vestigi d'un passat a l'obaga del bosc. La passejada a Penya del Moro i la Salut, diversos recorreguts singulars d'uns 90 minuts i el circuit d'escales del Centre Històric de Sant Jús, amb més de 300 esglaons per volta. Les rutes de muntanya situades a Collxarola no es poden fer actualment a causa de les restriccions vigents per la pesta porcina africana.
Pel que fa al turisme, la promoció turística del Baix Llobregat torna a passar per Sant Just amb una nova edició de la Ruta del Tram, una iniciativa que combina patrimoni, gastronomia i activitats culturals accessibles amb transport públic. La campanya es va presentar el 25 de febrer a l'Espai Corbaro d'Esplugues de Llobregat i dona el tret de sortir d'una edició amb noves propostes per descobrir la comarca durant tot l'any 2026.
Entre les activitats incloses a la ruta hi ha propostes vinculades directament amb Sant Jús, com la visita al refugi antiaeri i a les restes del Molí Fariner, dos espais patrimonials que permeten conèixer la història del municipi. La iniciativa també incorpora descomptes gastronòmics en establiments del municipi com el Mirador de Sant Jús, dins d'una oferta que combina experiències culturals i culinàries arreu del territori.
L'acte de presentació va comptar amb representants institucionals del territori, entre els quals el regidor de Comerç i Turisme de Sant Just, Toni Collantes, juntament amb responsables del Consorci de Turisme del Bas Llobregat, el Consell Comarcal i TRAM. La iniciativa també inclou altres activitats culturals i familiars a la comarca i reforça la promoció del turisme de proximitat al Bas Llobregat mitjançant la xarxa de tramvia, amb informació i promocions disponibles al web de la ruta del tram.
I pel que fa a política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, el portaveu de Junts Sant Just, Ramon Figueroa, ha repassat l'actualitat política municipal marcada pels darrers acords del ple i la gestió de l'emergència de la pesta porcina africana. Figueroa ha valorat positivament l'aprovació del nou model d'habitatge a través de la modificació del pla general metropolità, tot i que ha advertit que cal seguir treballant per ampliar el parc públic i evitar la gentrificació del municipi.
La modificació del PGM busca regular la densitat de les plantes baixes, especialment el nucli antic. Segons el portaveu, aquesta mesura permetrà transformar locals en habitatges de protecció oficial sense perdre el treixit comercial. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlladins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Rayo d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs en tornem-hi, tornem a estar el dilluns, tornem a començar la setmana, i una setmana amb més ganes de refugi, com sempre. Aquí sempre tenim ganes de fer rai i de fer refugi, clar que sí. I això és tot, així que va, comencem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse Vaqués i tota l'actualitat musical. Seguidament On és el passat amb el Clas Moreno i posarem fi amunt a l'enrere del Jesús Martín.
I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu. L'Iran ja té nou líder suprem. L'Assemblea d'Experts del país ha designat Mohatba Khamenei, fill de l'alayatolà Ali Khamenei, com a nova màxima autoritat política i religiosa de la República Islàmica.
La decisió arriba una setmana després de la mort de l'antic líder suprem en els bombardejos dels Estats Units i d'Israel contra Teheran. L'assemblea, formada per 88 clerges xiites, ha assegurat que el nomenament s'ha fet després de llargues deliberacions amb l'objectiu d'evitar que el país quedés sense lideratge enmig del conflicte.
Mohtava Hamenei, de 56 anys, és un clergat que fins ara havia mantingut un perfil públic discret, però era considerat una figura molt influent dins del règim i un dels principals suports del seu pare. Tot i no haver ocupat càrrecs governamentals destacats, molts analistes el descriuen com un autèntic poder a l'ombra dins de l'estructura política iraniana.
Tant els Estats Units com Israel ja han advertit que el nou líder podria continuar sent un objectiu polític i militar dins del conflicte que s'exeja a la regió. Ara, amb aquest nomenament, el règim intenta restablir l'estabilitat institucional en plena escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà.
La guerra entre l'Iran, Israel i els Estats Units i avui, nover dia de conflicte, estan provocant també una nova onada d'atacs que ha esdeornat a sacsejar la regió. Un atac iranià amb drons contra la principal refineria de petroli de Bahreïn ha deixat 32 persones ferides i ha provocat un incendi a les instal·lacions. A més, també s'han registrat atacs en altres punts del Golf Pèrsic, com Qatar o l'Aràbia Saudita.
En paral·lel, l'Utan ha interceptat un missil balístic iranià que havia entrat en l'espai aèri de Turquia. Segons el ministre de Defensa turc, el projectil ha estat neutralitzat pels sistemes de defensa antiaèria de l'Aliança Atlàntica i les restes han caigut sense provocar cap víctima.
Mentrestant, Israel ha intensificat els bombardejos contra objectius a l'Iran i també a Beirut, mentre que al territori israelià l'impacte d'un missil iranià ha causat un mort i dos ferits greus, alevant a 11 el nombre de víctimes mortals pels atacs procedents de l'Iran a Israel.
Davant l'escalada militar, el president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat un desplegament naval sense precedents per protegir els interessos europeus a la regió. França enviarà vuit fregates, dos porta-helicòpters i el portaavions més grans de tota la naviera francesa, el Charles de Gaulle, amb missions defensives al Mediterrani Oriental, al Mar Roig i a l'estret d'Hormuz.
I la guerra segueix ampliant les seves conseqüències econòmiques i el preu del petroli s'ha disparat més d'un 25% només aquest dilluns, arribant a nivells més alts des de l'any 2022. La situació preocupa especialment pels riscos a l'estret d'Hormuz, bloquejat parcialment per l'Iran i un punt estratègic per on passa aproximadament una cinquena part del petroli mundial.
Les interrupcions en el transport marítim i la reducció de producció en alguns països productors estan generant una gran inestabilitat en els mercats. Davant aquesta situació, els ministres de Finances del G7, el grup que reuneix les set grans economies occidentals, han debat avui la possibilitat de llibre conjuntament reserves estratègiques de petroli. Per ara s'hi han negat, però no tanquen la porta a fer-ho més endavant. L'objectiu seria frenar una escalada massiva dels preus.
La guerra amb l'Iran ha provocat que el preu del barril s'hagi encadit prop d'un 50% en només una setmana i els analistes alerten que si el conflicte s'allarga, els combustibles podrien continuar pujant en els pròxims mesos amb un impacte directe en consumidors i empreses de tot el món.
El Departament d'Educació de la Generalitat ha arribat a un acord amb els sindicats de Comissions Obreres i UGT per millorar les condicions laborals del professorat, però el sindicat majoritari entre els docents, l'USTEC, no s'hi ha sumat i manté la convocatòria de vaga.
El pacte preveu un augment salarial de fins a 3.000 euros anuals fins al 2029, cosa que suposarà aproximadament 200 euros més al mes en els pròxims 4 anys. També inclou un increment del complement autonòmic dels docents i nous complements per al personal d'atenció educativa.
Entre les mesures acordades també hi ha la reducció progressiva de les ràtios. A infantil i primària, els grups s'establirien en 20 alumnes, mentre que a l'ESO es reduirien progressivament dels 30 al 25 estudiants, a partir del curs 27-28.
A més, s'introdueix un complement de 50 euros per nit per als docents que participin en colònies o viatges escolars. Tot i això, l'USTEC considera que l'acord és insuficient, ja que assegura que el professorat ha perdut molt poder adquisitiu en els últims anys i reclama increments salarials molt més elevats per recuperar-los. Sentim a la portaveu d'USTEC.
Aquest acord és un acord absolutament ideològic, absolutament polític i que realment no respon a les necessitats del col·lectiu. Per tant, us sé que estem, ens mostrem compromesos amb aquestes necessitats, compromesos amb la força del col·lectiu. El sindicat manté les jornades de vaga, mobilitzacions per als dies 16 i 20 de març.
I almenar que el Museu Nacional d'Art de Catalunya començarà una gran ampliació que vol convertir-lo en el referent dins del país. El projecte s'ha presentat amb la presència de diverses autoritats, entre elles el president de la Generalitat, Salvador Illa.
que ha destacat la importància cultural de l'equipament. L'objectiu és que el museu pugui mostrar tot el recorregut de l'art català, des del romànic fins a l'actualitat, una missió que fins ara no s'havia pogut completar per manca d'espai. L'ampliació farà créixer el menac dels 49.000 metres quadrats fins als 71.000 metres quadrats.
El projecte inclou la rehabilitació del Palau Victòria Eugènia, que es convertirà en la nova entrada principal del museu, amb estíbols, sales d'exposicions, auditori, cafeteria i botiga. Els dos edificis quedaran connectats per un passatge soterrat que facilitarà l'accés al Palau Nacional. Les obres començaran a principis del 2027 i està previst que acabin el 2029, coincidint així amb el centenari de l'Exposició Internacional de Barcelona.
El cost total serà d'uns 112 milions d'euros. I ara la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
Sant Just d'Esvern impulsa una nova edició de la caminada popular per fomentar l'activitat física. La 14a caminada popular, prevista el 9 d'abril amb sortida des del cap de Sant Just a les 10 del matí, s'emmarca a les activitats del Dia Mundial de l'Activitat Física i inclourà activitats saludables i difusió de rutes per caminar al municipi.
Una formació ensenya a crear assistents d'intel·ligència artificial per gestionar xarxes socials. El curs, que començarà el 10 de març del 2026, a les 9 i 30 minuts, en format online, mostrarà com crear continguts, automatitzar publicacions i analitzar resultats amb intel·ligència artificial, en dues sessions, els dies 10 i 17 de març.
La ruta del tram incorpora propostes patrimonials i gastronòmiques a Sant Just d'Esvern. La iniciativa inclou visites al refugi antiaeri i al molí fariner de Sant Just i descomptes gastronòmics al mirador de Sant Just dins de la campanya de 2026. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
Els candidats a la presidència del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta i Víctor Font, han protagonitzat avui un cara a cara electoral molt tens en el primer debat organitzat pel grup Godó. El principal punt de la confrontació ha estat el model esportiu del club. Font ha defensat crear una nova estructura amb diversos responsables esportius per reforçar el projecte de l'entrenador Hansi Flick, mentre que Laporta ha rebutjat aquesta proposta i ha defensat continuar amb el model actual
i ha donat molt valor a la feina de Deco com a director esportiu. El debat també ha girat al voltant del futur de la plantilla i del talent jove del club. Les eleccions a la presidència del Barça es celebraran aquest diumenge 15 de març.
I en plena campanya electoral, l'exentrenador del Futbol Club Barcelona, Xavi Hernández, ha assegurat que Leo Messi va estar molt a prop de tornar al Barça l'any 2023, després de guanyar el Mundial amb l'Argentina. Segons explica, les converses amb el jugador i el seu entorn es van allargar durant mesos i l'operació estava encarrilada. L'exentrenador afirma que va ser el president, Joan Laporta,
I finalment va frenar el retorn del futbolista, una decisió que segons ell no va tenir res a veure ni amb la Liga ni amb qüestions econòmiques. Xavi també ha deixat clar que no té intenció de tornar al club en el futur, assegurant que la seva etapa al Barça ja està totalment tancada com a jugador i també com a entrenador.
Ja el Gran Premi d'Austràlia de Fórmula 1 d'aquest cap de setmana ha confirmat els mals presagis per a Fernando Alonso i a Stone Martin. El pilot Astoria es va haver de retirar de la cursa després de 15 voltes per problemes tècnics al seu monoplaça.
La prova, la primera de la temporada amb el nou reglament tècnic, va estar dominada pels Mercedes. George Russell es va endur la victòria seguit del seu company d'equip, Kimi Antonelli, mentre que Charles Leclerc, de Ferrari, va completar el podi amb la tercera posició.
L'esquiadora espanyola Audric Pasqual ha aconseguit aquest dilluns la medalla d'or en la prova supergegant als Jocs Paralímpics d'hivern de Milà-Cortina. Es tracta de la segona medalla per a Pasqual en aquests Jocs, després de la plata aconseguida en descens dos dies abans.
Amb aquest triomf, Espanya torna a guanyar un or paralímpic d'hivern després de Sochi 2014 i és també el primer or d'una dona espanyola en uns Jocs Paralímpics d'hivern des de l'any 1988. No, mentida, 1998.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb un autèntic hit de l'electrònica, un d'aquells temes nostàlgics que ens porten 10 anys enrere i que sense saber gairebé per què, quan la tornem a escoltar, sempre, sempre, sempre ens dibuixa un somriure d'orella a orella.
Aquest tema es va convertir ràpidament en un èxit internacional, a les pistes de ball, a les emissores de ràdio, a les discoteques... És una d'aquelles cançons que amb pocs elements va aconseguir transmetre una idea molt potent, la necessitat de prendre decisions i seguir el propi camí. La lletra gira al voltant d'una reflexió molt directa.
El protagonista mira enrere i reconeix que ha pres una decisió difícil, però també necessària. Reconeix que hi ha hagut dubtes, que potser no tot ha estat perfecte, però també afirma que almenys ha fet les coses a la seva manera. La cançó ens recorda la importància de ser fidel a un mateix i d'enllunyar-se de tot allò que ens impedeix avançar. Darrere d'aquesta producció, hi ha un dels productors i digeix més influents de la música electrònica contemporània.
Un artista que ha sabut connectar el món de la música de clap amb el gran públic, convertint moltes de les seves produccions en èxits globals. Amb el temps s'ha consolidat com una figura clau de la música comercial dels últims temps. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2016.
L'artista és escocès i la cançó es diu com un dels temes més famosos de Frank Sinatra. Què? Com ho tenim això? Va, doncs que soni My Way de Calvin Harris.
You are the one thing in my way You are the one thing in my way
I wait to say, at least I did it my way I wait to face, but in my heart I understand I made my move And it was all about you Now I feel so far removed You are the one thing in my way You are the one thing in my way You are the one thing in my way You are the one thing in my way
Fins demà!
Doncs una cançó espectacular, i amb aquesta cançó la veritat és que hi tornem, aquell 2016 que ara tothom té tanta nostàlgia. Però bé, ara sí, ja sabeu que ens toca passar a l'efemèride del dia.
Avui, 9 de març, però de l'any 1959, sortia a la venda per primera vegada una nina que acabaria convertint-se en un fenomen mundial, la Barbie. Una joguina que ha penut més de mil milions d'unitats arreu del planeta i que s'ha convertit en una de les icones més reconeixibles de la cultura pop i contemporània.
Aquella primera nina va aparèixer als Estats Units en una fira de joguines a Nova York. Era diferent del que existia fins aquell moment. Fins aleshores la majoria de nines estaven pensades perquè les nenes juguessin a fer de mares o de mestresses. Però aquesta nova proposta plantejava una altra cosa. Presentava una dona adulta, amb roba moderna, amb estils diferents i amb la possibilitat d'imaginar moltes vides diferents.
Malgrat tot, la Barbie ha estat objecte de moltes crítiques, ja que la seva aparença transmet un missatge molt concreta i poc realista del cos femení. Una figura molt prima, amb cames llargues i estilitzades, cabells ros i unes proporcions que difícilment es corresponen amb la realitat.
Una representació que podia contribuir a crear estereotips de bellesa molt estrictes i augmentar la pressió estètica sobre dones i nenes. Ara bé, també existeix una altra lectura possible. Aquesta nina també va tenir un component sorprenentment avançat per la seva època.
Quan va aparèixer, la majoria de joguines femenines estaven centrades exclusivament en la maternitat i en les tasques domèstiques. En canvi, aquesta figura apareixia en professions molt diverses. Podia ser periodista, astronauta, metgessa, policia, esquiadora, cuinera...
o pilot d'avió. En aquest sentit, per a moltes nenes va representar una idea nova i molt trencadora. Ara tenien la possibilitat d'imaginar-se treballant, explorant el món i ocupant espais professionals que en aquell moment encara estaven molt masculinitzats.
En el fons, va ajudar a tenir referents i a normalitzar la idea que una dona podia treballar del que volgués. Per això, quan avui mirem enrere, potser el més interessant és entendre que no tot és blanc o negre. Probablement va aportar coses positives i també va generar debats legítims sobre la representació del cos, els estereotips i la influència de la cultura popular en la manera en com es representa la dona.
Però el que sí que és indiscutible és que aquella joguina va marcar un abans i un després, va transformar la indústria del joc, va entrar a milions de cases i es va convertir en un símbol que encara avui genera converses, reflexions i també polèmiques.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb les seccions d'avui. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esbert. I ara sí, arrenquem amb les seccions. Arrenquem amb els sons de casa, amb la Montse Baqués.
Bona tarda Montse, què tal? Com estàs? Bona tarda, molt bé i tu? Molt bé, començant la setmana i amb ganes, la veritat és que amb ganes. La que sí. Tu també? Mira, per la finestra. Home, per si ha arribat el bon temps l'altre cop. Una altra vegada solet. Estem contents, estem contents. Estem molt contents, la veritat és que sí. Molt bé Montse, doncs amb què comencem avui? Doncs avui parlarem una miqueta de diverses coses i comencem el programa en l'escena internacional parlant del cantant i raper que ho va Pitbull.
I és que l'estrella mundial conegut per temes internacionalment famosos com el Don't Stop the Party que estàvem escoltant i també On the Floor amb Jennifer Lopez, Feel This Moment, Fireball o Give Me Everything, torna als escenaris amb la seva gira I'm Back.
Molt bé, perfecte. Imbach, doncs el nom no deixa espai a dubtes. I que vol bé, no? Ja sé com el fan de Fireball, eh? Després la posarem perquè... Sí, sí, en rato la poses, jo et deixo, m'encanta. Molt bé. I, bueno, tornem a aquesta gira amb l'objectiu d'oferir una experiència electritzant i multigeneracional. Molt bé, molt bé, molt bé.
Per tant, serà una gira en què sembla que tornarà als seus inicis, interpretant cançons de totes les èpoques i sense deixar enrere aquests himnes que comentàvem de la dècada dels 2010. Molt bé, doncs tenim a Pitbull de tornada, clar que sí, al final és un referent.
És un referent, és un referent i té molts, molts, molts temats. I a més, destacar el que deia, no?, multigeneracional, perquè és que ha omplert moltes generacions, ha arribat a tots els públics. Totalment, me'n recordo també de la seva cançó que té amb el que ve, per tant, vull dir que s'ha anat movent molt en el panorama musical.
Sí, sí, totalment. I, doncs, respecte a aquesta gira, el passat gener la va anunciar amb dates, sobretot per Nord-Amèrica, que es van esgotar molt ràpidament. Volant, eh? Volant, volant. I, recentment, ha anunciat moltes més dates per Europa, passant per Espanya, òbviament, a finals d'any. Ara ho mirava Pitbull té 67 milions d'oients mensuals, eh? Uau. Sí, és brutal. Heavy. Molt fort. Per tant, passarà per aquí, eh?
Passarà per aquí, passarà per Barcelona el 4 de novembre al Palau Sant Jordi i el 5 de novembre el dia següent a Madrid, al Movistar Arena. Perfecte. Doncs escolta, bé, visita les dues capitals, no?, podríem dir. Sí, sí, sí. I ja tocava perquè el seu últim concert aquí a Espanya va ser el 2012 a Madrid. Hola! Per tant, que, bueno, torna a atendre aquesta gran demanda dels seus fans que porten més de 13 anys esperant que torni aquí. Uau, no ho sabia, eh? 13 anys? Sí, sí, sí. Des del 2012? Sí. Uau, espectacular, no ho sabia.
Doncs sí, sí, sí. Molt bé. I, bé, el tema entrades sortirà el 13 de març, a partir de les 10 del matí, a través de les waves de Life Nation, el Corte Inglés i Ticketmaster. Molt bé, doncs 13 de març a partir de les 10, eh, atents. Sí, sí, sí, aquest divendres diria que és, no? Sí, sí, sí, tema preus, què? Viernes 13, eh, cuidao, com està? Ui, vigilem, sí, sí.
Tema preus. Doncs mira, pel Palau Sant Jordi tenim informació, i és que la més barata que trobem és a la grada més llunyana de l'escenari, amb un preu de 71 euros, 71,10, més 9,50 de gestió. Mare meva. Per tant, uns 80. Bé.
Bueno, escarero, escarero, però bueno. Sabem qui és, la veritat és que tampoc em sorprèn. A mi el que em fa ràpid són els 9.50 de gestió. Sí, oi que sí? Gestió aquest, sí. Això jo també ho volia criticar, perquè no entenc. Gestió de què? Sí, sí, sí, omplu jo al formulari. De dar-li a l'ok amb el...
el ratolí no ho sé i aquests gastos de gestió van anar pujant depenent de l'entrada que agafis perquè a pista són 12 euros de gestió i en total són uns 103 i front stage que és la part davantera de la pista 17 euros de gestió en total 137
que és la grada amb millor visibilitat i després hi ha la grada amb millor visibilitat que és el mateix preu i després hi ha les VIP que ronden els 250-400 euros i el gasto de gestió em sembla que eren 20 i pico sincerament no ho entenc però a mi hi ha algú que m'ho expliqui ens ho haurien d'explicar Montse però bé, tot sigui per escoltar això
Molt bé, però tindrà més coses, no, aquesta gira, aquests concerts? Sí, sí, sí, perquè a més d'aquestes dates que s'han anunciat recentment als estadis, també serà cap de cartell d'un festival que es celebra a Londres, que és el BST Hyde Park, el 10 de juliol.
on s'intentarà obtenir el Guinness World Record de la concentració més gran de persones amb perruques calves. És un fenomen impulsat pels fans, conegut com The Bald Is, i que ja s'ha vist en tots els seus concerts, això, gent que va amb la calva, bueno, amb una calva falsa, òbviament, característica del pitbull, i vestits com ell, no? Així amb traje negre, mulleres de sol, bueno.
De juliol, per tant, anem desatents. Almenys per veure-ho per les xarxes serà divertit segur. M'encantaria veure-ho. Si pot ser en directe ja... El pitbull, qui no el conegui, és Calp. Clar, clar, clar. La gent, doncs, mira, l'imitarà i a veure si concebeixen aquest World Record. Estaria bé.
Estaria molt guai. Estaria molt gràcies. Jo no sabia que hi havia un World Record d'això, no sé què el té actualment. Montse, hi ha World Records per tot. Ara ens posem a fer alguna cosa aquí Sant Just i hi teníem el World Record de no sé què de Sant Just. Curiós, curiós, la veritat. Ja pensarem, ja pensarem en alguna cosa.
A tu t'agradaria anar a Pitmore? Sí, sí. O sigui, no ho pagaré. No m'agrada tant, però si me la regalessin... Home, si me la regalessin... Aniria encantat perquè segur que és una festa. Segur. És una festa total, segur. I tant. Molt bé.
Deixem parar el tema pitbull, no, per això? Sí, sí, sí, deixem el tema pitbull i seguim amb més novetats ara amb artistes d'aquí, de casa, de Catalunya, perquè tenim dues noves cançons que sembla que prometaran molt i la primera ve de part de Sopa de Cabra.
I és que amb 18 treballs publicats entre disc d'estudis i directes, el grup ha deixat una empremta inesborrable en la música catalana, això ja és obvi. Sapada Cabra, no ho sé, no se m'ho correixen molts més referents. No, la veritat és que sí no. Potser ara mateix, evidentment, no estan en el seu moment més...
és més fort, evidentment no, però van tenir el seu moment. I van ser un referent, van obrir moltes portes a molta gent. Sí, per exemple, amb el seu disc Venendins, que continua sent el disc pop rock en català més venut de tots els temps, superant les 130.000 còpies, i a més a més el que el 2011 vam fer història omplint tres nits consecutives al Palau Sant Jordi, un fet únic per una banda de rock en català. És espectacular, i Sopa de Cabra al final ens ha deixat
tamacles com aquest que estem escoltant a l'Empordà, que tots els hem cantat i sou molt bons, clar que sí. S'estan fent grans, però el pas del temps passa per tothom. És el que hi ha, no? Doncs sí, el que dèiem, s'estan fent grans 40 anys.
D'èxit, sí, sí. És brutal. Ara mateix, fa 40 anys que van començar, i és per això que aquest grup va publicar el divendres passat, el 6 de març, una versió electrònica del seu clàssic Camins, amb la cançó i el disc jockey Mon DJ, que va estar aquí fa poc, no? Sí, sí, va estar aquí fa poc. I Montse, no sé si saps, però ens va tirar l'exclusiva aquí a Raio d'Esvern. Sí o què? Sí, sí, sí. De què? D'això, d'això, que terminin en això. Ah, de la cançó que... Ai, ostres, ho sento, no ho sabia. Sí, sí, sí, sí.
Gostaràs, doncs que guai, és així. No, no, doncs va estar molt bé. Doncs què, la posem, no? Sí, i tant. Jo tinc clar el camí que em portarà. Camins que ara s'esvaeixen. Camins que hem de fer sols.
Vora les estrelles, camins que ara no hi són.
Opa! Pinta molt xulo, eh? El món DJ és un crac. És un gran, i tant. És un crac i a sobre és bona persona. Home, això ja fa molt. Us ho dic. Jo això no ho puc confirmar perquè no l'he conegut, però segur que sí. Ja fa tota la pinta. I tant que sí. Doncs escolta, sona molt bé aquesta cançó, eh? Sí, sí, sí. I a més, també hem fet aquest remix aprofitant que també celebra els 25 anys d'aquesta cançó. Molt bé. Que es va publicar això fa 25 anys.
Sí, sí, home, és una mescla interessant, no? Soparà de cabra de Su i Montdijer Sí, sí, és curiós i a més crec que està molt ben trobat perquè manté aquesta essència emocional de la cançó original però amb un estil més electrònic més d'ara
Sí, sí, estic totalment d'acord. Perquè al final Camins és una cançó una mica, això que deies tu, emocional, no? És emocional, exacte. Però i us estrem, potser amb el tecno s'ho carreguen, però no. Que va, gens ni mica. Queda molt bé, queda molt bé. M'agrada bastant a mi, sí, sí. Molt bé.
I tal com han manifestat els integrants del grup, aquesta cançó és només la primera sorpresa d'un any que promet ser històric per al grup, que ha preparat diferents accions per commemorar aquestes quatre dècades de trajectòria i també intentar connectar amb noves generacions. Una d'aquestes accions és, a part d'aquesta cançó,
una gira de celebració dels seus 40 anys. Molt bé, molt bé. Que començarà el maig, a Razmetat, amb un doble concert els dies 14, ai 15 i 16, que ja estan les entrades exhaurides. Per tant, res, eh? Dues dates a Razmetat. Benudes, eh?
Sí, sí, les dues primeres de la gira. Molt bé, i què més faran? També passaran el maig per Sant Feliu de Pallarols, i el festival l'observa de Sabadell, això el maig. El juliol, el festival Pau Paterres de Tàrrega, a l'agost pel festival Mar d'Estiu de Santa Susana, per Mallorca i pel festival Porta Blau de l'Escala,
i el Festival Terra Mar de Sitges, i al setembre, si no confirmen cap data més, la gira acabarà a Tarragona. Molt bé, per tant, els tindrem bastant mogulets. Tindrem diversos jocs, bastant repartits. Sí, sí. Molt bé, doncs, escolta, si...
Voleu anar a veure sopa de cabra, ja ho sabeu, teniu dates fins al setembre per planificar-vos bé on i quan voleu veure. I també possiblement afegi així més dates, perquè jo pel que he interpretat això és un avançament, o sigui que potser hi haurà alguna sorpresa. Segur que a l'estiu algun bolo més faran. Jo crec que sí. Perfecte, perfecte. És possible. Molt bé, doncs guai.
I seguim amb l'última novetat que hem de comentar, que és un nou tema de Doctor Prats, que ha fet una cançó pel Tour de France d'aquest any. Molt bé. I despertar-me al teu costat és extraordinàriament normal. No em volia enamorar, però en tens cul enganxat i no puc escapar ni volar.
Aquesta cançó no ho serà. No, aquesta no és, però bé, perquè veieu una mica com és Doctor Prats, no?, aquest estil. Per tant, han seleccionat Doctor Prats per fer el tema del Tour de France. Per fer la cançó, bueno, una cançó pel Tour de France, sí, sí. Perquè aquest 2026 començarà a Barcelona...
I l'Ajuntament ha escollit aquest grup per crear la cançó oficial del Grand Depart Barcelona 2026. El Grand Depart és la gran sortida. Exacte, el punt de sortida que donarà el tret inicial a aquesta cursa. Molt bé, escolta guai, eh? Doncs sí, la veritat és que és un honor que sigui aquest grup.
Sí, sí, totalment, i que hagin comptat amb un grup així català, al final està molt bé, està molt bé, i doctor Prats, escolta, s'ho mereixen, que estan fent molt bona feina. Clar que sí, sí, sí. A més, com a curiositat, serà el quart cop que el Tour passa per Barcelona, però el primer que arrenca des d'aquí.
jo tinc ganes perquè jo sempre he pensat que el ciclisme és molt avorrit però escolta em vaig posar a veure el Tour de France i escolta té la seva gràcia i ja et dic que segurament vagi a veure el Grand Depart home a mi m'encantaria ser aquí a Barcelona mateix està guai aniré segur doncs ja ens hi passarem i escolta potser toquen els Doctor Prats en directe això no va dir ara ah mira no ho havia vist eh
La cançó s'estrenarà el 26 de març durant la festa dels 100 dies al passeig de Lluís Companys. Serà un acte que marcarà el compte enrere oficial per l'inici del tour. O sigui, serà el dia que faltaran 100 dies perquè comenci la carrera. I aquell dia Doctor Prats farà un concert i tocarà el tema per primera vegada en directe.
Molt bé, que guai, que guai, que guai. Escolta, doncs, ja ens hi passarem. I tant. Això queda res, a més. 26 de març, queda res. Queda res, queda res. Queden menys de 20 dies. De fet, no és el dia dels premis en derroc. Ah, sí, és veritat. Potser no n'anem. Haurem de fer una cosa o l'altra. Ja se verà el que... Està clar, no? En el que ens donin entrades. Exacte. Així que...
Doncs, seguint amb el tema de la cançó, la idea és que sigui una cançó popular, festiva, molt fresca, una mica l'estil que tenen, que estàvem escoltant ara, que connecti amb la gent des del primer moment. La lletra parlarà de l'univers del ciclisme, però també d'una Barcelona mediterrània, lluminosa i oberta al món, amb energia d'estiu i pensada per arribar a públics molt diversos.
I l'objectiu de la cançó serà que es converteixi en la banda sonora dels mesos previs al Grand Depart i fins i tot en un dels hits de l'estiu del 2026, ja que estem, no? Ja estem al març i ja estem pensant en els hits del 2026, eh? Tenim moltes ganes d'estiu, eh?
Els catalans ja tenim moltes ganes a l'estiu. Jo sempre tinc ganes a l'estiu. Jo tinc unes ganes d'anar a la platgeta. Home, ara que torna a arribar el Montellans. D'anar a la Costa Brava. Bueno, bueno, bueno, bueno. Tot arribarà, tot arribarà. Però sí que és veritat que surt un raig de sol i aquí ja estem preparant la banyadora, aquí a Catalunya. I tant. Som molt així. Sí, sí, la veritat és que sí.
Molt bé, per tant, la voluntat és que això acabi sent un himne, eh? Exacte, que soni a totes les places, a les bicicletes, a les festes i a tot arreu abans que comenci el tour. I amb això l'Ajuntament vol crear un ambient festiu a la ciutat mentre s'acosta a aquest esdeveniment històric. Molt bé, doncs escolta, sí que té molt bona pinta, la veritat. Molt bé, amb ganes d'aquest 26. Per tant, cançó nova de Dr. Prats i veurem si és el hit de l'estiu o no.
Jo crec que sí. Jo crec que sí, perquè a més és el que dèiem, que Doctor Prats és un grup molt... Molt festiu. No sé, molt festiu, molt... Té una cosa que enganxa molt. Et cauen bé, et cauen bé. Molt bé, molt bé, la veritat que sí.
I, a més, té sentit que els hagin triat a ells, perquè és un dels grups més reconeguts de l'escena catalana, que tenen una trajectòria molt consolidada ja des de fa anys, amb un directe molt energètic i moltes cançons que ja són imprescindibles de festes majors i de l'estiu. Com aquest concert, desgastant sabates com la llum del sol.
com el vent del nord, amb gust d'aigua salada, o sentir el teu cos respirar com l'aire, com l'arbre més fort, amb barres llunyanes, com aquest moment. I ara tot està per fer, que no som temps de mirar enrere, tornarem a sortir al carrer amb la nostra gent.
Que somi des del cinc més alt, velles cançons que abans cantàvem, que ens vegin des de l'horitzó mirant el cel.
Doncs el que dèiem Montse, festa total. Festa total, sí, aquesta cançó, per exemple, és una d'aquestes imprescindibles que dèiem de l'estiu de Pesta Major. Aquesta, les teves pigues, les nits no mora mai. Ui, tant, tenen molts himnes, moltes cançons com aquesta i jo crec que han fet molt bona tria escollint aquest grup perquè faci aquest tema. I tant que sí. Que ja veurem com és, de moment no sabem res, fins al 26 de març.
Ja quan sigui el 26 de març ja en parlarem. I tant, segur que en parlarem aquí. Molt bé, doncs escolta Montse, ens ha agradat molt el programa d'avui, clar que sí. Com sempre, com tot el que fas Montse. Com tot el que fas. Tens alguna cosa més per comentar o ho deixem per aquí avui?
jo ho deixaria per aquí no se m'acudeix res per comentar no tinc res més al guió i ja està tot perfecte està tot dit clar que sí 52 si voleu us recomano alguna cancel·leta és el que t'anava que em recomanis una cançó d'aquestes xules que tu en saps
Doncs avui, bueno, l'últim cop precisament estàvem comentant que m'estava començant a agradar 31 fam Ah, mira I, bueno, ens han anat escoltant una mica Ara fa poc van treure un tema que es diu Dorayakis amb Flashy Ice Cream Vols que la posem? No sé si saps quin és Oh, estic enganxat Sí? Doncs mira, ens la posem L'única és curta, és curta, però bueno, ficarem dues cançons És curta, posa aquesta i l'altra, te la deixo escoltar tu Molt bé, doncs escolta Montse, avui ens acomiadem amb Dorayakis Una nova cançó de Flashy Ice Cream i 31 fam que t'he de dir que és un tema clar
És molta màquina. Molt bona selecció, a mi m'encanta. Estic en bucle. Molt bé, Montse, gràcies per venir. Doncs ho deixem aquí. Gràcies a tot. I ens retrobem l'estatmanament. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé.
Amb les cabres a l'estudi, estic d'after, no vulguis que et saludi. Jova promesa com el Barça el Rooney, sóc un bon jan, com el Woody. Tu anem bé com en un cant, el clàssic sempre som un putant clan. Molta panerola, jo estic fumigant, sac neres igual, tot i som cruzant. Anem més durs que un action man, culpa del món, anem com el Tarzan. No volem créixer com el Peter Pan, no vull la princesa, jo vull la Mulan. Sempre al costat del petit, no de gran, li roguem l'entrepà, el puto gegant. Sense casquet, aquí anem volant.
Paga la llum, que n'hem activats, el tigre de posar ball l'hem enganxat. Paga la llum, que n'hem activats, avui tots bevem com soldats. Vaig dir que no m'enamoraríem. Busca, baby, m'he tornat enamorada d'aquesta vida. Parlo sense vergonya, baby, et parlo en català. M'importa una merda.
Sense el casquet jo vaig volar
Busca'm a nipoti, però cari tampoc me sove, leyenda a la calle desde que soy joven, la promesa a Fernando y todo Torre. Me muero de la risa, salgo de fiesta echando en la camisa, sacando un tema y se lo supervisas, fallendo en la industria nunca tuve prisa. Bona que vola, s'han descontrola, amb els meus jispi amb la canambola, com a xinxana ens traiem la titola, pic sense estrés, no sóc pel guardiola, fem la sultana i celebro amb el beat del mig, i no sóc l'Andreu Joanola, o està fumarola, Winston Nicola, apaga la llum que el meu dice controla.
Fins demà!
per poder fardar, ara que no tinc el més joll legendari, que ara disa valor però el baixa fins a l'infern, i és que abús soc etern, mami, abús soc etern. Aquesta és la cançó en què s'enamoren els genys del barri, nostres legendaris. És que abús soc etern, mami, abús soc etern, aquesta és la cançó en què s'enamoren els genys del barri.
És una pre-player i no té friends Fiquits cada setmana quan em gento mals nens Si tu ho entens, jo no poso límits, sempre ho fem intents Pensava que erats bona però bé que véns a l'infern I què fem? Si tot lo nostre sempre és malament Que des tantes mentides com les veig al Parlament Sempre popin, popin
Los tíos de culos, se rematen for sempre encara que no em posi flos Mare meva, quin dilema con vals que no em miri cos El meu car està débil i tu t'has quedat un troç Canta'm i digam, que sobre mi historia Me salgo la cap, em fa mal a la mamora Voy a morirme dentro del celo Pero si tu no estás m'apago, siento que soy tuyo Y a mi me ha cambiado, hace tiempos he notado, sí Por eso voy a comprarte lo más fashion del mercado Y tengo a una niña catalana, ella es morana
Con la perla la confunden con gitana Dentro la discoteca como baila Aunque a veces se va frente se ponaba en la sardana Y sabes que tú me gustas mucho Muchas veces la cago porque no te escucho Y lo siento baby me mata el orgullo Sé que te vuelves loca mi actitud de chulo
Aquesta és la cançó en què s'enamoren els nens del barri.
¿Qué no daría yo? Pa' probar esa nena que me lleva loco Que la espera, desespera, eso ya lo sé yo Porque siempre que la veo, me dice no, no, no Sé que no es un error, pero qué confusión Edivina comedia en nuestra relación Con Caronta en la barquita tomándome un ron Voy directo desde el cielo al infierno solo en un momento Perdona si no soy decreto Las palabras se las lleva el viento Me pierdo jugando en superl y por eso somos eternos
I ara digue'm-me què faig sense tu. Vens flotàvem per les prades i ara buscate'l si vaig brincar perquè la xòria amb mi no veu un futur. Vull tornar a fer-te ganxet, vull tornar a ser un us altres. T'he comprat una masia perquè tu no ets com l'altre.
I ara diga'ma què faig sense tu I la mena catalana m'ha deixat o mos dirat I ara diga'ma què faig sense tu
I ara els botlletins informatius, primer de Catalunya Ràdio i després de Ràdio d'Esvern. I ara els botlletins informatius, primer de Catalunya Ràdio i després de Ràdio d'Esvern.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, us informa Marc Güell. Les borses comencen una altra setmana amb baixades generalitzades. L'IBEX 35 ha reculat un 0,9% i manté per poc els 16.900 punts. Els principals índexs europeus s'han apuntat pèrdues similars i Wall Street també recula pendent dels preus de l'energia.
El barril de Petrol Ibrens se situa precisament als 100 dòlars al barril. El barril ha arribat a cotitzar avui a 119 dòlars, però el mercat ha capgirat la tendència després que els ministres de Finances del G7 han acordat prendre les mesures necessàries per estabilitzar els mercats. Una escalada de preus dels carburants que es deixa sentir també a les benzineres. La gasolina a Catalunya ja costa 15 cèntims més per litre que abans dels atacs i el gasoil 30%.
El gas també s'encareix i doble el preu anterior al conflicte a l'Iran. Uns increments que, segons l'economista Santiago Niño Becerra, impactaran en la producció i el transport d'altres productes com els aliments que s'encariran. Si puja el preu del combustible, aquest increment de preu es repercutirà. Però és que a la vegada, per exemple, el gas s'utilitza per a l'escalfament d'hivernacles. És a dir, que en els processos productius, indirectament, tots aquests increments de preu i més en els aliments es repercutiran.
Més notícies, Christian Roldán. Advertiment de Turquia cap al Iran després que les defenses de l'OTAN hagin interceptat un segon míssil sobre el seu espai aèri. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, avisa que aquestes accions són extremadament inapropiades i provocadores i posen en perill la relació d'amistat entre els dos països. Les forces de l'aliança desplegades al Mediterrani Oriental han actuat un cop més i han evitat així la caiguda del projectil. Una agressió podria provocar l'entrada en conflicte de Turquia, cosa que suposaria una escalada quantitativa.
Els dos sindicats majoritaris de l'educació denuncien que Comissions Obreres i la UGT han escardat la unitat sindical després de l'acord que han tancat amb el govern. La portaveu de l'Austec, Yolanda Segura, ho ha criticat en una entrevista al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. Tenim la ferma convicció que haguéssim pogut aconseguir una millor proposta si haguéssim continuat mantenint la unitat sindical.
si haguéssim continuat escoltant la veu del col·lectiu que massivament ens estava demanant revertir una situació d'injustícia. El pacte que el govern, Comissions Obreres i la UGT han signat aquesta tarda preveu incrementar un 30% el complement salarial autonòmic dels docents, rebaixar les ratios a les aules i pagar les nits passades fora de casa per colònies.
La Fiscalia Superior del País Valencià no veu en aquests moments prou indicis per imputar Carlos Mazzón en la causa que investiga la gestió de la Dana. El Ministeri Públic no descarta una eventual responsabilitat penal de l'expresident més endavant, però de moment decideix que la causa la porti la jutgessa de Catarroja que va començar amb la instrucció del cas.
I Life Nation, propietària del portal de vendes Ticketmaster, ha arribat a un acord amb el Departament de Justícia dels Estats Units per tancar la demanda de monopoli que va interposar el govern l'any passat. Segons el Departament de Justícia, Life Nation hauria acceptat permetre que els artistes recorrin altres promotors durant la seva gira de concerts i que la venda d'entrades no es faci només a través de Ticketmaster.
Protesta dels veïns del barri de la Font de la Pòlvora de Girona davant les oficines d'Andesa per denunciar els contínus talls de llum. La companyia respon que un 71% de l'electricitat del barri no passa per cap comptador. Girona, Fèlix Martín.
El frau amb la llum punxada és una realitat al barri, però paguen justos per pecadors. D'aquí la mobilització d'avui, ha dit el portador dels veïns de Font de la Pòlvora, José Fernández. La gent que nosaltres tenim comptadors no tenim culpa d'això. I necessitem que la gent que estem legalitzada que tinguem llum. I la gent que no, que ens ajudin l'Ajuntament a poder tindre aquests comptadors legalitzats.
Des d'Endesa expliquen que a Font de la Pòlvora es consumeix sis vegades més energia que la que generen els comptadors legalitzats. Quatre de cada deu punts de subministrament no tenen contracte i, per tant, xuclen la llum il·legalment. Fèlix Martín, Catalunya, Ràdio Girona.
Els esports, Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda. Joan Laporta serà en directe al Tot Cost a partir de les 7. Entrevista el candidat a la reelecció a la presidència del Futbol Club Barcelona. En la polèmica, Xavi Hernández contra Joan Laporta a les últimes hores i rompe el president de la Lliga, Javier Tebas, i es posa de la banda de Laporta.
D'aquí pocs minuts comença la roda de premsa de Hansi Flick i Joan Garcia prèvia del Newcastle-Barça de demà a la Champions. El Real Madrid, al lateral Carreras, es perd l'anada de vuitens contra el Manchester City dimecres i Mbappé no arriba. Arbeloa tindrà set baixes. A partir de tres quarts de nou comença la transmissió de l'Espanyol Obiedo, partit que tanca la 27a jornada de la primera Divjota Futbol. Els de Manolo González reben el cué amb l'objectiu de trencar la ratxa de nou partits de Lliga sense guanyar.
Al mig campista del City, Rodri, li han imposat una multa de 93.000 euros per haver criticat un àrbitre de la Premier League a qui va acusar de no ser neutral. Ha començat la cursa ciclista de la Tirrer Adriàtic amb una contrarrellotge a prop de Pisa que ha guanyat l'Italià Filippo Gana de l'Ineos. A la segona etapa de la París-Nissa, victòria per l'alemany Max Kanter de l'Astenar, lidera el nord-americà Luke Lamperti. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova.
Sant Just d'Esvern celebrarà una nova edició de la Caminada Popular amb motiu del Dia Mundial de l'Activitat Física, que es commemora el 6 d'abril. En aquest marc, el municipi organitzarà el dijous 9 d'abril la 14a Caminada Popular, una activitat oberta a la ciutadania per promoure l'activitat física.
La sortida està prevista a les 10 del matí des del cap de Sant Just. La jornada inclourà un recorregut caminant obert a tothom i diverses activitats complementàries durant el matí. Després de la caminada, el programa preveu una classe de zumba i un refrigeri final per a les persones participants. La iniciativa també dona visibilitat a diferents rutes saludables al municipi amb itineraris de diversos nivells per caminar o fer activitat física.
Entre les propostes i l'itinerari circular, vestigi d'un passat a l'obaga del bosc, la passejada a Penya del Mor i la Salut, diversos recorreguts singulars d'uns 90 minuts i el circuit d'escales del Centre Històric de Sant Jús, amb més de 300 esglaons per volta. Les rutes de muntanya situades a Collxarola no es poden fer actualment a causa de les restriccions vigents per la pesta porcina africana.
Pel que fa al turisme, la promoció turística del Baix Llobregat torna a passar per Sant Just amb una nova edició de la Ruta del Tram, una iniciativa que combina patrimoni, gastronomia i activitats culturals accessibles amb transport públic. La campanya es va presentar el 25 de febrer a l'Espai Corbarò d'Esplugues de Llobregat i dona el tret de sortida a una edició amb noves propostes per descobrir la comarca durant tot l'any 2026.
Entre les activitats incloses a la ruta hi ha propostes vinculades directament amb Sant Jús, com la visita al refugi antiaéri i a les restes del Molí Fariner, dos espais patrimonials que permeten conèixer la història del municipi. La iniciativa també incorpora descomptes gastronòmics en establiments del municipi com el Mirador de Sant Jús, dins d'una oferta que combina experiències culturals i culinàries arreu del territori.
L'acte de presentació va comptant representants institucionals del territori, entre els quals el regidor de Comerç i Turisme de Sant Just, Toni Collantes, juntament amb responsables del Consorci de Turisme del Bas Llobregat, el Consell Comarcal i Tram. La iniciativa també inclou altres activitats culturals i familiars a la comarca i reforça la promoció del turisme de proximitat al Bas Llobregat mitjançant la xarxa de tramvia, amb informació i promocions disponibles al web de la ruta del tram.
I pel que fa a política, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, el portaveu de Junts Sant Just, Ramon Figueroa, ha repassat l'actualitat política municipal marcada pels darrers acords del ple i la gestió de l'emergència de la pesta porcina africana. Figueroa ha valorat positivament l'aprovació del nou model d'habitatge a través de la modificació del pla general metropolità, tot i que ha advertit que cal seguir treballant per ampliar el parc públic i evitar la gentrificació del municipi.
La modificació del PGM busca regular la densitat de les plantes baixes, especialment el nucli antic. Segons el portaveu, aquesta mesura permetrà transformar locals en habitatges de protecció oficial sense perdre el treixit comercial. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlladins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I ara sí, comencem la segona hora del refugi. Comencem amb On és el passat, amb el Clas Moreno.
Bona tarda, Clas. Bona tarda, Jaume, què estàs? T'han canviat el micro, a veure, ara. Hola, hola. No, ens han canviat tots els micros avui, eh? Hòstia. Ara sí, ara t'escoltem bé, Clas. Millor, millor, no? Ara t'escoltem bé. Molt bé, Clas, què tal, tot bé? Molt bé. I tu, què tal, com va?
Bé, avui content, la veritat. Avui content. Mira el dia que fa bon dia. Fa soler. Ja l'he comentat, no sé. I el tema d'avui, jo crec que t'agradaria. I avui també estic content perquè et veig il·lusionat. Estic molt il·lusionat amb aquest tema perquè tornem a parlar una mica... Parlem d'història, lògicament, però parlem una mica d'actualitat. M'agrada, m'agrada. Perquè et comento cosetes perquè parlarem d'una cosa que...
ens marca molt el nostre caràcter i que és una característica molt distintiva de nosaltres com a éssers humans i com a humanitat estem parlant d'alguna cosa que ens porta acompanyant des de fa moltíssim temps i si vols et dic el que és la música avui parlarem una miqueta de música som els únics animals que escoltem música i fem música
Sí, sí que és veritat que n'hi ha gossos, n'hi ha gats, per exemple, que són els animals més propers que la gaudeixen una mica, però que fessin música, més enllà de, per exemple, alguns sons que puguem fer alguns micos, alguns ocells i més, però sí que és veritat que música com a tal ben composada som els únics. Des de sons de percussió, flautes fetes amb ossos d'animals, grans compositors de l'època del barroc, del classicisme, del romanticisme, cantants de pop d'avui... Diguem-ne que tenim un ventall molt ample.
I vull començar, abans d'entrar en matèria, preguntar-te dues coses. Quins són els estils que a tu més t'agraden? Així per començar. Doncs mira, la veritat és que m'agrada bastant tot. O sigui, soc una persona molt polifacètica. Ah, molt bé. M'agraden molts tipus de música. M'agrada bici, clar, m'agrada bici. Però també m'agraden altres cançons, no ho sé. M'agrada una mica de tot. M'agrada bastant l'Urban. Últimament estic bastant amb l'Urban.
Així que sí, diria això. Molt bé. En la diversitat està el bon gust. Ah, ara, ara. I el disfruti, clar que sí. I a tu, Clas, què? A mi, lògicament, l'electrònic em va agradar moltíssim, però sí que és veritat que escolto una mica de tot i parlarem avui una mica de tot. I la darrera pregunta que et vull fer abans d'entrar en matèria és quants minuts tens a Spotify o l'aplicació que utilitzis? Doncs mira, no gaires, crec, uns 15.000.
Bueno, no està malament. Normal, no? Sí. D'això que vas pel carrer... Sí, sí, sí, però últimament estic a escoltar més música, també quan vaig al gimnàs em poso música, evidentment. Ah, bueno. Però sí, sí, m'estic aficionant la música. Cada cop escolto més. Molt bé, molt, molt bé. I tu? Ets un granoller o no? Jo, més o menys per tu, una mica menys. Vale. Sí que és veritat, però bueno, sí que algun concert, sí que guai, es gaudeix, es gaudeix. I tant que sí. Si vols, comencem ja, perquè n'hi ha molta xitxa avui. Anem, anem, anem per feina, va.
Comencem aquest viatge al segle XIX, més que res perquè, com hem dit abans, portem fent música des de l'època prehistòrica, des de moltíssim temps abans, i si començéssim a fer un recull de tota la història de la música, és que crec que es faria de nit, tornaria a sortir el sol i encara seguiríem aquí. O sigui que tampoc volem treure l'ítems a la secció dels esos, que també té pinta de ser molt interessant.
Llavors, ens anem a Leipzig, a Alemanya, al segle XIX, i aquí va néixer la Clara Schumann, clara Vic, que és el seu cognom de soltera, ja sabem com era en aquesta època, que estava tot superitat als homes... Bueno, i a Estats Units ara mateix també. Sí, i a Alemanya crec que també, o sigui, que segueixen...
Es segueix fent això. Sí, sí, sí. I estem parlant de la que és una de les autores i compositoris més importants del que era l'època romàntica. Abans de seguir, he de fer un disclaimer perquè sí que és veritat que quan parlem de la història de l'art i parlem de la història de la música i de tot això, normalment ens centrem molt en el que són els homes i n'hi ha moltes dones que han sigut molt importants. La Clara Suman en això és un exemple.
Per a que et facis una idea, va ser creada per un pianista prodigiós, el Friedrich Baig, i des de sempre va mostrar moltíssim talent amb el piano. Va durar 61 anys fent concerts, fent composicions, edicions d'obres, cap al públic, va ser professora de l'Escola de Frankfurt també, va editar obres d'altres grans compositors com Bach, Mozart...
Des dels 16 anys fins que va morir amb 77 anys. Brutal, eh? O sigui, estem parlant d'una dona que té moltíssim pes a la història de la música mundial, de la música romàntica, i que en el cas del Robert Schumann, que és el seu marit, que també va ser un molt bon compositor,
Les últimes obres les va editar la Clara Schumann. O sigui que estem parlant d'un dels compositors més importants de tota la història, almenys de l'època més o menys recent, de fa 100 anys, alguna cosa així, sí que és veritat que tenim aquesta obra per ella, tal com la...
No, no, sí, sí, em sembla que fas molt bé en Porta Primer aquesta dona perquè és el que tu dius. Hi ha moltes dones que van fer molta bona música i no se'n parla gaire. Moltíssimes. De fet, l'obra que estem escoltant ara mateix es diu Piano Trio 17, és de 1846...
I de fet és una obra que va composar la Clara Schumann i que és considerada una obra mestra dins del romanticisme. O sigui, estem parlant d'una dona molt talentosa, molt treballadora, que va tenir vuit fills i que ni tan sols així va parar. Tot i que sí que és cert que hem de remarcar que va ser una mica víctima de la seva època.
Per què? Sobretot de com el masclisme estava tan institucionalitzat, inclús tan interioritzat del que eren les pròpies dones, que fins i tot va arribar a declarar en unes memoris que va escriure. Alguna vegada vaig creure que tenia talent creatiu, però he renunciat a aquesta idea. Una dona no ha de desitjar compondre. Cap ha estat capaç de fer-ho, així que per què podria esperar-ho jo?
I estem parlant que l'obra que estem escoltant és d'ella. Sí, sí, sí. Imagina't que va calar tan al missatge que fins i tot ella es creia que no tenia talent. Exacte, i estem parlant d'una compositora molt important. Això és en la persona que va fer que les obres del seu marit, com hem comentat abans, siguen el que són avui dia, amb la seva trajectòria de concert, sonen tota la seva vida...
Si això podem dir de la Clara Suman, imagina totes les dones talentoses que va haver-hi a la història de la música, i a la història de l'art en general, i a la història universal. I això és 1.800, que tampoc és... No estem parlant de la prehistòria, és 1.800. No estem parlant de l'edat mitjana, ni de l'antiga Roma, ni de Grècia, que sí que tenien... Es podia remarcar una mica més aquest masclisme. Però bueno, passem al següent, si vols. Endavant.
Ens anem als Estats Units dels anys 20 perquè ara hem de parlar del jazz. M'agrada el jazz, eh? És un estil molt... És ben xulo, és ben xulo, sí, sí. Un estil musical que sorgeix els esclaus negres i que serveix com una reivindicació de la seva situació. I aquí tenim un dels màxims exponents, que és el Charlie Parker, que també ha tingut presència, després et diré per què, dins del que és la cultura popular d'avui dia.
Considerat un dels millors saxofonistes del món, però que té també un costat fosc, per dir-ho d'alguna manera. Ara ho parlarem. Ve d'una família humil de Kansas, va estudiar al College Lincoln i va ser aquí on comença aquest interès per la música, per fer composicions, per la part artística i comença a tocar la tuba.
Com sempre, aquí hem de tenir clar que les mares són les persones més sabies del món, i així ho hem de saber. I és que la seva mare suposava que ell toqués la tuba no perquè no tingués talent, sinó perquè deia que no era un instrument propi pel Charlie Parker. Llavors, quin instrument li va donar?
El saxo. Efectivament, estem parlant d'un dels saxofonistes més importants, com hem comentat abans. Per tant, la mare ja ho va veure clar, eh? Exacte. La tova no anava millor pel saxofon, eh? Exacte. Els seus primers estalvis i li van regalar un saxo per ell. I, bé, temps després comença a tocar en grans concerts, marxa a Chicago, que tenia una escena molt forta de jazz. Després ja va cap a Nova York, es comença a fer un nom...
I a partir d'aquí trobem que comença una carrera que tribulava entre el seu geni creatiu i musical amb la seva part fosca que comentaven. El Charlie Parker formava part d'un grup de jazz a Nova York on es va desenvolupar aquest seu geni, aquesta capacitat i habilitat que tenia per la música mentre comença alguna cosa que és molt habitual al món de la fama i al món de la música que és l'addicció a les drogues i en aquest cas a l'heroïna i els excessos.
Fins al punt que molts cops no podia, o sigui, estaven fent una gravació, estaven participant dins del club, perquè abans hem de tenir en compte que al segle XX el jazz es tocava molt en clubs típics. I en directe, sí, sí, clar. I en directe, i molts cops no podien agafar el saxofó, o sigui...
Estem parlant que estava en una situació molt complexa. Va aconseguir desintoxicar-se. Sí que és veritat que va tenir una etapa de més regularitat i és on va mostrar tot el potencial creatiu que tenia. O sigui, estem parlant que va ser molt, molt, molt bo en el que era l'escena de Nova York, que era l'escenari principal.
Però s'enamora, té dos fills i quan mor la seva dona, ell combina estats depressius molt severes amb drogadicció i sessions molt bones. Fins que el 1985, per una sobredosi, mort per tota aquesta depressió i per tots aquests problemes.
Com a curiositat, i el que té a veure amb la cultura popular, és que la seva trajectòria va inspirar, no sé si l'has vist, la pel·lícula de Whiplash. Sí, sí, l'he vist. Pel·lículon, eh? Molt bona. Degut a que l'artista també es va obsessionar amb la seva carrera com el Charlie Parker i que sí que és cert que acaba una mica millor, no acaba tan malament aquesta pel·lícula. Doncs, escolta, una història...
De molt de talent, però que va tenir un final bastant amarg, no? Un final molt amarg i el fet de també reivindicar una mica la importància, després ho parlarà... Clar, perquè aquesta sobredosi s'entén com un suïcidi o no? O com un accident? No, el problema és que ja portava molts excessos i sí que és veritat que va entrar una depressió molt severa quan va morir la seva dona. Llavors no hi ha... Mort amb 34 anys, eh? És que és molt, molt, molt jove. Molt jove, sí, sí, sí.
I, bueno, la reflexió que s'ha de tenir cura amb aquestes coses, també, i amb la salut mental, que després la tornarem a veure i la tornarem a visitar. Passem a la següent, si vols? I tant que sí.
Aquesta ens sona a tots, jo crec. Ja comencen a sonar cançons més semblants a la nostra època. I és que crec que és el primer cop que parlem d'algú del segle XXI en aquesta secció, també t'ha de dir. És possible que sí, és possible que sí. Home, ja estem parlant de...
Taylor Swift. Taylor Swift, efectivament. Una de les artistes més icòniques del pop en tota la seva història, amb respecte també l'Elvis Presley, Michael Jackson, Beyoncé, Madonna, o sigui... Sí, però està clar que Taylor Swift està trencant molts rècords i ja s'està fent un nom en la història de la música. I ja el porta fet des de fa molt de temps. Sí, sí, sí.
I és que estem parlant que des de sempre ha tingut una molt bona predisposició per la música i que va debutar el 2006 amb un àlbum epònim, que per a qui no ho sàpigui, un àlbum epònim és que té el mateix nom que l'artista i la seva cançó principal d'aquest àlbum, que es diu Taylor Swift,
es va col·locar la número 5 a la llista del top 200 de Billboard. Primer àlbum que estem parlant, primers apropaments cap a la fama, 2006, encara és una noia molt joveneta, però ja es comença a veure el seu talent. Amb un estil més country, veritat, al principi. Sí, és un estil molt més country, un estil molt més folklòric, per dir-ho d'alguna manera, dels Estats Units, i mica en mica es va començar a fer un nom al món de la música, fins que vallen els àlbums com Fearless,
Red or Reputations. Aquests álbums tenen miga, després ho parlarem, perquè n'hi ha hagut una mica de polèmica, sobretot als darrers anys. I bueno, durant els anys 2010 hi ha cançons que no ens ganyem, tots hem ballat. O sigui, tots hem ballat en algun moment cançons de la Taylor Swift, com per exemple Shake It Off, Bad Block, o Look What You Made Me Do, que de fet és la cançó que està sonant a la mateixa, exactament.
i que té una història de com retorna d'una etapa de hate que va rebre principalment del Kanye West i la Kim Kardashian ja sabem tots la història per a qui no ho sàpigui van haver-hi moltes històries i moltes discussions molt fortes entre el Kanye West i la Taylor Swift i diguem-ne que és una mica el retorn després d'aquesta campanya de la Taylor Swift una mica més agressiu per dir-lo d'alguna manera perquè sí que és veritat que estaven acostumats a un so més alegre més folclòric, més de country
I bueno, la Taylor Swift es va reposar d'aquí i es va reposar de la següent polèmica, perquè també tenim que van haver-hi gent que li va intentar, diguem-ne... Fer el lío, eh? Fer el lío, exactament. Es van vendre, això va ser crec que el 2019, es van vendre les seves cançons sense el seu coneixement i consentiment.
O sigui, estem parlant que la seva productora li va fer una mica el llibre, li va fer una mica la trampa, i tot i que intenta recuperar-les per tal de negociar, recuperar els seus drets, es va acabar en la regravació precisament dels àlbums que heu comentat abans, que són Fearless, Red o Reputations. Vale.
A part d'un més que ara mateix no me'n recordo, pido, demano disculpes, les famoses Taylor's version que tothom hem sentit a parlar. Per tant, quan veiem una cançó que fica a Taylor's version és perquè està regravada, eh? Exacte, està regravada un altre cop perquè la cançó original se la va quedar, la discogràfica que es va quedar amb aquestes cançons originalment. Vale, vale.
Ara mateix, per exemple, la Taylor Swift sí que estem en un punt molt àlgid. Ha acabat l'Eras Tour fa poc i ha llançat un nou àlbum, crec que fa uns mesos, anomenat The Life of a Soul Girl, que torna una mica a tenir aquest caràcter més optimista, més alegre i, diguem-ne a més, la Taylor que coneixíem, que també combina una mica la...
i tot i que la Taylor és increïble perquè tu ja l'honores una mica tothom, tothom efectivament jo m'estic morint de ganes de parlar del següent gènere i del següent artista Hey brother there's an endless road to rediscover
Abans de començar, demano disculpes una mica als oients si em vinco una miqueta arriba, perquè aquest artista és el meu preferit de tota la vida i en aquest cas el gènere d'aquest artista també. Ens anem a Suècia, ens anem a Estocolm, perquè concretament ens toca parlar del grandíssim Tim Merling, més conegut com Avicii, que de sempre ha sigut el meu artista preferit.
Doncs parlem de bici, clar que sí. Parlem una miqueta, sí. Que a més és un mestre. És un mestre, sí. Estem parlant d'un dels pioners de l'electrònica tal com la coneixen i que ara mateix és referència de totes les noves generacions que venen darrere. La seva trajectòria comença més o menys situat a l'any 2006-2007,
Quan té uns 16 anys i amb el sobrenom de Tim Berg. A Vitchy va tenir molts sobrenoms, Tim Berg, Tom Hanks, va fer moltíssim. Tom Hanks també. De fet, hi ha una cançó que es diu Blast, que és un temazo, o sigui, s'ha de dir, i que està una mica infravalorada. Comença a trastatejar amb l'EFL Studio, que és un programa que et permet composar les teves cançons com si tinguessis un piano, i és més o menys com fer un puzle.
Es van començar a fer populars els seus remixes de cançons, les seves pròpies composicions, surt Blest, Sig Bromance, comença a punxar llocs com a Eivissa o París i aquí arriba la cançó que marca definitivament la carrera d'Avitchi. L'escoltem.
Aquesta cançó, per a qui no la conegui, que també és veritat, és impossible no conèixer-la, és l'Ebels, surt al públic el 2011, ha vist i ja, es converteix literalment en gairebé un 10 dins del que era el panorama electrònic, o sigui, es posa el referent absolut, més o menys, inclús, pel meu gust, per davant de David Guetta o Tiesto, que eren els principals referents d'aquell moment.
cap de cartell a Tomorrowland cap de cartell a l'Ultra de Miami de 2012 amb la Madonna col·laboracions amb David Guetta comença també les primers conats de col·laboracions amb Coldplay i aquí arriba 2013, vale? almenys
Diguem-ne que és un pas important perquè és el primer àlbum d'estudi que fa la Beachy després de The Levels, després de Fading to Darkness i de Siluits que són les tres cançons més importants a més d'una amb Niki Romero que es diu I Could Be The One Problema
Aquesta cançó no té tants elements electrònics com altres cançons de bici, sinó que comencen a afegir una mica d'elements folks, elements més acústics... Aquí els puristes de l'electrònica el critiquen una mica. El critiquen bastant, fins i tot que a l'Ultra 2013 la botxen una barbaritat. Sí, sí.
Sí, o sigui, estem parlant de que a un geni com Abitzi l'havut sent sobretot per aquesta cançó i ara et dic per què Abitzi tenia raó i els seus crítics, no? Feeling my way through the darkness Guided by a beaten heart
I can't tell where the journey will end But I know where to start
Parlem de Wake Me Up, que estem parlant que és una de les primeres cançons, no només d'Abitzi, en arribar a aquesta xifra, sinó, en general, una de les primeres cançons en arribar al miler de milions de visualitzacions a YouTube. Estem parlant que fa poc ha fet 3.000 milions. És un temazos. És espectacular. És espectacular. És espectacular. I no entenc com la gent no el va poder criticar per fer això. Perquè deien precisament que era molt poc electrònic.
Que s'havia vendut, no? Sí, que s'havia venut, que no estava fent el que estàvem acostumats tothom, i clar, quan afegeixis les coses que la gent no està acostumada, doncs té aquestes reaccions. Essence cançons com Hey Brother, que l'hem escoltat abans, Waiting for Love, i la que més m'agrada a mi en tot el món, jo crec que més que qualsevol cançó, i ojalà torni a escoltar-la per primer cop o un altre cop, The Nights, que jo crec que és un temazo...
Fins demà!
Clar, estem parlant que aquestes tres cançons en particular, Hey Brother, Wake Me Up i The Nights, combinen això dels... I totes aquestes cançons formen part d'aquest àlbum? No, The Nights, Hey Brother i Wake Me Up, sí. The Nights surt el 2014, ja la bici ja estava molt més assentat.
Com una mena d'EP promocional per l'àlbum de Stories on s'inclou ja Waiting for Love. O sigui, sí que és veritat que són les cançons que defineixen una mica l'essència de Beatrix, aquestes cançons amb melodies molt eufòriques, amb elements acústics, lletres molt, molt profundes. O sigui, home, un dia deixaràs aquest món enrere...
Sí, sí, totalment. I una vida que et recordis que la va haver-se una d'Octoprats, de fet. Exacte, sí. Problema, que no tot pot ser perfecte, i és que Avicii va tenir, per aquests problemes de fama, aquesta pressió excessiva, va tenir molts problemes de salut, tant física com mental, el 2013 es va operar de la vesícula, el 2016 es va retirar dels escenaris, definitivament, que no de la música, que això sí que s'ha de remarcar, el 2017, torna un altre cop a fer un altre EP,
I el 2018, a la tarda, que jo encara me'n recordo com vaig rebre la notícia, el 20 d'abril de 2018 es suïcida per la seva depressió, que ja portava molt de temps arrossegant, que sí que és veritat que ha portat amb moltíssimes teories, una mica estranyes, però que té tota la pinta que sí que va ser per la seva salut mental i que s'ha de reivindicar.
Tot i així, s'ha de dir que encara segueix tenint vigència. El 2019 es va fer un concert tribut a l'Estocolm, que es van executar les entrades en 3 hores. O sigui, estem parlant que és una bogeria per un artista que ja no hi és i que ja no hi és per interpretar-les.
S'han llançat dos àlbums, tot i que sí que s'ha de dir que un ha sigut de cançons que ja s'havien filtrat, i un altre, un recopilatori, que aquest àlbum recopilatori és el cinquè en la història de Spotify més escoltat. Brutal, ja. O sigui, encara tenim habits i per rato. The Nights va fer 2.000 milions d'escoltes a Spotify, Wake Me Up 3.000 aquest mateix mes, Waiting for Love està per allà, Hey Brother, Levels...
és espectacular sí sí o sigui estem parlant que és un dels artistes més influents de tota l'època electrònica i que també de la història musical almenys per mi
No, no, no, per tu i per tothom, clar que si és una persona que vol donar molt a la música i que se'ns va anar massa aviat. Massa. Massa aviat, massa aviat. Però bueno, al final ens quedarà sempre les seves cançons, clar. Exacte, sí, sí. Doncs, clar, crec que ens hem d'anar acomiadant per aquí, no? Ens hem d'anar acomiadant, sí, sí. Moltes gràcies per convidar-me un altre cop i ja està. I si et sembla, ens acomiadem amb una camisa de bici.
Ja que estem. Doncs vinga, si vols et dic una que a mi m'agrada molt. La que està sonada ara Waiting for Love. Vinga, va.
Fins demà!
Bang the stars, it's Friday, I'm burning like a fire gone wild on Saturday Guess I won't be coming to church on Sunday I'll be waiting for love, waiting for love to come around
Fins demà!
I ara sí, arrenquem amb l'última secció d'avui. Arrenquem amb un salt enrere amb el Jesús Martín.
Doncs bona tarda, Jesús. Què tal, Jaume, com estàs? Doncs molt bé, la veritat que molt content. Estaran tot molt bé avui. A més, ara venim animats amb la música que ens ha posat el Clas. Home, vaja subidon. I tant que sí. Però bé, ara amb ganes també de recuperar alguna píldora històrica que ens portis tu avui.
Doncs vinga, avui aquesta secció té sentit i m'agrada perquè avui farem tribut a la memòria històrica del nostre país en el seu moment més negre, com era la Guerra Civil. Viatjarem el 1938 en plena Guerra Civil per parlar dels bombardejos de Barcelona de mans de l'aviació legionària.
Per tant, aviació italiana. L'aviació italiana també va participar l'aviació alemanya, la Legió Condor, que era l'equivalent. Però abans de ficar-nos en el tema, farem el repàs ràpid de les afemèrides dels propers 14 dies. Perfecte. Que, per cert, no ho vam comentar l'altre dia, que el 2 de març va ser l'aniversari d'aquesta casa. Sí. També va ser el teu aniversari, no? No, va ser el 3. Va, també. Va tot continuar, va continuar, sí, sí, però és una bona afemèrita.
Doncs el 2 de març Ràdio d'Esbert va fer 42 anys i el Jaume el dia 3 em va fer 23. Gràcies. El 9 de març avui es compleixen 39 anys del llançament del cinquè àlbum de la banda irlandesa U2 que porta el nom de The Joshua Tree. És considerat un dels discos més exitosos del grup i inclou temes com With or Without You o Where the Streets Have No Name. No soc gaire fan d'aquest grup però bueno...
Joan, ni fan ni no fan, no els he escoltat gaire. No, no, no. Però són histàrics, eh? Sí, sí, sí, són irlandesos, això sí. El 10 de març, o sigui, demà es compliran 30 anys, atenció a aquesta, de la fi de la Guerra del Peloponès. Mira. I és que els alcaldes d'Atenes i d'Esparta a Grècia signaven un acord el 10 de març del 96
de pau entre les dues ciutats, que les va enfrontar durant la Guerra del Peloponès el 431 abans de Cris. Mare meva! Fixa't-hi que tècnicament, clar, va durar 24 segles. Encara s'haguin en guerra perquè no s'havia firmat mai cap tractat, no? Sí, sí, és curiós. És molt bona, és molt bona aquesta femèrica.
Continuem perquè l'11 de març dimecres es compleixen 6 anys des que l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, declarés la Covid-19 com a pandèmia. Durant aquesta setmana molts països també van decretar els confinaments. Espanya ho va fer el 14 de març. I també l'11 de març es compleixen, clar que sí, 22 anys dels atemptats yihadistes de Totxa on van morir 192 persones i van ferir-ne a més d'un miler.
El 14 de març es compliran 54 anys de l'estrena del Padrino a Nova York, guanyarà també dels Òscars l'any 72, a la millor pel·lícula. Brutal, pel·lícula. Sí, venia comentant el Clash, jo no l'he vista. No, doncs mira-la, deixes-me cas, mira-la.
El 15 de març es compliran 15 anys de l'inici dels disturbis a Síria, que són considerats l'inici de la Guerra Civil. I atenció, perquè el 18 de març hi ha dos equips de futbol a Espanya que estan d'aniversari. El València complirà 107 anys, va néixer el 1919, i el Saragossa, el Rael Saragossa, en farà 94. Enviem una abraçada de tots dos equips que estan patint un moment esportiu una mica de conflicte. La veritat és que sí. A més, dos equips molt històrics, molt grans, que tu deies, que estan passant per un mal moment, i és també curiós,
que van néixer al mateix dia de diferents anys i per acabar el repàs el 20 de març es compliran 110 anys des que Albert Einstein va publicar la teoria general de la relativitat que és la teoria que s'accepta avui per descriure la gravitació en la física moderna doncs també molt molt molt important la veritat és que sí mira que venies l'última setmana una mica així perquè no trobaves gaire cosa però aquests 14 dies van ser importants per la història molt bé
Doncs vinga, ens endinsem en el tema d'avui, els bombardejos de l'aviació italiana sobre la ciutat de Barcelona el 1938. Parlem una mica, molt breument, de la Guerra Civil, com ja sabem tots, va ser un període de 3 anys, des del 36 al 39 del segle XX.
Va ser el primer conflicte que es va fotografiar en plenitud, va ser la primera guerra, o sigui, va ser la guerra més documentada gràficament d'aquell moment. Sí, sí. Parlem d'una guerra molt virulenta, hem de recordar que, per exemple, el bàndol sublevat entrava als pobles i massacrava la població i deixava els cadàvers al carrer perquè la gent... Els pogués veure, eh? Sí, sí, sí.
Hem de tancar també el mite del bàndol nacional. Això que es coneix, el bàndol franquista es coneix popularment com el bàndol nacional, però no, no, és el bàndol sublevat. És com vincular-ho a heroïcitat una mica, no? Sí, sí, clar, al final el guanyador sempre explica la seva història. Sí, sí.
Parlem una mica dels aliats. Els republicans tenien com a aliats la Unió Soviètica, Mèxic també i les brigades internacionals, mentre que els sublevats estaven aliats amb els nazis, amb l'Alemaia nazi, la dictadura portuguesa i la Itàlia de Mussolini, que serà la protagonista de l'història d'avui. Per tant, fet així una mica...
El context. Un croquis, així, molt breu. Viatgem al març del 38. Anteriorment hem de dir que Barcelona ja havia patit bombardejos el febrer i el maig del 37, també uns ben importants el 7, el 19 i el 31 de gener del 38. De fet, el 31 de gener es va bombardejar, no sé si ho coneixes molt, Barcelona, a Sant Felip Neri, que és el barri gòtic, i de fet, si t'hi fixes, a la façana de l'església,
Encara hi queden, com les restes de les bombes de matralla. Encara podem veure les marques d'això. Fins al final de la Guerra Civil, la ciutat seria més bombardeixada i es diu que Barcelona, de fet, va ser la primera ciutat europea de més d'un milió d'habitants a patir bombardeixos a civils.
Ja va ser prèviament també bombardejada al segle XIX per l'espartero aquest que deia que sabia de bombardejar Barcelona cada 50 anys. Sí, sí, sí. Sí, sí, és fort. I sí, sí, en aquest moment va ser la primera ciutat europea amb més d'un milió d'habitants.
Fem un repàs per veure com estava la situació, com estava el mapa de la guerra al març del 38. El bàndol sublevat ocupava gran part de la península, tot el nord. L'Aragó, de fet, acaba d'arribar a conquistar Tarol. També la franja de Ponentes, i ara començava el setge a la franja de Ponentes. Comencem a entrar a Catalunya, no? Sí.
El nord del País Valencià també era dels sublevats, les Illes, Balears, la part occidental d'Andalusia, mentre que els republicans encara resistien aquí a Catalunya, a Castellà-la Manxa, a Madrid, al sud del País Valencià, Múrcia i la part d'Andalusia més oriental. Sí, ja estem entrant a la fase final de la guerra. Sí, sí, cada un any. De fet, el 38 va ser un any especialment violent, també es va patir la batalla de l'Ebre, no? Sí, sí, la més mortífera. Sí, sí, sí.
En aquell moment, com dèiem, Franco acabava d'arribar a Tarol i avançava cap al front d'Aragó. Mentre, d'altra banda, Juan Negrín, que era el president del govern republicà, negociava amb els francesos la cessió d'armes. Els francesos i els britànics estaven en els no alineats, el comitè de no intervenció.
Però com veien que Franco avançava sense apietat amb molta velocitat, Léon Blum, que era el president del govern francès, va cedir i va vendre les armes als republicans, tot i que no va donar suport a les accions defensives de les unitats franceses. Sí, sí, que això al final ha estat una crítica històrica a aquests països que no van ajudar tot el que haurien d'haver ajudat per por a represalers del partit nazi, també.
Clar, i després ja com veien que Franco ja avançava més ràpidament, doncs van cedir... Sí, però tard i malament. Sí, sí, sí, com sempre, segurament. Sí, sí, exacte, com tota la vida. Doncs vinga, ara sí que hem de saber dels dies dels bombardejos. Doncs diem dies, diem dies perquè va durar 41 hores, entre el 16 de març i el 18 de març del 38, fa 88 anys.
Van començar el dia 16 a les 22.08, a la nit, a les 18.08 de la nit, i van durar fins al dia 18 a les 3.07 del migdia, a la tarda. Sabem que els atacs els van dur a terme principalment l'Aviazione Legionaria des de les tres bases que tenen a Mallorca, també van col·laborar els alemanys amb la Legió Cóndor,
Va ser la Jó Alemanya, va ser també la protagonista dels atacs de Guernica. Sí, el gran bombardeig de Guernica que va estrossar tot el poble. Sí, un any abans. I tots dos, bàsicament, eren les forces d'intervenció aèria que es van enviar aquí a Espanya per donar suport a Franco.
Es calcula que es van fer 13 incursions ràpides i es feien en intervals de 3 hores. I hi ha qui diu que eren 3 hores exactes. Ara escoltarem testimonis també. O sigui que cada 3 hores caien bombes a Barcelona. L'entorn de la plaça Catalunya, l'Eixample, el Poblessec, la Diagonal, la zona de la Rambla, van ser les zones més afectades. Es van destruir 48 edificis i uns 78 van rebre impactes greus.
I és considerat el segon bombardeig més greu de la història després del que comentàvem de Guernica, que s'estima que va matar a... Bueno, hi ha una estimació a Guernica entre centenars i 1.500 persones. Les dades no estan clares, eh? No hi ha una xifra clara, però bueno, és una estimació perquè veiem la magnitud. Ah, la magnitud. Si a Barcelona se sap, però, més o menys... Sí, això ho comentarem. Bueno, també hi ha estimacions que comentarem, però bueno, va per allà també una mica la cosa.
Què els va ordenar? Doncs es diu que va ser Benito Mussolini sense el permís de Franco. Això és el que es defensa. Tot això, el que sí que sabem és que Franco no va voler desprendre's de l'aviació italiana i d'Alemanya, com si, per exemple, es va desfer de les unitats terrestres italianes. O sigui, sí que li servien a Franco realment per tenir el... Bueno, és que realment l'aviació va ser el punt diferencial de la guerra.
Sí, però clar, sempre s'ha venut la història de no, no tenia el permís de Franco, però igualment a Franco ja li venia bé amb l'aviació. I tant que sí. Parlem del dia 17, perquè aquí, el dia 17 de març, és quan es va produir el moment més sagnant. Aquell dia, especialment, durant la nit es van llançar bombes experimentals d'entre 50 i 100 quilos, amb una gran força expansiva, i es van derruir molts edificis i es van assassinar també a gran part de les persones.
Una d'elles, especialment una d'elles, va caure el mateix dia, 17 al migdia, al voltant de les dues. Una de les bombes, eh? Una de les bombes. Es calcula que va caure entre la cruia del carrer Balmes i la Gran Via. Ara hi ha un monument que es va inaugurar el 2003, que recorda el moment...
Es recorda com la bomba del Coliseum perquè va caure a prop del Teatre Coliseum. I va assassinar, es calcula que en pocs segons, a 500 persones. A 500 persones. És forta. I va fer volar també un tramvi. El Pere Basté, escoltem el primer testimoni, tenia 16 anys i era voluntari de la Creu Roja i ens explica com va viure els efectes a les zones.
Els de la plaça Nova i tot allò eren cases antigues, però el carrer de Baume i la Gran Vida eren cases fermes, cases fortes, i en canvi se les va endur, però se les va endur. Recollim també el testimoni de la Roser, una nena de 12 anys en aquell moment. La seva mare diu que estava passejant en aquell moment per la plaça Universitat. La clàssica, la típica del Coliseum, aquella del camió,
La mare passava per la plaça Universitat i hi havia una botiga que es deia Behils i Vidal, que hi havia una escala i l'extensió de la bomba la va tirar i va anar a parar dintre de l'escala sense saber com i li va caure tota la clara boia de l'escala a sobre. Recordo que uns pares corrien amb una paperina en un tros de cos de la seva criatura i després sí que un amic va morir amb un bombardeig.
Quan passo pel col·lisem sempre hi penso. Sempre. Molt traumàtic i fixa't-hi la potència que tenen les copes que la mare passava per allà. Sí, només amb l'una expansiva de l'impacte ja se la va emportar. La Roser també recorda que els nens, i això em va semblar molt curiós, els feien portar un llapis, un tros de fusta a la boca quan hi havia avis de bomba a la ciutat. Quan hi havia avisos de bomba per la ràdio, o sigui, sonava per la ràdio.
I això sembla ser que es feia per un tema de canvi de pressió entre el cos i el medi ambient. El Pere Rosés, que tenia 14 anys, el 38, ho explica.
Si produeix una explosió d'una bomba, l'explosió desplaça l'aire i fa un buit. Llavors, què fa? Que hi ha un canvi de pressió d'un lloc a un altre. I si tu tens la boca tancada i tens la pressió del teu cos, és èctil, i a fora es fa el buit, et rebenta per dintre. I per això ens feien portar aquesta fusta.
El canvi de pressió era per evitar que els cossos rebentessin per dins. Per dins, eh? Sí, era brutal, la veritat. Sobre aquesta bomba del Coliseum, la hipòtesi que més força ha agafat durant els anys és que la bomba va caure sobre un camió de l'exèrcit republicà que tenia quatre tones d'atrilita, que és una explosió molt potent. Hòstia, quina casualitat, no? Clar, però vaig rescatar, rescatem un article del Vilaüeb, que es diu Bombardar Barcelona, que us recomano encaridament,
que recull el testimoni de l'Oriol, que era un doctor, en aquell moment tenia 15 anys i vivia a la Gran Via, però va ser després doctor, explica que no va existir aquell camió. Ell en l'article, que insisteixo, recomano, explica molt bé, és una crònica molt ben feta, hi ha molta descripció també, està molt bé, molt ben escrita,
a explicar que pensa que va ser una estratègia dels feixistes perquè la gent pensés que la presència del camió va ser una negligència de la Generalitat. I és el discurs. És el discurs que s'ha venut sempre. Que s'ha venut sempre, clar. Del camió, però, bueno, l'Oriolú desmenteix, o sigui... Clar, va ser una manera d'intentar posar les culpes als propis republicans. Sí, és com la idea, és com si volíem llançar la bomba, però, bueno...
La idea del camió, diuen que és un mite, que van vendre a Ràdio Sevilla sobretot. A Ràdio Sevilla estava el Queipo de Llanos, es va fer la notícia a Ràdio Sevilla, es va explicar el tema del camió i això diu l'Oriol després de gairebé un any, o sigui un segle, que podria no ser veritat, perquè diu, per exemple, que a la Cruïlla només va quedar un cràter
que no es va veure cap resta del camió i diu que a 10 metres del cràter hi havia un semàfor dret i un fan al torçat. Diu que si realment hagués caigut una bomba, un camió de Trilita, hauria sigut un desastre molt més gran. Ell explica que la matança va ser premeditada i que no va ser un fruit de l'Àtzer. Article molt recomanat, Bombardar Barcelona del Vilaüepa.
I ja per acabar, les reaccions internacionals a països com França, al Regne Unit o als Estats Units van condemnar l'atac contra els civils. També la Santa Seu, que en l'Observatore Romano, que és el diari Vaticà, va carregar amb duresa amb el règim de Franco.
Com Franco va veure que la comunitat internacional carregava amb duresa contra l'acció i no tenia el suport, va decidir aturar els atacs. Va donar un pas enrere. Hem de recordar que el dictador temia que les seves accions produissin que els no intervencionistes ajudessin els republicans. Ell sempre vivia amb aquesta por. Va fer un pas enrere.
El maig, això sí, el març va aturar els bombardejos, però el maig l'Aviatsoni va tornar a bombardejar Alacant deixant 400 morts i Granollers amb 200 morts.
Sí, clar, perquè al final en aquell temps, en aquell moment Franco depenia de la seva pictòria que no entrés ningú més a la guerra perquè, clar, és el que hem dit abans, no? Realment la República Espanyola tenia pocs suports Tenia pocs suports I els que tenia estaven molt lluny, com la Unió Soviètica És el que deies tu, que també ningú volia enfrontar-se en aquell moment amb els nazis perquè era l'època durada Sí, perquè haver entrat a la Guerra Civil hauria sigut precipitar l'entrada de la Guerra Mundial Sí, sí
Però, bàsicament, això és el que va passar una mica aquests 41 hores, no? No van ser gaire bé 3 dies. Es calcula que un total de 44 tones de bombes van caure a la ciutat en aquest període de temps. Es calcula que van ser assassinades, que això ho parlàvem abans, entre 670 persones. Hi ha algunes estimacions que diuen que van ser fins a 1.000.
Hem de recordar que la meitat, o sigui, la gran majoria o la meitat van ser en la bomba del col·liceum, la que comptàvem, la de la Trilita. Sí, sí, sí, és espectacular. Suposada camió de Trilita. I van ferir-ne també a més de 1.000, a 1.200 persones, es calcula. No, no, clar, és que és moltíssima gent, eh?
és moltíssima gent i 500 persones en un mateix atac, és molt bèstia. S'estima que entre el 13 de febrer del 37 i el 25 de gener del 39 hi van haver uns 2.750 morts a Barcelona, més de 7.000 ferits i 1.800 edificis civils afectats a la capital catalana. Va passar entre el 16 de març i el 18 de març del 38, un temps enrere ara fa 88 anys.
Doncs sí, Jesús, la veritat és que és una història que fas bé en recordar-nos-la perquè crec que no ho tenim gaire present. Jo crec que la secció pren importància en aquestes històries. Totalment, sí, sí, crec que és una història tràgica, evidentment, de la guerra, però crec que la gent no és conscient. Jo, per exemple, tampoc ho tenia gaire present, i també t'ho dono les gràcies per portar-ho i per recordar-ho a mi mateix,
Però sí que és el que t'ho ensenyen potser a l'escola, no? Però és que no es parla molt d'això que va passar i va ser molt greu. I tenim la sort de tenir imatges que permeten veure aquesta imatge típica de les bombes del fum des de l'Eixample, des de la zona de l'Eixample. És una imatge molt icònica.
Farem, si et sembla, acabem amb una menció literària que es diu Peril de bombardeig, Barcelona sota les bombes, 1936-1939, que van escriure el Santiago Albertí i l'Elisenda Albertí i que, bàsicament, és un compendi, una recopilació dels bombardeixos que es van dur a terme durant tota la Guerra Civil aquí a Barcelona.
Molt bé, que és un... Entenc que és el testimoni d'aquestes dues persones, no? És un... Bueno, no és un testimoni, sinó és una recuperació del que va passar, sí que recull... O sigui, ho van investigar a fons del conflicte i ho van plasmar a aquest llibre. I recull aquestes històries, a més també de l'article del Vilagüeb que comentava abans. Molt bé. L'article era Bombard de Barcelona, o? Bombard de Barcelona. Eugeni... T'ho dic. Eugeni, ho tinc aquí apuntat.
Casanova. Eugeni Casanova. Molt bé. I tant, doncs li donarem una mullada a aquests dos productes literaris, clar que sí, que s'haurà parlant d'aquest esdeveniment que va sacsejar Barcelona el 1938.
Molt bé. Jesús, t'ha quedat alguna cosa més per dir? Doncs no. La veritat és que ja estem. Perfecte. Doncs ara sí, ens acomiadem. Abans de marxar, però, ja que li hem fet també al Clas que ens doni una cançó, dóna-nos-te també una cançó que t'agradi, que t'estiguis escoltant molt, que la tinguis al cap. Doncs mira, tenia pens... Sabia que em faries aquesta pregunta i tenia la resposta pensada. Una que es diu Xerlof. Xarelof. O sigui, compartir amor, no? Xarelof.
És una que sortia en un anunci del Tarradellas, de la Casa Tarradellas. Ah, mira, sí. De... Vale, sí. Sherlock, d'Alexia... Eh, sí, aquesta. Molt difícil aquest nom. Aquesta. Perfecte. Doncs escolta, Jesús, gràcies per venir un cop més aquí al Refugi de Ràdio d'Esvern i ens retrobem dintre de 15 dies. Que vagi molt bé. Igualment.
Creep the brightness of your eyes.
Bona nit.
Fins demà!
I fins aquí el refugi d'avui, fins aquí el refugi de lluny. I ens acomiadem, ens acomiadem fins demà. No estarem molt de temps fora. Ens retrobem demà, aquí, a les zones de Ràdio d'Esvern, de 5 a 7, al vostre refugi, les vostres tardes preferides. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos. Gràcies, gràcies, gràcies. Ens retrobem demà. Fins aviat.
Tot seguit, les notícies de