Música
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiares!
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.ufm.
El programa d'avui dimecres 21 de maig arrenca, com sempre, amb l'espai d'actualitat 360,
les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit, la càpsula, la cançó destacada del dia,
i per tancar la primera hora, preguntant s'entén la ciència a l'espai, amb Jan Bigata.
I a la segona hora avui arrenquem un nou espai, parlem de noces, amb Sergio de House.
Un espai on parlarem de vodes, de casaments.
La veritat, mai havíem tingut una secció igual aquí al programa
i estem molt contents de poder parlar d'aquests esdeveniments tan importants que són les noces.
En Sergi, en aquest cas, és un professional de les noces
i ens podrà posar una mica d'idea de tot això que comporta realitzar un esdeveniment com aquest.
També a la segona hora tancarem avui amb una entrevista.
Parlarem amb Glòria Ferrer, de l'equip del Museu Banksy de Barcelona.
Programa cultural, programa ambiciós també,
i amb moltes ganes d'arrencar un programa més aquí al vostre costat.
Benvinguts, comencem com sempre amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Torrebaró encara amb problemes de transport públic 47 anys després del segrest del 47.
Els problemes amb el transport públic a Torrebaró es perpetuen gairebé mig segle després del segrest del 47.
L'autobús a demanda que circula pels costaruts carrers d'aquest barri no acaba de funcionar
i els problemes de cobertura i els errors de l'aplicació afegeixen problemes a la connexió amb altres zones de Barcelona.
Quan fa 47 anys dels segrets de l'autobús 47, els problemes de connexió d'aquest barri semblen que no milloren.
Si en aquell moment Manolo Vital, representat per Eduard Fernández a la pel·lícula,
va retenir el vehicle en protesta perquè el transport públic arribés a aquesta zona de la ciutat de Barcelona,
ara els veïns de Torrebaró es tornen a queixar.
Pagueria haver cinc dècades després d'aquesta gesta, els veïns protesten cada dimecres
perquè l'autobús ha de mandar no satisfà les necessitats del veïnat.
Des de fa tres anys els veïns disposen d'aquest vehicle que poden sol·licitar a través d'una trucada
o a través de l'aplicació perquè el recolli en una de les 26 parades que hi ha en aquest barri.
Cal tenir en compte que Torrebaró té una població molt envellida
i els carrers tenen molt de pendent i manquen molts serveis,
des de bars fins a farmàcies.
La presidenta de l'associació de veïns Torrebaró, Valeria Ortiz, es queixa del mal funcionament
i és que la TMB contradiu aquestes xifres i afirmen que les esperes de mitjana
són de 17 minuts i de 3 si es fan amb molta antelació.
Per solucionar aquesta situació els veïns demanen una línia de bus regular com tenien abans.
Ens surt a la ciutat de Fengyang, a la Xina, on aquest dilluns s'ha enfonsat
part de la teulada de la històrica Torre de Tambor.
En aquest cas, l'Oficina de Cultura i Turisme de la ciutat ha a més un comunicat assegurant
que tot i que hi havia turistes a la zona no hi ha cap ferit greu.
A més, han afegit que han obert una investigació per aclarir els fets.
La Torre del Tambor de Fengyang és un dels monuments més importants de la ciutat.
Va ser construïda fa 650 anys, el 1375, i l'any passat va ser restaurada
amb intenció de preservar-ne l'estructura que un any després ha acabat cedint.
De moment s'hi està prohibit l'accés mentre s'avaluen els danys.
Passem a una altra notícia, marxem a Madrid, perquè us volem parlar del polític ucrainès
exiliat a Espanya, vinculat al govern de l'expresident prorrus Víctor Longcovit,
que ha mort tirotejat a les portes d'una escola Pozuelo de l'Arcón, a Madrid.
Es tracta d'Andri Protnov, perseguit per la traïció al seu país
per haver estat un dels responsables de la repressió de la revolta d'Euromai.
I en aquest cas l'habitigma de 52 anys estava deixant els seus fills a l'escola,
al col·legi americà, minuts després d'un quart de deu del matí,
quan n'hi ha hagut aquest tiroteig.
Segons el Ministeri d'Interior, diverses persones li han disparat
quan estava a punt de pujar al seu cotxe.
Recordem que aquesta víctima mortal ha estat Andri Protnov,
perseguit per la alta traïció al seu país
per haver estat un dels responsables de la repressió de la revolta d'Euromaidan.
En aquest cas ho hem informat aquí a Ràdio d'Esvern,
com porten també tots els mitjans al llarg del dia informant d'aquesta notícia.
Passem a parlar en clau cultural, perquè ha mort també el cineasta Mariano Zores,
un dels més prolífics del cinema espanyol.
El director i guionista Mariano Zores ha mort als 98 anys
a Vuitímecres, al seu domicili de Madrid.
Segons ha informat l'Acadèmia del Cinema,
que ha destacat que ha estat un dels directors més prolífics
de la història del cinema espanyol
i un expert a aconseguir fer riure els espanyols.
I a nivell local, doncs, volem destacar el canvi social
de ciberdeliqüència i violència.
Els tres grans desafiaments pels Mossos.
El comissari Eduard Sellent, cap de la Regió Policial Metropolitana
Sud dels Mossos d'Esquadra, ha estat entrevistat a Ràdio d'Esvern
amb el motiu de la conferència que ofereix avui mateix
a l'Ateneu de Sant Just, titulada
La seguretat pública, gestió de la complexitat.
L'acte, oberta a la ciutadania, vol aportar una visió actualitzada
sobre els principis i també sobre els reptes de seguretat
en el context metropolità.
Escoltem, en aquest cas, Eduard Sellent.
Va ser un accelerador de molts canvis socials,
també en l'àmbit de la seguretat.
I ens va començar a aparèixer fenòmens com els patinets
i com l'arribada per ús positius i per ús negatius.
I les isocrones o les distàncies que hi havia abans
entre punts on es produïen delictes van canviar.
I en aquest sentit t'obliga a ser molt més coordinadament
perquè Sant Just està a prop d'altres municipis des d'on es pot irradiar un tipus de delicte
que arribi a la seva localitat.
Podeu escoltar aquesta entrevista de forma ampliada al web de Ràdio d'Esvern.
I acabem parlant de divendres que comença la Festa Major de l'Ateneu.
Del 23 al 25 de maig, l'Ateneu de Sant Just està a Esvern
viurà un dels moments més especials de l'any
amb la celebració de la seva Festa Major.
L'esdeveniment impulsat per diferents seccions de l'entitat
ofereix un cap de setmana ple d'activitats culturals,
música, participació i trobada entre generacions.
10 minuts per dos quarts de sis de la tarda.
Seguim al Refugi, el magazzin de tardes d'aquesta emissora.
És moment de l'efemèrida del dia.
Mirarem el calendari.
Avui no marxarem molt lluny perquè marxem el 2024,
just l'any passat, quan la Unió Europea va aprovar definitivament
la llei de la intel·ligència artificial.
Avui fa un any d'aquesta aprovació
i nosaltres ho volíem destacar perquè en un any
han passat moltes coses amb la intel·ligència artificial
i també creiem oportú tocar de peus a terra
i tenir present que aquest tipus de lleis són molt importants.
Ara sí, passem a un nou espai,
passem a l'espai de música, com cada tarda.
Ara és moment d'escoltar una d'aquelles cançons
que us destaquem aquí al programa.
I ara us deixem amb Kenny Rogers i Dolly Parton.
Això és Islands in the Stream.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música, com cada tarda.
A l'espai de música.
A l'espai de música.
A l'espai de música.
A l'espai de música.
A l'espai de música.
Música.
Música.
Música.

Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Un autor al refugi.
Avui a l'espai d'un autor al refugi.
portem Mercè Rodoreda.
Música.
Una de les escriptores més importants de la literatura catalana.
És coneguda per les seves novel·les que captiven amb la seva prosa poètica i la seva capacitat per retratar les emocions humanes en profunditat.
Música.
La seva obra mestra, La plaça del diamant, és un clàssic de la literatura catalana que narra la vida d'una dona durant la postguerra civil espanyola.
Música.
Rodoreda va ser una figura clau en la recuperació de la literatura catalana després de dècades de repressió i el seu llegat continua sent admirat avui dia.
Música.
I amb aquests versos comença La plaça del diamant.
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que abans de rifar la tolla rifarien cafeteres.
que ella ja les havia vistes, precioses, blanques, amb una taronja pintada partida en dues meitats, que ensenyava als pinyols.
Jo no tenia ganes d'anar ballar, ni tenia ganes de sortir, perquè m'havia passat el dia despatxant dolços,
i les puntes dels dits em feien mal de tan estranya cordills daurats i de fer nusos i agafadors.
I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores, i tant li feia dormir com no dormir.
La plaça del diamant, Mercè Rodoreda.
La plaça del diamant, Mercè Rodoreda.
La plaça del diamant, Mercè Rodoreda.
El Refugi Recomana
I tornem a estar aquí, al Refugi Recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia, a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres teniu criatures, i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos.
Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure, i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc. A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional, així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Menac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència,
com per exemple al Cosmo Caixa o al Jardí Botànic, o també al Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura.
És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives, ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències. Ideal per totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona, un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per tots els gustos i també per totes les edats.
Marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada, amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música. Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya, heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya.
Un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa, doncs, podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat, amb exposicions interactives i recreacions històriques els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassanes Reials, aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona, un museu que, a més, també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics, models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim al Refugi.
a la primera hora del programa d'avui, a la primera hora del programa d'avui dimecres.
asantres, ara és moment de preguntar-nos diferentes.
Now, mostrem a preguntar-nos coses, a preguntar-nos un archetype si estan asteroid.
Preguntant, s'entén la ciència?
Preguntant, s'entén la ciència?
Amb Jan Bigata.
Jan Bigata, bona tarda.
Molt bona tarda, Daniel.
Com estàs? Com vas?
Jo molt content, la veritat.
Bé, exàmens, aquella...
Si és la vida de l'estudiant, de fet,
li agafaré la secció al Rubén i me la robaré
i començaré jo a fer la meva secció,
perquè també tinc les més anècdotes.
Déu-n'hi-do, ja m'imagino, ja m'imagino.
Escolta'm, avui programa completet,
parlem del sistema inmune i què?
Bueno, què vols dir?
Sistema inmune.
Jo només puc dir que, per exemple,
la bioquímica, la biomedicina,
té una assignatura que és un any sencer
i la majoria que he parlat
és l'assignatura més difícil de grau.
És un idioma...
O sigui, rollo, si hi ha ciències,
parlem raro,
i immunologies completen el seu propi vocabulari.
Estan en un altre ambient.
Aleshores, volem apropar-la avui
i jo he dit, a veure,
amb quines eines radiofòniques conto?
A més tinc el Daniel,
que és un dramaturg,
avui m'he pres la paraula.
Magnífico.
Aleshores, anem a fer una obra de teatre.
Bé, científica.
Sí, bueno, clar,
si és una obra de teatre,
què explicarà com funciona,
que és la pregunta d'avui,
com funciona el sistema immunològic,
com funciona el nostre sistema de defensa
quan ens trobem,
doncs qualsevol posat talla,
estendre una bactèria,
20 milions de coses.
Aleshores, jo m'ho havia de plantejar
com si fos un poble
d'així com un poc de l'Espanya vaciada.
Vale.
Com seria?
Un secreto del puente viejo,
però amb cèl·lules d'immunologia.
Val.
Aleshores,
no he trobat cap nom original,
és Villa Immune.
En plan, no té...
Villa Immune.
Sí.
T'han sortut algun nom més xulo,
en plan...
Home, ara, així, d'entrada...
Ja.
Villa Immune.
A veure, escolta.
Villa Immune, Villa Immune.
Sí, bueno, Villa Immune,
de moment ens la quedem
i ja veiem a veure si hi trobem alguna cosa.
Ens la quedem.
Vale.
Aleshores.
Mira, Villa Immune són així.
Hosti, molt tradicional.
M'agrada, eh?
És molt Villa Immune, això, eh?
M'agrada, m'agrada, m'agrada.
Vinga.
Tu veies el secreto del puente viejo,
i aquestes sèries?
No, jo no veia aquestes coses.
Fua, i és que a casa meva àvia
ens la traguem tots els dies, eh?
Però a mi era molt graciós
perquè la meva àvia...
Ja acabo, eh?
Segrena Tres Abre.
No, no, no.
La meva àvia...
És molt graciós perquè sempre es queixava,
perquè estava fins als nassos ja de la sèrie,
però és que mai deixava de veure-la.
Esos era la vella, però es queixava.
I aquesta, la senyora Monta, era molt graciós.
Traveco la sèrie ETA, no?
Era com...
Efectivament.
A més, sí, la meva àvia és andalusa,
l'espia de molt.
Villa Immunologia.
Val.
A les zones.
Tenim el L'ON, val?
Quan fem teatre,
és a l'ON, el què, el qui, quan, espai, lloc...
Espai, lloc...
Et sona tot això?
Sí.
No, no, però mira...
Espai, lloc, personatges...
Val, estem a l'espai.
Val.
L'espai és Villa Immunologia.
El posarem com un país,
o sigui, una mica pel nord.
Parlaran així com un idioma molt raro,
que estarà com entre el llatí i un proteusquera,
és un idioma nou que hem parlat,
que hem inventat,
que és l'idioma d'immunologia.
Val.
Aleshores, ha d'estar això,
com París Basc, una mica pel nord.
Aleshores,
veurem com aquest petit poble,
que primer de tot són coxins,
com el todo buen pueblo de Dios,
que és la de...
Mientras más prima me más rimo.
Totalment, totalment.
I aleshores,
quins sistemes veiem?
Veiem que tenen dos sistemes principals.
Veiem una mica com...
Una mica el poble antic.
Tenim com un primer sistema innat,
que és com les primeres defenses, no?
Doncs tenim...
És un poble de muntanya,
és com complicat arribar.
A més, tenen un temps molt dolent,
per això dir que està entre País Basc i Galícia,
així com s'he posat pel nord.
Aquestes són les primeres barreres, no?
Primeres d'arribar fins aquí.
Aleshores, quan arribes allà,
és una reacció molt ràpida.
Clar, allà, aquest poble,
com qualsevol,
a la que troben algú que no és el poble,
tothom es coneix.
Per tant, a la que arriba un foraster,
que...
Això no és broma.
Saps que al meu poble,
als meus pares els deien forasters?
O sigui, això és real.
O sigui, al meu poble,
que és Torrelles de Llobregat,
quan arribava algú nou,
els deien forasteros.
Doncs aquest pal, vale?
Sí, sí.
Aleshores, quan arriba algú nou,
clar,
doncs què tenen?
Un munt de...
Totes les noens,
tots els gossos,
comencen tots els gossos a lladrar,
allà.
Hi ha algú que no...
Què és aquest?
Què és aquest?
I aquests gossos,
aquest idioma,
li diuen citoquines.
Ja he dit que és un idioma estrany.
Aleshores, comencen a abordar
i tothom,
ostres, què passa, què passa?
Comença a venir penya.
I aleshores, clar,
com no cap tothom...
Vale, aquí estem fent metàfores,
o sigui, aleshores,
què passa?
Tot això corre als vessos sanguinis,
a...
Doncs on passa la sang.
Aleshores,
com necessitem molta gent
que vingui a veure,
a ajudar,
doncs...
Algú ha vingut
i s'ha trencat la membrana,
ha trencat com les parets aquestes.
Aleshores,
necessitarem gent que vingui
a arreglar-ho,
vindran els paletes
i s'hauria d'arreglar tot.
Sí, eh?
Necessitarem alguna cosa
com de protecció,
perquè qui ha entrat aquí, no?
I aleshores,
començarà a venir penya.
Clar, necessitarem
que primer es dilatin,
comença a haver-hi més volum
perquè puguin venir
totes aquestes cèl·lules,
hi ha més sang
i a més també
quan hi ha set...
Això és mentida,
no és així,
però bueno,
com hi ha tanta gent apretada,
per la metàfora,
començarà a fer molta calor.
Què és això?
La febre.
Aleshores, clar,
la febre què és?
És una resposta
quan hem de reparar un teixit,
per exemple,
perquè t'has fet un trau
o potser has estat infectat,
és una de les formes.
U, el calor
és per matar aquests...
És un mecanisme
per matar aquests alers
en què està venint
i després,
tota la inflamació
és per portar més sang,
més cèl·lules
i per poder reparar
tot aquest teixit.
Aleshores,
tenim totes aquestes citoquines,
tenim tot això,
però això és bastant inespecífic,
vol dir,
qualsevol cosa que entri
tindrà aquesta reacció.
El que passa
és que a vegades
necessitem una resposta
una mica més profunda
i aleshores venim
a una segona fase
que és
la fase adaptativa.
D'acord.
Aquesta fase
al començar és molt lenta.
Perquè,
què passa?
Hem de reconèixer
específicament
aquesta persona estranya
que ve,
a aquestes persones estranyes
li diem antígens,
doncs,
l'antígens
la penya rendeu-me així,
i dius,
has de decidir
si aquesta persona
és perillosa
o no per tu.
És una cosa molt important
perquè si tu comences
a reaccionar
amb qualsevol cosa
que t'entra
acaba generant
un problema
pel teu cos,
perquè vam veure
l'estrès,
que si tens un estrès crònic
i tens una inflamació crònica,
això pot comportar problemes.
Allà podem veure
malalties
inflamatòries,
autoimmunes,
podem veure moltes coses.
a les hores.
Arriba algun ou.
Què passa?
Presentem el primer personatge
que és de la família
linfòcit
que es diu Natàlia.
La Natàlia
va estudiar a Estats Units
i,
digamos,
como que
és una persona
amb un poco de cortijo
que le agrada ya
fudent.
És de gatillo fácil.
Te va mal
el trabuco per allà
i el primer que troba,
bum,
que passa.
Va forta la Natàlia.
És bastant heavy.
El que passa
és que la Natàlia
no ve a entrar en un burro.
Aleshores,
és penya que me encuentro
penya que le tiro.
Sí.
Aleshores,
però a vegades necessitem,
ostres,
però necessitem,
aquest continua
fent de la part més
inespecífica,
no?
Però,
aleshores,
necessitem
algú
que dirigeixi
això una miqueta.
Aleshores,
què passarà?
Quan
ens trobem algú
i veiem algú raro,
hi haurà algú
que dirà,
ostres,
què és això?
En plan,
o sigui,
ja ha passat la primera
resposta imun,
la inespecífica,
però encara
continuen quedant gent.
Continuen quedant gent
que dius,
aquí el poble
que hi pinta.
Són una mica xenòfobs,
com hem comprovat.
O sigui,
és una mica agressiu tot,
però, bueno,
així és com funciona el cos.
Aleshores,
tenim el nostre sistema
de recollida de residus
que podrien ser,
per exemple,
macròfags,
cèl·lules d'endrítiques,
que també són
d'aquest,
també continuen sent
de la família,
tots som els primos.
És la família linfòcit,
que és com la família
principal d'aquesta ciutat.
Aleshores,
vindran com el cervell
de recollida
i s'aniran emportant
els residus
de, per exemple,
cèl·lules que s'hagin mort
o igual restes
d'algun bitxo raro
que surti per allà
i entre alguna d'aquestes
es trobarà una cosa
que és molt estranya,
que és,
podria ser,
per exemple,
si ja ha entrat un virus
i alguna,
la nata o l'alquí
l'ha matat,
aquesta és la Natàlia,
ha quedat residus,
agafarà un residu
i diràs,
ostres,
això què és?
Aquesta anirà
al següent personatge,
que aquest següent personatge
és la Teresa.
La Teresa.
o la Teresa.
La Teresa o la Teresa,
és així el mateix.
Sí.
Aquesta és la maruja del poble.
És una persona
que no hi ha coti
que no s'enteri.
Aleshores,
bé,
un d'aquests mafrofes
que estava recollint
com si fos,
com si estigués
pillant metalls a la platja,
i diu,
hòstia,
que m'he trobat!
I li va a la Teresa
i diu,
ostres, mira,
que m'he trobat!
I la Teresa
ha de fer una funció
molt important,
podríem dir que és gairebé
la cap d'allà,
perquè ella serà
la que decideixi,
això és perillós
per nosaltres,
o això és algú
que, bueno,
està per allà
però tampoc ens diu res.
Ok.
Quan la Teresa
digui,
ostres,
això és perillós,
anirà a parlar
amb la seva germana,
que es diu Bernarda.
Carai,
quin poble més exòtic, eh?
Bueno,
no s'està ben follat.
Però, bueno,
normalment,
a la literatura científica
no li volen dir així
i com es diuen
de la família linfòcit,
diuen linfòcit T
i linfòcit B.
Però a mi m'agrada més
Teresa i Bernarda.
Simplement,
no sé tu què opines.
guanya bastant,
guanya bastant.
Però és que
què passa amb la Bernarda?
Que la Bernarda
és molt rancorosa.
Clar,
si la Teresa
és maruja,
l'altra
de ser alguna cosa.
Clar,
doncs la Bernarda
és la rancorosa.
Rancorosa.
És aquestes
que dius,
el 1977
aquesta persona
va fer no sé què,
doncs aquestes
que se'n recorden.
I a memòria,
eh, a sobre,
perquè si ets rancorosa
però no te'n recordes,
bé.
Sí, sí,
no,
ella es poden molt bé,
tenen molt bons hàbits
i els hàbits
tenen moltíssima memòria.
I a més,
la Bernarda,
bueno,
això és una mica,
per la història és raro,
té moltíssims fills,
però moltíssims,
però a trompicones.
Per cada persona
que arriba nova
diré,
tindré més fills.
Les mataforsan
d'alguna manera.
I és la que passa,
i aquests fills
es diuen
els famosos anticossos.
Sí.
O com li diuen
a aquest món estrany,
immunoglobulines.
Ja et dic,
a vegades són una mica
eusquera,
però bueno,
són idiomes
d'immunolacs.
Aleshores,
aquests anticossos,
què passarà?
La Bernarda no fa molt.
La Bernarda ve a la Teresa
i li diu,
mira qui m'he trobat allà al poble.
I mira així
com la vieja del vicillo
està allà entre la finestra
i diu,
qui és aquest?
No ho sé.
Però jo de tu me'n recordo.
Quan aquesta persona
torni a venir
dintre de dos mesos,
o els que siguin,
la Bernarda dirà,
ostres,
jo de tu me'n recordo,
tu ets el que va venir allà
i ens la valia a parda.
Això no torna a passar.
Què passa?
Que la Bernarda començarà
i començarà a dir pel poble,
mira qui està per allà,
no sé què.
i bé,
li vindrem a parell,
doncs tots aquests fills
que són els anticossos
aniran i s'uniran tots.
Imagina que vingués tot al poble
i dir,
ets tu,
ets tu.
Una mica com el Juan el Lobo.
Sí, sí,
la història de
que viene el Lobo,
que viene el Lobo
i al final acaba de venir el Lobo,
no?
Clar,
doncs aquesta sí que és veritat.
També podria ser que no vingui,
però bueno,
això,
crec que el Juan el Lobo
seria una mica com una al·lèrgia.
Que és com que reacciona molt
però no hi ha res.
Ah.
Podria ser-ho.
També podria ser.
És que aquesta metàfora,
és que aquesta obra
té moltíssimes coses.
Sí, sí,
ja veig que hi ha percada aquí
a Villa Immu.
Villa Immu.
Immuno.
Immuno.
És com el nom així de...
Per avallar-ho,
perquè si hem de dir
immunologia tota l'estona,
Villa Immu.
M'agrada, m'agrada.
Villa Immu.
La podríem fer una mica basca també.
Clar.
Jo he vist que hi ha un poble
aquí a Puzcoa
que és
Ondarrivia.
Ondarrivia.
Podríem fer alguna cosa així com...
Mira,
Villa Immunolo...
de Rivia o alguna cosa així.
El podem fer gallec,
que puc imitar més el gallec.
Ah, galego.
El podem fer galego,
doncs...
Villa...
La Immunologininha.
Immunologininha.
I ja està.
Mira,
la Immunologininha.
Avui farem que ens ho diem
tota Espanya.
Crec que és una mica racista
el que acabo de fer.
Bueno,
si es fa des del carinyo,
no.
No,
des de l'amor,
sempre.
Galícia és una terra
que m'estimo molt.
Recordem
les nostres germanes preferides,
que són
la Maruja,
la Teresa,
i la Bernarda,
que és la Rancurosa.
O sea,
venia algú
i la Teresa diu
aquest que és de Coruña,
bueno,
la Coruña,
que passe.
Perquè per arriba algú diu
hòstia,
este és de Madrid.
Oh,
este vine de baixo.
No,
hombre,
no,
este no puede ser.
Aquí,
aquí forasteros,
no.
I diu,
oye,
Bernarda,
tú te suena este de algo.
I dice,
hòstia,
sí,
este me lo vi jo
en el 87.
O sea,
pasem tots.
Claro.
Pues,
clar,
venen tots els nens,
ve todo el poble,
és aquest,
és aquest de parell.
I llavors,
clar,
te'n recordes de la Natàlia?
Sí.
Pues venia la Natàlia,
que abans,
no va bé com vola,
però ara,
la Natural Killer,
ara que té com tothom,
aquesta,
aquesta,
aquesta,
llavors ja com,
vinga va,
vas a fer el muntó,
no?
I llavors és molt més específic.
Clar.
De fet,
això,
tampoc aporta'm la història,
però de fet no ho he dit,
però la Teresa té una germana
bessona.
Mamma mia.
La germana...
Però,
la Bernarda no era la germana?
Sí,
també,
però clar,
amb la Bernarda de diferents anys
i després té la Teresa,
que és que com també es diu cèl·lules,
té,
aleshores també és com bessones.
La Tresita.
La Teresa ve Tresita.
Tresita,
és la petita.
És petita,
però matona.
Bueno,
petita de poc,
no?
Perquè si són bessones...
Hòstia,
és veritat,
no ho he dit.
Bueno,
però és més baixeta,
no ho sé.
No,
no,
podria haver nascut després,
primer neix una i després l'altra.
Clar,
de minuts.
Crec que estem generant aquí una...
L'estem dient més,
que era més fàcil dir-ho amb cèl·lules,
amb mi tot.
No,
no,
és que està molt va per la història.
Perdó,
és que la meva venada del matur,
que a vegades apareix i vull ser realista,
saps?
Clar,
doncs era com per donar-li un gir.
Bé,
no li donar un gir,
és la mateixa història,
però què passa?
que la Teresa a vegades també té una germana
que també se li diu el linfocito T-C-18,
però crec que Teresita ens agrada més.
Aleshores,
la Teresita també és una miqueta...
És com la que no va amb una pistola,
però va amb una onda i una piedra.
En aquests 50,
i...
Carai.
Vol a fer la cabeza.
I aleshores,
aquesta és una mica més psicològic,
va com les...
En comptes de matar-les,
fa una cosa que es diu apoptosi,
que és quan una cèl·lula ja està com molt gran,
diu,
vamos a ir ja acabando.
Ja com que ja el de reproducir està molt bé,
ja seria el moment d'ir acabando.
Que és important,
perquè, clar,
si es fa molt gran
i ja el DNA,
o sigui el material genètic,
es fa mal bé i continua proliferant,
pot donar problemes.
Que això donarà tema per altres dies.
Vale.
Aleshores,
la Teresita va a aquestes cèl·lules
i quan li va a futbols
i es dir-li,
t'hauries d'anar morint.
És com una mica,
com li he hecho un mal d'ojo.
Ja es la altra cèl·lula.
Ai, me muero.
Ai, no, que este de Madrid.
Com fan els de Madrid?
No sé.
Són molaístas,
però no sé.
Sí,
había,
no sé,
allà,
el,
el,
el,
agua del tiempo.
del tiempo.
No te resablarà,
pero diuen,
agua del tiempo,
¿no?
Que aquí l'idea una agua natural.
Ahí va a pasar.
Agua del tiempo,
por favor.
Ahí va a pasar,
me va a pasar.
Ibas quedé como una mica tonto,
pero yo estaba en plan,
agua natural.
Va a echar a que mola la axi molca de la.
Ah,
natural.
Y dice,
pero de vaca o algo,
y digo,
no,
no,
natural.
Agua,
agua,
no leche,
agua.
Leche.
No,
porque estaba manando un café.
Ah,
leche.
Vale,
porque,
vale,
ok.
Y yo le decía,
¿y la leche qué quieres?
¿Y un natural?
Y dice,
claro,
claro,
natural,
como de vaca,
¿no?
No de soja.
Y yo,
sí,
sí,
natural.
Y dice,
pero ¿cómo la quieres?
Yo,
natural.
Y me digo,
coño,
pues de la temperatura ambiente.
Ah,
coño,
del tiempo.
Del tiempo,
del tiempo,
del tiempo.
Pues eso,
del tiempo,
del tiempo,
del tiempo,
pero se lo cargan.
Exacto.
al madrilenyo se lo cargan.
Pobre tío.
Ara ja estem,
eh?
Estem mud Galicia,
allà, eh?
Ostres,
es que,
clar,
abans hem passat
per la música basca,
ara per la gallega,
clar,
és que aquí ja anem canviant,
eh?
Ens falta meternos com Murcia,
de veritat,
Murcia ja m'ho fugi molt.
A veure,
no posem els catalans,
ara,
però és que tampoc,
no tenen.
No hi ha cap personatge català,
aquí?
Aquí podria ser,
a veure,
estem pensant,
ara la recollida de residus,
perquè està a veure si troba
algun cèntim o alguna cosa.
El de recollir de residus,
que és molt passatero.
Exacte,
a veure si trobem alguna cosa.
Exacte.
Aquest eren,
els macro,
aquest era el que havíem dit,
que anava dient,
ostres,
tu,
tu,
Teresa,
què m'he trobat?
Mira,
que m'he trobat aquí
unes coses estranyes,
que catalans també són bastant xanòfos,
a mi,
són molt de...
I l'altre,
que dices,
que no te entiendo.
Què dices?
Que dices,
no te entiendo.
Ostres,
i es lia la...
I ja,
el vas,
no sé mit del vas,
però bueno,
i ja és tot.
I aniria a comunicar una mica la història.
Aleshores,
que hem vist,
que tenim una resposta
que és molt ràpida,
no?
Que tenim,
en plan,
que veiem
que reacciona
qualsevol cosa que entri,
ja pot ser bactèries,
un trau,
pot ser virus,
però és molt inespecífica
i és com la primera funció.
I ara,
el que ens carrega,
farà que tinguem
aquesta inflamació,
aquesta febre,
que són bones,
són per curar-nos,
per reparar teixits
i per protegir-nos.
Quan això,
quan sigui un virus,
una bactèria que sigui més resistent
i és més difícil de matar,
crearem tot aquest sistema
de respostes immunes,
que mirarà la Teresa,
parlar amb la Bernarda,
la Bernarda,
el conyo de la Bernarda,
si a mi està tot el món.
Si està liant aquí una...
Venen tots els vistos amb la Bernarda
i això,
i faran aquests anticossos
que a la que vingui algú
s'ajuntaran tots a ells
i serà una mort molt més específica.
Per tant,
la segona vegada
serà un atac molt més ràpid,
una protecció molt més ràpida
contra aquests.
És per això
el que fan unes vacunes.
Les vacunes el que fan és
presentem una malaltia
normalment adormida o trencada
o veurem,
per exemple,
la del Covid
és bastant ingeniosa,
és una mica diferent,
però li donem
aquesta a l'antígen,
que és la cosa dolenta,
com mig mort,
perquè reconeguin,
vegi com una cosa estranya
i quan torni a venir
ja tot el poble
ja estigui avisat
i aniran tots a cada una,
no seran d'un en un
i serà molt més efectiu.
Fins aquí la meva història.
Tu, com a dramaturg,
com ho has vist?
Home,
Pilla Imuloguinha,
Imuloguinha,
Imuloguinha.
Home, està bé, eh?
T'ha agradat?
Sí, molt bonica.
Faltaria alguna cosa
a nivell de narrativa,
alguna cosa?
No, mira,
bàsicament que no he pogut posar-ho
i el poso ara al soroll del gos,
ja està.
És com,
és tímido este perro, no?
La meva gossa porta més.
És que està rebeu.
Ara, ara, ara.
Oi, oi, oi,
ara està trist
perquè li has dit coses xungues.
Escolta'm,
que, molt bé,
molt interessant,
aquests gossos,
que eren les citoquines,
aquesta Natàlia,
la Natural Killer,
després ha vingut també
l'home dels residus,
després han vingut
la Teresa,
la Bernarda,
la hermana
i la mare del Tano.
El cony de la Bernarda.
I la veritat és que,
no,
molt interessant,
molt interessant.
Jo crec que ha quedat
bastant clar
que el sistema
imuna
no deixa de ser
com una telenovela
mexicana
que poden passar
moltes coses
en el sistema imuna.
Exacte.
I mexicana
o també nacional,
perquè aquí també tenim
telenoveles
com El secret del Ponte Viejo
que són boníssimes.
I això,
si fos una telenovela
ja s'allargaria
per 15 temporades,
però ens estem quedant
sense temps.
O sigui que fins aquí
veurem,
podem fer una mica
d'espoilers
pel següent programa?
Sí,
espoilegem a la gent, va.
Veurem,
no sé si te'n recordes,
perquè podem connectar
ja moltes coses aquí.
Hem parlat
sobre l'estrès,
sobre com aquest estrès crònic
pot generar,
poden tenir
malalties inflamatòries.
Vam parlar
durant el son,
aquí ja m'estic remuntant
fa mesos.
Durant el son,
te'n recordes que vaig parlar
en relació amb la microbiota?
Sí.
I vaig dir que el son,
quan està disruptat el son,
pot fer una disrupció
de la microbiota,
una disbiosi,
i aquesta microbiota
podria generar
inflamació,
marcadors d'inflamació.
Doncs aquests marcadors
d'inflamació,
per exemple,
podrien ser les citoquines,
aquests gossos rabiosos,
que poden causar tot això.
I com hem dit,
pot ser alguna cosa molt bo,
quan és alguna cosa
que hem de matar,
però quan és una cosa
que no és dolent
o és amb excés,
pot ser dolent.
Per tant,
veurem una relació
entre microbiota,
immunologia,
inclús nutrició,
molt interessant.
Molt bé,
interessant com anirem
filant aquí molts temes
i res,
fins la propera setmana,
Jan,
un plaer tenir-te
una vegada més aquí al programa.
Saludos a la bolinha
i que te vayáis.
Muchos vicos,
muchos vicos.
i de Villa i Monologuinha
ens anem
als nostres noticiaris.
Marxarem
al butllet informatiu
de Catalunya Ràdio
i el de Ràdio d'Esvern
i tot seguit a les 6 i 10
tornem a estar aquí
al 98.fm
amb el Refugi.
Fins ara.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda,
us informa Sergi Molero.
Els governs de França,
Espanya i Itàlia
han convocat els ambaixadors d'Israel
als seus respectius països
perquè donin explicacions
sobre els trets
que han fet les forces israelianes
durant una visita
d'una delegació diplomàtica
a Cisjordània.
No ha resultat ferit
cap dels diplomàtics
de 27 països diferents
que visitaven
el camp de refugiats
de Genin
ni dels periodistes
que els acompanyaven.
Israel diu
que han disparat a l'aire
perquè ho consideren
una zona de combat
i la delegació
s'havia desviat
de la ruta pactada
en un primer moment.
La cap de la diplomàcia europea,
Calla Calas,
demana explicacions.
En definitiva,
reclamem a Israel
que investigui aquest incident
i que depuri responsabilitats.
Qualsevol amenaça
a la vida de diplomàtics
és inacceptable.
L'incident s'ha produït
en un context de forta pressió internacional
sobre Israel
perquè aturi els bombardejos a Gaza
i permeti la distribució
de l'ajut humanitari
entre la població civil palestina.
Més notícies, Marta Cristian.
Junts per Catalunya defensa
prohibir l'ús del vel islàmic
integral a l'espai públic
per no discriminar les dones
per raó de gènere
i per seguretat.
Pel que fa,
els menors
plantegen prohibir l'ús
de qualsevol tipus de vel
a les escoles i instituts
en l'etapa de l'ensenyament obligatori
per no discriminar
per raó de gènere,
diuen.
També a les activitats
extraescolars i esportives.
Pel que fa a l'ús
del burquini a les piscines,
defensen l'ús
de la roba tècnica de bany
per celebritat.
El partit de Puigdemont
reobre així
el debat sobre el vel islàmic
la vigília que el Parlament
debati una moció
d'aliança catalana
sobre aquesta qüestió.
Fons de Junts
precisen que votaran
en contra d'aquesta moció
perquè diuen
que després en odi.
La Comissió de la Competència
es defensa
de les crítiques
rebudes
pel seu informe favorable
a l'OPA del BBVA
al Banc Sabadell.
La presidenta
de la CNMC,
Cani Fernández,
assegura
que no van deixar
ningú fora
i que van escoltar
tothom
que va voler
dir-hi la seva.
Es decir,
que no es que no hayamos oído,
hemos oído
a todo aquel
que ha tenido a bien
manifestarnos algo
en relación
con la operación.
Cuando abrimos
el paso
a segunda fase
se publica
una nota sucinta
en la que vienen
ya todos los riesgos
observados
y los potenciales,
en este caso
incluso los potenciales
compromisos
que se habían ofrecido
en primera fase
y allí
hubo un montón
de gente
que nos
mandó
esas observaciones
y esos compromisos.
Fernández
ha evitat
valorar
la consulta pública
que el govern espanyol
ha fet
sobre l'OPA.
El govern
aprovarà demà
en una reunió
extraordinària
un tercer suplement
de crèdit
per poder utilitzar
l'increment
d'ingressos disponibles
malgrat
no disposar
de nous pressupostos.
Avui mateix
el Parlament
ha convalidat
una segona ampliació
de crèdit
per valor
de 1.300 milions
d'euros
destinats
sobretot
a assegurar
els ous
dels funcionaris.
L'executiu
de Salvador Illa
ha salvat la votació
amb el suport
dels socis
d'investidura
Esquerra
i els Comuns.
El grup
dels Comuns
també ha garantit
el vot favorable
al decret
que aprovarà demà
el govern
a canvi
de destinar
60 milions
d'euros
a la compra
d'habitatge
protegit.
Gran rebuda
a Carla Simón
al Festival
de Cinema
de Canes.
La directora
catalana
ja ha presentat
en competició
Romeria,
la seva
tercera pel·lícula.
Després de guanyar
l'os d'or
a la Berlinale
amb el Carràs,
és el primer cop
que opta
a la Palma d'Or
del certamen francès.
Enviat especial
a Canes,
Marc Garriga.
Uns 12 minuts
d'aplaudiments
amb el públic
d'en Peus
han rebut
el final
de la projecció
de gala
al Gran Teatre Lumière.
Comencen també
a publicar-se
les primeres crítiques
de la premsa especialitzada.
Variety,
per exemple,
tiglia el film
d'encantador
i commovador,
dolç i dolorós
i assegura
que la pel·lícula
impulsarà encara més
la trajectòria
de Carla Simón
com a cineasta.
Screen International,
d'altra banda,
destaca el seu do
per capturar
la bèstia imprevisible
que és la família,
diu textualment.
Illoa,
un últim terç
de pel·lícula
en què Simón
abandona
el naturalisme
característic
de la seva cinematografia
per recrear
com hauria estat
la vida dels seus pares
durant una joventut
marcada alhora
per la llibertat
de la transició
i les xacres
de l'heroïna
i la sida.
Tal com està
la secció oficial,
apunta a entrar
clarament al palmarès.
Marc Garriga,
Catalunya Ràdio,
Canes.
Informació esportiva
ara amb Xavier Imamí.
El tècnic del Barça,
Hansi Flick,
es troba ara mateix
a les oficines del Camp Nou
per signar la seva renovació
amb el Club Laurana
fins al juny del 2027.
Allà hi tenim
el nostre company,
Ramon Salmurri.
Bona tarda, Ramon.
Què tal?
Bona tarda.
Ara mateix a oficina,
Joan Laporta,
el president,
acompanyat de bona part
de la cúpula esportiva,
d'eco,
el director esportiu,
a l'espera del directiu
vicepresident esportiu
Rafael Iuste
i Alejandro Echevarria
que també és dins
les oficines,
el membre de la comissió esportiva
esperant l'arribada
del tècnic Hansi Flick
per segellar aquest acord,
aquesta ampliació contractual
amb millora de contracte
del tècnic
d'una temporada més.
Flick tenia contracte
fins al 2026
i ara en tindrà
fins al 2027.
Un acord tancat fa setmanes
que es va brindar
el dia després del Clàssic
i que avui
s'hi posarà la signatura.
Ramon Salmurri,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
I més renovacions
a Can Barça.
Demà li tocarà
el davanter brasileiro
Rafinha
que ampliarà contracte
fins al 2029.
Qui també ha renovat avui
és la jugadora del Barça
Irene Paredes
afirmat per dues temporades
fins al 2027.
I al Giro d'Itàlia
l'equatoriat Richard Carapaz
s'ha endut el triomf
a l'11a etapa
després de 186 quilòmetres
entre Villarejo
i Castell Novo de Monti.
El mexicà Isaac del Toro
ha arribat segon
i amplia 6 segons més
l'avantatge
sobre els seus perseguidors.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
us informa Mariona Salles Vilanova.
El celler de Can Genestà
acollirà una nova exposició
de gravats del col·lectiu
Tarlatana 17.
La mostra s'inaugura
el dijous 22 de maig
a dos quarts de vuit del vespre
i es podrà visitar
fins al 27 de juny.
Els artistes reivindiquen
el gravat com a llenguatge artístic
i en destacen
la diversitat tècnica.
L'exposició inclou
des de tècniques tradicionals
com l'aigua fort
o la xilografia
fins a propostes
més experimentals
com el mucolito,
el col·legraf
o el fotogravat.
A més de la mostra
s'hi han programat
diverses activitats paral·leles.
Dues visites comentades
els dies 31 de maig
i 14 de juny,
una xerrada el 12 de juny
i un taller infantil
el mateix 14 de juny
al matí.
La programació completa
es pot consultar
l'equipament cultural
de Can Genestà.
Aquest cap de setmana,
del 23 al 25 de maig,
l'Ateneu de Sant Jus
celebra la seva festa major.
Seran tres dies
d'activitats culturals,
música i convivència
impulsades per les diferents
seccions de l'entitat.
La festa començarà divendres
a les 7 de la tarda
amb l'acte inaugural
amb parlaments
del president de l'Ateneu,
Miquel Obrador,
el president de la Federació
d'Ateneus de Catalunya,
Pep Morella,
i l'alcalde de Sant Jus,
Joan Basaganyes.
Durant l'acte
hi actuarán
el cor femení Coratjo
i els alumnes
d'iniciació musical
de l'Escola de Música.
A les 10 de la nit,
la sala del cinquantenari
acollirà un concert ball
amb la Swing Engine Orquestra
amb arranjaments
inspirats en les Big Bands
dels anys 30-50.
Les entrades
es poden aconseguir
a través de la plataforma
Antràpolis.
El Departament d'Habitatge
de la Generalitat
ha obert la convocatòria
d'ajuts als lloguers
al lloguer
per joves
de fins a 35 anys.
Les sol·licituds
es poden presentar
fins al divendres 23 de maig
a les dues del migdia
i són subvencions
que tenen com a objectiu
facilitar l'accés
i la permanència
en un habitatge
de lloguer o de cessió
d'ús
a persones
amb risc
d'exclusió
residencial.
Per optar-hi
cal residir
legalment
a Catalunya,
estar empadronat
a l'habitatge,
tenir ingressos
regulars
i no superar
els 25.200 euros
anuals.
El contracte
d'estar en nom
del sol·licitant
i referir-se
al domicili habitual.
L'ajut pot arribar
als 2.400 euros
anuals
segons l'esforç
econòmic
del sol·licitant
i les peticions
es poden fer en línia
o presencialment
a les oficines
d'habitatge.
Es pot consultar
tota la informació
al web
habitatge.gencat.cat
I això ha estat tot.
Tornem amb
tota l'actualitat
s'enjustenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Ràdio 2B
FM
98.1
kum
KUM
KUM
KUM
KUM
KUM
Get into the crew
Boy, you got to brew
your love to me
Yeah
Get up on your feet
Get set to the feet
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit