Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esberna.
I comencem aquí una tarda més al 98.fm, el magasin de tardes d'aquesta casa, El Refugi.
Avui, dimarts 8 de juliol del 2025, arrenquem com sempre amb actualitat 360 les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit, la càpsula, la cançó destacada del dia, avui una de Fangòria,
que el grup, conformat per Alaska i companyia, visitar la capital catalana, Barcelona, a la nit d'avui dimarts.
També avui comentarem un parell de qüestions més.
A la primera hora tindrem vins, parlarem de vins amb en Jordi Clavero.
I a la segona hora farem un repàs de videojocs amb l'Américo, a l'espai de cultura pop i videojocs del programa.
I acabarem parlant de teatre amb l'entrevista del dia al Tigre, la companyia que realitza aquesta obra al Teatre Aquitània de Barcelona.
Doncs res més, comencem aquí al Refugi, sigueu benvinguts i benvingudes.
Comencem, com sempre, amb actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I comencem amb la notícia del dia, l'incendi del Baix Ebre, que encara està sense control.
Es treballa per evitar que s'estengui més pels ports.
Queden hores crítiques. Així és com ha definit la situació de l'incendi declarat a Pauls, al Baix Ebre, aquest dimarts al matí,
la consellera d'Interior, Núria Parlón, que ha demanat prudència a la ciutadania.
Un missatge que ha reiterat al migdia l'espera de veure com evolucionen les flames.
L'atenció dels bombers es centra, sobretot, en el flanc esquerre, per evitar que el foc s'estengui pel Parc Natural dels Ports.
Després de la reunió del Consell Executiu, el president Salvador Illa s'ha desplaçat al centre de comandament del pavelló firal de Ramolins de Tortosa,
des d'on s'ha mostrat optimista de cara a l'estabilització del foc al vespre, gràcies també a l'entrada de la marinada.
Illa ha fet una crida a la prudència per la climatologia adversa i ha recordat que els focs no són com els d'abans.
L'incendi ja ha afectat 3.137 hectàrees, un terreny majoritàriament forestal, però també més de 800 d'agrícoles.
Del total de superfície afectada, més d'un mili d'actàrees són del Parc Natural de Ports, de Tortosa, Baseit,
els municipis amb més afectació són xerta, del Fara, de Carles i Pauls, mentre que en una menor mesura també s'ha cremat hectàrees a Aldover i Tibenys.
Unes 18.000 persones estan confinades i 5 persones han hagut de ser ateses.
Dos morts i 5 mosos ferits en un tiroteig en una casa de Calldatenes.
Els Mossos d'Esquadra han batut aquest dimarts un home que s'havia trinxat a casa seva a Calldatenes,
d'Osona, armat amb una escopeta on amenaçava i retenia la seva mare i el seu germà, el qual ha disparat i ha mort.
Els fets han passat entre la matinada i primera hora del matí al carrer Folgaroles, prop del Cementiri,
en un extrem d'aquesta població a Tocadabic.
El cap de l'àrea bàsica policial d'Osona, Josep Periques, ha explicat que els Mossos han rebut una trucada a quarts de 3 de la matinada,
alertant-los que sentien trets i aldarulls en un habitatge de Calldatenes.
Quan la policia ha arribat a la casa, l'home ha rebut els agents disparant-los amb la seva escopeta
i això ha fet que activés el grup especial d'intervenció, el cos d'elit que intervé en casos especialment greus
i també el de mediació de la unitat central de segrestos i extorsions del cos de Mossos d'Esquadra.
Segons fons policials, tot i que s'ha intentat parlar amb ell i obrir una mediació per alliberar els dos retinguts,
l'home armat ha mantingut una actitud violenta i hostil contra els agents.
Davant del risc que corria la vida dels dos familiars que eren a l'interior de la casa,
la policia ha iniciat una operació per accedir-hi i alliberar-los.
En aquest punt, l'home armat ha obert foc contra els agents i aquests han respost disparant-li
i, en aquest cas, l'han mort.
A l'interior de la casa, la policia hi ha trobat la mare i el ja mort germà de l'agressor que havia rebut un tret.
I marxem cap a Barcelona.
Adeu a Discos Revolver, l'emblemàtica botiga del carrer Tallers de Barcelona.
Després de 34 anys en funcionament, el projecte s'acomiada entre cues de clients de tota la vida.
Després de 34 anys, Discos Revolver tanca l'emblemàtica botiga situada al número 13 del carrer Tallers de Barcelona.
Ha engegat aquest dilluns el procés de liquidació i abaixarà la persiana a finals de mes.
Així, d'ara fins a l'agost, és probable que les cues de clients de tota la vida
acompanyin els impulsors del projecte, alguns empesos pels descomptes que s'hi ofereixen,
però la majoria moguts per les ganes de dir adeu a un projecte que els ha acompanyat des de sempre.
Un final que es veu propiciat, malgrat que els fans del vinil s'han mantingut fidels a aquest format al llarg del temps.
Arran del lloguer elevat que han de pagar els deutes i els canvis d'hàbits de consum,
s'han vist obligats a aquest tancament.
Tot i això, resistirà la botiga germana del mateix nom, la del cartell verd,
i situada també al carrer Tallers, que està especialitzada en peces úniques, rareses, discos de col·leccionista i originals.
I marxem cap a les notícies a nivell municipal.
Parlem de Mart, protagonista d'una sessió divulgativa avui dimarts de Can Ginestà.
L'Ajuntament de Sant Jús organitza avui dimarts 8 de juliol a dos quarts de vuit del vespre
l'activitat divulgativa Per què volem anar a Mart,
que es durà a terme a la sala Isidore Consul i Girivert de Can Ginestà.
L'acte és gratuït i requereix inscripció prèvia que podeu fer a través de l'enllaç de Ràdio Desbem.
La sessió abordarà l'interès històric i científic del planeta vermell
des de les primeres representacions de marcians fins a les actuals missions amb rovers.
També s'hi plantejaran qüestions com les possibles futures arribades al planeta vermell
per establir bases permanents a Mart.
L'activitat forma part de la programació cultural impulsada pel Consistori
i tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre.
L'Ajuntament de Sant Just d'Esberna ha convocat un concurs públic
per arrendar un local comercial ubicat al carrer Rosa de Luxemburg 14, al barri de Maslluí.
El procés s'ha obert aquest juliol del 2025
i es dirigeix a persones o empreses interessades a impulsar una activitat econòmica compatible
amb les condicions establertes per a aquest espai de titularitat municipal.
El local té una superfície útil de 61 metres quadrats
i es licita per una quota mensual base de 614 euros.
I tanquem, com sempre, aquest espai de notícies amb l'efemèrida del dia.
Avui és el Dia Mundial de l'Alegria i us celebrarem ara amb bona música.
Això és La Càpsula.
I com dèiem, avui arriba a Barcelona, concretament al poble espanyol,
Fangoria, Alaska, arribar ben acompanyada aquí a Barcelona
per fer un concert, un concert de la seva gira d'estiu 2025,
on podrem gaudir dels seus temes més emblemàtics, però també d'altres.
Aquest que sentirem a continuació és d'Alaska, és de Fangoria, es diu Supervaga,
però en aquest cas, en principi, no estan els setlis de l'artista per aquesta nit de juliol.
Però sentim ara una de les cançons més mítiques de la nova era d'Alaska.
Supervaga
Digo que lo voy a hacer, pero nunca hago nada.
No me preguntes por qué, te responderé mañana.
No voy al paro porque no me acuerdo, no saco al perro porque se me olvida,
no soy más dejada porque no me entreno.
Demasiado vaga para tanto esfuerzo, levántate, no quiero, llámame, no puedo, ven a comer, luego.
Demasiado vaga para tanto esfuerzo.
Súper tranquila
Súper calmada
Súper relajada
Súper vaga
Súper serena
Súper sosegada
Súper flaccida
Súper vaga
En las cosas del amor
Soy vaga por naturaleza
Y no me insistas más
Que me duele la cabeza
Si quiero puedo, pero es que no quiero
Si quiero puedo, pero es que no quiero
Si quiero puedo, pero es que no quiero
Demasiado vaga para tanto esfuerzo
Levántate
No quiero
Llámame
No puedo
Ven a comer
No me lo pide el cuerpo
Demasiado vaga para tanto esfuerzo
Súper tranquila
Súper tranquila
Súper calmada
Súper relajada
Súper vaga
Súper vaga
Súper serena
Súper sosegada
Súper flaccida
Súper vaga
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estrenada en l'any 1931, la pel·lícula va formar part de la primera gran onada del cinema del terror sonor.
Amb un pressupost de poc més de 250.000 dòlars va aconseguir un gran èxit de taquilla i també va donar lloc a diverses seqüeles.
El film segueix el doctor Henry Frankenstein, interpretat per Colin Cliff, un científic obsessionat en donar vida a la matèria morta.
Amb l'ajuda del seu assistent, Fritz, aconsegueix crear una criatura a partir de diferents cossos.
Però l'experiment es complica quan s'adona que el cervell utilitzat pertanyia a un criminal.
La criatura, interpretada per Boris Karloff, escapa i, tot i la seva innocència inicial, provoca el caos i el terror en el poble.
Amb una estètica expressionista, el doctor Frankenstein destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics.
La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic.
La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes.
I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula.
Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's Alive, en veure la seva creació cobrant vida,
és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale.
I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament.
La persecució final amb els vilatants, portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre,
també ha estat una de les escenes que ha marcat a la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions.
El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de la Universal, sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda.
La seva interpretació del monstre, amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa,
va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein.
La pel·lícula va tenir diverses seqüeles, destacant La núvia de Frankenstein el 1935,
considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema.
Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única,
un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic.
I si ja la coneixieu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació.
I això és tot per avui, El refugi del cinèfil.
Ens retrobem en el proper episodi, amb un clàssic o amb alguna pel·lícula
que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat.
I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
Què? T'agrada la sintonia, eh?
Sí, m'encanta.
T'agrada la sintonia. Veig de llegir-la, això vol dir que t'agrada.
Sí.
Per tant, per la temporada que ve no la canviem.
No, no, no la canviïs, sisplau.
Ah, val, val, val, val. Perdó.
Jordi Clavero, bona tarda.
Bona tarda. Com estàs?
És estrany escoltar-la una tarda i no escoltar la sintonia.
Ja, però com que has tirat a cantar-la, dic, aviam,
vaig a preguntar-l'hi si és que no li agrada, que li agrada massa.
Veig que és més la segona opció, no?
No, queda molt bé, eh?
Perquè t'anava a dir que n'hi ha una cosa que és fàbila franca,
que és el viatge.
No sé si això s'interpretaria com a jazz, aquest estil musical.
Sí, no, és un estil swinguero, jazz, sí, sí.
Però enganxa molt bé amb un programa de vins.
No, home, totalment, totalment.
Amb un programa de tot, eh?
Perquè potser si parléssim de, no sé, de política,
potser aquesta música també ens aniria bé.
Bueno, depèn de quin cas, no?
Per calmar els ànims una mica, saps?
Sí, bueno, seria com, bueno, anem a veure les energies bones
del candidat de tal partit i, saps, seria com una mica,
com una persona molt hippie, no?
Que parlaria de política amb aquesta música.
En tot cas estem d'acord que, com que és una expressió artística
bastant lliure, el jazz, o aquest gènere que m'han anomenat
nosaltres jazz, estarem d'acord que enganxa molt bé,
que caça molt bé amb la gastronomia,
que caça molt bé amb la secció de vins.
Per tant, com que no tenim tampoc secció de política,
no perilla el fet que et puguin robar la sintonia.
Vale, doncs molt millor, molt millor.
Jordi Clavero, després d'aquesta introducció,
anem a atacar el tema perquè avui hem de viatjar molt lluny,
i hem d'agafar un vol d'aquells intercontinentals,
i ens n'hem d'anar fins a l'altra punta del món gairebé.
Sí, ens anem a l'altra punta del pont,
i ens anem a la punta del món on hi ha un magnat,
que algun cop ha apareixut en un podcast amb porros,
que ha financiat un president dels Estats Units,
i que crida molt l'atenció, no?
Sempre quan apareix en públic, sempre ens deixa bocabadats, no?
Podríem dir.
Estic parlant del senyor Elon Musk,
i diréu, què pinta en això?
Si jo vinc aquí a escoltar el meu programa de vins,
i m'estàs parlant un altre cop d'ell, del magnat de moda,
doncs perquè és del país que parlarem avui.
És de Sud-àfrica, això poca gent ho sap.
I a Sud-àfrica, a part d'estar el senyor Elon,
d'haver-se criat allà,
entenc que formaria part de l'Apartheid.
Podria ser.
Podria ser, podria ser.
Si fa vi.
I si fa vi, podríem dir del millor vi que n'hi ha a Àfrica.
Això ho sabies, Dani?
Que el senyor Elon era allà i que si feia vi?
No, jo ho desconeixia completament.
El senyor Elon Musk ho desconeixia completament.
El del vi, aviam,
si una cosa hem après d'aquesta secció
és que es fa vi gairebé tot arreu.
Vull dir que hi ha moltes parts del món
en què es fa vi
i parts en què mai ho haguessis pensat.
Per tant,
no, no m'he plantejat mai que a Sud-àfrica es pogués fer vi,
però tampoc m'estranya.
Tampoc m'estranya.
Tampoc m'estranya.
Bueno.
Parlem una miqueta dels orígens del vi a Sud-àfrica
perquè ens hem de remuntar al segle XVII.
Sí, hem d'anar un altre cop,
un viatge enrere.
Com es deia aquella sèrie que feien els viatges enrere?
El Doctor Who?
El Doctor Who, potser.
El Doctor Who que es ficava allà en una...
A la càpsula.
En una cabina.
Sí, que era anglès i anava amb una gavardina.
Sí, efectivament.
Però bé,
Viatges en el temps també ha fet, per exemple,
el Martin McFly de Regressor al Futuro.
També.
També feia Viatges en el temps.
Però aquest no pega tant per viatjar tan lluny.
Val, d'acord.
Bueno.
perquè t'ho diguis, perquè t'ho diguis, saps?
Li venia més de gust al Doctor Who i no sabia com fer-ho.
Home, doncs Doctor Who, no passa res.
Té un estil més...
No, més british.
És la teva secció, tu, mana.
O sigui, té un estil més de vins fins,
més de Sud-àfrica, més de l'Apaheit.
Sí.
La viticultura a Sud-àfrica va començar a finals del segle XVII
quan Jean Benric, un emissari holandès
de la companyia de les Índies Orientals,
planta els primers ceps prop de la ciutat del Cap,
Ciutat del Cabo,
perquè no us mengeu el cap, mai millor dit.
Sí, sí, sí, total.
I era un vi que què?
Que necessitava què?
Què és el que necessitava aquest vi?
Necessitava provisions sanitàries als vaixells,
ja que requerien de la vitamina C del raïm
per evitar l'escorbut.
O sigui, que hi havia problemes fitosanitaris
i necessitaven aquesta vitamina C.
I a partir del 1680,
amb la ribera dels ugonots francesos,
el cultiu del vi
pren un gran impuls
i porten tècniques, coneixements
i varietats.
D'acord.
marxem a un altre bloc,
perquè si ara parlàvem del segle XVII,
ara parlem del XVIII,
i del mític Constantia.
Sí, sí, Costa.
Constantia és?
Sí.
Què és això de Constantia?
Això de Constantia és,
com t'ho dic,
és un vi mític, no?
I un vi mític de l'època,
ja que celebrava un dels vins
més legendaris del món.
El vi de Constance,
com li diuen els francesos.
De Constance.
D'acord.
És un vi dolç
elaborat amb moscat blanc
a petit gons.
Val.
Que aquest moscat blanc,
jo he trobat
que un senyor deia
que venia de Catalunya,
saps?
Que ell s'ho apropia en tot,
però potser hi venia
de la Catalunya Nord
o de Catalunya,
perquè això també
pot liar.
Sí.
I s'exportava a Europa
aquest vi,
que era un vi dolç,
i era el preferit
de Napoleó,
Voltaire
i Jane Austen.
Jane Austen.
Ostres,
que bo.
Imagina't, eh?
Li agradava bastanta gent.
S'elaborava
amb les vinyes
de Grot Constancia
als voltants
de la ciutat
del Cap.
Quin mal de cap,
no?
Sempre cap.
Quin mal de cap,
quin mal de cap.
van haver-hi molts problemes
racials a Sud-àfrica
o creus que es va mantenir
bastant al marge
de tot plegat?
No, no.
Com amb la majoria
de païns colonitzats,
sempre hi ha problemes,
no?
I aquí us vull parlar
potser més
de la dècada més recent,
que és el segle XX,
i que parlarem
de la decadència
que va portar
l'Apartheid,
que abans he comentat
fent alguna broma.
El règim
de l'Apartheid,
el 1948
al 1994,
va provocar
un aïllament
internacional
de Sud-àfrica.
Hem de pensar
una època
molt fosca
del país.
Les exportacions
de vi
gairebé
es van aturar
i es va incentivar
una producció
massiva
però poc refinada,
controlada
per les grans
cooperatives
com el KWB Baixa.
Els petits viticultors
no tenien suport
i la qualitat
mitjana
dels vins
va baixar.
O sigui,
que durant dècades,
degut a les males
accions polítiques
i el poc respecte
cap a l'altra ètnia
que no era
la blanca,
o sigui,
l'ètnia negra
que no se la respectava,
el món
va desconeixer
el veritable potencial
de vinícola
del país.
Ok.
I què més ens has d'explicar
de tot això?
Perquè, clar,
si parlàvem
d'aquest potencial
vinícola
del país,
ara podríem
donar pas
a una cançó
que ens pugui
amenitzar una mica
aquest moment històric.
I aquesta cançó
es diu
Oh Lord,
Why Lord,
de Brooke Benton.
Per què ens has portat
aquesta cançó?
Perquè parla
del tema,
no?,
del que seria
el racisme,
no?,
que va patir
la gent a Sud-Àfrica,
que també ha partit
la gent als Estats Units,
sobretot
cap al col·lectiu negre,
i explica, no?,
una mica
de per què,
per què senyor,
per què a mi,
per què el meu color de pell.
I és una cosa
que ha passat
a diversos països,
en diverses ètnies,
també, potser,
si mirem
més al passat,
potser li haurà passat
també a una ètnia
que no ens esperem
que li hagués passat,
però
en les décades
més recents, no?,
als anys 60, 50,
no?,
va sorgir
un moviment,
no?,
als Estats Units
per lluitar
en contra d'això,
no?,
d'aquestes discriminacions
racials.
Doncs vinga,
sentim-la una miqueta
de forma més present
i després tornem
i la tenim de fons
i seguim xerrant
del tema.
.
No, I cannot understand. No, I'll never understand. Oh, Lord, why, Lord, I've got to live and live and give much more than I can give.
Oh, Lord, why, Lord.
A tres minuts per arribar a tres quarts de sis de la tarda, seguim aquí al Refugi, al magazín de tardes d'aquesta emisora.
Estem escoltant aquesta cançó que es diu Oh, Lord, why, Lord, de Brooke Benton,
que ja ens ha fet quatre pinzellades en Jordi, de què va aquesta cançó i que va molt també lligada al tema històric que ens ha portat avui,
que no només és els fins, sinó també la història d'aquest país de Sud-Àfrica.
Marxem a parlar del post-Upperheit, el renaixement i l'obertura a partir de l'any 94.
Estem parlant de finals gairebé dels anys 90 i, per tant, també canvi de segle.
Explica'ns una mica què succeeix amb la fi de l'Upperheit.
Bé, en la fi de l'Upperheit, gràcies a lluitadors, no?, les persones que van lluitar en contra d'això, tothom sabrà, saps qui, no?,
qui és un dels principals protagonistes, no està posat en el guió.
M'ho puc imaginar, però és que la cagaré. Diria Nelson Mandela.
Sí, sí, molt bé, molt bé, molt bé.
D'acord, d'acord.
Molt bé.
Ostres, t'he posat entre l'espasa i la paret, no?
M'ha caigut una gota de suor per l'esquena, que dic, espero no liar-la, saps?
Ui, ui, ui, i sense volguer t'he apuntat, amb un frangotirador.
Sí, sí, ha sigut dur, ha sigut un moment...
Sempre ho passes malament, amb aquesta secció.
Un dels moments radiofònics més durs, sí.
Exacte.
Bé, hi ha una pel·lícula molt guai sobre tot això, Invictus, crec que es diu.
Sí, molt bé.
Que és molt interessant, que també explica una mica, doncs, el seu pas per la presó,
és encarnat per Morgan Freeman, que és el responsable de portar-lo a la gran pantalla,
i realment s'assembla en força.
Doncs, com comentaves, no?, amb la fi de l'Upperheit a Sud-àfrica
s'obre al nou comerç i també a la crítica internacional i també en el món del vi.
Sí, i una pregunta, saps diferenciar Morgan Freeman de Nelson Mandela?
És que jo de petit no podia, eh?
No podies, eh? És difícil.
Molt difícil.
Sí, sí.
Va haver-hi la representació de varietats nobles,
l'enfocament en la qualitat per sobre de la quantitat,
tot al contrari que passava en l'època de l'Upperheit,
i el retorn a prestigi de zones com Stellenbosch, Swarland, Park i Erlgen.
Anòlegs joves i valents van apostar per microvinificacions
i també per la vinificació en llevats autòctons aïllats de la vinya
i fermentacions espontànies,
o sigui, vinificacions de mínima intervenció, diguéssim, vins naturals.
I amb quines varietats van donar-se a conèixer internacionalment?
La primera de totes, que us nombraré, és la semillón,
que va ser introduïda al segle XVII.
era una de les varietats dominants fins que el sauvignon blanc va guanyar més pes
i actualment s'utilitza per a vins blancs secs,
o vins barrejats amb el sauvignon blanc,
amb un estil molt semblant al de Bordeaux.
També alguns vins en criança amb bota,
no molt pronunciada la bota,
o sigui, intenten que no agafi molta fusta,
però aquests vins agafen una textura untuosa
i tenen una bona capacitat d'envelliment,
ja que tenen una bona acidesa.
En zones com French-Chic-Choc,
el semillón ve i produeix vins complexos florals
i amb notes de cera d'abella i també poma rostida.
O sigui, que són molt bons aromes.
I ara marxaríem al moscat blanc,
que aquest és el que comentaves abans,
que podria tenir orígens catalans,
a petit gran que és anomenat localment
com moscat de Fortinyan.
Sí, sí.
Bé, els francesos s'ho apropien tot,
no ens ho creiem, això.
Potser és nostre.
Potser és nostre.
O sigui, moscat de petits grans.
Per això, a petit gran, de petits grans.
Ens hem d'imaginar un raïm petitó, no?
Ah, exactament.
És la base del mític vin de Constants,
que si heu vist al vídeo ho explico allà,
i està produït a la inconstàntia.
I és un vi dolç, natural,
fet amb un raïm sobremadurat.
Què vol dir quan dic un raïm sobremadurat?
Un raïm que pràcticament s'ha pensificat,
que ha madurat molt,
ha concentrat els sucres
i molts cops ja té aquella dolçor
gràcies a aquella maduració.
I es torna pràcticament més que un vi,
sembla un licor de postres,
ja que és molt dolç.
Té unes aromes a flors blanques,
albarcoc, mel,
i espècies dolces.
És envellit amb fusta
i té una gran longevitat de vida aquest vi,
ja que al final
acostuma a tenir un bon greu alcohòlic,
una bona protecció,
ja que envellim durant bastant de temps,
s'acostumen a ser vins
que van com un licor,
no semblen tant un vi,
sinó s'emmagatzemen com si fos un licor,
més ben aviat.
Ok, i marxem comentant altres qüestions,
perquè com és el territori de Sud-àfrica?
Mira, el territori de Sud-àfrica
està entre la latitud sud,
com diguéssim, a parts com Xila i Austràlia.
L'oceà Atlàntic
envolta moltes vinyes sud-africanes,
i el corrent fred de Benguela procedent de l'Artàntida
actua com un aire acondicionat,
com avui en dia nosaltres posem l'aire acondicionat,
doncs allà allò actua com l'aire acondicionat
i refresca les temperatures diurnes
i aporta una gran amplitud tèrmica.
Això és molt important,
ja que ens dona una diferència entre dia i nit,
que això en la vinya és clau
per preservar els aromes i l'acidesa,
ja que quan tenim nits tòrrides,
la vinya no pot preservar això.
O sigui, per això també és molt dolent
el que ha passat aquestes setmanes,
aquestes nits tòrrides,
això és dolent per la vinya.
No hem de pensar que tot és la pluja o la sequera,
sinó també que pugui descansar el cep.
Una de les regions més reconegudes
pels seus vins negres és Telenboig,
que s'hi fas la Cabernet Sauvignon i el Cirà,
i també s'hi fan alguns vins blancs elegants.
Swarland és la regió emergent
on s'estan treballant molt bé el Semillon,
el Xenim Blanc,
i es fa sobretot vins naturals.
A Franschuk, si no m'equivoco amb el nom,
és un antic vestió de Semillon.
Constàntia, ja l'he comentat,
és la icònica per als vins dolços
i alguns sauvinyons blancs i frescos.
I com que últimament ens estàs portant recomanacions,
i em fa molta gràcia
perquè parlem d'una regió en concret,
però després ens portes vins catalans,
això és una cosa que em fa gràcia
perquè es cobrés cap a casa i està molt bé.
Avui ens has portat algun vi de Catalunya o què?
Sí, torno a portar un vi de Catalunya
i porto un moscat.
Clar, m'imagino que ho has volgut relacionar
amb aquest moscat de gra petit, no?,
que comentàvem abans.
Exactament, és un moscat de gra petit
del celler Torre del Beguer,
es diu el Ballerol de la Cullita 2022,
i està situat a Sant Pere de Ribes,
que això quedaria dins del massís del Garraf.
Al costat de Sitges, això?
Exactament,
i això pertany a la Déu Penedès.
Val.
L'orientació sotès,
situada entre el mar Mediterrani
i el pic de Montgrós,
en el parc natural del Garraf,
dona, doncs,
una bona maduració del fruit,
ja que rebrà 4.800 hores de sol a l'any.
O sigui, són moltíssimes.
I el terreny, més o menys,
com el descriuries?
És un terreny bastant calcari,
profund i amb molt baix contingut
de matèria orgànica.
O sigui, no és...
És un terreny més ben aviat pobre.
I té una gran influència
la brisa marina que hi corre per allà.
Val.
Fes-nos una petita nota de cata.
És a dir, com és aquest vi?
Mira, per fer-nos una idea,
si estem a casa,
i així ens podem imaginar
aquest vi de Torre del Beguer,
de moscat de gra petit,
seria un vi amb un color
croc-pàl·lid brillant,
amb una alta intensitat aromàtica,
on les notes de flor del maller
es combinen amb les notes afritades
de taronja i persac d'aigua,
i també té una part balsàmica
i també mantolada.
Les sensacions dolcenques
sobretot es noten en l'entrada a bonca,
que les notarem en la punta de la llengua,
és on notem el dolç.
És equilibrat i aboca
els aromes també retronassals.
i té un final molt llarg i agradable.
O sigui, que quan ens beguem una copeta
ens entrarà moltes més ganes
de veure'n moltes més.
i ens el recomanes per què?
Per quin tipus d'àpat?
El recomano
amb aperitius,
tapes,
amb trancheugeix,
també acompanya molt bé el peix blanc
i la cuina asiàtica,
i adequat molt bé per als formatges,
el formatge de vaca,
també algun formatge de cabra
poc curat,
i si voleu,
potser també podrem anar
amb uns carquinyolis,
ja que estem parlant.
Ah, m'encanten els carquinyolis.
De per allà,
no és Sant Quintia Madiona,
però estem parlant del Penedès,
no?
No vull tenir amics en el mapa.
Els dolços els fem bé a tota Catalunya,
però.
Els dolços és una cosa
que tenim la mà trencada amb els dolços.
I ara parlem de la barema
i de la vinificació,
que aquesta part del procés
també ens interessa.
Sí,
la barema es fa manual
en caixes de 20 quilos,
això al final fa
que no agafem fulles,
no agafem coses indesitjables
a l'hora de baramalla,
que quan baramem
amb una màquina collidora
no s'obté la mateixa qualitat
que s'obté quan ho fem a mà.
El raïm prové exclusivament
de la finca
que ells tenen allà
i està prensat molt suau
obtenint el most flor,
que el most flor
és el most de més qualitat.
I amb aquest most
es fa una fermentació
exclusivament
per les diferents parcel·les
que n'hi ha
i les quals,
després de fer la fermentació,
faran una criància
amb les seves pròpies lies.
Què són les lies?
Són llevats morts
que li donen una entusitat
en el vi,
en boca,
i quan fan la criància
doncs donen aquest punt
i també li donen
més complexitat aromàtica
i en la boca
més entusitat.
I estaran així
durant quatre mesos
fent aquesta criança
amb les pròpies lies.
O sigui,
és un vi
que et diria
d'alta gamma,
bastant bo,
ara no he buscat preu,
però
seier Torralba
que tampoc és molt car,
però fa vins
molt bons,
molt bons,
bastant econòmics
i que pots trobar
tot tipus
de vins
per al gust
del client.
Doncs ens quedem
amb aquesta recomanació
que ens fa en Jordi Clavero,
amb aquest vi
tan meravellós
que ens ha presentat
del celler
Torra del Beguer,
aquest Albe Llerol,
que no ens podem perdre.
I deixa'm,
i deixa'm que comenti
una cosa,
que és que ara,
amb aquesta època estival
que ens agrada
tancar amb les amistats,
estar a la terrasseta
aprenent alguna cosa,
doncs crec que és
un bon pla,
no?,
un aperitiu,
un vermutet,
el que sigui,
i aquesta copeta de vi.
Exactament.
Amb aquesta,
segur...
Planazo,
planazo.
Segur que t'ho passes bé.
Molt bé.
Jordi,
una abraçada molt gran,
cuida't molt,
que vagi molt bé
la setmana
i la setmana minent
ens tornem a escoltar
i seguim parlant de vins.
Clar que sí.
Vinga,
adeu.
Adéu-siau.
I a vosaltres,
fem una petita pausa
per publicitat
i tornem de seguida
amb vosaltres
aquí al Refugi.
Avui dimarts
estem gaudint
d'aquesta tarda d'estiu
amb tots vosaltres
aquí al Refugi d'estiu.
Fins ara.
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel,
cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius
vinga,
que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot?
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me.
Vinga!
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més,
lluita.
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat,
a CaixaBank
o a Imanagint.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pack jove 2024.
El Refugi Recomana.
I tornem a estar aquí
a un nou episodi
del Refugi Recomana,
un espai on t'apropem
opcions d'oci,
cultura,
art,
gastronomia
i molt més
a l'abast de tothom.
Avui et convidem
a fer de turista
a casa
amb un recorregut
per espais emblemàtics
del Baix Llobregat
que potser
no coneixies
i d'alguns
segur que els coneixes
però sobradament.
Avui fem
un viatge
per la nostra comarca,
pel Baix Llobregat.
Arrenquem aquest viatge
a la cripta
Gaudí
de la colònia Güell
a Santa Coloma
de Cervelló,
una joia modernista
amagada
entre carrerons
obrers,
l'arquitectura
de Gaudí
en la seva versió
més experimental.
I margem de pet
al Prat del Llobregat,
al Delta del Llobregat,
un dels pulmons verds
més sorprenents
de la comarca,
rutes a peu
amb bicicleta,
observació d'ocells
i postes de sol
espectaculars.
i a Cornellà del Llobregat
trobareu
el Museu de les Aigües,
un espai fascinant
on l'aigua
i la història industrial
es troben,
ideal per anar-hi
amb criatures
i aprendre
d'una manera
molt lúdica.
I ara us parlem
d'un espai
patrimonial i cultural
amb un entorn preciós,
el Molí dels Frares
de Sant Vicenç dels Horts.
Un lloc
que podeu fer tallers,
visitar les seves exposicions
i conèixer
el patrimoni rural
de Sant Vicenç dels Horts.
I també us volem comentar
Sant Boi,
evidentment,
Sant Boi del Llobregat,
concretament
el casc històric
d'aquesta ciutat
i també
les seves termes romanes,
un passeig
pel centre històric
en parada obligatòria
a les restes romanes
i al Museu de Sant Boi,
barrejant
història,
cultura
i gastronomia.
I ja sabeu
que aquí
al nostre programa
parlem molt
de gastronomia
i de la importància
del producte
de proximitat.
Per això també
volem parlar
dels mercats de pagès
del Parc Agrari
que podeu trobar
en diversos municipis.
Aquí en el nostre
el podeu trobar
els diumenges
al Parc de Torreblanca.
Si vols menjar
productes de proximitat
i entendre el territori
has de visitar
els mercats setmanals
de productors locals.
Autèntica Cultura
Alimentària
del Bas Llobregat.
Recordeu,
el mercat del pagès
del Parc Agrari.
I tornem a Sant Boi
però ara fem frontera
amb Sant Climent.
Parlem del mirador
de Sant Ramon.
Des d'allà
les vistes
són espectaculars.
Unes vistes
que evidentment
són de tota la comarca
i de Barcelona.
Perfecte
per una excursió curta
amb recompensa visual.
I evidentment
també volem destacar
la ruta modernista
de Sant Joan d'Espí.
Segueix
espetjades
de l'arquitecte
Josep Maria Jujol,
deixeble de gaudir
amb cases plenes
de colors,
formes orgàniques
i molta personalitat.
I sense deixar enrere
l'arquitectura
deixeu-me
que afegi
especial menció
al Walden 7
que aquest any celebra
el seu cinquantè
aniversari.
El Walden
de Ricardo Bofill
és un dels emblemes
del nostre poble
de Sant Just.
Doncs avui hem pogut descobrir
que la comarca
està plena d'història,
racons
i tresons culturals
que sovint
passen desapercebuts.
Aquest cap de setmana,
ja sabeu,
deixeu-vos sorprendre
pel Baix Llobregat.
Fins aquí,
el Refugi Recomana d'avui.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda,
us informa Natàlia Ramon.
Els bombers treballen
a aquesta hora
per tancar el perímetre
de l'incendi
del Begebre
i evitar que s'estengui
pel flanc esquerre
i més enllà
de la zona
afectada pel foc.
El vent de marinada
ha fet canviar
la perspectiva
de l'incendi
que podria beneficiar
les tasques
dels bombers.
Anem en directe
fins al centre de comandament
dels bombers a Tortosa.
Manel Sastre,
bona tarda.
Bona tarda,
des d'aquí continuen
observant-se
aquestes fumaroles
al llarg de tot
el perímetre
de l'incendi
que té més
recordem
de 3.100 hectàrees
cremades
als diferents municipis
afectats
per aquest foc
que crema
des de fa
més de 24 hores.
Aquí al centre
de comandament
no paran
de aterrar
i de passar
també veiem
hidroavions
i avionetes
per llançar aigua
sobre la zona
amb més dificultat
d'extinció
que és la part
més alta
d'aquest incendi
i aquest flanc
esquerre
per evitar
que s'estengui
cap als ports
on ja s'haurien
cremat
més de 1.000 hectàrees
corresponents
a aquest parc natural.
Aquí els alcaldes
preocupats
també per l'evolució
de l'incendi
i però sobretot
també pel que pot passar
després
a l'hora de reacondicionar
tots els espais cremats
que tant s'han cuidat
els últims anys
com per exemple
ens explicava
l'alcalde d'Arnes
que també és bomber
Joaquim Miralles.
I més en un municipi
com Arnes
que ja fa molts anys
que es va apostar
per la conservació
i que la gent
pogués viure
també en part
d'aquest paisatge
la veritat
és que la preocupació
és molt greu
perquè tots sabem
que després
d'un gran incendi forestal
com el que té aquest
la recuperació
és molt lenta
i trigui moltíssims anys
a tornar a ser
el que té ara.
Continuen les mesures
preventives de confinament
als diferents municipis
que hi ha al voltant
del perímetre
d'aquest incendi forestal
i un cert optimisme
totes les esperances posades
en que es pugui atacar
el mal que queda
de llum diurna
amb els mitjans aèrits
i també els prop
de 500 persones
entre bombers
i unitats militars
d'emergències
per poder aturar
les flames
als llocs més complicats
i passar una nit
més tranquil·la
que la que hi ha hagut
aquesta passada nit.
Marell Sastre,
Catalunya Ràdio Unitat,
Mòbil a Tortosa.
I mentrestant
els bombers
tenen a aquesta hora
altres fronts oberts.
El més important
és un incendi
a Sant Pere,
a Sallavinera,
a l'Anoia.
Sobre el terreny
hi ha 24 dotacions
en total,
6 d'aquestes són aèries.
Segons els bombers
preocupa
el flanc dret
que toca massa forestal
i el foc
ha començat
en un camp de cereals.
Però a tot això
els bombers
tenen 7 dotacions més
en un incendi
al Puig Moltor
entre el Parelló
i l'Ametlla de Mar,
també al Begebre,
i que ja tenen encerclat,
aquest el tenen encerclat.
Hi ha 7 dotacions més
també en un altre foc
a Trem.
Aquí l'incendi
ha afectat
una zona
de Camp Sant Bratz
a Palau de Noguera,
tot i que ha afectat
en una zona verda.
En aquest cas,
les flames
han baixat
d'intensitat ràpidament.
I a tot això,
encara hi ha problemes
a les carreteres.
Carme Montero.
Doncs sí,
l'incendi
a les Terres de l'Ebre
obliga a tallar
diverses carreteres
de la zona afectada.
són les comarcals C12
entre Rasquera i Tortosa
i les C43
entre Benifallet
i el Pinell de Brai.
També estan tallades
a la circulació
l'ENA 230B
a Xerta
i les carreteres locals
que van
de Tibens a Benifallet,
del Dover
a l'Alfara
de Carles
i de Xerta
a Pauls.
Un home ha matat
aquesta matinada
passada el seu germà
i els Mossos d'Esquadra
l'han abatut
per poder entrar
a la casa
on s'havia fet fort
amb la mare
de tots dos
de 80 anys.
Ha passat
a Call d'Atenes,
a Osona.
Fons pròximes
al cas
han indicat
aquesta emissora
que l'agressor
tenia una malaltia mental.
Tres dels agents
que ja han intervingut
han resultat ferits
de gravetat,
si bé
no estén
per la seva vida.
Ha explicat
l'episodi
l'inspector
Josep Periques
de la comissaria de Vic.
Hem estat intentant
mediar amb ell
i ha estat impossible
i al final
s'ha decidit
fer una intervenció
donant el risc
que podria perdre
la vida
aquestes dues persones
i quan hem entrat
un dels germans
ja era mort.
L'Ajuntament
ha decretat
tres dies de dol.
I a les Balears
el Partit Popular
accepta les peticions
de Vox
i permetrà
que la televisió
pública de les Illes
produeixi
un documental
sobre la suposada
repressió
del bàndol republicà
que segons
l'extrema dreta
hi va haver
a les Balears
durant la Guerra Civil.
Palma,
Bruno Fortean.
Per produir
aquest documental
el PP i Vox
han inclòs
dins dels pressupostos
del govern balear
una partida específica
de diners.
De fet,
el text aprovat
per la dreta
i l'extrema dreta
preestableix
quins temes
haurà d'abordar
el documental.
Se centrarà
en la suposada
repressió republicana
a Menorca
i a Eivissa
i en els bombardejos
sobre Palma.
L'historiador
Mateu Morro,
expert en la Guerra Civil,
admet aquests excessos
però creu que
plantejar així
el documental
no és rigorós.
L'historiador
recorda
que els republicans
estaven defensant
una democràcia
davant d'un cop
d'estat feixista.
Bruno Fortean
I els esports,
saps i Andreu.
S'ha acabat fa una estona
la quarta etapa
del Tour de França.
La seguida,
com sempre,
l'Isaac Vilalta.
Isaac,
bona tarda.
Bona tarda,
victòria de Tadell Pogatxar
a la quarta etapa
del Tour de França
després d'imposar-se
en un sprint
molt reduït
a Mathieu Van Der Poel
i a Jonas Vinguegoran
han estat els tres primers
d'un grupet
d'unes 10 unitats
on també hi era
Remco e Van Poole
però no, per exemple,
Primoz Roglic
que està mostrant
un nivell lluny
de la resta
en aquestes primeres jornades
del Tour de França.
A la general
no hi ha canvis
però Pogatxar s'acosta.
De fet,
estan empatats a temps
amb Mathieu Van Der Poel
que mantéu amb el lloc groc
i Pogatxar és segon.
Amb el mateix temps
poc després darrere
hi ha Jonas Vinguegor.
Demà arriba
la contrarrellotge
que començarà a marcar diferències
entre els homes importants
de la general.
Avui, victòria d'etapa
per Pogatxar.
A la general,
Mathieu Van Der Poel
es manté de líder
un dia més.
Isaac Vilalta,
Catalunya Ràdio Roan.
I aquest vespre
a les 9 es juga
la primera semifinal
del Mundial de Clubs de Futbol
Fluminense-Chelsea
i demà es jugarà
la segona semifinal
entre el Madrid
i el PSG.
D'altra banda,
Wimbledon
ja tenim definit
el primer semifinalista.
És el nord-americà
Taylor Fritz
que ha guanyat
Kachanov en 4-7.
Ara a les 6 de la tarda
ha de començar
el partit de quarts
entre Carlos Alcaraz
i Cameron Norrie.
El quadre femení,
Sabalenka,
també s'ha classificat
per les semifinals.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just
ha convocat
un concurs públic
per arrendar
un local comercial
ubicat al carrer Rosa
de Luxemburg,
número 14,
al barri de Maslluí.
El procés
s'ha obert aquest juliol
i és dirigit
a persones o empreses
interessades
a impulsar
una activitat econòmica
compatible
amb les condicions
establertes
per aquest espai
de titularitat municipal.
El local té una superfície útil
de 61 metres quadrats
i és lícita
per una quota mensual
de base
de 614 euros.
L'activitat proposada
ha de respectar
les limitacions d'ús
establertes
que exclouen expressament
l'obertura de bars,
cafeteries,
restaurants,
sales de jocs o apostes,
supermercats,
clubs de cànabis
i magatzems.
Es valoraran
les propostes
segons criteris
econòmics i tècnics
amb un màxim
de 100 punts,
dels quals 70
corresponen
a millores
en l'oferta econòmica.
Les persones interessades
poden presentar
les seves ofertes
fins al 30 de juliol
del 2025.
L'artista Montse Plaia
exposa fins al 2 d'agost
al celler de Can Ginastà
la mostra titulada
De quin color són
les roses de Saturn?
Una col·lecció
de gravats
realitzats
amb la tècnica
del linoleum.
El concepte central
de l'exposició
són els flàliens,
una fusió entre flors
i éssers alienígenes
que convida a imaginar
la vegetació
en altres planetes
en un escenari
de futur marcat
per la crisi ecològica.
La proposta
va néixer
mentre Plaia
cursava formació
en gravat
i anotava idees
visuals
en una agenda
personal.
Inspirada
per l'estètica
fosca
d'Aker Giger
creador
de la criatura
d'àlien
i per les reflexions
del científic
Carl Sagan
l'artista
va començar
a desenvolupar
imatges orgàniques
que donen lloc
a aquest món imaginari.
Els flàliens
són, així,
una resposta artística
a la pregunta
com serien les flors
en un planeta
com Saturn.
Podeu escoltar
l'entrevista
complet del podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
L'Ajuntament de Sant Just
organitza aquest dimarts
15 de juliol
a dos quarts de vuit
del vespre
l'activitat divulgativa
amb el nom
de Hubble al Hubble
100 anys
de galàxies
en expansió
que tindrà lloc
a la sala
Isidore Cònsul
i Giribet
de Can Ginestà.
L'acte és gratuït
i requereix
inscripció prèvia.
La sessió
commemorarà
el centenari
de la publicació
dels treballs
d'Edwin Hubble
que va revolucionar
la manera
d'entendre l'univers.
El recorregut històric
i científic
s'estendrà
fins a l'actualitat
com un telescopi
especial
que duu el seu nom
que continua
oferint dades clau
sobre les dimensions
i l'evolució
de l'univers.
programació cultural
impulsada pel Consistori
amb l'objectiu
d'apropar el coneixement
científic a tota la ciutadania
en un format divulgatiu
i accessible.
L'acte tindrà
una durada d'hora i mitja
fins les 9 de la nit.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara.
a les contes
a les contes
a les viures
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
I ara al refugi parlem de videojocs.
Amèrico, bona tarda, com estàs?
Bona tarda, què tal, Dani?
Benvingut al programa, una tarda més.
Doncs sí, doncs sí. Jope, quina calor, eh?
Sí, fa molta calor, però per això tenim el refugi d'estiu, que no només és un programa de ràdio, sinó també un refugi climàtic.
Refugi climàtic, sí, sí, sí. Ideològic també, et diria, s'està molt bé aquí, un àmbit molt agradable per parlar del que ens vingui d'ús.
I tant, i tant. Aquest és l'objectiu del programa i que des de casa també ens acondin escoltant-nos i també opinant, per què no?
Avui parlem de videojocs com... De videojocs? De videojocs, com sempre fem amb tu.
I res, ens has preparat un tema molt interessant, que vindria a ser videojocs que estan fets per una sola persona.
Sí, efectivament. Pensant aquests dies en anar a veure què podíem fer per aquest programa i tal,
tenia dos o tres jocs apuntats que últimament havia jugat i que m'havien agradat bastant.
i amb la popularitat, doncs, això, que estaven fets només per una persona.
Doncs pensava, hòstia, potser un tema vertebral interessant per parlar, doncs, això, no?
Que molts cops entenem els videojocs com obres faraòniques fetes per centenars o fins i tot per milers de persones
i sí és cert que molts videojocs estan fets per grans multituds, per estudis multitudinaris internacionals,
però no té per què ser així. Hi ha videojocs, i no només videojocs, diguem, underground,
que estiguin fora dels circuits comercials, sinó també videojocs que es venen i que triunfen molt,
que estan fets per equips petits o fins i tot per persones individuals.
Carai.
Sí, s'hauria de fer, no obstant, el petit avís, el disclaimer, de que realment no és sempre així.
És a dir, és molt complicat que un videojoc estigui únicament fet per una persona,
perquè ja sigui a través de la banda sonora o de, doncs, jo què sé,
qüestions de col·laboracions d'art o fins i tot amb les traduccions o més endavant
amb quan es passa, per exemple, del joc de la versió d'ordinador a la versió per consoles,
sempre o acostumen a entrar, doncs, terceres persones que col·laboren de manera ni que sigui tangencial, no?
Però sí que aquestes experiències que comentarem avui, com a mínim el nucli jugable, no?
És a dir, el joc com a tal, sí que estan fetes per només un desenvolupador.
Doncs, feta la presentació, comencem!
I, efectivament, quan dèiem jocs fets per un, no dèiem que estaven fets perquè només jugues una persona,
sinó que era una única persona la que feia aquest joc.
Interessant també, doncs, veure que els videojocs al món, aquesta indústria que s'està fent tan i tan gran,
però alhora també que, com totes les indústries grans, s'està precariitzant.
Aquí ho hem comentat al programa més d'una vegada, no?
L'estat precari que tenen els contractes, que tenen també, doncs, els jocs de feina,
la gent, doncs, que s'està trobant que no té feina,
que aquelles grans contractacions que es van fer per la Covid
ara, doncs, han passat a un segon pla, han passat a ser història
i ara, en canvi, doncs, veiem això, equips que els conformen només una única persona,
malgrat excepcions, com comentaves, al final, segur que hi haurà una persona que portarà el màrqueting,
una persona que portarà no sé què, potser una que farà la caràtula,
però el que és el nucli fort del videojoc, en aquest cas,
seria confessionat per una sola persona, Américo.
Sí, efectivament. Mira, tinc aquí tres jocs que m'he apuntat,
comencem pel primer, que és un que es diu Donut County,
desenvolupat per un senyor que es diu Ben Esposito
i llançat el 2018.
El Donut County és un videojoc de puzzles, podríem dir,
en què controlem, i aquesta és una proposta molt interessant,
un forat que està al terra.
Llavors, la idea és que a mesura que ens movem
i fem caure objectes dins nostre,
el forat es va fent més gran,
amb la qual cosa podem introduir dins nostres coses encara més grans.
Per tant, cada pantalla es supera
quan hem aconseguit netejar el nivell de tots els objectes
que hi ha posicionats durant l'espai.
A més d'aquesta premissa així com tan interessant, tan estimulant,
té una història molt divertida i molt ben escrita,
amb un humor àcid, però que no falta el respecte a ningú.
No és el típic humor negre que molts cops es planteja,
en plan de jaja, no sé què, no sé quant, no és aquest tipus de...
Discriminant un col·lectiu, sinó que seria un humor negre inclusiu.
Sí, caigna.
Entre moltes cometes.
A mi m'agrada dir-li humor, ah sí,
perquè sí que és veritat que té com aquesta cosa així com una mica picant,
no picant en el sentit...
Eròtic.
Eròtic, exacte.
Si no, doncs, que pica una mica, però que no fa mal a ningú.
No carrega contra cap col·lectiu ni contra cap persona.
Ok.
I a més té un grup de protagonistes especialment carismàtics,
en el que ressalta un os rentador, es diu? Un mapatge?
Sí, un os rentador.
Un os rentador que és com qui controla realment aquest forat que hi ha a terra
a través d'un comandament a distància.
És un joc molt interessant que també té un apartat visual així com poligonal,
que és una cosa que acostuma a passar molt en aquest tipus de joc desenvolupat
per estudis petits, que és que la part visual, que normalment els videojocs
sempre fan gala de gràfics com molt treballats i molt realistes,
doncs clar, quan són equips així de petitons o conformats només per una persona,
com és el cas d'avui, doncs s'han d'optimitzar els recursos, no?
I per tant molts cops es fan servir estils visuals que no són tan realistes,
però que igualment poden tenir, doncs això, no?
Molta personalitat, molt carisma i aquest és un d'aquests casos.
Que guai! Recorda'ns el nom de nou, sisplau?
Sí, el joc es diu Donut, com els donuts que et menges a l'esmorzar,
i County. Donut County.
No sé quina és la traducció, ho sento molt, però sí, és aquest el joc.
Però bàsicament un forat on hi van cabent i coses a dins d'aquest forat.
Sí, efectivament. És, ja dic, un plantejament molt senzill,
però també crec que és guai això, en els jocs que són així, no?
Jocs fets per una persona o jocs més o menys experimentals, independents.
Em sembla interessant quan agafen una única idea, com és aquest cas,
i la treballen molt.
És a dir, no apunten en moltes direccions,
la típica cosa de qui en mucho abarca poco aprieta...
Clar, no els hi podem demanar un de las dos fases, no?,
a una persona que treballa sola.
Exacte, no els hi podem demanar coses així d'ambicioses,
però això no treu que una única idea pugui estar ben polita,
ben treballada i ben plantejada, no?
Clar que sí. Molt bé, doncs seguim amb més recomanacions.
La propera, cap on ens porta, Américo?
La següent, si aquest era un vídeo de 2018, si no m'equivoco,
efectivament, doncs ara avancem un anyet més
i ens anem al 2019 amb el Lucas Pope,
que és un altre desenvolupador independent,
i amb un joc que es diu Return of the Obradeen,
el retorno, no?, el retorn del Obradeen.
Aquest és un joc que ens ubica a 1802,
al principi del segle XIX, no?,
amb un vaixell mercant que es deia Obradeen
i que va sortir de Londres cap a l'Orient
amb més de 200 tonelades de mercaderies.
Sis mesos després d'aquesta partida,
encara el vaixell no havia arribat al seu primer destí,
de la ruta comercial,
i per tant l'Obradeen va ser declarat perdut en el Tamar.
En aquest moment, el 1802,
doncs aquest vaixell va desaparèixer,
i cinc anys després,
que és on s'ambienta el videojoc oficialment,
es descobreix que l'Obradeen ha tornat al port des d'on va sortir,
però ha tornat sense cap persona de la tripulació,
i doncs això, amb les veles destrossades i fet pols.
Per tant, nosaltres encarnarem
a una inspectora d'assegurances
que ha de descobrir
què és el que ha passat amb aquest vaixell
per tal de, d'alguna manera,
poder cobrar aquesta assegurança.
I llavors, a través d'aquesta premissa
com tan estrafal·lària,
tan misteriosa,
el que tenim és
que és una mica un joc de misteri,
i d'inspecció també,
com de descobrir què és el que ha passat
a través d'un rellotge màgic
que tenim que ens permet veure
els últims moments de vida d'un cadàver.
Mitjançant aquest artefacte
i la nostra pròpia lògica deductiva,
haurem d'omplir tot un glosari
on identificar
què és el que va passar
amb aquests tripulants de l'Obradeen,
qui els va matar
i quina va ser la causa de la mort.
És a dir, nosaltres tenim un llibre,
al final,
un llibre amb tots els noms
de les persones que anaven en aquest vaixell
i hem d'anar descobrint
què li va passar a cadascuna d'aquestes persones
i per què,
que al final és el misteri principal del joc,
per què no va sobreviure ningú.
i d'alguna manera també com és
que cinc anys després d'aquesta catàstrofe
ha tornat ell sol al vaixell.
És un joc molt interessant
que també té un estil artístic,
com dèiem amb el Donald County,
també té un estil artístic molt peculiar.
En aquest cas és un joc
que està modelat en tres dimensions,
com podria ser qualsevol joc
dels que estem acostumats a jugar,
però que només utilitza dos colors,
fins i tot el blanc i el negre.
i té també com una estètica així pixelada,
encara que estigui en tres dimensions.
I per tant,
junta a aquest estil tan peculiar,
amb ja dic aquestes lògiques deductives
i amb una història
que és realment interessant.
És un joc, per així dir-ho,
amb diferència amb el Donald County,
que ens convida més a seguir la història,
que ens convida més a seguir aquestes pistes,
és una mica més d'aventures, per així dir-ho.
Sí, efectivament.
Si el Donald County era un joc més tontorron,
podem dir així com de riure una estona,
de passar un bon rato,
l'Obradín és un joc que ens invita més
a submergir-nos de la seva atmosfera,
a recórrer aquest vaixell per dins,
anar investigant què és el que ha passat
i sobretot això,
a sentir-nos dins de la seva història.
Molt bé, doncs, tercer joc.
Seguim comentant jocs
que estan fets per una sola persona,
com a mínim aquell cercle més gruixut
de feina ha estat elaborat,
aquell nucli ha estat elaborat
per una sola persona,
tot i que després, evidentment,
hi ha equips que acaben ajudant
per fer altres tasques.
Passem a un altre joc.
Ara, què ens recomanes, Américo?
Doncs mira,
en aquest cas ens anem a un joc
que és molt més recent,
de l'any passat, 2024,
desenvolupat.
Crec que aquest es va llançar
al voltant de l'abril o el març
de, ja dic, de 2024,
desenvolupat per Billy Basso
i que es diu Animal Well,
alguna cosa així com,
com es diu pozo en català?
Pou.
El pou, no?
El pou dels animals, seria.
Aquest joc és un metroidvania,
que és un...
Els metroidvania són un gènere
de videojocs
que agafen parts del disseny
de les dues cagues principals
d'aquest gènere, no?,
que són els metroid
i els castelvània
i que són com una espècie
de jocs de plataformes,
normalment en dues dimensions,
que requereixen exploració
del mapa, ja, no?
És a dir, que està com
tot el joc està interconnectat,
totes les sales que el conformen
estan interconnectades
i hem d'anar, d'alguna manera,
obtenint habilitats
per desbloquejar nous camins, no?
El típic exemple de...
Comences...
Doncs podem fer un salt
més o menys petitó,
però en un determinat punt
de l'aventura
aconsegueixes una habilitat
que et permet saltar més alt.
Per tant, doncs,
totes les zones
abans no podies arribar,
doncs ara se't desbloquegen
nous camins
que pots anar explorant
i d'aquesta manera
el mapa es va com...
va com creixent orgànicament, no?
A mesura que vas avançant.
AnimalWale agafa aquesta premissa
que és molt interessant
i que s'ha explorat molt
durant l'època
de la Super Nintendo
i es feien molts jocs
d'aquest estil
i ara des de fa uns anys
també amb el boom
dels jocs independents
han tornat a aparèixer, no?
Jocs com el Hollow Knight,
per exemple,
que és molt conegut,
és un Metroidvania també
i ja dic,
l'animal well agafa
com totes aquestes premisses,
totes aquestes idees
com tan instaurades
i els hi dona una petita volta,
una mica així com...
com de broma
en un principi
perquè, per exemple,
en comptes d'obtenir habilitats
el que obtenim són joguines
i d'alguna manera
utilitzant aquestes joguines
de maneres estimulants
podem accedir a noves parts del mapa.
Per exemple,
tenim un frisbee
que ens podem pujar a sobre
i que ens ajuda a recórrer
grans distàncies.
Nosaltres ens llancem al frisbee
i pugem a sobre...
Recursos, no?,
per així dir-ho.
Sí, és clar.
Tenim pilotes,
tenim un jojo,
tenim un pompero d'aquests
que mulles en el sabó
i fas bombolles.
És una premissa interessant
que ja dic
que és divertida
en un primer principi
però que també
és interessant
com xoca frontalment
amb l'ambientació
tan oscura,
tan immersiva
i tan així com
estranya
que té el joc.
Al final es diu
Animal Well,
pou d'animals
perquè precisament
està ambientat
en una espècie
de pou misteriós
així com una mica fosc,
una mica misteriós
on hi ha
moltes amenaces,
molts animals
molt cridaners
i que té també
un estil
així visual
una mica
estrafalari.
Molt bé,
doncs aquest Animal Well
que també forma part
d'aquesta conjunció
de jocs
que avui tenen
algú en comú,
aquesta temàtica
en comú
que és que
han estat elaborats
per úniques persones,
després en el procés
han anat participant
més gent
i al final
també són jocs
que com comentàvem
tenen aquesta
característica comuna.
Alguna cosa més
que vulguis destacar,
algun joc més
que vulguis comentar?
Sí, mira,
primer,
m'he apuntat aquí
algunes mencions
de jocs
més o menys famosos
que han sortit
durant els últims anys
que potser la gent
no ho sap
però que també
estan fets per una persona
només i després
m'agradaria
potser tancar
amb un parell
amb un parell
de punts,
de reflexions
o de cosetes interessants
a mencionar.
Però primer,
un parell de mencions.
Jocs que han estat
ja dic desenvolupats
per una única persona
que són bastant coneguts
i que és una dada
així com a saber,
el Balatro
que és un joc
que va sortir
també l'any passat
així com de cartes
estil de jugar al pòquer
però una mica
una mica loco
està fet
per una persona
només.
El Stardew Valley
que aquest segurament
és bastant conegut
molta gent el coneixerà
que és aquest de granges
i de desenvolupar
una vida en el camp
i tal
també està fet
per l'Eric Barone
crec que es diu
i que
doncs això va sortir
a principis de la dècada passada
desenvolupat exclusivament
per aquest senyor.
El Minecraft
el famós Minecraft
també està fet
per una persona
només
el noi aquest
que es diu
Notch
crec
ara mateix
Minecraft és una empresa
estrampòticament gran
però en el seu moment
quan es va llançar
la primera versió
del joc
que estava fet
exclusivament
per aquest senyor
un paril de noms més
el Tetris
el Tetris també
està fet
per un senyor
només
un senyor
de la Rússia
que no me'n recordo
com es diu
però que en el seu moment
se'l va vendre
a Nintendo
perquè companyés
a la primera Game Boy
i que va ser un pelotazo
doncs també l'havia fet
ell sol
i a l'Undertale
que no sé si saps
quin és
Dani
l'Undertale
és un joc
així com
mig d'aventures
molt narratiu
amb un estil
com els RPG clàssics
però que li donen
una volteta
a aquesta proposta
també està fet
per un únic senyor
que es diu
Toby Fox
i que doncs
està traient més jocs
i tal
d'una manera
més pausada
però que també
en el seu moment
va desenvolupar
ell sol
aquest primer títol
i després d'aquestes
mencions
crec que hi ha un parell
de coses
que val la pena
destacar
la primera
és que
tots aquests jocs
que com ja he dit
han estat desenvolupats
pràcticament
per una persona
són jocs
que han portat
molts anys
de desenvolupar
la majoria
entre 5 i 8 anys
dels que hem mencionat
han estat
ja he dit
aquesta persona
matxacant-se al cap
per fer tots els apartats
del videojoc
des de la programació
fins a l'art
la música
el disseny
dels escenaris
el disseny
dels nivells
i dels reptes
que inclou el joc
és molta feina
és molts anys
és una feina
molt multidisciplinar
diguem
perquè requereix
coneixements
de moltes branques
diferents
i que al final
és una
abans deia al principi
que entenem
els videojocs
com obres faraòniques
i que no tots ho són
però jo crec que
potser fins i tot
és més faraònic
fer un videojoc
sencer
una única persona
més que no pas
un equip gran
que sí que és cert
que pot ser
bueno
doncs que pot ser
una obra
d'una envergadura
més gran
no?
d'una
diguem
d'una ambició
més clara
però que
bueno
al final
les persones
que estan
dins d'un equip gran
tenen una feina
molt més
compartimentada
diguem
si a tu et toca
dibuixar personatges
doncs dibuixes personatges
i ja està
però no és el mateix
que hagis de dibuixar els personatges
animar-los
dissenyar els nivells
pels que caminen
no sé què
programar-ho tot
fer la banda sonora
fer el màrqueting
com tu deies
també
aquestes coses
de màrqueting
de producció
de parlar
amb
amb
totalment
amb tothom
qui t'ha de donar els diners
que hi ha molta feina
al final
al darrere
sí, sí, sí
total
i doncs trobo això
que pot ser interessant
veure els videojocs
des d'aquesta
perspectiva
també així
com més
més personal
precisament per això
i amb això volia
i amb això volia acabar
que és que
si hi ha una cosa xula
d'aquests videojocs
que estan fets
per equips petits
o per persones individuals
és que
eminentment
tenen una
tenen una
una càrrega personal
molt gran
una autoria
podríem dir
fins i tot
en un equip de
jo què sé
200 persones
doncs l'autoria
es dilueix molt
però en un equip
d'una
de dues
o d'altres persones
és molt evident
que hi ha un personatge
un missatge
vulguis o no
molt
molt personal
aquí dins
al final
el que estem jugant
el que estem
el que estem veient
el que estem sentint
són
els pensaments
d'aquesta persona
durant tots aquests anys
per tant
és pràcticament impossible
que no hi hagi
una bona part
d'aquesta persona
que ha fet el joc
en el seu
en el seu producte final
abans parlaves
del creador
del Tetris
i l'estat cercant
era un senyor
bueno és un senyor rus
que com comentaves
va ser
enginyer informàtic
desenvolupador
de videojocs
conegut
com a creador
del Tetris
aquest senyor es diu
Alexei
Pazitnov
o algo així
o algo així
Pazitnov
molt bé
Alexei li direm
Alexei
sí
perquè el cognom
Pazitnov
o algo així seria
però
però és que encara
n'hi ha un altre
cognom encara més complex
a l'inici
que més talviat
però
sí sí
el senyor Alexei
Déu-n'hi-do eh
Déu-n'hi-do
un crac el tio eh
sí sí
Montau en el dólar
escolta escolta
una pregunta
i va fer més jocs
a part del Tetris
perquè això és una
pregunta que he tingut sempre
doncs
ho diu la Wikipedia això
doncs ho cerquem
clar que sí
principalment el destaquen
com a creador
del Tetris
com a obres notables
després va guanyar
bastants
distincions
i premis
arran d'això
i
no se'l
no se'l coneix
no se'l coneix
més enllà d'això
ja està bé
també t'ho dic
vull dir
si jo
si jo fos el senyor Alexei
i fes el Tetris
jo potser diria
bueno
va estar aquí
va muntar una
va muntar una empresa
que es va dir
The Tetris Company
ok
va ajudar a dissenyar
bueno no
això va ser
el disseny
de les peces
del Tetris
ha creat també
una nova versió
de
Hetchik
per la Xbox 360
et sona això?
no gaire
Hetchik
doncs sí
sembla que
forma parte de l'equipo
que crea los videojuegos
para Messenger
ah bueno mira
molt bé eh
al final
t'has de reinventar
sí sí
el tio tenia clar
que havia de tocar
molts pals
i és el que va fer
divida i venceràs
exacte
exacte
no però
jope
és curiós
això eh
en plan
com
vull dir
el que et deia abans
ho deia en broma
però no tant eh
vull dir
si pegas el pelotazo
o així no
com aquesta gent
que fa un videojoc
que al principi
de la seva carrera
fa un videojoc
o una pel·lícula
o una obra
així
o un escriu llibre
superventes i tal
jo potser
no ho tornaré a intentar
en plan
si el primer
que fas
en la teva carrera
com a desenvolupador
és el Tetris
el síndrome
de la pàgina en blanco
quan haig de fer
una segona cosa
jo me'n recordo
que
i amb això
ja acabem
última anècdota
quan jo era petit
i jugava
a una Super Nintendo
que tenia por ahí
hi havia
dins dels
bueno
de la capsa
de jocs
que em van donar
hi havia un que es deia
The Next Tetris
com el següent Tetris
ostres
i era el Tetris igual
o sea
el que ve després
del Tetris
continua sent el Tetris
és una cosa tan
tan atemporal
tan holística
és com
s'extend fins allà
on arriba la mirada
el que hi ha més enllà
del Tetris
continua sent el Tetris
és curiós
no no
és una reflexió interessant
perquè si féssim un joc
d'abans del Tetris
probablement també seria Tetris
clar efectivament
sí sí
Américo
gràcies
per l'espai d'avui
hem pogut aprofundir més
en aquests jocs
que han estat creats
per una sola persona
i també descobrir alguns jocs
que potser per aquest estiu
podem tenir a la llista
per anar jugant
una abraçada molt gran
cuida't molt
i ens sentim a re
en uns dies
que vagi bé
adeu
treu la llengua
treu la llengua
fora
al carrer
esclar que s'ha de treure la llengua
però com puc treure la llengua?
com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui
continuar traient la llengua?
entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
Hola
sóc la Mireia Belmonte
en la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
davant l'ictus
trucar ràpid al 112
és fonamental
si no tens un canvi brusque
en una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
no t'ho pensis
davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Sabies que el teu municipi
tens el servei d'ambici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
Per moure't bé
millor amb bici
Dona't d'alta ara
a ambici.cat
A l'escoltes
Ràdio d'Esbert
Sintonitzes
Ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
98.3
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim a les tardes de Ràdio Desbemps, seguim al Refugi,
ara és moment de parlar de teatre quan queden 3 minuts per 3 quarts de 7 de la tarda.
Canviem de terç i marxem cap al Teatre Aquitània de Barcelona.
Avui tenim el plaer de parlar amb en David Olivares,
que actualment està a l'obra El Tigre, una comèdia esbojarrada
que ens parla sobre les crisis personals, les aparències i la recerca desesperada d'afecte.
També estem a l'espera de poder parlar amb la Mercè Martínez,
però per compromisos personals potser finalment no s'hi pot sumar.
Però sí que tenim al telèfon en David Olivares.
David, bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda, com estem?
Benvingut al programa.
Bé, home, encantat que ens convidis.
Res, per començar, explica'ns una miqueta de què va El Tigre,
què s'hi trobarà el públic quan us vingui a veure a l'Equitània Teatre.
Bé, primer de tot, El Tigre és una comèdia que parla sobre la felicitat.
Hi ha un eslògan en el pòster que a mi m'agrada molt,
que és La felicitat és un mal vici.
Llavors, és la confrontació de dos personatges.
El meu és un coach, d'aquests, un especialista en desenvolupament personal,
que té unes fórmules i unes regles per poder aconseguir la felicitat,
i que es dedica a fer TED Talks.
En un passat havia sigut músic de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona,
però un bon dia va tenir una piconia i va dir
no sóc feliç fent això, tocant la trompa,
sóc la cinquè trompa de l'Orquestra Sinfònica,
no sóc feliç i he de canviar de vida, no?
I fa un gir de 180 graus, es dedica a estudiar
i ara és plenament feliç fent el que fa.
I en el present, just quan comença l'obra,
estem dins d'una xerrada d'aquestes, un TED Talk,
que fa el meu personatge,
i estem a l'espera d'una fotògrafa
que ha de venir al lloc on s'ha fet el TED Talk
per fer-me unes fotografies que sortiran al suplement del diumenge.
Perquè li fan un reportatge molt extens a l'estiu.
Llavors, aquesta és la personatge de la Mercè,
que entra també en un moment vital,
o sigui, en un moment vital al contrari que el meu,
que el del meu personatge.
Vull dir que el meu està en un moment dolç,
tant professionalment com personalment,
i el del personatge de la Mercè
entra just en una trucada,
està parlant per telèfon amb el seu marit,
que ha enganxat en una paia,
i està dintre destrossada, no?
Llavors, res, a partir d'aquí,
la comèdia està servida a les unes fotos d'ella,
i ella no està equilibrada,
ella no està bé, està molt nerviosa,
jo necessito la tranquil·litat,
la felicitat,
primer he d'exposar-me,
i bé, llavors,
ella em va qüestionant totes les coses que jo vaig dient.
A grans trets, eh, a grans trets.
I no puc explicar res més,
perquè hi ha un parell de sorpresetes
que no es poden dir.
Clar que sí.
Parla'ns una miqueta d'aquests personatges.
Com definiries el teu personatge?
Què et té d'especial o de diferent
respecte a altres papers que has interpretat?
Bé, no, el meu personatge es regeix una mica
per la seva veritat, no?,
que he estudiat i això sobre aquestes...
A veure, faig un parèntesi.
El reconeixement personal, l'autoajuda,
si entres a qualsevol llibreria,
hi ha llibres i llibres i lletges i lletges
de llibres sobre l'autoajuda, no?
Sí.
Des d'aquell típic de
qui ens hi ha comida mi què, això,
i aquestes coses, no?
Llavors, el meu personatge té un tret característic,
que ell és profeta de l'eslògan aquest
de que l'actitud positiva és el que has de tenir.
Amb l'actitud positiva, la felicitat,
la crees tu, no les circumstàncies.
Si et toca la loteria,
la loteria no et fa feliç.
Ets tu que has de ser feliç amb el que tens
i amb el que et dona la vida,
però la vida no et dona,
ets tu qui has d'anar a buscar, no?, les coses.
Llavors, profeta una mica aquesta filosofia,
no vull dir filosofia perquè és ciència.
I està molt segur de si mateix,
el que passa que en la comèdia
es veurà una mica trasbalsat
i veurem si les seves pròpies fórmules
li funcionen a ell mateix.
Parlem una miqueta també de la direcció
que recau sobre Ramon Madaula,
tant l'autoria com la direcció.
Com ha estat treballant en Ramon?
Doncs no, és un luxe i un plaer
perquè és l'autor, viu,
coneixia l'obra perfectament.
A més a més, també és una comèdia
de dos personatges,
de dos actors, actor i actriu,
la qual cosa a l'hora de treballar i assajar
ha estat molt plaent
perquè, esclar, no és allò que de vegades
quan ets una companyia gran
doncs, hòstia, ara no em toca la meva escena,
me'n descanso, saps?
Sinó que treballava amb les quatre o cinc hores
exhaustivament molt, molt fortes.
Ell el coneixes, l'obra,
és molt meticulós,
molt exhaustiu,
és un arquitecte,
li agrada molt anar al detallet,
que les coses no passin perquè sí,
anar-nos a tocar,
aquests dos personatges s'han de tocar,
no físicament, sinó, saps?
Ell sempre ens deia
hem de tocar el violí,
s'ha de tocar aquests dos personatges,
hem de tocar el violí,
hem d'estar en sintonia,
hem d'estar una a la grega
i l'altra defensant l'oceu
i l'altra defensant...
Bueno, com un esgrima,
com un partit d'esgrima,
com una tita d'esgrima.
I realment ho hem aconseguit
i ha estat molt treballada
i molt assajada
i molt bé amb en Ramon Collonut,
és a dir, que és un paio molt maco.
I amb la Mercè,
com ha estat el procés
de treballar junts aquesta comèdia?
Doncs mira, amb la Mercè
era la primera vegada que treballàvem,
tot i que som de la mateixa promoció
de l'Institut del Teatre.
Ah, mira.
Sí, jo vaig acabar el 99,
vam començar l'Institut del Teatre a plegats,
a Terrassa,
primer i segon,
el que passa que ella després
se'n va anar cap a Barcelona
a fer el Teatre Musical
i l'especialitat de Teatre Musical
i jo vaig quedar a Terrassa.
vam estar els dos primers anys junts.
Jo vaig acabar el 99
i ella el 2000,
perquè va fer un any més.
Per això,
Teatre Musical.
I no havíem coincidit
ni treballat mai
dels mais, dels mais, dels mais.
I ha sigut...
ha sigut molt bonic
aquest retrobament
i...
i...
bueno,
ens ho ha passat molt bé,
me l'estimo molt,
perquè és que, a més a més,
pensa que vam estrenar
ara farà dos anys,
aquesta comèdia.
La vam estrenar a Molins de Rei
el 3 de juny del 2023
i encara està en solfa.
En un any hem fet
tres temporades a Barcelona,
aquesta és la tercera.
En diversos teatres,
que això també està molt bé,
no?,
el fet d'anar rodant també
per teatres de la ciutat puntal.
Exacte,
vam estar...
ara, tot just fa un any,
vam estar al Teatre
a l'Espai Texas.
Sí.
Després, per Nadal,
vam estar al Teatre Gaudí
i ara tornem a estar
aquest estiu
al Teatre Quitània.
I molt bé,
i molt bé, la veritat.
Fa molta calor,
però el teatre,
t'he de dir que s'està molt bé,
perquè ja hi ha condicionat.
Està superbé,
és un refugi climàtic collonut,
per tant,
convido a tothom, sisplau,
a venir a veure el Tigre
de dijous a diumenge
al Teatre Quitània
a les 8, 8, 8
i a les 6 de la tarda
als diumenges.
Quina falta més xula
que t'has fet, eh?
Has vist, ja està.
Què et sembla?
Maquetada, sí, sí.
Més enllà de la riella
que ens planteja l'obra,
també, al final,
l'acabeu parlant
d'aquesta certa buïdor
i de la necessitat
de sentir-se estimat, no?
Aquesta importància.
Creieu?
Què creieu
que és el que s'endú
al públic,
tant de forma, diguéssim,
immediata,
com també per anar
digerint pel camí, no?
Allò que el públic
es quedi pensant,
a part de passar una bona estona,
què creieu que s'emporta
al públic
quan surt al teatre?
Home, el públic
s'endú a la butxaqueta
una bona comèdia
i, a més a més,
és que passa
que parlem d'un tema
tan transversal
i no vol ser feliç.
Qui no busca la felicitat,
la pau, la tranquil·litat,
l'estar bé amb si mateix?
Això ho volem tots.
Llavors,
esclar,
els dos personatges
tenim la nostra veritat
i sí que és cert
que ens rebola
les defensa molt bé
les dues.
Llavors,
no pots dir,
esclar,
no surgen
dient
que jo estic amb
el personatge
de la Mercè mort,
i el d'ell
és un zero
a l'esquerra
o al revés,
amb el meu
i amb la Mercè,
que no...
Vull dir que sempre
els personatges
s'equilibren
i jo crec que
la gent que ve a veure
la comèdia
després,
en el sopar o així,
continua parlant
ja no de nosaltres,
de la Mercè i de mi
i de la comèdia,
sinó de
i tu i això,
i amb això,
i amb això,
és clar,
ser feliç
perquè està,
jo conec aquest i...
Vull dir que és un tema
transversal
i sobretot
molt important,
perquè és clar,
és com
estar bé amb un mateix
i ser feliç
és com...
Bueno,
és una...
Ho necessitem.
Sí,
és primordial.
Sí,
sí,
i la gent,
ja et dic,
s'ho haurà encantadíssima,
no sé quants espectadors
ens han vist
en aquests dos anys
i poc,
però...
potser n'hi trobaríem
d'una o deu persones
que no li haurien agradat,
saps?
Però bueno,
ja haurien tot també.
Vull dir que la comèdia
és molt senzilleta,
la fem molt bé,
s'explica molt bé
i la gent
és molt contenta.
poc a poc escenografia,
una catifa i un taburet
i poca cosa més,
dos actors
i un exèfici d'estil.
I hi ha alguna escena,
un moment de l'obra
que et faci especial il·lusió
interpretar
en cada funció?
Bé,
em fa il·lusió
tota la funció,
el que passa
que sigui un moment
que hem de representar
que em fa
aquestes fotografies,
les fotografies
pel suplement.
llavors,
el meu personatge
té una posse X
per fer la foto
que creu que li queda bé,
un somriure,
una mica,
un arquetip de somriure,
una cosa molt estilitzada
que a la fotògrafa
no li agrada gens.
Llavors,
intenta canviar-ho
i el meu personatge
és una menor porció
amb aquesta.
Així,
com jo em veig,
així és com
vull que em vegin
i el personatge
de la Mercè
que fa de fotògrafa
és tot el contrari.
Hi ha una bateria
de fotografies
i de poses
que,
bé,
és el moment
no més zènit
de la comèdia
però sí que
és una mica
el més hilarant
i la gent
no,
la gent
ho passa
molt bé.
Doncs convidem
la gent
que ens estigui escoltant
a anar a veure
el tigre,
com deies,
amb aquest eslògan
que és molt curiós
que és
La Felicitat és un mal vici
una obra
que podreu trobar
al Teatre Quitània
de Barcelona
al llarg d'aquest mes
de juliol
i res,
una obra
s'ha de molt gran
David.
I per cert,
deixa'm dir
que abans m'he sorprat
que deies
que la Mercè
no podia entrar
per problemes personals
per temes professionals.
Temes professionals,
perfecte.
Sí,
sí,
perquè està en un assaig
i segurament
no haurà pogut sortir
de l'assaig.
Estupendo.
Vull dir que
ella està superbé,
tot està superbé,
vull dir que si no ha pogut
és perquè no ha pogut
entrar
perquè està assajant una cosa
perquè ara
afortunadament té molta feina.
Doncs això és meravellós
i també ens alegrem molt
des d'aquí del programa
perquè heu sigut persones
que heu vingut al programa
en dies separats
i per obres separades
però que ja heu passat
pels micròfons de la ràdio
i ens fa molta il·lusió
que hi seguiu passant.
I a nosaltres també
que ens seguiu trucant.
O sigui que moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé la funció
i anem parlant.
David,
una abraçada.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Merci, David.
Adéu-siau.
I després d'aquesta entrevista
que hem fet a David Olivares
per l'obra El tigre
sentim un fragment del tràiler
d'aquesta obra
que podeu trobar al Teatre
Aquitània de Barcelona.
Molt.
Els ullets, els ullets.
Obra'm els ullets
que no se tanquin
que t'es vull veure tots dos.
Perfecte.
Molt bé.
Ara relaxa la mandíbula
que no es noti tant el probleme.
Molt bé.
relaxa.
A sota sara, prou.
Parem, prou.
Para, para, para.
És que així és impossible.
És que no puc, no puc, no puc, no puc.
Tu no estàs bé.
No estàs bé.
I així no es pot treballar.
Em dedico a la felicitat, hòstia,
a l'actitud positiva.
He de riure, collons, que no ho entens.
He de riure.
Vale, vale, vale, ja.
L'home veritablement feliç no riu.
Això són xorrades.
Hem de riure, sempre, encara que no en tinguem ganes.
El riure modifica les zones cerebrals.
Li diu al nostre cervell que tot està bé,
que no hi ha perill.
Si rius, el tigre no ataca.
Riure cura.
S'ha de riure.
Aquest tio, aquest tio d'aquí, eh?
Aquest tio d'aquí ets tu.
Aquest tio és que ets més tu que tu.
Hòstia, per un moment,
per un moment he vist el tigre, eh?
Però no.
L'he fulminat.
Fort, fort, fort.
Manestal, no, no, no t'enganyis.
Accepta la realitat.
No, no, no et compadeixis a mi.
No, no, no t'ho permeto.
No t'ho permeto.
Estic bé.
Estic molt bé.
Estic perfectament.
Fins i tot estic content.
Doncs el tigre d'aquesta obra amb David Oliveris i Mercè Martínez
que podeu trobar al Teatre Quitània al llarg d'aquest mes de juliol.
Ara fem una petita pausa i acomiadem el programa d'avui dimarts.
Fins ara.
El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Un autor al refugi.
Avui, a l'espai d'un autor al refugi, Paloma Sánchez-Garnica.
Paloma Sánchez-Garnica va néixer l'1 d'abril de 1962 al barri de Chamberí de Madrid.
Des que va començar a escriure la seva primera novel·la, el gener de 2004,
ha trobat el seu lloc en el món de la lectura i l'escriptura,
omplint els seus dies en companyia imprescindible sempre del seu marit,
el qual admira profundament.
A més a més, també, a mesura que han anat passant els anys,
s'ha donat compte i ha estat més conscient de la importància,
de l'important que ha estat per ella, el fet d'haver après a llegir.
I és que per ella és un gran referent, Mario Vargas Llosa,
que diu que aprendre a llegir obra un món d'oportunitats extraordinari.
A continuació escoltem dos fragments de dues obres de Paloma Sánchez-Garnica.
Comencem amb la sospecha de Sofía.
En el sufrimiento que llevaba padeciendo por querer pasar una frontera,
ese era su delito, su único y gravísimo delito,
la pretensión convertida en una obsesión de cruzar la frontera de su país,
de poder experimentar por primera vez en su vida el significado de ser libre,
de sentirse en libertad.
I acabem amb un fragment de Últimos Días en Berlín.
Yo sigo amando a tu padre a pesar de que la muerte me lo arrebató.
Sé que no me recuperaré nunca de su presencia, ni de sus abrazos,
ni volveré a oír nunca su voz.
Pero eso no me impide que lo ame cada día,
que cada segundo lo tenga en mi pensamiento.
Ni siquiera la muerte ha podido acabar con ese amor.
Un autor al refugi, Paloma Sánchez Garnicà.
I fins aquí, al Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens ha escoltat aquí a Ràdio d'Esvern,
al 98.ufm, el magazín de tardes d'aquesta casa,
al Refugi, avui en versió estiuenca,
com portem fent des de fa una setmana i mitja,
al Refugi d'Estiu s'ofereix aquesta opció refrescant a les tardes del mes de juliol.
Avui hem parlat de vins, hem parlat de videojocs
i hem acabat parlant de teatre amb en David Olivares
i l'obra El Tigre, que ja està disponible al Teatre Quitània de Barcelona.
Nosaltres tornem demà, com sempre, de 5 a 7, aquí a Ràdio d'Esvern.
Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Fins demà!