d'àmbit territorial. Una de les dades més rellevants és que a l'àmbit judicial d'Esplugues, on s'inclou Sant Just, el 32,3% de les dones van decidir no declarar contra el seu agressor, una xifra molt superior a la mitjana comarcal i catalana. Aquest percentatge posa de manifest la dificultat que tenen moltes víctimes per continuar el procés judicial sovint per por, pressions o manca de suport.
A escala comarcal, els partits judicials del Bas Llobregat van registre 637 denúncies en el tercer trimestre del 2025, amb 631 dones víctimes. I pel que fa a societat, Sant Just es prepara per una de les cites més arrelades al calendari local, la celebració dels Tres Toms. El pròxim diumenge 25 de gener, el municipi tornarà a omplir-se de cavalls i ponis en una jornada que reivindica el passat agrícola i remader de la vila.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Miquel Reverter i el seu fill, Sacongo Reverter, han explicat els detalls d'aquesta edició que destaca per la implicació directa de les llípiques Pony Club i Sal Solet. La tradició, segons Miquel Reverter, compta amb més de 70 anys d'històries enjust i ha hagut d'adaptar-se als nous temps. Enguany, les dues llípiques locals han assumit plenament la responsabilitat organitzativa prenent el relleu de l'entitat Cabaltoms.
Aquesta gestió inclou no només la coordinació de l'esdeveniment, sinó també l'organització de l'esmorzar popular previ a la desfilada. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, amb Jaume Lías. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 8 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs hem arribat el dijous i el cap de setmana ja el tenim aquí a tocar. Avui dijous, o per molta gent juernes, però bé, ara és un dijous on els exàmens encara estan a prop, que sé que molts universitaris encara esteu d'exàmens, així que suposo que serà un dijous més tranquilet per a la majoria de vosaltres. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb Foodcut del Víctor Cortines, descobrint la història de l'Atletico Baleares. Seguidament, joves inculs amb el jatim i les notícies polítiques i socials de la setmana. I posarem fi amb la vida joc, descobrint un nou joc de taula. Doncs va, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
Dinamarca i Groenlàndia rebutgen qualsevol intent d'anecció dels Estats Units. Després d'una reunió gairebé d'una hora a la Casa Blanca amb el secretari general de l'Estat nord-americà, Marco Rubio, i el vicepresident J.D. Vance, el ministre danès d'Exteriors, Lars Lóke Ramnusen, ha admès que hi ha desacords, però ha qualificat la trobada de constructiva i ha anunciat la creació d'un grup de treball d'alt nivell per abordar les diferències.
ha insistit que la seguretat de Groenlàndia es pot garantir dins del marc actual i del tractat de l'OTAN, sense necessitat que els Estats Units en prenguin el control. La ministra groenlandesa Vivian Motsfeld ha reiterat que volen cooperació amb Washington, però no ser propietat dels Estats Units. Tot i això, Donald Trump manté que els Estats Units necessiten Groenlàndia, mentre que el govern groenlandès defensa el dret d'autodeterminació i recorda que l'illa no està en venda.
Fins demà!
Paral·lelament a aquesta trobada, l'UE avui ha iniciat una missió militar a Groenlàndia amb la participació de tropes de França i Alemanya en un context creixent d'atenció geopolítica a l'Àrtic. El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat l'ambient dels primers militars francesos a l'Illa per fer exercicis conjunts amb Dinamarca, Alemanya, Noruega i Suècia.
En total es tracta del desplegament inicial de 33 militars europeus, principalment oficials de reconeixement, amb l'objectiu d'avaluar com reforçar la seguretat del territori. Macron ha assegurat que, a més dels soldats, s'hi afegiran mitjans terrestres, aèris i marítims i ha defensat que Europa ha de ser intransigent en la defensa de la seva sobirania, tot evitant una escalada del conflicte. Alemanya ha confirmat l'enviament de 13 soldats,
mentre que Suècia i Noruega també participaran en la coalició europea. La missió respon en part a les recents declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre la seva intenció d'apoderar-se amb Groenlàndia, territori autònom sota la sobirania danesa.
A Espanya, la ministre de Defensa Margarita Robles no descarta que l'exèrcit espanyol s'hi pugui sumar, especialment en tasques de vigilància. Dinamarca ha subratllat que la seguretat de l'Àrtic és clau per al regne i els seus aliats i ha anunciat un reforç immediat de la presència militar a la zona.
La Fiscalia Antidroga de l'Audiència Nacional es pronuncia contra la querella presentada avui mateix contra l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero. La plataforma Ultra Azteoir l'havia acusat de possibles delictes de narcotràfic, blanqueig de capital i pertinença a l'organització criminal vinculada al règim de Nicolás Maduro.
En un informe remès al jutge instructor, la Fiscalia afirma que no existeixen indicis mínims de delicte ni fets específics que relacionin Zapatero amb tràfic de drogues o altres conductes criminals i defensa que la querella es basa en suposicions i deduccions sense cap suport fàctic.
També es ressalta que part de les qüestions al·ludides ja estan sent investigades en altres procediments i que les autoritats nord-americanes, amb qui Espanya col·labora en matèria d'antidroga, no han aportat proves en contra d'ell. La decisió final sobre si la querella s'admetrà a tràmit correspon ara al jutge de l'Audiència Nacional.
I a Catalunya, segon dia de vaga de metges per reclamar millores laborals i un marc de negociació propi. Les aturades s'assumen a les d'octubre i desembre perquè denuncien que no hi ha hagut avenços reals. El Sindicat de Metges de Catalunya exigeix un conveni específic per al col·lectiu mèdic amb jornada de 35 hores, millores salarials i més conciliació familiar. Un dels principals punts és la fi de les guàrdies de 24 hores que consideren abusives i perilloses per la seguretat dels pacients.
Proposen limitar-les a un màxim de 12 hores i que computin com a hores extras i per a la jubilació. La vaga coincideix amb les mobilitzacions a tot l'estat, on els metges reclamen també un estatut mèdic propi al marge dels sindicats generalistes. Mentrestant, el ministre de Sanitat encarrila un preacord per al nou estatut sense metges de Catalunya que preveu reduir les guàrdies però manté excepcions que generen molts recels dins del sector.
Un vol de Turquia Airlines ha aterrat d'emergència aquest migdia a l'aeroport del Prat després que el sistema de seguretat de l'avió detectés una possible amenaça de bomba a bord. L'alerta s'ha activat arran que un passatger, a tall de broma, de mal gust, creés una xarxa wifi amb un nom que advertia d'una explosió imminent.
El comandant ha declarat Mayday quan sobrevolava Sardenya i l'avió ha estat escortat primer per cases francesos i després per avions de l'exèrcit de l'aire espanyol. El vol procedent d'Istanbul ha aterrat a una nova pista secundària per no afectar l'operativa de l'aeroport.
A terra s'ha desplegat un ampli dispositiu de seguretat amb Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional, bombers i també operaris d'ENA. Després de les inspeccions amb unitats canines i artificiers, l'amenaça s'ha descartat i l'emergència s'ha donat per finalitzada a primera hora de la tarda.
La líder opositora en Venezuela, Maria Corina Machado, es reuneix avui a Washington com el president dels Estats Units, amb Donald Trump, amb l'objectiu de mantenir un paper polític en el futur de Venezuela. És el primer contacte entre tots dos després de l'ofensiva nord-americana contra el règim de Nicolás Maduro.
L'oposició a l'exili esperava que Trump apartés el xavisme i cedís el poder a Machado o Edmundo González, però la Casa Blanca ha optat perquè la vicepresidenta, Delcy Rodríguez, dirigeixi la transició. Trump ha afirmat que Machado podria estar involucrada en algun aspecte, però que dubta que tingui prou suport per governar. La trobada arriba en un moment clau amb el procés de transició obert i amb dubtes sobre el compliment dels compromisos del nou govern venezolà.
I ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. Antonio Martínez obre l'any expositiu al celler de Can Ginestar amb paisatges imaginats. La mostra, que s'inaugura el 15 de gener, explora el paisatge com un espai viu a través d'obres basades en la memòria i en l'experiència personal.
El Club de Novela Gràfica de l'Ateneu dedica una sessió a l'obra palestina de Joe Sacco. La trobada, coordinada per Javier del Campo, es celebrarà el 27 de gener a la Sala Piquet, amb entrada lliure.
Ja augmenten els casos de violència masclista en l'àmbit judicial a Esplugues. Sant Just registra 65 víctimes el tercer trimestre de 2025 amb un elevat percentatge de dones que decideixen no declarar. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
El Real Madrid toca a fons. Els blancs van veure eliminats ahir de la Copa del Rei després de perdre per 3 gols a 2 contra l'Albacete. El conjunt Manchec va decidir el partit el minut 94 amb un doblet de Jefté Betancourt.
que quan tot apuntava que el partit s'anava a la pròrroga. Estrena, per tant, molt amarga d'Àlvaro Arbeló a la banqueta blanca, que només un dia després de substituir a Xavi Alonso, cau eliminat de la Copa del Rei davant d'un equip de segona divisió. L'eliminació accentua la crisi del Real Madrid
que va ser incapaç de dominar el partit i va haver d'empatar fins i tot dues vegades. El capità Daniel Carvajal admet que l'equip ha tocat fons i demana una autocrítica profunda per intentar redreçar la temporada. En la resta de la jornada, Betis i Alavés també passen a quarts de final després de deixar fora l'Elx i el Rayo Vallecano.
I avui és el torn del Barça que visita el líder de segona, el Racing, els vuitens de la Copa del Rei després de guanyar la Supercopa davant del Real Madrid. Els blaugranes arriben en plena ratxa amb un Rafinha recuperat i la recent incorporació de Joao Cancelo. Hansi Flick no podrà comptar amb Christensen, Gabi ni De Jong. Aquest últim complirà sanció per la vermella vista a la final de la Supercopa. El Racing buscarà la sorpresa
En un duel entra el líder de primera i el líder de segona divisió en un partit d'eliminatòria directa que promet emoció i gols. I a la porteria blaugrana encara dubtes. Veurem si aquell lloc l'ocuparà Joan Garcia o Marc André Ter Stegen.
I ja tenim final a la Copa d'Àfrica i es van disputar les semifinals amb victòries destacades de Senegal i el Marroc que disputaran el partit definitiu. Serà una final plena d'emoció que es jugarà aquest diumenge amb els dos equips lluitant per alçar el trofeu continental.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui us torno a portar un clàssic, un temacle d'una banda llegendària del rock anglès que va revolucionar el panorama musical dels anys 90 i es va convertir en la veu d'una generació desencantada però que tenia encara esperança. La cançó parla de la necessitat de suport emocional i de la vulnerabilitat davant dels sentiments. El tema expressa confusió, dubtes i dificultats per comunicar el que un sent, però identifica una persona concreta com a punt de referència i d'estabilitat.
Aquesta figura no és un heroi, sinó algú proper, que ajuda a avançar quan els camins són complicats i les decisions no són clares. En el fons, parla de confiar en algú per trobar sentit i calma enmig del desordre personal. Amb una tornada repetitiva i ja històrica, el tema es va convertir en un himne generacional, cantat a cor en concerts i encara avui present en ràdios i bandes sonores. Una cançó sobre la necessitat de creure en algú quan tot sembla desordenat
i sobre aquella persona que d'una manera o una altra ens acaba salvant. Els artistes procedents d'un entorn obrer i amb una actitud desafiant van saber combinar melodies simples amb lletres directes i molt emocionals. El so, el seu so, hereu del rock clàssic però adaptat al moment, els va portar a l'èxit massiu i a omplir estadis de tot el món.
Tot esdevenint una de les formacions més influents del conegut Britpop. Com sempre, us deixo tres pistes per a qui intenteu endevinar aquesta cançó. La cançó va sortir l'any 1995. Els artistes són germans i fins fa molt poquet estaven enfadats. I la banda és de Manchester, al Regne Unit. Què? Com ho teniu això? Avui és molt fàcil. Així que va, que soni Wonderwall d'Oasis.
Today's gonna be the day that they're gonna throw it back to you. By now you should've somehow realised what you gotta do. I don't believe that anybody feels the way I do about you now. Backbeat, the word is on the street that the fire in your heart is out.
I'm sure you've heard it all before but you never really had a doubt I don't believe that anybody feels the way I do about you now And all the roads we have to walk are winding And all the lights that lead us there are blinding
Bona nit.
I don't believe that anybody feels the way I do about you now.
And all the lights that light the way you're blinding There are many things that I would like to say to you but I don't know how I said maybe you're gonna be the one that saves me
I said maybe You're gonna be the one that saves me And after all You're my wonder wall I said maybe
Fins demà!
Doncs això és Wonderwall, d'aquesta cançó d'aquesta banda de Manchester, que recordem va tornar als escenaris fa molt poquet, anunciant que les diferències entre aquests dos germans semblaven una mica ja enterrades. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 15 de gener, fa 96 anys del naixement de Martin Luther King Jr., una de les figures més influents del segle XX i un referent en la lluita pels drets civils i contra el racisme. Martin Luther King va néixer l'any 1929 a Atlanta, als Estats Units, en una societat profundament marcada per la segregació racial i el racisme.
Des dels anys 50 es va convertir en el principal líder del moviment per als drets civils als Estats Units, defensant la igualtat legal i social de la població afroamericana mitjançant la no violència i la desobediència civil però sempre pacífica.
Luther King va encapçalar boicots, marxes i protestes històriques, com el boicot dels autobusos de Montgomery o la marxa sobre Washington del 1963, accions que van ser clau per acabar amb lleis segregacionistes i per impulsar reformes fonamentals. La seva lluita no només va transformar els Estats Units, sinó que també va servir d'inspiració per moviments socials d'arreu del món.
Precisament durant aquella marxa sobre Washington va pronunciar una de les frases més recordades de la història contemporània. I have a dream. Un somni d'un país on les persones no fossin jutjades pel color de la seva pell, sinó pel contingut del seu caràcter. Un discurs que encara avui resona com un clam per la justícia, la convivència i la igualtat real. I lamentablement, un somni que per ara encara no s'ha complert.
Però la seva lluita també va despertar l'odi dels més intransigents. El 4 d'abril de 1968, Martin Luther King Jr. va ser assassinat a Memphis d'un tret, mentre donava suport a una vegada de treballadors. Un acte de violència que va intentar silenciar una veu que només reclamava drets humans i dignitat. Avui, gairebé un segle després del seu naixement, el llegat de Martin Luther King continua plenament vigent.
És cert que la lluita contra el racisme ha avançat molt gràcies a figures com ell, però també és evident que el racisme no ha desaparegut. En un context actual marcat per l'auge dels discursos extremistes, torna a ser parellosament fàcil cauran ideals racistes i excloents. Massa sovint el debat polític i social assenyala el més dèbil i el vulnerable com a culpable de tots els problemes, alimentant la por i la divisió d'una societat.
Precisament per això recordar Martin Luther King no és només un exercici de memòria històrica, sinó una necessitat permanent. El seu somni continua sent un repte col·lectiu, construir una societat més justa, on la diferència no sigui motiu d'odi i on la dignitat humana estigui per sobre de qualsevol prejudici.
I ara fem una petita pausa publicitària i en seguida arrenquem amb FoodCat. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Tot seguit. I ara, FoodCat, amb Víctor Cortinas.
Víctor, què tal, com estàs? Hola, bona tarda, Jaume. Molt bé, tio, molt bon any aquí a Sant Just. Un any que ens setem aquí, molt content. Com estàs tu? Doncs bé, bé, amb ganes també de FoodCat, perquè l'última setmana només podeu venir, el dia 7. És veritat. Però bé, ara recuperem i ja ens tornem a veure que jo ja havia ganes, eh? Sí, sí, la veritat és que jo ja tenia moltes ganes també de descobrir nous equips també en aquest nou any platòric també que tenim per aquí. Víctor, saps què diuen? Nou any, nous propòsits, nous objectius. Correcte. I FoodCat pateix un canvi.
Sí, sí, sí, perquè explicarem aquí una miqueta un canvi, més que res, perquè sí que ens mantindrem també parlant en equips d'Europa, perdó, de Catalunya. De Europa, bueno, sí, de Europa són. Exacte, de Europa. O sigui, també parlem de Catalunya, però sí que és cert que ampliem una miqueta més i jo crec que també se li donen la veu a equips de les Illes Balears i del País Valencià, perquè tenim equips molt potents, també en categories fortes. Ara no serà només de Catalunya, sinó serà dels Països Catalans. Exacte. Ja està bé, tu, perquè sí...
Doncs, Víctor, hem d'anar amb l'equip d'avui. Repassem una mica l'expeditat esportiva, perquè el Barça, avui, avui a les 9, oi? Correcte. A les 9, Barça... Bé, Barça no, Racing de Santander-Barça, que el Barça juga de visitant el Sardinero contra el Racing de Santander, un partit que, escolta, és una segona divisió, però serà difícil.
Doncs sí, perquè com bé comentàvem, o sigui, és un equip que està líder a la segona divisió i bé, serà un partit de la competició del cau, que ja saps que al final que si guanyes passes la següent ronda, si perds aquest laminat com el Madrid, que et pot donar sorpresa. És clar, la sorpresa d'aquests vuit anys de final ja la tenim, és que l'Alba Feta ja es va carregar al Real Madrid en l'estrena d'Alba Barberloa, que no comença amb un peu, eh?
No, no, jo únicament amb el partit d'avui del Barça tinc un petit dubte de si pot jugar a Joao Cancelo, aviam si el posarem uns minuters, no ho sé. Sí, clar, que m'acaba d'arribar, però és que jo crec que és un partit molt... Ja. Molt idoni, no?, per donar els primers minuts a Joao Cancelo. També. Jo crec que el titular no el veurem, però segur que algun minut segur que té.
segur que sí a més ja ho va avançar una miqueta a la roda de premsa prèvia també Hansi Flick que potser podria ser que el gran dubte jo crec que està a la porteria Joan Garcia o Ter Stegen posiciono i la copa ha de ser per Ter Stegen també hauria de ser per Ter Stegen clar, molta gent per la magnitud del partit potser posa Joan Garcia perquè ja té més seguretat a la porteria Ter Stegen és un porteràs i contra el Racing ho pot fer molt i molt bé per mi l'aposta ha de ser Ter Stegen però bueno ho veurem
Sí, sí, veurem. Jo també postaria per Ter Steguin, però sí que és cert que igual em negantaria per Joan Garcia. Sobretot en aquest partit perquè veig un partit amb molta... que serà molt complicat al final. Sí, sí. Doncs, Víctor, per acabar el tema del Barça, si et sembla, fem una porra, no? Sí, i tant. Quin resultat preveu? Jo li poso un... un 0-2. 0-2. Jo crec que algun gol rebrem, eh? Ja. Jo crec que algun gol rebrem, patirem, patirem, però guanyarem, evidentment. Jo crec que un 1-3, una cosa així.
És bo, eh? Aquest sí que és el compri, va, el teu, eh? Però, bueno, la setmana que ve, a veure si... Sí, a veure què tal, esperem que estigui ja el Barça a quarta final, i tant que sí. Exacte. Doncs passem a la següent notícia, si et sembla, ara s'hi explica la teva una mica més. Girona-Espanyol. Doncs sí, perquè tenim un derbi català a la vista, a la Lliga, perquè el club d'Igip per Mitchell visita l'RCD Stadium per intentar sumar 3 punts
i seguir amb aquesta dinàmica positiva a la Lliga per sortir de les places d'ascens que ja porta des de la jornada passada que ja ha sortit. Però sí que sé que per la seva banda, clar, l'Espanyol vol quedar-se amb la victòria que es quedi a casa i seguir somiant amb les places europees. El partit serà el divendres 16 a les 9 de la nit.
Doncs sí, jo crec que tal aquest derbi català, no? És com el segon derbi, no? Sí, sí. El primer, evidentment, és el Barça Espanyol, però sí, un Girona que, escolta, que està remuntant, que ells ja no estan descents, i un Espanyol, que tot i que ara ve d'empatar i perdre, saps que ja està en cinquè i molt ben posicionat, eh? Exacte, exacte. Jo crec que també els dos arriben amb dinàmiques positives, també. Aviam com has de cantar a la cosa. Doncs sí, va, anem amb el Barça femení.
Sí, perquè la Lliga Iberdrola no para i és que després de l'extensa golejada per 5 a 0 davant l'Atlètic de Madrid ahir, la Lliga continua i el conjunt d'Empereo Romeu viatja a Múrcia per enfrentar-se davant l'Amel Pozo femení aquest perci un diumenge 18 de gener a les 12 del migdia. És una miqueta com l'hora del Vermut al final. És una hora que entra bé, saps? Un diumenge te'l pots així de vermuter o tal i te'l pots disfrutar. I a més amb el bé que estan les noies aquesta temporada també. Clar, clar, clar.
Doncs sí, és clar que disfrutem sempre amb les noies, amb aquest equip de Pere Romeu que, com cada any, excels, podríem dir. Totalment, totalment. Cada any es van superant elles mateixes. Doncs va, anem amb el futbol atlètic Sant Just, aquí a casa nostra. Doncs sí, perquè tenim un duel directe a la taula per l'equip Sant Justenc. Cal destacar que l'Atlètic Sant Just es desplaça a Barcelona, aquí al costat, més o menys, per enfrontar-se al Martinenc el pròxim dissabte, 17 de gener,
A les 4 i 5 minuts, en cas de guanyar, es podria col·locar en llocs de playoff descents. Doncs sí, recordem que l'Atlètic Sánchez ve de guanyar, però ve de fer molt bé aquest cap de setmana. Correcte. I esperem que la bona dinàmica s'estengui, no? Sí, sí, jo crec que si a poc a poc continuen amb aquesta dinàmica, jo crec que sí que poden lluitar, com la temporada passada, per llocs de playoff descents. I qui sap si poden pujar a categoria a la temporada següent. Esperem, esperem que sí. Escolta, Víctor, ara sí, marxem a parlar del tema.
Víctor, desvela'ns qui és l'equiprotagonista. Doncs sí, perquè en aquest 15è programa ens endinsarem en els orígens del Club Esportiu Atlètic Balears, així que hem d'agafar el carrer, o el barco, o el que vulguis, i hem de disfrutar d'aquest viatge bonic, jo crec. O llot, no?
En aquesta primera expedició fora de Catalunya anem a Mallorca, anem a parlar de l'Atlètic Baleares, comencem per on comença tota aquesta història.
Doncs sí, perquè hem de començar per equips antecessors, també, perquè abans que es digués així hem de parlar del Mecanico Football Club i ens hem de situar en el 1920, perquè el 3 d'avril d'aquest any va aparèixer en el diari Última Hora un article sobre la fundació dels nous equips de Palma, fins llavors en equips fundats per estaments socials mitjans i alts de la ciutat. En el text destacava la següent frase, que m'agrada molt, també. En los talleres de la Isleña tengo noticias que se hacen preparatives para formar un team. ¡Ojo, eh!
Un team, eh? Eren bilingües, eh? Mira, tot això que diuen que el futbol arriba d'Anglaterra i tal, d'això ja volien utilitzar algun anglicisme. Això volia dir que, per primera vegada, un conjunt d'extracció obrera formava un equip de futbol, com hem vist també en altres casos anteriors. L'havien format els treballadors de la companyia Naviliera Islenya Marítima, tot i que també hi participaven maquinistes navilles en pràctiques o estudiants d'aquesta carrera, i aquest conjunt va adoptar el nom de mecànic, al final.
Escolta, m'agrada molt el nom, eh? Així bacani. Molt, molt, eh? Obrer, així una mica de revolució. La gent obrera, no?, al final de la indústria naviliera. Correcte. Evidentment, a una illa, doncs, és potent sempre. Correcte. I, home, és un bon inici, és un bon inici. Doncs sí, i ara anem a parlar de quina samarreta, no?, quin indumentari tenien en aquell... T'agrada, tu, eh? T'agrada. Això, això de samarreta, sí, perquè...
Exacte. Cal dir que la seva sabarreta agafava els colors de la Islènia Marítima, que eren tres franges blanques sobre aquest fons blau del mar, inspirades de les seves inicials pintades a les xamanelles dels aports de la companyia i aquesta empresa obrera. El color blau dels pantalons era simplement, doncs mira, una qüestió d'economia, van dir.
Cadava bé, no? I a part eren barats. Exacte. I tant, i tant. I ja, doncs, seguim passant el temps, perquè també ens quedem en aquest mateix any, però hem de parlar del Mallorca Futbol Club. Què és el que passa? O sigui, cal dir que aquest aquí, Baratit Balears, ha anat tenint noms, que com ja ho veurem també al llarg del recorregut, i ara, del mecànico, passem a parlar del Mallorca Futbol Club.
L'article que has mencionat també destacava una altra frase que m'ha agradat molt i diu... És a dir, que aquí ja van voler crear una miqueta de rehabilitat també a la mateixa ciutat. La seva formació va ser un càrrec dels treballadors de la funeria Carbonell, una petita empresa meteorògica de la ciutat. Per tant, tenim que es funden dos equips simultàniament.
Correcte. El Mecanico i el Mallorca Football Club. Exacte. Llavors, com a mínim, aquests dos fan la rivalitat també durant tots aquests anys. Cal destacar que el Mallorca Football Club va adoptar el mateix nom de l'empresa i després va adoptar el nom més genèric de Mallorca, de la pròpia illa, en mesura que s'anen incorporant jugadors d'altres empreses. Perquè veig que al final, o sigui, això són equips formats per jugadors d'empresa, o sigui, per treballadors d'empresa. Això és el que encara passa, no?, els diumenges, la liga d'empreses aquesta que n'hi ha...
Molt mítica aquesta, eh? És que... Aquest i jo ho podríem fer algun dia, eh? Amb el Dani. Escolta, així fem la... Ens l'apuntem a la Liga d'Empreses, aquí, amb Ràdio d'Esvern. Hòstia, però no s'aniria malament, eh? El Dani Calavero, el Dani i algú més enganxaria. Jo n'he calat, també, si no. Exacte, exacte.
Doncs bé, comentant també com ja vam agradar la indumentària d'aquest equip nou del Mallorca, doncs duia una samarretta de pantalons totalment blancs. Com el Madrid, principalment. Aquests no es volien tacar. Cal destacar que es jugava als seus partits a un solar anomenat Sassiquia Reial, situat entre l'Avinguda i el carrer Blancara del Ciutat, per qui sigui de la zona. El seu primer president va ser Bartomeu Llabrés Albertí i va durar entre el 1886 i el 1951 d'aquest club.
Això és la seva... Quan va néixer i quan va dir... Aquí veig, ja, com que ho estic començant l'any, al final, sóc estes tu. Bé, doncs acabant aquesta idea, tenia el seu local social en el seu bar Can Meca, i més endavant l'equip ha canviat de local i va instal·lar-se a Can Rasca, on va coincidir amb els seguidors del mecànic. Un Can Rasca que no feia rasca, en principi.
Doncs a veure, perquè si aquesta història ja és una mica complicada, em sembla que es torna a complicar una mica de més perquè apareix un altre equip, no? Correcte, ara apareixerà el Balears Futbol Club que durarà del 1920 al 1940. Aquest ja fem una miqueta un salt més endavant el temps. Com bé dèiem, tant aviat com Mecànic i Mallorca van coincidir a Can Rasc en aquest local, va sorgir la idea d'unir-se per formar un grup més potent. Per tant, aquests dos es van unir
i frut d'una assemblea conjunta, el 14 de novembre de 1920, es van fusionar amb el nom de Balears Football Club. Per tant, ara ja tenim que el Mecanico i el Mallorca s'uneixen i es crea el Balears Football Club. Correcte, correcte. Arrel d'aquesta assemblea. El local social del nou club va continuar sent a Can Rasca, com comentàvem, i el terreny de joc seria el del Mallorca, el de Sassiqui Reial. O sigui que aquestes dues coses es mantenen encara.
Pel que fa a la indumentària, no es van complicar perquè van arribar un acord salomònic en què van adoptar-se la samarreta blanc i blava del mecànic i els pantalons blancs del Mallorca. En aquest sentit... Fàcil, eh? Molt fàcil, al final. I cal destacar que vas escollir president, Bartomeu Llebrés Albertí, que està vinculat fins a aquell moment al Mallorca, com comentàvem també abans. O sigui que es manté el president mateix del Mallorca. Molt bé.
I com comença aquesta història del Baleares?
Doncs bé, doncs debuta el 22 novembre del 1920, que per ells és una data molt històrica pel club, guanyant el Velo d'Esport Balear, per 0-5, o sigui, una golejada espectacular. En el seu camp del Velo del Tirador, llavors, era un dels equips despotents, aquest Velo d'Esport Balear, també, saps, del moment. Des d'aleshores, el club va ser un assidu participant en les competicions que se celebraven arreu de les illes. Molt bé, molt bé, molt bé, i això que em continua...
doncs, debut al seu creixement del nou club, va construir-se un nou camp, com ells deien, perquè, clar, anaven sent més socis, han anat a tenir més afició, també, el camp que es deia Son Canals, que està a prop dels hostalets, per qui no ho conegui, i que va ser inaugurat el 24 de juliol de 1924.
A més a més, cal destacar que l'equip era com un dels conjunts més potents de les illes i era el principal rival de llavors el Mallorca, que en aquell moment, ojo com es deia el nom, es deia Reial Societat Alfons XIII Futbol Club, fins al 1931. Ostres, sí, el Mallorca, que ho coneixem ara, es deia Reial Societat Alfons III, no, III no, XIII.
Trense, sí, sí, trenset, sí, sí, futbol club, sí, sí, perquè vegi esquinau més llarg i clar... En referència amb el Borbó, clar. Exacte, exacte, exacte. Cal destacar que des dels inicis dels partits entre els dos conjunts aixecava aquesta certa rivalitat, no?, que esbordava en l'àmbit estrictament esportiu, és a dir...
que no només hi havia rivalitat a dintre el camp, sinó que a fora també n'hi havia bastant. És com imaginar-se un Barça espanyol també, que a la prèvia hi ha molta rivalitat, llavors en el seu moment ho vivien molt. Era el gran derbi de les Illes Balears, segur que eren vibrants aquests partits.
segur que sí i llavors ara anem a passar a l'altre club que serà la fusió definitiva de l'Atlètic Balears perquè és l'Atlètic Futbol Club que és un club que va néixer el 1922 fins al 1942 perquè el 1942 ja explicarà més endavant què passarà per tant l'Atlètic Futbol Club el 10 de setembre 1922 va ser fundat l'Atlètic Futbol Club aquest altre conjunt que forma part dels socis del bueno part dels socis del Balears van marxar per fundar aquest nou club per tant
Tenim que algun d'aquests socis que estaven al Balears van anar a fundar un altre culte de la ciutat. Potser empadats, no? Vam desacord i van dir, ens fem un altre. Correcte, correcte, correcte. El local social de l'Atlètic va quedar ubicat en el cafè Renyidero de la plaça de l'Olivar.
Inicialment estava mancat de terreny de joc propi fins a la inauguració del camp de Sapunta, l'Igmit 1929. Per tant, al principi jugaven on es podia. La sèrie indominentària de l'Atlètic constava de samarreta amb franges amples roig i verdes i uns pantalons negres. Molt bé, escolta, doncs aquí sí que és un canvi total, eh? Sí, sí, sí. Una camiseta amb franges roig i verdes em sona estrany. Sí. Crec que no ho he vist mai...
Pensa que també al final són, no sé, estem en una època diferent també, però... No, no, no, m'agradaria, perquè al final totes les camilletes em sembla que són del mateix color que hi hagi, no? Sí, últimament. O blanqui-blau, o blanqui-vermell, o blaugrana, no? Exacte. Un roig i verd, home, m'agradaria veure-ho. Aquí està, jo crec que hauríem d'haver viscut en aquella època, en veritat, per veure-ho. Sí, sí.
Doncs sí, avancem-ne el temps perquè l'any 1973 el club va acordar diversos canvis a l'Atlètic. Va traslladar el local social al bar Palermo de l'Avinguda Alexander Rosselló i va canviar la samarreta roig i verda, que és tan curiosa, no?, per una edat roig i blanca amb franges primes, similar a l'Atlètic Club d'Elbao. Uuuh, això no ens agrada, home. Has vist que aquesta ja... Justament destacàvem l'originalitat i ens la canvien.
Ara ja acompien un equip que avui dia són poc originals també. El seu primer president va ser Antoni Forteza Pinya, que també havia estat president i fundador del Balear Futbol Club, segurament era un dels que se'n va anar d'aquest Balear Futbol Club a fundar aquest nou conjunt.
Cal destacar que el club atlètic era aquest equip molt més petit que el Balearico, aquest Balears, i la seva relació amb el Mallorca era diferent, perquè diferent del Balears era força cordial. Llavors, clar, com que era més de menor entitat, tenia més bona relació amb el Mallorca, no hi havia tanta rivalitat com passava amb el Balears. Suposo que en canvi, tindria més rivalitat amb el Balears, perquè si eren socis que es van enfadar o estaven en desacord i van crear aquest nou club, era far alguna cosa.
Correcte, correcte, correcte. Cal destacar que la seva etapa més brillant d'aquest equip va ser la temporada 1939-1940, quan vam tenir fins a tres títols oficials, és a dir, el Campionat de Mallorca, la Lliga de Mallorca i la Lliga Balear. O sigui que, per començar, no està malament, la veritat. L'any 1942, el creixement urbanístic de la ciutat va obligar el club a abandonar el seu camp, que aquest fet va precipitar mesos després la seva fusió amb el Balears Futbol Club.
Escolta, cuideu, que ara arribem a una data important, no? Ara sí, ara sí, com estàvem ja posavecinando una miqueta. Una miqueta solorava, no? Podríem dir. Una miqueta solorava que aquest dia veu... Doncs sí. El 1942, com bé comentem, doncs es funda l'Atletic Balears. Ara ho comentem una miqueta, no? Però el que es veurà va venir a la ciutat a publicar l'Atletic Futbol Club a abandonar el seu camp de la punta...
Com el club no podia recursos suficients per aconseguir un nou terreny, el club estava amenaçat d'aquesta desaparició. I per sobreviure, què va fer? Va contactar amb altres clubs cercant un acord. Primer, com hi havia força cordialitat, va negociar amb el Mallorca.
però després d'arribar a un pre-acord es va trencar les negociacions i bé, al final l'Atlètic Football Club volia que el seu nou equip tingués algun d'aquests noms, perquè clar, ell volia que es digués Atlético Mallorca o Mallorca Atlético, però no ens va arribar aquest acord amb el Mallorca perquè el Mallorca volia tenir la seva pròpia identitat.
Per tant, què ha passat? Doncs poc després el club va negociar amb el Balears, on ara sí es va arribar a un acord abans d'estar en amistats. Llavors, ara sí. Així va néixer, el 27 de baig de 1942, el Club Deportiu Atlètic Balears, com en el seu moment es deia, doncs en el seu moment,
amb Pere Serra Cladera com a president, que era president del Balears, i Francesc Riera Riu, que era el vicepresident de l'Atlètic Balears, però era president de l'Atlètic Futbol Club. Molt bé, per tant, aquí ja es dona aquesta unió, s'agafa el president del Balears i el president de l'Atlètic se'n va com a vicepresident d'aquest nou equip de l'Atlètic Baleares, que neix el 1942 amb una unió, que al final, això que diuen, que la unió no hace la fuerza.
Totalment, totalment, i al final et dic d'una amistat, mira, doncs d'una amistat i a un club que avui dia el tenim força potent. Sí, sí, bé, a primera rep o a segona rep, ara no ho sé, després ens ho dius? Després ens ho, sí. Però va, comencem amb aquests primeres passes, aquestes primeres passes de l'Atlètic Balears, com són?
Doncs sí, perquè aquest nou Atlàtic Balears, a la temporada 42-43, va debutar amb aquesta alineació que va ser històrica per a ells al final. Amb Pericàs, Ambengual, Xil, Sureda, Pont, Matas, Molet, Omar, Brondo, Alvella i Riera, era alineació al moment. Aquella primera temporada va acabar segon del campionat de Mallorca i subcampió del torneig balear, la qual cosa el portava directament a la tercera divisió nacional. Escolta, home, doncs és un bon inici, eh?
La veritat és que jo crec que vam fer una molt bona temporada i bé, ostres, jo crec que aquesta alineació queda per la història en els llibres del club i de l'entitat. Totalment, totalment. Sí, doncs seguim amb el temps perquè la temporada 45-46 va quedar tercer i va disputar la fase intermitja, aquella prèvia a la lligueta d'ascens que comentàvem abans, on fou superat pel Llevant en aquesta ocasió, que aquell any va pujar a segona divisió. Per tant, si hagués superat el Llevant, l'Altim Balears hagués pujat a segona divisió. Sí.
A cinc anys més tard, el Club Balear es convertia en nou equip de la divisió d'Argent, però al cap de dues temporades a baixar de categoria, retornar a tercera divisió. Bé, però ja el tenim aquí, no? Entre segona i tercera, que al final, escolta, és una passa d'estar a primera divisió, no?
És un premi molt gran pel club. A més a més, l'any 1960, l'entitat va deixar Som Canals, amb capacitat per a 4.000 persones, i es va inaugurar al nou Estadi, que era l'Estadi Balear, amb una cauda 5 vegades superior a la que anteriorment hi havia, obra de l'arquitecte Juret Barceló, d'aquí una forta abraçada. Al camp, eh, t'agrada bé. Una forta abraçada, si no el coneixes, bandido.
El Camps es va estrenar a un partit entre el conjunt local i el Birmingham amb un resultat favorable a l'Atlètic Balears per 2-0. Mira, ostres, tu. Fixa't, tu, eh? Quina curiositat aquesta, eh? Sí, sí, sí, que xulo.
Bé, doncs, poc abans d'arribar als anys 90, el 1987, amb la presència de Damià Estalric i com a entrenador Ignacio Martín, Esperanza de l'Aleti Balears va ascendir a 2a Divisió B, l'antiga categoria que hi havia en el seu moment, i la segona etapa en aquesta categoria va durar 3 anys, una mica més que la de l'anterior, com a mínim en aquest sentit, i cal destacar que la sisena a posició de la temporada va ser el 1988-89,
que va situar el club a un pas pel desitjat ascens a segona divisió, on la següent temporada tornaria a tercera divisió. Molt bé, molt bé. Llavors és com una que era on comentaves tu, que estàvem pujant-baixant també, però es manté una miqueta en aquell... Però sobretot a la tercera divisió aquesta, la segona B, que era la tercera categoria, es queda aquí bastant, és com la seva, el seu lugar segon. Exacte, la segon bolla segura.
Sí, sí, cal destacar també que la situació de l'Atlètic Balears va fer un gira de temporada 2007-2008. Una junta directiva presidida pel senyor Fernando Crespi Luque, acompanyat d'uns col·laboradors amb múscul econòmic i amb ganes de fer feina, va fer possible la realitat d'un somni llargament esperat perquè el 15 de juny de 2008 a l'Estadi Balear i després de guanyar l'eliminatòria front al Guernica, l'Atlètic Balears tornava a la zona de visió B.
Molt bé, doncs també aquest any és important, aquest 2008, perquè es va aconseguir, entenc que després d'alguns descensos, es va aconseguir aquest retorn a la tercera categoria, que recordem abans de la segona divisió B.
Doncs sí, sí, i ja per anar acabant, anem a parlar amb l'actualitat, que és amb l'era d'Iñigo Volkman, del 2014 a l'actualitat, comentar una idea que jo crec que és força important. Actualment, aquesta temporada 2025-2026, la prioritat del club manté la seva aposta ferma pel projecte, formant un equip competitiu a segona federació,
El propietari, com he comentat amb el titular, és Inigo Volkman i el director esportiu és Patrick Mesou tornen a confiar a l'entrenador Luis Blanco en el capdavant del seu projecte esportiu. Bueno, mira, molt bé, doncs, aquest Inigo Volkman, no?, que entenc que tant l'Ingo Volkman com el...
Patrick Mesou, són de fora, eh? Sí, sí, sí, aquests catalans ho són. Són d'Europa, això sí, però catalans ho són. Bueno, doncs al final una directiva estrangera que, bueno... Exacte, i que fa que a poc a poc el club està seguint... La segona rep, que recordem, és la quarta categoria del potenciador espanyol. Correcte, correcte. I, escolta, va, per anar acabant, com està l'Atlètic Balearis en aquesta temporada?
Doncs bé, doncs com tu bé comentaves, el trobem a segona federació on es manté en tercera posició a la taula en 32 punts, és a dir, que està en llocs de playoff descents. I bé, si segueixen aquesta dinàmica, qui sap si pot pujar la categoria. Només abans d'acabar l'episode d'avui recordar que, com que tu i jo som culers també, hem de recordar aquella gran victòria de l'Atlètic Balears de l'Espanyol per 1-0 al Copa del Rei.
Sí, és veritat, és veritat, allò va ser històric, quin any va ser? Te'n recordes? Bueno, no, o sigui, va ser, o sigui, ha sigut aquesta temporada, o sigui, fa... Ah, clar, clar. Diria que va ser el centrems de final, diria. És veritat, és veritat, és veritat, que van eliminar a l'Espanyol, que no me'n recordava. Sí, sí, sí, sí. Un escalf, una abraçada amb escalf per l'Atletico Baleares. Sempre. Tens compte que es troben tercers amb possibilitat d'ascens i estan fent bé les coses, sembla, eh?
I tant, i tant, i tant. La veritat que jo crec que també aquest projecte esportiu sembla que té cara i ulls i que continua endavant i progressant de manera positiva. Molt bé, doncs Víctor, gràcies per descobrir-nos l'Atlético Baleares. A vosaltres. I ens retrobem la setmana vinent amb més podcast. Fins la setmana vinent!
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà...
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa on toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Quina il·lusió. Vinga, que content que estàs. Fins la setmana que ve. Bona tarda, us informa Margüell.
Provocar un aterratge d'emergència d'un avió per una bomba pot sortir car i fins i tot pot implicar anar a la presó. La Guàrdia Civil està buscant la persona que aquest migdé ha provocat que en un avió provinent de Turquia hagi hagut d'aterrar el Prat escoltat per dues cases. Aquesta persona ha configurat a bord de l'avió una xarxa wifi d'accés a internet que es deia tinc una bomba, morireu tots en anglès. Un passatger ho ha vist quan ha buscat la wifi i ha donat l'alarma.
Segons el vocal del Departament Tècnic del CEPLE, Juan Pablo Anillo pot suposar com a mínim una sanció de 225.000 euros. Este tipo de incidentes tiene dos vertientes. Por una parte puede constituir una infracción muy grave de la ley de seguridad aérea y sancionarse con hasta 225.000 euros de multa. Y por otra parte también puede enquadrarse dentro del artículo 561 del Código Penal de Desórdenes Públicos y ser penado con hasta un año de cárcel.
Hi ha un precedent de l'any 2022 en què un jove va fer saltar les alarmes en un vol de la companyia EasyJet que anava de Londres a Menorca quan va enviar un missatge a un grup privat on deia que explotaria l'avió. Llavors la broma li va costar 100.000 euros.
Més notícies, Christian Roldán. El Canadà confirma un ciutat de seu com la primera víctima estrangera per la repressió a l'Iran. No se sap quan hauria passat per les dificultats de la connexió amb el país arran del tall d'internet imposat pel règim dels ayatoles, però aquest anunci arriba al mateix temps que els Estats Units han anunciat sancions econòmiques contra l'Iran per la resposta violenta a les mobilitzacions que inclouen el secretari de Seguretat Nacional iranià i diversos funcionaris,
Recordem que, segons algunes ONGs, la repressió ja hauria provocat més de 3.400 morts. La presidenta interina de Venezuela, Delcy Rodríguez, presenta avui davant al Parlament l'informe de gestió del govern corresponent al 2025 en nom de Nicolás Maduro detingut als Estats Units després de ser capturat el 3 de gener. S'espera que la líder xavista numeri les dades més rellevants del primer any del tercer mandat de Maduro que s'havia mantingut al càrrec després d'uns controvertits comissis considerats fraudulents per la comunitat internacional.
El discurs es pronunciarà després que hagin arribat a Cuba les despulles dels 32 militars cubans morts durant l'atac nord-americà que va capturar Maduro.
El president de la Generalitat lliura a aquesta hora el Premi Internacional Catalunya a l'activista israeliana Yael Admi i a l'activista palestina per la pau Rim al-Hajahra. El jurat de 37è Premi Internacional Catalunya reconeix la seva trajectòria i compromís pel diàleg i la reconciliació al Pròxim Orient. Totes dues col·laboren a la iniciativa transfronterera Mother's Call. La crida de les mares, que reclama el final de la violència,
i la represa de les negociacions com a única via per garantir la seguretat i la dignitat d'Israel i de Palestina. El guardó, que s'atorga des del 1989, està dotat amb 80.000 euros i amb l'escultura, la clau i la lletra d'Antoni Tàpies.
La justícia obliga Josep Anglada a retractar-se públicament dels insults masclistes a la xarxa X contra una regidora de la CUP a Vic. Si no ho fa abans d'una setmana, s'enfrontarà a un procediment penal. Els fets es remunten al febrer de l'any passat, quan el regidor d'extrema dreta, l'Ajuntament de Vic,
Va fer comentaris, segons el jutge, de caràcter injuriós i masclista adreçats a la regidora de la CUP, Carla Dinarès. A Anglada també haurà de pagar una quantitat simbòlica d'un euro. La sentència subratlla que aquest tipus d'expressions no queden emparades per la llibertat d'expressió. La CUP lamenta que s'hagi hagut d'arribar a la via judicial i no s'hagi fet a instàncies de l'Ajuntament de Vic.
L'actor nord-americà Matthew McConaughey patenta la seva imatge per protegir-se de la intel·ligència artificial. L'actor ha enregistrat videoclips de la seva imatge i gravacions d'àudio de la seva veu a l'oficina de patents i marques dels Estats Units per protegir-se de l'ús no autoritzat per part de grups o plataformes d'intel·ligència artificial.
Darrerament, molts artistes han mostrat la seva preocupació per l'ús incontrolat de la seva imatge a través de la intel·ligència artificial generativa des de l'arribada del xat GPT. La decisió de l'actor guanyador d'un Òscar per Dallas Buyers Club li permetrà prendre la iniciativa de protegir legalment la seva imatge i la seva veu.
I als esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça visita el Racing de Santander a les 9 del vespre en un partit de vuitens de final de la Copa. Joao Cancelo podria jugar alguns minuts avui. Una hora abans, com sempre, la prèvia de la TDT amb el Ricardo Arquemada al capdavant a l'antena de Catalunya Ràdio. També avui es juga a la Copa Burgos-València. En bàsquet, el Manresa ha anunciat l'acord per la desvinculació del pivot Grand Golden.
I el Dakar, a la penúltima etapa del ral·li, Nani Roma puja fins a la segona posició en cotxes, a 8 minuts i 40 segons de naser a l'atillat, que segueix líder en motor, en motos. Luciano Benavides torna a dominar la classificació en 23 segons sobre Enrique Brebec. Avui, tercera posició a l'etapa per Edgar Canet. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. L'exposició Paisatges imaginats d'Àngel Martínez inaugura la temporada expositiva 2026 al celler de Can Ginestar. La mostra s'obre el disous 15 de gener a dos quarts de vuit del vespre i presenta una sèrie d'obres que reflexionen sobre el canvi constant de la natura i la transformació del paisatge.
L'artista explica que els seus quadres no parteixen de l'observació directa, sinó de la memòria i l'experiència personal, abocant elements com el moviment del vent, la llum, els colors o l'activitat humana. Segons Martínez, el paisatge és viu i en evolució permanent, i l'ésser human forma part.
L'exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer i inclourà visites guiades el 26 de gener a les 7 de la tarda i el 7 de febrer a les 12 del matí. Durant el 2026, el Celler acollirà set exposicions més, seleccionades entre 17 propostes per la Comissió d'Artistes segons criteris de qualitat tècnica i interès cultural.
I en societat, a Sant Just d'Esvern, dins el partit judicial d'Esplugues de Llobregat, es van registrar 65 dones víctimes de violència masclista durant el tercer trimestre del 2025, segons l'informe publicat per l'Observatori Comarcal del Vas Llobregat. En aquest mateix període, també es van comptabilitzar 65 denúncies, fet que indica una correspondència directa entre víctimes i procediments judicials oberts en aquest àmbit territorial.
Una de les dades més rellevants és que a l'àmbit judicial d'Esplugues, on s'inclou Sant Just, el 32,3% de les dones van decidir no declarar contra el seu agressor, una xifra molt superior a la mitjana comarcal i catalana. Aquest percentatge posa de manifest la dificultat que tenen moltes víctimes per continuar el procés judicial sovint per por, pressions o manca de suport.
A escala comarcal, els partits judicials del Baix Llobregat van registre 637 denúncies en el tercer trimestre del 2025, amb 631 dones víctimes. I pel que fa a societat, Sant Just es prepara per una de les cites més arrelades al calendari local, la celebració dels Tres Toms. El pròxim diumenge 25 de gener, el municipi tornarà a omplir-se de cavalls i ponis en una jornada que reivindica el passat agrícola i remader de la vila.
En una entrevista a Ràdio d'Esvern, Miquel Reverter i el seu fill, Sacongo Reverter, han explicat els detalls d'aquesta edició que destaca per la implicació directa de les llípiques Poniclupis al Solet. La tradició, segons Miquel Reverter, compta amb més de 70 anys d'història a Sant Just i ha hagut d'adaptar-se als nous temps. Enguany, les dues llípiques locals han assumit plenament la responsabilitat organitzativa prenent el relleu de l'entitat Cabaltoms.
Aquesta gestió inclou no només la coordinació de l'esdeveniment, sinó també l'organització de l'esmorzar popular previ a la desfilada. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Fins demà!
I ara arrenquem la segona hora del programa. Arrenquem amb Joves Inculps, amb el Hatim. Bona tarda, Hatim, com estàs?
Molt bé, amb moltes ganes d'explicar l'actualitat, vosaltres com esteu. Doncs bé, també molt bé, amb ganes que ens ho expliquis, mira, t'ho d'explicar i nosaltres de sentir-te. Molt bé, doncs Hàtim, avui la setmana, com sempre a la política i a les notícies així més socials, com sempre hi ha coses a parlar, aquí sempre tenim feina...
I aquesta setmana ha destacat molt una notícia que avançava al diario.es, no? Aquesta notícia en la que denunciaven a Julio Iglesias per agressió sexual, entre altres. Sí, sí, totalment. En els últims dies un dels noms més coneguts de la música espanyola internacional ha tornat a ocupar titulars.
Com molt bé has dit, parlem de Julio Iglesias, un artista de més de 50 anys de carrera, milions de discos venguts, una imatge pública molt consolidada, que fins i tot nosaltres, que som els més joves, sabem una mica la rellevança que ha tingut ell a nivell professional com a artista. És el que tu deies, potser és l'artista espanyol més internacional de la història, no? Sí, sí, sí, podríem dir-ho que sí, sí, sí.
Però què passa? Aquesta vegada no és notícia per una gira o per un homenatge o una cançó, sinó per unes acusacions molt greus que ha obert un procés d'investigació judicial. Cal recalcar, com molt bé has dit tu, en un inici, gràcies a la investigació que vam fer des del diario.es. Exacte, el digital. Sí, perfecte.
Avui intentarem explicar una mica, donar uns cinc cèntims sobre què ha passat exactament, què diu la justícia i quina és la resposta del cantant i sobretot quin és el punt real que es troba el cas. Perquè us feu una petita idea, quines són aquestes acusacions que se li fan? Segons la informació publicada per diversos mitjans, dues dones que asseguren haver treballat per Julio Iglesias han presentat una denúncia per presumptes abusos sexuals i assetjaments, humiliacions i situacions de control.
Les dones expliquen que els fets haurien tingut lloc l'any 2021. Cal recalcar que aquesta investigació ha durat tres anys, en els quals s'han agafat diferents testimonis i diferent informació de la qual ara l'han publicada i ara, a més a més, ha provocat un gran sacceig mundial. Perquè tot això es tracta de diferents treballadores que estaven en les seves residències
del cantant, doncs situades al Carib. Sí, sí, sí. Crec que era una república dominicana i una altra a les Bahamas, però sí, en definitiva, al Carib. Sí, sí, sí, sí. Segons el seu relat, la relació laboral hauria anat molt més enllà del que seria una feina normal, amb episodis que elles consideren violència, abusos i tractes degradants. Cal destacar que els feia passar, bé, els feia anar al metge, haver-se de fer no sé quantes proves
fins i tot proves de... per veure si tenien alguna malaltia sexual. En plan, proves que realment no eren necessàries per la feina que havien de fer en un inici. I a sobre, un dels requisits era que curiosament havien de ser dones joves sense parella i normalment aprofitava que a nivell econòmic no fossin
no tinguessin un gran poder econòmic. Per què? Doncs perquè ella, a través del seu poder econòmic, pogués forçar-les a fer certes coses que elles no volien. Clar, crear-les una dependència, perquè al final, si l'únic sou que et sosté és aquest, doncs ets capaç d'aguantar unes coses que no s'haurien d'aguantar, no? Sí, sí, i el que ens comenten les mateixes investigacions és que aquestes dones arribaven a treballar durant tres mesos, gairebé tots els dies,
durant aquests tres mesos. I fins a tot, a jornades laborals de fins a 13, 14 i 15 hores al dia. Humana meva.
Això podríem dir clarament que és explotació total, laboral. Sí, sí, totalment, totalment. A més... Tens de parlar... Digues, digues, perdó. No, no, que a més, en aquestes tasques, tu ja ho has dit una miqueta, però a part de les seves tasques normals, que potser hauria de ser neteja i coses d'aquestes, es veu que, segons el que diu aquesta investigació, és que Julio Iglesias també preguntava per aspectes fora del treball, per cirurgies estètiques, per la vida sexual de les seves treballadores...
Tot això és un cúmul de preguntes que ja t'indiquen com era aquesta relació laboral, no? Sí, perquè us feu una mica cinc cèntims i una idea més o menys com estava tot tan tramat i era que hi havia com unes encarregades que eren les encarregades al mateix temps de seleccionar aquestes persones i a sobre anar cap a aquestes dones, per exemple, i dir-los-hi aquesta nit tu hauràs d'anar a l'habitació del Julio Iglesias. Mhm.
I fins i tot en alguns casos s'ha recalcat i s'ha dit que fins i tot aquestes encarregades també formaven part de tota aquesta trama i tots aquests abusos que hi havia a la nit a les habitacions de Julio Iglesias, on trobàvem des de drogues, alcohol...
els relats posen la pell de gallina. Llavors, qualsevol de vosaltres que vulgueu 5 cèntims més, podeu veure els relats, els testimonis en directe parlant, la seva veu en àudio, i se't posa la pell de gallina.
Sí, sí, totalment. I és que els relats que expliquen és el que tu dius, són realment esfreïdors, es poden trobar al diario.es amb certa facilitat, així que també us recomanem que ho aneu a veure. I és cert, aquesta figura de l'encarregada, que clar, realment l'encarregada no feia aquestes agressions sexuals, però les perpetrava i no les condemnaven ni les denunciava, quan era conscient de tot el que passava.
Sí, sí, totalment, totalment, i encara, i això no és que hagi passat l'any 2021 que no estigui passant, els mateixos testimonis diuen que encara a dia d'avui hi ha persones que estan fent el mateix en aquestes residències que té aquest senyor d'aquí, del senyor que estem parlant, Julio Iglesias. Però és un fet aïllat, és un fet que serà repetint. Totalment, no, no, sí, i clar, i és que això et marca ja un precedent que no saps quants anys porta fent-ho, no?
Totalment, totalment. És que les dues denunciants han estat reconegudes com a testimonis protegits. Perquè us feu una idea de la importància que té i de la influència que té aquesta persona dintre d'aquella regió, no? I aquests testimonis han dit que o tenim alguna mena de protecció o és que sincerament no podem parlar per les conseqüències que podem arribar a tenir. Que ja hem vist que aquesta gent en poder...
Els pèls de la llengua no tenen i són capaços de fer qualsevol cosa com per intentar que la seva imatge no estagi. Doncs si et sembla, escoltem una mica algun testimoni d'aquestes noies que el tinc aquí preparat i escoltem una mica. He llegado a la villa de Julio Iglesias porque he visto un afiche diciendo que se necesitaban chicas de servicio.
Bona nit.
25 mil pesos en ese momento era muy bueno porque ofrecían alojamiento y comida. Y yo dije, perfecto, tiré por WhatsApp y yo les dejé saber que yo necesitaba el empleo. Entonces, la señora, la señorita en ese momento que me estaba atendiendo me dejen vistos.
Y yo vuelvo y le digo, ¿por qué necesitaba el trabajo? Y le digo, bueno, si usted ha conseguido a alguien para el puesto, me debe decir. Y no dejarme esperando. Entonces ahí ella me contesta con varias preguntas, como que mi nombre, que si tenía un currículum, que si le podía enviar cinco fotos más formales, me dice ella.
Que dónde vivo y un sinnúmero de preguntas. Entonces, cuando me hace la entrevista y después ella me dice, mira, vas a trabajar con fulano. Y yo, bueno, bien. Es una publicación de Instagram. Son páginas que hay en Dominicana. Se llama Empleo RD.
Doncs això és una mica el testimoni que explica aquestes preguntes que se li feien i aquesta oportunitat i com captaven dones o noies quasi-quasi en una situació molt precària. Sí, totalment, totalment. El cantant tot i així ha sortit i ha dit que nega totalment totes aquestes acusacions...
i que assegura que està preparant la seva defensa legal. Ja sabem tot el que passa amb tots aquests fets. Ara ell ho negarà totalment, ell es favorirà una defensa, intentaran treure la màxima informació per fer veure que això anirà així i, bueno, ara ja tot està en mans de la... s'ha obert un procés judicial, tot està en mans de la justícia, cadascú presentarà els seus testimonis i les seves proves, però...
si em permets, deixant una mica la meva opinió, tot fa una pinta que aquest senyoret ha fet alguna cosa. Sobretot quan veus les persones que l'estan defensant. I aquí entrem una mica a l'altre debat. L'està defensant Anna Obregón, una persona que se la va relacionar de manera directa amb Jeffrey Epstein,
Aquesta senyora també va dir que Jeffrey Epstein era una persona encantadora, era un senyor que ella havia conviscut molts dies i fins i tot havia dormit a casa seva i que l'havia tractat superbé i tal. Tots sabem què realment va fer Jeffrey Epstein i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, també ha sortit dient que ella condemna tots els atacs contra les dones que hi ha a Irán
però que no vol formar part d'aquesta oràgine de crítiques i d'acusacions contra una de les persones més importants a nivell musical espanyol.
És a dir, aquí es veuen una mica els interessos de cadascú d'explicar i defensar el que els interessa. Sí, sí, el posicionament és clar. I justament aquest posicionament d'Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, ha generat també molta polèmica a Espanya, però també ha generat molta polèmica dins del seu propi partit, perquè crec que va ser ahir, o si no abans d'ahir, no me'n recordo exactament, però Feijo, el líder del PP,
va sortir a contradir públicament a Isabel Díaz Ayuso. Sí, sí. Ja segueix això una mica la corrent de... Ja portem uns quants mesos que la corrent del PP és d'estar així, dintre del mateix partit. Hi ha diferents punts de vista, hi ha diferents opinions, cosa que abans s'amagava, però sembla com que constantment, vulguis o no, Feijó...
té aquella necessitat de sortir davant dels mitjans de comunicació i fer un cop sobre la taula i dir, ostres, que realment el que mana el PP sóc jo, que a vegades sembla que tingui més veu i més visibilitat Isabel Diaz Ayuso que jo. I ell, sabent les conseqüències que pot arribar a tenir aquestes paraules que ha dit Isabel Diaz Ayuso, que últimament utilitza una mica la tàctica de Trump, no pensa ni el que diu, només ho deixa anar per la boca. Totalment.
Tejo pot rebre de manera directa aquestes conseqüències, ja que forma part del PP, i ha sortit una mica a calmar una mica totes aquestes acusacions que li estaven sortint en contra.
Doncs sí, Alberto Núñez Fijó en el seu comunicat va dir que condemnava, no? D'una forma deia que ell posava el cas a la justícia i que ells eren els que havien de dir el veredicte. Per tant, veurem en què queda, el cas ja està a la justícia i el seguirem de ben a prop. I, Hatim, si et sembla, abans... Bueno, mira, abans de saltar al següent tema, posa un altre àudio de les víctimes perquè aquí es descriuen una mica aquest tracte despectiu que tenia Julio Iglesias. Perfecte.
Sin embargo, él la denigraba muchísimo, pero sí tenía como esta característica racista de que las chicas del servicio eran morenas, las vestía como esclavas y te prohibía que
Tuvieras contacto con ellas porque decía como que el dominicano o la dominicana era abusiva. O sea, si tú le dabas confianza, si le dabas como que, si le das el dedo te cogen la mano. Entonces no puedes darle confianza. Como que si tú les dabas o las tratabas bien, les dabas un buen trato, ellas dejaban de trabajar. Se volvían flojas, algo así.
Doncs bueno, al final declaracions que demostren aquest caràcter racista que s'haurà de demostrar però bueno, que són molts indicis que apunten cap a una direcció Totalment, totalment ara ja és moment d'anar esperant quines informacions van sortint i a partir d'allà doncs esperar que realment la justícia faci la seva feina i que per molt que sigui una persona amb molt de poder i amb molta influència en aquest país si realment ha fet tot això doncs em sap molt de greu però l'han...
l'han d'acusar perquè aquesta persona no es mereix estar al carrer. Exacte, exacte, totalment. Defensem la presumpció d'innocència però també volem exposar totes aquestes investigacions que han sortit a la llum i com deia ara el Hatim, la decisió final recau a la justícia i esperem que se'n faci.
Doncs ara sí, passem a l'últim tema, als últims 5-7 minuts que tenim. Parlem una mica d'Iran, perquè el país aquest de l'Orient Mitjà està immers en una voràgina de protestes, de rebel·lió. Com ho veus, això? Sí, sí, des de fa unes setmanes i fins i tot podríem dir mesos, Iran estava visquent una situació de protestes constants, repressió i tensió social,
que alguns ja defineixen com una de les crisis més greus del règim. L'Iran viu una crisi econòmica molt dura. Hi ha una inflació descontrolada, aliments bàsics cada cop més cars, sous que no pugen i una moneda que cada cop perd més valor. I clar, això al final aquí acaba afectant. Això acaba afectant sobretot als joves, a les famílies treballadores i a les classes populars.
I clar, cal recalcar que les primeres protestes no eren contra el règim, sinó que les primeres protestes eren perquè la gent no podia viure dignament. Sí, sí, sí, crec que a l'inici es situa el 28 de febrer en el basar de Teheran, que és una mica com el mercat central, podríem dir, i realment s'origina d'un conflicte, bueno, un conflicte, una protesta econòmica i al final han agafat un to molt polític, també.
Sí, sí, és el que diem sempre. Quan un problema econòmic s'allarga i no es resol, acaba convertint-se en una equació política. I és aquí en el moment en què la protesta acaba canviant de to. Amb el pas dels dies, per exemple, els crits ja no eren només pel preu del pa o del combustible, sinó que comencen a aparèixer consignes contra el règim i contra els líders religiosos i contra la falta de les llibertats. És important entendre això.
Ja no és només una crisi econòmica, sinó que és una crisi de legitimitat del sistema. Molts joves iranians senten que no tenen com un futur dins d'aquest règim ni a nivell econòmic, ni a nivell social, ni a nivell de drets. Llavors, davant d'aquest escenari, el govern iranià, com altres governs i com una mica és la tendència que portava fent últimament el règim,
Què va fer? Doncs esplegar les forces policials i militars, deté milers i milers de manifestants i imposa talls d'internet per evitar que surtin vídeos i testimonis. Això és molt important perquè això es fa expressament perquè ningú pugui ensenyar al món què està passant. I això per què ho fan? Doncs perquè el govern, el règim iranià,
El que fa és, a través dels mitjans de comunicació tradicionals i sobretot sobre la televisió estatal, el que fan és enviar i ensenyar al món el que a ells els interessa.
que són aquestes destrosses que estan provocant com a qualsevol revolta, doncs hi ha destrosses i això és el que exclusivament estan ensenyant les televisions d'aquest país, del país d'Iran. I sobretot, Hatim el que està destacant és la forta repressió, el caràcter tan i tan agressiu
que segons algunes organitzacions ja qualifiquen de brutal amb més de 2.000 víctimes, amb més de 2.000 morts, xifres properes a 3.000 fins i tot, i desenes de milers de detinguts. Al final això també està posant en alerta fins i tot als Estats Units. Sí, sí, estan havent-hi tortura, judicis ràpids i condemnes realment molt dures.
Sobretot, una part de la societat que està tinguent molta importància per tots els canvis que estan demanant i que ho estan intentant implementar són les dones, ja que no només protesten per l'economia, sinó per dècades de control sobre els seus cossos i les seves vides. I els joves, molts d'ells formats i connectats amb el món, veuen que el país està bloquejat.
perquè ara amb les xarxes socials tu vas veient com evolucionen altres països les llibertats i drets que tenen i tu t'adones després de fer una mica de crítica sobre el que està passant al teu país i t'adones que les coses no canvien i com molt bé has dit ara per variar moments de crisi, moments de feblesa qui és la persona que s'intenta aprofitar de tot això? doncs trobem que és Donald Trump que ja ha demanat que tots els ciutadans dels Estats Units
que ja han anat dintre de la regió, marxin i tornin cap als Estats Units i ara està amenaçant en tornar a bombardejar a Iran.
Sí, sí, veurem en què queda. Israel també segueix una mica aquesta dinàmica dels Estats Units i a més està aplicant sancions econòmiques al país de l'Orient Mitjà. Veurem en què acaben aquestes protestes, si finalment es pot enderrocar aquest règim dels ayatolars. Recordem, un règim fonamentalista i molt musulmà, amb idees molt radicals i veurem. Bona part de la societat ara sembla que està demanant un canvi
I aquest canvi... Diuen que també podria arribar del príncep que està a l'exili dels Estats Units, però crec que tampoc és una gran opció, no? No, no, no. Jo crec que si algú haurà de fer aquest canvi... Com a molt, si els Estats Units aconsegueix entrar i implementar i tenir ells el poder, poden utilitzar el príncep com una persona de control que vulgui que no segueixi el corrent...
i la influència dels Estats Units, però encara és una situació molt complexa perquè l'Iran cal recalcar que és un país molt poderós, que ja ha deixat anar un exemple d'Israel, del poder militar que té, i que feu-me cas que si els Estats Units s'ho està pensant tant, és perquè ells mateixos saben que les conseqüències que pot tenir bombardejar l'Iran són molt i molt greus.
Doncs sí, recordem que l'Iran també té... Bé, també es considera una potència nuclear, doncs això també és un parell per tota la humanitat, podríem dir. Veurem com queden aquestes revoltes, veurem si cau el regent dels Ayatolàs. Per ara sembla complicat, és la realitat, però bé, seguirem de prop també aquestes protestes. Hatim, no et volem entretenir molt més. Gràcies per venir una setmana més i ens retrobem. A nosaltres.
Perfecte, ens trobem la setmana que ve si tot va bé, merci. Gràcies, que vagi molt bé, Hatim, adeu. Igualment, adeu.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
I ara, abans que comencem l'última secció del programa, que recordeu, és La vida és joc, amb el Jaume Armangol, posem alguna cançoneta, anem ara amb Boig per tu, però no la de Sau, sinó la de Flash i Ice Cream, que és una versió, doncs, readaptada, una versió moderna d'aquest clàssic de la música catalana. Anem amb Boig per tu, de Flash i Ice Cream. Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu. No, no.
però dins del meu roncola hi veig reflexada la teva llum.
Els meus poliamorosos mai poliviolents. Un, dos, tres, pica, paret, em mira i para el temps. I veig més que un telescopi. Això és com el tot i sempre amb la mateixa gent. I és que ens vam criar en pisos petits on no acaben els somnis. Els meus atletes amb medalles davant de la poli. Els meus nens estan al podi desitjant que no s'acabi mai.
Sé molt bé que des d'aquest.
Fins demà!
Em passo totes les nits buscant-te. Si no sóc jo qui et cuida qui ha de ser. M'han dit que t'estàs veient amb un altre. A la meva copa hi havia el teu anet. Per això em passo els dies esperant la nit. Fé molt bé
Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu, però dins del meu roncola hi veig refletçada la teva llum. Me la veuré, servil i acabat, boig per tu.
Doncs què, què us ha semblat aquest tema de boig per tu, per flash i aix? Escrim una versió més moderneta del clàssic català. I ara marxem amb una altra cançó, anem amb Ordinari d'Àlex Warren, que és una de les cançons més escoltades del 2025 i que es va fer molt viral també a les xarxes socials. Va, anem a escoltar Ordinari d'Àlex Warren. Ordinari d'Àlex Warren
They say the holy waters watered down And this town's lost its faith Our colors will fade eventually So if our time is running out Day after day We'll make the mundane a masterpiece Owned by my, owned by my love
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Doncs això és ordinari d'Àlex Guarren i ara sí, ens toca anar amb l'última secció del programa d'avui. Ens toca anar, clar que sí, amb La Vida és Joc. I avui a La Vida és Joc ens acompanya el Jaume. Com estàs, Jaume? Bona tarda. Què tal? Bona tarda, Jaume. Com anem?
Molt bé, molt bé, doncs amb ganes de seguir descobrint aquests jocs de taula que ens ensenyeu tu i el Ricard cada setmana i avui crec per això que no descobrirem un joc de taula com a tal sinó que entendrem una mica més la indústria, no? Sí, avui la idea, bé, en un cas us he proposat o us he proposat l'altre dia que vam parlar del joc de l'OTEC, us en recordeu que era un joc que jo havia aconseguit a través d'una plataforma de mecenatge, doncs una mica explicar-vos-a amb un dillo aquest, no? Perquè és una forma també
de tenir jocs a casa, jocs que de vegades són molt exclusius, jocs que de vegades tenen unes produccions molt molt bones, però també molt, diguéssim, molt luxoses per dir d'alguna forma. I aquí realment es dedica a col·leccionar aquest tipus de jocs o a jugar aquest tipus de jocs que són jocs de gaire potser una mica més complicat, alguns ells, molts dits amb miniatures, bé, jocs que poden suposar una despesa important de diners,
però que alhora pot donar-te unes vivències i una experiència lúdica molt diferent del que seria el joc llengui més comercial. Doncs i tant, i tant. A veure, anem a descobrir això una mica més del micromecenatge, que pel que em dius és una miqueta, com ja, una versió una mica més... de Barcelona que s'ha indinsat més en aquest món dels jocs de taula, eh? Sí, diguem que això ja seria un pas més, no? Una cosa, diguéssim, la gent que juga, doncs això, que juga amb els amics, tenen jocs a casa...
Ja quan ja puja el nivell de... ja soc molt gaire, vull experiències més... no intenses, però són diferents, o també són jocs que a vegades són reedicions, vull dir, o jocs que no poden ser complexos, o simplement jocs que són diferents, o que potser en el teu país no els acabaran editant aquí, ni a Catalunya ni a Espanya, perquè són d'editorials estrangeres, i ens diuen, ostres, doncs mira, aquest joc per temàtica, per il·lustracions,
per tipus de mecàniques, és interessant que m'agradaria jugar-lo, m'agradaria provar-lo, és una opció de tenir aquests jocs. Llavors aquí, bàsicament, i parlaré amb l'automàtica de la meva experiència, perquè també porto uns quants anys, he fet uns quants mecenatges, jo he treballat sempre amb tres plataformes. Unes dues són internacionals, que tenen tant pàgina web com aplicació al mòbil, que és Kickstarter i GameFound,
Una, que és més genèrica, ja hi ha tot, podem trobar de jocs fins a eines, d'aparells, electrònics, qualsevol cosa que us podeu imaginar que algú pugui produir i que necessiti algun tipus de macenatge. Després hi ha la GameFound, que aquest nom ja ho diu molt, GameFound, ja és dedicada exclusivament a jocs. I una que és d'aquí, és amb seu a Catalunya i és més estatal, és Albert Camus, que això també és molt genèric, aquí també s'han fet llibres, s'han fet...
campanyes inclús de suport amb persones, amb entitats, etc. Sí, aquest Vercamí em sona, eh? Em sona també el Vercamí. Sí, aquest és coneguda, amb B i amb K. Llavors, jo sobretot he fet molta cosa amb Kickstarter, amb GameFound no tant, i amb Vercamí hi ha algun llibre, hi ha un joc així més nostrat, per dir-ho d'alguna forma. I són jocs que no han anat més enllà d'un editorial, simplement és un autor que treu un joc,
i diu, doncs escolta'm, a veure qui no trobo millor com t'editar-lo, doncs l'edito jo. Ho inclús, l'edito jo als petitones, que per no fer una despesa, dient, o controlada, dient, ostres, que faig mil còpies però no sé si ara les vendré, doncs dic, mira, jo sé que fer-ne 100 em costarà 10.000 euros, doncs escolta, mira,
Jo poso a la plataforma 10.000 euros, si arribo i faig aquestes 100 còpies, si ja en venc més, ja les faré ja producció amb els diners a la butxaca. Això també és una de les coses que passa que treballen a l'editorial, que treballen no directament en botiga, sinó que has d'anar a través d'una plataforma de micromassana.
Però ja, home, una pregunta. Per tant, si tu participes en un crowdfunding d'aquests, si tu hi participes i aportes una quantitat econòmica, vol dir que 100% et donaran el joc o és com una reserva del joc o com funciona això? Ara anem a fer, si et sembla, els passos habituals d'un micromecenatge d'aquest tipus.
Això normalment comença amb una publicitat prèvia, amb xarxes, i així directament ells fan en el seu Instagram, en el seu YouTube, per favor, se surta que se'm pugui conèixer, ells fan els seus anuncis allà. Pot ser que també fossin servir algun tipus de canal especialitzat, dient, escolta, mira, llavors aquest joc, a tot aquest editorial, amb aquesta producció,
Inclús fins i tot hi ha una plataforma de joc online que es diu tabletopia i una altra que és la board game arena que allà pots posar el joc allà i inclús hi ha una forma de com de testejar-lo allà. Pots arribar al joc abans de pagar per ell de forma digital. Llavors fan aquesta promoció i et diuen tal dia torna el llançament de la campanya.
I això és important per què? Perquè ja comencem amb les cosetes. Normalment algunes de les campanyes fan el que es diu l'errevert, que és dir-sim el primer que entra té un descompte. M'explico, per exemple diuen, posem 100 macenatges d'X diners, que és el que dir-sim val el joc, el bàsic, o per exemple l'edició de luxe, doncs també em poso X més, que un cop hi hagin entrat aquestes 50 persones, 100 persones,
Això valdrà 10 euros més, 20 euros més, el que s'hi cregui ells que puguin vendre, o que no tindran comès la carta espacial, la promocional, per verset a l'erlebert, el primer que entra i el primer que paga. Per tant, ja depèn de quin joc vulguis, i depèn del que ofereixin, o del que valgui, ja estàs una mica pendent de quin dia comença i de quin dia no comença. I això depèn de quin joc.
pot ser que s'arribi a la meta en qüestió de mínims. I això ho s'ha vist. Els que tenen molta nomenada, que han sigut reedicions, o els d'editorials importants, en deu minús, mitja hora, hem aconseguit la meta. I això només es promociona i la gent està orgullosa de que en mitja hora hem aconseguit els que havíem proposat arribar. Un cop estàs aquí dintre, què pots fer? Normalment hi ha nivells de macenatge. Tu pots pagar
el que tu vulguis i això et donar menys del que seria el joc. Possiblement tu has pagat i no tens res. Tu has pagat i l'únic que rebràs són... Pagat no. Tu dius que pagaràs, perquè de fet la cosa és la intenció. És una donació, no? Doncs això jo poso 5 euros, 1 euro. Simplement, com que no has arribat al mínim perquè et donin el joc, tu reps la informació, estàs dintre,
Pots veure els xats, pots fer preguntes amb els que estan publicant aquest macenatge, interaccionar amb ells, etc. Després hi ha els nivells de macenatge. Doncs dius, mira, ho invento, eh? Si pagues 60 euros tens el joc base. Si en pagues 90 tens el joc base més l'expansió. Si pagues 100 tens el joc base més l'expansió, més una carta promocional. I això ho pots anar fent.
I aquí, per exemple, diu, no, no, escolta, mira, 60 és un joc, 120 són dos jocs, i 180 són tres jocs, val? I doncs tu pagues. O dius, deixa la intenció com que pagaràs, tu ja deixes la teva taseta de crèdit, diguéssim, el teu número, i llavors això està obert durant X dies, normalment sol ser un mes, aproximadament. A partir d'aquí, mentre es funciona la campanya, hi ha diferents tipus de campanyes. Una que és simplement, hi ha aquests paquets de macenatge,
tu pagues pel que vols pagar, o pels que vols pagar, perquè això sí, tu ets lliure de fer diferents maceratges, pots entrar i sortir, pots anul·lar i després de cap d'una setmana donar a entrar, o si vols que la cosa no funciona, o que hi ha males crítiques, o que saps alguna cosa que t'has enterat per algun fòrum i tal, que dius, hòstia, no, que està dit, és dolentíssima, cuidat-ho, el que sigui, doncs ja directament entres i te'n vas i no passa res, ningú t'ha cobrat res, no et costa res. Vale.
i després hi ha les campanyes que, diguéssim, donen premis. És a dir, escolta'm, nosaltres amb 10.000 euros ja fem, però resulta que si arribem a 12.000, a sobre afegirem que les fitxes d'encontre de cartró seran metàl·liques. Si arribem a 15.000, a part de les fitxes metàl·liques, també farem que els dinotets de fusta estiguin dibuixadets, amb l'ús i una cara. Si arribem a 20.000, a sobre agafarem ja la caixa i posarem...
unes safatetes perquè puguin guardar les coses, això perquè quedi ben guardat i ben ordenat. Si arribar a 25.000, a sobre hi afegirem una expansió. I així podem fer fins que es cansin. O farem aquestes dues cartes, o farem el que sigui, una mica per incentivar que la gent participi i que per tant s'aconsegueixin més coses. I com més gent participa, més xulo, diguéssim, és el que t'enduràs. És a dir, tu peges un joc base, però al final, el cop ja has d'anar,
incentivant que la més gent pagui, acabes aconseguint un joc amb, no sé, potser 5, 6 o 7 premis extras que, ja diguéssim, et venen com de regal, cosa que està molt bé. No, no, i tant, i tant, clar. A més, és això, no? I després, a banda, hi ha el que es diuen els afegits, els addons. I a partir d'aquí, això també és un altre mono per explorar. Tu tens el joc, que costa 60, però si vols monedos de metèl·liques, en pagues 30.
Si vols els minutets dibuixats, doncs en pagues 15. Que això ho pots triar un o l'altre, o cap. O si dius, no, és que jo ara vull que em deia un manual signat per l'autor. Doncs pagues tant. I això aquí també pots anar a l'infinit, perquè això cadascú es munta la seva campanya com vol. Molt bé, tu ja has pagat, has de decidir el que vols, si hi ha premis o no hi ha premis, etcètera, etcètera. Arriba l'últim dia, es tanca automàticament, i si tu no has marxat, automàticament et carreguen la teva tarjeta de creix, doncs,
el que tu hagis dit que pagaries. I aquí, diguéssim, s'acaba la campanya. En aquesta campanya, normalment et diuen, doncs mira, aquest joc, doncs per enviar-lo a Europa costarà tants diners, que pot ser en dòlars, pot ser en llibres, pot ser en dòlars canadencs, pot ser en dòlars, amb el que sigui que l'editorial sigui, o l'empresa que estigui llançant aquest projecte, ho posi. I després, els impostos, doncs clar, d'aprendre el país on teu envidi, doncs cadascú aplica els seus impostos, o el que sigui. Molt bé.
A cap d'unes setmanes o mesos, fins i tot, ells et diuen, doncs ho entregaré d'aquí a un any o d'aquí a un any i mig, perquè això s'ha de produir. Això era tarda, eh? Han d'arribar, doncs, després amb els distribuïdors, el distribuïdor t'arriba, t'ha d'enviar, etcètera, etcètera. Doncs et diuen, doncs, bé, escolta'm, d'aquí a un mes o un mes i mig, jo t'avisaré i per unes plataformes que es diuen de pledge manager o, diguéssim, la gestió de la promesa,
Tu allà acabaràs posant la direcció teva, perquè això a les plataformes de crowdfunding no surt, tu poses la teva direcció on tu vols que t'ho enviïn. Si vols, per exemple, allà a vegades obren perquè tu puguis afegir més coses. Dius, escolta, mira, jo vull afegir un joc més perquè tinc una mica, li he agradat, però no he arribat a fer aquesta campanya, doncs hi puc comprar un joc més o puc fer aquests afegits de més. I això ja va sumant.
diguéssim que tu ja t'han tret el que ja havies pagat allà ja ho tens i tu el que has de pagar de més, més els impostos, més les despeses d'enviament, tot l'has de pagar. Això ja al final va sumant, perquè al final hi ha una reflexió a fer. En tot això, ja qui et diu ja t'ho donaré segons pla previst, normalment si et diuen a mi m'invento el mes de maig i veus que el mes de maig allà no arriba res o que el mes d'abril
i la cosa s'acosta i comencen a preguntar quan serà i tal i qual. Hi ha gent que és veritat que són molt proactius i que a més et fan una petita nota o ho posen al mateix fòrum de la plataforma de dir, escolta, mira, que anem bé, que la producció està correcta, hem arribat a tenir uns proves d'impressió i surt xulíssim, ja et posen fotos, ja et posen coses de dir, escolta, i ara ja tenim, ja prepararà tal els enviaments, i que són molt proactius i tu estàs tranquil.
que a vegades sempre hi ha retratats de per què costa la tonteria, que el barc ho s'ha perdut pel camí, que això dels aranjels... Sí, sí, aquestes coses passen, eh? Sí, i a més et dic sempre, sempre arriba tard, no hi ha hagut mai cap mecenatge que m'hagi arribat a l'hora, i et dic que t'ho dic, amb la qual cosa t'has de carregar la paciència i la voluntat, per què?
El que tu pagues ningú t'assegura que t'arribi. Això és una mica la fe que has de tenir en aquestes campanyes. Ostres, ostres. La plataforma Kickstarter, la que sigui, ja t'ho diu ben clar. Jo no faig responsable de si t'arriba o no. Jo simplement faig de mitja en ser. I a mi no em busquen les pessigolles. I a l'altra, clar, normalment no són empreses d'aquí. Normalment algunes sí. Per tant, si no paguen, no donen, no t'arriba...
doncs buscant la vida a veure com els reclames. No. Els mails, pots buscar per les teves xarxes, evidentment hi ha uns fòdus a dintre, la gent comença a despotricar d'ells, a vegades et condicen i diuen, escolta, mira, ens ha passat això, no patiu, us arribarà... i us arriba un dia que va i t'arriba. Una caixota de moment són caixes grans, habitualment, jo us vaig a buscar coses que no trobaré aquí habitualment, són caixes grans, t'arriba, l'obres i a dintre et trobes el que et trobes.
que normalment et trobes coses ben fetes, però sí que ja sé de gent que han arribat coses que diuen, ostres, això no és el que hi va sortir a les fotos, això no és el que les va prometre, i llavors a partir d'aquí tu has de fer com una valoració de la campanya aquesta, i per tant aquesta empresa si té valoracions negatives, alhora tu t'has fet futures campanyes, o una o dos, o si poden prohibir a les plataformes aquestes, o
Tu ja veus que en campanyes anteriors hi ha hagut males praxis, directament jo aquí no m'hi fico perquè també puc patir d'això. I escolta, a tu t'ha passat algun cop alguna mala experiència? Jo he tingut dues males experiències que s'han resolt. Però una ve i l'altra no ho ve. Una va ser un joc que va coincidir amb la pandèmia,
i el noi, ostres, l'empresa va molt malament, hem hagut de tancar, no el podrem servir, això ja ho dono per perdut. El noi, la veritat, és que interaccionava molt amb la gent, escolteu, no patiu, m'ha passat això, més va passar el Covid, m'ha passat molt d'aquests Covid xungos, no patiu, fareu el possible per enviar, va arribar dos anys més tard. I a sobre, com que també hi ha una mica com a distribució de la mà,
d'una editorial espanyola, el Dito Do Games, és veritat que ells es van dir, escolta, mira, una mica com a contraprestació d'Havet Trigatat, us regalem una samarreta. Però bueno, mira, ha arribat, samarreta. Per contra, ara aquest joc, aquest joc a mi, amb totes les expansions i tot, si va costar uns 100 euros, ara ho pots trobar tot, perquè és un joc que al final no triomfa, perquè és més de nínxul, és un joc de la Segona Guerra Mundial, de l'embarcament de Normandia, és molt específic, el pots trobar i el pots tenir
tot el que a mi em va costar 100, per 50 o menys el pots tenir. Jo el veig a vegades a les botigues i dic, hoste, quina ràbia, però bueno, és el que hi ha, és així. I la transparència no va ser directament en un joc, sinó va ser en una bossa per transportar jocs, una bossa molt xona, una motxilla, que es podia portar penjada al coll, un tipus motxilla, es podia fer més gran, es podia fer més petita, portava molts forats per posar els dals, els llapissos, portava dins unes...
com uns protectors perquè no es fessin mal bé, una cosa molt xula. Va tirar molt d'èxit i arriba un moment de... Què? Ens ho envieu o què? I ningú deia res. I ningú deia res. I passaven els mesos i ningú deia res. I mesos socials ja estaven tancades i la web no sortia i el...
El vídeo que vam fer, un va dir que era un tio que no era americà, sinó que era polonès o ucranian, no sé què. Bé, tot un dels altres, això, això ho va preparar. La gent ja va començar a dir que això era un timo, que ens han estafat, bla, bla, bla. Al cap d'un any, re apareix i diu, no, és que hem tingut molts problemes de producció, no ens ho sortia bé. Va començar a enviar fotos de trossos de la motxilla, però no acaba a enviar les motxilles senceres. I al final, un dia s'espetja, diu, és que, bueno, hem tingut problemes de sobreproducció, si voleu que els enviem, 20 delars més.
Ara m'ha estimat ja una pasta i ara m'has de demanar 20 dòlars més. És que una mica tothom era a l'espera a veure qui és el primer que has gastat 20 dòlars a veure si cola o no cola. Va començar a precisar gent que deia que sí que els havien enviat i la motxilla havia arribat. Va, farem el dispendi. Pagues 20 dòlars més i al final arriba la motxilla. La motxilla està com arriba, molt xula, molt ben acabat i tal, igual.
La mires i això, sí, sí, perfecte. Arriba el primer dia que la carrego d'un parell de jocs, em poso la dansa al coll i em vaig quedar amb la dansa al coll. Ostres. Super mal cosit i l'ha hagut de posar el pegament tot arreu per intentar que allò no es desmulti. Llavors, clar, aquí hi ha, evidentment, males comentaris. Ara que aquesta gent ha llançat una nova campanya per no sé quina història, evidentment...
que tothom en tromba d'alt no hi entreu, que els acabats són dolentíssims, que ho estimaran, etcètera, etcètera, etcètera. Però, escolta, queda un minutet, perquè la gent no se'n vagi amb aquest mal sabor de boca, això normalment surt bé. Sí, a veure, jo puc dir que potser he participat en 20 projectes i són d'aquests dos que han sortit malament. Clar, clar, clar. No hem arribat tard i t'has de carrer la paciència, però després arriben coses molt xules, vull dir, el Lutia aquell que has dit per l'altre dia, una meravella.
Tinc jocs que han fet reedicions, superben acabats, amb miniatures pintades, vull dir, és un luxe. Tinc amics que en tenen molts i la veritat és que és un gust de sortir uns altres paquets. I tu veus d'aquí que simplement no els trobes a la botiga i has col·laborat amb ells també perquè puguin seguir creant jocs.
I també és una forma d'ajudar-los. Sí, i tant que sí. Doncs Jaume, ens hem d'anar acomiadant que quasi toquen les set ja. Gràcies per descobrir-nos aquest món del crowdfunding i ens retrobem la setmana vinent o dintre de dues. Perfecte, molt bé. Que vagi bé, gràcies. Que vagi bé, bona tarda.
Doncs acabem per aquí el programa d'avui del refugi del dijous i ens retrobem demà. Demà divendres, l'últim programa del refugi. Gràcies per tot i fins aviat. Adéu!