de llarg. La taxa es divideix en una per fixa anual, que se situa en 96 euros per habitatge, i una per variable, que dependrà del nombre de dies d'obertura del contenidor de la fracció orgànica durant el 2026. Com millor se separin els residus, menys es pagarà. Les llars amb més de 48 obertures anuals no abonaran per variable, mentre que els imports augmentaran en funció d'un sol d'un ús més baix del contenidor. Aquesta per variable es calcularà al llarg del 2026 i es cobrarà al 2027.
El sistema incorpora reduccions de la quota segons els ingressos i el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% per a les rendes més baixes, així com una bonificació del 100% de la part variable per a les llars que facin autocompostatge. I en cultura, l'Ateneu de Sant Jus acollirà el 10 de gener a les 7 de la tarda la representació del Trencanous, un ballet clàssic a càrrec del Centre de Dansa de Catalunya amb una proposta apta per a tots els públics.
L'espectacle narra la història d'una nit de Nadal plena de fantasia en què la petita Clara rep un trencanous que, després d'un conflicte amb el seu germà Fritz, cobra vida i la condueix a un viatge màgic cap a un món meravellós on els somnis i la imaginació es barregen. La producció manté l'essència del clàssic amb música de Tchaikovsky i una adaptació coreogràfica de Roger Muñoz i Joan Boix.
La funció té una durada d'una hora i 30 minuts amb entreacte i és organitzada per l'Era d'Activitats de l'Ateneu i l'Extac. El preu de l'entrada és de 10 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys i de 14 euros pel públic general i es poden adquirir a través d'Antràpolis.
I pel que fa a cultura, també el Servei Local de Català de Sant Just ha iniciat aquest mes de gener, el segon trimestre del curs 2025-2026, amb un èxit rotund de participació. Segons ha explicat Marta Mossach, responsable del servei, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, la pràctica totalitat dels nivells oferits ja tenen les places exaurides, confirmant el gran interès de la ciutadania per l'aprenentatge de la llengua. L'oferta formativa d'aquest trimestre cobreix tot el ventall curricular, posant un èmfasi especial en l'oralitat en els nivells inicials.
Mossac ha detallat que, tot i que la majoria d'alumnes donen continuïtat a la formació iniciada al setembre, encara resta alguna vacant puntual al curs de Bàsic 3. L'objectiu principal del servei és que els aprenents perdin l'apoi i s'integrin socialment a través de la llengua. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web d'Art de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Paneu gauzats. El refugi, amb Jaume Elias.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Leies i us dono la benvinguda al refugi.
Avui comencem la setmana en dimecres i tornem a la rutina després de les festes de Nadal, que espero que hageu gaudit molt i moltíssim d'aquests dies en família, aquests dies de germanor, i sobretot d'ahir, d'aquest dinar de reis, que és tan especial a moltes i moltes cases. Però va, ens deixem de rellús i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el TED de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero, on descobrirem el vermut. Seguidament, tertúlia esportiva fent una mica la prèvia d'aquest Barça Atlètic de Bilbao que es juga aquesta nit, també amb el Jordi Clavero. I posarem fi entrevistant a la Mar Vizoso, responsable de les estones de clàssica a l'Ateneu de Sant Just. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
I és que l'any ha començat molt fort amb la detenció de Nicolás Maduro, que fins aquest cap de setmana era el cap d'estat de Venezuela per part dels Estats Units. Trump va derrocar el dictador venezolà en una operació militar mai vista abans, entrant fins al Palau de Maduro i portant-lo a Nova York. Les motivacions d'aquest atac mai han estat amagades per Donald Trump. El mandatari americà vol prendre el poder de la indústria petrolera del país amb més reserves de cru en tot el planeta.
Els Estats Units, però, han sorprès girant l'esquena de l'oposició venezolana, tot i que molts no van per fet que Maria Corina Machado lideraria el país després de la captura de Nicolás Maduro, Donald Trump ho ha descartat de manera rotunda. El president nord-americà ha desacreditat públicament a Machado i ha optat per mantenir Delsi Rodríguez, mà dreta de Maduro i protegida del xavisme.
com a presidenta interina de Venezuela. Una decisió que, segons The New York Times i The Wall Street Journal, estaria avalada per un informe de la CIA que adverteix que forçar un canvi de lideratge podria desestabilitzar el país. L'anàlisi assenyala que el xavisme està més bon posicionat per garantir l'ordre mentre que l'oposició tindria dificultats per governar.
També hi ha passat la influència del secretari d'Estat Marco Rubio, partidari d'avitar la intervenció militar prolongada. A Machado li ha sorprès la decisió i ja ha advertit que de moment no hi haurà eleccions perquè primer diu que cal arreglar el país. Això ho ha dit Donald Trump en resposta a Corina Machado.
Donald Trump ha assegurat avui que Venezuela ha acceptat entregar als Estats Units entre 30 i 50 milions de barrils de petroli, segons ha anunciat ell mateix a la seva xarxa social. El president nord-amèricà afirma que es tracta de cru sancionat, que es vendrà a preu de mercat i que els diners seran controlats per Washington. Si es confirma l'operació, tindria un valor d'entre 1.800 i 3.000 milions de dòlars. Segons Trump, l'acord s'hauria produït després que el govern interi de Darcy Rodríguez
cedís davant l'amenaça d'un segon atac militar nord-americà. Els Estats Units bloquegen des de fa anys el petroli venezolà, que fins ara acabava principalment a la Xina, Rússia o l'Iran, un moviment que Washington interpreta com una provocació
i que podria escalar un nou pols diplomàtic i militar entre les dues potències en un context ja marcat per l'augment a la tensió geopolítica al Carib. Trump ha ordenat al secretari d'Energia activar el pla immediatament i divendres es reunirà a la Casa Blanca amb executius de grans patroleres venezolanes com Exxon, Chevron, Conoco, Philips i de moment però el govern venezolà no ha confirmat aquesta cessió de petroli.
I ara anem amb una notícia d'última hora perquè els Estats Units han interceptat un patroler amb bandera russa que s'havia assaltat al bloqueig nord-amèricà contra vaixells vinculats a Venezuela. L'operació s'ha fet a l'Atlàntic Nord després de setmanes de persecució per part de la Guàrdia Costanera dels Estats Units. Moscou denuncia una intervenció il·legal i assegura que l'acció vulnera el dret internacional i la Convenció de l'ONU sobre la navegació en alta mar.
Rússia afirma que el vaixell navegava legalment sota la seva bandera i que fins i tot va enviar un submarí i altres naus per protegir-lo. Washington ha anunciat la confiscació del patroler per violació de sancions en un nou episodi que augmenta la tensió entre els Estats Units i Rússia.
Les aspiracions imperialistes i colonialistes de Donald Trump no s'aturen i després de l'èxit de la intervenció a Venezuela ha tornat a posar el seu punt de mira a Groenlàndia, un territori ric en reserves naturals i que forma part de Dinamarca. Davant les noves amenaces de Donald Trump d'apoderar-se d'aquesta illa àrtica,
Set països europeus han tancat files amb Dinamarca i Groenlàndia. Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Polònia, el Regne Unit i els Països Baixos han signat una declaració conjunta en què reclamen als Estats Units que respectin la sobirania i la integritat territorial de Groenlàndia. Sentim el president espanyol, Pedro Sánchez.
Como país, España, que cree en la paz, en la diplomacia y en la Carta de Naciones Unidas, evidentemente no podemos aceptarlo, como tampoco podemos aceptar que se amenace explícitamente la integridad territorial,
de un Estado europeu, como es el caso de Dinamarca. No nos vamos a callar ante violaciones que se están produciendo en el derecho internacional y que, por desgracia, cada vez son más recurrentes y, por tanto, España no va a ser cómplice de tal atropello. Nosotros apoyaremos, como hemos hecho siempre, a nuestros aliados.
El text recorda que la seguretat a l'Àrtic ha de garantir-se de manera col·lectiva entre els aliats de l'OTAN i apel·la directament a Washington perquè col·labori dins dels seus principis del dret internacional. Groenlàndia pertany al seu poble, això és el que han signat els països.
La iniciativa dona tranquil·litat a Copenhague després de la resposta tímida de Brussel·les i del silenci del secretari general de l'OTAN. Dinamarca considera creïbles les amenaces de Donald Trump que justifica el seu interès per l'Illa per motius de seguretat i pels seus recursos estratègics davant Rússia i la Xina.
Els líders europeus han anunciat la creació d'una força multinacional a Ucraïna si s'arriba a un acord de pau amb Rússia. Diversos països, entre ells Espanya, preveuen enviar-hi tropes de pau durant un eventual alto al foc. L'anunci l'ha fet el president francès Emmanuel Macron després d'una cimena a París de la coalició de voluntaris formada per 35 països aliets d'equip.
No tots hi aportaran soldats. Alemanya i Polònia assumiran tasques logístiques, mentre que França i el Regne Unit ja han confirmat que enviaran tropes. Els Estats Units donaran suport a la iniciativa i supervisaran el compliment de l'alto al foc. El president ucraïnès Volodymyr Zelensky ha assegurat que les forces i l'alarmament
que les forces i l'armament necessaris ja estan definits, tot i que encara falten detalls sobre el finançament i el control del procés. Pedro Sánchez ha obert per primer cop la porta a enviar-hi soldats espanyols, una decisió que recordem que requeriria l'aval del Congrés dels Diputats. El president espanyol ha reiterat el suport a la reconstrucció d'Ucraïna i de la seva entrada a la Unió Europea.
El bar musical Le Constellation, a l'estació suïssa de Crans-Montanar, on la nit de cap d'any van morir 40 persones en un incendi, feia 6 anys que no passava les inspeccions anuals obligatòries. L'últim control es va fer el 2019, tot i que la normativa exigeix revisions anuals de seguretat i prevenció d'incendis. L'alcalde del municipi ha reconegut que no hi havia cap explicació per a aquest incompliment.
En aquella última inspecció es va considerar acceptable l'escuma insonoritzant del sostre, que hauria facilitat la ràpida propagació del foc originat per una bengala. El local no estava obligat a tenir alarma d'incendis i es desconeix si se'n va superar l'aforament. Les autoritats han obert una investigació penal contra els gerents del bar per homicidi negligent i altres delictes relacionats amb la tragèdia.
I a Barcelona el fred s'accege a la ciutat i ja es va activar ahir la fase d'alerta de l'operació fred davant la previsió que les temperatures nocturnes puguin arribar als 0 graus. La mesura respon al risc que el fred intens suposa especialment per a les persones que viuen al carrer. L'Ajuntament ha habilitat 200 places de pernoctació en equipaments municipals, 156 per a homes i 44 per a dones.
100 places ja estaven operatives des de principis de desembre i ara s'hi afegeixen noves places d'urgència. El dispositiu inclou equips de serveis socials que informaran a les persones sense llar sobre les opcions d'acollida. Des de l'inici de l'operació fred s'han anat atès més de 370 persones. Protecció Civil manté l'alerta per fred i vent i el Servei Meteorològic preveu que les temperatures baixes s'allarguin bona part de la setmana.
I ara passem a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Sant Just d'Esvern aplica la nova taxa de residus amb canvis en el càlcul de la quota. El nou sistema manté una part fixa reduïda i incorpora una part variable segons l'ús del contenidor orgànic, amb reduccions i bonificacions per a les llars.
El ballet clàssic arriba a l'Ateneu de Sant Just amb el Trencanaus. El centre de dansa de Catalunya representarà l'obra el 10 de gener amb una funció oberta a tots els públics. El taller d'estimulació cognitiva per a la gent gran torna a la vagoneta. Les sessions es podran fer cada dimarts fins al 23 de març amb dos torns de tarda i requereixen inscripció prèvia.
I ara sí, ara toca el ritme, ara toquen els esports.
Aquesta nit a les 8 en punt i per segon any consecutiu, Barça i Atlètic Club es creuen en les semifinals de la Supercopa d'Espanya. El Barça, defensor del títol i líder de la Lliga amb 9 victòries consecutives, arriba al partit en el millor moment de la temporada.
L'equip blaugrana ha recuperat jugadors clau com Olmo i Pedri i manté descansats futbolistes com Lewandowski o Fermín López gràcies a una dosificació intel·ligent per part de Hansi Flick. Demà es disputa l'altra semifinal entre l'Atlètic de Madrid i el Real Madrid.
Flick no podrà comptar amb Marc-André Terestegen, que va notar molèsties al seu genoll al final de l'entrenament prèvi a la semifinal de la Supercopa d'Espanya. Per aquest motiu, el capità del Barça ha tornat a Barcelona per sotmetre's a proves mèdiques amb el doctor que el va operar. Des del club apunten que a falta de confirmació oficial no es tracta d'una lesió greu.
Tot i això, el contratemps arriba en un moment delicat, ja que Ter Stegen es planteja una possible sessió per recuperar minuts i assegurar-se la seva titularitat amb Alemanya el pròxim Mundial, aquest juny del 2026.
I avui hem conegut que el Barça s'enfrontarà al Racing de Santander als vuitens de final de la Copa dels Reis, segons ha determinat el sorteig. Duel a partit únic en un camp difícil, el camp del líder de segona. Això serà la setmana vinent. Els blaugranes líders de primera no es mesuren el Racing en Copa des de la temporada 1988-1989. El Barça arriba després d'eliminar el Guadalajara, mentre que el Racing ve de sorprendre a tot un Villarreal.
I el famós periodista esportiu Fabrizio Romano ha confirmat fa un parell de dies la sessió fins a final de temporada de Joao Cancelo. Segons ha explicat el club català, assumirà part del salari del jugador portuguès, que arriba per reforçar la plantilla després de la Supercopa d'Espanya. Tot apunta que l'anunci oficial de la incorporació es farà públic després del torneig a Aràbia Saudí. La mesura permet al Barça completar el lateral i donar més opcions a l'equip en la recta final de la temporada.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui tornem als clàssics i ho fem amb una cançó que ha traspassat generacions i que s'ha convertit en un absolut himne per a joves i adults. Un crit a viure la vida amb intensitat i de lluitar pels nostres somnis. És una de les peces més emblemàtiques de la dècada dels 80. La seva melodia ens transporta entre la nostàlgia i l'esperança. La cançó ens recorda que la vida és curta i que hem d'aprofitar cada moment i que en algun sentit tots volem ser eterns.
Malgrat tot, la cançó ens recorda que no tenim tot el control sobre la vida i que hem d'enfrontar-nos a l'inesperat i a les dificultats. Però alhora, ens convida a viure intensament, a gaudir de cada moment i a crear records que perdurin, aprofitant la fugacitat de la vida sense por i amb esperança. El grup que va crear aquesta obra és una banda amanya que es va convertir en un referent del New Wave i del Seed Pop, amb un estil distintiu que barreja ritmes electrònics amb lletres profundes i reflexives.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 1984. És el gran hit d'aquesta banda i aquest tema l'hem pogut escoltar molt a la televisió i a la publicitat. Què? Com ho tenim això? Jo crec que és prou fàcil, així que va. Que soni Forever Young d'Alfavill.
Let's dance in skies, let's dance for a while Heaven can wait, we're only watching the skies Hoping for the best but expecting the worst Are you gonna drop the bomb or not?
Let us die young or let us live forever We don't have the power but we never say never Sitting in a sandpit, life is a short trip The music's for the sad man Can you imagine when this racist wand Turn our golden faces into the sun Praising our leaders, we're getting in tune The music's played by the mad man Forever young
I want to be forever young. Do you really want to live forever? Forever. Forever young. Do you really want to live forever?
Bona nit.
Fins demà!
Doncs aquesta cançó tan espectacular és Forever Young dels Alfavill, una cançó que jo crec que tots hem escoltat i que a tots ens agrada perquè és molt i molt bona. Però va, ara sí, passem a descobrir l'efemèride del dia.
Avui, 7 de gener, recordem un fet que va sacsejar el món i que no podem oblidar. Fa 11 anys, a la ciutat de París, es va viure un atac terrorista contra el setmanari satíric Charlie Hebdo. Un atac cruel que va posar fi a la vida de 12 persones entre periodistes i caricaturistes. Uns actes de violència que només ens van tornar a demostrar la vulgaritat i la intolerància dels qui el van perpetrar. Però avui, més que lamentar-nos, volem reivindicar allò que aquells atacants volien silenciar.
L'humor com a arma de denúncia, com a manera de posar en evidència les injustícies, la repressió o qualsevol forma de mal. L'humor és llibertat, és crítica, és la manera que té la societat de mirar de cara les veritats que sovint incomoden. I la llibertat d'expressió no és només un dret, és un pilar fonamental de la nostra convivència.
Atacs com el de Charlie Hebdo només ens recorden que cal defensar-la amb més força i que la por no ha guanyat mai davant la creativitat i la valentia de qui parla amb la veritat i l'únia. La resposta ciutadana aquell dia va ser exemplar. A tot França i arreu del món, milions de persones van sortir al carrer per dir «Jé suis Charlie».
per mostrar que no acceptaven la violència com a resposta a la paraula escrita ni a la caricatura. Aquesta reacció va demostrar que la societat té la capacitat d'unir-se per defensar els valors més essencials, la dignitat, la llibertat i el respecte per la vida.
Avui recordem les víctimes, però també celebrem la força de la societat que va plantar cara a l'odi. Recordem que la llibertat d'expressió i l'humor no són només drets individuals, sinó eines col·lectives que ens permeten créixer, reflexionar i, sobretot, no deixar-nos dominar per la por. Per això, el 7 de gener és un dia per contaminar el terror, però també per reafirmar que la riquesa de la paraula, la llibertat de pensar i que l'humor són insubstituïbles.
I ara sí, arrenquem amb les seccions d'avui, arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs benvinguts a un nou episodi del nostre programa dedicat al fascinent món del vi. Avui ens anem a descobrir un vi aromatitzat, el qual molts potser no saben que el seu origen es troba en el vi. Bona tarda Jordi, què tal, com estàs? Tu sabies això, que l'origen es troba en el vi? Però encara no hem dit de què parlarem.
Parlarem del vermut. Del vermut, del vermut. Per tant, home, sí, jo m'imaginava que el vermut venia del vi. Sí, però potser tothom no ho sap, eh? Jo diria que sí, no sé què és exactament, ara ho descobrirem, però sí que em sembla, no? Que sembla un tipus de vi. Sí, exactament, és un tipus de vi que prenem per fer l'aperitiu els diumenges.
A mi, jo t'ho he de dir, eh? Et confesso ja abans que comenci el programa que soc molt fan del vermut, eh? Sí, home, si és bo i amb les patates, les olives, doncs queda molt bé. Sí, amb els musclús, no? També, amb el cabeig. No, no, la veritat és que fan gots, eh? Els vermuts, a mi m'agraden molt. Però, sorti, què és exactament un vermut? Perquè jo me'l bec, el disfruto molt, però no sé ben bé què és.
Doncs el vermut és un vi aromatitzat amb herbes format a base d'un vi neutre, o sigui, diguéssim, un vi blanc que no té masses aromes i té poca gradació alcohòlica i amb un toc d'artemícia absíptium, que això et deu sonar, Jaume, perquè l'absíptium també serveix per fer l'absenta, aquesta beguda que alguns l'han beguda i s'han quedat bojos.
I aquesta espècie té un sabor anisat i un toc amarg, igual que també el doncell, que normalment acostuma a ser la protagonista, que també seria una espècie amb un toc amarg. I aquesta beguda, doncs, es pot portar una barreja botànica i també d'arrels, plantes, flors, espècies, peix de llimona, peix, bueno, de tot. Molt bé, molt bé. Mira, el que més m'ha sorprès potser és que es fa amb un vi blanc.
Sí, sempre. Clar, perquè dius, oi, després el vermut blanc es farà amb vi blanc i el vermut negre es farà amb vi negre, però no, eh? No, no, no. Ara després t'explicaré alguns més segrets. I escolta, això del vermut on neix? Quins són aquests seus orígens?
Hi ha dues grans famílies del vermut modern, com el coneixem avui en dia, perquè neix a néixer potser ja neix molt abans, però no hi ha un registre exacte. El vermut negre neix cap a, jo et diria, al nord d'Itàlia. El situarien al port de Gènova.
I aquí n'hi havia molts comarcians que portaven les espècies i també hi havia una zona industrial que al final va acabar portant a fer aquest vermut negre tal com el coneixem. I en trets generals acostuma a ser més dolç. En canvi, el blanc té els orígens francesos i és més sec i té una gradació alcohòlica més alta, que això molts cops la gent no ho sap.
Però aquí tenim una cosa que ens pot desvirtuar l'altra, que és d'on ve la paraula vermut. I aquest nom és derivat de l'alemany, perquè abans de donar-li vida al vermut modern tal com el coneixem, al Sacre Imperi Germànic, més o menys a Baviera,
van posar-li doncell al vi, que el doncell, en alemany, és vermut. I per això es diu vermut, perquè pareix. Per aquest doncell, no? Perquè el doncell a mi em sona xinès. Què és això del doncell? El doncell és l'espècie, diguéssim, és l'espècie principal que té aquest toc amarg que se li posa al vi...
un cop el tenim per donar-li diguéssim aquest sabor característic aquest sabor característic que té el vermut seria com l'ingredient principal del qual partim i per tant per això rep aquest nom vermut en alemany és donzell a part estem en aprenent idiomes no és fàcil això i ve d'aquí per tant molt bé i com es fa un vermut?
Doncs amb vi blanc, sempre ha de ser amb vi blanc, afegirem una barreja de botànics, cada elaborador té la seva recepta. Clar, aquí està el truquet, no? No les diuen. O sigui, perquè a vegades jo he fet tastos de vermuts i he preguntat què porta això exactament, però algunes coses les pots notar i tres coses t'ho diuen, però l'altre no ho diuen, s'ho callen per ells.
i sobretot ja no és tampoc els ingredients sinó les quantitats les quantitats exactament aquí està el lloc aquí està el lloc és la recepta de la Coca-Cola amb aigua i alcohol de melasses a parts iguals per donar-li més alcohol perquè al final hem de pensar que el vi que agafem té poca grau alcohòlica i hem de pujar-li el grau alcohòlic fins 15 graus
Aquesta barreja la conservarem durant 3 mesos o en cas de reserva durant mig any i es pot remoure en el recipient on està la barreja per intentar acelerar els processos. O sigui, la podem anar removent perquè vagi més ràpid aquest procés. Per tant, realment el vermú el podem fer a casa, no? Sí, amb un barrilet que tu tinguis o alguna cosa que et serveixi per barrejar, el pots fer. Seguint aquests passos ho pots fer a casa.
L'únic que, bueno, jo crec que els primers cops et passaràs d'algú perquè no sabràs la potència que té cada cosa i ho hauràs de fer molt provant. I un cop ja ho tinguis, que ho hagis provat molt, ja tindràs la recepta exactament per posar les quantitats de cada cosa. O sigui, el primer cop no et sortirà del tot bé, a no ser que busquis una recepta per internet d'un tio que ja ho hagi fet exactament. Clar, clar, clar. I Jordi, escolta...
Tu m'has dit que tots els vermuts es fan amb vi blanc. Com se li dona aquest color negre, doncs? Per elaborar el vermut negre, si el voleu fer a casa, podem afegir carmer natural, que porta un color daurat i en el cas, i si al contrari, volem fer un vermut blanc, doncs s'ha de fer una acció per donar més transparència, que és una decoloració. O sigui, diguéssim que el decolorem encara perquè quedi més.
més brillant. Per tant, aquest to més negrós, més marronet, no? Carmel. És carmel i ja està. Carmel natural. Teòricament, eh? El que he trobat. No sé si en cada casa potser ho fan de la manera. Clar, potser en algun lloc li fiquen una mica de colorant, no? Potser. Sí, sí, no...
No et diria que no, eh? Perquè deuen haver-hi altres maneres, però jo m'he fixat en aquesta i mai és que faran un vi negre amb un vermut negre. Això mai passarà. Mai de la vida. Mai de la vida. I escolta, aquí a Catalunya s'acostumen molt a beure vermut, és el que tu deies, no? Sobretot per fer l'aperitiu abans de llenar, però quina és la capital del vermut català, podríem dir?
Doncs és Reus. És Reus i aquesta tradició ens ve del segle XVIII, més cap a finals, però ja és una cosa que venia gestada, degut a que Reus es va convertir en un centre clau de la producció i exportació d'aiguardent, que amb l'aiguardent ja...
Van agafar molt de pes, debut a que el Regne Unit i França tenien guerres i al final quedava entremig Catalunya i era com la que distribuïa, era, diguéssim, la que es va beneficiar d'això. I els punts dels preus internacionals es fixaven a Reus, París i Londres, imagina't.
Reus Capital, eh? Sí, sí, Reus Capital, era una barbaritat. Aquesta indústria va generar grans fortunes i un teixit empresarial i logístic molt preparat i al final tot estava ben lligat perquè arribés al vermut, per arribar procedent d'Itàlia i al final va posar d'aquesta execució que va desenvolupar perquè no era un lloc on si fes vi com metal, sinó que estava més enfocat en l'aigua ardent i va passar més cap al vermut. Mira...
O sigui, per tant, a través de l'Aiguardent arriba això del vermut, eh? Sí, sí, sí. És curiós aquesta història, eh? Sí, jo no et diria que a la part, jo et diria que potser ve després el vermut, si no m'equivoco. No, clar, clar, s'agafen nom primer amb l'Aiguardent i després comencen a portar el vermut. Exacte, perquè ja era un lloc que tenia una indústria, ja tenia tot allò per fer-ho i amb el vermut va seguir el llegat. I escolta, quines referències ens has portat, quines marques ens hem de fixar?
Mira, la primera que ens centra així de Reus seria la vermuts miró. Sí, igual. O sigui, aquí hi ha 100% de Reus. També he de dir-vos que s'acostuma a fer el vermut amb les varietats de cava a la zona de Reus, perquè tampoc fa tan lluny de la zona asfalt cava.
Maretats de cava, quines podrien ser? O sigui, xarelo, macabeu i per allà. Ho trobaràs amb molts. Vermut antic va ser el primer vermut de Barcelona en 1850, bastant xulo per celler. Un que, no sé, que és curiós, que és el Ballot celler, en el qual podem trobar el vermut hijo, un vermut molt mojito per celler.
Voleu anar més festius i voleu fer-vos un vermut mojito, doncs és una cosa interessant. I com és això del vermut mojito? És una fusió entre el vermut i el mojito. Escolta, sona bé això, eh? Sí, sí, sí, no, està bé, està bé. L'únic que és apte per la gent que tingui un consent obert del vermut. El que busqui un vermut clàssic no és parell. Home, clar, això segur que no. El que busqui gresca li pot anar bé.
També un altre d'aquí de Catalunya, Pedreu Vermut, és un celler que es troba a Pràfim, a Tarragona. Fa uns vermuts molt xulos, no estan coneguts, és més petitet, però crec que és un d'aquests a descobrir perquè té uns vermuts de molts diferents tipus i que estan molt ben fets, que relació qualitat-preu són bastant recomanables per si voleu regalar a algú i que a mi m'han agradat bastant els cops que ho he provat.
I una nacional, per no quedar-nos sempre en Catalunya, que aquesta fins i tot fan copes de vermut, que en molts jocs ho veuràs, és l'ustau. No sé si et sonava. No, a mi saps quina em sona molt així a nivell nacional? Els vermuts i zaguirre. I zaguirre, també. Però aquesta és més típica, aquesta és més de súper. Sí, més de súper. No he la volgut dir perquè a mi no m'agrada tant, però aquesta que t'estic dient l'ustau sí que personalment l'he provat i m'ha agradat molt més. Per això t'ho vull recomanar
que es troba per Càdiz, per Jerez de la Frontera, i tenen vermuts molt enfocats en el seu producte, saps? En els finos i tot això. Doncs ho aprofiten per fer aquests vermuts que tenen un toc, salí, molt característic d'aquella zona, que en altres llocs d'Espanya no es troba,
i que si està perdent marge el Jerez, jo crec que aquest vermut, hòstia, sí que pot agafar marge perquè està molt ben fet i per fer l'aperitiu entra molt bé. Mira, doncs sí, sí, l'haurem de tastar perquè me l'has venut molt bé, eh? Sí, es fa servir la Pedro Ximénez, no sé si et sona, molt utilitzada per cuinar,
i és dolç, sadosa... Els aromes són molt de fruita madura perquè són vermuts que envelleixen bastant i amb una fusta bastant fumada, amb un toc fumat que et pot agradar bastant perquè és curiós, és curiós. Els botànics també es tonca, es noten alguns com el cilantro, però jo et diria que destaquen altres característiques que no tant els botànics. Molt bé, molt bé. I escolta, Jordi,
Tu que ets més de vermut vermell, bueno, vermell no, vermut negre o vermut blanc? Bueno, pots dir vermell, eh? Sí, també es pot? Sí, sí, 100% es pot dir vermell, negre i blanc. Clar, perquè en italià és rosso, no? Vermut rosso. Sí, sí, sí. En això no és com amb el vi, que també hi ha teories que se li podria dir vermell, l'únic que no se li diu rojo per... Sí, per franco, no? Per franco, això m'ho van explicar i té sentit. I aquí ho pots dir, saps? O sigui, que ets més del vermell, del negre o del blanc...
Sincerament, ara que m'has dit, això... Sincerament, m'agrada molt més el blanc. Sí? Sí. Ostres, mira. Un blanc ben fet m'agrada més. Mira, jo soc més de negre, en aquest cas. M'agrada més el vermell negre. Però no descarto el negre ni tampoc el vermell. També m'agraden, saps? Sí, sí, a mi també, evidentment. Jo et diria que, més o menys a parts iguals, però és que he provat alguns blancs molt bons, d'aquests que t'he dit de l'Ostau, també alguns de Galícia.
que m'han fascinat. Mira, està molt bé. I aquest que t'he dit de Veràfim, de Pedro Vermut, també em fan molt, molt, molt bons. Mira, jo potser hauré de tastar més el vermut blanc, perquè sí que és veritat que m'encasello molt en el negre. En el negre, bueno, és que és normal. Si sols has provat una cosa i saps d'una cosa, doncs t'encancelles amb aquella cosa, perquè et penses que no existeixen les altres. Sí, sí, sí. Bueno, doncs Jordi, si et sembla fem aquí una petita parada, no? Perquè avui quina cançó ens has vingut a recomanar? A veure...
Mira, avui hem anat amb el Robbie Williams, que és un tio molt fiestero, i anem amb una cançó així una mica més romanticona, així, que està bastant bé, que es diu Phil, que parla de sentir, no?, que vol tornar a sentir el veritable amor, i nosaltres volem tornar a sentir el que és el vermut, perquè ja torna a estar molt el vermut, i volem tornar a sentir aquesta tradició que estimen tant. Molt bé, doncs Phil, de Robbie Williams. I sit and talk to God
And he just laughs at my plans My head speaks a language I don't understand I just wanna feel real love, feel the home that I live in
Fins demà!
Cause I got too much life running through my veins
Doncs això és fill de Robbie Williams. Escolta, Jordi, una cançó bonica, eh? Sí, sí. A mi em recorda molt la meva infància. Sé que tindria 11 anys o alguna cosa més o menys quan va sortir aquesta cançó. La recordo molt d'anar al cotxe amb els meus pares conduint i sonant aquesta part final i mirant el paisatge. Tinc bon record. Sí, home, aquesta tornada, no?, que és bastant clau i...
I jo no la coneixia del tot, però sí que aquesta melodia, aquesta cançó, quan l'escoltes dius, ostres, això ho he sentit abans. És que si et poses algunes del Robbie Williams, són d'aquella època quan anàvem a l'escola d'escorts, de tipus Candy o alguna cosa així, que es van fer molt famoses aquella època i que sonava molt per la ràdio, i per això el nostre cervell les té, la tens. Sí, sí, segurament, perquè em sona, i moltíssim, i mira, ja està bé recuperar aquests temes una miqueta més antics, però que són, de veritat, que són molt i molt bons.
Doncs Jordi, anem a parlar una miqueta de Cap d'Any perquè a Cap d'Any la gent acostuma a treure les seves millors gales, no només de robes sinó també de vins i sempre tenim algun amic, algun familiar que porta algun vi que dius, ostres, amb això m'està sorprenent. Tu què vas veure en aquesta nit de Cap d'Any? En aquesta nit de Cap d'Any vam ser jo i el Jaume els que vam sorprendre amb el tema de la vida, si ho va estar clar.
vam provar per segon cop el bosc negre del Betinoya jo crec que va agradar a tothom perquè aquell vi és boníssim o sigui marit amb tot quan un vi és bo va bé amb tot després teníem per allà un verdejo del Seller Protos que jo personalment l'havia comprat i crec que algú es va fixar que l'havia comprat i també el va comprar vaig influir sí, sí, sí clar, són vins molt diferents al cap i a la fi aquell no té res a veure amb el del Betinoya tu el vas provar?
Sí, sí, sí. Va agradar? Sí, també em va agradar. És un vi molt fresc, no? Per prendre copes, és ideal. Deperitiu, total, total. Pim-pam, així, fresc. Però el vi estrella, per mi, va ser el piot de la Sesca Vicenç, on es combina la perfecció, la garnatxa i la carinyena. És un vi de vila molt representatiu de gratallops, que Déu-n'hi-do. No sé si tu també ho vas notar,
que aquell vi era top. Sí, sí, no, no, era molt i molt bo. A més, deu cu... Priurat. I la veritat és que es va notar, es va notar el nivell que aquest vi és realment molt, molt, molt bo. I per últim, no vam brindar amb Jaume Serra, vam brindar amb un cava d'Albert i Noia, que es diu Les Nords, que té 36 mesos de criança,
i que, Déu-n'hi-do, quin nivell de cava, perquè va entrar molt bé, estava molt ben integrada la bombolla, que és l'important en un cava, que la bombolla no sigui passada, que passi bé. Jaume, a tu què et va semblar aquest cava? Doncs la veritat que és molt bo, la veritat que és un... Aquest no l'havíem provat, no l'havíem tastat, quan vam anar al veterinari no l'havíem tastat, ens van donar un altre. El rosat. El rosat, que t'he de dir que el rosat a mi inclús em va agradar una miqueta més. Sí, jo també t'ho anava a dir, ho estava pensant, que el rosat per mi era més bo.
Sí, sí, sí, que es deia les granes, es deia. Pel meu gust, pel meu gust. Sí, sí, però aquest de les nords també era espectacular. També estava molt bé. És un cava, bueno, que no es diu cava, no? Perquè estan fora de la deu capa. Un clàssic penedès, un clàssic penedès. És un clàssic penedès que la veritat que és espectacular, és el que tu dius, no? Bombolla fina, entra fàcil, no? És això que... Hi ha vegades caves baratos, no? Que, ostres, dius a la gola, et passen i, ostres, quina nota més alcohòlica que tenen. Però no, aquest, aquest, la veritat és que era molt i molt bo.
A més, vam poder fer la comparació perquè abans vam provar un Jaume Serra, no? Sí. I, bueno, doncs hi havia diferències, no? Hi havia diferències en com es feia bombolla. Quan tiràs la bombolla al Jaume Serra semblava una bombolla gasificada i tot, no? D'aquesta, com la Coca-Cola...
Sí, sí, al final el James R, doncs per altres propòsits, no? Potser per fer un còctel o alguna cosa d'aquestes està bé. Sí, per fer una Perle Spritz està molt bé. Clar, però per vindre a copes una nit tan especial, una albetinoia, doncs va fer bon paper. Sí, sí, exactament. Exacte, exacte.
Doncs Jordi, la veritat que vam disfrutar molt d'aquesta taula amb aquests bons vins. Sí. Però també no tot va ser bo vi, eh? Tot no va ser bons vins. També vam provar alguna cosa així una mica de lenteta, no? Alguna, algun vi batallero. Però jo ho entenc, saps? Perquè, a veure, no tothom té els vins que a nosaltres ens donen perquè a mi el Piot li dono les gràcies a Cesc Vicenç que me'ls va donar ella perquè jo no en compro un vi de 26 euros habitualment. Clar, clar, clar.
Me'l va donar ella i és un vi que és boníssim. I relació qualitat-preu, sincerament, està molt bé. Sí, sí, sí, total, total. I el mateix et dic amb el Betinhoia, que sí que comprem vins que estan bé, però tan top, saps? I a veure, un amic va portar un vi que era més batallero. Més de batalla per... De castell a la manxa, me'n recordo. No me'n recordo ni com es deia. No ho sé, doncs potser més per... De principi semblar que no estava bé, però quan vaig volar el tap de rosca i tot...
Aquí normalment els que porten tap de rosca... Clar, és que això del tap de rosca què vol dir? Per què uns porten tap de rosca i altres no? Normalment s'acostuma a fer servir amb vins que són més joves, perquè el tap de suro amb un vi que tingui dur més temps i hagi estat més temps, portarà el tap de suro, no portarà aquest tap de rosca. Però aquí t'estic mentint perquè hi ha la decepció d'alguns vins com el Jerez i tot això, que potser sí, però...
En aquest cas, aquest negre era una mica estrany que portés un tat d'arròs que, no sé, jo no ho vaig acabar d'entendre bé perquè ho haguéssim fet, i el tat d'arròs que normalment s'utilitza més en vins del nou món que són joves, que són per prendre el mateix any. Clar, clar, clar. I aquest potser era com una imitació perquè Castella en la Manxa és una zona molt productora però que no fa molt bons vins, saps? O sigui, fa vins com...
De superfície. Sí, de superfície. Per a vestir súpers. Veuràs molts per a vestir súpers. Sí, sí. Però això del tap de rosca, sinònim d'un vi dolent? No et diria que no. És un sinònim d'un vi més jove, teòricament. Perquè també n'hi ha alguns taps de rosca per alguns vins que són fortificats, saps? Què vol dir això? Com els Pedro Ximénez.
Alguna pot venir en tap de rosca. Sí, sí, sí. És un vi fortificat. Ja, que és un comportament diferent. I és un vi que, diguéssim, ja té una protecció natural. I potser hi ha envellit tant que no ens fa falta tampoc envellir en l'ampolla. Clar. I el tenen ja així tapat amb el tap de rosca i no té per què ser dolent. I hi ha taps de rosca que tenen el suro dins. Saps què et vull dir? No, mira, no sabia això. O sigui, no és una característica general. Però veient com era aquell vi i tot...
O sigui, com que no pagava i no estava com molt ben aplicat al perquè d'allò, saps? Per això ben dir-ho. Clar, clar, que el tap d'arròs, que no és sinònim de que sigui un vi dolent, però s'ha d'utilitzar en casos concrets. En casos concrets. Jo crec que ja estava com mal utilitzat pel productor. Hòstia, no vull que tampoc ens sentia la nostra amica. El pobre s'ho va portar, saps? Com el meu tio m'ho ha regalat, tal. Però, o sigui, potser... Bé, però jo crec que és una cosa que ens ha passat a tots, no? És a tots. Per tu, portar un vi...
I dius, ostres, doncs tampoc estava tan bo. Estava tan bo. Era un vino pel Don Simón. Per fer el Calimocho. Per fer el Calimocho i ja està, no té res de dolent, saps? I que han d'estar també aquests vins, no? Per fer aquest propòsit del Calimocho. Sí, per fer el Calimocho i també potser per fer la sangria i ja està. Clar, exacte. No té res de dolent. Exacte, exacte. Doncs escolta, Jordi, no sé si vols comentar alguna cosa més. Bueno, no sé si parlar del Global Cap d'Any de TV3, tu com ho veus? Prefereixes dir alguna cosa o no?
Ah, bueno, si vols comentar, va haver-hi una certa polèmica, podríem dir, amb el cap d'any de TV3, perquè Laura Escanes i Miquí Núñez, que eren els presentadors, van brindar amb una estrella d'am i amb un escumós.
Bueno, una mica ortopèdic. Bueno, vam brindar amb una estrella d'am, a més ho vam fer morro. Sí, molt estrany. Però bueno, sector del vi, alguns del sector del vi ho han criticat, perquè no potencien l'escomós català, no sé quina és la teva opinió. Jo crec que en part tenen raó, però també és cert que s'ha de posar les piles de la deu cava i els escomossos en temes de màrqueting i publicitat perquè les cerveses els estan menjant el tarro.
O sigui, està bé que ho critiquis perquè s'ortopèdic queda malament, saps? No mola. Però també posa't les piles, si vols, que no se't mengin, perquè estrella d'am i totes aquestes, vale, sigui gastant molta pasta, tal, no sé què. Però en temes de màrqueting...
s'estan menjant. Són boníssims, sí. Són boníssims. Sí, sí. I amb la gent xoa fan que tothom begui birra. Sí, sí, totalment, totalment. A veure, a mi, és el que et vaig dir personalment, no tan bé, crec que és una mica estrany, no?, brindar la nit de cap d'any amb una birra, però, però, clar, al final, qui paga mana, no? Qui paga mana. I si Estrella Damm els va oferir uns bons diners per fer-ho, doncs endavant. Ho diem obertament, qui paga mana i si no ens posen les pilars, doncs se'ls menjaran. I ja està.
I al final és això, veurem l'any vinent si tenim Estrella, Adam, o tenim algun escumós. Nosaltres els recomanem algun del Beti Noia. Sí, sí, sí. El Rosat quedaria de puta mare. Sí, sí, sí. Totalment, totalment. Quedaria perfecte. Doncs Jordi, si et sembla, anem acomiadant per aquí. Ens retrobem dintre de poquet. Sí, per parlar del Barça. Exacte, després dels bulletins, canviant de format, anem a parlar del Barça. I ja està, ens retrobem dintre de darrere de 10 minutets. Fins ara. Fins ara, gràcies a dir.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulet i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat
Bona tarda, us informa Marc Güell. Els Estats Units confisquen un petrolier sancionat de bandera russa que navegava entre Islàndia i el Mar del Nord. Rússia parla d'una intercepció il·legal. Des de la Casa Blanca anuncien que controlaran de manera indefinida el petroli venezolà. La setmana que ve també es reuniran amb la primera ministra danesa a Groenlàndia. Més detalls des de Washington, Oriol Serra. Bona tarda.
Bona tarda. El comandament de l'exèrcit dels Estats Units a la regió europea ha confirmat la captura del petrolier BL1, amb bandera russa, que navegava en aigües de l'Atlàntic Nord després d'haver-se saltat el bloqueig nord-americà al petroli venezolà. És la segona intercepció confirmada avui pel Departament de Guerra dels Estats Units. L'altra s'ha fet en aigües del Carib a un petrolier amb bandera del Camerún.
Mentrestant, el secretari d'Energia nord-americà, Chris Wright, ha reformat el missatge del president Trump de començar a comercialitzar els barrils de petroli venezolà. Hem de tornar a posar en circulació aquest petroli i vendre'l. És com el que fem amb els nostres negocis. Posarem al mercat el petroli que està sortint de Venezuela, primer aquest petroli encallat, i després indefinidament vendrem al mercat la producció que surti de Venezuela.
Pel que fa a Gruenlàndia, els Estats Units miren de rebaixar la tensió assegurant que no hi ha cap intenció de fer-hi una intervenció militar i el cap de la diplomàcia nord-americana ha anunciat una trobada a l'illa amb la primera ministra danesa la setmana que ve. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Washington.
Més notícies amb la Txell Vallespín. Unió de pagesos confirma un focus nou de dermatosi nodular contagiosa de l'Empordà. El brot afecta una explotació extensiva amb un centenar d'animals i no tots són vaques. S'hauran de sacrificar els animals de la granja i s'establirà un nou radi de protecció. Precisament demà s'havien d'aixecar les restriccions del brot que va començar el 3 d'octubre.
El nou model de finançament autonòmic que s'ha de desencallar aquesta setmana permetrà ingressar a la Generalitat gairebé 5.000 milions d'euros extres cada any. Pedro Sánchez i Oriol Junqueras han de tancar l'acord demà en una reunió al Palau de la Moncloa. Junts diu que no votarà un nou finançament que no sigui el concert econòmic. El PP es mostra obert a negociar el nou sistema si respecta el principi d'igualtat.
El govern convoca el primer concurs de solars per construir habitatge de lloguer assequible, una primera licitació per aixecar i gestionar uns 2.000 pisos en diversos punts de Catalunya amb concessions a 75 anys vista. Sílvia Paner, que és la consellera d'Habitatge. És un termini que garanteix que aquests habitatges durant aquests anys seran de lloguer assequible, sempre de titularitat pública i que finalitzats aquests 75 anys revertiran també a lo públic.
Demà arrenca una nova edició de la Marató de Donants de Sang a les quatre capitals catalanes. L'objectiu és recollir 10.000 donacions fins al 17 de gener per recuperar les reserves de sang i plasma que han baixat un 20% durant les vacances de Nadal. Ara mateix hi ha reserves de sang per a 5 o 6 dies. Anna Millán és la directora del Banc de Sang i de Teixits.
Durant el desembre i també durant el mes d'agost són els mesos en què baixen les donacions perquè els canvis d'hàbits de la gent quan estem de vacances i aquest any hem hagut de sumar l'epidèmia de la grip que ens ha fet que molta gent no pugui anar a donar sang amb la qual cosa encara ens ha de dificultar tu una mica més les reserves. En total es podrà donar sang a 80 municipis amb més de 100 punts de donació. El Banc de Sangui i Teixits demana nous donants de menys de 45 anys per fer el relleu generacional.
Els esports, Lut Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça ha de votar avui a la Supercopa. A les 8 del vespre s'enfronta a l'Atleti Club a la primera semifinal del torneig que torna a disputar-se a l'Aràbia Saudita. La minya mal que ahir no es va entrenar és dubte de cara a l'11 titulada avui contra els bascos. Ter Stegen, per la seva banda, ha tornat a Barcelona per passar proves mèdiques per avaluar unes molèsties que l'Alemanya arrossega al genoll dret.
Aquest partit barcel·letic el podeu seguir a la TDT de Catalunya Ràdio des de les 7, una hora abans que comenci el partit. Per cert, que el conjunt blau-grana ja sap que jugarà contra el Racing de Santander, el líder de segona, els vuitens de final de la Copa. Aquesta eliminatòria partit únic es disputarà entre el 13 i el 15 de gener. També s'ha sortejat avui els quarts de final de la Copa Femenina. Amb un clàssic, un Madrid-Barça-Madrid partit únic en aquestes quarts de final. Són partits que jugaran...
Fins demà!
I el rally de car, acabada la quarta etapa, amb victòria en cotxes per al sud-africà Henk Lattegan, nou líder. Nani Roma i Laia Sanz han perdut gairebé 30 minuts, però segueixen setè i divuitena respectivament. Pel que fa a les motos, segona victòria d'etapa consecutiva per al valencià Tosha Shareina, que és nou líder de la prova, i Edgar Canet, arribat vuitè i es manté quart a la general. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
El nou sistema de taxa de residus ja està en vigor a Sant Just des de l'1 de gener amb l'objectiu de garantir una gestió més justa i eficient i incentivar la correcta separació dels residus. El model introdueix canvis tant en la quota com en la manera de calcular l'import final, vinculant-li-ho als hàbits de reciclatge de cada llar.
La taxa es divideix en una per fixa anual, que se situa en 96 euros per habitatge, i una per variable, que dependrà del nombre de dies d'obertura del contenidor de la fracció orgànica durant el 2026. Com millor se separin els residus, menys es pagarà. Les llars amb més de 48 obertures anuals no abonaran per variable, mentre que els imports augmentaran en funció d'un ús més baix del contenidor.
Aquesta part variable es calcularà al llarg del 2026 i es cobrarà al 2027. El sistema incorpora reduccions de la quota segons els ingressos i el nombre de persones empadronades, amb descomptes del 50% o del 95% per a les rendes més baixes, així com una bonificació del 100% de la part variable per a les llars que facin autocompostatge.
I en cultura, l'Ateneu de Sant Jús acollirà el 10 de gener a les 7 de la tarda la representació del Trencanous, un ballet clàssic a càrrec del Centre de Dansa de Catalunya amb una proposta apta per tots els públics. L'espectacle narra la història d'una nit de Nadal plena de fantasia en què la petita Clara rep un trencanous que després d'un conflicte amb el seu germà Fritz cobra vida i la condueix a un viatge màgic cap a un món meravellós on els somnis i la imaginació es barregen. La producció manté l'essència del clàssic amb música de Tchaikovsky i una adaptació coreogràfica de Roger Muñoz i Joan Boix.
La funció té una durada d'una hora i 30 minuts amb entreacte i és organitzada per l'Era d'Activitats de l'Ateneu i l'Extac. El preu de l'entrada és de 10 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys i de 14 euros pel públic general i es poden adquirir a través d'Entràpolis.
I pel que fa a cultura, també el Servei Local de Català de Sant Just ha iniciat aquest mes de gener, el segon trimestre del curs 2025-2026, amb un èxit rotund de participació. Segons ha explicat Marta Mossach, responsable del servei, en una entrevista a Ràdio d'Esvern, la pràctica totalitat dels nivells oferits ja tenen les places exaurides, confirmant el gran interès de la ciutadania per l'aprenentatge de la llengua. L'oferta formativa d'aquest trimestre cobreix tot el ventall curricular, posant un èmfasi especial en l'oralitat en els nivells inicials.
Mossack ha detallat que, tot i que la majoria d'alumnes donen continuïtat a la formació iniciada al setembre, encara resta alguna vacant puntual al curs de Bàsic 3. L'objectiu principal del servei és que els aprenents perdin l'apoi i s'integrin socialment a través de la llengua. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web d'Art de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu acer. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
I ara seguim amb el programa, seguim amb la segona hora d'aquest programa del refugi i ara arrenquem amb l'anàlisi de la prèvia del partit del Barça i Atlètic Club de Bilbao que enfrontaran aquests dos equips aquesta mateixa tarda, avui a les 8 en punt.
I per parlar d'aquest partit, tenim una altra vegada aquí el Jordi Clavero. Bona tarda, Jordi, de nou. Bona tarda, què tal? Què tal, com estàs? Bé, no? Ens hem vist fa molt poquet, doncs ens tornem a sentir aquí a l'antena de Ràdio d'Esvern. Aquesta tarda, a les 8 en punt, tenim partit molt important, semifinals de la Supercopa d'Espanya, que no és jugar a Espanya, és jugar a la Via Saudita, però bueno, això és un altre dilema. Coses de diners. Sí, coses de diners. Al final, és el que he dit abans, no, també? La cosa es mou pels diners.
Ja està, és que al final és pel que es fa. Sí, sí, totalment. Doncs tenim aquest partit a les 8 de la tarda. Barça-Atlèntic Club, un partit històric, una rivalitat històrica. L'any passat va ser la mateixa semifinal. Jordi, quina és la teva valoració? Quines són els teus inquietuds d'aquest partit? Tens por? Et fan por aquest Atlèntic de Bilbao? O com amb el Balcó?
Sempre lluiten, però t'he de dir que no venen en una molt bona fase, però això no ha de ser determinant perquè l'Atlètic de Bilbao és un equip que a vegades pot ser irregular, però la Copa o Supercopa sempre dona la cara. L'únic que serà bastant determinant últimament, com veiem, Joan Garcia en la portaria. Si tenen espais els del Bilbao, jo crec que serà molt important que estigui Joan Garcia.
també la defensa, com estigui, a veure si està millor, perquè va comentar Hansi Flick que no estava del tot content, perquè van ser bastantes ocasions contra l'Espanyol, i els nouvinguts, que sortien de lesions, que ara estan millor, no sé si Fermín començarà d'inici, què has comentat? Depèn, no ho sé, no ho sé, la veritat és que és aquesta una mica de gran dubte, a l'11 titular,
perquè clar, Fermín ve de fer un partidàs contra l'Espanyol home, per rendiment potser s'ha guanyat aquesta plaça, però també és veritat que Olmo també va fer bon partit veurem, a més Olmo ja està recuperat està recuperat, és un jugador bastant diferencial sobretot té aquesta pegada de pilota que pot fer molt de perill però sí, la veritat que és un partit sempre complicat, els partits contra l'Atlètic Club sempre són molt i molt complicats, a l'Atlètic
És el que tu deies, no està en el seu millor moment, però és un equip que és molt peleon, molt peleon i també són lenyeres. No té un joc clar, com tenen alguns equips que dius, oh, quin joc molt bonic, però sempre et donen problemes. En aquesta temporada, per exemple, a la Lliga, l'Atlètic està a 8è, porta 3 partits sense guanyar, dues derrotes i un empat, l'últim contra l'Osasuna,
Sí que és veritat que això que dèiem, que no està en el seu millor moment, Nico Williams està tenint molts problemes de lesió, però al cap i a la fi és un equip potent, tenen molt bons jugadors i al final sempre contra el Barça treuen la seva millor versió. Jo me'n recordo fa, ara no sé si fa dos anys o tres anys que ens van eliminar, potser no era de la Copa del Rei que ens van eliminar amb aquests partidassos, o sigui, compta amb el Bilbao que és un equip perillós, perillós. De qui esperes tu més en aquest partit?
Jo, de la min, no ho sé, perquè no se sap si estarà o no. Se sap si ja estarà. En principi, sí. En principi, sí. A veure, tal com està Fermín, si torna a jugar, veient el que va passar, Fermín... Ostres, està en aquest moment que està agafant el prime, perquè quan agafa el prime Fermín és molt desequilibrant. Sí, sí, sí. I qui ho hauria dit, d'un home que estava jugant no fa tant a Linares? Però és que té un...
una arribada i una visió de joc que a mi em sembla espectacular. Pedri sempre ho és, però n'hi ha alguns que són més intermitents que a vegades que ho agafen que destaquen molt, com seria el cas de Fermín. També Dani Olmo, si torna a estar bé i torna a tenir oportunitats, sabent que si té alguna que ara portaria amb poc que tingui, et fotrà un golaç i a veure com està Rafinha, que contra l'Espanyol no va quedar bastant bé. Sí, contra l'Espanyol no va tenir el seu millor partit, la veritat és que no,
però clar, és un jugador diferencial, i serà... O sigui, tot i que estigui malament... I serà titular segur, eh? I Marcus Rashford, no sé si jugarà de titular, no ho tinc clar, però... Si et sembla, anem a fer una mica de màgia, anem a inventar una mica, anem a intentar endobinar aquest 11 del Barça, en portaria, no hi ha dubtes, Joan Garcia, que és el que tots dient, és un jugador espectacular, el que vam viure a l'Espanyol, jo ho he vist poques vegades, eh? Ho he vist poques vegades. La jugada d'en Gerard Martín.
no, no, és que exacte, ja sabràs va inventar una nova manera de defensar, no? empujar el teu amic, el teu company sí, sí, no, no, és espectacular Joan Garcia, anem a la defensa, lateral dret, jo crec que no hi ha dubtes, condé, perquè no hi ha masses alternatives i aquí al centre de defensa és on està el dilema, jo crec, perquè tenim a Pau Cuber si segur sí Áric Garcia o Gerard Martín Gerard Martín tu creus que acompanyarà Gerard Martín? sí, està apostant flick per això
Jo em decanto una mica més per l'Eric Garcia, eh? Perquè després anem al doble... Bueno, al lateral esquerre per Valde, però està claríssim. Dobla pivot. Clar, De Jong i Pedri tornen a estar recuperats els dos. Per tant, jo em decanto que serà Pedri i De Jong. Per tant, Eric Garcia no tindrà plaça al mig del camp i jo aposto que potser el retrasa i el comença a jugar de central.
potser el deixes cansar és que jo veig per mi una clara sé que l'Eric Garcia és home de tot però veig una clara intenció a Flick per tenir Gerard Mantirin de central pot ser, sí, sí, pot ser i sembla que ho està fent molt bé perquè té altura el Barça té alçada, és escarrada és potent, és ràpid i li agrada molt a Hansi Flick li agrada molt a Hansi Flick per mi el gran dubte d'aquesta alineació és aquest i el de dalt com se't queda?
a veure la minya mal per la dreta segur Rafinha per l'esquerra segur a la mitja punta l'altre problema és Fermín o Dani Olmo és que aquí tens una cosa jo veient el que vam veure l'espanyol crec que Fermín Fermín no? perquè és que fa molt bon partit i Dani Olmo és molt bon revulsiu clar exacte i a la segona part et pots resoldre el partit Dani Olmo perfectament
I en punta també tenim un altre dilema. Ferran Torres o Robert Lewandowski? Ferran. Ferran per un tema físic. I Robert Lewandowski l'està dosificant, saps? Clar, però l'estava dosificant per arribar bé aquests partits o perquè realment el vol per la segona part, també, com hem dit amb Olmo?
Jo crec que per tenir-lo de revulsiu, saps? Per un moment que s'encalla tens el Robert Lewandowski i un centre te'l fot. Per mi les dues grans incògnites són això, no? Eric García o José Martín i Robert Lewandowski i Ferran Torres. Veurem al final cap a on tira Hansi Flick, perquè això ho sabrem en res. En 40 minuts les alineacions ja seran oficials, o sigui que hem d'estar temps.
I després també tenim l'Atlètic Club, que no ens posarem a dir gaire sobre la seva alineació perquè tampoc els coneixem tant, però aquí el mitjà Flash Score preveu que pugui jugar uníssimament Gorosabel, Vivian, Paredes, Adam Aboiro, De Galarraeta, Jauri Giza, Iñaki Williams, Sancet, Nico Williams i en punta Guruceta. Per tant, un equip bastant clar de l'Atlètic Club, una mica el que ens esperàvem.
Sí, Unai Simón que potser perd la titularitat per al Mundial. Bueno, això encara s'ha de veure. Encara s'ha de veure. A més, De La Fuente té molt el dia. Sí? Sí, home, De La Fuente. És un home de conviccions. Li agrada molt Unai Simón. Però jo crec que per guanyar el Mundial fa falta Joan Garcia.
Per mi, sincerament. Sí, sí, sí. No, no, per mi també. Jo crec que Joan García t'ha anat 100%. Però els porters és una cosa molt especial, molt de cada persona i no ho sé, eh? No ho sé. O sigui, jo crec que l'ha de convocar segur, eh? Però ja espero que sí i espero que sigui el titular de la selecció espanyola perquè s'ho mereix. Però no ho sé. No ho sé, sí. No, la veritat és que no ho sé, no ho sé.
Escolta Jordi, després d'aquest partit, si hi ha sort i el Barça guanya, aniríem a una hipotètica final que es jugaria el cap de setmana, que podria ser contra el Madrid o contra l'Atlètic de Madrid, depèn del que passi en aquest derbi madrileny. Anem a parlar primer de l'altra semifinal, que és l'Atlètic de Madrid-Madrid. Quin és el teu pronòstic?
Jo crec que passa a l'Atlètic de Madrid. Sí? Sí, tot i que el Madrid vingui d'unes bones sensacions amb el Betis, em dona sensació que l'Atlètic de Madrid té menys a perdre, diguéssim, per la pressió que té Xavi Alonso, tot i a veure si ha tret algun pes de sobre guanyant així el Betis, i per la compatibilitat que té l'Atlètic de Madrid a un partit, tot i que molts cops hagi fallat contra el Real Madrid, però és d'aquests equips que el pot guanyar.
Sí, totalment. Al final, l'Atlètic de Madrid en aquests partits sempre treu la seva millor versió. I això és veritat. Jo posto per ells. I sí que és veritat que el Madrid arriba amb molta pressió. Arriba sense en paper, això també és important. Arriba sense en paper i amb la sensació que si Xavi Alonso no fa un bon paper a la Supercopa, se'l carreguen.
Se le está quedando cara de Lopetegui. I tenir l'espedada de Mocles aquí no sé si beneficiarà o perjudicarà. És que si hi ha un moment complicat i els de l'ètic de Madrid et portaran en un moment complicat per molt que no estiguin fent el millor partit perquè saben patir i saben lluitar i si el Madrid no està amb l'èpica i no té aquella èpica no és jugar bé sinó l'èpica del Madrid
que no li veig a Xavi Alonso, pot passar. Jo li veig a Xavi Alonso que vol fer jugar bé al Madrid i fer jugar bé al Madrid és impossible. No, però jugant amb l'èpica. Sí, això sí, això sí. Sí que és veritat que és complicat perquè sembla que el que Xavi Alonso demana no és d'acord amb el que els jugadors volen fer i hi ha aquí una certa disputa. No ho sé, no ho sé. Tu creus que acabarà la temporada amb Xavi Alonso? Jo crec que no. Tu creus que no? I em sembla molt bon entrenador, però jo crec que no l'acabarà.
Jo tinc dubtes, eh? La veritat tinc dubtes. Jo crec que molt, molt, molt dependrà del que faci en aquesta Supercopa, eh? Sí. És que se la juga en aquesta Supercopa, se la juga. Se la juga i té una pressió important. Sí, sí. I sabies que en aquesta Supercopa d'Espanya no hi haurà prerrogues?
Hi ha penals, sí. Hi ha penals, directament. Si hi ha prerroba, crec que a la final sí, per això, eh? No ho sé, no ho tinc clar. Però a semifinals, 100% segur que si s'arriba després del minut 90 amb empat, directament als penals, per estalviar càrrega física els jugadors. És que si no, després s'acaben tots racionats. Però clar, amb això, si no guanyes en els 90 minuts, te'n vas a penaltis i això sí que és una loteria, eh?
Ja, però bueno, mira, el Barça pot estar més tranquil amb el Porte. Amb Joan García. I seria un duel de Joan García-Bona i Simón que... Bueno, jo crec que seria més duel amb Teot Courtois o amb Oblak. Per mi, eh? Bueno, sí, sí, però diria que seria un duel curiós, no passarà de la saxa espanyola. Sí, sí, per veure què va la selecció, no? Exacte, exacte, exacte. I escolta...
Jordi, després de les semifinals, tenim la final al cap de setmana, per tant, tu t'inclines per una final Atlètic de Madrid contra Barça. Sí, jo me la jugo amb això. I tu creus que el Barça s'emportarà aquest títol? Sents sincer.
no ho tinc tan clar però diria que sí tens bones sensacions tinc bones sensacions però serà ajustat perquè amb els dos atlètics ho tenim difícil però sí que passarem jo també crec que el Barça arribarà a la final i en conseqüència crec que el Barça s'emportarà a la Supercopa d'Espanya per segon any consecutiu però no tan sobrat com l'altre
pot ser segurament que no perquè el Barça ve en un moment però tampoc està brillant tant tant tant està jugant bé està guanyant sobretot està guanyant però tampoc està deslumbrant amb el seu joc encara tenim aspectes a millorar d'aquesta zona defensiva sobretot
Però bueno, al final veurem com va aquest torneig, un torneig una mica xino que t'arriba després de Nadal, una mica estranyot, ara avui a Saudí, però bueno, és el que es diu sempre amb aquest torneig, pot ser un plus, et pot donar un plus, si la guanyes un plus de confiança pel que resta de temporada.
És el que va dir Hansi Flick. Jo comparteixo el que diu ell. Aquí el que diu Hansi Flick va a missa. Va a missa. No s'equivoca ell normalment. Escolteu, doncs anem a canviar de tema. Primer toquem un tema de fitjatges i acabarem amb la Copa del Rei. El Barça ha tornat a aconseguir la sessió de João Cancelo. Torna el Barça per aquest tram final de temporada. Una sessió en què el Barça li pagarà, crec que són uns 4 milions de la seva fitxa. Sí.
Compartirà despesa amb el seu club d'actual, que és l'Algilal. Però Joao Cancelo torna al Barça. Com rebes aquest fitxatge? Et fa il·lusió o no et fa il·lusió? Què et sembla?
Hòstia, jo al principi m'he recordat del partit del Madrid i un partit del PSG on Joao no va estar bé. Però també és cert, és cert que ofenciament és molt bo. I potser Hansi Flick li treu una cosa que no li va treure a Xavi. Exacte. O li ensenya a fer les coses com... Saps? Sí, totalment. Perquè va passar en Xavi d'una altra manera. Però sí que recordo alguns errors d'ofenciament que deia, hòstia, tio...
Com ho fas, això? Sí, sí, sí. Perquè anava com a serelat, anava des temps, a vegades, per la meva opinió. Però ofensivament recordo algunes coses que va fer molt top, saps? Sí, sí, totalment d'acord. Al final crec que és un jugador que ofensivament és espectacular, aquí no hi ha res a dir.
Però crec que és el que tu dius, defensivament és un home que té carències, que defensar li costa. Però també t'he de dir, si Hansi Flick l'ha demanat, Hansi Flick el vol, és per alguna cosa. Per alguna cosa serà. I Hansi Flick és expert en convertir jugadors normalets en superestrelles o de ressuscitar jugadors, com va fer en Rafinha, que era un jugador molt potencial, no acabava d'explodar. I bé, Hansi Flick el converteix en el millor del món, pràcticament. I Rashford també.
per tant estic segur que Hansi Flick li treurà suc i a veure què tal no és un fitxatge que m'il·lusioni moltíssim perquè crec sobretot que ve una mica fer la rotació perquè ara mateix el Barça no té laterals suplents a conter qui el supleix si s'ha lesionat? Eric Garcia exacte el que fa de tot i Valde també Eric Garcia o Gerard Martín però Gerard Martín està jugant de central
Per tant, crec que Joao Cancelo serà una molt bona peça de rotació i també crec que serà molt bon desequilibrador de partits. Un partit atascat, que no surten les coses... Amb una defensa tancada. El poses als últims 60 minuts i amb la qualitat que té pots generar coses. Algo fa, algo fa. Jo recordo un partit contra el Celta que va marcar el Tristosell. Sí, sí, sí. Va entrar i va revolucionar el partit. És que és molt bo. És un jugador ofensivament molt bo. Molt bo. Veurem què fa Hans Ifleck amb el bo de Joao Cancelo. Torna el Joao.
Això sí, ara sí, sense l'altre Joao. Joao Félix sí que es queda ràbia, eh? Està jugant amb Cristiano Ronaldo. Ja, em sap greu, eh? Perquè Joao Félix, hòstia, d'aquests jugadors que dius, aquest pot ser molt bo, eh? Aquest pot ser molt bo, però sembla que no acaba de voler.
No acaba de voler ser bo. Però bueno, veurem què tal el joc, que és el que ens arriba. I escolta Jordi, per anar acabant aquesta mica de tertúlia, anàlisi de data esportiva que hem fet del Barça, acabem amb una notícia que hem conegut avui, i és que el Barça s'enfrontarà al Racing de Santander la pròxima setmana, en el que seran els vuitens de la Copa del Rei.
Barça Racing de Santander. Escolta, líder de primera contra líder de segona divisió. Jo crec que del que et podia tocar de segona divisió era el més complicat. I a més el Sardinero que és un estadi complicat.
Molt complicat. L'últim cop que va jugar al Barça el farà crec que 14 anys més o menys. Més, més, més. Ah, bueno, clar. És veritat. A l'última temporada de Guardiola, doblet de Messi. Perquè ho he vist, eh, la notícia. No, no, no, sí, sí, totalment. Però jo em referia també a... T'he dit que no al principi perquè l'últim cop a Copa del Rei...
va ser més tard fa moltíssim i és un camp que jo quan mirava el futbol de petit perquè era quan jugava al Barça contra el Santander sempre el recordo difícil que la gent allà ho viu fort i és un senyor camp i un senyor equip que ens costarà de pair totalment serà un partit molt complicat ja ens va costar contra el Guadalajara que va ser un partit complicat que al Barça se li va atascar durant molts i molts minuts
i ara contra el Racing de Santander el Sardinero costarà segur costarà segur no ho veig fàcil no és gens fàcil però bueno esperem que el Barça ho tiri endavant i home si et plantes ja a quarts de Copa del Rei tens gairebé la meitat del canvi fet sí sí però bueno a veure si tornem a arribar allà i tant que sí ara després d'aquestes vacances de Nadal hi ha ganes de futbol i avui tenim un bon plat recordem que avui a les 8 de la tarda
Barça Atletic Club, semifinal de la Supercopa d'Espanya. Tots atents a la televisió, eh? Sí, sí. Avui no hi ha dubtes, eh? Sí, perdó, Zon. L'únic que... Hòstia, jo no el tinc. Bueno, si no, alguna cosa piratilla. Que ens escolti teves, no? Sí. Que cabrons.
donc Jordi gràcies per acompanyar-nos avui també en aquest anàlisi taratulia esportiva que hem fet i abans de marxar recomanem una última cançó va una última cançó mira anem amb Robin Williams amb l'altra molt bé amb l'Àngels a veure Àngels eh de Robin Williams eh també avui sempre em pilla per un i penso en un mira molt bé doncs Àngels de Robin Williams gràcies per tot Jordi ens retrobem la setmana vinent de res que vagi bé que vagi bé cuideu-vos obrigueu-vos
I sit and wait. Does an angel contemplate my fate? Do they know the places where we go when we're grey and old? Cause I have been told
That salvation lets their wings unfold So when I'm lying in my bed Thoughts running from my head And I feel that love is dead I'm loving angels instead
I know that life won't break me When it comes to calls She won't forsake me
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
I ara sí, arrenquem l'últim espai del programa. Comencem l'entrevista amb la Mar Vizoso, una de les organitzadores dels cicles musicals Estones de Clàssica, l'Ateneu del Poble, i també amb Eduard Maries, un dels músics participants.
Bona tarda, Marc. Bona tarda, Eduard. Què tal, com esteu? Molt bé. Molt bé. Perfecte, nosaltres també molt contents de tenir-vos per aquí. Per començar, per ubicar una mica l'oient, que encara no conegui això de les estones de clàssica, ens podeu fer cinc cèntims de què és això.
Sí, tant. És un cicle de concerts que es va iniciar ja fa uns sis anys, més o menys, que jo coordino des de fa tres anys, ara farà quatre, i és un cicle que està destinat a apropar la música clàssica al públic, a aquelles persones que no coneixen la música clàssica, que tenen ganes de conèixer aquest estil de música,
Són uns concerts amb un preu molt popular i on venen músics d'una categoria molt important. Músics molt bons per apropar la música clàssica als ullens.
Avui tenim un d'ells, l'Eduard. Eduard, tu ens pots ubicar una mica qui ets i què fas. Sí, clar. Bé, primer de tot, gràcies per convidar-me a aquest programa. És un privilegi. No, gràcies a tu. Bé, jo soc l'Eduard Maria, soc el violonçalista del Trioxes, que és el trio que la mare ha escollit per tocar aquest cicle.
I bé, amb el trio Occés estem estudiant actualment el màster de música de càmera, dedicat al trio, que és un trio clàssic de piano, cello, violí, amb Enrique Rovirosa, que és el nostre professor. Molt bé, ideal. I des de quan aquest trio va funcionant?
Fa un any, ens vam formar fa un any. És veritat que tots tres sempre hem volgut tenir un trio, hi ha diferents tipus de formacions cambrístiques, i el trio per nosaltres, subjectivament, és la cambra per excel·lència, és on hi ha més repertori, és on hi ha més versatilitat per aquest instrument. Llavors, solidificar-nos com a tal fa aproximadament un any, més o menys. I com neix aquest vincle, Marc? Com et vas fixar en el trioxes?
Sí, jo soc bastant amiga, companya de joventut, diguéssim, de la professora de l'Eduard, del Conservatori, de l'Esther. I llavors, parlant amb ella un dia, dic, ostres, és que tinc molt interès a portar un trio, però que sigui jove, que siguin persones que ja hagin acabat la carrera, que siguin professionals, però que estiguin, diguéssim, començant la vida professional ja.
I em va dir, ostres, doncs mira, l'Eduard és fantàstic i justament està fent el màster de la licenciatura, de la postlicenciatura, i te'l recomano moltíssim. O sigui que el contacte és l'Esther Vila, que és una violoncialista de gran categoria també. Molt bé. I una de les claus del projecte són els preus, tu mateixa ho has dit, preus populars, per apropar aquesta música clàssica a la societat.
I preus populars que trenquen una mica amb el cliché que la música clàssica és cara. Exacte, sí. La música clàssica és cara d'estudiar, però no és cara d'escoltar. Perquè avui dia, amb els medis que tenim, amb Spotify, amb YouTube, etcètera, realment la cultura està a l'abast de tothom. No és com antigament, que certament aquests estils de música estaven reservats només a una minoria culta i rica. És a dir...
El poble no podia accedir a concerts de música clàssica ni anar a veure òperes. En canvi, avui dia està a l'abast de tothom. I és un estil de música que val moltíssim la pena perquè és un estil de música, jo sempre ho dic als alumnes, que et pot acompanyar durant tota la vida.
I és un estil de música que es pot gaudir fent tasques relaxants a casa, disfrutant dels timbres, de les diferents sonoritats dels instruments. Són instruments, moltes vegades, que si no tens l'acostum d'escoltar-los, doncs et poden sorprendre en com et poden remoure emocionalment, en com et poden fer sentir. Que passa que per conèixer-ho ho has d'escoltar.
Llavors, a vegades, hi ha com la barrera mental de dir, ostres, no, aquesta música és com d'un altre nivell social. I no és així, perquè avui dia tot és de tothom. Vull dir, tots podem accedir a tot i és fantàstic. A més, el tipus de concert està dissenyat, quan vaig agafar jo el cicle, vaig donar-li així com una volta, i està dissenyat d'una manera que és que no té programa de mà.
Llavors, no té programa de mà i si no s'utilitza el piano, que en aquest cas s'utilitzarà el piano de cua... Perquè per la gent que no entenem tant, què vol dir que no tingui programa de mà? Sí, el programa de mà és aquest díptic o fulletó, diguéssim, on surten les cançons, les obres musicals que interpretaran els músics i surten els currículums dels músics que tocaran.
Llavors, a Estones de Clàssica, una de les coses que vaig decidir quan vaig agafar el cicle va ser eliminar el programa de mà. No amb intenció de no donar a conèixer els músics ni el repertori, sinó perquè els músics expliquessin al públic el que tocarien. Llavors, d'aquesta manera es trenca, diguéssim, la frontera entre el públic que escolta i el músic i es crea com un vincle de comunicació i aquest concert es converteix una mica...
amb una classe de música clàssica, també, i a prop encara més, diguéssim, al format de música clàssica. Molt bé. I, Eduard, això quan t'ho va vendre, com ho vas rebre? I tens ganes, també, ara, de parlar amb el públic? Sí, i tant. De fet, ja tenim uns quants concerts a l'esquena en poc més d'un any,
I normalment el nostre format és aquest. En comptes d'imprimir un díptic i tal, crec que és molt interessant, és molt més proper cap al públic, i més avui dia, que tothom ho veu tot a través d'una pantalla, poder tocar i parlar, i explicar. Això ha sigut, hem tocat el trio de Beethoven, hem tocat aquest, hem tocat qualsevol tipus d'explicació, però molt més propera.
I, de fet, aquest concert em fa molt d'il·lusió, precisament perquè va ser el primer concert que vam aconseguir com a trio. Sí, sí, quan justament ens estàvem... Encara estàvem parlant de... Vinga, com farem això, no? Quins dies d'assaig, tal? Com ens direm, inclús?
em va trucar l'Ester i em va dir, mira, trucarà una noia molt maca que t'oferirà un concert i tu allà, jo te lo dejo allà i va ser molt o sigui, tenim moltes ganes va ser el primer concert que ens han programat que bé, que bé, doncs sí, això recordem que serà el 18 de gener el diumenge a les 6 de la tarda i escolta, Eduard per conèixer una mica més sobre tu en quin moment neix la teva passió per la música?
A veure, jo puc dir, i això li farà molta il·lusió a ma mare, que és gràcies a la meva mare perquè em va apuntar els 5 anys a l'escola de música del municipi de Sant Andreu, que és on vaig conèixer l'Esther. I va ser, a veure, des de petit, m'ha agradat molt. Passió, crec que més endavant, no? O sigui, quan comences a desenvolupar-te una mica més i comences a conèixer-te una mica més,
però des dels 5 anys ja m'ha agradat molt el violoncel concretament. O sigui, tenir una facilitat molt especial amb el violoncel, molt més que amb altres instruments. I va ser des dels 5 anys. Després vaig estudiar fins als 21, perquè no tenia classe de Carme o no, la típica, el que no fes què fer amb la teva vida.
I quan estava treballant d'informàtic, me'n recordo perfectament, a una empresa molt xula i el típic treball d'informàtic superguai, vaig dir que estic fent la meva vida. O sigui, jo toco el xelo perquè estic aquí tancat darrere una pantalla. I vaig deixar la feina i vaig dedicar-me al 100% a tocar el xelo i a voler dedicar-me al xelo, que és...
Voler ser músic és realment complicat avui dia. Parlo aquí, a Espanya almenys. No sé fora com està el panorama, però a Espanya és realment complicat. Va ser una apuesta un poco... Arresgada, sí, sí. Arresgada. I com està sortint? Molt bé, de moment molt bé. Vaig acabar l'any passat el grau superior, la carrera, perquè ens entenguem.
I m'estanen sorprenentment bé, però ho parlava amb la Mar fa poc, fa poca estona, que falta molta... Avui dia hi ha molta inseguretat, molta inestabilitat en aquest panorama. Hi ha poques orquestres que et donin aquesta estabilitat, pocs...
poca oferta, realment, molt poca oferta. Òbviament, si busques i dediques gran part del teu dia a enviar correus, a fer spam ajuntaments, a associacions, a centres culturals, etc., acabaràs trobant. És a dir, gran part que em estigui anant relativament bé
És perquè s'ha buscat, no m'ha vingut el cel, vull dir... Però bé, no em puc caixar. Esperem que millor, amb més estabilitat, sobretot. I tant que sí, i tant que sí. Una mica amb les arts i tot això és el que sempre passa, aquesta petita inseguretat. Però bé, Mar, què voleu oferir al poble de Sant Just amb aquesta iniciativa?
Bé, amb estones de clàssica, sempre ho comento a les entrevistes, diguéssim, el que volem és simplement que la gent de Sant Just s'animi a venir a l'Ateneu a escoltar música clàssica i escoltar música clàssica com si estiguessin al sofà de casa. És com que es teletransportin, diguéssim, del sofà a la butaca de l'Ateneu, perquè és ben bé...
Un ambient el que es crea, i això és així, amb tots els músics que han passat per estones de clàssica, el comentari sempre és el mateix, que es crea un ambient molt bonic, d'un caliu i una energia superxula.
I ho recomano a tothom, que s'animin, encara que faci una mica de mandra, diumenge a la tarda, que s'animin i que vinguin cap a l'Ateneu a gaudir d'aquests músics que són impressionants. I tant que sí, perquè aquest concert, més o menys, quina durada té?
Una horeta, sí. I després la xerrada. Clar, llavors durant el concert hi ha algun comentari i han acabat, doncs hi ha aquesta oportunitat que el públic pot preguntar coses als músics sobre els seus instruments, sobre la seva carrera musical, sobre el repertori que han interpretat. Bueno, es crea així com un diàleg també molt enriquidor per tothom. I tant que sí, i tant que sí.
I justament amb aquestes obres, amb aquests concerts de càmera, aquí a la sala de cinquantenari de l'Ateneu, el preu és això que hem dit, preu reduït, des de 14 euros, tot i que si sou menors de 30 anys són 10 euros, i els alumnes de música només res, gratuït. Exacte, els alumnes de l'escola de música és gratuït, que és el vincle aquest una mica que es crea amb la idea que l'alumnat s'engresqui també a veure músics en directe.
Jo us vull preguntar una mica als dos quin és l'estereotip més gran que existeix sobre la música clàssica i què s'hauria de fer per trencar-lo. Estereotip. Que és música per gent gran.
Jo m'ho passo de puta mare, si es pot dir aquí, a la ràdio, tocant qualsevol tipus de repertori. Bé, a mi, a nivell personal, Mozart m'ho regeix una mica, però tota la resta, de veritat que és espectacular. Això és de gent gran, res. De fet, tinc família que no s'atreveix a venir perquè es pensa que s'ho passarà malament, saps? O sigui, no, s'ha moriré molt, tal, és que...
i ho dius, si no et fot la pell de gallina, certes coses, o tens ganes de plorar, o et cabreges, hòstia, potser no tens massa ànima, perquè és un estereotip molt gran, això del típic senyor de traje. Clar.
També el que deia una mica la Mar, que és per la classe més alta i res a veure. Sí, el tema edat i classe social s'ha de trencar ja, perquè no és real, o sigui, és una cosa com inventada, és com si diguéssim els extraterrestres estan aquí ara fent entrevista, és que no és real, però falta el pas aquest, no?, que la gent, diguéssim, també s'atreveixi, no?, faci com el pas, diguéssim, això.
També hi ha un dels concerts d'estones de clàssica del cicle, que és precisament el Team Classic, que és destinat a adolescents. I es fa tota la feina, diguéssim, amb l'Institut de Sant Just, amb l'Escola Alemana, etcètera, on es vincula, diguéssim, els adolescents a que vinguin a escoltar el concert, aquest concert gratuït.
i on l'intèrpret és adolescent també. Llavors aquí també és molt interessant l'aposta aquesta de realment apropar la música clàssica a tothom i en especial als joves.
i en aquest concert del trio Occces ens diu un repertori i ens interpretaran obres de Beethoven, Schubert i Mendelssohn. Què veurem exactament? Bé, hi ha dos... La primera obra serà el segon moviment del segon trio de Schubert, que Schubert és un dels compositors. És classicisme, escoltarem un classicisme. El classicisme encara no es deixa emportar tant per les emocions,
Tot i que dins d'aquesta estabilitat emocional és preciós, és perfecte. Però és molt difícil, perquè aquesta perfecció també s'ha de traduir als instruments. Va una mica lligat de la mà el quant al·locada és l'obra amb quant difícil és.
A nivell de... Ja estem parlant a nivell de molt detall, eh? Però és molt difícil. De totes les formes, fora de dificultat. És una obra molt bonica. A més, és un moviment bastant conegut perquè va sortir a una pel·lícula de 1968, del qual mai me'n recordo del nom, sempre que la presento, i ara tampoc, òbviament. Però és bastant conegudet, aquest moviment. Després d'obrir el concert amb aquest moviment, tocarem el trio Ando Menor de Beethoven,
que és de l'opus 1. L'opus, per qui no entengui, és la publicació. És a dir, si és l'opus 1, és la primera publicació que es va fer pública a Beethoven, a la seva època. No ara, sinó a la seva època. Per tant, estem parlant d'una obra super... super...
jove de Beethoven i és el tercer trio el tercer trio de set que en té si no m'equivoco ara mateix crec i després el trio de Beethoven sí que el tocarem sencer són quatre moviments i després
El primer moviment sempre hi ha ràpid-lent, ràpid-lent, normalment, però en aquest cas és ràpid-lent, primer moviment ràpid, segon-lent, molt bonic el segon, és un tema amb variacions, el tercer és un rondó que és molt juganer i el quart acaba amb... és superèpic. Em perdó. I després acabarem, per tancar el concert, amb el segon moviment del primer trio de Mendelssohn,
que és un caramelito, és una cosa increïble. Realment hem muntat aquest concert pensant en que la gent vol conèixer la música clàssica i s'ho vol passar bé i vol... Aquí no us avorrireu, és impossible. La veritat que acabem el concert i després ja veurem si hi ha molt d'aplaudiment. Doncs esperem que sí, que la gent aplaudeixi molt i puguin veure això també. I tu abans has dit que tens un vincle especial no amb el cello. Què et va enganxar a tu d'aquest instrument?
home és no ho sabria dir crec que ens passa a tots tres qualsevol música que hagi escollit el seu instrument és una cosa que no es pot explicar exactament però vaig provar el piano
No acabava d'adaptar-me molt. Vaig provar... Què vaig provar? Vaig provar tres instruments més, no? La típica roda d'instruments que fas de petit. I amb el xelo va ser immediat. O sigui, va haver-hi alguna acció... No ho sé, és com...
Algo màgic, sí, sí. Algo així, vale? Però sí, algo així. Per la gent que l'ubiquis, aquest, que és el més grandot, no? No, és el tercer. És a dir, hi ha el violí, la viola, que és un violí més gran, el cello, que es toca assentat, i després hi ha el contrabaix, que es toca de peu, que és el més... Aquell sí que és un armari. I més endavant, Marc, també tindrem el mes de març, el trio Galea, que presentarà Salon Music. Què ens oferiran ells?
Ell és un trio, són dues flautes traveseres i piano. També farà un repertori clàssic una mica més a través de la història. Després, al maig, vindrà el Team Classic. Crec que és al maig. Em sembla que sí que és al maig. Amb el Pau Bosch, que el Pau ara està precisament amusiquent, eh?
m'estudia en direcció d'orquestra, que és super, super complicat entrar a aquest conservador musiquenés, és molt, molt important. I això ho fa un jove, no? Sí, és el concert d'atín i el Pau just, bueno, just ha començat la carrera ara aquest any, diguéssim, té 18 anys, exacte, 18 anys i vindrà al maig, vindrà a Musiquene a fer el seu concert amb el violí, ell és violinista, acompanyat al piano pel seu pare, pel Pau Bosch,
que és també un superpianista, el Pau. I després, a final del 2026, que ja serà la temporada 26-27, tindrem una cosa molt xula, que seran les sonates de Beethoven, però la integral, de cello i piano,
que les interpretaran els músics amb dos concerts. Faran el primer concert a la tardor i el concert del gener del 2027 serà la segona part d'aquest concert de la integrat de les sonates per piano i cello de Beethoven. O sigui que tenim aquí una bona programació en marxa. I durant aquests sis anys, com ha estat la resposta del públic fins avui en dia?
Ha estat bona. És un cicle que es va mantenint, és un cicle que... Les sis anys vol dir que té cert èxit. Sí, sí, sí, té un recorregut i forma part de l'Ateneu. Jo sempre dic que l'Ateneu és la casa de la cultura i com a tal ha de tenir diferents registres. És a dir...
que hi hagués un concert cada mes de música clàssica, potser és massa excessiu, no?, perquè s'ha de donar avantall a tots els registres musicals, a totes les arts, diguéssim, també ha d'haver-hi teatre, també ha d'haver-hi teatre musical, ara faran, ara aquest cap de setmanal trencanous, amb dansa, vull dir, realment, és la casa de la cultura, no?, i com a tal ha de promoure la cultura.
I la música clàssica ha de ser-hi. Ha de ser-hi i jo estic molt contenta de poder aportar aquest granet de sorra. I tant que sí, i tant que sí. Clar que ha de ser-hi. I ja anem a mirar una mica cap al futur. Comencem per tu, Eduard. Quins projectes o quines novetats tens previstes per aquest futur?
Home, clar... O no et podrem sentir. O no em podrem sentir. Bueno, a veure, esperem que a molts llocs, però... Clar, tenim amb el trio, parlo en nom dels tres, és una prioritat bastant gran. És a dir, li comentava la Mar fa una estona que la nostra idea és seguir endavant...
Fins que duri, no? Sí, fins que duri, exacte. I que gran part de la nostra professió sigui la música amb aquest trio. O sigui, fer música amb el trio. Perquè en el món de la música com funciona? Que us heu d'anar fent un nom, no entenc? Sí, sí. Hi ha dos o tres factors superimportants. El primer factor, que ja es dona per suposat teòricament, que és quan acabes la carrera que toques bé. Exacte. Jo sorprendria, però...
Que això, òbviament, per suposat, quan contractes un músic, que toca bé, perquè té la carrera. Un cop has acabat la carrera, hi ha el segon punt, que és ser molt pesat en enviar missatges, correus, currículums, anar aquí i allà per dir, hola, no em coneixeu de res, no tinc res, però confieu en mi, saps? Amb el trio ens va passar això, va ser enviar i a veure qui tenia la bona fe de...
I el tercer és tenir sort, com a tot arreu. O sigui, realment són tres, bueno, aquests dos últims són bastant aplicables a tot. T'has de currer molt el sortir cap enfora, t'has de currer molt que no et cauran les coses del cel, i has de tenir molta sort també.
Sí, exacte, però jo sempre dic que al final la sort també es treballa, no? Perquè si et quedes esperant al sofà, està clar que aquest punt de sort no t'arribarà. Clar, clar. Però si et mous i canvies correus i coses, potser tens un punt de sort, però perquè te l'has treballat. Clar, clar, clar. Sí, sí, el 3 sense el 2 no vindria. Exacte, exacte. Totalment, totalment. I tu, Omar, et veurem fer més projectes de música clàssica aquí a Sant Just. Què tens pensat? Bé, tu fas de tot una mica, perquè també vas fer l'Octoberfest una mica, no de Sant Just. Ah, exacte. Sí, sí. Tu ja saps, Jaume, que soc una persona activa.
El Jaume en coneix perquè és exalumne meu de secundària de música. Doncs sí, jo activa amb el poble sempre. Sempre des de ben petita, nascuda a Sant Just. Vaig començar a estudiar música lataneu, precisament, de molt, molt petitona. I sempre portant el que deia abans, granets de sorra al poble dins de les possibilitats, no? De temps, de...
el que permet també la família, és molt important per mi, estar amb la família és prioritari. I tot el que sigui cultura i donar un cop de mà i ajudar, per mi és imprescindible. I sobretot aquestes tasques una mica més altruistes, que penso que han de formar part de la vida de la persona. No tot pot ser diner, no tot pot ser produir, produir, produir...
s'han de fer accions, diguéssim, també que comportin el donar a la comunitat. O sigui, és una cosa realment important. I això existeix en les zones de clàssica i això existeix en la comunitat internacional, que també els ajudo a establir aquest vincle, diguéssim, entre la part internacional de Sant Jús i els locals d'aquí. Molt bé.
Doncs clar que sí, Mar, estarem també molt atents a tot el que vagis movent i res, ja ens queda poquet temps, ens n'anem acomiadant. Mar, Eduard, gràcies per venir i estarem molt pendents d'aquest concert que segur que anirà molt i molt bé. Molt bé, gràcies. Gràcies a tu. Adéu.
I nosaltres ens acomiadem aquí del refugi del dimecres, aquest refugi després de les vacances de Nadal i que esperem que hagi gaudit tant i tant i tant com jo ho he fet. Així que res, nosaltres ens sentim demà, com sempre, aquí al 98.1 FM de Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot i fins aviat.
Tot seguit.