Fins demà!
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, benvinguts al Refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern.
També ens podeu escoltar al www.radiodesvern.com i al programa d'avui dimecres 30 d'abril, últim dia del mes, últim programa del mes, demà farem descans, que també ens ho mereixem, demà dia del treballador, com que nosaltres som uns corrantes, demà descansem.
I dir-vos que el programa d'avui, Actualitat 360, música a l'espai de la càpsula i una entrevista molt especial al món del teatre.
Avui parlem amb Alejandra Jiménez de Blanca Desvalada, una obra que podeu veure al Teatre Quitània de Barcelona.
A la segona hora, Tertúlia de la setmana, amb Transbash Power, i avui farem una entrevista molt especial a un activista que ens visita avui al programa.
Per la nostra part, tot llest per començar el programa d'avui dimecres. Comencem, com sempre, amb Actualitat. Benvinguts!
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Rodalies recupera totalment el servei dos dies després de la pagada.
Dos dies després d'aquesta gran apagada, que va deixar tot el territori sense electricitat,
Rodalies de Catalunya ha aconseguit aquest migdia restablir totalment el servei en totes les seves línies a la nostra comunitat autònoma.
Durant el matí, la major part del servei funcionava a totes les línies, excepte l'R3 i l'R4,
on hi ha hagut dues incidències que han causat talls i retards en la circulació.
L'última línia a recuperar tot el servei a Estratler R4, que cap al migdia ha solucionat l'averia de la senyalització entre Monjos i Arbós,
que ha obligat a tallar la circulació entre Sant Vicenç de Caldés i Vilafranca.
Tram, que s'ha cobert amb un servei alternatiu per carretera.
L'averia també ha causat retards de fins a 40 minuts en la resta de la línia.
Ara, els horaris i la freqüència de pas dels trens, està recuperant la forma gradual al seu servei establert.
Com comentàvem, aquesta recuperació de Rodalies significa un pas més cap a la recuperació completa després d'aquesta gran apagada de dilluns.
El govern fa marxa enrere i frena l'augment de la taxa turística, que entrava en vigor demà.
El govern ha anunciat aquest dimarts que, per la inseguretat jurídica que podria comportar,
frena l'augment de les taxes turístiques per tramitar-lo com a projecte de llei.
El sector turístic ha celebrat la decisió de l'executiu.
És un augment que havia d'entrar en rigor aquest mateix dijous, dia 1 de maig,
i amb l'ajornament no es podria aplicar com a mínim fins a la tardor,
quan es preveu que el Parlament l'hagi tramitat i aprovat.
El govern el va aprovar per decret després que al febrer el pactessin PSC, Comuns i Esquerra.
I s'hi va afegir, però, fa dues setmanes al Consell de Garanties Estatuàries, el CGC, el CGE,
que el va instar a frenar-lo.
Ho va fer en un dictamen demanat per Junts, en el qual va afirmar que no hi havia cap motiu d'urgència
que justifiqués l'aprovació de la mesura amb un decret i li va reclamar que fes un projecte de llei.
Aquesta urgència no justificada.
Per tant, aquest pas enrere del govern, aquesta marxa enrere cap a l'augment de la taxa turística
ha portat moltes alegries al món dels allotjaments i al món turístic,
i per tant és una notícia que han celebrat.
Passem a la tercera notícia a nivell global.
Volem parlar-vos de la presidenta de Reta Elèctrica,
que defensa el paper de l'empresa i descarta dimitir per la pagada.
Beatriz Corredor, presidenta de Rezeia i de la seva matriu Reta Elèctrica d'Espanya,
ha descartat dimitir i ha defensat la gestió de la pagada elèctrica de la companyia.
Aquesta casa ha respost a l'altura del que s'esperava.
Corredor ha recordat que la fallida es va produir en el sistema elèctric
i ha dit que les responsabilitats s'hauran de repartir entre tots els actors implicats.
Tots els que estem en el sistema elèctric haurem de fer-nos càrrec de la responsabilitat
en la mesura que ens correspon afegit.
En aquesta línia, la presidenta també ha assenyalat els operadors privats,
ja que són els que determinen a cada moment el mix energètic.
A nivell municipal, nosaltres avui volem destacar les obertes,
l'obertura d'aquestes inscripcions a les activitats culturals
dels equipaments municipals de Sant Just.
Les persones interessades a participar en les activitats culturals
dels equipaments municipals ja poden inscriure's a la xarxa d'equipaments culturals
del municipi, que ha obert de nou aquestes inscripcions
per a una nova programació que inclou tallers, itineraris,
conferències i visites al patrimoni.
L'oferta es reparteix entre el centre cívic Joan Maragall,
els centres cívics Soledat, Sants i Serafini
i la casa de cultura Can Ginastà.
Entre les activitats programades hi ha cursos d'anglès,
cuina, costura, tas de vins i l'ús del mòbil,
així com rutes guiades per diferents barris de Barcelona.
Les inscripcions es poden formalitzar presencialment
a cadascun dels equipaments
o bé també contactant-hi per correu electrònic o telèfon.
Podeu consultar la programació al web de Ràdio d'Esvern.
I tanquem parlant del parc natural de la serra de Collserola
que ha reforçat la prevenció d'incendis amb actuacions en 500 hectàrees
durant l'hivern 2024-2025.
Aquestes intervencions inclouen la creació de franges de protecció
i la gestió de punts estratègics
amb l'objectiu de reduir la càrrega de combustible forestal
i facilitar l'accés als equips d'emergència.
S'han dut a terme treballs en 313 hectàrees de franges perimetrals
i en 185 hectàrees de punts estratègics.
Amb finançament del Departament d'Acció Climàtica,
les zones d'actuació inclouen Tibidabo, Vallvidrera,
Roques Blanques, Puig Madrona i Les Planes.
A més, s'han implementat mesures com la silbopastura,
amb ramats en més de 1.100 hectàrees
i tasques de gestió forestal adaptativa.
Vuit minuts per dos quarts de sis de la tarda seguim al Refugi
i ara és moment de destacar l'efemèride del dia.
Tal dia com avui, 30 d'abril,
celebrem el Dia Internacional del Jazz.
I tot i que avui la cançó triada no és del gènere de jazz,
escoltarem una bona música aquí al Refugi
amb l'espai de la càpsula.
La Càpsula. Música sense límits.
I us deixem amb Tears for Fears
i el seu Everybody Wants
aquí, a Ràdio d'Esvern.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Welcome to your life
There's no turning back
Even while we sleep
We will find you
Acting on your best behaviour
Turn your back above the nature
Everybody wants to rule the world
It's my own design
It's my own remorse
Help me to decide
Help me make the most
Our freedom and our pleasure
Nothing ever lasts forever
Everybody wants to rule the world
There's a room where the light won't find you
Holding hands while the walls come totally down
When they do, I'll be right behind you
So glad we've almost made it
So sad they had to fade it
Everybody wants to rule the world
And I'll be right back in the middle
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El refugi del cinèfil
Benvinguts a El refugi del cinèfil, l'espai del refugi on viatgem en el temps per redescobrir pel·lícules clàssiques i excepcionals.
Avui parlem d'un autèntic referent del cinema modern, Pulp Fiction, del 1994, la pel·lícula que va revolucionar Hollywood i també va convertir Quentin Tarantino en un dels directors més influents de la seva generació.
And I'll execute every motherfucking last one of you!
Pulp Fiction va ser escrita i dirigida per Quentin Tarantino amb col·laboració en el guió de Roger Avery.
La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cants el 1994 on va guanyar la Palma d'Or i es va convertir ràpidament en un fenomen cinematogràfic.
Amb un pressupost relativament modest de 8 milions de dòlars en va recaptar més de 200 milions a tot el món, consolidant-se com una obra de culta.
La pel·lícula està estructurada en una narrativa no lineal i segueix diferents històries entrellaçades que giren al voltant de la màfia de Los Ángeles.
Entre els protagonistes hi trobem Vincent Vega, John Travolta i Jules Winfield, interpretat per Samuel L. Jackson, dos assassins a sou amb una filosofia peculiar sobre la vida.
També hi és Mia Wallace, interpretada per Uma Truman, la carismàtica i misteriosa esposa del cap mafiós Marcelus Wallace, interpretat per Bing Reims.
Aquí trobarem també personatges com el de Bruce Willis, que en aquest cas interpreta a Butch Coolidge, que és un bussejador amb un dilema moral
i altres personatges memorables que converteixen aquest film en una experiència única.
Tarantino es va inspirar en la literatura pop, el cinema de sèrie B, i el cinema negre clàssic per crear un estil visual i narratiu inconfusible.
Aquests serien els estils i les influències més destacades d'aquesta pel·lícula.
Pel·lícula, els diàlegs enginyosos, les referències a la cultura pop, l'ús magistral de la banda sonora
i la violència estilitzada han convertit Pulp Ficció en un referent del cinema postmodern.
I destaquem escenes icòniques com el ball de Vincent Vega i Mia Wallace, el Jack Rabbit Slims,
també el monòleg de Jules sobre la Bíblia, que sentim a continuació un petit fragment,
i és que aquest discurs, el Ezequiel 25-17, que en part s'ha de dir que surt de l'enginy i de la invenció de Quentin Tarantino,
que no existeix a la Bíblia tal qual, és a dir, que hauríem d'entendre que és una reversió que va fer el director,
és una de les escenes més icòniques i característiques.
Aquest monòleg de Jules sobre la Bíblia el recita abans d'executar un dels encàrrecs.
I és que també altres escenes icòniques són la de l'escena del malatí brillant,
un dels grans misteris del cinema, l'entrada del lobo, de Wolf, per resoldre un problema en una situació límit,
i això, doncs, genera una llista interminable d'escenes icòniques que realment ens porten a dir
que és una gran pel·lícula, una de les millors pel·lícules del director Quentin Tarantino.
Sentim el tràiler de Pulp Ficción.
A més de ser un èxit comercial i crític, Pulp Ficción va redefinir el cinema independent
i va demostrar que un guió brillant podia convertir-se en el veritable motor d'una pel·lícula.
Va reactivar la carrera de John Travolta, va consolidar Samuel L. Jackson i Uma Truman com a estrelles
i també va establir Tarantino com un autor en veu pròpia.
Si encara no heu vist Pulp Ficción, és moment de submergir-vos en aquest viatge cinematogràfic
ple de diàlegs inoblidables, personatges carismàtics i escenes que ja formen part de la història del cinema.
I si ja l'heu vista, sempre és un bon moment per tornar-hi i descobrir nous detalls amagats en la seva trama intrincada.
I és que això és tot per avui, al refugi del cinefil.
Recordeu que anem portant més capítols i que nosaltres estem encantats de parlar-nos en la propera sessió.
Un autor al refugi
Avui a l'espai d'un autor al refugi parlem de Javier Castillo.
Javier Castillo és un escriptor espanyol nascut a Màlaga el 1987, conegut pels seus thrillers psicològics.
Va començar la seva carrera publicant de manera independent, la qual cosa li va permetre aconseguir ràpidament l'èxit.
El seu estil es caracteritza per trames plenes de misteri i girs inesperats.
Malgrat no seguir el camí tradicional de les editorials, va aconseguir consolidar-se com un dels principals autors del gènere en espanyol.
Algunes de les seves obres més destacades són El dia que se perdió la cordura o El dia que se perdió l'amor.
A continuació, sentirem un parell de fragments de les obres de Javier Castillo.
Del dia que se perdió l'amor, aquest fragment que diu així.
La soledad no te alimenta, hija.
La soledad se alimenta de ti.
Crece con cada minuto que pasas con ella.
Se agarra a tus inseguridades.
Te hace ver cosas que no existen.
Y cuando te das cuenta y quieres escapar de ella, ya te ha invadido para siempre.
Y a continuació, un altre fragment da la grieta del silencio.
Avanzamos por la vida por un camino lleno de baches y accidentes inesperados.
Y a lo máximo a lo que podemos aspirar es a llegar al final sin haber perdido demasiados pedazos de nosotros mismos.
Un autor al refugi, amb Javier Castillo.
Un autor al refugi, amb Javier Castillo.
Avui parlem de teatre i ho fem amb l'Alejandra Jiménez, de Blanca desvelada.
Una obra que trobareu al Teatre Aguitània de Barcelona.
Dos històries que s'entrellacen en el temps i els seus personatges no entenen el per què.
Avui parlarem amb la seva actriu i artífecs d'aquesta obra.
Recordem que l'obra va ser candidata als Premis Mags 2016, la millor autoria revelació.
i avui parlem amb ella, amb Alejandra. Alejandra, bona tarda, buenas tardes.
Bona tarda, Dani.
Com estàs?
Molt bé, molt contenta d'estar aquí amb vosaltres.
Que bé, m'alegro molt que estiguis aquí al programa, que puguem xerrar una mica de Blanca desvelada
i que ens puguis explicar de ben a prop què és aquesta obra i què ens hi trobarem si anem al Teatre Aguitània
i gaudim amb vosaltres d'aquesta peça.
Doncs Blanca desvelada és una peça que parla del perdó i de mares i filles
i també toca la memòria històrica del nostre país, la Guerra Civil.
I és una obra dramàtica, però també amb molta llum i també molta tendressa i també moltes somriures.
Així que, sobretot, és una obra per sentir amb moltes emocions, un viatge emocional.
Que important que és tenir present la memòria històrica en els temps que corren, Alejandra.
Déu-n'hi-do, perquè cada vegada veiem més obres, pel·lícules, llibres,
que ens recorden allò que ha passat perquè d'alguna forma crec que s'ha de tenir molt en compte.
Aquella història que s'ha viscut, que la nostra gent ha viscut aquesta història,
a vegades la donem per oblidada, però allò ha passat, allò ha succeït.
I, com diu la dita, l'ésser humà és l'únic animal que ens ho pega dues vegades amb la mateixa pedra.
I, d'alguna manera, amb la memòria històrica, ens vol recordar això, aquells errors del passat,
aquelles coses que vam arran en un passat bastant pròxim,
perquè la gent es pensa que la Guerra Civil està com molt lluny, però no està tan lluny, no?
Totalment, no està tan lluny, a més a més, som els, som una part nostra, és el nostre passat,
i hem de conèixer'l, i hem de poder saber què sintieron els nostres ancestros.
Sí, perquè al final són nostres abuelos, nostres abuel·las, nostres bisabuel·los,
i totes aquestes històries han de ser, han de tenir voz,
perquè no volgui a passar, i també per poder conèixer-nos a nosaltres mateixos,
com a seres humans, i no anar cegos, per això és l'arte.
Clar. Has comentat que Blanca Desvelada va néixer també de la necessitat de parlar del perdó.
Per què et va portar a explorar aquest tema en profunditat?
Bé, el perdó és el meu tema preferit, sempre, no?
Això de com fem per viure, tots comencem a viure des de la innocència,
i després el dolor fa que ens tanquem, no?
El cor es tanca.
I la història de Blanca és la història d'això, d'una noia que està molt enfadada,
i com això afecta directament a la relació amb la seva mare.
I per mi el perdó és això que ens ensenya a poder viure,
acceptant el dolor, però sense tancar-nos a l'amor que està sempre present, no?
Però sinó el perdó sofrímos mucho, no?
Per això, per mi, parlar del perdó és alliberador.
Totalment, totalment.
Com va ser el procés d'escriptura?
Perquè, clar, hem comentat a l'audiència que vas estar nominada,
vas ser candidata als Premis Mags el 2016 per Millor Autoria Revelació,
i per tant entenc que aquest procés d'escriptura va ser molt intens
i ens agradaria saber una miqueta més d'aquesta experiència, no?
Si vas tirar d'experiències personals, d'històries que has sentit,
evidentment també comentàvem el fet aquest de tenir present la memòria històrica,
que això ja diu molt de la peça que podem anar a veure,
però com van ser els inicis i com vas anar desenvolupant la peça?
Al començament, abans del Blanca d'Esvalada,
vaig escriure una altra obra de teatre sobre un personatge
que es viu ara a l'Uruguai, es diu Alejandro Corch,
i ell és fill de desaparecidos de la dictadura en Argentina
i aquest home parla molt del pardó i tot això
i després d'escriure sobre ell, no podia parar d'escriure
i com que jo també estava en un moment de la meva vida
que tenia per davant aquesta decisió de si volia ser mare o no volia ser mare,
Blanca d'Esvalada se m'escriviu a través de les manes en dues setmanes quasi,
no? Fue molt fluid, molt ràpid, molt, molt, com un vòmito quasi,
però clar, després amb el treball amb la directora, que està Montse Bonet,
aquesta dramaturgia va agafar més terra, diguem, no?
Perquè com que fem procés de creació llarg de dues anys
on anem donant-hi vida a cada personatge,
la dramaturgia va agafar ja la terra que té, no? La veritat.
Clar, és que interpretes una dotzena de personatges en escenari.
Com et prepares?
Sí, des que vam començar a la quitània són 13.
13? Déu-n'hi-doi. Com et prepares per donar vida a tantes veus diferents?
Bé, ara ja fa molts d'anys que ho faig.
Ja, ho tens per la mà, no?
Ara ja ho tens. Ho tinc per la mà, però abans de sortir em preparo molt, eh?
Em concentro molt, repàs molt, tot això.
Però va ser com...
O sigui, l'única diferència entre fer un personatge o fer dues o 13
és el temps que es dedica a treballar-ho, sí?
El que passa és que sí que de Blanca a Desdelada és una peça molt especial
perquè és un unipersonal on no és un monòleg a l'ús,
sinó que aquests personatges interaccionen entre si.
Això és el que la gent que ve a veure Blanca a Desdelada
més ens sorprèn.
Perquè d'alguna manera ves a tots els personatges parlant com en una escena normal.
A vegades t'oblides que és una sola actriu, diguem.
Clar, això és complicat de fer, això és complicat de fer i que l'audiència també,
en aquell moment, aquelles persones que tens allà expectants també entenguin el llenguatge,
no és fàcil, no és fàcil i de ben segur que ho porteu a la perfecció.
Sí, sí, no és fàcil, però ara la sensació quan vienes a veure-ho és que és fàcil, no?
Gràcies a tot el treball fet, és com, guau!
És, no, tothom diu, ostres, no m'he perdut mai, he sabut en cada instant on estaves,
perquè també hi ha molts saltos en l'espai, en el temps, i és com una... és molt cinematogràfic.
Clar, al final, la figura de direcció en projectes com el teu, Alejandra, són molt importants,
perquè, com deies, treballes amb la directora Montse Bonet des de fa temps,
i m'agradaria saber com ha estat aquesta col·laboració en el projecte
i com ha influït també el resultat final de l'obra,
perquè entenc que una persona que des de fora et vagi dient
això funciona, això no, també és d'agrair.
Sí, sí, no, el treball amb la Montse és imprescindible,
jo la vaig conèixer perquè va ser professora mia a d'estudis de teatre
i des del primer moment em vaig enamorar d'ella, del seu talent, de la seva mirada, de la seva veritat,
i ja abans de Blanca Desdelada em va dirigir en un altre espectacle
que es deia La locura que cura, també ha escrit per mi,
i en Blanca va ser com, Montse, tinc un altre texta i vull que tu me diriges,
i ja portem 23 anys treballant juntes,
perquè el Salon Judit també ho ha dirigit ella,
i per mi treballar amb ella és essencial,
perquè som totes dues que investiguem, investiguem, investiguem
i trobem el llenguatge.
Nou anys, més de 200 funcions,
Déu-n'hi-do, es diu ràpid, però és molt, és molt.
M'agradaria saber si durant tot aquest recorregut que ha tingut Blanca Desdelada,
hi ha hagut algun moment on un espectador o espectadora s'ha acostat i t'ha dit
m'has ajudat o aquesta obra m'ha ajudat a entendre,
o potser després d'un temps t'han vist i t'han dit
gràcies a aquesta obra m'he reconciliat amb els meus éssers estimats.
Has tingut algun feedback d'aquest estil?
Doncs hem tingut molt de feedbacks en aquest sentit,
per això continuem fent-la.
Per exemple, un noi que ha vingut més de 20 vegades
i sempre em deia, quan vinc a veure Blanca Desdelada,
agafo la força per trucar a la meva mare.
Que bonic.
O també una noia que va venir i em va dir,
per fi he pogut plorar l'amor del meu pare,
que va ser fa un any i no havia pogut plorar-la.
O també molta gent, un noi a Madrid una vegada em va dir,
quan iba a tirar la toalla, tu obra de teatro me vuelve
de un tortazo la esperanza en el teatro, no?
Que bonic això també, perquè és un món tan difícil i tan dur,
el món de les arsas escèniques,
que a vegades és això, no?, el fet aquest de dir
ho deixo estar.
A tu t'ha passat, Alejandra, que has dit en algun moment
ho deixo estar?
Doncs no m'ha passat, perquè no puc deixar-ho estar,
perquè m'enganyaria a mi misma.
Clar, clar.
Perquè la primera que ho necessita soc jo,
és la meva medicina.
Entonces, no puc dir això perquè no trobaria una altra alternativa.
Però sí que és molt difícil, molt difícil,
si hi ha hagut molts moments de mirar el cel i dir
ojo, va, vinga, va, ajuda, no, por favor.
Però ara estem en un moment més dolç.
Sí? Tu creus que el sector de les arsas escèniques
està vivint un moment dolç?
O és una qüestió més teva personal
que tu tens la sensació que personalment
estàs en un moment còmode i confortable?
Bé, ara mateix, la meva companyia,
estem en un moment que venim remant, remant, remant
i estan començant a abrir-se portes.
Val.
Està a la Quitània.
Bé, i ho hem passat molt malament, eh?
No te digo jo.
Deuda, moltes coses, que no...
Tampoc ho viuen al cas.
No, no, però que són realitats, Alejandra.
Són realitats que està bé també.
Sí, són realitats.
Però bé, sí que és veritat que com que jo des de fa 20 anys
amb la meva socia, Natalia Boronat,
que és l'altre membre de la meva companyia,
hem lluitat per l'autoproducció.
Sí que crec que ara, amb totes les crisis que estem vivint
de totes classes,
hi ha com una...
O sigui, hi ha una mica més de reconeixement
a aquest teatre que no és la élite,
que no és el teatre més comercial.
que al poc a poc, poc a poc, poc a poc,
anem obrint una altra...
Dones com l'Anna Tamayo, l'Àngela Palacios,
Àngela Conde, Paloma Jiménez...
Realment jo estic rodeada de dones amb tant de talent,
tant de talent,
i a poc a poc anem obrint camí, obrint camí.
Que important que és, no?,
el fet que hi hagi teatre per a tothom, no?,
perquè ara ja no estic parlant només dels espectadors,
sinó també per a la gent que fa teatre, no?,
que hi hagi feina per a tothom,
perquè hi ha altres comunitats,
hi ha altres països,
com, per exemple, Londres.
Moltes vegades ens comparem amb Londres
perquè realment tenen una estructura com més sòlida, no?,
a nivell teatral,
porten molts anys també treballant perquè així sigui.
Però realment veus com a Londres
petites produccions com la vostra
poden no només sobreviure, sinó viure, no?,
tranquil·lament.
I aquí a vegades sembla, doncs això que comentaves,
que si no estàs a l'elit no et pots guanyar la vida,
has d'estar allà escanyada amb dues feines
i gairebé que les arces escèniques passen en un segon pla
perquè, tot i per tu ser la teva prioritat,
a vegades per poder sobreviure
has de fer a un costat la teva prioritat
i posar, doncs, al davant una feina,
a un supermercat, una feina de cambrer,
de cambrera, perquè si no, no arribes.
Sí, sí, és molt difícil perquè no hi ha visibilitat,
perquè no s'entén encara el treball de l'arte, no?,
no se li dona la veritat, la importància que té a l'arte,
la necessitat que té.
I que només poden viure d'ell el que tu comentaves,
aquest elit, quan en realitat
hauria d'haver pastís per tots,
perquè realment es fa una de produccions brutals a Barcelona,
jo recomano a la gent que ens estigui escoltant
que també vagi als teatres petits, a les sales petites.
Avui farem aquesta reflexió,
farem la reflexió a l'audiència
que vagi a les sales petites,
que vagi a una Quitània,
que vagi a una acadèmia,
que vagi a sales petites de Barcelona,
que gaudeixi del teatre que es fa allà,
perquè es fa teatre de proximitat,
es fa teatre que arriba molt,
que arriba molt,
i que la gent que està treballant en aquests teatres
és gent que té gana,
que té gana d'escenari,
que té gana, que té garra,
és com passar-se de Netflix a film.
Total, totalment, totalment.
Jo crec que no ho hagués dit millor.
No ho hagués dit millor, totalment.
Sí, sí.
Alejandra, ho hem d'anar deixant...
Perquè sempre trobes coses boniques,
coses apassionants.
Totalment.
Deia que ho hem d'anar deixant aquí,
però sí que fer-te uns minuts
de, com a mínim, un petit forat aquí al programa
perquè facis un missatge,
perquè també reclamis a l'audiència
que et vingui a veure
al Teatre Quitània de Barcelona.
Pues sí, muchas gracias, Rani.
Os animo a que vengáis a ver
Blanca Desvelada
porque es una obra que no vais a olvidar,
que seguramente vais a repetir.
Estamos hoy,
30 de abril a las 8 de la tarde
y el 7 de mayo a las 8
y el 29 de mayo a las 8 de la tarde.
y si queréis venir a sentir
y a ver un teatro diferente
y a emocionaros,
no os vais a arrepentir.
Blanca Desvelada,
una obra teatral escrita i interpretada
per Alejandra Jiménez Cascón
i dirigida per Montse Bonet.
Alejandra, un plaer,
moltíssimes gràcies
atendre els mitjans de comunicació
que intentem també
fer arribar a la gent
propostes com aquesta tan meravelloses
i que tenim moltes ganes
que ens vagin molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Una abraçada.
Cuidat.
Una abraçada.
Adéu.
Deu minuts per les 6 de la tarde
seguim al Refugi,
al magazín de tardes d'aquesta casa.
Ara canviem de terç,
marxem a escoltar bona música.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El Refugi Recomana.
I tornem a estar aquí
a un nou episodi
del Refugi Recomana,
un espai
on apropem opcions
d'oci, cultura,
art, gastronomia
i molt més
a l'abast de tothom.
I avui no marxem gens lluny.
Avui ens quedem ben a prop.
Avui et proposem
a descobrir
alguns dels racons
amb més encant
del nostre estimat poble.
Avui ens quedem a Sant Just.
Des del Refugi
ens hem proposat
fer una petita ruta
amb encant
per descobrir
aquells llocs
més emblemàtics
del nostre poble.
Hem hagut de fer una tria
perquè no els hem pogut
escollir tots
perquè si no estaríem aquí
dues hores parlant.
Però espero que us agradi
aquesta tria que hem fet
que arrenca
ni més ni menys
que el Parc del Milenari.
El Parc del Milenari
és un dels espais verds
més estimats
del nostre poble.
Perfecte per passejar,
llegir a la ombra,
fer un pícnic
o deixar que la canalla
corri i gaudeixi
de la natura.
I avui tornem a mencionar
el Gualdancet
que ja l'havíem destacat
en un dels espais
del Refugi Recomana
però creiem
que aquesta icona
de l'arquitectura
contemporània
doncs ha de ser
ben reconeguda.
dissenyada pel Ricardo Bofill
arquitecte prestigiós català
és un laberint vermell
ple de geometria
i poesia urbana
només cal passar-hi
per davant
per sentir
la seva força.
També us volem destacar
la ruta dels miradors
tant si vas cap a
Can Candeler
com al Parc Natural
de Collserola
trobaràs miradors
com el de Sant Pere Màrtir
amb vistes espectaculars
ideal per fer
una sortida curta
i respirar natura.
I ara marxem de pet
a la Casa de Cultura
ara parlem
de Can Ginestà.
Nosaltres ens la coneixem molt
perquè ja sabeu
que els estudis
de Ràdio d'Esvern
estan just
a sota de Can Ginestà.
Can Gi
és una antiga masia
plena de vida cultural
exposicions,
tallers
i una biblioteca
encantadora
amb finestres al jardí
un lloc
on sempre passen coses.
També volem destacar
espais amb molta calma
com el barri
de les bases de Sant Pere
i el carrer Bonavista.
Carrers
amb molta personalitat,
amb murs de pedra,
plantes,
veïnat
i comerços
amb ànima.
Un passeig
per descobrir
el Sant Just
més autèntic.
I ara parlem
del camí de Can Biosca
i l'entrada a Collserola,
un caminet
que surt des del poble
i tendins
al parc natural,
perfecte
per desconnectar
i deixar enrere
el soroll,
a un pas del centre
però també
amb molt desperit
a muntanya.
I si hi ha un passeig
icònic
i agradable
també molt apropet
del que acabem de mencionar
és el passeig
de la muntanya,
un camí suau
que puja
des del centre
fins a Collserola
amb bancs,
vistes
i un ambient
molt de poble,
perfecte
per passejar-hi
al capvespre
i també
començar
alguna de les rutes
llargues
que hem mencionat.
També és cert
que és un passeig
que ens porta
a l'Institut,
que ens porta
a la bona aigua,
és un passeig
que depèn de l'hora
és més concorregut
que si anem
a hores més
tranquil·les
però a mi
és un espai
que m'agrada
i que em fa
també reflexionar
amb la muntanya
i si ja te'n vas
a la vall
de Sant Josep
i t'explico
llocs
amb molta història
i també
amb molta natura.
Doncs fins aquí
el Refugi
Recomana
d'avui
especial
Racons amb Encant
de Sant Just.
Mig minut i escaig
per arribar a les 6
de la tarda.
Seguim al Refugi
i seguim
a Ràdio d'Esvern.
A la segona hora
tindrem
Tertúlia
amb Transbaix Power.
Avui parlarem
amb la Adela Padilla-Padilla
que és activista
del col·lectiu LGTB
i parlarem
amb ella també
amb tot l'equip
de l'associació
Transbaix Power
que ens visiten
cada dues setmanes
aquí als micròfons
de Ràdio d'Esvern.
20 segons
i als informatius
de Catalunya Ràdio
Ràdio d'Esvern.
Fins ara.
Me entró la melancolía
y te tenía que hablar
¿Recuerdas aquella noche
en la cabaña del turmogón?
Bona tarda,
us informa Sergi Molero.
Continua reunit a aquesta hora
el comitè especial
que ha format el govern espanyol
per analitzar
què va provocar
la pagada general
de dilluns.
La vicepresidenta
i ministra
de Transició Ecològica
encapçala
aquest grup de treball
mentre espera
que avui mateix
Reta Elèctrica
i els operadors privats
li enviïn
tota la informació
que tenen
d'abans d'ahir.
Anem a Madrid,
Dani Sain,
Deja,
bona tarda.
Bona tarda,
els esforços
es entrenarà
a recollir
tota la informació
escampada
per la xarxa elèctrica
i a acotar
l'origen
de la pagada.
Fons del Ministeri
per la Transició Ecològica
assenyalen
que la clau
és saber
què va causar
les dues pèrdues
optades
de producció elèctrica
en un punt
encara inconcret
del sud-oest d'Espanya.
I per això expliquen
que cal tenir
el mapa complet
i el milissegon
de tota la xarxa.
A banda de l'ultimàtum
que ha donat
el govern espanyol
a les elèctriques
perquè donen
la informació
que tinguen
també ha anunciat
que enviarà
agents del CNI
a les seues instal·lacions
per revisar-les.
Volen descartar del tot
la possibilitat
d'un ciberatac.
Dani Sainte
de Catalunya,
Ràdio Madrid.
Més notícies,
Natàlia Ramon.
I mentrestant
el govern espanyol
quantifica les pèrdues
de la pagada elèctrica
en un màxim
de 800 milions d'euros
en l'economia espanyola.
Segons el ministre
d'Economia,
Carlos Cuervo,
400 milions
corresponen
a la davallada
de la producció industrial
i la pèrdua
d'existències
i de productes.
I els 400 restants
són pèrdues
en compres dilluns
en què l'activitat
va caure
un 55%
respecte
al dilluns anterior.
Los datos
lo que nos están hablando
es
de toda la parte
de actividad
productiva
que se puede
valorar
a través
de los pagos
diríamos
durante el día
de un impacto
inicial el lunes
en torno a 400 millones
de los cuales
martes y miércoles
al tener ese efecto rebote
se habrían recuperado ya
en torno a los 130
a 140 millones.
I encara sobre la pagada
el Parlament Europeu
celebrarà
un debat
sobre aquesta qüestió
a Espanya i Portugal.
Serà dimecres
que ve
7 de maig
durant el ple
que se celebra
a Estrasburg.
Una avaria
en el servei
de telefonia
està afectant
una part
dels centres
d'atenció primària
del país
que tenen
problemes
per rebre
trucades.
Segons ha informat
el Departament de Salut
es tracta
d'una incidència
que atribueixen
al proveïdor
del servei
de telefonia.
Com a conseqüència
d'aquesta incidència
una part
dels CAPs
tenen
avaries
intermitents
a l'hora
de rebre
tot i que
sí que en poden
fer
de trucades.
De moment
l'Institut
Català de la Salut
no ha concretat
quants centres
estan afectats
ni si la incidència
és en alguna zona
concreta de Catalunya
però
Salut informa
que els centres
funcionen
amb normalitat.
A més a més
el Departament
indica que
davant qualsevol
consulta urgent
o dubte
de Salut
cal adreçar-se
al telèfon
061
de Salut
Respon.
Una sentència
judicial
obligarà
l'Ajuntament
de Girona
a penjar
una foto
del rei
Felip VI
a la sala
de plens
i a posar
una bandera
espanyola
dins l'edifici.
Això després
que el regidor
de Vox
va posar
un recurs
al contenciós
administratiu.
Des de l'Ajuntament
apunten
que de moment
no han rebut
cap notificació.
Girona
Maria Rubirà.
Bona tarda.
El text
de la sentència
remarca
que la imatge
del rei
s'ha de posar
en un lloc
preferent
dins la sala
de plens
i també
obliga
el govern
local
a penjar
una bandera
espanyola
dins l'edifici
consistorial
tot i que
detalla
que no ha de ser
en aquesta sala
de plens.
El regidor
de Vox
a l'Ajuntament
de Girona
Francisco Javier
Domínguez
va presentar
el recurs
contenciós
administratiu
fa un any
després
de la inecció
diu
de l'alcalde
Lluc Salelles
per complir
aquesta normativa.
Des de l'Ajuntament
apunten
que a hores d'ara
no han rebut
cap notificació
al respecte
i que si finalment
arribés
estudiarien
totes les vies
legals
possibles
per evitar-la.
Maria Rovira
Catalunya Ràdio Girona.
En marxa
l'operació
sortida
del pont
de l'1 de maig
sapiguem
com estan
les coses
a hores d'ara
equip viari
Mariluz
Garcia
bona tarda.
Hola
bona tarda
doncs complicada
aquesta operació
per un accident
a l'AP7
i a uns 15 quilòmetres
de l'Altitud
i aturades
tot i que millora
de la Granada
del Penedès
a Castellet
i la Gurnal
direcció
tarragonà
per un accident
amb un turisme
implicat
que encara
talla un carril
afecta també
N340
a Vilafranca
en direcció
a Tarragona
i també
de Castellbí
de la Marca
a l'Arbós
i a l'altura
del Vendrell
també
direcció
sud
a la mateixa
P7
també
cua de Molleta
a Santa Perpètua
de Mogoda
direcció
sud
per un altre accident
ja tots els carrils
oberts
complicada també
la topista
del Maresme
la C32
amb 5 quilòmetres
de Mataró
a Argentona
direcció
Barcelona
per un turisme
volcat
que talla
dos carrils
també
afecta
de Cabrera
de Mar a Argentona
en sentit nord
i la C60
a Argentona
direcció
Mataró
més a prop
de Barcelona
destaquem
la C32
sud
i B20
de Viladecans
a Cornellà
en direcció
d'entrada
i des de la Ronda
a de les Plugues
fins a la C32
a Sant Boi
en direcció
de sortida
i complicada
també
la Ronda
a dalt
des de Cornellà
fins a Canyelles
en direcció
Besos
Mariluz García
Equip Viari
de Catalunya
Ràdio
Esports
Sergi Andreu
El Barça
juga avui
a Montjuïc
l'anada
de les semifinals
de la Champions
masculina
de futbol
contra l'Inter
de Milà
el tercer porter
Estràlaga
ha entrat
a la convocatòria
en lloc de
Ter Stegen
que no pot jugar
a la Champions
Lewandowski
i Valde
continuen baixa
els italians
no disposen
de Pavard
lesionat
per tota punta
que podran
recuperar
Turam
el partit
des de les 9
la TDT
de Catalunya
Ràdio
començarà
com sempre
una hora abans
a les 8
del vespre
a l'Aurolliga
de bàsquet
el Barça
juga avui
a les 7
al Palau
Blaurana
contra el Mònaco
el tercer partit
del playoff
de quarts
de final
amb un 2 a 0
pels monagascos
a la sèrie
una derrota
deixaria
el Barça
fora d'Europa
el Barça
Mònaco
el transmetran
el tot gira
pel canal
exclusiu digital
i la plataforma
3CAT
i en Bater Polo
el Sabadell
i el Barcelona
el primer partit
de la segona semifinal
de la Lliga Masculina
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Sales Vilanova
L'editorial Proa
publicarà
el pròxim 7 de maig
tots els poemes
el volum
que recull
la totalitat
de l'obra poètica
de Joan Margarit
mort l'any 2021
el llibre
inclourà
tots els seus llibres
des del primer recull
crònica
del 1975
fins al pòstum
animal de bosc
del 2020
Considerat
una de les grans veus
de la literatura
catalana contemporània
Margarit
va destacar
per una poesia
d'estil directe
intimista
i compromesa
amb la veritat emocional
La seva obra
tracta temes
com la pèrdua
la por
el pas del temps
i l'amor
amb una mirada
sempre humana
i serena
Joan Margarit
va residir
molts anys
a Sant Just
on va escriure
gran part
de la seva obra
Al llarg
de la seva trajectòria
va rebre
reconeixements
com el Premi
Carles Riba
el Premi Nacional
de Literatura
el Premi Cervantes
i el Reina Sofia
de Poesia Iberoamericana
El Parc Natural
de la Serra
de Collserol
ha reforçat
la prevenció
d'incendis
amb actuacions
en 500 hectàrees
durant l'hivern
del 2024
a 2025
Aquestes intervencions
inclouen
la creació
de franges
de protecció
i la gestió
de punts estratègics
amb l'objectiu
de reduir
la càrrega
de combustible
forestal
i facilitar
l'accés
als equips
d'emergència
S'han deut
a terme
treballs
en 313
hectàrees
de franges
perimetrals
i en 185
hectàrees
de punts
estratègics
amb finançament
del Departament
d'Acció
Climàtica
Les zones
d'actuació
inclouen
el Tibidabo
Bellvidrera
Roques Blanques
Puig Madrona
i Les Planes
A més
s'han implementat
mesures com
la silvopastura
amb ramats
en més de 1.100
hectàrees
i tasques
de gestió
forestal
adaptativa
Tot i que
el risc actual
d'incendis baix
gràcies a les pluges
de primavera
el Consorci
de Collserol
activarà
un dispositiu
de vigilància
activa
d'incendis
durant la primera
quinzena de juny
per garantir
la seguretat
durant la temporada
estival
La portaveu
d'Esquerra Republicana
a Sant Just
Desiree Triller
ha passat pels micròfons
de ràdio d'Esvern
per analitzar
diversos temes
d'actualitat
del municipi
Un dels primers
punts abordats
ha estat la situació
de l'Institut
d'Escola de Maslluí
Ha explicat
que el Departament
d'Educació
s'ha compromès
a posar en marxa
l'Institut
amb mòduls
en un termini
de dos cursos
Ha defensat
aquesta solució
com a vàlida
i ràpida
destacant la qualitat
dels mòduls
actuals
al costat
del tenatori
També ha celebrat
que el centre
pugui incorporar
una línia d'ESO
i esdevenir
el segon
institut públic
del municipi
En relació
amb la taxa
de residus
Triller ha expressat
el desacord
d'Esquerra
amb el model
actual
que penalitza
famílies
que reciclen
correctament
però que no generen
prou fracció orgànica
per arribar a les 144
obertures anuals
requerides
Ha reclamat
una revisió
del sistema
per evitar injustícies
i ha qualificat
l'actual model
de bona idea
mal executada
També ha apuntat
que l'aplicació
BitPay
per obrir els subcontenidors
no funciona
amb prou agilitat
i que prefereix
fer servir la targeta física
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern




Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
Forever, forever, forever
Forever young
I want to be forever young
Don't you really want to live forever?
I want to be forever young
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual
100% música relaxant
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club, t'hi esperem
Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra
Tu sí? Esclar
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar és massa evident per no fer-ho
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta
Generalitat de Catalunya, sempre endavant
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo
Cada martes a las 19.30 hora, te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música
Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana
¿Cómo puede crecer verdad?
I tornem a estar aquí al 98.1 FM
Ràdio Desver, sóc Tenir Martínez i us acompanyo totes les tardes aquí al Refugi
El magazín de tardes d'aquesta emissora
Ara fem un canvi de registre
Perquè marxem a parlar amb el col·lectiu Transbaix Power
Amb l'associació comarcal Transbaix Power
Amb la qual cada 15 dies ens reunim per fer petar la xerrada
Doncs comencem aquest bloc amb la tertúlia de la setmana
En Transbaix Power, una secció on cada 15 dies posem el focus en temes que atreveixen els drets, les lluites i les realitats de col·lectiu LGTBIQ Més
Saludem els i les membres de l'entitat que ja els tenim aquí
Saludem avui en Jordi Salgado
Jordi, bona tarda
Hola, bona tarda
Com estàs? Com a tot?
Molt bé
A la Bea Espejo, que també la tenim aquí, Bea, bona tarda
Hola, què tal? Bona tarda
I a la presidenta de l'entitat, Rosa Maria Maristain
Rosa, bona tarda
Hola, molt bona tarda
Amb tu ja vam parlar dilluns
Sí, sí
En tot el caos
Sí, sí
El dia de l'apocalipsi
Sí, sí
Que vam aprofitar per fer tertúlia
Per poder...
Per fer arribar a la gent de Sant Just tot el que estava succeint en rigorós directe
I t'agraïm molt...
Un comportament exemplar de tota la ciutadania de Sant Feliu en aquest moment
De Sant Feliu, de Sant Just, d'arreu de la comarca, Rosa Maria
No sé
Som una comarca exemplar
Som una comarca exemplar
A més, avui ens acompanya també una dona que ha estat i continua sent una veu imprescindible
Per entendre les discriminacions estructurals que pateixen moltes persones dins del col·lectiu
Ella és la Adela Padilla Padilla, activista i integradora social, educadora i gran defensora dels drets de les dones
La Adela ha estat vinculada a la sectorial LGTBI del PSC durant més de 10 anys
Ha exercit com a vocal secretària i avui dia forma part del Consell LGTBI del partit
També és secretària de Dones i Joventut i LGTBI a Llissà damunt
I Transbaix Power, la revista, ha escrit recentment un article colpidor que podeu recuperar en l'últim número
I és molt necessari aquest article perquè ens parla de la doble discriminació que pateixen les dones lesbianes en una societat patriarcal i hipersexualitzada
Adela, bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda, molt bé
Benvinguda al programa
Gràcies
Primera vegada a ràdio o ja havies fet ràdio abans?
No, no, primera vegada i molt nerviosa
Doncs estigues tranquil·la que tens un equip meravellós que et farà molt de costat i de ben segur que no et faran cap putadeta
O sigui que...
O sigui, o sigui, no ho sé
No ho sé, no ho sé
A mi o sigui ara sortirem una mica...
No, segur que ens anirem del guió perquè coneixent-nos segur que marxem una mica del guió
Però tornarem
Tenim la Bea, això ens podem ficar contra la Bea una miqueta
Una miqueta
No gaire, eh, per això
Bueno, una miqueta
I aquell aranyo, eh
Aranyo, aranyo, la Bea aranyo
Escolta, Adela, com definiries la situació actual?
Entrem ja a Barraca
Volem parlar avui també de les dones lesbianes dins del col·lectiu LGTBI
I de la societat en general
Ens agradaria saber com definiries la situació de la L, de l'LGTBIQ+, explica'ns
Molt bé, doncs actualment les dones lesbianes hem guanyat visibilitat i drets
Però continuem patint invisibilització tant dins del col·lectiu LGTBIQ+, com a la societat
Sovint les nostres veus queden relegades i encara hi ha esclisme i estereotips que ens afecten
I cal seguir lluitant per una representació real i inclusiva
Important
Sí, molt important
Molt important el que ens comenta l'Adela
Anirem parlant al llarg del programa sobre l'article també que ha escrit per Transbaix Power
La revista d'un article que com comentem el podeu recuperar al seu web, al web de transbaix power.cat
I allà trobareu tots els articles, totes les revistes i entre ells el de l'Adela
Entre 6 idiomes de nit, en català, en castellà i en glés
Afequer l'ILGA i el T
L'ILGA i el T
I també tenim el registre ISSN i el dipòsit legal
O sigui que ja estem a totes les biblioteques de tot el territori i de tota Europa
O sigui que endavant les atges
Hem presentat, diguéssim, de forma curricular a l'Adela
L'Adela també ha fet aquesta primera crida a definir la situació actual de les dones lesbianes dins del col·lectiu
Però Rosa, si haguessis de definir l'Adela, tu que la coneixes, com la definiries?
Mira, de vegades és allò que sempre hem comentat
Que dintre el col·lectiu de les Lleres és un col·lectiu altament invisibilitzat
Més que ara perquè les dones ja sabeu que clàssicament les han volgut pel que les han volgut
Per tenir cura, per criar aquestes coses
Com que trenquen la cis eterna normativitat
Sempre han sigut emmascarades
De fet, a dintre aquesta revista hi ha un article del Jordi Salgado molt potent
Que és el fil vermell, que parla del patronat de les mujeres
I parla precisament de les dones lesbianes
Jo des del primer dia que vaig entrar al partit, diguéssim, i vaig entrar al Consell
Vaig tenir sempre el seu suport incondicional
Vull dir, és una dona altament empoderada en tots els col·lectius
La veritat és que jo me l'estimo molt perquè realment és una dona com el cop d'un pi
Ella va estar visualitzant el col·lectiu de les lesbianes dintre el que és el partit
Quan totes les lesbianes que ja estaven dintre el partit estaven als marges
Vull dir, és que això, la seva feina ha sigut descomunal
I jo te'n dono les gràcies
Gràcies a ti
Que bé, que bé
Seguim comentant altres aspectes perquè al llarg de tot l'article
L'Adela parla d'una doble discriminació que pateixen les dones lesbianes
Com es manifesta en el dia a dia aquesta invisibilització
És el punt del qual debatrem ara de forma extensa
Perquè realment és interessant el fet de veure quin és el punt
Com es manifesta en el dia a dia aquesta invisibilització
I què implica per la seva salut emocional i visibilitat social, Adela
Doncs mira, la doble discriminació que patim les dones lesbianes
Es veu en la manca de referents
La invisibilització en mitjans i espais públics
I la poca representació dins del mateix col·lectiu LGTBIQ+.
I això afecta la nostra salut emocional
Generant aïllament i dificultats per viure la identitat amb llibertat i seguretat
És difícil
M'imagino que el tema que comenta ella, que és el fet de no tenir aquests referents
És una cosa que no deu simplificar la situació
És a dir, que la deu agreujar
I més aviat perquè el 1990 l'OMS va despatologitzar el que era l'homosexualitat
Totes les persones, tots els gais van ocupar els llocs de responsabilitat
Van començar a abarcar tota la mirada organitzativa i política
I les lesbianes van quedar també al marge
Les coses com sigui
També anem a quedar a les trenes al marge
Que amb el mateix any ens van patologitzar
Ens van dir que eren persones malaltes
I els mateixos col·lectius de gais
Sempre havíem anat juntets de la mà
Doncs anem a ser rebutjades en aquell moment
Les coses com sigui
La Bela té molt d'aig amb això perquè és una època que acaba de viure
Sí, té tot a la raó
La Bela, pots hablar tu d'aigua
Ah, sí, bueno
Yo quería hacer algunos apuntes
Porque yo tengo una trayectoria histórica
Que es bastante larga
Quiero decir
Sí, bueno
Desde 1993
Incluso con anterioridad
Ya he tratado estos temas
Evidentemente
Por Cristina Galizaba
En Parpineda
No sé si te suenan
En Parpineda, sí
En Parpineda Cristina Galizaba
El primer besó lesbiano de la historia
Que salió publicado
Quiero decir que
Que de alguna manera
Aparte de feministas
Tienen mucho que ver en este tema
Yo, a ver
En primer lugar
Definiría el tema de la discriminación
Porque es una
La frase esa de que somos doblemente discriminadas
Yo lo diría de otra manera
Doble y triplemente discriminadas
Y cuatruplemente
Podemos estar muchas personas
Indistintamente de la orientación sexual
O de
Hay que atender un poco a las circunstancias
El tema de la homosexualidad en general
Y el lesbianismo en particular
Evidentemente hay una diferenciación
Entre la proyección pública
Que resultaba más escandalosa a lo mejor
Y la proyección privada
Que resultaba como más
Que esa ha sido una trampa
En el mundo femenino
Del sexo dentro de los armarios
Es decir
No solo la orientación
En general
El sexo
Y eso ha sido una trampa
A la hora de visibilizar
El lesbianismo
Pero eso evidentemente es una trampa
Incluso yo diría que la participación
De las mujeres lesbianas
Porque por ejemplo
Yo que fui representante
Del consejo municipal de gays y lesbianas
Hombres y mujeres transexuales
Era curioso
Que la mayor parte eran gays
Trans femeninas de aquella época
Unas cuantas
Trans masculino
Me parece que había uno
Y lesbianas una
¿Pero qué pasa?
Militan más en el feminismo
Exacto
Luego decía
Decía
Los gays ya sabemos
Que están en todas las partes
Decía Preciado
Una patada, una piedra
Y salen dos
Sí, sí
Preciado por ejemplo
Beatriz Preciado decía
Que el feminismo
Era el gran armario
De las feministas
Beatriz Preciado
Era el bueno
Posteriormente
Ahora se pasó a lo queer
Se llama
Paul B. Preciado
Que es un filósofo
No sé si te suena
No te suena
Hace poco
Bueno además
Es de Burgos
Paul B. Preciado
Paul B. Preciado
Paul B. Preciado
Paul B. Preciado
Es un referente
Apúntatelo a todo esto
Sí, sí, sí
Paul B. Preciado
Yo tengo un recopilatorio
De artículos suyos
Vale
Claro
Apúntatelo
Porque estos son referentes
Muy importantes
Perfecto
Cristina Garizá
Valenpar Pineda
Paul B. Preciado
Que se llama
Beatriz Preciado
Uy también había otro
Que habla
Sí, muy interesante
Algún artículo
Creo que publica
No sé si es la vanguardia
Bueno, publica
Cuando se empieza a hormonar
Publica todas las sensaciones
Que tiene
Sí, sí
Como el cambio
Bueno, yo diría que eso es una trampa
Y luego
A la hora de definir
Yo especificaría más
Quiero decir
Que esa frase está muy bien
Porque lo he oído mucho
Nosotros también podemos estar doble
Y triplemente discriminadas
Y cuatruplemente
Depende cuantas son las circunstancias
Si eres trans
Si eres pobre
Si eres no sé qué
Si eres prostituta
Si eres patatín
Que si eres el espectáculo
Puede haber un montón de causas
Que te lleven a pensar
Y si eres inmigrante
Si eres
Si has pasado una paté
Es una de situaciones
Que pueden darse
Donde la persona
Discriminatorias, claro
Exacto
Donde la persona
Por X aspectos
Es susceptible de estar discriminada
Sí, totalmente
Esto lo llamamos intersexuos
Intersexuos
Entonces eso
Porque luego también hay lesbianas
Que no solo eran discriminadas
Sino eran discriminadoras
Estoy pensando ahora
En Carna Sánchez
La gran radio
Sí, totalmente
Quiero decir
Que siempre ha habido
Y eso ha pasado en todos los colectivos también
De gente que
Que no solo
A lo mejor está discriminada
Pero no de la misma manera
Incluso a veces ellos mismos
Son discriminadores
Por ejemplo
En el grupo de gays
No vamos a hablar
Porque había cantidad
De homosexuales reprimidos
La propia iglesia
Que castigaba a la homosexualidad
Por ejemplo
En el tema de la transexualidad
También está
El padre de las Cardassian
Que decía que la homosexualidad
No es transexualidad
Quiero decir
Que siempre ha habido
Depende de las circunstancias
Generalizar a veces
No es del todo
Entiendo, ¿eh?
Sí, las lesbianas han sido
Visibles
Más amplio
Más amplio
Y más específico
Más rico
Menos
¿Sabes?
Pero si hablamos de visibilidad
Los gays han sido más
Más visibles
Y las lesbianas
Menos por el castigo social
¿No?
Hacer a las mujeres
Los gays
Los gays han sido más visibles
Los han llevado al palo más
Quiero decir, históricamente
Los que han massacrado más
Han sido los gays
Anem a concretar una mica més
Perquè ja que tenim aquí l'Adela
M'agradaria preguntar-li
Que encara avui a dia
Hi ha poques referents
Com hem estat comentant
Al llarg dels últims minuts
En aquest cas
Referents de les vianes
En l'àmbit públic
Creus que la manca de visibilitat
És una qüestió individual
Col·lectiva o estructural
O estructural
Com a activista
Crec fermament
Que la manca de referents
De les vianes
En l'àmbit públic
És una qüestió estructural
No és només que a nivell individual
Algunes dones no vulguin visibilitzar-se
Sinó que hi ha una societat
Que hem visibilitzat sistemàticament
Les lesbianes
Tant per els perjudicis masclistes
Com per la heteronormativitat
També hi ha barreres col·lectives
Dins del matèric col·lectiu LGTBI
On sovint les veus les vianes
Han estat relegades
I cal trencar el silenci
Promovent referents diversos
Referents diversos
I creant espais segurs
On les dones lesbianes
Puguen expressar-s'ho sense por
Llegint directament del teu article
Els càrrecs de primera línia política
Continuen sent
En la seva gran majoria
Per homes gais
Mentre que les dones lesbianes
Gairebé no hi tenen presència
Això és una frase
Estreta directament
De la revista
De l'article
Que l'Adela ha publicat
Jo feixeria blancs
Gais, homes, gais
Blancs
Blancs, sí
Y mitjana edad
No tinc constància
Que els que no són
I visibles
Els que ten carracs
No sé
I visibles
Menos que invisibles
Que esa es otra
¿No?
Que es invisible
De aquellos que no se sabe
No sé
Se nota
Que hay diferencial
Es muy importante
Una portada
Una portada
En la revista Cero
Hace años
¿Qué pasaría
Si tuvieras un presidente gay?
Salía el Mariano Rajoy
En primera portada
¿Quieres decir que...?
Es que yo creo que lo es
Que yo creo que esto
Que sacamos del armario ahora
Creo que lo era
No, no
Pero yo pensaba
La María del Monte
Lo que le ha costado
Le ha costado mucho
Sí, sí, sí
Porque sortía
De l'armario
¿No?
Ho ha fet ya
Cuando la seva mare
Ya estaba
Morta
Yo diría una cosa
Pero diré una cosa
Pero por mí
Cuando parleu de referents
No, no
Entonces
Feu la reflexión
Els referents
Actors de cinema
Grans polítics
I aquestes coses
Yo creo que
Referents
En el caso de la vela
Per exemple
Per mi es una referent
Porque es una lluitadora nata
Ni que hagi sigut
Ni que hagi estat
Diguéssim a l'ombra
Pero eso no vol dir
Que no tingui
El mateix mèrit
O com la vea
Ho va ser amb mi
En el seu moment
O com la Natàlia
Que no ho va ser
Amb mi
En el seu moment
Vull dir
Són referents
Són referents
Històrics
Perdona
Però d'història
Sí, sí
Històrica
Històrica
Todavía eres una joven
Jo l'assumo
Jo sempre
La revista
La revista
No
No
No me acuerdo
Sí
Es igual
La revista
Sapiens
He salido
Està en el LIP
Tu solista
Està en el LIP
No
No
No
No
No
No
Sé que és cert
Que abans
Les persones
Que eren referents
Eram més activistes
No
Ara amb les xarxes socials
Doncs
Qualsevol
Efectivament
Persona del colectiu LGTBI
Doncs
Pots fer viral
Sobretot
Doncs
Amb els estereotips
Que hi ha
Hombre, jo me imagino
Que quan hablas de referents
Supongo referents en general
Sobretot
Para les jovenes
Para la gente
Públicamente
Que és necessario
Como he más
He más tenido
Muchas
De gente
Yo no
Yo no me considero
Una referente
Para decir
Sencillamente
Porque no soy famosa
Es que no
Tienes por qué
No, no, no
Pero que sea referente
Para alguien
Sí
Pero evidentemente
No soy famosa
Ni puedo decir
Que soy referente
Para una persona
Que vive en Cuenca
O para una persona
Que vive en
No sé dónde
¿Cómo que no?
Yo referente
Eres famosa
Bueno, no sé
Como sea por la red
Pero vamos
Nos han hablado de ti antes
Claro que sí
Pero que
Yo me imagino
Que tú
A la gente
Que está
Que es referente
Visible
Socialmente
En los medios
De comunicación
Que es relativamente famosa
Que la gente
Que está en su casa
Diga
Ah, yo soy como esta
¿No?
A eso te refería
Supongo, ¿no?
A la vegada
Están vendiendo
De un propio partido
De un propio sindicat
De una propia empresa
Eso es más difícil
Eso es ya la gente
Que ya está más conectada
A estas historias
Yo hace unos años
Cuando conocía a Bea
Bueno, ya empezamos
Cuando conocía a Bea
Me pregunté a Natalia
Si era trans
Ay, ay, ay
Fíjate
Era un vellazón
Sigue siendo un vellazón
Sigue siendo un vellazón
Sí
Ay, ay, ay
Ay, ay, ay
Si quieres
Bea la muteo
La puedo mutear
Si quieres
La quieres, ¿qué?
Que la puedo mutear
Si quieres
Sí, sí
Vale, la muteo
Ya está
Estás mutejada
No, no, no
Seguim
Seguim amb l'entrevista
Perquè hi ha moltes coses
No li agrada
Cal Camelín
Però sí que li agrada
Cal Camelín
Ja, com a tots
Com a tots
Deu ser la veritat
No et pensis
Bueno, bueno
Rosa, seguim amb aquesta entrevista
Perquè la veritat és que és interessant també conèixer i sentir una nova veu
En aquest cas la de la Dela
Que s'estrena nosaltres avui a l'espai de Transvaxpower
En el seu test és molt clara amb la crítica al fet que la representació política LGTBI més
Sovint limita els homes gais, com hem llegit aquest fragment
I ens agradaria saber com es podria garantir una representació realment inclusiva dins dels espais de poder
Doncs penso que per garantir una representació realment inclusiva dins dels espais de poder cal aplicar una mirada interseccional i feminista
Això vol dir assegurar la presència activa de dones lesbianes, persones trans, bisexuals i altres identitats sovint marginades dins del col·lectiu
No hi ha prou en posar una etiqueta LGTBI
Sinó només representar una part del col·lectiu
Cal repartir la veu
Promoure lideratges diversos i escoltar experiències diferents
També és clau suport d'iniciatives creades per i per a dones lesbianes
I exigir polítiques públiques que responguin a les seves necessitats específiques
Em queda una frase
Promoure lideratges
Has comentat el fet de promoure lideratges compromesos i que siguin també de diferents veus
En aquest aspecte crec que és una qüestió interessant també a la que aprofundir
Seguim aquí a Ràdio Esvern, seguim al Refugi
Passant quatre minuts de dos quarts de set de la tarda
Avui estem parlant a la tertúlia de la setmana en Transbaix Power
Amb la Adela que ens ha visitat avui el programa
I estem fent petar la xerrada i descobrint una miqueta més
Tots els intríngolis del col·lectiu
Que realment hi ha coses que a vegades se'ns escapen
Fa un parell de programes vam tenir una noia trans
En aquest cas avui al programa tenim una referent del col·lectiu de lesbianes
En aquest cas de Catalunya
Perquè com dèiem la seva tasca ha estat molt important arreu de Catalunya
I ara sobretot a Lliçà damunt
I m'imagino que tu d'alguna manera
Adela, tu vas néixer a Barcelona
Després ara estàs vivint a Lliçà
M'imagino que d'alguna manera tu també t'has anat buscant els teus referents
Quins han sigut els teus referents?
Doncs els meus referents han estat
Bé, jo sempre he tingut una referent sobretot musical
Que encara et diu que no és
Però pensem totes que és
Que és la Malú
Ah sí, ostres
I la Malú a tu t'ha acompanyat
D'alguna forma la Malú t'ha acompanyat diguéssim
En aquest procés
Després he tingut també
Que és que la música fa molt també, no?
La música ens pot acompanyar molt
I pot ser una gran companyia
Sí, sí, com una via d'escapament
Una via d'escapament
Sí, sí, sí
Totalment
També he tingut més referents
Interessant
Jordi, avui estem...
A mi és referent lésbic?
Doncs ara, que no sabria qui dir-te
A tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu és l'esbiar, Jordi
És que no hi havíem quan jo era petitó
Ai, però jo tinc moltes
Lesbienos?
Jo quan era petitó no...
Jo diria fins que no vaig arribar a la universitat
No...
No, no, no
Que raros que sois
Sí, sí
Era més la quotidianitat, no?
Tampoc hi havia tantes xarxes socials
Quan jo anava a la universitat
De referentes lesbianos
Tenia Pepi, Lucy Bond
Y otras chicas del montón
Que ya se morgan un buen numerito
Vaya
La cultura, la cultura, la cultura
La cultura tracks esa de John Waters
De cantantes, espera, a ver
Bueno, estaban las vulpes
Que eran, jugaban, soy zorra, me gusta ser una zorra
Pero por ahí coqueteaban también con el lesbianismo
Yo qué sé
Y luego de revistas de, por ejemplo
En los cómics, el víbora
Salían muchas escenas de chicas
Como la cosa más normal
De cómics mezclando la vida real
Con cosas así de bollerío y todo el rollo
Y también mariconeo y de todo
Yo qué sé
Luego la revista Liz también trataba estos temas
Luego después, evidentemente
A nivel más de bajar a pie de tierra
Por ejemplo, unas amigas mías
Cuando yo empezaba, te estoy hablando
Te estoy hablando cuando tenía 18 años
Teníamos unas amigas en Burgos
Siempre nos juntábamos
En Burgos
En Burgos
Nos juntábamos todos los frikis
Éramos el mundo normal
Y éramos nosotras
Nosotras
Y bueno, nos juntábamos en un local
Que se llamaba El Diablo Cojuelo
Nos juntábamos todos los raros
Allí
Pues salía
Mi amigo Enrique
Una chica se llama Lourdes
Otra chica no sé
Ángela
Todas estas lesbianas
A ver
Y además lesbianas raras
Nada de lesbianas normalitas
¿Sabes?
Lesbianas de aquellas vestidas rapadas
Cosas así
Queer, queer
Lo que era antes
Queer
Pero estoy hablando de
Cuando lo queer no existía
Cuando lo queer no se nombraba
No se nombraba, claro
Sí, sí
Yo he hecho los referentes
Que comentabas ahora
Yo he tenido muchos referentes
Luego de cantantes
Kitty Lang
No sé si te suena a Kitty Lang
Y el famoso beso con Cindy Crawford
A nivel visual
Que salió en la portada
No sé qué
El sueño de Kitty Lang
Darse un beso con Cindy Crawford
Hay un beso donde sale Cindy Crawford
La tomó de lo
Afitando a Kitty Lang
Y así aproximada a ella
Que era
No vamos a una fantasía
No, no lo tengo presente
Hay muchas
Luego está Orlando
De Virginia Woolf
Sí
Bueno, pero era
Y luego la película
La película
Que se llama Orlando
De, no me acuerdo
Cómo era la directora
Bueno, pero tenían
Esos referentes también
Eran escenas muy ambiguas
También salía
Sí, ¿qué le pasó
A Virginia Woolf
Para escribir Orlando?
La reina Isabel I
Era Quintin
Quintin
Quintin Chris
Me parece que se llamaba
Un actor inglés
Que hicieron una película
Sobre él también
El segundo oficial
No me acuerdo
Cómo se llamaba
Pero también es una película dura
Interpretada por John Hart
Que era el que hacía
De Calígula
En Yo Claudio
Quiere decir que
De referentes ya
Pero claro
No hay que encontrarlo
A veces son los espacios
Que hay espacios
En que no
No hay referentes
Yo de esos espacios
¿Tú hubieras ido
A la calle Seneca?
No
Que era Seneca no
Claro
Por eso ya hay referencias
Que se me escapan
Es verdad que por ejemplo
Locales de ambiente
Cuando yo llegué aquí
Había de gays
Había un casco porro
Por el centro
Y de lesbianas
No sé si había uno
Había la rosa
La rosa creo
Yo no me acuerdo cuál
En la calle Seneca había uno
Sí
En la calle Seneca
Era subiendo
Después del martes
Pasado así girando
Exactamente
Ese es el local
Sí, sí
Bueno y el aire primero
Era una referente tal
Sí, sí
Y luego está
Estábamos hablando
De otra época
No, pero hablo
De primer aire
¿Dónde trabajaba
María Girán?
Que era camarera
Creo que en el Bocacho
¿No?
Creo que fue
Que trabajaba
En el Bocacho
Un papelitista
Creo
Un papelitista
Y allí de lesbianas
Pocas
Madre mía
Pocas
Yo creo que si hubieran
Si en los años 80
No hubiera habido
El problema del SIDA
Que luego tiró mucho
Para atrás algunas cosas
Estaríamos súper revolucionados
Era una época
Fantástica
Revolucionaria
Y había un ambientazo
Y un de todo
Por todos los lados
Hija mía
Claro
Yo nací en el 80
Eso te lo has perdido
¿De el satanasa?
¿Te acuerdas?
Hombre, el satanasa
¿Cómo me acordás?
El satanasa
Esto me suena
De Santa Coloma
El satanasa era genial
No, no en Barcelona
Allí en la calle
Un día voy a tener yo fotos
De esa época
En el satanasa
Me suena que
Una vecina mía
Me hablaba de satanasa
Era genial
Genial
Genial
Ya no hay pubs
Como antes
Hoy es día
Todo virtual
Más que analógico
Casi
No hay muchos
Hay muchos
Todavía
Todavía hay muchos
Hombre, el tema gay
Mientras haya gays
Habrá muchos parles
El tema gay sí
Seguramente sí
El tema gay
El capitalismo rosa
Sí, por ahí
Podrían tirar los derechos a veces
¿No?
Más que
Seguimos comentando
Són altres qüestions

Es clau
Per normalizar
Totes las orientaciones
De los pequeños
Y de las pequeñas

A las experiencias
De las dones lesbianas
Aquesta combinación
D'ajuda
A crear
Una societat
Més lliura
On hacerse visible
Siga una opción
Segura
Y digna
Aquí parlem moltes vegades
En el programa
Adela
De que el moviment feminista
Ha de ser transinclusiu
Creus que també
Ha de ser lésbic inclusiu?
Evidentment
Evidentment
És a dir
No ho és?
La meva pregunta
És no ho és encara?
Bueno
És que estem
Que ho ha de ser
Que ho ha de ser
És evident que ho ha de ser
La meva pregunta era
Si ho és
En diferents espais
O no ho és
Sí
Ja manca d'espais
Com diu
El moviment feminista
És molt ampli
I molt divers
Sempre ho ha sigut
No és un únic pensament
Hi ha moltes rames
Del feminisme
Exacte
Del moviment feminisme
Evidentment
Les necessitats
De cada dona
Doncs són necessitats
Que depenen del context
Les dones lesbianes
Tenen necessitats
Es van agrupar
Segons les seves necessitats
Les dones burgeses
Que volien el vot
Es van concentrar en elles
Les obreres
Les negres
Doncs es van ajuntar
I agrupar
Segons les seves necessitats
I va ser quan
Van començar
A demanar
Els drets
No?
Per adquirir
Els seves necessitats
La Betty Friedman
Era una dona burgesa
De la mística
De la feminidad
Que el que deia
És que les dones
Havien de sortir
De la llar
Però clar
Aquesta dona
No pensava
Que hi ha un terç
De la població
En aquella època
De dones
Ja treballava
Fora de la llar
Llavors clar
Hem de pensar
Que depenent
Del context
On sorgeixi
On hi hagi determinats grups
De dones
Bueno
No sé si m'enteneu
Depenent de la circumstància
De cada dona
I de cada grup
Tenen necessitats
Diferents
Exacte
Però a vegades
Comincideixen
Altres no
Si la persona
És afectada
Por esa historia
O está hablando
De otras mujeres
Que no son ella
Exacte
Eso también
Eso lo contrario
Seguramente
Dependiendo
De la intersexualidad
Que la traves
Sí
Sí
Sí
Que poden ser
Més o menys
Solidàries
Amb altres grups
De dones
Evidentment
Això ha de ser
Una prioritat
S'ha de ser solidari
I solidària
No?
Amb tots els col·lectius
Vull dir
En la letra LGTQQQ+,
A mi hay cosas que
Por ejemplo
El tema de la intersexualidad
Que es un tema
Supertabú
Que no
Es que no se ven tan poco
Y es que
Estadísticamente
Som más gente
Que las cuestiones trans
Sí, sí
Sí, sí
El pas que la ciència
Ha sigut tan
Tan cabrona
Que
Les han operat
En edats tempranes
No sé si les han operat
No
Sí, sí
Ara ja no
Ara ja
Amb la nova llei, aquesta del 2023,
ja no les obliguen a operar-se.
¿Pero a mí las voces de las experiencias?
Hi ha, hi ha.
¿Estás hablando de las intersexuales?
Pero cuesta, que cuesta.
De fet, el Premi Orgull, el de la revista,
el primer premi ara,
se l'han otorgat a un activista intersexual.
Pero que cuesta también, eh, mucho.
Que té una obra de teatre molt interessant.
Sí, sí, perquè medicament se les ha reconduït a dones.
Y de intersexualidades leves o relativas,
hay muchísimas, más de lo que...
Uy, imagínate, en mi pueblo, por ejemplo,
en mi pueblo, yo soy la única,
pero de intersexuales ya ha habido,
de casos de intersexualidad leves, si quieres decir, ¿no?
Sí, sí, hay montas.
Pero que...
Y todos los sitios donde...
En mi pueblo de nacimiento, en el otro, en el otro,
siempre ha habido...
Hay gente que...
Yo creo que en Burgos hay algo.
¿Qué?
Hay algo en Burgos.
¿Qué pueblo es?
Hay algo que ahí pasa todo.
Yo que pensaba que a Burgos...
No, pero estábamos viendo varios sitios, pasa igual.
Yo pensaba que a Burgos no me llevia furmacha y morcilla
y ya os veo que hay datos.
También tienen documentos guardados por allí,
que deberían estar.
No, pero personas intersexuales.
¿Qué pueblo es?
¿Eh?
¿Qué pueblo es?
Bueno, yo es que he estado viviendo en Canfrán.
He estado viviendo...
No, de Burgos, de Burgos.
De Burgos, de Burgos.
De Burgos, de Burgos.
Ah, de Burgos, yo conozco Torres Andino.
Ahí cayó un meteorito ahí
y me vieron todos intersexuales.
No, aparecí yo y se contagiaron.
Aparecí yo y la gente se contagió, se volvió rara.
No, pero tornan a personas intersexuales.
Hi ha el mateix nombre de personas intersexuales
que de personas pels rojas, ¿eh?
Això es...
Estadísticamente es...
Ya podría ser, ya podría ser.
A vegades la natura.
Sí, sí.
Yo le dije a mi madre, mamá,
no seré hija de un extraterrestre porque me encantaría.
Seguim parlant del paper de les instituciones
i en aquest cas també dels partits polítics
en la lluita dels drets de les lesbianes
i per la igualtat efectiva.
Adela, això és clau també
en el progrés d'aquest col·lectiu.
Explica'ns una mica també
com valores el paper de les institucions
i els partits polítics.
Doncs mira, com a...
Sembla que em repiteixo una mica,
però com a dona lesbiana i activista
crec que el paper de les institucions
i dels partits polítics,
incluint el meu,
que és el PSC,
ha estat sovint insuficient
i massa teòric.
Hi ha un discurs públic
de suport als drets LGTBI,
però les realitats específiques
de les dones lesbianes
continuen sent ignorades
o diluïdes
dins dels discursos més amplis.
Els hem sentit utilitzades
com a símbols de diversitat,
però no escoltades
com a subjectes polítics.
Quan es parla de drets LGTBI,
es prioritzem altres realitats,
sovint masculinitzades
o centrades en la homosexualitat masculina,
mentre que la lesbofòbia,
l'exclusió sanitària,
la invisibilització de l'àmbit educatiu
o la maternitat entre lesbianes
no són temes de prioritat.
A dins del partit
he vist avanços,
però també resistències internes
i manca de compromís real
i decisions preses
des de la comunitat institucional.
I això és especialment frustrant
quan saps que les eines hi són,
però no hi ha voluntat política
per posar-les en marxa
amb valentia.
Jo tinc una cosa a dir aquí,
que amb la llei 4 del 2023
aquest tema de la maternitat
de les dones lesbianes
ha quedat bastant resolt
amb l'article 16.2,
precisament,
i això atreia un manpus de relleu
perquè va sortir en un acte
que anem a estar.
Doncs aquest article 16.2
dona el dret a la maternitat
a les dones lesbianes
i el seu seguiment obstetric.
Això vol dir que no hi ha cap metge
que es pugui negar
a atendre una parella
de dones lesbianes
que vulguin gestar,
que vulguin tindre família, etcètera.
Ni les dones lesbianes
ni cap persona trans
gestant.
I això està a l'article 16.2,
però un home trans pot gestar.
aquesta modificació
ha estat molt important
per afiliar les criatures
de dues mares
que poden ser,
diem lesbienes,
però poden ser dues mares bisexuals
que també puguin...
de dues dones,
d'afiliació d'una criatura
de dues dones
que fins la modificació
amb aquesta llei
havien d'estar caçades legalment
per poder-la registrar.
i ara ja no cal
que estiguin caçades
per registrar
a la criatura
com a les dues mares.
Evidentment,
encara queda molt...
I sobretot,
és molt important
ara
els referents
a les escoles,
que les criatures
ja comencin a veure
que hi ha companys,
companys de feina,
de feina de classe,
que tenen
dues mares
o que tenen
dues tetes...
Dos pares.
Dos pares,
no?
Totes aquestes realitats
fan molta...
més incidència
política
que...
Sí.
És la pedagogia
del dia a dia,
de la quotidianitat,
no?
Sí, sí,
interessant reflexió
també,
perquè al final
és això,
ens anem trobant
cada vegada
famílies
que cada cop
trenquen
aquest classisme,
no?
Aquesta idea
més clàssica
de parella
i ara de cop
i volta
és això
de bé.
Aquesta feina
la fem a Transbaix
també,
que donem
les formacions
i donem
aquests tallers
a les escoles
i a les instituts
fomentant el respecte
a totes les diversitats,
a totes les identitats
sexuals, eh?
Sí, ja sé que tu
ho has d'acord.
No, no,
i la veritat
és que aquí
Sant Just,
de fet a tot el Baix,
però aquí Sant Just
en concret,
com que veus
l'evolució
any rere d'any,
les famílies,
els nens ja pugen
amb una altra mentalitat
molt més oberta
i no tan,
saps,
tan tancada,
que al darrere
doncs també
s'estan obrint
de mires,
veuen que
hi ha una societat
paral·lela
que està immersa
dins la mateixa societat
i que s'ha de respectar
amb tota la seva extensió.
Que de fet,
Rosa Maria,
si no m'equivoco,
al llarg d'aquest
mes de maig
que entrem demà,
tindreu alguna sessió
als centres educatius
aquí del municipi?
Sí, sí.
Hi ha alguna programada,
no podem dir més,
però hi ha alguna programada.
No podem dir més,
però bueno,
ja ho hem dit
quatre.
ja la direm
quan l'haguem fet,
no?
Exactament.
Farem el balanç,
no?
El retorn
sempre ha sigut molt bo,
les coses com siguin,
nosaltres no hem anat
a adoctrinar ningú,
sinó que hem fomentat
el valor
del respecte.
A més que aquesta demanda
ve molt de necessitat
tant de l'alumnat
com del propi professorat,
no?
Que reclamen sobretot
formació,
experiències...
Primer érem nosaltres,
primer era el professional
que reclamava
aquest tipus de tallers,
després els nens
fent el trasllat
als seus pares,
els seus pares
algú deia que no,
que no sé quantos,
que es van al cel,
però ara ja són els pares
que donen
les gràcies
del fet
que els seus fills
aprenguin aquests tallers,
doncs perquè ja
aprenen els valors,
de fet són valors democràtics,
no?
Per tant,
si anem a mirar,
són valors democràtics.
jo el que veu cara al futur
és que cada vegada
hi ha que incidir
molt en la variedad sexual
en tot,
en la orientació,
en el gènere,
el sexo,
en tot,
per que els críos
no passen
per coses,
no sienten raros,
no sienten estigmatitzats,
sobre todo el bullying
i aquelas mierdas
que encara existen,
per desgràcia.
Sí, sí, sí.
Entonces,
todas esas cosas,
ese es un trabajo de fondo
terrible.
A mí,
por ejemplo,
cuando hablamos
de los menores de edad,
sobre todo,
me preocupa especialmente
que haya protección,
porque ahora,
por ejemplo,
el tema de la ley
en contra de los menores de edad,
por favor,
si es que cuando más necesitada
estás de protección,
esas fases tan delicadas,
cuando te notas
que eres diferente,
cuando crees
que no encajas en la sociedad,
esos son los momentos
más,
entiendo yo,
que para un crío
más frágil
que nunca
y más,
y más posibilidades
de que haya gente
que te pueda
mermar tú.
Porque está creando
sus bases
y están estables.
Claro,
entonces,
yo creo que
ese tema,
los políticos,
desde luego,
cuando oigo hablar
en contra de las menores
trans y esas cosas,
deberían,
como mínimo,
informarse un poquito
y morderse un poco
la lengua,
porque con todo lo que
nos ha tocado pasar
ya desde pequeñas,
por favor.
¿Por qué hablan
sin información?
Claro,
es que es informada.
Vea,
si todavía las clases
de educación sexual,
va allí una profesora
que parece salir
a yo que sé de dónde
y les enseña
a poner el condón.
Un condón
a las niñas.
A las niñas.
A las niñas.
A los niños no.
A los niños.
Bueno,
existe el condón femenino
también.
El condón femenino
también,
no sé si lo harán
todavía,
pero...
Sí,
me salen así.
¿No?
Sí,
yo me recuerdo,
uno,
clases de educación sexual
es compresas,
porque tampas
no se atravesan
en cara
a portatampas
i a posar
preservativos.
O sea,
todo va de ese rollo.
Sí,
porque qué tipo de educación.
¿Tú me diste
a poner un preservativo?
Sí,
sí,
me'n recordo,
en un penis,
había una rodada de penis
así de diferentes
tamaños de fusta
y de colores
y era eso.
Era como una cosa
manual,
como si estuviese
en una fábrica.
Lo vas a aprender
a seguir,
eres un alumno
avantatxat,
¿no?
No,
no.
Hi ha certa reclamació
des dels joves
perquè aquí al programa
sabeu que som un programa
molt transversal
i que tenim gent jove
col·laborant
i hi ha una secció
aquí al programa
que es diu
Conèixer't
on,
doncs,
de forma
com vosaltres,
tertuliana,
perquè és com una espècie
de tertulia,
però amb nenes
adolescents,
doncs venen aquí
nenes i nens adolescents
venen a parlar
de temes
que els angoixen,
temes que els interessen,
temes que els enfresquen,
no,
allò de dir,
doncs mira,
ens ve de gust parlar d'això,
no?
I moltes vegades
has sortit el tema aquest
i s'ha pogut parlar
aquí del programa
d'aquesta reivindicació
històrica
que fan els joves
de volem formacions
de sexualitat,
però volem formacions
de qualitat,
no volem el cogombra
un any més
amb el...
amb el...
Sí, sí.
El cogombra
amb el d'allò,
amb el preservatiu,
saps?
Però, Dani,
el problema aquí
és que hi ha moltes nanos
d'aquests
que consumeixen
pornografia,
i això
espatlla...
I cada vegada
més aviat.
Espatlla molt la...
Bueno,
està clar,
està clar...
Nosaltres també consumim
amb la pornografia,
que ha empezat
antes.
El problema...
Internet.
¿Eh?
Que ha empezat
antes por internet.
Sí,
pero el tema
de la pornografia
yo lo definiría
de otra manera.
Debería haber
una pornografia
para jóvenes
que es bastante
inocua,
que es gente
practicándose...
O sea,
personas,
un hombre,
una mujer,
una mujer,
una mujer,
practicando un hombre
y un hombre,
practicando sexo,
en vez de poner
esos dibujitos
y las mariposas
y las flores
y los rollos.
Que no se estigmatice
más el cuerpo,
ya está bien,
que el cuerpo
no tiene nada
a la culpa
y el acto sexual
venimos de ahí
y todo el mundo,
bueno,
ahora a lo mejor
todo el mundo no,
pero menos de echar un polvo.
Hay gente que viene
de burgos,
¿eh?
Sí,
pero que quiero decir
que es que no sé
a qué viene tanto dramatismo.
Hay burgos más modernos
que nosotros.
Sí, sí,
tú también,
la verdad.
No sé a qué viene
tanto dramatismo.
Por el tema del porno.
Por el tema del porno.
Claro,
porque también luego
suben con conceptos
diferentes
de las relaciones sexuales
y piensan que
estar con una mujer,
mujer,
hombre,
hombre,
o mujer y hombre
es lo que ven en la tele.
¿Tú crees que eso es así?
Yo creo que no,
¿eh?
Yo creo que cada vez
suben más.
Evidentemente,
hay una parte que es así,
que es la parte funcional.
Hombre,
claro,
la parte funcional.
Ah,
ah,
claro,
eso no tiene mucho
que rascar.
Eso ahí no hay mucho
que rascar.
Es tiki,
tiki o lo otro
y ya está.
Son cuatro técnicas.
Y luego el tema
de los estereotipos,
bueno,
eso lo llevamos arrastrando siempre.
Quiero decir,
estereotipos,
que es mucho más complejo
en el día a día.
Claro,
y eso se lo van a encontrar.
Eso se lo van a encontrar.
Tornant al tema
de l'accés a la pornografía,
ara tinc aquí les dades,
s'ha avançat als 8 anys
i a generalitzar als 14.
És a dir,
l'inici
és als 8 anys
i a generalitzar als 14.
I bé,
el 50% del jove
reconeix haver incrementat
les seves pràctiques de risc
després de consumir pornografia.
¿Pero tú crees que es después de eso?
Porque en nuestra época
también empezábamos
las relaciones
con esas edades.
No lo tengo yo tan claro.
Ahora, por ejemplo,
a mí una cosa
que me escandaliza mucho
sobre estas cosas,
¿tienen un acceso
a la violencia?
Ah, eso sí.
Eso sí.
A la pornografía.
Sí, eso no pasa nada.
A la violencia,
a las guerras,
desde pequeños.
Desde pequeños.
O sea,
tú puedes ver el teledadio
con un padre,
con un niño
muerto en un bombardeo,
no pasa nada,
nadie se escandaliza.
¿Tú no crees
que eso no está insensibilizando
tan bien?
Está provocando un efecto,
por ejemplo,
ante las tragedias
que pasan en el mundo.
Sí.
¿Hay tanta invasión
y tanta cosa
que no está produciendo
un efecto anestesiante?
¿La gente se vuelve insensible?
Las guerras
son muy activas
a nivel de redes
y de información
los primeros 45 días.
Después ya
va decayendo,
aunque la guerra
se va incluyendo.
a mí eso me escandaliza
más que el tema
de la pornografía
que siempre ha estado...
Bueno,
si hay mucha desconexión
emocional,
¿no?
Sí,
exacto.
Esto es la empatía,
yo creo que esto es
directamente la empatía
hacia las personas.
La gente está más preocupada
que no tenga que portar
un día sin ayuntas
a casa seva,
pero en cambio
que a casa
hayan pasado
y hayan bombardado
y hayan bombardado,
te parece que no,
¿no?
Claro.
Lo que tú no veas
en tu día a día
no conecta.
Un día sin móvil.
Un día sin móvil.
Ha sido tremendo.
Bueno,
tú vas venir aquí
a recarregarlo.
A carregarlo,
pero no funcionaba.
Per si les busques,
eh?
Per si de cas,
no?
I em van enganxar
40 minuts
a un programa.
Però,
jo encantava.
Col·laborar aquí
sempre cal convinc.
Avui se'ns ha anat
el temps volant,
ens queden dos preguntes
en el tinter,
les haurem de deixar
per un altre dia,
però volia agrair
a la Adela
que hagi vingut
aquí al programa,
també a tots
els oients
que tenim avui
al 98.1 FM,
també instar-los
a que busquin
transbaixpower.cat
al cercador
i llegeixin
la revista,
el seu article
i d'altres.
Com hem comentat,
també un que va molt relacionat
amb el tema d'avui
és el del Jordi Salgado,
del Fil Vermell,
també interessant
la seva lectura.
Família,
moltíssimes gràcies
per venir aquí
al programa.
Demà dia
del treballador o treballadora.
Descanseu,
demà descanseu.
I ja d'aquí dues setmanes
ens tornem a sentir.
Gràcies per venir.
Moltes desgràcies.
Rosa Maria,
Bea, gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies a tots.
Moltes gràcies.
I viva Burgos.
Viva.
I fins aquí,
el refugi d'avui.
Moltíssimes gràcies
a tota la gent
a tota la gent
que ha fet possible
el programa
d'avui dimecres.
Nosaltres tornem divendres
perquè demà és festiu,
però divendres
amb les piles carregades.
No hi ha excusa.
Que vagi bé.
Fins divendres.
Adéu-siau.