Bona tarda, us informa Carme Montero.
Dos catalans han mort i dos més han resultat ferits en un accident de cotxe a l'Aràbia Saudita. Segons ha avançat el diari 20 Minutos i ha confirmat Catalunya Ràdio, les víctimes són un home i una dona. Tots quatre feien un viatge de turisme plegats. L'accident s'ha produït a uns 1.000 quilòmetres de Riyad, la capital del país. Els ferits són un home de 67 anys que ha estat greu i una dona de 53 que està lleu. L'ambaixada espanyola a Riyad
Està oferint atenció al consular als afectats i als seus familiars i en contacte amb les autoritats locals. Més notícia, Rosa Pujol. Jaume Colboni guanyaria en claredat les eleccions a Barcelona si es fessin ara i Aliança Catalana es convertiria en la quarta força del consistori segons l'últim baròmetre municipal. El PSC milloraria resultats i guanyaria amb el 12% d'intenció de vot.
Esquerra també pujaria i passaria a ser la segona força, fregant el 8% dels vots. Els comuns, ja sense Ada Colau, perdrien 5 punts i passarien al tercer lloc, i Aliança irrompria l'Ajuntament amb gairebé el 4% dels vots, el que li donaria el quart lloc per davant de Junts, sense Xavier Trias, i sense haver escollit candidat que cauria al cinquè lloc i perdria 10 punts respecte a les últimes municipals.
Israel il·legalitza l'Agència de l'ONU per als Refugiats. L'ONRUA, el Parlament del país ha aprovat una llei que retira la immunitat a l'organització i als seus treballadors en els territoris sota jurisdicció israeliana. L'ONRUA, que tenc gairebé 6 milions de refugiats palestins, ja ha manifestat la seva indignació. El portaveu de l'Agència de les Nacions Unides considera que es tracta d'una mesura il·legal segons el dret internacional i assenyala que cap estat membre de les Nacions Unides pot rebutjar de manera unilateral un dels seus organismes.
Es manté la incògnita sobre l'origen del brot de pesta porcina africana. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, admet que potser no se sabrà mai com va començar el brot, però que els resultats de les proves analítiques presentades avui descarten que el laboratori d'IRTA-Cressa de Cerdanyola del Vallès en sigui el responsable. La seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del Cressa.
Els Mossos multaran a partir de l'1 de gener si no es porta la balisa B16. No hi haurà moratòria de les sancions. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat que ha demanat a la DGT que s'enderrareixi l'aplicació, però que la resposta ha estat que no. El dispositiu lluminós substituirà a partir de dijous els triangles per senyalitzar els accidents.
Mònica Naranjo actuarà el 19 de setembre al recinte de CaixaBank Tarraco Arena.
Les entrades per al concert de la cantant de Figueres s'han posat avui a la venda. El concert forma part de la gira Greatest Hits Concert 2026 de la cantant i també vol celebrar els 30 anys al damunt dels escenaris. El concert repassarà els principals èxits de Mònica Naranjo al llarg de les tres dècades en un espectacle que a banda de la veu de la cantant presenta a la seva banda musical curistes i ballarins. A l'espectacle s'hi podran sentir temes com Sobreviviré, De Sátame, Europa o Pantera en Libertat.
L'Espanyol ha anunciat les mesures de seguretat per al derbi contra el Barça de dissabte que ve i ha alertat els socis i abonats que una infracció podria donar lloc a expulsions i sancions de fins a 650.000 euros. L'Espanyol impedirà l'accés a l'estadi amb qualsevol tipus de símbol identificatiu del Barça, com bufandes o altres peces de roba. A Cornellà, al Prat, s'han instal·lat xarxes de seguretat a les dues porteries sense esmentar en cap moment que sigui per la tornada del porter Joan Garcia.
El Barça-Olmo és dubte encara i Pedri estarà a punt. A l'Espanyol, Poador suma minuts d'entrenament per poder entrar a la convocatòria. A Girona, el marroquí Unaji allargarà la seva estada a la Copa d'Àfrica. Després del Marroc 3-Gàmbia 0, els nord-africans disputaran els vuitens de final. A l'Eurolliga de Bàsquet, avui, 19a jornada, a dos quarts de nou en directe per l'AB de Catalunya Ràdio i 3CAT, Barça-Mónaco, els catalans són quarts. També juga el líder, el Japó el Tel Aviv, a les vuit contra els Alguiris.
I el segon, el València de Pedro Martínez, de dos quarts de nou, contra el partisan de Peña Roja. A l'Eurocup, el Baxi Manresa visita la pista del Japó-El-Jerusalem en públic. Això serà a les 7 del vespre. També hi ha ACB i Lliga Femenina, a les 7 Unicaja-Peña i a un quart de 6 Gran Canària-Uni-Girona. Fins aquí les notícies.
Sergi López, bona tarda. Bona tarda. Saps què passa? Que el meu cercle no és artístic. El meu cercle és més futboler que artístic. Com de la generació Z. Guillem Gisbert, bona tarda. Crec que fa molt de temps que no hi ha un partit sencer. Potser del Mundial. Tot si ets Millennial o Centennial. Irma Farelo. Hola, Irma. Hola, Irma. Hola, Irma. Els partits del Barça, sense narració, la de la... Jo ho poso Catalunya a ràdio. Sí, sí. Home. El tot costa és el teu lloc. Soc un friqui, escolto tot. El tot costa, soc un friqui. Però us escolto bastant a vosaltres.
Em fa molta il·lusió venir, perquè jo us escolto. La Tarda de Catalunya Ràdio amb Judit Pastor.
Aquesta sintonia vol dir que ja tenim aquí l'Albert Martín, estimat com estàs. Estimadíssima, estem molt bé, moltes ganes. Has vingut preparat? A tope. Avui toca ruleta. Sí senyora. A veure què ens toca avui. A veure què, a veure què. A veure, fem la gira.
Història. Avui he tocat història. Molt bé, molt bé. A veure què avui em sorprèn. No, mira, la veritat que fa unes setmanes vaig venir a explicar-vos l'amor del Juan Echevarria, que era aquest senyor vinculat a la missa, etcètera. Club de los empresarios altamente preparados. Veteranos empresarios. Ves, ves. Veteranos empresarios altamente preparados, sí.
No, doncs, escolta'm, hem tingut un descès aquesta setmana, segur que en sou conscients. S'ha mort el Carles Vilarubí. Exacte. Sí, justament avui ha sigut l'enterrament, han acomiadat la família i els amics en aquest funeral, on hem pogut veure moltíssimes personalitats, del món de la política, de l'economia, de la cultura, molta i molta gent acomiadant-se de Carles Vilarubí.
Sí, i això explica una mica la seva trajectòria. En fi, una notícia trista, inesperada, un senyor que tenia 71 anys, que se'l veia, que estava allò bé i desbordant d'energia. Molt actiu, encara. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo Mariona Salles Vilanova.
La CEES organitza la conferència Nutrició per un bon rendiment a la muntanya, que tindrà lloc el 9 de gener a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu, dins del cicle Salut i Muntanya. La sessió anirà a càrrec de Cristina Capella, que explicarà com una alimentació equilibrada i adaptada és la clau per millorar el rendiment físic, preservar la salut i afrontar amb garanties les sortides de la muntanya, tenint en compte les condicions personals i els reptes de cada activitat.
La conferència tindrà una durada aproximada de dues hores, és gratuïta i oberta a tothom i s'adreça tant a persones habituals de la muntanya com a aquelles interessades a millorar el seu benestar a través de la nutrició. Pel que fa a joventut, el Casal de Joves proposa una nova activitat creativa amb el Divendres d'Art, amb una activitat de gravat Do It Yourself, que se celebrarà el 9 de gener a les 7 de la tarda a la Sala Ovidi del mateix equipament.
L'activitat convida a crear estampacions pròpies a partir de recursos reciclats amb l'objectiu de demostrar que és possible fer creacions artístiques utilitzant objectes quotidians i materials que tenim a l'abast. La proposta posa el focus en la creativitat, la sostenibilitat i l'experimentació artística.
El taller és gratuït i és organitzat pel Casal de Joves amb la col·laboració d'una tallerista especialitzada. I per què fa cultura i oci, Sant Just ja ho té tot a punt per celebrar la nit més màgica de l'any. El proper dijous 1 de gener la pista oberta del complex esportiu municipal La Bonaigua es convertirà en l'escenari principal de la revetlla de cap d'any. Una celebració que s'allargarà des de la 1 de la matinada fins a les 6 per donar la benvinguda al 2026.
L'esdeveniment comptarà amb una oferta musical dividida en dues grans franges per tal d'arribar a diferents generacions. La primera part de la nit serà protagonitzada per John Kiep, un DJ i animador que centrarà la seva selecció en grans èxics de les dècades dels 80, 90 i 2000, preparant l'ambient per la segona meitat de la festa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Ai, ai, ai, ai, que ja és dimarts, ja és dimarts, i avui és l'últim programa de la setmana, i compte, últim programa de l'any, últim programa de 2025. Nosaltres ens acomiadem avui, per tant, demà no tindrem refugi. Us sento molt, sé que tindríeu ganes, però jo també he de fer unes petites vacances, també he de preparar aquest sopar de cap d'any. Però va, ens deixem de rotllos, descobrim el menú del dia, perquè avui tanquem l'any per tot lo alt, i anem amb el sumari, va.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem fent un repàs musical de les cançons que ens han acompanyat al llarg d'aquest any. Això ho faré jo mateix. Seguidament, Mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral. I posarem fi amb Cultura al dia, amb la Sara Vitor. Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
L'informe encarregat pel mateix PSOE per analitzar els pagaments en efectiu de la seu de Ferraz conclou que totes les entrades de diners entre els anys 2017 i 2024 tenien origen bancari i que no hi ha indicis de finançament il·legal. L'estudi elaborat per dos experts en dret financer i tributari descarta l'existència de fons no declarats o no traçables i defineix el sistema de caixa com coherent, tancat i verificable.
Segons el document, la major part de l'efectiu provenia de reposicions bancàries per un total de més de 940.000 euros, destinades a cobrir despeses ordinàries. També s'hi detecten ingressos puntuals i de baixa quantia, com vendes de merchandatge o premis de loteria.
Pel que fa a les sortides es tracta principalment de reemborsaments de despeses habituals com àpats o transports. Tot i això, l'informe assenyala algunes factures que podrien considerar-se excessives i que seran revisades en una segona fase. Entre aquestes hi ha àpats passats al partit com a despeses de treball amb imports elevats com un menú de més de 330 euros en una marisqueria de Madrid, un altre de prop de 200 euros a l'Anda de Duero
o un menú concertat individual de més de 160 euros. Paral·lelament, l'Audiència Nacional ha obert una peça separada per investigar aquests pagaments en metàl·lic.
El virus de la pesta porcina africana detectat als sanglars no coincideix amb el que es treballava al laboratori de l'IRTA Cressa a l'UAB. Així ho ha dictaminat l'informe de seqüenciació genètica elaborat per l'Institut de Recerca en Biomedicina. De les 19 mostres del Cressa s'han analitzat 17 i cap coincideix amb les de les primeres sanglars morts a Cerdanyola de Vallès. Ho ha explicat aquest matí el conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, que ha demanat prudència perquè els resultats encara no són definitius.
Segons la informació que tenim avui, i això és el que els hi traslladem avui, pendent de confirmació oficial del Ministeri, la seqüenciació genètica de l'IRB ens diu que no coincideixen les mostres de senglar amb les mostres dels laboratoris que tenim i del CRESA. 17 de les 19 mostres en les quals s'estava treballant el CRESA s'han analitzat i per tant avui compareixem per dir que no hi ha aquesta coincidència.
L'IRB apunta que podria tractar-se d'una nova variant del virus, encara no descrita. Però recorda que la conclusió final l'ha d'emetre al laboratori de referència europeu, que es troba a Madrid. El govern enviarà ara tota la documentació al Ministeri d'Agricultura. Mentrestant, s'han confirmat dos nous casos de pesta porcina que eleven al total a 29 tots els senglars, sense afectació a granges, recordem. El sector porcí calcula pèrdues d'uns 70 milions d'euros en el primer mes de brot.
La inflació es modera lleugerament al desembre. Segons la dada avançada de l'Institut Nacional d'Estadística, l'IPC se situa en el 2,9% al conjunt de l'Estat, una dècima menys que el novembre. Aquesta moderació s'explica sobretot per la baixada dels carburants i per l'encariment més moderat de l'oci i la cultura. En canvi, els preus dels aliments i les begudes han pujat més que el desembre de l'any passat.
Amb aquestes dates, la inflació mitjana del 2025 tanca en el 2,7%, una dècima per sota de la del 2024. Pel que fa a la inflació subjacent, se situa en el 2,6% al desembre i en una mitjana anual del 2,3%, una xifra que s'acosta a l'objectiu del Banc Central Europeu.
Donald Trump s'ha compromès a donar suport a Israel per atacar l'Iran si aquest reprèn el seu programa nuclear. El president dels Estats Units ho ha deixat clar després de reunir-se amb el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. Trump ha advertit que no permetrà que l'Iran arrearmi i ha assegurat que si ho fa hi haurà conseqüències militars.
El mandatari nord-americà ha elogiat el lideratge de l'Israèlia i ha afirmat que Israel compleix al 100% els compromisos de pau. Netanyahu, per la seva banda, ha anunciat que concedirà a Donald Trump el Premi Nacional d'Israel. Un dels altres punts claus ha estat Gaza. Trump ha reiterat que jamás s'ha de desarmar i ha advertit que si no ho fa en un termini curt haurà de pagar-ne les conseqüències.
Alhora, ha evitat crítica a Israel, tot i que l'ofensiva continua i Tel Aviv no preveu retirar-se de gran part del territori ocupat de la franja de Gaza. Pel que faci Jordània, Trump ha admès els desacords amb Netanyahu, mentre que sobre Síria i el Líban ha expressat confiança en que Israel mantingui la seva estratègia de seguretat amb el suport dels Estats Units.
El reconeixement d'Israel a Somalilàndia ha sacsejat la diplomàcia internacional i ja ha arribat al Consell de Seguretat de l'ONU. Israel s'ha convertit en el primer país a reconèixer aquest territori separatista que va declarar la seva independència de Somàlia el 1991 i que des d'aleshores funciona de facto com un estat no reconegut.
La decisió del govern de Benjamin Netanyahu ha generat una alleu de condemnes, sobretot a la banya d'Àfrica i a l'Orient Mitjà, per les seves implicacions polítiques i militars. Somalilàndia té accés al Mar Roig i estova a prop de Yemen, controlat pels rebels hutís, aliats de l'Iran i, per tant, enemics d'Israel.
I això és un fet clau en el context de rivalitat entre Teheran i Israel. Segons analistes, el reconeixement respon a interessos estratègics israelians, especialment en matèria d'intel·ligència i seguretat davant els atacs amb drons i missils procedents de Yemen.
Tot i això, Israel no ha revelat quines contrapartides ha ofert a Somalilàndia. La reacció internacional ha estat majoritàriament crítica. 21 països han contaminat la decisió en un comunicat conjunt alertant de greus riscos per a l'estabilitat regional i acusant Israel de vulnerar el dret internacional. En canvi, la Unió Europea s'ha limitat a reafirmar el suport a la unitat territorial de Somàlia.
Ara anem amb la informació de Sant Just, anem als titulars municipals. Més protecció i control per als animals de companyia al municipi. La nova ordenança endureix les obligacions dels propietaris i regula la identificació, el benestar i la venda d'animals.
Nutrició per un bon rendiment a la muntanya és la conferència de les CES a l'Ateneu. La xerrada a càrrec de Cristina Capella abordarà com adaptar l'alimentació als reptes físics de les sortides a la muntanya. L'art d'art gravat es reinventa amb materials reciclats al Casal de Joves. Una nova sessió dels divendres d'art proposa un taller creatiu i gratuït per gravar di a la sala UBIDI.
I ara sí, ara ens toca ritmar, ara toquen els esports.
El Barça va fer i el seu clàssic entrenament a portes obertes el Johan Cruyff previ al derbi contra l'Espanyol el 3 de gener. Un total de 5.530 aficionats, sobretot famílies i nens, van omplir les grades amb un ambient festiu. La sessió ha deixat sorpreses destacades, com la presència de Ronald Araujo, que s'ha reincorporat després de setmanes al marge.
per una baixa indefinida per salut mental i també de Pedri, que ja està totalment recuperat. També es va mostrar Gabi, que va passar per saludar l'afició, tot i seguir amb recuperació. La Minyamal va ser el jugador més aclamat en una jornada marcada per l'optimisme abans del derbi de divendres.
I el Barça de basquet afronta aquesta nit el Palau Blaugrana, l'últim partit del 2025, contra el Mónaco a dos quarts de nou. El tècnic Xavi Pasqual alerta de les dificultats, especialment per les baixes i la qualitat del rival, liderat per Mike James i amb jugadors com Mirotic en passat Blaugrana, Okobo o Nedovic.
I l'Atlético de Madrid s'ha proclamat campió de la Liga Futures, després de guanyar per 1-0 al Villarreal a la final amb un gol de Jaime Carnicero al minut 12. El porter Íñigo Azorell va tornar a ser clau per aturar les ocasions dels gruguets. Viti va ser escollit millor jugador del torneig, mentre que Hugo Fernández del Real Madrid va ser el màxim golejador d'aquesta competició infantil.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui per acabar l'any vull posar-vos una cançó que és un crit a l'alegria, a viure intensament i sobretot és una crida a agrair a tota la gent que ens envolta i que ens estima i també a valorar aquest regal que tots tenim que es diu vida. Una cançó que parla de tot allò que rebem dels altres sense adonar-nos de l'efecte, la companyia, les paraules justes en aquell moment adequat.
No parla de grans gestes, sinó de petits regals quotidians que donen sentit a la vida. El missatge és clar i molt directe, donar les gràcies, agrair, reconèixer que no ho fem tots sols i que som el resultat del que ens envolta i de les persones que ens acompanyen. La cançó transmet pau, serenitat i una mirada molt positiva, fins i tot en moments difícils. És una invitació a valorar el present, a viure amb els peus a terra i sobretot amb el cor obert.
No hi ha dramatisme, ni retrets, ni por. Hi ha acceptació. Per tant, hi ha vida. I sobretot, hi ha un missatge universal que tots podem fer nostre. Agrair el que tenim abans que sigui massa tard. Aquest tema va ser creat per un artista que sempre va destacar per la seva honestedat i sensibilitat. En aquest cas, la peça va ser escrita en un moment molt delicat de la seva vida, quan ja era conscient que el seu temps s'esgotava. Lluny de la tristesa, ens va fer aquest regal de vitalitat.
Com sempre us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir el 23 de maig del 2020. És l'última cançó d'un grup llegendari aquí a Espanya. Al videoclip veiem l'artista, molt canviat per l'enfermetat que el maltractava, però amb un somriure d'orella a orella.
I és un somriure veritablement incomanable. Jo crec que avui és molt fàcil, així que va, sense més dilació, us deixo amb aquesta cançó que és Eso que tú me das de Jarabe de Palo. Eso que tú me das es mucho más de lo que
Gràcies per estar, per tu amistà i tu companyia, eres lo
lo mejor que me ha dado la vida Por todo lo que recibí estar aquí vale la pena Gracias a ti seguí remando contra la marea Por todo lo que recibí ahora sé que no estoy solo
Así que gracias por estar, por tu amistad y tu compañía, eres lo mejor que me ha dado.
Por tu calidad, por tu alegría Me ayudaste a remontar A superarme día a día Todo te lo voy a dar Fuiste mi mejor medicina Todo te lo daré Sea lo que sea lo que pidas Y eso que tú me das
Es mucho más, es mucho más de lo que nunca he pedido. Todo lo que me das es mucho más, es mucho más de lo que nunca he merecido.
Una cançó realment espectacular i que a mi, sincerament, em posa els pèls de punta, perquè aquest testimoni de Pau Donés és molt i molt i molt valuós. Gràcies per tot, Pau. I ara, ara sí, passem a la ferida. Ai, a la ferida. Passem a l'efemèrida del dia, va.
Avui, 30 de desembre, celebrem els 41 anys d'un dels grans referents de l'esport i de la vida, l'Hebron James. Però més enllà dels títols, els premis o els rècords, el que fa de l'Hebron James una veritable icona és la seva dedicació absoluta per la seva passió i la seva lluita constant per ser el millor. L'Hebron és l'exemple que l'èxit no arriba per casualitat. Amb la seva trajectòria ens recorda que res cau del cel, sinó que tot el que podem aconseguir ens ho hem de guanyar.
que cal treballar cada dia amb disciplina, amb esforç i amb compromís. No és només un atleta excepcional, sinó un exemple de perseverança i constància. Algú que no s'ha deixat aturar per les dificultats ni pel que els altres pensaven. La seva filosofia de vida és una lliçó que tots podríem aplicar. M'agradaria quedar-me amb una de les seves grans frases perquè crec que és una lliçó espectacular.
No tinguis por al fracàs, és l'única manera de triomfar. Cada derrota, cada error, cada moment difícil, és una oportunitat per créixer i superar-se, per aprendre de l'errat i millorar. Aquesta actitud no només l'ha fet destacar al bàsquet, sinó que també l'ha convertit en un model inspirador, dins i fora de les pistes, per als joves i adults que busquen convertir els seus somnis en realitat. L'Ebron James és, per tant, a més d'un esportista, és un símbol de compromís, de passió i de superació constant.
La seva història ens recorda que l'èxit no depèn només del talent, sinó de la voluntat de donar-ho tot dia rere dia i de no rendir-se mai davant dels obstacles i de les adversitats. Avui celebrem els 41 anys de l'Ebron James amb admiració i inspiració i recordant que si treballes amb passió, valentia i constància, el futur és a les teves mans.
I ara fem una secció especial, una secció musical, on repassarem les grans cançons que ens han acompanyat al llarg d'aquest any.
Un any 2025 diferent per a cadascú, però per a mi personalment un molt bon any, de canvis, molts canvis, però també d'un aprenentatge total, i crec que això és el que més destaco del meu any, tot el que he après. He après de la vida, gestionant situacions dures i una mica difícils, però també he après a gaudir de cada moment, esperant el meu temps al màxim per estar amb la meva gent i gaudir de la vida. També he après molt amb la meva professió, vaig tenir l'oportunitat de treballar a Catalunya Ràdio,
on en 4 mesos vaig aprendre tant que ni jo mateix m'ho puc creure a vegades. A més, també vaig corroborar que això del periodisme és la meva gran sort, la meva passió i la meva vocació. I després de l'estiu va arribar Ràdio d'Esvern, la que ja és casa meva, amb una oportunitat que ni jo mateix em creia al principi.
tenir el meu propi programa de ràdio amb 22 anys. I el camí per ara és preciós, i el que us deia abans, un camí on estic aprenent moltíssim. Jo ho tinc clar, i venir dia rere dia a aquesta casa i posar-me darrere d'aquest micròfon és, sense cap dubte, la meva gran sort d'aquest any.
Com fa Pau Donés a la seva cançó, a mi ara només em queda agrair. A qui ha confiat en mi, a qui m'ha ensenyat, i a qui ho continua fent, a qui m'estima, a qui em valora, i sobretot, a mi mateix. Per haver lluitat durant tants anys per estar on estic ara, per no haver dubtat de mi, i per seguir esforçant-me, i per seguir somiant, perquè el que ha de venir encara ens farà tremolar. Gràcies per tot.
Va, ara sí, una mica més de marxa, ens deixem d'aquest o més sentimental, que m'he posat una mica tendre, i després d'aquesta reflexió anem a repassar musicalment aquest any. Comencem pel gener i ho fem amb Devi tirar-me's fotos de Bad Bunny, la cançó que dona nom a l'àlbum que va treure Bad Bunny el 5 de gener de 2025. Va, anem amb Devi tirar-me's fotos, aquest excitàs que ens ha acompanyat al llarg d'aquest any.
Otros once bonitas que veo en San Juan. Disfrutando de todas esas cosas que extrañan los que se van. Disfrutando de noches de esas que ya no se dan. Que ya no se dan. Pero queriendo volver a la última vez.
Y a los ojos te miré Y contarte las cosas que no te conté Y tirarte las fotos que no te tiré Ey, tengo el pecho pelado, me di una mata El corazón dándome pata Dime, baby, ¿dónde tú estás? Pa' llegarle con Roro, Julito, Cristal Roy, Edgar, Seba, Oscar, Darnell y Big J tocando bota Hoy la calle la dejamos esbarata
Doncs això és David Hermes Fotos de Bad Bunny i sincerament quina cançó tan espectacular però passem al mes de febrer perquè el mes de febrer encara continuava sonant molt un tal Quevedo que a l'octubre va tereure el seu disc Buenas Noches i ara us deixo amb aquesta cançó que durant el febrer jo almenys la vaig tenir molt present i és Buenas Noches de Quevedo la cançó que dona nom a l'àlbum va escoltem-la
En un piso 21, en la ciudad donde nunca sale el sol. Ayer Toronto, mañana Nueva York. Ya son 6 meses haciendo el disco que te prometí que te haría. Buenas noches te escribo aunque sé que la isla ya te diga. Ya sabes que nunca duermo, mami.
A ver si la llamo y me cuentas cómo están Laura y Sofía. ¿Y tú qué tal a la uni? Si no pregunto ni me entero de qué este año termina psicología. La echo en falta, volando solo siempre me encuentro alguna avería. Me salen nuevas manías, se me hacen eternos los días.
Doncs això és Buenas noches de Quevedo, que per mi és el gran acompanyant, és la meva banda sonora de la meva vida pràcticament. Però va, passem al mes de març i amb un dels grans èxits d'aquest any, tot i que aquesta cançó que escoltarem ara va sortir el 2024, l'octubre de 2024, però és que ha estat la cançó més escoltada mundialment aquest any 2025 i és APT de Bruno Mars i Rosé.
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs això és APT, la cançó més escoltada mundialment d'aquest 2025, brutal. Però va, marxem al mes d'abril. I què passava al mes d'abril? Doncs que sortia un dels temes que més ha sonat aquest any en la llengua hispano-parlant, en la llengua espanyola, i és una cançó de Billy. Bé, Billy no, vele, es deu dir pronunciar. És una de les grans revelacions d'aquest any, aquest artista, i ho feia el d'abril amb aquesta cançó, ens donava aquesta cançó que ens ha donat molt de sí. La plena.
Eres la niña en mis ojos, tú Eres todo lo que quiero yo Una cerveza pa' calmar la sed, no Mejor ser besado por su boquita, amor Las tentaciones así como tú Perecen pecados como yo Ay, si tú quieres solo dale al ojo Tú sabes que no vas a decir que no Ay, tienes la magia tu sitio
Desde que vi tu cara me enamoro de ti todo el que tú tienes, no sé qué Siento que te pasa lo mismo cuando te miro, ¿qué dices? Si nos parchamos a ver el amanecer Quiero hacerte todo, quiero que tú seas mi toa Te digo sobre el off y luego viene y me lo soa Vamos a vernos luego Si no te gusta el infierno, ¿por qué vienes al diablo y lo embojo? Vaya parcerita, país, yo costeño coleto
Se sabe que tú eres puro veneno. Ay, tienes la magia, tú sí tienes una vainilla.
Doncs això ha estat la plena de Beli, Beli, Beli, no sé com es diu, no ho sé com es diu, la veritat, abans li he dit Beli, Beli segur que no es diu. Però va, passem el mes de maig, i el mes de maig sortia Porta-te bien, de Marc, un dels artistes que més ha escoltat aquest any. Anem a apretar-me's. ¿Quieres apretar? ¿Quieres apretar?
Tienes que apretar más. Los pasé un par de meses con un nombre impronunciable y un par de traumas. ¿Qué pasó? No fue así. Estoy mejor. Pero casi me matas. Están buscando explicaciones raras. Brother, de verdad vengo de nada. Tienes que apretar. Tienen que apretar.
Soy el que la tiene y la sé avisar, desde abajo como un uppercut, desde abajo como tu jeva, euros, dólares y tirans, grito bingo al acabar la vuelta, mi hermanito no me nota cerca, mi piba no me nota cerca. Estoy pensando en si me renta, estoy pensando en si me renta y no, reflexion menos de la cuenta, esto lo tenía ya desde menor.
Todos quieren un verso del Golden Boy Ella, ella quiere un beso del Golden Boy Se lo cobro hoy y lo gasto hoy Tienes capital, keep going No le tengo aprecio al money Quítame la tarjeta del móvil Es inversión si lo gasto en homies Es inversión si lo gasto en mi shorty
Gràcies.
Doncs això és Marc i és un dels grans descobriments meus d'aquest any i la veritat és que és un artista espectacular i m'agrada moltíssim. Però va, ara passem al mes de juny, mes de juny on l'estiu ja comença a sortir una miqueta, ja comencem a veure una mica l'estiuet i quina cançó va sortir? Doncs tu vas sin de Railsby que més estiuenca no pot ser.
Vente y no te quites que tú vas así. Me dijo un man que tú eres mi señora. Se la tiró de que sí y ahora le toca que sí. No tengo miedo si te tengo enfrente. Tirando labias que yo voy pa'lante. Si yo sé que te la sabes toda. Siempre me salen for you. Yo la quería pa' mí. Mi bebé sí, bebé sí.
A mi me gusta que me tires corazones porque llevo tiempo detrás de ti, yeah. Yo quiero todo, quiero que tú te enamores, baby, yo te quiero solo pa' mí, yeah, yeah. Bebe en la calle, todos saben que necesito
No te quites que tú así Me dijo un man que tú eres mi señora Se la tiro de que sí Y ahora le toca que sí No tengo miedo si te tengo enfrente Tirando labias que yo voy pa'lante Si yo sé que te la sabes toda Siempre me salen for you Yo la quería pa' mí Mi bebé sí, bebé sí
Jo me la pegué pa que baile, me bailo.
Que hago solo más y 17 del 7. Cuando le cogí este miedo a todo lo que me compromete. Pensé que sería feliz estando bien al carete, durmiendo con cualquiera. Y si supiera que llevo un mes igual. Tus fotos con él me sientan fatal.
hasta el amanecer. Uh, la última vez te lo metí porque dijiste que no estabas con él. Fallo en mi hijo por confiar en un infiel. Hola, ya diste a fallar. Qué fácil soy de engañar. Uh, de nuevo esta otra vez. Pero sé que aún así. Caería unas mil veces en tu juego mientras tú sigas queriendo jugar. Te veo en todos lados aunque cambie el lugar. Y claro que vale aus.
Doncs això és Touchat de Quevedo, una de les cançons de l'estiu i també una altra de les cançons que més he escoltat al llarg d'aquest any. Però ara anem a l'agost, a l'agost, ple estiu. I jo crec que hem de parlar ja, d'una vegada per totes, de la cançó de l'estiu a Catalunya, a la fresca dels Figaflaues, que no podia faltar en aquest resum.
Diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso, que tot s'oblida, tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu però me n'adono que no vull Porto massa temps cansada de maravallar-me He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les I si no, i si no, i si no m'estima I si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida
A cagar la via. Roñuneres amunt, Don Chugorri cantem aquí a la fresca.
Som la Coca-Cola i els Mentos, Calipso fusionat amb el Mentor, sempre surt la teva cara quan d'altra cosa m'alimenta.
Ai, els Figaflaues, que quin estiu ens han donat, quina cançó tan, tan i tan divertida, i què ens ho hem passat aquest estiu amb aquestes cançons de Figaflaues. Però va, passem el setembre, tornem una mica a la rutina, i què començava a fer-se viral a les xarxes al setembre? Doncs una cançó de l'últim disc d'Aitana, que es deia Superestrella.
Mi próximo error. Mi próximo error.
Fins demà!
I vosaltres què? Sou una superestrella com l'Aitana o no? Però va, passem a l'octubre i a octubre rebiem una pèssima notícia per part de la fúmiga. La banda del Gira anunciava que el 2026 s'acomiadava per sempre i ens vam fer aquesta cançó per explicar-nos-ho. Gràcies per tant. S'ha acabat perquè sempre s'acaba S'ha acabat perquè ens falta un final S'ha acabat quan encara m'agrada
Encara volíem ballar S'ha acabat perquè el temps no perdona Però dis-me que em perdonaràs S'ha acabat perquè crec que ara és l'hora i s'acaba Perquè hem de tornar Estimat a tu com jo Mai he sabut estimar-me
I ara ens queden les cançons. Per si no vols oblidar-me, dis-me que
Sigues feliç, gràcies per tant. Doncs sí, la fumiga va anunciar que s'acomiadava i ens va deixar a tots una miqueta amb el cor empatitit. Però va, passem el novembre, perquè les notícies no van millorar. I és que el novembre Oques Grasses ens donaven la pitjor notícia possible. Que plegaven també per sempre. Ara, disfrutem de Sort de tu, d'Oques Grasses.
Fins demà!
Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la foscom la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença el dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I em sembla que la sort ha estat nostra de coincidir amb Ocas Grasses, perquè quin grup i quina història, la veritat. I ja hem vist que el seu èxit és espectacular, amb quatre o cinc Estadis Olímpics Lluís Companys que faran.
La veritat és que és espectacular aquest grup, o que és gràcies al grup usonenc que ens ha donat tantes i tantes alegries. Passem el desembre i acabem amb la Rosalia, que no ens la podíem deixar en aquest resum, perquè el novembre va llançar el seu exitós àlbum Lux, i una de les cançons que més he donat a parlar ha estat La Perla. Hola, ladron de paz.
Campo de minas para mi sensibilidad Playboy Un campeón Gasta el dinero que tiene y también el que no Él es tan encantador Estrella de la sin razón Un espejismo Medalla olímpica de oro El más cabrón Tienes el podio
Bona nit.
De la 13-14 no sabe lo que es cotizar. Él es el centro del mundo y ya después todo de más quedará. Por fin vas a terapia, vas a ser psicólogo, taño, psiquiatra. Pero ¿de qué te sirve si siempre mientes más que hablas te hará?
A la deshonestidad No me das pena Quien queda contigo se cena Siempre soy tu invita Si puede vivir en casa ajena El flacandante Tremendo desastre Dirá que no fue él Que fue su rebelde
Doncs això ha estat aquest resum musical d'aquest any 2025 i la veritat que quins demacles, eh? Trobo que ha estat un bon any per la música i ara haurem d'estar pendents amb què ens sorprèn aquest any 2026 que jo us he de dir que tinc certes ganes de començar aquest nou any perquè com us he dit ha sigut un bon any aquest i veurem què tal el pròxim. Així que va, ara ens acomiadem durant res, un minutet i que tocaran.
els bulletins d'informació de Catalunya Ràdio i també els de Sant Just i a les 6 i 8, 6 i 9, 6 i 10, més o menys, tornarem a Mare meva, quin xou, l'última secció de Mare meva aquest any.
Corazones nacional, un terrorista emocional, el mayor desastre mundial. Es una perla, nadie se fía, es una perla, una de mucho cuidado.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Jaume Collboni guanyaria les eleccions a Barcelona si es fessin ara i Aliança Catalana es convertiria en la quarta força de l'Ajuntament per darrere d'Esquerra i els comuns i per davant de Junts. Són dades de l'últim baròmetre municipal que s'ha presentat aquesta tarda. Aliança hi rompria amb gairebé el 4% dels vots i se situaria per davant de Junts sense Xavier Trias i sense haver escollit candidat que cauria al cinquè lloc.
i perdria 10 punts respecte a les últimes municipals. El PP perdria la meitat dels vots i Vox també retrocederia. Més d'un 40% dels ciutadans diuen que no saben a qui votaran o no volen respondre. Laia Bonet és la primera tinenta d'alcaldia de la ciutat. Ens preocupa i ens preocupa molt
que el discurs de l'odi pugui guanyar terreny a Barcelona. I davant d'aquests relats apocalíptics i alarmistes que només busquen generar por als nostres barris, enfrontar veïns i veïnes, no podem fer una altra cosa que seguir dedicant-nos a buscar solucions als problemes que generen aquesta tensió. L'habitatge torna a ser el principal problema dels barcelonins, ho és per al 33% dels ciutadans.
Més notícies, Cèlia Furment. S'endureix el conflicte entre l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units pel suport d'Abu Dhabi als independentistes del sud del Llèmen. Aquest moviment ha conquerit llargues extensions del Llèmen a les últimes setmanes sense trobar resistència. El seu objectiu és el restabliment d'un estat del sud del Llèmen que ja va ser independent entre el 1967 i el 1990.
L'Aràbia Saudita, aliada del Yemen, ha acusat els Emirats d'actuar de manera perillosa per donar suport als independentistes, agrupats en l'anomenat Consell de Transició del Sud, unes acusicions que Abu Dhabi ha negat. Aquest matí els saudites han atacat un port i han destruït armes i vehicles suposadament procedents dels Emirats Árabs Units destinats als independentistes.
Les autoritats saudites han fet un ultimàtum i han donat 24 hores als Emirats perquè abandonessin el país. Hores més tard, els Emirats han anunciat la retirada de les seves forces militars per iniciativa pròpia, han dit i sense reconèixer les pressions saudites.
El Ministeri de Consum exigeix ja set multinacionals que retirin els seus anuncis de pisos turístics a la Palestina ocupada o hi bloquegin l'accés des d'Espanya. Una investigació del govern espanyol ha identificat 138 ofertes que a Espanya estan considerades il·legals. Són anuncis de pisos turístics a Cisjordània i Jerusalem Oriental. D'aument han enviat un requeriment a aquestes empreses, però avisen que, si no els fan cas, prendran mesures. Un decret llei aprovat pel govern espanyol el setembre passat de suport a la població palestina declarava il·lícit aquest tipus de publicitat.
Un estudi de Plataforma per la Llengua revela grans incoherències dels catalonoparlants quan demanen defensar el català en l'àmbit digital, però a la pràctica no configuren els dispositius en aquesta llengua. L'ONG ha impulsat ara la campanya Configura els dispositius en la nostra llengua després de constatar que només dos de cada deu catalans s'esforcen per tenir els seus dispositius en català. Un altre, 20%, ho fa ocasionalment i gairebé el 60% no es preocupen per aquesta qüestió.
El sobiranisme mallorquí es manifesta avui pel centre de Palma enmig de l'ofensiva contra el català del govern de les Illes Balears. Autodeterminació i identitat són els eixos de la marxa organitzada per la plataforma 31 de desembre d'entitats sobiranistes que està a punt de començar a corresponsar a la Palma, Caterina Carman Jaume.
Bona tarda. Amb la solució a l'autodeterminació, els organitzadors equiparen autodeterminació a democràcia per escollir el tipus de societat on es vol viure. Denuncien els etats a la llengua del govern balear, però també a la protecció social. Reiren que el 31 de desembre és la dia de Mallorca perquè va seqüentar el primer va treure el Palma, una data que el Consell de Mallorca de PPVox van fer cau del calendari perquè la trobaven més catalanista.
Els esports, Joan Fito, bona tarda. Bona tarda. L'Espanyol ha anunciat les mesures de seguretat per al derbi contra el Barça dissabte que ve i ha alertat els socis i abonats que una infracció podria donar lloc a expulsions i sancions de fins a 650.000 euros. El club blanc i blau impedirà l'accés...
a l'estadi amb qualsevol tipus de símbol identificatiu del Barça, com bufandes i altres peces de roba. A Cornellà del Prat s'han instal·lat xarxes de seguretat a les dues porteries, sense esmentar en cap moment que sigui per a la tornada del porter Joan Garcia. El Barça, Dani Olmó, és dubta encara i avui ha fet entrenament al marge. En canvi, Pedri estarà a punt. A l'Espanyol Pogado suma minuts d'entrenament.
per poder entrar a la convocatòria. A l'Euroliga de Bàsquet, avui, 19 jornada, a dos quarts de nou, en directe per l'AB de Catalunya Ràdio. I 3CAT, Barça, Mònaco, el Palau, a l'Eurocap, al Paxi Manresa. Visita la pista de la Puel de Jerusalem en públic. El partit començarà a les 7. També a les 7 hi ha Lliga ACB, Unicaja, Penya, i està en joc a la Lliga Femenina, ara mateix al Descans, al Gran Canària, 26, Unigirona, 45.
Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
La CEES organitza la conferència «Nutrició per un bon rendiment a la muntanya», que tindrà lloc el 9 de gener a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu, dins del cicle «Salut i muntanya». La sessió anirà a càrrec de Cristina Capella, que explicarà com una alimentació equilibrada i adaptada és la clau per millorar el rendiment físic, preservar la salut i afrontar amb garanties les sortides de la muntanya, tenint en compte les condicions personals i els reptes de cada activitat.
La conferència tindrà una durada aproximada de dues hores, és gratuïta i oberta a tothom i s'adreça tant a persones habituals de la muntanya com a aquelles interessades a millorar el seu benestar a través de la nutrició. Pel que fa a joventut, el Casal de Joves proposa una nova activitat creativa amb el Divendres d'Art, amb una activitat de gravat Do It Yourself, que se celebrarà el 9 de gener a les 7 de la tarda a la Sala Ovidi del mateix equipament.
L'activitat convida a crear estampacions pròpies a partir de recursos reciclats amb l'objectiu de demostrar que és possible fer creacions artístiques utilitzant objectes quotidians i materials que tenim a l'abast. La proposta posa el focus en la creativitat, la sostenibilitat i l'experimentació artística.
El taller és gratuït i és organitzat pel Casal de Joves amb la col·laboració d'una tallerista especialitzada. I per què fa cultura i oci, Sant Just ja ho té tot a punt per celebrar la nit més màgica de l'any. El proper dijous 1 de gener, la pista oberta del complex Esportiu Municipal Labonaigua es convertirà en l'escenari principal de la revetlla de cap d'any. Una celebració que s'allargarà des de la 1 de la matinada fins a les 6 per donar la benvinguda del 2026.
L'esdeveniment comptarà amb una oferta musical dividida en dues grans franges per tal d'arribar a diferents generacions. La primera part de la nit serà protagonitzada per John Kiep, un DJ i animador que centrarà la seva selecció en grans èxics de les dècades dels 80, 90 i 2000, preparant l'ambient per la segona meitat de la festa. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern.
I això ha estat tot Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet Fins ara I ara sí, arrenquem la segona hora del programa Arrenquem, mare meva, quin xou
Volem el teu peló, ens sembla qui ets, em fa brillar com purpurina. Si és tu, si és jo, ja no podràs dir que no, la teva il·lusió em fa brillar com purpurina.
Doncs Javi, benvingut de nou, avui sense Carles, però amb una nova convidada, no? I tant que sí. Saluda, saluda. Bona tarda. No tinc una veu una mica així, eh? Ja em discompareu. Qui ets? Jo sóc la Cristina.
Molt bé. Cristina. Això què és, un nou mebre de Maremeva? I tant que sí, la Cristinut. Bueno, nou. Cristinut. Nou per nosaltres. I tant que sí, pels oients. Exacte, nou pels oients. Bueno, jo havia sortit per aquí quan la Núria amb la Rambla... Ah, mira, mira. Però del Refugia, Maremeva, quin xou. A més, amb una altra veu, també s'ha de dir, eh?
No pot ser hivern, no pot fer aquestes temperatures. No, no. No ens podem refredar. S'ha de dir que estem tots una miqueta igual, eh? Que si hi ha molts, que si hi ha resfredats, que si no sé què. És terrible. A més, que aquests Nadals, mare meva, que m'està plovent. No sé què està passant. És terrible, terrible. No sé què està passant. Has sigut un Nadal passat per aigua, eh? He agafat tant la bici plovent... I has caigut o no? Aquest any no. Però s'ha mullat. Aquesta vegada no. Vaig caure fa uns mesos, però aquest temps no. No, ja no? Veus?
Ja està bé, ja està bé. Ja està bé, ja està bé, sí, sí. Has après d'anar amb vice i ploment. Home, i tant que sí. No m'agradaria aprendre, però m'he après. A la força. Com moltes coses, que s'aprenen a la força. Oh, i tant que sí. I tant que sí, i tant que sí. Doncs va, avui què farem? Javi o Cristina, què farem? Mira, doncs a mi m'agradaria parlar, per qui no ho sàpiga, la Cristina ha estat fent els pastorets aquí a Sant Just,
I jo volia preguntar-li, Cristina, tu quin paper has tingut dintre dels pastorets en aquesta edició d'aquest any?
És veritat que formem part de coordinació, dic formem perquè som uns quants i llavors ja fa temps que comencem molt abans a teixir els pastorets i després acabem sortint a l'escenari però que va teixit des de dintre això, no? Que no és només sortir a l'escenari.
Llavors, des de coordinació, assajos, una mica ajudant de direcció, que al final ha estat molt repartit...
i vestuar i... Per tant, podem dir que gairebé el que menys has fet és actuar, no? Ostres, no, eh? No, no, també aquest any sí. Aquest any sí. L'any passat sí que vaig fer dues frases al final, però l'any passat també és veritat que va haver-hi un canvi més gent que va decidir que ja havia arribat al seu final...
Com a coordinació i llavors ens vam trobar una mica que la coordinació ens va xuclar molt més del que esperàvem i vaig actuar molt poquet, molt poquet. I aquest any hem fet de tot. Molt bé. La senyora Crota. Una de les senyores Crota.
que, com deia el Joan Esmerats, no són hermanes, són lesbianes. Aquest any tenia un nou format, la família Crotal. Un nou format pel que fa a la família de Pastorets. Queda dir que a mi, t'ho vaig dir ahir, que la vaig veure, m'agrada molt que el Timoni siguin lesbianes, o sigui, té com molt de sentit. A mi m'ha agradat molt. Per mi té molt de sentit.
M'ha agradat molt aquest any. És veritat que aquest any també teníem... Ja va venir la Rosa a parlar-ne, però teníem un nou text i tot ha fet com un canvi...
Important, no? Sí, important des que va començar Pastorets aquí, però ha sigut molt xulo, perquè ha sigut com un nou naixement, no? S'han fet un... Per tant, són uns Pastorets que no tenen res a veure amb els originals. Res a veure. Vamo, res, vull dir, res. Nada, nada, nada. I ha sigut xulo, ha sigut xulo, perquè a més teníem molts fills. Que guai, guai. Per mi ha sigut l'any que més m'ha agradat.
Hem rigut molt... Molt xulo, molt xulo. Tot i que a mi, al principi, em va costar trobar-me en el paper, eh? He de dir que em va costar. Perquè no... O sigui, era tot nou. Un text nou totalment. No sortia la frase de l'est teu enlloc, que sempre sortien els pastorets d'aquí. I, a més a més, teníem escenari...
Tot gran, no hi havia cametes. Bueno, ha sigut xulo, ha sigut molt xulo. Segur que sí. Però t'ha pillat estrany fer de crota l'un altre cop.
Sí, perquè a més, aquest cop teníem fills, tres, que jo l'any que vaig fer de crota a la Matjohana Esmerats no teníem fills, llavors teníem allà tres adolescents en escena que també... I vaig pensar, ostres, com ho farem cabra tot això, no?
Però ha sigut molt xulo. També ens ho hem posat, crec que tots, una mica fàcil. Amb l'Anna, que era l'altra senyora Crota, l'ha sigut molt guai. Un dels fills és la meva filla a la vida real, també. Sí, la Georgina. La Georgina.
I els altres dos nens, que també són molt bonicots. Bé, és que la família de Pastorets és molt bonicota. Sí, i tant. I he de dir, que crec que ho hem de dir, que el tema de direcció pobres amb Matilda pel mig... Sí, és veritat. Han tingut...
Vull dir, crec que tots hem trobat a faltar potser una mica més d'assajos que ens hagués anat bé, però és que ha sigut un esforç perillós. I per tots una mica de... En poc temps s'han fet coses xules. Clar, això és el que també et volia preguntar. En assajos, quant temps heu estat assajant?
És que s'asseja poc, en realitat, perquè... Perquè som molta gent, no? Som molta gent i tenim dos dies d'assaig setmanals. Va començar el setembre? Sí, però clar, el setembre entre que fas lectura, la direcció fa el repartiment, que després consulta una mica amb coordinació, però que bueno, que l'última paraula...
I comences, en realitat hi ha poc assaig. Després ens trobem sempre que hi ha aquest cap de setmana del pont de la Constitució al desembre que ens va fatal aquí al mig. Que molta gent marxa, no? Clar, i llavors són dies que perds.
I de seguida trobes que pim-pam i hi ha l'estrena. Llavors, és una mica... O sigui, et sembla que has de tenir molts assajos i no és veritat. En temps real n'hi ha pocs. Perquè quanta gent n'hi ha involucrada a Pastorets? Ui, tia...
Aquest any em sembla que érem com... Éreu molts. Sí. Éreu molts aquest any. És que jo m'he descomptat una mica, perquè també hi havia el cor aquest any, que a més formava part en escena, que altres vegades el cor estava doncs o a baix, o entrava i sortia, però és que et diré que 28, 29, per allà anem.
Molt bé, molt bé. Més regidoria, que si no sé què... Més regidoria... Clar, no, no, però això és a dir, que involucra en tot, eh? Doncs 30 i alguna cosa. Molta penya, molta gent, molta gent, jo vaig trepar. Sí, sí, gent que després apareix a ajudar-te com a bolets que van molt bé, perquè normalment venen d'una acadèmia de maquillatge ajudar-nos a maquillar i això, i què ha passat? Doncs que també s'han posat malalts, pobres, i ens hem trobat que hi havia dies...
que havíem d'intentar maquillar-nos com a dimonis sabent... Jo justejo. Jo justejo en això. Jo vaig anar l'últim dia perquè la Daniela no hi era. I vaig dir a l'Elisabet, tenia un bolos, tenia feina, li vaig dir...
Elisabet, vols que t'ajudi? Em va dir, sí, sisplau. I vaig anar a maquillar, vaig maquillar... Dimonis. Dimonis, àngels. I àngels. I ja està, tot així. Jo és que tot el que surt del que és base normal i rimel em costa. Jo allà posant-los amb tot de vermell, tot de negre. I replicar, per molta foto que tingui, em costa molt. És molt difícil.
Jo també sóc un negat, amb marts plàstiques i buf, jo no podria. Jo dibuixo com un nen de P3. Jo també, jo també. Jo menys mal que jo això entenia i vaig dir, vinga, boi. O sigui, que bé, que és molt guai. Jo sempre dic que el teatre fa grans famílies i Pastorets és una de les altres famílies que hi havia gent nova aquest any, que no havia actuat mai, que també ha sigut molt xulo...
I Javi, tu algun cop has participat aquí a Pastorets, no? No. És una cosa que tens pendent, diríem. Com a maquillador. Però jo vull veure l'escena. Escena no ha estat mai. Jo he vist els Pastorets, el primer que vaig veure va ser fa 3 anys.
I no he participat cap, cap, ni el d'aquí de Sant Jús, ni el d'Esplugues, que jo soc d'Esplugues, no he participat mai a un pastoreig. El d'aquí dirà, mira, si no tinc res a fer l'any vinent, no prometo nada. Ah, mira. Mira. Exclusiva. Ah, hi queda, eh? Exclusiva, eh? Aquí està gravat, aquí està gravat. Mira, potser un petit camí o un me lo paso bien, si jo està... Clar, és divertit. Ara que és la meva mare, potser... És veritat, és veritat. Una cosa, no? No és veritat. Faria gràcia.
Però mira, com a maquillador vaig dir que va ser un dia i va ser una salvada de cul, però vaig estar molt bé, una gent molt maca i tot superbé. De fet, veus una de les noves la seva mare, que jo, clar, la mare meva sí que hem estat... Sí, perquè mi mare sempre fa tècnica, bueno, ajudant-hi la tècnica de so. I llavors, clar, jo la coneixia aquí, però... Ara ha passat escena, sí, sí. Clar, i llavors... Quina gràcia.
el que es viu és molt comú. I tant, i tant, i tant. Doncs jo volia, Cristina, ara que hem parlat abans que has fet tu de Crotal, jo vull rememorar-me fa 4 anys, perquè a tot això jo conec la Cristina, per mi és, des de fa 4 anys, Cristina Crotal. Ella és Cristina Rubio, però Cristina Crotal dels Pastorets, perquè fa 4 anys estàvem començant els processos de càsting del Desparc de la Primavera que vam fer al Casal de Joves,
I és una obra d'un grup de joves, d'adolescents de 14 anys, que és com que es torna en el moment d'aflorir de la seva sexualitat, la seva adolescència, tot aquest moment. I és tota obra de joves i després hi ha dos personatges que fan dos adults, que és una dona i un home que fan tots els papers, totes les mares, tots els pares, les profes, els profes, ho fan tot.
i era època de Nadal, i van anar a veure els Pastorets el Carles, i va dir, uala, estan fent els Pastorets, i hi ha dos, que eren la Cristina i el Joan Esmerats, que feien de senyor i senyora Crota, li va dir, uala, els hem de fer un càsting, tal, no sé què, van fer el càsting, i van fer el despertar, i deies, i gràcies a Pastorets, Cristina ha d'estar aquí,
Cristina Crotal és Cristina Crotal. Cristina Crotal ara vindrà a la ràbia, per mi és ella. Per mi és Cristina Crotal des de fa 4 anys i ho seguirà sent sempre. I em fa molta gràcia que ha fet d'ara dels pastorets la cosa que ha lligat els projectes. I que ara tornes a ser Crotal... De fet, va ser aquells Crotal que, a més, el càsting era just després, un 27 o un 28 de desembre...
que havíem memoritzat molt text perquè en aquells cròtals també havíem memoritzat molt text i vaig pensar jo no seré capaç de memoritzar-me ara la carta i vaig anar i els vaig dir mireu, sé la primera he de fer 5 funcions i la resta si no us sap greu la llegirem i va ser molt guai va ser un projecte molt guai al despertar la veritat és que sí
Sí, però al final d'una cosa que la veu anar en escena i la veu voler com dir, ostres, ens ha agradat. I a més, com va anar, no? Perquè clar, et trobes amb tot de gent que, a Pastorets vulguis que no, ens coneixíem. Us coneixíem entre tots. I ens trobàvem que eren nois. La Daniela sí que sabíem qui eren, les bessones. Daniela, la Elie i la Meri. Perdó, la Elie i la Meri. Veus, jo soc la Cristina Crotal i per mi són les bessones tota la vida.
Llavors era conèixer un grup que són superbonics, ja ho saben que són els meus bonics, que me'ls estimo molt. I a partir d'aquí fins ara. Fins ara, altres projectes i no només projectes, ja som com una altra petita família. Que guai, que guai.
Amb les nostres coses també. Home, a totes les famílies hi ha coses, eh? Sí, sempre ens cridem i ens tirem cadires. No, és mentira. Algun cop sé que ens cridem. Algun cop, algun cop. Però bé, bé. Després es recondueix. Oh, i tant que sí, és el que s'ha de fer, és el que s'ha de fer. La vida és això. Oh, i tant, i tant. Molt bé, molt bé, i tant que sí. Doncs, Javi, no sé si vols passar directament a la programació cultural o queda alguna cosa per tocar?
Doncs jo no tinc res més a dir. Tu vols dir alguna cosa més, Cristina? No, podem passar. Jo he de dir que no he fet tots els deures de la programació cultural, però una mica. No passa res. Per què estem, Cristina? Doncs mira, feia temps que la tinc apuntada a la llista per recomanar-la, que no trobàvem el temps el Carles i jo, perquè és el 26 de desembre que s'estrena i la tenia sempre pendent el document.
I és, observin aquells fills de puta que s'estrena al Maldà, que es va estrenar al Maldà el 26 de desembre i estan fins al 1 de febrer. És una comèdia que podeu tenir per uns 16 euros amb opció de descomptes i que dura una hora, bueno una hora no, quasi dues hores.
Observen aquells fills de puta tracta sobre un president d'un club de futbol, diuen que és un dels més importants del país, jo crec que fa referència al Barnaveu, que li demana al president del govern la petició de fer que els dofins siguin animals de companyia.
Això és com amb el que comença. I no sé molt bé com ho lliguen. Em genera molta curiositat amb el fet de dir qui realment és qui té el poder en aquesta societat, si nosaltres som els que escollim, si són ells, si no sé què, si no sé què. He de dir que a mi em genera molta intriga, això, perquè no ho entenc.
Però m'ha petat fer. Que es puguin lligar aquestes coses, no? Ah, i tant que sí. No sé com és l'arrel on va parar, però em genera inquietat. Té una pinta... Curiosa. Curiosa, sí. Curiosa, sí. Si més no, és una obra de comèdia, està molt bé, un preu molt assequible. Trobo que està molt.
A més és això, no? Em sembla una comèdia però amb una forta crítica social que també a vegades és interessant, eh? Sí, sí, sí. Que també surts del teatre pensant, no? I reflexionant. No, tant, oi tant, que sigui parlar sobre la corrupció, que tan normalitzada està, no? Molt bé, molt bé.
Tot així hi ha presidents de coses. Política i futbol. Política i futbol. Doncs uns temes per això una mica. Sí, de mica. Tenen cosa, tenen taca. Donen molt de si, segur. Dos temes centrals de la vida. Exacte, de la vida. Ostres. Sí, sí, sí. I avui en dia... Bullint. Estan bullint.
Després tenim, que el Carles i jo tenim moltes ganes d'anar a veure, la Cristina també, que ho hem parlat abans d'entrar. Avui no ploraré de l'Estè de Teatre, el Teatre Goya, un altre blanc català, que es basten el 18 de desembre i estan fins al 22 de febrer. Ells ho cataloguen com una tragicomèdia, entre 26-29 euros i és una durada d'una hora i mitja. No, sí, una hora i mitja.
A mi, per llegir la sinopsi i tot, ho parlava amb la Cristina, no sé si algun dels oients ho ha vist o ha sentit a parlar, d'una obra del dramaturg Chekhov, Tres germanes, que es va fer al... Ai, ara no surto, m'ho hem parlat abans.
A la Villarroel, que va ser una producció molt marcada perquè vam fer, el que no ho hagi vist, la Villarroel és un teatre a dues bandes amb grades i el centre està a l'escenari com a baix.
i el que van fer va ser com una mena de peixera. O sigui, hi havia un vidre al que separava la primera fila dels actors i tot l'escenari. Hi havia un moment que plovia a dins... Bueno, avui no ploraré, tracta d'una història de tres germanes, d'una la qual surt d'un psiquiàtric, si m'equivoco, i es reuneix amb les seves altres dues germanes, un sopar, i és com que treuen tota la merda. I és que jo, no per avallar jurídic, és com... Em recorda molt a Tres Germanes, a Tschehoff. I que té...
que té una pinta bona. Aquesta noia té una necessitat de rebeldia. A més, els actors que veig que la fan són actors importants, Carme Plà, Jordi Rico... Sí, sí, sí. Te a teatre viene grande y viene fuerte y...
Té bona pinta, sí, la veritat té bona pinta. Fins el 22 de febrer tenim molt de temps. Moltíssim. Trobarem una gana. I per un preu... Està bé? Sí, són de les que portem avui, són de les més cares. Bé, la més cara, de fet, però per 27, 30 euros anar al teatre, una hora d'una hora, d'una hora i mitja... Està bé, està bé. A més s'hi fan bé, segur que sí. I té una pinta molt bona. Sí, les crítiques que jo he vist parlen bé. O sigui que...
Ja anirem, ja anirem. És un bon regal per demanar-li al rei. Sí, és veritat, és veritat. No, doncs segur que hi podrem fer alguna cosa. I escolta, ara el que és un clàssic de Nadal és el petit príncep. Oh, i tant que sí, cada Nadal. Cada Nadal torna el petit príncep a Barcelona. Es van estar a anar de fet el dia 5 de desembre i estan fins al 1 de febrer, un clàssic per tots els públics. Amb l'Àngel Llàcer, no crec? Però crec que ara ja no actua l'Àngel Llàcer.
Crec que no, sí que està la Mariona Escoda Ah, és veritat, és veritat Que ja estava l'any passat Ja hi era, exacte, ja l'hi he vist amb la Mariona i amb la... No, sí, crec que sí que actua, eh, l'Àngel Ah, sí? Jo pensava que ja no... Perquè va sortir una entrevista d'ell i deia, ara ja no estic actuant, tal I dic, ah, vale, doncs no Bueno, és director, això segur Sí, això sí, amb el Manu Guix No crec que sí que actua, em posa que sí, crec que ja no ho sé
Bé, igual, de totes les funcions que fan... Deu fer algun paperet. Em fa una, eh? Una de les funcions, no un dels personatges. A tu què et va semblar, Cristina, que t'ho has vist dues vegades? Jo no l'he vist mai. Jo és que no puc ser gaire objectiva perquè jo soc un molt petit príncep. Per mi és un llibre que m'agrada molt. Per tant, no puc ser gaire objectiva. Però està molt ben trobat. Està molt ben trobat. I, a més, passa...
Volant. Sí, no? S'hi durarà una hora i quart. És un musical cortet. I la veritat, evidentment, gairebé és més cançó que... I surten els personatges del llibre molt ben... Redatats. Les cançons molt ben... I s'entén. Sí. Els nens inclús... Aviam, segurament, depèn quines edats, no entenen tots els personatges, però...
Les pinzellades se les enduen. Sí, sí. I la posada en escena és xula, el vestuari, és molt xulo. Tenen projecció. La rosa, sí. La rosa és una rosa molt ben guata. La cançó de la rosa, per mi, és un clàssic català, com el Parc He Plorat de Mercè. Exacte. Arriba a un punt que dices, vale, ok.
Però jo la veritat és que el recomano molt, deixant de banda que jo sigui molt, però El Petit Príncep recomano molt perquè és molt... Però sí que és una obra que s'ha de veure, trobo. Sí, jo crec que s'ha de veure. Un cop a la vida... I a més és molt mona. És cuqui, és mona, és...
Doncs, per 15, 30 euros, ja teniu un altre regal de Nadal. Són molt bons regals, aquests. Ah, que sí? Oh, i tant que sí, regaleu teatre, regaleu cultura, no? Si és que ho diem cada programa, regaleu cultura, regaleu cultura en català, tot en català. A més, és barat i quedes bé. Oh, i tant que sí. I, a més, és un moment xulo, que queda... El Paral·lel 62, que no ho he dit. Sí, el Paral·lel 62. Té sentit que sí, el Paral·lel. Sí, sí.
I va, passem amb l'última, que és La Torradora, que és una comèdia. És una comèdia que és de l'equip de dramaturgia i direcció dels Super Sapiens. A l'Esquius hi ha el Belbel, que tornen amb una altra producció que també ha desaparellat. També estava el Belbel, si m'equivoco. Estava l'Esquius, avui no ploraré, està el Belbel.
Dic, ostres, està en tot el panorama, li hem de portar. Parlava amb el Carles, dic, han de venir, hem d'anar a veure alguna cosa més. La torradora tracta sobre un home, que es diu Bruno, el qual està en meitat d'una crisi i de cop li pica un ball i li porta una torradora.
com si fos intel·ligència artificial. Jo dic, aquests dos, entre els supersàpies, els desaparellats en els portals, estan molt de ciència-ficció, aquests dos. Sí, sí, sí. Una comedia de ciència-ficció, no sé si podrien dir-ne també. A la sinopsi, de fet, diu que li porto...
una torradora de pa intel·ligent. Sí, sí, sí. Llavors et quedes amb el... Sí, sí, per això dic, a SuperSampians es tractava de la intensitat artificial, això una torradora intel·ligent, després els portals dels lavabos, dic, bueno, bueno, bueno, bueno, bueno, que allà l'esquius estava de direcció, no de dramaturgia, però dic, bueno, bueno, ja toquen coses de ciència-ficció.
Es va estar el 18 de desembre i la teniu fins al 22 de febrer per 16, 24 euros. I una hora i vint. Molt bé. Està molt bé. Molt bé. Divertida, pinta bé. No sé si ens agradarà tant com Super Sapiens perquè no sé qui ens va dir l'altre dia.
Ai, us va agradar Super Sápi, entre el Carles i jo. Sí, sí, aneu, aneu, aneu. Encara teniu temps per poder gaudir d'experiència. Fins al 7 de gener? 7 de gener, si no m'equivoco. Sí, no, crec que sí. Sí, perquè si tinc el... El vídeo. 7 de gener. Si m'equivoco, és 7 de gener. Jo també, jo també. I se m'ha quedat clavat, eh, mira.
Va fer bé el seu paper. Oh, i tant que sí. Doncs, escolta, gràcies per aquestes recomanacions culturals i per anar acabant la secció, ens recomanem alguna cançoneta o què? Doncs mira, jo volia recomanar, ara que no hi hagués el Carles, perquè quan hi hagués el Carles a mi em fa vergonya, no sé per què ell li farà vergonya. Ja sé el que serà. Vam posar, quan van estar aquí, l'Elisabet i la Daniela Modavió, d'Artemis, i a mi m'agradaria recomanar Lenta, també, d'Artemis. Lenta.
lenta d'Artemis, que recordem que Artemis... És el grup del Carles. Exacte. O tant que sí, que avui no està. Està en cuerpo, en mente. Són totes xules, eh? A més, que jo no ho sabia fins que no... Fins que la Daniela no m'ho va dir, aquí en directe. Que el Carles ho té bastant calladet. Clar que sí, perquè li sap greu fer-se... A promo, no? Fer-me fer-se a promo. Però com no és avui...
La fem nosaltres. El proper concert que hi hagi farem promo. I tant que sí. Exacte, i clar que sí. Doncs, Cristina, Javi, gràcies per venir avui i ja ens retrobem l'any vinent. I tant que sí. Que vagi molt bé, gràcies. Adéu, que tingueu una bona entrada d'any.
Ya no encuentro manera, mi móvil nunca suena Te mando uvi, pero no contestas Arrastrarme me cuesta, mis amigos apuestan Te mando uvi, pero no contestas Estas, estas, no sé dónde estás Sales por las noches, todos los sábados de fiesta Estas, estas, no sé dónde estás Sales por las noches, ya no quedas ni con estas
Salgo por el Raval, no quiero ni pensar que a ti ya no te importa, que a ti ya te da igual. Tendré que silenciar tu story de Instagram. Entramos a un local y ponen música lenta, lenta, una canción lenta. Odio esta canción que me da bass de los ochenta. Entra, entra, una canción lenta. Odio esta canción que me recuerda que ya no estás tú.
Arde en mí esa idea, las birras la aceleran, coger el metro y llamar a tu puerta. Salgo un poco afuera, el mundo no se entera, que estoy colgada y tú ya ni me piensas. Piensas, piensas que mejor así estás, sabes por las noches todos los sábados de fiesta. Esta, esta noche es una mierda, debo pa' ganarme una resaca a lo bestia.
Salgo por el raval, no quiero ni pensar que a ti ya no te importa, que a ti ya te da igual. Tendré que silenciar tu story de Instagram. Entramos a un local y ponen música lenta, lenta, una canción lenta. Odio esta canción que me da bass de los ochenta. Entra, entra, una canción lenta. Odio esta canción que me recuerda que ya no es
Lenta, lenta
Que me recuerda que ya no estás tú Cinema sense límits Cinema sense fronteres Cinema sense mesures En definitiva, cinema sense condicions Els dimarts de 8 a 9 del vespre Quan el cinema es fa ràdio
I ara sí, arrenquem l'última secció del programa i també l'última secció de l'any, perquè acomiadem l'any amb aquesta secció. Així que va, Cultura al dia amb la Sarabito.
Doncs sí, sí, última secció del programa i última secció de l'any. Sara, què tal, com estàs? Bona tarda, Joan, molt bé. Ui, espera't, que no tenim el... A veure, ara, parla. Hola, hola, hola. Ara? Hola. És que m'han girat els micros i això no està ben posat, però bé, ara ja et sentim bé. Doncs sí, Sara, això, tens l'honor d'acomiadar el refugi. Sí, és el que anava a dir, és el que anava a dir, o sigui, quin honor, no? O sigui, l'última secció de l'any. Pensava que demà es feia encara. No, no, no, demà vacances que estan ben guanyades.
Sí, la veritat és que sí. Tot i que aquests dies ja hem tingut una miqueta de vacances. Això sí, això sí. Uns dies vam tenir. El 24 i el 25. Ah, clar, el 26. I el 26 també. Sí, sí, sí. No, no, ha estat bé, ha estat bé. Per recarregar forces, que sempre és important, eh? Home, clar. Has passat bé, el Nadal?
Sí, sí, t'he de dir que molt bé, vaig estar al poble, tranquil, bé, tranquil, però també he de fer moltes coses. Clar, moltes tradicions, famílies... Sí, sí, home, aquests sopers, aquests dinars, que acabes amb la panxa plena, però bé, m'heu passat molt bé, i tu què tal als Nadals?
Doncs igual, entre família, menjar, regals, tradicions... Veient persones que potser van estudiar fora i arriben aquí, ens toca veure-les, no? I tant, i tant que sí. O sigui que enfeinada, eh? Sí, bastant. Poc temps per estudiar. Bueno, això, encara tens temps. Espero, espero que sí. Jo començava sempre després del 2020, o sigui, de l'any venent, saps? Sí, ja, el 2 de geni, ja. Sí, sí, sí.
Però bé, Sara, avui de què parlarem? De què parlarem? Perquè tenim temes interessants, suposo. Sí, doncs mira, com ja hem passat aquestes festivitats, no? Però encara queden dues, que com hem dit, demà ja és una d'elles, que és cap d'any i després any nou. Vull venir a parlar d'un tema que està bastant present en aquesta festivitat, que és el de quan comença l'any i diem any nou, vida nova, nou jo...
és una època ara per, doncs, reinventar-nos, tenir el nostre creixement personal, no? Sí, sí, sí. Bé, és que tothom, literalment, quan comença l'any ja diu, bueno, doncs, comencem a reflexionar coses de l'any passat que volem canviar, quines coses podem aplicar a la nostra vida per créixer personalment, aconseguir els nostres objectius, no?, els propòsits d'any nou i tot.
Sí, sí, sí, ho has sentit bastant i al final crec que és una cosa que gairebé tothom diu, no? Sí, per què diu? Perquè fa, doncs després és diferent, no? Però sí que molta gent diu, no? Doncs no ve any o no bo jo i coses d'aquestes. Totalment. I els propòsits, els hàbits nous i com ensinaria anar al gimnàs, no? Aquesta potser és la més sonada. Total. Quan arriba el gener literalment.
Començaré els gimnàs o començaré la dieta. I després dius, bueno, després del Reis. I ja aquí vas en Palman. Sí, sí. No, el gener crec que és l'any amb més gent apuntada, en plan de noves tarifes i noves ciutats de gimnàs. A mi fa por, eh, també t'ho dic.
el que quan arriba el gener dius, les sis de la tarda vaig al gimnàs, uf, no sé. Ara vindrà tot de gent, però bueno, conscients que hi haurà dues setmanes. Bé, dues setmanes no, però dos mesos o no, sí. No, no, i tant, jo us animo que us apunteu al gimnàs o al que vulgueu i que aquest cop sigui la bona. Exacte, que sigueu constants. Això que sí, això sí. Però no només amb el gimnàs, sinó amb tots els vostres propòsits. Tu haig de posar-te propòsits o no? Sí.
De fet, no ho feia mai, però... Jo vaig veure el teu vídeo, eh? Sí, vaig començar l'any passat amb el famós Vision Board, que és a... Bueno, no sé si ho vas... Sí, ho vaig veure, però també t'he de dir, eh? Primera notícia que tinc del Vision Board. Ah, sí? No ho has vist mai? No ho he vist mai. Jo ets de dir que el vaig copiar a diverses amigues o influències i tal, que ho van veure... Bueno, amigues meves ho havien vist d'influències i em van dir, va, vinga, anem a fer això.
I ho vaig fer. Bàsicament és un mural de fotos que representa com vols que sigui el teu nou any. Amb els teus objectius, com per exemple si hem dit el d'una dieta, apuntar-nos al gimnàs, doncs poses fotos en aquest mural i depèn de la persona t'ho imprimeixes i ho poses a l'habitació o depèn de la persona només de fons de pantalla al portàtil, etc.
Bàsicament, l'has de tenir un lloc visible, on ho puguis visualitzar, saps? O sigui, no és una manifestació pròpiament, perquè per molt que tu enganxis les fotos no passarà tot això per ara de màgia. És bàsicament que tu has de visualitzar-ho. I has d'estar conscient. Clar, i dir, vale, que jo cada dia veig això, vull arribar a això, què haig de fer per arribar a això, i tal. A bastanta gent li funciona. A tu t'ha funcionat?
No del tot, o sigui, hi ha algunes coses que sí i unes coses que no. Crec que la gran majoria les he complert, però, per exemple, vaig posar-ho al carnet de cotxe i no. I aquí seguim, no? Sí, no estic ni apuntada a l'autoescola de fet, o sigui, no sé ni per què ho vaig posar, però bueno...
Però altres coses sí que hi vas fer, no? Sí. I tu vas penjar o t'ho vas posar en algun lloc? No, només el portàtil. Bueno, al fons de pantalla. Sí, al fons de pantalla del portàtil. Bueno, i que això ho veus més que cap altra cosa. Sí, totalment, perquè és la meva eina de treball. Totalment, totalment. Molt bé, molt bé. La veritat que potser és una bona manera de començar a proposar-nos coses. Jo t'he de dir que sóc molt poc de marcar-me objectius i propòsits. Sí, jo sóc. Molt poc. No ho sé, mai ho he fet. No. No.
Però, o sigui, què esperes que, per exemple, dius, vale, vull aconsellir això, però és com... O sigui, jo tinc els meus objectius vitals, però no em marco com he d'arribar aquí, no? Ah, que tal, no? O sigui, que ja arribaran. Bueno, sí, exacte. O jo ho aconselliré. Sí, jo vull, per exemple, vull que em vagi bé el periodisme. Això és el meu gran objectiu vital, no? Sí, totalment. I vaig fent.
Bé, jo, per exemple, tenia una part d'aquesta del Vision Board. Clar, exacte. Que era la ràdio, de fet. Mira, i l'has complert. Sí, sí, sí. Aquest és un dels objectius que he complert totalment. I dels que més orgullós estic. Mira, me n'alegro. Me n'alegro que puguem contribuir una miqueta en aquest Vision Board, doncs. Sí, sí. Però sí, sí, mira, no sé, mai he sigut de marcar-me objectius ni res i crec que aquest any tampoc ho faré, eh? No. O sigui, de ser sincer.
I de dir, any nou jo? Milloraré en aquestes coses o tal? No, la veritat és que no. No, no, no. O sigui, sí que és veritat que arriben en algun moment de l'any que dic, ostres, això ho he de canviar ja. Però no aprofito com l'any nou per fer-ho, saps? Sí que l'any passat vaig dir, ostres, en algun moment de l'any vaig dir, vull fer una mica... Bueno, realment va ser més a l'agost, vaig dir, vull fer un canvi físic una miqueta. I va ser a l'agost que ho vaig fer, saps? No, em vaig esperar fins a l'any nou.
Bé, o fins a setembre, que normalment... Bé, no ho vas a plaçar, això està molt bé. Hi ha una teoria que si fas les coses al moment en què se't venen al cap, no esperes fins que sigui una data concreta o tal, ho aconsegueixes abans. Clar, clar, és que té sentit, sí, sí, perquè si no vas postergant, postergant i t'ho vas deixant, no?, de reull. Total. Però, bueno...
No ho sé, ja ho veuré. Si m'acorreix algun objectiu així clar, te'l diré. Perfecte. Molt bé. Doncs, si vols, anem cap a la recomanació cultural d'avui. Perquè, com hem parlat molt de l'any nou, de propòsits, hàbits, i tot això, com ho enllaçem? Aquesta recomanació no té gens a veure amb cap d'any. És bàsicament la reinvenció personal, el creixement personal, que, en aquest cas, es fa perquè és una necessitat, no perquè no és el gust de dir...
Ostres, doncs, comença l'any nou, has de mirar això, això i això de mi mateixa. No, això és una necessitat després d'un moment traumàtic que pateix la nostra protagonista. La recomanació cultural d'avui és un llibre que es diu Todo lo que nunca fuimos de Alice Kellen.
És una saga de dos llibres, una duologia, però ens centrarem sobretot en el primer llibre, perquè el primer llibre és el que parla d'aquesta vivència traumàtica i com ella comença a fer un creixement personal, a reinventar ella mateixa, etcètera, no?
Clar, que no parla de cap d'any, però sí que parla una mica d'això, d'intentar plantejar un nou jo i uns nous propòsits. Exacte, totalment. La novel·la està protagonitzada per una jove que es diu Lea, que va perdre els seus pares en un accident de cotxe,
I això marca un avenç i un després en la seva vida. Ella deixa de ser la persona que era abans per la il·lustió, les ganes de viure, la capacitat de sentir-se connectada amb el seu voltant. Sí, en aquesta vivença traumàtica perd aquí els seus pares. Els seus pares en un accident de cotxe. D'acord.
Bé, això doncs, deixa de relacionar-se amb els seus amics, no deixa els estudis, però deixa d'anar a classe i ja està al batxillerat, o sigui que és una etapa bastant crucial en el teu futur. I també deixa molts hobbies, com per exemple el surf, perquè la història passa a Austràlia, o sigui, llavors allà el surf es veu molt,
I també deixa la pintura, que és un hobby que ella practicava moltíssim perquè els seus pares eren pintors professionals. Llavors, ella deixa de banda tot això que li recorda als seus pares o com era la seva vida abans d'això.
I, per tant, la Lea, recordem, és una noia jove. Sí. Està fent batxillerat. Exacte. 16, 17. Sí, aproximadament. Vale. Llavors, aquí entra com tot el cliché, en plan, això podria ser una realitat d'una persona.
Però aquí entra el cliché de la novel·la, recordem que és una novel·la de romans, llavors ella, tot i que perd els seus pares, no perd a tota la seva família. Té un germà que no viu a Austràlia, llavors no pot quedar-se amb ella. Llavors ell la deixa amb el seu millor amic.
I, per casualitat, el seu millor amic és la persona que porta enamorada tota la vida, des del que va néixer, perquè es porten uns deu anys, crec. Jo, mentre estava llegint la novel·la, pensava que es portaven dos, perquè fos menys... Menys traumàtic. Sí, sí, perquè recordem que ja és menor d'etat, llavors, sí.
Sí, exacte. I llavors ella és una persona que l'acompanya molt en aquest procés, intenta agafar noves rutines amb ella, nous hobbies, intenta que potser ella no anava molt a fer surf abans i ara li posa com la rutina d'anar cada matí a fer surf perquè es llevia una altra mentalitat o vegi el dia d'una altra manera.
li demana que pintin junts una estona perquè ella no perdria aquesta passió de la seva anterior vida. Bé, doncs això, com que l'ajuda a la reconstrucció personal. Què passa? Un fet que crec que és molt realista és el fet que aquest creixement té posades i baixades. La novel·la no mostra com que un dia estàs malament i de sobte vas fent el teu treball i sí,
I que tot va cap amunt, no? Sí, exacte. En aquesta recuperació té molts ens i baixos, hi ha moments en què estàs bé i després torna a recaure. Jo crec que és molt important saber que el procés no és lineal, sobretot també, ja no sigui perquè estiguis passant una experiència traumàtica, sinó amb els teus propis objectius o els teus propòsits d'any nou. Total, total. També pot passar això que tu estiguis molt in amb...
amb un propòsit i dir, per exemple, vaig al gimnàs cinc dies a la setmana, i una setmana vas tres, perquè o no pots, o tens altres compromisos, o has d'estudiar més, doncs això, el procés no és lineal i és normal que de vegades tinguis aquests alt i baixos, i això no significa que estiguis menys compromès amb el tema, saps?
Sí, sí, totalment. Al final és que és això que tu deies, no? Al final jo crec que qualsevol objectiu no és un procés tot recte cap amunt, ni molt menys. Al final tens els teus moments on potser fas una petita pas enrere o el que tu deies del gimnàs, no? Això és com l'exemple més fàcil, no? Llavors, mira, aquesta setmana ha anat quatre dies en comptes de cinc. Tampoc et torturis, no passa res. L'important és tenir la constància i la intenció de seguir complint el teu objectiu i si algun dia, o
o alguna setmana, doncs, és més complicat. Tampoc ens hem de matar. Exacte. No, és que hi ha moltíssimes persones que, a més, quan els passa això de, ostres, doncs, hi ha una setmana que no he aconseguit fer tot el que volia fer i tal, ho deixem. Deixem d'anar. No, no, clar, clar. Doncs ja està, perquè ja he perdut la constància, perquè ara ja no tornaré, perquè no sé què, i ho deixem. I esperem fins a l'any següent per tornar a fer-ho. Sí, sí, per tornar a marcar el propòsit. Sí, sí, i a més, potser amb aquestes coses del gimnàs és més fàcil veure-ho, però també...
Per exemple, si tenim un objectiu més, no sé, més subjectiu, potser, o alguna cosa, no sé, tenir un millor comportament o jo què sé, ser més solidari, no ho sé, doncs també és un camí que té alt i baixos i que no ens hem d'ofoscar nosaltres mateixos i sobretot no ens maltractem nosaltres mateixos.
No. O, jo què sé, hi ha també els objectius de les notes, no? O sigui, jo per exemple, tenir un objectiu de pujar la mitjana de la uni. No. No, però per exemple, jo aquest any no he anat a cap recuperació. I l'any anterior vaig haver d'anar a dues. Mira. Però per mi això és un millor, no a lo millor millors qualificacions, però un millor rendiment acadèmic, no? Clar, exacte, exacte, que al final et pots marcar l'objectiu, però...
que també has de veure la trajectòria, si has anat millorant, t'has anat apropant, i tot i que no arribis del tot, aquesta millora ja és quantificativa i significativa.
Totalment, totalment. I és això, que llavors ell també li fa molt entendre aquest concepte, no? De, ostres, doncs el procés no és lineal, és normal que hi hagi dies que tinguis més ganes d'afrontar els seus problemes, agafis nous hàbits, i altres dies que potser et ve de gust estar només tot el dia al llit i plorar, i ja està. Que també ha de tenir aquests espais, eh? Sí, exacte.
Per tenir un dia, mira, un dia de plorar, un dia d'estar enfadat amb el món. Sí, i aquests dies també et fan reflexionar molt en el que no vols o el que sí que vols. Exacte, sí, sí, sí.
Després, ella accepta que el fet de reinventar-se no significa oblidar tot el que ha passat, perquè ella sentia que també el fet de ser una altra nova persona faria oblidar tot el que havia passat amb els seus pares
I també tot el dolor que li ha causat aquesta pèrdua. Sentia que el fet de si jo ara estic millorant i estic oblidant el dolor que m'ha provocat aquesta pèrdua, potser sento com que els meus pares no han estat prou importants per mi o no els dono tota la importància que hauria de donar-los.
Sí, sí, sí, no, aquesta és una reflexió important perquè jo crec que aquesta reflexió ens arriba a tots en algun punt de la nostra vida, no? Sí. Perquè en algun punt de la nostra vida perdrem alguna persona important o algun, per exemple, o jo què sé, una mascota també pot passar-te. I dius, ostres, passa un temps i dius, ostres, ara m'ho estic passant bé. I tu mateix, no? Et fas el sabotatge i dius, ostres, no m'hauria d'estar passant bé perquè he d'estar malament perquè he de recordar aquesta persona que se'm va morir. Exacte. I això ha estat totalment malament, no?
Sí, sí, sí, total. És el fet d'això que tu has de seguir fent la teva vida i recordar aquestes persones, o aquestes persones, aquests animals, o altres passions. Hi ha persones que també li passa un esport.
d'haver fet tota la vida aquest esport i ara penso en ell i sí que em poso trista, etc. o ja no em poso trista quan penso en com m'ho passava i és això, el sentiment de ostres, no estic com donant-li tota la importància que es mereix. Clar, clar, però això és el que dèiem, és un sabotatge nostre que ens fem però que no hem de caure en ell perquè és molt perillós.
És molt perillós i és això que nosaltres ens hem de reinventar i reconstruir la nostra vida constantment perquè som persones canviants. Llavors, que potser una cosa no estigui tan present a la teva vida com ho ha estat abans no significa que l'estiguis menyspreant.
Sí, sí, sí, totalment exacte és això i al final és que ho has definit perfectament. Vale, perfecte. I ja per acabar amb la trama, aquesta... Bueno, em recorda molt també al final del llibre la pel·lícula que vaig portar de semana passada.
que de sobte ell com que es va de la seva vida, per què diu, que no pot dependre... Saps que la vaig començar a veure a la pel·lícula? Ah sí? I què tal? No la vaig acabar. No la vas acabar. Però perquè no... Bé, i et sabies al final. Sí, però no perquè no m'agradés, sinó perquè està molt cansat. Ahir et vas dormir, no? I volia anar a dormir, sí, sí. Però no, me la vaig començar a veure i està bé. Està bé, està bé. A més, si no saps al final...
T'enganxa més, no? Clar, és mitjuna, perquè jo ja sé que això... Això passa. Però bueno, sí, sí. Doncs en aquest llibre passa el mateix, no? O sigui, ell sent que està millorant molt, però sí que és veritat que a moments pensem que ell és un noi més gran, que doncs...
té el seu treball, les seves obligacions, les seves responsabilitats, i quan ell no està amb ella, ella paralitza la seva vida, deixa de millorar, de fer petites millores, i potser ell un dia no pot anar a fer la rutina aquesta d'anar a fer surf pel matí, ella no va, o coses així. Llavors, ell és quan decideix marxar. Bueno, marxa, però li diu com una frase així, en plan, no podem seguir junts, saps?
perquè està vivint a casa seva, ell no pot marxar de casa seva. O sigui, qui està vivint a casa d'aquí? La Lea està vivint a casa de l'Àxel. Però i com marxa? No, clar, ell no marxa. Ell li diu una frase per fer-li entendre que la relació s'ha acabat i que ella busqui una altra... Ah, vale, que es busqui la vida, no? Sí, bueno, que es busqui la vida, però és un moment just que està el seu germà, perquè són vacances de natal o així, llavors està el seu germà i que ella busqui una solució.
i així acaba la novel·la però hi ha segona part llavors tenim un final feliç del qual no parlarem perquè no és el tema no és reinventar-se en aquesta novel·la a la segona ja es veu com ella ja ha fet el seu creixement personal per si mateixa, o sigui que al final al final desastros del primer llibre
Té la seva recompensa, que al final ella sí que té el seu creixement personal i aconsegueix posar elles les seves pròpies petites rutines o els seus petits propòsits sense l'ajuda a ningú, perquè crec que és molt important també això que clarament el camí és molt més fàcil si algú t'acompanya, però al cap i a la fi això del creixement personal és una tasca que només depèn d'un mateix. Sí, sí, sí.
No, no, clar, exacte. Doncs això és la recomanació cultural de la setmana de la Sarabito. Todo lo que nunca fuimos de Alice Kellen i parlar d'això, no? De reinventar-se, de trobar-nos una altra vegada amb nosaltres mateixos i d'intentar, doncs, això, millorar la nostra vida, sigui pel que sigui, no? Sí, i...
Pels més mandrosos que no es vulguin llegir el llibre. Ah, mira. No hi ha adaptació encara, però aquest 2026 sí que faran una, que la protagonitzen el Max Iglesias, Faradaxel, i la Magui Cerbero, no sé, ara no me'n recordo. Però sí, és espanyol, els actors espanyols. Sí, sí, sí. Bueno, i el llibre és espanyol. Ah, és que Alice Killen...
A l'esquelet, sí, sembla, no... Per ell pensava que era anglès. Sí, jo també, però... Jo al principi també, però després vaig veure que no, em plantegeixo a l'autora Passeses Socials perquè ha fet diversos llibres que m'agraden molt, també té altres títols que he llegit i he gaudit molt, però sí, és espanyola, de fet és de la productora de Warner Bros.
Mira, sí, és veritat, ets de València. Mira, doncs, bueno, mira, m'ha sorprès això, eh? Sí, sí. I, Sara, vas a dir alguna cosa? Hem dit que, bueno, que la història és una mica diferent perquè passa Astúries i no Austràlia, però, bueno, que alguna cosa és alguna cosa. Bueno, sí, però potser Astúries inclús és més bonic que Astúries. Ai, què he dit? Sí, Astúries que Austràlia. Això que potser Astúries és més bonic que Austràlia, et diria. Doncs, Sara, una cosa, abans que marxis i ara que tenim quatre minutets, ens pots compartir amb tu algun objectiu o algun propòsit que tinguis per aquest any?
Algún propòsit? Doncs mira, encara no he fet el vision board. O sigui que es repetiràs, eh? Sí, jo faré aquest any. Jo tinc algun pensat, no? Per exemple, un dels meus propòsits és... Jo he deixat el gimnàs, per exemple, perquè no tinc temps físic per anar-hi una hora, una hora i mitja de setmana. Home, estàs treballant, estàs estudiant, penses de ràdio. No em dóna la vida, no tinc temps físic. Exacte.
per seguir una rutina de gimnàs. Per això tinc com a propòsit intentar veure si puc algun dia a la setmana fer una classe setmanal de pilates. Mira, molt bé. Que no l'he provat mai. Molt bé, molt bé. Hi ha gent que li va molt bé el pilates. Això ho diuen. Jo no l'he provat, però hi ha gent que diuen que li va molt bé. El que passa és que és un esport car. O sigui, la sessió el millor són 30 euros l'hora. Ja, ja. Bueno, doncs el millor. Sempre pot ser pilates a casa.
No, jo vull provar-ho en un lloc especialitzat. Tu prova-ho i ens comentaràs l'any vinent a veure com funciona o no. Per tant, ens quedem amb aquest propòsit de la Sara, algun més que vulguis compartir? Els has d'anar pensant. Sí, però seguim millorant el sector de la ràdio, també, o periodisme en general. Així que, sobretot aquest, el vital, el de sempre. Exacte, exacte. Doncs sí, jo una mica el mateix, aquest propòsit de...
De seguir millorant com a professional, de seguir millorant també com a persona, que és important, perquè tots tenim les nostres coses, no? I tots encara hem de millorar amb alguna coseta i res, que no són perfectes ni molt menys, eh? No, no, no. Molt bé, doncs ara ens hem d'anar acomiadant i res, gràcies per venir una setmana més i ens retrobem l'any vinent. L'any vinent ens veiem. Que vagi molt bé, gràcies. Adeu.
Doncs nosaltres també ens acomiadem, deixem per aquí el programa del dimarts, que és l'últim programa de la setmana i l'últim programa de l'any. Deixem per aquí el refugi i ens retrobem l'any vinent, el dia 3 de gener, amb més refugi que s'acaba l'any, però el refugi seguirà, estigueu tranquils, que aquí seguirem a Ràdio d'Esvern, les postes tardes més divertides i més ben acompanyades aquí, a Ràdio d'Esvern, a la ràdio de Sant Just. Gràcies per tot i ens retrobem l'any vinent, el dia 3 de gener. Recordeu, dia 3 de gener.
gràcies per tot, que tingueu una molt molt bona entrada d'any i gaudiu molt de la família, dels amics i de tot i passeu-ho molt bé aquest cap d'any i mira, si us heu de desmadrar una miqueta doncs feu-ho, endavant que per això és l'últim dia de l'any gràcies per tot, ara sí, adeu
Tot seguit, les notícies de Sant Just.