Música
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda
estarem amb vosaltres aquí al 98.fm i al www.radiodesvern.com.
El programa de 8 divendres 30 de maig, que per cert és l'últim programa del mes de maig.
A partir de dilluns ja encetem nou calendari, encetem el mes de juny.
Tenim moltíssimes ganes d'obrir-li les portes de bat a bat al mes de juny,
que ho farem oficialment diumenge, però nosaltres aquí al programa dilluns 2 de juny.
Avui divendres 30 de maig tenim el programa carregat d'actualitat, de bona música
i també de cinema.
Parlarem de les estrenes cinematogràfiques de la setmana
i també de nutrició i dietètica amb l'Elvira Sánchez.
I per acabar la setmana avui tenim una entrevista molt especial a l'Elies i el Víctor,
que ens venen a explicar un nou projecte cinematogràfic,
Agape, que és el nou culmetratge que estan gestant
i que avui ens aproparan aquí a Ràdio d'Esvern.
També al programa d'avui tenim un espai molt especial a Maina del Pino.
Això és Conèixet i serà cap a 3 quarts de 7 de la tarda, una miqueta abans.
Quan faltin 20 minutets per arribar a les 7 del vespre,
doncs estarem amb l'Aina del Pino parlant de cosetes, tertúlia, com cada setmana.
Ara sí, sigueu benvinguts i benvingudes al programa d'aquí,
de les tardes de Ràdio d'Esvern. Comencem!
Noms i comnoms més freqüents a Catalunya el 2024.
Avui desvetllarem aquells noms que han estat els més concorreguts,
els més freqüents aquest any passat.
Antonio García, Maria Martínez i José López,
tres noms i comnoms que repeteixen per milers a Catalunya
i que són, de fet, els més freqüents al país,
segons les dades de l'IDESCAT relatives a l'any 2024.
Segons l'edita de Josep, Joans i Ases, n'hi ha a totes les cases,
tot i que a Catalunya actualment els Antonios i les Maries
i la variant castellana Maria, amb accent a la I, els passen per davant.
Aquestes són els dos noms més freqüents entre els catalans.
seguit també dels José, Montserrat i els Jordis.
El rànquing dels deu noms més freqüents els tanquen
Maria del Carmen, David, Francisco, Manuel i Juan.
I també tenint en compte que el meu nom hi és?
Sí, el meu nom hi és per penúltim a la llista.
O sigui que jo aparec allà, Daniel, allà a la llista.
Tafanegeu-ho. Tafanegeu-ho perquè és entretingut i així sabreu si els vostres noms
doncs estan dins d'aquesta llista del més freqüents a Catalunya.
Marxem a una altra notícia. Parlem de Barcelona que trenca relacions amb Israel
que preveu la moció aprovada al ple.
Barcelona ha decidit trencar relacions amb Israel fins que respecti
el dret internacional i els drets bàsics del poble palestí.
Això ho ha aprovat el ple municipal aquest divendres al matí
amb un text pactat entre el PSC, els comuns, amb el suport també d'Esquerra
que inclou les clàusules contractuals per tal que l'Ajuntament deixi de treballar
amb empreses que operen il·legalment en assentaments israelians
o que els faciliten armes.
O també l'impediment que la fira aculli pavellons d'Israel.
En aquest cas, el consistori tampoc no vol que el port permeti
atracar vaixells amb armament destinat a l'exèrcit a breu.
D'altra banda, la proposta també exigeix un alto al foc immediat i permanent
i l'aixecament del bloqueig de l'ajuda humanitària a la franja.
Finalment, s'adhereix als esforços per convocar una cimera de pau
amb el més aviat possible i també una proposta de solució dels dos estats.
I parlem ara d'esports.
L'avís de Flick a la Minyamal.
Per jugar 15 anys al màxim nivell, cal treballar molt.
Des que va arribar al FC Barcelona, Hansi Flick s'ha caracteritzat
per anar de cara amb els jugadors.
En una entrevista a Barcelona, el tècnic alemany ha passat revista
a la seva primera temporada al Club Blaugrana.
Els èxits l'han acompanyat en bona part gràcies al joc diferencial de la Minyamal.
Flick ha alluat la figura del mataroní,
però també ha aprofitat per enviar-li un missatge de cara al futur.
Arribar a l'elit mundial és difícil,
però mantenir-s'hi encara ho és més.
L'entrenador Blaugrana està disposat a acompanyar la Minyamal
en el seu creixement i confia que el mataroní es deixi acompanyar.
I a nivell municipal destaquem la nova piscina infantil del Complex Esportiu de la Bona Aigua
que ja està llesta i entrarà en funcionament aquest 1 de juny
amb l'inici de la temporada d'estiu.
Les obres, que han tingut lloc durant els darrers mesos,
han finalitzat segons el calendari previst
i han permès incorporar aquest nou espai pensat pel públic infantil.
La nova instal·lació complementa la piscina exterior ja existent
i acompanya d'una millora general de l'entorn.
S'ha jardinat la zona amb gespa
i s'han instal·lat pèrgoles per crear espais d'ombra i confort.
Amb aquesta actuació, l'Ajuntament de Sant Just
amplia l'oferta d'oci i serveis al Complex Municipal.
L'equipament també obrirà portes el mateix 1 de juny.
L'horari d'accés serà dilluns i divendres de 10 a 3 quarts de 8
i dissabtes, diumenges i festius de 10 a 3 quarts de 7 de la tarda.
Els festius amb horari especial seran el 9 i el 24 de juny,
el 16 i el 15 d'agost i l'11 de setembre,
amb un horari d'obertura de 10 del matí a 3 quarts de 3 de la tarda.
I acabem parlant de les CES,
que proposa 3 rutes al Berguedà per la sortida de l'1 de juny.
El diumenge 1 de juny la CES organitza una sortida al Berguedà
amb tres opcions, una excursió llarga, una curta
i una de caràcter cultural.
L'activitat començarà a les 7 del matí des del Parador,
la ruta llarga serà circular des de l'Espanyola
i arribarà fins a la serra i al santuari dels Tussals,
amb un recorregut de 14,4 quilòmetres
i un desnivell acumulat de 880 metres.
L'itinari passarà per Capulat i també pel cingle de Sant Salvador.
Les inscripcions es fan a través del formulari disponible web de les CES
i les persones sense llicència federativa
han d'abonar una llicència temporal de 6,90 euros.
El cost de la sortida és de 22 euros per socis i sòcies
i 25 euros per no socis.
I tanquem l'espai d'actualitat, com ho fem sempre,
amb l'efemèrida del dia.
Avui, 30 de maig, es celebra el Dia Mundial de l'Esclerosi Múltiple,
però també celebrem el Dia Internacional del Papa.
Perdoneu, però hi ha hagut una confusió molt divertida
i és que no és el Dia Internacional del Papa,
és el Dia Internacional dedicat a la papa, a la patata,
a aquesta reina dels tubercles.
Hem tingut una confusió aquí amb les lletres i amb les paraules
que no ens hem aclarit.
Doncs ho aclarim ara en directe.
És el Dia Internacional de la Patata.
A mi m'encanten fregides.
Avui, per exemple, he menjat truita de patates,
que també és meravellosa.
Vinga, va, seguim aquí al refugi,
ara amb bona música.
La Càpsula. Música sense límits.
Doncs ja sabeu que a nosaltres ens agrada acompanyar-vos
amb bona música aquí al refugi.
Avui ens acompanya una cançó d'Ava,
que es diu The Winner Take You All,
que ens acompanyarà al llarg dels propers minuts.
També sentirem un espai del refugi recomanat
dedicat a les sèries que s'han rodat a Barcelona
i tot seguit parlarem de cinema.
No marxeu perquè hi ha una tarda d'entreteniment
preparada per tots vosaltres aquí, a Ràdio d'Esvern.
Ara, Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Somorage YOUNG
Ava amb The Winner Take You All.
missed The Winner Take You All.
Ava amb The Winner Take You All.
Léan' by the rules
The gods make paradise
Their minds as cold as ice
And someone way down here
Loses someone dear
The winner takes it all
The loser has to fall
It's simple and it's plain
Why should I complain?
But tell me, does she kiss
Like I used to kiss you?
Does it feel the same
When she calls your name?
Somewhere deep inside
You must know I miss you
But what can I say?
Rules must be obeyed
The judges will decide
The likes of me abide
Spectators on the shore
Always stay in love
The game is on again
A lover or a friend
A big, big or a small
The winner takes it all
I don't wanna talk
If it makes you feel sad
And I understand
You've come to shake my hand
I apologize
I apologize
If it makes you feel bad
Seeing me so tense
No self-confidence
But you see
The winner takes it all
The winner takes it all
To make you feel sad
And I dominE
But you know
The winner takes it all
Forever
Eternal
People
The winner takes it all
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una ciutat vibrant, que té llocs emblemàtics i que també ha fet úniques aquestes sèries.
No us podeu perdre la llista que ve a continuació.
Una llista que al nostre parer és de les millors sèries que s'han rodat a la ciutat de Barcelona.
Comencem amb Marlí, una sèrie catalana que segueix en Marlí Bergeron,
un professor de filosofia poc convencional que inspira i desafia els seus alumnes amb mètodes únics.
A través de les seves classes i reflexions, els joves del grup dels peripatètics
exploren temes com l'amistat, l'amor, els dubtes existencials i els problemes propis de l'adolescència.
Amb una combinació d'humor, drama i filosofia, la sèrie ofereix una mirada captivadora
sobre la joventut, l'educació i el creixement personal.
I on es va rodar? Doncs concretament hi ha parts d'aquestes sèries rodades al barri de Sarrià,
un entorn autèntic que també aporta proximitat i calidesa a la història.
Margem a una altra sèrie que es diu Cites Barcelona,
una sèrie catalana que segueix les vides de diversos personatges que busquen l'amor
a través de cites organitzades per una agència de matchmaking.
A cada episodi ens presenten una nova història amb diferents persones
que, malgrat les seves expectatives i dubtes, es veuen immerses en situacions emocionals i divertides.
La sèrie explora temes com les relacions sentimentals, les desil·lusions amoroses
i la recerca de la felicitat, tot amb un to fresc, proper i també molt curiós,
perquè la veritat és que es formen escenes bastant curioses.
En aquest cas, trobem aquesta sèrie rodada en llocs com el Parc de la Ciutadella,
el Born i el majestuós Hotel Vela, que també capturen d'energia i romanticisme
aquesta Barcelona nocturna en moltes ocasions.
Hi va haver una sèrie que ens va captivar a tots i a totes, és Polseres Vermelles,
aquesta sèrie que ha anat a la història d'un grup de joves que es coneixen
mentre estan ingressats a un hospital.
A través de les seves experiències lluiten contra diverses malalties
i superen dificultats físiques i emocionals.
Amb un to emotiu i ple de vida, la sèrie explora l'amistat, la superació personal
i la importància de viure amb esperança malgrat les diversitats.
I és que aquestes sèries que hem comentat avui són sèries que la gran majoria
són sèries que han marcat el panorama català.
Polseres Vermelles és una d'elles.
Aquesta reflexió sobre la força humana i la capacitat de fer front
a les proves més difícils és un dels missatges claus de Polseres Vermelles.
On es va rodar? A les piscines de Montjuïc, per exemple,
que s'ofereixen com a escenari icònic i ple d'esperança per aquesta història.
I ara parlem de Beerbox Barcelona, que forma part de l'univers de Beerbox,
on la humanitat s'enfronta a una amenaça mortal,
una entitat misteriosa que obliga les persones a suïcidar-se si les miren.
La trama es centra en un grup de supervivents a Barcelona
que han de mantenir l'esperança i la seva salut mental.
Amb un ambient tens i ple de suspens, la sèrie explora els límits de la resistència humana
i les relacions entre els individus en un món de caos.
Espais emblemàtics on es van rodar són com, per exemple, la plaça Catalunya,
l'Eixample i la platja de la Barceloneta,
que també es converteixen en escenaris impactants per a aquesta història.
I acabem amb dues sèries.
El Corpo en Llames, de Netflix, aquesta sèrie espanyola de True Crime,
produïda per Netflix, estrenada el 8 de setembre del 2023,
basada en el conegut crim de la Guàrdia Urbana,
un cas real que va sacsejar a Espanya el 2017,
quan es va trobar el cos calcinat de Pedro Rodríguez,
d'un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona,
dins del cotxe, del seu cotxe, cremat en aquest cas, al pantà de Foix.
On es va rodar? Doncs en diversos racons de la ciutat,
que serveixen de taló de fons,
reflectint la seva cara més integrant,
com, per exemple, l'Hospital Clínic de Barcelona.
I acabem amb el Cor de la Ciutat,
una sèrie catalana que segueix la vida de veïns d'un barri de Barcelona,
on les històries d'amor, amistat, conflictes familiars i aventures personals
es barregen amb els reptes socials i econòmics de la ciutat.
A través de diversos personatges, la sèrie explora relacions humanes
i les dinàmiques socials,
oferint una visió propera i realista de la vida quotidiana a la capital catalana.
Amb un toc de drama i emoció,
el cor de la ciutat captura les llums i les ombres
de la convivència en un entorn urbà.
I els barris de Sant Andreu de Palomar i Sants
són al cor d'aquesta història
que mostren la vida a la ciutat
des d'una perspectiva molt i molt propera.
I ara sí, acabem aquí
a l'espai del Refugi Recomana d'avui,
però abans dir-vos que veure aquestes sèries
no només és un plaer per la seva qualitat narrativa,
sinó també una oportunitat
per redescobrir Barcelona des d'una nova mirada.
Gaudeix-les i deixa't també sorprendre
per la màgia de la ciutat en pantalla.
Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, el Refugi és la millor alternativa de les tardes.
El Refugi, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al 3w.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern.
Passen cinc minuts de dos quarts de sis de la tarda.
Seguim el Refugi, el magassin de tardes d'aquesta emisora.
Nosaltres, com cada divendres, ara parlem de cinema.
Ho fem amb en Carlos Penela, però avui no pot estar aquí amb nosaltres.
Però sí, ens ha enviat el guió, la secció,
amb totes les estrenes d'aquesta setmana.
I el nostre objectiu d'ara és fer un rebàs
a aquestes estrenes cinematogràfiques
que tenim ja a partir d'avui als cinemes d'arreu de Catalunya.
Comencem amb una pel·lícula que es diu Hamburgo.
Niña, coge lo tuyo que nos vamos.
Vas a trabajar en otro sitio, de cinco minutos abajo.
Tu què n'has?
Germán.
És una pel·lícula thriller que va estar al Festival de Màlaga,
protagonitzada per Jaime Lorente, Roger Casamajor, entre d'altres,
i ens explica la història de Germán,
que trasllada dones explotades sexualment a clubs de la Costa del Sol.
Quan decideixen robar la recaptació d'un d'ells per escapar d'aquest món,
es veu atrapat en una espiral de perill,
rodada en super-16 mil·límetres amb tot de cinema negre.
¿Cuando se entren de que no os quiero trabajar?
Si no lo dicen nadie se entera.
I marxem ara a la nova pel·lícula de West Anderson.
En estos momentos, el equipo de rescate se afana en identificar los restos de...
La trama fenícia, dirigida per West Anderson,
és un drama empresarial excèntric amb Benicio del Toro,
Tom Hanks, Scarlett Johansson,
i ens centra als anys 50,
quan un magnat megalòman i perseguit per mig món
intenta passar el seu imperi a la seva filla monja.
La trama única heredera de mi patrimonio,
al qual accederàs més pronto que tarde.
¿Por qué han pasado seis años desde nuestro último encuentro?
Tengo mis razones.
¿Cuáles son?
Mis razones?
No te las digo.
Te digo que no te las digo.
Un director que a mi m'encanta,
West Anderson,
veure-la en pantalla gran és brutal,
perquè té tants colors,
la seva imatge,
la seva nitidesa fotogràfica,
a mi no sé,
m'encanta, m'encanta.
És un director que m'agrada molt,
a més les trames són molt delirants,
i això també em provoca que m'enganxin més,
que vulgui saber més de la pel·lícula.
Passem a un altre film
que també s'estrena avui divendres,
això és
He de ser una vez mi madre.
Como Dios no puede estar en todas partes.
¿Le puedes decir a mi marido que me voy a dar a luz?
¡Vete al hospital!
Dirigida per Ken Scott,
aquest drama inspirador
és un èxit de taquilla a França.
Ens situa a París l'any 63,
una mare es nega a acceptar
que el seu fill mai caminarà.
Una història d'amor maternal
i determinació.
¿Tu hijo es discapacitado?
No.
I avui també us volíem parlar
d'aquest film que es diu Blindado.
Un thriller
que narra la història d'un lladre
que roba el cotxe equivocat
i queda atrapat
en una trampa mortal
controlada remotament
pel propietari.
La recogeré cuando acabe aquí, ¿vale?
Todos.
I també arriba
a cinemes
avui, 30 de maig,
El Jockey.
Aquesta pel·lícula
dirigida per Luis Ortega,
de la qual estem escoltant
ara mateix
el trailer.
Y aún así
llegó a lo más alto.
Un mític genet
s'autodestrueix
mentre la seva parella
intenta salvar-lo
abans que sigui massa tard.
Un millón más traslados.
se viene el día
del gran premio.
I vinga,
repassem a altres títols
que també arriben a cartellera
aquesta setmana
com
Almes marcades,
Les quatre fantàstiques
i també
Sus hijos después
de ellos.
Pel que fa
Almes marcades,
Xiao,
estudiant de Medicina
i Rul,
tatuador rebel,
han de decidir
si el sexe
i l'amor
poden conviure
amb l'amistat.
Les quatre fantàstiques,
una comèdia d'amigues,
quatre amigues
de tota la vida
retroben per una boda inesperada
a Florida
i reviuen aventures
hilarants.
I Sus hijos después
de ellos,
un drama generacional
on tres adolescents
en una França
postindustrial
travessen
quatre estius
que marcaran
les seves vides.
Ara sí,
tanquem l'espai
de cinema
aquí.
Fins la setmana vinent.
Esperem poder comptar
amb Carlos Penela.
Fem una petita pausa
per la publicitat
i tornem de seguida
perquè volem parlar
de nutrició dietètica
amb l'Elvira Sánchez.
Els dimecres
a les deu de la nit
Fabricants
de Cançons
Un programa
de converses
amb artesans
de la paraula cantada
amb persones
que a prop nostre
fabriquen
aquests artefactes
poètic o musicals
que ens fan viatjar
o bé
amb persones
que n'analitzen
la seva alquímia.
Fabricants
de Cançons
una hora
conversant
sense presses
com si estiguessin
prenent una copa
sobre cançons.
Aquí
a Ràdio Desver
al 98.1
de la freqüència
modulada.
Un programa
conduït
i realitzat
per qui us parla.
Paneu gausats.
Amb tots vosaltres
Veus de la Parròquia
Compartim notícies
actualitat
experiències socials
i espiritualitat
Ens pots escoltar
dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre
amb repetició
els dissabtes
a dos quarts de dotze
del matí
Veus de la Parròquia
Sentiu
és la sintonia
del benvinguts
benvolguts
i bentrobats.
Prepareu-vos
a escoltar
les interessants
entrevistes
i les curiositats
d'aquí
i d'arreu.
Fem ràdio amable
per l'oient tranquil
i culturalment curiós.
Benvinguts
convidat
i amanitat.
Benvolguts
viatges
història
bentrobat
cultura.
Tot això
ho escoltareu
en el benvinguts
benvolguts
i bentrobats
aquí
a Ràdio d'Esvern.
A tres minuts
de tres quarts
de sis
de la tarda
saludem
a la nostra estimada
Elvira Sánchez.
Elvira,
bona tarda.
Buenas tardes,
¿cómo estás?
Home,
avui no em dius allò
de feliz viernes?
Otra.
Yo digo,
voy a dejarle una pausa
porque hoy me va a querer decir eso.
Le dejo una pausa allí.
Elvira,
¿cómo estás?
Buenas tardes.
Bien,
de viernes.
Ahora,
ahora digo,
a ver si la muletilla
que yo ya me la he acabado
tan bien aquí,
la tengo aquí,
pues digo,
de viernes,
de viernes,
estamos de viernes.
Elvira,
¿sabes qué me ha pasado hoy?
¿Qué te ha pasado?
¿Me ha pasado una cosa
en el directo?
Pues mira,
un hem explicat,
yo ho hem explicat abans,
en directa,
pero ahora ho tornem a explicar.
Capui,
mirant la efemérida del día,
posaba,
Día Internacional
del Papa,
¿vale?
Y digo,
pues mira,
Día Internacional del Papa,
me ha parecido raro,
pero digo,
no sé,
a lo mejor es que
el Papa de Roma
pues tiene un Día Internacional
que es hoy,
¿no?
Y lo digo
y a mí me ha sonado muy raro,
lo he buscado
y era
el Día Internacional
de la Papa.
De la Papa,
como tu verbo.
De la patata,
no del Papa de Roma,
sino de la patata.
Y claro,
yo me he quedado aquí
en directo
que digo,
vale,
y ahora esto
¿cómo lo arreglo,
no?
Digo,
se lo voy a contar a Lelvira
que así se ríe de mí
un rato,
¿sabes?
Bueno,
pues yo te voy a contar otra.
¿Qué?
Ayer estaba en el programa
de directo
de Con la Comida
Sí se Juega,
¿vale?
Y entonces resulta
que,
pues estaba bastante colapsada
porque no llegaba
a tiempo
al programa,
como es directo,
no llegaba tiempo.
Sí.
Y para finalizar,
digo,
bueno,
para el principio digo,
soy el,
¿cómo es?
No, no.
Soy Lelvira Sánchez.
Soy,
yo soy
Con la Comida
Sí se Juega,
Lelvira Sánchez.
Yo soy
Con la Comida
Sí se Juega.
Bueno, mira,
te has cambiado el nombre,
te has salido barato.
No, no,
yo soy
Con la Comida
Sí se Juega,
y tú dices,
claro,
claro,
el problema es mío,
es muy evidente.
Sí, sí, sí.
Estaba colapsada
y ya te digo,
fue un programa
que estuvo bien
porque era la hidratación,
pero yo decía,
no,
pues que colapsó
y ya me dicen
que me quedaron las neuronas
tú de entrada,
así que esos colapsos
no suelen pasar.
Yo estaba ultra convencido,
cuando he empezado,
cuando he preparado el programa
y he visto la efeméride,
yo estaba convencido
que era el día del Papa,
digo,
es el día del Papa hoy
y claro,
cuando lo leo digo,
aquí pone el día de la Papa,
no del Papa
y me lo he mirado
y efectivamente
hoy es el día
de la patata,
del tubercle
y aquí estén,
mira,
la pifia,
surtiremos aquí,
si hubiera programa de pifias,
pues saldremos
en el programa de las pifias.
Elvira,
esto...
Por algo que se ha reconocido también.
Se ha reconocido,
se ha reconocido,
que también es importante
reconocer los errores.
Esto viene a colación
del tema de hoy
porque ayer
cuando estábamos
en la sección
de la efeméride,
digo,
acordaos de la efeméride de hoy
porque la Elvira
nos la va sacar mañana
y es que avui
parlem
de nutrición dietética
amb l'Elvira Sánchez
y parlem
d'un tema
molt important
y que sovint
no cuidan prou,
la salud digestiva.
Ahí va a ser el día mundial
dedicat a aquest tema
y avui volem aprofitar
per treure-li
eines i consells
a l'Elvira
que segur
que ens donarà
molts tips.
Bueno,
yo quiero,
primero,
he buscado
exclusivamente
para vosotros
las estadísticas
porque yo trabajo
pero a veces
de estas cosas
que tú dices
nunca te preocupas
por las estadísticas,
¿no?
Entonces he buscado
y es curioso
porque las estadísticas
globales dicen
que una de cada cuatro
personas en el mundo
sufren algún
trastorno digestivo
y que aquí
en España
son 12 millones,
12 millones
de personas
que presenta.
Entonces las estadísticas
dicen
que son más comunes
en las mujeres
de 50 años,
¿vale?
Y que
un 20%,
por ejemplo,
de los adultos
sufren
sufrimiento crónico,
¿vale?
Entonces vamos a empezar
por definir
qué son los trastornos digestivos.
Es curioso
porque
yo te digo
trastornos digestivos,
es muy probable
que tú pienses
en el estómago,
más que en el intestino.
Pues no,
señores.
El tubo digestivo,
los trastornos digestivos
se refieren
a todo
lo que compone
el tubo digestivo
y el tubo digestivo
comienza por la boca
y termina
por el recto,
¿vale?
Entonces,
por ejemplo,
si nosotros tenemos
enfermedades
en la boca,
por ejemplo,
las de los dientes,
las gingivitis,
¿vale?
Sería una.
¿De acuerdo?
Eso es un trastorno también,
¿de acuerdo?
Porque no podemos
hacer bien la digestión.
Ah,
y a vegades
se nos surten
pupas a la boca
por temas digestivos.
Exacto,
entonces ahí tú cambias
tu forma de comer
y eso es un problema,
¿de acuerdo?
Esto es por ahí.
Entonces,
por ejemplo,
muchas de las personas
a lo mejor
no conocen esta enfermedad,
pero hay muchas personas
que comen
o toman líquidos
y se atragantan,
¿vale?
Por un problema
de la epiglotis
o un problema
de las cuerdas vocales
o un problema
de la musculatura
que se llama
la disfagia.
Eso también
es un trastorno digestivo.
¿Por qué?
Porque si nosotros
no podemos
tragar los alimentos
no se produce
la digestión.
Claro.
Luego seguimos bajando,
tenemos trastornos
como la esofagitis
o el reflujo,
el reflujo,
¿vale?
que también
son trastornos digestivos.
Luego seguimos bajando
y ya entonces aquí
cuando hablamos
de estómago,
entonces sí,
todo el mundo sabe
que hay una gastritis,
que puede haber
unas malas digestiones,
que tienes,
por ejemplo,
inflamación,
¿de acuerdo?
O gases,
etcétera,
¿vale?
Entonces eso también
es un trastorno digestivo
y cuando llegamos
al intestino
ya están los que ya son
como que más engorrosos
porque son los que tienen
síntomas quizás
más visibles.
Encontramos aquí
el síndrome,
por ejemplo,
el estreñimiento,
las diarreas,
el SIBO,
el síndrome
de intestino irritable,
el síndrome
de dumping,
el síndrome
de las intolerancias,
las seriaquías,
las alergias
a nivel intestinales,
por ejemplo,
las intolerancias
y el aligeno.
Entonces,
aquí ya estamos hablando
de que estas afectan
básicamente
a lo que es
el intestino.
Y después,
es curioso
porque para eliminar
las heces
también tenemos
problemas
que son las fístulas sanales.
¿De acuerdo?
Entonces,
¿cómo ven
las hemorroides?
Entonces,
¿cómo veis
la variedad
de enfermedades
digestivas
son muy amplias?
Entonces,
hablar de cada una
de ellas
es muy difícil,
¿vale?
Pero lo que sí
es tan claro
es que la alimentación
puede favorecer
muchísimas a unas
y no,
a otras no,
¿vale?
Por ejemplo,
vamos a empezar
la más fácil.
La disfagia,
por ejemplo,
en la boca.
La gingivitis,
pues básicamente
con una buena alimentación
y una buena higiene,
alimentos con vitamina C,
vamos a poder superarlo.
Una buena masticación
es importante
en el proceso de digestión.
¿Para la disfagia?
Para la disfagia,
aquí tenemos que estudiar
el caso,
porque entonces
aquí tenemos que cuidar
mucho la consistencia
de los alimentos,
porque una persona
que normalmente
son enfermedades
que están relacionadas
con Alzheimer,
con enfermedades mentales,
aparte de disfuncionalidad
de lo que es la epiglotis,
¿vale?
Aquí hay que adaptarle
la textura
a las personas
para que puedan tragar,
para que no
piensa que
la disfagia
lo que provoca
la enfermedad más grave
que provoca
es la muerte por asfixia.
¿Por qué?
Porque básicamente
la epiglotis,
que es como un órgano
que va tapando
cuando nosotros comemos,
tapa la faringe
y cuando nosotros
estamos respirando,
tapa el esófago.
Entonces,
en el caso
de la disfagia,
esas personas
que tienen problemas
de tragar,
pues entonces
no hace esto,
no hace esta función
a la epiglotis.
Entonces,
se le puede ir
los alimentos
por los pulmones
ocasionando
las broncos,
apiraciones
y las asfixias,
¿vale?
Y esto,
evidentemente,
una persona
que tiene una disfagia
no va a comer
de manera consecuente.
En cuanto
a los problemas
gástricos,
mira,
tenemos la sobreproducción
de jugos gástricos,
¿vale?
Que son las gástricias.
¿A qué se puede beber esto?
Pues entonces
se puede beber,
por ejemplo,
el estrés.
¿Vale?
¿Vale?
Según qué tipo
de alimentos
también puede,
por ejemplo,
hay personas
que no deberían
comer muchísimo picante
porque el picante
les acelera
o incrementa
la secreción
de jugos gástricos.
El alcohol,
el picante
y el café
incrementa
la secreción
de jugos gástricos.
Entonces,
una persona
con una gastritis
no debería
producir esto,
¿vale?
Al contrario,
debería buscar
aquellos alimentos
con residuos alcalinos
o que fueran alcalinos
para poder tomarlos,
¿vale?
Entonces,
por ejemplo,
las malas digestiones.
¿A qué se deben
las malas digestiones?
Pues básicamente
lo que siempre digo,
que no mastican
bien los alimentos,
que comen de prisa
y comiendo.
Que això fa molt.
dir que al final
si no tractem bé
aquell aliment
que ens estem posant
en el cos,
doncs clar,
la digestió
serà més pesada,
¿no?
Exacto.
Entonces,
básicamente,
piensa que tú,
el estómago,
tenemos que ser consciente
de que es un saco,
¿vale?
Es un saco
que está constituido
de muchas capas.
Cada capa
se agrega
un tipo de jugo.
Esos jugos
van todos
y el nivel
de acidez
de los jugos
gástricos
es solamente
igual
al ácido clorhídrico.
Vale.
Si tú metes
ese dedo
en esos jugos
gástricos,
te quemas.
De hecho,
lo sabemos.
¿Por qué?
Porque cuando nosotros
tenemos reflujo
o vomitamos,
todo lo que es
el esófago,
todo lo que es
la boca,
o sea,
nos queda ardiendo.
El ardor, ¿no?
El ardor de estómago
que diem,
ayoda,
la cramó.
Exacto.
Entonces,
básicamente,
tenemos que tomar en cuenta
de que esto,
¿para qué es?
Esto es para hacer
la digestión química.
Y esta digestión química,
¿vale?
Normalmente,
es más fácil
si nosotros
masticamos
bien los alimentos
a que si nosotros
no masticamos
bien los alimentos.
Si consumimos alcohol,
si no consumimos alcohol.
Entonces,
en la medida
que lo hagamos
y masticamos mal,
yo siempre digo lo mismo.
Esto es,
cuando masticamos bien,
masticar bien quiere decir
que va a ser una papilla
lo que nosotros
tomemos
y esa papilla
va a estar
sumergida
en ese líquido.
Pero cuando nosotros
comemos rápido,
no estamos sumergiendo,
no se va a sumergir
si no son piedras
y colocar
la misma cantidad
de alimentos
en forma de piedra
ocupará más volumen,
con lo cual
eso hará
que el estómago
se ensanche
y segreguen
más jugos gástricos.
Y además
le echamos agua,
pues entonces
¿qué estamos haciendo?
Diluyendo
el jugo gástrico.
¿Vale?
Entonces,
volveré
y aumenta
el volumen.
¿Vale?
Entonces,
evidentemente,
a mayor volumen,
mayor necesidad
de comer,
no solamente
para comer
después sin arroz,
sino mayor problema
tendrá
el tubo digestivo
para
poderlo
solucionar.
evidentemente,
en el estómago
pueden haber
enfermedades
del tipo
la bacteria
pylori,
¿vale?
¿Qué causa
esta bacteria?
Es una de las pocas
bacterias
que es curioso,
vive en medio
de una acidez.
Es introducida
en el cuerpo
a través
de los alimentos,
¿vale?
Y tú tienes que tener
una predisposición
a poder desarrollarla,
¿vale?
Entonces,
esta bacteria
se desarrolla
y va generando
gases
y fermentaciones
que generan
dolor
y distensión
en el estómago.
Mal.
Con lo cual,
las personas
pues se sienten mal.
¿Cómo se trata?
Pues básicamente,
este tipo de bacteria
se trata
con un tratamiento
médico,
¿de acuerdo?
Va entre 10
y 21 días
del tratamiento
y evidentemente
con una dieta,
con una alimentación,
con residuos alcalinos
para favorecer
la digestión
y la mejora
rápidamente
del estómago.
Luego,
nos vamos
para el intestino
delgado.
En el intestino
delgado,
¿qué vamos
a tener?
Vamos a tener
enfermedades
básicamente
del tipo
intolerancia.
¿Por qué
se termina
una intolerancia?
Una intolerancia
es que una vez
digerida,
nosotros para digerir
los nutrientes,
¿vale?
Los alimentos
están fuera,
el bolo alimentario
está en el estómago
y cuando llegan
al intestino
son nutrientes,
es decir,
es ya todo
desmenuzado,
¿de acuerdo?
Entonces,
estos nutrientes
deben de encontrar
una enzima
para unirse
a ella
y entrar
en las vellosidades
del intestino
para poder ser utilizada,
para poder pasar
a la sangre
y ser utilizada
por nuestro cuerpo.
¿Qué pasa
en las intolerancias?
Que esas enzimas
son escasas
o nulas.
¿Vale?
Entonces,
el alimento
se queda ahí
y al quedarse ahí
lo que hace
es generar
una serie
de reacciones
del tipo
de distensión
abdominal,
puede haber
náuseas,
vomitos,
diarrea,
puede haber
estreñimiento,
etc.
¿Vale?
En este caso,
las intolerancias
deben de ser
diagnosticadas
con médicos,
con pruebas,
no porque
una vez me caiga
mal la leche
tú ya eres
intolerante
a la lactosa,
sino que tienes
que hacerte las pruebas.
Claro,
con un serit
de requerimientos
que donguin positivo,
¿no?
Exacto.
¿Vale?
Entonces,
aquí mucha gente
me dice,
no,
me he quitado el gluten
porque soy intolerante.
¿No me hace la prueba?
No,
te has quitado el gluten
porque tú has visto
en algún lado
que...
I a lo mejor era
una otra cosa,
¿no?
A lo mejor era,
mira,
després també et volia
plantejar
aquells factors
que afecten
negativament
a la digestió
i,
per exemple,
si ens pensem
que a lo mejor
som intolerants
al gluten,
a lo mejor
el que estem tenint
és estrés
i mengem ràpid
i,
per tant,
és això
més que
una intolerància
al gluten,
no?
Per exemple.
Sí,
mira,
piensa que el estrés
no ayuda
porque cuando nosotros
comemos con estrés
o con hambre,
estrés y hambre,
lo que hacemos
es comer más rápido,
¿vale?
Y el estrés
¿qué hace?
Piensa que cuando
un cuerpo está estresado,
lo que es el sistema
inmunitario,
lo que es el sistema
digestivo,
todo el resto
de los sistemas
quedan aplastados
porque el estrés
se carga con toda
la energía
que nosotros necesitamos
para poder salir.
Piensen que
estrés
para el cuerpo
está sin peligro
y si está en peligro,
no importa
la digestión,
no importa
si tú estás
respirando o no,
no,
es salir del estrés,
vamos a salir
del estrés.
Entonces,
claro,
evidentemente,
esto lo que hace
es que todo
el resto
de sistemas
pues queden
deprimidos.
Y entonces,
como me quedan
tres minutos...
Sí,
jo t'anava a fer
una pregunta,
Elvira,
no sé si volies
afegir algo,
però en tot cas
m'agradaria
que acabessis
amb consells
per millorar
la salut digestiva.
no sé si anaves
cap allà
o què,
però jo crec
que als oients
també els interessarà
escoltar una mica
aquelles coses
que els puguin ajudar,
no?
Ostres,
em sento interpel·lat
pel que ha dit
l'Elvira,
com ho puc fer
per millorar,
per encarrilar
aquesta salut digestiva?
Primero,
tenemos que tratar
de consumir
un grupo variado
de alimentos,
recordando que
los probióticos
y los probióticos
son importantes
para la salud intestinal,
para mantener
nuestro intestino sano,
es vital.
Entonces,
debemos consumir
alimentos probióticos
y prebióticos.
Estamos hablando
de frutas,
verduras,
de yogures,
de kefi,
¿vale?
Que esto va a ayudar
a que nuestra flora bacteriana
se mantenga sana.
Luego,
por ejemplo,
siempre es importante
no saltarse las comidas,
¿de acuerdo?
Es decir,
comer a las horas
que nos correspondan,
masticar bien
las comidas,
porque esto,
y con calma,
porque esto nos va a ayudar
a tener unas digestiones.
En todo caso,
si yo me siento mal
por más de una semana
o 15 días
que estoy comiendo
y me siento mal,
estos síntomas
tienen que ser notificados
a los médicos
para que los médicos
puedan tratarlos
adecuadamente,
porque todas las enfermedades
del tipo digestivo
pueden tener un tratamiento
nutricional
y medicamentos
adecuado.
Doncs,
Elvira Sánchez,
amb això ens quedem,
amb el fet de controlar,
controlar,
controlar,
tampoc obsessionar-nos,
però,
doncs això,
que a vegades ens pensem
que,
ostres,
tinc llagues a la boca,
serà,
doncs,
perquè m'he ficat
alguna cosa
o he menjat amb les mans,
no sempre,
no?
Pot ser també d'algú
a un problema.
Tiene que ser repetitivo,
tiene que ser
una cosa repetitiva,
muchas veces
y durante mucho tiempo.
Potser degut també,
doncs,
a un problema
de salut digestiva.
Elvira Sánchez,
gràcies per l'espai d'avui
on hem pogut aprofundir més
sobre aquesta efemèrida
que va ser d'ahir,
l'efemèrida d'ahir
del Dia Mundial
de la Salut Digestiva.
10 segons
i connectem
amb Catalunya Ràdio
i tot seguit també
amb els bolletins
d'aquesta casa.
Fins ara.
Elvira,
que vaya muy bien,
buen fin de
i hasta el viernes que viene.
Hasta el viernes.
Adiós.
Hasta luego.
Des de les 6.
Bona tarda,
us informa Sergi Molero.
El PP i Vox
es tornen a donar la mà
a les illes
i pacten convertir
el castellà
en llengua vehicular
a les escoles
en detriment del català.
Els dos partits
han acordat
modificar la llei d'educació
que promocionarà
també les modalitats
lingüístiques
pròpies de cada illa,
el que fragmentarà
la unitat de la llengua.
En relació a aquesta qüestió,
el sindicat educatiu
majoritari
a les illes
ha denunciat
que l'acord
entre el PP i Vox
acaba amb la protecció
del català a les aules.
Pel sindicat Estell,
la decisió
busca en el fons
afectar la presència
del català
al carrer.
Ho ha dit
el seu secretari general,
Miquel Jalabert,
en declaracions
al Catalunya migdia.
El Partit Popular
ha venut
la llengua pròpia
de les illes,
l'ha venut
a canvi d'un pressupost
i, efectivament,
sabem que vots
el que pretén
a l'àmbit educatiu,
res de qualitat educativa,
el que pretén
és fer
que és català
i sent
residual
a l'àmbit educatiu
i, per tant,
també residual
que lleves
en part
a l'àmbit social.
El sindicat avisa
que prendran mesures
per respondre
a aquest acord
perquè consideren
que és nefast
per a l'educació
a les illes.
Més notícies,
Natàlia Ramon.
La BBC
haurà d'indemnitzar
amb 100.000 euros
l'històric
expresident
del Sinn Féin
Jerry Adams.
El Tribunal Superior
d'Irlanda
ha resol
que la cadena
pública britànica
el va difamar
l'any 2016
quan,
en un documental,
el van vincular
amb l'assassinat
del seu company
de partit,
Dennis Donaldson.
Adams
ha volgut eximir
el periodisme
de les sentències
si bé deia
que el desenllaç
judicial
demostra
que la BBC
no entén
com la ciutadania
irlandesa
conviu
amb els acords
de Divendres Sant
entre Belfast
i Londres
per posar fi
al conflicte
d'Irlanda del Nord.
Conec molts,
molts periodistes.
M'agrada pensar
que em porto bé
amb la majoria d'ells
i us desitjo el millor
i defenso
el vostre dret
a fer la vostra feina.
Però la BBC
defensa l'ètica
de l'estat britànic
a Irlanda.
els advocats
de la BBC
s'han mostrat decebuts
per la sentència
i han defensat
la validesa
de les fonts anònimes
utilitzades
per justificar
l'acusació
contra Adams.
El dèficit comercial
dels Estats Units
es redueix un 46%
a l'abril
i dona un respira a Trump
venient d'un mes de març
on el dèficit
va arribar
a màxims històrics
més de 140.000 milions d'euros
per l'inici
de la guerra aranzelària
que va provocar
que s'avancessin
les compres
de productes
procedents
d'altres països
abans que pugessin
els preus.
Ara,
després que Donald Trump
anunciés
la introducció
d'aranzels
recíprocs
de manera massiva,
el dèficit comercial
nord-americà
se situa per sota
dels 80.000 milions
la seva millor xifra
des del setembre
del 2023.
Més d'un centenar
de persones
han mort a Nigèria
fruit d'unes inundacions
la darrera actualització
per la del menys
115 víctimes mortals
i diversos desapareguts
a l'estat de Níger
al centre del país.
Segons les autoritats
unes 3.000 cases
han quedat negades
pels aiguats
que van començar dimecres.
Nigèria és propensa
a les inundacions
durant la temporada
de pluges
que va començar
a l'abril.
El 2022
el País Africà
va experimentar
la pitjor onada
d'inundacions
de l'última dècada
en què van morir
més de 600 persones.
1,4 milions
es van veure
desplaçades
i es van destruir
440.000 hectàrees
de conreu.
I és moment
d'actualitzar
la informació
del trànsit.
Equip viari
Mariluz Garcia,
bona tarda.
Bona tarda.
Destaquem les cues
a la B23
del Papiol
a Molins de Rei
en direcció a Barcelona
per l'incendi
d'un vehicle
que deixen només
dos carrils
oberts a la circulació.
La C32
i la B20
la pot a sud
amb cua
de Viladecans
fins a Cornellà
en direcció a Barcelona
a causa d'un vehicle
avaliat
que ocupa un carril
en sentit contrari.
També hi ha cua
des del Prat
a Sant Boi
en direcció a Castelldefels.
A la P7
l'antitud
i aturades
de Mollet del Vallès
a Montornès
en direcció a Girona.
La C35
a Parets del Vallès
per accedir
al circuit de Catalunya
i la C60
a l'altura
d'Argentona
en sentit
suddirecció a Mataró.
Mariluz García
Equip Vieri
de Catalunya Ràdio.
I tot seguit
de la informació esportiva
amb Roger Bosà.
A aquesta hora
s'ha acabat ja
la primera jornada
d'entrenaments
del Gran Premi
d'Espanya
de Fórmula 1
circuit de Barcelona
Catalunya.
Damià Kilar
bona tarda.
Bona tarda
amb el domini
en aquesta primera jornada
d'Òscar Piastri
el pilot australià
de McLaren
líder del Mundial
seguit per
George Russell
el britànic de Mercedes
i Max Verstappen
el quatre vegades
campió del món
amb Red Bull.
Setena posició
per Fernando Alonso.
Diferencia d'un segon i mig
entre el primer
i el vinter
amb una primera jornada
marcada
per la moltíssima calor
que serà la tònica
del cap de setmana
i amb molta feina
de post a punt
i pensant en la classificació
de demà
a les quatre de la tarda
que podreu seguir
pel tot gira.
Damià Aguilar
Catalunya Ràdio
circuit de Barcelona
Catalunya.
El francès Nicolàs Prudom
s'endut la dinovena
etapa del giro
la general
Isaac del Toro
treu 43 segons
Richard Carapaz
amb Baterpolo
a l'Atlètic Barceloneta
s'enfronta avui
al 9 i veurà
a la primera semifinal
de la Champions
masculina
el partit
a dos quarts de vuit
a Malta.
També avui quedarà
tancada la fase regular
de la Lliga ACB
amb tres partits
amb presència catalana
a dos quarts de set
viva o Barça
amb la baixa d'última
hora d'Àlex Abrines
i a les 9
Manresa Tenerife
i Unicaja Joventut.
I es disputen també
els primers partits
de semifinals
de l'Hockey Lliga
masculina
a dos quarts de vuit
Barça Calafell
i Liceo Reus.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Mariona Salas Vilanova.
L'autora Sant Justenca
Paula Vidal
ha guanyat el Premi
Menja Llibres
2024-2025
en la categoria
de primer i segon d'ESO
amb la seva novel·la
Inversemblant.
Aquest premi
impulsat pel Servei
d'Educació de l'IMET
i la Regidoria de Cultura
de Vilanova
i la Geltrú
vol fomentar la lectura
entre l'alumnat
de secundària.
Els estudiants
principis
participants
de primer i quart d'ESO
llegeixen els llibres finalistes
i voten el seu preferit.
En aquesta edició
Inversemblant
ha estat l'obra
escollida
pels joves
de primer i segon d'ESO.
El projecte
compta amb la col·laboració
de la xarxa municipal
de biblioteques
i té com a objectiu principal
promoure l'hàbit
l'actu entre els adolescents
tot fent-los protagonistes
en la tria
i recomanació
de les obres.
El diumenge 1 de juny
la CEES
organitza una nova sortida
d'excursionisme
al Berguedà
amb tres rutes
per triar.
L'activitat
començarà a les 7 del matí
des del Parador
i la proposta
inclou una excursió
llarga
de 14,4 quilòmetres
i 880 metres
de desnivell
que farà un recorregut
circular
des de l'Espunyola
fins al Santuari
dels Tussals
passant pel Capolat
i el Cingla
de Sant Salvador.
També hi haurà
una ruta més curta
de 7,5 km
i 293 metres
de desnivell
pels voltants
de Montclar
i la seva riera
i per qui prefereixi
una activitat
més tranquil·la
hi haurà una opció
cultural
amb un recorregut
pel nucli de Montclar.
Les inscripcions
es poden fer
a través del web
de les CEAS
i les persones
sense llicència federativa
hauran de tramitar
una assegurança temporal
el preu de les sortides
de 22 euros
per a persones sòcies
i de 25 euros
per a no sòcies.
El col·lectiu
Tarlatana 17
exposa fins al 27 de juny
una mostra de gravats
al celler de Can Ginestar
a Sant Just.
La proposta
inclou 24 obres
de 18 artistes
que treballa
en diverses tècniques
d'estampació
com la calcografia
les tècniques aditives
la xilografia
els fotogregats
i el carburóndum.
A més de l'exposició
s'hi han programat
activitats paral·leles
com visites comentades
una xerrada
i un tall infantil.
Carme Muñoz
una de les integrants
del col·lectiu
ha explicat
en una entrevista
a Ràdio d'Esvern
que Tarlatana 17
es va formar el 2017
des d'una exposició
conjunta a Mataró.
El nom prové
d'un estri
utilitzat en el procés
del gravat
i simbolitza
dins del col·lectiu.
Actualment
el grup està format
per 17 membres
molts dels quals
provenen del Maresme
amb perfils diversos
des de docents
i assistents socials
fins a llicenciats
en belles arts
i autodidactes
apassionats pel gravat.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara.
Fins ara.
La rumba que coneixem
no és a la Xina
ni del Japó.
La rumba que coneixem
no és a la Xina
ni del Japó.
La nostra rumba
de Barcelona
està marejada
de volta al món.
La nostra rumba
de Barcelona
està marejada
de volta al món.
la rumba
no és a la Xina
no és a la Xina
ni del Japó.
La rumba neix al carrer
filla de Cuba
d'un gitanet
i sa germana
que és la vanera
ben cruxadeta
entre mariners.
i sa germana
i sa germana
que és la vanera
ben cruxadeta
entre mariners.
i sa germana
i la με cruxadeta
i sa germana
que és la diversa
múltipa
que és la divana
i la realista
que és la hija
de luna
i la vida
que és allò
i aquesta germana
és la barça
i la Α
honey
Se n'endrià per dos bloquetes, balleroles, cor s'agrera.
Porta, coll, griguita, pella.
La nena té un ritme inquiet,
veig de compàs i belluga els peus.
La nena té un ritme inquiet,
veig de compàs i belluga els peus.
I sa família de ritmes guapos viuen contents amb l'estranger.
I sa família de ritmes guapos viuen contents amb l'estranger.
La rumba deixa el carrer,
filla de Cuba i d'un titanet.
La rumba deixa el carrer,
filla de Cuba i d'un titanet.
I sa germana, que és l'habanera,
veig ruixadeta entre mariners.
I sa germana, que és l'habanera,
veig ruixadeta entre mariners.
I amb aquest ritme de rumba arribem a la segona hora del refugi,
d'avui divendres 30 de maig del 2025.
Soc Daniel Martínez i cada tarda us acompanyo aquí
a Ràdio d'Esvern amb les tardes del refugi.
ara fem un viatge,
un gir al nostre programa
perquè viatjarem cap al món cinematogràfic
de dos joves que col·laboraven
amb aquesta emissora fa unes temporades
i que avui tornen aquí a Ràdio d'Esvern
per explicar-nos Agape.
Avui, com dèiem, parlem de cinema i de cultura.
Avui, com dèiem, parlem de cinema i de cultura.
Tenim el plaer de conversar amb l'equip creatiu darrere del curtmetratge Agape,
una obra que ens parla de moltes coses.
Per saber més,
a l'equip artístic del projecte,
amb Víctor i l'Alías,
excompanys d'aquesta casa que van formar part
durant una bona temporada
del programa Plaça Mireia
de la Mireia Redondo,
companya d'aquí de l'emissora,
des d'aquí una abraçada, Mireia,
de cinema,
i jo també m'hi sumo a aquest equip de cinèfils
que compartíem a les tardes de Ràdio d'Esvern
en aquell moment amb la Plaça
i la veritat és que havíem compartit moltes hores de micròfon
i avui els saludem de nou
per compartir més estones microfonades.
Nois, bona tarda.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Com estem?
Quina il·lusió, no?
Tornar aquí a casa.
Sí, sí, moltíssima.
Moltíssima il·lusió.
Estàvem de camí,
els dos amb un somriure tremendo.
Estàvem saltant de l'alegria
perquè és que feien molts anys, tio,
i la veritat és que ens molava,
ens molava molt parlar de cinema
i sempre amb amics és millor.
Clar.
Que guai.
I sobretot trobàvem a faltar el Dani o llavors.
Sí, sí, sí.
Home, aquelles tardes de parlar de cine
aquí a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern
era com, ostres, us recordo molt de carinyo
que era en tota la colla, el Marco.
El Marco, també.
El Marco sense S, que li deia jo.
Marco sense S.
El Marco sense S.
Sí, sí, sí.
El Pol.
El Pol Canopau,
que jo li vaig començar dient Pau
i em vaig aprendre això al Pol Canopau.
I sempre li deies Pau.
I sempre li deia Pau.
I eren aquelles tardes de passar-ho bé
i veig que heu vingut amb la mateixa sensació,
com si els anys no haguessin passat,
com si els minuts tampoc
i de cop i volta estem aquí.
Però sí que han passat els minuts
i també han passat els anys.
I primer de tot vull saber què és de la vostra vida, Víctor.
Què ha sigut de la teva vida?
I després li preguntaré a l'Alies també.
Bueno, doncs la meva vida ha donat moltes voltes.
O sigui, la veritat és que han sigut, bueno,
des del temps que veníem aquí a la ràdio,
sempre m'ha agradat tenir una vida intensa en certes coses,
però des que vaig entrar a l'ESCAC
doncs és molt intens tot
perquè al final els rodatges, la gent del món,
com et relaciones, com treballes,
doncs és una de les principals coses que vius
durant els teus anys d'aprenentatge
a una escola com aquesta, a una universitat com aquesta.
I realment jo estic molt content
perquè he pogut fer una formació del que a mi sempre m'ha agradat,
del que és la meva passió
i ara doncs estic molt il·lusionat de poder tancar
aquest espai de la meva vida, no?
Aquesta etapa d'una forma tan màgica com és aquest curt
del que parlarem ara, em fa moltíssima il·lusió
i per la meva part doncs és el que volia comentar una mica.
I la vida com t'ha tractat, Elías, a tu?
Bueno, intentaré resumir,
però jo amb aquestes coses m'enrotllo molt.
També bastantes voltes, de veritat.
O sigui, jo me'n recordo
que quan vam deixar de venir a la ràdio
tot va començar a anar malament.
No sé per què exactament, d'acord?
Però bueno, jo vaig decidir
vaig començar a fer una formació
que realment al final no em va resultar agradant
i ja quan em vaig adonar que si volia...
Bueno, jo vull ser actor.
A mi el que m'agrada sobretot és el tema de l'actuació
i el cinema també.
són les formacions aquestes que em flipen.
I bueno, ja em vaig adonar que, bueno,
si vull ser actor, cony, he de posar-me a fer-ho, no?
No puc quedar-me així dient-ho i ja està.
I vaig començar també una formació a una escola que es diu Laura Jou,
allà a Gràcia.
Molt bona, la veritat.
Una molt bona experiència.
No vaig poder continuar i aquest any he estat treballant, bàsicament.
He anat fent cosetes i fent una mica de diners per estalviar de cara a l'any que ve
i ja tornar una mica a les sandades.
I a part d'això, bueno, he anat fent...
Per sort he anat fent projectes.
He anat fent projectes perquè, bueno,
tinc uns amics molt bons,
tant com a nivell personal com a nivell artístic, la veritat.
I he pogut ajudar-los,
hem pogut treballar junts amb moltíssimes coses durant aquests anys, de veritat,
sobretot amb el Víctor.
He treballat un muntó.
He treballat un muntó amb ell.
I, bueno, bàsicament això.
I ara estem els dos aquí amb Agape.
Estem entusiasmados, la veritat.
Molt il·lusionats.
I a mi em fa molta il·lusió també perquè, bueno,
treballar amb els teus amics és una de les millors coses que hi ha.
Al final, doncs, tu passes bé, tens molta confiança per dir les coses.
I és on es descobreixen les veritables amistats, no?
Exacte, totalment.
I, bueno, a l'Elia sempre l'he considerat un dels meus millors amics,
si no el meu millor amic.
I realment, doncs, poder comptar amb ell i amb aquest projecte.
Al igual que hem comptat, doncs, amb interpretacions,
també estar amb un altre projecte d'actor en el que jo estic present.
No com a director, però sí...
Sí, sí, Dani, aquest estiu estem...
Sí, sí, sí.
Ja us veig.
No!
I, de fet, una de les coses més xules també del tancament d'agapes
és que jo, per exemple, doncs, aquest any volia tornar també a la interpretació, no?
Estar una mica amb l'Elia, treballar-ho, això també,
amb la música, amb coses que m'agraden molt, també,
que no he tingut temps de dedicar temps,
tant temps com m'agradaria aquests anys a escac.
I ara, doncs, per fi, amb agapes, com que, bueno, agafo les coses que m'agraden, no?, de tot,
les fico allà i, doncs, potser dono peu a una etapa diferent de la meva vida
en la que, bueno, es fan punts i a part en certes coses.
Primer de tot, m'has d'aclarir com es pronuncia això,
perquè no sé si ho he fet bé o malament.
Agape? Agape.
Agape.
I d'on ve, això?
Jo, mira, jo el pronuncio Agape.
Agape.
O sigui, però tothom, o sigui, han passat moltíssima gent.
Jo vaig estar diversos mesos dient Agape, també.
Agape.
Però no, l'accent és a la segona A.
És a la segona A.
O sigui, és molt en viu, perquè tothom que ha passat pel projecte
li ha dit d'una forma, d'una manera diferent.
De la seva manera, no?
De la seva manera, però és que és veritat, perquè, o sigui,
després tu busques la paraula a internet o on sigui, a un diccionari,
i té diverses denominacions, perquè, clar, la paraula original és Agape,
amb un accent a la A, i després té un guió a la E.
I és una paraula d'origen grec de l'antiga Grècia i de més,
que és com coneixien, no?, un amor ideal, no?,
com totalment altruista, no?, cap a un ésser estimat
que busca, doncs, el benestar total d'aquella altra persona.
I, doncs, després, per altra banda, no?, doncs,
s'ha anat adaptant aquesta paraula, no?, s'ha transformat a l'edat mitjana, no?,
per tema, bueno, no sé si va ser a l'edat mitjana, però, després,
el cristianisme també s'ha adoptat a l'Agape,
doncs, ha arribat també, doncs, a la paraula més en anglès, en espanyol,
i crec que l'accent va canviant.
Per això hi ha tanta diferència, no?, de com ho pronuncia cadascú,
però el curt en si agafa la paraula literal d'origen grec
i la posem directament com de títol, amb aquest accent a la segona A,
i el guió a sobre de la E.
De fet, estem escoltant aquesta banda sonora,
composada per Marc Domènech, que formarà part, no?, d'aquest projecte.
Correcte, també s'enjusten, eh?, aquest home.
Ah, mira!
Sí, sí, sí.
Que bé.
Bueno, ara ja no, està vivint a Barcelona,
però també de tota la vida, aquest noi.
Tenim molta gent involucrada al projecte de fa molts anys,
o sigui, molts amics.
Fa molts anys.
Un projecte, a part de personal, per part del Víctor,
o sigui, perquè és un projecte bastant personal,
que això ja parlaràs ara en una estoneta,
és el personal en si d'equipo,
està lleno de gente importante en nostres vides.
i sobretot també de noves incorporacions igual de bones,
també, que la veritat és que, bueno,
jo estic content amb pràcticament tothom que m'ha pogut ajudar,
perquè ja que m'ajudin és una gozada, no?,
però ara l'últim equip que tenim de cara al rodatge final
realment és un gust, perquè tenim gent com la Malena, no?,
la Margot i, a més, que ens estan ajudant moltíssim,
una barbaritat a poder fer-ho possible.
Per tant, res, jo sempre estaré agraït que hi hagi gent que em pugui ajudar
i que estigui contenta.
Jo sempre intento que tothom estigui content amb el projecte,
que pugui connectar amb tot el que expliquem,
perquè al final és una de les coses més importants, no?,
amb aquest tipus d'històries.
quan expliques una història amb més gent, no?,
que puguis arribar, doncs, a comprendre, no?,
el significat autèntic del que un intenta explicar, no?
Doncs vinga, entrem a Barraca, anem a parlar de l'origen,
d'on neix la idea d'aquest curtmetratge
i què us va inspirar, en aquest cas a tu, Víctor,
a explicar aquesta història, de què va la història,
fes-nos cinc cèntims i d'on venen, doncs, aquests orígens, no?,
la intencionalitat d'explicar el que vols explicar.
Doncs mira, la història em ronda pel cap des de fa moltíssims,
o sigui, tampoc diré aquí moltíssims perquè realment no tinc tanta edat
com perquè siguin més de 22 anys, no?,
però sí que fa per almenys 3-4 anys que la tinc al cap,
perquè sempre m'ha fascinat la idea de com la música,
que és un element recurrent a la meva vida, del meu dia a dia,
és capaç de comunicar moltes coses entre persones, no?,
o és capaç de despertar records en la memòria d'una persona
que té uns éssers estimats que potser no els té ja al seu voltant.
Podem estar parlant de la mort, de separació, de qualsevol tipus de distància,
tant emocional com física, que tingui una persona amb altres persones que estima,
i com aquesta música desperta records i desperta emocions que molts cops tenim enterrades en el subconscient,
i quan diguem que escoltem una cançó i ens recorda, o sentim que estem interpel·lats amb la lletra,
amb la melodia, doncs allà sembla que desperta alguna cosa en nosaltres
i ens genera una espècie d'explosió emocional, no?,
que potser no som conscients en un primer moment.
Doncs, amb tot això, amb tot aquest viatge personal que has fet al llarg dels anys,
és a dir, tens aquella idea que es va gestant dins teu,
finalment l'acabes vomitant, entenc, no?,
perquè moltes vegades els creadors artístics ja ho fem això,
allò de llançar-nos al Word, no?,
i de cop i volta amb les tecles taclejar-ho tot
i anar endreçant després allò que està desendreçat.
Quins reptes us esteu trobant al llarg del procés, Víctor?
Doncs, mira, el primer repte, o sigui, abans de la logística,
abans de tota la producció, que és tot un viatge, no?,
perquè primer, doncs, les persones van i venen en el projecte, no?,
doncs, hi ha gent que es compromet més, hi ha gent que es compromet menys,
sense que sigui algú dolent, perquè és com que, bueno,
depèn del moment de les vides, no?, doncs, flueix més, flueix d'una altra manera,
i, simplement, doncs, també el teu propi estat emocional també interfereix molt
de com un projecte va cap a dalt o va cap a baix,
depenent una mica de com tu mateix estiguis,
l'Elies, doncs, també, per exemple, ho sabrà això,
de molts cops que hem treballat en molts estats diferents,
i el més maco de tot és que, doncs, he pogut portar a terme el projecte,
perquè tu pots tenir al cap una idea molt clara del que vols parlar, no?,
vols parlar de..., al final nosaltres estem explicant, com he dit,
una història sobre distància, sobre emocions, també, i sobretot de la incomunicació, no?,
estem parlant de com dos personatges en una història romàntica
que comença des del trencament de la mateixa, doncs, comencem a parlar
sobre aquesta distància des de la incomunicació.
Per tant, el més xulo de tot això és que tot sembla molt ambviu,
tot és com, uau, com abordes tot això amb un curt que duri 20 minuts,
i a sobre, doncs, hagis de desenvolupar uns personatges en tan poc temps,
que puguis connectar amb la història, i a més...
Clar, a mi se'm feia una bola, tot això, amb la història original que tenia,
perquè volia fer una espècie de fàbula que sigués un viatge pel bosc,
una aventura, i que expliqués això en el subtext.
Llavors, clar, a partir d'aquí, jo tenint aquesta història a base
de qui eren els dos protagonistes, l'Alma i el Luca,
em van ajudar molt tres guionistes, que ja havien treballat en projectes,
ja han estat a la indústria, que des d'aquí els envio una salutació cordial,
perquè són de les persones que més m'han ajudat en el projecte,
es diuen Marta Aiza, després Rebeca Tolosa i l'Àlex Martínez,
que els vaig contactar per separat, van començar a treballar junts,
i van firmar un guió conjuntament,
que reflexava tot el que jo havia pogut compartir amb ells,
la història que volíem explicar d'una forma definida i aterrada,
i sobretot han creat una història fantàstica
en què estan tots els elements que a mi em fascinaria
veure en una pel·lícula d'aquest tall.
És un viatge emocional, però també és un viatge de pur suspens,
d'intensitat, amb molts elements fantàstics.
Al final estem com rescaten una espècie de reimaginació de la caputxeta vermella,
agafada amb contes dels germans Grimm,
però portada després al llenguatge emocional de sèries com Normal People,
de les històries de desamor, de l'Ala Land, no sé,
moltes pel·lícules que influencien més recents, més clàssiques,
totes ens porten cap a un conte, cap a una història supersenzilla
que s'ha simplificat en el conte que explica un avi a la seva neta.
I a partir d'allà ella se'n va a dormir i es queda amb aquesta història al cap.
Llavors és aquesta narració de l'avi que anirem descobrint,
que la història que està explicant potser té un significat més profund en ell mateix
del que podem arribar a pensar en un cert moment sense explicar massa més coses.
Però al final és un viatge, és un viatge emocional,
jo considero que és molt emocionant sobretot per mi,
és un projecte que és molt catàrtic.
Al final sí que la idea em va sorgir des de fa quatre anys,
però gràcies a experiències que he pogut anar tenint al llarg d'aquests tres anys
també he pogut definir més aviat la història, he pogut veure'm reflexat
amb els dos personatges que estem creant i he pogut supervisar aquest guió
i afegir-li certes coses perquè sigui el més fidel possible
el que busco d'alguna forma o el que busquem explicar
i també que sigui un viatge realment íntim, realment especial
i que pugui connectar amb les grans audiències.
Al final sempre ho deiem, volíem que fos un curt i ja paro
perquè m'estic enrotllant moltíssim.
No, no gens, t'estem escoltant i de fet és que m'estic quedant aquí absort
amb les teves paraules perquè realment estàs transmetent molta emoció
pel projecte i això es veu clarament.
També vull escoltar l'altra part, també vull escoltar l'Elias.
Clar, clar, òbviament, ara jo el deixo parlar tot el que vulgui,
de fet em fa moltíssima il·lusió,
però jo ja acabo dient que al final el que hem fet és,
jo sempre ho dic, que Agape al final és un acte d'amor,
sobretot, no només és el meu curt de final de carrera,
sinó que busco que sigui realment una carta emocional
a tot el que ha sigut una etapa en la meva vida.
Trobo que gràcies a les experiències vitals que tenim tots,
aprenem de moltes coses, les vivim de formes diferents, les revivim
i al final tothom que pugui veure el curt,
que pugui connectar amb ell, perquè al final és un curt per qualsevol tipus de públic,
no té res explícit, és per tot el món,
però sobretot per audiències joves, fins i tot per audiències adultes,
es pot arribar a connectar perquè és una història molt humana,
és molt real, òbviament utilitzem una metàfora que és la metàfora de la música,
al final Alma i Luca tenen aquesta melodia que els connecta
i que només ells entenen d'alguna forma per comunicar-se entre ells,
que de sobte un dia falla i a partir d'allà comença tot un viatge,
tot un viatge que serà el que ens porti a connectar amb això,
perquè sempre dèiem el curt ha de contenir un llenguatge cinematogràfic complex,
xulo de fer, que no sigui senzill, que no sigui tan mainstream,
però després la narrativa en si i el que ha d'arribar ha de ser una cosa
que estigui ben clar, que s'entengui perfectament
i que pugui connectar amb tot tipus d'audiències, amb tot tipus de públics.
Per tant, aspirem a això, aspirem a que pugui emocionar.
Al final, jo des de sempre, des de petit, he gaudit de totes les pel·lícules
que emocionen, que m'han arribat al cor d'una manera o de l'altra
i és una història tan universal i és una cosa que fa, no?,
aquesta sensació de tu acabar una pel·lícula i dir,
uau, és que acabo de plorar perquè m'he vist reflexat i he vist tot això
i ho he viscut, ho he viscut amb els personatges.
Missatges que ressonen, no?, d'alguna manera.
Missatges que ressonen i que sempre ens porten, jo crec que el món ara necessita,
o sigui, jo ja ho sabeu que gaudeixo de tot tipus de cinema,
però crec que el món necessita també històries honestes, sinceres,
que transmetin amor incondicional perquè ja estem bastant fotuts com a societat,
com a món en general, com perquè també, doncs, bueno,
hi hagi creadors que puguin oferir aquesta visió, no?, de la maldat al món,
de totes aquestes coses túrbies que succeeixen, però també està molt bé poder fer una reivindicació
de totes les coses maques que hi ha i, sobretot, d'un aprenentatge dels nostres errors,
dels nostres problemes i, sobretot, una exploració de la salut mental a les noves generacions.
Sí, d'alguna forma jo crec que penso que falta una mirada més esperançadora,
és a dir, pot tenir aquell vessant realista perquè està molt bé donar-li focus, com ara comentaves,
per exemple, a casos de problemes amb salut mental, perquè són realitats,
que a tots ens ha passat en algun moment, doncs, aquesta ansietat, no?,
que està, doncs, assolant a la joventut, perquè hi ha molta gent jove amb problemes d'ansietat
i amb problemes de salut mental, llavors...
I Dani, perdona que et digui, aquí està molt representada també, o sigui,
és un dels temes principals del CURP, precisament, però ho abordem des d'un punt de vista...
Clar, el fet no és obviar-ho, el fet és, doncs, això, una mirada més esperançadora per trobar allò.
Una mirada esperançadora, una mirada que ens connecti com a persones
i que puguem trobar, doncs, aquesta manera de fer-ho millor, sempre.
Doncs, hem començat escoltant la banda sonora del projecte,
ara estem escoltant una llista de reproducció d'Spotify que es diu
Canciones que inspiren a Luca per a componer Agape,
i això és molt curiós perquè, a nivell artístic, doncs, la gent que escrivim,
la gent que fem projectes artístics, siguin de teatre, siguin cançons,
pel·lícules, curtmetratges...
Ens agrada molt imaginar-nos, no?, aquell imaginari del personatge
i aquí el Víctor reflecteix, doncs, en aquesta playlist que hem anat escoltant
al llarg de l'entrevista, tot allò, doncs, que sent que connecta directament
amb aquest Luca, amb aquest personatge protagònic d'Agape.
Elías, deixa'm que et pregunti sobre temes més de producció,
perquè tu t'encarregues de la producció del projecte.
Intentaré respondre.
I vull que em parlis, doncs, per exemple, des de la part més de finançament,
sabem que en el món de l'art i de la cultura costa molt trobar finançament,
costa molt tirar endavant projectes, i m'agradaria saber, doncs, amb què compteu,
si compteu amb ajudes, si és una producció més aviat independent...
Explica'ns-ho una mica.
Doncs, primer de tot, comptem amb el suport de SCAC,
la productora de SCAC, SCAC Films, que, bueno, com hem dit abans...
Bueno, t'ho hem comentat abans d'entrar, crec.
Sí, fora de micròfons.
Sí, el procés de pitching i tal d'aquest any,
doncs, el curt d'Agape ha sigut un dels seleccionats
i ens han proporcionat una part del pressupost que necessitem pel curt.
Però, bueno, a part de això també tenim la web d'Albert Cami,
que és bàsicament una web de donació...
Clar, aquí t'anava a preguntar.
Hi ha alguna forma amb la qual puguem col·laborar?
És a dir, hi ha alguna manera que la gent que ens estigui escoltant des de casa
pugui donar sopa a la projecta?
Doncs sí, perfectament, a la web aquesta d'Albert Cami.
Si hi ha alguna persona apassionada del cinema
o apassionada del cinema més amateur, així com emergente, estudiantil,
doncs sí, nosaltres encantadíssims de rebre la seva ajuda
i també dir que tenim algunes recompenses,
algunes són simbòliques, algunes són més xules, com per exemple
presència al rodatge o assistència a la projecció del curt,
quan es facin les projeccions l'any que ve, si no m'equivoco, és el gener.
I, bueno, més cosetes de recompenses i tal.
Però, bueno, a part d'això també hem estat mirant...
hem anat rondant pel tema Ajuntament,
per parlar a veure amb el Departament de Cultura i tal,
i amb algunes productores d'Aquí Sant Just també,
que, bueno, mai ha estat de més parlar amb la gent,
donar una mica de veu i, bueno, també és una mica insistent,
que, bueno, m'he adonat que el Víctor i jo som bastants.
Quan una cosa la volem, sí que sembla ser que ens dona bastant igual
si són passats o no, però, bueno, també és que és així com funciona.
Aleshores, bueno, això, bàsicament això.
I sobretot, sí que és difícil, o sigui, s'ha de dir, és complicat
aconseguir tot el tema de diners per treure endavant un projecte.
però ho romantitzo, eh, d'alguna forma, tio.
No sé què em passa, no sé si és el projecte, no sé si és, en general,
la indústria que m'agrada.
En general, romantitzem bastant tot.
Sí, sí, també, l'Híctor i jo en general romantitzem tot,
no sé per què, no sé per què, però m'està agradant, saps?
És com que totes les parts del procés m'estan agradant molt
i, bueno, i crec que això significa que al final el resultat també m'agradarà.
Clar.
I, bueno, per part de producció no sé si tens alguna més o una altra pregunta.
Bueno, jo et volia preguntar també a nivell...
Perquè de producció entenc, doncs, que hi ha molts temes, doncs, com comentàvem,
econòmics per tirar endavant tot això.
Si hi ha alguna cosa més de producció que vulguis afegir, doncs estàs convidat.
Però també et volia preguntar a nivell artístic,
perquè, clar, hem tingut la visió des de dins, des del Víctor, des d'aquell cap creador,
però des de fora tu aquest projecte com el veus?
Mira, jo, mira, comentaré una coseta, vale?
Quan el Víctor em va mostrar el primer...
Bé, ja teníem un teaser, teníem alguna coseta gravada,
però quan em va mostrar el que...
Perquè allò no ho utilitzarem, el que em va ensenyar fa uns mesos.
No ho utilitzarem al final.
Ho hem utilitzat de teaser, està penjat.
Ho hem utilitzat de teaser, però vam gravar també una altra part,
que aquesta sí que entrarà dins del curtmetratge.
Jo, quan vaig veure això, jo vaig dir-li, però Víctor,
ho tinc a Spielberg delante, perquè és que és un projecte que em recorda molt a aquest tipus de cinema,
que sí que és molt mainstream, perquè Spielberg és un tio mainstream i, de fet,
va ser un dels que va canviar tot el sistema de Hollywood als 70 i tal, amb el nou Hollywood,
i, bé, que no té res a veure ara mateix això.
Però em va recordar molt això, perquè sí que Spielberg és aquest tio que no sé com,
ell ho diu, que ell quan fa una pel·lícula, quan fa un guió, ell pensa en el que vol veure ell, no?
I resulta que el que li agrada a ell, li agrada a tothom, no?
I és una cosa que dius, hòstia, que suerte, no? Que guai!
I aquesta cosa la sento molt amb Agape, perquè és el que ha dit el Víctor abans.
o sigui, tens coses que li agraden, o sigui, tens coses que li agraden a tothom,
i molta gent es pot sentir identificada, al final.
Avis, nens, adolescents, joves sobretot, perquè va enfocats a ells, i mares i pares també,
o sigui, és que tothom, tothom...
Animals, animals, animals també es poden sentir identificats.
Rodem amb una gossa també.
Sí, sí, sí, la naturalesa en si.
La naturalesa en si es pot sentir identificada amb aquest curt.
No, però ja, fora de bromes, és un curt molt bonic, és que és molt bonic.
O sigui, tu, quan veus les imatges, les veus boniques, i a sobre, si la història t'atrapa,
que, ja us ho dic, no és difícil que t'atrapi una història així, et dones compte que també és molt bonica,
part trista també, en part trista, s'ha de dir tot.
Però, bueno, no deixa de tenir aquesta barresa, tio, que li agrada tant al Víctor,
pessimisme i optimisme a la vegada, que és la vida misma.
Llavors, això, no sé si m'he explicat molt bé, però seria una síntesi del que em fa agapè.
Que guai. Doncs, nois, ho hem d'anar deixant aquí, però m'agradaria que convidéssiu a la gent que ens estigui escoltant des de casa
a contribuir amb el projecte, amb aquest Verd Cami, que està operatiu, que està amb bastantes bones xifres,
perquè el tenim aquí davant, i Déu-n'hi-do, les aportacions que teniu, són molt considerables, però volem més, no?
I és allò de dir a la gent que ens estigui escoltant, a la gent amant del cinema, del sete art,
que col·laborin, que no costa res, i que en aquest aspecte, doncs, ells ho agrairan moltíssim.
També per a aquella gent, doncs, que ens estigui escoltant des de casa i vulgui més informació,
poden trobar-vos en el vostre Instagram, arroba agap.corto, i allà, doncs, també tindran accés directe amb vosaltres,
que si us volem dir alguna cosa, també ho poden fer a través de directe.
O sigui, que d'alguna forma, que no tinguin excusa, no, la gent, d'investigar-vos, de descobrir qui sou,
que són nanos amb moltes ganes, amb molta empenta, i amb un sentit, doncs, de companyonia brutal,
perquè és el que comentàvem, fa cinc anys estàvem fent ràdio aquí, i encara segueixen amb aquesta amistat.
Els camins els han portat, doncs, per... la vida els ha portat per camins diferents,
però aquesta amistat ha seguit, i això, doncs, es nota moltíssim,
sobretot quan parlen l'un de l'altre, i també aquí amb l'essència d'aquest projecte,
perquè hi ha projectes, a vegades, doncs, que cremen, que desgasten,
i jo us veig vius, us veig amb ganes, i això és molt important.
Nois, no sé si voleu dir alguna cosa més, però moltíssimes gràcies per venir aquí al Refugi.
Res, que jo també agraeixo a tothom que no està aquí, estem només l'Elies i jo,
però de veritat que tota la gent que està actualment amb el projecte està currant moltíssim,
i només podem... bueno, que és el que ja he dit abans, també,
però, bueno, una salutació també a tots ells, a l'Oliver...
Tots els departaments, tots els departaments...
A la NOA...
Estan fent un treball genial.
T'ho juro.
O les que no ens posarem a dir tot a l'equip.
A la Malena, a la Margot, a tothom, a tothom.
És que jo estic flipant, sincerament, perquè és com un curro impressionant per part de tots els departaments.
i al departament de producció, he de dir que he de saludar ara mateix aquestes dues persones,
perquè són les companyes més directes, i Margot i Malena, la veritat és que us estic estimant amb tot el cor ara mateix.
Ara mateix, o sigui...
Que bé.
Són unes heroïnes.
Són unes heroïnes.
Jo els estimo a tots.
Jo també.
I a totes.
Doncs, nois, ho hem de deixar aquí, però, més endavant, quan la cosa ja estigui més encetadeta,
jo us convido a tornar aquí al programa, seguir parlant de GAPE,
i tant de poc puguem veure'l molt aviat, perquè tenim moltes ganes de veure com aquest procés arriba a la gran pantalla.
Nois, una abraçada molt gran. Cuideu-vos.
Moltíssimes gràcies, Dani.
Molt bé.
Fem una petita pausa i tornem de seguida. Fins ara.
Avui, a l'espai un autor al refugi, Michael McDowell.
Michael McDowell va néixer l'1 de juny de 1950 a Alabama.
Aquest escriptor i guionista nord-americà va començar a escriure novel·les de terror cap a finals del 70,
on la seva obra més reconeguda ha estat la saga Blackwater.
Durant la seva carrera literària va utilitzar dos autònims,
Axel Young i Nathan Aldine.
En el seu treball com a guionista destaquen especialment els seus treballs
juntament amb Tim Burton a Vital Chus o Pessadilla antes de Navidad.
McDowell va morir de sida l'any 1999 deixant inacabada la peça Les voces del silencio,
que completaria Tabitha King.
A continuació, un parell de fragment de les seves obres.
El dique Blackwater 2 no sacaba las cenizas después de las 3 de la tarde
para que no hubiera una muerte en la familia.
Nunca barría pasada la anochecer para no echar la buena suerte por la puerta.
No limpiaba el día de Año Nuevo para no tener que limpiar un cadáver el año siguiente.
Lluvia. Blackwater 4.
Y sin embargo, las cosas nunca salen como uno espera.
Pero eso no importa. No importa lo más mínimo.
Sister y Miriam tenían razón.
No importa lo que hayas tenido que pasar.
No importa lo que hayas hecho o sufrido.
Ni tampoco los errores que hayas cometido.
Por terribles que fueran, no importa que te rindieras cuando debías perseverar.
O que perseveraras cuando debías haberte rendido.
Ni tampoco que sucedieran cosas que te hicieran infeliz.
No puedes desear que tu vida sucediera de otra forma.
Un autor al refugi. Michael McDowell.
dup.
Fins demà!
I tornem als micròfons de Ràdio d'Esvern per encendre'ls a la nostra estima d'Aina del Pino,
que ja la tenim aquí a un nou espai de conèixer't.
Aina, com estàs? Bona tarda!
Bona tarda, Dani!
Com va tot?
Doncs molt bé, la veritat.
Què t'ha semblat l'entrevista que hi havia ara aquí amb el Víctor i l'Elias Guai, eh?
Sí, m'ha agradat molt.
Són nanos encantadors.
Jo havia fet molta ràdio amb ells aquí al programa La plaça Mireia
i avui tornar-nos a tenir per aquí m'ha fet molta il·lusió.
Aina, avui de què parlem?
Doncs avui parlarem una mica de la nostra, diguéssim, com etapa vital,
perquè ara estem en un moment crucial, diguéssim.
Carai, carai.
Però és veritat.
I llavors avui parlarem sobre tancar tapes i obrir les portes a les noves oportunitats.
I per això tenim la Nayara González.
Hola, Nayara.
Hola.
Crec que ha sigut la noia que més ha vingut tots els programes.
De la segona temporada, segur.
Sí, sí, sí.
No ho sé, però de la segona se'ls pot.
Mira, ja que hi hem de fer un regal l'últim dia o alguna cosa perquè...
Una placa.
Una plaqueta aquí a la cadira, saps?
Cadira Nayara.
Efecte.
Nayara, què és el repte que ens porta avui l'Aina?
Això de parlar de noves etapes?
Doncs jo amb moltes ganes de parlar.
Sí.
Està interessant.
Sí, sí.
La veritat és que sí.
Tenim poc temps avui, però amb 15 minutets ho condensarem perquè sigui d'allò més interessant.
Sí.
Per on vols començar, Nayara?
Doncs jo avui intentaré no seguir els guions.
Guai.
O sigui, tot el diferent de sempre, no?
I volia parlar una mica i posar en context a l'OIN, no?
Perquè ara mateix nosaltres estem en segon de batxillerat.
ja queda absolutament res per la CL, 12 monetes.
Sí.
El juny, de fet, l'11, 12 i 13...
Perdó, m'he equivocat.
No, sí.
11, 12 i 13 de juny, la CL.
És la CL a Catalunya, perquè a Espanya és abans, no?
Però sí, és veritat que són unes setmanes, jo crec que molt complicades.
Molt intenses.
on es viu, diguéssim, ansietat pura.
Sí, sí, sí.
I doncs volia una mica comentar-les amb tu, Nayara, perquè sento que nosaltres ens entenem
i podem una mica transmetre allò que sentim nosaltres com a persones que estem en aquest moment
i podem donar a conèixer aquests sentiments o pensaments a persones, pares o avis o qui sigui,
si tenen un net o neta, que estigui en aquesta fase vital, diguéssim, no?
Per tant, com has viscut tu, perdona, el segon any, diguéssim, com de batxillerat?
Doncs jo l'he viscut bastant estressant, la veritat.
O sigui, vaig començar, perquè ja a finals de primer ja et deien, avui ja estem a segon de batxillerat,
ja heu començat segon de batxillerat.
I ja començaves en plan, hòstia, que ja tinc la cel·le amunt, ja he d'escollir, efectivament, on he d'anar, què he de fer.
I sí que és veritat que, bueno, doncs, clar, t'estresses.
Potser primer i segon trimestre estàs més en calma, però després arriba el terça i et dius,
mare meva, el que em ve a sobra ara, perquè, no, no, aquest últim trimestre, tots els profes,
tothom, que si la cel·le, que si les carreres, que si les portes obertes,
clar, al final t'estresses, perquè potser, potser el meu cas, la cel·le et pots fer al setembre,
i, clar, és molt estressant, igualment, o sigui, tant i aquest, això és molt, sí, és molt estressant.
La paraula seria estrès, o sigui, no es pot descriure d'altra manera.
Doncs jo, per exemple, en el meu cas, a mi, bueno, res de comparació, primer amb segon, o sigui,
una altra cosa, jo crec que potser en els nostres àmbits, com és tu amb arts i jo amb humanitats,
és com on més es veu, diguéssim, la diferència, després hi ha vegades que el batxillerat de ciències,
o el social inclús, pot, diguéssim, primer ser com, joe, menuda m'estan pegant, no?
Com canvi de realitat, però jo sí que sento que a la meva modalitat, diguéssim, a humanitats,
m'ha sigut molt més complicat aquest segon any, en quant a continguts i tot, perquè hi ha molt volum i és en molt poc temps.
Sí, a mi igual, amb les arts i una cosa que penses, bueno, és més liberal, tal, en aquest segon de batxillerat,
dibuix artístic que potser és la cosa més liberal del món a primer, a segon és com, no, no, és que és això, això i això.
O sigui, pot ser liberal en aquest sentit, però ficant-te a dins del que et demanen, perquè tot ha de seguir el model de CL.
És una mica, jo, com has definit abans, estressant, sí, perquè sento que jo, per exemple, m'ha passat al revés,
o sigui, per mi, primer trimestre va ser el pitjor, perquè va ser com de realitat, d'adonar-me de la quantitat de matèria,
coses que no tenia clares, he de reprendre, he d'estar estudiant dies, coses que pensava que les sabia d'abans, no?
Exacte.
Per tant, per mi, primer trimestre va ser el pitjor de tots, però he aconseguit, diguéssim, com remuntar i intentar, doncs, sortir, diguéssim, d'aquest pou, no?
Tot i així, sí que sento que a mi, realment, o sigui, el batxillerat m'ha canviat la vida, eh, ja t'ho dic.
Sí.
Tant, jo penso que és una cosa que les persones escollien per seguir els seus estudis, però avui dia, si no escollim alguna cosa a fer-hi, no tenim res a fer en el món.
Exacte.
Bàsicament, o sigui, acaso que tinguis uns pares que no veus, o sigui, no.
Exacte, exacte.
Avui dia cal estudiar, no?
I no només per aconseguir un treball, sinó per tu mateix, no?
Per tant, una cosa que et volia preguntar és com ha sigut la teva experiència, diguéssim, pel que fa a l'ambient de classe, perquè es reconeix com que tu entres a primer amb gent nova, no?
I a segons surtes com, ai, hi ha un boló de TikTok, no, diguéssim, de, a segons surtes amb els teus millors amics, amb un grup classe, doncs, molt nombrós, on hi ha bon rotllo, bon feeling, i tothom està feliç, i, oi, l'assetxaré mucho de menos, i coses així, que realment s'escolta això molt a la graduació, jo crec.
Sí.
Per tant, parla'm sobre el teu grup classe i com te parla.
Doncs, sí que és veritat, doncs, jo sí que és veritat que, a primer, doncs, clar, entres nova, i, clar, molta gent està igual que tu, però hi ha molta altra gent que és del col·le tota la vida i es coneixen.
Jo vaig tenir, no sé si la sort o la desgràcia, de conèixer persones que, bueno, van estar bé durant un temps, però, aleshores, en el grup classe, dic, eh, després, bueno, no ha estat molt bé.
Sí, però sí que és veritat que després, en altres persones he trobat amistats molt bones, que és el meu grup d'avui dia, és el millor grup que tinc, no em puc queixar.
I, bueno, primer va ser una atracció, va ser pujades i baixades amb amistats, perquè dius, hi ha gent molt igual que jo, però intentaves buscar on encaixar, saps?
Perquè, potser, en el teu àmbit de moda i tant, sí, però no, però després ajuntar, bueno, un liu, però, bueno, ara parlant de segon, sí que és veritat que puc dir de grup classe i grup amistats, no té res a veure amb primer.
O sigui, per mi, segon ha sigut el millor curs en nom d'amistats i gent, o sigui, he conegut, és que hi ha gent que he conegut molt més, o sigui, per exemple, és que és tot molt bé, o sigui, no em puc queixar.
O sigui, potser que és veritat que també et dones compte de, de, vale, coneixes més a les persones, perquè primer, és això el que dic, no l'acabes de conèixer bé, però a segon ja dius, vale, aquesta persona és així, no l'acabes de conèixer del tot bé, perquè, clar, dos anys no et donen per conèixer tot amb una persona, però, no, sí, sí, o sigui, no té res a veure per mi primer amb segon,
i és que he conegut molta gent que vull mantenir a la meva vida, com potser les meves amigues que es diuen Maria, Martina i Laia, també del podcast, he conegut a la meva parella, o sigui, que estic molt encantada i en segon.
Doncs me l'alegro molt. Jo volia continuar posant la nostra cançó, diguéssim, que sempre fent aquí un paró musical, i avui porto una cançó que escoltarem breument, però bueno,
és I found d'Amberran i m'encanta, em sembla una preciositat de cançó.
Gràcies.
I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern, seguim a l'espai de conèixer-te amb Aina del Pino,
i avui, amb el tema que ens ha portat l'Aina, tancar tapes i obrir-ne de noves,
doncs arriba el moment d'aquelles preguntes que potser estaven en el tinter i avui les acabarem de resoldre.
Aina, avui ens portes una espècie com de joc, no?, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, he volgut fer un joc perquè penso que els jocs a vegades ens ajuden també a transmetre el que sentim nosaltres mateixos indirectament, no?
Per tant, avui he portat un joc que es diu Ho deixo enrere o m'ho emporto.
Per tant, farem dues rondes, és bastant ràpid, és a dir, ho deixo enrere o m'ho emporto,
i si cal aclarir algun concepte, doncs es diu i ja està.
Per la primera ronda, comencem.
Records del passat, d'acord? Aquesta és la categoria.
Per tant, els apunts de batxillerat, els deixo enrere o me'ls emporto?
Ui, els deixo enrere, home!
La motxilla plena de deures.
També.
Una relació tòxica.
També, també, el passat, el passat.
Les pors a no ser suficient.
El passat.
Els somnis d'infància.
Jo aquesta me la porto al futur.
Jo això me'n porto també.
I aquella nena.
Aquella nena petitona que ara t'està veient.
Sí.
Jo penso que, almenys a mi, estaria molt orgullosa.
Jo crec que també.
I molt agraïda de tot el que ha format.
Sí.
I ha aconseguit.
La segona categoria és noves oportunitats.
Un nou repte acadèmic.
Ho deixo enrere o me'n porto?
Me'n porto.
Un viatge que et canviarà la vida?
Me'n porto.
Nous amics i experiències?
Òbviament, m'ho en porto.
La primera feina o projecte personal?
També m'ho en porto.
Un canvi d'estil o imatge?
També.
M'ho en porto tot.
Doncs avui acabem el programa una mica parlant sobre el tema de la graduació.
Com ho vas veure?
Perquè jo vaig dir aquí que me'n graduava.
Sí, la setmana passada, no?
I ho vaig fer.
I llavors parlem una mica per sobre de com vam veure aquesta experiència,
què vam sentir, com va ser la cerimònia així a grans trets.
Vale.
I acabem, diguéssim, parlant una mica de la cel·la i les pors.
Vale.
Doncs jo em vaig graduar dissabte passat i sí que ho vaig passar molt bé,
va estar molt guai, o sigui, no m'ho esperava així.
Sí que és veritat que durant l'acte feia una calor horrible.
Estàvem dins l'auditori tots amb ventalls així perquè no ens aguantàvem de la calor
i clar, els nois suen amb els trajes i tot.
Però molt bé, molt bé, m'ho vaig passar molt bé.
Va estar molt guai.
Els vídeos que vam fer, els discurs, tot.
A mi, per exemple, jo veig a col·le religiós i vaig haver...
Va haver una misa, Dani, t'hagués encantat.
Per què?
Amb un cor que va cantar el virulai.
Oh, que maco, home, sí.
O sigui, superbonic entrant allà amb el virulai cantat.
Que bonic.
Jo crec que no he estat en una misa tan maca.
I a més, quan ens vam posar com unes escales i tiraven com el birret i tal.
I me'n recordo que era molt high school musical, això.
Però ens va encantar una cançó que es canta a Itàlia, que és en...
O sigui, que la lletra, diguéssim, és en llatí.
Per això em va fer gràcia.
I es veu que es canta molt a les graduacions de la gent d'Itàlia.
I ens la va encantar.
I va ser molt maco, la veritat.
Nosaltres també vam tenir això, musicals.
Dos noies del nostre curs van cantar una cançó d'Indi Winehouse
i també nois de l'ESA van fer una actuació en violí.
O sigui, em va estar molt guai en el tema.
Doncs m'agradaria preguntar-te, Nayara, ja sí, per acabar.
Sí.
Com et sents tu respecte al teu futur?
Com et veus?
Tens por?
Una mica com és el que sents cap al teu futur?
Perquè ara, diguéssim, com que ja tenim 18 anys, ja hem acabat el batxi
i ara simbolitza com el canvi a una universitat o ja directament a treballar, no?
Doncs jo personalment tinc moltes ganes de començar a estudiar el que realment vull estudiar,
que és també comunicació visual.
I tinc moltes ganes de començar aquest camí.
Però sí que és veritat que tinc por de l'hora de ficar-me davant del món real
i dir, vale, això no és el que jo veia.
Sí, clarament, no és el que tu t'imagines al món real i, clar, ara comencen
que si no me cogen, que si no sé què, clar.
Clar, jo crec que el que més ens por, diguéssim, ens fa és el tema de la nota de tall,
la nota de batxillerat que no ens arriba, o qualsevol cosa de, doncs, no m'ha tocat aquesta assignació,
per tant...
M'he de donar una altra cosa...
Clar, jo crec que aquestes coses són molt angoixants i, a part, les fan molt angoixants.
Sí, perquè no t'ho posen res fàcil, també.
A mi, per exemple, una cosa que em passa, i és que jo crec que després d'aquesta graduació
que vaig tenir divendres passat, és una mica com que aquesta seguretat que jo tenia, diguéssim,
com a l'escola, ara és com si es trenqués directament.
Tot i no tenia enllaços directes, doncs, és com si es trenqués i ara me'n vaig a un futur que no sé com serà,
que em fa moltíssima por, de veritat, t'ho juro.
Jo crec que patiré el primer dia d'Uni, però que sé que seré molt feliç.
Sí, sí, jo igual. Sí, tinc moltes ganes, però tinc por.
Abans dèieu, ho deixem enrere o ens ho emportem.
Us heu d'emportar aquests moments, els moments de ràdio, els moments de reflexió i de tertúlia,
i heu de deixar enrere les pors, perquè aquestes pors no ens serveixen per bé.
Exacte, gràcies.
Nallara, Aina, gràcies per tot, bon cap de setmana i ens sentim la setmana vinent. Que vagi bé.
Adéu-siau.
I fins aquí, El Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible El Refugi d'Avui divendres.
Tornem dilluns. Molt bon cap de setmana. Que vagi bé.