i compartir-la en directe. Aquesta fórmula reforça el vincle amb l'escena de música electrònica local i el caràcter comunitari de l'esdeveniment. I encara en cultura, el celler de Can Ginestà presenta una nova exposició conjunta que posen en diàleg escultura i pintura per reflexionar sobre el vincle entre l'ésser humà i la natura, amb obres de Josep Morral i Marta Pruma. La mostra es podrà visitar fins al 24 de març i s'enagura avui, 19 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre.
L'exposició reuneix escultures de caràcter primitivista que treballen la pedra i la fusta com a matèria essencial, amb formes sòbries que aboquen una connexió espiritual amb la terra. Paral·lelament, l'obra pictòrica explora, a través del color i les formes vegetals, l'energia vital que uneix arrels, branques i anatomia humana, establint un diàleg entre matèria, origen i identitat.
La proposta convida a reconectar amb els orígens i el medi natural, posant en valor conceptes com la força, la fragilitat i el pas del temps, i a més s'han programat visites guiades els dies 6 i 19 de març a les 6 de la tarda, amb l'objectiu d'aprofundir en el procés creatiu i el sentit de les obres.
I en política, el portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Sant Just, Enrique Salvadores, ha passat pels micròfons de Ràdio d'Esvern per analitzar el primer ple ordinari de l'any 2026. Salvadores ha definit la sessió com a tranquil·la, però ha aprofitat per posar en dubte algunes de les prioritats de l'equip de govern, especialment pel que fa a la gestió econòmica i la manca de transparència en certes partides culturals.
Un dels punts clau del ple va ser l'aprovació de la modificació de crèdit 2-2026 i des del PP s'ha criticat que els romanents de tresoreria no s'utilitzin per una rebaixa d'impostos als veïns, defensant un model de més austeritat. Salvadores ha posat el focus en una partida de 20.000 euros destinada a la creació d'una càmera de musical, un projecte que considera poc clar. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja m'ha arribat el dijous i la setmana ja està a punt d'acabar, eh? Ja ho tenim aquí, ja veiem el cap de setmana a la frontera, no a l'horitzó, ja el tenim a prop. Així que bé, ja ho teníem això, bona feina a tots, clar que sí. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb FoodCat del Víctor Cortines. Seguidament tindrem Sense Filtres amb l'Ariadna Crut i acabarem amb la vida joc, descobrint un nou joc de taula. I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Acord entre el govern i els comuns per tirar endavant els pressupostos del 2026 després de pactar una reforma per prohibir la compra especulativa de l'habitatge. L'executiu de Salvador Illa i el grup de Jessica Albiach han acordat modificar la llei d'urbanisme
perquè en zones sensibles i tensionades només es puguin comprar pisos per destinar-los a l'habitatge habitual. Tot i això, hi haurà excepcions per a familiars directes, segones residències en municipis diferents o lloguers que respectin els topalls establerts. La reforma es tramitarà per l'actura única al Parlament per agilitzar-ne la seva aprovació. El pacte desbloqueja la negociació pressupostària amb els comuns
que també inclou 100 milions d'euros més en ajuts del lloguer i la creació de 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos. Parallelament, el govern continua negociant amb Esquerra Republicana, que exigeix posar en marxa el Consorci per fiscalitzar les inversions de l'Estat a Catalunya. L'habitatge es consolida així com a l'eix central d'uns comptes que el president Illa defineix com una missió de país. Música
Gabriel Rufián i Emilia Delgado criden a la mobilització de l'esquerra espanyola per explorar una candidatura conjunta davant l'avenç de la dreta i de l'extrema dreta. El portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats i el diputat de Mas Madrid han donat el tret d'inici a la seva proposta amb un acte multitudinari a Madrid, amb prop de 500 assistents. Rufián ha advertit sobre el perill de la divisió de l'esquerra i del que podria comportar. L'escoltem.
Mire, que 14 izquierdas representando lo mismo, nos presentemos en el mismo sitio. Y esto ya sé que es antiaparato, pero es que yo creo, y no quiero sonar mesiánico, es que si no nos van a fusilar políticamente por separado.
ha proposat establir 3 o 4 punts programàtiques comuns i fórmules de cooperació parlamentària, tot defensant que les formacions d'esquerra tenen més en comú que no pas idees que els separin. Per la seva banda, Delgado ha reclamat obrir el debat a la militància i construir un bloc històric capaç de frenar l'extrema dreta. L'acte ha comptat amb la presència de representants de Suma, Izquierda Unida i altres formacions de l'esquerra.
mentre continua oberta la incògnita sobre el paper de Podem i el futur lideratge de l'espai progressista. La setmana es preveu clau per redefinir possibles aliances de cara a les pròximes eleccions generals.
Els cinc joves que van morir dilluns de la nit en un incendi a Manlleu haurien quedat inconscients per inhalació de fum i ja no van poder escapar. Segons fons de la investigació, una vorilla hauria encès un matadàs dins d'un traster de només 7,5 metres quadrats. No hi va haver flama inicial, però el procés va generar gasos tòxics que els joves van inhalar sense adonar-se'n fins a perdre el coneixement.
Quan es va obrir la porta, l'entrada d'oxigen va provocar una combustió molt forta. Les víctimes d'entre 14 i 17 anys eren estudiants del municipi. Un d'ells va aconseguir sortir del traster, però va ser trobat en aturada cardiorrespiratòria a les afores. La resta es trobaven a l'interior del traster.
I Protecció Civil ha activat l'alerta del Pla Bencat pel pas de la borrasca Pedro, que aquest dijous deixa fortes ventades arreu del país. Les ratxes poden arribar fins als 125 km per hora en punts del litoral i prelitoral de Barcelona i Tarragona, així com el Pirineu. Les hores de més intensitat s'esperen fins a les 7 de la tarda.
El temporal també afecta la mobilitat. S'ha interromput durant bona part del matí la circulació de trens regionals entre Catalunya i el País Valencià, tot i que ara ja està restablerta, i hi ha restriccions per camions a l'AP7 entre Cambrils i Emposta. Les autoritats demanen extremar la precaució i informar-se abans de desplaçar-se.
Les exportacions catalanes han tornat a superar els 100.000 milions d'euros el 2025, malgrat l'impacte dels aranzels imposats pel president Donald Trump. Segons el Ministeri d'Economia, el comerç exterior de Catalunya ha assolit el millor registre històric i el tercer any consecutiu per sobre d'aquesta xifra.
Tot i això, les vendes als Estats Units han caigut un 10,3% al desembre, en un context en què a prop del 70% de les exportacions catalanes a aquest mercat estan afectades pels aranzels. La Unió Europea es manté com el principal soci comercial amb un augment destacat de les exportacions al país alemany. En conjunt, les exportacions espanyoles han crescut un 0,7% aquest any.
I torna a créixer la tensió a l'Orient Mitjà. Els Estats Units estarien preparant una possible operació militar contra l'Iran, malgrat els aparents avenços en les negociacions diplomàtiques celebrades aquesta setmana a Ginebra. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha advertit que cal arribar a un acord significatiu amb l'Iran i ha avisat que en cas contrari poden passar coses dolentes. Ho ha dit durant la primera reunió de la Junta de Pau a Washington, que en un context de fort desplegament militar nord-americà,
a l'Orient Mitjà. Segons diversos mitjans nord-americans, l'administració Trump hauria donat un ultimàtum a Teheran perquè desmantelli el seu programa nuclear abans de finals de febrer. L'Iran es mostra disposat a negociar restriccions, però rebutja eliminar el seu sistema de missils, que és una de les exigències clau de Washington.
En paral·lel, Israel ha elevat el nivell d'alerta i Rússia i l'Iran duen a terme maniobres militars al Golf d'Human i a l'estret d'Hormuz, una zona clau per al comerç mundial de petroli. El Pentàgon estaria estudiant una intervenció conjunta amb Israel que podria allargar-se diverses setmanes i anar més enllà de les instal·lacions nuclears iranienes. Els experts alerten que una ofensiva d'aquest abast podria desencadenar represàlies i un conflicte regional de gran escala.
amb conseqüències mundials.
I la policia britànica ha detingut el príncep Andrés, germà del rei Carles III, en el marc de les investigacions relacionades amb el cas Jeffrey Epstein. La detenció ha estat practicada a la finca de Sandringham. Segons les autoritats, nous documents difusos pel Departament de Justícia dels Estats Units apuntarien a una possible facilitació d'informació sensible per part del germà del rei d'Anglaterra.
En un comunicat oficial, Carles III ha expressat profunda preocupació i ha assegurat que la llei ha de seguir el seu curs, oferint una plena col·laboració amb les autoritats. L'antic duc de York sempre ha negat les acusacions que el vinculen amb l'escàndol Epstein. I ara, a la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Obert el termini per sol·licitar ajuts per activitats d'utilitat pública o interès social el 2026. Les entitats poden presentar projectes fins al 13 de març en àmbits com cultura, esport, educació, acció social o medi ambient.
Segona edició de l'esmorzar de forquilla del Club de Sant Just d'Esvern. La jornada combinarà tapes de restaurants locals i sessions de DJ en format open decks davant del mercat el 28 de febrer.
i nova exposició de cultura i pintura sobre la relació amb la natura al celler de Can Ginestar. La mostra es podrà visitar del 19 de febrer al 24 de març i inclourà una inauguració i dues visites guiades al mes de març. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Hey! Hey!
L'esport català ha viscut avui una jornada històrica als Jocs Olímpics d'hivern de Milán i Cortina d'en Pezzo 2026. El banyolí Oriol Cardona ha guanyat la medalla d'or en l'esprint d'esquí de muntanya després d'una espectacular remuntada a la final.
Cardona ha anat de menys a més i ha pres el lideratge després de la primera transició i ha sentenciat la cursa a la zona d'escales per entrar a meta en solitari. En la mateixa final, Ot Ferrer ha acabat en una meritoria cinquena posició. I en categoria femenina, la granadina Anna Alonso ha aconseguit el bronze. Són les primeres dues medalles per a Espanya en aquests Jocs Olímpics.
I el clàssic femení de Champions League entre el Barça i el Real Madrid es jugarà a l'Spotify Camp Nou el pròxim 2 d'abril, en el partit de tornada dels quarts de final de la competició. L'equip de Pere Romeu tornarà així a l'estadi blaugrana després de la seva remodelació, en un duel d'alt voltatge davant del sempre difícil Madrid.
El partit previst a tres quarts de set marcarà el retorn del femení. El Temple-Culey podria disputar-se amb un aforament ampliat si s'aprova la nova llicència.
I acabem amb més Champions League perquè l'Atlètic de Madrid va empatar ahir per 3-3 contra el Brujas en l'anada del playoff de la Champions. Els metalassers van deixar escapar una renda de dos gols i hauran de resoldre l'eliminatòria al Metropolitano. Els de Simeone van marxar al descans amb avantatge gràcies als gols de Julien Álvarez de Penal i a Demola Lukman.
Però a la segona part el Brujas va reaccionar i va igualar el marcador en 15 minuts. Sorlot va provocar un gol en pròpia porta que semblava decantar el duel definitivament, però en el tram final Zolis va establir el definitiu empat a 3. I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui escoltarem un gran himne del rock clàssic i melòdic, una cançó que un membre de la banda va escriure després de llegir el que el seu pare li havia escrit feia més de 10 anys en una llibreta vella. La història del tema arrenca amb una noia d'un poble petit i un noi de ciutat que pugen a un tren sense un desticlar.
Més que un viatge físic, que és una metàfora de la vida, incertesa, somnis i la necessitat constant de continuar avançant. El missatge és senzill però profund. Parla de la resistència, de perseverança, de no abandonar els somnis encara que el camí sigui incert. En un món sovint marcat per la pressa, la competència i la incertesa. La lletra ens recorda que l'esperança no és ingenuïtat, sinó una força vital. Creure no és ignorar la realitat, és decidir continuar malgrat les dificultats.
I aquest és el motor que impulsa els protagonistes. Seguir endavant, sempre, passi el que passi. Musicalment és un exemple clar del gran rock d'estadi dels 80, un inici reconeixable amb taclats, una progressió constant i un final que convida a cantar en comunitat.
No és només una cançó, és una experiència col·lectiva. La banda que la va portar a l'èxit, nascuda als Estats Units als anys 70, es va consolidar com una referència del rock melòdic gràcies a una veu potent i una producció molt cuidada. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 1981. Forma part de l'àlbum Escape.
I el cantant és Steve Perry. Què? Com ho tenim? Això ho hauríem de tenir. Avui és una miqueta més difícil, potser. Però va, que soni Don't Stop Believing The Journey.
Just a small town girl Living in a lonely world He took the midnight train Going anywhere Just a city boy Born and raised in softy trunks He took the midnight train Going anywhere
Fins demà!
Speedlights, beeper.
Bona nit.
Don't stop believing Hold on to that feeling Streetlight people Don't stop believing
Doncs una cançó espectacular que vaig conèixer fa molt poquet, la vaig descobrir fa molt poquet a través de TikTok. Qui ho diria, eh? Però sí, sí, una cançó espectacular. Don't stop believing, no deixis mai de creure. I aquest missatge crec que és el més important. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 19 de febrer, comemorem el Dia Internacional contra l'Homofòbia al Futbol. Una jornada que no hauria de ser necessària, però que continua sent imprescindible. Perquè, malgrat els avenços socials dels darrers anys, el futbol mascul i professional encara arrossega un silenci difícil d'entendre i encara més difícil de justificar.
El futbol és passió, és comunitat, és identitat, omple estadis, paralitza ciutats i uneix a generacions. Però també ha estat massa sovint un espai on determinades realitats han quedat molt amagades. En ple 2026 costa d'assumir que pràcticament, per no dir cap, no tinguem referents gais visibles en el futbol masculí d'elit.
I no perquè no existeixin, sinó perquè el context encara no els ofereix prou seguretat per viure amb normalitat la seva identitat. Aquesta absència té conseqüències clares. Per a molts nens i adolescents gais o bisexuals que estimen el futbol la manca de referents, els pot generar dubtes, pors i una sensació d'aïllament molt preocupant.
Perquè si no veus a ningú com tu sobre la gespa, pots acabar pensant que aquell món no és per a tu. I això és molt injust. La comparació amb el futbol femení és xocant. La presència de jugadores lesbianes és visible i normalitzada. Forma part del dia a dia sense escàndols ni dramatismes. Això demostra que el problema és l'entorn cultural que envolta el futbol masculí. Una tradició marcada per estereotips de masculinitat rígida que encara pesen massa.
Trencar aquest mur invisible és una responsabilitat compartida. Clubs, federacions, mitjans de comunicació, patrocinadors i aficionats han d'enviar un missatge clar. El futbol és de tothom. Fer del futbol un espai més divers i inclusiu no és només una qüestió de drets, és una qüestió de coherència amb els valors que l'esport diu defensar.
La diversitat no debilita un vestidor, l'enriqueix. No resta competitivitat, sinó que suma autenticitat. Avui és un bon moment per recordar que l'amor pel futbol no entén d'orientacions sexuals. El repte ha de ser construir un futur on cap jugador hagi de triar entre la seva carrera o la seva identitat.
on els infants que miren un perdit per televisió puguin veure's reflectits en el terreny de joc sense cap por. És el moment de normalitzar, de visibilitzar i de defensar amb fermesa que el futbol ha de ser un espai lliure d'homofòbia, un espai on tothom hi tingui cabuda, perquè només així el futbol serà de veritat l'esport de tots i totes.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb FoodCat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara comencem FoodCut amb el Víctor Cortinàs.
Manu, bona tarda, Víctor, què tal, com estàs? Molt bona tarda, Jaume, molt bé, molt content, la veritat, perquè... Home, ara, escolta, ara portaves unes setmanetes que no et veiem per aquí, eh? Sí, sí, la veritat, és que sí, jo crec que és una secció que al final sempre... No havia fallat mai. No? No havia fallat mai fins ara, que ens has... Bueno, per raons vàries, hi ha hagut dues setmanes que no hem pogut tindre foodcat, però escolta, estàs a la tornada, no?
Sí, sí, ara estem de tornada. La veritat que estem amb molta més energia que quan vam començar l'any, també. I ja saps, jo sempre amb moltes ganes, també, de fer el programa, de descobrir nous equips, que ja saps que tu sempre t'agraden aquelles anècdotes tan així peculiars, també, com moltes de les que hem comentat en tots els programes. Per tant, podem dir que tornes més fort que mai.
Ha sigut una parada per tornar a agafar forces. Exacte, això és com... Una tura de selecció. Exacte, una tura de selecció és veritat també. Has acabat de declarar uns conceptes tàctics i ara tornem. I ara torno a la competència nacional. A l'important, on has jugat els titles. Exacte, l'important. A la Lliga, a la Copa i a la Champions. Exacte, nosaltres anem pel triplet, clar que sí. Escolta, Víctor, la setmana B, el cap de setmana B...
Molt bé, la veritat que molt tranquil, amb moltes ganes de reprendre també totes les setmanes que queden de FoodCat. A nivell personal, Víctor, què ens pots explicar? Enfeinat, no?
Exacte, enfeinat, això sí, allà en el polo també, mai millor dit. I, bé, encara que estigui, doncs, enfeinat, sempre, doncs, content, també, com a mínim. I tant, i tant, i tant. Vas tirar-me això, i... Escolta, el que a tu et va anar passat va ser carnaval. Sé que a tu t'agrada molt, perquè t'agrada molt la festa. Què, com va anar el carnaval? Ostres, la veritat, que molt bé. Hi ha alguns conceptes que no es poden comentar per antena, però molt bé, la veritat, ens ho passaven molt bé, i bueno...
Ja he dit, tothom estàs per allà, no? Sí, sí, sí. A més, em van comentar, bueno, també ho estava, ho vaig veure, que el presentador de la Rambla també hi era, eh? Ostres! El Dani Martínez també va anar, eh? Sí, sí, sí. I bueno, bé, bé, no el difamarem perquè no va fer res dolent tampoc, eh? No, la veritat és que no, però sí que és cert que cal dir que entre cuat i cuat el Dani s'anava animant a cada música que anàvem posant, eh? No, el Dani és pura...
Pura vibra, no? Pura festa i al final és molt animat. Un gran li enviem una salutació. Una salutació és pel Dani i espero que estigui dormint, no? No, no, a aquesta hora de la tarda, Víctor. Bé, potser està fent la siesta. Ah, és veritat. Bé, Víctor, va, deixem-nos de rotlls que avui ens estem embolicant. Anem a descobrir l'equip d'aquesta setmana.
Doncs va, Víctor, anem a dir-ho ja, no posem més tensió. Exacte. D'aquí parlem avui. Doncs avui, en el 19è programa ja de FoodCat, explicarem com vas a fundar la Unió Esportiva a Eivissa, uns històrics també al final de la regió dels peus catalans, també, com ja vam comentar a l'inici d'any.
cal destacar que tornem a agafar el creuer per embarcar-nos en una direcció... Creuer, iot o ferri? Uf, que... Què agafem en aquesta ocasió? Jo crec que ara jo aquí agafaria un iot, igual. Bé, llavors anem a un iot. I ens anem a l'illa d'Aimisa. Exacte, a les Illes Balears, i saber més històries del futbol català que atravessem una miqueta de Catalunya a les Balears, també.
Molt bé, perfecte. Doncs escolta, anem amb l'inici, no? Anem amb els primers passos d'aquest club. Exacte. Com s'ha de destacar, cal dir que és un club que és bastant recent, no té tanta història com altres també, perquè hem de destacar que l'estiu de l'any 2015, una idea que rondava el sí de la família Salvo, des de feia temps es va convertir en una realitat. La Unió Esportiva Ibiza va ser fundada el 31 de juliol d'aquell any per Amadeu Salvo i els seus germans Abelardo i David.
Per tant, d'històric té poc. És un club al final que pot ser que no descobrim tantes coses, perquè tu ja saps que he portat molts clubs. Centenaris. Exacte, centenaris i molt també històrics.
Però sí que és cert també que a vegades, clar, també la seva història també comença molt recentment, comença en aquest segle, com la Unió Esportiva d'Ivisa, i també s'ha destacat. Bueno, també, al final no tots els clubs són centenaris, no tots els clubs poden ser centenaris, i avui anem amb un club que, mira, l'any passat va fer 10 anyets. Correcte. I aquest any farà 11. Escolta, va, comencem.
Doncs sí, perquè juntament amb la resta dels membres d'aquesta família, com comentava anteriorment, que van donar suport a aquests somnis del principi, es va posar la primera pedra del que avui dia és el club més important de l'illa d'Eivissa. O sigui, que cal destacar al final que té poca història, però... Sí, però amb diners s'ha consolidat com un dels grans importants d'aquesta regió, de les Balears. Totalment, totalment, totalment, competint en categories que més endavant anirem descobrint.
A més a més, un ambiciós projecte esportiu per una illa d'una mica més de 150.000 habitants, que mai no havia gaudit del futbol professional en primera persona i que, amb el naixement i ràpid creixement del club, ha pogut viure de prop durant alguns anys d'aquests èxits de la pròpia entitat. No, no, sí, sí, és que al final hem de tenir en compte que és una illa de 150.000 habitants que, per exemple, per posar-ho en context, la ciutat, només la ciutat d'Hospitalet de Llobregat ja té més habitants. Totalment.
Per ells això és un èxit total, perquè encara que porti pocs anys també existint aquest club, però que tinguin una passió per aquest club i cada dia, cada cap de setmana vagin a veure un partit d'ells, jo crec que per ells és un èxit rotund per la villa. I tant que sí.
Sí, sí, perquè cal destacar també que temporada rere temporada a la Ibiza, la cultura de la Ibiza es continua creant i cada cop més joves i grans també se senten part d'aquest somni que envolta tota una illa sentint-se orgullosos de ser a la pròpia illa d'Ibiza, al final. I al final hi ha bastants abonats, eh?
Sí, sí, sí, sí. I és això també que no deixa sorprendre, però que al final també pensa que molta gent jove que s'aficioni també al final, saps, en el club de futbol, perquè és cert que potser molts joves també tendeixen a no seguir tant. Sí, o anar directament al Barça o al Madrid, no? Exacte, exacte. Llavors que tingui també joves aficionats també abonats a la divisa. Clar, és clar, han de ser la base, han de ser la base. Exacte.
Doncs sí, més de 3.300 abonats formen part de la massa social de l'Eivissa, clar que sí. I escolta, ara anem a un apartat que és la pilota feta a rodar. Què vol dir això? Una vegada que ja s'ha agradat el club, també, doncs hem de seguir endavant amb els seus èxits que han on per les pàgines. Hem de començar a fer rodar la pilota, no? Exacte. Hem de començar a veure què fan al terreny de joc, que és on està realment la màgia i l'important, no? Exacte, exacte, és això. Doncs la Unió Esportiva d'Eivissa comença el seu camí al futbol regional a Ibisenc,
la temporada 2015-2016, és a dir, quan es va fundar ja va començar en aquesta temporada. En el seu debut, el color predominant en aquesta temporada era el vermell. Mira, mira, van començar de vermell, eh? Exacte, sí que és cert que és un color que deies, ostres, una població en mar també, el vermell no acaba de... Com el Mallorca, no? Exacte. Però bé, clar, també t'has de diferenciar, no? Del Mallorca, que potser és el gran rival de les Balears.
Exacte, exacte, exacte. Seguim amb el temps perquè la temporada 2017-2017 aconsegueixen el seu primer ascens a Tercera Divisió, on només militaria una campanya aquella temporada. Cal dir que aquell any canvia la seva indumentària pels colors actuals de la samarreta celeste i els pantalons blancs. Ja van de blau fluix, blau, blau, blau, blau cel.
Exacte, és un blau cel també, i els pantalons blancs també, que és la indumentària que porten ja fins a dia d'avui. Molt bé, molt bé. Per tant, això va anar ràpid, eh? El de puja a divisió ens va anar ràpid, eh? Sí, sí, també el canvi de color es va anotar, que el vermell crec que no era el seu color. Sí, perquè el seu primer any, la segona divisió B, l'equifa una gran temporada i es queda a tres punts de la promoció. O sigui que en aquest cas no està malament, tampoc. Molt bé.
El segon any d'aquesta campanya aconsegueix situar-se en llocs descents a la tercera jornada i no abandonen aquestes posicions fins que la competició es ve obligada a parar per la pandèmia de la Covid-19, on molts clubs es van veure afectats, com és evident.
en el període quan faltaven dues jornades, però al final i amb la Ibiza, era tan sols dels punts del liderat, o sigui que li van fastidiar una miqueta la Còmina. Clar, perquè això no va ser com primera divisió que es va reprendre, sinó que es va cancel·lar i prou, eh? Es va quedar tot en congelat i ja es va continuar la temporada. Clar, o sigui, tu ho t'ho imagina't, o sigui, imagina't que s'haguessin exultat aquestes dues jornades i, ostres, doncs hagués pujat a la Ibiza segona. Bueno, al final...
Tots per la pandèmia ens vam veure una mica trastocats i, mira, ens va afectar a tots els nivells, eh? Totalment, totalment, totalment. I a la Ibiza li va afectar, doncs, en aquest sentit. Però després de superar els moments més durs de la pandèmia i amb l'objectiu de decidir els ascensos, la federació, com ja hem comentat en molts programes, va crear un nou format de playoff a la seu neutral i a partit únic. Mira, doncs al final sí que van poder... Al final sí que van poder fer playoff. Exacte, així com a mínim al mes. Es va trobar aquesta solució, no?, que ja està bé.
Sí, jo crec que era la millor solució, perquè en aquest play-off s'enfronten els quatre primers classificats de cada grup, i en el cas de l'Unió Esportiva Ibiza es va enfrontar a l'estall de la ciutat del Màlaga, a l'Unió Esportiva Conellà, on va caure per 1-2 en un partit molt ajustat, i clar, evidentment va caure eliminat, i no va poder pujar de categoria. Bueno, bueno, bueno.
I què més? Doncs sí, perquè un altre fet destacat d'aquesta entitat és que aquella temporada va ser la Cruïlla a la Copa del Rey davant al FC Barcelona. La veritat. Si us en recordeu, no sé si me'n recordo si va ser uns vuitens de final, diria uns cincens de final... Vuitens, dos altcents, sí. Sí, sí, sí, però sí que me'n recordo que és veritat que el Barça va jugar contra l'Eivissa, clar.
Correcte. Això devia ser, clar, 2020... Sí, la temporada 2019-2020. Molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. En un estadi que està ple d'aficionats, perquè, clar, Rebén, el Barça, això i tal, ple d'aficionats celestes, la visita va estar a punt d'eliminar el conjunt culer que s'acabarien posant al partit per un ajustat 1-2, que no sé si va marcar per allà, no sé si va ser un doblet de Grisma, alguna cosa així, o jo crec que mínim el Grisma. Pot ser, pot ser. Jo és que...
Recordo. Diria, si no m'equivoco, es va avançar a la Ibiza i després va haver de remuntar al Barça d'aquella manera. Això va ser abans de la Covid, no? Sí. Jo diria que sí, perquè ens vam començar a confinar el 13 de març, això havia de ser abans segur. Correcte, abans. Va ser just abans de la pandèmia.
I perquè vegis que al final els equips grans també s'aganin posant en els equips petits. A vegades sí i a vegades no, a vegades passa com l'Albacete, que guanya el Real Madrid. Exacte, exacte, exacte, ja són excepcions aquelles. Excepcions molt boniques. Molt boniques, tot s'ha de dir.
Doncs anem a avançar el temps perquè la campanya 2020-2021 es manté la Ibiza a segona divisió B i aconseja eliminar a la Copa del Rei el 7 de David. Molt bé. O sigui que, bé, ho comentàvem. Un equip de primera divisió i amb un recordat marcador de 5 a 2. Home, i a sobre amb contundència, eh? Sí, sí, sí. Hem dit que a vegades els petits també guanyen els grans, eh? Exacte, exacte. Escolta, ara...
Sí que arribem a un moment important, eh? Perquè ens toca parlar de l'ascens a Segona Divisió. Correcte. A la seva tercera temporada de la segona B, l'equip viu la reestructuració i la transformació de la segona B, la primera federació. Sí, que recordem que és aquest moment on la segona B deixa d'existir i es crea el sistema de primera ref, segona ref, tercera ref,
i l'Eivisa, com havia fet bon paper, es queda a la màxima, que és primera ref. Exacte, correcte. Com dèiem també, doncs hem de passar a tres fases. La primera fase és regular, la segona fase és regular, descens de segona divisió, i la tercera seria promoció a primera federació o permanència a segona federació, i posteriorment ja serien els play-offs descens. Això és una miqueta
com tu mataves aquest funcionament. Sí, sí, que depenent del que feies a la temporada, doncs anaves a un lloc o a un altre. La veritat és que va ser una mica complicat, però bueno. Sí, sí, sí. I per aquest procés de reestructuració, els equips delegatòries van repartir en subgrups de 10 o 11 equips. Mhm.
Però ara no és important, perquè a l'Eivissa queda líder del grup enfrontar-se a la comunitat valenciana i les Illes Balears, com és evident, amb 12 victòries i tan sols 4 empats i dues derrotes que li valen per passar a la fase prèvia d'aquest ascens desitjat. A la segona fase també s'aconsegueix la classificació per als play-offs que es disputarien a Extremadura.
I gràcies al liderat a la fase anterior, l'Eivisa passa de ronda després d'empatar a zero contra el Real Madrid Castella, que acabaria accedint a la final del playoff on s'enfronta el Múrcia. Per tant, ja hem arribat a la final d'aquest playoff d'ascens a Eivisa o Camp Múrcia.
Que això ja comença a fer un bon xutxu, també, per sobretot. Home, i si van eliminar el Real Madrid, encara millor, no? Exacte, sempre tens aquell plus al final, també, tu i jo sent culers. Sí, i tant. Cal destacar que a la final es disputa l'Estall Nuevo Vivero de Badajoz, en presència de més de 500 aficionats a Ibixencs,
que es desplacen per animar a l'equip. Un recordat gol de penal de Cain acaba donant la victòria i l'ascens al futbol professional de l'equip pitiós amb un resultat d'un 1-1-1-0. Molt bé, escolta, doncs això va ser un partit important perquè després d'aquesta final, evidentment, es va aconseguir l'anciat ascens a segona divisió, que ja podem dir que és futbol totalment professional. Totalment. I escolta, van portar un equip que pràcticament acabava de néixer, perquè va néixer el 2015. Sí, sí.
Sí, sí, sí. Van portar-lo a segona divisió. És que són paraules grans, eh? És molt important, perquè vegis que al final, en pocs anys d'haver construït el club, com es poden assolir aquests èxits, també, al final? Aquí ho deies, no, tu en només sis anys, en només sis anys, aconsegueixes plantar-te a segona divisió. La veritat és que és espectacular el que van aconseguir. Evidentment, darrere d'aquest èxit hi ha un fort múscul financer, eh?
Sí, evidentment. No som tontos. No, no, clar. Calen diners, però escolta, la veritat és que, tot i així, són fites importants. Per això, per això. I m'imagino, Víctor, que parlant de festa al principi, després d'això, a Ibiza, que dominen molt el tema de la festa, suposo que Ushuaia i tot això estaven a rebentar. Estaven per Pachal, també, i tant. Ushuaia, Pachalja i tot, no? Suposo que vam fer bona festa, eh?
Una festa grossa, i al final és el que deies, o sigui, és una gesta molt important per al club, que bé, jo crec que quedarà recordada en els llibres de la història de l'entitat. Segur, segur. Doncs escolta, ara sí, anem a l'època més contemporània, va. Exacte, perquè l'Evisi ha debut a la segona divisió el 13 d'agost de 2021, data assenyalada pel club, davant al Saragossa, a l'estadi de la Romareda. O sigui, jo crec que aquell dia, tot aficionat a Ibiseny el té al mercat, en el calendari de dia històric, jo crec, eh? Sí, segur, segur, segur, segur.
perquè a la seva primera temporada a la divisió de la plata el club aconsegueix una gran campanya i evita el descens folgadament finalitzant en quinzena posició o sigui que van anar bé però d'aquella manera justeta però al final primera temporada de la segona divisió ja que tinguis la permanència és un èxit
Totalment, totalment. Més endavant, la temporada 2022-2023, el club lluita durant tot el curs per salvar la categoria, però al final no ho ha aconseguit i torna a baixar a la primera federació. Bueno, per tant, van ser un equip d'aquests que es coneix com ascensor, no? Exacte. Que pujan i baixen, però bueno. Com a l'Espanyol fa unes temporades, per exemple. Com t'agrada, no? Com t'agrada enviar les pollites, eh? I ara que estan malament, no? S'ha de positar. Ui, sí, sí, sí que estan malament, sí, pobrets.
Bueno, molt bé, doncs, bueno, li va tocar la part més illetja de l'esport, que va ser un descens, però bueno, al final també s'ha de ser conscients que el que van aconseguir va ser molt gran. Sí, jo crec que al final també, o sigui, cal veure-la molt aquella primera temporada, vull dir, o sigui, van estar una temporada de segona divisió, on jo crec que la recordaran per sempre. I que potser tornen, és que poden tornar, jo me'n recordo perfectament, no me'n recordo quan va ser, a veure si ho comentes tu, no, no ho comentes.
Crec que va ser fa dos anys, una cosa així, que van disputar una semifinal de play-off contra el Barça B. Ah, és veritat. Contra el Barça Atlètic. Per tant, que sempre estan en aquestes posicions de play-off, de lluitar per estar segona divisió, eh? Sí, sí, per això et digui, jo crec que al final també lluiten per tornar... I tant, per tornar, sí, sí. A aquesta segona categoria, la categoria de plata, no?, del futbol professional espanyol, i que tants bons records els hi va aportar d'aquella temporada, perquè tot d'aficionat...
A més, al final és que a segona divisió hem de pensar que hi ha equips molt grans. Està el Saragossa, el Deportivo, el Racing, l'Almeria. Ara també el Màlaga, el Córdoba, entre altres també. És brutal. I molts equips com el Saragossa, que veus que es mantenen a segona divisió, que no pugen...
Clar, no, perquè és una competició molt, molt complicada. A mi segona divisió em sembla supercomplicada, per a algú li diuen la hipertensiones, no? Sí, exacte, exacte, sí. Perquè és una competició absolutament boja i super, superigualada, eh? Clar, clar, o sigui, és molt més que primera, també, al final, sí, sí, sí. Potser sí, potser està més disputada que primera, sí, sí, totalment. Sí, perquè molts partits, a vegades, jo què sé, imagina't... Són molt igualats tots. Sí.
jo preferiria veure un Getafe o Sasuna més igualat que un Sarosa a Màlaga i això jo crec que hauríem de reivindicar ja que tenim aquí el micro ho reivindiquem i tant donem valor a la segona divisió que de veritat si la seguiu no us empanadireu perquè és hipertensió és absolutament boja anem amb l'actualitat que saps que m'agrada
Doncs sí, perquè la Unió Esportiva de Visa actualment milita el grup 2 de primera federació, es troba en el 15è classificat, a prop de les places del Desens, tot i que l'objectiu del club, com és evident, és tornar com és millor el futbol professional per continuar creixent com a entitat i aconseguir ser un dels clubs referents del futbol espanyol.
No del futbol espanyol, sinó també del futbol de les Illes Balears. I tant, ser un referent en la seva comunitat, oi? Exacte, perquè sí que sé que al final tenien el Mallorca, i el Mallorca es manté molts anys de primera, però a la Ibiza, juntament igual també amb l'Atlètic Balears, que està per allà, jo crec que volen intentar... Una mica més de competència, no? Exacte, exacte. I que puguin tenir el seu lloc també en el futbol espanyol. I tant, i tant que sí.
Doncs no ho està passant molt bé l'Eivissa aquesta temporada, però nosaltres des d'aquí, des de FoodCat, li enviem una calorosa abraçada, no? I molts ànims, sobretot, perquè continuïn fent bona feina i que aquesta temporada al final es puguin acabar salvant i quedant a primera rep, eh? Perquè ells han dit que el seu gran objectiu ha de ser tornar a segona.
Totalment, totalment. I si vols, si se't seure, doncs mira, doncs ja que hem vingut amb el llot, ens anem a banyar amb alguna l'escalda per allà. Oh, sisplau, sisplau. Ara que hem al programa, fem algun banyat per allà, així com a mínim, ens relaxem també. Home, i tant, a mi m'agradaria molt, m'agradaria molt, però... Bueno, estem aquí a Sant Just, que tampoc s'està malament, eh? S'està molt bé, s'està molt bé. No, ja saps que al final m'ho acollit jo. Víctor, ja que parlem d'Eivissa, de Cales, de tot això, has anat tu? Fins.
Doncs veig anar petit, això sí, igual amb dos anyets, els meus pares, però... No compta, doncs. Encara vull anar... Bueno, és que de fet a mi m'agradaria anar personalment a Patxà o a Ushuaia també, de veritat. Ah, vale. Sí, per provar la qualitat, no? Exacte, per provar la qualitat de les discoteques. Vale, vale. Perquè aquí sí que estan bé les discoteques de Barcelona o de Sant Just, també. Però vull mirar bé com està la qualitat de... Vols mirar? Molt bé, molt bé. Doncs jo vaig anar fa poquet. Fa... Com va ser? Com va ser?
Va ser l'estiu del 2024. Hòstia, sí, sí. No, no, molt maco, eh? Molt maco. La veritat és que és molt maco. Us ho recomano, anar a Ibiza, clar que sí, que tenen unes platges espectaculars. Les discoteques estan bé. Estan bé? Una mica car, eh? T'he de dir que són una mica car. Tenen qualitat, les discoteques. Sí, però són una mica car. És carero. Les coses com són? Costa quartos. Sí, sí. Home, és també el final que l'estiu també tots els teus també s'aprofiten al final i...
No, no, clar, clar, sí, sí, al final és la lògica, a l'estiu tot puja, i més a illes com a Ibiza que tenen molt i molt i molt de turisme, però bé, un turisme ben merescut perquè l'illa és molt maca, eh? Per tant, a veure si aconseguim anar algun dia, no? Sí, jo crec que quan aconseguim una temporada de foodcat també... Escolta, doncs ens donem un premi, no?, i ens anem de vacances a Ibiza. Exacte, com que va ser? I anem a veure un partit de l'Ibiza.
Doncs sí, com ha de ser el final? Em sembla un planning general, Víctor. Escolta, doncs no ens entretenim més. Ens acomiadem per aquí, Víctor, gràcies per venir. Una setmana més, tot i que portaves dues setmanes sense venir. Sí, això és veritat. No, mentira, mentira, que vas venir la setmana passada. Ah, exacte.
Jo ja t'estic tirant pulles aquí. Com que ja falta una setmana, ja em comencen a posar la llista negra. Però ara ja et tenim aquí i ja no et deixarem anar, eh, Víctor? No, no, jo la veritat que ja saps que encantat sempre de fer els programes aquí i jo m'ho passo superbé, també fent els programes de Sant Just. Molt bé, doncs Víctor, ara sí, gràcies per tot i fins aviat. Moltes gràcies, fins aviat.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor Ambici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara anem als butlletins. Bona tarda, us informa Marc Güell.
El rei Carles III ha fet la seva primera aparició pública aquesta tarda a Londres després de l'arrés de l'expríncep Andreu. El germà del monarca britànic l'han detingut aquest matí per la investigació oberta per mala conducta de càrrec públic per la seva relació amb el magnat financer i traficant sexual de menors Jeffrey Epstein. El rei Carles no ha volgut fer declaracions.
El cap d'estat britànic ha estat aplaudit en entrar a la desfilada de moda. La que s'hi esteix ha fet un comunicat avui mateix en què reitera la seva disposició a col·laborar en la investigació policial sobre el seu germà i en què expressa la seva profunda preocupació pel seu arrest. El germà petit del rei Carles, que fa avui 66 anys, està sota custòdia de la policia britànica.
Més notícies amb la Maria Costa. Donald Trump dona 10 dies a l'Iran per tancar un acord en el dossier nuclear i els avisa que si no s'afegeixen a la Junta de Pau per Gaza que ha presentat avui Washington, els passaran coses dolentes. Trump ha compromès 10.000 milions de dòlars per la seva iniciativa de pau a la franja.
El president Salvador Illa i Jessi Calviac han firmat aquest migdia l'acord que garanteix el vot dels comuns als pressupostos després de desencallar l'escull principal de les negociacions, que és la nova regulació de la compra d'habitatges per aturar l'especulació immobiliària. L'aplicació de la normativa quedarà en mans dels municipis. El líder dels comuns ha valorat l'acord així. És un dia històric perquè Catalunya es converteix en la primera comunitat de l'Estat en prohibir la compra especulativa d'habitatge.
El govern també fa gestos cap a Esquerra Republicana, que és imprescindible per aprovar els comptes. Aquesta tarda l'executiu d'Illa i el de Pedro Sánchez es reuneixen per tancar el Consorci d'Inversions que exigeixen els republicans.
La delinqüència a l'Hospitalet de Llobregat puja un 10% durant l'últim any. Sonda d'Esquerra-Vel·lar la Junta de Seguretat Local de la ciutat. Davant d'això, el govern ha anunciat un pla de xoc amb més vigilància i agents per revertir aquest increment. I nou rècord d'exportacions catalanes, tot i la guerra arancelària de Donald Trump. Les vendes als Estats Units van baixar l'any passat, però van augmentar les d'Àsia, Àfrica i l'Orient Mitjà. En total, es va exportar per més de 100.000 milions d'euros.
Els bombers han fet més de 170 sortides per l'episodi de vent que afecta Catalunya des d'aquesta última nit. Tot i que en algunes zones del país les fortes ratxes ja han afluixat, es manté activat en fase d'alerta. El pla ben cat perquè fins demà al migdia encara pot bufar amb força en zones del Pirineu, el Pre-Pirineu i de les comarques de Tarragona i l'Ebre. A Barcelona, però, l'Ajuntament ja ha desactivat el pla d'emergència. Pel que fa al trànsit, està prohibida la circulació de camions de gran donatge i vehicles amb remolc.
Per l'AP7, entre Cambrils i Emposta, a la resta de vies de la demarcació, els vehicles pesants han de circular per la dreta a 80 km per hora com a màxim i no poden fer avançaments. La sotsdirectora de Protecció Civil, Ima Soler, descarta anar més enllà en les restriccions.
no té un nivell de perill tan elevat com tenia els que vam tenir la setmana passada. El que podem esperar són aquestes ratxes que es poden produir en el territori. El nivell de perill, sobretot a la zona més del Baix Camp, de l'Alcamp, del Tarragonès, està en 4 de 6. És un nivell elevat, però no arriba a nivells tan extrems com vam tenir la setmana passada.
Els esports, Ruth Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. Avui comença la Copa Masculina de Bàsquet, però abans hem de parlar del banyolí Oriol Cardona, que ha fet història al guanyar la medalla d'or a la cursa d'esprint d'esquí de muntanya masculina dels Jocs Olímpics d'hivern de Milà Cortina d'en Pezzo. Ha fet un temps de 2 minuts 34 segons i dues centèsimes. A les 7 entrevistem Cardona al tot costa. El Bargadà Otferrer ha aconseguit diploma olímpic en la mateixa competició.
I ara sí, avui comença la Copa ACB, la Copa Masculina de Bàsquet, a València, i comença amb un partit d'equip català. Ara a les 6 comença el València Joventut, que podeu seguir per l'aplicació i pel web de Catalunya Ràdio i a 3CAT. Demà jugarà el Barça contra el Múrcia.
El Barça femení tornarà a jugar al Camp Nou. Serà el partit de tornada dels quarts de final de la Champions contra el Madrid, un partit que serà el 2 d'abril. El Madrid va eliminar ahir el PSG. I encara parlant del Camp Nou, el Barça informa que destinarà exclusivament als socis i sòcies abonats els 14.000 seients del Gol Nord.
que s'obrirà en una nova fase de les obres de l'estadi. Per cert que, segons informació de Catalunya Ràdio, el club vol fer una prova pilota amb els grups d'animació el 3 de març, el dia de la tornada de la Copa contra l'Atlètic de Madrid. No serà, però, a la zona de la grada d'animació, sinó en una altra zona de l'estadi. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova. El CUP organitza la segona edició del seu esmorzar de forquilla el 28 de febrer a Sant Jus d'Esvern, una proposta gastronòmica i musical que tindrà lloc davant del mercat, al carrer Bonavista, entre les 9 del matí i les 3 de la tarda. L'activitat comptarà amb la participació de diversos establiments locals, com l'antiga granja Carbonell, el bar del mercat, el vinòmic Casa de Menjars i l'ermita de Sant Ramon, que oferiran tapes casolanes elaborades per cada restaurant.
La iniciativa busca posar en valor la restauració de proximitat i generar un espai de trobada obert a la ciutadania. La jornada inclourà també sessions de disseny en format Open Dex, una proposta participativa que permetrà a les persones assistents portar la seva música i compartir-la en directe. Aquesta fórmula reforça el vincle amb l'escena de música electrònica local i el caràcter comunitari de l'esdeveniment.
I encara en cultura, el celler de Can Ginestà presenta una nova exposició conjunta que posen en diàleg escultura i pintura per reflexionar sobre el vincle entre l'ésser humà i la natura, amb obres de Josep Morral i Marta Pruma. La mostra es podrà visitar fins al 24 de març i s'enagura avui, 19 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre.
L'exposició reuneix escultures de caràcter primitivista que treballen la pedra i la fusta com a matèria essencial, amb formes sòbries que aboquen una connexió espiritual amb la terra. Paral·lelament, l'obra pictòrica explora, a través del color i les formes vegetals, l'energia vital que uneix arrels, branques i anatomia humana, establint un diàleg entre matèria, origen i identitat.
La proposta convida a reconectar amb els orígens i el medi natural, posant en valor conceptes com la força, la fragilitat i el pas del temps, i a més s'han programat visites guiades els dies 6 i 19 de març a les 6 de la tarda, amb l'objectiu d'aprofundir en el procés creatiu i el sentit de les obres.
I en política, el portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Sant Just, Enrique Salvadores, ha passat pels micròfons de Ràdio d'Esvern per analitzar el primer ple ordinari de l'any 2026. Salvadores ha definit la sessió com a tranquil·la, però ha aprofitat per posar en dubte algunes de les prioritats de l'equip de govern, especialment pel que fa a la gestió econòmica i la manca de transparència en certes partides culturals.
Un dels punts clau del ple va ser l'aprovació de la modificació de crèdit 2-2026 i des del PP s'ha criticat que els romanents de tresoreria no s'utilitzin per una rebaixa d'impostos als veïns, defensant un model de més austeritat. Salvadores ha posat el focus en una partida de 20.000 euros destinada a la creació d'una càmera de musical, un projecte que considera poc clar. Podeu escoltar l'entrevista complet al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí arrenquem la segona hora del refugi, però arrenquem primer amb una petita parada musical. Anem a escoltar Steel Loving de De La Osa i Quevedo.
Contesta tres meses, diez días y seis horas Y sé que ahora está un poco fuera de contexto Pero es que estaban poniendo tu canción favorita en la emisora Pensé que tendrían otros tonos Si algún día te hacía una canción Unos acordes más tristes Y contar cómo fue mi versión Y aunque te sigo echando de menos Y quítase nuestras fotos del salón
No tengo motivos, no tengo otra opción. Me armo en tu lado de la cama cuando estoy con otra pa' que no se sientan especiales. Ellas tampoco les importa, solo me dejan una nota con sus redes sociales. Sé si quieren que les siga o que les hable.
He vuelto a ver tu tatuaje, aunque esta vez en otro cuerpo.
Pude evitar el parar y pensar en cómo te irá ahora. Siempre me cruza tu amiga y cada vez que me la encuentro siento que me has olvidado y por cómo me miras sé que ya no me odias. Este mensaje no tiene un motivo. Borro y escribo, borro y escribo. Esto solo me pasa contigo. Te lo juro, está el gato de testigo. Y ya que estamos, si tienes tiempo, a ver si vienes a recoger tu abrigo. Yo sigo soltero, pero tranquila.
Bona nit.
Hice una copia de seguridad Ayer oli tu perfume Mientras andábamos por la ciudad Y le dije a los míos Está todo bien pero a mí no me puedo engañar Aunque no es lo mismo sin ti Me río imaginándonos discutir
Me suelo decir que no, pero sí, baby, I still love you Keep on loving, loving you Keep on loving, loving you Keep on loving, loving you Keep on loving, loving you Keep on loving, loving you
Doncs això ha estat Steel Loving de De Laosa i Quevedo, un dels temes que més ho van passar, que més ho van petar l'any passat, el 2025, i a mi sincerament m'encanta, eh? Però va, ara sí, anem amb les seccions, anem amb Sense Filtres, amb l'Ariadna Cruz.
Bona tarda, Ariadna, què tal? Com estàs? Bona tarda, molt bé. I tu? Bé, bé, bé. La veritat és que també molt bé. Sí? Sí, sí, a més, content. Fa una mica de vent, però almenys ja no fa... Però fa sol, fa sol. Sí, però fa sol. Ja no fa aquests dies tan novosos que eren un rotllo, no? No t'entreven ganes de fer res. Literal, literal. Així que bé. Tu bé, la setmana ve...
Jo la setmana, bé, sí, molt bé. I el cap de la setmana? Molt bé, de Carlos Toltes. Ah, però aquest que ve ara? Que ve ara més tranquil. Més tranquilet. Ah, et vas disfressar o no? Sí. De? Del vin i les ardilles. Ah, ho vaig veure, sí, és veritat. Sí, sí. Sí, sí, sí. Boníssim. I tu? T'has disfressat? Sí. De què? No puc dir a la ràdio.
T'ho diràs després. Sí, sí, sí. És que no em fuc tirar a la ràdio, de veritat. Molt bé, molt bé, va. Canviem de tema, canviem de tema. A veure, amb què venim a parlar avui? De què venim a parlar? Doncs molt relacionat amb Carnestoltes, parlarem sobre les festes majors i les festes de poble. Molt bé, molt bé. Això ens agrada sempre, eh? Sí, és el 99%. Sí, sí, sí. Tu ets de Carnestoltes, però? Jo, sí. T'agrada? Sí. Sí? Guai. I les festes majors també? Sí. Molt bé, molt bé. Això està molt rassurat amb els pobles, no? També.
Sí, jo que tinc poble, doncs clar, és obligatori. I quin és el teu poble? Està a Extremadura. Oh, se'l tens lluny, eh? Està molt lluny. Està tocant a Portugal, però és que les festes són increïbles. A veure, com es diu el poble? Santiago d'Alcántara. Santiago d'Alcántara. I això, com és que és el teu poble? Pels que els meus avis són d'allà. La mare de mare o de part de pare? La mare de mare. Santiago d'Alcántara. Sí, sí, a tomar viento.
454 habitants, eh? Poqueta cosa. Sí, sí, no molt poca, molt poca. Però entenc que a l'estiu es deu duplicar, eh?
Sí, i triplica, segur. Ostres, és veritat, sí que està enganxat a Portugal, eh? Està al costat del costat. Ostres, és veritat. Que xulo, que xulo, la veritat. Es parla portugués o no? No. Gens? No. Ni una paraula? No. Joder. O sigui, suposo que tenen riu paraules que siguin com... Clar, suposo, sí. Així influenciades, no? Sí, però no, no, es parla, o sigui, no hi ha cap paraula, ni hi ha ningú que parli portugués allà. Bueno, bueno, bueno. Sí, sí. Curiós, està. Doncs va, i tu tens poble, eh?
Sí, sí, sí. El meu pare és de les Terres de l'Ebre. Ah, mira. I és de Santa Barbra, que és un poble que està molt a prop de l'emposta. És més gran, té 3.000 i escaig habitants. Ah, bueno. O sigui, és poble mitjanet, podríem dir. Però les festes són igual. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí.
molta molta festa dues setmanes de festa major dues guau això és molt és moltíssim és moltíssim són moltes festes i si et quedes totes les festes la veritat és que acabes doncs amb el fetge una mica tocat acabes fatal a les meves va normalment jo recordo que de petita eren com 4-5 dies però ara tranquil·lament doncs 10
També, quasi dues setmanes. Si comencen el dimecres fem el dijous d'abans perquè és dijous, el divendres perquè és divendres. Dissabte, diumenge perquè és cap de setmana. Ja van agafant dies, no? I ja vas allargant, allargant, allargant. Sí, sí.
I això és el que et passa, que acabes amb el fetge destrossat. Fatal. A veure, les festes majors són, el que hem estat dient, com una setmana de celebració en un poble o ciutat. Hi ha festa per a tothom, al final, per gent gran, petit... Sí, home, la gràcia és que és una mica per a tothom, que ningú queda exclòs i que hi ha activitats per a tots, no?
Exacte. I jo sí que ho sabia, però com que no m'ho havia fixat tant, i és que moltes festes majors coincideixen amb els sants com dels patrons. Per exemple, la Mercè, és just aquell d'estos als sants de les Mercè. Clar, sí, sí, sí. Clar, és per la patrona, no?, o per la santa de la ciutat. Sí, sí, sí. Sí, sí, té un origen religiós, és curiós, sí que és veritat.
I té de tot menys religiós, la festa. Bueno, algunes coses tenen, però alguna processó que es fa, coses d'aquestes, però sí, aquest caire religiós l'estem perdent, això està clar. Però passa res, oi? No, no, sí, per mi, perfecte. Cal adaptar-se també. Exacte, els nous tiempos...
Total, total. I bueno, jo, a veure, parlo d'aquest tema, a part que ha estat carnestoltes i tot, perquè jo, com ja he dit moltes vegades, m'està costant com molt trobar temes a seccions per fer, perquè crec que ja han fet com tots els temes. És veritat. Llavors, preguntant amb els meus amics i tal, la meva amiga Laura em va dir, has de parlar de les festes majors dels pobles, no sé què, i jo...
Doncs tienes razón. I va tenir raó, eh? I va tenir raó, perquè estem aquí parlant d'això. Gràcies, Laura. Laura, t'estimem. No et conec, però bueno, sí, t'estimem. I això. I jo ho he enfocat com... O sigui, festes són tot, però de diferència entre les festes majors d'aquí de Catalunya i les dels pobles d'arreu d'Espanya. Clar, perquè tu coneixes una mica les dues, no? Exacte. Perquè quan són festes majors aquí a Catalunya també t'agrada anar-hi, encara que no sigues del poble. Sempre. Però no és el mateix, no?
No és el mateix. Al final tens el sentiment de pertanyança en aquell poble. Sí, sí. És veritat que les festes majors són molt guais, totes, cadascuna d'elles. Sí, sí, sí. Són perfectes, totes. I aquí he fet com un recull de coses que aquí mai falten, a les festes majors. Aquí a Catalunya. Aquí a Catalunya. Per exemple, l'inici amb el pregó de la celebritat del poble, el barri, la ciutat, el que sigui. Hi ha pregons molt mítics, eh?
Sí, sí, sí. A Hospitalet van a l'Orozco. Sí, clar, és... Citada il·lustre. Sí, sí, sí. Només que a Hospitalet tenim bona gent, eh? Exacte. Molta. Avui n'estic sol, avui som dues a d'Hospitalet. Que normalment em miren raro, però...
No, no, sí, la gent no entén la vibra. No, no, no entén la puta vibra, no. M'ha sortit el vídeo, eh, de la senyora aquesta. Sí, a mi no m'ha sortit. M'ha sortit perquè ha fet un podcast ara amb la Pija i la Quinqui i ha explicat, sí, sí, soy jo, no sé què, tal. És que a mi no m'ha sortit. Doncs sí, sí, t'ho recomano, eh. Es veu que surt perquè va anar a la seva ciutat natal, que és Querétaro, i anava amb un top i se li transparentaven, bueno, se li marcaven els mogrons, no? I es veu que la gent es va quedar flipant. I es va fer un vídeo i després van dir, va, no entén la puta vibra.
I doncs d'aquí surt. És curiós. Sí, sí, està bé. Però bueno, ens hem desviat. Sí, no passa res. I això, bueno, totes inicien un pregó que jo personalment mai veig. O sigui, és bastant... curiós. No, sí, sí, la veritat és que costa.
Alguns costen. Però hi ha un que és molt xulo que l'estic recuperant i ara te'l posaré. A veure si saps d'on és i a veure si te'n recordes. Jo crec que sí perquè es va fer molt viral aquest estiu. O sigui, és de fa poc. Fa cinc mesos que es va fer viral això i és molt bo. Perquè està, m'ha sortit un anunci a la pop. Ara sí, ara el tenim. Va, anem a escoltar-lo. Hola, la música. Ara té la música. Ara sí, va.
Inventin anar algun més per parar aquesta atrocitat i que l'estat genocida d'Israel no quedi impuna. Estem partits!
Ja, ja, ja, li diuen. La llet ha escoltat o no? Sí, però no sé d'on és. De les festes majors de Sants. Ostres, que bé. És una actriu que fa un discurs contra Israel, que això està bé, però clar, estem fortes i si ho veus el vídeo és boníssim perquè l'acompanya i li diu, para ja. És molt bo, és molt bo. Ostres, que bé. Però tots els pregons no són com aquest. No, no, no. Per sort o per desgràcia, vull dir...
Això ja que, bueno, a justici de cada un. Total. Doncs això, inicien sempre amb un pregó que dona la benvinguda a les festes i tal. I després, bueno, el que hem dit abans és que a mi em sembla com que és molt guai perquè hi ha com moltes activitats pensades com per molta gent. Encara que crec que per joves hi ha molt poques. Bueno...
Hi ha bastants poques, per les nits, només per les nits. Això és veritat, això és veritat. Podem fer més coses durant el dia. Sí, sí, sí. No només sortir de festa, no? Exacte. Que està bé, però podem fer més coses. Però ja parlem del dia, hi ha activitats per nens, per gent gran, per adults, i els joves, això és només per la nit. Però bueno, ens adaptem. Exacte, exacte, exacte, ens adaptem, ens adaptem.
Després, una altra cosa que no pot faltar són els castellers, que jo el meu somni de petit ara sempre... Ser castellera? Sí. I que bé. Tens la jove de l'hospitalet, eh? Que pot apuntar-te. No, no. Jo vaig veure aquella colla un dia caures i em vaig traumar. I ja està, mai més. No, no, sí, sí. Però bueno, jo sempre havia volgut ser castellera, però bueno, ja està, des de baix també es va molt bé.
No, no, sí, sí. Potser es veuen millor i tot des de fora, eh? Sí, sí. Quin patiment allà. Jo he sigut castell, eh? Sí? Sí, però de la Uni. Ah! De la Universitat de Tarragona. És que és guai, eh? Guai, guai, guai. És curiós, eh? És una experiència. Sí, exacte, és una experiència, és una experiència. Es diu que hi ha com... Bueno, que...
Sí, que són atrevits. Sí, però sí. Deixem-ho així. Sí, ja està. Després, una altra cosa que tampoc pot faltar són els cercaviles amb els gegants i... Capgrossos, coses d'aquestes, sí, sí. Guai. Ai, m'encanten. Sí. M'encanten. M'ho poso molt bé. No és el més fan que tinc, però sí, està bé.
Sí, i demà amb això els correfocs. Això sí que m'agrada més, veus? A mi m'encanta. De petita em feien tanta por. Sí? Tanta. A mi sempre m'han agradat, eh? A mi tanta, però no sé, un dia vaig fer canvi de xip i ara m'encanten. A més, això és xulo, quan et poses a sota... Jo sóc de ficar-me a sota. Clar.
que et poses amb la gorra aquesta típica de Toyota, no? No, a Hospitalet et donen com els... El barret? Sí, sí. I aquests de palla te'ls donen. Ah, de pescador o de palla, sí. Sí, sí. Sí, sí, no, la veritat és que són molt xulos, eh? A més, jo me'n recordo que a l'Hospitalet sempre, sempre estan molt bé. Estan molt guais. Són molt... Són bastant potents, eh? Els correfocs d'Hospitalet. Sí, sí, són molt guais. Ai, m'encanta amb els meus amics allà a sota, és perfecte. Sí, sí, sí, m'amora, m'amora, m'amora.
I, bueno, el que hem dit abans, pels joves, els concerts, les orquestres, els DJs, que està bé, està molt bé, de fet. Però sí que és veritat que hi ha vegades que et porten a gent que dius... Ja... És que això ni la gent gran ho vol veure. Això ja s'ha passat de moda, o això ja no sona, o... O qui ets. Tant alternatius no som, Hospitalet. És veritat, és veritat. O clar, el típic grup de punk superraro que no es pot ni escoltar, no? Que tindrà el seu públic, eh? Però crec que a Hospitalet no el trobaràs. Ja, ja, ja.
I bueno, això és l'extrapolabre de molts pobles, eh? Sí, sí, sí. Mira, a mi hi ha una cosa que t'has deixat que m'agrada molt, que aquí a Sant Josep es fa i he anat dos anys i és molt xulo, és el correr bars. Sí. Perquè és pel dia, és durant el dia. És el meu dia preferit. És molt xulo, és molt, molt xulo. Vas per tots els bars del poble, amb tota la gent del poble, cantant, ballant, bevent cervesa, és molt guai.
Hospitalet es diu cercabirres. Mira. O sigui, no són bars, sinó que són com per tot hospitalet posen com barres d'aquestes de bars dels carrers i tens com un tiquet i vas de barra en barra com amb una xaranga. Sí, aquí també, a Sant Jus també. Doncs igual. Sí, sí, és el mateix. Aquí a Sant Jus vas per les associacions del poble. Sí, sí, sí. Per la colla gelantera, per l'esplai, per no sé què. És molt guai. És molt guai, està superbé. I amb pistoles d'aigua així. Exacte.
Aquí també, a la Sant Just també. Si fas estiu, fa calor... És un planazo. Sí, sí, sí, mola molt. És perfecte. I, bueno, així parlant d'Hospitalet, perquè és el que coneixem els dos, hi ha dues festes, que una és com que coincidies amb Sant Jordi i l'altra amb Sant Joan. Llavors és com que ho tens tot allà, perfecte. Sí, sí, sí. A més, bueno, venen prou seguides, eh? Sí. Les de primavera i les de Sant Joan. Jo me'n recordo de primavera que han arribat a portar grups bastant xulos, eh?
El Parc de la Remunta... Sí, sí, sí. O sigui, n'està prou bé. M'han portat fa bastant abuós. Sí, jo vaig anar, me'n recordo. Jo també vaig anar. Estàvem junts, però no ho sabíem encara. Sí, sí, però hi ha grups que dius, guau, eh? Bueno, aquí són justes festes de tardor i festes majors. O sigui, aquí falta una a l'hivern o a la tardor...
Aquí estan xules a la tarda, també, però les grans són les de l'estiu, que són les bones, les divertides. Aquí va venir... Qui va venir? Aquest any va venir flash i ice cream. És que són molt guais. I l'any passat, els catarres, per com va ploure, no se'ls va fer. Ai, criatures. Sí, sí, sí, ho veureig.
No, són molt guais. O sigui, a mi m'encanten i per mi les millors festes són les d'Hospitalet. Anava fer el rànquing. Anava fer el rànquing. Anava fer el rànquing. Per mi, top 3, vale? Les d'Hospitalet, les de Vilanova i les del Truc. Vas anar fa poc, potser, o no? Sí, sí, sí, m'encanta. Vale, és que jo vaig veure alguna cosa. Sí, el carnastoltes d'Alla és perfecte. I vas anar a Vilanova, eh? Sí, sí, sí. I com que vas anar a Vilanova? Perquè... Perquè sabies que era xulo, no? Sí. Molt bé. Sí, sí, i les d'estiu també són... Som molt, també, eh? Són perfectes. Aquesta sí que dura en temps, eh?
Duren tres setmanes o dues i mitja. Flipa, flipa, flipa. Sí, sí. O sigui, són la primera d'agost, però és que s'estan des de meitats de juliol, eh? És increïble. No, no, són perfectes. I ara l'últim, per acabar al top? La Petum de Berga. Molt bé. Has estat tan bé?
vaig estar a punt d'anar un any ah no has estat mai no he estat mai però com vaig estar a punt d'anar un any em vaig veure com tots els vídeos em vaig com informar bé és que és perfecte jo vaig anar aquest 2025 per primer cop i estava molt guai és que ha d'estar tan guai i això de què m'has dit això que fan el ball aquest a la plaça com es deia tio no no puc informar-te
No me'n recordo, ara no me'n recordo, la gent estarà dient-ho a casa, però no ho sé. Bé, els valls que fan amb el foc i tot això és espectacular, la veritat és que és brutal. En una plaça superpetita, tots junts, bueno. Sí, sí, no, no. I veure-ho per la tele o on sigui, sí, és increïble. Sí, sí, sí. Molt bé, i viure-ho, doncs encara més.
ja suposo i jo des de sempre el meu objectiu permetes deixar-te una perdona a veure les de Tarragona les de Santa Tecla buf t'anava a posar però dic va faré top 3 no top 4 jo he anat molts anys i et puc assegurar que és una bestialitat són molt guais és una bestialitat sí sí i les de Sant Just també també ja vindrem i tant i tant i tant que sí
I clar, jo, el que estava dient que des de sempre el meu objectiu ha estat com fer-me ruta per a totes les festes majors de tota Catalunya. Totes, eh? I cada una d'elles. Però sí que és veritat que les festes majors es gaudeixen més quan estàs amb la teva gent, amb gent que coneixes... És tot això el punt. El punt és, o et portes a tots els amics cap al poble aquest... O aneu 25? Sí, o si no, no és el mateix. No és el mateix, clar, clar, clar.
Sí, llavors és com, bueno, ja ho farem, no passa res. Tens temps. Sí, sí, sí. Serà per temps. Doncs escolta, ara anem a veure com són les festes majors al teu poble. Exacte. O podríem dir, ho podríem extrapolar a la resta d'Espanya. Sí, perquè he anat a altres festes de poble, però és que totes són iguals, realment. Doncs va, vinga, anem a veure les diferències. Aquí també tot comença amb un pregon, però aquí ja no és de gent així famosa, és de gent del poble. Molt bé. Que haurà fet algú aquest any, però gent del poble. Sí, sí, sí. Vull dir, ni més ni menys.
I després això sí que és molt més guai perquè, clar, normalment al poble tens grups més grans d'amics i llavors és el triple de guai. Clar, està tota la quinta, no? Sí. Tota la quinta d'aquell any. Sí, sí, llavors et juntes amb altres grups, bueno, és molt guai al final. I és que la meva crec que són com 20 o... És que guai, guai. És que molts. No, no, és guai perquè al final són pobles de 400 habitants
Però clar, els tius ja sou 20 de la teva edat, que sou amics, és molt xulo. I de la meva edat hi ha com cada dos, tres anys és una... Un grup nou, no? Exacte. Que guai, que guai, guai. Sí, la veritat és que sí. I al meu poble una cosa que fan, i que sé que fan com a molts altres pobles, és un concurs de samarretes. Però jo, us poseu d'acord amb una samarreta, una temàtica i tal, i feu un concurs. Sí, sí, sí. Aquí hi ha pobles de Catalunya de més fa. Sí, sí, sí. I també és com una cosa que t'identifica aquell dia.
No, no, totes les festes. Sí, sí. Que són camisetes que després acaben, bueno... Fatal. I sé que a altres pobles són com pantalons. Ah, sí? De colors, sí, sí. Ah, mira. Són pantalons de colors que porten el nom i com que cada colla té el seu color. Que guai, que guai. Llavors hi ha com samarretes o pantalons del vent del poble. Molt bé, doncs sí, sí, és xulo, és xulo perquè al final així t'identifiques també com a grup i és guai, és guai.
I llavors, és que el dia de la samarreta del meu poble és com que t'aixeques, t'has aixecat super d'hora perquè és el concurs de samarreta, és clar, pensa que portes sortint com 3 o 4 dies ja, eh? Ja, ja, ja. Però a les 12, 11 s'ha d'estar a tal lloc perquè ve la xaranga i aneu per tot el poble com lluita de samarretes. Després, dinar com tots junts o cadascú a casa seva o qui vulgui recuperar-se que recuperi. Després per la tarda, capgrossos. I després per la nit, festa una altra vegada. Bueno, és...
No, és el que dèiem, no? Fets ja preparat. Sí, sí. Que si no, no arribem vius. I dormir poc, vull dir. Molt poc, molt poc. Clar, això és un altre tema de les festes majors, eh? Que es dorm molt, molt, molt poc. Jo faig migdiades de 10 de la nit a 12, eh? De 10 de la nit a 12? O sigui, després de sopar... Sopes, i després t'aixeques, et basteixes i vas. Power up, no? T'ho juro que sí. I és perfecte, eh?
Ho recomanes? Sí. Quan estiguem molt apurats... M'ho va recomanar la meva àvia, de fet, perquè la meva tieta ho feia... Si t'ho dius la teva àvia, ja està. Em fio al 100%. La teva tieta dorm, dormia, tal, tal, i vaig dir, vale, doncs ho faig un dia, eh, perfecte. Ja està. No t'ho despertes molt cansat? No, perquè com tens ganes de festa... Vale, vale, vale. O sigui, tot depèn de les teves ganes, eh? Total, total. Vale, vale. I després, un altre punt molt important, i que crec que aquí sí que hi ha, però falta com més, són les xarangues.
Estic totalment d'acord. És que són perfectes. Jo a la meva boda, a la meva boda, una xaranga tocarà. T'ho dic ja. És que és molt més divertit, a vegades, una xaranga pel poble, així, tocant les típiques cançons de festa. Sí, sí, sí. Que no un DJ així, super, uau, modernit. Sí. Hi ha vegades que dius callar. Sí, sí, sí. No, no, és que és molt divertit. És molt divertit.
Escolta, Ariadna, i tanquem ja aquest parèntesi i anem a festes més conegudes, o no? Sí. Molt bé, doncs jo vull saber quines són les festes que més t'agraden així. Les que diguem ja que són molt conegudes, que són festes majors molt, molt, molt conegudes. Les típiques, no? Les que se'ns venen a la ment. Quines són les que a tu més et criden l'atenció? Jo de dir que de les tres que diré, vull anar sí o sí a tres.
De les tres, és tres. De les tres, no, perdó, de les quatre viene a tres, 100%. Vale, vale, vale. Perquè hi ha una, bueno, ara us l'explicaré. Vale, la primera és la fèria d'abril. M'encanta. Però la fèria d'abril hi ha moltes. La de Sevilla. Vale, vale. La bona. La real. Sí, sí, sí. Jo necessito anar a una fèria d'abril. Sí que és veritat que ara me fa com una mica més de pal perquè tots els influencers. Ja. I tot ara és com... A més diuen que has d'anar amb algú d'allà que si no és un rotllo. Sí. Perquè no pots entrar cap puesto. Exacte. Això també s'ha de tenir en compte, eh?
Llavors pots agafar amics de Sevilla i ja està. No és fàcil, eh? Ja, però vestir-se, no sé, va ser molt guai. Sí, sí, sí, a més que també s'ho passen molt bé.
Sí, sí, sí. Després, les Falles de València. Brutal. Sí que necessito una. Sí, sí, sí. Jo també tinc moltes ganes. De fet, em van convidar en aquest any, però que van supermalament. És tot entre setmana. Al març. Sí, sí, sí. I és tot entre setmana, eh? De dilluns a dijous, crec que és. Fas el programa des d'allà. I clar, jo podria fer un especial, però al jefe no li semblaria tan bé. Especial Falles, i tots els programes serien... Petardos. Un desastre seria. Però sí, sí, doncs em quedaré aquí a Sanxu, està amb vosaltres. Gràcies.
Després, Sant Fermín, que és coneguda, però jo aquesta és la que no aniria. No, buf. És que a mi em fa una... Jo de petita ho veia des de la tela amb el meu avi. Em feia una cosa amb una por. Ja, i això dels baus, no? Sí, sí. A mi m'encantaria, eh? Sí. Mira, d'aquestes potser la que més. En sèrio? Sí, sí, sí. I et ficaries a córrer allà. Jo sí.
Mare de Deus. Jo crec que sí. És que no sé, em fa com molta... És el que t'ho dius, jo també ho veia de petit. Home, recordo abans d'anar a l'esplai. Jo també. Abans d'anar a casa l'estiu. Jo també la veia. I ara en les 9 del matí, ja era l'hora que et sortia. Sí, sí. Bé, vos ho miro. Literal, literal que sí. És que és boníssim. És la meva infància, també.
I després, per últim, les festes del Pilar de Saragossa. Molt bé. Guais. A prop. Jo he anat, eh? He anat aquest 2025 i va estar guai, va estar guai. Aquestes aquí les veig com més festes majors normals. O sigui, dins de tot, les altres són com més especials, per així dir-ho. Sí, sí, sí. És una mica més comuna, no?, podríem dir. Sí, sí, sí. Però sí que la veritat és que hi ha molt bon ambient. Sí.
Segur. Guai. I escolta, una de les coses més típiques i que més identifiquem amb les festes majors és la música. Les cançons. Doncs escolta, porta'ns algun recull de cançons xules. He portat quatre. Vale.
De les que a mi si sonen, m'encanta. I que desprenen Festa Major, eh? Total. Que et donen vibes de Festa Major. He posat dues en català i dues en castellà. Per fer aquí com una barreja. Ho veig bé, ho veig bé. I l'última que diré, sobretot, és aquesta com falti, se li demana a l'orquestra o al DJ. Sempre. Sempre. La primera és Tobogant de Zoo.
Bueno, sí que fa festa major, eh? Un temazo, és que és un temazo. Sí, sí, és un temazo, és un temazo. Aquí has l'encertat. Després, en aquesta també he encertat. És la de... És de la fúmiga i figaflaues, que és la de Ja dormiré. De la fúmiga hi ha moltíssimes, totes són fes de major. Però aquesta, en especial...
Estic fent-ho per mi. Hasta tu n'hai molt dur. Perfiu aconseguir. Jo ja lo pensé, jo ja lo pensé, jo ja lo pensé en tu. I no em busqueu que jo no estic a dormir quan s'acabe l'estat.
Doncs sí, aquesta frase última fa molt de festa major. És que és perfecta. Sí, sí, això ho dormiré quan s'acabi l'estiu perquè estàs tot el dia de festa. Exacte. No, sí, molt encertada aquesta també, la veritat. Gràcies. I després porto dues en castellà. He posat, bueno, és de la pegatina. He posat aquesta, com ja he posat també totes les altres. Sí, perquè la pegatina... Clàssic, eh? Sí, sí. I he posat la de Jovera i Jovera, però la de Marie Carmen... Qualsevol, realment. Però bueno, ens quedem amb Jovera i Jovera. Sí.
que se amarguen las dudas y viéndose a oscuras no pida calor. Lloverá y lloveré. Lloverá y lloveré. Lloverá y lloveré. Lloverá y lloveré. Cuando pase el tifón nos llevará con él. Lloverá y lloveré. Lloverá y lloveré. Lloverá y lloveré. Lloverá y lloveré. Lloverá y lloveré. Mano a mano a la luz perderemos la piel.
Doncs sí, sí. La pegatina al final és sinònim de festa major. Sí, sí. És que ho estic clavant en totes, eh, si te n'adones.
Ho estàs fent prou bé, Ariadna, ho estàs fent prou bé. És que jo això, aquest tema... Aquest tema el domines, no? Per el que sigui, el t'hem dominat. I després, l'última que he dit que no pot faltar i ha de ser sempre, obligatòriament, l'última cançó. Sempre, sempre, sempre, sempre. Per això està l'última. Última cançó, eh? L'última. Sí, per tancar, per acomiadar. Per tancar, sempre. Amb llàgrimes als ulls, és la de Sol delito marinero de Fito y Fiti Palli. O sigui, aquesta cançó és tot per mi. A veure...
Luego pasa por la calle donde los chavales juegan. Él también quiso ser niño pero le pilló la guerra. Soldadito marinero, conociste a una sirena. De esas que dicen te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste a la más guapa y a la menos buena Sin saber cómo ha venido te ha acogido la Tormeo
Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Més sensible, eh, aquesta? Sí, sí, sí. És el que tu dius, no parli llengrimeta, inclús. Aquesta és l'última, sempre. Sí, sí, sí, ho veig bé. M'han agradat totes, m'han agradat totes, escolta, molt bé. Doncs això ha estat tot, gràcies, Ariadna, per recordar-nos les festes majors i, escolta, esperem que arribin dintre de poc, eh?
Ai, sí, sisplau, és que ja no puc més, jo ja. Que s'acabi l'any i volem tornar a les festes majors d'estiu. Total, total. Molt bé. Doncs escoltaria, Anna, sí, gràcies per tot. Gràcies a tu. I ens retrobem la setmana vinent. Sí. Ens acomiadem avui amb una cançó que també ho va patar molt a les festes majors. És més nova, però és que potser és una de les cançons de l'estiu. Segur. La Morotxa, que també és molt de festa major. Sí, l'anava a posar, eh? T'ho prometo. Doncs vinga, va. Adeu, Ariadna. Gràcies. Adeu.
Fins demà!
Quiere un cuarteta, soy violento Y si pone en reggaeton que baje lento Lento, lento, pero siempre atento Me gusta que te guste, pero cero sentimientos Mi amor, yo soy así, no quiero meter cuentos Pero si te digo que no te entro, yo te miento Baby, yo soy el...
Bailar a la morocha que se muere de ganas. No puede hacer todo el campeón, quiero que juegue la banda. L-U-C-K, Fontana, y me lo rento. B-M-L, rompiendo.
Superior a mí es la fuerza que me lleva en el pulso que mantengo con la oscuridad que tienen de oscuro tus ojos negros y que no cuentas del tiempo que pasa en tus pestaños y que me trae por esta calle de amargura y de lamento.
Que yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa, que abanica tu mirada tan despacio y tan deprisa, tan normal y tan extraña, yo me parto la camisa como camarón. Tú me rompes las entrañas, me trepas como una araña, bebes de sudor que empaña el cristal de mi habitación,
Estás durmiendo y mi almohada está empapada Todavía ha sido un sueño muy real y muy profundo Tus ojos no tienen dueño porque no son de este mundo Que no te quiero mirar Pero es que cierro los ojos y hasta te veo por dentro Te veo en un lado y en otro en cada foto, en cada espacio
y en las paredes del metro y en los ojos de la gente hasta en la sopa más caliente loco yo me estoy volviendo que yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa que abanica tu mirada tan despacio y tan deprisa tan normal y tan extraña yo me parto la camisa como camarón
me despierto y no tengo alas llevo diez horas durmiendo y mi almohada está empapada todavía ha sido un sueño muy real y muy profundo tus ojos no tienen dueño porque no son de este mundo y a veces me confundo y pico a tu vecina esa del segundo que vende cosas finas y a veces te espero en el bar de la esquina con la mirada fija en tu portería
I ara sí, continuem amb l'última secció del programa d'avui. Anem amb la vida és joc. Avui, amb el Ricard.
Bona tarda, Ricard, què tal estàs? Molt bé, molt bé, Jaume, com anem? Doncs molt bé, molt bé, avui amb ganes de saber sobre més jocs de taula, sobre conèixer més jocs de taula i avui què ens portes, Ricard? Doncs avui us porto dos jocs mitològics. Dos jocs mitològics, no molt llargs,
molt estratègics i que ens recorden una mica el món dels escacs, sobretot pel tauler, d'acord? Són dos jocs del mateix autor, un actor superprolífic, que és la Gaina Nizia, un senyor alemany que podríem dir veritablement que posa un peu a terra pel matí i ja se li ha acudit un joc. N'ha fet moltíssims, és molt famós i és un dels editors i criadors més coneguts que hi ha. I tenim dos jocs que es diuen Ileat,
l'Iliada i Ikor, I-C-H-O-R, que vol dir sang en grec. Els dos són jocs estratègics, jo els explicaré i ja veureu que són senzills, però molt addictius. Comencem per l'Iliada, d'acord? Aquí tenim una batalla entre grecs i trullans, i tenim un tauler molt bonic, així com de tela, d'acord? Un tauler de 6x6, de 36 caselles, d'acord? Caselles quadrades, d'acord? En les quals
Els dos jugadors, els dos jocs són jocs de dos jugadors, hauran de col·locar les seves fitxes quadrades i s'acabarà la partida quan totes les fitxes quadrades estiguin col·locades. I quina gràcia té això? Doncs bé, aquestes fitxes que col·locarem, cadascú en té 18, d'acord? Perquè 6x6, 36, doncs 18 cada un, representen grecs i trullans. I cadascuna d'elles té una puntuació de l'1 al 5, hi ha de 1, 2, 3, 4, 5,
O el dolo, que es diu. Ja veureu per què serveix el dolo. Molt bé. El dolo, eh? El dolo, d'acord? No de dolores, però suposo que no. Aleshores, prèviament, com he dit, aquestes fitxes, les quadrades tenen un valor. No són els punts finals de partida. Els punts finals de partida ens venen donats per unes fitxetes més petites que posem al costat de cada una de les caselles quadrades que estan al marge del tauler.
És a dir, no ens posarem 6 i 6, 12 i 12, 24 fitxes, d'acord? Aquestes fitxes tenen puntuacions de menys 10, menys 5, menys 3, més 10 i després 4, 7, 8, 6, 5, d'acord? Aquestes fitxes es posen, diguem-ne que al final i al principi de cada columna o filera del tauler, d'acord? Sí, com envoltant, no?
Molt bé, es posen primer en una bossa i es van traient a l'atzar i es posen. En posem, com he dit abans, 24 posades així i en posem 5 més a fora que li direm al mercat. Ja veureu per què. Molt bé. Llavors cadascú té les seves 18 fitxes quadrades, les barreja, les posa a boca a baix sense veure i n'agafa dues. I d'aquestes dues podrà jugar una i l'altra la guarda per la següent tirada.
Primer posem, els quadrats són alternats, és a dir, que hi ha blau-vermell, blau-vermell, blau-vermell, és a dir, que el grec i el trullà mai podran posar dues fitxes iguals o seves juntes, sempre s'aniran alternant. D'acord? Molt bé, doncs en el teu torn tu agafes una d'aquestes fitxes quadriculades i la col·loques a un espai.
Primer posarem dues cadascú al centre i a partir d'aquí anirà creixent el cauret, perquè s'han de posar sempre al costat d'una que ja estigui posada, és a dir, de manera ortogonal. D'acord? Molt bé. Doncs quan ja la col·loco, he posat una fitxa, o el grec o el trullà, de valor 1, 2, 3, 4, 5 o del dolo. Aquest valor es va acumulant, anem posant, i quan una filera, una columna, s'ha acabat, doncs es sumen els punts que té,
el grec o els punts que té el trullà i el que té més punts dels dos en aquesta filera o en aquesta columna, tria quina fitxeta de premi s'emporta, la de la dreta o de l'esquerra o la de dalt o la de baix. Evidentment, si tinc a un extrem més 10 i a l'altre tinc menys 5, m'emportaré la que té més 10, no? Molt bé, doncs això és la mecànica bàsica, que és senzill, no anar posant fins que s'acaba i al final comptes les fitxetes que tens
que has guanyat de les de baix a dalt, dret a l'esquerra, es sumen aquests punts i qui guanya guanya la partida. Però no és tan sentit. Les que posem al mig les fitxes quadrades, la 1, 2, 3 i 4, a part quan les poses, tenen unes qualitats excepcionals, que són la 1, per exemple, quan la col·loco immediatament, puc canviar de lloc una fitxa de l'altre jugador.
una fitxa que tingui com a mínim un costat sense tocar cap altre. El número dos, puc fer el mateix amb una fitxa meva. Agafo una fitxa i la canvio de lloc. Recordeu que estem posant fitxes i que es té en compte el valor d'aquestes fitxes quan s'acaba la columna o la filera. El tres, quan el poso, oi que hem dit que quan s'acaba una columna o una filera el que té més punts tria una fitxa que segurament serà més bona
i el que per es queda l'altre, que segurament serà més dolenta. Sí. Molt bé, doncs si jo poso un número 3 al tauler, em permet, a més a més de col·locar-lo, canviar una de les fitxes de premi que tinc jo perquè m'he quedat per unes d'aquelles del mercat que tenim a fora. Clar, si jo a una de les jugades, quan s'ha completat una columna o una filera, he perdut i m'ha tocat un menys 10 o un menys 5, i poso un 3 de quadrat al tauler,
Puc canviar? Doncs, evidentment, agafaré el menys 10, el col·locaré al mercat i em quedaré un que tingui punts del mercat. D'acord? Sí? Sí, sí, perfecte. Molt bé. El 4 em permet fer una altra cosa. Si jo col·loco el 4, puc deixar-lo com a 4 o voltar-lo boca avall perquè no tingui valor i girar la peça del contrincant que tinc al costat. Clar, si jo poso un 4 i al costat ja un 5 del contrincant i giro tots dos, jo perdo 4 per 5. Sempre he d'anar comptant el valor...
que queda a les columnes i a les fileres, recordeu. Ja hem vist un, dos, tres, quatre i cinc, i ens queda aquest nom tan raro del dolo. Si poso una fitxa dolo al tauler, no té cap valor, no posa cap valor, però té unes fleixetes que assenyalen com si provenguessin dels quatre quadrats dels costats. Doncs bé, el dolo el que fa és agafar el valor de les fitxes dels seus costats. És a dir, que si jo poso el meu dolo grec,
entre un 5 a dalt dels trullans i un 3 a baix dels trullans, aquest dolo val 8 punts. Vale, per tant, és una bona... És un esbajo la manga, podríem dir. Exacte, toma dolo, toma dolo. Per tant, ja està, aquest joc té això, anar col·locant... Anar col·lant fitxetes. Sí, quan s'acaba filera o columna, sumar valors i el que té més punts,
s'agafa la fitxa més potent, la fitxa premi més potent dels extrems, se'l queda, i al final de la partida sumen els punts. Compte, perquè hi ha una petita cosa. Amb les fitxetes aquestes de premi que hi ha al voltant, a part dels valors que tenen, hi ha cinc colors diferents que representen a cinc divinitats. Cinc divinitats. Si algú al final de la partida, prescindint dels punts que tingui, ha aconseguit recollectar les cinc divinitats diferents, guanya la partida automàticament.
Per tant, l'estratègia a vegades no és sol tenir més punts que l'altre, sinó aconseguir les cinc divinitats. O fer que l'altre no ho aconsegueixi, compte. A vegades potser jo prefereixo perdre una filera o una columna per poder després guanyar una divinitat que faria que l'altre jugador guanyés. Me la quedo jo i ell ja no guanya amb les divinitats. Llavors sumarem punts. Té molta estratègia
Té molta punyeteria, però és un joc de veritat. A part és maquíssim, us aconsello que ho mireu al web. Iliat, d'acord? És molt xulo, d'acord? I està molt, molt ben tramat amb una mecànica, com he dit, molt senzilla. És sumar punts i veient qui guanya. Filera, columna, quan es tanquen sumes punts i agafes el premi que vols. I al final de la partida es sumen els premis dels punts.
Iliat. Un gran joc, de debò. I la partida, Ricard, més o menys, quant dura? Mitjoreta, 25 minuts, mitja hora, no pas més. Per tant, rapidet. No, no, és curta. Sí, sí, sí, aquest i Ixor, Ixor, potser són 40 minuts, Icor, que és el que explicaré ara,
però aquest 30 minutets. Molt bé. Aquest el tens a les teves produccions? Els he desplegat aquí a la taula per tenir més ple com explicable. Ah, mira, molt bé, molt bé. Si vols, passa amb l'ícor, que ens queden 7 minutets. Molt bé. L'ícor també té un taulell així, com de tela, molt maco, i aquest es tracta d'una lluita entre els deus i els monstres, d'acord? També un taulell de 6x6, 36 espais, però aquest és una mica més com les names.
Aquest, agafem, tenim 12 cartes cadascú, que cada carta representa un monstre, d'acord? O una divinitat. Les barregem i n'agafem 6. Per tant, cada partida serà diferent, perquè cada partida jugarem amb 6 o monstres o déus diferents. Per què ho dic això? Perquè, a part que el moviment de les peces, és a dir, si a mi em surt, per exemple, Apolo, Hephaestus, Hèstia, Zeus, Hermes i Afrodita, doncs agafaré...
les figures d'aquests sis i col·locaré aquestes sis. I cada vegada canviarà. Per què? Perquè a part del moviment que per tots és igual, cada un d'aquests déus o monstres a part tenen una qualitat especial. I ara ho veureu. Moviment general, és a dir, jo tinc unes fitxes rodones, com de les dames, i tinc aquests déus i aquests monstres amb una casella. Jo el que faig és, en el meu torn moc un déu, posem que jo sóc els déus i l'altre és un monstre, el moc
de manera horitzontal o vertical fins on trobi o el final del tauler o un altre monstre o un altre déu. I totes les caselles per on he passat, si estan buides, coloco una fitxa del meu color. I si hi ha una fitxa del contrincant, la canvio i poso una meva. Les fitxes són aquestes rodonetes, oi? Són unes rodones, que unes són grogues i les altres són blaves. Per tant, es tracta de cada torn anar movent un dels teus déus o monstres pel tauler i anar omplint
o substituint, és a dir, o omplo amb les meves fitxes, o substitueixo les del contrincant per sobre de les que passo amb les meves. Quan s'han acabat les fitxes, un dels dos s'ha acabat la partida, és a dir, guanya que aconsegueix posar totes les seves fitxes al tauler. Però això seria molt avorrit, perquè és una altra gent hi posant. No, no, hi ha alguna altra cosa. Cada monstre té una aptitud, té una qualitat diferent, i cada Déu també. És a dir, jo amb el meu torn puc o bé moure normal, com he dit,
cap endavant o cap al darrere, cap a la dreta o a l'esquerra i fer això que he dit, o fer una qualitat del monstre. Per exemple, Apolo diu, després de moure de manera normal, torna el Déu al seu lloc original. Per tant, no el deixo on l'he mogut, sinó que el torno al lloc original. Per exemple, Efestos, quan moc per sobre de les meves fitxes,
em poso una més a sobre, és a dir, va molt bé per omplir espais amb dues fitxes en lloc d'una, d'acord? Per exemple, Zeus diu, en lloc de moure, col·loca les teves fitxes en manera diagonal on està el Zeus, d'acord? Per exemple, la era, la desa era, diu, en lloc de moure, guanya la partida si ets capaç de col·locar
quatre peces teves adjacents a aquesta deesa, a l'era. Cada vegada que faig servir una qualitat d'un déu, el poso boca avall i no la puc fer servir més, aquesta qualitat. Llavors aquest déu, que el tinc al taulell, es mourà normal, endavant, a baix, o sigui, davant o darrere, dreta o esquerra. Però una vegada per partida puc fer servir la seva qualitat. Aquestes qualitats es poden fer decantar la balança en tant que són asimètriques, si no seria molt avorrit. Entens? És a dir que
En el meu torn, jo el que he de fer és moure un 10 o moure un monstre, per arriba, per abajo, derecha, izquierda, per allà on passa, si em topo amb un monstre o em topo amb un 10, no puc moure més. Per allà on passo, si està buit, poso una fitxa meva. Si hi ha una del contrincant, la substitueixo per una meva. Quan s'acaba la partida, quan he col·locat totes les meves fitxes rodones sobre el tauler. I, en lloc de moure normal, una vegada per partida,
Cada un dels monstres o cada un dels déus té una qualitat diferent, la puc fer servir. La puc fer servir per fer moviments extraordinaris. Per exemple, un altre més, hi ha un que el que pot fer és tirar endavant, endavant i empenya el contrincant fins al final del tauler. Vaig movent i vaig col·locant més fitxes meves. Vull dir que és un joc també d'estratègia, és diferent a l'Iliat,
A més a més, aquest és totalment asimètric, cada vegada va quedar, tinc.
Doncs mira, 12 déus dels quals sol jugaré 6, per tant cada partida és diferent. Clar, i tens varietat per escollir, per diferents estats, això depèn del qui et toqui, és guai. Exacte, exacte, i és tan senzill com anar ocupant espais amb un tauler, és a dir, més senzill que una espardenya. I per tant, qui guanya és qui ha aconseguit col·locar més fitxes de les seves, oi? No, més no, totes. Ah, totes. Totes, Jaume, és a dir, sol s'acaba quan algú ha col·locat totes. A vegades...
si no jugues bé les teves cartes pot ser molt avorrit perquè és anar traient posant traient posant per tant has de ser intel·ligent veure quines cartes tens i quant les fas servir de debò per putejar una miqueta a l'altre el contrincant, m'entens? és un joc que requereix bastanta intel·ligència i bastanta finura, de veritat és molt maco i suposo que també està molt ben concentrat, no? sí, sí, sí són capses petites i aquest a més té totes les
Els monstres fets així en vinil, transparent, molt xulo, és molt maco, molt maco, molt maco. I és un joc ambientat en Grècia com l'altre. De fet, soc d'una col·lecció que es diu Mitos i aquests dos són els dos primers que han tret i em sembla que en treuran algun més, evidentment, fets pel senyor Nietzsche.
un dia parlarem farem un monogràfic de Jocs del Nizia perquè en té com 300 és una passada és un dels dos referents no? és com l'Ibanyes del Mortar del Ciremon però amb Jocs de taula molt bé doncs escolta Rica ara ens queda res un minut per les 7 per tant ens hem d'anar acomiadant gràcies per aquests dos nous Jocs molt bé i escolta teniu ara vosaltres l'aconsello curts i fàcils de veritat i ara per Molins de Joc teniu alguna coseta preparada? així rapideta que pugueu dir?
Sí, el que us vam dir, ja us ho parlarem tranquil·lament la setmana abans, però farem una jornada el dia 7 de Jocs de Taula a dues persones. Molt bé, doncs ho comentarem. A la qual explicarem com a Juga i tot això. Ho comentarem més endavant. Sí, sí, el dijous 5 segurament us ho podran comentar perquè és el dia 7. Perfecte. Doncs Ricard, ara sí, gràcies per tot i ens returem ben aviat. Vinga, Sant Just, una abraçada. Adéu, Jaume.
I fins aquí al programa del dijous. Posem punt i final aquí al programa del dijous. Gràcies per sentir-nos, gràcies per acompanyar-nos i fins molt aviat. Ens retrobarem demà, com sempre, aquí a les 5 fins les 7 de la tarda a casa vostra, Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins aviat.
Tot seguit, les notícies...