquesta tarda s'ha confirmat que les cinc víctimes tenien entre 14 i 17 anys. Unitat mòbil a Manlleu, Ricard Lucca i Maria Costa. Bona tarda.
Bona tarda. El president del Parlament, Josep Rull, ha arribat als vols de les 5 de la tarda on l'ha rebut l'alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, en una reunió institucional que ha durat prop de mitja hora. El president Rull ha mostrat respecte i el condol per la tragèdia i han repassat quines actuacions cal fer a partir d'ara com les autòpsies a les víctimes i esbrinar les causes de l'incendi. Just després s'ha dirigit al lloc dels fets. Aquesta tarda a les 7.
Està previs un minut de silenci a la plaça Fra Bernadé, davant de l'Ajuntament de Manlleu, on hi assistirà el president de la Generalitat, Salvador Illa, a banda de més autoritats. Pel que fa a les darreres novetats de la investigació, Mossos ha confirmat a aquesta emissora que ja s'han pogut identificar totes les cinc víctimes i que eren menors d'edat d'entre 14 i 17 anys. Quatre joves anaven a l'Institut Antoni Pous i un altre a l'Institut del Ter.
La principal hipòtesi és que els 5 joves van morir per inhalació de fum per causes que encara s'estan investigant. El foc que es va originar a aquest traster es va propagar després que s'encengués un material de combustió molt ràpida. Per ara es descarta que explotés una bombona de gas d'heli, l'anomenat gas del riure, i també que hi hagués una deflagració. Unitat mòbil, Maria Costa Ricard Luque, Catalunya Ràdio Manlleu.
Més notícies amb la Montse Pujol. Localitzat un porc sengla amb pesta porcina a Sant Feliu de Llobregat, es limita l'accés al medi natural en aquest municipi. El govern mobilitzarà més recursos humans i tècnics per controlar l'expansió de la pesta. La Cambra de Comerç de Barcelona aposta perquè tornin els peatges a les autopistes i les vies d'alta capacitat de tot l'Estat. Segons l'entitat, cal un sistema de pagament que serveixi perquè s'hi facin les inversions i el manteniment. A més, hi ha autopistes com l'AP7 que operen el límit de la seva capacitat.
El dèficit d'inversió en termes de manteniment és evident, es nota en l'estat de les vies i se li ha de posar algun remei. Un altre dèficit que hi ha és de gestió pròpiament del tràfic, tot i que el saber català del trànsit està fent el que pot amb la situació que tenim a vies com per exemple l'APC, la situació és francament insostenible.
Un mes després de l'accident del tren de Dammuth, s'ha reprès el servei d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia, però en el primer dia de circulació un dels trens ha estat aturat 12 minuts, prop del punt de l'accident on van morir 46 persones. El maquinista ha avisat d'una peça solta i no ha reprès la marxa fins que han comprovat que no afectava la circulació. Tots els trajectes tornen a estar ara operatius, menys la línia Madrid-Màlaga.
Donald Trump ofereix el seu condol per la mort del líder dels drets civils dels Estats Units, Jesse Jackson, a qui ha qualificat de bon home, astut i amb molta personalitat i coratge. Jackson, mort als 84 anys, ha estat una de les grans icones de la lluita pels drets civils als Estats Units. El reverent va aspirar dos cops a la presidència del país.
Els pescadors d'Anguila Catalans i la Generalitat celebren que el Ministeri de Transició Ecològica no l'hagi declarat espècie en perill d'extinció. Al Delta de l'Ebre hi ha al voltant de 200 famílies que complementen els seus ingressos amb la pesca d'aquesta espècie. A Tarragona, Ricard Boigas.
Bona tarda, l'anguila es podrà seguir pescant i comercialitzant. El comitè de flora i fauna ha rebutjat incloure aquesta espècie en el catàleg d'espècies amenaçades en perill d'extinció. Obriran un grup de treball per elaborar més estudis abans de prendre una decisió. El director general de pesca, Antoni Espanya, celebra la decisió. Satisfets que s'hagin posat el sentit comú i d'aquí uns anys tornarem a avaluar, quan tinguéssim dades científiques fiables, si realment la població té una tendència a la baixa i quines mesures estructurals se poden aplicar.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Vespre de repesca a la Champions, a tres quarts de set, Galatasaray, Juventus, i a les 9, Benfica, Madrid, Borussia, Dortmund, Atalanta i Monaco, PSG. La jornada es pot seguir a l'exclusió digital de Catalunya Ràdio a partir de tres quarts de nou del vespre. L'Atlètic de Madrid jugarà demà al Camp del Bruges.
En embol el Granollers debuta la fase principal de la Lliga Europea a la pista de l'Elberum noruec. El partit comença 3 quarts de 7. El primer de cada grup passa directament a quarts de final i el segon i el tercer disputaran una eliminatòria prèvia. En bàsquet el Manresa ha renovat fins al 2028 l'Elex Tremenyel Reyes.
En tenis, Paula Badosa s'ha retirat per lesió de la segona ronda del torneig de Dubai. I en ciclisme, els organitzadors de la Volta Femenina han fet oficial que començarà el 3 de maig a Galícia, en un recorregut encara pendent de fer-se oficial. Fins aquí les notícies.
I ara arrenquem la segona hora del refugi i ara entrevistem el Xavi Coral, periodista, escriptor i presentació del Telenotícies Migdia de TV3.
Bona tarda, Xavi, què tal, com estàs? Molt bé, molt content de ser aquí, a més em queda molt a la vora de la tele, he crevat l'autopista i ja m'he plantat aquí, o sigui que molt bé. Molt bé, nosaltres també molt contents de tenir-te avui aquí. Una de les primeres coses que em vas dir quan et vaig contactar va ser que t'agrada molt anar a ràdios locals, per què?
Home, una mica perquè me'n recordo de quan jo estava a la tele local de Terrassa i, ostres, feia molta il·lusió el dia que venia algú que estava en els mitjans més generalistes. I trobo que, ostres, no sé, els que, si podem, els que ara estem en un lloc una mica més amunt, posa...
Doncs també donem una mica de joc a les ràdios locals, que trobo que són unes grans escoles de formació i que feu molt bona feina i poques vegades massa poc visible.
I per tant penses, home, doncs si els hi pots donar un cop de mà i doncs jo què sé, no em costa res a mi, doncs si m'ho puc combinar, tinc una gent una mica boja, però si m'ho puc combinar m'agrada. Genial, doncs molt contents d'aquesta oportunitat i una cosa, anem al principi, per què decideixes estudiar periodisme? Bé, en aquells anys ciències de la informació. Sí, mira, la veritat és que jo no soc d'aquells que tota la vida va dir que, o sigui des de petit, que va dir que volia ser periodista, no? No és una cosa supervocacional, me'n recordo perfectament del moment en què et feien fer la llista de les tres carreres que volies estudiar
i jo estava dubtant entre fer història, entre fer periodisme, no sabia quina de les dues triar i al final vaig dir, va, periodisme, perquè m'agradava molt saber el que passava pel món, m'agradava molt explicar històries, jo ja presentava els jocs florals a la meva escola.
i per tant la comunicació en general m'agradava i a part que m'agradava estar al dia de les coses, m'agradava molt llegir els diaris i, bueno, no sé, em va semblar que periodisme potser s'adaptaria una mica a aquestes inquietuds que jo tenia i mira, la vaig encertar. I tant, i tant que la vas encertar. Sempre havies volgut fer tele? Des que vas entrar a la carrera vas dir, ostres, a mi la tele em crida especialment l'atenció. Sí, i això és curiós perquè jo vaig ser, soc d'aquelles primeres generacions que hem fet tele tota la vida. O sigui, abans tothom que arribava a la tele és perquè abans havia estat a la ràdio, no? En canvi, jo ja
vaig ser dels que vaig arribar a la tele, ja havent estat sempre a la tele, jo vaig estar a la tele local de Terrassa i allà és on vaig fer, doncs, molts anys fins que vaig anar a parar a TV3. I també t'haig de dir que, esclar, els que venien de la ràdio sempre et deien, no, és que la ràdio és la comunicació més pura, és el mitjà més directe i tal. Sí que es diu això, sí. I llavors jo vaig voler provar-ho, no?, perquè no ho havia provat mai, sempre havia fet tele, ja estava presentant el Telenotícies migdia, fa molts anys quan vaig començar, i vaig demanar a la tele, a la ràdio municipal de Terrassa, de fer un programa.
Estava fent un parell d'anys un programa de ràdio en què vaig poder veure això, que és veritat que la ràdio té aquesta gràcia que pots només estar pendent del que dius, no cal que estiguis pendent de la coreografia. Bueno, ara poseu càmeres a tot arreu, les ràdios, però en general pots estar concentrat en saber de pensar que ara has d'anar a aquella càmera i després a l'altra i tal, no? Però tot i així, o sigui, és veritat que la ràdio és molt xula i em va agradar molt passar-hi, però crec que la tele és imbatible, o sigui, el fet que puguis jugar amb la imatge, ostres, et dona una capacitat d'arribar a l'espectador molt més potent. Sí, clar, evidentment.
i totes les imatges que pots ensenyar al final. Exacte, perquè si l'objectiu és que l'espectador acabi fent-se una idea de què és allò que ha passat, diguéssim, amb l'ajuda de la imatge, doncs tens molt de guanyar. Molt bé, sempre has defensat molt la ràdio local, això que comentaves, la tele de Terrassa, que et va donar aquesta oportunitat, i això al final és perquè és escola, oi?
És una escola meravellosa, o sigui, a la carrera estudies molta teoria i està molt bé, l'has de fer, jo soc un defensor de fer la carrera, però hi ha tanta gent que fa la carrera que després a l'hora de fer les pràctiques sempre acaben sent massa poques. I en canvi el que permeten els mitjans municipals, els mitjans locals, és poder practicar gairebé tot, o sigui, fas tots els papers de l'auca en una ràdio local o en una tele local, i això...
És una formació extraordinària que després et serveix de base perquè quan arribes amb un mitjà una mica més gran, doncs ja tens una experiència que et serveix per poder-te defensar. Una mica els engranatges. Exacte, jo me'n recordo, per exemple, que vaig fer a la beca a TV3 amb companys meus que havien fet la carrera que no havien estat en un mitjà local. Jo vaig compaginar tota la carrera amb la televisió de Terrassa, no? I clar, en el moment que vaig arribar a TV3, en el moment que ja plegàvem de la beca, va haver-hi una baixa i volien que algun dels becaris es quedés, no?
I em van triar a mi perquè jo ja feia molts més anys que estava acostumat a sortir al carrer i a fer coses, i en canvi els meus companys havien fet una molt bona carrera, però els faltava aquesta part de pràctica. Per tant, jo soc molt defensor dels mitjans locals per això, per l'escola que són. Molt bé, i justament per això el 1995 tu entres a TV3, amb només 24 anys, diria, i el 1997 comences ja a presentar Telenotícies, la
cosa va ràpid. Sí, la veritat és que vaig tenir una mica de sort, també s'ha de comptar amb la sort, a part que estigui. O sigui, tu has d'estar molt preparat per quan arribi el moment que tinguis un cop de sort. Jo sempre dic que la sort és treballada, no? Totalment, l'has de treballar. Perquè, a veure, sí que és veritat que pot ser que algú treballi molt i no et trobi mai aquell moment, no? Però ha de ser per molt que no t'arribi aquell moment si tu has treballat. I a la tele...
normalment, o sigui, periòdicament, vaja, es fan una mena de càstings interns per veure si hi ha algú a la redacció que en un moment donat podria presentar alguna cosa. I jo em vaig presentar aquests càstings i va haver-hi un moment, un mes d'agost, que s'havia de fer una substitució del presentador del Telenotis, que llavors es feia molt a la nit, a l'una de la matinada, que ara ja no el tenim, però... I en aquell moment em van dir, hosti, doncs el faràs tu, aquest agost, no? I, per tant, aquí vaig començar a presentar
I després, quan va acabar l'estiu, aquell presentador ja no va tornar, perquè ja li vam donar una altra cosa, i ja m'hi vaig quedar jo, i a partir d'aquí ja no vaig deixar de presentar-me més. Molt bé, sí, sí, van estar molts anys, van ser anys fins al 2009, ininterrompudament els Telenotícies, presentant diversos, al nit, al migdia, al cap de setmanes... Com era això? Com van ser aquests primers anys? Home...
primer de tot et cau com una mena de responsabilitat a sobre que et deixa allò molt paralitzat, no?, una mica. Jo venia de presentar molts anys a la televisió de Terrassa, però recordo que el primer de Telenotícies que vaig fer a TV3, ostres, en aquell moment... O sigui, a tot arreu tens responsabilitat, eh? A la televisió de Terrassa també tenies responsabilitat. Però, clar, de cop i volta passes que et vegin els teus veïns que et vegin tot Catalunya, no? I això, vulguis o no, et pesa molt. Jo me'n recordo el primer de Telenotícies que estava allà com unes taquirots
com un plat d'arròs molt garratibat, perquè m'impressionava molt. Però va estar molt bé començar el Telenotícies de la nit, perquè em va permetre foguejar-me presentant Telenotícies a TV3 i no tenint la importància que tenen els Telenotícies grossos. I llavors quan ja vaig fer el Telenotícies de la nit, tot això ja sumava.
I, per tant, la veritat és que no recordo haver patit molt el començament, els primers temps sí, però després, ostres, ja m'hi vaig anar trobant bé i la veritat és que ho he disfrutat molt sempre. I d'aquestes franges en què has estat, quina has gaudit més o quina gaudeixes més? Home, el meu telèfon és el del migdia. És veritat que els he fet tots, però el del migdia és el que he fet més i trobo que el del migdia m'agrada molt aquesta...
Aquest compte enrere, aquest contrarrellotge que és fer el Telenotícies migdia. Els altres Telenotícies jo crec que són una mica més reposats. Al cap de setmana en general l'actualitat és més reposada i al vespre tampoc ja no passen tantes coses a la tarda. Tens més estona per interpretar les informacions, que és una mica... Ara el Telenotícies vespre està molt centrat en això, en explicar les coses. En canvi, al migdia...
El que fem només és una mica parar el cop de tot el que està passant, no? Estan passant coses durant tot el matí, amb l'altre al migdia, doncs ens dediquem a informar allò pura i dura, no? Una mica, o sigui, tot el que ha passat us ho aboquem, allò, gairebé que sense haver tingut molt temps per treballar-ho, no? Però, ostres, aquesta immediatesa, aquesta això, no?, aquesta anar contra rellotge i tal, aquesta adrenalina, hòstia, és molt xula. Justament, a les redaccions el que es diu molt és, he parat el cop.
Exacte, exacte. Que t'arriba una notícia a última hora i part el cop. És que moltes vegades no podem fer res més. A veure, encara que TV3 és una televisió gran, però tenim els mitjans que tenim. I a part que, si hi ha una notícia, s'hi ha de desplaçar un equip, s'ha d'informar, ha de contrastar, ha de fer tota una sèrie de passos, que això porten un temps. Per tant, a vegades es tracta de parar el cop i després ja tindrem més temps per aprofundir-hi.
I en tot aquest temps de telenotícies, gairebé al principi, el 2001, va descobrir des del plató un dels esdeveniments més importants del segle XXI, que va ser l'atemptat de l'11S als Estats Units. Com es va viure això? Perquè, a més, era la diada d'aquí, de Catalunya, i suposo que en un 3 i no res tot va canviar.
Home, això va ser una bogeria aquell dia. Jo diria que és un dels moments més extrems de la meva carrera. Vam fer un Telenotícies que va començar a dos quarts de tres i va acabar a les nou del vespre. Per fer un Telenotícies de sis hores i mitja, si haguéssim previst que el faríem...
hauríem estat estudiant, treballant, preparant, durant moltes setmanes abans, no? I, en canvi, de cop i volta ens vam trobar que havíem d'explicar, això mateix que deies tu, una de les notícies del segle, i l'havíem d'explicar sobre la marxa tal com anava passant, no? A més, teníem, normalment, un atemptat, tu hi arribes quan ja ha passat, no? No tens les càmeres en el moment en què està passant. I, en canvi, en aquell cas, es podia retransmetre tot el que estava passant en directe, o sigui, que una mica els presentadors ens anàvem sorprenent sobre la marxa del que passava, igual que us sorpreníeu vosaltres a casa vostra, no?
Jo, ostres, ho recordo com un dia molt, molt, molt intens, molt desgastador, i en el que t'adonaves una mica d'això, d'aquesta responsabilitat que et deia que tens, perquè anaven passant moltes coses i tu havies d'intentar ordenar-ho, havies d'intentar explicar-ho, tampoc havies de deixar-te portar per l'emoció del moment, diguéssim, i posar-hi més pac a formatge, sinó intentar controlar. Clar, clar, clar.
no caure en el sensacionalisme exacte, no fer-lo sensacionalista i tal i la veritat és que va ser una experiència dur també t'has dit una cosa no l'he tornat a mirar mai més perquè jo la meva sensació és que vaig patir més que disfrutar-lo ara vist en perspectiva penso que ostres, professionalment va ser un moment molt interessant però en aquell moment va ser de notícies molt dur
I en moments com aquest, quan passen coses com aquesta, clar, el presentador ja està davant de càmera, per tant, què li toca fer? Anar llegint el teleprompter? No, en aquest cas no, perquè no hi ha temps d'escriure res, tampoc. O sigui, treballes amb la informació en brut. O sigui, recordo que els companys ens anaven entrant en el plató teletips, informacions que sortien d'agències o que sortien, jo què sé, o que informava...
El govern dels Estats Units o el que sigui, en aquell moment encara no hi havia xarxes socials, no podies estar informat permanentment com estem ara, no? I, per tant, anaves una mica a l'espera del que anava sortint dels Estats Units i que nosaltres podíem anar rebent a través de les televisions americanes, també, no? Vull dir que, hosti, havies d'anar improvisant tot el que anaves dient...
Però mantenint aquesta rigorositat que volem donar als informatius, no? I, bueno, doncs, sí, sí, ja et dic, jo crec que aquell dia em vaig curtir moltíssim com a presentador. Des de fora sona molt complicat, sí, sí. I personalment, com és fer un Telenotícies diari, que encara ho continues fent avui en dia...
Encara hi ha alguna cosa de nervis o això ja ha passat? Mira, molt poques vegades. És veritat que hi ha algun moment, per exemple, que entrem al Telenotícies que acaba de passar alguna cosa o que hi ha algun tema que està passant en aquell moment i que això també... O sigui, si hem d'improvisar... Mira, nosaltres els presentadors estem treballant des de les 9 del matí
Fins a l'hora del Telenotícies. I, per tant, totes aquelles notícies que us expliquem al 2, 4 i 3, nosaltres les hem treballat. De fet, tot el que diem ho hem escrit nosaltres. O sigui que podem improvisar sobre alguna informació, podem afegir, podem ser una notícia d'última hora, podem actualitzar. Vull dir que sabem que van aquelles informacions. I, per tant, anem tranquils a l'hora d'explicar les informacions, perquè les hem treballat. No és la primera vegada que ens les trobem.
Ara, si, per exemple, en aquell moment que comença el trenautisme o just abans acaba de passar alguna cosa, allò sí que l'adrenalia puja molt perquè no saps ben bé què hauràs d'explicar o no saps ben bé quins elements tindràs, no? I això sí que encara et provoca una certa tensió, però si no, si és un dia normal, la veritat és que ja no ens posem nerviosos, però perquè ho hem fet moltes vegades, és com
Tot, o sigui, la gent, jo què sé, el primer dia que un treballa en un forn i el primer dia que fa pa, doncs segurament també es posa nerviós per si el sortirà bé, però quan em porta 100 de pans, doncs ja no es posa tan nerviós, no? Doncs el mateix. Totalment, totalment. I has dit que això, tot el que feu vosaltres, us ho prepareu vosaltres mateixos. Com funciona això?
Mira, tot comença a les 9 del matí, fem una reunió en la que és com un mercat, hi ha uns que venen i uns que compren. Els que venen són les seccions en què es divideix la redacció de TV3, la secció d'economia, la secció de política, la secció internacional, la de Catalunya, la de societat, la d'esports, en fi, totes les temàtiques, diguéssim, hi ha algú que les representa i, per tant, ven les notícies que té del seu àmbit.
I llavors, a l'altra banda, hi ha tota gent que compra, no? Hi ha el Telenotícies que compra, hi ha el 324 que compra, hi ha la web, hi ha l'Instagram, hi ha la ràdio, hi ha l'aplicació, en fi, hi ha tota gent que compra. I, per tant, doncs anem
O sigui, partim del contingut, del que és la notícia, i cadascú d'aquests que compren l'adapta en el seu format. No és el mateix explicar una notícia en un Telenotícies que fer-ho a Instagram o que explicar-ho a la web. I per tant, anem donant forma a aquesta notícia que per tots és la mateixa, però que després us arribarà a vosaltres en diversos formats.
I per tant, nosaltres al Telenotícies comprem tot de notícies que ens sembla que aquell dia han de conformar part de la nostra escaleta i a partir d'aquí tothom treballa, els periodistes surten al carrer a cobrir la notícia, els corresponsals, és igual, treballem a través d'agència o el que sigui, i els presentadors anem fent totes aquelles introduccions que després vosaltres veieu per una mica anar mantenint el fil conductor del Telenotícies i podeu-vos adonar una mica de què és el que parlarem, allò introduir-vos a la informació, però després puguem
El periodista l'amplia. Ah, exactament. I el 2009 és un moment clau, també fas un canvi d'estil total i te'n vas a una cosa una mica més desenfrenada, com és el magazín de tardes, que va ser el divendres amb l'Espertac Paran. Com va anar això? Ho vas demanar o com es va gestar aquest canvi? Mira, això va ser molt curiós perquè jo et dic que des de l'escola, que ja presentava les coses, presentava els jocs florals, presentava els festivals a final de curs i ja anava de presentar-ho una mica. Doncs resulta que dintre de TV3, quan s'organitza una festa en què
de la redacció, eh? Una cosa informal, diguéssim, no? Però si necessita algun presentador, doncs acostumo a presentar-ho jo, també. Vale. I vam fer una festa de decumiat del Carles Francino, perquè va marxar a la SER, marxava a Madrid, i vam fer una festa en la que hi havia 400 persones, el Francino era molt estimat a la tele...
I, per tant, va ser una festa molt, molt, molt gran, no? I la vaig presentar jo. I en aquella festa, doncs, clar, passaven moltes coses i jo, doncs, ho vaig defensar no amb un to que presento a la notícia, sinó amb un altre to una mica més obert. I, al cap d'uns dies, la directora, que també hi era, que era la Mònica Terribas, que també era a la festa, em va cridar al seu despatx i em va dir, escolta,
Creiem que tens un registre que no l'has explodat encara, que és aquest registre una mica més distès, i que t'hem vist en acció a la festa aquesta. Aquella festa va ser una mica... Tothom em coneixia i tothom sap que soc una mica animat, però aquella festa va ser una mica el catalitzador d'aquell moment. I llavors em va proposar de presentar a la tarda. I la veritat és que la proposta també anava juntament a fer-la amb l'Espartac Peran, que érem molt amics, i per tant, ostres, era un carmel extraordinari.
I la veritat és que jo també valoro aquest canvi, diguéssim, d'una manera molt bona, perquè em va donar en aquell moment molta motivació, un aire molt diferent, em va permetre fer una altra cosa molt més, posant-hi molt més de la meva personalitat. Amunt de la notícia no hi poses tant de la teva personalitat, perquè...
Es tracta d'explicar les informacions, no es tracta que tu sàpigues què en penso jo d'allò, sinó que jo t'explico i tu després ja traves les teves valoracions. En canvi, a la tarda en un magazin en què fas entrevistes, fas seccions, fas taules de debat, fas el que sigui, doncs, ostres, has de ser molt més tu, no? Això també la veritat és que va estar bé. Et va costar, però adaptar-te una mica? Sí, em va costar perquè jo venia de fer 11 anys al Telenotícies, i el Telenotícies és un format que està supermarcat, supertancat, superrígid, no? I en canvi allà, no? Allà demanava que sortissis una mica a ballar, no?
i la veritat és que primer em va costar, però després també m'hi vaig trobar bé i la veritat és que vam ser uns anys molt feliços. I ara, vista en retrospectiva, què ho deixes més? El Telenotícies, l'informatiu o el màxim? Ostres, és que totes dues coses tenen les seves parts bones i no tan bones, no? Ostres, jo m'ho passo molt bé fent el turisme, m'ho vaig passar molt bé fent el divendres, però potser et diria que el medi meu natural segurament és el Telenotícies, és on estic més còmode, potser.
Malgrat tot, després de divendres, tornes al TN, tornes als informatius, però aquest cop, com a corresponsal a Brussel·les, pot ser que el de Brussel·les sigui un dels corresponsals amb més feina? Jo crec que sí, perquè, bueno, ho vaig notar, diguéssim, sentit, però sí que és veritat que a Brussel·les hi ha
Tanta gent que fa coses, no? Hi ha tantes institucions, totes les institucions europees, però llavors hi ha el OTAN, hi ha els Tribunals de Justícia de la Unió Europea, és igual, hi ha el Parlament, hi ha tanta gent que fa coses que no pares mai, no pares mai, no pares mai. És un generador de notícies extraordinari. Però és que, a més a més, a mi, quan hi vaig arribar, al cap de poc, em va tocar rebre el govern a l'exili.
I llavors, a tota la informació europea que jo ja havia de gestionar, a més a més, havia de també parlar del govern que s'havia exiliat allà a la capital belga, i per tant se'm va doblar la feina, de cop i volta Brussel·les es va convertir gairebé en una segona capital de Catalunya. Sí, sí, totalment.
I per tant, realment va ser bastant extenuant, però també t'haig de dir, molt interessant, perquè estaves molt a prop dels protagonistes d'una informació que era molt rellevant per Catalunya, i tu tenies la possibilitat d'explicar-ho, vull dir que va estar molt bé.
I ara una pregunta, a Europa, dins de la Unió Europea, tu vas veure, vas sentir en algun moment que es creia que la independència de Catalunya podria arribar o realment mai es va contemplar? No, o sigui, a veure, hi havia dos nivells a la Unió Europea, el nivell
de cara en fora, i el nivell de cara en fora sempre va ser, això és un problema intern d'Espanya, això s'ho ha de gestionar Espanya, nosaltres no podem entrar a valorar el que passa dintre d'un país, per tant, oficialment sempre era aquesta, i extraoficialment sí que hi havia molt d'interès per saber què és el que estava passant, per seguir-ho de prop, per intentar entendre per què de cop i volta Catalunya havia agafat aquesta via de la independència d'una forma massiva.
I llavors, jo no crec que la Unió Europea... La Unió Europea és un club d'estats i per tant els governs es protegeixen entre ells i en aquell moment Espanya va demanar l'ajuda a la resta de governs i la resta de governs li van donar, no? Però sí que en algun moment la Unió Europea va fer alguna cosa, algun gest, algun tal, va, no sé, pressionar Espanya perquè...
perquè intentés rebaixar en alguns moments de molta tensió o perquè donés explicacions sobre algunes coses, vull dir que sí que van haver-hi diversos nivells, però jo crec que com a Unió Europea crec que mai de la vida van arribar a pensar que arribaria la independència.
I això de fer de corresponsal era una espineta que tenies clavada i ho has demanat. Sí. Jo crec que quan estudies periodisme, no ho sé, vaja tu si et va passar, però a la carrera, quan tractes totes les diverses formes de periodisme que podràs fer el dia que exerceixis, la de corresponsal és sempre la que sembla la més... La més apassionant, no? Sí, exacte, perquè estaràs en contacte amb una altra cultura, amb un altre món i hauràs de ser el que explicaràs a Catalunya, en aquest cas, el que passa allà. Això és
És emocionant, no? Jo sí que sempre, vaja, ho havia demanat moltes vegades de poder marxar de corresponsal, però un cop entres a la roda de presentadors, si més o menys ho fas bé, costa una mica de sortir-ne, no? Però, mira, va haver-hi un moment en què es va acabar un programa que feia, de cop i volta va sortir a Brussel·les, jo vaig demanar-ho, en aquell moment tampoc no tenien un altre programa on posar-me, no?
i bueno van cuix dir les coses i me n'hi vaig anar i la veritat és que l'experiència va ser extraordinària i ara anem ja cap a l'actualitat estàs presentant com hem dit al Telenotícies migdia una temporada que aquesta ha sigut mogudeta amb canvi d'imatge, també canvi de companya com està anant tot això?
Molt bé, molt bé. La veritat és que els canvis costen per nosaltres internament i per la gent, sobretot, a l'hora de veure-ho. Vull dir, ja ens hi acostumarem. Clar, els telenotícies anteriors vam tenir uns platós, que no me'n recordo, però vam durar 12 o 13 anys, no sé, molts, no? Per tant, estàvem tots molt acostumats a aquell telenotícies i aquest, doncs, bueno, l'hem hagut de posar en marxa, l'hem hagut d'aprendre a fer funcionar nosaltres i la gent també s'ha hagut d'acostumar a veure'ns en un nou escenari, no? Però t'haig de dir que ara que ja portem uns mesos, doncs, la...
La valoració, diguéssim, és molt bona i ho demostren les audiències que no han baixat, sinó que han pujat encara més. Vull dir que, per tant, amb això estem molt contents. I això, des del canvi de parella, doncs també molt bé. Esclar, jo amb la Raquel érem com un matrimoni, no? Fèiem molts anys, som molt amics, fèiem molts anys que treballàvem junts i, per tant...
doncs ja teníem una relació, doncs, gairebé que anava sense que ens hi fixéssim, no? Anava per inèrcia gairebé, no? I ara, doncs, amb l'Anna Garnatxa estem superbé i ens portem molt bé i tal, però encara no hem arribat a aquest nivell de complicitat, diguéssim, que teníem amb la Raquel, però ja hi arribarem. I tant, això ho dona el temps, i tant que sí. Al principi és el que tu deies, no va haver-hi molta queixa amb el canvi d'imatge, però bé, jo crec que la gent ara ja s'ha adaptat, al final és el que tu deies, al final qualsevol canvi costa, però és que ara ja ni te'n recordes gairebé de com era la Maria Plató. Sí, exactament, exactament, però
És veritat que aquest, diguéssim, té molts més elements, diguéssim, no? Imputs, no? Sí, clar, moltes pantalles, molts titulars, moltes coses, i per tant també demana, ostres, una mica més de concentració, potser, no?, a l'hora d'afrontar-lo i de veure'l.
Però està bé, jo crec que ens està donant molt bons resultats. I jo crec que això és una mica més opinió personal. Jo crec que en els últims anys el TN està canviant una miqueta també en la forma en què comuniqueu, no? És una cosa una mica menys rígida. També, per exemple, ho veig molt, ho noto molt en una cosa que m'agrada molt.
que és aquesta miniconversa que teniu a vegades, just abans de fer el temps, entre tots els presentadors, jo crec que es nota aquesta intenció de fer-ho més amable. Jo t'he de dir que abans els presentadors de la notícia eren com uns senyors que donaven una lliçó magistral, diguéssim, i que eren infal·libles, i que creaven una distància molt grossa amb l'espectador. Ara cada vegada es tendeix més a la naturalitat, a la proximitat, i per tant...
que el presentador te'l pugui sentir proper i veure que és algú com tu, en realitat, perquè només el que passa és que l'única diferència que hi ha entre la meva feina i la d'una altra és que la meva la veu molta gent, però és tant o menys important que la que fa qualsevol altra. Però donar aquesta idea de que som com vosaltres, que estem aquí treballant i ara anirem a dinar...
I avui, per exemple, jo què sé, en el Telenotícies jo he dit que feia fred en el plató, perquè avui feia molt fred en el plató perquè no sé què ha passat amb l'aire condicionat. Doncs poder-ho comentar està bé. I a més jo també vaig ser una mica l'instigador de fer això. I ja es nota, des de la pantalla es nota. Sí, perquè jo també havia passat pel divendres, havia fet el magazín de la tarda, i allà també la gent m'havia vist fer coses molt rares. Ara tampoc era molt lògic que de cop i volta, que era algú que era així, més deixat anar, de cop i volta, em estigués tota l'estona comprimit, no?
Això no vol dir que hagis de donar les informacions. Totes les informacions es donen seriosament i es donen amb el rigor que demanen i tal, però al final de tot, quan ja estem dient adéu, els homes ens podem permetre. I tenim l'avantatge que el Mauri té aquest cap científic que llavors sempre acaba sortint per una banda o una altra i per tant és gràcies. La veritat és que dona molt de joc. I parlem una mica de canvis, perquè tu portes molts anys d'interès del sector. Com ha canviat el periodisme en aquests 30 anys?
Ostres, doncs molt, ha canviat molt, perquè, mira, jo et diria que, a part que hem guanyat tecnològicament d'una manera extraordinària, abans per sortir al carrer a fer una informació necessitaves una quantitat de trastos extraordinària, gairebé que havies de sortir amb un camió, i ara, en canvi, sortim al carrer amb uns elements supercòmodes, superpràctics, i que ens permeten, a més, fer connexions en directe des de qualsevol lloc, sense necessitar una unitat mòbil, com abans necessitaves cada vegada que havies de fer una connexió en directe.
Això dona molta força i moltes possibilitats de fer coses. Per tant, tecnològicament hem guanyat, hem guanyat també amb això, amb el to, amb la proximitat, amb la manera d'explicar les coses, que la gent ens entengui més fàcilment, hem guanyat explicant, volem que el públic...
entengui el context d'allò, que pugui saber d'on va, d'on ve i que tingui la confiança, diguéssim, que li estem explicant amb tots els elements que confereixen en aquella notícia. Vull dir que jo crec que hem millorat la manera d'explicar les coses. I després, bueno, ens ha sortit molta competència, no?, els mitjans de comunicació.
perquè tothom amb un telèfon mòbil es pot convertir en un generador d'informació. I això sí que en algun moment crea unes tensions, no volia dir tant tensió, però sí que crea algunes disfuncions, perquè no és el mateix que expliquem una cosa a TV3 que ho expliqui algú a Twitter i que es digui Peico de los Palotes. Sí, sí, sí.
Clar, que potser el que veiem a les xarxes no té tant filtratge. Exacte, o sigui, no està treballat com hem treballat nosaltres. Per tant, això és el que una mica... Està molt bé que s'hagi democratitzat la informació i que per tant tothom pugui generar informacions. Jo l'únic que demano a l'espectador, diguéssim, és...
És que sigui una mica crític amb el que llegeix d'on ho llegeix, diguéssim, no? Exacte. Això que dèiem, no? O sigui, nosaltres... Tens la confiança que aquesta informació, o sigui, l'ha treballat un equip de periodistes que l'ha contrastat, que l'ha contextualitzat, que li ha aplicat els criteris periodístics, no? I, per tant, jo què sé, pots, doncs, jo què sé, tenir la certesa, no?, d'aquest... Estan intentant acostar al màxim, doncs, al que ha sigut la realitat, no?
I en canvi hi ha altra gent que intenta barrejar-hi notícies, o sigui informacions que no són reals o que no són mig veritats o el que sigui. Per tant, això s'ha de vigilar. Molt bé, sí, exactament. I com es combata? Com hem de combatre l'espectador? Com ha de combatre l'espectador l'oigent aquest periodisme brossa o aquest periodisme que té fake news? Clar, jo ja et dic, o sigui, crec que el menú que tu consumeixes d'informativa, però ha de ser variat. Està molt bé que sigui variat.
I per tant està bé veure punts de vista diferents i no només que vagis amb TV3 amb tot el que diu TV3 està bé, que vegis altres coses com es diuen i com s'expliquen i tal. I per tant tu et conformes una opinió en funció del que vulguis, però crec que sí que hem de ser una mica exigents amb qui ens dona aquella informació i amb com ha estat treballada aquella informació.
I crec que els mitjans tradicionals sí que podem donar una seguretat que aquella informació ha estat tractada d'una manera que, per tant, és creïble. I, en canvi, hi ha molts d'altres emisors de notícies que no ho són tant. Sí, jo el que he detectat inclús amb els meus amics és que falta contrastar notícies perquè al final veus una cosa...
I te la creus i no. Te la creus a la primera. I ara ja no només és que et creguis on el contingut de la informació, sinó que ara les imatges ja poden ser inventades, no? I és que realment costarà molt, eh? Sí, sí, el deepfake, sí. Clar, saber que és... Justament avui ha sigut notícia. Sí, exactament. Saber què és veritat i què no és veritat, què ha estat creat de forma artificial o què no...
Ostres, això costarà, però jo veig que també els governs s'hi estan posant i també estan començant a exigir les plataformes que clarifiquin quan una informació és veritat i quan una informació és inventada o és creada artificialment, perquè això ajudarà molt a la gent. I per últim, que no m'ho vull deixar, també ets escriptor, vas escriure A prendre esquiva bales, on reculls el testimoni del teu avi, que va estar a l'exili. Això també era una altra de les teves espinetes, a escriure un llibre? Bueno, mira, jo, o sigui, és que aquesta història que la va ser molt curiosa perquè...
Fa, doncs, jo què sé, gairebé 30 anys, no?, que el meu avi ens va, de cop i volta un dia, ens va dir que havia fet unes memòries, no?, i ens les va donar a la família. I jo des de llavors, diguéssim que... I allà vam veure que havia documentat cada dia el que li havia passat durant la Guerra Civil, després durant l'exili a França, i després, doncs, li van fer un consell de guerra i el van enviar amb una mena de camp de concentració, camp de treball a Melilla, no? Doncs durant aquests 7 anys va estar escrivint cada dia tot el que li passava, i tota aquesta informació la va guardar
tota la vida i al final quan tenia 80 anys ens la va donar, la va passar net, aquells paperets que havia guardat, doncs els va passar net i ens els va donar. I jo sempre havia pensat que si ell va fer aquest esforç, que tot això quedés constància de no oblidar-se de tot el que estava vivint i de tot el que estaven sacrificant aquella generació...
doncs jo li podia donar d'alguna manera un altaveu i explicar la seva història, que és també la història de tants altres avis que van viure una situació semblant i que potser no van poder explicar perquè no van tornar o perquè no van poder o per la por o pel trauma o pel que fos. I per tant, doncs sí, era una espineta que jo tenia clavada i es tractava de donar-li forma a aquesta mena de dietari que va deixar el meu avi i ha anat molt bé i estic molt content.
I tant. Doncs ara sí, Xavi, passem al darrer bloc de l'entrevista. Anem amb unes preguntes més ràpides, més, bueno, més això, més rapidetes. Aquestes que fan por. Sí, d'escollir una miqueta. A veure. La primera és, tenen antic o tenen actual? Tenen actual. Perioïsme de carrer o de plató?
Mira, he fet les dues coses i totes les dues coses són molt interessants, però si em dius així que te n'haig de dir una de ràpida, plató. Jo estic molt acostumat al plató i estic molt còmode. Ara sí, la que està esperant molta gent, Anna Garnatja o Racassans. Hòstia, aquesta té molt mala llet, eh? Sí, té molt mala llet. Perquè, home, costa de triar, però esclar...
L'Anna segur que no s'enfadarà si dic la Raquel, perquè hem viscut junts gairebé tota la vida, portem unes trajectòries molt semblants, i en aquest moment em sento més casat amb la Raquel que no amb l'Anna, però hi ha problema que treballarem molt junts segurament amb l'Anna. I tant que sí. Si et diguessin que no pots fer més TN, què faries?
Ostres, doncs no ho sé, perquè em veig capaç de fer moltes coses. O sigui, jo cada matí arribo a la tele amb ganes de treballar i, per tant, ara estic fent l'altalenotícies. Això és una sort, eh? Sí, jo penso que vaig allà per treballar i, per tant, arribo amb ganes de treballar. Vull treballar. I, per tant, si no és fent l'altalenotícies, doncs que un dia s'acabés per alguna cosa...
doncs, no ho sé, el que haguessin de fer, doncs jo ho faria amb les mateixes ganes de treballar, perquè, a més, sóc dels que penso que, tal com un dia em van posar a presentar, hi haurà un dia que em trauran de presentar, no?, perquè això és llei de vida, jo fa molts anys que presento, i, per tant, és lògic que hi haurà algun dia que això s'acabarà, doncs, el dia que s'acabi, faré una altra cosa. Molt bé. I el que més m'agrada de la tele és...
Mira, jo trobo la força de la imatge, la possibilitat que tenim de portar-vos a casa coses que passen a tot el món, les més pròximes i les més llunyanes, i aquesta possibilitat que ho vegis,
que vegis el que està passant i que a més et donin prou elements per interpretar-ho, per entendre-ho, per veure d'on ve, per veure d'on va, per quin és el context, perquè et doni veu els protagonistes. Jo crec que és un mitjà imbatible. I el que no suporto de la tele és...
Bueno, hi ha coses que no suporto de la tele, jo crec que a TV3 no ho fem, diguéssim, però sí que a vegades, veient altres programes d'altres cadenes, aquesta lleugeresa amb la que a vegades es tracten segons quins temes, aquesta...
gruïsme, no? De convertir informacions en fer-les més escandaloses o més estripades del que són, no? Qualsevol cosa, no? Perquè a vegades t'expliquen una notícia que és molt seriosa però te la venen d'una manera que, hosti, que és molt intencionada o que vol només cridar-te l'atenció, no? I això és un tipus de comunicació que no m'agrada.
Molt bé, Xavier. Doncs moltes gràcies per venir aquí al Refugi de Ràdio d'Esvern i que vagi molt bé i que et seguim escoltant i veien tant de temps al TN. Gràcies a vosaltres. Adeu.
I ara fem una petita pausa musical, anem amb Camila de detallets i estopa i continuem.
Camila,
Arriba sempre amb molta pressa, a mi m'emporta amunt i avall. És una capsa de sorpreses, quan ella hi és menor cessa. Quan es va mudar el meu barri, la greca va posar davant la música, tope amb el sarri, s'arri des del matí. Ja anava loca més que jo, amb el seu serpant de por ahí, a mi m'agrada estar tranquil.
M'agrada estar tranquil, però ja m'acaba engaliant. Camila, podríem anar a dormir, que potser ja no són hores dimecres a la nit. Camila, podríem...
No l'he vist ni venir. Perquè cada cop que sento el teu lai l'olà, a través del cel obert, m'entren ganes de baixar. Perquè cada cop que sento el teu lai l'olà, vindria a liar-me, però demà he d'anar.
Que anava loca, que anava loca Que la Camila sempre anava loca, que anava loca
T'espero, la vida i l'esperança. Diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso, que tot s'oblida, tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu, però m'adono que no vull. Porto massa temps cansada de demanar ballar-me. He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida.
A cagar la via. Ronyoneres amunt, Don Chugorri cantem aquí a la fresca.
I ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa d'avui. Arrenquem amb Cultura al Dia amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara, què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume, doncs molt bé, aquí estem. Bé, contenta? Sí, sí. Avui t'hem fet entrar una mica més tard, disculpa, eh? No, no, o sigui, jo igualment, o sigui, ho entenc i no passa res, jo també ho hauria fet, un honor deixar-li el meu espai. I tant que sí. Molt bé, Sara, i avui de què ens toca parlar amb tu?
Doncs mira, el tema d'actualitat és l'estrena d'una pel·lícula que va tenir lloc el 13 de febrer, el divendres. Saps de quina pel·lícula puc parlar, més o menys? Sí. Es va fer moltíssima, però... Sí, crec que sí, a veure si no acabo. Sí, a veure, digues. Cumbres borrescoses. Sí.
és aquesta. Estic al dia, estic al dia. Home, sí, és que... Com per no estar-ho, o sigui, vam fer una superpromo de setmanes, sobretot, a veure, també perquè les estrelles que hi participen, no?, la Margot Robbie i el Jacob Lord, hi tenen molt renom. Sí, sí, sí. S'entén, s'entén, però, bueno, jo ets a dir que crec que mai a la vida he portat una no-recomanació aquí a la ràdio, però jo ets a dir, aquesta... Oh! No, no, no. Ostres, això és inèdit, eh? Sí, no, el primer cop a la vida... Mira que a mi...
m'acostumen a agradar gairebé totes les pel·lícules que veig. Hi ha persones que diuen aquesta pel·lícula és dolentíssima i dic, bueno, mira, a mi m'agrada. No és que cregui que és la millor pel·lícula del món, però per passar l'estona està bé. Clar, clar, però no. No va passar, eh? També s'ha de dir que jo soc molt fan del llibre, moltíssim. Tu te l'havies llegit, per tant, eh? Sí, sí, i diversos cops. Això també influència, eh? Sí, sí, però igualment no.
I això va sortir el 13 i tu la vas anar a veure? El 13. Va, o sigui, vas anar a l'estrena, eh? Sí, sí, a l'estrena, l'estrena. I no va sortir contenta. Va, explica'ns. O sigui, jo ja sabia que no seria, en plan, el que... No seria com a llum, eh? Exacte, evidentment. Jo vaig anar principalment pels actors perquè m'encanten. Crec que són dos bons actors, tant la Margot Robbie com el Jacob Elordi. He vist moltes pel·lícules seves i totes m'han encantat. I, jolín, em va saber greu, no? De dir, hòstia, són dos actors que són molt bons i fan aquesta pel·lícula. No, no, no.
Entenc que el problema no és tant l'actoratge, sinó el text en si que és dolent. Bueno, evidentment aquests actors no concorden amb l'apariença que havien de tenir en el llibre. Per exemple, la Margot Robbie és rosa i ella fa de la Catherine i la Catherine és castanya. El personatge del Jacob Elordi, que és el Heathcliff, es diu que és racialitzat i ell és bastant blanc.
Tot i que la pel·lícula se'l posa una miqueta, una miqueta, morena, en maquillatge i tal, però és que ni es nota. Però bé, tot i així, és igual. Això sí que és veritat que ho ha criticat moltíssimes persones, però normalment, en la majoria de pel·lícules, això ja passa que els actors no concorden amb l'aparença física que acostumen a escriure els llibres, però jo a això sí que no li poso pegues, la veritat. Vale.
Però, bueno, mira, jo ja des que vaig veure el cartell que posava, o sigui, crec que posava rotllo, basada en la major història d'amor de tots, los tiempos tal, jo vaig dir, buah! Això comença malament, no? Patinava històrica, sí, sí. Això em va sortir un TikTok, dona noia que també ho deia. Sí, és que no. Moltíssimes persones confonen, no? Noi i noia. Amor. O sigui, jo no dic que no sigui una història d'amor, perquè evidentment hi ha amor...
Però no és un amor al que hagis d'aspirar, no? És un amor gòtic, o sigui, és una novel·la gòtica per on és un amor molt tòxic. Bé, és que no l'acabaria de descriure com amor, però bé, perquè s'entengui el concepte, doncs sí, és una història d'amor. Una història d'amor també pot comportar que no hi hagi amor. Exacte. És que aquí està el tema. Sí, sí.
I en aquesta història, literalment, és això. O sigui, no hi ha més. I després, també, clar, ja sabia que no anava a ser una adaptació literal, no? Ja havia vist alguna entrevista de la directora, que és la Emerald Faner, en què ella deia que no volia fer una adaptació literal, sinó que volia més bé transmetre el que ella havia sentit quan va llegir el llibre als 14 anys.
i després d'aquesta declaració sona ja una miqueta que aquesta senyora van fer el que ha volgut sí, bàsicament entre aquesta declaració i que jo ja vaig veure el tràiler que hi havia escenes molt sexualitzades vaig pensar, bueno, serà una readaptació de la història però doncs més eròtica però és que després de veure-la és que em dóna la sensació que aquesta senyora ni es va acabar el llibre ni es va entendre la primera perquè va dir agir ni se'l va acabar, o sigui és que literalment la història està incompleta
O sigui, avui vens cabrejada, Sara. Sí, sí, vinc molt cabrejada. Avui vens cabrejada. O sigui, avui també el programa és un mètode de treure el pes, no? Sí, mira, vaig anar amb una amiga que també se l'havia llegit i estàvem les dues i coincidíem tant en tot i després vam anar amb la seva germana que no s'havia llegit el llibre i va dir, ai, doncs a mi m'ha agradat. I nosaltres, que no, no pot ser perquè això és així i tal i tal. I no sé, sí, és una adaptació que no m'ha agradat gens.
Clar, per tant, potser aquí justament està la clau, no? Si no t'has vist, bueno, no t'has vist, si no t'has llegit el llibre, potser et pot arribar a agradar, però tenint en compte el llibre és una aberració. Exacte. Perquè no té res a veure, eh? Sí, totalment. I també volia dir que, clar, ella diu a l'entrevista, no? Jo me'l vaig llegir amb 14 anys. Jo crec que... Però això com ho diu ella? Ho va dir en una entrevista, entenc, no? Sí, sí.
Jo crec que a aquesta edat no pots arribar a entendre el llibre. És impossible. O sigui, hi ha moltíssims sals en el temps, hi ha personatges que tenen el mateix nom, perquè tenen fills, i aquests fills adopten els noms, però tenen uns altres cognoms. I com fan sals en el temps, et vas liant, no saps quina història estan explicant, etcètera. Jo, de fet, me'l vaig començar amb 15 anys... Clar, és que a més... Bueno, digu-se, perdó. Vale, això...
Jo me'l vaig començar amb 15 anys i el vaig haver deixat les 10 pàgines perquè no m'estava enterant de res i no va ser fins l'any següent que el vaig estudiar el batxillerat, o sigui, el llegíem tots junts, tota la classe conjunta, i la professora ens anava explicant i fins i tot va fer un mapa conceptual perquè no ens perdéssim. És un llibre complicat, per tant. Sí, és complicat. Home, és que al final és un llibre del 1847. Això s'ha de tenir en compte.
I clar, doncs aquests llibres costen d'entendre. I no és per una nena de 14 anys, com tu dius. No, exacte. Jo crec que aquesta és la principal errada, no? De dir, doncs vaig a fer això. Home, però espero, Sara, espero que se'l llegís una altra vegada per fer la pel·lícula, no?
Doncs a lo millor sí, però... Espero. Potser no ho va entendre, eh? No ho va entendre. Bueno, no ho sé. A mi aquesta directora no m'agrada gaire, l'haig de dir. L'Emerald Funnel. Sí, que té també aquesta de Saltburn i... Saltburn, no sé com saps pronunciar, no? Se'm dona molt bé l'anglès, que em pots dir. Però això, no ho sé. I és el que dic, no? O sigui, que la història està a la meitat i hi ha personatges que ni tan rols apareixen, no? En plan, els seus fills no apareixen, perquè la història cap abans que tinguin els fills
Després hi ha personatges com, per exemple, hi ha un que es diu Joseph, que és on comença el llibre. Ell és un home que s'allotja als Cims i Porrascosos, que és una casa, la casa dels Cims i Porrascosos, i allà comença la història i li comencen a explicar tot el que havia passat a la casa dècades abans. I a la pel·lícula, el Joseph és un treballador de la casa i no té sentit. Hi ha personatges que estan canviats, altres ni n'apareixen... No sé, a mi no...
I la pel·lícula es va vendre com una representació fidel del llibre? No. S'ha de dir que no. Jo ja sabia que no anava a veure. Però és que em sembla una barra, sí, igualment. Igualment, eh? Encara sabent això, igualment és massa anar-se'n, eh? Ostres, sí, jo sabia que no...
Jo quan pensava que no és fidel, és això el que he dit abans, no? Que pensava que seria com la història, però més eròtica i sexualitzada. Que això ja és un escàndol, evidentment, perquè si és una història... I ja passa més del que ens agradaria, eh? Sí, sí. Però, bueno, que depèn de com es faci, es pot fer... Es pot acceptar, eh? Sí. I, per exemple, és el que tu has dit abans, no? És una novel·la del 1847,
Llavors, és que totes aquestes escenes que surten tan sexualitzades i tal, és que no es pot ni contemplar en una novel·la d'aquella època que sigui gòtica i després, que normalment és al revés, que hauria de ser més fantasmagòric, més tan aprós i tal, no, viva l'amor.
Bueno, viva l'amor, no. Viva el sexo. És que no hi ha una altra cosa. No ho entenc, la veritat. I a més, eren unes escenes que després vaig llegir que ella ho havia fet a posta. Jo les estava veient i hi ha persones que diuen oh, sí, m'encanta, tal, no sé què, queda superbé. I jo estava incòmode veient aquelles escenes. Era com, no sé, no... Les escenes sexuals, vols dir? Sí, sí, sí. Eren, no sé, també... Les veia forçat? No forçat, però com també representa una novel·la gòtica, era com...
no acostum, o sigui, era com que ho havien venut com una història d'amor, però després era, o sigui, la major història d'amor de todos los tiempos, i després és, no sé, em feia sentir com molt incòmoda d'aquelles escenes, no sé. Sí, sí, que això és una cosa de sensacions, i si t'ho va adonar, realment, no és bona notícia. No, però bueno, que després era aquesta la intenció, pel que vaig veure, no sé, és com que és molt contradictor, saps? Sí, però en general, crec que l'opinió pública està una mica amb tu, no?
Sí. Hi ha persones que de veritat que diuen que un déu, en plan, que si tu vas allà i penses que és una altra història que no té res a veure amb això, o sigui, amb la novel·la i tal, que pots arribar a gaudir-la. Jo et dic que no, en plan, no la vaig pillar per cap lloc, de veritat, no. Clar, i a més reduir una història així, no només al sexe, però bueno, a gran part només a sexe, no? Estres, és una mica decepcionant.
que és el que hem dit abans, que és una novel·la gòtica i que hauria de ser tot el contrari. Jo dic que hauries de veure-la i cagar-te a sobre, no de por, sinó de la crueltat de la que es tracta en aquesta pel·lícula. De fet, l'Emily Bronte, que és l'autora de Cinsuars Cossos, va haver de publicar-la anònimament perquè la societat no podia concebre que una dona expliqués de tan bona manera, en plan, tan bé, com...
com podria representar també una crueltat, no? És que és una novel·la molt cruel, en veritat. Sí, sí, ara a més estic veient el film Affinity. La valoració mitjana és de 6, però també és als crítics de cinema i, bueno... I se ve, no? Va per semàfors, no? I gairebé tot és vermell, eh?
Ni tan sols amb ara. No se'n salven. No, no, no. I clar, jo crec que es perd molt el concepte del que vol representar la novel·la. Per fer una mica un resum així ràpid, evidentment sí que és una història d'amor entre la Katherine i el Heathcliff. Però comença amb un amor infantil. No saben el que és amor literalment.
I, en veritat, això es sosté perquè el Heathcliff, que és un nen al que cuiden els cims borrascosos perquè faci de treballador, bàsicament, o sigui, no el consideren com un germà ni res, no. És un treballador. I aquesta relació d'amistat-amor es consolida perquè ell compleix tots els capritxos que té la Katherine, que a mi no em cau gens bé, en plan, jo estava llegint el llibre i deia...
No en quilla ningú ve, ni els treballadors, ni els protagonistes, ni els pares, ni els veïns, ni res. És una novel·la que et fa odiar a tothom, però que gaudeixes molt llegir-la, això sí. Si estàs enfadat amb el món, aquí estàs la teva novel·la. És la teva novel·la perfecta.
Sí. Llavors, què passa? Que a la Catherine li arriba una proposta de matrimoni del veí, la qual no pot refusar perquè és superavantatjosa per ella, és un veí molt ric, tal... Vale. Llavors el Heathcliff sent com que l'ha abandonat, perquè ella quan es casa es muda, i ell és...
En aquella casa està vist com un serf i amb molt abús, el pare és un alcohòlic... Bé, a la pel·lícula és el pare, el llibre és el germà, el pare està mortal. És el que dèiem abans, que van canviant personatges i et quedes amb la boca oberta de dir... No tens res, no? Exacte, allò estàs esperant que el pare morís i de sobte sortís el germà, no sé, que estava de viatge o alguna cosa, però no va arribar a passar mai.
O sigui, llavors, clar, quan el Heathcliff té aquest sentiment que m'ha abandonat, en veritat m'estima, perquè l'he escoltat dir que m'estima, però marxo amb un altre i m'està abandonant aquí, on tan sols em peguen, abusen de mi, em tracten com un esclau. Això, pel·lícula o llibre? No, el llibre. Bé, la pel·lícula s'ho reentén. Si t'has llegit el llibre, ho entens. Si no, no s'explica, la veritat.
I ell al final ho eix i acaba de convertir-se en ric i arriba i torna a fer la seva venjança. Vale, vale, vale. Fuig, li va bé la vida, no? I torna. I d'això tracta la novel·la, la història, d'una venjança per tot el mal que li han fet, per un conflicte que no està resolt i el Heathcliff el que fa és, doncs,
A poc a poc fem putadetes, per dir-ho d'alguna manera, a la Cácerin, no? Es casa amb la seva cunyada, tal... I va fent putadetes. I això es traspassa a les següents generacions. És a dir, els fills. Perquè els fills es coneixen, perquè són veïns. I és un conflicte que... I són família, no? Perquè es casen amb la cunyada? Sí, amb la cunyada. Bé, sí, més família. Sí.
cosins, i els volen caçar i tal, o sigui, és que com que va més enllà el conflit i això la pel·lícula no es veu, perquè acaba abans que neixin els fills. Llavors jo crec que perd molt el sentit. Pel que tu has explicat, realment, de mort n'hi ha molt poc, n'hi ha molt poc, no hi ha gaire res d'amor, no? Només aquesta història del principi d'amor i després no, una història més de venjances, de tornada, més drama inclús. Sí.
Sí, sí, total, és que és d'això el que tracta fonamentalment la trama, no?, i que s'hagi vist reduïda tan poc, doncs no, no sé, clar, a mi no em va agradar la gent. No, no ens agrada, no ens agrada, no me l'ha provat, clar que no. Hi ha moltíssimes persones que han salvat la pel·lícula per l'escenografia, l'abastiment i tal, i jo dic, és que no, és que no, o sigui, no pots posar una novel·la gòtica que el color predominant sigui el vermell, el vermell que és molt intens, molt viu, i si és una novel·la gòtica hauries d'utilitzar, doncs, colors més obscurs, més fantasmagòrics,
És que no hi ha per on pillar-ho. No, no, ja està. Avui la Serra ve enfadada i ja està. I ens està arribant, ens està arribant el missatge. Almenys el que no faré segur... És veure-la. És anar a veure la pel·lícula. Mira que tampoc tenia moltes ganes, però ara 100% segur que no la veuré.
No ho sé. Jo és el que vaig comentar amb la meva amiga. Si vols fer un fanfic o inspirar-te una mica en la història... Digue'l, no? No, no tan sols digue'l, sinó pots inspirar-te en la història i posar-li un altre nom. Ah, exacte. No, per exemple... Clar, perquè el nom de la pel·lícula és tal qual el nom de l'obra. Sí, però està entre cometes.
Però no, és que posa una altra cosa, o sigui, no sé, per exemple hi ha una... Clar, pica, jo què sé, la història d'amor entre aquests dos, inspirada en tal, i ja està. Sí, hi ha una pel·lícula dels dos mils, que és la de Clules, que està inspirada en una novel·la de Jane Austen, Emma, però és que ni els personatges es diuen igual, ni el títol és igual, o sigui...
Clar, clar, clar. I hi ha maneres i maneres. Bueno, jo crec que també és una estratègia de marketing, no? Sí, totalment. Mira, gent com la Sara, pobreta, no? Va, una lectura. Anirà, pagarà 13 euros el dia de l'estrena. I no surten contents, no? Jo els dic que no la recomano, de veritat. No, no, doncs no la recomanem, clar que no la recomanem i gent del refugi, gent de Sant Jus, que ens estigui escoltant,
No aneu a veure-la. Tenim altres molt bones opcions al cinema ara mateix. Exacte, Hamnet, per exemple. L'has vist? No, però he escoltat molt bones crítiques. Hamnet, Martí Suprim... Sí, aquesta també la vull veure. Hi ha coses xules, hi ha coses xules, clar que sí. Molt bé. Serà atacat alguna cosa per dir-te, per explicar-nos? No, ja està, que no la veieu, sisplau. Si es fa per llegir la novel·la i en altres adaptacions, el 2011 està superbé i és més fidel i està molt bé i aquesta és la que us recomana la veritat.
i en canvi recomanem llegir-lo jo prefereixo llegir el llibre però si no, està l'altra opció doncs gràcies per venir Sara gràcies per una setmana més tenir-te aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern i ens retrobem com sempre la pròxima setmana la setmana vinent, així és que vagi bé, adeu
I fins aquí el programa d'avui del refugi, fins aquí el programa del dimarts. Ens retrobem com sempre demà a partir de les 5 de 5 a 7 aquí a casa vostra al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i fins molt aviat. Adeu.