Ojalá nevi. Que ojalá nevi. Sí. Però fa com il·lusió. Jo neva si plou en fa mal.
Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Doncs això està a punt d'arrencar ja, la cua ja pràcticament està enllestida, pocs nens queden per donar la carta als reis, i escolta, el moment que els reis surtin per aquesta desfila, per aquesta passarel·la tan maca, per on els nens es poden acostar... De fet, hi ha un passadís on tothom està agafant posicions ja per estar a primera fila, això s'entén que ja... Els reis ja van estar sortint. De fet, també veiem ja totes les...
tot ben posadet amb les diferents carrosses, tenim la de carbonilla aquí a primera fila, que és com una mina plena de carbó, i després ja tenim els diferents, el rei Malció, el rei Gaspar, el rei Baltasar, per tant això m'imagino que deu estar a punt de salfa, no? Sí, sí, de fet és el que dèieu, i la gent està agafant aquí posició aquesta passarel·la, perquè clar, passaran molt a prop els reis,
I sí que comentàvem que potser ara hi ha poqueta gent comparat amb altres anys. Però a veure, no sé si serà el fred que... Jo crec que sí, que fa molt de fred i la gent està esperant a última hora. A última hora per sortir, saludar els reis i després tornar ja ràpid cap a l'escalfureta de casa. No sé si que hi hagi menys gent aquí, voldrà dir que hi haurà més gent a la plaça Verdaguer. Això potser, eh?
Potser sí, potser hi haurà gent que haurà dit, doncs mira, fa molt fred, o a baix o a dalt, o potser també hi haurà poca gent a dalt, no ho sé. També aquest recorregut que farà la cavalcada és una bona manera de calentar-nos una miqueta, no? Sí. Home, i a més, cridar perquè et tirin carmels, ajupir-te, guardar-los, això també et fa entrar una miqueta en calor. Has de fer sentadilla una miqueta, quasi, quasi, no?, per agafar el carmel, o sigui, jo crec que és una molt bona manera de calentar-nos i mira, si algú té molt de fred, segueixi la cavalcada. Per cert, parlant de cridar, ara que deia la Mariona,
Dir que hi ha un punt de la cavalcada, un moment de silenci, com a mesura inclusiva que permet integrar a la festa adults i infants amb dificultats per gestionar els àmbits sorollosos, que sembla que no, però n'hi ha, serà a l'entorn de tres quarts de vuit del vespre, en el tram que va de carreu a una vista amb carrer major, és un espai que serà de silenci, sense música i sense soroll.
Això està molt bé, perquè al final hem de tenir en compte que hi ha moltes realitats diferents i que hi ha infants que potser se'ls fa massa, això de sortir amb tanta gent al carrer, amb gent cridant, amb molts estímuls, i està molt bé que es tinguin en compte, almenys, ni que sigui un trosset de carrer on es pugui fer una miqueta més de silenci i on hi hagi potser no tanta capacitat, no sé exactament com ho faran, però és molt xulo aquest tema.
La veritat és que sí, que està molt bé. I dic que s'està complint d'augment l'horari de forma gairebé britànica, que s'han tancat les cues a les 5 i un minut, i que en principi si es compleix l'horari tan bé com ho estem fent ara, a partir de dos quarts de sis de la tarda, és a dir, d'aquí res, hi haurà l'aufrena al pessebre que tenim aquí al costat, un pessebre que, doncs...
Està tenint prou èxit, el pessebre. Sí, sí, sí. S'han cantat Nadales durant una estoneta. L'ofrena al pessebre vol... Amb més voluntat que talent, però s'han cantat Nadales. El que importa és que hagi sigut xulo, que la gent hi ha participat i que hi hagi sigut voluntat. Quan has dit ofrena, vol dir que sortiran els reis a fer aquesta ofrena? Correcte. Tradicionalment es feia aquesta ofrena
el pessebre que es feia davant de l'església, doncs es faran aquí. Aviam, la tradició diu que els reis van portar-li Jesús a l'or, la mirra i l'incens. Suposo que faran aquesta representació amb aquest pessebre vivent que ja han muntat aquí. I tant, i després ja seguidament passarem per aquest passadís, no? En principi, fins a les 6, que és quan pugen a les carrosses i comencen aquest inici, aquesta primera part de la cavalcada que va...
del Casal de Joves per Avinguda Indústria, fins a Carrer Salvador Espriu, pugen per Todona, Carrer Miquel Reverter, Béjar dels Dolors, i arriben a la plaça de l'Ajuntament. Aquí hi ha la pausa, o no li diguem pausa, és a dir, s'aturen a la rebuda més institucional, se'ls dona la clau, se'ls dona l'assalt, aquest senyal de benvinguda, senyal que són ben rebuts a Sant Just, l'alcalde Joan Passagany els donarà aquesta clau, es farà el sorteig dels globus,
I a partir d'aquí ja... Sí, és un dels moments també més emocionants perquè els Reis, a part de pujar al balcó de l'Ajuntament i rebre aquesta clau, també parlen i dediquen unes paraules al seu públic més fidel que al final són els nens i les nenes que esperen amb moltes ganes aquest moment d'interacció amb els Reis. I unes paraules totalment senjustenques, perquè només el que diuen ho diuen aquí.
Sí, no? Exacte. Clar, no sé, jo he de ser sincera i no he vist absolutament mai cap altra cavalcada que no sigui la de Sant Just. Perquè el dia de la cavalcada doncs estic aquí. Jo en cap mires la primera de Sant Just, eh? El que passa que és curiós a vegades, dius, arriben a Sant Just i els ninos i nines de Sant Just i no, ja som arribat, o? S'arriben a casa, posen TV3 i el rei parla amb un català de... Sí, no sé, perquè quan passen per aquí, de cop i volta es tornen italians. Sí, no sé, perquè quan passen per aquí, de cop i volta es tornen italians.
Jo crec que ho fan per jugar, és a dir, és un joc, és una tradició, i ells s'hi apunten. Exacte. Això es va fent un principi i ells s'hi apunten a jugar perquè també són reis però són uns catxondos. Sí, i tant, perquè, a veure, recordem que els reis italians no són. Els reis són de l'Orient, els reis són d'Orient, no sé exactament... Jo crec que com són mags, tenen la capacitat de parlar tots els idiomes. Home, sí, això segur. I saben parlar català perfectament. El Danins està dient alguna cosa, eh? No sé si el podem escoltar, se sent, si...
Però no, és que aquest passadís ja... Aquí ja hi ha cops per agafar lloc. Estem molt nerviosos i nervioses. Aviam, anem a veure a quina hora és. Aviam, aviam. Passa un minut del quart de sis de la tarda. Això vol dir que en menys de quinze minuts les majestats sortiran per aquella porta i començarà la festa. Començarà
Per tant, es confirmaria que estem complint l'horari d'una forma gairebé britànica. Sí, sí, on time, on time. Aquest any la cosa va perfecta. Sí, sí, i tant. De fet, com està dient ara el Dani, està a punt de començar oficialment aquesta cavalcada, perquè queda poc menys d'un quart d'hora perquè sortin a fer aquesta ofrena i puguem veure els Reis des d'aquí, perquè jo no sé vosaltres, però jo encara no els he vist.
Jo he intentat entrar però m'han mirat malament i tampoc he volgut dir a la ràdio. I m'han anat enrere. Home, primer havien de passar els nens i les nenes, no entenc. Ah, però jo anava per la sortida a mirar només. Ah, es volia colar, eh? De fet, només anava a fer el tafaner, per tant, he considerat que no era ètic aproveitar la meva condició de personal de ràdio d'Esberra i m'he tirat enrere. Per tant, no els he vist.
Bé, doncs ara els veurem. Però també t'has dit una cosa, Mariona, estem en una terrassa, som autèntics privilegiats. Som molt privilegiats. És a dir, ho veurem perfectament. Ho veurem perfecte, si tenim bé la vista, ho veurem perfecte. Això ja és una altra discussió. Bueno, aquí tots portem ulleres, eh? Aquí tots portem ulleres. No, però si no ens les traiem en principi, bé. Jo no sé si m'acaben de funcionar gaire les ulleres. Jo les tinc un pel brut. Però bé, de totes maneres, ja els podrem veure molt bé des d'aquí. Mariona, tu que et coneixes més que nosaltres. L'última carrossa?
que és com de Hansel i Gretel, una casa de dolços. Normalment, si no m'equivoco, darrere dels reis anava la carrossa dels regals. De fet, a veure, és que clar, canvien una mica. Quina és la de Menchor? No sé si la dels regals és la primera o la penúltima o l'última. La primera és l'estrella.
La primera és l'estrella. L'estrella és la... No, no és veritat. Primer tenim la del carbó, que suposo que pujaran els van d'Andarà. Exacte. O similar, i el que faran és animar amb la batucada. Exacte. Perquè a Sant Jus no hi ha festa que no tingui batucada. Això sí que ho tenim. Sí, sí. Si no hi ha batucada, no hi ha festa. Exacte. Llavors, la segona és la de l'estrella. La de l'estrella. La de l'estrella Betlem, que és la que guia els reis fins a... Exacte. La tercera és la d'Amerció. Aquesta lluna, no?
La que és així una miqueta en forma de lluna blanca. Aquí se m'escapa perquè en tenim una segona, una tercera, una quarta i una cinquena. La tercera, com hem dit, la de la lluna és Malció, després la quarta és Gaspar, la cinquena és Baltasar i jo crec que la que ella parlava que tenim de penúltima és la dels regals. També amb llunes. Doncs escoltem, males notícies, no n'hi ha gaires, no?
De moment no, a veure, esperem que surtin després els regals o que els portin els patges, perquè sí que és veritat que està vull. En aquesta de l'Estel de Batllem sí que veiem regals allà. Ah, doncs mira, sí. En aquesta sí que n'hi ha. Doncs no ho sé, suposo que esperem que algú més informat que nosaltres doncs ens confirmi de què són aquestes carrosses i si no doncs jo crec que quan surtin i les muntin i pugin els cartes... Quan anirem veient, quan anirem veient, això està clar. Això és veritat, això és veritat.
Però sí, sí, són xules. Estem aquí al Casal de Joves en directe fent aquest programa de rebudes de majestat, un programa màgic, un programa, la versió del refugi avui màgica. Sí, sí, home, la versió més màgica de totes, diria, i home, fa goig fer aquestes coses al carrer, veure la gent de prop, doncs sempre agrada. M'està bé sortir de l'estudi encara que estiguem a 3 graus. Quants estem, Carles?
A l'estudi estem sols, però calentets. I aquí estem acompanyats. Tenim l'escalf dels infants de 3 graus, ens diuen. Tenim l'escalf del poble, no? Home, i a veure què tal l'any vinent, perquè és el 75 aniversari. No sé si teniu alguna idea o què. Què pot passar? Serà de cosa potent. No ens han volgut dir res, de moment, els de l'organització. Res de res. Mira que els hem tingut a la ràdio. Els hem tingut aquí.
Ens han fet venir ganes perquè diuen, no, oi... També entenc que falta un any i que tampoc clara el tot no ho deuen tenir. Segur que algunes idees tenen perquè aquestes coses s'han de preparar amb temps. Segurament han fet una pluja d'idees i hi ha coses que cauran, hi ha coses que desafagiran i per tant entenc que per un acte de prudència i de sorpresa no ens diguin res. Sí, a més que la d'aquest any és la 74, nena, disfrutem aquesta i ja l'any vinent tindrem temps de pensar per la del 75è aniversari. 75 anys són molts, eh?
Abans ho he calculat, és del 1952. En aquesta taula només hi havia el Carles. Ah, toma. No, home, no, ni el Carles. Ni el Carles, és broma. I el Carles ja ens portem dos anys, home. No, no, és broma. A algú se li havia de fer la broma, Carles. I ara que no tens micro... Com que no tens micro a la mà, doncs t'ha tocat. Bueno, anava a dir, no es pot defensar, però sí que pot perquè ens pot apagar els micròfons. Ens pot apagar els micròfons, exacte. Queden res, set minutets? Vuit, vuit. Vuit minuts perquè surtin al reixi, si és puntual. Sí, sí, sí.
A veure com van vestits, jo crec que no canviarà molt respecte als altres. De fet, les portes de les cues ja estan tancades, no només se'n deprimenten tancar les cues, i ara ja han tancat les portes del casal de joves. Això és que ja ha passat tothom que havia de passar, donar les cartes i que els reis les tenen a les seves mans. Això sí, si és com els altres anys, els reis també recolliran algunes cartes durant la passarel·la. Els reis les poden recollir fins a l'últim moment. Home, jo entenc que no fan el lleig a cap infant, perquè al final, doncs, això és molt important que rebin totes les cartes i que sàpiguen el que han de portar a cada nen i a cada nena.
Per sort tenen una logística millor inclús que la d'Amazon i per tant no hi ha problema, encara que ho donguis a última hora ho solucionen. No, no, exacte, ells tenen recursos fins a ultimíssim moment. Sí, fins i tot quan estiguin a la plaça Verdaguer a punt de pujar a l'Ajuntament encara serà moment per donar alguna última carta, o sigui que si no heu tingut temps els nens poden estar tranquils perquè hi haurà temps. Escolta, què us sembla si agafem una mica d'aire, escoltem una mica de Nadales per fer ambient i esperem que surtin els Reis i ho acabem d'explicar? I tant que sí.
Fins demà!
Magnolia trees at night Sparkling bright Fields of cotton look winterly white When it's Christmas time in New Orleans A baffle choir in prayer Fills the air Mississippi folks gathering there Cause it's Christmas time
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs sembla que ja surten els reis perquè el Dani està fent aquest missatge avisant que ja surten i això ja deu estar al tocar. Alguna cosa el sentirem jo crec. A veure, els està presentant de moment, des d'aquí de moment encara no els veiem, un moment que m'aixeco. Ara recordem que faran primer l'ofren al Passebre Vivent i després passarem per aquest passadís per accedir cadascun a la seva carrossa.
Ai, mare. Ja sentim algunes Nadales més des del Passebre Vivent. Ara mateix estan quedant campana sobre campana. És amb el que deia l'Enric, no més voluntat que talent. Oh, però té èxit, eh? A veure si s'escolta.
Jo he dit que no plauria, però ho he avisat abans que cantessin. Li estem posant fàcil a la pluja, eh? Home, per l'important és la voluntat. Que dolents que som. Els reis encara no surten, eh? Per això. S'estan esperant, s'estan esperant. Mira, mira, crec que els veig, ja els veig, ja els tenim aquí, estan sortint. Acaben de sortir, sí. Perquè veig aquestes cavalleres. Veig Malció, veig Gaspar. I Baltasar, amb el seu turban.
i ara mateix el que van a fer és l'ofrena al pessebre per seguir la tradició campana 2 molt bé amb aquesta campana sobre campanes i ara sembla que els reis ja estan fent l'ofrena al nen Jesús escolta aquest vilen
Està tenint èxit aquesta Nadal? Home, és un clàssic, és un clàssic on els hi hagi esta classe, sí.
De moment els Reis encara estan davant d'aquest Pessebre Vivent, escoltant aquestes Nadales, a veure si en cantaran algun en català. Crec que és el propi del Pessebre Vivent el que està cantant, trobo que sí. No ho sé, perquè la broma que fèiem abans a les Ulleres a mi no em serveix de molt i no veig res. És el mossèn ara. Sí, crec que en concret és el mossèn el que està cantant.
Des d'aquí Ràdio d'Esvern l'animem a cantar alguna cançó en català, ara que estan els reis davant del Passebre Vivent.
Fins demà! Fins demà!
Bona nit.
Dentro Maria abraçada i bestia, sonros i tendra, fillet que no ador, perquè no ploi ni en terra, senyori, dos sols i canta dolçeta cançó.
No prorist l'opanja n'è la mare, No prorist l'oca jo canto l'amor.
Són una rosa que els meus han desplaçat sols per xuclar-la la meva dona.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Feu lliurelletes cançons de puretres, canta el dia aulà de gentil rostintó. Si des poc tira la falta de mira, vagin als altres del cel d'una sót.
Fins demà!
Les dones se van tocar i ha estat el Déu infant fill de Maria. Ja ha estat el Déu infant fill de Maria, fill de Maria.
el món és tot la santa i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va i va
Fins demà! Fins demà!
Seva poc de poc, al seny al gran poc i els anjos canten, al seny al gran poc i els anjos canten, i els anjos canten.
A 25 de desembre, fum, fum, fum! A 25 de desembre, fum, fum, fum! Ha n'escolt un minyó, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell, un rell.
Aquí dalt de la muntanya, aquí dalt de la muntanya,
amb la pell i la samarra, menja noix i muti farra. Fum, fum, fum! Trinyet els pastorecs, abriganets, abriganets, amb la pell i la samarra, menja noix i muti farra. Fum, fum, fum!
Déu ens donar santes festes. Fuc, fuc, fuc. Faig i fred, faig i calor, és molt millor, és molt millor. Que lliçur serà en memòria perquè ens vulgui de la glòria. Fuc, fuc, fuc. Faig i fred, faig i calor, és molt millor, és molt millor. Que lliçur serà en memòria perquè ens vulgui de la glòria. Fuc, fuc, fuc.
Ara que la nit s'ha fet més llarga. Ara que les fulles ballen, danses al racó. Ara que els carrers estan de festa.
Ara que s'obren les paraules. Ara que el vent bufa tan fort. Avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar. Per saber que estàs al meu costat.
És Nadal el meu cor, quan somrius content de veure'n, quan la nit es fa més freda, quan t'abraces el meu cos. I les llums de colors m'il·luminen nit i dia, les encens amb el somriure, quan em parles ara.
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tot el que em queda. Com queda el jersey i un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries el temps per la gent ha anat passant. Qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat.
de veure quan la nit es fa més neta, quan m'abraço el teu cos i les llums de colors m'il·luminen nit i dia, les encén el teu somriure quan et parlo amant.
i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve Nadal, matarem el fort, i a la tia Pepa n'hi darem un tros.
i a la tia Pepa li darem un tros. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall. Ara ve Nadal, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem un tros.
I a la tia Pepa li darem un tall. I a la tia Pepa li darem un tall. I a la tia Pepa li darem un tall. I a la tia Pepa li darem un tall.
Si el que paga que és qui mana, té el pessebre ben muntat. Si el que mana que és qui paga, pel Nadal t'ha col·locat. Si és que pagues i no manes, hi ha sobres de treballar. L'únic que et demano, nano,
És com el Rabadà. Ni a Baleam ni a Baqueira m'engollaran, m'acabo de llevar i vull esmorzar, que això és el pessebre dels maquinats, aquí no se salven ni al res. Ni galets ni gallín, ja vull menjar, tampoc cantarem ni ens estimarem, ni a la tia Pepa, ni donarem un tall, encara que res hi ha missa del any.
Fins demà!
Ni tratxos ni corbates, que avui no em poso les sabates Sabatilletes part, hi vaig més tapat, hi vaig més mudat amb el meu bernús que el nen Jesús Que no hi ha res com tenir un pare fuster Que t'ho arregli així de bé i sàpiga sempre el que ens convé Miguel és Miguel d'Índia, avui menjarem Tampoc cantarem ni ens estimarem I a la tia Pepa li darem un tal Encara que resi a la missa del camp
Bújues neveu un altra cop,
Si cada ovella té el seu corral, el teu és el meu.
de gastar diners, de menjar torrons, de fer-nos regals i cantar cançons. També és amor i amistat, pau i dolor, ja estàs tu, estic jo i estem junts cantant. Bon!
Avui és un dia per ser feliç, desigjar-vos a tots un molt bon Nadal. Avui és Nadal i estic content,
de poder compartir-ho amb tu, que són molts anys, moltes raons, i ho passem tots junts. Avui és nedar, però potser no hi som tots. Bronsarem les copes, crearem el seu nom.
tindrem vius els seus records i per un moment el tindrem allà en boca de tots. I estarem bevent, menjant torrons, fent nois regals i cantant tots junts. Bona nit!
Avui és un dia per ser feliç, desitjar-vos a tots. Molt bon Nadal! Molt bon Nadal! Molt bon Nadal! Molt bon Nadal! Molt bon Nadal!
Els tres reis van fer el camí, tot us cal d'infant divin. Una estrella els ha guiat amb la seva claredat.
Quan el fan, tots us sabem, van anar fins a Belén, tots com més gent d'adonar, a Jesús que et fa salvar.
I tot l'àng el fet puntat, Qui braga el seu gran burtà, Al purrem tots cap all'in, Ca'l dormint tot a l'arín.
Para que todos los días sean Navidad. Para que cada deseo se haga realidad. Para que el mundo sonría al despertar. Para que se abra la puerta y no se cierre más.
Bona nit
Bona nit.
En Navidad. En Navidad. En Navidad. En Navidad.
Bona nit.
En Navidad.
Fins demà!
Bona nit.
La alegría de este día hay que celebrar Navidad, Navidad, dulce Navidad La alegría de este día hay que celebrar Navidad, Navidad, dulce Navidad La alegría de este día hay que celebrar
Feliz Año Nuevo y feliz Navidad, señores. Muy buenas noches.
Bú't tot prò gassat i trist.
Avui ens agradarem. I després de molts plos i moltes peticions incorporem a la nostra plantilla un nou perfecte. Un perfecte que tu, Juli, has defensat moltíssim i que de fet ens hauràs d'explicar bé qui és perquè a mi tot això em ressona un total de zero.
He de dir que he aprofitat que no hi havia la Marta per fer aquest tema, perquè l'he intentat vendre 15 milions de vegades, ella connecta zero, i tu, com que connectes zero, però sempre, dic, mira, doncs jo li colo en el Roger, vull que la Marta és a casa i endavant. Estic molt il·lusionada de per fi poder parlar d'una de les meves obsessions més fervents, que és el dissenyador de moda del moment, el nom propi més rellevant del món del luxe, Roger. Jonathan Anderson.
Actualment ell és el director creatiu de Dior. Roger, ja et veig que et despistes. I has d'estar pendent a cada minut. Volies saber quina cara feia
En J. Anderson. Veuràs que és molt jovenet. Ell s'ha estrenat just aquest any com a director creatiu de Dior, però també té la seva pròpia marca, que és J. W. Anderson, i ha treballat molt amb Uniclo, sense anar més lluny. Durant 11 anys va ser el director creatiu de la firma madrilenya Loewe, va revolucionar la marca i, a més a més, en aquell moment també va aconseguir fer-se un nom propi dins del món de la moda,
I potser us sona perquè, per exemple, aquest estiu passat es van viralitzar moltíssim unes bosses que abocaven portades de literatura clàssica, que la pròpia Rihanna va lluir amb la versió de Dràcula. I he de dir que la Rihanna, i aquí hi pots connectar, Roger, és una de les estrelles preferides de Jonathan Anderson. Però deixa'm que t'expliqui bé qui és el nostre Jonathan des del principi.
A veure, presentem en Jonathan, a veure si... No sé si connectaria millor. Jo crec que sí, ara veuràs per què. Ell és irlandès, té 41 anys, per tant, de generació esteu... Sí, estaríem allà, mateixos referents. És una cara molt jove dins del món de la moda que va cridar l'atenció des d'un bon principi. El petit Jonathan neix, per tant, el 1984, a Irlanda del Nord, a Maggerfeld, concretament, un poble de menys de 10.000 habitants i que, tot i així, és la ciutat més gran de tota la zona sud de l'illa. Com et quedes?
Una capital, pràcticament, però de 10.000 habitants per lo petit que és tot en general. És que allà tot és molt petit en general. És una ciutat molt a prop de Belfast.
M'agrada aquesta família. Sí, jo em sento còmode. Perquè hi ha partits molt diferents i m'interessen molt tots. Llar de foc encesa, ja es veu, oi? Sempre. 100%. Potser això és estigma de la cosa irlandesa, també, però jo m'ho imagino així. Molt de fred, molta boira. I una infància també molt connotada, ell sempre ho explica, per haver crescut a Irlanda durant un període conegut com The Travels.
que és aquest moment que va haver-hi molta violència i molta agitació política en general, per diversos motius, però sobretot pel conflicte nacional. En Jonathan diu que els seus records d'infància, per tant, són molt confusos i plens de, i això ho diu ell, plens d'imatges de cotxes bomba i de molta violència, la qual cosa explica que el van fortir molt.
Una infància també determinada per la seva dislèxia severa, que aquí també connectem. Clar, tu connectes fort, també. Fort, connectem fort. I per les llargues temporades que passaven a Ibiza, on hi tenien una casa. I atenció, perquè aquesta no és l'única unió que tindrà el petit Jonathan amb els països catalans. Ja ho veureu. Des d'adolescent es va interessar pel món creatiu, però primer amb la idea de convertir-se en actor. I per això, als 18, se'ns trasllada a Nova York, als Estats Units, per estudiar interpretació.
Ben bé al mig del carrer, ell amb la seva malateta irlandesa a buscar-se la vida. I allà, entre cotxes, llums i gratacels, el petit Jonathan se n'adona que li interessa més el disseny de vestuari que no pas la interpretació. I endut per aquesta idea, es trasllada a Dublin, capital del seu país, on comença a treballar uns grans magatzems, per tant, ja relacionant-se amb la moda de manera més estreta, i poc després es trasllada a Londres, on estudia el London College of Fashion, i es gradua allà.
És l'any 2005.
Han passat 20 anys, Roger, des d'aquesta graduació. Sí, sí, ara he fet algun sopar d'aquells que fas, que tornes a veure els teus antics companys. Tu et vas saltar el teu. Em vaig saltar el meu perquè em van coincidir massa coses i em va saber molt greu, perquè em feia molta gràcia reconèixer persones que havien anat a mi a classe i que feia 20 anys que no ens vèiem. Aquest és el somni de la meva vida. O sigui, jo quan feia dos anys ja que m'havia graduat, amb els meus amics ja volien muntar un sopar o un dinar de retrobament. El que passa que ara jo veig que a la gent no li fa cap mena d'il·lusió.
Perquè costa molt muntar-ho i que tothom pugui. Jo sento que obligo a la gent. Que ningú té putes ganes de trobar-se i que la gent diria la canet de merda ja ens està muntant aquest sopar. Quants anys fa que vas acabar tu batxillerat, per exemple? Batxillerat, 7 anys. Jo crec que fa poc
Ja, és massa recent. És massa recent i la gent encara li fa mandra. Crec que quan fa 20 anys i que no t'has vist és tan bèstia que tothom ho posa a dalt de tot com a prioritat i va anar-hi pràcticament tothom. I fa com aquella... O sigui, la mateixa quantitat d'il·lusió que de mandra, per mi. Estàs d'acord? Jo tenia un petit problema que és... Si m'hi presentava no sabia si havia de ser...
en Roger d'Aleshores, perquè tothom ja tenia molt clar com era jo llavors, o en Karen. Havies de ser en Karen o en Roger? No, em deien... Tenia un sobrenom jo en aquella època. Què era? Em deien Saren. Jo era en Saren. I per què? Saren de què?
A primària, un company de classe va decidir posar-nos sobrenoms i a mi de Carandell, Karen, Karen, Saren. Va dir, el teu serà Saren. I va quallar. I és el que manava aquest noi, eh? I jo fins als 16, 17, 18 anys era un tal Saren. En tot cas... Quina barbaritat la de vides que has tingut.
Clar, i no sabia quin personatge havia d'interpretar de tots els que he tingut. Bé, doncs... Tornem amb el company, en Jonathan. Han passat 20 anys des d'aquesta graduació i des d'aleshores el petit Jonathan ha treballat per Prada, tenint temps de crear la seva marca, col·laborant amb Uniclo, ha passat 11 anys com a director creatiu de l'OEBE i ara despunta Dior.
I Roger, suposo que t'estàs preguntant, més enllà de tot això, que m'importa tres pepinos... No, està bé. Què? Bueno, sí, què més? Per què ens interessa? I sobretot... Ara. Què en sabem de la seva vida sentimental? Bueno, és que la professional no s'entén sense la sentimental, eh, moltes vegades. Totalment. Són dos camins molt lligats, molt estrets, i es van entrecreuant. Doncs atenció, perquè segons el New York Times o Vanity Fair, Jonathan Anderson té parella.
Bé. I no només això, sinó que la parella de Jonathan Anderson és català. Aquí he tornat a connectar. I més que connectaràs, nen. Perquè potser ho coneixes personalment, ja t'ho dic. Què dius? El nòvio català de Jonathan Anderson és ni més ni menys, perquè mira, podria ser de tortosa.
Podria ser de la Franja d'Aragó. També, sí, clar. Vall d'Aran. Cardedeu. Doncs no. El nòvio català de Jonathan Anderson és ni més ni menys que de Matlleu.
No ho sé, jo només volia dibuixar, jo només dibuixava al cantons dels llibres, jo només volia dibuixar. I quan va arribar el moment de triar vaig anar a fer el batxillerat antístic i després tenia clar que no volia estudiar ni il·lustració ni belles arts en aquell moment i em vaig posar... Es diu Pol Anglada i és un dels millors il·lustradors del país, reconegut internacionalment i destacant sobretot pel seu imaginari queer, que amb això el que et vull dir és que hi ha molta il·lustració seva així a un punt explícita sexualment, diguéssim.
El petit Pol ens neix a Manlleu, el 1991, i va viure tota la infància aquesta preciosa vila usonenca de 20.000 habitants. Gran apassionat del dibuix i de la moda des de nen, quan és l'hora d'estudiar el batxillerat, agafa les coses i se'ns planta a Vic a fer l'artístic, que això és un esdeveniment canònic dels gais and gals creatius de pobles de comarques. Sempre hi ha un moment on has d'agafar les teves cosetes, el teu petit estoig, la teva petita carpeta, agafar mica de tren...
i anar a la capital de comarca a estudiar el batxillerat. Després estudia a Londres, també a Milà, ja veieu que de Manlleu al món, i paral·lelament a la seva carrera com a il·lustrador, que ha tingut molt recorregut a xarxes i fora, ha viscut a tot arreu i ha anat treballant a París i a altres llocs, col·laborant amb el Ment, Valenciaga, i atenció, l'OEB. Ai, que ja en passa alguna, a l'OEB. Mm?
Veig que has estat pendent avui, es nota que no hi ha la Marta i si tu no em segueixes el rol... M'haig a concentrar molt perquè no puc desconnectar ni un moment, perquè em vas mirant, a més. Doncs sí, allà evidentment és on es coneixen amb en Jonathan Anderson. L'any 2013 no se sap exactament com va començar la seva història d'amor, concretament, però sí que sabem això, que es van conèixer treballant a l'OEB plegats i que des d'aleshores no s'han desenganxat.
creant una de les parelles més surrealistes per nosaltres i més misterioses del món de la moda. Ens consta que s'estimen molt, que es donen costat en tot, també creativament crec que hi ha un univers molt ric i una comunicació molt potent, i per tant jo crec que podríem afirmar que són una parella de guapos!
Que bé, connectant tots els sentits. Ai, nen, quina meravella. Professionalment, personalment, com a parella. Aquí surten coets d'aquesta història. Jonathan Anderson, el dissenyador més important de la nostra època, té un nòvio català, en Pol Anglada, que aquests dies de Nadal era a Manlleu penjant instastories dels seus avis, que tenen el típic pis promig d'avi ciutadà català, amb mítica cortina d'encaix d'avi i moqueta al terra,
Compartia també, per exemple, imatges d'una il·lustració del Pilarín Vallès i a mi imaginar que en Jonathan Anderson sap qui és la Pilarín, perquè òbviament ho sap perquè veig aquesta història del seu nòvio, doncs a mi això em posa els pèls de punta, Roger, i per mi converteix en Jonathan...
en un català més. Jo estic convençuda que Jonathan Anderson, que a més a més és una persona molt culta en totes les disciplines, li encanta la literatura, estic segura que ha llegit Mercè Rodolera, per exemple. No en tinc cap mena de dubte. I això a mi em fa feliç. És més, jo estic convençut que en Pol l'ha portat a...
A la casa de la Pilarín veiés, que és una cosa que es fa a Vic quan ets adolescent, quan ets petit, anar amb bicicleta fins a la casa de la Pilarín, tocar la porta i si ella hi és i en té ganes, sortia i et feia un dibuix al braç. Quina meravella. I t'anaves amb un tatuatge de la Pilarín. Tinc ganes que el porti a fer això, que és un clàssic. Una vegada nosaltres vam entrevistar la Pilarín a casa seva i ens va fer aquest tatuatge també. És que és meravellós aquest tatuatge. Aquí al braç. Bé, que com sempre, família, Catalunya és la capital del món.
Molt bé, doncs me l'apunto en Pol Anglada, que jo no el tenia situat al radar, i a partir d'ara, mira, vaig a seguir-ho ja a Instagram. És molt famós. A Instagram també, i el seguireu. Compte que potser teniu algun mutual, eh? Clar, ara es donava a dir, sent de la comarca i tot. Bé, fem una pausa molt breu de 20 segons, i de seguida recuperem una de les grans històries de More Pop de Catalunya.
A Catalunya Ràdio. Que no surti d'aquí. Comença bé el dia amb el nou Activia Kefir. És boníssim. Amb llevats de Kefir i probiòtics naturals. Deliciosament bo per la teva microbiota. Activia. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Com us deia, avui recuperarem una història d'amor pop que té més de 30 anys i que és una de les meves obsessions preferides.
És la història entre en Carles Sabater, el cantant de Sau, i la directora de cinema Laura Jou. Com tothom ja sap a hores d'ara, en Carles va morir quan tenia 36 anys i la Laura en aquell moment era la seva parella. Uns anys més tard, la Laura va tenir un fill.
En aquest film li va posar Rock. Un nom que està extremadament de moda ara, eh? Torna a estar molt de moda. Jo tinc tres col·legues que han tingut nens i aquests tres nens es diuen Rock. Sí, jo crec que a partir del 2000 i alguna cosa, Rock es posa com molt de moda. Molt de moda. I llavors són nois que ara deuen tenir això uns 20 anys, més o menys tots plegats. Li va posar Rock al seu fill. En Rock actualment té 22 anys i ves per on és un músic i productor molt conegut que es fa dir...
Rojo. És que sempre que menciono la història de la Laura Jou i en Carles Sabater, tu, Jul, ets molt pesada. Suposo que explicaràs qui és el fill d'ella, que és molt conegut i jo no el tenia controlat, de veritat. En Rojo és una institució dins del món de la música a l'estat, i no ho dic ni de broma perquè és el típic perfil de tio que ha sabut jugar molt bé la cosa entre el mainstream i el nínxol.
Perquè és veritat que ell fa com una cosa molt especial, té una sonoritat una mica rara pel públic general, no? I tot i així ha aconseguit colar-se a la vida de molta gent que normalment només escolta mainstream. I a mi em sembla una curiositat increïble que la Laura Jou, exparella de Carles Sabater, sigui la mare d'en Rojo. Sobretot perquè tenen la mateixa cara en Roqui, la seva mare. Són ben ben pastats.
absolutament. Més de mig milió de seguidors he vist a Instagram i, clar, em costava molt entendre aquesta música que ell fa. Ja veuràs, puja-la. Que també n'entra el trap, l'hiperpop, he llegit i també el shadowpop, em diuen, i ell té una estètica molt concreta. Ell és molt otaku i realment la gràcia també de la seva sonoritat jo crec que evoluciona molt i que ho ha tocat tot, o sigui, que es mou molt bé en registres diversos, perquè ell tan aviat et fa això com et pots fer de sobte una balada pop més dolça i més clàssica, per entendre.
Per tant, un molt bon músic que sàpiga moure's entre tots els estils. Nens únion, evidentment, com tots. Ell una vegada fa un incestori dient quina curiositat que jo, la Baby Tricks, la Julieta, vam anar al mateix col·le, que no és una curiositat, és senzillament una qüestió de classe. Bé, tornem a la història d'amor entre la Laura, la mare d'en Roc i en Carles Sabaté.
Perquè tot i que han passat molts anys, seguim descobrint nous detalls de com va ser aquella relació. I ara sentirem la Laura parlant fa pocs dies del podcast La xocolata del lloro. Abans, però m'agradaria recordar que hi ha un documental espectacular a 3CAT que es diu No espereu res de mi, que és la vida i sobretot la mort de Carla Sabater. Que fa molt de Nadal, a més a més. Sí, és per recuperar-lo aquests dies.
Llavors, en aquest documental s'explica que la relació entre ells dos va ser una mica conflictiva en el sentit que anaven, tornaven, s'ho deixaven i van estar junts durant molts anys. De fet, la Magda Bonet, periodista i veïnina d'en Carles i la mateixa Laura Jou en parlaven en el documental. Creien la primera norma que era que als concerts hi podien haver les nòvies però no podien entrar a camerins.
Les regles eren, nosaltres som nosaltres, nosaltres anem primer, les nòvies no poden participar de res del que fem com a grup. I així nosaltres tenim la llibertat per fer el que volem quan anem de gira, quan anem a hotels o quan celebrem un concert.
Ells tenien com a feina ser estrelles del rock. I en el documental Pep Sala diu... Pep Sala diu en el documental... Els banquers els acompanyen les seves nòvies cada dia al banc? Eh que no? Doncs a nosaltres tampoc anar als concerts perquè teníem feina. Clar que la feina era fer entrar noies als camerius. A mi em sembla legítim no voler això. Les nostres parelles tampoc en tenim, però no ens acompanyen aquí a la ràdio cada dia. Vull dir que la norma base està bé, però és veritat...
que en general la història d'amor de Carles Sabaté i l'Abrejou fa patir moltíssim. Tota l'estona, tota l'estona. I també ve d'una època i d'un moment on això, on la norma aquesta no era per una qüestió moderna de senzillament cada un fa la seva vida, no, no, era una qüestió de posar-se les nenes al caberí, no, no passa res, però és llegíssim i era molt masclista.
Sí, sí, és així i s'explica en el documental. I una inèrcia que hem arrossegat fins als nostres dies bastant, eh? Vull dir, estem parlant de fa 30 anys i de fa 15... I de fa 3. I de fa 3. I de fa 5, també. 3 mesos. Imagina't. La Laura explica ara en aquest nou podcast com van ser els inicis de la relació amb en Carles i també que recorda molt bé el dia que es va enamorar d'ell.
El Carles m'escolleix a mi, no?, en el 87, i jo em deixo portar. Però jo m'enamoro del Carles, de veritat, el 97. Es va morir el 99, no? I l'ombra del Carles va ser molt llarga durant molts anys, no?, perquè tenia molt clar que ningú era com ell, no? Però és que és molt difícil...
que algú sigui com el Carles, es feia estimar molt i a més era guapíssim. Jo recordo que em penjava molt mirant-lo als ulls, ens miràvem als ulls. Ell em deia a mi que jo els tenia més macos que ells. I jo deien, és impossible, Carles, és que tu tens els ulls més macos de tot el món, sencera, et perdies molt amb els seus ulls. A molt temps m'has anat cap i van anar a ser tota la que vull.
Pensava en algun símil per fer, per comparar en Carles Sabater amb algun personatge de l'actualitat que serveixi per descriure que era una autèntica estrella pop en aquest país. Ell també feia d'actor, feia de... bueno, era el cantant de Sau, era dels tios més guapos de...
de Catalunya. Com si Carlos Cuevas tingués un grup de música. A més a més, de tot el que va cantant i també feia musicals. Per tant, era el tio amb més carisma del país. Per tant, ja us podeu imaginar com es va viure el drama de la seva mort.
Aquesta tarda es practicarà l'autòpsia per saber la causa exacta de la mort de Carles Sabater. Amb el concert d'ahir s'ho començava la desena gira que els havia de portar a més de 30 poblacions catalanes... Això ho explicava el TN de TV3 l'endemà, el 14 de febrer del 99. Va ser una mort que ningú s'esperava i que avui dia la Laura segueix recordant com si fos ahir.
Me'n recordo el que estava somiant. Estava somiant que no trobava les maletes en un aeroport. I van trucar a les 3 de la matinada que el Carles havia tingut un accident que anés corrents a l'hospital de Vilafranca. Que jo em vaig passar tot el viatge resant. Per favor, aguanta, aguanta, aguanta, no et moris. I estava mort, però a mi no m'ho havien dit. Es veu que no ho diuen per telèfon.
Va ser molt dur perquè el vaig voler veure. I és una imatge que... Tenia els ulls oberts i va ser una imatge que la tinc gravada a la meva memòria, no? I ell parlava molt de la mort setmanes abans, no? I si jo morís, què passaria? Tu com estaries? Bé, jo crec que sabia que es moriria.
És inquietant això que explica que les últimes setmanes ell estava parlant de la mort, que era un tema que el preocupava ja de tota la vida, però que els últims dies s'havia accentuat moltíssim. Per acabar, els companys de la xocolata del lloro també li demanen a la Laura si en Carles li va dedicar mai cap cançó. Hi ha alguna cançó de Sau que estigui dedicada a tu? Doncs sí, és la cançó Envia amb un àngel.
Que sigui com tu. És una cançó preciosa. No, perdona, perdona. És la cançó. Per mi és la millor cançó de Sau. Segurament, per mi és molt millor que el boig per tu, eh? Home, a mil vegades és millor. I tenen cançons boníssimes, eh? Però és que aquesta cançó és una delícia. És preciosa. O sigui, se m'està a punt d'esquinçar la pell. M'emociona cada vegada.
M'encanta saber que va parlar Laura Jou perquè jo sempre m'havia preguntat per qui deu anar aquesta cançó, quin nom i cognom deu tenir. Doncs, segons la Laura, és una cançó que en Carles li va escriure a ella. Qui vulgui aprofundir en la vida i l'amor i l'amor de Carles Sabater, hi ha un llibre espectacular d'en Pep Blai que es diu Cor trencat...
la mort i vida de Carles Sabater. Aquest és el títol i us el llegireu en un dia i és fascinant si us motiveu aquesta història tant com a mi. Tu creus que del 1 al 10, Carles Sabater, Sau, etcètera, estaríem parlant d'un top 3 tranquil·lament, no? D'obsessions.
Meves? Sí. Absolutament. Des de fa molts anys, des que la meva àvia, quan jo tenia 8 anys, em va donar un caset que era un disc de Pep Sala i em va dir, és l'altre de Sau. I jo a partir d'aquí entro molt forta amb Pep Sala, vaig cap a Sau, per tant, obsessionat des del 95 amb aquesta gent. Escolta'm...
Ara hi ha nervis per poder fer aquest tema una altra vegada l'any que ve. Bueno, jo sempre busco una excusa per un cop l'any tornar a explicar el mateix, perquè els clàssics s'han d'anar explicant cada any. I això és un clàssic del nostre país. Això és com si hi ha un llegíssim Don Quixot a l'escola, senzillament perquè ja ens ho sabem. Ja ens el van explicar els molins. Doncs no te'n llegeixes. I un cop a l'any escolta Roger Carandella explicant-te la història d'amor de Carles Sabater i Laura Jou. I punt. És que has parlat molt bé, tira el patrocinat.
Quan la tertúlia s'escalpa, nosaltres hi posem la bona salsa. Les salses de Conserves Ferrer són el complement perfecte per donar sabor a cada moment. Conserves Ferrer patrocina aquest espai.
Han vingut les curistes. Marc Andreu i curistes. Molt bona tarda i bones festes. I bon any, nois. Com esteu? A casa el tio va cagar pernil de l'Andreu. A casa meva també. Que no sé quin tracte teniu amb el tio, però ja fa més d'un any que ve. I estem encantats amb el pernil. Fes-ho saber a casa, perquè realment boníssim. Sí, sí. També.
El teu pare va tallar pernil, una mica. El meu pare va estar molt il·lusionat amb el... El vostre tio també va... Ai, que el pernil estarà de moda. Ara m'hi confoix perquè és un regal que ens van portar els reis. Saps aquests regals que fan els reis per avançat? Que arribes un 25... No us ha passat mai que els reis fan un regal per avançat? Ah, no, a casa fem el tio abans i tothom va bastant el...
A mi de vegades els reis se m'han despistat i m'han fet el regal abans. Bueno, a vegades per avançar feina, no? Home, és que tenen una feinada que tot el que puguin fer per avançar, això que es treuen de sobre, eh? A veure, Marc Andreu, venen novetats que m'interessin. Tu què tal? Què has fet aquests dies? Està en família, amics, això que toca. Però vull parlar d'una novetat. Has pogut desconectar o no? Te'n preocupes molt. Necessito temps, una mica de temps. Encara no has pogut desconectar, bé.
No del tot, no passa res, nois. Ara no ens obrirem aquí. Espera't, parlarem del desafió un altre dia. Parlem del desafió. Com estàs? És que està malament de veritat, eh? No, sí, estic malament de veritat. Es preveu un any molt mogut i llavors hi ha molta intensitat a la feina i llavors deixes de cuidar altres aspectes de la teva vida, saps?
Perquè tindrem el teatre, que anem ara al febrer a Vilafranca del Penedès, Girona, etcètera, etcètera, la docució que estem gravant... Ja ho sé tot el que tenim, però vull dir, t'està afectant una mica a nivell personal, eh? Ara parlo seriosament, eh? Sí, una mica, sí. Obre't, obre't. No, vull dir que també hi ha altres parts de la vida que no estan d'en peu, saps? Quines són les parts de la teva vida que t'agradaria regar més, a part de comprar-te l'àmperes pel teu pis, que realment...
comprat i n'he robat una de la meva mare per tenir més làmpades a casa perquè així tu estàs feliç i jo estic feliç també i la geni també feliç la teva mare a veure l'amor sempre està allà per tant et preocupa l'amor si em porta un massatge amb el carret de solter crec perdona t'estàs a punt de demanar la baixa?
Per això? No, no, no, la baixa del carnet de solters. No, no, no. Hi hauria de tenir més cites per donar-me de baixa, però clar. Però treballes massa, no? És a dir, és que tu com no t'enamoris a la feina ho tens molt fotut, nen. Tu creus? Perquè treballem massa, gordi. A partir d'una edat, pel meu entorn,
I pel que he vist, la gent s'enamora a la feina. Feina i amics d'amics, és l'única manera. Perquè, bueno, vas de casa a la feina, vivim en el món que és... Sabeu què vull fer jo aquest any? És la il·lusió de la meva vida. Ho podem fer junts? Un cop al mes vull organitzar un dinar a casa meva. Un cop al mes? De seguida ha passat el mes. No ho dic per tu, eh? I convidar els meus amics més propers, entre evidentment els quals hi sou vosaltres, i que tothom porti sempre un meso diferent. Hòstia, és moníssim!
És boníssim, oi? I crec que aquesta és la típica festa on pot sorgir l'amor. Déu meu, déu meu, déu meu. 12 oportunitats. Un cop al mes no és tant, ara. Jo crec que potser al gener hem de començar. A finals de gener. No, a finals de gener és el meu aniversari, que hi ha un esdeveniment multitudinari cada any. Però aquest tipus de festa me la reservo per...
Per mitjans, ho hem de fer la setmana que ve no l'altra. No, pot ser perquè es va molt apurat i tocaria... Cal ser solter per venir? No, no, perquè a vegades també et dic que... Es prioritza que la gent estigui soltera perquè s'ha de mimar la gent del club de solters com el Marc Andreu, que tenen ganes de desapuntar-s'hi. Però no convidis parelles juntes, eh? No, això no. O sigui, està prohibit portar el teu nòvio, però si, per exemple, la meva amiga Maria porta un amic, pot tenir nòvio aquest amic, però és veritat que et suma i ens ho passarem millor, sap greu si l'amica està solter. Algun emparallat pot estar, però sí que és veritat que...
I hi haurà dins en aquest sopar, tipus la Goico, convidar-la a algun dels sopars. Jo la Goico crec que es podria atabalar tantíssim si li digués quedem per sopar a Cardedeu. No, no, no. Ell és un altre actor. S'ha de saber separar els amics d'un entorn i de l'altre. Escolta'm...
Tens ganes de sentir l'entrevista que ara sentirem? Sí. Per cert, puc dir una cosa abans. És que hi ha molta inquietud pel tema de la docu-sèrie, que rebem molts whatsapps sobre això. Només vull dir-vos que la setmana que ve, cap al mig 14 o així, és que no sé ben bé si ho direm dimarts o dimecres, però donarem tota la informació perquè la gent estigui ja amb conscienciada del que és el que els hi ve, del que no surt d'aquí. I sabrem dia d'emissió, per exemple. Dia d'emissió, quants episodis, quan duren, què passaran els episodis... Jo crec que és important dir-ho, que la setmana que ve ho sabrem tot.
Jo només diré que de tot el primer episodi que hem gravat, a mi només se m'ha demanat una cosa que és si em molesta sortir tirant-me un rot a l'episodi.
Mentre ho editaven t'han demanat si podien posar. Mentre ho editaven ha sorgit el neguit de... Jo em vaig tirar més d'un rot, he de dir, perquè va ser un cap de setmana molt llarg i jo soc molt de rotar. Molt, molt. Però jo sempre he sigut molt de rotar, molt més que de pets, per exemple. El mòmic a Brama es tira moltíssims pets i mai rota. Cada un ho treu però no ho treu. La setmana que més sabem més informació. Vaig dir que sí, que podies sortir a rotar. Aquesta és la realitat. Forma part de tu. Forma part de mi.
Escolta, i si se'm compra, que se'm compri així. No m'està comprant ningú, també t'ho dic. És al·lucinant. Marc Andreu, soc del teu club, que no és el club dels solters, és el club dels que no lliguen. O sigui, comença a ser humiliant.
Busquem nois, per la Juliana i per mi, que ens vinguin a lligar una mica amb nosaltres. Que us lliguin perfectament. Va. Tu, Roger, com que no tens aquest problema, perquè lligas 100, separar... Últimament... Com triomfes, nen, últimament. No tinc problemes en això. Ai, quin bèstil. La setmana passada...
La Juli i en Jaume van quedar amb una persona de qui hem parlat moltíssim en aquest programa. Un més. Perquè ha estat un dels concursants Operació en Triunfo i teníem moltes ganes de parlar amb ell. Llavors, és en Max Navarro. Tu com el vas veure? Et vas sorprendre, ell?
Em va sorprendre molt perquè a mi aquesta positivitat tan desbordant gairebé m'ofega. O sigui, jo de tant en tant un punt de negativitat també l'agraeixo, un punt de mala llet, un punt de malícia, saps? Aquell punt de dir, ai, que m'he assegut amb Lúcifer. Això amb en Max no ho trobaràs. Ell és l'arcàngel Gabriel, o sigui, és la bondat a la terra. I a més li notes que és genui, vull dir que no és performàtic. Ell és genial, és una meravella de nano i em fa molta il·lusió haver pogut xerrar amb ell, de veritat.
Doncs sentirem aquesta conversa que van gravar la Juli i en Jaume. I res, bona nit de reis. Igualment. Com t'has preparat la secció per que sigui una entrevista personal? Bueno, escolta'm. Ja en parlarem un altre dia. Ara per fi estem sols.
Hem recollit els plats i els convidats, ja no sé ni on som. Bon dia, Jaume. Bon dia, com estàs? M'agrada molt aquest format en el que tu i jo som entrevistadores intrèpides. Sí, però és una cita de fet, no? Una mica, i és una cita amb la millor persona amb la que podríem estar, que és en Max Navarra. Ai, molt bona tarda. Què tal? Com a meravelles, tu i jo som com elles, crec que des de fa.
content d'estar al vostre barco. Estem nosaltres, el teu vaixell. Exacte. I no va malament, eh? No donàvem un duro i mira, eh? El teu vaixell va haver-hi un moment dins del concurs que es va ben enfonsat. Vam dir, uau, fins aquí hem arribat, però hem reflotat.
Hem reflotat. Ara en parlarem una mica més també d'aquesta sortida i com està sent en realitat la incorporació al món real i també com a professional. Exacte, sí. Però sí que dintre del concurs has tingut molts moments. Jo tinc la sensació des de fora defensant-te, perquè amb en Jaume t'hem defensat des del primer moment perquè us vau conèixer els càstings. Ets el millor. Sí que donava la sensació de dir, hòstia, aquest nano no ens el poden nominar més. És que al final...
Trobo que és un context amb molta exigència en el que crec que tampoc ningú és la seva millor versió i també estava rodejat de gent amb un talent espectacular. Quan jo vaig entrar i vaig veure de qui estava rodejat et vaig dir
Jo no duraré gaire. No passa res. Però des de la humilitat absoluta, no? I des del respecte absolut també a la meva feina. Llavors vaig dir, mira, doncs tu has d'aprendre, Max, com que aquesta oportunitat és ara, no saps quan durarà. Llavors, centra't en ser coherent amb qui tu ets com a persona, amb els teus valors, amb els teus companys, cosa que...
fa que m'endugui ara uns amics, que això és molt important, i per altra banda sigues coherent tu com artista. És a dir, ets una persona treballadora? Doncs que se't vegi treballar. T'agrada composar? Que se't vegi composar. T'agrada cantar en català? Canta en català.
I ets actor? Doncs no ho amaguis. Llavors estic content perquè una cosa que potser a priori en el concurs podia semblar que anava a la contra, d'alguna forma també m'ha fet diferenciar-me i permetre'm mostrar una personalitat pròpia. I un cop he sortit, veig que aquesta coherència també s'està premiant i estic molt content.
Perquè tu quan et vas presentar als càstings, que a més fa gràcia perquè ja t'havies presentat a altres formats, com per exemple Eufòria. Bueno, me'n recordo que me'n vaig presentar a la primera edició amb uns amics perquè em diuen, ah, mira, aquest talent, anem-hi. Però tampoc no va sortir. Millor. Sí, sí, ara en perspectiva això és el millor que podria haver passat. Però tu amb quina expectativa et presentaves a tots aquests càstings? Aviam, o sigui, partim de la base que jo soc actor.
Llavors, el càsting és el pa de cada dia. És el teu dia a dia. És el teu dia a dia. Jo m'he passat molts anys fent molts càstings, en alguns et diuen que sí, en pocs, en la majoria et diuen que no. A poc a poc també he anat formant-me perquè és molt important i va passar Operació Triomfo sense allò esperar-me.
que de fet anaves a fer el càsting amb un grup d'amics. Clar, que no és la cosa. Jo venia de fer un càsting molt intens per Book of Mormon, en què em vaig quedar a la final, final, final, final per al protagonista, per al Dark Price. Això també fa molta ràbia, eh? Fa ràbia i no, perquè deies, mira, quan arribes fins a aquest punt vol dir que tu funciones.
Però després quan veus la persona que han escollit... Normalment és perquè ho fa millor, coi. Sí, però tens aquest sentiment també de dir que és el que em podria haver passat a mi, saps? O sigui, que quan et quedes tard a les portes... Mira, sí i no... No és fàcil l'enveja, tampoc. A vegades ens apareix... L'enveja és admiració mal gestionada. Efectivament. Normalment. Doncs jo intento gestionar-la el millor que puc i al final crec que no em puc queixar. Estic content que no m'agafessin en aquell musical en aquell moment perquè si no ara no estaríem tenint aquesta conversa.
Per això has estat estrending tòpic del meu trimestre. M'haig salvat el trimestre econòmicament, perquè gràcies a tu he vengut moltíssimes vegades que no sorti d'aquí. Llavors, fins aquí, il·lusió només per part nostra, almenys per part meva. I, de fet, el que no sorti d'aquí també vam destapar, gràcies als nostres oients absolutament sonats, que tu havia sigut una cara també de l'SX3 en un moment donat sortint als beta, que això també després es va malinterpretar per alguns sectors fals. Es va malinterpretar?
Bé, hi havia gent que deia, perquè nosaltres deiem, hòstia, poder la Noemi fins i tot se n'en recordava, perquè no sé si et va fer el càsting que ella, però sí que era la mateixa productora. Home, podria ser que se'n recordava. Si la gent ho va malinterpretar com, ho diré en castellà, perdona-ho, enxufe. Enxufe? És una absoluta tonteria, perquè tu pots fer feina a una mateixa productora i no té res a veure. Però tu ja saps que de vegades el fan d'Oté se li gira una mica la castanya.
Clar, no sé, jo el FanDote que conec és un encant. En el meu cas, com a mínim, la gent que entra en contacte amb mi és maquíssima i gràcies a ells podré treballar. Sí, que no m'hi puc caixar. I el FanDote realment s'ha bolcat moltíssim amb la primera cançó que has publicat després de sortir d'Operació de Riu. Amb estrelles. I el guai és que ha transcendit, jo crec, una mica ja no només a la gent que ha seguit el programa, sinó que a poc a poc també ha arribat a més persones. I crec que és molt guai, perquè al final...
O sigui, ens ho plantegen així. Operació Triomfo és només un vehicle. El que feu vosaltres a partir d'això és la vostra carrera, la vostra responsabilitat i s'ha de deslligar d'alguna forma el programa. Jo estic molt content d'haver tret un tema que digui, bueno, això és el Max, això és la meva personalitat i que...
gent que no hagi seguit tant el programa pugui connectar. Per mi, tenen tot el sentit, aquesta experiència. I ara tu has llançat estrelles i tota la línia de promoció, perquè tu estàs sent molt actiu amb la promoció d'estrelles, fent un munt de rits... Tot això ho estic traient jo. És purament néix de tu, de ser un promotor absolut de la teva pròpia persona. Home, al final, mira, jo crec que la nostra feina, al final, som empresaris. I ningú apostarà per la teva empresa com tu.
Llavors, si tu creus en el que tu estàs fent en el teu art, en aquest cas, doncs t'hi has de posar. I que no s'ha de tenir vergonya de fer promoció d'una cosa, i menys d'una cosa que et fa il·lusió, que t'ha agradat. La Rosalia sempre ho explica, que ella feia molta vergonya, liana, depèn de com, perquè enviava, es veu que espamejava, però a lo bèstia, de dir, veniu al meu concert allò, enviar grups de gent del poble, de gent de l'institut, i que no t'ha de fer cap vergonya, que també és la manera d'arribar. Jo ho he enviat a tots els grups de companys de la universitat, de l'institut del teatre, tot arreu.
que a tota la hora que dius l'Institut del Teatre ja has tornat, perquè durant aquest trimestre que t'hem estat defensant des que no surti, he parlat amb moltíssima gent dels teus entorns, entre les quals alumnes i companys de classe, que m'han dit que si hi ha hagut allà una campanya de recolzament cap a tu... Són molt macacos i a la compeu també... Has tingut temps de tornar-hi o...?
He tornat algun moment perquè tenia alguna reunió amb algun amic també dramaturg per muntar una miqueta el tema de l'àlbum, la línia argumental. Tenim una idea també ara amb les discogràfiques i he pogut trobar-me amb alguns companys i la veritat és que és molt maco perquè veus gent que t'estima i que se n'alegra.
Perquè ara la teva idea de futur, diguéssim, és centrar-te en l'àlbum i en el teu projecte com a artista i com a cantant, però no tant, per exemple, de fer d'actor. O sigui, potser això ho deixaràs una mica de banda o estem tirant cap a tot arreu? Saps què passa? O sigui, el tema de la interpretació no ha marxat enlloc. O sigui, has estat sempre a dins, la porto a dins i la portaré a dins.
Tens a dins un petit teatre. És veritat, sí, és que m'encanta, però perquè, igual que, crec que té a veure una mica també amb la vostra feina, és aquestes ganes de conèixer, d'entendre les altres persones, i al final són codis diferents, però neixen d'aquesta curiositat. És explicar històries, que és el que ens dona sentit com a éssers humans. Totalment. Jo ara mateix...
Tenint en compte la infraestructura que tinc darrere meu, m'estic centrant en treure un bon àlbum, estar content amb el resultat. Seran les cançons de l'Acadèmia, que en vaig fer unes sis completes en sis setmanes i en vaig fer quatre mitges. Una d'elles és un duet amb la Clàudia Arenas. És que jo el record que tinc de tu a l'Acadèmia és assegut en aquella sala del piano de cua, tocant allà cançons. Sí, tu vas implicar moltíssim. Moltíssim, vas treballar el que més. Tira cap al piano.
probablement no ho pots dir, però per casualitat has rebut algun tipus de trucada interessant, de carrer paral·lel, d'algun musical d'aquests. Sí. Sí? El bo és que el Manu Guiget té el teu telèfon, també. El Manu Guiget és el millor. L'estimo molt. És molt maco, la veritat. Parlo amb ell, li passo les cançons que vaig fent, me les va corregint. Diu, això sí, això no, jo... Vale, perfecte.
Tu creus que l'èxit de la cançó, perquè abans ho comentàvem, que no és per comparar, però és veritat que una cançó d'un concursant com tu, que en realitat, encara que nosaltres la tinguem molt present, va sortir a la meitat del concurs. Va sortir a la meitat del concurs, sí. Ben bé al mig. Sí, a l'Equador. És a dir, una cançó així podria haver passat desapercebuda, també per la qüestió lingüística, que és la primera vegada que passa que surt un concursant d'Operació Triomfo. I la primera cançó és en una llengua que no sigui el castellà. Sí.
Que guai, no? És increïble, i podria haver quedat en l'oblito que no se li fes tant de cas, i tot i així és la més escoltada de totes les cançons fins ara que s'han publicat d'aquesta edició. Sí, em sembla que portem 12 dies i ja són més de 450.000 esclips de Spotify. És molt bèstia. És molt fort. Tu esperaves? Et feia cosa quan et vas apostar per això? O sigui, jo sabia que d'alguna forma era un risc també...
Però, per altra banda, és que era coherent. O sigui, jo escric tant en català com en castellà, però aquesta cançó era molt bonica en català i havia de ser en català. I volia que fos la primera. Ja vaig ser jo. I és el que em va dir tothom. O sigui, tothom que havia passat per OT abans, com per exemple la Sílvia Parejo, que és una concursant també d'una tradició,
Em va dir, Max, sigues tu, perquè fer una altra cosa no és sostenible. Però al mateix temps tampoc és tan fàcil ser tu, quan saps que t'estan gravant. Jo penso que tindria unes paranoies. I cada setmana ve algun exconcursant que heu d'aprofitar aquests dos primers anys. Hi ha una pressió quant del que s'espera de tu, d'alguna forma. Tot i ser tu mateix, com que no saps com s'estan llegint les coses de fora...
Pots fer-te moltes olles, per lo bo i per lo dolent, eh? De pensar que tot està en genial, de pensar que tot està en fatal, la gent que tens a fora també pendent... Però què depèn de tu? No vas entrant gaire a paranoia, tu? No, jo em vaig centrar en el que depenia de mi, perquè és que si em poso amb això... Estava ocupat, composant, literal. Estava fent estrelles. No, però perquè dic, què depèn de mi? Depèn de mi? Fer el millor, o sigui, fer el millor que pugui, malgrat els nervis, malgrat la pressió, quan estigui a les gales, fer el millor que pugui...
a nivell personal amb els meus companys, estar allà per ells, no competir, sinó intentar aprendre d'ells i amb ells, i ensenyar qui soc jo. Això és l'únic que depèn de mi. I has parlat més amb el Miki? Vaig veure que ell reaccionava a estrelles. Sí, la veritat és que sento molt de recolzament, no només per part seva, sinó d'altres actors també de l'escena musical catalana, però el Miki està sent molt, molt generós.
També teniu un perfil similar en el sentit que us podeu fer molt de costat perquè ell d'alguna manera també, sortint del mateix format, ha apostat pel català, però també ho ha fet i ha fet una carrera paral·lela a l'Estat. De seguida, quan pensaves en en Max, pensaves en en Miquel. És un referent per mi. És un referent com a artista i també com a persona.
La veritat, perquè crec que per ser un bon professional és molt important ser bona persona. I pels contactes que he tingut ja a nivell presencial, sense càmeres i tot això, poder conèixer-lo una mica millor, la veritat és que m'ha fet admirar-lo encara més. Sí.
Que, de fet, en Miqui, a pesar que tot està molt centralitzat de vegades a Madrid, s'ha mantingut Terrassa, si no recordo malament el que diu, no? Sí, sí, sí. Tu ets de Premià de Mar, la teva idea és quedar-te a premiar o bé a Catalunya, a Barcelona, no ho sé, però la qüestió, la idea de marxar a Madrid és una opció...
O potser només si et donen a la dina el musical a Madrid? A la dina el musical no ho sé, però Dior Van Hansen, si es fes, seria meravellós, la veritat. Jo estic fent campanya i és del que he sortit. Però depèn, és que depèn d'on em porti la vida. Vull dir, al final jo deixar de fer música en català no ho deixaré de fer i llavors Catalunya sempre formarà part del meu recorregut com a artista així. Això no.
És que és lo normal, és lo coherent amb mi. I alhora, al fer també música en castellà i també a l'explorar la façeta com a actor, doncs és probable que això també em porti a altres llocs de l'Estat. Però la veritat és que a Catalunya s'hi viu molt bé.
I ara que parlàvem de Miqui Núñez, que també fa coses a televisió com a presentador o col·laborador o altres sexes triomfitors com la Chenoa. I m'encanta la vostra feina, també. Jo sóc periodista, també, de formació. Em queda quart, que l'acabaré. I que té molt a veure, sobretot si et dediques a l'entreteniment, no tant als informatius, però aquesta feina té molt a veure amb la de sector. D'alguna manera, interpretes, també. Absolutament.
No, i que, penseu que, o sigui, jo amb 10 anys tenia 10 diaris al telèfon i em llegia cada dia el seu txat de Morning Post, el New York Times i el periòdic.
A mi és una cosa que m'ha cridat moltíssim l'atenció, sempre. Per exemple, jo què sé, l'Albert Ohm és un referent per mi absolut. Quan el veia en el convidat, jo deia, jo vull fer això de gran. Al final és aprendre dels altres. Per tant, estaries obert a que et truqués 3CAT o alguna altra plataforma, eh? Sí, home, i tant. Per oferir-te de presentar alguna cosa. És que jo te ho veig perfectament. Una secció musical de teatre, clar que sí. M'encantaria.
Sí, ja es veu que ets carn de trescat. I has dit, perdona, perquè això jo no ho tinc controlat, tu ara tens un àlbum en procés, ja tens sis cançons. No, en tinc més. En tinc deu. I estàs combinant les dues llengües, no? Sí, correcte. I la presència de català i castellà. Tu has tirat d'educació en el lliure, de nen? Esplai, cau. He anat a cau. Veus, és que jo l'he notat quan parlava.
Ah, sí? M'ha semblat que a l'Institut també té una mica de vibe d'educació emocional. Per mi a l'IT va a gent que ja ha anat d'abans a l'esplai. O sigui, per mi és molt difícil que tu puguis pensar d'anar a l'IT si no has anat al cau a l'esplai. Absolutament. Em fa molt complicat d'imaginar. I l'OPF també per mi és molt de nen d'educació en el lliure. Ah, pot ser. Molt. Home, a mi m'han donat molts valors també. I'm never gonna dance again. Guilty feet I got no.
Hi ha dies que estàs una mica fart? Perquè jo, per exemple, el Guillo ja els últims dies deia que el facin fora. Perquè el veia una mica apurat de dir aquest noi també vol estar a casa. Clar, no ho sé en el cas d'en Guillo. És que encara no hem pogut tenir una conversa en profunditat sobre tot això perquè ell ha sortit fa res i llavors està ocupat en el postprograma immediat.
però que tinc moltes ganes de quedar amb ell tranquil·lament però en el meu cas penseu també que crec que vaig marxar en el moment just quantes setmanes duies? 6 setmanes, la meitat literal la meitat del programa és perfecte, l'equador, dignitat i ara ja extronfito per tota la vida o titos, en diem ara
Ah, sí, ara som els Otitos. Doncs Otito per tota la vida. Bueno, és que crec que la gent d'Operación Triunfo no agrada molt, no? Això de Triunfito és com que refugien una mica de concepte. És que clar, no ho sé, depèn d'aquí. A mi, si jo no ho soc, però m'agradaria ser-ho. Sincerament, soc un Triunfito frustrat i jo ho diria, sincerament. Cantes, Jaume? No, jo no canto tanta sort.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Max. Gràcies a vosaltres, ha estat molt a gust. Ha estat l'homàs. Ja ens tornarem a veure, home, clar que sí. Home, esperem que sí. La pròxima que vengui en Pablo Alboran ja que està... Home, a veure si puc... No crec que et pugui portar. T'imagines a la propera amb ell? Seria tan fort. Em faria molta il·lusió que en Tato Refugio... Jo crec que em moro, em moro. Jo m'hauria de prendre alguna cosa. Content, content. No, ja ens tornarem a veure quan tragui l'àlbum i ja parlaré. I tant. Gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.