Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al Refugi.
Avui no comencem com sempre, avui comencem amb molta alegria,
amb molta il·lusió, però també amb una mica de tristesa,
perquè avui hem d'acomiadar una de les seccions més boniques,
més entranyables que hem tingut aquí al programa,
perquè ella va començar només amb 16 anys.
Avui té 18, ha acabat segon de batxillerat,
ha fet la selectivitat fa una setmana
i està disposada a seguir estudiant i a seguir treballant pel seu futur.
Però l'Aina del Pino ho ha donat tot per aquest programa
i avui li hem concedit dues hores per aquest especial de Conèixet.
Aina del Pino, bona tarda.
Bona tarda, Dani.
Com estàs?
Doncs avui una mica nerviosa, perquè tot surti bé.
Però també ja he plorat, o sigui que ja he fet el meu xec.
Has vingut plorada de casa, no?
Sí, sí.
Bé, dir-te des del programa del refugi,
estem molt i molt contents de l'acollida que ha tingut aquesta secció,
de com ha funcionat, dels seus inicis.
Recordaré sempre aquell primer programa que vam gravar a l'estudi de gravacions,
a l'estudi número 2, que va ser en castellà,
perquè tu deies que t'expressaves millor en castellà,
que et senties més a gust,
que tenies una veueta supertímida
i que gairebé tenies el micròfon amb volum a tope perquè se't pogués sentir.
I en canvi, doncs, hi ha hagut un progrés
i hi ha hagut una acollida del programa espectacular,
perquè durant aquestes dues temporades tu t'has volcat,
ho has donat tot,
has sigut de les col·laboradores més entregades que ha tingut el refugi,
i et volem agrair des d'aquí també la teva implicació
i també com has pogut enredar tantíssima gent
que anirà passant tan bé aquesta tarda per aquí pel programa.
Doncs sí, em sento molt contenta
i molt feliç també d'haver estat rodejada
de bones persones que m'han ajudat a impulsar aquest projecte.
Avui és un dia, com dèiem, especial,
per tant no és un programa qualsevol,
avui és l'últim capítol d'aquesta aventura tan bonica.
Aina, per on comencem?
Vols dir algunes paraules abans de començar?
Doncs sí, avui fem un pas enrere per tancar una etapa,
però també per celebrar-la,
per mirar enrere amb agraïment,
mirar-nos endins amb orgull i mirar endavant amb pau.
Han estat dos anys intensos,
plens de converses que han fet riure, pensar, emocionar
i sobretot acompanyar,
perquè aquest programa al final no anava només de parlar,
sinó anava de sentir, de connectar i de fer-nos una mica més humans.
Gràcies a tothom qui ha escoltat i qui ha participat,
qui ha confiat i qui ha obert el seu cor.
Llavors comencem aquest últim programa de Conèixer't,
un programa fet des del cor per arribar directament al teu.
Per tant, comencem amb la nostra primera cançó,
que comencem ben fort.
Jo he estat a Granada fa uns dies
i aquesta cançó ha sonat molt.
Per tant, ho celebrem amb aquest
l'aire de la calle de los delinqüentes.
J어가 a la theat universitat
i Sternaden
jo me levanto temprano
i m'estic agあり
jo me depon d'arra
bra
Abans
jo no
bat
que a mí me llaman el descalzo porque en invierno uso sangra
y yo lo hago pa notarme en el fresquito de la mañana
torde a la calle, en la plazuela, tomando el aire
Soy un bohemio de la vida que yo no tengo nada que ver
con los microtes señoriales que se pasean por Jerez
que yo no tengo obligaciones y yo no tengo más que ver
en los saquitos de la plaza cuando termina de llover
los días de colores y en la plazuela, fumando flores
y el aire de la calle a mí me huele a goma fresca
yo lo asumo, me lo humo y me escapo por la huecha
Te quiero, te quiero, como las peras los peros
Yo te amo, yo te amo, cuando te pierdo y cuando te gano
I aquest programa especial, com dèiem, tindrà molts convidats, tindrà moltes seccions
i comencem per una que fa l'intent de crossover
i jo crec que ho aconseguirà
perquè el que vols és fusionar el teu espai, el de conèixer't
amb l'espai d'un gran amic i company d'aquí del programa
que és en Carlos Penela
Carlos, bona tarda
Bona tarda
Com estàs?
Molt bé, i tu?
Benvingut a conèixer't
Gràcies a l'Aina per pensar en mi
La veritat és que avui l'Aina ens ha plantejat aquesta opció de crossover
que el que vol és parlar d'una sèrie que ha estat a l'ordre del dia
una sèrie de la qual tothom ha parlat
però no només tenim el Carlos sinó que també tenim la Nayara González
que ha participat en programes com el de l'angoixa, llenguatges de l'amor, límits
Nayara, bona tarda
Com estàs Nayara, tot bé?
Sí, superbé, encantada d'estar aquí
Que bé, un programa especial
i també la Nayara, el prou del canó
Una de les col·laboradores que potser més ha participat, no, Aina?
Sí, sí, sens dubte
Sens dubte, sens dubte
Molt bé, doncs planteja'ns una mica aquesta primera hora
com funcionarà i de què tractarà més enllà d'aquesta sèrie que comentàvem
Doncs a la nostra primera secció parlarem sobre Adolescència
una sèrie britànica disponible a Netflix que ha generat doncs un intens debat tant social i psicològic
Amb només quatre capítols, aquesta producció aborda temes crucials com la salut mental juvenil, la violència de gènere i la influència de les xarxes socials en els adolescents
A través de la història de Jamie Miller, que ara veurem
la sèrie convida a reflexionar sobre els factors que poden portar un jove a cometre actes extrems
Per això, avui hem portat el Carlos, que ens ajudarà també a veure aquesta perspectiva més audiovisual
Per tant, la dinàmica anirà així, anirem una mica desglosant cadascun dels capítols
perquè té bastant contingut, diguéssim, tan psicològic com audiovisual
Per tant, fusionarem i parlarem una mica també de què ens ha semblat, quina ha sigut la nostra opinió
i si creiem que és adient o no
Per tant, Carlos, comencem amb tu parlant una mica així del capítol número 1 que et va semblar
Sí
I què ens explica
Vols que et donin unes dades molt ràpides d'aspectes tècnics de la sèrie?
Es va estrenar el 13 de març d'aquest any
i en el seu debut va ser la sèrie més vista a 71 països
amb 24,3 milions de reproduccions
i en les seves tres primeres setmanes es va acumular a prop de 96,7 milions de visionats
Té una puntuació d'un 98% en una de les webs més importants de valoració de cinema i de sèries
i d'un 8,4 a internet mòbil data base
Com tu ho dius, és una sèrie que està formada per 4 capítols
que duren entre 51 i 61 minuts cadascun
i cada capítol està rodada en una seqüència
i cada capítol va requerir entre 3 i 16 tomes
per poder veure el que veiem en pantalla
L'episodi primer, capítol 1, va tenir 2 tomes
el 2, 13, el 3, 12 i el 4, 16
i una curiositat és que no es va rodar en ordre cronològic
i que van dedicar unes tres setmanes per l'episodi
Ostres
Carai, carai, carai
Doncs perquè els oients també sàpiguen una miqueta més
si us sembla sentirem un fragment del tràiler
que estan buscant
cometen un grave error
si es solo un crío, por favor
yo no he hecho nada, papà
es un buen chico
Jamie, escúchalo atentamente
y empezaré preguntándote
¿conoces a una chica llamada Katie Leonard?
¿sí?
la describirías como una amiga
es lo que ha muerto
¿por qué lo preguntas?
Una sèrie que va estar en boca de tots i de totes
que va sortir a tots els mitjans de comunicació
que va donar la volta al món
i que avui arriba aquí al refugi
després d'uns mesos de la seva estrena
per ser comentada i també debatuda
Aina, per on vols començar?
Perquè hi ha molta amiga i no ens volem deixar res
Exacte
Doncs comencem amb el capítol 1
que és una mica ens presenta la situació
diguéssim
Veiem com s'entra a la casa d'una família
i bàsicament la policia apareix
i arresten a un nen
Jo crec que la primera impressió, sobretot de l'espectador
és dubtar
perquè veiem una habitació molt infantil
amb un nen que inclús es pixa de sobre
i per tant veiem un nen que està molt mimat
potser per l'edat que té, que són 12 anys
i veiem com una actitud una mica absurda
Per tant, l'espectador en aquest sentit
jo crec que potser dubta si aquesta persona realment ha fet alguna cosa
Què penseu vosaltres d'aquesta primera entrada, la veieu xocant o alguna cosa?
Doncs, ui, perdó
Doncs, jo sí, la veritat
vaig veure el primer
a part del primer minut
i vaig dir
això segur que ho ha fet aquest nen
el que diu
et dona una visió molt diferent del que després passa al quart capítol
que no té res a veure amb el que t'explica
és el que has dit
l'habitació molt infantil
es pixa a sobre
i com que no he fet res
que no he fet res
i després t'explica una altra cosa
i és com, vale, t'han enganyat
I doncs, en aquest primer capítol
el que veiem és sobretot l'acompanyament
fins que el Jamie, diguéssim, acabar a la presó
veiem com
comença aquest nen
que és tan petit
que sembla que no ha fet res
veiem que tota l'estona està dient
però jo no he fet res
ha estat mentint
on vaig
i estàvem com preocupat
i comença a dir que
ell no és culpable
per tant, jo crec que aquí ens fa
també dubtar com a espectadors
de dir
potser s'estan equivocant
i s'estan portant una persona
que no ha fet res
per tant, és una mica
que aquesta sèrie
jo crec que va en progrés
diguéssim
comences
tu com a espectador
dubtant
però després es van
desvalant coses
que et fan veure
que potser aquest nen
sí que ha tingut
diguéssim
ha fet coses que no estan bé
i ha arribat a camins
que potser no hauria de
ser-hi
perquè és un adolescent
per tant
veiem
un advocat
que fa
doncs preguntes
sobretot
quan estan assentats
i tal
fan preguntes
com
preguntes com
quina és la teva assignatura preferida
o coses així
que això en psicologia
s'utilitza
és el patró de comunicació
s'utilitza
aquestes preguntes
absurdes
diguéssim
per saber
com respon
l'altra persona
per saber
si t'està parlant
si et diu la veritat
una mica també
per relaxar
l'acusat
i
s'utilitza
bastant
en psicologia
després tenim
el pare
del Jamie
que és com que
s'enfada
no saben què fer
després veiem
la mare
que està plorant
constantment
i
l'última part
diguéssim
d'aquest primer episodi
veiem
els policies
que bàsicament
doncs
estan convençuts
que han fet això
per tant veiem
algunes
quan
s'està fent
l'interrogatori
veiem
mostres
del Jamie
de nervis
o sigui
es veuen
com moments
en els quals
es toca el cap
es rasca
i són com signes
que està mentint
i després
veiem
els policies
que mostren
que aquest noi
ha difundit
diguéssim
contingut
sexual
i es veu
finalment
aquest vídeo
incriminatori
on es mostra
que ha matat
a la nena
i no s'ha fet
ni càrrec
ni de les coses
que portava
i ho ha deixat
tot tirat
i no ha tingut
com
el cap
per fer-ho bé
per tant
Carlos
digue'm
què et va semblar
aquest primer episodi
i
què et va aparèixer
jo
en la línia
que comentaves
em va sobtar
diferents coses
en primer episodi
primer quan arriba
la policia
que crec que
a la sè
imagina que són
les 6 de la matinada
i van a una casa familiar
que saben que està allà
el nen
dormint
i allà
ni hora judicial
ni res
o sigui
ni picar la porta
no no
allà com si fos
el cartel de la droga
més perillós
del món
tirant
la porta
entren
llavors
amb l'actitud
dels pares
no sé
espero mai
viurem
en aquesta situació
però
preguntar
què ha passat
què has fet
perquè suposo que els pares
no saben res
si no tothom està obeint
molt fidelment
les ordres
de les policies
i després
quan
quan estan
a comissaria
i fins que
el nen no el designa
com a
tutor d'acompanyament
ara exactament
no recordo
el nom de la figura
del pare
no sé
des del meu punt de vista
preguntes tontes
la porta ha quedat oberta
trucaré a la veïna
a veure que
li facin cop d'uny
jo crec que en aquesta situació
no estaries
per pensar en aquestes coses
i estaries molt més
nerviós
jo volia dir
que ho comentàvem
abans de
començar el programa
que a mi la sèrie
no m'ha convençut
no m'ha agradat
però
com que jo sempre
dic al Dani
això no significa res
és simplement una opinió més
jo sempre defenso
que ni les pel·lícules
ni les sèries
són bones o dolentes
mentre que hi hagi alguna persona
que li agradi
doncs
perfecte
és simplement una opinió
i bueno
sé que no és
l'opini majoritària
però
el meu punt de vista
aquest primer capítol
m'agrada
des del punt de vista
que et fa entrar a la sèrie
perquè és una situació
que no estem acostumats
a veure a les pantalles
és una sèrie
bastant immersiva
també pel format
que tracta
i aquí la meva pregunta
tu creus que
algun d'aquests errors
que acabes de detallar
també venen lligats
al format
de la sèrie
és a dir
el fet aquest
que vulguin
tenir molt de ritme
pel tema del plànol
conseqüència
etcètera
també pot implicar
que en algun moment
no s'hagin plantejat
algunes coses
perquè necessiten
anar a barraca
i anar
amb aquest tempo
jo des del meu punt de vista
en aquest primer episodi
encara
no es fa
tant valès
com sobretot
a partir del segon
i del tercer
que penso
que més que un recurs
bueno
no sé si
un capritxo
dels directors
que jo crec
que al final
sí que hi ha gent
que diu
que li cansa
aquest recurs
tota l'estona
que sigui
el mateix format
de sèrie
i potser sí que això
clar
no ha donat
no és
tot i que hem vist
que s'han fet diferents tomes
però
això de
veure
quina és la toma
més adequada
des d'un punt de vista
interpretatiu
potser sí
potser això li ha tret
una mica
de qualitat
en interpretació
dels actors
i de les actrius
clar
nosaltres com a mans del cinema
els plans seqüència
no sé
no sé si a tu
et passa el mateix
a mi els plans seqüència
m'enamoren
i m'encanten
quan estan ben fets
perquè realment
doncs hi ha una feina al darrere
brutal
són immersius
són frescos
són àgils
o acostumen a ser-ho
l'exemple
més clar que tinc ara al cap
és la pel·lícula 1917
de Sant Mendes
si no m'equivoco
que es va estrenar
fa uns anys
i que és una pel·lícula
amb fals
pla seqüència
perquè té
quatre talls
que tu no els notes
gairebé
és a dir
són talls
que s'aprecien
molt poquet
però
li donen aquesta
vitalitat
i aquesta energia
s'ha volgut portar en sèrie
i jo penso
que en el millor capítol
en el capítol
que funciona millor
és en el segon
en el de l'escola
per mi
el pla seqüència
crec que és en el que millor
funciona
perquè
és un recinte tancat
tot i que hi ha
un parell de recintes
perquè allà juguen
des de la comissaria
fins a l'escola
i després
en el lloc
de l'assassinat
i tot allò
d'on jugar
amb aquell trasllat
de càmera
a un dron
que això també
tècnicament
ho trobo dificilíssim
i això de trasllar
de la càmera
al dron
és brutal
si veieu
algun making of
de la sèrie
ho podreu veure
i és meravellós
com ho fan
vull dir que té
una feina tècnica
aquesta sèrie
al darrere
que és brutal
i els actors també
amb la seva majoria
estan bastant bé
vull dir
a mi m'agraden prou
els actors
sobretot el que fa de pare
és un actor que a mi m'agrada molt
és un actor britànic
si no m'equivoco
que ha fet diverses coses
així també
bastant viscerals
i és molt interessant
com treballa
jo amb això
del pla seqüència
per exemple
crec que és el quart capítol
que els tres
el pare, la mare
i la filla
agafen
la furgoneta
jo deia
ostres
clar
tu veus
el punt de vista
des de
com si fossis
el vidre
del cotxe
jo crec
jo he arribat a la conclusió
potser m'equivoco
però que
no era una conducció real
i que el que tenien
eren pantalles
i em posava nerviós
perquè
semblava que en comptes
d'una furgoneta
actual
fos un cotxe
de fa 20 anys
perquè si us fixeu
es mou molt
i jo m'imaginava
persones al voltant
que cada cop
que es girava
el volant
estaven fent
el contrapès
i jo crec
que aquí
es nota massa
però bueno
és la meva opinió
a mi a veure
el tema
que fos
la seqüència
jo crec que
ha fet que
es viralitzés
com a tal
la sèrie
però sí que és veritat
que a mi m'agrada
i m'agraden els plans així
però després
passa un temps
i és que són capítols
d'una hora
i no deixes
i sí que a mi
em cansava
inclús l'ull
i tot
per tant
em va passar això
però bueno
anem al segon capítol
que ens explica
bàsicament
l'entorn
i un terme
que surt aquí
que és
el tema
incel
que prové
de l'anglès
que és
involuntari
celibate
es refereix
a un tipus
d'homes
que no aconsegueixen
establir relacions
afectives
amb dones
per tant
és per això
que desenvolupen
ressentiment
cap a les dones
i a la societat
perquè les dones
és com que
en algun moment
l'han rebutjat
i agafen
un ressentiment
tan fort
dins seu
que
comencen a implantar
la ideologia
de la misogínia
i
justament
a internet
per tant
es comencen
diguéssim
a tenir un odi
cap a les dones
i comencen
a actuar
diguéssim
doncs
mitjançant xats
en internet
es fan reptes
i
es
a veure com ho dic
es fan accions
per invalidar
les dones
etc.
i és com
un concepte
que surt
en aquesta sèrie
que jo no hi tenia
ni idea
jo tampoc
em va sorprendre
molt
tu tampoc
jo tampoc
llavors
en aquest segon capítol
apareix
l'escola
que jo
personalment
veig una escola
que
és curiós
perquè veiem
una escola
que està plegada
de banderes
tant banderes
de diferents països
i cultures
com banderes
LGTBI
i
veus això
i després
a dintre
és com
tot el contrari
tenim
casos
d'assetjament
casos
de nens
que
tenen
pressió social
i intenten
ser
superiors
i anar de guais
després tenim
casos
de maltracte
després tenim
també es veu
una cosa
que a mi em sorprèn
molt
que és el tema
dels professors
que
els hi dona igual
ja no saben
com controlar
la situació
no tenen
cap tipus
d'autoritat
diguéssim
i ja comencen
com
que
passen
dels nens
i diuen
bueno
la educació
ja
dona igual
perquè
com no soc
capaç
de controlar
el que passa
al meu voltant
i he perdut
la meva
autoritat
dona igual
el que jo
faci
perquè no
canviarà
la situació
i aquí
això em va
sorprendre
us va sorprendre
aquest
o sigui
jo crec
que aquest capítol
és com una mostra
de la realitat
i crec
que en si
tota la sèrie
està connectada
molt
amb l'actualitat
per tant
què penses tu
d'aquest capítol
doncs a mi aquest capítol
em va agradar bastant
perquè com heu dit abans
és un àmbit diferent
que no és la comissaria
aquest i el tercer
que és on surt
de psicòloga
també m'han agradat
molt aquests dos
però sí
jo crec que
això que dius
et pinten
una escola
com
potser és una escola
que atrau
tot això
no totes
aquelles coses bones
però després
ho mires
i veus
els casos
d'assetjament
surt allà
un al pati
els nois
inclús
quan venen
els policies
van allà a l'escola
insultant
tirant papers
i dius
a veure
no té res a veure
no sé
si és com
t'ho pinten molt malament
sí
i a tu Carlos
què et va semblar aquest capítol
jo aquest capítol
em va fer sentir molt malament
perquè pensava
ostres
aquesta és la realitat
que tenim ara
a les escoles
i a més
sembla que l'escola
sigui una escola privada
i que bueno
això no prejudicia res
però que
sempre socialment
pots pensar que
llavors
a la pública
amb els recursos
la situació serà pitjor
i dius
ostres
tu dius
l'abandonament
del professorat
respecte als alumnes
amb insults
amb callater
ja no t'aguanto més
després
la figura
d'aquesta
mestra
coordinadora
que va acompanyant
a la parida
de policies
també
em va semblar
com un personatge
feble
perquè em sembla
com no sé
si fos massa servicial
i no sé
des del punt de vista
psicològic
no acaba de veure
quin era l'abast
que havia d'aconseguir
aquest personatge
permeteu-me afegir
una cosa
perquè
clar
avui
estem fent
aquest debat
d'adolescents
de la sèrie
adolescència
que a mi
una de les coses
que m'agrada
d'aquesta taula rodona
que tenim avui
és que tenim perfils
molt diferents
estem parlant
amb la Nayara
i l'Eina del Pino
que són
adolescents
perquè tenen 18 anys
en el meu cas
jo tinc 25
i
ja tinc una altra visió
diguéssim
de la vida
i també
doncs
vulguis o no
doncs
ens hem criat
en èpoques
diferents
i el Carlos
que és pare
i pare
de
no sé si de dos
però d'un adolescent
i un pre-adolescent
de dos
de dos
mega-adolescents
dos mega-adolescents
clar
pot ser que això
també hagi afectat
la teva visió
de la sèrie
i pots dir la meva edat
t'agraeixo que diguis
pare
però 47
47
no ho sabia
sincerament
no sabia l'edat
47
no
doncs
doncs
el que et deia
creus que això ha afectat
també la teva forma
de veure la sèrie
o amb el que t'hagis quedat
segurament
sí
sí
perquè això
tant en sèries
com això
ho veureu segurament
que amb el pas dels anys
tornes a veure
sèries
que havies de
de petit
o quan aneres adolescent
i
i com m'agrada això
si era la meva experiència
de vida
em portar a tenir
uns altres valors
o a valorar
més o menys
un tema
o diferent
allò que vaig veure
en el seu dia
i que no acaba d'entendre
però que em va resonar
i que fa que ara
li doni l'oportunitat
de tornar a mirar
aquesta sèrie
a aquesta pel·lícula
ara entenc per què
i evidentment
els nostres punts de vista
són diferents
doncs
en aquest segon capítol
veiem
sobretot
aquest concepte
d'Incel
que hem parlat
que es veu
una mica com
els policies
que representen
els pares
no tenen ni idea
de les converses
que tenen els fills
perquè hi ha una escena
que representa
que els policies
pregunten
a un
bueno
al fill
del
bueno
del comissari
crec que és
i li pregunten
què simbolitzen
aquells emojis
i es pensa que li estan dient
oi que bonito
i resulta ser
que no
que tot el contrari
per tant aquí veiem
aquesta manifestació
diguéssim
que els pares
no tenen
no saben
cap cosa
del que passa
diguéssim
als telèfons
dels nens
per tant
és una cosa
que a mi em va sorprendre
en aquest capítol
i a més
es veu
la frustració
i com
es relacionen
una mica
els adolescents
en aquella escola
com es vol
sempre
fer accions
que agradin
a la resta
per ser millors
persones
i ser més populars
i ser més guais
i per això veiem
un Jamie
que actua
de tal manera
perquè sent
que d'aquesta manera
aconseguirà ser
el popular
dintre d'aquest grup
i ens anem
al tercer capítol
que per mi
o sigui
bueno
és que és el meu preferit
jo ho sento
però és que és veritat
jo també
el qual
se'ns presenta
a mi aquest sí que em va generar
molta tensió
a mi aquest sí que em va generar
molta tensió
a mi em va posar de mala hòstia
la veritat
sí sí
que li donaries
un guantazo
al criu
per com s'està comportant
en aquell moment
amb tota l'actitud
que té
perquè jo
en alguns moments
de la sèrie
sento que ell vol tenir
la Sertén por el mango
que es diu en castellà
vol tenir el control
i de fet juga molt
amb això
i amb aquesta sobreprotecció
que jo crec
que deu tenir
aquest nen
a casa seva
allò
que el tenen molt
sobreprotegit
i que ell
també s'aprofita
una mica
d'aquest rol
i aquest
sent com poderós
amb els adults
o com a mínim
amb els seus pares
creieu que això
és
que és plenament conscient
perquè a mi
el dubte
que m'ha generat la sèrie
és
aquesta persona
a part del
Intel es diu
Incel
Incel
sí
Intel
Intel
és lo del Pentium
exacte
sí
és així
o jo pensava
o és no ho sé
com un cas
de la personalitat
d'esquizofrènia
realment
o sigui
realment es creu
que ell no
el que diu
que no ha matat
a la noia
jo crec
realment
que
tot
s'explica
diguéssim
en el quart capítol
amb el seu pare
perquè es veu el comportament
del pare
per tant
crec que tothom
sap que
quan som petits
i tal
i veiem
un adult
que està fent
per exemple
el pare té
uns canvis
de contrast
d'actitud
i d'humor
i d'emocions
brutal
i es veu com que
jo crec que
tota la família
diguéssim
s'ha adaptat
a que aquests canvis
ocorrin
per tant
es veu
com potser
aquest nen
ha agafat
les actituds
del seu pare
i ha dit
ui
això és normal
per tant
en el meu cap
totes les meves accions
que faig
si em comporto
d'aquesta manera
o em comporto
de l'altra
m'és igual
si faig mal
a les meves persones
que estimo
perquè
segons jo
aquestes accions
estan ben fetes
per tant
jo crec que
no és conscient
perquè
ho té normalitzat
sí
no creieu
que el pare
té com una
una mena
de barrera
inconscient
que no es pot
adreçar
o no li surt
adreçar-se
d'aquesta manera
tan violenta
a la dona
i a la filla
i amb la resta
és quan
es flota
sí
el que passa
també té
actitud
masclista
quan
ja li diu
et prepararé
no sé
quin esmorzar
l'esmorzar
l'escena de l'esmorzar
és molt incòmoda
estem parlant
del quart capítol
que bona esposa eres
perdona
perquè et facin l'esmorzar
saps?
i a més
sembla
que aquella
escena estigui treta
com de context
no?
sembla que
que sigui
abans del succeït
fins que no
fins que no et donen
més informació
fins que no et diuen
sí
sembla un flashback
sí
estic a
estar a la presó
no sé què
no sé quantos
et penses que
ho ha passat molt de temps
o és temps abans
perquè
la relació
tal
a mi
el que trobo a faltar
és que m'expliquin més
del pare
que hi hagi una mica
més de context
perquè
sento que el veiem
el primer capítol
el segon capítol
crec que fa una aparició breu
al final
i després ja no el tornem a veure
fins al quart capítol
clar
per mi
el quart capítol
no està del tot justificat
aquest
per mi el quart capítol
que després el comentarem
és el que
menys m'ha agradat
però
per mi
aquest rampell d'ira
tan sobtat
aquests canvis
no ho vaig acabar d'entendre
volen que millor entenguis
el concepte
del nen
de la situació del nen
el que comentàvem
allò de
si el ve en casa
després lo fa
una mica això
però
no acabo d'acceptar
aquest argument
perquè em falta
em falta
que
a mi sí que m'agrada
té la sèrie
però
sóc exigent
sóc exigent
no però a mi
en aquest aspecte
sí que m'ha faltat
una mica això
que potser un capítol més
per donar-me una mica
més de context
d'alguns personatges
per poder
doncs
establir una mica
les arrels de la trama
ho hauria agraït
doncs en el tercer capítol
ara sí
tornem
en el tercer capítol
tercera vegada
ho intentem
se'ns presenta
un Jaime
que
bueno
legalment
en teoria
un menor d'edat
de 14
ha d'establir-se
en
en uns reformatoris
en canvi
si
aquest nen
doncs
tingués
18 anys
i que podria anar
a la presó
per tant
s'estableix
com un reformatori
on
bàsicament
és com
allà
doncs
fan classes
i dormen
i passen el temps
perquè és com
si es tinguessin
retinguts
però si fan coses
bé i tal
doncs
els dona privilegis
llavors
estan com
en una espècie
de sala
on ve una psicòloga
que
intuïm
com que
no és la que
sempre
o al que
sempre ve
no te va el deporte
no
nada
la voleu sentir
escoltem
no se me da bien
pero
soy bueno
librándome de gimnasia
¿cómo lo consigues?
me duele
la cabeza
tengo mala tripa
profe me mareo
no puedo
esas movidas
¿qué le parece
a tu padre
que hagas eso?
él
él no
él no se entera
sabe que no
soy deportista
ni nada
de eso
solía jugar
él me llevaba
a fútbol
a los
la podemos tener
una miqueta
de fons
mientras
comentem
pero
básicamente
esto
estamos
veiendo una
mica
este rol
de controlador
este rol
de
noy
que
intenta
también
hacer el que
quiere


larga
lejos
es
no
a
alguien
la veritat. A tu, Nayera, què et va semblar?
O sigui, com he dit abans,
és el capítol que més m'ha agradat,
però sí, sí, o sigui, el que diu,
es nota amb els canvis
d'humor que té igual que el pare,
que ja ho comentarem després, però
és que és igual el que... perquè es diu,
o sigui, comença't com molt tranquil
el nano, però després quan la psicòloga
li ofereix menjar o no sé què li ofereix.
De fet, l'escena és aquesta.
Ni una puta paraula sobre mi!
Ni se t'ocurra!
Que deixa el sandwich allà a la taula
i de cop i volta ha de venir un de seguretat a...
Com que es revoluciona i mateix, comença a cridar,
a insultar-la i dius, a veure,
i això què tal. I és el que dius,
t'has explicat una cosa molt greu que
has fet, o sigui, no pots estar
com revolucionant d'aquesta manera
i com te estan intentant com ajudar
o intentar com buscar la teva veritat.
No sé, però un moment.
Aquí com s'ha de ser el programa.
Que jo crec, la meva conclusió
és com que
Sí, busca la validació
dels altres, però també com que
s'ha d'anar la paraula.
Busca
jugar amb la ment dels altres.
El noi juga amb la ment.
Tant amb la validació com els vols aquests
i ja està.
Però també vol que...
Jo sento que vol
fer dubtar la psicòloga
inclús del que pensa.
i a mi el moment més devastador
és quan ha de sortir la psicòloga
a anar a agafar-se un cafè
i inclús surt plorant
i després ha de tornar.
O sigui, a mi aquest moment
se'm va fer molt estressant
i molt agobiant
perquè, o sigui,
ella, més que res,
ja està fent la seva tasca
del seu treball i ja està.
Llavors,
uf,
a mi
em va
em va
sobretot
sorprendre el fet
que no hi hagués
o sigui, sí que hi havia un
guarda de seguretat
però estava fora.
Però
amb una persona
que té aquests canvis
d'humor tan dràstics
i que es posa violent
que inclús
sembla que la vagi a pagar
i tot.
Que no hi hagi
ni un guarda
o algun tipus d'auxiliar
o persona dintre
a mi em va fer
com
joe,
o sigui, això em passa a mi
no sé què pot passar dintre
i més sabent que és un nen
que
és violent
té problemes amb les dones
i ja ho veníem sabent
per tant, a mi això
em va sorprendre
que no n'hi hagués ningú dins
la veritat.
Jo vaig patir molt
per ella
em sembla que
hi ha una escena
que agafa una cadira
i entra de seguretat
i tu
bueno, ara
l'agafaràs
i te l'enduràs fora
no, no?
Però
el va acompanyant
com si hagués agafat
una cadira diminuta
i el que
em va fer clic
va ser quan
en el primer
episodi que té
de ràbia
contra ella
que dubta
si l'agradirà o no
quan ella marxa
per un cafè
li diu
que li porti
un altre
xocolata
amb núvols
i quan torna
li diu
no me lo has traído
no?
és que
claro
no me lo merezco
però
i el que tu deies
que juga amb la ment
intenta jugar
amb la ment
de la professional
i dius
ara sí que no el crec
ara ja sé
que ets mala persona
sí, sí
i després també veiem
o sigui
a mi em sembla una cosa curiosa
ara ja anem al quart
i és que quan parla
sobretot
la psicòloga
et tracta
com de
que el Jamie
parli del seu pare
però veiem que
sempre per el seu pare
té paraules
boniques
o sigui
el té com idealitzat
en canvi per la mare
té com paraules de
sempre està llorant
sempre està conecinant
llavors es veu allà
el masclisme
i això em va sorprendre
després
el capítol quart
es veu
l'entorn familiar
i jo crec que és el que
més es veu
una mica
com es relacionen
i quina és la dinàmica
dins de la casa
veiem una mare
que
o sigui
plora
sola
no és capaç
tampoc
de mostrar
les seves emocions
davant de la seva família
és que no parlen
entre si mateixos
a mi em va agobiar
en aquest sentit
perquè veig que
no es relacionen
no parlen
no són per mi
una família
perquè no
parlen
diguéssim
dels seus problemes
amb ells
i a mi
això
em va
em va fer ràbia
saps
i doncs
i els atacs
diguéssim
violents dels pares
o sigui
del pare
perdó
estan super normalitzats
no es diu res
no es comuniquen
entre ells
de fet es diu
que el Jamie
sempre estava
a la seva habitació
tancat
i no sé
em va sorprendre
aquest quart capítol
de fet tenim
una escena ja
preparada
per ser escoltada
que és l'escena
del moment
de la furgoneta
intentes resoldre
el dubte
de Carlos Penela
i en un article
he trobat
que hi havia
dos furgonetes
idèntiques
llavors
el que veiem
en la primera escena
és aquesta
sense cap mamotreto
i en la segona
sí que té un mamotreto
preparat
per enganxar la càmera
i llavors
que surti
i hi ha un operador
a dalt
a dalt
jo entenc
que la furgoneta
sí que fa
un circuit
un recorregut
però clar
hem de tenir en compte
que està enganxada
al paraxocs
la càmera
i que per altra banda
hi ha un operador
a dalt
del sostre
del vehicle
per tant
aquestes oscil·lacions
del vehicle
podrien ser
o de la càmera
podrien ser
d'això
sí, sí
clar
perquè jo penseu
que la càmera
en si
la posició que té
dificulta la visió
per conduir
sí
està just
en el paraxocs
i deu ser
un recorregut
tancat intern
imagino
sí, segurament
sí, sí
no, curiós
curiós
curiós
què has de destacar
d'aquest
d'aquest capítol
Aina?
doncs a mi
o sigui
la meva escena preferida
va ser
la part
on els pares
parlen
per primera vegada
perquè
després
que el Jamie
diu que es declararà culpable
es queden allà callats
i la germana
li pregunta
que si va al gimnàs
és que a mi
em va semblar
allò
sorprenent
no?
llavors
la meva escena preferida
és quan estan
els pares
diguéssim
a la seva habitació
i comencen a parlar
i diu al pare
explica una mica
doncs que
aquest home
doncs ha patit abusos
per part del seu pare
crec que era
i
ho tenim
eh
podria sentir
com me mirava
i no podia mirar
lo manda
no mirava
mi propio hijo
ell te hizo
la traba
una escena
en la que
els dos
estan ja
molt sensibles
perquè han passat
moltes coses
aquesta furgoneta
pintada
han marxat
fins a la botiga
de
rotllo
l'héroi Merlin
no?
de bricolatge
però la britànica
l'héroi Merlin
de la britànica
i van allà
a la botiga
de bricolatge
per intentar
netejar
la furgoneta
allà es troben
també
amb un noi
que d'alguna forma
doncs
els increpa
positivament
perquè els dona
recolzament
diuen
jo estic con tu hijo
no sé què
no sé quantos
que és un dels treballadors
de la botiga
però després
es troben els possibles
vàndals
no?
aquell grupet
aquella camada
crec que són dos o tres
que estan allà
doncs que ell
el pare intueix
que són els vàndals
que han fet aquestes pintades
a partir d'aquí
doncs arriben un altre cop
a la casa
i es troba aquesta escena
on d'alguna forma
doncs
ell s'obre
no?
intenta obrir-se
una mica
amb la seva dona
sí
i a més
o sigui
és com
jo crec que és l'escena
com
de xoc
de realitat
no?
jo tenia la idea
d'un fill
que doncs
era molt bon nano
que sempre estava disponible
que podies parlar
amb ell
del que fos
no?
com que
ho tenien molt mimat
diguéssim
i era molt infantil
i en aquest procés
es veu la progressió
de com
arriben els pares
a donar-se
de com
el seu fill
ha fet això
i en si
l'acte
que ha fet
jo crec que
és la suma
de tots aquests
entorns
que ha provocat
que ella acabés
matant
aquesta nena
i per mi
o sigui
a mi em fa molta gràcia
el moment on
el pare diu que
li va apuntar
a futbol
i el va impulsar
a fer una cosa
que realment
era com
més masculina
i més per homes
en canvi
d'impulsar-lo
a fer
dibuix
que era com
el que realment
a ell
li apassionava
no?
i és la primera vegada
com que veig
aquesta conversa
on ploren
on s'obren
i l'última escena
que
a mi personalment
no la vaig com
entendre del tot
però és una escena
on
el pare agafa
el ninot
d'un adolescent
i li dona un petó
i el deixa allà
i a mi
l'acabament
en si
no em va agradar
però bueno
per tant
ara per finalitzar
m'agradaria
que diguessi
una mica
com valoraríeu
la sèrie
de l'UAL 5
i una mica
què us ha agradat més
valoració personal
la tornaríeu a veure
la recomanaríeu
no?
per què?
ha començat
a tornar
ja
doncs a mi personalment
aquesta sèrie
per tot el
el hype
i tot això
que li han donat
a mi no em va agradar
gens
o sigui
he de dir que no
si no vaig entendre
per què
tan
tan revolt
per una sèrie
que jo l'haig veure
vaig dir
primer no l'acabo d'entendre
o sigui
vaig acabar
dient
no entenc res
vaig acabar
estava mamant
al costat
i vaig dir
no entenc res
de la sèrie
i a veure
jo la recomanaria
perquè
és això
et dona un xoc
de realitat
del que passa
amb els nanos
avui dia
perquè
miris on miris
no dic
sempre
en tots els llocs
però moltes vegades
passa això
hi ha molts nanos
així
i no tindria
que ser així
i bueno
doncs això
en resum
jo
a mi
he de
t'haurien d'esperar
una mica
per tornar-la a veure
em dóna
que és una sèrie
que
inclús
veient la primera vegada
em donava molt pal
o sigui
tan llarga
quants capítols
vaig dir
vale
em va costar
primer
això
no el vaig acabar
d'entendre
com que
crec que em falta
com més informació
que ho he comentat abans
sí
i després
he de dir
que el que m'ha agradat
també és això
les presseqüències
o sigui
a mi m'encanten
però ja està
o sigui
i moltes
i l'actors
també
o sigui
no
no rebutjo això
o sigui
ho han fet molt bé
perquè és una sèrie
que amb molt potencial
però
a mi
personalment
no
em va acabar
d'an
no i a més
es diu
o sigui
pel que he escoltat
i tal
que els actors
molts d'ells
portaven tantes hores
ja gravant
que inclús feien coses
fora del guió
perquè ja no podien més
clar
és que et crema molt
et crema molt
les hores de rodatge
cremen molt
al final també
doncs
hi ha un seguit
de coses
i quan són
pla seqüències
hem d'entendre
pla seqüència
com
un pla molt teatral
el teatre
la funció no s'atura
sinó que la funció segueix
i si passa alguna cosa
doncs
l'actor
té les eines
i els mecanismes
doncs
per saber
sortir del pas
què passa
que la gran majoria
d'actors
que treballen
en aquesta pel·lícula
hi ha alguns
que crec que no són
professionals
crec que el nen
no era actor
si no m'equivoco
correcta
era el primer paper
que interpretava
i d'altra banda
l'actor
que fa de pare
l'hem vist molt
en cinema
l'hem vist molt
amb audiovisual
què vull dir amb això
que no és el mateix
fer audiovisual
que fer teatre
per tant
hem de tenir també
molt en compte
això
que cremen
que al final
són escenes
que cremen
hi ha alguna
que l'han fet
fins a 13 o 14 vegades
fer un capítol
de 60 minuts
14 vegades
són 14 hores
estem parlant
de moltíssimes hores
llavors clar
és normal
que
hi ha més
també
l'atenció
si hi ha algun error
agafar-ho
canalitzar-ho
això és una responsabilitat
molt gran
Carlos
a tu què t'has semblat
en què et quedaries
ja ens has dit
a l'inici
que no ha sigut
del teu gust
però
que jo m'imagino
que alguna cosa
li pots treure
aquesta sèrie
jo m'havia apuntat
aquí una conclusió
per dir
que ara potser
pot ser una massa abrupta
però
t'he apuntat
Adolescència és una sèrie
amb bones intencions formals
però amb una execució
des del meu punt de vista
deficient
planteja grans temes
sense aprofundir-hi
fa servir
la seqüència
com a truc visual
i acaba desaprofitant
l'oportunitat
de provocar
una reflexió real
això en un context
on l'adolescència
necessita mirar
les compromeses
és una llàstima
tot això
recomano veure-la
sí
sí, sí
sí que recomano
jo
pràcticament
recomano veure-la tot
perquè
també defenso
que
si només
veiéssim
les coses
que ens agraden
no les podíem
valorar tant
com
si sempre
veiem
pel·lícules
o sèries
que sabem
que sí
que ens agradaran
no podrem
sortir d'aquí
i
ja ve
veritat
jo
si
em
permets
fer
també
un tancament
opino
que
és una sèrie
que
té moltes coses
bones
és a dir
ja només que existeixin sèries
com aquestes
jo crec que
només això ja és
alguna cosa important
crec que
el fet de
el simple fet d'existir
ja és
ja és important
perquè
estem veient
molt cinema comercial
moltes pel·lícules comercials
i pel·lícules atrevides
com aquesta
sèries
com aquesta
jo crec que
s'han de valorar
jo crec que les hem de posar
en valor
estic amb el Carlos
crec que hi ha algunes coses
que passen molt per sobre
i que es podrien matisar
i es podria aprofundir més
amb elles
va tenir un boom
en aquell moment
al març
s'estrena aquesta sèrie
només la gent
parlava d'aquesta sèrie
penso que això
també és interessant
perquè la gent
que no coneixia
aquest tipus
de fer cinema
també hi aprofunditzi
jo és una sèrie
que recomano molt
és una sèrie
que recomano
també que es vegi
amb els fills
amb les filles
amb adolescents
perquè crec
que és una sèrie
que també ens pot fer reflexionar
i veure realitats
veure si aquí
a Catalunya
els nostres centres
estan plegats
d'escenes com aquesta
d'entesques
o tot el contrari
potser no és així
i la ficció
potser ha absorbit
una mica aquesta realitat
però sigui com sigui
jo crec que és una
una cita
una de les cites
de l'any
a nivell audiovisual
i que la gent
si té Netflix
no se la pot perdre
Aina
tu vols afegir
una cosa més?
A mi
ja estic d'acord
o sigui
a mi m'ha encantat
diguéssim
tot el desenvolupament
psicològic
però després
penso que
no està ben feta
pel que fa
com expressar-ho
i com exposar-ho
sento que falta context
que és una sèrie
que m'ha agradat
i evidentment
com la primera vegada
no la veuré
amb els mateixos
ulls mai
però em falta
com
que fos plantejada
d'una altra manera
o sigui
però entenc jo
que no hagués triomfat
si no hagués
tingut
la seqüència
durant tota la trama
i això és la meva opinió
Aina del Pino
vols acomiadar
la primera hora
de conèixer't
d'aquest programa especial?
Doncs sí
ara ens anem
canviarem
totalment
i ens anem
amb la següent cançó
que és una cançó
que a mi em fa molta il·lusió
presentar
que és
amb peu de guerra
de Catarres
m'encanta
i re
moltes gràcies
als nostres convidats avui
Moltes gràcies
Carlos Nallara
gràcies per aquest debat
tertúlia
d'adolescents
gràcies Aina
seguim aquí al Refugi
i seguim a Ràdio d'Espern
I com heu pogut comprovar
avui no hem fet
bolletins de les 6
perquè estem amb aquest programa especial
de Conèixer't
amb Aina del Pino
i abans
permeteu-me fer un petit refugi
i recomana
perquè aquest dissabte
l'Escola Escena d'Esplugues
ens porta a una jornada espectacular
de teatre musical a Sant Jús
si t'apassiona l'escena
i vols descobrir joves talents
apunta't a aquestes 3 cites
a les 11
a l'Ateneu de Sant Jús
Beatles
un clàssic
gamberro i divertit
amb energia desbordant
i molta creativitat
una aposta esbojarrada
per començar el dia
a la una
Orfes
inspirat en Ani
una proposta tendra i valenta
interpretada per nenes i joves
actrius
amb moltíssima força
una història
d'esperança
i somnis
i a dos quarts
de set de la tarda
de la sis i mitja
de 9 a 5
9 to 5
tancarem el dia
amb aquest musical
ple d'humor
feminismes
i també temes
que continuen
sent vigents
cançons enganxoses
i una gran posada
en escena
que tindreu
doncs
aquí a Sant Jús
una oportunitat
per veure
com creixen
les noves generacions
d'artistes
gràcies a la passió
i al treball
de l'escola
a escena
d'Esplugues
una abraçada
a la Judit
Malet i companyia
de l'escola Escena
i demà ja sabeu
a la sala 50 anys
de la Taneu
teniu una cita
amb el teatre
fem una petita pausa
per publicitat
i tornem de seguida
amb la segona hora
del refugi
avui especial
conèixer-te
aquest tancament
de temporada
i també tancament
de cicle
perquè Aina del Pino
ens ha comunicat
que no continuarà
la temporada vinent
i avui estem fent
un programa especial
de dues hores
donant-li les gràcies
agraint-li
la seva participació
al llarg d'aquestes
dues primeres temporades
del refugi
i també compartint
amb tots els col·laboradors
col·laboradores
convidats i convidades
d'aquest espai
com dèiem
una petita pausa
i tornem de seguida
fins ara
El refugi
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
doncs jo no separo la brossa
em fa mandra
tu sí?
esclar
Marcel
cada cosa
em toca
esclar
reciclar
és massa evident
per no fer-ho
envasos de cartró i paper
el contenidor blau
o el covell
del porta-porta
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
un dia t'aixeques i dius
vinga
que avui
faig el pas
i sents que pots fer-ho tot
sé tu mateixa
i estimar a qui vulguis
com el pas de trobar
el que et fa sentir bé
el de fer barri
o el de cuidar el planeta
nosaltres el fem
per connectar a aficions
natros
per gaudir la colla
jo per parar
per fer un nou pas
amb més força
estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me
vinga
aprendre coses noves
ok
estar al de fer 5
i dormir a prop
de les estrelles
estar al de viatjar
no no
al de viatjar més
lluita
un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imagin
fes el pas
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pac jove 2024
t'he dit
que no em venia a gust
ja però mira com estic
ara no em pots demanar
que pari
cari
qui t'estima
et farà plorar
mira
la nova cap de màrqueting
ui
ja et diré jo
com ha arribat el càrrec
aquesta
deixa'm estar pesat
ui ui ui
mira que exagerada
tia
que només t'he fet una broma
tampoc has d'estar bona
ni biologia
ni cultura
ni prejudici
ni broma
ni hòsties
prou violències masclistes
les violències vers les dones
s'amaguen
rere actituds quotidianes
que semblen inofensives
no ho són
no hi contribueixis
Departament d'Igualtat
i Feminismes
Generalitat de Catalunya
treu la llengua
treu la llengua
fora
al carrer
treu la llengua
esclar que s'ha de treure la llengua
però com puc treure la llengua?
com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
no treu la llengua
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui
continuar traient la llengua
entra ja
a la guia de l'activista
pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
Davant l'ICTUS
trucar ràpid al 112
és fonamental
Si notes un canvi brusque
en una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ICTUS
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
C'est un canvi
d'un canvi
d'un canvi
d'un canvi
d'un canvi
d'un canvi
Sweet dreams
are made of the years
Who am I
to disagree
I travel the world
and the seven seas
Everybody's
looking for something
Some of them
want to use you
Some of them
want to get used by you
Some of them
want to abuse you
Some of them
want to be abused
Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree
We travel the world
and the seven seas
Everybody's looking for something
Oh
Oh
Sweet dreams are made of this
Who am I to disagree
We travel the world
and the seven seas
Everybody's
Everybody's looking for something
want to see
Never die
new
It's
Not
25
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans de jugar, he pensat que podríem definir, diguéssim, la nostra emoció que sentim ara mateix amb una cançó, amb un títol d'una cançó, citar-lo.
Per tant, en el meu cas, seria Solucions i no Problemes de Figa Flauves.
Per tant, vosaltres, com ho sentiu ara? Com ho combineu amb una cançó?
Va, Laia, vinga, va. Que t'has animat.
Jo diria Móvil Clous i Cartera de Sexeni.
Vale. Tu, Martina?
Jo, Aurora de De La Rose.
I tu?
Jo, La Morotxa.
És molt divertida, penso.
Tu ets perfecte. Si hi ha una cosa que ha definit el programa de Conèixer't, ha sigut la música.
La música ha estat un element clau a l'hora de crear aquest podcast.
Tant en la primera temporada amb la Itana Hernández i la Ona Bermúdez com a convidades de la secció de Música per Dècades,
com en aquesta segona versió que hem fet de Música per Gèneres, hem explorat la multitud de melodies que podem escoltar arran de tot el món.
Sempre fent referència a la importància d'escoltar tot tipus de músiques.
Avui posarem a prova l'agilitat musical de les nostres convidades en un joc de batalles musicals.
Per tant, jo he portat una capsa la qual té categories musicals.
Per tant, traurem un paper i això serà el que haureu de cantar.
Haureu de cantar una cançó que tingui a veure amb aquesta categoria.
Qui s'equivoqui i canti una cosa que no té res a veure, falla.
I qui no canti i no li vingui res al cap, doncs xau.
Llavors, el premi són unes xutxes.
Per tant, farem dues rondes, si podem.
Vale.
Llavors...
Vaig a apuntar, vaig a posar aquí un Google Documentos.
poso els noms perquè jo aniré fent el rànquing, no?
Sí.
Vaig apuntant els punts.
Vaig apuntant els punts jo, vale?
Vinga, va.
Aviam.
Ui.
Pots començar, eh?
Tu, si vols, jo vaig a la meva aina, com sempre.
Doncs comença traient l'Aitana.
Ah!
Vinga, va.
I lleixo.
I lleixo.
¿Sabes? Miedo me da.
¿Y qué hago?
Ho lleieixes i cantes.
Lo que salga.
¿Qué canto yo?
Sí.
Pues si tú saps cantar.
Canciones de mujeres en inglés.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Look in the mirror.
Oh, oh, oh.
No?
Se la he inventat, no conta.
¿Qué no?
Que es de Katy Perry.
Everywhere I'm looking now, I'm surrounded by your embrace.
Can be.
Can be.
Can be.
¿Cómo es Martina?
Buah, Martina Chao.
Martina Chao.
No, no, la tenía.
Hombre.
Sí, la puta de la nariz.
Shine bright like a diamond.
Bueno, venga, está la de yo en Permona.
Una altra.
Ah, de esto también.
Sí.
No, no val.
No val.
Sí que val.
Hòstia.
Bueno.
Què?
Pues chao.
Que no.
Li posem dos punts a la Martina i a la Dalla.
Dos punts a la Martina.
Dos punts a la Dalla, venga, va.
Creo que això ha sigut un robatón i va tardar la Martina, eh.
No, no, es que es muy deshazat.
No, no val, no val, Martina.
Yo no había antes la dinámica, no sabía que había dado una red.
Bueno, pero ahora sí, ¿no?
Sí.
Venga, va.
Pues de los errores se aprenden, venga.
Exacto, siguiente ronda.
Martina, agafa.
A ver, Martina.
Tría B.
Las míticas canciones de verano.
Oh.
Me agrada que está.
Y se formó la gozadera.
Miami me lo confirmó.
Vale, cambio y Aitana.
Baby, no.
Me rehúsa a darte un último beso, así que guárdalo.
Cambi, Laia.
Le gusta.
Va para la mujer del pelotero.
Cambi, Martina.
Peppa y agua para las secas.
Cambi, Aitana.
Bailando.
Bailando.
Cambi, Laia.
Tuveme la ràdio.
Que tommy cancio.
En fi, l'hem completat.
Molt bé.
Per tant, dos punts cadascuna.
Bravo.
Que me lo pasado.
Venga, va.
Dos per la Aitana.
Quatre que té la Martina.
I quatre per la Laia.
Tenim un empat Martina-Laia i la Aitana amb dos punts.
Aitana remuntarà, ¿no?
Aitana remuntarà.
Molt bé.
Vinga, va.
Margemos a la següent categoria que la agafa la Laia.
Ai, ai, ai.
Canciones de amor.
Home, que esto es fàcil.
Canciones de amor.
Al partir.
Un beso.
Vale, cambio.
Y tú, y tú, y tú.
Y solamente tú.
Cambi, Aitana.
Sabes que eres la princesa de mis sueños encantados.
Cambi, Laia.
La sor que tinc de tú.
Deo que es grases.
Cambi, Martina.
Martina va.
Rojo.
Martina ha panjat.
Per tant, Laia dos punts, Aitana dos punts.
Venga.
Venga, venga.
Ríete.
La remuntada es posible.
Venga, va, chicas.
Venga, Aitana.
De moment va guanyar la Laia amb sis punts.
No, la Laia ara la desterramos.
Següent categoria.
Següent que agafa la Aitana.
Vale.
A veure què surt.
Canciones de anuncios.
Canciones de anuncios.
Anuncios.
Pero espera, ¿eh?
Que tengo que pensar, ¿eh?
Guau.
No, no, no, no.
¿Qué es esto?
Venga, que puedes.
Venga, que puedes.
Eso es chunguísimo, ¿eh?
Es chunguísimo.
No, no, no.
Venga, va.
Hostia.
Pero, en plan, tiene que ser una canción de verdad que exista o la canción del anuncio.
Lo que sea.
Blah, blah, blah, blah, blah, blah, vale.
Sí, sí.
Ah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah, blah.
Sacatan, sacatut-tan-tan-tan
Que no como un pelguer...
Del atún
Vale
Colacao
Como un campeón
Ahí está, ¿no?
Sí, esto de
Pipazo
Como una calabaza
Grefusa
No, se la he inventado
¿Se la he inventado?
¿Qué era de las vivas de Grefusa?
¿Qué es lo que pasa?
¿Qué es lo que pasa?
¿Qué parece calabaza?
Se lo he quitado, ¿eh?
No
Sí
Se lo he quitado
Se lo he quitado
Oye, ¿cómo que sí?
Aitana, ¿no lo has cantado bien?
Hombre, y te lo he cantado yo encima
Cinco puntos
Dos punts la Martina
Y dos punts la Laia
Dos punts la Martina
Dos punts la Laia
Agafar a la Laia
Se la deixará la Laia amb vuit
Y la Martina amb sis punts
Agafar a la Laia
Vinga, va, Laia
Canciones de TikTok
He puesto a algún chico en un sordena
He puesto a cadena
La plena
Uh, uh, uh
Mal bé
Aitana
Aitana
¿Qué es eso?
¿Qué es eso?
Aitana
Aitana
Aitana
Aitana
Que era un tren
Que yo te lo bailo
Que era un tren de TikTok
Que no, Aitana
Un tren de rodalías era
Que no
Que no
Que a rain girl, rain girl, rain girl
Ah, bueno, ese sí
Ay, que estaba cantando por lo mismo
Laia
Wake up in the morning
Feeling like a baby
Tick tock on the clock
Vale
Sweet, sweet, sweet fish
Everyone in the best
Eso es jazz dance
No es TikTok
Mira, como el tren de hacer así
No
O no
De rodalías
De rodalías
O no
O no
I tu Aitana
Que chula esa
Como era tío
Buah, fatal
Fatal
Dos punts Martina
Dos punts Laia
Molt bé
Ui, Aitana no ve
Doncs vinga
Seguim sumant punts
Seguim
Amb més cosetes
Quatre a la Aitana
Vuit la Martina
Deu la Laia
Aina
Seguim?
Anem amb la Martina
Seguim, vinga va Martina
Buah
He perdido ya
Hi ha categories xungues
Transcions de música catalana
Laia, la ganes
Vinga va
Alguna et sortirà
Sí
Mucha
No sé
Ninguna?
31
Fa més te
Canta una
Pero no me sale
Una, ¿sabes?
Como si fueras
No, no
Que va, que va
Pues nada
Dos punts Aitana
Dos punts Laia
Però si no ha cantado
Que yo sé
Que no ha cantado
Noia, que yo sé moltes
Si que et penses
Doncs vinga va
Això suma el marcador
Queda la Aitana amb 6
La Laia
Amb 12
I en aquest cas
La Martina
No suma
Per tant queda
Amb 8 punts
Vamos Martina
Te voy a darme igualmente
Anem amb la Aitana
I per cert sona
31 fam de fons
Amb Valentina
Venga Martina
Està bé la
Està bé la cosa
Per si d'allò
Saps?
Per si la moca
Canciones de Disney
Oh
I'll be the night
I'll be the night
A la nit
Un mundo ideal
Un mundo en el que tú y yo
Cambi Martina
¿Por qué no?
¿Por qué no?
A ver si te concentras con esta música
¿Por qué no?
¿Por qué no?
¿Por qué no?
¿Por qué no?
¿Por qué no?
¿Por qué no?
¿Por qué no es chulo o qué?
Pues
Chao eh Martina
La Martina
Andaba a volver
Otra, otra
¿Qué otra?
Otra de otra peli
Tía
Tía
Let it go
Let it go
Sí, es verdad
Vamos a ayudar
Vamos a ayudar
Es verdad
Pero ya no
No, es que ya
No, porque me la han chivado
Mi autoestima no me deja cantar esa hora
Esta es la de Rapunzel
Va, canta esta
Venga va, ¿com repartim aquests punts?
Dos la Laia
Dos la Aitana
Algo de ajedrez
Adiós Martina
Chao eh
Y ahora agafa la Laia
Y ya será la última categoría
Aitana y Martina
Empat a buit
Decisivo
Me ha cascado eh
Canciones de Eurovisión
Otra vez
Guau
Guau, guau
Sí, sí
Venga
Dale, dale
Una diva es valiente
Poderosa
Muy bé
Cambi Martina
Preso, maquiato, maquiato
Vuelve, cami
Hola mi pepepe
Hola mi pepepe
Vale, cami
Llámame, llámame
Devuélveme el alma en pie
Devuélveme el amanecer
No me acuerdo si eso es de Eurovisión
Ah, vale, vale
Fuego
Vamos
Y para última, Aitana
Uno
El piquindans
Dos
El cruceíto
Tres
El maquillazo
Cuatro
El robo
Vale, pues dos punts cadascuna
Molt bé
Tenim guanyadora
Tenim guanyadora
Anem a repassar
El top 3
En tercer lloc
I empatades
La Aitana
I la Martina
Bravo
En tercer i segon lloc
Encara t'empatades
I en primer lloc
Ella
La que les han encertat totes
La
Laia
Que es guanya les xutxes
El premi del programa
Xutxes Haribo
Tu
Patrocinador oficial
Patrocinador oficial del Refugi
Haribo
Alguna cosa a dir, Laia?
Moltes gràcies
Estàs emocionada?
Molt important per mi
Molt bé, molt bé
Així m'agrada
Doncs ens anem
Ja deixem a les nostres convidats
Moltes gràcies
I ens anem a la següent cançó
Que és
Sin Autotune
De Lola Indigo
I ja després anem
Per l'última secció
Oh, això vol dir
Que s'està a punt d'acabar
Sí
Conèixer-te?
Sí
Buf, jo ara sí
Que començo a estar una mica depré
Ja
Vinga
Lola Indigo
Tu creus que ens ha aixecat els ànims o què?
Sí, m'encanta aquesta cançó
Doncs vinga
Lola Indigo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern.
Seguim al Refugi, sóc Daniel Martínez
i cada tarda de dilluns a divendres de 5 a 7
us acompanyo aquí al 98.fm
i al www.radiodesvern.com
Hem escoltat aquesta cançó de Lola Índigo
en aquest especial de Conèixet
on avui estem acomiadant una de les peces clau d'aquest programa
al llarg d'aquestes dues temporades.
Molts programes, molta il·lusió
i avui l'Aina del Pino torna per fer història
amb aquest programa especial de dues hores
de Conèixet per acomiadar-se d'aquesta etapa tan bonica
i tan radiofònica.
Aina, bonica, per on seguim?
Doncs ara he portat una secció completament diferent
i avui parlarem i tancarem una mica parlant
sobre el nostre estiu, què volem fer,
quines són les nostres aspiracions
i què farem de cara a l'any següent, diguéssim.
Per tant, per això, avui tinc el Rubén
que va fer la seva pròpia secció orientativa aquí al refugi
i després tenim la Ruth
que ha fet programes com Inquietuts dels Joves
i mites de l'amor.
Per tant, comencem una mica parlant de tema estiu,
què penseu, què fareu, viatges, coses a fer-hi.
Deixa'm saludar-los, Aina,
perquè ja saps que a la Ruth
l'hem pogut escoltar diverses vegades aquí al programa.
Ruth, benvinguda.
Gràcies.
I també deixa'm saludar el Rubén
perquè va ser company d'aquesta casa durant uns mesos,
va estar fent les pràctiques aquí a Ràdio d'Esvern.
i, clar, aviam, li tinc cert carinyo.
I res, doncs, que esteu benvinguts tots dos aquí al programa
i volem tafanejar una mica la vostra agenda d'estiu, no?
Dit d'una altra manera, seria això,
que ens dongueu enveja, què fareu, què fareu?
Segur que fareu coses xules.
Encara que sigui per aquí, sempre està bé.
N'enveja a ninguna, n'enveja a ninguna, jo penso...
Arrenca tu, va.
El meu estiu...
El teu estiu, Rubén.
A veure, el meu estiu el vull dedicar sobretot a treballar.
O sigui, penso que ja que després del refugi,
és moment de treballar, després de les pràctiques.
I si hi ha algun viatge que sigui al meu poble
o avui que parlàvem amb amics,
anar un cop de setmana a Ibiza o qualsevol lloc d'aquests
per sortir, no, de la norma, per dir-ho d'aquesta manera.
Sí, sí.
Així que és treballar i fer algun viatge espontani.
Molt bé.
I tu, Ruth?
Doncs bé, per començar,
aquest cap de setmana és la Festa Major de Sant Joan d'Espí.
Sí.
Així que gaudi.
I balla, perquè ballo tant diumenge com dimarts.
Després hi vendres marxo a Madrid,
del cap de setmana, de viatjar als 18.
Que guai.
I després, el de juliol, començo a treballar fins al dia 31,
pel matí, i a l'agost marxo a Itàlia.
Ostres, que guai.
Doncs jo la veritat és que també ho tinc una mica complet,
o sigui, no sé si és perquè tinc 18 i ja se m'estava omplert,
tot omplert, o sigui.
O sigui, recentment, ahir vaig tornar de Granada,
vaig estar amb amigues i tal quatre dies,
que em va venir de conya.
Després de la sala d'activitat, o sigui,
va ser com si hagués passat dos, tres setmanes des de la cel·le,
i en veritat no,
però em va encantar i m'ho vaig passar molt bé.
I ho recomano molt, eh?
Com a lloc per gent jove, barato, saps?
I amb molta cultura, m'ha encantat.
Se't veia molt feliç, a les stories.
Sí.
Però clar, ja sabem allò que diu, no?
Que la gent no és tan guapa com el seu Instagram,
ni tan fea com el seu DNI.
És allò que diu, és allò que diu l'Edita.
És veritat o no és veritat?
Mira, jo et diré una cosa,
i és que a mi Granada m'ha vist molt feliç.
No, no, això està clar.
I no és per les històries.
Ho transmeties, però ho transmeties a les històries, ja t'ho dic.
I què destacaries d'aquest viatge?
Perquè era un viatge que et feia molta il·lusió.
De fet, aquí al programa vas parlar d'ell, no?
En aquell programa que vas fer, doncs també xerrant una mica del futur,
del present, no?
D'aquella època batxillerat, ara ja enfocada, evidentment, amb l'any vinent.
i tenies moltes ganes i et feia molta il·lulsió el viatge.
Ha complès les teves expectatives?
Les has superat.
O sigui, jo anava normal.
O sigui, jo deia, tinc ganes de passar-m'ho bé,
però estava preocupada,
perquè era un viatge, la primera vegada que m'anava de viatge sola.
Clar.
O sigui, amb amigues, però sola.
Això també fa, clar.
Per tant, tothom estava preocupat,
els nostres pares estaven preocupadíssims.
I re, o sigui, m'ha encantat, m'ho he passat superbé.
Llocs preciosos i idíl·lics, per tant, no sé,
i ha estat molt guai,
perquè en el fons he anat amb les meves millors amigues,
que són gent que conec des dels 3 anys,
per tant, moltes sorpreses no em podrien dur.
Llavors, doncs, molt guai, ha estat molt guai.
I de què era l'estiu?
Doncs res, ara, la setmana vinent,
començo pràctiques de monitora de lleure,
i després ja, doncs, a l'agost,
les festes de Sant Jus, que mai fallo.
Ben fet, ben fet.
A la festa dels 80, no?
A la festa dels 80, flash i ice cream.
Això no falla, això no falla.
I ja després, a l'agost,
me'n vaig a Cantàbria amb els meus pares,
i a Màlaga, a la fèria,
amb la meva millor amiga.
A la fèria, però a la fèria de Màlaga,
quan és?
El 20...
Crec que del...
Ostres, ara no ho sé.
És cap a l'agost, no?
Sí, sí, és a l'agost.
Jo vaig al 20, que segueix,
però és com als últims...
Que fa més fresqueta, no?
Fa fresqueta, en Màlaga.
Sí, un fresquet molt buó.
Clar, abans em deies, no?
A Granada has tingut unes temperatures
de desert, no?
Desèrtiques.
Sí, sí.
Però és diferent, no?
Perquè aquí hi ha més humitat que allà, o què?
Sí, és que allà la teva gola era com una pedra.
O sigui, no, no, en sèrio.
Mira, si jo s'ho portat a l'agost a Còrdoba,
amb 40 graus...
Déu-n'hi-do.
En ple agost.
Ja, bueno, és que jo estava a 47, va arribar.
Però bueno, i ja de cara a septembre
faig de graduada del curs que et vaig dir,
que vaig fer de comunicacions,
o sigui, habilitats comunicatives i tal,
doncs faig de graduada, que és com profe, així, raro.
I doncs això.
Per tant, que ara l'any vinent,
perquè resulta ser que tots tres hem fet la sele
i llavors, què tal us va anar la sele?
Explica una mica.
A veure, Rubén, explica la teva experiència.
Perquè em consta que...
que dos més dos són quatre,
però a vegades...
Què?
Què va passar?
No, a veure.
No, amb 300 maneres de preparació,
perquè sí que vaig tenir molts dubtes.
Clar, no, aviam, aviam,
anem a justificar una mica el Rubén.
El Rubén ha estat fent un cicle formatiu
de grau superior...
Grau mitjà, que he mort-ho sense...
De grau mitjà abans,
vull dir que ell no ve d'un batxillerat que et preparen,
sinó que ve d'un cicle formatiu que encara és més difícil.
No, no, i sense informació.
O sigui, he agafat apunts de la sele i em faltaven.
I apunts que t'ha passat l'Aina del Pino,
que ho sabem.
També.
També.
Ho sabem, ho sabem.
En la geografia estaves més satisfet, no?
Sí, en la geografia estic esperant un cinc.
Amb això estaré molt content.
Amb matemàtiques, més d'un zero.
Es suma.
Vale, vale.
Vale.
Vas haver de situar en el mapa algun país o alguna cosa o no?
Això hauria sigut fàcil, no?
No, perquè això és geografia també, no?
Vull dir, aviam, potser li hagués tocat allà situar algun país.
Si fos això, nano...
Sí, on està ixògia?
Passa a palavra.
Vale, doncs ja està.
Aina del Pino, tu que has fet també el batxillerat,
ara anirem amb la Ruth,
però tu que has fet el batxillerat,
que has fet ara la selectivitat,
era tan dura com s'esperava o no?
No.
O sigui, bueno...
Però tu anaves preparada.
Tu anaves preparada molts mesos.
A veure, és que, clar,
jo porto dos anys fent batx
i jo crec que els meus profes m'han preparat superbé,
la veritat.
Sí, és veritat que ja...
Jo crec que és una qüestió de...
Ja els profes ja no podien fer res,
ja era com...
Bona sort, amigo,
i el soldat que queda de pie,
doncs, adelante.
Però sí que sento que en les meves assignatures,
potser en altres no,
sí que he escoltat tema química,
mateixa social, no?
Però, per exemple,
a mi i a tu no em va ser fàcil.
Vam putejar molt, la veritat.
I, bueno, però no era per tant.
Després ho vius i no ho vaig passar malament.
Inclús m'ho vaig passar bé fent-ho.
Però és més la qüestió dels nervis,
els atacs d'ansietat de la gent,
perquè no ho veus.
I més que res,
el que em va enfadar molt
és el tema que vaig haver de fer l'examen
en un palm de mà.
O sigui, diguéssim,
en una tabla de marera,
així, superenana,
i jo posant l'examen com cap avall i tal,
perquè no podia ni escriure.
O sigui, unes condicions nefastes, la veritat.
En fi, en fi.
Passem la pilota a la Ruti,
que ens explica la seva experiència.
Com va anar?
Va ser tan complicat com esperaves?
Jo les condicions,
millors,
perquè eren entoules normals
i cadires normals.
Que suerte, que suerte.
Ja ens ho van dir,
ens ho van dir,
que teníem sort.
però de l'experiència,
en general,
bé, encara estic buscant
les vaques frisones de matemàtiques,
perquè encara estem buscant
quantes hi havia,
perquè els anunciats,
no sé si ho havia reactat,
el XAGPT o...
Horrible, horrible.
Perquè va ser horrible.
Però, bueno,
però en general, bé,
jo crec que bé nervis
el primer dia, sobretot,
però amb ganes ja...
o sigui, jo tenia ganes ja
de treure-m'ho de sobre
i començar l'estiu,
perquè no podia més.
Dimecres esperem
no entraran de pressió.
Clar, perquè dimecres
surten les notes,
per això comentava la Ruth,
el 25,
després del pont de Sant Joan,
arriben les notes
a tots els alumnes
que han fet aquesta selectivitat
i per tenir nervis.
Mira, jo tinc sort
que és el dia 25,
perquè tenim la festa major
a Sant Joan d'Espí
i acabem el dia 24,
així que podré gaudir
una festa major
sense caure'm de pressió,
jo crec.
Dani, mira com estem,
que m'acabo de sabant
que els dimecres
tinc la nota.
Ah, no ho sabies?
Molt bé, Rubén,
molt bé.
Clar que sí.
El Rubén està d'estiu ja, eh?
Oh, va!
Escolta, Aina,
t'haig de dir una cosa.
Bueno, t'haig de dir una cosa
que ja saps,
però els oients no saben.
I és que tenim un missatge
que ens ha entrat
per web,
pel WhatsApp web,
i res,
el posaré més d'una
col·laboradora
que ha participat aquí
al programa
i que no ha pogut venir,
però sí que ens ha fet arribar
el seu missatge
i l'escoltem a continuació.
Hola,
soc la Berta Gil
i m'ha encantat
formar part d'aquesta família,
encara que hagi vingut
només a un programa
i haver pogut participar.
vull donar moltes gràcies
a l'Aina
a partir d'endavant
amb aquest projecte
que simpatitza
i sobretot connecta
amb la gent jove
a l'hora de parlar
de les vivències,
donant opinions
i una miqueta de tot.
I com a record,
m'enporto,
val poder haver anat
a l'estat i gravació,
als riures
que ens vam fer
en el seu moment
i als podcasts
que no he anat
però que sí que he pogut
escoltar a la ràdio.
Moltes gràcies.
Adéu.
M'ha encantat
el que ha dit
de simpatitza
i connecta amb els joves.
Jo crec que ha definit
molt bé
l'essència del programa,
de l'espai.
És molt maco,
molt maco.
Aina,
algun missatge també
que encara que no t'hagi arribat
físicament
ha rebut
d'aquells col·laboradors
i col·laboradores
que avui no han pogut estar aquí
perquè, clar,
han passat com una vintena,
una trentena de persones
al llarg d'aquestes dues temporades
i la gent,
quan sortia de l'estudi,
què és el que et deia?
Quin feedback et donaven?
A mi, per exemple,
la gent em deia molt
que volia tornar.
O sigui,
com que volien repetir.
Però, a vegades,
també,
tot i que
sigui una experiència
molt guai,
cada persona
té les seves prioritats
a la vida
i,
tot i que
volien retornar
i reviure l'experiència,
doncs,
a vegades hi ha coses
i no es pot venir
perquè tens coses, no?
I cada cop,
jo,
personalment,
crec que això és veritat,
però cada cop
és més complicat
combinar
o quedar amb algú
o fer alguna cosa amb algú.
Almenys a la meva edat
perquè veig que tothom està ocupat.
Però
estic contenta
perquè hi ha gent
que realment
ha sortit d'aquest programa
i l'ha ajudat molt.
Tant
a ser més obert
com a parlar millor
o inclús
o inclús
de saber comunicar-se
o saber expressar
el que sent.
Per tant,
jo amb això
em quedo
com a record
i ja està.
I hi ha persones
com, per exemple,
la Rocío
o Joel
que va venir
crec que
la primera temporada,
sí,
i ella, per exemple,
sempre ha volgut tornar,
però
és que
a vegades,
per exemple,
la ràdio estava molt lluny
de la seva casa
i no podia fer res.
llavors,
doncs res,
sobretot també
la Maria Baró
que ha vingut molt
a aquest programa,
també
persones com
l'Astri,
la Gena Barca,
l'Abril Barca
que també n'han col·laborat
o la Blanca Colón
i han sigut persones
que han contribuït molt
a que aquesta experiència
sigui com és.
Per tant,
per últim,
m'agradaria preguntar-vos una mica
com us veieu
de cara a septembre,
què voleu estudiar
i una mica
si tenim com
algun pla,
per exemple,
treure's el carnet
o jo què sé,
coses així
pensades per fer.
Comences tu, Ruth,
si vols.
Vale.
A veure,
la meva idea
és fer,
bueno,
tinc idees,
si ja he fet la preinscripció,
la meva idea
és fer ari dret
a la Pompeu Fabra,
però el problema
és que la nota talla
està altíssima.
Aleshores,
com no crec que arribi,
doncs,
tinc
altres idees,
tinc com a segona opció
ciències polítiques
i dret
i si no,
doncs,
a dir dret
o sigui,
alguna carrera
que tingui a veure
amb el dret
i polítiques
o empresa.
i ja està.
I el carnet no,
no?
No.
Com jo.
Sí,
jo crec que
ja ho hem parlat
algun cop.
I tu,
Rubén?
Jo carnet ja el tinc,
per sort,
ja m'he tret
i de cada septembre,
doncs,
depenent com hagi
anat la sele,
sobretot,
i quan tingui la nota i mitja,
que encara no la tinc
del grau,
és valorar
perquè sí que m'agradaria
tornar a fer-la a septembre,
després,
com ja vaig parlar
i la idea és entrar
a la UAB de Periodisme
i, si no,
doncs,
sempre es pot fer
la sele l'any que ve
i seria dedicar-me l'any
a treballar
i poder treure idiomes
com és l'anglès
o, per exemple,
l'al·leman,
que són idiomes
que m'encantaria aprendre
i tenir titulació.
Molt bé.
Doncs,
en el meu cas,
per exemple,
vull entrar a la UAB,
també,
a Comunicació Audiovisual.
Aïdora.
Però, mira,
és que saps el que passa?
Que aquests dies
jo li he estado dando
vueltas a mi cabeza
i pensant,
i pensant
i dic,
és que no sé
si arribaré a la nota,
no sé què.
I, mira,
menys mal
que es pot canviar
després que et donin
les notes
perquè, si no,
me muero.
He posat
Educació Social,
també.
He dit,
bueno, mira,
potser m'agrada,
no sé,
i és una cosa que,
bueno,
com tens a la prescripció
moltes opcions,
dic,
no meto
i quizás entro
perquè si és un buit,
saps?
Puc entrar.
Com diu aquesta cançó
de Rigoberta Bandini,
que es diu
A ver què passa,
doncs això,
a ver què passa.
Que mai se sap
que a vegades tenim
les idees
molt preconcebudes,
no?,
allò de dir
anem a fer això,
farem això,
ho farem així
i després les coses
surten diferents
però també surten bé
perquè les coses,
a vegades
se les compliquem nosaltres,
les coses surten bé
quan ens deixem emportar,
no?,
i a vegades també l'estiu
està per això,
per deixar-nos endur
i que al setembre,
doncs,
que arribi el que hagi d'arribar,
no?,
però està molt bé
que sigueu tan espavilades
i que també tingueu
les coses clares
perquè a vegades
entre el jovent
no es veu tan clar,
no?,
exacte,
molt probablement
entre els vostres companys
i companyes de classe
potser veieu això,
no?,
que hi ha una dificultat
a l'hora de triar.
Sí,
sí,
o triar
o també veig molta gent
que segueix un ramat,
saps?,
o sigui,
persones que
no fan aquesta recerca
de què volen fer a la vida
i segueixen els seus amics,
les carreres,
o molta gent
que fa ADE.
Sí,
ADE...
Jo conec gent
que li flipa ADE
i conec gent
que fa ADE
per fer ADE,
perquè és una sortida laboral
que et pot portar
a bastants ports,
no?,
però veig molt això.
Sí,
o sigui,
jo ho veig
perquè ho veig també,
ho he vist a la meva classe,
que ADE
és com l'opció
majoritària
del 60-70%,
perquè com veu
que té un gran ventall
d'opcions laborals,
doncs es fiquen en ADE
i crec
que ho fa més
per seguir,
com deia l'Aina,
a seguir el ramat
que per...
que no dic jo
que no ho facin alguns
perquè vulguin estudiar ADE,
però la majoria ho fa
perquè...
perquè l'ha fet el resto.
I ja,
per últim,
volia preguntar-vos,
aneu a algun festival
d'estiu,
de música
o alguna cosa?
A mi m'havia una oferta
en el...
Concert,
alguna cosa.
A mi m'havia una oferta
en el Xare,
aquest que és avui i demà,
però he dit que no.
Havia que venir avui
aquí, no?,
a conèixer-te.
Clar.
Qui toca el Xare
aquesta setmana?
Doncs un mig.
O aquest any.
Sí.
Vaig aluna.
Mike Towers, potser.
Mike Towers?
O Emilia.
Emilia segur.
Emilia també,
Emilia també.
Però Emilia no va venir ja...
Jo què sé.
O va ser a Madrid.
No ho sé.
Potser va ser a Madrid,
potser va...
Aviam,
vaig a tafanejar
el calendari del Xare.
Mira, detallets.
El Carrion, no?
Detallets avui.
I Figa Flauas.
Figa Flauas,
Saico,
Batgal.
Molt bé, eh?
No, no,
hi ha un bon cartell avui.
Sí.
Hi ha un bon cartell.
I demà 21,
Dena,
que deu ser...
Dena és la d'Operació Triunfo.
Maki Trapella
i Lluís Sánchez,
Omar Montes,
Flo Menor,
Emilia
i Eladio Carrion.
Bueno, bé.
M'agrada més el pla d'avui,
eh?
Per això.
M'agrada més el pla d'avui.
Família,
encara ens queden
9 minutets de programa,
podem seguir xerrant,
però hi ha una pregunta
que he vist per aquí pel Guiú
que m'ha fet molta gràcia
i crec que encaixa moltament
aquesta època de l'any,
que és
la de menjar d'estiu.
Ja sabeu que a mi m'agrada menjar
i també m'agrada molt cuinar.
teniu algun menjar
aquí al cap
que digueu
és una cosa
que no pot fartar
mai a l'estiu?
Sí.
No pot fartar mai?
Sí.
Què, Aina?
A mi,
ensalada de pasta.
Oh!
A mi m'agrada
amb salsa rosa.
Sí.
Amb ketchup
i maionesa.
Ah, no, jo,
només maionesa.
Però m'encanta.
És com
típica cosa que...
Ai,
que gusto.
Però
espero que me la posin
a les pràctiques
si pugui menjar
algú que no sigui
en macarrón,
sisplau.
L'altre dia,
aquí al programa,
vaig estar parlant
amb l'Anna Pobeda
de Foodies,
l'espai de cuina
d'aquí del refugi,
i parlàvem de plats
típics
per anar,
doncs,
a la platja.
I jo vaig dir
el pollastre empenat,
les escalopes
i tot això,
i a ella
li va semblar
com curiós,
no?
Vosaltres també heu menjat
a la platja
aquest tipus de menjar
o què mengeu a la platja
quan heu anat
amb els vostres pares
i heu portat el tàper?
Pizza pollastre.
Pizza pollastre,
no?
O amanida.
Coses així.
Amanida.
Amanida d'arròs,
de pasta.
I si hi ha algun plat
que us identifica
amb l'estiu,
quin seria?
Uau.
Ah!
El gaspatxo.
Ah, bueno, sí.
I a mi les cileres
m'encanten.
I el mango.
I el gaspatxo de cileres
també, molt bo.
L'altre dia el vaig fer.
El mango,
la cíndria.
Sí, sí.
Escolta,
posem la cançoneta
que tens preparada
per ara o què?
Sí.
Doncs vinga.
ens anem amb aquest
Se ponen les nikes
de Cano.
Vinga, va.
Aquesta cançó
ja sabem que a tu
t'agrada molt.
Sí.
La vaig cantar l'altre dia
amb al·lalts de festa.
Sí?
Doncs vinga, per tu.
mugre, va.
Tan guapa que enamora, como tonight
A 200 por hora, rozando el sky
Se brancha el pelo cuando salimos
Se pone la Nike, Nike
Pone la Nike, Nike Pone la Nike
Tan guapa que enamora
Como tu no hay
A 200 por hora, rozando el sky
Se brancha el pelo cuando salimos
Se pone la Nike, Nike
Pone la Nike, Nike, pone la Nike
Con ese vestido estás preciosa, ¿dónde vas?
Coge la llave del Mercedes y ella se va sin mí
Porque yo no salgo ya del barrio para nada
Yo me conformo con poquita para poder vivir
¿Quién diría que somos mamá y papá?
¿Qué sería una niña? Dios la bendiga
¿Quién diría que somos mamá y papá?
¿Qué sería una niña? Dios la bendiga
Tan guapa que enamora como tú no hay
A doscientos por hora rozando el sky
Se plancha el pelo cuando salimos
Se pone la Nike, Nike, pone la Nike, Nike, pone la Nike
No es un secreto que todo esto contigo va mejor
Que si te escribo quince temas, nena, todos los pegos
La gente se ha pensado que lo nuestro era un juego
Pero ahora mirando ya no es cosa de dos
¿Quién diría que somos mamá y papá?
¿Qué sería una niña? Dios la bendiga
¿Quién diría que somos mamá y papá?
¿Qué sería una niña? Dios la bendiga
Tan guapa que enamora como tú no hay
A doscientos por hora rozando el sky
Se plancha el pelo cuando salimos
Se pone la Nike, Nike, pone la Nike, Nike, pone la Nike
El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esbert
Ara escoltes Ràdio d'Esbert
Sintonitzes Ràdio d'Esbert
La Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
I per últim cop, m'agradaria dir de la temporada, però per desgràcia no pot ser així
Sona aquesta cançó
Una cançó que ens ha donat moltes alegries
Que ens ha emocionat, que ens ha fet pensar, que ens ha fet emportar cap a aquella conversa que teníem en aquell moment
Però sobretot que ens ha fet créixer
Perquè durant aquests dos programes del Refugi, durant aquests dos programes de Conèixet, doncs jo crec que tots hem canviat una mica
I ho hem fet un al costat de l'altre, Aina, perquè aquesta temporada també hem compartit molts minuts de micròfon junts
Perquè, doncs, s'ha donat també la casualitat que ha sigut així
Ha sigut molt bonic poder compartir amb tu també aquest espai més de tet a tet, no?
De poder fer també aquests debats junts
I ara tens, doncs, un missatge també per l'audiència
Doncs sí, arriba aquell moment una mica
Després de dos anys, arriba aquell moment que mai és fàcil, però que també és bonic
El de dir gràcies i fins aviat
Conèixet ha estat molt més que un podcast
Ha estat un espai per parar, per respirar, per riure, per pensar i sobretot per connectar
Amb nosaltres mateixos, amb els qui ens escoltava i amb tot aquell
Que alguna vegada va sentir que les paraules que sortien d'aquí també li parlaven a ella o ella
Res d'això hauria estat possible sense en Dani, el nostre tècnic, còmplice i àngel de la guarda sonora
I per descomptat, gràcies infinites a la quantitat enorme de col·laboradors i col·laboradores
Que han compartit les seves idees, rialles, coneixement i molta humanitat durant aquests dos anys
Tot i que avui sembla que hem sigut pocs
De veritat, han hagut 24 persones passant per aquí, no és conya
Per tant, moltes gràcies a tothom
Heu emplert aquest espai de vida i sentit
I a tu que ens has escoltat cada setmana al cotxe, a casa o fent un cafè
Gràcies per obrir-nos la porta, per deixar-nos formar part del teu dia
Ens acomiadem d'aquesta etapa amb el cor ple i amb la certesa que quan un espai es fa des del cor no s'acaba mai del tot
Potser tornarem amb una altra forma, potser amb una altra veu, però sempre amb la mateixa essència, la de conèixer-nos, cuidar-nos i compartir-nos
Gràcies a la meva família, els meus pares, que han fet que tot sigui possible
I a la meva àvia, Núria Villalba Zambrana
Que sempre escolta cada veu divendres al programa i s'ha fet seguidora número 1 de Conèixer-te
I fins sempre, família de Conèixer-te, una prestada sonora i emocional
Jo sóc Aina i això és Conèixer-te
I per finalitzar ens anem amb l'última vegada que sonarà aquesta cançó
L'última gairebé que la primera perquè no l'hem posat gaire
No, la veritat
Però avui la posarem
Però per despedir, crec que no hi havia millor cançó que Coti per Coti de detallets
perquè va ser el primer grup català que em va enamorar
Aina del Pino, gràcies
Què hagués sigut si no haguéssim rebut aquell correu electrònic de tu
Sí
Perquè aquí no estaríem
Gràcies, gràcies i gràcies
Una abraçada i molta sort en el futur i en tot el que et ve
Gràcies
Adéu-siau
Gràcies