I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de Tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.ufm Ràdio d'Esvern.
Avui, en el programa d'avui dilluns, ens acompanyaran els companys de l'Espai Aprendatge Servei,
els alumnes de l'Institut Sant Just i del Madre Sacramento, que ens faran viatjar pel món.
I també, a la segona hora, tindrem l'espai de foodies amb l'Anna Apoveda, la secció de cuina del programa.
I acabarem el programa d'avui dilluns amb l'Espai Aixova de Cavalls, l'Espai de Quinoterapia de Gemma Jané.
Però abans de tot això, comencem, com sempre, amb Actualitat i Música. Benvinguts!
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Sonora escridassada a Mazón en arribar a un acte a la Universitat Politècnica de València.
Un grup d'estudiants ha rebut el president valencià en crits de Mazón dimissió i pancartes amb lemes com el president a Pinquesent.
En aquest cas, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha estat rebut aquest dilluns amb una escridassada
en arribar a la Universitat Politècnica de València per assistir a la presa de possessió del seu nou rector.
La protesta l'han fet desenes d'estudiants que, entre crits, han demanat la dimissió d'Amazón
per la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024, que va deixar 228 víctimes mortals.
Reduir el cafè o deixar el gluten o els làctids pot ajudar a alleujar el dolor d'endometriosi.
L'efecte podria estar relacionat amb canvis en la microbiota intestinal, apunta un estudi de la Universitat d'Edimburg.
Restringir el consum de certs animals pot reduir el dolor que experimenten gairebé la meitat de dones amb endometriosi.
Segons revela l'estudi més important fet fins ara sobre l'impacte de la dieta sobre aquesta malaltia.
A partir d'una enquesta feta amb més de 2.000 participants de 51 països,
investigadors de la Universitat d'Edimburg han pogut observar que disminuir o abandonar el cafè i la cafeïna,
el gluten, els làctics i l'alcohol comporten millores en la qualitat de vida de les persones amb aquesta afecció.
Tens 18 anys i vols viatjar un mes gratis per a Europa?
Com pots apuntar-te al programa Discover EU?
Hi ha temps fins dimecres dia 16 i cal respondre a un qüestionari per poder optar a aconseguir una de les 35.000 places d'enguany.
Els joves nascuts entre l'1 de juliol del 2006 i el 30 de juny del 2007 poden demanar un bo per viatjar gratis per a Europa
durant un màxim d'un mes entre el juliol del 2025 i el setembre del 2026.
És una nova edició del programa de la Unió Europea Discover EU i cal apuntar-se abans del migdia del dimecres 16 d'abril
al Portal Europeu de la Joventut, omplint un formulari i responent un qüestionari.
Aquest qüestionari són preguntes de coneixements generals sobre la Unió Europea
i cal respondre-les correctament per poder entrar en la llista dels potencials seleccionats per obtenir el bo.
I acabem aquest espai de notícies, com sempre, amb les notícies a nivell municipal.
La Sant Justenca, Imma Periques, narra un abandonament matern real a licor d'aranyons.
Imma Periques, veïna de Sant Just i presidenta de la Fundació Nou Xanfra,
ha publicat la seva segona novel·la, Licor d'aranyons, amb l'editorial Trípode.
L'autora, apassionada per l'art i la literatura, torna a situar la història a la Vall d'Aran,
escenari que també va ser el de la seva primera obra, Nocturn Aranès, que ja ha arribat a la tercera edició.
En aquesta nova novel·la, Periques explora temes com l'abandonament, l'adopció i la maternitat
a través d'un relat inspirat en fets reals viscuts de prop.
Periques, ha explicat a una entrevista a Ràdio d'Esvern el significat d'aquest títol.
Mira, la primera novel·la em va costar molt, molt, molt trobar un títol, no em sortia de cap manera,
i en canvi aquest em va sortir de cop.
I és que, bé, en la trobada de la mare amb la filla que ella havia abandonat,
que ara m'estic anticipant als fets, però bé,
doncs hi ha un moment en què s'explica com a la Vall d'Aran es fa Licor d'aranyons.
I aleshores, sí, ho explica la Leo, que és la cuinera,
que és un personatge que a mi m'encanta de la novel·la.
I, a més, es basa en un personatge real...
Finalment, Inma Periques ha recordat amb efecte la presentació del llibre
a l'Ateneu de Sant Just al costat de Pilar Carceller i Marta Balada.
I seguim amb més qüestions.
Parlem ara del nou pla municipal d'acollida a persones refugiades i immigrades a Sant Just.
L'Ajuntament de Sant Just ha aprovat un nou pla municipal d'acollida a persones refugiades i immigrades.
El document elaborat amb la col·laboració d'ONG i entitats expertes
vol garantir una resposta integral, rigorosa i coordinada
a les persones que arriben al municipi fugint de conflictes armats,
situacions de pobresa o vulneracions de drets humans.
Amb aquesta eina, el consistori pretén posar els foments legals i operatius
per a l'acollida i reforçar el compromís del municipi
amb la inclusió i la defensa dels drets de tothom.
I acabem, com sempre, amb l'efemèrida del dia.
Avui, 7 d'abril, volem celebrar el Dia de la Salut
i el Dia Internacional de Reflexió sobre el genocidi comès a Urranda.
Són dies mundials que es celebren tal dia com avui, 7 d'abril.
I avui a l'espai de música del programa, a l'espai de la càpsula,
sentirem una cançó dels Beatles. Això és Here Comes the Sun.
Here Comes the Sun
Here Comes the Sun
Here Comes the Sun
Here Comes the Sun
Here Comes the Sun
And I Say
It's All Right
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Inma Rubiales és una jove autora extremenya que va néixer al març del 2002.
La seva passió per la literatura va sorgir quan només era una nena
i després de passar anys llegint les històries d'uns altres,
va decidir que ja era hora de crear les seves.
El 2019, amb només 17 anys, la seva primera novel·la va fer el salt al paper després del seu èxit en la plataforma Wattpad.
Ha publicat Un amigo gratis, Hasta que nos quedemos sin estrelles y el arte de ser nosotros.
Actualment, Inma cursa els estudis en publicitat i relacions públiques mentre treballa en les seves apassionants novel·les.
A continuació, sentim uns fragments de les seves apassionants.
A veces, tomar un camino no significa renunciar a otro.
Solo tardas más en llegar.
Y garantiza que cuando lo hagas, estarás completamente preparado.
Un amigo gratis.
Me dijo que creía que el cielo es como un espejo y que las estrellas son los reflejos de las personas que habitan en la Tierra.
Consideraba que esas luces que iluminan el firmamento por las noches no provienen del espacio, sino de nosotros.
Que son nuestras, que las tenemos dentro.
Un autor al refugí, Inma Rubiales.
Un autor al refugí, Inma Rubiales.
Un autor al refugí, Inma Rubiales.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El refugi del cinèfil!
Fins demà!
Benvinguts a El refugi del cinèfil!
Un espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals!
Avui ens endinsem en un dels grans clàssics del terror!
El doctor Frankenstein!
Una pel·lícula del 1931!
Aquesta va ser una de les pel·lícules que va definir el cinema de monstres de l'Universal i va convertir Boris Karloff en una icona del gènere.
Basada en la novel·la clàssica de Mary Shelley, el doctor Frankenstein va ser dirigida per James Whale i produïda per Universal Pictures.
Estrenada en l'any 1931, la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor.
Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars, va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles.
El film segueix el doctor Henry Frankenstein, interpretat per Colin Cliff, un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta.
Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz, aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cosos.
Però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal.
La criatura, interpretada per Boris Karloff, escapa i tot i la seva innocència inicial, provoca el caos i el terror en el poble.
Amb una estètica expressionista, el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics.
La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic.
La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes.
I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula.
Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's Alive, en veure la seva creació cobrant vida,
és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale.
I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament.
La persecució final amb els militants portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre
també ha estat una de les escenes que ha marcat a la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions.
El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de la Universal,
sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda.
La seva interpretació del monstre, amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa,
va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein.
La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein el 1935,
considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema.
Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única,
un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic.
I si ja la coneixieu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació.
I això és tot per avui, El refugi del cinèfil.
Ens retrobem en el proper episodi, amb un clàssic o amb alguna pel·lícula
que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat.
I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny,
pot tenir conseqüències inesperades.
Let us be wrong and let's begin.

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

I connectem ja amb ells, que els tenim aquí a l'estudi.
Bona tarda, família, com esteu?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música






Música




Música
Música
Música



Música




























Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
L'Ajuntament de Sant Jús ha aprovat un nou pla municipal d'acollida a persones refugiades i migrades.
El document, elaborat amb la col·laboració d'ONGs i entitats expertes,
vol garantir una resposta integral, rigorosa i coordinada a les persones que arriben al municipi i fugint de conflictes armats, situacions de pobresa o vulneracions de drets humans.
Amb aquesta eina, el Consistori pretén posar els fonaments legals i operatius per a l'acollida i reforçar el compromís del municipi amb la inclusió i la defensa dels drets de tothom.
El pla dóna continuïtat a la moció aprovada l'any 2015 en suport a la població refugiada,
així com a iniciatives per implicar la ciutadania en la xarxa de suport a les persones nouvingudes.
Sant Jús d'Esvern forma part des del 2021 del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans,
coordinat pel Fons Català de Cooperació i el Desenvolupament.
La iniciativa dóna suport i visibilitat a persones defensores dels drets humans i compta amb la participació de 30 municipis.
El Casal de Joves de Sant Jús ofereix una sessió oberta d'iniciació a l'Exxon Banting aquest divendres 11 d'abril, de 6 de la tarda a 8 del vespre, a la Sala Trobada.
L'actuïtat ha d'estar a joves d'entre 12 i 18 anys i totalment gratuïta, i forma part del cicle mensual Divendres d'Art.
La proposta permetrà experimentar amb aquesta tècnica artística centrada en el gest i el moviment, mitjançant exercicis pràctics i l'ús de materials i eines no convencionals.
Els participants podran crear una obra pròpia basada en l'espontaneïtat i l'expressió personal, sense necessitat de tenir experiència prèvia.
L'activitat busca fomentar la creativitat i l'exploració artística entre el jovent del municipi en un espai lliure i obert a la participació.
Ima Periques, veïna de Sant Just i presidenta de la Fundació Nou Xanfrà, ha publicat la seva segona novel·la, titulada Lícor d'Arañons, amb l'editorial Trípode.
L'autora, apassionada per l'art i la literatura, torna a situar la història a la Vall d'Aran, escenari també de la seva primera obra, Nocturnaranès, que ja ha arribat a la tercera edició.
En aquesta nova novel·la, Periques explora temes com l'abandonament, l'adopció i la maternitat, a través d'un relat inspirat en fets reals viscuts de prop.
La trama se centra en la relació entre una mare, Amèlia, i la filla que va abandonar, Cecília, i que posteriorament retroba.
La història toca com a punt de partida un fet real viscut per l'autora, una dona contractada per la seva mare com a ajudanta domèstica,
que va donar llum a la seva criatura a casa seva en una època en què ser mare soltera suposava un greu estigma social.
A partir d'aquesta experiència, Periques ha construït una ficció que combina memòria i creativitat
per reflexionar sobre les conseqüències emocionals de l'abandonament.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació, els informatius complets i els butlletins. Fins ara.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tarda de refugi, tarda de fudis
amb Anna Pobeda
Anna Pobeda, bona tarda
Bona tarda, Dani
Estic molt feliç d'aquesta temperatura
d'aquest solet
ja està, ja estic bé
Una passada
encara aquests dies acaben d'aprofitar
les últimes oportunitats per fer
les últimes calçotades de la temporada
que jo l'altre dia vaig fer l'última
jo crec que ja no em faré més
allò de dir el calçot ja pobre
estava a xuxurriu
una mica a xuxurriu
vaig anar a la botiga a comprar-los
i dic, mare meva, com es nota que s'està acabant la temporada
perquè, clar, ja
són els últims calçots
però bé, encara així
hem pogut fer aquest comiat
i arrencar una nova temporada
més primaveral
amb més sol, amb més hores de dia
i això també s'agraeix
i ens agrada molt
i tal
el programa d'avui cap a on l'enfocarem, Anna?
el programa d'avui l'enfocarem cap a destinacions de Setmana Santa
les més típiques
i la gastronomia que podrem trobar
en aquestes destinacions
perfecte
en la temporada anterior
ja vaig estar parlant de les tradicions de Setmana Santa
i de totes les tradicions al voltant d'Espanya
i avui porto un episodi una mica més...
bé, diferent
està dividit entre els destins que podem escollir
si són destinacions de costa
destinacions més religioses
o destins més amb caloret
o destins a l'estranger
o sigui, faig com el top ten de destinacions
on va la gent per Setmana Santa
i explicar una mica els plats típics d'aquestes destinacions
perfecte
turisme gastronòmic, ens encanta
turisme gastronòmic, exacte
espero que a algun dels oients que viatgin a algun dels llocs
li serveixi per dir
vaig anar a Setmana Santa aquí per menjar això
i ja està
vull dir a mi si a la gent li serveix això
ja, perfecte
estupendíssim
perfecte
doncs vinga, per on comencem el nostre viatge?
doncs comencem per els destins de costa
de costa Espanya
el primer destí que tenia pensat és València
que ens queda bastant a propet
no tant com la costa Brava
però ens queda a propet
i de fet és la meva destinació
ah sí, eh?
sí, sí, sí
me'n vaig a València per Setmana Santa
t'urna a preguntar
però és com a pregunta trampa
perquè si preguntes
què fas per Setmana Santa
i et diuen res
amb cara de resignació
ok, no hauria d'haver preguntat
o si et diuen
me'n vaig a Punta Cana
i dius
no hauria d'haver preguntat
exacte
és millor a vegades que de ser callat i llestos
però t'ho dic jo
t'ho dic jo
perquè ja que has tret el tema
t'ho dic jo
sí, sí
me'n vaig a València
t'he d'haver moltes ganes
veurem la ciutat de les esdes de les ciències
farem una miqueta de cultureo
perquè a mi la cultura
i tot el tema de museus m'encanta
i res
i a gaudir de València
de la seva gastronomia
perfecte
em penso que ja n'han encarregat
algun restaurant
i alguna paelleta bona
sí, exacte
perquè clar, hem d'aprofitar la paella
les paelles valencianes
home, és una tradició típica d'allà
és l'original
no diuen?
sí, sí, sí
no, no, totalment
i res, que vol dir una miqueta
de València
no he estat mai a la seva capital
no he estat mai a València
no és la primera vegada
per tant
tot el que puguis dir
podràs ser fet servir
el podré fer servir
favorablement
favorablement en el viatge
o sigui que comença a xerrar
aleshores
jo tindré un plat típic
de cada destinació
i un plat típic
de Setmana Santa
aleshores
exacte
la paella valenciana
és el plat típic
que sigues d'aprovació
sí
però
m'és molt curiós
perquè un plat típic
de Setmana Santa
que només es menja a València
o sigui
anirem repassant
com diferents plats
que es mengen
doncs al sur
són bastant extensos
o a segons quines zones
són bastant extensos
però m'ha fet gràcia
perquè aquest només és de València
per Setmana Santa
o sigui que
el proves
o el proves
i ja m'explicaràs
què tal
aleshores
es diu Pepito
però no és el Pepito
que coneixem nosaltres
també es pot anomenar
com a ximo o ximet
d'acord
doncs què és això
és un bollo
un panet
de pa
que se li treu
la molla de dins
i es farxés
del que es vulgui
el més típic
és un que porta
tonyina
amb tomàquet
oudui
aquestes coses
o sigui
és com un barrejat
anava a dir vegetal
però no
de peix
sí
però allà va per allà
que es pot consumir
per Setmana Santa
perquè recordem
que la restricció
de Setmana Santa
és la carn
d'acord
aleshores
aquest pa
aquest pa farcit
es pot farcir
del que es vulgui
també es pot farcir
de pollastres
es pot farcir
de carn
es pot farcir
del que es vulgui
però és molt típic
això
que s'avui de la molla
es farxés
del que es vulgui
després
es mulla
amb llet
i amb ou
i es fregeix
t'espluta del cap
com?
t'esperaves
aquest final
del Pepito
què ha passat
aquí
és una torrija
és un bocata
és un mix dels dos
no sé
m'ha explotat molt el cap
perquè jo no el coneixia
és super típic
valencià
per Setmana Santa
mare meva
i només es menja allà
llavors
quan he llegit
Pepito
he pensat
sí
me lo conozco
però no
al final
m'ha sorprès moltíssim
perquè és
fregit
és que estic intentant
fer-me una idea
no assimilo
encara
és una cosa molt rara
jo he vist imatges
és com una
no sé
és com una croqueta de pa
saps?
perquè el farcit
està a dins
però després
es queda com
fregit
no?
per fora
sí
és molt curiós
té molt bona pinta
aleshores
a València
es pot menjar
tant calent
com fred
també
aleshores
podem agafar
un dia
fer dos mil
Pepitos
i congelar-los
i tenir-los
per la setmana
o deixar-los a la nevera
i es pot fer
per esmorzar
o per berenar
és típic per esmorzar
però berenar
no seria
aplicable
a un àpat principal
a un dinar
o a un sopar
és com
un picoteo
perquè
és un entrapa petitet
per això es diu
ximet
del xim o ximet
que fa referència
al seu tamany
que és petitó
veig que ho estàs buscant
sí, sí
estoy ahí
estoy living
estás mirant les imatges o no?
sí, sí
és molt heavy
és com una espècie
d'empanada
recorda una mica
a les crestetes
a les empanadilles
així com
exacte
vull dir
al final no deixa de ser
algú farcit
feta amb pa
és una massa de pa
però clar
l'està sucada
amb ou
i llet
i després fregida
et dona aquesta sensació
com si
entremig d'una
croqueta
una empanada
és un matxembrat
entre mig
però m'ha semblat
molt curiós
perquè
sí que no ho coneixia
i és un plat típic
d'aquesta setmana santa
per tant
has de provar-lo
i has de venir
amb el review
fet
d'aquest plat típic
sí, sí
ja el buscaré
ja el buscaré
no et preocupis
que el buscaré
posa'm un ximet
a veure si
a veure què et diuen
a veure
em puc intentar fer
una mica l'accent
i valencià
però potser
potser
potser no s'ho prenen bé
potser surt del bar
una altra vegada
sense menjar el ximet
em poten fora
em poten fora
a mi em passa molt
que quan estic en una comunitat
autònoma
a la que porto
ja dos o tres dies
se'm queda
l'accent
i clar
a vegades
a mi també em passa això
és una mica patètic
sí, perquè intentes fer-ho
com
m'estic esforçant
però queda com
m'estic fent la conya
també has d'anar
amb una mica
de previsió
amb això
no volem fer el ridícul
no volem fer el ridícul
d'aquest ximo
d'aquest plat típic
de Setmana Santa
de València
tancaríem
el capítol de València
i marxaríem
cap a una altra destinació
ara marxem cap a Lacan
cap a Lacan
el més típic
de Lacan
per agafar força
és un plat típic
que es menja
a la costa
per agafar forces
per la Setmana Santa
que és bastant
over promising
perquè jo ho he llegit
i he pensat
saps
això és típic d'allà
m'esperava com alguna cosa més
és el pa torrat
per agafar forces
doncs no
però bé
no és un pa torrat
senzill
o simple
sinó aquest pa torrat
es fa
amb una cabeça d'alls
i una mica de bacallà
i aleshores
es fa com un entrapà
diguem
llavors seria una torrada
amb oli
es ficaria aquest bacallà
que està fet al forn
es ficaria
els alls
també fets al forn
untats
la quantitat que vulguem
es ficaria l'altra torrada
fet al forn
això és important
l'altra torrada de pa
fet al forn amb oli
i es menja com un entrapà
doncs seria
com un plat típic
que fan els pescadors
de la zona
que inclou el bacallà
que és el peix
típic
també de Setmana Santa
després explicarem per què
i és molt senzill
és molt senzill
però molt complet
al final el plat
aquest seria com el plat típic
de la carn
aquí no tenim molt més misteri
i tampoc ens allargarem molt
per tant
el deixarem aquí
perfecte
marxem a la Costa Brava
el plat típic de la Costa Brava
que a més m'agrada moltíssim
és el típic suquet de peix
no sé si l'has provat alguna vegada allà
però
allà no ho sé
jo crec que allà no l'he provat
però
però aquí a casa sí
sí exacte
aquí sí
és un plat típic de Costa
el peix al final
allà és d'una qualitat
és diferent
és una qualitat molt bona
bueno allà introdueixen també
en aquest suquet de peix
la gamba vermella
tan típica
que pot ser de Palamós
o pot ser de la Costa
al final
però s'introdueix la gamba vermella
llavors no deixa de ser
un guisat de rap
amb aquesta gamba
i un sofregit
d'alls, d'ametlles
una mica de pa i oli
val?
llavors et queda un plat
també que és molt complet
és ple de peix
no?
i a vegades califiquen
altres tipus de cloïsses
o altres tipus de peix
també en aquest suquet
i et fa un plat
com molt variat
i molt complet
a mi sempre m'agrada
suc al pa
perquè aquell suc
és brutal
per això es diu
el suquet de peix
i és un plat
que es pot menjar
perfectament
per Setmana Santa
perquè el guisat
recordem-ho
és un plat
molt calòric
però alhora
com que Setmana Santa
no fa tanta calor
com per menjar un plat
tan lleuger com l'estiu
els guisats
triunfan moltíssim
per Setmana Santa
i recordem que per Setmana Santa
fa una mica més fresqueta
les que estem tenint
últimament
però bueno
la veritat és que
estem en temperatures
molt suaus
i això et permet
doncs això
menjar un guisadet
que no sigui el sol
perquè llavors ja
et mors de calor
però es pot menjar
a qualsevol moment
del dia
ja sigui a migdia
o a la nit
ok
deixem els destins de costa
per anar als destins
més religiosos
hi ha destins
que
que s'ho prenen molt en sèrio
això de la Setmana Santa
que fan les processons
que fan
inclús aquesta austeritat
a l'hora de menjar
a l'hora de preparar els plats
tenen aquests
totes aquestes pautes
que les segueixen molt rigorosament
val
i comencem per Màlaga
aleshores
de Màlaga
el plat típic
per Setmana Santa
podríem dir
que és l'ajo blanco
val
que no sé si saps
qui és l'ajo blanco
és com una espècie de sopa
podria ser
sí
és una crema
diuen que és com
el predecessor del gazpacho
val
el que va néixer primer
llavors és una crema
que està feta
amb pa del dia anterior
amb ametlles
amb aigua freda
ametlles crues
aigua freda
all i oli
i ja està
llavors es tritura tot una miqueta
i et queda com aquesta
sí
podríem dir
una crema
una sopa freda
sí
jo no l'he provat mai
però diuen que
dins de
les receptes tradicionals
espanyoles
aquesta data
crec que
de l'època medieval
sí
té un
és una
recepta molt antiga
i que es fa servir molt
per esdeveniments així
més tradicionals
quan fan
aquestes fires
més tradicionals
que aboguen una mica
a la cuina d'abans
i tot això
també doncs
i evidentment
en els receptaris
de l'època
també és
una de les receptes
que mai pot faltar
l'ajó blanco
exacte
és un plat molt tradicional
molt senzill
és un plat
vaga sense saber-ho
perquè al final
porta ingredients
molt bàsics
sí
i és de l'època
perquè és això
parlar d'aquesta austeritat
que s'havia de fer
el menjar
dels excessos
i aquestes coses
bastant lleugera
si passem a Còrdoba
ja comencem
una mica més
les calories
i parlem
de les torrijes
allà les torrijes
són molt típiques
que al final
no deixa de ser
una llesca de pa
que es banya també
amb llet i ou
recordem el plat valencià
es banya també
amb llet i ou
i es fregeix
i després
per sobre
se'ls hi fica
sucre i canyella
llavors
també és un plat
molt senzill
que es pot fer
és vegetarià
perquè porta l'ou
però és un plat
alhora molt calòric
utilitza com a restes
de pa
que et sobren
per tant
d'aquí ve l'austeritat
i li dones
aquest punt
de
caloria
amb el
fregit
i amb el sucre
que també
com que hi havia
una austeritat
per menjar
i una restricció alimentària
tot el que fos
molt calòric
anava molt bé
per l'època
estem parlant
fa molt de temps
si passem
a Toledo
es parla
del potaje
de vigília
que és
un guisat
que també
és molt típic
de la zona
que és
com si fos
un guisat
amb cigrons
amb ongetes
seques
bacallà
alts
i espinacs
i et queda
com
si fos
un potaje
així
variat
que tal
alhora
té molt de color
perquè té verd
els espinacs
que es fan
el xup-xup
a dins del guisat
té tota aquesta part
de proteïna
amb els cigrons
amb les seques
i llavors
els pot posar
aquest bacallà
que és el peix
una altra vegada
estrella
d'aquesta Setmana Santa
i et queda un plat
tot això
de cullera
i molt complet
abans ens has dit
que ens explicaries
per què el bacallà
és un peix
tan reconegut
en el receptari
de Setmana Santa
quan acabem
la tradició espanyola
que queden molts plats
també amb bacallà
explicarem
per què el bacallà
s'utilitza
en molts plats
de Setmana Santa
perfecte
estic fent aquí
aguantar fins al final
no no no
ja em veus
que jo tinc ganes
de saber-ho
però no m'ho diràs
no ho diré encara
m'encanta
m'encanta
doncs de Toledo
marxem a una altra
destinació
deixem
deixem enrere
aquesta
destinació religiosa
també
cultural
perquè a mi Toledo
és una ciutat
que m'encanta
i si aniu
a Setmana Santa
aprofiteu
aneu a Puig de Full
jo no he anat encara
és un
parc
que està
dedicat
a l'època medieval
no sé si
el tenies ubicat
i bé
jo no he anat mai
però diuen que és
meravellós
que té uns espectacles
superxulos
i que és tot
a partir
d'això
de teatralitzacions
de l'època medieval
i que
a més
l'enclau
és que és immillorable
perquè Toledo
és preciós
que té
la seva muralla
i fora de temperatura
molt agradable
també
hi ha molta tradició
medieval
som alia la llengua
hi ha una tradició
molt medieval
i llavors
és molt bonic
veure totes aquestes tradicions
com s'han mantingut
en el temps
i com les maneren
com les
les tenen
molt arraigades
a dins del dia a dia
que tenen
aleshores
ara passem
amb destins
amb caloret
ja passem a Sevilla
de Sevilla
allà tenim
els espinacs
amb cigrons
i aquest
és un plat
que té
primer
espinacs
gairebé
el 90%
i alguns cigrons
es fa una mica
amb un sufragit
de ceba i all
però és un plat
que ells tenen
molt típic
de Setmana Santa
perquè els recorda
aquesta austeritat
aquesta
calma
a l'hora de menjar
i el no introduir
doncs això
les carns
i això
que està considerat
com un menjar
que no es pot consumir
durant la Setmana Santa
doncs
és un plat
molt senzillet
però que per Setmana Santa
a Sevilla
és un plat
molt típic
per menjar
que bé
que bé
doncs
sumem també
aquest plat
sevillà
i
seguim comentant
altres
altres
destinacions
amb els seus
receptaris típics
d'aquesta Setmana Santa
exacte
ara ens toquen
destinacions que tenen
molt de bacallà
comencem per
Lanzarote
que té
el bunyol de bacallà
boníssim
boníssim
exacte
llavors
què explicar-vos
del bunyol de bacallà
al final és el bacallà
amb l'all
a la ceba
el julivert
una mica de farineta
i ou
llavors
es dona la forma
del bunyol
la que vulguem
o la més perfecta
o la més imperfecta
i es fregeix
llavors
aquest bunyol típic
de Setmana Santa
també
incorpora el bacallà
i és una opció
també
per fer amb tapes
de fer acompanyament
o de fer
del que vulguem
d'aquest bunyol
de bacallà
estupendo
després de Lanzarote
passem
Almeria
Almeria
Almeria
em falta aquesta
sí a mi també
no he estat Almeria
però em fa gràcia
com veure
el menjar típic
que puc menjar de cada lloc
totalment
si no t'agrada el bacallà
ja l'has liat
perquè clar
vull dir
és bastant típic
sempre pots tirar els dorsos
que els dorsos sempre estan
però bueno
el bacallà també està molt present
o anar a una altra època de l'any
aleshores
el bacallà amb tomàquet
que és el típic d'Almeria
no deixa de ser
un plat
que incorpora
el bacallà
i s'acompanya
amb un sofregit
de tomàquet
ceba i all
es fa un xup-xup
amb el tomàquet
de ceba i all
i quan està tot ben fet
i tot harmonitzat
s'incorpora el bacallà
perquè faci l'últim xup-xup
és un plat també
molt senzill
al final
tots aquests plats típics
de Setmana Santa
que incorporen el bacallà
el que li volen donar
el protagonisme
doncs
és aquest bacallà
tots els guisats
que hem comentat
els bunyols
que hem comentat
de bacallà
aquest bacallà amb tomàquet
el que fa és
ressaltar la importància
o la presència
d'aquest peix
que era tan típic
per Setmana Santa
o que segueix sent tan típic
per Setmana Santa
perquè ara
han canviat moltíssim
les tradicions
ara no està tan de moda
en segons quines regions
d'Espanya
consumir aquests plats
però si parlem
de tradicions
de Setmana Santa
hem de tenir en compte
que el bacallà
és un dels elements
principals
que hi ha de ser
el bacallà
els cigrons
com hem estat comentant
d'acord
que també
és un aliment
molt proteic
que es pot incorporar
a molts plats
i també
en tema
de dolços
els dolços
per Setmana Santa
són molt importants
pel que dèiem
perquè porten
aporten
moltíssimes calories
i el que fan
és una mica
sobreportar
aquesta austeritat
del menjar
de Setmana Santa
ara arribem
al moment àlgid
del programa
el moment
on desvetllem
el gran secret
desvetllem
el gran secret
que espero que no
sigui over promising
i aleshores
per què hi ha
tant plats
d'embacallà
típics
de Setmana Santa
d'acord
perquè l'edat mitjana
hi havia escassetat
moltíssim
escassetat d'aliments
d'acord
aleshores
el peix
o l'únic peix
que estava
més present
als destins
de costa
i que els pescadors
tenien més accés
era el bacallà
aleshores
com que tampoc
hi havia neveres
i manera de conservar-lo
es va començar
a salar
aquest peix
perquè durés
molt més
i aquesta escassetat
de menjar
pogués ser
sobreportada
amb aquest peix
incorporant aquest peix
i mantenint aquest peix
salat
i conservat
per això
tants plats
típics
de Setmana Santa
porten el bacallà
perquè recordem
que és una època
on tampoc
podem trobar
tants aliments
que vinguin de la terra
perquè hem vingut
de moltes pluges
molt de fred
i els aliments
al final de la terra
són més
aspres
anem cap a la primavera
que ja tenim
tota aquesta floració
tots aquests
aliments
de conreu
molt més extesos
i per tant
el bacallà
durant la Setmana Santa
era un dels peixos
més recurrents
i era un dels peixos
principals
en tots els plats
perquè era
de l'únic menjar
gairebé que podien
tenir accés
a l'edat mitjana
per una banda
hi ha el tema
de la metodologia
que es feia servir
per conservar-lo
que era important
pel fet
que tu comentaves
que podien mantenir
aquell producte
durant més temps
i a més a més
que podia també
aguantar
llars trajectes
sense patir
un envelliment
ni que es fes malbé
aquell producte
sinó que
gràcies a la seleció
es podia conservar bé
el bacallà
i com diu
aquell acudit
va callar
i no va dir res
i nosaltres farem això
ara
callarem una estoneta
però gràcies
per la secció d'avui
perquè hem fet
un viatge
pel mapa tradicional
de la gastronomia
de Setmana Santa
aquí al nostre territori
i a vegades
descobreixes coses
com per exemple
aquest Pepito
de València
el ximet
el ximet
que no me'l podré treure del cap
jo crec que avançaré
avançaré les vacances
avançaré les vacances
per anar allà
i dir
a veure
vos animo
vos animo a fer-me un ximet
us necessito provar el ximet
exacte
exacte
Anna Pobeda
una abraçada
cuida't molt
gràcies
tant igualment
adeu
i seguim a les tardes
de Ràdio Desbens
seguim al Refugi
avui us parlem
que aquest cap de setmana
els amants del nouè art
han tingut una cita
ineludible a Barcelona
i no han decebut
estem parlant
del còmic Barcelona
que s'ha celebrat
en aquesta 43a edició
amb una força renovada
i una clara aposta
per unir generacions
amb més de 110.000 visitants
l'esdeveniment
es consolida
com el referent nacional
del còmic
i aquest any
amb més joves que mai
els passeguissos de la fira
bullien d'energia
entusiasme
i sobretot
de ganes de llegir
compartir
i descobrir
la setmana passada
vam tenir aquí el programa
a la seva directora
Meritxell Puig
que també ens va estar
desvetllant
alguns secrets
d'aquesta edició
l'estrella indiscutible
de la 43a edició
del còmic Barcelona
ha estat el mestre
Chris Ware
que ha estat
el convidat d'honor
d'aquest any
i ha deixat una empremta
amb cues llarguíssimes
per aconseguir
la seva signatura
i per si no
hi hagués prou
el seu treball
es pot veure també
a l'exposició
dibuixar
és pensar
el CCCB
amb entrada gratuïta
per qui porti el passi
del còmic Barcelona
fins al 20 d'abril
també s'ha lluït
el còmic Univers
un nou espai
que ha costat
els artistes
el seu públic
i també
el còmic Kids
que ha sigut
tot un èxit
compta còmics
laberins
i fins i tot
amb Jerónimo Stilton
en persona
i ara sí
acabem aquesta crònica
del còmic Barcelona
posant data
a la propera edició
el còmic Barcelona
tornarà del 8
al 10 de maig
del 2026
o sigui que ja ho sabeu
poseu-vos-ho
al calendari
i així tanquem
la crònica
del còmic Barcelona
2025
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
a la propera edició
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Realment són coses que, quan fa bon temps,
i ara que han fet el canvi d'hora
i que s'allarga la tarda,
és el que ens ve de gust, no?
Hem de sortir una miqueta de les quatre parets
i avui he portat una miqueta això,
sortir de les quatre parets, però amb cavalls.
Però no anem a Itàlia, no?
No, no anem a Itàlia, però saps què passa?
Que a mi Itàlia em posa de molt bon humor.
I Itàlia sempre em recorda, en plan,
una mica aquest, el bon temps,
en plan, l'arribada de la primavera i així,
i per això he escollit una miqueta
alguns clàssics italians d'aquests.
Hivern, música francesa,
Edi Piaf...
Sí, m'he escollit, o inclús, et diria, per exemple,
mira, l'hivern, una cosa,
ho associo molt també a música electrònica,
perquè és molt indoors,
de club i coses així,
en plan, una miqueta més,
tot i que el sonar m'agrada molt,
però la música electrònica
té un punt per mi d'hivern,
m'agrada molt.
Que guai.
I francès potser seria més tardor,
perquè és una miqueta així com melancòlic.
Sí, és veritat, és veritat, té raó, t'ho compro.
Jo sé.
Molt bé, doncs comencem amb el Casal de Setmana Santa,
infantils i també per adolescents,
al Pony Club,
et comprarem cap a casa,
perquè al Pony Club Catalunya
també hi ha moltes activitats.
Exacte, o sigui,
jo penso que el fet de fer activitats
així a l'aire lliure,
dels infants, és un bon moment,
aquests casals que es fan al Pony Club
durant la Setmana Santa,
estan enfocats, ja et dic,
són del 14, 15, 16 i 17 d'abril,
i estan enfocats i semblen des de nanos
de 3 anys a 16 anys,
perquè hi ha la petita escola Pony Club
que està dedicada als més petitons,
que es fan les activitats amb ponis
que semblen gossets,
en plan, així molt moníssims,
i hi ha un que em té el cos robat
que es diu Esquitx,
un altre es diu Xiclet.
Són supermacos
i les noies que ho porten també
fan, dinamitzen molt bé el Casal.
Després, per l'altra banda,
és això,
són Casals que,
per una banda,
hi ha diferents nivells,
pot haver-hi gent que és el seu primer Casal
i, per tant,
no hi ha problema de nivell,
de començar a conèixer la hípica
i com s'ha de muntar el cavall,
com s'ha de preparar el cavall,
i després hi ha una miqueta de més nivell
que utilitzen aquests dies
com per ser una miqueta de club social.
Però és una bona recomanació.
Home, ens encanta,
ens encanta,
ens encanta.
Al final és un primer contacte amb el cavall
i està bé.
Sí, sí,
és interessant.
I a més tenim el que diem sempre,
Dani,
que hi ha la Collserola aquí mateix,
el parc de Collserola,
perquè també aprofiten per fer activitats de pista
però surten a fer excursions,
és molt divertit.
Doncs vinga,
ho apuntem,
ho apuntem,
perquè sembla molt interessant.
També aquí a casa,
aquí a Sant Just,
el casal de Setmana Santa
de la hípica Sol Solet,
que també ens el vols portar.
Sí.
Dues setmanes diferents
i també amb un contingut interessant.
Sí,
sempre són això,
activitats divertides.
Tenim la sort que a Sant Just
tenim moltes hípiques,
en aquest cas també la hípica Sol Solet,
que està també tocada del Pony Club
i que la lidera la Marí,
amb molta d'acord,
que és encantadora.
i el que tenen aquesta hípica,
en aquest cas,
fan dues setmanes.
Fan la primera setmana,
que seria com la més habitual de festa per a tothom,
que serien aquests dies de l'última quinzena d'abril,
però després, per exemple,
crec que fan també el 22,
el 24,
en plan l'última,
l'altra setmana que enganxa la tornada de Setmana Santa,
amb Sant Jordi i això,
també fan un casal.
que no sé si pot ser
perquè hi hagi algun tipus d'escoles
que tinguin aquesta setmana
una mica de festa.
La Setmana Blanca, potser?
No ho sé.
Jo també ho pensava,
que pot ser escoles internacionals,
però el que és important és això,
que en aquest cas,
les famílies,
si decideixen marxar fora per a Setmana Santa,
saben que al tornar
també tenen aquesta opció,
que també és estar aquí a tocar,
que tenen els cavalls fantàstics
i que també tenen tots els avantatges
que trobem en el Pony Club,
en plan una hípica,
amb pistes,
amb activitats,
amb diversió,
amb joc,
i després tenen el parc de Collserola
per fer excursions
i per divertir-se.
I ara passem a la Segarra,
jo ho dic bé,
que també tenim un espai,
un enclau natural molt maco
i a més a més,
les excursions en cavall,
que és meravellós.
Sí, aquí seria una miqueta,
mira,
algun dia t'heig de portar aquí
perquè t'encantaria, Dani,
és un poble que jo havia treballat
en aquesta casa rural,
que es diu Calparalló,
que està a l'Amella de Segarra,
que està a 20 minutets de Cervera,
des d'aquí a Cervera
s'arriba en una hora, hora i quart,
i és una casa del 1634,
la casa Pairal és preciosa,
és quasi...
la casa, Déu-n'hi-do.
És quasi un palau,
perquè era del senyor Faudal,
i ara és un hostal rural,
però també el que pots fer,
hi ha experiències que és en plan,
pots anar a fer una passejada a cavall,
o per exemple,
tenen una manada
que són uns cavalls fantàstics,
i després també hi ha una experiència
que fan a través d'Airbnb,
però també la pots fer directament
contractant amb les persones,
que és que fas una passejada a cavall,
després et fan al dinar,
que fan un arròs boníssim,
en plan de...
pot ser un arròs en plan més de verdures,
un arròs de gonill, així,
però i ho fan en un jardí medieval,
que tenen allà,
que és molt bonic,
de la mateixa casa,
una part com més semi de ruïda,
però preciosa,
i que a l'estiu té la sort
que té una bassa d'aigua
que et pots fer,
és una piscina natural fantàstica.
Carall.
Realment és un lloc molt bonic,
però sobretot per descobrir,
d'abans la gent no coneixem gaire
la part de Lleida, d'acord?
De la Segarra, així que és...
Això està entre Conca de Barberà i a l'Urgell,
i realment és una zona molt bonica,
que quan fas la passejada a cavall,
l'avantatge que té és que
no et trobes a ningú.
O sigui, és en plan,
pots fer totalment sol la passejada,
perquè són uns camins rurals
que hi ha molt poca població,
però realment és molt bonic,
passes a vegades per Guimarà,
que és un poble medieval preciós,
també molt bonic,
i poden passar per allà els cavalls,
i la veritat és que és una experiència molt maca,
a més, de vegades són grups reduïts,
perquè tenen com quatre o cinc cavalls,
o sigui, de vegades pot ser...
Però si vas dos,
doncs pot coincidir amb un altre grup de persones,
i també és divertit, no?,
fer una miqueta de xerrada, també,
i de coneixença del territori.
En aquest cas,
les dues primeres activitats que he proposat
eren unes activitats més enfocades
a infants i adolescents.
En aquest cas,
pot ser tant tema familiar,
pots anar amb els teus infants,
també, a muntar cavall,
o, si no, també una escapada,
en plan, amb amics,
o amb parella, el que sigui,
però hi ha més per adults,
o sigui, aquesta seria una opció
una miqueta per aprofitar
la gent que tingui alguns dies de vacances,
ara Setmana Santa,
jo els hi recomanaria,
perquè és preciós,
a més, com arriba a la primavera,
ha esclatat el camp allà,
és una bogeria de colors,
els camps de colze,
les roselles,
és molt bonic.
Doncs ja ho sabeu,
arroba calparelló a l'Instagram,
ho trobareu,
jo estic ara ficat en el seu compte,
i és meravellós,
tenen unes fotografies precioses,
a més?
Són, a més,
el David i la Paula,
que són els fills de l'antic propietari,
ho porten amb molt carinyo,
es nota,
es nota.
No, no,
tenen,
són persones molt joves,
però al mateix temps
amb un sentit estètic,
un amor per la terra
que els va inculcar el seu pare,
que era un enamorat
de tot el que és la pagesia,
també era picultor,
i ells continuen una miqueta
al seu llegat,
i la veritat és que
és una experiència
que recomanaria,
de debò.
i amb música italiana,
només amb aquells paisatges,
amb la música italiana,
amb el cavall,
és que és tot,
és tot meravellós,
eh?
Sí, sí,
marxem un altre destí,
en aquest cas,
és una experiència,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs més vivencial,
no?
Sí, exacte,
i que pot ser una miqueta
més individual.
Avui estic fent una mica
d'autobombo cap a casa,
amb les experiències de cavall,
poni club i picasó solet
i cal parelló,
i com no podia dir més,
m'agradaria recomanar,
si algú aquests dies
que té lliure
vol fer una cosa
més personal,
més individual,
és un moment perfecte
per fer una sessió de,
sobretot la primavera,
que és com un començament,
saps,
de tot,
fer una,
contractar,
doncs això,
una sessió de coaching
amb cavalls amb l'Antònia,
que tu la coneixes bé,
i tant,
que ella és experta
en coaching,
després amb doma natural,
també,
es pot fer,
simplement,
un primer apropament
al cavall
d'una manera
com molt més
individualitzada
i que pots,
ja et dic,
aprofitant que tenim
aquests dies tan bonics,
aprofitar una tarda,
un capvespre
per fer aquesta sessió,
també pot ser
una bona idea,
i per això també
les persones
que estiguin interessades
hi ha el perfil
d'Instagram
de l'Antònia,
que és el que
a vegades l'hem dit,
en plan,
costa una miqueta dir,
perquè és
Antonia
Horse Emotion,
que seria en anglès,
però que és molt fàcil
trobar-la per internet
perquè,
ja et dic,
ella té una llarga trajectòria,
i qui vulgui
fer-se aquest autocuidado,
el propi,
més íntim
i més personal,
jo una sessió de coaching
també ho recomano
com a experiència
per aquesta primavera.
Que bé,
doncs mira,
ens ho apuntem
amb l'Antònia Eraud,
una experiència
més introspectiva,
que també
de tant en tant
ens va bé.
Margem al
Horse Life Experience,
jornades de formació,
que en aquest cas
es celebren
el maig.
Exacte,
sí,
això
m'he anticipat
una miqueta,
no sé si recordes
a l'estiu,
vam entrevistar
en aquest programa
a la Gemma Knowles,
que organitzava
les Horse Life Experience,
que ara arriba
a la nova edició
de 2025,
que realment
és una formació
que va més orientada
a persones
que estan com
més interessades
amb els cavalls,
però si algú
es vol apropar,
també és una
molt bona manera
de conèixer
una miqueta
el que s'ha de dir,
perquè té un programa
bastant extens,
en aquest cas
es fa el 15,
16,
17 i 18 de maig,
es fa a Mas Moner,
que està a Llagostera,
a la província
de Girona,
i aleshores
tenen convidats
com per exemple
a Lucy Ries,
que també ha sortit
moltes vegades
a l'espai
d'això
de Bada Cavalls,
que és aquesta dona
escocesa
que viu a Extremadura
i que porta
un projecte
de ponis potoca
en Llibertat,
que és una etòloga
i el que analitza
una miqueta
és com es comporten
els cavalls
en Llibertat,
però hi ha
molts convidats,
alguns que parlen
de nutrició
dels cavalls,
alguns que parlen
de l'equitació
biodinàmica,
una mica de la posició,
la Gemma
que parla també
de tot el que té a veure
amb aquesta alimentació
salvatge
que tenen els cavalls
i el tema
que fan
de tallar focs,
que fan
aquest neteix
en el sotabosc
dels nostres boscos
i poden prevenir
incendis també.
I aquí,
en aquest cas
m'ha semblat interessant
perquè vaig estar mirant
el seu Instagram
amb la informació
que donaven del programa
i una cosa
que de cara als joves
pot ser molt interessant,
algun que es pugui
agafar aquests dies o així,
és que demanen voluntaris.
Demanen voluntaris,
llavors els voluntaris
tenen gratuït
l'estada,
l'assistència
a les conferències
i l'estada
per dormir
i menjar
en el mas.
I pot ser
una experiència
també,
doncs,
una manera
de conèixer
i participar
en aquests esdeveniments
que segur
que són com a mínim
superenriquidors.
Però sí que és veritat
que això ja anem al maig,
però com m'estan tancant
les inscripcions ara,
he pensat que era interessant
també aportar-ho.
I anem avançant,
deixem la primavera enrere
i parlem
dels casals d'estiu,
perquè ja està ben
anticipar-se.
Sí,
com a mínim
és en plan,
ara
és veritat
que potser
hi ha molta gent
que a una setmana vista
potser ja ha planificat
una mica
aquestes activitats
que farà
a l'aire lliure
o les seves vacances
o inclús de la seva família.
Però l'altre dia
vaig veure
per Instagram
jo segueixo
una pàgina
que es diu
el Turó dels Cavalls,
que el responsable
és el Sergi,
que jo havia cursat
amb ell
el postgrau
que vam fer
un postgrau
junts d'equinoterapia,
però per ell
és una persona
que s'ha format
també
amb
no sé si és Toni Vendrell
o Santi Vendrell
no me'n recordo,
a Califòrnia,
a un rancho
que té
sobretot
d'home natural
i després també
ha fet una certificació
a Gala
de psicoteràpia
i té
a la Garriga
on ell viu
té un espai
preciós
que es diu
el Turó dels Cavalls
i en aquest Turó dels Cavalls
ell fa sessions
de quinoterapia,
fa coaching
per empreses,
fa moltes activitats
amb uns cavalls
preciosos
i a més també
té uns tipis
allà muntats
per quan fan
bivac
o alguna cosa
alguna experiència
que ha passat la nit
o alguna cosa així
molt bonic
i a més també treballa
ell té també
algun pastor
gossos
d'aquests pastors
al Border Collie
i a vegades barreja
una miqueta
la sessió
amb els cavalls
amb el Border Collie
vull dir que realment
és com
molt especial
i ell
ja et dic
fa sessions
cada cap de setmana
entre setmana també
però em va cridar l'atenció
que anunciaven
que farien un casal d'estiu
que serà del 30 de juny
al 25 de juliol
i la veritat
és que com
ja et dic
és un espai
que és molt bonic
la Garriga
és una zona
que està
certament propera
i em va semblar
doncs molt interessant
també donar-li veu
que la gent
si té pensat
un casal diferent
doncs que s'informin
en el seu Instagram
que es diu això
turodelscavalls
arroba turodelscavalls
tot seguit
poden trobar informació
o hi ha el telèfon
del Sergi
i de la Lara
que és l'altra persona
que també portarà
els casals
i que segur que poden
demanar informació
i coneixent-lo
segur serà
molt molt interessant
no no
totalment
al final
també hem de tenir en compte
que l'estiu
està aquí
a tocar
i
molts d'aquests casals
d'estiu
s'esgoten
a vegades
en qüestió
de setmanes
de dies
vull dir
és impressionant
perquè hi ha
molta demanda
i a vegades hi ha poca oferta
també
sí
i a vegades és en plan
i quan hi ha
de vegades hi ha casals
també que són
doncs aquest
jo crec que serà també
de grups reduïts
perquè amb el cavall
també s'ha de tenir més controlant
l'infant
i el turó dels cavalls
és com així
com ho tenen
ho cuiden molt
i així
llavors és veritat
que potser no són places
tan grans
com pot haver-hi
en un altre espai
i si la gent
com a mínim
sempre jo trobo
que és molt important
i a mi m'encanta
estar informada
amb temps
per poder escollir
una miqueta
i planificar
però sobretot
l'objectiu
ja et dic
del recorregut
que hem fet avui
a l'espai
d'això va de cavalls
és perquè
aquest bon temps
el que inspira
és a sortir fora
a fer activitats a fora
ja sigui
amb els nens petits
personalment
tu mateix
de sortir
a fer unes passejades
ara
encara és un temps
preciós
per passejar
per la platja
abans que comenci
a inundar-se
de tovalloles
i de radiocassets
exacte
doncs
amb els cavalls
passa igual
que ara és un bon moment
per planificar
inclús també
que ara no fa molta calor
aprofitar aquests casals
serà interessant
totalment
comencem amb el programa
en què em feies una pregunta
que em deies
quins plans
de primavera
estiu
t'agraden
a l'aire lliure
ara te la reboto
i acabem el programa
a veure què em respons
a tu què t'agrada fer?
home
a mi
realment
una cosa
que m'agrada moltíssim
és
que per sort
ja tinc de base
el cap de setmana
a part dels cavalls
però a mi
el que m'agrada molt
és veritat
és estar en contacte
amb la natura
ja sigui
inclús
agafant un caiac
i fent una miqueta
t'agrada fer caiac
sí, sí, sí
m'agrada fer caiac
oi, és que sóc dolentíssima
amb aquestes coses
amb els vaixells
no és tan difícil
amb els vaixells
dic
no, però pensa
el caiac és una canoa
que sí, que sí
és un catamaran
perquè llavors
això sí que no
però un caia
que és bastant divertit
jo quasi volco
versalles
en una
en una de les
barquetes aquelles
en el barco del retiro
en el barco del retiro
sí, sí, sí
ja
em vaig estampar
contra un francès
i quasi
ens matem
jo i el meu company
quasi ens matem
és una manera
de saber
que això no va per tu
sí, sí
i el francès
saps què em va dir?
què?
no et preocupis
i jo
d'on sou?
de Barcelona
i em diu
Barcelona és bona
si la bossa sona
ah, mira
em vaig quedar
em vaig quedar
molt bé
que
dic hòstia
què vol el francès aquest?
sí, sí, sí
perquè normalment
sou una mica en plan
no t'entenc
no t'entenc
o en plan
o molt bé
exacte
no hi ha xarca
que has de venir aquí
a la meva barca
és veritat
però l'important
és que vas sobreviure
en plan
no vam caure
no vam caure
a mi qualsevol cosa
ara que sigui també
natura
per exemple
m'agrada molt fer
caminades
caminades per la natura
però això
també tots de confessar
eh, pla
eh
a mi no em donis pujades
o sigui
ja tinc un edat
per les pujades
i no
pujades maten
sí, sí, sí
ni baixadetes
tampoc
que em fa mal
el general
o sigui
pla
planet
a Sant Just
planet
hi ha poc
eh
sí, però vaja
és en plan
una miqueta més a prop
i no
cap problema
la segarra està molt bé
ah mira
per això t'agrada tant
i tant
Gemma Gené
gràcies
fins la setmana vinent
adeu
adeu
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa
d'avui dilluns
7 d'abril
del 2025
hem començat el programa
amb l'espai
d'aprenentatge i servei
amb els alumnes
de l'Institut Sant Just
i de Madre Sacramento
que acabaven avui
la seva estada
de voluntariat
aquí a la missa hora
també hem parlat
de cuina
amb l'Anna Pobeda
de Foodies
i hem acabat el programa
amb això
va de cavalls
espai de quinoteràpia
amb la Gemma Gené
nosaltres com sempre
tornem demà
a la mateixa hora
de 5 a 7
aquí
a Ràdio Desbem
que sigueu molt feliços
a Ràdio Desbem
a Ràdio Desbem