Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol La geopolítica de l'espai i anirà a càrrec de Joan Anton Català, divulgador científic i escriptor. L'acte tindrà lloc el 12 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà les implicacions geopolítiques de l'exploració i l'activitat a l'espai, així com els interessos estratègics, científics i tecnològics que hi intervenen. La conferència oferirà una mirada divulgativa sobre el paper de les potències i les noves dinàmiques internacionals vinculades a l'espai exterior.
L'acte està obert al públic amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. Encara en cultura, el cicle Estones de Clàssica torna aquest diumenge 15 de març a la Taneu de Sant Just amb una proposta del trio Galera.
La formació, integrada per dues flautes i un piano, oferirà un repertori que recupera l'esperit dels salons musicals del segle XIX on s'interpretaven els grans èxits de l'època en formats reduïts. Durant l'actuació, els intèrprets explicaran les obres al públic per fomentar una experiència propera i pedagògica.
Isabel Souto, flautista i membre del trio, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que el programa és variat i apte per tots els públics. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I pel que fa política, el diari El Punt Avui ha publicat avui 11 de març una peça dedicada a Sant Jus dins de l'Espai Observatori Municipal, una secció en què el rotatiu analitza cada dia la realitat d'un municipi diferent.
La publicació inclou un reportatge sobre el municipi i entrevistes a l'alcalde, Joan Basaganyes, i a la cap de l'oposició, Laia Flotats, amb l'objectiu d'abordar la situació actual del poble i els principals reptes de futur. La peça també aborda alguns dels principals projectes i debats locals. Entre altres qüestions es tracta el futur de la mobilitat al voltant de la B23 i la possible reforma del pont d'accés a l'Hospital Moïssès Brogi per facilitar el pas de vianants i bicicletes.
A l'entrevista, l'alcalde Joan Basaganyes defensa projectes com la rehabilitació de l'Ateneu i explica les dificultats del centre agro-ramader arran d'una sentència del TSJ. Per la seva banda, la cap de l'oposició, laia Flotats, critica la gestió municipal en qüestions com la taxa de residus o el retard en les obres de l'Ateneu i reclama més planificació en els projectes del municipi. L'Observatori Municipal és un espai informatiu del diari que cada dia posa el focus en un municipi diferent del país amb reportatges i entrevistes a representants polítics locals.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elías. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elías i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimecres, meitat de la setmana, i estic gaudint de la setmana, però també haig de dir que se m'està fent una mica llarga. L'estic gaudint, però em pensava que ja estava medijous, i no, resulta que encara estem el dimecres. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero descobrint Mèxic. Seguidament, Tartulia Esportiva, també amb el Jordi Clavero. I posarem fi amb Racons del Món, amb l'Adrià Hernández. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
L'Agència Internacional de l'Energia ha acordat a llibre 400 milions de barrils de petroli de les reserves estratègiques dels seus països membres per intentar frenar l'escalada de preus provocada per la guerra d'Iran. Es tracta de la major operació d'aquest tipus de la història de l'organisme.
La decisió s'ha pres de manera conjunta entre els 32 països que formen part de l'agència, entre els quals hi ha els Estats Units, Espanya, Alemanya, França, el Regne Unit, el Japó o el Canadà, entre altres. Segons el director executiu de l'organisme, Faith Virol, els mercats del petroli afronten una situació sense precedents i per això era necessària una resposta coordinada.
El detonant de la mesura és la tensió extrema a l'estret d'Hormuz, una ruta clau per al comerç mundial de cru, per on passa aproximadament una quarta part del petroli transportat per mar a tot el món. Tot i l'anunci, els mercats continuen sota pressió i els preus augmenten. El petroli Brent, de referència a Europa, supera els 90 dòlars per barril, mentre que el cru nord-americà també manté una tendència a l'alça.
El govern espanyol ha confirmat que Espanya participarà en l'operació aportant l'equivalent a 12 dies de les seves reserves estratègiques. L'objectiu és garantir el subministrament i limitar l'impacte de la crisi energètica derivada del conflicte a l'Orient Mitjà.
La guerra a la regió entra ja en el seu dotzer dia amb una nova escalada dels atacs entre els Estats Units, Israel i l'Iran. Tot i que el president nord-americà Donald Trump havia insinuat fa pocs dies que el conflicte estava a prop d'acabar, les últimes hores han estat marcades per nous bombardejos. En una compareixença, però davant dels mitjans fa poquetes hores, Trump s'ha tornat a mostrar confiat i ha assegurat que pràcticament ja no queden objectius del règim iranià per atacar.
i també ha insistit que la guerra podria acabar ben aviat. Un dels punts claus del conflicte, com ja comentaven, és l'estret d'Hormuz. Els Estats Units han assegurat que han destruït 16 vaixells minadors iranians en aquesta zona amb l'objectiu d'evitar que Teheran bloquegi el pas del cru. Malgrat això, avui també s'han registrat almenys 4 impactes de projectils contra embarcacions mercantils de procedència grega japonesa, tailandesa i també israeliana.
L'Iran, però, ha advertit que no permetrà que ni un litre de petroli travessi l'estret en benefici dels Estats Units, d'Israel o dels seus aliats, i ha anunciat que el que dura a terme ho ha qualificat com l'onada d'atacs més devastadora i dura contra Israel i diversos països del golf aliats als Estats Units.
Durant aquesta matinada, els missils iranians han impactat a Tel Aviv i Jerusalem, deixant almenys una dotzena de ferits, segons fons periodístiques. Paral·lelament, els bombardejos al Líban han provocat més morts i més ferits, mentre continuen els combats entre Hezbollah i l'exèrcit israelià.
Segons dades del Pentagon, en aquests 12 dies de guerra als Estats Units han atacat més de 5.500 objectius a l'Iran, incluent instal·lacions militars i una seixantena de vaixells. En paral·lel, continuen les especulacions sobre la situació del nou líder suprem de l'Iran, Mohtava Khamenei, que encara no ha fet cap operació, cap aparició pública, des que va assumir el càrrec després de la mort del seu pare.
El govern iranià ha negat que estigui ferit, tot i que diversos mitjans nord-americans apunten que podria haver resultat lesionat en els primers bombardejos. Mentrestant, des de Washington, que el missatge continua sent molt clar. El secretari de Defensa nord-amèrica ha assegurat que l'ofensiva no s'aturarà fins que l'Iran deixi de representar una amenaça en un conflicte que, tot i els missatges contradictoris de Donald Trump, cada cop té més signes de convertir-se en una guerra de desgast i de llarga duració.
El parc natural de Collserola quedarà completament tancat a partir d'aquest dijous, després de detectar-se el primer cas de pesta porcina africana dins del municipi de Barcelona. El positiu s'ha trobat en un senglar i ha obligat les autoritats a ampliar el radi de la zona d'alt risc.
El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha confirmat que la nova situació obliga a tancar tots els accessos al parc, també els que connecten directament amb els barris de Barcelona. Fins ara, Collserola ja tenia restriccions des de municipis veïns, com per exemple el nostre, Sant Just d'Esvern, però la detecció dins de la ciutat condal ha fet necessari aplicar el tancament total. En total, més de 220 animals han donat positiu a aquesta malaltia.
Tres alumnes de quarta primària han resultat ferits aquest matí a l'escola Lentorn de Porqueres, al Pla de l'Estany, després de l'explosió d'un experiment químic que estaven realitzant al pati del centre. Dos dels menors, dos nens de 9 anys, han estat traslladats a l'Hospital Vallllebron. Han estat greu, amb cremades a la cara i a les extremitats.
Una tercera alumna, també de 9 anys, ha estat evacuada en estat lleu a l'Hospital Trueta de Girona. En el moment de l'accident hi havia 11 alumnes al pati, però la resta del grup i el professorat es troben bé. Des de l'Ajuntament han explicat que es tracta d'un accident molt puntual i han anunciat mesures de suport psicològic per a la comunitat educativa i pels alumnes.
Tres dones han mort aquesta passada nit en un incendi provocat en un incendi en un edifici de Miranda d'Ebro, a Burgos. En un cas que el Ministeri de l'Interior ja qualifica com violència masclista. La policia ha detingut un home d'uns 60 anys, exparella d'una de les víctimes, una dona de 58 anys.
Segons la investigació, l'home hauria provocat el foc a la planta baixa de l'edifici on hauria acumulat matalassos i altres objectes que van generar molt de fum i molt dents. El detingut tenia antecedents molt greus. El 2024 va ser condemnat a un any i mig de presó per segrestar i agredir una dona en una casa ocupada i el 2015 va ser condemnat a 6 anys de presó per raptar durant 14 hores una nena de només 9 anys.
En l'incendi han mort la dona, la seva mare de 78 anys i una veïna de 24. A més, 10 persones han resultat intoxicades. Diversos veïns van quedar atrapats pel fum i un d'ells es va veure obligat a saltar des d'un segon pis per intentar salvar la seva família. L'Ajuntament de Miranda de Ebro ha decretat 3 dies de dol oficial mentre continua la investigació per aclarir les circumstàncies exactes del succés.
I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona dona llum verda a la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità. Aquest pla amb horitzó 2050 definirà el desenvolupament territorial de la Metropolis i es pot consultar a través d'un visor cartogràfic interactiu.
Nova edició del curs de coneixement Sant Justens dedicada al patrimoni natural. El cicle començarà el 12 de març a Can Ginestà amb la conferència Alimentem Cullcerola, a càrrec d'Alba Sánchez.
La Geopolítica de l'Espai, nova conferència de l'Auge, amb Joan Anton Català. El divulgador científic parlarà sobre els interessos i les dinàmiques internacionals a l'Espoi, el 12 de març, a l'Auditori de la Residència de la Mallola. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
El Barça va empatar ahir contra el Newcastle per 1-1 a l'anada dels vuitens de final de la Champions League. L'equip del Hansi Flick va aconseguir rascar un empat gràcies a un penal convertit per la Minyamal al minut 96 en l'última jugada del partit. El Newcastle va dominar bona part del duel i s'havia avançat al minut 86 amb un gol de Harvey Burns, després d'una segona part en què els anglesos van generar més perill i van ser millors que els Barça.
Quan el partit semblava completament decidit, Dani Olmo va provocar un penalti en el temps afegit que la Minyamal va transformar en molta sang freda. Un resultat que és el més positiu del partit, que deixa l'il·luminatòria completament oberta i que el Barça haurà de decidir la setmana vinent a l'Spotify Camp Nou.
En canvi, l'Atlético de Madrid va ternir un partit molt més plàcid. Va deixar enllestida la classificació als quarts de final amb un resultat favorable de 5 a 2 contra el Tottenham.
I avui és el torn del Real Madrid, que rep novament el Manchester City i el Santiago Bernabeu en l'anada dels vuitens de final. El City arriba amb una plantilla molt potent i amb figures com Haaland, Foden o Bernardo Silva, mentre que el Madrid afronta el partit amb dubtes i molt condicionat per les lesions, amb dubtes importants com Mbappé i Bellingham. I també Rodrigo, que recordem, està fora pel que resta de temporada.
I nit històrica Elena Bea, el pivot dels Miami Heat, Bama Deballo, va anotar 83 punts en la victòria del seu equip contra els Washington Withers per 150 a 129, la segona millor anotació individual de la història de la competició, només per darrere dels 100 punts de Will Chamberlain.
El jugador va començar el partit a un ritme espectacular, amb 31 punts només en el primer quart. Tot i la gesta, la marca ha generat polèmica, perquè gairebé la majoria dels punts van arribar des del tir lliure. Adebayo va llançar 43 i en va notar 36, dos rècords també històrics de l'NBA. I ara presentem la cançó del dia.
I avui anem amb un dels grans artistes de la nostra actualitat, un cantant pop-soul que porta molts anys demostrant ser un dels millors de l'escena mundial. Fa poquet, després de molt de temps, va treure un nou àlbum i avui portem una de les seves cançons. És una peça plena de ritme i d'energia que recupera l'esperit del fang i del soul més festiu. La història que explica ens explica un moment espontoni en una discoteca, quan algú entra i ho canvia tot.
El protagonista queda immediatament captivat per aquella persona i només té una manera de saber si la connexió és real. Veure com es mou el ritme de la música. La cançó ens deixa molt clar que la música i el ball són un llenguatge universal de connexió. La lletra juga amb aquest moment de seducció, lleugera i divertida, on el DJ posa la cançó adequada i la pista de ball es converteix en l'escenari on pot començar una única història.
És una celebració del moment, del ritme i de la química que pot sorgir entre dues persones quan simplement es deixen portar per la música. Pel que fa a l'artista que hi ha darrere d'aquesta peça, com hem dit, parlem d'un dels grans noms del pop contemporani, un músic capaç de barrejar pop, funk, soul i música disco amb un èxit espectacular.
Conegut per la seva veu poderosa, el seu estil retro i uns directes plens d'energia, ha aconseguit convertir-se en una de les figures més influents de la música internacional dels últims anys. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó pertany a l'últim àlbum de l'artista que va publicar el 2026.
Aquesta cançó és el single principal de l'àlbum. I aquesta pista és clau, l'artista és de Honolulu i és el més escoltat a Spotify. Espectacular. Jo crec que avui és prou fàcil, així que va, que soni I Just Might de Bruno Mars.
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs impressionant aquesta nova cançó de Bruno Mars, que escolta, em dóna la sensació que mai, mai, mai falla. Quin tros d'artista, recupereu el seu nou àlbum de romàntic, perquè com tot el que fa és espectacular. Però va, ara sí, passem a l'afemèrida del dia.
Avui, 11 de març, recordem una de les dates més doloroses de la història recent d'Espanya, l'11M de 2004. Aquell dia a Madrid es despertava amb el soroll de diverses explosions els trens de Rodalies que portaven milers de persones cap a la feina. En pocs minuts aquella normalitat va quedar trencada per sempre. 10 bombes col·locades en diversos trens van explotar en diferents estacions.
El resultat va ser devastador. 193 persones mortes i prop de 2.000 ferits. Va ser, i continua sent, l'atemptat terrorista més greu de la història d'Espanya i un dels més mortífers que s'han produït a Europa.
Aquell dia es va atacar directament a la població civil, persones innocents, la gran majoria treballadors i treballadores, que simplement anaven cap a la seva feina. Gent anònima, gent com nosaltres. I això és el que fa encara més brutal aquell atac, la voluntat deliberada de sembrar el terror entre persones que no tenien cap responsabilitat en els conflictes del món.
Els responsables van ser terroristes jihadistes en un context internacional marcat per la invasió d'Iraq, una guerra impulsada pels Estats Units i a la qual el govern espanyol de José María Aznar va decidir sumar-se enviant soldats espanyols. Una decisió que es va justificar amb l'argument que existien armes de destrucció massiva a l'Iraq, un argument que amb el temps es va demostrar que era completament fals.
Espanya es va veure involucrada en un conflicte allunyà, una guerra que no era nostra, una guerra en què el nostre país no tenia cap implicació. Però aquella decisió política va tenir conseqüències. El pitjor atac terrorista de la nostra història. Però si tot això no fos prou dolorós, en les hores posteriors als atemptats es va intentar manipular la veritat. Des del govern es va insistir que l'autoria era d'eta. Una afirmació que ràpidament es va demostrar com a falsa.
Recordar l'11M és honrar i commemorar les víctimes, però també és una oportunitat per reflexionar, reflexionar sobre les decisions dels governs, sobre els líders que nosaltres escollim i sobre les conseqüències que poden tenir les seves accions.
Perquè la història ens ha demostrat moltes vegades. La guerra sempre acaba tornant a casa. I quan ho fa, qui paga el preu més alt, sempre, sempre i sempre són els innocents. Per això, avui tornem a repetir amb la mateixa convicció que fa més de 20 anys, un rotund no a la guerra.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb el món del vi. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora.
El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFA Pro, amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. I ara sí, arrenquem les accions, arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavé.
Doncs bona tarda i benvinguts a un nou episodi del món del vi. El nostre programa ha dedicat, doncs, molt fàcil al fascinant món del vi, ja ho diu el títol. Avui, Jordi, bona tarda, ens toca agafar el vaixell, eh? Bé, el vaixell o l'avió, el que vulguis.
Bona tarda. Jaume, avui anem a un país que és bastant conegut per la seva cultura gastronòmica. Jo us diria que molts plats els confonem amb els de l'altre país perquè diguéssim que la seva cultura abarca tant que es barreja la identitat cultural d'aquest país amb el país que té al costat i fa frontera...
i a vegades coneixem més aquests plats que els seus de... Sí, és veritat, que es fa com una mica de mescla, no? Exactament, no vull dir el nom, no vull ja fer l'espòiler, i també recentment, lamentablement, molts l'haurem de vista a les notícies per temes de narcotràfic, de narcoterrorisme.
Sí, sí, sí. El Mencho. Sí, per exemple. Exactament. Doncs sí, estem parlant de Mèxic, que a part d'haver-hi una beguda molt famosa de la qual parlarem que tots teniu al cap, s'hi fa vi a Mèxic, també. Doncs avui ens toca parlar del fantàstic país de Mèxic, clar que sí. Poquititito loco, estoy adivinando que quieres y pa cuando y así estoy celebrando que me he vuelto un poco
Molt bé, doncs viatgem a Mèxic, clar que sí. Quina és la història, Jordi, de la vinya amb Mèxic? Perquè és el que tu deies, tenen altres begudes més famoses que el vi. Sí, tenen altres begudes més famoses que també van arribar quan van arribar els nostres amics espanyols. No van arribar amb aquesta cançó i cantant. Segurament no, no? Crec que no. Però, bueno, ens hem de remuntar els temps del senyor Hernán Cortés, que va fer una expedició des de Cuba. Vale.
I com molts no s'imaginen, aquests homes, aquest home no disposava d'un gran exèrcit per invair. I va haver de fer una cosa que és molt de l'imperi romà, és divide i venceràs, no? Va haver d'aliar-se amb els pobles de Tecnotitlán, Zempoala i los Lalkatzeques, si he dit alguna cosa malament em sap greu, que eren els grans enemics dels Mexiques.
Que eren el poble dominant, no ho entenc? Sí, eren el poble dominant i per això es diu Mèxic. I es va haver de lia amb aquests per, doncs, diguéssim, quedar-se en Nueva Espanya, no? Per arribar a invair tot el territori. No diré país perquè no era un país abans. I va ser amb aquesta conquesta que la vinya va començar a expandir-se pel Mèxic...
I també altres elaboracions, de les quals després parlarem, van donar un pas endavant i van aprendre a destilar. O sigui, no tot van ser coses dolentes que el que van portar els espanyols, sinó també van portar algunes coses bones. És veritat, bueno, la Santa Iquisición és el que té.
Té la cara dolenta aquesta, no?, d'atracte amb les cultures autòctones, però també porta algunes coses que no estan malament. Això és com tot. Com tot. Com tots els imperis. És com el franquisme, no? 40 anys, alguna cosa positiva vas fer. Ja m'imagino que alguna cosa en 40 anys vas fer positiva, però el còmput global no va ser tan positiu.
Van morir masses en el camí. Exacte. Però sí, vas fer un pantà, molt bé. Endavant. Felicitats. Sí, sí. L'any 1595, perquè us fem una idea, el rei Felip II d'Espanya va prohibir la sembra de noves vinyes i la producció de vi. Ostres. A més de destruir les existents de la nova Espanya, excepte aquelles que es dedicaven a l'església. O sigui, que la història del vi mèxic no pinta massa bé, perquè estava anant tan bé...
que els espanyols tenien el cul molt apretat i tenien por que els seus vins fossin una gran competència per al via espanyol. Ostres, ostres, que curiós, això. Perquè ens imaginem que a Mèxic, com si fos tot un desert o tingués alguns jocs de selva,
Però n'hi ha algunes parts que tenen un clima mediterrani i unes grans extensions que, per al cultiu de la vinya i per al cultiu de les oliveres, són perfectes. Clar, clar, clar. I també el tema d'espai té molt més espai que Espanya. Clar, és un país enorme. I això ajuda a barit i costos, la producció pot ser més gran...
O sigui, era un gran competidor i per això el rei Felip II, com a bon espanyol, va dir mi patria no, eh? No, no, no. El vi no em feu més competència i aquí només vengui jo. Impostores no. Senyores. I escolta, va fer això, algunes vinyes van quedar i actualment com està? Actualment doncs n'hi ha 7.693,43 hectàrees. És molt o és poc? No està malament. Vale.
Això, parlo del 2017, eh? Van donar com a resultat de una producció d'unes 64,2 milions de tones. 64,2 milions de tones. Milions de tones. A Espanya, la xifra per on deu estar, més o menys? Bon idea. Buf, ho hauràs de buscar, no ho tinc al cap. I depèn de cada any, perquè si hi ha una mala allò... Clar, sí, sí, sí. Però bueno, més o menys, no? Sí.
Durant el segle XIX, la ciutat de Parres, situada a Cogualia, era el centre vitivinícola més important del país, encara que el seu principal producte era l'aigua ardent i no el vi, que de Mèxic es coneix més l'aigua ardent que el vi. Malgrat això, els vins mexicans estaven ben posicionats al mercat nacional, o sigui, es veuen bastant allà.
A Texas, aquesta part que molts cops està barrejada entre cultura mexicana i americana i coneixem aquella cultura astronòmica, diguéssim, el Tex-Mex, i a Nou Mèxic, o sigui, diguéssim que aquestes parts són les grans consumidores. Avui en dia la producció d'avi té un creixement mig anual del 2%,
I només el 2017 es va tenir una producció estimada de 194 milions de tulitres. O sigui, això és bastant. Sí, sí, sí. Mira, Jordi, la dada és que Espanya produeix a brocs uns 5 milions de tonelades de rain per avia. O sigui que bastant més que els mexicans. Sí, sí, sí. Però clar, és que Espanya és el líder, eh? Sí, sí. Per tant, molt bé. Però bé, ens desviem. Anem a seguir amb Mèxic, amb la història de... Amb l'arribada del ferrocarril al 1890...
els vins podien ser transportats en furgons refrigerats i es podien moure els raïms a diversos llocs. I un exemple d'això és que els estats de Zacatecas i Sonora i Aguascalientes són dels principals productors de raïm
però no formen parts dels principals productors d'aquesta beguda, perquè hi ha gent que transportant... O sigui que això es manté inclús ara mateix, que produeixen molt de raïm però no el fan a la zona. Exactament. El venen i se l'emporten a altres parts. O potser l'aprofiten per fer destil·lats, perquè a Mèxic també es fan molts destil·lats. I escolta Jordi, quina és la regió mexicana que més produeix?
Doncs... Més vi, eh? Més vi. No és d'aquestes regions més polèmiques, no? Que després parlem d'alguna regió polèmica. Una vegada escoltem notícies, no? Del càrtel de Sinaloa. Del de Jalisco, no? Del càrtel de Jalisco Nueva Generación. No l'hauràs escoltat massa? L'havies escoltat un cop Baja California? Sí, sí, sí, perquè soc molt friki de Luisito Comunica i... Ah! Ja sabia alguna cosa. I soc molt friki en general de Mèxic, m'encanta.
Baja California està a Xèvere, sembla una zona bastant tranquil·la. És una península. És molt primeta però molt llarga. Molt primeta, molt llarga i a part té el nostre clima. O sigui, diguéssim, té un clima bastant mediterrani que va molt bé per al cultiu de la vinya i així ho demostren amb les estadístiques. El 70% de plantacions estan allà.
i allà diguéssim que n'hi ha set vais que són molt identitàries d'aquesta zona sí, sí, molt bé perfecte, doncs escolta, una potència vinícola, no? sí, sí molt bé
Doncs les set valls es produeixen el 70% del vi mexicà i va rebre un impuls als anys 80 de l'anterior segle, on es va modernitzar el sector. Molt bé, i quines són aquestes set valls, escolta?
Mira, tindríem el Valle de Guadalupe, que és el que és més famós i el que s'ha desenvolupat, que té alguns cellers icònics i alguns vins d'alta gama i té bons projectes de no turisme, està bastant bé. També tindríem el Valle de Santo Tomàs, que és el que és més antic, el que porta més anys allà.
té una influència marítima molt marcada, ja que és el que està bastant a prop del mar, i fa uns fins que són més frescos, més elegants. Després tindríem el Valle de Sant Vicente, que té un clima més càlid, amb negres més potents, una estructura més marcada, seria un clima més ben aviat continental. Després el Valle d'Ojos Negros,
amb una major altitud, nits fredes, vins amb més acidesa i tensió, o sigui, vins més frescos també, o sigui, més acidesa. El Valle de la Gruya, una zona fresca, elevada, producció petita i artesanal, no ens hem d'imaginar la típica gran extracció. Després el Valle de San Jacinto, és menys conegut, de moment hi ha projectes joves i experimentals,
I aquí, cuidado, Valle de las Palmas i Tanamá porta una viticultura emergent i algunes propostes que són bastant innovadores. Una altra dada bastant xula per saber és que a Mèxic la D.O. no és tan estricta com aquí, que aquí les D.O. són molt estrictes i et posen les normes de comandació al vi.
I allà, en canvi, tu pots fer servir un Cabernet Sauvignon i un Merlot, tot i no estar al mercat que no ho puguis fer per la D.O. O sigui, pots jugar a barrejar més varietats de vi. O sigui, hi ha D.O. però no són tan estrictes. No són tan estrictes. I pots fer diferents tipus de vi segons et demani al mercat i el que et surti una mica a tu...
de la teva creativitat, perquè al final les D.O.s maten aquí, maten una mica la creativitat, en certa manera, perquè són molt rígides amb el producte que tu has de fer. I allà, en canvi, a ser el nou món, hi ha una altra manera de pensar, i aquesta manera de pensar és deixar fer, perquè aquí, en l'antic món, on es porta fent sempre vi,
Les coses estan molt marcades. I allà, en canvi, les coses no estan tan marcades. I veuràs coses molt més diferents perquè tenen més permissivitat a l'hora de l'hora. Veuràs alguns vins negres que diràs, ostres, i això, què collons és? Escolta, però ho trobo interessant, ho trobo xulo, no? Sí, deu ser xulo no trobar-te amb vins tan, tan, tan, tan diferents. Sí, canviarà, tot i que el clima, al final, no deixa ser el mateix perquè estem parlant d'on a l'alitud, que és pràcticament mediterrani, i el menjar...
A veure, tenen la seva cultura, fan les coses d'una altra manera, però no deixa de ser un, diguéssim, un lloc on es poden cultivar coses mediterrànies, no? Sí, sí, clar, clar. On hi ha olivera i vinya, també n'hi ha blat i també n'hi ha altres productes, però...
Diguéssim que la filosofia és diferent. No, no, clar, clar, evidentment, evidentment. No té res a veure amb la filosofia. Sí, jo estava pensant, dic, ostres, 7 valls? Em sembla molt... Això és enorme, no? Estava mirant Baja California, extensió. És que és molt llarg. I és molt gran, té 71.000 quilòmetres quadrats d'extensió i Catalunya, per exemple, ha dit 32.000.
És que és pràcticament un país. Sí, sí, sí. Per tant, és molt, molt gran, eh? Baja California, per això té tantes, tantes, tantes valls. Sí. I jo dic, escolta, com pot ser tantes valls? Doncs perquè és molt gran, no? És que grandíssima. I per això sols he parlat de baja i ja està. Molt bé. També he portat música aquí, que et recomano que posis una o una part de la cançó, perquè aquesta cançó està bastant xula, i parlar una mica de... de la història de Mèxic, perquè entenguem com està ara, no? Molt bé. Doncs escolta, va, anem a escoltar aquesta cançó que ens portes avui...
Corrido a Félix Gallardo. Bien has estado un gran golpe a los grandes traficantes
El azul es Barragosa, dirigente de Quintero, también cayó un colombiano,
Estos cuatro ya están presos.
És que m'agrada molt Narcos i me la sé. Molt bé, molt bé. És xula, és xula. Només ens parla de la vessant narcotràfica de Mèxic, que Mèxic és molt més que narcotràfic, això ho hem de dir, però sí que és veritat que també és representatiu de Mèxic. El problema que tenen amb els càrtels és la cara fosca.
Sí, sí, sí, és la cara fosca, és la cara fosca. Però escolta, mira, almenys gràcies a aquesta cara fosca fan música... Boníssima. Boníssima. A mi m'agrada molt. Sí, sí, sí. Molt bé, doncs escolta Jordi, a part d'aquestes zones de vi, de Baja Califòrnia, tot això que hem parlat, quina cultura hi ha? Què es menja a Baja Califòrnia? A Baja Califòrnia trobarem la cultura dels tacos. Molt bé. Els tacos. Molt bé, m'encanten els tacos. Els taquitos. I jo he fet un maridatge.
Per tant, ens portes tacos i el seu maridatge, no? Sí, uns tacos de peix estil ensenada, que és un tipus de taco de la regió, un plat icònic, que porta un peix arrausat, cols, el sacramós, a llima, és bastant fresc, cruixent i una mica greixós, i això anirà molt bé amb la varietat Chenin Blanc o Sauvignon Blanc de la Valle de Guadalupe. Chenin Blanc, què és això?
És una varietat de raïm francesa que s'utilitza bastant en el Vall de Guadalupe, perquè hem de pensar que s'utilitzen més varietats internacionals a Mèxic. I que tenen bastant acidesa i per això va molt bé amb aquest tipus de taco tan greixós. Perfecte, em sembla una bona combinació. Una pregunta que tinc, Jordi. A tu què et semblaria que, per exemple, un Màxic agafés un xarel·lo i se l'emportés?
Bona idea. Sí. No està mal. Saps? Si el posa allà i el planta, no té res de blent. A mi no em sembla malament. Hauríem de preguntar-li als del Penedès. Sí, que allà està el problema. Allà està el problema. Sí, sí, sí. A mi és igual. Seguim amb més menjars mexicans d'aquí de Baja Califòrnia.
Un ceviche de gambas o un peix així del Pacífic que a Mèxic sembla que no, però també tenen molta cultura pescadora. Tenen molta cultura pescadora perquè estan al costat del mar. I, bueno, un ceviche amb gambas amb llima, coriandra, seva morada, chili suau... Una mica indigest, eh, el ceviche, aneu amb compte. Doncs amb un vi blanc jove o un escumós del mètode tradicional que també en fan allà a la baja.
I acompanyarà molt bé la ciresa del cítric i ralçarà molt bé el marisc. Molt bé, també de baja california, aquest dia. Sí, tot de la baja. Vale, perfecte. Dóna-nos, escolta, més platillos, va. Pop a la brasa, així, amb un adob més mexicà, així una mica picantós, suposo. Sí, amb una textura ferma, toc fumat, amb algunes espècies, una mica de xile, sempre que hi piqui, eh? A mi m'encanta el picant, eh?
Això és la cultura mexicana, no? Doncs amb un rosat estructurat, una garnatxa jove, fresqueta, equilibrada i una mica amb un toc espaciat. Molt bé, doncs això seria el pop. Amb el rosat em sembla una bona combinació, clar que sí.
I Jordi, més, més, més platillos així de Baja California. El que tu, mira, fem l'últim, el que tu t'agradi més d'aquests que tinc. No, no, fem els dos, no? Sí, fem els dos. De la temps, no? Sí, perquè després vull comentar també una altra cosa. Va, fem els dos ràpid. Primer, carne assada a l'estilo Baja California. Doncs amb un cavernet sovignon com un sirà, de Sant Vicente de Guadalupe. Més talint, així, més força. Perquè sovint és, com és aquesta carn?
Aquesta carn, doncs, és una vedella que normalment fan a la brassa i la marinen o fan servir una mica de picant, però diria que no opten tant, potser, per posar-li molta cosa i a vegades sí que la posen al taco i posem, doncs, ceba o alguna cosa picant. Doncs mira, parlant de tacos, i per un taco així de xai o de porc, què em recomanes?
doncs un nebbiolo de la Baixa Californa que és una varietat italiana que dona una mica de caràcter i que anida bastant bé per aquest estil de taco sobretot hem parlat dels tacos perquè em direu ostres els nachos però els nachos és de Tex-Mex és més de Tex-Mex sincerament i en canvi els tacos sí que és més autèntic és la cultura de Mèxic quan tu parles de tacos parles de Mèxic i quan parles de nachos
Parles del Tex-Mex, Texas. Que és la fusió estatunidenca i mexican, no? És com el kebab. El kebab és turco-alemany. Sí, sí, sí, clar, és un mix. És un mix. Totalment. Bueno, i és que, de fet, a Mèxic, per exemple, no se li diuen nachos, se li diuen totopos. Això t'ho dic. Aquí es diu tot, eh? Però, bueno, seguim, va. Anem amb més begudes mexicanes, perquè, escolta, hi ha una reina indiscutible que és un destil·lat mèxicà, que és molt famós, eh?
És la paguda líder, és la més consumida. El vi, diguéssim, que competeix fortament amb el whisky, però la que és líder és el tequila. El tequila! El tequila! El tequila, güey!
T'agrada el Tequila o no? Què? T'agrada o no? És fort, eh? Però l'hauria de provar allà, perquè quan proves una cosa que t'arriba d'allà, proves el de pitjor qualitat molts cops. Sí, segurament. N'hauria de provar un d'allà. Sí, sí, sí. Jo també crec que hauríem de provar un d'allà.
És guai, a mi m'agrada. És que crec que és una beguda divertida, no? Amb la sal, amb la llimona... És molt mexicana, molt engrescada. I a més, els margarites també estan molt bons, que també porten tequila. També són d'allà boníssims. Exacte, exacte. Escolta, Jordi, i el tequila d'on surt? El tequila neix a Mèxic molt abans de l'arribada dels europeus. Els pobles precolombins, o sigui, els que van arribar, que els espanyols ja fermentaven el suc de la xavara, que és la planta que veurem,
per elaborar una beguda anomenada pulque, de baixa gradació. A l'arribada dels espanyols, al segle XVI, s'introdeix la destil·lació. I d'aquesta combinació entre tradició indígena i tècnica europea, neix el que un dia coneixem com a tequila. Vale, vale, vale. El seu nom prové del poble de Tequila, on es va començar a produir de manera sistemàtica. Mira.
La regió principalment és de Jalisco, que l'hem escoltat recentment. Sí, sí, sí. Però el càrtel de Jalisco, nova generació. Del Mencho. El Mencho, que té un exèrcit, aneu amb compte si aneu a Jalisco. És una beuda espirituosa que es fa amb l'atzabara blava, que és aquesta planta que t'he posat aquí, que sembla aloe vera. L'atzabara en castellà és l'agave, no?
Sí, és l'agave, és l'agave, és l'agave, exactament, i que és un pinxo, és com, diguéssim, la part de dalt d'una pinya. Ah, d'una pinya, sí, és veritat. D'una pinya, saps? Sí, però és molt similar a l'aloe vera, eh? Sí, a l'aloe vera s'assembla moltíssim. És el que més sembla, eh? El que més sembla és l'aloe vera. De fet, per vista, és molt difícil diferenciar-les, si no ets expert en la qüestió, eh? No.
I això, doncs, jo com a whisky ho fan, el treball és molt manual en el camp. Van com amb una mena d'astral. A mi m'agradaria veure-ho, eh? I ho treuen. Doncs et recomano Rick Stein, que és de la BBC, i que fa molts programes de... Bueno, fa programa culinari de les cultures i tradicions que es menja a cada lloc.
i té una a la Baja California, i surt allà, doncs, als diversos llocs, i va, doncs, també a llocs on li fan tequila, on fan vi, on fan menjar, i explica molt bé, explica molt bé, es fusiona molt bé amb la cultura, i veus molt bé el que diguéssim el que és Mèxic, i que el Mèxic no és sols coses dolentes, són coses molt bones, també. Escolta, Jordi, una pregunta que tinc des de fa temps rondant-me amb el cap...
Puc trobar vi mexicà aquí a Barcelona? O a Sant Just? Teòricament jo et diria que sí, perquè ens rebem, però no és fàcil. No és fàcil. Potser hi ha tendes mexicanes especialitzades, no? Potser hi ha tendes mexicanes especialitzades o a tendes que tinguin vins internacionals. En trobaràs més fàcil d'argentí i xilè, que n'he vist més. Clar, perquè hi ha més cultura de vi també, no?
Bueno, almenys ens arriba més vist. Ah, ens arriba més vist. Però és que a Mèxic el que passa, com que t'arriba ja el tequila... Ja, s'ho menja tot, eh? El tequila és que és... És que són superventes, el tequila. Són superventes. El tequila es ven a tot el món, eh? Es ven a tot el món, és molt famós, agrada molt... I hi ha un derivat del tequila, que és el mezcal. No sé si el coneixes. Sí. Sí, sí, sí. Que també diuen que està molt bé, eh?
Sí, és un altre destil·lat que es fa d'una manera semblant al tequila, si no m'equivoco. I aquests destil·lats que tenen a Mèxic són molt forts arreu del món. Es venen moltíssim i es consumeixen molt. Tot i no ser mexicà. És que ho han sabut vendre a mi, també t'ho he de dir. També han fet bon màrqueting, també el tenir tan a prop als Estats Units. Als Estats Units, doncs, ho ha agafat molt, ha agafat molt el tequila...
Igual que els margarites. Exacte, els margarites, clar, tu els margarites et surten a les pel·lícules, com algú així fancy, algú elegant, i doncs ve d'aquí. I ve d'allà, ve d'una filla d'un estadounidient que es deia Margarita, que anava sempre a un bar i demanava aquell còctel, i per això es diu Margarita.
Mira, doncs ho sabia. Això ho sé del Rick Stein, que està molt bé, perquè va amb gent d'allà i expliquen aquestes felicitats. No, no, sí, sí, és que al final la cultura mexicana és impressionant i la gastronomia també. Sí, sí. La gastronomia mexicana és... De les millors del món, però has de tenir l'estómac de... Preparat, eh. Preparat perquè el piquen. Diuen que si vas cap allà i ets europeu, la venganza de Mosk Tezuma t'agafarà. Sí. Que significa que t'entrarà un mal de panxa que et moriràs. Sí, sí.
Jordi, ens hem d'anar acomiadant. Anem amb el butllet informatiu de Catalunya Ràdio i després el de Ràdio d'Esvern. Ens sentim dintre de molt poquet. Adéu. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Dos dels menors ferits en l'explosió durant un experiment a l'escola de Porqueres, al Pla de l'Estany, ja han rebut l'alta hospitalària. Estaven ingressats per cremades a diferents parts del cos. El tercer alumne continua a l'Hospital Vall d'Hebron. Els fets han passat aquest matí al pati de l'escola Girona. Maria Rovira, bona tarda.
Bona tarda. Els dos alumnes que han rebut l'alta són un nen i una nena de 9 anys a qui el SEM havia traslladat en ambulància als hospitals Josep Trueta de Girona i Vall d'Hebron de Barcelona. El primer han estat lleu i la nena han estat greu. El tercer dels alumnes de quarta primària continua ingressat a la unitat de cremats a l'Hospital Barceloní on l'han traslladat en helicòpter medicalitzat.
L'accident ha passat quan part de la classe aquest matí feia un experiment de química al pati de l'escola Lentorn. Sembla que l'ampolla on es feia la reacció ha esclatat. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
L'Agència Internacional de l'Energia acorda alliberar 400 milions de barrils de petroli per afrontar l'escassetat de cru provocada pel tancament de l'estret d'Hormuz arran de la guerra de l'Iran. Es tracta de la mobilització de reserves estratègiques més gran de la història. El director executiu de l'agència, Fati Ibirol, ha advertit que cal afrontar el problema de fons que ha provocat aquesta crisi.
Per segles, la qüestió més important per tornar a l'estabilitat del flux de petroli de gas és la represa del trànsit per l'estret d'Hormuz. Els atacs a tres vaixells de l'estret d'Hormuz sembla que està pesant més que la decisió d'alliberar reserves i el preu del petroli torna a pujar. La pujada del preu del cru i l'instabilitat també han tornat a arrossegar les borses. Avui l'IBEX 35 ha perdut mig punt.
Brussel·les porta Espanya davant la justícia europea per negar-se a eximir de l'IVA als autònoms. La Comissió Europea ha pres la decisió després de constatar que el govern espanyol no té intenció de transposar la directiva comunitària que permetria als autònoms no pagar ni declarar l'IVA si facturen menys de 85.000 euros anuals. Aquesta normativa s'hauria d'haver aplicat l'1 de gener de l'any passat. El Ministeri d'Hisenda Espanyol assegura que l'aplicació de la directiva ja està en tràmit al Congrés, tot i que fa mesos que es va acabar el tràmit de presentació d'esmenes sense que hi hagi hagut avenços.
Globo anuncia un expedient de regulació, un ERO, que afectarà 750 persones repartidores de 60 ciutats de tot l'estat, entre les quals algunes de les comarques de Barcelona, Girona i Tarragona. En un comunicat, la companyia de repartiment assegura que es ve obligada a reduir el servei per evitar el tancament. Aquesta restitució arriba menys d'un any després que Globo contractés directament 14.000 repartidors per adaptar-se a la llei Raiders.
I dos detinguts per amenaçar i ciberassetjar Yone Belarra, la secretària general de Podem, a través d'Instagram. Un d'ells li hauria enviat més de 300 missatges amb contingut vexatori, intimidacions i amenaces. L'amenaça l'ha explicat el secretari d'organització de Podem, Pablo Fernández, en una piulada X en suport a Belarra. La policia va detenir els acusats el mes de febrer a Toledo i a la població valenciana de Xirivella. Un té 49 anys i l'altre 30.
Poques setmanes abans que comenci la temporada, l'Associació de Càmpings de Girona organitza la primera fira de l'ocupació per posar en contacte empreses amb treballadors interessats. Es fa per intentar suplir la manca de professionals que té el sector. Girona, Núria Pereira. Bona tarda. En aquesta primera fira que dura un dia hi participa en una trentena de càmpings que ofereixen 100 llocs de feina, des d'animadors fins a personal de cuina, de neteja o per a la recepció.
El sector cada cop necessita més personal perquè no n'hi ha i perquè les temporades són més llargues, ja no només els mesos d'estiu. Entre els interessats, molts joves, com la Paula, que busca una feina per a l'estiu, o en Josep, que ja vol obrir-se pas en el que ha estudiat. Al final sóc jove, no he treballat mai, ni estic independitzada i crec que no tinc expectatives de sou, sí cobrar bé.
Aquesta és la primera oportunitat que se m'ha donat. M'ha cridat l'atenció, sobretot perquè és el que ens va dir la nostra tutora de pràctiques, que aquesta oportunitat no s'havia donat abans i que l'aprofitéssim nosaltres. Sí, la vull aprofitar.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Aquest vespre es tanca l'anada dels vuitens de final de la Champions amb quatre partits, a tres quarts de set l'Everkusen Arsenal i a les 9 Madrid City, PSG, Chelsea i Bodoglim Sporting. Aquests partits els podeu seguir al canal exclusiu digital de CatRadio amb el Ricard Torquemada i el Sergi Andreu.
El blaurant Eric Garcia ha passat proves aquest matí i té una sobrecàrrega als discutivials, però en principi podrà jugar aquest cap de setmana davant el Sevilla. El candidat a la presidència del Barça, Víctor Font, assegura que Joan Laporta és el pitjor president de la història moderna del Barça. Font també afirma que molts dels tècnics o directius que han marxat del club
No han volgut explicar els motius perquè al Barça hi ha un règim de si no estàs amb mi, estàs contra mi. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Han basquit els vuitens a final de l'Eurocup. Ara el Manresa visita la pista del Turc Telecom. És eliminatòria a partit únic. Minut dos de partit. De moment perden els manresans per 7 a 2. I a la Champions d'embol, el Barça rep el Pelister de Macedònia. Tres quarts de nou, els blauran en tindran prou amb un empat per mantenir la primera posició del grup.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol La geopolítica de l'espai i anirà a càrrec de Joan Anton Català, divulgador científic i escriptor. L'acte tindrà lloc el 12 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà les implicacions geopolítiques de l'exploració i l'activitat a l'espai, així com els interessos estratègics, científics i tecnològics que hi intervenen. La conferència oferirà una mirada divulgativa sobre el paper de les potències i les noves dinàmiques internacionals vinculades a l'espai exterior.
L'acte està obert al públic amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis. Encara en cultura, el cicle Estones de Clàssica torna aquest diumenge 15 de març a l'Ateneu de Sant Just amb una proposta del trio Galera.
La formació, integrada per dues flautes i un piano, oferirà un repertori que recupera l'esperit dels salons musicals del segle XIX on s'interpretaven els grans èxits de l'època en formats reduïts. Durant l'actuació, els intèrprets explicaran les obres al públic per fomentar una experiència propera i pedagògica.
Isabel Souto, flautista i membre del trio, ha explicat en una entrevista a Ràdio d'Esvern que el programa és variat i apte per tots els públics. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I pel que fa política, el diari El Punt Avui ha publicat avui 11 de març una peça dedicada a Sant Jus dins de l'Espai Observatori Municipal, una secció en què el rotatiu analitza cada dia la realitat d'un municipi diferent.
La publicació inclou un reportatge sobre el municipi i entrevistes a l'alcalde, Joan Basaganyes, i a la cap de l'oposició, Laia Flotats, amb l'objectiu d'abordar la situació actual del poble i els principals reptes de futur. La peça també aborda alguns dels principals projectes i debats locals. Entre altres qüestions es tracta el futur de la mobilitat al voltant de la B23 i la possible reforma del pont d'accés a l'Hospital Moïssès Brogi per facilitar el pas de vianants i bicicletes.
A l'entrevista, l'alcalde Joan Basaganyes defensa projectes com la rehabilitació de la Taneu i explica les dificultats del centre agro-ramader arran d'una sentència del TSJ. Per la seva banda, la cap de l'oposició, laia Flotats critica la gestió municipal en qüestions com la taxa de residus o el retard en les obres de la Taneu i reclama més planificació en els projectes del municipi. L'Observatori Municipal és un espai informatiu del diari que cada dia posa el focus en un municipi diferent del país amb reportatges i entrevistes a representants polítics locals.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara posem una mica de música, anem amb Vehículo Longo de Jumpo.
Y se me tira como si fuéramos ya muy amigos Y se la pasa dando vueltas por debajo del ombligo Si la ves por ahí, ya verás lo que te digo Yo no sé lo que me da, pero sí lo que le pido Contigo me escribo un palo, pero no lo subo Contigo me quedo al lado y subimos a la linda Contigo me pongo malo, contigo me cura Me escribo un palo y no lo subo Me sale caro y no me dura
Bona nit.
I ara sí, arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb la tertúlia esportiva d'avui amb Jordi Clavero i Adrià Hernández.
Molt bé, doncs bona tarda de nou Jordi, ha passat molta estona i bona tarda Adrià, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Ja us tenim els dos aquí, els dos accionistes que avui ho juntem en aquesta secció del mig per parlar una miqueta del Barça, perquè ahir el Barça va tenir un partit molt important, Barça 1, Newcastle 1, empat en l'anada de vuitens de la Champions League, un empat positiu, veient el nivell de joc del Barça d'ahir,
però que ara anem a desgranar i anem a comentar per començar anem a fer una petita valoració com vam veure el partit els nostres accionistes primer Jordi, què et va semblar aquest partit? Bona tarda, aquest partit va semblar jo me l'esperava bastant així perquè el Newcastle, tot i ser el 12 de la Premier és un equip que en el seu camp es creix és molt físic, apreta molt pressiona moltíssim, en pilota no és el millor equip de la Premier per això està a la posició que està
I els davanters, els titulars, diguéssim, els té lesionats. O sigui, per això després va treure el número 10, que ara no em surt el nom. Anthony Gordon. Que és el, diguéssim, el que és més bo. Però venia tocat, oi? Què? Venia tocat. Venia tocat i per això l'estaven reservant. Vale, vale.
I el Barça va saber pair, va saber patir, que això és molt important, si vols guanyar la Champions. També has de saber patir contra equips que et competeixin bé, com el Newcastle, en aquest cas. I, bueno, no va ser un gran partit del Barça, no per què mentir-nos, però jo em quedo amb el resultat, que el fent és el important, si vols guanyar la Champions. No és el més positiu, això està clar. No has de jugar bé, has de tenir els resultats, si no preguntaria el Real Madrid. Vinga, pollita, eh? Molt bé. Escolta, Adrià, tu com ho vas veure? Comparteixes l'opinió amb el Jordi?
Jo crec que el partit del Barça pot ser millorable, però jo crec que també hi ha un tema, i és que els equips de la Premier tenen un nivell físic que és molt, molt, molt superior al de la resta de lligues. I ja ho vam veure al primer partit de la fase de lliga, tot i que el Barça va guanyar 1-2, li va costar molt al Barça.
Sí, sí, doncs totalment jo comparteixo la vostra valoració. Va ser, per mi, ja donant la meva opinió, va ser un partit bastant dolent del Barça, no es va trobar còmode en cap moment del partit. No recordo 10 minuts seguits de dir, ostres, ara el Barça porta 10 minuts dominant. No ho vaig veure en cap moment.
I les estadístiques parlen parts i soles. Al final, el Newcastle va tirar 16 vegades, el Barça 10. A Porta van ser 5 pel Newcastle, 3 pel Barça, i la possessió, que normalment el Barça té possessions molt àmplies, va ser de 54 a favor del Barça, 46 pel Newcastle. Per tant, molt, molt, molt igualtat. Molt igualtat.
De fet, hi ha una dada, que és la dels passes completats. No sé si la tenim, però en directe deien que més o menys era molt similar, que és tan estrany que el Barça i l'equip rival tinguin el mateix número de passes. És una cosa sorprenent. Sí, sí, la tenim i és favorable al Barça, 327 passes, però bé, és que el Newcastle va fer 317, deu menys.
més o menys i per mi una dada molt important és la precisió d'aquests passes que normalment el Barça està per sobre del 90% doncs aquest cop 81% només per sota d'en Liu Kassel que va fer 82% d'encert en els seus passes per mi aquestes dues estadístiques parlen molt del partit d'ahir del Barça perquè a mi el que més em va treure de pulleguera en aquest partit van ser les imprecisions del FC Barcelona tota l'estona fent passes dius ostres però per què estàs fent això no ho entenia no ho entenia com podien
fallar tants passes, i crec que això ens va condemnar, però aquí entra en joc una cosa que acabes de dir tu, Jordi, el cansament. Sí, estaven cansats, és la meva opinió, i el nivell físic d'aquest equip, del Newcastle, és molt alt, molt exigent, perquè juguen una lliga que és més exigent físicament, i el que passa és que el Barça es troba contra un equip que és molt fort físicament, com és el Newcastle,
I també en el seu estadi apreta moltíssim, és un estadi que es nota que és local al Newcastle, no és d'aquests estadis tanatoris, i que no va ser el millor partit de molts jugadors del Barça que normalment estan molt més il·luminats.
és que no va render per sobre ningú a mi el que em va sobtar va ser la part ofensiva normalment el Barça té una fragilitat defensiva bastant sorprenent normalment amb les tàctiques del Flick que són tan arriscades sempre destacar per un futbol molt ofensiu justament ahir va ser el contrari va ser una defensa bastant sòlida destacar en el paper de cobercir sobretot però ofensivament
ni l'Amin ni Rafinha ni Fermín ni Lewandowski ni quan van treure, bueno, Rashford va fer alguna cosa més quan el van canviar però es va notar un equip sense idees però sobretot jo crec que el més important és el desgast físic que va fer el Barça la setmana passada contra l'Atlètic de Madrid Sí, la veritat és que s'està notant aquest partit on el Barça s'ho va deixar tot
I la veritat és que estem veient un Barça, això, el que dèieu, no? Faltat d'idees, poc creatiu i sembla, sembla i esperem que sigui fruit del cansament. Per mi és fruit perquè estan molt cansats. Sí, i és que al final Pedri va marxar del partit al minut 70. És que està cansat.
Bé, el Pedri està ara en un plan de... a nivell de... que ha tornat una lació ara, l'estan intentant dosificar i em sembla raonable. I més amb el calendari que hi ha actualment. No, no, sí, sí. I a més perquè segurament és el jugador més important del Barça. Amb la minya mal... Sí, és el creador de joc. I quan Pedri no està, el Barça pateix. Ho nota molt. I és que ho nota molt...
Sí, sí, sí, important. Aquesta és gestió dels minuts que ha de fer Hans Eflick perquè els jugadors es veuen que estan cansats i a tot això aquest diumenge tornarem a tenir partit, partit contra el Sevilla. Bueno, guanyarem bé. Jo crec que es guanya bé, Camp Nou, Sevilla, que no és un Sevilla com el d'abans, és un Sevilla més...
el factor cap nou em sembla molt decisiu i és un Sevilla molt més light i a més amb la llicència que li han donat la llicència C de l'estadi ja estarà complet faltarà la tercera graderia que encara no està feta però els seients disponibles estan en tots ocupats
Bé, jo crec que el Barça guanyarà tranquil·lament, pot posar suplents, fins i tot, que li rendiran bé. Home, hauria de posar suplents, no? Hauria de posar suplents, sí. Jo crec que el més important és, a més, tenint en compte que un equip com el Newcastle, que sort va tenir el Barça, que l'arriba a agafar un PSG, un altre equip...
el Newcastle és un equip molt bo però el Newcastle va fallar amb moltes clares probablement amb un Dembélé un Haaland un Haaland no te les haguessin fallat és veritat que és pacar i jutjar al passat però la realitat també és la que és i de fet avui la crítica deia que si arriba a ser un altre equip amb una qualitat dels jugadors major doncs la pel·lícula hauria sigut bastant diferent
Jo estic d'acord, però el Jordi crec que té un altre punyó. Perquè al PSG, que diguéssim que és un equip de major qualitat, li va passar alguna cosa molt semblant al que ha passat al Barça i va quedar una a una allà. És que la Champions no és tan fàcil, no, si la qualitat, perquè potser aquells jugadors que tenen més qualitat estan fallons i en pilota no estan tan bé...
i passa el mateix que ha passat perquè la defensa del Barça va estar bé va defensar molt bé el Barça l'únic que la pilota no sabia què feia i perdia la pilota tota l'estona però defensa com a tal per mi van defensar bé l'únic que n'hi ha un error que Araujo fa un error quan marquen el gol del Barça
Bueno, és cert que aquella jugada està fora del camp, ve d'unes rampes, es veu que en alguna càmera es veu com Rafinha ocupa el lloc de lateral i Rafinha aquí es desentén del jugador. Bueno, Rafinha és davanter, no té la impulsió defensiva. Es veu que va dir, escolta, Ronald, et cubro jo, i doncs no ho va fer, no ho va fer.
no ho va fer molt bé el resum al final és que al final el Barça jo crec que van portar un resultat molt positiu del partit d'ahir sí, sí, sí, volia abans d'anar amb el resultat que em sembla que és el més destacable volia acabar de comentar aquesta a mi em va faltar sobretot
una connexió entre el mig del camp i amb els davanters. Crec que no es van saber connectar i hi havia molta distància entre els davanters i els migcampistes i no es van saber entendre dins del camp per al final, doncs, aconseguir enllaçar certes jugades, certes posacions que acabessin generant perill a la porteria del porter del Newcastle, que no va dir nom, però no me'n recordo. Pou, no?
no ho sé em pilles eh perquè jo també ara Ransdale Ransdale Aaron Ransdale era era sí sí Aaron Ransdale bé doncs bé sí Aaron Ransdale Pau pes el suplent Pau pes el suplent Pau pes el suplent molt bé doncs sí doncs això el que comentàvem va semblar que no no vam saber un i suficient a les línies i bé segurament fruit del cansament ara sí anem a parlar una mica del que deia l'Adrià el resultat al final és la notícia més positiva boníssima
Sí, és el més positiu. I el que deia abans, el jugador del Newcastle, l'Elanga, va generar molt de perill. I fins que el van substituir, la veritat és que el Barcelona va patir, però va seguir patint després. I va ser un partit d'aquells de... Però tu deies abans, la Champions, no hi ha un equip fàcil. I s'ha de saber patir. S'ha de saber patir. Llavors, doncs, jo crec que va tenir sort, és veritat. Amb el penalti de Dani Olmo i que va marcar la min a final del minut 96...
Però, al final, el resum és positiu. Un 1-1 a Newcastle en un partit en el qual t'ha dominat el Newcastle. Totalment, sí, sí. T'han dominat i tens jugadors com Dani Olmo que a vegades es rigola, però té aquella qualitat per moments determinants que ho hem vist en Eurocopes per donar un pas endavant i generar molt de perill i arribar a generar-te un penalti en l'últim minut. Això diu molt, eh? Això et diu...
que en moments determinants tu treus un suplent, que està de suplent, de mitja punta, en el punta no, perquè Ferran Torres no té aquell nivell, però que et pot generar tal perill com per ser tan determinant en una ocasió. Sí, sí, totalment. El Barça té opcions a guanyar Champions...
si segueix tenint aquests jugadors frescos, perquè té jugadors que són molt determinants a dalt. Sí, sí, no, em va semblar que Daniel Mou quan va entrar va portar coses diferents i justament aquesta jugada del penalti no és el més significatiu, perquè al final és una demostració de tècnica i de qualitat en un espai molt reduït on et rasca un penalti gairebé miraculós, perquè veient el partit
Al Barça no mereixia guanyar. No es mereix, però Espanya contra Alemanya tampoc es mereixia guanyar i va aparèixer Dani Olmo i va fer una jugada que no va fer penalti però va marcar un golaç. Sí, no, va evitar un golaç. No, i va marcar un golaç. No, ara te'ls confonem el partit amb la final. La final, és veritat, tens real. Va marcar un golaç que, hòstia, i el tens de suplent. Saps què et vull dir? Faig aquest paral·lelisme per entendre...
que no es tracta sempre de ser un dominador clar, ni de jugar molt bé, sinó de tenir aquells jugadors que en aquell moment, des de la banqueta, la puguin liar. Si ho tens i no ho té l'altre equip, pots guanyar títols. No, no, sí, sí, totalment. És cert que a la Champions hi ha molt de nivell, i jo crec que a la banda esquerra, on es troba el PSG, el Chelsea, hi ha molt de nivell, i ha tingut sort el Barça. Ah, hem tingut molta sort, hem tingut molta sort. Home, el Bayern va guanyar 6 a 1, eh?
És que si tinguéssim el Bayern al nostre costat, jo no diria tan frescament tenim opcions, perquè a un partit el pots guanyar, però dos partits... Compte, compta, compta. La davantera que té el Bayern... No, no, fa por, fa por. La veritat és que fa por. El primer repte al final serà el Camp Nou a la setmana vinent primer.
S'ha d'anar, com diu el Simeone, partida Barça. Partido, partido. I el que ara ens hem de concluir és que el resultat d'ahir va ser molt bo, perquè és el que diem, al final també s'ha d'acceptar que el Barça no va fer un bon partit, que va ser superior al Newcastle, però aquí és on t'agafo la mà, Jordi, crec que el Barça ha de saber patir aquests partits i ha de saber treure resultats positius d'aquests partits
Perquè això al final és el que et dona ser campió. Perquè al final quan aprens a patir i aprens a... Mira, no has jugat un bon partit, ho has fet com a gol, però treus un bon resultat, un resultat positiu i tot per decidir el Camp Nou. Ja que preguntar-li a la Terls Rival... Sí, com ho fa, no? Com ho fa? Sí, sí, sí. No, no, totalment. Per tant, tornada és la setmana vinent, o sigui que queda molt poquet. Crec que és de fet en una setmana exacta, el 18, el dimecres. Per tant, esteu confiats? Creieu que el Barça tira endavant? Sí.
El Camp Nou, el partit serà diferent, el Barça jugarà molt millor, tindrà més possessió i marcarà molts més gols. No sé si serà la diferència abismal, però un Barça més semblant contra l'Atletico Madrid, que anirà més ofensivament i dominarà molt més el partit.
Jo estic a mitges amb l'opinió del Jordi, jo crec que el Barça passarà, això estic convençut, però jo crec que serà un partit igualat, perquè el plantejament físic que et plantejarà de nou al Newcastle, jo crec que és cert el factor cap nou, el factor cap nou fa molt, jo crec que serà un partit igualat que s'emportarà el Barça, però potser per un 2 a 1, jo crec que per diferència d'un gol, o potser dos, però no crec que més.
Sí, sí, la veritat és que, clar, tampoc en una setmana no et dona temps a recuperar-te físicament. Per això és el que parlem abans a nivell dels suplents, que el partit del diumenge contra el Sevilla... És important, sí. És important saber... Surtien tot de suplents, jo sortiria en tot. Hauríem, hauríem. Jo sortiria en tot de suplents. Hauríem, hauríem. Jo ja em vaig quedar amb les ganes que va estar a punt de treure'l, el Roni.
fa molt que no veiem el Roni i és bo què passa amb el Roni? fa molt que no el veiem no ho sé tio i per què no treu més a Casador? i més quan Marc Bernal de Dalació a més Casador em va agradar molt la temporada passada però aquesta m'està deixant una mica fred eh
És que el nivell de Bernal... És molt superior. Sí, no, no, no et dic que sigui titular, però... Rota'l més. Pot ser, sí, sí, això pot ser. Casador té talent i ho sabem, hi pot jugar de puta mare. Sí, sí, sí, però... Sí, sí, no, no, per exemple, pel diumenge... Et va perfecte. És perfecte. Va perfecte. I l'altre que ha trobat de la cantera, també el mig aquell, el poses i ja està. Sí, sí, sí. Bueno, el mig no, és lateral dret, no? El Xavi Espart que va entrar. No, el Xavi Espart i estic parlant del Roset aquell que va debutar... Ah, el Tomi Marquès aquell. Tomi Marquès i ja està.
Sí, sí, no ho sé. No, el que està clar és que diumenge, sisplau, rotacions, que Pedri descansi bé, que el posin a un spa, que l'ambient... Sí, tio! Jo crec que sobretot a qui s'ha de dosificar és... És Pedri. Però Bernal també, eh? Bernal també, Bernal també. Rafinha i Lamin, jo crec que és important. Però Lamin té una cosa que no es cansa mai, sembla. Té... Però tots són mortals. Sí, sí, evidentment. En alguns partits...
Al cap i a la fi, quan et toca un equip amb un plantejament físic com el Newcastle, partits com el desgast físic de la setmana passada contra l'Atlético, un jugador que juga tots els partits, en algun moment s'has de dosificar. Doncs sí, a veure, veurem com ho gestiona Hansi Flick, però el que està clar és que té una bona feina per endavant per acabar de gestionar aquests minuts i que els jugadors del Barça...
arribin amb les millors condicions possibles el pròxim dimecres 18 de març, i escolta, confiem en el Barça que s'emporti aquest partit. Jo, la veritat, vosaltres ho sou mullat, jo també em mullo, jo crec que el Barça passarà, però potser estic una mica més amb l'Adri, no ho sé, ni un ni l'altre, una mica més positiu que l'Adri, però tampoc tan positiu com el Clavero. Jo sí que estic positiu. I mira que soc molt defensor de Premier, i crec molt amb la Premier, però... Em pinta bastant un 2-0,
coses així, saps? Jo un 3-0, 4-0. Ojalà, ojalà, ojalà. Jo tiro fitxa amb això. Ojalà, ojalà. És que el Jordi és optimista per natura, per naturalesa. Mentalitat de ganador, no de perdedor. Jo hauria de ser al Madrid, eh? Molt bé, doncs escolta, clar que sí. Mira...
ens queda una mica de temps anem a fer volar una mica els coloms si el Barça passa contra el Newcastle el més segur és que s'enfronti a l'Atlético de Madrid que va guanyar 5 a 2 per tant ho té molt fet bueno ho té molt fet casa el Tottenham el Tottenham és una banda tio és una banda però hòstia és la Premier tio i juguen a casa seva ja però són 3 gols eh
Per mi està enllàstic. Si fan com el Camp Nou, que es tanquen com uns idiotes... Això és veritat. La caguen. Però si surten a atacar una mica i marquen un gol, passen segur. Sí, sí, sí. Amb un gol, amb un gol, ja està. Ja està. Però si torna a fer el del Camp Nou, tindrà més problemes, perquè el de tancar-se quan tens resultat favorable no és bona idea. És millor...
ni que sigui apropar-te una mica i algun cop la cau amb la pòlvora que té exacte, a més sabent que el Tottenham sortirà a buscar jo crec que l'Atlètic ha pres del que va passar la setmana passada és que va estar res i jo crec que amb el Tottenham no ho tornarà a patir d'aquesta manera perquè el plantejament ha de ser totalment oposat ha de ser un partit d'anar-lo a guanyar totalment, sí, sí, sí i a més que el Tottenham no és el Barça ni molt bé no, no, no per tant
dibuixem un escenari on el Barça es troba en els quarts de final a l'Atlético de Madrid. Us posa cachondos aquest partit o què? A mi una venjança em posa molt, eh? A mi se'm fa passat. És que se'm fan molt passats l'Atlètic de Madrid. I la tornada al Gonda, eh?
La ternada seria el Wanda. Preferiria jugar contra el Madrid, eh? Saps què et dic? És que se'n fa tan passat l'Atlètic de Madrid a Champions perquè sempre ens ha donat pel cul. Sempre ens ha guanyat. Això és veritat. Quina ràbia. I després perdre en contra el Madrid. Jo crec que l'Atlètico... A veure...
és cert que després del que va passar la setmana passada que vam quedar eliminats jo crec que el Barça tindrà ganes d'enfrontar-se a l'Atlético però és cert que és l'Atlético de Madrid i l'Atlético de Madrid sempre planteja uns partits molt complicats sí, això és veritat
Llavors no serà fàcil, jo crec que en un cas d'enfrontament passaria el Barça, i més sabent l'històric del que va passar el Wanda fa unes setmanes a la Copa, i que és probable, i jo crec que el Barça passaria, però serà un enfrontament complicat. És complicat, però bé, això ja hem fet volar una mica massa els coloms, potser aterrem una mica, primer ens centrem en aquest partit.
primer Newcastle primer Sevilla, després Newcastle però bé, ja la setmana que ve seguirem comentant aquests partits Adrià Jordi, gràcies per acompanyar-nos en aquesta tertúlia Jordi, ens acomiadem per sempre, no, per sempre no dintre d'una setmana ens tornem a veure i Adri, parlem enseguida Adéu, fins ara Abans de marxar Jordi, digue'm una cançó va Tu i jo de aquesta de
De Mora, no? De? De Mora pot ser? No, de Narcos, la de Busca Narcos. Ah, vale, Rodrigo Amarante. Amarante. Molt bé, doncs avui el Jordi està en pla Narcos, així que anem amb tu i jo i en seguida comencem amb Racons del Món amb l'Adrià. Gràcies, nois, fins aviat. Fins aviat. Fins ara. Adeu.
Soy el fuego que arde tu piel Soy el agua que mata tu sed El castillo, la torre yo soy La espada que guarda el caudal Tú el aire que respiro yo Y la luz de la luna en el mar La garganta que ansió mojar
El mar, la garganta que ansió morir
Doncs ara sí, comencem l'última secció del programa d'avui. Comencem Racons del Món amb l'Adrià Hernández. Endavant!
Doncs bona tarda de nou. Bona tarda de nou, Jaume. No hem estat molt de temps sense parlar, Adrià, així que res. Avui tornem a Racons del món, segon episodi de Racons del món amb l'Adrià Hernández. Adrià, que a més em sembla que vens de lluny, vens d'un viatget. Sí, he vingut de Luxemburg aquest cap de setmana, però avui li donarem un toc més llunyà.
Molt bé, sí, sí. Avui ens anarem a un país, bueno, més, com ho podríem dir, més diferent, més exòtic, més únic, més espacial, inclús podríem dir. Ens anem a viatjar a un país molt llunyà, fes tu les presentacions.
Doncs del país del que anem a parlar avui és Uzbekistan. Ara segur que hi ha algun oient a casa dient, què és això d'Utbekistan? Exacte, és sempre un país... Jo crec que el que passa amb Uzbekistan és que et sona el nom i la gent sempre es pensa en els istans, el Paquistan, el Paquistan. I la veritat és que dista bastant de tot aquest grup de països. Dista tan llunyà, sembla una zona geogràfica que imposa el nom. Jo crec que imposa el nom sempre quan... Penses en conflictes. Dic que algú ha estat Uzbekistan...
la gent li sorprèn per l'impacte del nom. Sí, sí, perquè et penses que està en guerra o coses d'aquestes. Res d'això. De fet, per entendre els que no tingui situat en el maput Pakistan, és un país que no és... Sobretot la situació geopolítica actual està bastant lluny de la zona actual de guerra. A més, és un país dintre la regió de l'Àsia central i no de l'Orient Mitjà.
Clar, clar, clar, que és diferent. Sí, sí, sí. Però sí que és veritat que està compartint frontera amb molts països que acaben estant, no? Sí, Turkmenistan, Kirguistan, que són països de l'antiga Unió Soviètica. Sí, però sí que és veritat que són països prou tranquils. Sí, en general són països que des de la dissolució de la Unió Soviètica sí que crec que Kirguistan i Tajikistan han tingut alguna petita guerra, però als 90, durant l'època de la dissolució des de llavors, són països que són molt tranquils i sobretot en el cas d'Utbekistan
ha fet un boom turístic espectacular, perquè l'any 2019 va obrir el Vissat a molts països, abans havia de pagar pel Vissat. Llavors ha passat d'un boom turístic de 2 milions a 11 milions de turistes anuals.
I escolta, Uzbekistan, com ens comences a definir aquest país? Què ens podem trobar? Què és Uzbekistan una mica? Jo definiria Uzbekistan com autèntic, autèntic, exòtic. I quan penses en un país dels que dius, ostres, vull que m'impacti, vull veure algú diferent. Quan una persona molts cops, sobretot ara que la gent es comença a plantejar les vacances...
La veritat és que és un país que és molt atractiu. És un país amb gent molt hospitalària, amb una gastronomia que és bastant bona. Ja sé que vivim en un país justament en el qual la nostra gastronomia és sublime, però la veritat és que a mi, almenys personalment, em va agradar bastant. I sobretot, el més important és l'arquitectura. A nivell monumental, que és el que molta gent vol anar a veure quan va de viatge, és un país únic. Jo crec que l'arquitectura d'Utbekistan...
és única amb cúpules blaves i la veritat és que és molt, molt atractiu. Perquè estem parlant d'un país islàmic, pot ser? És un país islàmic, el que passa és que es nota l'herència soviètica, que va estar molts anys formant part de l'Unió Soviètica, llavors sí que es veu al carrer que és un país islàmic, però igual que en països com, per exemple, l'Arabes Saudí, les restriccions són majors,
No es nota al carrer, al carrer no es nota aquesta sensació, sí que és com a país islàmic, però té una part cultural que és d'herència de la part soviètica que és més atea. Al final ja sabem el que era la Unió Soviètica. Sí, sí, clar, clar, al final sí. Però sí que és veritat que aquestes cúpules, per exemple, hablaves que tu comentaves que ho he vist a Google,
home, són espectaculars i no tenen res a veure amb el que penses amb una Unió Soviètica. Sí, de fet és curiós el contrast, perquè les que són ciutats antigues sí que entrarem ara en detall, com Samarkanda, que és una ciutat mil·lenària i que al llarg de la història ha sigut una ciutat molt important de la ruta de la seda, que és el que principalment és Sud-Pekistan, va ser un punt neuràlgic d'aquesta ruta que connectava Orient amb Europa,
Llavors, doncs, però et sobte quan deies això d'aquest Tashkent, que és la capital, sí que té un toc més soviètic de grans avengudes, sí que és el que nosaltres esperaríem. La capital, com has dit que es diu? Tashkent. Tashkent. Tashkent, però bé, la pronúncia... Sí, sí, ho fem com podem, sí, sí. Sí, però el que és les zones més turístiques, Tashkent també és turístic, però no tant, perquè és molt modern, es veu una estètica més del segle XX o del segle XXI.
Però en canvi les ciutats de Bujarà, Jiba i Samarkanda, que són les ciutats més importants si busca qualsevol persona en una guia turística d'Udbequistà, són ciutats que es nota història. Es nota història pel que diem, per la ruta de la seda i ja fa d'uns 600-700 anys.
en el qual era l'imperi que és la figura nacional d'Otbekistan es diu Tamerlan, va formar un imperi a Asia Central i que va ser l'època de l'esplendor d'aquesta arquitectura. Llavors, com és única en el món, la veritat és que s'obta bastant i les ciutats són diferents entre si mateixes.
I la veritat és que quan busques impacte, Uzbekistan és el teu lloc. No, no, i és que al final una de les coses que més es busquen ara és això que has comentat al principi, no? Un lloc autèntic. Molts viatgers estan cansats de la massificació turística i potser Uzbekistan, escolta, és un lloc únic, autèntic, que et pot donar això que estàs buscant. Però una cosa, anem a centrar-nos ja en aquest país, en què podem veure? Explica'ns, què podem anar a veure Uzbekistan que és l'imperdible?
L'imperdible d'Utbekistan, com he dit ara, he fet una breu introducció, és Samarkanda, sobretot, és una ciutat preciosa, és una ciutat mil·lenària, que destaca per ser patrimoni de l'UNESCO, però sobretot per la plaça del Registan.
que és una de les places més espectaculars del món i perquè està formada per tres madrasses, que una madrassa és una escola islàmica. Actualment, en aquest cas, les places Registan estan en desús o són més una atracció turística, em seria millor dit.
però és impressionant, és una plaça que tu quan te l'imagines i veus en fotografies, penses que és una plaça petita, però no, és de les places més grans i més espectaculars que jo he vist en el món. Les tres madrasses són, per dir-ho així, com uns arcs, serien més ben rectangulars, amb una forma... Sí, és com... A veure... És complicat d'explicar la paraula. Agafant les distàncies, però una mica un arc de triomf, no?
Operar amb un art de triomf jo crec que és agafant una mica el concepte de porta gran agafant el concepte de porta gran i molt molt molt molt decorada però amb tocs més islàmics evidentment i el que és més sorprenent Samarkanda també però Uzbekistan en general és que quan tu penses la gent pensa en Aladín els contes de mil i una nits Uzbekistan és el teu país quan la gent pensa en Aladín i tota la música i l'estètica l'estètica és literalment treta d'un país com Uzbekistan
Per tant, si viatgem a Uzbekistán, en alguns moments ens podrem arribar a sentir que estem a la pel·lícula, no? Exacte, sobretot a una altra ciutat que ara indagaré una mica més, que és la ciutat de Jiba, que es troba... Uzbekistán és un país que té una extensió una mica més petita que Espanya, és un país bastant àrid, per contextualitzar, i Samarkanda és el que es nota, una part mil·lenària, té una necròpolis, que una necròpolis no deixa de ser uns mausoleus on estan...
Enterrats... Mira, de fet, el necròpolis de Samarkanda ja ha enterrat el cosí de Mahoma. Llavors és un punt de peregrinatge en el món islàmic que és molt important. Però això, principalment, Samarkanda és una ciutat, jo crec que és de les ciutats més increïbles que he vist en el món, la ciutat de Samarkanda.
Pel que dic, la plaça del Registant per si sola és espectacular, però després té altres components d'una seriedat, de mausoleus arreu de la ciutat, d'aquestes cúpules que estem parlant, un estil de cúpules blaves. És una cosa que jo no sabia que existia en una altra part del món.
No, perquè molta gent... És molt únic, no? És molt únic, perquè, clar, tu quan penses Cúpules Blaves, la gent pensa en Grècia, però és un altre estil, òbviament. És veritat. Llavors, doncs, jo crec que Udbequistà, a nivell arquitectònic, és que és complicat d'explicar en paraules. Jo crec que només això en fotografies ja una persona es fa... Es pot començar a fer la idea, sí. Es fa la concepció del que és. I després, doncs,
Algo molt interessant de Samarcanda en concret és que fan un espectacle a la plaça aquesta del Registant, fan un espectacle de llums per la nit i hi fiquen uns projectors, fan com una història reflexada a la façana de les madrasses. Llavors, la veritat és que... És espectacle gratuït, entenc, no? Sí, sí, és un espectacle gratuït que el que sorprèn és, a part de la combinació de música i de l'espectacle de llums que fan...
És l'ambient, hi ha molt d'ambient. I a més, una cosa que hem oblidat i que crec que és bastant important ressaltada del que és Sudbekistan, és un país que tu has dit molt autèntic, que està bastant per descobrir, i això és el que jo crec que destacaria bastant del que és Sudbekistan, un país que encara està en vies d'obrir-se al turisme. Llavors, quan tu estàs intentant fugir de la massificació turística, com per exemple patim aquí,
És un lloc ideal i que pots caminar tranquil·lament pels carrers. Sí que hi ha molt, sobretot a la gran ciutat, sí que hi ha un local, és vibrant, sobretot als mercats de la capital, per exemple, a Tashkent, doncs són vibrants allà, sí que hi ha unes grans aglomeracions. Sí, sí, però no del gris. Però el que és la zona turística no et sents, igual que un París, un Barcelona...
es nota molt més tranquil i molt més per descobrir i jo crec que en cinc anys farà un boom i la cosa pot canviar, llavors ara és una bona oportunitat. És la teva pedra aquesta, que en uns anys això explotarà. Doncs escolta, ens afanyem i anem tots a veure el Bikistan l'abans possible. Has comentat que a part de Samarkanda també hi ha coses molt xules, hi ha altres ciutats, en concret una, no?
En concret hi ha dues, però una especialment que l'he mencionat abans. Començaré per Bujarà, que és una de les que he mencionat abans. I com he dit abans, la ruta de la seda era aquesta ruta que connectava a nivell d'espècies i es feia un intercanvi comercial entre el que és l'Orient d'Àsia amb Europa. I Bujarà destaca per un tipus de posada o hostal que es diu Caravansarai. Caravansarais no deixen de ser uns, que nosaltres aquí a Espanya diríem una posada, però...
És un recinte o com un hotel que es diu que ara avançarà i per les caravanes, perquè paraven els blocs de caravanes i per fer nit quan estaven de ruta. I la veritat és que sorprèn perquè, és el que et deia abans, és buscar en concret una ciutat que jo crec que no és tan impressionant com Samarcanda o Jiba, que explicaré...
A continuació, però és una ciutat que està molt ben conservada, el patrimoni de l'UNESCO té un minaret de 45 metres d'alçada per cridar el rezo a les institucions islàmiques. Ara no sobra en una masquita.
Llavors, doncs, Bujar és una ciutat que recomano, però de pas, de camí, entre Samarcanda, que ja em dic que és un imprescindible i del més bonic que jo crec que pots veure al món, i Jiba. Jiba és, literalment, per definició, la ciutat de les mil i una nits, com dèiem abans. És una ciutat que està feta per el que es diu Adob, en castellà Adobo. Com ho podem trobar, això? Jiba, com s'escriu?
En castellà és amb un J, J-I-B-A, tot i que en anglès és amb K-H-I-B-A. Jiba és una ciutat que a igual que Sà Marcanda és espectacular perquè encara teletransporta fa 700 o 800 anys perquè és així com una ciutat emmurallada de fang.
És brutal, sí, sí. De fang. I, de fet, les fotos no fan justícia, perquè sobretot a la nit ho il·luminen tots els monuments, que impressiona, és impressionant, i és un centre històric que es diu Ichkan Kala, que si intentem aquí deletrejar-lo seria una mica més complicat. No cal, no cal. Però que la veritat va molt la pena. I...
a mi em va sorprendre, és una ciutat que em va sorprendre perquè normalment la gent quan pensa en el que hem començat, en la Marcanda i la Marcanda sí que més o menys a nivell d'història antiga la gent coneix una mica però jo quan vaig anar no tenia ni idea ni de la seva existència i probablement la majoria dels que estigueu escoltant és un tresor ocult però això és una ciutat treta d'un compte d'un compte
No, no, la veritat és que és espectacular. Estic veient imatges i si em dius que hi ha persones molt millor, m'ho crec. Perquè és que sembla tret d'un conte de fades de l'Aladdin, tal qual. Sembla més un viatge al passat, també, et diria. El teletransporta. Jo crec que si hagués de definir també Udbequistà en una altra paraula és un teletransportat al passat
però també amb les comoditats del present. Jo crec que ja, com deia abans, és un país que s'està modernitzant. És un país que es nota encara aquesta essència, una essència encara que molts cops passa, sobretot quan viatges per Europa, que hi ha llocs espectaculars, però hi ha una pèrdua d'essència en els països. Aquí no, aquí no passa.
No, aquí no, però molts cops es difumina, no? Llavors, doncs jo crec que a vegades costa de trobar un país en què notis encara aquesta essència tan tradicional, però no tradicional em refereixo a un conservador, sinó a un cones. No, sí, sí, sí. Em refereixo a tradicions, la veritat és que a mi...
Sí, que vagis a un lloc i diguis, ostres, estic podent veure com és la gent d'aquí, com són els seus costums i com és la seva cultura. I a més són gent molt hospitalària, molta gent pensa, quan viatges sobretot per Àfrica, viatges per Àsia, els països d'Àsia Central, que són aquests instants, que abans eren part de la Unió Soviètica,
Són països amb gent molt hospitalària, que la veritat és que si tens qualsevol problema, notes que la gent t'intenta ajudar, perquè hi ha altres cultures que és més complicat, són cultures més individualistes, podríem definir. Sí, o fredes. O fredes, sí. O desconfiades, potser. Desconfiades, sí, és molt hospitalària, després la gastronomia.
El plat principal d'Utbekistan, sobretot per a aquells que els agrada el que és el menjar, es diu plof. El plof per nosaltres seria la nostra paella, però és un plat d'arròs fet amb pastanagues, també amb carns, amb verdures...
i que a cada part del país la fan d'una manera diferent. És veritat que és un menjar que els utbecs destinen a festes i tradicions, perquè és un menjar amb un contingut bastant de greix, perquè Udakistan és un país que fa molta calor a l'estiu i molt de fred a l'hivern. Llavors, sobretot per a l'hivern,
Va molt bé, no? Va molt bé. També destaca per empenedilles. Al final, a l'Àsia, destaca que es diu en Samsa. I la veritat és que diria que és una de les empenedilles que més m'han sorprès en el món. Tenen així un gust, tenen de vedella, tenen de xai... No, no, escolta, la veritat, estic mirant fotografies del plop i té molt bona pinta, també.
A veure, també et dic, eh? Si li dius en valencià que això és una paella, potser et mata, però... Sí, sí. Però sí, a mi saps que m'estàs recordant per imatges, eh? Una mica amb un cuscús, també. Sí, exacte, exacte. Seria el millor exemple, jo crec. Llavors, doncs...
Tornant al qual, què veure d'aquí estan? Jo vaig centrar-me en aquestes quatre ciutats i jo crec que va ser espectacular i no ho canviaria. També vaig fer una petita excursió a un poble que està a prop d'Afganistan, que és on va néixer... Clar, perquè és que Beigistan fa frontera amb Afganistan, eh? Sí, fa frontera però és molt poc. Molt petita però sí. Molt petita però sí.
I és on va néixer el que deia abans, el que va fundar aquest imperi durant la ruta de la seda del senyor Tamerlan, doncs és on està allà on va néixer. Llavors, doncs, és sorprenent. Però si tu estàs plantejant anar, jo crec que amb les quatre ciutats principals és suficient. Després, és un país... Per exemple, tu el viatge que vas fer, quant temps va ser? Jo vaig fer uns 11 dies. Clar, que és un viatge... Però molta gent ho fa en nou. És un viatge alíac, eh? Vull dir que és un viatge ben muntat, ben organitzat, visitant diverses ciutats...
No és una cosa del cap de setmana. No, és impossible, a més amb la distància. És veritat que... És un part que és impossible. Hi ha gent que potser ho faria. Me'n vaig a la capital, ho veig dos dies i me'n vaig. Jo conec youtubers que ho farien tranquil·lament i que no dubtarien en fer-ho. Però és un país que... És veritat que hi ha altres països que potser li has de dedicar més temps. 16, 17, 18 dies o més podries dedicar-li. I si tu creus que en 11 dies...
Entre 9 i 11 dies, depenent del ritme. Vista molt complet del país, no? Sí, perquè és un país que les coses les té concentrades en aquelles ciutats, i a més les connexions, especialment entre Taixquet, la capital, Samarcanda i Bujarà, que són les que estan més a prop a l'est del país, ja tenen un tren d'alta velocitat, que ens el compren a nosaltres a Espanya. Ens el compren a nosaltres, li compra Talgo,
I llavors, doncs, tu puges en un AVE, Uzbeco, que és, literalment, el tren és exactament igual que l'AVE d'Espanya. Et sorprèn, perquè tu penses, Uzbequista, nostres, com serà la infraestructura? Doncs mira, és espanyola. Doncs li compra talco als trens. Mira, doncs, escolta, aquí hi ha una connexió espanyola-uzbeca que també es pot aprofitar. Jo feia aquesta broma, dic, ostres, si m'estic pujant a l'AVE a l'altra punta del món. Exacte, és el mateix tren que em trobaré a Madrid, no? Exactament, exactament.
És una cosa que sorprèn. Escolta, Adrià, anem a escoltar una mica de música d'Uzbekistan, perquè sempre m'agrada posar una mica de música, perquè crec que ens transporta a aquell país. He trobat una, hi ha la Jonim, de Sebar Nazar Khan, Noms Complicats. Si ho intentes dir, sempre ens costarà, són noms complicats. A veure què tal aquesta música Uzbek, va.
Bok de kirgim kiladi, gellé, canım, gellé.
Guixi, sèvgen, yaram-ni, gell-le, canım, gell-le. Guixi, sèvgen, yaram-ni, gell-le, canım, gell-le. Guixi, sèvgen, yaram-ni, gell-le, canım, gell-le. Aram-ni, canım, gell-le.
Fins demà!
Bona, Adrià, tu diries que l'he encertat, això és música Otbeca o no? Jo crec que sí. Sí, sí, et recorda? Però el problema de Otbeca em pagarà, però... Home, ara, jo ho he buscat i em sorti que era molt tradicional. Com a turista, quan ens han fet, perquè, òbviament, com a turista, sobretot si vas... Jo, en el meu cas, vaig anar d'organitzat, doncs et fan espectacles i els espectacles sempre van amb aquest tipus de música.
Però també és un país que es pot fer per lliure. En el meu cas, la recomanació, jo sí que recomanaria fer-ho organitzat, sobretot quan surts d'Europa és millor fer-ho organitzat, però pots fer-ho per lliure pel que dic, les connexions, al final és comprar el tren i els hotels el pots fer per lliure, però és veritat que jo recomanaria fer-ho per organitzat sempre que surts d'Europa.
Després jo crec que també hi ha alguna cosa molt important que ens hem oblidat a l'inici de destacar, la seguretat. Perquè això és un tema que preocupa molt la gent, eh? Hi ha molta gent que surt d'Europa i diu, ostres, no, no, jo no surto d'Europa, que aquí em mataran o em passarà alguna cosa. Anem a desmitificar això. Uzbekistan segur ens has dit que sí, per què?
Això és important, la part de seguretat, perquè, clar, primer el que començava amb la gent quan associa Uzbekistan, l'associa en aquella zona... Sí, sí, se't veu cap Afganistan. Exacte, i no té res a veure. No té res a veure, és un país que et sents extremadament segur, probablement dels països del món en els quals m'he sentit més segur. Mira, mira. I és una frase que sobta.
Jo la veritat és que fins i tot de nit, passejant de nit, jo no vaig sentint seguretat, podria anar amb la bossa darrere, que això es nota. Clar, sempre has de tenir una recomanació bàsica com a qualsevol país del món, de vigilar que pot haver-hi un petit hurt. No vagis amb la motxilla oberta. Però la seguretat és màxima i sobretot en el centre ja procuren, sobretot en aquests països, de tenir el turista ben vigilat, ben cuidat. I la veritat és que jo, si hagués de resumir, ho diria el que he dit.
és un dels països en els quals m'he sentit més segur. Llavors, i sobretot els interessa cuidar el turista. Exacte. En molts països musulmans i islàmics, la seguretat cap al turista és molt alta, molt alta perquè és el que tu deies, no? Els infractors, els delinqüents, estan molt, molt buscats i molt penats. En Uzbekistan o potser al Marroc també, per exemple, si fas alguna cosa contra un turista, prepara't, no?
Odbequistà, especialment, sí. El cas del Marroc és... També bastant, eh? Sí, sí, sí. També bastant. Perquè tu vas pel Marroc i et sents segur. Sí, sí. Jo ho dic per l'experiència pròpia, eh? Sí, sí, sí. Llavors, doncs, jo Odbequistà, en el que dic, jo crec que és un país extremadament segur i que si la principal preocupació d'una persona que es plantegi en Odbequistà és la seguretat, ja li dic que és un mite. Es desmitifiqui. Sempre s'ha de seguir unes precaucions bàsiques, com a qualsevol lloc, però...
Jo ho recomanaria Podem estar tranquils I després, sobretot, connexió Com arribar, no? Tu com vas arribar? Directament des de Barcelona? O com? No, vaig fer parada a Turquia Perquè des de Barcelona no hi ha vols directes I la forma més fàcil és volar Amb Turkish Airlines Llavors, doncs
Jo crec que, a part que és l'única manera, sempre hi hauria una altra molt més llarga, però la més econòmica i directa és fer escala a Estambul i d'Estanbul volar a Tasken o a qualsevol altra ciutat, perquè la resta de ciutats, especialment Samarkanda i Hiba, també tenen aeroport. I per tant, de Barcelona a Turquia, que són les 4 hores de vol?
hores i mitja, quatre, depenent de si és venir cap aquí o anar i després unes quatre també per anar a Uzbekistan des de, són unes vuit en total que vull dir que comparat amb Xina amb altres països que són molt més llunyans Sí, sí
Sí, no, no, ara és distància, però no està tan, tan, tan lluny. Escolta, Adrià, en menys d'un minut concloïm això, concloïm això, una última conclusió que ens facis d'Ult Paquistan i una última recomanació. En què et vols acomiadar? Jo diria que és un país que a la gent no li ha de tenir por, que és un país que és autèntic. Si tu busques autenticitat, és el teu país. És un país amb una arquitectura única, que és segur, amb una gastronomia que és bona...
que és veritat que és un país islàmic i sobretot la gent ha de tenir cura quan entres a una tracció turística o a una mesquita has d'anar tapat però has de respectar, és el més important però el que dèiem abans pel carrer no et sents acusat sobretot en el cas de la dona hi ha altres països islàmics que es pot sentir més assetjada i no és un país, sobretot per l'herència com deia abans soviètica i jo crec que això per definir-ho un país autèntic, un país molt segur, un país en el que
No es fa repetitiu, que és molt important, perquè molta gent la por que té és de si és repetitiu aquell país o no. Pel que et dic, pot pensar que les grans ciutats poden ser molt repetitives entre elles i la veritat és que cada una té una essència única que la fan bastant diferent. Llavors, si qualsevol persona que estigui escoltant aquest programa i es plantegi un destí diferent i que busqui impacte, jo crec que Uzbekistan és el seu lloc.
Molt bé, doncs escolta, Adrià, ens quedem amb aquesta recomanació, clar que sí, jo, almenys, me l'apunto, i escolta, si tinc alguna setmaneta lliure, em plantejo anar cap a Odeguistan. Gràcies, Adrià, per venir avui aquí al refugi, ens retrobem la setmana vinent. Ha estat un plaer. Adeu.
I fins aquí el refugi d'avui. Ens retrobem demà, com sempre, a partir de les 5 de la tarda. Adéu. Tot seguit, les notícies de Sant Just.