Molt bona tarda. Bona tarda i bon any. Toni de la Torre, què tal, com estem? Bona tarda. Òscar Callau. Hola, veïna, bona tarda. Ah, mira, això no té un avantatge. Judit, una cosa. No juguis la carta. No, no, no. Molt bé. És una de les cartes que he jugat. Després en vindrà una altra.
La carta del menú, no després? Que xulo que hi va, eh? No, no, carai, Òscar, aquesta entrada d'any vens amb força. Com sempre, clar que sí. Molt bé, molt bé. Hem de trobar, habitualment busquem els millors plans pel cap de setmana, però ara que s'acosta a Reis hem dit...
Plans culturals per regalar. Això sempre està molt bé. Qui comença, va? Doncs em sembla... Va, em llenço. Vinga, valenta. Vinga, doncs anem amb recomanacions musicals per al 2026 i sobretot per regalar. A veure, jo ja sé que tu ho deixaries tot pel concert de la Rosalia. Ah, sí? No ho diria pas. No, no, no. No vam patir ni res, eh?
Però, clar, com que aquí la idea és una mica propositiva i presentar coses que realment encara quedin entrades i que puguem tenir, doncs, algun regal xulo per Reis... Però, espera, si no queden entrades... No, no, per això dic... Està fent el preàmbul, em sembla. Si queden entrades, no val la pena, seria això, no?
Ostres, com venim avui, eh? Com venim avui? No estic gaire entrenada jo a les batalles. Bons propòsits d'any nou és anar a la jugular, eh? Ja ho veig. Com el triquell. Després, quan presentis tu les teves sèries, m'encarregaré jo d'anar-les destruint una hora. Endavant, endavant. Queda clar que per la Rosalia no queden entrades. Per tant, altres concerts on sí puguem comprar entrades encara.
I, a més a més, farem un repàs que anirà des de sales fins a macroconcerts, diverses generacions, que puguin ser bons regals per a l'amant de música que tinguis a la família. Comencem amb aquests que estan sonant de fons. Guanyadora. Estima't més a tu mateixa. Costa, costa. A veure...
Doncs comencem pel concert més petit dels tres que proposarem avui, com a mínim, en la mida de la sala. Són uns clàssics. Transvision, vamp, pura nostàlgia pop-punk britànica, format sala petita, que estigui preparat per suar, per veure de ben a prop
una icona d'actitud i d'alliberament sexual. Baby, don't care. Tenim de fons a la Wendy James. Es van formar a finals dels anys 80 i ara mateix estan presentant una gira que els ha portat per tot Regne Unit, d'on són ells, passaran per Austràlia i finalment ens visitaran a Barcelona el divendres 25 de setembre, a Raz 2. Carai, vas amb mentalació, eh, 25 de setembre. Home, és que si no et quedes sense...
Potser no val, eh? Però està bé, ser previsós. Està molt bé, realment. No, no, no. Després què passa? Que quan ho vols, patapam. Patapam. Llavors et dius, baby I don't care, llavors, eh? Exacte, llavors sí que queda. Molt bé, primera proposta apuntada. I si volem alguna cosa una mica més contemporània, més electrònica, més moderneta... Doncs obrim una mica l'aforament i seguim sota cobert, però ens n'anem cap al Palau Sant Jordi.
Psicodèlia, visuals al·lucinants, cançons que s'han pogut gaudir en molts festivals de casa nostra, però aquí, en aquest cas, el privilegi de ballar-les i d'escoltar-les més a prop. Taming Pala, 8 d'abril.
Temin Pala són recents, però potser ja no tant, eh? Ja porten uns anys acumulats, uns quants discos a l'esquena... Molt del suplement, eh, Temin Pala. El suplement no paren de posar Temin Pala. Ah, sí? I Mishima. Mishima, jo diria Mishima és més suplement. Mishima, Pau Ballver... Sí, sí. Però Temin Pala... Doncs mira, Mishima...
Xima, que també són uns clàssics de l'escena nadalenca a casa nostra, doncs aquí el que farem és anar fins al 8 d'abril i fins al Palau Sant Jordi. Kevin Parker al capdavant es van formar, com deies, el 2007 a Austràlia i es van anar formant una mica de caràcter de grup de culte. Fins que van fer l'esclat internacional amb cançons com aquesta, com Let It Happen, tenen 5 discos al darrere i ara venen a presentar el més recent que es diu Deadbeat. El van publicar aquest 2005 que tot just ens ha deixat
i que tindrem ara la sort de poder veure en format sala. No és gaire habitual de tenir Taimim Palace en sala. Normalment és de llocs més grans, de macrofestivals, no? Exacte. Així que si tens ganes de posar-te a ballar, de veure aquest esperit una mica psicodèlic, una mica purpurina, una mica confeti, però de prop, doncs al Palau Sant Jordi els tindrem i encara queden entrades. Així que una altra proposta, pels que tinguin una mica més com de ganes de club, però en format una miqueta més gran. Molt bé.
Bé, passem del Sant Jordi a un recinte que ja està ben a prop, però on hi caben unes quantes persones més, eh? Sí, unes quantes, una miqueta. Sí, doncs acabem amb una gran cita internacional que passarà per Barcelona el 2026 i per la qual, en aquest cas, sí que encara queden algunes entrades.
Si voleu regalar concert de gran format per quedar com reis i com reines, perquè vindrà amb tota la parafernàlia, amb grans projeccions, amb un gran escenari, i, com dèiem, una parafernàlia a la sala de la Super Bowl, on va actuar, doncs el tindrem aquí, i és The Weeknd. Home!
Aquesta cançó, o sigui, la tenim escoltadíssima, ha sonat a tot arreu, tota l'estona, em fa la sensació, no? Blanding lights, per dir-ho suaument, es va sentir... Vull dir que la tenim avorrida? No, vull dir que si vols ser un regal, potser és una aposta segura, allò que dubtes, dius, si hi ha temes com aquests, escolta'l tu. Que els Reis no han passat encara, si et comportes així, potser no et sortaran res, eh?
Carbó. Home, carbó per tu. Ja està bé. Pels altres, pels qui s'hagin portat bé... Totalies. The Weekend. Blending Lights va estar certificada fa molt poquet als Premis Guinness com a cançó més escoltada a Spotify. En 5.000 milions. Repeteixo, 5.000 milions de reproduccions. Una autèntica bajanada. Va batre el seu propi rècord, que era de 4.000 milions de reproduccions que li havien donat el gener del 2024 i fa 3 o 4 mesos ho va renovar amb 1.000 milionets més.
de no res. I què hi trobarem? I quan a l'Estadi Olímpic, Lluís Companys? Doncs combinació d'R&B, electropop, cançons més fosques, un gran espectacle encapçalat per un cantant molt carismàtic. El concert o la gira es diu After Hours Till Dawn. És la combinació de tres dels seus últims discos, que són After Hours, Dawn FM i Hurry Up Tomorrow. A més a més, vindrà acompanyat de Playboy Carty, que els que són fans del hip-hop, doncs també... No tinc el pla, eh? Ah, sí, sí.
La Barcon, és que m'encanta, ella s'apunta al... Sí, a veure que sí. Fa això. Fa això. Doncs vaja. A veure, qualsevol raper podria fer... Això, sisplau, això, gravem-ho, perquè jo crec que això ho podem fer servir. A veure, Montse Barcon, sisplau. A veure, Montse Barcon, sisplau.
Uau! Ha empitjorat! Ho he començat bé i ara, de tal. No m'has ajudat gaire, això, eh? Va caure la marmita. Sense paraules. La marmita de la Casitos, quan era partida. M'he quedat bé al principi, Julita. Aquest ha acompanyat els seus amics rapers. Deixem-ho així. No m'has ajudat gaire, eh, Montse Barcón. Si he de fer guanyadora, has matat un musical.
A veure, Marcon, jo que tens tu la paraula. Propostes teatrals, per favor. Regalem teatre, però és que, Judit, m'hauries de dir primer a qui has de fer els regals, perquè no és el mateix anar amb A que anar amb B o amb Z. S'ha d'encertar, eh? Per tota la família, allò de des dels pares fins als nebots. Tota la família, tota sencera. Sí, som-hi, va. Si et va tocar la grossa, que sé que no és el cas, te'ls gastes i aneu a veure el Magopo. Sí o no, Pineda? Sí. Oh!
Què vol dir això? Que són molt cares o què? Hola, Pineda. No faré una crítica feroig de Mago Pop a la ràdio pública. Si tu has de fer un regal per tota la família i tens els diners, te'ls gastes i la gent surt extasiada d'allà. És transversal. Això sí que és veritat. El que demanava és un pla transversal mal adonant. Exacte.
Que després, mira, menys pressupost i tal, doncs te'n vas a veure musicals, te'n vas a veure El Petit Príncep, que té tota la família, te'n vas a veure Ànima, que torna, que és preciós, o també Germans de Sang, el retorn del mític musical. Sé que no és veritat. Tinc de fons una pantalla on està sortint Trump i Putin, Germans de Sang.
Elisenda Pineda i jo som germanes de sang. Amb els germans de sang, amb el nostre estimat rock Bernadí Desvatlana, que és col·laborador de la Tarda, també amb tot aquest musical. És una meravella. És un gran artista del nostre país. I a més que es veu que la coreografia d'Ariadna Pella, ole, ole, ole, jo només t'ho dic. I també això, per tota la família.
I ara passem de la família a una amiga, així que tinc una mica hipster, una mica moderneta, alternativa... Doncs mira, Judit, en aquest cas compres de pet de l'amistat del col·lectiu Les Hueques a la sala B. La primera part al·lucines, et farà riure molt.
Després, la segona ja és un deliri. És com una rave. És com una rave, exacte. Una rave teatral, directament. Però, en aquest cas, satisferà segur la fam d'aquests altres llenguatges que té la gent inquieta, com la teva amigueta. Molt bé, la meva amigueta contenta, la meva família contenta. Llavors, tinc uns amics que venen de fora, no saben català. Llavors, si volem anar al teatre, es perdran molta cosa. No, doncs tinc una cosa, tinc una cosa. Un musical en castellà, que és meravellós, que està tan ben fet. Al·lucinareu?
Amb el fantasma de l'òpera. Home...
On la fan, el fantasma de l'òpera, en castellà? La fan el Tívoli, el Carre Caspe. És la típica cosa que hi vas allò com... Dani, digues, vas allò amb una pinçeta... Està molt ben fet. L'únic és que estàs acostumat a les lletres en anglès i el carnaval en comptes de masquerade a costa. Però ho fan molt bé. Un nivell de veus...
A nivell de veus. Només aposto per aquesta. Les altres... Però t'he ajudat. Perdó. Tens altres coses? Tinc un regal per tu. També voldràs anar al teatre, no, carinyo? Sí, a mi m'encanta el teatre. Ja ho saps que m'encanta. Doncs, Judit, haurem d'esperar perquè jo et regalaré. Et portaré a veure un dels hits de la temporada que sí que t'agradarà, que és per Magel, a Espai Texas, amb la text d'Iva Altassar. Ha optat per la gran Victoria Spumberg.
El llibre és meravellós i la Victòria Spumberg. Sí, però és que a més tens de protagonista la Maria Rodríguez Soto. Ostres. Què? Ho és un guïn. Ho he exaltat o no, reina? No, no. És que ara costa mantenir-se neutral. Clar. Ja, us dic una cosa, doncs poca broma perquè això és a l'abril però hi ha dies que estan exhaurides, eh? No va dir, Pineda. Sempre em dius no va dir si no hi vaig mai.
No vas al teatre, tu? Sí, vaig. L'últim que vaig a veure va ser en Peyu amb l'Albert Pla. Ai, què tal? Vaig a riure molt perquè és com un musical no musical. Ahà, la fantasmada de l'òpera... Bueno, i jo quan es pretén fer un musical i... Bé, és igual. Bé, Pineda, tu i jo anirem a veure Julio Manrique. Això sí, això ja sempre... Vas a cendre avui, eh, tu? Déu n'hi do, tu. Escolta'm, la Pineda, mare de Déu. A veure, Toni de la Torra, a veure si s'atreveix menys contra tu.
No, jo dono ja per perdut, eh? Vist aquí hi havia molta predispovisió que van fer per la gel, eh? No, Toni, tu ho tens molt bé, eh? Perquè ara, com que ve una època molt freda, Fran, molt fred, la gent no té ganes de sortir de casa. No, però el teatre s'hi està calant, el teatre s'hi està calant, eh? I almenys, he de dir que, com sempre, per econòmic, un servidor, perquè avui us dic a recomanar o a proposar regalar subscripcions a plataformes. Cutre!
M'han cobrat ara. Són 84 euros, només ho vull dir. La típica targeteta d'un any... Un concert és una nit. La subscripció és un any. No sé, tu mateixa. Un any cada tarda, cada nit, cada vespre...
Cada estona d'avorriment t'enxufes. Jo se'n recomanaré tres, d'acord? Vinga, va, comencem. La primera, no esperava ni jo recomanar-la, és Apple TV.
Que hi ha una plataforma d'Apple, no tinc ni iPhone ni Mac, és el meu cas, no tinc ni iPhone ni Mac. Jo tampoc. Ni cap ganes de posar-hi aquests objectes. Totalment d'acord. Que era una plataforma que era com un complement de qui tenia algun d'aquests aparells, amb importància mínima, però és que resulta que aquest any, doncs les millors series de l'any...
han sortit d'Apple TV. És el cas de Severance, que estem escoltant de la sintonia, i també el cas de Pluribus, que és una gran sèrie. Aleshores, clar, tenint en compte que hi ha aquestes dues sèries, que són dues de les millors de l'any, i que a més... Però és que val la pena regalar, doncs. I que a més podeu descobrir altres coses que estan allà dintre, com per exemple Slow Horses, per exemple. Ah, m'han parlat molt. Ah, és molt bona també. Drop of God. Si sou fans de Ted Lasso, deus saber que l'any vinent torna a Ted Lasso,
Per tant, és un altre element. Jo us diria que té aquest... A favor, té bones joies de sèries. L'Asso ja la podrien haver deixat morir, que va acabar molt bé. Estic completament d'acord. I Slow Horses també té massa temporades. No, Menorque sí que no. Masses. Slow Horses podria continuar fins al 2050.
Per contra, que també té contres, ja m'ho faig jo. Està bé, no, però està bé. És una proposta honesta, és una proposta honesta. Home, el que no us diré és que estàs fantàstic, clar. Us diré que pel que fa al cinema no acaba d'encertar-la amb les pel·lis que, per exemple, estan en At The Gorge aquest any i no acaba de funcionar. Això sí, tenen exclusiva la Fórmula 1 del Brad Pitt. Si voleu veure el Brad Pitt amb cotxes de la Fórmula 1 és l'opció.
Mira, tot això a Apple TV. Però seria més pels de les sèries, a Apple TV. D'acord. Aleshores, opció 2, pels del cine, és molt evident. Filmin.
A veure què hem de dir de filmint. És un senyor catàleg i a més té un recomanador meravellós. ¿Què hem de dir de filmint? Filmint a casa s'estila molt. És que sempre posa fitxa a la Montse Barcon a tot el que es proposa. M'encanta. És veritat. Ara vull que guanyi. Propòsit per any nou a les batalles, només a les batalles, ser més dura. Sí, sí, sí. Més agressiva, mossega. Incisiva. Com el raper que ell amic té, guatxuà. Guatxuà, guatxuà i amb mossegar fort. Està bé.
Ara no, però, eh? Espera-te l'Òscar, millor. A veure, filmin, filmin, Toni. Bueno, és la plataforma de referència si parlem de cinema, perquè, a més, tant si parlem de cinema clàssic com de clàssics contemporanis, hi ha grans pel·lícules de la Warner, també el Golden Mayer, i pots veure des de la Vertigo de Hitchcock fins a l'apartament de Billy Wilder, passant per la taronja mecànica. És a dir, si t'agrada el cinema, cinema en majúscules, és la plataforma. A més, com dèieu, curen molt bé els continguts, fan col·leccions, ara mateix tenen una col·lecció...
i tenen moltes pel·lis clàssiques que no trobareu enlloc més. I bones sèries també, Toni. I també tenen algunes sèries, sí. Per exemple, sobretot van... Mira que us diré, jo aniria que és la contra pel que fa a les sèries, perquè tenen sèries molt bones, però, per exemple, After the Party, que és d'aquest any que és molt bona, però els hi costa competir amb les grans plataformes en aquest sentit, perquè el pressupost va on va, i per això va a la tercera proposta, que és Netflix.
La Montse està fent cara de doncs a mi m'agraden més les sèries de film i jo diré doncs a vegades a mi també.
Però, clar, si voleu estar en la conversa de les coses, si voleu estar en la conversa, doncs és Adolescents o és Stranger Things. Doncs d'aquí una sèrie separat d'aquestes setmanes. Home, Stranger Things, que és a tothom parlar-ne i jo tinc un fomo que no me l'aguanti. Jo l'he vist, eh, jo l'he vist. I oi que heu escoltat mil vegades el tema de les darreres K-pop en els últims mesos. Sí, i tant. Doncs això, clar. En contra, cinema és clarament el punt feble de la plataforma, excepte algunes excepcions.
Molt bé. Tot això pel que fa a les sèries, aquest val per una subscripció. Ah, a veure si ens ho aixeques, això. Òscar. Amb una experiència personalitzada, no al sofà i, vinga, subscripcions. A veure, menjar la teca. Totes les sèries del món i totes les sèries del món amb una proposta. Carinyo, després de tot el que m'agrada a menjar, volem fer suc d'api o d'espinacs amb...
No vas malament. Espera un moment. Com tornis a portar després d'això que has dit, un menú degustació, que és exactament el que és una plataforma,
Jo, mira, que sempre intento fotre mossegada, però és que em sembla que avui la faria literalment, la mossegada, perquè el que avui proposarà ell a mi em diria molt de gust. A veure, va, Òscar, proposa, proposa. Anem a la Vall d'Aran. Posem-los així, si verites, som-hi, Vall d'Aran. Anem a la Vall d'Aran. Una proposta ideal per anar-hi amb nens el dia de Reis o qualsevol dia d'aquest hivern blanc.
Vinga, comencem amb un esmorzar de gustació molt peculiar, molt personal, que és l'esmorzar de l'Hotel El Ciervo, a Viella. Esmorzar, eh?, no un dinar ni un sopar, un esmorzar de gustació. Un esmorzar. Ells tenen una desena de platets salats i dolços, molt juganers, presentats sempre amb una decoració hivernal molt imaginativa
i fins i tot molt casolana, no? Però la meva proposta avui és triple, perquè, clar, aquí tothom fot totes les cartes, doncs jo també. Sabina, anirem a les pistes de Baqueira Barret. Baqueira Barret ha trobat mal. I van sopar mitja dotzena dels millors restaurants de la Vall d'Aran. Carai, tu, quin bon dia, quina experiència astronòmica. Oh, 24 hores. No era de Reis avui. Sí, els Reis més esplèndids de Catalunya seran els de l'Òscar. Marta, tot l'any...
Montse, tot l'any, Toni. No, dia de Reis. Va, doncs la neu. Vinga, comencem amb l'esmorzar del ciervo, vale? Te deies que era un esmorzar juganer. Sí. Juganer. El ciervo és un petit hotel a Viella, com d'estil alpí, molt coquetó, molt mono, i quan vas a esmorzar, que dorms allà, doncs a l'esmorzar és normal, diguéssim. Una safata de pa amb tomàquet, amb petits i formatges de la terra, cafè amb llet, sucs, normal. Però després ve el menú degustació, que estaria a mig camí entre l'esmorzar de Forquilla i un menú degustació d'un restaurant gastronòmic.
Són aquesta desena de platets, des d'una brandada de bacallà amb pebrot del piquillo caramelitzat, fins a una parmenter de patata amb xampinyons i tòfona, o els dolços, un suc de llimon amb gominoles o un caramel de poma. La gràcia és que tots es presenten a Matrezzo, nadalenc, hivernal...
Una mica kitsch, com de treball manual, però és un divertiment que sorprèn els comensals, sobretot els nens, ja que els ingredients s'acompanyen des de trineus, ninots de neu, arbres de Nadal, la façana nevada de l'hotel, caramels de conte. Ens ho expliquen la Sofia Salillas i la seva mare, Maria Jesús Onco.
Això és una quixa construïda. La galeta simula la base de la quix. A dins hi ha parmesano i bacon. És una cistalleta amb poma caramelitzada i foie amb cotó de sucre. Un ou sorpresa. Heu de treure el barret. Un barret de llana de debò. Sí, sí, i fet a mà. Crema de mascarpone amb galeta i grossella. Que simula la façana de l'hotel.
És un fuet amb el seu pa. L'únic que és un fuet de xocolata amb un bizcotxo d'aire. És un hotel molt familiar. Fiquem un pincel i una mermelada. Els nens, clar, ells venen i jugar una mica i això. Com un menjar més divertit.
Aquests 10 platets no repeteixen mai, ni setmanalment. Si t'estiguessis 15 dies a l'hotel, tastaries 150 platets. Què dius? Cada dia és diferent? Jo he dit que si dorms a l'hotel tens això, però la gràcia és que ells sempre miren de deixar alguna taula per gent de fora. És a dir, tu pots estar en un altre lloc de la Vall d'Aran i dir, anem a esmorzar el ciervo, això, i val 18 euros. Molt bé, molt bé. Esmorzar el ciervo, dinar a les pistes.
Dinar a pistes de Bagheira-Baret simplement per descobrir que el complex de les pistes tenen una vintena llarga d'establiments que van des del bar de xampany francès, més pigete, fins a l'hamburguesa més senzilla. Ens ho explica la Carme Riera, responsable del bar-restaurant 2200.
A tots els restaurants que tenim oberts carta tens la olla aranesa, que és el plat emblema de la Vall d'Aran. Nosaltres estem a la cota 1800, compartim aquesta cota amb una altra cafeteria, que és la Cafeteria del Bosque, que és el nostre gran sales service. Des d'hamburguesa fins a una amanida de quinoa, una sopa amb galets i pilota, o una xocolata calenta o un cafè. Et pots menjar un biquini, una coca-cola i unes patates fregides. El plat de Beret, sobre els 15 euros, i el Cinco Jotas o el Moet Sandon, te'n pots anar una mica als 150-160 euros per cap.
Carai, Déu-n'hi-do. Els restaurants els deixarem per una altra via, que en tinc una llista de sis impressionants. Molt bé. Perquè no els digui que no hem tocat restaurants. Molt bé. Ara representa que és quan jo he de fer el veredicte, no? No cal perquè... Si el papa o la mama, qui t'agrada més, no? No cal perquè ho hem vist tots, no? A veure... A veure... Música... Diré que...
Ja tinc diverses entrades comprades per aquest 2026. Per tant, de moment ho congelaríem. Vaja. Plataformes. És temptador, realment. És temptador perquè només en tinc una.
I no tens temps de veure-ho tot. Judit. És que m'ho has tret de la boca amb un sedat. Clar, però perquè ja has vist en aquesta plataforma tot el que valia la pena. No, no, no, perquè no tinc temps a la vida. No sé la gent com s'ho fa per estar al dia de totes les series perquè no és el meu cas. Ara. La teca, la teca, la teca m'ha semblat...
Un pèl massa lluny. Sibarita. Jo no hi vaig a esquiar. Llavors, ho sabíem tots. Montserrat Barcón, no perquè siguis un acompanyament al dia a dia. Però al teatre, al teatre, aquí m'has guanyat.
Visca el teatre. No passa res. Òscar, me n'hi vaig jo, la ballarà. Els altres tenim un any per davant, tindrem molts dies, això que es diu. Molt breument, abans d'acabar, acabeu-vos perquè hem de parlar d'un dels fenòmens d'aquesta arrencada d'any, que és l'assistenta.
Després de l'èxit dels llibres, arriba l'assistenta, la gran pantalla als cinemes, Anna Hernández, bona tarda. Bona tarda. Has pogut anar-hi, eh, avui? Hi ha anat, hi ha anat. A veure, és una pel·lícula que compleix l'objectiu, és un thriller que enganxa des del primer moment, saps tota l'estona que allò que t'estan venent es trencarà en algun moment donat, té violència, té embolics sexuals, per tant, com a thriller...
Té els ingredients que ha de tenir. Ara bé, igual que em va passar amb el llibre, és un thriller senzill, fàcil, ordenat, té alguns detalls bastant inversemblants que apareixen perquè li ha anat bé l'autora que apareguessin en aquell moment. Un thriller de manual, vaja, sense ser cap obra d'art, que diguem. De fet, he demanat a algunes persones quan sortíem de la pel·lícula què tal. I sobre això que deia, algú estava d'acord. Me ha gustado muchísimo. Es fiel al libro y los actores geniales.
M'ha agradat molt, no havia llegit el llibre, tenia com moltes expectatives, la veritat és que m'ha agradat bastant. Per mi ha estat molt bé, m'ha agradat molt el tema dels thrillers psicològics i tal, i jo crec que està molt ben desenvolupada. És bastant semblant al que és la novel·la, segueix bastant el fil.
Per tant, s'assembla, no s'assembla al llibre, s'assembla molt. S'assembla moltíssim, tot i que, per exemple, sense haver espoyles, però al final, totalment diferent, és a dir, ha canviat. Acaba igual, però la manera com acaba, que per mi era un dels punts forts del llibre, l'han canviat, no sé el motiu, però és molt diferent. També té alguns detalls que he trobat a faltar, però sí que he de dir, abans d'acabar això, sí que té una gran qualitat, que és l'elenc, sobretot el femení. Tant l'Amanda, si he fet en el paper de Nina, com la Cíndia i Sogui, en el paper d'Emili,
bordades, almenys des del meu punt de vista. M'ha agradat molt com ho han fet elles i crec que això, en un argument que, almenys en el meu cas, em resta, l'argument de la pel·lícula i del llibre, elles ho arreglen. Ja que tenim aquí, Toni, tu creus que aquesta pel·lícula es convertirà en un fenomen tan espectacular com ho han sigut els llibres? Home, no ho intenten estrenant el dia 1 o 2 de gener. O sigui, el moment el que et diu és que no hi confiem gaire, com a mínim. Sí, eh? Sí.
Home, Sidney Swinney últimament ha sigut autèntic verí per la taquilla, com a mínim als Estats Units. Ho fracassa tot, sí, el que fa ella. Però potser era sorpresa. És veritat que el tenen molta tirada i si s'omple de lectors i lectores, doncs potser arrasa. Beurem, veurem. Gràcies, Anna, que per cert, l'han estat amb nosaltres aquestes setmanes de Nadal. Avui és el teu últim dia. Oh, no ho sabies.
Està tan bé, no us ho podeu imaginar. Ara saps què pots fer? Pots agafar la llista, tots els plans que han proposat i anar-los fent uns darrere de l'altre. Perfecte, ho farem així. Una pausa i tornem.
Què passa quan una dona diu fins aquí i pren les regles de la seva vida? Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz Pelar. La novel·la que totes volem llegir aquest Nadal. Un llibre de proa. Sempre a última hora. Què li regalo? A ladinia.com trobaràs més de 4.000 experiències inoblidables perquè l'encertes amb el millor regal. Pujar un helicòpter, nedar amb taurons, trineu de gossos... Rebràs un xec regal immediatament vàlid durant 5 anys i sense cost adicional si es fan canvis. Recorda, a ladinia.com l'encertaràs.
Milers d'infants a casa han perdut casa seva, l'escola i els llocs on sentir-se fora de perill. Per això, la Fundació Vicente Ferrer col·labora amb organitzacions locals per crear espais segurs per a la infància. Perquè els infants tenen dret a jugar. A casa, també. Col·labora ja al 900, 111, 300 i actua per la infància. Avui.
El País.
L'organista Montserrat Torrent està a punt de fer 100 anys i ho celebrarà el 18 d'abril amb un concert al Palau de la Música. No et perdis l'entrevista que publiquem a l'últim número de la Revista Musical Catalana, juntament amb un dossier sobre la capitalitat mundial de l'arquitectura a Barcelona i molts altres continguts. Compra-la en paper o llegeix-la a revistamusical.cat, Facebook, Twitter i Instagram.
Campus Barça Academy Sport. Converteix-te en un crac blaugrana. Aquest estiu també la sisena edició del Campus Femení. Informa't i reserva la teva plaça al web campusfcbarcelona.com Organitzat pel diari Esport i Barça Academy. Arriba el primer tot gira de l'any i arriba amb un derbi.
Dissabte a partir de les 4 de la tarda farem la prèvia del millor espanyol Barça dels últims anys amb Marc Mayola, Ricard Torquemada, Joan Verdú, Raquel Cabezón, Àngel Morales. Diumenge serà dia de doble transmissió. A partir de les 4, Madrid-Betis. I després, Mallorca-Girona. A més, viurem la jornada de l'ACB amb un Madrid-Barça, la Copa Àfrica i l'inici del Dakar amb Damià Aguilar. Tot gira. Dissabte i diumenge a partir de les 4 de la tarda amb David Klupers.
Esteu preparats? Preu orella. Bet aquí que més de 200 escoles i 10.000 alumnes ja han participat a l'aventura del Premi Pilarín Vallès.
Catalunya Ràdio s'assuma a la iniciativa de l'Obre Social Sant Joan de Déu per portar-vos els contes en veu dels seus autors. I ve-t'aquí un gos, i ve-t'aquí un gat. Moltes gràcies, no esperem. Contractaran el primer robot que tu passo a l'escola. Els Vostres Contes, el podcast amb els contes més autèntics. Els Vostres Contes, a l'app i al web de Catalunya Ràdio. I també disponible a la plataforma 3CAT. Ara, la tarda, amb Judit Pastor.
Són dies de regals, dies de fer la carta als reis. I si encara us falta alguna idea, estigueu atents perquè crec...
que avui a la tarda tenim un regal que agradarà a qualsevol membre de la família. Preneu nota. És la Guia de les Criatures Fantàstiques Catalanes. Un llibre editat per Coma Negra amb il·lustracions de Maria Padilla i text de Joan de Déu Prats. Joan de Déu, bona tarda. Bona tarda. Un llibre que, primer de tot, hem de felicitar perquè sou número 1 en vendes de no ficció en català.
Sí, sí, això són molt bones vitamines i ens ajuden a pensar que és un tema interessant pel públic català. Què tenen aquestes criatures fantàstiques que ens interessa tant? Ens fan recordar que imaginar és la manera més interessant de transformar el món i nosaltres podem agafar gruix imaginant aquestes criatures que han existit amb la imaginació i amb els somnis dels catalans durant molt de temps i nosaltres hem recollit. Llavors hi ha moltes lectures aquí amb el llibre aquest.
Quan parlem de criatures fantàstiques, de què estem parlant? Què ens hem d'imaginar? Ens hem d'imaginar que són els genis de lloc, els esperits de la natura, que amb totes les cultures del món existeixen i han existit. Per exemple, una cultura tan tecnològica com la japonesa, la seva religió és el sintoïsme i està basat en les criatures de la natura i aleshores després ens arriba com a manga. Per tant, ells també ho han sabut utilitzar d'una forma lúdica. I nosaltres són les criatures que hi havia, que adorava la gent abans del cristianisme. I el cristianisme les va convertir en dimonis, normalment.
Per tant, no han agradat històricament algunes d'aquestes criatures. La religió imperant converteix les divinitats anteriors en dimonis i per això porten algunes banyes i els peus de porc. Els sàtirs, els antics sàtirs, que eren criatures de la natura, doncs després són els dimonis nostres.
És un llibre bastant gruixut, fantàstic, amb unes il·lustracions precioses de la Maria Padilla, que hi ha a la vora de 150 criatures. Això és una feina de com has recopilat i com t'has informat, perquè són coses de la tradició popular, de la tradició oral. Jo no sé com plasmes en un llibre
Hi ha que sí que són conegudes com la castanyera, l'home del sac, l'home dels nassos, però després hi ha altres criatures com els mineirons, els barrufets, les dones d'aigua, que tot això és més d'un món màgic de la imaginació. Fa més d'un segle hi ha a Catalunya els etnògrafs i els folcloristes, en amades especialment, també ho van recollir mentre que altres llocs s'han perdut.
I podríem dir que nosaltres hem recollit com unes 150, incluint el País Valencià i les Illes, però en queden a fora, encara n'hi haurien més. De tota la península ibèrica, a l'art mediterrani, és on hi ha més criatures que s'han salvat perquè va haver gent que les va recuperar i aleshores nosaltres li hem tret una mica la lluentor, les hem fet més contemporànies, més assequibles a la gent i recordar que era la manera com somiaven els catalans abans.
Cada criatura té una il·lustració i té una fitxa, una fitxa on hi diu el nom, l'origen, els albiraments, l'aspecte, la naturalesa, els poders, el seu punt feble, el seu propòsit, els parentius. Clar, això és una feinada immensa.
Nosaltres portem nou anys una mica remenant a l'imaginari català, vam fer un primer llibre de criatures fantàstiques, un d'indrets fantàstics, que podem visitar si tenim imaginació, de Catalunya, després un de bruixes, i ara hem fet aquest, que és com un recull, una ampliació, i d'una forma molt lúdica, com tu dius, podria ser com unes cartes de joc. És una mena de joc, no? Jo m'imagino un avi i el net o la neta al sofà anar fullejant i anar dient, qui és aquest? I que també propicia una mica de conversa entre generacions, potser, no?
Moltes vegades el que passa és que es fan coses feixugues i això és molt lúdic, molt proper i molt seriós en el sentit que hi ha una feina daltrarrere i sobretot té la primera fase que és per jugar, com tu deies, un net amb els avis o gent adulta també, però després tu vas tirant del fil i arribes a la mitologia i aleshores entens moltes coses del poble català o de les cultures antigues que habitaven en el nostre país.
També important aquest llibre per preservar les tradicions que no es perdin, perquè es parla a l'orella, hem sortit al carrer, la nostra companya, la Maria Pérez Ferrat, ha sortit al carrer a comprovar si la gent coneix o no coneix aquestes criatures fantàstiques. Coneixeu el que són les dones d'aigua? No. Em sona, però la veritat és que ara no m'atreviria a dir-te massa.
No. Sí, les dones que apareixen a les històries, a les cantonades de les carreteres, em sembla que és això. Sí, i tant, les ondines, hi ha moltes llegendes al voltant d'això al nostre país i arreu d'Europa. I l'home dels nassos? Sí, aquell que té aquell nas que ho fan allà baix a la catedral o per allà baix.
Sí. Sí, això sí. És el dia 31 de desembre que hi ha la joguesca aquesta dels nanos que busquin l'home dels nassos i que té tants nassos com dies que li queden a l'any. També, la tradició molt vinculada a la nostra terra, també, sí. Sí, home, el que surt cada cap d'any, a final d'any. I els fullets? Els fullets, sí, sí. Sí, ens sona, sí. No. Home, i tant. Els nans petitons. No.
El Joan de Déu anava rient. A veure, aprovem, suspenem, mig mig... Sempre que et pregunten pel carrer, com si tu vas a buscar una adreça, en aquell moment la gent no se'n recorda el nom, per tant se'ls ha de perdonar. A veure, nosaltres el que estem fent és una mica actualitzar aquests personatges que venen de llarg de la tradició, però que no semblin unes coses erudites o cansades, sinó molt llamineres, molt properes, i totes les cultures del món, la basca, la gallega, l'escandinava, l'anglosaxona...
Tenen aquestes criatures i juguen amb elles. Nosaltres ja toca jugar i també aprendre. I a més a més que a cap país del món tenen ressenyades tantes criatures il·lustrades. Segur que les tenen ressenyades, però il·lustrades, 100 d'elles i 150 recollides, segurament és una feinada interessant que hem fet en aquest país. Si haguessis de fer un rànquing, quin seria el teu top 5 criatures fantàstiques de Catalunya?
A mi m'agrada molt el Papu perquè fa molta por. Què és el Papu? El Papu era una antiga divinitat agrària que es va convertir en un espanta-ocells i aleshores el Pallars Papu és un espanta-ocells i és la por més generica de Catalunya. El pots trobar sota el llit, dintre d'un armari, darrere d'una porta, fins i tot a la transició a una revista que es deia El Papus, que agafava aquest nom i aleshores és com una mena de coco castellà però a la catalana i de la pedagogia de la por perquè els nens no anessin als pous o anessin a llocs que els hi poguessin espantar.
A l'altra banda tenim les dones d'aigua, que són les que propicien la primavera, la fertilitat, i aleshores viuen amb els gorgs. Hi ha dues llegendes molt importants a Catalunya, al Montseny, on diuen que allà es van aparèixer les dones d'aigua, encatarinen amb algun pagès ric, aleshores fan prosperar la seva masia, però diu, l'únic que has de fer és no reconeixer-me, que jo sóc d'un altre món, no sóc d'aquí, no?
Es barallen un dia i aleshores li diu Malaida, dona d'aigua, la dona d'aigua se'n torna al gorg, torna al seu munt i la Masia es fa pobra, però de matinada torna per pentinar els seus nens.
Ai, les dones, que a vegades també tenen associats uns valors... Podríem tirar del fil aquí, sí. Va, posició número 3. A qui situaries? Bé, doncs a mi m'agrada molt, per exemple, els simiots, perquè són els nostres big foods. I s'apareixien a la Catalunya Nord, llavors feien malifetes al camp, i encara hi ha una processó que es fa a la Catalunya Nord, i porten un talismà molt gran fet de cera d'abella, llavors el passegen perquè aquests simiots, que a l'edat mitjana...
doncs eren com els protectors dels boscos i no volien els sers humans, doncs no continuïn fent malifetes. Aleshores aquest és molt internacional, podríem dir. És que a vegades també aquestes criatures han servit per educar i dir això està bé, això està malament, té una funció pedagògica també. Hi ha una mica la pedagogia de la por de cara als nanos, també de la religió, el que està bé, el que està mal, però si mires cap enrere hi ha una eco més profund que és el que et deia abans, que eren els genis de lloc.
I també n'hi ha d'alegres i divertides de criatures. Per exemple, a mi m'ha agradat molt la Roixa Mantells, que té el propòsit d'enamorar-se. Que és una cosa molt interessant, i a més a més en aquest cas mariners, perquè normalment al mar també hi havia les seves criatures fantàstiques, ara les sirenes només és aquell soroll que fan a les ambulàncies, però abans eren...
unes entitats que ajudaven els pescadors o els mariners a no perdre el rum. A vegades s'enfadaven i feien també naufregar vaixells. Aleshores, és una protagonista del mar que enamorava els mariners.
I ara que són dies de Nadal, dies de festes, també hi ha criatures pròpies d'aquestes dates. Per exemple, la fumera. Què és la fumera? La fumera també era una divinitat que en el temps dels romans es deia Janus i era una divinitat que obria amb una clau a l'any, al començament de l'any. I aquest Janus ha acabat sent el mes de gener nostre.
i a les comarques de Girona i de l'Empordà, doncs s'ha convertit en en Fomera, que és com una criatura grotesca que vigila que els nens es portin bé de cara a Nadal i els explica als Reis Mags el que han fet, però abans era una divinitat tan important com Janus, que tenia dues cares, una que mirava el futur i una el passat, i discernint el futur i el passat, comprenia el present. Mira, tu has escrit un llibre i nosaltres et proposem un joc. Et posarem tres cançons i ens hauràs d'identificar al protagonista qui és la criatura fantàstica i explicar-nos una mica qui són.
La balanguera. Qui és la balanguera? Què fa la balanguera? La balanguera és una criatura primordial que fila els fils de la vida de tots. Tots tenim un destí o no, és una cosa discutible, però en un temps es pensava que sí. I aleshores, com que aquest filar podia semblar com d'aranya, té una fesonomia una mica aràcnida, però és la que fila els nostres destins. La balanguera i...
De qui es tracta? Potser estàveu parlant d'un indret fantàstic, no d'una criatura. Com deu indrets fantàstics que es pot arribar a través de la imaginació, de copsar-los, i aleshores n'hi ha alguns com Mirmanda, i després aquest deixen a dur, que normalment aquí li dèiem la terra de la Gandòfia, que era un lloc molt interessant perquè podies gaudir de moltes coses sense haver de treballar.
He de confessar que a la redacció de la Tarda de Catalunya Ràdio aquesta cançó és un gran hit.
A la ràbia dels mineirons, diu. Qui són els mineirons o manairons? Depèn del lloc de Catalunya. Depèn de l'indret. Són com una mena de follets molt treballadors que els pagesos els tenien amb uns flasconets i aleshores quan els treien eren molt petits deien què fem, què fem i els hi havies de donar feina. Llavors endreçaven muntanyes, treien les pedreres...
organitzaven els camps i si els deixaves sense feina t'agollonaven i et podien matar com si sigués unes vespes. Però eren criatures molt petitetes que si tu les tenies sabies que la teva masia podia prosperar. I a la banda del Pirineu Occidental allà hi ha hagut algunes masies que potser han prosperat gràcies al Manairons.
Clar, hem parlat de molts, dels mineirons, de la balenguera, de la fumera, de la vella de Quaresma, dels barrufets, n'hi ha molts, moltíssims, moltíssims. Però si ens comparem en altres cultures, en altres països, diràs que la cultura catalana és especialment rica?
Diguéssim que nosaltres hem pogut recollir des de fa més d'un segle la nostra tradició. La majoria de cultures tenen aquestes criatures i moltes són compartides en formes diferents. Però nosaltres anem, com deia abans, de tota la península ibèrica, l'art mediterrani, no pas la serralada cantàbrica, que on es podria pensar que allà amb els boscos...
A l'àntic hi ha moltes criatures amagades i en tenen, però és amb el nostre arc mediterrani on en tenim més. Segurament, no perquè hem somiat més, sinó perquè les hem recollit i en aquest moment les estem difonent perquè és un moment molt interessant de cara a la imaginació. Hi ha com una tendència mundial, diria, a intentar tornar a imaginar el món.
No us perdeu aquest llibre, Guia de les criatures fantàstiques catalanes, editat per Coma Negra, textos de Joan de Déu Prats, il·lustracions de Maria Padilla. Joan de Déu, moltes gràcies, ens ha encantat entrar en aquest univers de les criatures. Moltes gràcies per imaginar amb mi. Una abraçada.
Fins demà!
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández. Cada dia a les dues. I a partir de les tres... L'espai de reflexió a la tertúlia. El fet d'exposar els fills en una xarxa té una connotació d'abstracta i de generalitat que penso que es pot regular. El fet de portar-los a l'escola... Ai, sí! Com es diu, Lucia? Perdona't. L'està exposant, eh? Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia amb Òscar Fernández. Escolta, sempre bon a tu i en Bowie també.
Catalunya Ràdio. Som Trescat. Som Trescat.
Elisenda Pineda, tota la tarda explotadíssima. Em sembla molt gros, això. Bueno, això en lloc de Catalunya Ràdio serà Elisenda Ràdio. Primer divendres de l'any. Pam! I a pringar. Vinga, des de les 4 de la tarda aquí, per la causa, sí senyora. No, però et dic una cosa, jo vinc encantada en aquest programa. Ai, que bé. Sí, aquesta casa i aquest programa en particular. Sí, senyora. Doncs amb aquesta actitud... Ah! Què? Ara, tinc una por, perquè, clar... No, no s'ha de tenir cap de por. Quan sento que li fas el repàs al garrí, garrí, garrí, garrí!
Mira que es foti, el Garrigues. Ara em toca el rebre, oi? Em toca el rebre, sí, amiga. Judit Pastor vau tenir l'Abram explicant la seva experiència viral a Blanes quan informava ben mig del temporal sobre la crescuda de la Tordera, etcètera, etcètera. Un vídeo que s'ha fet viral. Viralíssim. Ha tingut entrevistíssimes a tot arreu.
I va fer una connexió accidentada en aquest vídeo. No parlarem de l'Abraham, Murriols. Parlarem de tu, Judit. Vaja. Com ens vas fer patir. Tota Catalunya pendent de l'Abraham. Que si el paraigua li volava. Que si la pluja li intervolia la vista. Va passar una mica de tot. Va passar de tot. La càmera cada cop començava a fer tantina. Què va passar allà?
Amiga Judit Pastor. Què? Només puc fer que felicitar-te. Ah, sí? Per fer servir lèxic i tenir un ús del català acurat. Fent servir verbs com enterbolí i expressions com fer tantines. Home, home. És que et felicito fortament. T'abraço i et faria un petó a la boca si no fos perquè segurament et sentiries assetjada.
Atenció perquè el senyor Blai Mercè, el nostre company, fa un top 5 de les connexions més accidentades a TV3 arran d'aquesta entrevista amb la Bram Urriols. I en destaca una on en Bernat Soler explica a Xavi Valls que li ha picat una vella dues vegades.
No em vull quedar amb l'anècdota. Em va impactar, em va impactar molt, això. Vols a veure com et va impactar? Sí. Escolta't, impactada. Això que tinc aquí és una pomada, no sé si es pot llegir, contra les picades d'insectes. Ha hagut de ser ràpidament buscada i donada a Xavi Balls perquè, durant el programa, una abella t'ha picat no una, sinó dues vegades. Des del parc dels...
Oh! Oh! Oh! Oh! Què dius? És una mica exagerat, no? Ens he dit, pastor, estem parlant d'una abella que ha picat dues vegades. Ja, però m'imaginava el pobre Xavi Valls allà fent un directe aguantant la picó i el... Que se'n fot mal, allò, de les abelles. Vaig pensar el pobre nano i vaig ser tan empàtica que me'n vaig passar de frenada. Clar, a veure, una altra cosa és que dius que va venir un velociraptor i li va arrencar el cap d'una caixalada i jo, hòstia, sí que impressiona, saps? Una abella, diguem que hauríem de rebaixar...
La impressió, eh? Bé, aquesta setmana els nostres oients han tingut l'oportunitat de saber més coses sobre tu, Judit Pastor. Per exemple, sabem que no t'agrada anar a esquiar. Bàsicament no en sé. Et passa exactament igual que a mi. Per tant, compartiríem cerveses al bar de l'estació d'esquí. Sí. Això és així? Això és així. I també hem sabut que hi ha una activitat que també et fa bastant el pes. Connexió amb el nostre Roger Busà a l'entrenament de portes obertes del primer equip masculí del Barça. Sí.
A mi m'encanta fer onades. Jo, quan vaig al camp, és més pel xou, eh? Sí, tot el tema de les onades... Hi ha aquelles càmeres que posen, que t'enfoquen? Sí. Això també, això fa molta gràcia. Si hi ha criatures, per allà també els deu fer gràcia que els enfoquin. Allò vigila, vigila que allò és la Kiss Camp, a vegades. Ah, ui, la Kiss Camp... Compte amb allò, eh? Compte que a vegades hi en surts, eh?
Jo era tota innocenteta, de veritat que no anava amb segones intencions. La càmera que t'enfoca. La càmera que t'enfoca, no, perquè a vegades fan allò de emojicam, llavors et posen una emoticona i has d'imitar. Jo pensava en allò, i vaig pensar que el públic familiar els hi farà gràcia, les criatures... Jo en tot moment pensava això, i em treu la càmera dels petons. Tu diràs, recordem que a un concert de Coldplay hi va haver una parella...
Que, evidentment, va donar la volta al món aquella imatge. Una de les imatges d'aquest any, eh? Correcte, algú que no era en parella oficial i que s'estaven escalfant el morro, saps? Vull dir, no feu aquestes coses. I no deixem la llengua, ja que parlem d'escalfar el morro. Perquè, amiga meva, quin fart de fer-la anar aquesta setmana. És l'hora del concurs de la Tarda de Catalunya Ràdio i avui, que és dilluns, toca...
Rosca! Sí, és veritat, potser un pèl massa d'erra, no? No et va agafar rampa? No. Perquè, clar, tarda de Catalunya, ròdio amb la... Quan arriba el concurs ja dic, vinga, som-hi! Ja està, desvel·lene. Ja dic, vinga, ja s'acaba, ja fa baixada, i dic, vinga, tarda! Ja hi som, ja hi som, ja ho has notat, ja, però vigila, no, vigila perquè encara t'ho faràs un nus, eh? T'ho dic, t'ho dic seriosament. Bé, concurs. En Josep de Girona té ajuda a l'hora de resoldre la... Rosca!
La seva cançó més emblemàtica parla d'un hotel a Califòrnia. Hotel Califòrnia, no? Qui són els autors de la cançó? Ah, els autors. Ingers. Ingers, no? Ah, Ingers, que t'estan dient pel pinganillo. Vinga, amb la F. Ho van empatar cantant que Eva Maria se fue buscando el sol en la playa. Amb la F.
Fórmula 5. Fórmula 5. D'acord, però... D'acord, però... Però t'ho estan xivant, Josep de Girona. A les rosques, un ha de ser proactiu a l'hora de fer, de donar les respostes correctes i no tenir un apuntador que t'ho està apuntant. Això no es va impugnar després. Quin mal moment. No, clar, no sabia què fer perquè dic que ara tinc un premi que l'he de repartir. Em sembla que l'altre concursant ho va fer...
perdó, però força malament. Una resposta correcta. I el Josep ho va fer bastant bé, però, clar, em ajuden algunes d'allò. I vaig dir, ara què fem? Com diria meva mare, con l'ajuda de mi vecino, que és una dita meravellosa. Va, un últim moment. A veure, ara deixem triar-ne un. Sí, sí, sí. Ah, mira, posem el de Pineda Bota.
Fini de vota nou, eh, Gisela? El temps localitzat, aquest? Pinta apassionant la nit d'avui? Pinta... Mira... Jo quan t'ho està dormint a les dotze? Vota, per favor. Sí, a casa fem allò que jo havia vist fer a casa meva quan jo era un nen, i llavors hi ha un moment en què dius, ostres, quina animalada, i de cop passen els anys i avui en algun moment a quarts de deu
Posarem unes campanades, que allò que sonin 12 vegades, i direm, vinga, bon any, i posarem els nens a dormir. Està fatal. I no crec que... Jo tampoc crec que m'esperi gaire més, eh? Bota, ahir... No, no, fatal, fatal. Jo des d'aquí... Aquest noi...
Si en Bota necessita que l'any que ve el convidem a una festa de cap d'any, a casa me'n vam aguantar fins a les dues. O sigui, tampoc no és per tirar coet. No n'hi ha, per tant, però vull dir una miqueta, una miqueta, una miqueta. Jo he d'anar a dormir a les 10, fill meu. Se'm va trencar el cor. L'hagués gronxat en Bota. No, però després em vaig sentir malament. Per què? No, perquè dic... Per exposar-ho d'aquesta manera. No, cadascú té les seves realitats i les hem d'abraçar. Això és veritat. A Pineda, ja que tenim explotada, et pots quedar un minutet més? I tant que sí. Doncs pausa i tornem.
Prosa de combat de Manuel de Pedrolo ja és un fenomen editorial. Els textos polítics de l'autor català més llegit. Prosa de combat, el Pedrolo inèdit que Catalunya es mereixia. Perquè la censura no durà mai per sempre. Editat per Coma Negra. El 25 de desembre, fum, fum, fum.
Si a la teva família li agrada fer escenes, val més que aneu al teatre. Comèdia, drama, música... Les millors escenes us esperen al teatre. Per Nadal, tria teatre i regala emocions.
Campus Barça Academy Sport. Converteix-te en un crac blaugrana. Aquest estiu també la sisena edició del Campus Femení. Informa't i reserva la teva plaça al web campusfcbarcelona.com Organitzat pel diari Esport i Barça Academy.
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal la Platja d'Aro. Cada tarda del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports. Gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal el millor regal és Castellaro, Platja d'Aro i Segaró.
El cor del rebal i a tot el cinema del món a la Filmoteca de Catalunya. Clàssics i contemporanis, cinema d'animació, temes candents com el dret a l'habitatge, els feminismos o la cultura queer, exposicions, la Filmoxica. Regala cinema, regala Filmoteca. Entrades des de dos euros. Tot un any de cinema des de 60 euros. Filmoteca.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Saps per què els experts recomanen comprar els mercats de Barcelona? Perquè hi ha 43 mercats molt a prop teu, amb més de 1.800 establiments al teu servei. Perquè són la millor oferta amb producte fresc i de qualitat. I perquè comprar els mercats de Barcelona és tota una experiència. Mercats de Barcelona, frescos, bons, sants i sempre al teu costat.
Juga als partits de futbol i bàsquet més esbojarrats amb Catacracs. Tria el teu equip de mascotes, juga sol o amb amics en uns escenaris ben peluts. Tàrragos, Gratalona, Pirineus i molts més. Mossega les galetes més poderoses, activa els trucs més increïbles. Catacracs, el nou videojoc de 3CAT per mòbils i tauletes. Gratis i disponible a 3CAT.cat barra Catacracs.
La FACT, Factoria Cultural de Terrassa, presenta la 43ena temporada PBBA de dansa. 16 propostes excepcionals, entre les quals destaquen el London City Ballet, Carmen, i una gala d'estrelles de l'American Ballet Theater. Per Reis, regala emocions, regala dansa. Entrades a la factcultural.cat Ara, la tarda, amb Judit Pastor.
9-3-2-0-1-7-4-7-4, 9-3-2-0-1-7-4-7-4, a partir de les 6 i 5, en tornada al bollatí, és l'hora del concurs Pineda. Avui no hi ha rosca, em sap greu, perquè no podràs presenciar en directe com la meva llengua.
Avui tindrem concurs musical, eh? Ah, m'encanta! I atenció al premi. Una experiència relaxant gentilesa de la Dina.com que inclou una sessió d'espa amb parella i un sopar romàntic a escollir entre hotels de 4 estrelles i balnearis. Estem regalant això? Catalunya Ràdio té uns quartos per repartir i regalar. A mi hauria de fumejar la centraleta perquè no puc participar jo, Judit.
És que m'aniria molt bé aquest cap de setmana. Avui has fet de notàries, has fet de pinets... Per això, un relax, un massatge, superromàntic. Ara el bolletí... Fem tractes tu, jo. Bona tarda, els informa Manel Elías.
L'incendi a l'estació d'esquí de Crans-Montana a Suïssa ha provocat de moment 40 morts i 119 ferits, uns centenars dels quals estan en estat crític. Segons els primers indicis de la investigació, l'origen de l'incendi serien unes espelmes i bengales enceses que eren a prop del sostre. Enviat especial a Crans-Montana, Miquel Jarque, bona tarda.
Bona tarda. Queden sis coses per identificar, però per primera vegada s'han donat les nacionalitats. Frederic Gisler és comandant de la policia del cantó de Valer. Entre les persones ferides que ja estan identificades, 71 són de nacionalitat suïssa. També hi ha 14 ciutadans francesos, 11 italians, 4 servis, un bosnià, un belga, un luxemburguès, un polonès i un portuguès.
Pel que fa a les causes de l'accident, per primera vegada s'apunta oficialment, i ho fa la fiscal general, que les bengales van incendiar el sostre del bar. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Cransmuntana. Doncs el risc del que ha passat a Cransmuntana que es repeteixi en locals nocturns catalans...
és realment baix perquè la normativa és molt restrictiva i no permet l'ús de foc a elements inflamables dins dels locals. Ho ha explicat en aquesta emissora Joaquim Boades, el secretari general de FECASARM, la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals. La normativa catalana prohibeix l'ús de bengales i productes pirotècnics, per tant, totes aquestes activitats queden prohibides i aquests productes quedaran prohibits.
i per tant en aquest aspecte és difícil que es produeixi un fet com aquest o com el que va passar a Murcia fa dos anys.
Més de 420 persones han arribat en Cayuco a les Canàries des d'ahir. Les primeres arribades del 2026 han estat de dues embarcacions amb 144 i 283 persones, respectivament, amb un total de 36 menors. Les barcasses havien salpat de Gàmbia. Es tracta d'un trajecte llarg i de risc. Portaven una setmana navegant fins que han arribat a la illa del Rierro, sense aparents problemes greus de salut. També procedia de Gàmbia el Cayuco, que van naufregar
la nit de Capdany. 96 persones van sobreviure, però hi ha desenes de desapareguts i 7 morts confirmades. La ruta migratòria a través de l'Atlàntic és de les més perilloses del món. Ara, amb la sortida dels cayucos des de Gàmbia o altres països, com Guinea-Conarckry, encara es converteix en un trajecte més arriscat. Arran dels acords econòmics d'Espanya i Europa amb el Marroc, el Senegal i Mauritània per frenar les sortides d'aquests països, Gàmbia s'ha convertit en un dels punts principals de sortida.
Un estudi de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials indica que el percentatge de persones que tant els hi fa una dictadura com una democràcia no para de créixer. Actualment són prop de l'11% dels ciutadans, mentre que el 2008 eren poc més del 2%, o el que és el mateix, la xifra s'ha multiplicat per 5 en aquests anys.
Temps ara pels esports amb Marcos García. L'entrenador de l'Espanyol, Manolo González, diu que és un error que l'àrbitre català, Víctor García, verdura, xiuli al derbi de demà a l'RCD Stadium contra el Barça. A la prèvia d'aquest partit, Hans i Flick demanen calma davant la tornada de Joan García al camp de l'Espanyol. L'equip blanquiblau recupera Terrats i Poado. El Barça tornarà a comptar amb Olmo i Pedri, però no amb Ronald Araujo.
El Girona està pendent de fer oficial la sessió de Chiberri del Manchester City. Ocuparà una de les places dels dos extracomunitaris que el club busca sortirà, que són Solís i Esprilla. L'Ivacovic també està pendent de marxar del Girona en el que queda de mercat. A les 9 del vespre, a primera, Rayo Vallecano-Getafe.
A la Lliga ACB de bascat avui es juguen 4 partits, els 4 primers del 2026 a la Lliga ACB. En presència catalana aquests, a les 7 Andorra Lleida, a les 8 Barça Saragossa i també tenim a les 9 el Manresa Girona. I demà comença el Rally de Car. Hi ha 41 pilots catalans i catalanes. A l'Àrabia Saudita es fa aquesta competició, té 13 etapes a més de la pròleg i un dia de descans. Tot plegat fins al 17 de gener.
Fins aquí les notícies.
El febrer de 1416, Ferran I d'Antequera va haver de fer una estada d'uns dies a Barcelona de camí cap a Castella. La seva actitud a la ciutat va ser la pròpia del sobirà que no se sent obligat a complir la llei com tots els altres. El conseller Joan Fiballé s'enfrontaria per primer cop amb el monarca pel pagament d'un impost sobre el peix. En parlarem en el proper episodi de Languàrdia, també disponible a la plataforma 3C Languàrdia amb Enric Calpena.
Aquest dissabte a les 3 de la tarda. Avui, l'editorial de Jocs de Taula de Vir patrocina aquest espai de la Tarda de Catalunya Ràdio. De Vir. Viu jugant. Participa i guanya.
Passen 5 minuts de les 6 de la tarda, avui divendres, avui concurs musical. Avui concurs musical dedicat als que han vibrat amb l'últim capítol d'Stranger Things. I de premi, doncs el que dèiem abans, Pineda, una experiència relaxant amb una sessió d'espa amb parella, un sopar romàntic a escollir entre...
Hotels de 4 estrelles i balnearis Mare de Déu, quina bajanada aquest regal Mare de Déu, senyor, Mare de Déu, santíssima Això, i que guanyi l'Espanyol demà i ja ho tindrem Ja tenim a punt dues concursants No fares espòilers, oi? No, perquè no l'he vista, així que no en tinc idea Ah, perfecte, perquè vaig pel segon capítol i escoltar Ja tenim a punt la Dolors de Barcelona Dolors, bona tarda Bona tarda Què tal, com anem?
Ai, que bé. Mira, et tiraré una cançó i m'hauràs de contestar una pregunta. Atenta la cançó. Dolors, has d'endevinar qui canta aquesta cançó i quants anys farà que va morir el proper dia 10 de gener. Qui la canta i quants anys fa que va morir? Què diries?
Quin artista diries? Doncs no, no em surt el nom. No et surt el nom. Digue'n un, inventa-te'l. No, no vull errar. No vols errar, eh? I quants anys diries? Va, quants anys diries? No.
Ja sé que no saps qui és. 10 anys? Mira, és una resposta semicorrecta. M'has encertat els anys. Fa 10 anys que va morir aquesta persona. I l'artista és David Bowie. Ja fa 10 anys? 10 anys. No sentia gaire bé, ens sonava, però no el sentia bé. Bé, no pengis, no pengis. No pengis, Dolors. Anem a saludar la següent concursant, a veure com queden els marcadors. És l'Anna de Barcelona, també. Anna, molt bona tarda. Hola, bona tarda. Farem el mateix, d'acord? Una cançó i et faig una pregunta.
D'acord. Som-hi. Qui és? I quants anys fa que va morir? A veure... La veu em sona... Espera, un moment, eh? Ai, ai, ai. Prince. Prince. Molt bé. I quants anys fa que va morir?
En fa uns quants, eh? Uns quants. 5, 10, 15, 20... Vinga. 9... Fa... Farà 10 anys.
El proper 21 d'abril farà 10 anys, però va, te la dono per bona, perquè actualment, actualment fa 9 anys, el 21 d'abril em farà 10. Va, hem sigut aquí una mica benevolents perquè t'hi has costat molt. Anna, doncs és per tu aquest premi, aquesta experiència meravellosa, que la Pineda... Si vol anar amb mi? Sí, si no tens algú amb qui vulguis anar-hi, feu tractes amb la Pineda i aneu d'espar totes dues, súper romàntic.
D'acord? Sí, amb l'Elisonda estaria bé. Home, jo signaria per anar amb la Pineda. Gràcies, Anna. Molt bé. I Dolors, un altre dia. No tenim la Dolors. Adéu, adéu, doncs a la Dolors. Bueno, escolta'm. Ara sí, Pineda, alliberada. Vinga, que tingueu un molt bon any. Bon any a tothom. Adéu, adéu.
Aquestes festes, l'emoció també s'embolica. Regala entrades pel Gran Premi Monster Energy de Catalunya de ModoGP 2026 i aconsegueix un 20% de descompte en Pelús i Tribuna G. Només fins al 5 de gener a circuitcat.com.
La veritat es pot amagar qualsevol racó, darrere d'una dada, entre runes o a milers de quilòmetres de tu. Per trobar-la, és important unir-se als qui, igual que tu, mai defalleixen en la seva recerca. Ara, amb la subscripció Premium del País, tindràs accés a tot el contingut digital de The New York Times. Dos referents globals units en la recerca de la veritat. El País.
No t'hi pensis i regala emoció. Més informació a bcnclàssics.cat
Campus Barça Academy Esport, converteix-te en un crac blaugrana. Aquest estiu també la sisena edició del Campus Femení. Informa't i reserva la teva plaça al web campusfcbarcelona.com organitzat pel diari Esport i Barça Academy.
A Catalunya Ràdio comença...
Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. Marta Montaner, molt bona tarda. Bona tarda i bon any nou. I bon any nou a tothom. Una il·lusió. Un any més. Una il·lusió aquest 2026, eh? Un partit de costat, amb vosaltres. Passant bons moments i amb l'audiència, que és el regal més gran. Orientat, gràcies per confiar sempre. Doncs molt bé aquest missatge. Els millors desitjos per vosaltres en aquest any que comença. Bones sensacions o no?
Més bones que dolentes, però no serà un camí de flors. No són excel·lents. Per mi el 26 té alguna cosa que no és bo. Però el 2016 va ser un grandíssim any. El 17 molt millor. Llavors jo penso que el 27 estarà bé i el 26... Un any de traspàs. De traspàs, sí. I el 2025 ha sigut un any...
convuls. Personalment convuls, sí. Però en tots els sentits, no? A més, i com molt amunt i molt avall, però en el món del cor també. Com molt bones notícies i també notícies gens bones. De molta placa tectònica. Jo penso que això es manté, ara.
Compte, eh? Que aquí potser estem passejant, estàs creuant un pas de zebra i se't mou, se't descol·loca una placa tectònica, et cau el bolso dintre, caus tu, les sabates totes desperdigades. I com d'honestos podem ser amb l'audiència? No, totalment, ja es veu que estem gravant. La gent que t'està veient per al videopodcast ja ha vist que és a dia i a dia. Hi ha un sol temps que sembla Sant Joan. Però a mi m'agrada fer l'exercici de ja col·locar-me a dos de Joni.
Bueno, és que ara mateix, en aquest moment... És 2 de gener. I som. En el moment de l'emissió d'aquest programa és 2 de gener. Espero que no se'ns hagi mort cap perfecte, que no hagi passat cap desgràcia. En general, que no ho passi mai. Mai. Però sí que si... Que ara ens ens envia molt malament. Que si passa, que em passi en directe. Correcte, que ho puguem explicar. Per cert... També per justícia per aquella persona. Home, no, i tant. Avui també estem de celebració per un altre tema, i és que mirant, mirant, mirant, avui fem el programa... 500! Oh!
Qui ho hauria dit? Ara, si fóssim un programa de ràdio musical, faríem una cançó, segurament, no? La cançó dels 500 programes, no? Allò que fan, que a mi m'agrada moltíssim, que escullen una cançó que els agrada, rotllo, jo què sé, Break Free, de l'Ariana Grande, saps? I et cardes a cantar amb la mateixa melodia una història sobre que portes 500 programes, saps? Però això ho fan cada dia, amb coses d'actualitat. Exacte, creen cançons amb el mínim titular. Jo, amb coses d'actualitat, ja m'encaixa, però a mi la cosa dels programes, que sempre penso que a l'audiància li és absolutament igual si en portes 100, no 500,
Però m'agraden a mi. Aquestes coses de nínxol. Aquestes coses de... Quan veus que un programa està fent allò, per ells. Per un moment deixen de pensar en l'oient. A mi m'ha anat bé saber que en fem 500 per mirar una mica enrere. I m'he preguntat com va començar tot. Que bonic aquest exercici. Per això serveixen, crec, els aniversaris. Ai, et vegin tranquil. Per mirar enrere. I he trobat unes notes al mòbil de l'11 de juliol del 2023. Ah!
A les 11 i 29 del matí, un dia que vam fer una reunió nosaltres, tres, amb en Santi Faro, des d'aquí li enviem una abraçada molt gran amb en Santi, i que tingui molt bon any, i aquell dia ens reuníem per triar nom d'aquest programa, que no en tenia les hores, i he trobat una foto.
La pissarra, on hi vam apuntar uns quants noms, i en aquell moment el programa s'havia de dir o Afers Interns. A mi m'agradava molt aquest nom. Proposta meva. Era teu, el de Afers Interns? Sí, perquè era com una referència als Afers Exteriors d'en Miquimoto. Correcte. No, no es deia així, el programa aquell que coneixia gent que vivia fora. I vaig pensar, interns.
Quedava molt bé, i és veritat que el que no surti d'aquí com a nom depèn de com no ens encaixava, perquè s'assemblava a alguns altres programes que s'havien dit similar, com el no ho diguis a ningú. I va estar en dubte... Que no té res a veure, però té tot a veure. I el mateix temps també era molt llarg, hi havia la paraula no, que moltes vegades també et recomanen que en un nom de programa, o en general, quan estàs venent alguna cosa, no hi posis paraules negatives. Correcte.
Però és veritat que era una frase que deia molt en Roger. En aquella època tu la feies servir moltíssim, de dir, us haig d'explicar una cosa, però que no surti d'aquí. Però que ho feia servir, ja amb ironia, sabent que ho explicaria. Si només que el Roger comencís a dir que no surt, ja ens partíem la caixa, totalment. A la foto també veig un nom que devia estar un dels finalistes, que és el ventilador. Ai, mira, sort que no va sortir. En Santi li agradava molt, jo estava radicalment en contra, i hi havia una altra opció que era Coti, que era encara pitjor.
Era la versió de la direcció que ens oferien. Mira, us hem trobat aquest nom, a veure si us encaixa. Era l'any del Coti per Coti dels Tiet. Llavors, no, ho havíem de prohibir. Quatre coses que es van dir en aquella reunió i que tinc apuntades a notes. Que ens havíem de vendre com uns outsiders del món del cor, perquè no n'érem experts.
A nivell formal, jo recordo que en Santi ens va dir, ho vaig apuntar tal qual, aneu-vos-en de mare. I la Juliana va dir, accepto el repte. Adaptat a la perfecció el que et demanava la direcció. És que el Santi i jo som ànimes germanes, família. Escolta'm, va, anem per feina, perquè avui volem parlar d'un tema que feia molt temps que tu, Juliana, el volies comentar, que t'obsessiona personalment, i ens ha semblat que avui era el dia d'executar-lo, que està relacionat amb el món de la moda.
Doncs sí, tenia ganes avui de parlar-vos d'un tema que m'obsessiona a mi amb el perill que us pugui interessar un total de zero. Però ja sabeu que darrere de moltes de les nostres perfectes hi ha una figura que poques vegades tenim present però que és vital, la de l'estilista. I de fet aquí al programa n'hem parlat sempre d'ells i fins i tot alguna vegada hem parlat
amb ells, com quan hem parlat amb en Jaume Miró, estilista de la Julieta, o amb la Belén Estalet, que és una persona que també ens obsessiona totalment i ha vestit l'Aitana Bonmatí en més d'una ocasió. I avui us vull presentar una estilista que vesteix perfectes descomunals, com vindria a ser l'Aitana.
O atenció, perquè aquesta estilista també vesteix la Bat Guia. O la futbolista Alexia Potellas o la cantant colombiana Karol G.
ballar aquesta cançó, eh? Estic segura que va sonar, eh? Les festes de Cap d'Any, aquesta, encara. Evidentment. Allà se va sonar. Per mi és molt de la dona divorciada i ho dic com a cosa totalment positiva. O sigui, és que jo vull desprendre aquesta mateixa energia. Doncs bé, l'estilista de totes aquestes estrelles es diu Alba Melendo. Us la presento.
L'Alba Melendo té 39 anys i és nascuda a Terol, Aragó, però criada a Madrid, a Puerta de Toledo. Ara viu entre París, Milà i Madrid i té un fill que es diu Dante, que té poc més de 6 anys, fruit del seu exmatrimoni.
Té un equip de fins a 9 persones treballant al seu equip d'estilistes. Família, això vol dir que estem parlant ja de paraules majors. És una empresa, ella, llavors? Alba Melendo és una gran empresa ara mateix. Fins ara, les estilistes amb qui ens havíem comunicat, una Júlia Puig, un Jaume Miró... És gent que treballa més sola i que poder té un equipet, algun assistent, però és una cosa molt més reduïda i molt més petita. No és ja tota una estructura empresarial com sí que és Alba Melendo.
I ara també, a més, és comunicadora, perquè des de fa uns mesos presenta un podcast que es diu Fashion Sacks, al costat d'una gran amiga seva, periodista de moda, que es diu Raquel Fernández Sobrín. El superpodcast que tenemos, que vais a flipar todos. Hemos hecho un buen producto. Yo no lo llamaría producto, porque odio los productos. ¿Y cómo lo llamarías? Pues un podcast de puta madre.
La Raquel m'agrada per tu, Roger. Qui és de les dues? Perquè apareixen dues noies, una que porta els cabells taronges i l'altra més morena. És la noia dels cabells taronges, ella és molt harta, que diria el meu amic Martí, una paraula que necessito una traducció al català immediata. Què vol dir, harta? És com ser una tia molt forta, però no forta en el sentit literal de fortalesa, sinó de dir, una tia que trepitja...
Molt intensa. Molt intensa. Una tia, per exemple, que surt molt de festa, una tia que ho dona tot, una tia que es queda seca, una tia que arriba al llit i ja no li queda res de si mateixa. La Raquel, que és la seva companya, que és aquesta que té la veu tan, tan, tan fineta, en contraposició sobretot de l'Alba, que és de la meva escola, 100%, que venim dels baixos fons i tenim aquesta veu així més greu, la Raquel fa el perfil contrari. És aquella energia, com es deia allò, que també vam dir molt l'any passat, de tenir com a energia de cony gran. Com es deia? L'Alba, vols dir...
No, no ho deia molt, això. Vig posar energia. Un cunyardo. Sí, com aquesta gent. Com tu. No, no, ella. O sigui, jo a l'Alba no sé com cada dia es posa els pantalons. Sí, perquè és que deu ser una cosa angoixant. I la Raquel també és molt simpàtica i ho torno a dir perquè veig que se m'ha ignorat. M'agrada per en Roger. M'agrada ser per tu. A mi tanta energia, a mi m'esgota. Ah, l'altra. La Raquel m'agrada per tu. D'acorda.
Ara m'escoltaré bé. Despatxafiga, això volia dir. Boníssima Marta. Has rescatat del 2024, eh? Com que ell ho oblida tot de 3 mesos. Per mi torna a ser nou. És que nosaltres tenim aquest defecte, crec que en part per culpa meva, perquè això a mi m'ha passat sempre, d'anem amb obsessions quinzenals, jo diria, mensual com a molt. Cremes molt ràpid totes les etapes, no? I les paraules. I de sobte fa servir una paraula a cada frase durant 15 dies, i després la canvies, i així anar fent.
És molt esgotador, també, com a uien. Perquè has d'anar buscant, també, i a tu, també, a buscar nos formats. Bé, doncs en el primer episodi de Fashion Sacks, aquest podcast que presenta l'Alba Melendo, estilista de la Itana o la Batguiel, ella mateixa ens explicava, en el primer episodi, com sempre havia sabut que es volia dedicar a l'estilisme. Empecé estudiando periodismo, yo sí que sabía que quería ser estilista. De hecho, me acuerdo, en la primera clase de actualidad, dije que quería ser estilista...
Y me miro el señor en plan con cara rara y dijo ¿qué? ¿Que quieres ser este tonta? Te lo juro. Y sí, fíjate. Ara és estilista. O segons el seu professor Beneit, este tonta. I té molt d'èxit perquè, com us deia, vesteja moltes de les nostres divas catalanes. Vamos a ir al show de Correix. Para mí, que desde pequeñita me ha encantado, es como un sueño. A la hora de elegir lo que voy a llevar, el outfit, siempre hacemos un fitting. Como tengo buena relación con el diseñador, Nick,
Amb la Batguiel, per exemple, ja fa molts anys que hi treballa i és justament l'Alba Melendo qui ha aconseguit que la nostra Batgui ara trepitgi les fashion weeks més importants del món, com la de Milà o París, i que pugui vestir amb roba de dissenyadors que sempre ha admirat. Tot i això...
Va ser difícil aconseguir que un artista com l'Alba Farelo tingués accés a aquest món, perquè al final el món de la moda és molt esnob, molt elitista moltes vegades, i tot el que és el món urbà al principi generava molt rebutge a la indústria. L'Alba Melenda ho explicava fa uns mesos quan va visitar el podcast Estirando el Xicle. Tu mueves el coño, pero de Valentino, y eso lo hemos conseguido después de mucho tiempo, claro.
Y una campaña de Loewe, y una campaña de currés, dale que te pego. Es verdad que a las marcas les ha costado mucho, pero luego van poco a poco. Con Balwin o con Maluma, tal, se tiran a la piscina muy rápido. Con las mujeres va mucho más lento. Pero porque lo ven chavacano. Sí, porque son elitistas. Piensan en reggaetón y dicen, Dios mío, pero perdona, es la música más escuchada actualmente.
Una feinada de mil limonis que ha valgut la pena perquè ha fet que l'Alba Melendo se situï com una estilista de referència a tot l'estat. Fins al punt que l'Aitana, en tota aquesta nova era de quarto azul, tant per esdeveniments com per la gira, ha volgut comptar amb ella com a estilista. Sense anar més lluny, els Latin Grammys de Las Vegas la va vestir ella. Tome la inspiración de tu traje, que debe ser hermoso.
I l'Alba Melendo explicava com havia començat a treballar amb l'Aitana i què té en compte durant el procés de construcció d'una identitat estilística. Això t'anava a dir, perquè no és el mateix un abat guial que una Aitana, que una Carol G. Són coses totalment diferents i, a més a més, no és només vestir-les per una catifa vermella.
és escollir un modelet que puguin dur a les gires, que puguin ballar amb aquest modelet, cada una amb el seu estil diferent, que les ballarines vagin de conjunt. Pregunta, també les poden vestir per, per exemple, anar a l'aeroport? O això ja no és feina de l'estilista? Jo crec que ho podria descontractar. El que sí que penso és que estrelles d'aquest nivell no ho fan servir. Una Kardashian. Exacte, una Kardashian, una Kendall Jenner, sí que potser és un servei que utilitza, però jo crec que una etana, en el seu dia a dia, va vestida amb xandallet.
amb xandall i vestida per ella mateixa. L'altre és que potser sí que després, com que construeixes una relació també d'amistat i personal amb la teva estilista, ella et pugui passar coses ja pel teu dia a dia. Però com fora de la feina, una mica. Com quan tu i jo comentem coses del cor però és fora de la feina. Perquè ja tot es barreja molt. Però els rols són diferents, penso jo. Sí, perquè aquí una contracta i l'altra està pendent d'això.
Res, l'Alba explicava justament com era una mica aquest procés de començar a treballar amb un artista al podcast Tomate lo Convino. Pues mira, justo ahora voy a empezar a trabajar con Aitana para este proyecto en específico con el Wanda. Nosotros nos reunimos y sobre todo lo que me gusta a mi saber, en el caso de una gira quiero escuchar el tracklist, es decir, escuchar cómo va a ser el concierto.
¿En qué partes va a haber más baile? ¿En qué partes va a haber música más lenta? Para sacar, imagínate, 40 looks, tienes que hacer mínimo 60. Que luego la marca nos hace un sketch, luego ya vemos materiales. Yo siempre lo comparto con el artista porque para mí es muy importante tener la validez o el check. Hemos mucho trabajo detrás y lo que quieres es que el artista se lo ponga por su intento siempre hacer dos. Que es que si no puedes tener también problemas. Aquesta és Alba Melendo, una persona que des de fa uns mesos viu sense pagar lloguer al meu cervell.
Perquè m'he convertit en fan. De fet, fins i tot me la vaig trobar el dia dels 40 Music Awards de València i jo em vaig acostar a ella. La vas saludar? I la vaig saludar en castellà, perquè, clar, aquesta noia és més madrilenya que no sé. Escucho Alba, que soy muy fan de tu trabajo.
Va ser agradable, ella. Ella va ser fantàstica. És que tu i ella de festa... Bé, jo no li arribaria ni a la sola de la sabata. No li podria seguir el ritme, em penso. No li podria seguir el ritme perquè aquesta tia és... És una professional. És una professional del Club dels Gaudidors. La veig fent bon tàndem amb la Batgy, com diu ella. Vull dir que jo també l'he robat, el Batgy? Sí, sí. M'ho faré meu. Bé.
Res, ella és una de les estilistes més reconegudes actualment, un nom de referència dins del món de la moda, i una figura més a l'equip de l'Aitano de la Batguiel, que les acompanya a tot arreu i que, per tant, teixeix molta amistat i molta relació, i que de vegades també et dona pistes, seguir a una persona com ella, com l'Alba Melendo, d'on són les altres. De fet, ella va explicar al seu podcast que algú s'havia casat a Las Vegas...
quan hi van anar, censuraven els noms i no se sabia. Però jo què sé, podria ser la Itana i el Plex, no crec. No, ja ho sabríem. Però sí que és important seguir totes aquestes figures que estan, d'alguna manera, com a satèl·lits al voltant de l'univers d'una de les nostres perfectes. Bé, ara farem una pausa de res, només 20 segons, i de seguida saludem en Jaume Miranda. A Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
Comença bé el dia amb el nou Activia Kefir. És boníssim. Amb llevats de Kefir i probiòtics naturals. Deliciosament bo per la teva microbiota. Activia. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda i bon any nou. Tens esperances en aquest 26, tu? No, jo sóc una persona pessimista. Molt bé, també n'hi ha d'haver. Clar, si no, no sé com pensa sa balança. Correcte. Tu diries que ets... O sigui, perquè, per exemple, la Marta és pessimista realista. Jo crec que sóc no realista i positiva. I en Roger és realista positiu.
Clar, on et situes en aquest... Jo crec que pessimista segur, seguríssim. Però tens un punt de Delulu, també. Crec que no realista. O sigui, Delulu. Sí. Pessimista Delulu, eh? Per tant, representem tota la gràfica. Tota la gràfica. Tota la gràfica i tenim un punt cada un. M'encanta. Que bé, molt bé. Sort que m'ho he telefonat, llavors. Una representació del que és la societat.
Jaume, ha passat un any des que es va anunciar la nominació als Òscars a l'actriu Carla Sofia Gascón. Una alegria que va durar molt poc fins que els mitjans van començar a rescatar una sèrie de tuits bastant polèmics. 12 mesos després, com està la Carla Sofia? Està treballant?
Li ha passat factura, tot allò? Tot això és el que et preguntes, Roger, abans d'anar a dormir. Ara penses en la Carla. Jo penses en la Carla durant tot aquest temps. Jo no hi havia pensat ni un sol dia. Avui només parlem de ties hartes, eh? Perquè entre la Carla i l'Alba Milés... Sí, podrien anar juntes de festa i jo tindria una enveja, un fomo...
Deixeu-me dir que la nominació com a protagonista d'Emilia Pérez va ser especialment sonada, ja que va ser la primera dona trans candidata als Òscars com a millor actriu, però com tu bé has dit, els aplaudiments van endurar poc.
En gener de 2025 s'anunciava aquesta distinció i pocs dies després se publicaven una sèrie de tuits firmats per ella en el passat. Uns escrits plans d'ofensa, polèmica i, sobretot, racisme. El Twitter d'ana Carla Sofia estava ple de piulades atacant a tota minoria que se trobés en esdevant, com en aquest tuit que diu... Quin any era això, a veure...
2019, 2020, tots els tuits són més o menys d'aquesta. O sigui, són relativament recents. Aquest 2016, veig. Bé, tot i així, 9 anys. Estem parlant d'una persona que en té una cinquantena, vull dir, ja era més que adulta. No són tuits fets als 12. No, no, no. O aquest altre tuit, on escriu quantes vegades més la història tendrà que expulsar a los moros d'Espanya i conclou amb un no se trata de racismo, se trata de l'islam.
Home, sí que la frase, quantes vegades haurem de fer fora els morros d'Espanya, d'entrada podria semblar racista. Sort que després especifica que no ho és. No és racisme, és islam. Bon detall. Bé, un cop se varen difondre aquests escrits des passat, na Carla Sofia va perdre tota possibilitat de guanyar l'Òscar, no sé què va poder sortir malament.
i va començar a rebre un linxament mediàtic que l'abocava a la desaparició eterna. Un linxament un tant desmesurat, tenint en compte la pedòfils i abusadors que hi ha a Hollywood sense gaire problema per fer feina, si me deixeu dir. Se podia intuir que la lapidació anava acompanyada per un toc de transfòbia col·lectiva, també si me deixeu afegit. En qualsevol cas, ella se va defensar en tot moment, elegant que ho escrivia tot des d'un alter ego, que això va ser molt estrany, i que ella mai havia estat racista.
Soy menos racista que Gandhi y menos de Vox que Chenique. Entonces, hay cada uno que se lo piensen.
Ella és molt divertida, eh? Ella té unes sortides que dius, mira... Absolutament. A mi no se m'hauria acudit. Soc menys racista que Gandhi, és una frase molt icònica. Et diré per això que ella no ho fa per fer humor. Vull dir que ella s'està justificant de veritat. És accidental i... Sí, crec que és accidental i tot. Crec que conforme han passat els mesos s'ha descobert com una gran humorista per el públic i ara ja sí que juga una mica el seu propi personatge, eh? Crec. Se l'està menjant el personatge, ja, home, creus?
Jo si se'l vol menjar, que se'l mendi, perquè és increïble. Entre l'alter ego, el personatge i ella... Tens alguna samarreta d'ella? Sé que escriu a Twitter, sé que és ella real. Tens alguna samarreta de la Carla? No, perquè encara no se n'han fet, però potser m'he de posar jo en el món tèxtil a fer camiseta. Clar, a la tostadora. Pots fer samarretes d'aquestes amb l'estampat que vulguis? Mira, ja tinc una idea per el 2026. Mira, ja estic més optimista amb aquest any. Mira.
Bé, un cop va acabar la campanya dels Oscars en març, ningú donava un duro per la carrera d'anar a la Sofia, però va passar una cosa insòlita. A les xarxes estatals se la va començar a elevar com una diva problemàtica. La seva trajectòria errant i les seves declaracions descarades van enamorar en els més atrevits, entre els quals estic jo. Algunes figures públiques la van començar a elevar estrella trash, com la influencer Soy una pringada, o en Javier Calvo, que la va fer protagonista d'un videoclip del seu grup Ralla Diplomàtica. Hola!
I ha quedado esta noche y con la queta se quiere ver con queta y ha ido al salón. Juanani pide poco, pide poco en el salón que le arregle las puntas y un campeón.
Encara que Hollywood sembla que ho té més complicat, a Europa li estem donant una segona oportunitat. Actualment torna a tenir feina en el cine, en Primavera va rodar un western feminista a Gran Canària, Trinidad, un film protagonitzat per na Paz Vega, on a Mirena Smith, entre d'altres, i on ella fa d'antagonista com no podia ser d'altra forma.
I en el darrer trimestre de 2025 ha estat rodant School of Seduction, una comèdia italiana que s'emetrà internacionalment a Paramount. A més de feina, s'ha convertit en una figura indispensable per a les catifes vermelles de l'estat espanyol, sempre és imprevisible davant els micros, com en el Spain Travel Hours de desembre. Que guapa! Muchas gracias. No podías faltar esta noche, ¿verdad que no, carnal? Pues sí, sí podría haber faltado, pero no he faltado.
O sea, ¿por poder se puede faltar? Porque nadie es imprescindible, como diría Rambo.
Ella és citat. Ella cita sempre, eh, que pot. Sí, pot citar. En els grans. Ella és molt fascinant, eh. Jo m'he despistat un moment, perquè has mencionat, Jaume, el grup Raia Diplomàtica, que és aquesta banda curiosa d'en Javi Calvo. Volia mirar quants oients hi havia a Spotify mensuals. Ah, i quants hi ha? 1.154. Poquet. És molt ninxol. Però posa-t'ls davant. Ah, no, no. I el ninxol és el nou menys tribut, eh? Ah, mira, correcte. Per fer-nos una idea.
Sí, però vaja, que el primer expulsat de qualsevol eufòria ja té més escoltes que això. També és veritat. S'ha de ser trist. Parlant de la gent d'eufòria, estigueu pendents, perquè, clar, hi ha hagut tres temporades, molts concursants, tots estan traient cançons, Pau Collari estan actius, Jan Esteve estan actius, estigueu pendents, perquè després tots són plos. Sempre hi ha els mateixos al carnet. Bueno, si escoltes sempre els mateixos, no, i qui vols que cardin?
Això també, no? Pensem-hi tots. Bon any per ells, també. Bon any per tots els eufòrics. I els que han de ser eufòrics encara estan a temps de fer que el 2026 valgui la pena. Desapunteu-vos del concurs i sigueu feliços i lliures. Estan a punt de començar, per cert.
Bé, tornem a la Carles Sofia i la seva actualitat més actual. Fa unes setmanes va donar una entrevista a la revista Six fent balança el seu any. Negava tots els estudis que se li adjudicaven, se definia com a supervivent de la major campanya transfòbica de la història i declarava que si no fos per tal maniobra mediàtica, ell hagués guanyat l'Òscar. Tu en ese momento eras la favorita para ganar de l'Òscar?
Para mí sí. Yo siempre he sido la favorita para mí para ganar el Oscar. Siempre lo digo. Y la gente dice, uy, ¿en qué he creído? Pues no, ¿en qué voy a creer si no es en mí misma? Para mí, obviamente, hice un trabajo que no se ha visto jamás en la historia del cine. Cuando yo hablo soy objetiva, no porque lo haya hecho yo. Y lees...
És que és el contrari del síndrome de la impostora. Bé, ella declara, però que és una tia que s'ha massacrat a si mateixa moltes vegades, que ja té pinta perquè se la veu un animal molt autoferit, per dir-ho d'alguna forma. Sí, com torturada, també. Sí, i que aquest personatge d'Emilià Peredera era la seva gran aposta interpretativa i que l'han derruït a nivell mediàtic per tot el que m'ha explicat.
Bé, en aquesta mateixa entrevista també divagava sobre com se la valoraria amb els anys, considerant que passarà a ser una superestrella de culte. ¿Cómo crees que la gente le dirá en el futuro esta película, lo que ocurrió? Te lo voy a decir muy claro. No sé si dentro de 100 años, dentro de 200, como no lo vamos a ver, puedo decir lo que me dé la gana, llevarán camisetas con mi foto como de guay.
Jaume, i tu seràs el primer. Jo, de veure, és que soc Carla Sofier, a mort. Vull que m'atrepitgi sa cara, vull que m'vomiti els seus excrements. Em és igual, o sigui, pot fer el que vulgui amb mi. Perdoneu per ser tan escatològic. El rogi de sa mort. No saps que estem parlant des de fa estona i amb això l'has acabat. Jo estava molt dins, en Jaume, amb la samarreta de la Carla Sofier Gascón. T'ho compro, però a la que t'ha començat a vomitar. Sí, sí, el 2026, perdoneu, m'ha transtornat. M'he posat molt ordinari, deman disculpes. Me recol·locaré, però...
Hi ha molta pasta, eh, de virus. Cuideu-vos, cuideu-vos. Vigileu. Marta, cuidado aquest gener, eh. No pinta bé. No pinta bé. Jo aquest gener faig anys, eh. Molt bé, estarem molt pendents. Tu de quin dia ets? Del 29 de gener, nen. És d'un esdeveniment, eh, l'aniversari de la Colius. Jo vaig anar a un únic aniversari i m'ho vaig passar increïble. Jo crec que aquest any s'ha de fer una festa molt grossa. Jo també ho penso. Com més trista estàs, més grossa ha de ser la festa. Això és així, sempre ha estat així.
És bona aquesta. Jaume, moltes gràcies. De voltes i molt bon any. I molt bon any a na Carla Sofia, principalment. Absolutament. Quan la tertúlia s'escalpa, nosaltres hi posem la bona salsa. Les salses de Conserves Ferrer són el complement perfecte per donar sabor a cada moment. Conserves Ferrer patrocina aquest espai. M'agrada molt quan em mires i em toques els cabells. M'agrada molt fer-te riure i sentir que...
Mira, avui tornarem a sentir la Julieta. Ara feia temps que no parlàvem amb ella i per això tu, Juli, la vas trucar un dia d'aquests i vas dir, Julieta, se t'emporto a fer un passeig. Jo la meva Gordi l'he d'entrevistar cada sis mesos i no em trobo molt malament. Jo crec que l'audiència es mereix una actualització i una conversa nostra per mi és vital.
Dos cops l'any. Va anar bé. Va anar molt bé. Ens entenem molt amb ella i és molt genial. I la vaig veure molt tranquil·la, que crec que això és positiu. Doncs va, sentim aquesta conversa de la Julieta amb la Juliana.
Baixo la bandera, però me quedo a la frontera, perdo la paciència. Julieta. Què tal, Juliana? Com estàs? Molt bé, i tu? Avui dues persones que tenen un nom molt semblant a Júlia i no és Júlia. Devem ser la gent a qui més ens diuen Júlia de la història. Totalment. I evidentment ens diuen molt Juliana, eh? En sèrio? Sí. Com quan vas guanyar un enterroc i van a ticar-te a Juliana Canet. Hosti.
Tia, no recordava. Això va ser bastant greu, eh? Bastant fort, bastant fort. Bueno, dos roses. Dos roses. Bueno, tu ex-rosa. Jo ex-rosa. Tu què em portes, allò del ros? Jo malament.
Jo ja està, acceptaré que tota la meva vida seré rosa i és que no el puc deixar, el ros. Jo sempre penso que arriba un moment en què acceptes que ja no seràs tan rosa, però crec que no... Jo em pensava... Refereixo tenir el que havia fet una merda i ser rosa tota la meva vida. Jo em pensava que estava en aquest punt i vaig decidir canviar d'opinió. Ja. Vull dir que la vida et sorprèn i queden molts anys. I l'entrependeixes o no? Depèn del dia, tia. Ja. Hi ha dies que me'n penedeixo molt, dies que no me'n penedeixo gens... Ja. Però és veritat que en el teu cas forma molt ja part de la teva marca personal... És la meva aura.
És la meva aura. I més enllà del teu jo en la intimitat, que també, com que tu aquí ja tens un personatge d'artista, és que també... Ja és icònic meu, no? Bueno, aquestes tu em vaig posar pel pel roja, així com strawberry blond. Per dos dies, això és. Sí, un bany de color. Ha quedat molt bé, eh? Sí, m'agrada. Però ja no era jo, no em reconeixia tant després, saps? Ja.
Aquesta entrevista és per promocionar un gran esdeveniment. Sí. Que és que el dia 13 de febrer, just abans de Sant Valentí, el dia abans, fas un concertàs al Sant Jordi Club. Mhm.
Estàs molt nerviosa. We're excited. Mira, estic... Bé, a més, que és el concert més fort que hauré fet fins la data, la veritat. O sigui, llavors anem amb tot. La sensació des de fora és que no només és especial perquè sigui un espai molt gran, per la gran diluqüència de la cosa, que també, sinó perquè té unes implicacions emocionals molt fortes perquè et tanques una etapa amb això. Clar.
Mira, jo més que tanca, evidentment tanco una etapa, però també ho veig més com una celebració. O sigui, crec que al final d'aquests anys hem construït alguna cosa increïble i diguem, perquè ho hem fet entre tothom, al final tot que un artista fent pop en català arribi a fer un Sant Jordi Club o tot el que hem pogut viure, és una cosa que també he aconseguit com gràcies al meu públic i a la meva gent.
ja que m'han donat suport, i és un dia de celebració. O sigui, jo aquest concert és per a la gent. O sigui, anem a una mica The Eres Tour, però més funny. Vale. Ja estàs una mica més funny, perquè el puto Eres Tour és la cosa més avorrida que s'ha fet en anys, tio. Jo no soc molt swifty. Jo soc bastant swifty, però això... Jo ho he intentat, eh, però... És que hi ha que hi ha alguna cosa, però després... Jo ho respecto molt, jo ho respecto molt, però és veritat que el meu show potser és una mica diferent, un altre vibe.
Però sí que tinc molt com aquesta filosofia, és un xou molt per la gent. O sigui, hi haurà moltes sorpreses, serà una mica por todo alto. I jo ja sabem que a mi m'encanta el xou-xou. M'estic arruïnant. Jo no guanyaré ni un duro. Sí, sí, no, o sigui, amb el que és aquest xou, jo ja sé el que vaig. Però jo prefereixo que sigui un xou xulo, que quedi bé...
Saps, no? És un xou, el que dic, per celebrar i per fer un statement, saps? Tot el que hem fet. Totalment. Clar, jo quan em van dir que faries aquest xou, el primer que vaig pensar és en quan vas començar, en la meva germana a la cuina de casa dient-me, has d'escoltar aquesta tia que té una cançó perquè sona superbé, ja veuràs que és la nova angel catalana, tal, no sé què, ella és la hòstia...
Me'n recordo de posar la cançó i de veure... Tu vas ser les meves primeres supporters. Perdona'm una cosa. El teu primer concert, a la Lio Gaval, jo era allà. Que fort, eh? Sí o no? És que és fort, eh? Gràcies, de veritat. No, però això és perquè jo tinc un talent ocult de veritat, eh? Que podries ser bona R. Directora de càsting, ja. De fitxar artistes. Jo ho veig, ho veig venir. I era com, clar, jo tenia... Estem allà a les dos des dels inicis. Literal, literal.
Però és veritat que el teu ha sigut extremadament ràpid. Sí, que és que me'n recordo d'això, d'acabar-te de descobrir, de venir al teu concert a la Liogava, que jo crec que hi havia la teva família i nosaltres. Literal, literal, literal. I de sobte, al cap de pocs mesos, ja, petar-ho moltíssim... Fer la polo... És que va ser molt instantàni, tia. Va ser molt, molt, molt, molt fort. I no sé si ara que t'enfrontes en aquest gran xou que d'alguna manera tanca una etapa a la teva carrera,
De sobte potser no prens una mica de perspectiva i t'impressiona tot el que has aconseguit, més que de normal, perquè ja et devia impressionar, o sigui, en el moment ja deus sentir una mica de dir, vèrtic, però ara amb el temps? Aviam, sí que és veritat que clar, jo és l'única manera que he tingut de viure-ho, em refereixo a la meva carrera, jo sempre l'he viscut d'aquesta manera, d'una manera com molt atrafegada.
I és veritat que he tingut aquest moment de parar una mica i al final també s'ha de gaudir, disfrutar i saborear una mica tot el que hem viscut fins ara. I ara sí que estic en el meu moment de ficar-me com més emocional pensant en tot el que hem viscut, perquè és que ha sigut una bogeria i hem fet coses, he tingut oportunitats i he viscut una de coses que també m'han fet ser a dia d'avui...
millor performer, millor artista, millor compositora, perquè sí, clar, he fet tantes coses, he crescut tant en aquest entorn. En tan poc temps. Clar, clar, clar. Quan em mira, quan em mima, quan m'estima pura adrenalina. Quan em mira, quan em mima, em susurra i em diu que és prohibida. Tien el mà.
I d'alguna manera la teva carrera sempre ha anat una mica vinculada a la de l'Irma, perquè veu començar més o menys en el mateix moment, veu crescut juntes, va haver-hi un fenomen com similar, tot i ser radicalment diferent, que també és la vostra gràcia, perquè després quan han sortit còpies, tant d'una com de l'altra, que el de les còpies que han sortit teves a mi encara m'impacta, però és positiu, perquè vol dir que realment vas ser la primera i quan ets la primera i ets pionera has d'assumir que la gent et copiarà i això és bo. Bueno, s'inspiren.
O et copien. Si ho fan bé, s'inspiren. I si ho fan malament, et copien directament. Ten raó, ten raó. Però vull dir-te que l'altre dia la Irma ja deia que ell es prenia un temps. Sí.
Estem molt al mateix punt, eh, la Irma i jo. I compartiu unes fotografies d'algun dels temes que heu fet juntes, i és que realment impactava, el petit és que us us veu. I, tia, la innocència que despremeu. Total, total. Jo penso, que mona, realment és com que... Jo també, quan vaig començar el carrer, és que jo no sabia el que feia, jo anava fent... Sí, ara anem a gravar aquest vídeo amb la Irma, de col·legueu, no sé què...
Clar, o sigui, no és que no ens ho prenguéssim en sèrio, perquè ens ho prenieu en sèrio, però era una cosa com tan genuïna, no?, i que era com, bueno, com ens surt, o sigui... I ara amb la Irma, que crec que les dues estem al mateix punt, que no sé, que hem quedat per fer un cafè, el que sigui, per comentar tot, perquè sé que tenim com conversacions més deep entre nosaltres en aquest sentit, perquè ens entenem molt bé, no? Estem literalment al mateix punt, no?, de recollir tot el que hem fet, valorar-ho, estimar-ho i a partir d'aquí, doncs, ja...
Perquè com ens hem d'imaginar la Julieta que començava? O sigui, la Julieta que està a casa seva un dia sopant amb els seus pares, o que està allà en aquella habitació que tens plena de llibres al fondo, i que de sobte li surt el neguit de la música, com t'acaba llançant de veritat? Perquè des del pensament a l'acció hi ha un pas realment molt gros. És que saps que jo mai ho vaig pensar. Jo només vaig actuar. O sigui, em refereixo jo...
No ho sé, jo vaig començar a fer música, o sigui, jo en cap moment era com el meu plan ser cantant ni fer música. Jo era una friqui de la música, m'encantava la música, anava a mil concerts, o sigui, era com molt, molt friqui de que m'encantava i sabia moltíssim de música i tot. I havia estudiat una mica de música i tal, però vamos, que jo no m'havia imaginat mai ser cantant. I, pues una mica per les hajas, o sigui, no per les hajas, però vaig treure un tema així com de...
Bé, les més amigues se'ls irradava, la música que em composava, ja sí que alguna gent més aleatòria, com que em van dient coses. I jo també era molt de Lulu, saps? O sigui, una gran clau en tot això és ser de Lulu. Que flipes. De Lulu no en el sentit de tenir una gran ambició que de vegades...
pugui semblar que estàs cadens de l'iris de grandesa o de l'úno de no adonar-te'n del que està passant? De que no saps el que està passant. O sigui, bueno, una mica de tot, en plan, rei, jo pensava... Sí, clar que sí, en plan, trec un tema, la gent l'irada, treure un altre, la gent l'irada... O sigui, no ho sé, també com una superconfiança que inclús ara no la tinc tant, saps? Penso, joder, quina...
Quina confiança que teniu amb això, quina ambició i quina... O sigui, encara la tinc, però vull dir, com aquesta manera... Bé, no entens tampoc el que està passant, saps? No, tu creus que vas començar amb una ambició? O sigui, la meva sensació des de fora és que tu, quan vas començar, potser per aquest delolisme i potser perquè encara no t'havies enfrontat realment al que després és la indústria... Sí.
o inclús a les teves pròpies pors o a les teves pròpies barreres, sí que tenies una ambició molt, molt, molt grossa i molt desmesurada, que també crec que és el que va agradar molt de tu al dia. Aquesta tia va amb tot. Aquesta tia no és la típica cantant catalana que està en plan... Bueno, he fet aquest petit tema...
No és gaire bo, però, saps? No, al revés. O sigui, zero de falsa modestia, etcètera. Sí. Però després sí que amb els anys sento que potser t'has anat com distanciant una mica d'aquesta... O almenys no exposant-ho tant. Sí. No en el sentit que ara tinguis falsa modestia, que penso que no en tens, sinó de potser replantejar-te la teva carrera des d'una altra banda. I potser l'èxit, com l'havia entès, no és el que m'interessa. Saps ara que l'he tastat? A veure, sí i no. O sigui, jo crec que s'hagués de tenir la mateixa ambició. O sigui, jo...
Jo vull dedicar-me a això molt de temps i vull fer coses grans i, per exemple, ara estic més matadora que tota la meva carrera, ja t'ho dic, per com estic plantejant les coses i com estic treballant. El que sí que tinc molt clar i que me n'he adonat mentre ho estic vivint és que no vull renunciar a valors de la meva vida que m'importen, ni vull renunciar a fer música que jo realment vull fer, ni vull tenir això, o sigui, no vull tenir vincles...
i negatius amb la música. O sigui, per mi el més important és jo estar bé, tenir els meus valors alineats i cuidar la meva música i arrel d'aquí anar fent el meu camí. Però jo no em considero una persona que faria qualsevol cosa, saps? I és això, no?
Quina és la teva percepció de l'èxit? Cuidado amb el que desitges. Per què desitges les coses? Perquè t'ha dit la gent que el que s'ha desitjada se suposa que és això o el que tu... O sigui, anar construint el teu desig, saps? Mentre vas fent la teva carrera. I en això sí que he anat redissenyant. Però sí que ara, d'exemple, considero que soc superambícies en el que jo sé que vull fer, saps? I alguna vegada has tingut aquest sentiment de protegeix-me d'allò que vull? Com deia la samarreta de la Rosaria de protect me...
Bueno, és això, el desig, no? O sigui, com cuidar-ho amb el que desitges i com desitges les coses i...
No sé, sé com molt coerent i molt honesta amb tu mateixa, saps? I com trobes l'espai per poder tenir un diàleg amb tu mateixa sincer en un món que va tan ràpid i especialment en una carrera com la teva que ha estat tan veloç i amb tant de soroll al voltant? Perquè jo sento que hi ha hagut molt estímuls i hi havia molta gent com nosaltres dient-te, no? Què series? Com t'imaginàvem? Sí, sí, sí, totalment.
Javi, amb el més important, jo crec que per mi també, per una banda, ha sigut parar una mica, o sigui, parar una mica en el sentit de marcar-t'ho el ritme de l'onada, no estar tota l'estona, com jo anava a remolc de la pròpia indústria tota l'estona, sentia que era, no deia, o sigui, tota l'estona era, això es fa el següent, es fa el següent, o sigui, mentre seria una cosa ja estava pensant la que faria el següent, i tampoc tenia com tant de temps de...
de pensar, de parlar amb això que dius, com de parlar amb mi mateixa, escoltar-me, o sigui, no ho sé, crec que al final també desconnectes potser una mica de tu en un sentit com més espiritual, que és algú que m'ha acompanyat tota la meva vida, que ha sigut molt important per mi, i això sí que vaig sentir en algun moment que potser desconnecta una mica, i crec que és com l'arrel i el pilar d'estar com superalineada amb tu, i...
directe, com potser aprofundir una mica més en aquesta connexió espiritual. Què em refereixo? Què vol dir aquesta connexió espiritual per mi? Tot el que són les ciències de l'ànima.
O sigui, tant com llegir, escriure, escoltar música, però no escoltar música com a cantant, sinó com a Julieta, com a la meva persona. Bé, jo és que em recolzo molt en les ciències de l'ànima. Però clar, des de fora la sensació és que segueixes duent el mateix ritme de vida superatrafegat. Llavors, en la teva rutina del dia a dia, com aquestes ciències de l'ànima acaben tenint espai?
Et diria que la meva feina és una feina que estàs molt acompanyat, però també estàs molt sol en molts moments. Per exemple, la possibilitat que som a viatges molt, em vaig de gira, no sé què, em vaig a Madrid i tal, però en tots aquests temps sí que tinc molts moments i molts tempos meus d'estar com més sola i intento aprofitar-los molt...
invertint el meu temps en això. Per exemple, me'n vaig agafar un AVE que són dues hores, dues hores i mitja, en aquest AVE estic fent coses més espirituals, més artístiques, però meves. És com jo reconecto i com...
ordeno el meu discurs mental, saps? I després tu sempre has fet una cosa, que des de fora almenys dona molt aquesta sensació, que és seguir molt arrelada les teves amigues de sempre i aquella escapadeta a la Cerdanya tu no te la treu ningú. Aquell instastori de la Julieta amb els cabells sueltos, amb tot el verd aquell de la Cerdanya preciós, amb la teva guitarra, el teu llibre, això a tu no t'ho treu ningú. Ningú. Això cada any de la meva vida això passa sempre.
Sí, sí, sí. Jo soc una noia molt de muntanya, la veritat, he de dir. Mil vegades més que de platja. I sí, són aquestes coses també, saps? I per mi, al final, compartir temps amb les meves amigues, que són com les més germanes per mi, amb elles també faig molt això, que fem una escapadeta, anem al camp...
ser amb el nostre vinet, escrivim, parlem entre nosaltres, jo sempre he tingut una comunicació molt íntima i molt espiritual, molt de parlar de desitjos, d'ambicions, amb les meves amigues, i per mi és bàsic, i ara, per exemple, ve cap d'any.
movidote. O sigui, per cap d'any fem, bueno, tenim mil rituals d'escriure... No, igual, cremar les coses que vols fora de la teva vida, mica de palo santo... Total, jo ja estic fent els calendaris, els estic enviant. Dismenge això, el dissabte ens toca que, bueno, paperets, cremar, desitjos, anem al cap de les aigües... És que tinc com moltes... Era una nit de desembre, coincidim en una festa i sortíem junts a fora a fumar.
Em dius que m'has vist molt guapa mentre veia amb un altre i com has trobat molt a faltar. I entre aquesta carrera tan veloç que has tingut, la música, el teu espai per les ciències de l'ànima, les amigues... Hi ha espai per l'amor, Julieta? És que no és broma que jo penso que no ha de ser gens fàcil. Perquè passa molt que quan et prioritzes a tu mateixa, de vegades potser no hi ha temps per depèn de què.
No, no, no hi ha gaire temps. O sigui, és que no és una cosa que ara m'ocupi molt l'espai mental. Jo és veritat que abans era una persona que era com bastant intensa en aquest sentit, o sigui, l'amor era com un main thing de la meva vida molt fort,
I era típica que m'ho quita, que m'obsessionava molt. I que també era l'adolescència. O sigui, perquè tenim una edat que, quan parles de jo abans, vols dir quan tenies 19 anys. Clar, exacte. Ara penso, bueno, és que és normal, també et fas durant i... Però, bueno, em fa una mica de pena a vegades. Dic, com, no, deia tornar com a tenir aquesta capacitat d'obsessionar-me amb la gent i enamorar-me, saps? Bueno, tampoc potser no m'ha arribat la persona indicada. Tothom té els seus processos, no? Busqués en un altre processó i passant potes
Hi ha alguna cosa que faries diferent, ara que estàs en aquest moment de retrospectiva abans d'omplir el Sant Jordi Club? Potser com el que més greu m'ha pogut saber, o sigui, el que m'ha sabut més greu, és com m'haver tirat com massa en pilot automàtic. Perquè això m'ha fet moltes vegades no recordar-me de res, perquè jo vaig dir, de tot el que he viscut fins ara...
de la meitat ni me'n recordo. A vegades em faig molt la paranoia amb això, de viure les coses per recordar-me'n. Si hi ha coses que he vist i no me'n recordaré, a vegades penso que no em val la pena viure-les. A vegades amb això em preocupo molt, de sempre, que em puguin recordar les coses perquè si no penso que no val la pena viure-les. I això també m'ha fet, potser en alguns moments de la meva vida, estar una mica més distanciada de la realitat i sento que potser sí que he marxat massa en alguns moments.
I què esperes del següent capítol de Julieta? Perquè clarament ara estem tancant aquest primer capítol, que ha tingut moltes subtrames i molt paràgraf, però l'estem tancant, i estem disposant-nos a obrir un segon capítol. Tens alguna idea o també et vols donar justament espai per pensar-ho tot de zero?
Ara pararé un temps, en el sentit... Bé, jo no, personalment no, però de cara que diguem a la galèria, sí, no? Aquest any, per exemple, ja no girarem... Has fet tres gires, més de 100 concerts superintens. Home, que si no t'agujaria. Si ni que sigui, ja per estar tranquil·la, val la pena. Clar.
A veure, que a mi m'encanta fer coses, jo tota l'estona, o sigui, jo no és per treballar, perquè a mi m'encanta anar de gira i jo disfruto molt fent tots els bolos, però és veritat que mentalment al final no dones de part més. Tu no pots estar fent 57 concerts i el dia següent plantar-te l'estudi i el dia següent fer un altre concert i el dia següent anar a l'estudi perquè no estàs bé i perquè ja no disfrutes. Jo vaig ser en una època que és que no volia anar a l'estudi perquè s'ho passava malament, tenia una ansietat i deia, és que no, no estic bé. I que un artista necessita soledat per construir-se també i acompanyar-se de...
d'estímuls diferents. Totalment, sí, sí, ja has de viure coses. Al final, a la Mora Gira és tot una mica el mateix, també, a vegades. Aquell efecte dia de la marmota. Totalment. Si no vius, de què escrius? És que, clar, és molt important viure coses i viure la vida, però ara, per exemple, que he tornat a l'estudi, estic enfocant les coses d'una manera diferent i estic molt contenta. O sigui, ara estic molt central en la música, que és el més important. Ja has de fer bona música. Música bona, bona, de veritat.
Què vol dir música bona, bona, de veritat? Molt ben treballada. O sigui, la composició, estic prioritzant molt la composició, composar molt bé les cançons, sense perdre la frascura i el punt intuïtiu que tinc jo. Però sí que estic com... en un procés molt de composició, molt xulo. Estic bastant addicta ara d'anar a l'estudi, de fet. Fins ara, potser, la inèrcia t'havia dut una mica... Exacte. I en aquesta era... Exacte. Estàs tu portant la bicicleta. Exacte, exacte. I se sent, això...
Bueno, millor que mai, o sigui. Sí, ara m'estic supercontenta, ara, i tinc un futur molt xulo, amb moltes possibilitats, també. Al final, ara mateix, tinc moltes més eines, també, com a artista, com a persona, també m'he fet més gran, tinc més el que vull... Quants anys tens, tu, ara? 24. Estàs a punt de tenir ja el lòbul frontal desenvolupat? Ai, no, però jo penso que se'm va desenvolupar abans, eh? Jo també ho crec, perquè quan comences a espavilar-te abans... Sí, jo ho noto com a clics.
Clar, clar, m'he hagut d'espavilar una mica. Diguéssim que en comptes de l'edat ha estat la teva carrera el que t'ha fet fer el clic. Totalment, totalment. Baixo la bandera, quedo a la frontera, perdo la paciència quan la línia és massa recta. Doncs molt bé, vindrem el 13 de febrer al Sant Jordi Club a veure com tanques aquest primer capítol i sobretot estarem molt pendents de tot el que pugui passar en aquest segon episodi a Can Julieta. Moltíssimes gràcies. A tu, guapíssima.
Jo dic un, dos, tres i tu quatre, cinc, sis. I a veure si hi ha delay o no hi ha delay i els de control central ens ho arreglen. Un, dos, tres. Quatre, cinc, sis. Hi ha un delay de mig segon. A veure, tornem-hi. Però jo no el tinc, eh? Un, dos, tres. Quatre, cinc, sis. L'hem retallat. Segur que els companys... A veure, a veure, torre, i torre, i torre. Quatre, cinc, sis. Un, dos, tres.
Bé, no ho hem resolt. Gràcies, Jofre. Bon cap de setmana. Que vagi molt bé.
Doncs nosaltres ho deixem aquí, eh? I tornem dilluns amb el Francesc Garriga al capdavant fent un seguiment de les cavalcades de Reis arreu del país. Cavalcades que pinten amb previsió de neu a molts punts i un cap de setmana que també pinta molt fred. Així que abrigueu-vos bé. Adeu, adeu!
Don't cry, snowman, not in front of me Who'll catch your tears if you can't catch me, darling If you can't catch me, darling Don't cry, snowman, don't leave me this way A bottle of water can't hold me close, baby Can't hold me close, baby
I want you to know that I'm never leaving Cause I miss the snow till death will be freezing Yeah, you are my home, my home for all seasons So come on, let's go Let's go below zero and hide from the sun I love you forever or we'll have some fun Yes, let's hit the North Pole and we'll happily Please don't cry no tears now, it's Christmas, baby My snowman and me
Don't cry a snowman, don't you fear the sun, who'll carry me without legs to
Tot costa. La pressió que tindrà demà Joan Garcia ens la imaginàvem. El que no esperàvem és que un altre Garcia, Víctor Garcia...