Bona tarda, us informa Txell Ballaspí.
Hamas ha entregat el cadàver d'un altre suposat hostatge a Israel. Ho ha confirmat l'oficina del primer ministre Benjamin Netanyahu com més habitual. El moviment islamista primer ha donat el cos a la Creu Roja i després s'ha entregat a l'exèrcit israelià. Ara faltarà confirmar que es tracta d'un dels tres hostatges que queden un tailandès i dos israelians. Si es confirma la identitat, només en quedaran dos per localitzar i complir així un dels principals punts de la primera fase de l'acord d'Alto al Foc.
Més notícies, Rosa Pujol. El Departament de Justícia dels Estats Units confirma que l'FBI ha demanat entrevista a sis polítics del Partit Demòcrata que van instar l'exèrcit a rebutjar ordres de Donald Trump que consideren il·legals. Els legisladors van publicar un vídeo la setmana passada on recordaven a la tropa que estaven exempts de complir ordres que vulnerin la Constitució.
Un missatge que arribava en plena polèmica per la possible il·legalitat dels atacs militars nord-americans contra narcollances que suposadament transporten droga cap als Estats Units. Els afectats podrien afrontar càrrecs de sedició. Aquí el director general dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, afirma que el cos policial...
no té ni tampoc fa servir cap programari espia tipus Pegasus. S'hi ha referit aquesta tarda a la Comissió d'Investigació del Parlament sobre l'ús del programari espia per part d'Espanya i la infiltració de policies espanyols a moviments socials, polítics i populars dels països catalans. No tenim cap tipus de programari similar a Pegasus que afecti telèfons, ordinadors o similars.
l'única cosa que tenim seria algun sistema que fa d'intel·ligència artificial per treballar el que és xarxa pública, missatges públics, allò que la gent emet a la xarxa, però mai respecte d'elements de privacitat.
La Comissió Europea avisa que Espanya està en risc d'incomplir amb el sostre de despesa màxim marcat. Brussel·les creu que l'any que ve sobrepassarà el límit del 3,5% al qual es va comprometre. Brussel·les, Jordi Baró. Bona tarda. Brussel·les fa un toc d'atenció a Espanya i la situa dins del grup de països que estan en risc d'incomplir les regles fiscals europees pel que fa a la despesa.
Espanya es va comprometre en el pla d'ajust obligatori enviat a la Comissió Europea ara fa un any a gastar com a molt un 3,5% l'any que ve. I Brussel·les creu que sobrepassarà aquesta xifra amb una desviació de menys de tres dècimes. És una desviació petita que evita de moment que Espanya entri dins de la categoria d'incompliment. La Comissió Europea convida Espanya a prendre les mesures pressupostàries necessàries per corregir-ho l'any que ve. En una situació similar se situen també Croàcia, Lituània i Esluènia. Jordi Varo, Catalunya Ràdio Brussel·les.
I l'empresa tecnològica Nvidia cau en borsa gairebé un 6% després que informacions periodístiques han revelat que Meta vol comprar xips d'intel·ligència artificial de Google, un dels seus principals competidors. Aquesta caiguda ha arrossegat el Nasdaq, que s'ha dit un 0,5% en l'obertura de Wall Street.
Nova decisió judicial a favor dels interessos de Vilanova de Cixena. La jutgessa Dosca l'ha autoritzat, ha autoritzat l'Ajuntament, perquè entri al magatzem del Museu Nacional d'Art de Catalunya i interrogui els tècnics del museu sobre la conservació de les pintures. Una operació que l'Ajuntament ha demanat que es faci amb la policia judicial. Escorten els tècnics contractats pel consistori. Lleida Júlia Albacar.
Bona tarda. El Tribunal permet que siguin ara els tècnics contractats per l'Ajuntament de Vilanova de Sichena els que avaluïn l'estat de les pintures i els autoritza a interrogar-los del Menac. Això després que ja entressin tècnics del govern de l'Aragó per examinar en quin estat es troben les obres. A principis de mes, l'advocat del consistori, Jorge Espanyol, va presentar un escrit on denunciava que no s'havia permès als tècnics de l'Ajuntament examinar les pintures ni accedir al magatzem del museu. Espanyol explica en declaracions a Trescat Info que volen que la policia els acompanyi quan entrin al museu.
Nosaltres anirem només amb la policia judicial. Nosaltres no volem arribar allà i que ens diguen que no podem passar. Quan el jutjat ho autoritzi, anirem. El Tribunal també autoritzat a l'Ajuntament examinar el magatzem del Menach perquè, segons Espanyol, falten 20 metres quadrats de pinturers que no estan exposades.
Esport, Sònia Olear. El Barça visita a Stanford Bridge, on l'equip arriba empatat a 7 punts amb el Chelsea a la Champions. El tècnic blaurant a Hansi Flick recupera el Marcus Rashford, mentre que Pedri segueix sent baixa. El partit és a les 9 i, com sempre, des d'una hora abans, la TDT a l'antena de Catalunya Ràdio.
De la resta de la jornada destaquen el Borussia Dortmund-Vilarreal, Slavia de Prava, Atletic Club i el Manchester City Bayern Leverkusen. El Madrid jugarà demà al camp de l'Olimpiakos amb la baixa de Courtois per una gastroenteritis. L'Espanyol ha celebrat aquest migdia la Junta General d'Accionistes que ha servit per aprovar els números de la temporada passada i presentar el pressupost per la 25-26.
però sobretot també per crear i aprovar el nou Consell de Direcció. Entren com a nous consellers Alan Peis, que serà la president del Consell, Stuart Hunt i Antonio Dávila. Es mantenen Maui Eú i Rafa Maranyón. En l'aspecte econòmic, el club tanca el curs anterior amb un benefici de 2,2 milions d'euros després de 4 anys seguits de pèrdues.
El Granollers visita la pista de l'Horus Danés en el partit de la fase de grups de la Lliga Europea. A tres quarts de set, parlem d'en Vol. Els ballesans no depenen d'ells mateixos per classificar-se per la ronda principal. I en futbol sala, 16 de final de la Copa, partit únic amb el sala 5 Martorell de segona divisió que rep el Pozo Murcia, líder de primera a tres quarts de nou. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. L'organització de la cursa de cars de coixinets ha iniciat els preparatius de la celebració del 50è aniversari, previst pel 2027, amb l'objectiu de convertir aquesta edició en una de les més rellevants de la seva història. L'entitat ha fet una crida a participants, excorredors, antics membres de l'organització i simpatitzants perquè s'adhereixin a la comissió del cinquantenari, destinada a impulsar els projectes i activitats que donaran forma a la commemoració.
Segons l'organització, la celebració encara és a dos anys vista, però ja s'ha posat en marxa per garantir una edició ambiciosa i plena de contingut. Les persones interessades a col·laborar poden inscriure's a través del formulari Habilitat, on se'ls demana deixar les dades de contacte per rebre informació sobre les pròximes trobades i propostes de treball. La voluntat és configurar un equip ampli que porti idees, suport logístic i implicació directa en l'elaboració del programa especial.
El passat cap de setmana, 22 de novembre, es va celebrar l'entrega de premis de la 48a cursa i es va presentar el vídeo d'enguany, que ja està disponible al canal de YouTube de la cursa. Pel que fa a educació, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Jús porta per títol Els Càtars i serà a càrrec del periodista i escriptor David Revellas. L'acte tindrà lloc el 27 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa a la història del catarisme, un moviment religiós que va marcar profundament la cultura medieval europea, especialment al sud de França. Rebelles exposarà els seus orígens, l'expansió, la persecució i el llegat d'aquest corrent espiritual que va desafiar el poder establert i va deixar una empremta que encara desperta interès històric i cultural.
L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pel soci de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I pel que fa a cultura, el cineasta Sant Justenc, Pol Arazuri, ha presentat el seu pròxim projecte, el curtmetratge L'última quinta, en una entrevista a Ràdio d'Esvern. L'obra, que constitueix el seu treball de final de màster a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, s'ambienta a Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil i se centra en l'història dels joves de la Lleva del Vivaró.
El rodatge començarà el gener del 2026. El projecte va neixer l'any 2020 durant la quarantena, fruit de la voluntat d'Arazuri i un altre company de crear una ficció ambientada al municipi. Després d'una extensa recerca amb el suport del Centre d'Estudis Sant Justencs, van decidir centrar-se en un període poc tractat localment, la Guerra Civil. Tot i que la inspiració inicial és de Sant Just. El director ha explicat que la pel·lícula ha evolucionat per convertir-se en un relat més universal.
El protagonista és un personatge fictic que representa tots els joves que van ser enviats al front sense tenir l'edat reglamentària. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio 2B FM 98.1
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Seguim aquí un dia més, seguim el dimarts, seguim en peuda que no, aquí a Radio d'Esvern, al 98.1 FM, amb un nou programa del refugi, el programa més entretingut de Radio d'Esvern. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb una entrevista a la Montse Casals i la Montse Molinero per parlar-nos de l'exposició Veus de Transició que es farà aquest dijous a l'Ateneu de Sant Just. Seguidament, Mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral i posarem fi amb Cultura al Dia, amb la Sara Vito. I ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El govern espanyol ha proposat Teresa Peramato com a nova fiscal general de l'Estat, en substitució d'Àlvaro García Ortiz, que recordem va presentar ahir la seva renúncia després de ser condemnat pel Tribunal Suprem per revelació de documents en una sentència que comporta dos anys d'inhabilitació. Peramato, nascuda a Salamanca i amb 35 anys de carrera,
és una de les figures més destacades en la lluita contra la violència de gènere i actual fiscal de la sala del Tribunal Suprem en aquesta matèria. El seu nomenament arriba el mateix dia, Internacional contra la Violència Masclista, un gest que el govern ha considerat simbòlic. Ara s'obre el procediment formal i el Consell de Ministres elevarà la proposta perquè després el Consell General del Poder Judicial emeti un informe i per últim Pere Mato compareixerà al Congrés abans del nomenament definitiu.
La Unió Progressista de Fiscals celebra la decisió i en destaca la solvència professional. En canvi, l'Associació de Fiscals, més de caire conservador, reclama que la nova fiscal treballi per recuperar la imatge d'imparcialitat del Ministeri Públic.
Els sindicats d'UGT i comissions obreres proposen una pujada del salari mínim interprofessional del 7,5% que situaria l'ESMI en 1.273 euros bruts al mes, en 14 pagues i el que serien 89 euros més.
que l'actual. En termes anuals, això suposaria arribar als 17.822 euros. La proposta respon al fet que l'SMI podria començar a tributar a l'IRPF el 2026, un escenari que també contempla el Ministeri de Treball. Inicialment, els sindicats defensaven un increment del 2,7%, però ara volen compensar l'impacte fiscal que tindrien els treballadors amb salaris més baixos. A més, l'UGT i Comissions Obreres exigiran
que el reial decret que fixa l'SMI impedeixi a les empreses aplicar el mecanisme de compensació i absorció que permet restar la pujada del salari base dels complements salarials. Consideren aquesta condició imprescindible per signar un acord. El Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, analitzarà ara aquesta proposta en el marc del diàleg social.
Telefónica ha concretat l'ero que afectarà la seva plantilla. 500-319 acomiadaments a les principals societats del grup, incluinti Telefónica Espanya, Telefónica Mòbils i Telefónica Solutions. Això suposa reduir més del 37% dels seus treballadors amb un impacte especialment fort a Telefónica Espanya, on es planteja acomiadar el 41% de la plantilla.
També es preveuen 279 sortides amb Avistar Plus, mentre que altres filials iniciaran ara les negociacions. L'empresa justifica l'ero per motius organitzatius i tècnics dins del seu nou pla estratègic, que busca reduir un 25% els costos operatius abans del 2030.
Anem al panorama internacional i és que continuen els bombardejos entre Rússia i Ucraïna mentre avancen les negociacions per un nou pla de pau. Ucraïna ha denunciat aquest dimarts almenys la mort de sis persones a Kif durant un atac combinat de missils i drons russos que també han provocat 13 ferits i danys en infraestructures energètiques i portuàries. El president ucraïnès Volodymyr Zelensky assegura que Rússia va llançar 22 missils i més de 460 drons en una ofensiva massiva.
Segons ell, quatre d'aquests drons van arribar als espais aèrits de Moldàvia i de Romania. Recordem, Romania, país membre de l'OTAN. Zelensky ha aprofitat per reclamar als aliats que no frenin en l'ajuda militar. Paral·lelament, Ucraïna acusa Rússia de respondre amb terrorisme a les propostes de pau dels Estats Units i de Donald Trump.
Washington va presentar un nou pla de pau de 28 punts, però les negociacions han derivat en un document alternatiu de 19 punts que elimina la cessió automàtica de territoris a Rússia i el reconeixement de Crimea com a territori rus. El Kremlin rebutja aquests canvis i insisteix que només considera vàlid el pla original nord-americà.
Hi ha cultura nit d'èxit català als Emmy Internacionals en la 53-50-53-N. Edició dels Premis celebrada a Nova York, dues de les tres nominacions catalanes s'han convertit en guardó.
Oriol Pla ha fet història convertint-se en el primer actor català i també el primer espanyol en guanyar l'hemi a millor actor pel seu paper a la sèrie Jo Addicto, basada en el llibre de Javier Giner sobre la lluita contra les addiccions. També ha estat premiada la directora catalana Joana Pardos pel documental de Netflix Se Acabó, diario de las campeones, que aborda el cas de Luis Rubiales i el petó no consentit a la jugadora Jenny Hermoso després del Mundial Femení del 2023.
Aquesta edició dels M internacionals ha reunit 64 nominats de 26 països i és que el Regne Unit ha estat el gran vencedor de la nit amb 7 estatuetes. Ara sí, passem a la informació de Sant Just. Anem als titulars municipals.
Crida per crear la comissió del 50è aniversari de la cursa de cars de coixinets. L'organització busca voluntaris per impulsar els preparatius de l'edició especial del 2027.
Entrevista virtual amb Nevenka Fernández per abordar la lluita contra l'assetjament i la violència masclista. La sala Isidro del Cònsul acollirà una sessió al novembre amb la baridista Núria García i la presentació del llibre El poder de la veritat.
Els Càtars, nova conferència de l'Auge amb el periodista i escriptor David Revellas. El ponent aprofundirà en l'origen, l'expansió i la persecució del catarisme en una sessió del 27 de novembre a l'Auditori de la Mallola. I ara toca ritme, ara toquen els esports. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Enfrontament clau avui a Stamford Bridge, el Chelsea rep el Barça en la cinquena jornada de la Champions League en un partit molt en joc per als blaugranes, que necessiten una victòria per escalar posicions i acostar-se a la zona d'accés directe als vuitens de final. Ara mateix el Barça és 11 a la classificació.
L'equip de Hansi Flick arriba en un gran moment després del 4-0 a l'Atletic Club en el retorn al Camp Nou i vol refer-se de l'empat contra el Bruxes en l'última jornada europea. Els blaugranes confien a treure 3 punts d'or a Londres. A més, Flick ha recuperat el Rashford i a De Jong.
però Pedri continua de baixa. El Chelsea també viu un bon moment amb quatre victòries i un empat en els últims partits. A la Premier van superar el Barnley, però a Europa van punxar sorprenentment contra el Carabac. Els Denso Mares, que a dotzents a la Champions, volen fer valer Stamford Bridge i esborrar el record històric d'aquell mític gol de línia Stavro.
L'Espanyol va fer ahir un cop d'autoritat en la lluita per Europa, amb un triomf per 2-1 contra el Sevilla. Els gols de Pere Milla i Roberto van fer inútil la reacció sevillista i consoliden els pericos a la sisena plaça, empatats a 21 punts amb el Betis.
Més problemes per al Real Madrid. Tibú-Cortuà és baixa per al partit d'aquest dimecres al camp de l'Olimpiakos a la Champions League per una gastó entre Itisbírica que l'ha deixat fora de l'entrenament i del viatge d'Atenas. En aquesta ausència també s'assuma la de Dinhausen i la realitat és que Xavi Alonso té una plantilla plena de baixes per viatjar a Grècia al sempre complicat Olimpiakos de Mendilíber.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui us porto una cançó que em fa viatjar a la meva infància. És un tema que desprèn bon rotllo des del primer moment i parla d'una relació invencible, capaç de superar-ho tot quan les dues persones estan juntes. És una peça alegre i enèrgica que celebra l'amistat, la complicitat i l'esperit d'aventura. La seva música transmet optimisme i vitalitat i ens recorda que amb confiança i afecte no hi ha límits.
ens demostra que els moments compartits poden convertir-se en autèntiques aventures i que les petites coses de la vida són les més especials. L'artista darrere d'aquesta proposta és un grup català amb una trajectòria reconeguda per la seva capacitat de fer arribar alegria i energia a través de la música. Amb un estil que barreja pop i ritmes festius, la seva música reflecteix la celebració de la vida i de les relacions humanes.
i és fàcil entendre per què connecta amb públics de totes les edats. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó es va publicar l'any 2013. La cançó està plena de referències històriques i també de referències de cultura pop. I el grup que la fa és del petit poble d'Aigua Freda. Avui és prou fàcil, jo crec que...
Us ho he posat fàcil, jo crec que ho heu pogut endevinar, però pels més despistats, que soni invencibles dels catarres. Jo i tu, quin parell de caps i grans, viatjant per mons estranys, lluitarem contra gegants, amb les mans nues lluny, cavalgant per mil deserts, com bandidos a l'oest, descobrint nous continents, tot fent història. Junts vam alliberar París,
Vam tombar el mur de Berlín i navegant amb els vikings, empunyant l'antorxa com si fossin Bonnie and Clyde o un parell de samurais, no ens farem enrere mai. Fidels al repte amb tu, no hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals. Invencibles!
Invencibles! Invencibles! Invencibles! Junts anem més lluny!
I tu, som intrèpids navegants a la conquesta dels set mars, pioners i agosarats, hàbits d'aventures com Neil Armstrong o James Cook, el desig d'anar més lluny cap a mons desconeguts i els seus misteris junts. No hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni temors, no hi ha principis ni finals. Invencibles!
Invencibles! Invencibles! Invencibles! Junts harem més lluny! Invencibles!
Invencibles! Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre som més forts i més valents. Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present, que ha perdut tota innocència i la il·lusió de quan som nens. Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent, l'un al costat de l'altre som més forts i més valents.
Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present que ha perdut tota la innocència i la il·lusió de quan som nens. Amb tu me'n vaig.
Doncs una cançó espectacular aquesta dels Catarres i realment és un grup històric d'aquí de Catalunya i que mai, mai, mai fallen. És un grup que és això, ens ha acompanyat tant a mi, que som d'aquesta generació del que tenim ja uns 20 i escaig anyets,
o a gent més jove d'uns 15 o gent més gran d'uns 40 anys o molt més grans de 70 o 80 jo crec que és un grup que ha aconseguit connectar amb moltes generacions i això és una de les grans qualitats d'aquest gran grup que es diuen Els Catarres i que estic ben segur que tots coneixeu però ara ens centrem perquè em toca l'efemèride del dia anem amb l'efemèride
Fins demà!
Avui, 25 de novembre, commemorem el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona. Avui i sempre tornem a alçar la veu per recordar que la violència masclista continua sent una vulneració massiva i sistemàtica dels drets de les dones d'arreu del món.
Malgrat els avenços socials i legislatius, la realitat encara continua sent demolidora. I em fa gràcia quan certa gent, sobretot homes, diuen que ja hem arribat a la igualtat o que el feminisme només vella pels interessos de les dones. I em fa gràcia per no dir que em fa molta pena, perquè m'agradaria que aquesta gent mirés una miqueta més el seu entorn. L'igualtat, exactament on és? En que la meva companya de feina no pugui tornar tranquil·la a casa després de sortir tard de l'oficina?
En que la meva amiga hagi de tornar de festa sempre acompanyada per por el que li podria passar? En que la meva veïna hagi de ser acusada pel carrer? En que la meva germana rebi comentaris desagradables per vestir com vulgui? No ho sé. Jo, sincerament, encara no veig la igualtat enlloc.
Al llarg de l'any passat, el 2024, a Espanya s'han registrat 544 denúncies per violència de gènere cada dia. I darrere d'aquesta denúncia hi ha una història de dolor, de resistència i de supervivència. Tot i així, moltes altres situacions mai arriben a ser registrades.
3 de cada 4 dones han patit violències que no denuncien, sovint per por, manca de suport, dependència econòmica o pel temor a no ser cregudes. Mentrestant, el mite de les falses denúncies continua difonent-se sense base. Les dades són clares i contundents. Les denúncies falses per violència masclista representen només el 0,02%, una xifra ínfima i que ens recorda que el problema real és la violència que s'exergeix de manera estructural.
La situació de les dones joves és especialment preocupant. Gairebé dues de cada deu han patit violència masclista o assetjament sexual a Espanya. I les xifres més colpidores són les que ens parlen de vides arrabassades. 48 dones assassinades el 2024 a mans de violència masclista.
48 projectes vitals, 48 famílies i milers de somnis troncats. 48 noms que avui recordem però que mai haurien d'haver figurat en cap llista. Aquest 25 de novembre ens recorda que la lluita és col·lectiva de les institucions, de les comunitats, dels homes i les dones que no miren cap a una altra banda
i que només amb educació, conscienciació, recursos i compromís podem avançar cap a un futur on cap dona pateixi violència pel simple fet de ser dona. I avui no només commemorem, sinó que reivindiquem, denunciem i exigim per les que hi són, per les que ja no hi són i per les que hi vindran.
I abans de començar amb les seccions d'avui, us deixo amb una petita pausa musical i us deixo una altra cançó dels Catarràs i es diu País Estrany. Aquest país estrany és tan petit i alhora és tan gran i encara que ningú et coneix ho entén del tot.
Jo no he trobat al món un lloc millor. I aquesta llengua estranya és tan tossuda i no resigne ser oblidada. Ets filla i mare, ets germana i confident. La ploma amb la que escric els meus anells
i no sempre ens en sortim, no sempre fem el cim, però malgrat tot seguim. És el meu petit trosset de terra,
en la victòria i també en la derrota. I sé que em trencaràs el cor, però et seguiré estimant fins que em porti la mort. És el meu petit trosset de vida, els que han vessat la sang a qui ens miren.
No parlo de l'orgull, no parlo de l'honor, jo parlo de l'amor. Aquest país cansat s'ha genollat tants cops però vol volar. Potser aquest món és massa gran pels cants petits, però el cor no sap rendir, només lluitar.
És el meu petit trosset de terra en la victòria i també en la derrota. I sé que em trencaràs el cor però et seguiré estimant fins que em porti l'amor. És el meu petit trosset de vida
Els que han passat, passant aquí, ens miren. I no, no parlo de l'orgull, no parlo de l'honor, no parlo de l'amor. I no sempre ens en sortim, no sempre fem el cim, però malgrat tot seguim.
I seguim amb una nova cançó, i us poso una cançó que realment és un crit feminista, molt adient per una jornada com avui. Anem amb Ai Mamà, de Rigoberta Bandini. Que has sangrado tantos meses de tu vida Perdóname antes de empezar Soy engreída y lo sabes bien
A ti que tienes siempre caldo en la nevera, tú que podrías acabar con tantas guerras, escúchame. Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad.
Sacando un pecho fuera al puro estilo de la Croix. Mamá, mamá, mamá.
Puro estilo de la Croix Mamá, mamá, mamá Por tantas mamás
Vivan las mamas.
I comencem el programa d'avui entrevistant a la Montse Casals, del Centre d'Estudis Sant Justencs, i a la Montse Molinero, d'Òmnium Cultural de Sant Just, en representació de l'Ateneu, per presentar-nos l'acte Veus de Transició, Sant Just Parla.
Bona tarda Montses, com esteu? Bona tarda. Bona tarda. Molt bé, doncs perfecte, doncs comencem pel principi i és que aquest acte que es farà aquest dijous 27 de novembre a la Taneu, per la gent que encara no estigui una mica ubicada, que encara no ho conegui, ens podeu fer 5 cèntims de què és això que esteu preparant?
Estem preparant un acte de memòria de la transició viscuda a Sant Just. Està centrat entre, perquè la transició és un període molt llarg, està centrada...
Des del 1973 a 1979. 1973 van ser les últimes eleccions feixistes i el 1979 van ser les primeres eleccions municipals democràtiques. Perdona, les del 73 també eren municipals. D'acord, genial. I perquè hi ha grans trets i sense fer massa avançament del que és la vostra exposició, com es va viure la transició aquí a Sant Just concretament?
intentant fer molts canvis perquè hi havia gent molt potent a nivell de voler fer un canvi de la situació política i per tant van treballar molt
Van treballar molt, es van aconseguir coses, perquè sempre es aconsegueixen coses si es treballa, si no es treballa, evidentment es queden tal com estan, i com hi havia un bon equip, doncs van aconseguir algunes coses. Molt bé. I aquest acte es farà el dijous, però en quin moment el dijous?
El farem dijous a la tarda, a les 7, a l'Ateneu de Sant Just d'Esverda. A partir de les 7. A les 7. Serem puntuals perquè és un acte que volíem que fos un acte no gaire llarg, però donada la importància de l'acte i la resposta que hem trobat per la gent que hem anat a cridar, serà un acte complet.
Perfecte. I, per el que hem vist, tindrem testimonis, es faran xerrades... Es podrà conversar amb els testimonis, també, directament? Està una mica acotat, perquè tenim 21 testimonis, i aleshores, com que aquest acte no pot durar hores i hores, doncs tenim previst un timing d'hora i mitja. En total una hora i mitja.
que ja veurem, però bueno, la idea és aquesta. Aleshores, nosaltres hem entrevistat molta més gent que han vingut a explicar-nos coses, a passar-nos a documentació...
i que, malauradament, no poden entrar-hi tots perquè el temps és limitat. Perquè estaríem molts dies per poder entrevistar tothom. Aleshores, realment, de les experiències seves de cadascú que han viscut i que són les que volen, que ens explicaran, el que hem fet és fer-los dues o tres preguntes
i llavors que ells preparin la resposta, que potser serà una mica més llarga del que ells han preparat, però el tema és que serà concret. Perquè a part d'això, durant l'acte també hi haurà petites representacions teatrals, perquè donat que estem a l'Ateneu...
i que som gent de teatre i que el teatre ara té un paper important a Sant Just, doncs hi haurà petites representacions, totes lligades amb la transició. Per tant, estem parlant que veurem tant imatges com representacions teatrals... I com música en viu. Perfecte. Doncs ara és un acte ben pensat, ben treballat. És un acte que intentàvem que fos un acte diferent a una conferència o a una tertúlia i que fos una cosa que pogués impactar més a la gent.
I com ha estat aquest procés de seleccionar els testimonis? Perquè entenc que, com heu dit, heu parlat amb molta gent. Què buscàveu en aquestes persones que heu acabat convidant?
Buscaven que ens expliquessin què home ho van viure ells. Llavors, amb tot el que vam recollir de la seva posada en escena, vam agafar i vam fer tota una correlació de coses importants que van passar. I llavors, amb aquesta correlació és on hem anat posant la gent. Algú parlava...
per exemple, de les escoles, en català o en castellà, doncs aquella persona parlarà d'escoles. Si algú parlava de la política, doncs que ens parlés de la política. Per tant, hi ha representacions una mica de tots els gèneres i de tots els àmbits del poble. Sí, de tots. No tan sols culturals, sinó polítics i socials. I el material fotogràfic i els documents que ensenyareu en aquest acte, d'on han sortit?
majoritàriament de l'arxiu municipal i també de material que ens han portat ells i del Francesc Fàbregas del seu arxiu fotogràfic i també de particulars que ens han portat documentació perquè entenc que haureu rebut o disposeu de moltes imatges com és aquest procés de selecció en què us heu fixat més o com ha estat això d'escollir perquè escollir és el més difícil és molt difícil
Bé, suposo que, com ha dit la Montse, depèn dels temes de què tractaven, doncs buscàvem també les imatges més significatives i també, potser una mica també, el ritme que volia marcar el Roger Cònsul, que és el que dirigirà, conduirà l'acte, que ell té la seva visió...
de teatre i de ritme i llavors ell també ha donat la seva opinió. I de totes les imatges seleccionades, hi ha alguna que us hagi cridat especialment l'atenció o que a vosaltres personalment us hagi cridat molt l'atenció i heu dit, ostres, aquesta m'ha impactat.
Entenc que hi ha vàries, però si us podeu quedar amb alguna. Vàries, perquè toquem tants àmbits que a mi realment se'm fa difícil dir aquesta. Perquè, per exemple, de teatre al carrer n'hi ha de molt maques. Tinguem en compte que hi ha moltes fotos en blanc i negre.
perquè clar, en aquelles èpoques no existien tantes tecnologies com tenim ara i per tant i el fet que siguin en blanc i negre també és molt més impactant perquè si veus una foto del consistori de quan es va crear de l'últim consistori que va haver-hi feixista clar, en blanc i negre tots aquells senyors que anaven sempre encorbetats entrajats i d'això
i amb un Sant Cris al darrere, ostres... Fa impacte. Fa impacte. O com era abans l'Ajuntament, l'entrada de l'Ajuntament, per exemple. És una visió... També es veurà. Sobretot també per persones potser de la meva edat que mai ho hem arribat a veure d'aquella manera i jo crec que també és la gràcia d'aquest acte i d'aquest esdeveniment que ensenyar a la població que potser no va arribar a veure-ho
Doncs que ho vegin per primera vegada. Aquí hi ha una novetat, diguem-ne, que és que aquest acte es gravarà i es vol parlar amb l'Institut i les escoles de Sant Just, sobretot pels cursos més avançats, que puguin conèixer precisament aquesta d'això, perquè són...
Gent que difícilment vindran a anar a l'acte. Tant de bo vinguessin els joves de l'institut, on s'ha de firmar. Firmem ràpid que vinguessin els joves. Però ja sabem com funcionem tothom, però si podem fer-ho a través de l'institut i a través de les escoles, que aquests joves s'assabentin de com estàvem abans i puguin veure les diferències, sobretot ensenyar les diferències de com anava la societat.
Home, perquè és important recordar aquestes dates i fer exposicions d'aquest tipus, que esteu treballant per això, justament perquè estem veient un jovent últimament potser que s'apropa massa als extrems, oi? Sí, desgraciadament sí, i per tant aquí també és una de les coses que hem cuidat una mica, que la gent veiés aquesta evolució
però tampoc sense centrar-nos en ningú. I amb això sí que hem volgut ser molt pulcres que no hi hagi cap partit, cap moviment, cap associació que ressalti sobre les altres en el sentit de desviació. Cap a un costat o cap a l'altre, vull dir que és igual. I l'acte, el feu coincidir més o menys amb la data de la mort de Franco, del 50è aniversari d'aquesta mort. Jo us vull preguntar com es va viure aquest moment al municipi.
Bueno... Depèn de quina casa, no? Depèn de quina casa, però hi va haver persones amb molta por, doncs també segurament n'hi durien a haver, que estarien... Que van destapar l'ampolla de cava. Vam de xampany, llavors he de xampany. Bueno, i algú d'hauria d'estar trist. I algú estava trist.
I vosaltres que sou una mica més grans que jo, com ha evolucionat la manera d'explicar la transició durant aquests 50 anys des que va morir Franco? Heu notat uns canvis generacionals en aquesta manera d'explicar aquest procés?
Aviam, quan mor en Franco la gent surt al carrer, bàsicament, però la gent, gran, joves, tothom surt al carrer, perquè hi ha necessitat de l'explosió aquesta, de dir prou en aquest sistema feixista i tenim una cultura, tenim una llengua, tenim un país, doncs visquem en el nostre país i pel nostre país, no?
I això és la primera explosió. Després, conforme van haver-hi tots els moviments polítics que han hagut durant aquests 50 anys, doncs clar, hi ha alts i baixos, perquè la gent es va resituant.
Primer va sortir tothom al carrer, després la cosa es va anar minvant, després altres esdeveniments van fer que la gent tornés a sortir, i així fins avui, que després de l'1 d'octubre la gent ha tornat una mica a assentar-se, a no sortir tant al carrer, o costa més que se surti al carrer una altra vegada.
Però bé, jo crec que això no ens ha de fer llançar la tovallola a ningú, sinó que cadascú ha de seguir treballant per tal com veu el país i tal com vol aquest poble, sobretot. Sí, jo crec que a vegades, després de tants anys, sembla que la democràcia va caure del cel, no? I realment va ser un procés molt llarg i molt lluitat i que va sorgir realment de la gent del poble, no? Totalment. Totalment, sí. Totalment.
Doncs per això també és important aquests actes com el que fareu vosaltres. I una característica també és que l'acte és gratuït i està obert per tothom. Està obert per tothom fins que s'ompli la sala. Molt bé. I quina capacitat és la sala? 200 persones. A partir de les 7 començarà, però una miqueta abans per anar a fer el temps. Sí, sí, sí. Evidentment. Molt bé. I vosaltres que heu parlat, heu sigut una mica desorganitzadores, com ha estat la rebuda del projecte al poble? I us heu sentit ben ajudades? Han col·laborat? La gent ha col·laborat?
La gent ha col·laborat molt. Moltíssim. Ens han enviat informacions, coses... Clar, hi havia gent que tenia moltes coses escrites, que ha fet llibres, que ha fet pamflets, que ha fet moltes coses i ens han facilitat molt de material i sempre han estat disposats quan se'ls ha trucat. Escolta'm, que no recordo allò que ens vas dir que havia passat no sé quan. Tornen a explicar i... I la veritat és que...
I alguns també sugerien, no, i parleu-ho amb aquell que jo sé que té no sé què o que ha viscut una situació. Clar, el boca a boca. Sí, sí. No, no, sí, sí, al final, en un poble, no?, més o menys ens coneixem tots. Exacte. Això és un avantatge, en aquest sentit. I aquestes xarxes es creen fàcils.
I és una exposició que, com heu dit, ha comportat molta feina i que a més ha implicat la unió de tres entitats molt importants al poble, que és el Centre d'Estudis, l'Òmnium Cultural i el Grup de Tertulies de l'Ateneu. Com es va gestar aquesta unió? Doncs molt fàcil. Així, vull dir...
Va sorgir la proposta del centre d'estudis i vam dir, bueno, això sols no podem fer. I com que sempre hem pensat que les entitats han de col·laborar, doncs vam dir, doncs...
Anem a parlar... Anem a picar portes, no? Anem a picar portes, però és que les portes... S'obrien soles. Es van obrir el dia que vam arribar i vam dir això i ja està. I ja està. Molt bé, molt bé. I de tota aquesta feina organitzativa, què és el que més ha costat? Recuperar la informació. Sí. Perquè aquesta feina que porteu de recuperar la informació, fa quant temps porteu preparant aquestes elementes? Sí.
Des del mes de juny. Pràcticament un any. Bueno, nou mesos. A finals de juny... Bueno, vam parar a l'agost, lògicament, però... Justet, justet, eh? Perquè, teòricament, vam dir, a l'agost no fem res, però quan ens vam trobar al setembre, tothom havia fet coses, tothom havia intentat buscar coses, hi havia... O sigui...
No ens vèiem, diguem-ne, a l'agost, ens vam veure per festa major, però anàvem fent, com a formiguetes. I sempre amb l'edat aquesta propera a la mort de Franco, oi? Sí, perquè es volia fer el dia que va morir en Franco, però per necessitats tècniques de l'Ateneu,
perquè ja estava programat l'obra de teatre de Matilda i, per tant, hi havia assatges de la canalla i escenografies i d'això no es va poder fer i això va matant-ho perfectament. I llavors el dia 27 és el dia de l'enterrament d'en Franco. Molt bé, això és una altra ben trobada també. Us fa una mica de por que el 27 sigui dijous i sigui entre setmana?
Aviam, por no, perquè si el tema és interessant, la gent fa... No, i tant. Sabem que no tindrem ningú del consistori, perquè hi ha pla municipal. Ostres. Això, però és que arriba un moment que no pots lligar tants caps. No pots lligar-ho tot. Algú sempre acaba fallant. Només hi ha una sala amb condicions per poder fer un acte d'aquests, que és la sala de l'Ateneu,
Per tant, també ens hem de coplar, diguem-ne, les necessitats que té l'Ateneu, que com la major part de la població sabeu hi ha moltes activitats a l'Ateneu, que hi ha alguns dies que dius, bueno, avui no passo per l'Ateneu, més igual si em perdo alguna cosa perquè no és tu sortir-hi, no?
I, per tant, clar, ens havíem d'ajustar una mica, fer el trencaclosques aquest. I va sortir el 27, vam dir, doncs el 27, sense tenir en compte que era ple municipal, això també s'ha de dir. I, de fet, fa pocs dies que ens vam adonar.
Jo me n'he donat avui. Ah, no, no, jo. Doncs jo ja feia més dies que vaig dir, ostres, si és el ple. Però, clar, dius, m'és igual. Vull dir, hem de fer quan podem i quan considerem que... Bé, els polítics del poble que es mirin el vídeo.
Exacte, exacte. El millor els podem fer una sessió amb el vídeo, igual que farà amb l'institut. I així, a més, se n'assabentaran molts d'ells d'on estan. I tant, exactament. També crec que és important això que havíeu dit dels nens, no?, i aquesta col·laboració que podeu fer amb l'institut, no?, de veure si l'aconsegueu portar, i a lo millor, doncs, és el que tu deies, no? Durarà una hora i mitja, doncs, potser es pot posar en alguna classe d'història, per exemple. Sí.
Des d'aquí fem una crida a la gent de l'Institut que si ens escolten que es posin en contacte amb nosaltres i estarem encantats i així avançarem feina si ells es posen en contacte i estem encantats de poder col·laborar. I tant. Doncs l'exposició i la sessió d'aquest dijous, jo el que vull preguntar-vos és si creieu o podeu pensar que tindrà una certa continuïtat. Es podrà tornar a fer?
No tanquem cap porta. No tanquem cap porta a tornar a fer aquesta mateixa, però tampoc no tanquem cap porta a fer coses futures amb la mateixa línia. D'acord, o sigui, aprofitar el material per reinventar el producte. Però amb informació nova. Ah, d'acord, d'acord.
D'acord, perfecte. I a part de l'esdeveniment que farem a in situ i a part del vídeo, això ho podrem seguir d'alguna altra manera, a les vostres xarxes socials... Sí, hi haurà... es grava tot l'acte, la Vall d'Avers col·labora amb la gravació de tot l'acte i, per tant, suposo que sí que ja tenen pensat com d'això, però la veritat és que encara no ho han pogut parlar amb ells, perquè ahir van venir a fer les proves i tot això, i doncs no sabem si ho faran en directe ja per...
per tot això. Doncs també estarem atents a la balla verds, clar que sí, i que espereu que s'endugui el públic un cop surti d'aquesta sala del cinquantenari. Quin és el record que voleu deixar en el públic o quina marca voleu deixar en el públic que vagi a veure l'esdeveniment?
Jo diria que la frase que havies dit tu, que fins ara se'ns havia explicat que la transició la van fer des de dalt cap a baix i tot plegat, i realment es van fer als carrers. Als carrers, a les entitats, vull dir, la gent del poble. I jo crec que se'm donaran aquesta idea.
Jo recordaria la frase de poble català posat a caminar, de la marxa de la llibertat, que representa molt el que podem treure d'aquest acte. Per tant, l'objectiu final, l'objectiu ideal d'aquesta jornada és aquest, no?
Sí. Que arribi aquest missatge a la població. Que arribi aquest missatge a la població i que la gent se'l faci segur. Molt bé. Doncs esperem que així sigui. Ja per acabar, una última pregunta o una última reflexió. No sé si ens voleu explicar alguna anècdota o alguna cosa que va passar en aquell temps de Sant Just i que voleu compartir amb l'audiència. Home, això és sorpresa.
Això ho deixarem de sorpresa, no. Ara, a part de bromes, anècdotes. Bé, que aquell dia hi havia gent que es casava, per exemple, no? I que potser va haver de no jornar, però fer el casament amb portes tancades perquè s'havia mort el senyor Franco.
Molt bé, doncs ens quedem amb aquesta petita anècdota i ens guardem la resta d'intriga, aquesta intriga la guardem pel dijous. Doncs Montses, les dues, moltes gràcies per venir i que vagi superbé aquest acte del dijous. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Els pobres homes ja tenen els ulls brillants i s'amaguen a les fosques per fer els jocs del contrabant. M'han dit el seu nom abans, amb alguns hem encaixat les mans.
i cantem els grans fills d'abans. Dintre el bar una ràdio sonava una cançó que coneixia i jo només pensava en com t'anava. Maria.
La multitud borrosa s'acumulava a la barra He baixat a Barcelona amb la pasta que em quedava Pensant que podia ser que ens trobàvem pel carrer
Bona tarda, us informa Manel Elías.
D'aquí a mitja hora comencen les manifestacions a Barcelona i Reus del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. A les 7 està previst també que comencin les concentracions a Girona i Lleida. Aquest 25 de novembre els Mossos han explicat que cada dia de mitjana 48 denúncies reben relacionades amb la violència masclista. Després de 4 anys d'increment sostinguts, enguany sembla que aquestes xifres mostren una estabilització. Tot i això, en les franges d'edat joves es disparen els delictes de revelació de secrets.
Són normalment fotografies o vídeos íntims que s'acaben difonent per les xarxes socials. Els Mossos preveuen que aquests delictes encara aniran a més en els pròxims anys. La sergent dels Mossos d'Esquadra, Andrea García, és cap de la unitat central d'atenció a les víctimes.
Descobriment i relació de secrets ha augmentat un 21%. Inclou comportaments, conductes relacionades sobretot amb la difusió d'imatges, de vídeos no consentides que després s'utilitzen com xantatge emocional, com a coacció, amenaces, per mantenir la relació de parella o fins i tot com a venjança en el moment que es trenca.
Més notícies amb Txell Vallespi. Els aliats europeus d'Ucraïna es mostren esperançats sobre les negociacions que estan liderant els Estats Units per acabar amb la invasió russa del país. A l'inici de la videoconferència que han mantingut amb el president ucraïnès, Volodymyr Zelensky, el president francès Emmanuel Macron ha dit que ara hi ha una oportunitat per avançar realment cap a la pau. El primer ministre britàni Keir Stammer, de la seva banda, ha manifestat que les converses per on alto el foc
Van en la bona direcció i agrair també al paper del govern nord-americà la redacció de la proposta que s'està negociant en aquests moments. Esquerra Republicana ha registrat al Congrés una proposició de llei per reconèixer com a víctimes del franquisme les dones internades al Patronato de Protección de la Mujer entre el 1941 i el 1985. Vol que la llei de la memòria democràtica reconegui explícitament aquestes dones
dones reprimides per no seguir el model de dona dócil i submisa imposat pel règim. Edna Estrems és diputada d'Esquerra Republicana. És una mostra més de violència institucional, que és, deixem de banda també aquestes dones que van patir la repressió del franquisme i, per tant, la memòria històrica tampoc està complint amb la igualtat de gènere que nosaltres demanem en tots els àmbits.
El govern espanyol ja situa el mes de març com a límit per donar a conèixer la nova proposta de finançament autonòmic. Només vuit dies després de la reunió amb les comunitats en què Maria Jesús Montero va parlar d'un termini màxim de dos mesos, la vicepresidenta primera i ministre d'Hisenda ja ha apuntat a la primavera. Este modelo de financiación que, como comenté en el Consejo de Política Fiscal y Financiera, mi previsión es que a lo largo del primer trimestre del año 2026 lo podamos presentar.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, critica l'Heroa Telefònica que deixarà al carrer 5.700 treballadors. El 10% d'aquesta empresa és pública a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials, la CEPI. I per la ministra, és indecent que es faci un expedient de regulació d'ocupació amb diners públics.
No compartimos en absoluto que una empresa que tiene beneficios y que está participada con los recursos públicos, es decir, de los ciudadanos y ciudadanas españolas, despida a más de 5.000 trabajadores y trabajadoras. Lo digo así de claro. Yo misma he remitido una carta a la presidenta de la SEPI y no me parece correcto. El dinero público no está para despedir a nadie.
La Fiscalia de París confirma quatre noves detencions pel robatori del 19 d'octubre al Museu del Louvre. És tractat de dos homes de 38 i 39 anys i dues dones de 31 i 40. Tots quatre són d'origen de la regió de París. La fiscal ha recordat que aquestes persones encara han de ser interrogades
i ha precisat que no es facilitarà informació dels càrrecs imputats fins al final de la seva detenció preventiva. També ha recordat que ja hi ha quatre persones més imputades per aquest cas. Pel que fa a les vuit joies robades, valorades amb 88 milions, no hi ha novetats i continuen desaparegudes.
Informació esportiva, ara amb Sònia Olear. Chelsea i Barça aquest vespre estan fort brits. Blauranes i anglesos arriben empatats a 7 punts a la classificació. Hansi Flick recupera Marcus Rashford. El partit des de l'esnoi, com sempre, la TDT a l'antena de Catalunya Ràdio començarà una hora abans. El Madrid juga demà al camp de l'Olimpia Cors amb la baixa de Courtois per una gastroenteritis. I l'Espanyol ha celebrat aquest migdia la Junta General d'Accionistes, que ha servit per aprovar els números de la temporada passada i presentar el pressupost per la temporada aquesta.
Però sobretot també per crear i aprovar el nou Consell de Direcció, entren com a nous consellers Alan Peix, que serà el president del Consell, Stuart Hunt i Antonio Dávila. Es mantenen Mau Yehú i Rafa Maranyón. En l'aspecte econòmic, el club tanca el curs anterior amb un benefici de 2,2 milions d'euros després de 4 anys seguits de pèrdues.
En en vol, el Granollers visita la pista de l'Horus Danès, en partit de la fase de grups de la Lliga Europea 3 quarts de 7 i en futbol sala, setzents a final de la Copa, partit únic, amb el sala 5 Martorell de segona divisió que rep el Pozo Murcia, líder de primera a 3 quarts de 9. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. L'organització de la cursa de cars de coixinets ha iniciat els preparatius de la celebració del 50è aniversari, previst pel 2027, amb l'objectiu de convertir aquesta edició en una de les més rellevants de la seva història. L'entitat ha fet una crida a participants, excorredors, antics membres de l'organització i simpatitzants perquè s'adhereixin a la comissió del cinquantenari, destinada a impulsar els projectes i activitats que donaran forma a la commemoració.
Segons l'organització, la celebració encara és a dos anys vista, però ja s'ha posat en marxa per garantir una edició ambiciosa i plena de contingut. Les persones interessades a col·laborar poden inscriure's a través del formulari Habilitat, on se'ls demana deixar les dades de contacte per rebre informació sobre les pròximes trobades i propostes de treball. La voluntat és configurar un equip ampli que porti idees, superlogístic i implicació directa en l'elaboració del programa especial.
El passat cap de setmana, 22 de novembre, es va celebrar l'entrega de premis de la 48a cursa i es va presentar el vídeo d'enguany, que ja està disponible al canal de YouTube de la cursa. Pel que fa a educació, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Jus porta per títol Els Càters i serà a càrrec del periodista i escriptor David Revellas. L'acte tindrà lloc el 27 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa a la història del catarisme, un moviment religiós que va marcar profundament la cultura medieval europea, especialment al sud de França. Rebelles exposarà els seus orígens, l'expansió, la persecució i el llegat d'aquest corrent espiritual que va desafiar el poder establert i va deixar una empremta que encara desperta interès històric i cultural.
L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pel soci de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I pel que fa a cultura, el cineasta Sant Justenc, Pol Arrazuri, ha presentat el seu pròxim projecte, el curtmetratge L'última quinta, en una entrevista a Ràdio d'Esvern. L'obra, que constitueix el seu treball de final de màster a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, s'ambienta a Sant Just durant els últims dies de la Guerra Civil i se centra en l'història dels joves de la Lleva del Vivaró.
El rodatge començarà el gener del 2026. El projecte va néixer l'any 2020 durant la quarantena, fruit de la voluntat d'Arazuri i un altre company de crear una ficció ambientada al municipi. Després d'una extensa recerca amb el suport del Centre d'Estudis Sant Justencs, van decidir centrar-se en un període poc tractat localment, la Guerra Civil. Tot i que la inspiració inicial és de Sant Just. El director ha explicat que la pel·lícula ha evolucionat per convertir-se en un relat més universal.
El protagonista és un personatge fictici que representa tots els joves que van ser enviats al front sense tenir la dada reglamentària. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ràdio 2B 98.1 I ara sí, comencem la segona hora del programa. Comencem, mare meva, quin xau. Ràdio 2B 98.1
Hola Carles, hola Javi, com esteu? Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda! Bona tarda!
52. 52. Però només 10 amb Mare meva quin xou. Oh, i tant que sí. 10 amb Mare meva quin xou i mira, anem fent mica en mica i ja són 10 setmanes, eh? Oh, i tant que sí. Sí, sí. Ha passat volant, eh? No, no, no. La veritat és que sí. Això és bona notícia. Si passa volant és bona notícia.
Esperem que als oients també li es passi volant. Estiquen esperant sempre el dimarts. Cada dimarts de 6 i 10 a 6 i mitja. Mare meva, quin xou. Jo no sé dir aquestes hores així, ho sento. No, sí, és que soc molt catalana. Vull venir...
Avui portem un programa... Farcidet. Completet, completet, eh? És que hem tingut, encara si jo, una setmana cultural... D'èxits. D'èxits. No, ha sigut una setmana cultural d'èxit. L'únic dia que no ens hem vist va ser dilluns, a partir d'allà, cada dia junts. Realment sí, eh? O sigui, que fort. I avui quasi veníem amb el mateix jersei, imagina't. O sigui... És que no podem ser més gemellers. No, la veritat és que sí. Molt bé, molt bé. Molt bé, doncs comencem pel principi, comencem per les reviews, no? I tant.
Volem començar perquè aquest dimecres passat vam anar a veure Carn Humana a la Sala Atrium. Exacte, perfecte. Sala Atrium, vols que et digui quants seients té? Els vaig comptar, Jaume. Té 91 seients, d'acord? Si no em vaig equivocar, té 91 seients. A la pàgina posa que som 90, però ell va comptar 91. Jo vaig fer els càlculs, em va sortir 91. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs 91. Una sala petiteta, íntima. Sí. A on? Està a prop de Tetuán. A prop de Tetuán, sí. On l'hospital de nens que està, no sé què és, crec que és de l'Orella. No sé, Javi, és que per tu és una referència promi. Quan em va dir, estem al costat d'aquest hospital, vaig pensar, no he vist aquest hospital. És que jo anava de petit allà. Molt bé, i vau anar a veure Carnomana. Carnomana. Què us va semblar?
Doncs bé, interessant. Va ser molt interessant, la veritat és que sí. A veure, a fer una mica de context. Què és carn humana? Carn humana, vaig explicar-los a sinopsi. Una parella, la Marcia i el Ramon, creuen que han trobat el fet definitiu per estar segurs que el seu fill, el Mirko, un nen bosnià que van adoptar, és especial. Arran del fet desencadenant, entraran en una espiral de deliri que posarà en joc l'estabilitat del nucli familiar.
Molt bé. No l'ha llegit. L'estava dient de memòria. Oh, i tant que sí, és que jo tinc... És que també sóc un nen especial. No sóc un nen bosnià, ni tinc 5 anys, ni em dic Mirko, però sí que... Bàsicament estem en una societat on està molt de moda adoptar nens de diversos països. Exacte.
Llavors hi ha com una espècie de competència entre els pares per veure qui té el nen adoptat més guai. Sí, posa una mica en límit el paper dels pares en aquesta societat, del seu bon pare, de ser, entre cometes, també un bon fill, encara que no sigui el punt principal.
però la veritat és que va ser dur. I com parla també molt de la mercantilització de les persones, perquè al final parla dels nens com si fossin... Com si fossin objectes, exactes. No? És una mica com aportar-ho molt a l'extrem, perquè al final és molt d'humor negre l'obra. Sí, sí, al final és una... Però té com aquesta reflexió. Sí.
Clar, per tant, és humor, eh? Sí, és humor. És humor negre. És humor negre i és una obra que no té pèls de la llengua per dir les coses que vol explicar i t'ho explica. I crec que és un punt molt fort, un pur favor de l'obra, que és no estallant res
I no busca redempció. No busca redempció. O sigui, si fa una cosa mal feta, la deixa mal feta, saps? Vull dir, com que no busquen dir, és broma, no ho pensem, això realment. Vull dir, tu com a espectador ja entens que el director no ho pensa, això realment, però juguen a emportar-ho tot al límit. I és molt guai, perquè realment veus que les intencions van a tope, sense fer gaire espòiler de tot el final, de l'obra i tal, perquè jo realment la recomano molt anar-la a veure, per uns 20 euros, si m'equivoco, entre descomptes i tal.
podeu anar, és una sala petita, aneu a fer caliu als artistes, ells ho van dir, que de fet són la Meritxell Calvo i el Santi Ricard, que el Carles els coneix del Com si fos ahir. Jo, tots els meus referents són actors que hagin sortit del Com si fos ahir. Ah, i per tant, els dos surten, eh? Ja no. Ah, ja no. Han sortit, han sortit. A veure, el vaig buscar. Sí, sí.
La veritat és que a mi un punt molt fort em va semblar que és una obra que té un diàleg molt àgil. Al final són només dos actors tota l'estona. És molt trepidant. O sigui, a nivell de text hi ha moments... És molt trepidant. És molt... No sé com ara no em surt la paraula. És explosiu tot el que genera.
Per mi, un punt feble que va haver és que al principi em va costar molt connectar amb l'explosivitat inicial de, sobretot quan entra el personatge de la Meritxell Calvo, em va costar molt com entrar a la sintonia del que estava passant i com m'ho estaven explicant. Però un cop ja entens el que està passant, perquè al principi no t'ho expliquen tot tan clar com és, no?
És com tot molt metafòric, no arriben al lloc mai. És com una conversación un poco de besugos al principi entre el pare i la mare. I a mi això em va costar, però un cop entres, llavors ja ho disfrutes. I a més, és una obra que no és molt llarga, dura una horeta. Dura una hora. A mi, jo em pensava que era més llarga, però no. I pel que comentàveu, és el que hem dit algunes vegades, que a través de l'humor et fan arribar un missatge per darrere que és important. Sí, sí, sí. Aquí no us preocupeu que si l'anem a veure...
us entenareu de tot. Vam sortir i, de fet, hi havia un... Sí, hi havia un adolescent que va sortir dient, no m'he enterat de nada. I dic, a veure, però és que no... O sigui, hi ha coses que et deixen... Sí, dos més dos són quatre, tampoc no... Sí, sí. Hi ha coses que sí que és cert que jo encara deia d'avui i dic, no sé per què han dit això. No que no ho hagi entès, sinó perquè encara no estic com linkant coses. I crec que és guai que si vaig a veure una obra, quan surti em deixi pensant. O sigui, el missatge de l'obra final s'entén. Tot s'entén. Sí.
A més té un plot twist final que és molt guai, a mi m'encanta. Això he de dir que per mi és el meu punt fort. Que juguin amb no saber exactament què passarà i que de sobte et facin uns girs de guió que no t'esperes, a mi això m'encanta, la veritat. Per tant, en general, una valoració bona, eh? Sí, una valoració molt positiva, la veritat és que sí. A mi, de fet, la dramaturgia em va agradar molt, que és del Josep Julián, que és el mateix director i dramaturg.
A mi, no sé, a mi... El Carles li va costar, per exemple, començar a connectar, però jo, quan vaig entrar, vaig veure... El Javi la va gaudir molt. Jo vaig gaudir molt. O sigui, jo vaig veure l'espiral de l'íri des del principi i vaig dir, soy dentro, estoy dentro y soy un hombre, soy el hermano, no soy... Sí, m'és igual. Està tot ambientat en el pati de...
Ah, sí, la scenografia era molt guai, era tot el jardí de casa d'ahir. I això de, que són només dos actors, però com ens representen el Mirko? El Mirko està dins de casa. Dins de casa. Que bàsicament diu quatre frases, les de dins de casa. Se sent com de lluny, no? Mama, no sé què...
Perquè se suposa, o sigui, la premissa del punt inicial és que el pare, el Ramon, s'ha quedat adormit a casa i la Màrcia s'ha anat a l'aniversari d'un company de classe del Mirko o un amic del Mirko.
I quan ha tornat, el nen ha fet una cosa especial. Bé, no ho vaig a dir, no ha passat res. No, no ho diguis. No, no ho diguis. Ha fet un fet especial. Un fet especial. Una cosa que la mare no pot explicar. Exacte. Que no sap com ha passat i diu, ok, ok, ok.
I el nen suposament està al lavabo o l'ha fet anar a dormir i llavors s'escolta. És molt guai, no sé com ho van fer i això a mi encara em té intrigat. Perquè el nen no sonava com parles d'altaveus, com la música, alguna música de fons sonava. Sí, sonava com des de dins d'una porta. Des de dins d'una porta. Jo crec que tindria un altaveu allà dins. Sí, jo també, però va ser molt guai perquè sonava com que realment estigués a casa.
i la sonorafia era molt xula el disseny del llum era molt maco la música l'ambientació és molt guai doncs això, si la voleu veure fins al 30 de novembre a la sala Atrium la podeu gaudir, neu
que cal donar suport a aquestes obres. Oh, i tant, i més ser una sala petita, com és la sala Atrium. La veritat és que sí, els dos intèrprets ho van dir al final. Si teniu amics, recomaneu-ho, si teniu anemics, també. I la veritat és que nosaltres, els amics, els enemics que ens escoltin,
Que vagin a veure-ho. Doncs que s'afanyi la gent, que això li queden 5 dies fins al 30 de novembre. I des d'aquí, des del refugi, donem l'aprovat i el segell de mare meva perquè vagin a recomanar a bebre carn humana. Ara passem a la següent review, perquè també poden veure un refugi al sol, eh? Correcte. A la sala versus. A mi he de dir que aquesta és la que més em va agradar d'aquesta setmana. De fet, jo és que li vaig sortir de l'obra dient al Javi
Crec que és la millor obra que he vist aquest any. Ostres. T'ho juro. Mira. O sigui, tal qual. Pam. Sí, sí. Ja l'he dit això. Titular. Això és el titular. Titular. Sí, sí. No, la veritat és que hem tingut la... Com dir, la... L'oportunitat de poder gaudir de molt teatre aquest any. Sí. I realment vaig pensar, dic, la veritat és que sí que és una proposta tan xula...
Bé, és que al meu cas jo crec que també, al final, l'obra em va interpel·lar moltíssim, no? Sí. Són dos germans, que són artistes, que són el Cai i l'Ària, que estan preparant la seva candidatura al Benidorm Fest. Exacte. I just abans de presentar-se al Benidorm Fest, doncs, passa un fet, que és una agressió homòfoba cap al Cai i la seva parella. Bueno, no directe cap al Cai, però sí que es veu interpel·lat. Cap a la seva parella en aquell moment. Però sí que es veu interpel·lat. I això fa que el Cai entri com en una espècie de...
crisi existencial que fa que es retiri del Benidon Fès i es vagi a refugiar a una casa familiar que tenen al Pallars. A Pallars, sí, al Mas Familiars. Sí, i llavors allà es troben amb la padrina i com s'envelopa tota la història i com acaba sent un paral·lelisme també amb...
La guerra que hem de fer des de les persones LGTB, les dones, les persones racialitzades, etcètera, contra els col·lectius d'extrema dreta... Com diuen ells, els bitxos raros. Sí, clar, com que són els bitxos raros contra els fatxes, bàsicament.
Tot això perquè hi ha una pandèmia mundial, per cert, que no és la Covid. És una pandèmia diferent. Si aneu a veure-la ja veureu què passa amb aquesta pandèmia. S'ha relacionat tot. I llavors es fa un paral·lelisme amb el que van viure els fronts dels republicans contra els nacionals a la Guerra Civil, perquè al final l'obra està basada...
una part en el diari de guerra que va escriure l'oncle-avi del protagonista, que es diu Pol Sanull, que també és qui ha escrit en part l'obra. Sí, sí, o sigui, la dramatúrgia és del Pol Sanull i de Jumon Erra,
I tot el punt de partida és el diari verídic del oncle Avi, del tiet Avi, del Pol Sanui, que de fet hi ha una part que reciten paraula a paraula a l'obra i realment és un moment molt màgic. I després també dic que quan s'acaba l'obra venen el diari i el benefici va per Palestina.
Exacte. La veritat és que Un refugi al sol crec que és un espectacle que no pot sortir-ne indiferent. Crec que per mi és aquest el titular. És un espectacle del qual no pot sortir-ne indiferent. Té una màgia molt característica. No ho sé. A mi em va agradar molts aspectes. Moltíssims. És molt còmic.
molt, ai, és que és tan divertit. Molt, molt, molt, molt, molt divertit. Com a mínim té el nostre humor, perquè nosaltres era com que ens petàvem tota l'estona. Té una certa interacció amb el públic que et fa com ser dins de l'obra d'una manera molt guai i les cançons, t'ho juro que les cançons és que a mi se'm van caure les calces al terra. Sí. Perquè a més agafen èxits, bé, èxits, temes tradicionals catalans com Margarideta, llibre de matí, el Joan Petit quan balla... Sí.
com es diu, la font. Són èxits. Són de la font de la bat, tot això, i les han com, han fet com samples d'aquestes cançons, però portant-les a un rotllo tecnopop, molt guai, o sigui, molt molt guai, rotllo, ells diuen que els referents són Charlie XCX, Troy C. Band, aquesta gent, i realment és molt guai, o sigui, bueno, volíem dir una cosa,
Ah, sí. Per mi, el musical té molts, molts, molts punts forts, però té un punt feble. El punt feble és que les cançons no estan totes a Spotify. Exacte. O sigui, vam sortir dient, necessito tornar a escoltar totes les cançons. I només n'hi ha una penjada. N'hi ha una. Arroba siageminis. Sí, arroba siageminis. Que són els que fan aquesta obra. Exacte. Arroba siageminis, sisplau. Arroba salaversus. No sé qui hem de fer, arroba.
Això no és un crit, és una amenaça. Les voleu, les cançons a Spotify. Si us plau, feu un crowdfunding si fa falta. Però són temacles molt forts. Jo necessito sentir-los per seguir amb la meva vida de manera correcta. Perquè no puc parar de pensar en les cançons i no les puc sentir, tio. És fatal. No, no, no. La veritat és que... No, ara en seriu punts forts de l'obra. El text és...
molt bo. És molt dinàmic. Té una part que trenca la quarta paret, que deia el Carles, té interacció amb el públic, el prota, el Kai, té un diari i ell, totes les coses que són del seu diari, és oberta a públic. O l'estimat diari, i realment parla al públic i té interaccions així. Molt guai. És guai, a més, pel que heu comentat, fa aquesta com relació del que oprimia abans la gent durant la guerra i el que ara oprimia.
oprimeix a la gent. Bueno, és que al final el missatge és això, que hem de seguir lluitant perquè, tot i que ara no estiguem en guerra física, diguéssim, bueno, en part sí que hi ha una guerra física, però bueno, no és una guerra com hi havia a la guerra civil. Exacte. Que s'ha de seguir lluitant per defensar el que som i el que és nostre i el que no ens troben mai, saps? Sí, perquè al final hem de saber la importància del passat i per què no hem de tornar a repetir certes coses. Exacte, aprendre dels errors del passat. Exacte, exacte.
No, no, i també defensar el que ens ha costat tant d'aconseguir. Sí, sí, total, total. Que ara certa gent ho vol tornar a treure. Clar. Make, Catalunya... Great again, i tant. Gay again. És que una cançó que és Make, Catalunya, gay again. És boníssima. També, també. Vam sortir al musical dient, em s'hem sentit tan interpelats, som tan catalanes i tan maricones. No, no, no. És espectacular. No, no, és molt guai, però jo crec que a qualsevol jove li pot agradar molt aquesta obra. Sí, i tant, i tant, i tant. Potser...
La gent més gran no connecta tant amb la part jove del conflicte, però amb la part de la guerra civil i tal, segurament es sentin més interpel·lats. Al final hi ha com les dues generacions allà coexistint. Però és molt divertida. Ai, és tan divertida. Realment, molt bé, perquè a mi m'han entrat ganes de veure, i suposo que els oients també. Fins quan la podem recuperar? Fins el 7 de desembre. I també un altre punt feble és que no estigui tan poc de temps.
Home, però porten des del 22 d'octubre o així, no? Jo vull més, jo vull que estiguin més. Jo crec que potser repeteixen, eh, després. Suposo. No ho sé. Perquè, hosti, no, no, molt guai. I, Carles, una pregunta important. Seients? Quantitat de seients? 97! Molt bé. Segons els meus càlculs, hi havia 97 seients.
Perquè era una obra de tres bandes. La sala versus està normalment feta a dues bandes, però aquí, diguéssim que una, afegint com una tercera banda, que eren dues files de cadires posades allà tal qual, per tenir com les tres bandes. Nosaltres estàvem en un lateral, la banda frontal eren només les dues files aquestes, o sigui, realment era molt poquet, i l'altre lateral posa l'altra banda. On estava el triquell, per cert? Sí. Vam fer contacte visual. Sí.
hi havia gent molt important del teatre i de la música catalana que hi dia allà ens vam sentir tan VIP també reconeixen aquesta obra doncs per acabar-ho per empaquetar el final valoració final i la recomanació
Per mi és un 10. Sí, no, és espectacular. Un 10, un 10, t'ho juro de veritat. Home, és que el que has dit, no, que és la millor obra que has vist en tot l'any, doncs per mi... I mira que hem vist obres, però és que... Sí, no, hem vist moltes coses aquest any, hem tingut... I anava amb zero expectatives, que potser també és una cosa guai, que vas allà pensant, no sé què em trobaré, perquè per fotos que havia vist, pensava que era otro rotllo completament. I quan vaig arribar i va començar la primera cançó i tot això va ser com un... Ah, vale.
Estem en un altre lloc completament diferent. O sigui, increïble. Molt guai, molt guai. Una gran feina de Pol Sanull i Mireia Morera. Sí, Mireia Morera és la que ha fet la composició musical de totes les cançons. Increïble. Mireia Morera, sisplau, publica les cançons.
No, no, un xaraut a Cia Gèminis, un... un fort aplaudiment. No, no, no, no. Fora aplaudiment! No volia dir fora aplaudiment! Tens efectes, Jaume? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Molt bé. Un treball espectacular. Molt bé, doncs. Després d'aquesta review passem a una que ens toca una miqueta més de prop, no? Sí, que sí. Aquí a l'Ateneu de Sant Just, que es va fer també. Matilda, que va ser un absolut èxit. Però increïble, eh? Ha sigut un èxit. Ha sigut un èxit. Sold out absolut. Sold out tres dies, o sigui, tres funcions. Ho han de tornar a fer. Sí. Ho han de tornar a fer i si ho tornen a fer, de veritat, heu d'anar a veure-ho perquè...
Té molta màgia veure com els nens i les nenes tenen com aquesta facilitat. Sí, ho van fer molt bé. En dos mesos han tingut per fer-ho tot, no? Ho van fer molt bé, va ser increïble. Molt poc temps, no, no, increïble. Jo he de dir que destaco molt també la feina de l'Eli, de la Daniela, que van muntar com tota l'escenografia, tot l'imaginari, tots els espais, com estava dirigit i tot, era molt guai. O sigui, òbviament, els nens afegeixen aquesta cosa d'entranyable, no? Els infants són molt forts, eh, aquí.
són molt forts, hi havia persones que deia... La mare de la Matilda, sisplau. La mare de la Matilda era increïble. Perquè tots són nens i nenes a l'obra, o sigui, els adults també. Sí, els adults també. I la que feia la mare de la Matilda era una cosa espectacular.
Ai, que bona que era. Podeu fitxar alguna jove promesa? No, no, farem cantera de Mare meva, aquí amb Matilda. Quan tingui 18 anys, tots cap a dins. Oi tant que sí, oi tant que sí, sí, sí, no, no. Hi havia persones molt fortes. Ho van fer molt bé, eren molt màgics i ja al final Matilda parla d'aquesta nena, que és una nena molt llesta, amb una capacitat intel·lectual molt, molt, molt gran.
I realment la Bruna, que és la que interpreta Matilda, és una nena molt llesta, amb una capacitat molt gran, perquè s'aprendrà un fotimer de text, les cançons... El que parla la nena, el que parla la nena. Era musical? Sí, sí, sí. I els nens canten o feien playback? No, canten, canten tots. Aquest és l'únic problema que hi havia del so, diguéssim, que com que cantaven tots i no anaven tots amb micròfon,
Clar, al final això no és una cosa ni dels infants. No, no. Simplement que, clar, són 25 infants. Sí, por ahí, por ahí. Clar, ja la teniu, té 10 micros. Clar, quan canten a coral sí que se'ls sent bé. Es perdia una mica a vegades les frases. Sí, algunes.
Feia llàstima perquè deies, hosti, però bueno, l'essència la pillaves. Sí, sí, sí, sí. I els solos i tal, doncs perfectament. No, no, em sembla espectacular que 22 nens es posin a fer un musical així, facin sold out, que hi hagi tan bé, i a part que és que cantin tot. Això no quedarà aquí, eh? Jo estic segur que... Bueno, primer, que repetiran Matilda, segur. Segur, segur. I després que d'aquí sortirà algun altre musical en el futur, també, per infants, perquè això jo crec que... A més, jo crec que ells han fet molta colla.
Sí, i crec que és, o sigui, jo vaig sortir d'allà molt sorprès, vaig dir, o sigui, ja m'havien dit que, sobretot l'Elia i la Nien al final són amigues i ens expliquen, però una cosa és que t'ho expliquin, l'altra és veure-ho, veure com tots els nens fan totes aquestes coses i penso...
Uau, és que realment estan fent una obra de... No una obra curta de 45 minuts, que eren una hora i 45. Una hora i 45, però sí, sense tracte ni res. Sí, sí, sí. Tot seguit. Sí, al final és un pute president. I la currada de les directores, sincerament. Balls, la situació, cant, vull dir, ho feien tot els nanos. Ho feien tot, ho feien tot. Brutal, brutal. Molt ben dirigits, molt ben actuats. No, no, la veritat que públic de Sant Just, si tornen a fer-ho, heu d'anar, no us cau sense entrada, com aquesta vegada, perquè és una experiència molt xula.
Pares i mares, que repetireu, deixeu espai també a la gent, perquè ma mare va anar i va haver-hi una que va dir, ja és la tercera vegada que vinc. Clar, hi havia mares i pares que estaven allà superfans i havien anat a totes les funcions. Oh, i tant que sí, però jo crec que això va més enllà de les famílies. Crec que, no ho sé, jo espero que es torni a fer.
No, segur que sí. Amb l'èxit que va tenir, segur que sí. Oh, i tant que sí. Home, i tant, i tant. Doncs passem a l'última part. Anem a la programació cultural. La fem rapideta, va. Sí, mira... Va, recomanem una, avui. Mira, recomanem una. Jo vull recomanar Desaparellats, que és l'Espai Texas, que va començar el 20 de novembre i està fins al 25 de gener.
és una comèdia d'una parella, així ràpidament us ho explico perquè no tinc molt temps, és una comèdia, és una parella que es troba dins de la veu de ser casa, un... Portal. Portal a una altra... Gràcies, ostres, no em surtia. Menys mal que m'havia llegit el guió abans de venir aquí, perquè... No, això no està posat el guió, però sí, és un portal a una altra dimensió, i al final posarà com en risc la parella, tal, o sigui que és una comèdia, no és que una comèdia, una comèdia divertida. Jo, la veritat és que de veure-la tinc a les dones a veure-la.
Desparallats a l'Espai Texas. Des de 18 euros a l'equip. Si l'anem a veure ja us farem una review i us explicarem una mica més què tal. Fins al 25 de gener tenim temps. Sí, oi tant, que sí, oi tant. Apareix un portal a casa i des d'aquí ja comencen a passar aventures. Ai, clar que sí. Hasta aquí podemos leer. Amor, multiverso, què més vols? Exacte. I humor. Exacte, exacte, exacte.
Que ens agrada l'humor, eh? No, i tant, i tant que ens agrada. A més, no, no, i totes les obres d'avui tenien alguna cosa d'humor. Sí, sí, sí. No, i és molt guai perquè justament les dues obres de, diguéssim, que vam anar a Barcelona i tal, les dues jugant amb l'humor, però per transmetre't un missatge, que és una cosa molt guai, perquè no sempre has de transmetre des del drama o des de... Exacte, sí, sí. És una cosa solemne i trista i oh. De fet, des de la comèdia hi entres millor amb els missatges perquè hi connectes. I tant.
Sí, perquè quan rius les defenses o aquest instint de protecció se't baixa. És veritat. Se't baixa completament i l'amissatge t'entra molt més fàcil. Sí, sí, sí. Perquè hi connectes més. Sí, sí, totalment. Molt bé. Doncs, nois, si voleu acabem amb la vostra recomanació musical de la setmana. Mira, jo crec que podem tancar el programa amb l'única cançó que està penjada a Spotify d'Un Refugi al Sol, que és Bum Bum. Bum Bum. És una cançó que es canten un germà a l'altre en un moment de conflicte. Sí.
I res, esperem que aneu a veure, que impulsem el teatre en català des d'aquí, des de casa nostra, anem al teatre, sisplau. Ah, i que al final un refugio els salta més. Bueno, és que tot és original, tot és original. No sé per què m'ha vingut això al cap. Bueno, però són obres originals. De musical original català. Clar, clar, que normalment ara es fan moltes reversions. I que ja veureu que s'emportaven més d'una nominació a Premis Butaca.
Estic convençudíssim. Doncs Carles, Javi, ens acomiadem aquí amb un bum d'aquesta obra d'Un refugi al sol. Moltes gràcies per venir i ens retrobem la setmana vinent. A vosaltres! Que vagi bé!
Bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum. Sóc el túnel del teu cor, amb bombardejes, amb paraules, sense amor. Bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum. La nostra història acaba aquí. Faré un refugi lluny de tu i prop de mi.
Mines, mines, mines la meva moral. Sé que no volies, però has tornat a fer-me mal. Baixant de la font del gat, una noia i un soldat, que es canten cançons tristes però no saben fer un comiat. La mama ens va fer artistes, quin puto pal. M'he posat sentimental. M'he entragat per tu, m'he perdut per tu, m'he immolat per tu.
Què més vols de mi? M'he amagat per tu, m'he aturat per tu, m'he trencat per tu. Digue'm, què més vols de mi?
Bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum. Soc el túnel del teu port, amb bombardeixes, amb paraules, sense amor. Bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum. La nostra història acaba aquí.
M'he entregat per tu, m'he perdut per tu, m'he immolat per tu. Què més vols de mi? M'he amagat per tu, m'he aturat per tu, m'he trencat per tu. Digue'm, què més vols de mi? M'he entregat per tu, m'he perdut per tu, m'he immolat per tu.
Què més vols de mi? M'he amagat per tu. M'he aturat per tu. M'he trencat per tu. Digue'm què més vols de mi? Bum. Bum. Bum. Bum, bum. Bum, bum, bum. Sempre vols acabar tu la puta cançó. Calla ja.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Per què el blues? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Hola Sara, què tal, com estàs?
Bona tarda, Guillermo, doncs molt bé, la veritat, tu què tal? Avui sí que t'ho pregunto, eh? Bé, avui molt bé, ara comencem la secció que no ho he dit, comencem la secció de Cultura al dia amb la Sara Vitó i res, coneixo una miqueta més sobre la cultura i també aquesta relació que ens fa sempre, no?, amb el món actual. Sí, amb un tema d'actualitat, que del que vinc a parlar avui, la veritat és que sol estar al meu cap, doncs, gairebé les 24 hores del dia, que és la nostàlgia.
o que tendre. Sí, tu què penses de la nostàlgia? No, que està bé. No, la nostàlgia és positiva, però no tot he de ser nostàlgia. No ens hem de... Com es diu això? Viure en el passat. Exacte, viure en el passat tampoc està bé i pensar que tot el passat abans era millor, tampoc és això. No, evidentment no.
Nosaltres acostumem també a pensar més en les coses bones del passat que no en les dolentes. Ens enfoquem més en les dolentes del present i en les bones del passat.
Sí, sí, totalment. Al final, quan ens passa alguna cosa o quan recordem algun moment, sempre queden aquests records bonics que són els que guardem, perquè al final jo crec que el nostre cos és savi i les coses dolentes les vas borrant. Sí, totalment. Però també és cert que quan, per exemple, nosaltres que som més joves, quan pensem en el passat també pensem molt més en la nostra infància, per exemple, i normalment quan ets un nen no veus la maldat de les coses, llavors acostumes també a recordar totes les coses bones.
Totalment, no, no. Al final, aquests records no d'anar al col·le, perquè anar al col·le els dies guais, de les excursions, o de quan no vas a casa de la família. Sempre eren dies guais al col·le. Home, sempre. Home, ho compares amb el batxillerat, per exemple. No, això sí, això sí. No, no, aquí no hi ha comparació. No, no. Però sí, sí, a mi, per exemple, també no. O les olors. A mi les olors em porten molt al passat, no? Sí, sí. Quan olores alguna cosa dius, ostres, això em recorda quan era petit i la meva àvia em feia macarrons, o jo què sé. Sí, sí, totalment. Coses d'aquestes. Aquesta nostàlgia...
Doncs és molt bonica. Sí. Jo haig de dir que soc una persona molt melancòlica, però des de sempre. Jo, per exemple, potser tenia 10 anys i em van regalar un àlbum de fotografies sense fotografies, que el fes jo. Per omplir, no? Sí, sí, perquè m'encantava com veure fotos antigues, antigues que potser ni me'n recordo que em van fer, no? Perquè, per exemple, l'àlbum que vaig fer va ser de fotografies de quan el meu germà i jo eren bebès.
que acaben de sortir de l'hospital, literalment, o sigui... Clar, perquè eren bessons, no? Bessons, sí. Però de bosses diferents, eh? O sigui, no som... No sou iguals. No, tothom diu que sí, però no és cert. No és cert. Així que melancòlica, però melancòlica és veure-ho amb una mica de tristesa, no?
Sí, però no. No sé, o sigui, jo molts cops penso que feliç que era, de veritat. Més nostàlgic que amb la col·liga, aleshores, eh? Sí, sí. Però bé. I haig de dir que actualment també ho faig molt, això, però amb la galeria del mòbil, de posar-me a mirar fotos antigues...
potser no tan antigues, sinó de fa dos anys potser, de quan vaig començar la carrera, no sé, m'agrada moltíssim la veritat, mirar records, converses antigues... Bueno, això que et surt a l'iPhone a vegades, de un dia com avui. Ui, però l'iPhone és molt reso. No, sí, ja t'ho dic jo que sí.
Que et surt a vegades alguna foto amb certa persona i no toca. Que no, no cal. No toca. A mi em passa a vegades que jo tinc això del... que et surt d'una foto aleatòria al dia, no? Sí, sí. Et surt al fons de pantalla. D'avui fa tres anys. I estàs tot el dia amb la foto aquella i potser hi ha coses que no vols veure durant tot el dia del fons de pantalla.
El que fa és àlbums de fotos, com vídeos de fotos, de persones, llavors d'alguna amiga o alguna persona que ha estat a la meva vida i que ja no ho està i és com, ostres, no cal. Jo crec que tots ens hem sentit identificats perquè és això. A tots l'iPhone, sobretot, ens ha jugat males passats.
Sí, sí, sí, sí. O d'estar-hi amb una altra persona i mirar el mòbil i et digui, mira, o sigui, és que a tothom, o sigui, no tan sols nosaltres. No, sí, sí, sí. I també és incòmode, no?, quan t'ho ensenya i dius, ah, vaja. Doncs vale.
I tota aquesta nostàlgia i aquestes ganes, bé, ganes, aquesta mirada enrere que fem, com la relaciones tu amb una peça cultural? Avui la peça cultural que us porto és Stranger Things. Stranger Things que a mi és notícia, notícia perquè aquest dijous surt la nova temporada.
Exacte, sí, sí, que a més sortirà la primera part de la nova temporada. Sí, exacte. Perquè ho fan com en dos parts. O sigui, no està mal fet, perquè mai diré que està mal fet, però molt mal plantejat, sí. O sigui... Tu vols tot de cop? No, no és això, jo entenc que ho separin, però els dies que han escollit... Dijors 27 i... 26 de desembre, Sant Esteve, que estàs amb tota la família... També et dic, als Estats Units li es dona igual, al Sant Esteve. Bueno, però és que als Estats Units és el 25 encara.
Ah, clar, és veritat. Sí, sí. O sigui, ho troben el 25. Sí. Bueno, però... I l'últim capítol... Abans d'anar a dormir, esperar el Santa Claus i veure el Santa Claus o el Pare Noel, eh? I l'últim capítol, que dura dues hores i mitja... Que és com una pel·lícula. Literalment... Bueno, és que els altres capítols també, perquè duren una hora 45. Això també és una pel·lícula. Sí, realment sí. Pel·lícules més curtes, però és una pel·lícula. L'últim capítol, l'1 de Janit.
L'1 de gener. I a més, als Estats Units es fa als cinemes. Ah, sí? Sí, sí, sí, perquè tenim un noi que ens ve demà, que ens ho ha explicat diverses vegades, i sí, sí, la faran en cinemes. Ostres, que guai. Estaran al cinema, a l'últim capítol, perquè com és una pel·lícula, pròximament, doncs sí, sí. A més, això està guai. Jo crec que estaria guai que ho fessin aquí a Europa, no? Estaria bé, però no crec.
Em sembla que no. Però sí, jo també et dic, l'1 de gener no vaig a cap cinema. No. Em quedo a casa al llit destrossat fins a les 5 de la torna. Home, doncs, molta gent... Bé, jo m'ho he plantejat, si al final no em surt cap plan... Bueno, sempre acaba sortint alguna cosa. Ja, però és que surt l'1 de gener a les dues de la matinada.
Bueno, clar, quan estic... Encara no... Home, jo crec que a les dues de la matí ja estàs una mica més tombat que una altra cosa. Jo t'ho dic jo que sí, eh? Sí. Perquè entre el super què t'has fet? Amb les copes de cava. Sí, totalment. Ja a les dotze i mitja ja comences amb els cubates, no? I les veudes espirituoses. I ja et vas enredant. No és el moment per veure Stranger Things, no? No, potser no. Amb això concordo amb tu.
No, et tocarà veure-la, doncs, no ho sé, després del menjar. Bé, sí, el dia 1, no? El dia 1 per la tarda. Per la tarda, clar. Abans de la migdiada o després? No, després, després. No, no, no hi haurà migdiada. No hi haurà. No, però ja està. Aquí semblo ara un bandarra. No és veritat. No, no cal. Deixa's així davant dels nostres oients. Exacte. Aleshores, Stranger Things, va. Sí, mira.
També, per què em relaciono la nostàlgia amb Stranger Things? Doncs perquè és una sèrie que fa gairebé uns 10 anys que va sortir, perquè la primera temporada es va estrenar el 2016. No, no, sí, sí. Gairebé 10 anys.
És que a més, a mi, això que han passat tants anys es veu amb els actors. Totalment, és el que anava a dir ara mateix, que, clar, en plan, literalment els hem vist créixer. Hem passat de veure nens a les catifes vermelles a veure adults. O sigui, per exemple, la Millie Bobby Brown és que té un fill, el que mateix.
Ah, sí? Sí, el va adoptar. Ai, mare deia. Sí, no es va quedar embrassada ni res, però me l'ha adoptat. I has sortit a diverses fotos amb el nen. Ostres. Bé, amb la nena, crec. No ho sé ara, no sé ben bé si és nen o nena, però sí, sí, és molt fort. Jake Bon Jovi és el pare. Sí, el fill del Bon Jovi. En sèrio? Sí. Ostres. Ostres, per veritat. La pare és més gran o no?
No ho sé. Diré que sí, però tampoc vol més. Ah, no, no, 23 anys, 23 anys. Un any més que ella, crec. Sí. Dos anys més. Sí. Bueno, mira, doncs pares joves, home, que fa falta. Sí, bueno. Que ens fa falta. Jo no opinaré del que penso d'aquest tema, però no passa res. Això, que els hem vist créixer, no?
I això ha portat a que molts fans facin com molts edits, molts vídeos, on s'ensenyen com eren al principi de la sèrie i com són al final. Fins i tot hem vist els directors entrevistes on ho expliquen, no?, en parlant amb nostàlgia de com va ser la gravació de la primera temporada i com han canviat, com els han vist créixer... No sé, ho veig com també molt melancòlic.
No, sí, sí, realment estic ara mirant fotos dels actors ara mateix. És espectacular, eh? Clar, perquè tu te'n recordes de la primera temporada que eren nens que eren res? Molt petits. Eren nens molt petits. Que dius, ostres, aquests nens tan petits com poden ser tan bons? Doncs mira, aquests nens tan petits s'han convertit en grans adults, eh? Sí, bé, i semblava més petits del que són, eh? Perquè pensa que, o sigui, els actors, en veritat, tenen uns 25 anys o així, més o menys. Sí, 21, 22, no?
No, més, més La més petita és la Millie Bowie Brown Ah, mira Sí, sí
No, no, i el Dustin, no? El característic. Semblen més petits del que és veritat. Bueno, també com els caracteritzen, no? Sí, sí, totalment. De fet, bueno, ho han intentat amagar fins l'última temporada, la del 2022, que ja és que en teoria tenien 14 anys i ni de conya a tots hi veus i dius, no, és que ni de conya tenien 14 anys. Clar, i ara serà ambientada en uns quants anys després. Sí, en teoria han dit que faran un salt enrere. O sigui, un salt endavant, perdó. Vale, vale, vale.
Molt bé, sí, perquè el Destin té 23, eh, Arge? Sí, sí, sí, és que estan grandets. Bé, grandets. Grandets tampoc. Bé, però com els volen representar en teoria, que en teoria haurien de tenir 16 anys. Clar, per fer de nens sí que estan grandets. Clar, 23-16 es mata una mica la diferència, no?
Però una de les... Jo crec que un dels grans trets característics d'aquesta sèrie és la seva ambientació, no? Sí. Perquè van posar de moda moltes coses. Sí, sí, totalment. Bé, amb l'ambientació jo crec que és més també nostàlgica, eh? L'ha anat a dir. Perquè com està ambientada en els anys 80... Sí...
Doncs és això, recordar com a temps antics, no? I es veu molt també amb l'estètica de la vestimenta, dels pentinats. Per exemple, l'Steve Harrington, que porta unes melenes superben pentinades, l'ús de la gomina, que també li ensenya el Dustin, etc. Els mulets, els mulets. Bé... Els pantalons de campana, no? Sí, això sí. Tot això torna. Ja ho estem veient.
No, no, i és que realment tota aquesta roba que vèiem a Stranger Things ha anat portant a l'actualitat i és que al final la moda és circular, acaba tornant. Sí, sí. I també l'estil de vida que ells tenien, evidentment nosaltres no l'hem pogut adaptar, no? Perquè, per exemple, bueno, amb el bícnic potser, no? Que tothom va amb bicicleta. O amb l'EMB Bicicet del Baix Llobregat, sí, sí. Sí, sí.
I una cosa que no veiem són, per exemple, els cotxes, no? Aquests sí que són molt característics perquè tenen el morro com molt allargat. A mi m'agrada molt veure aquests cotxes. Els cotxes antics, eh? Sí. No, sí, sí, la veritat és que són bonics, eh?
I aquí, bueno, als anys 80 no hi havia mòbils, llavors es comunicaven tot amb walkie-talkies. Tots els nens... I, de fet, tenien... Bueno, jo, per exemple, sí que vaig utilitzar walkie-talkies quan era més petita, però d'aquests de joguina. Per exemple, quan veia la sèrie, jo tenia els meus de joguina, però després veus els altres, que són supertotges. Clar, la sèrie va sortir fa deu anys, per tant, el 2015 tu tenies nou anys. Sí. Sí.
Flipe, eh? Sí, sí. No, no, clar, clar, és que el temps vol, eh? I ara vine, és que és molt, molt xuxo. Molt bé, molt bé. No, no, sí, espectacular. I a part d'aquestes coses, jo crec que una de les coses també més importants que ens va portar Stranger Things o que ens va fer recuperar és la música.
Evidentment, és que és això del que et volia parlar sobretot, perquè tota la música està dels anys 80. Sobretot a mi em fa... Ho he estat bé aquest matí i coincideix molt en els anys en aquesta ambientada
la temporada, no? Per exemple, del 1983, doncs, que és la primera temporada del 1983, posen una cançó del 1983, i així. No sé, a mi em va fer... Sí, sí, sí. Home, i a més és que la música és peça clau a la història. Sí, totalment. Repetidament. Jo me'n recordo, no? Les primeres temporades on estan el... Merda, com es deia, el nen aquell. El que tenia un germà, que era així, no problemàtic, però... El Will.
El que s'acaba perdent, saps? El Will. El Will, això. Me'n recordo molt les escenes del Will amb el seu germà escoltant música. Sí, la de Shura Stay o Shura Kou, que és la cançó per excel·lència de Stranger Things. Tothom diu Never Ending Story. No, ho sento. No, per mi, que també és super, super top i una de les que més m'agraden, però la cançó emblemàtica d'aquesta sèrie és Shura Stay, Shura Kou.
No, no, estic totalment d'acord. A més, és que jo ho estàvem parlant i dic, és aquesta, és aquesta. Sí, sí, és que totalment, sí, sí, que també està, doncs per exemple la que hem dit abans, la de Neverending Story, que és una escena també super emblemàtica, també la de Everybody You Take, Material Girl, Master of Puppets, moltíssimes.
la de Running Up the Hill i ara la que sembla que serà la de la temporada 5 és la de Who Wants to Live Forever de Queen que és la que ha sortit al tràiler no sé, té molt bona pinta sí que és veritat que com que cada temporada ens recorda una cançó jo crec que serà aquesta 100% mira, doncs clar, perquè ara en quin any estarem? si hi ha un salt, no ho sé clar, no se sap perfectament però si aquesta cançó va sortir al quina cançó has dit, com es deia?
Who wants to live forever? Ah, que tinc més bo, eh? Who wants to live forever? Any, no? Publicació. Any de publicació, doncs mira, va sortir l'any 1986, així que no, no crec.
Bueno, en teoria crec que comença el 86, però no sé, perquè amb el salt... Però en teoria hauria de començar el 86, crec. Ah, mira, doncs perfecte. Perquè crec que acaba o el 85 o a inicis del 86, llavors, més o menys... Bueno, veurem, veurem. Ja ho veurem. No vulguem saber-ho tot abans que surti i veurem en quin any s'ubica i sobretot a veure quines cançons ho acaben petant gràcies a aquesta sèrie. Sí.
I nosaltres, bueno, jo almenys, com a fan, molt fan, molt, molt fan d'aquesta sèrie, de fet me l'he vist com uns tres cops, no m'amago, no m'amago. Amb 10 anys s'ha donat temps. Sí, però crec que hi va haver un cop que me les veig veure seguida. O sigui, dos cops seguits. Ai, mare meva.
Els fans també, tot i que ja haguem vist la sèrie i tal, com per recordar o perquè ens ha sapigut a poc, no? Ens posem molt la música, almenys jo. De fet, ara que s'apropa l'edat d'últimament estic escoltant moltíssim aquestes cançons. Jo crec que hi podríem posar alguna, no? De què estem?
Mira, jo et recomano la de Rania Pergil. Tenia preparada l'altra, però bueno. Quina és? La d'Ajuda Esther Eixola. Bueno, pots posar això d'Ajuda Esther Eixola, que m'agrada més, sí.
Bueno, bueno, sí que ens porta, eh? Sí, home, la nostàlgia de la primera temporada. Totalment. Per tu és la millor o no? No. No, per mi cada cop que surt una nova per mi és millor. Jo, per exemple, dic la tercera temporada. No compro, no compro. No compres. La temporada preferida per excel·lència és la tercera. I jo ets de dir que aquesta és superxula.
A mi m'ha agradat moltíssim per l'estètica. Però a nivell trama crec que és molt millor l'última que vam fer. Ara veurem què tal és la cinquena, però segurament... La tercera quina era? Perquè m'ho dic una mica. La de quan comencen a aparèixer els russos, el centre comercial... Sí, sí, sí. Clar, perquè es fa una mica la trama també amb el... A la gelateria. Sí, sí. Exacte. És que no me'n recordo dels noms dels personatges. Estic quedant fatal. Ostres, doncs. Ara, en una estoneta et volia preguntar una cosa dels personatges.
Bueno, tu tranquil·la, jo ara miro el reparto perquè sé la trama i me'n recordo perfectament, però me'n recruto els noms. Vale, vale, va. T'ho compro. Sí, sí, m'has de comprar. Home, si tu t'has vist la sèrie i vols veure't a la dijous, hauries de mirar un resum. Sí, he de fer un refresh. Perquè ara, sincerament, no et dona temps. Mira que vaig començar, eh? Vaig començar, però no m'ha donat temps. Ah, sí? Sí, una miqueta, sí, l'ha començat.
Jo no, perquè jo és que me'n recordo de tot. I a més, el meu paretí de TikTok, literalment, està ple. És Stranger Things. També és el que volia dir, que a mesura que s'apropa la data d'estrena d'aquesta temporada, que moltíssims fans no paren de penjar coses, de publicar coses de les temporades passades, i és que no cal, et fan un refresc total.
Bueno, mira, això està bé. I també de moltíssimes teories i moltíssimes coses
Clar, la gent ja està al seu cap, no? A veure, intentant endevinar què passarà, què no passarà. Totalment. Com tu ho feies ara amb la demògica de la cuina. Jo ets de dir que soc molt partidari a aquestes coses. Això fa comunitat, al final. També ja agafes el producte el 27 de novembre amb moltes ganes perquè portes un mes potser fent teories. Clar, rollo, passarà això que he dit o passarà això que ha opinat la meva amiga o això que he vist a TikTok, saps?
I jo crec que una de les coses més característiques d'aquesta temporada és que és l'última. Exacte, clar. I per això jo crec que és el que ens dona més notejar encara, que es tanca una etapa, moltíssimes persones ho diuen que s'acaba la infància literalment, perquè realment hi ha moltíssimes persones que van començar a veure la pel·lícula amb 10 anys, 11, 12... Llavors, potser...
Les persones no ens en recordem molt de la nostra vida abans, no? És com, ostres, doncs me'n recordo molt de la meva infància que veia aquesta sèrie, he crescut amb aquesta sèrie i ara s'acaba aquesta sèrie. I jo he crescut amb aquesta sèrie. I és això. Jo també ho sento, que s'han acabat una etapa. De veritat, no sé... A mi em dóna la sensació que no ha passat tant de temps.
Que no, ostres. Jo és que no tinc la imatge. Però tu te la vas veure al dia? Sí, jo no tinc la imatge de jo amb 11 anys veient la sèrie. Jo amb 11 no, jo no me la vaig veure el 2016, eh? Jo me la vaig veure dos anys després, el 2018 quan em van treure la segona temporada. Però jo portava un any davant-les a uns pares, sisplau, perquè nosaltres no teníem Netflix. Sisplau, una subscripció a Netflix perquè vull veure aquesta sèrie que és tan famosa que ho està petant.
Bueno, és que va ser una de les grans exponencials del Netflix, no? Gràcies a aquesta sèrie. Sí, sí. Jo vaig conèixer la plataforma. Clar, és que jo els hi vaig començar a demanar amb 12 anys. Anava a primer d'ESO. Jo abans de primer d'ESO no havia tocat una pantalla mai, perquè els meus pares sempre han estat molt partidaris de restringir la tecnologia als nens.
No ara ets un iPad kit. No, no, no. No vaig tenir Nintendo 3DS, que quan els dic els meus amics flipen. No has jugat mai a l'Animal Crossing? No. A res? Mai. A l'avui sí. A l'avui sí. A Just Dance. Molt bé, molt bé. Sí, sí.
Doncs sí, sí, una era, una era que s'acaba per molta gent i jo crec que es deixarà un petit buit, no? Sí, jo crec que estic perquè, tot i que et puguis tornar a veure la sèrie, ja no serà el mateix, perquè no... O sigui, no tens l'expectativa, no? De, ostres, doncs en uns anys això evolucionarà i farà... No, ja saps com és el final i tot. Espera't que potser dintre 20-30 anys surti com el cobracall. Sí!
Amb el nen aquest que acaben d'adoptar, saps? Que pot ser, saps? Podria ser, podria ser. Que tot pot passar. I jo crec que tu volies acabar amb unes preguntes, a veure si te les pots respondre, va. Mira, jo et volia, a veure si, fes memòria, fes memòria, vinga. Faig memòria. Et volia preguntar per les teves nenes preferides.
la tinc bastant clara o sigui potser dius és una mica tonta però a mi m'agrada molt a mi m'agraden molt les escenes on estaven a la caravana del gym mentre s'estaven amagant i doncs ja comencen a crear aquest vincle entre pare i filla entre cometes i me'n recordo també sobretot quan li donava el pollastre fregit i tot això els waffles que tenen una importància molt gran a la sèrie doncs jo me'n recordo me'n recordo molt d'aquesta escena sempre és nostàlgica també aquesta escena
Potser no és la meva preferida, però és la primera que em ve al cap. Ah, molt bé. Doncs és això. I tu? Jo haig de dir que per mi és de l'última temporada que es va estrenar el 2022, la de, no sé si te'n recordes, d'una escena quan el Becna, que és el dolent, el dolentíssim, agafa la mà i s'emporta com el món del revés.
És veritat. I ell escapa amb la cançó de Ruin Up the Trill de Fons. Sí, sí, sí, sí, sí que me'n recordo, sí que me'n recordo. Per mi és una escena super, super... O sigui, a més, també perquè el moment en què la veia, no? Pensava en plan, ostres, se'n sortirà o no? Perquè en aquell moment, evidentment, no saps si se'n sortirà, si morirà, si sí o si no. Bé, de fet, encara estem així una mica interrogant, perquè com va acabar la quarta temporada no sabem què passarà, a veure què passa a la cinquena temporada...
I això ho puc enllaçar amb la següent pregunta, que és que amb les meves amigues sempre fem una porra, això queda una mica sàdic, no. Però una porra d'aquí creiem que morirà. La negra porra. Sí, però no. Sí, de la sèrie. Sí. Doncs jo et mullo i dic que no morirà ningú.
No, és impossible. Això és impossible perquè ja els directors han dit que algú morirà. Ah, meu. I que a més serà un amor molt tràgica. No ho sé, no ho sé, no ho sé. No ho saps. Va, digue'm algú, algú. Algú, mulla't. El Will, no, ha de morir ja d'una vegada per totes. Mira, jo és una de les persones que tinc pensades. Ho ha passat tan malament que... Tu amb qui et quedes? Jo diria que o el Will o la Eleven, un dels dos, o el Lucas i la Max.
Bueno, doncs ens quedem aquí i ens toca acomiadar-nos que ens passa ja el temps. Adeu, Sara, gràcies per venir. Adeu, Jaume.