organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just, porta per títol Com es va salvar la central nuclear de Vandallós i anirà a càrrec de Jaume Ruí, bomber, i Alfons Ortí, ex-sots director de la central de Vandallós. L'acte tindrà lloc el 5 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà els fets que van permetre evitar un desastre nuclear a la central de Vandallós, un dels episodis més rellevants de la història recent del sector energètica a Catalunya.
Els ponents explicaran com es va gestionar la situació d'emergència, el paper dels equips d'intervenció i les desigions tècniques i operatives que van permetre controlar la incidència. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros pels nous socis.
I en política, el ple municipal de Sant Just ha aprovat l'adhesió del municipi a la taula de sense llarisme del Baslleuregat, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal per abordar de forma moncomunada la problemàtica de l'habitatge, segons ha explicat la portaveu del PSC, Isabel Darder. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, aquesta mesura no només contempla les persones que viuen al carrer, sinó també aquelles en situacions d'infrahabitatge o provisionalitat.
Un dels punts centrals de la sessió també ha estat l'aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità. L'objectiu és augmentar la densitat residencial i el nucli antic, mitjançant dues vies principals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elies. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja m'ha arribat el dimecres, ja estem a la meitat de la setmana i això vola com sempre. Aquí a les tardes sempre al refugi se'ns passen d'allò més bé i d'allò més ràpid. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero, repassant uns molts bons maridatges. Seguidament, curiositats del motor, amb l'Iquer Blanco, descobrint la marca Porsche. I posarem fi estrenant Racons del món, la secció de viatges de l'Adrià Hernández. I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu, clar que sí. Endavant!
El president dels Estats Units, Donald Trump, va amenaçar ahir a trencar relacions comercials amb Espanya després que el govern espanyol anunciés que no permetrà utilitzar les bases militars de Morón i Rota en una ofensiva contra l'Iran. Des de la Casa Blanca, durant una reunió amb el canceller alemany,
Frederick Merz, Trump va assegurar que Espanya ha estat terrible i va amenaçar en trencar les relacions comercials amb el país, fins i tot mitjançant embargaments. El president nord-amèricà també va acusar Espanya de no cooperar amb els Estats Units en les operacions militars recents contra l'Iran i va criticar durament que no incrementessin la despesa en defensa.
El canceller alemany, que era al seu costat durant tota l'estona, va aprofitar per demanar que Espanya augmentés la despesa en defensa fins al 3 o el 3,5% del PIB, una petició que el govern espanyol de moment continua rebutjant.
Com a resposta a aquestes amenaces, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest matí des de la Moncloa i ha reiterat que Espanya no donarà suport a una escalada militar impulsada pels Estats Units contra l'Iran. L'escoltem. La posició del govern d'Espanya es resumeix en quatre paraules, no a la guerra. Alguns ens van acusar de ser ingenuos per fer-ho, però el ingenuo és pensar que la solució és la violència.
Ingenuo es creer que las democracias o el respeto entre naciones brotan de las ruinas, o pensar que practicar un seguidismo ciego y servil es una forma de liderar. Y por tanto no vamos a ser cómplices de algo que es malo para el mundo y que también es contrario a nuestros valores e intereses, simplemente por el miedo a las represalias de alguno.
El president ha condemnat també els atacs d'Iran contra diversos països de la regió i contra una base britànica a Xipra, que ha qualificat d'il·legals i ha alertat que la tensió actual podria derivar en un conflicte llarg amb conseqüències globals, tant humanitàries com econòmiques. El cap de l'executiu espanyol ha recordat també la guerra de l'Iraq del 2003, advertint que repetir errors del passat podria portar a una situació encara més d'inseguretat internacional.
Davant d'aquest escenari, el govern espanyol defensa una solució diplomàtica i el cesament immediat de les hostilitats entre països. Sánchez ha assegurat que Espanya treballarà amb els seus aliats europeus per buscar una resposta coordinada i ha anunciat que l'executiu estudia mesures per protegir famílies, treballadors i empreses davant possibles impactes econòmiques del conflicte.
En canvi, des de l'oposició, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, ha acusat Pedro Sánchez d'actuar contra la seguretat d'Espanya per interessos electorals en la seva política exterior. Feijó ha criticat la negativa del govern a col·laborar amb els Estats Units en un conflicte amb l'Iran i ha advertit que aquesta posició aella Espanya dels seus aliats i la converteix en un soci menys fiable dins de la Unió Europea i del panorama internacional.
La Comissió Europea també ha respost a les amenaces de Trump i ha expressat la seva plena solidaritat amb Espanya. Des de Brussel·les asseguren que la Unió Europea està preparada per actuar, si és necessari, per protegir els interessos dels seus estats membres. Segons la Comissió, la política comercial és competència de la Unió Europea i qualsevol mesura contra Espanya afectaria el conjunt de 27 països.
Brussel·les també ha recordat que els Estats Units i la Unió Europea van acordar l'any passat un marc comercial amb un límit del 15% en aranzels i espera que Washington respecti aquests compromisos. Tot i la tensió actual, la Comissió Europea ha defensat mantenir una relació comercial estable i va anar aficiosa entre en dues parts.
I mentrestant la guerra a l'Orient Mitjà continua intensificant-se. Israel ha tornat a bombardejar diversos punts del Llan i també la capital de l'Iban, Beirut, mentre que l'Iran ha respost amb atacs contra Israel i contra una base militar nord-americana a Qatar.
També en les últimes hores s'han registrat explosions a Tel Aviv i Jerusalem, i diversos països del Golf, com Kuwait i l'Aràbia Saudita, han interceptat drons i missils iranians. El conflicte també s'estès al transport marítim a l'estret d'Hormuz, una ruta clau per al petroli mundial.
Almenys dos vaixells han patit incidents i la Guàrdia Revolucionària iraniana ha advertit que podria atacar qualsevol embarcació que intenti travessar la zona. Avui, els Estats Units han enfonsat també un vaixell de guerra de l'Iran davant de les costes de Sri Lanka, a Àsia, amb un torpede llançat des d'un submarí. Les autoritats d'Esri Lanka han confirmat almenys 80 morts i 32 supervivents mentre continuen a hores d'ara les tasques de rescat.
En total, Washington assegura haver atacat més de 1.700 objectius militars des de l'inici de l'operació. Israel afirma haver fet 1.600 incursions aèries i llançat unes 4.000 bombes en només 4 dies. Segons la mitja lluna roja, els atacs haurien causat més de 1.000 morts a l'Iran. Davant l'escalada del president francès, Emmanuel Macron ha demanat a Israel que aturi els atacs al Líban.
I en clau nacional, Vox ha anunciat que no donarà suport de moment a Maria Guardiola per ser la presidenta de la Junta d'Extremadura en la primera votació d'investidura prevista per avui mateix a l'Assemblea. El portaveu de la formació Ultra, Òscar Fernández, ha assegurat que actualment no hi ha cap acord amb el Partit Popular que garanteixi un canvi real en les polítiques a la comunitat.
Per això ha advertit que sense pacte el vot de Vox serà contrari. Tot i així, el partit ha deixat oberta la porta a un acord abans de la segona votació prevista d'aquí a 48 hores, en què ja n'hi hauria prou amb una majoria simple. Si finalment Guardiola no és investida en els pròxims dies, s'obriria un termini de dos mesos per intentar formar un govern.
I cinc persones han mort i una altra continua desapareguda després que s'ensorrés una passarel·la de fusta sobre el mar a la platja del Bocal, a Santander. L'accident va passar aquest dimarts cap a dos quarts de cinc de la tarda, quan l'estructura per on passejava un grup de set joves es va trencar per causes que encara s'investiguen. I ara la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
El planejament urbanístic s'actualitza per facilitar més habitatge a Sant Just d'Esvern. La modificació del programa general metropolità augmenta la densitat residencial, permet la subdivisió d'habitatges en grans parcel·les i protegeix els eixos comercials del municipi.
La recollida de roba usada a Sant Just evita més de 700.000 quilos d'emissions de CO2. Els continuadors d'assolidant sa roba miga impulsen la reutilització tèxtil i promouen la inserció sociolaboral al municipi.
Com es va salvar la central nucleal de Bandallós? Nova conferència de l'AUJA amb Jaume Rull i Alfons Hurtí. El bomber i l'ex-sotsdirector de la central explicaran la gestió de l'emergència el 5 de març a l'Auditori de la Residència de la Mayala.
I ara toca el ritme, ara toquen els esports.
I el FC Barcelona es va quedar a les portes d'una remuntada històrica davant l'Atlètic de Madrid a les semifinals de la Copa del Rei després de guanyar 3-0 al Cap Nou però quedar eliminat pel 4-0 de l'anada. L'equip de Hansi Fleck va sortir decidit a buscar el miracle i va dominar el partit des del primer minut. Marc Bernal amb dos gols i Rafinha de penal van posar el Barça a només un gol de forçar la pràrroga quan encara quedaven 20 minuts de joc.
Amb un camp nou entregat i un lament Llamal inspirat, els blaugranes van pressionar fins al final, però no van aconseguir el quart gol que hauria portat al partit el temps extra. Tot i l'eliminació, l'afició va acomiadar l'equip amb una gran ovació, reconeixent l'esforç i la intensitat mostrada durant tot el partit. Aquesta nit es disputa l'altre semifinal entre l'Atlètic Club i la Reial Societat.
La nota negativa del partit, a banda de l'eliminació, van ser les lesions. Cundé es va lesionar al minut 13 de partit i estarà a prop d'un mes de baixa en patir una lesió als isquiotibials. I al minut 71, Alejandro Valde, que havia entrat substituint a Cundé, també va haver d'abandonar el terreny de joc i estarà aproximadament 5 setmanes de baixa després de patir una ruptura al bíceps femoral de la cama esquerra.
Aquesta situació deixa l'entrenador Hansi Flick sense els seus dos laterals titulars per als vuitens de la final de la Champions contra el Newcastle i per diversos partits de la competició domèstica.
I el davanter brasiler del Real Madrid, Rodrigo Goés, es perd el que resta de temporada per una ruptura de lligament en creuat anterior i del manisc extern del genoll dret. Es va lesionar en el partit de Lliga contra el Getafe al Bernabéu. La lesió el mantindrà diversos mesos de baixa i també el deixa fora del Mundial amb la selecció del Brasil. Una absència molt important per al conjunt blanc i també per la seva selecció.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb una cançó que tots relacionem a l'instant amb una pel·lícula històrica. Una pel·lícula que ens va acompanyar a molts durant la nostra infantesa i que avui continua sent un gran referent. El tema que escoltarem té un ritme optimista i una energia molt característica. I el tema es va convertir ràpidament en un fenomen internacional i encara avui forma part de la cultura popular.
Com he dit abans, molta gent la recorda també per haver aparegut en diverses pel·lícules i sèries, el que va contribuir encara més a la seva popularitat. La lletra transmet un missatge molt clar i molt positiu. Parla de la importància de creure en un mateix i d'atrevir-se a sortir de la zona de confort.
Ens recorda que el temps passa ràpid i que el món pot posar obstacles, però també insisteix que només avançant, provant coses noves i assumint riscos, podem descobrir fins on podem arribar. La cançó és una autèntica invitació a actuar, a ser autèntic i a no deixar-se limitar per les expectatives dels altres.
El tema està interpretat per una banda nord-americana formada a Califòrnia, mitjans dels anys 90. El grup es va caracteritzar per un estil molt accessible que barrejava pop rock amb influències d'esca, reggae i rock alternatiu, amb melodies molt enganxoses i un to sovint humorístic o desenfadat. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 1999.
La cançó forma part de la banda sonora de Rec i el seu cantant és Steven Harwell. Què? Com ho tenim això? Jo crec que avui és prou fàcil amb aquesta pista de Rec, la heu de tenir. Així que va, que soni All Start de Smash Mouth.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hey now, you're an all-star, get your game on, go play Hey now, you're a rock star, get the show on, get paid And all that bit as it's gone, only shootin' stars Somebody once asked could I spare some changeful gas I need to get myself away from this place
Fins demà!
Fins demà!
Doncs una cançó històrica d'una pel·li igualment històrica. Rec, al final, qui no ha vist aquesta pel·lícula tan i tan divertida i que, sincerament, a mi em va marcar part de la meva infantesa, clar que sí. Però va, ara sí, fet això, passem a l'efemèride del dia. L'efemèride del dia
Avui, 4 de març, és el Dia Mundial de l'Obesitat. Un dia que ens convida a mirar una realitat que sovint és jutjada amb massa facilitat. L'obesitat no és només una qüestió d'estètica ni una simple elecció personal, com a vegades s'ha arribat a dir.
és un problema de salut real, complex, que afecta a milions de persones de tot el món i que té conseqüències físiques, emocionals i socials molt profundes. Quan pensem en l'obesitat, sovint ho fem des de fora, des de la distància, des d'una mirada
que pot ser superficial, però darrere de cada persona que lluita amb el seu pes hi ha una història, hi ha un context, hi ha vivències que no sempre coneixem. Hi ha factors genètics, hormonals, socials i econòmics. I també hi ha un factor que sovint oblidem, el factor psicològic.
Perquè aprimar-se per a moltes persones no és gens fàcil. No és només una qüestió de menjar menys o moure's més. És una lluita que pot implicar autoestima, relació amb el propi cos, ansietat, estrès o fins i tot el refugi emocional en el menjar. Moltes vegades el que veiem des de fora és només la punta de l'iceberg.
Desgraciadament, dia rere dia es demostra que la societat encara no és conscient de la realitat dels que pateixen obesitat i la població pot arribar a ser molt cruel amb aquestes persones. Els comentaris, les mirades, les bromes o els judicis constants poden fer molt i molt de mal.
poden generar vergonya, inseguretat i una pressió enorme que lluny d'ajudar sovint dificulta encara més el procés de canvi. Avui és molt important recordar que la solució no passa pel judici, sinó per la comprensió, per l'acompanyament, per la informació i per l'empatia.
La salut no és només un número a la bàscula, sinó també l'equilibri emocional i el respecte cap a un mateix. Potser el primer pas és senzill, però és el més important. Mirar aquesta realitat amb més sensibilitat. Entendre que cada persona té el seu camí, el seu ritme i també les seves dificultats. Avui, en el Dia Mundial de l'Obesitat, potser la reflexió és aquesta.
Ser una mica més conscients, més respectuosos i més humans davant d'una realitat que afecta a molta gent i que mereix sobretot comprensió i molt de suport.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb les seccions. Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara sí, arrenquem amb les seccions, arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs ara sí, benvinguts de nou a un nou episodi del nostre programa especial i fascinant dedicat al món del vi. Avui aprendrem una cosa molt important i que sovint és el que més preguntem. Com combinar un vi amb el menjar?
Així que, per això, tenim el Jordi Clavero. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Avui parlarem de maridatges. No sé si ho havíeu escoltat. Tu, home, havies escoltat algun cop aquesta paraula? Sí, sí, sí. Home, jo crec que és, potser, és el que deia, no?, al principi, una cosa que es pregunta molt, no? Com combino aquest vi? Amb què combino aquest vi? Aquesta és la pregunta estrella, pràcticament. Exactament. A casa...
sempre preguntem, no?, com combinem els vins, com haurien d'anar, que si aquest va amb allò, aquest va amb l'altre, però algú es pregunta què és exactament això del maridatge, tu t'ho has preguntat? Exacte, sí, sí, la veritat és que sí, perquè clar, la idea fàcil és pensar, doncs aquest vi va bé amb aquest menjar, i prou. I prou, i sempre ha de ser així, no? Sí, escolta Jordi, tu què en saps més d'això? Explica'ns què és exactament això del maridatge.
És l'anió íntima i harmoniosa de dues coses, que són el menjar i el vi. I, si volem aprendre, hem de fugir dels tòpics. Quan a tòpics ens refereixo de quan el cunyat de torn ens diu el negre per les persones i el blanc per els peixos. Per les cans.
Sí, no, no, no, bueno, és la broma com que el negre per les persones i el blanc per els peixos, saps? Com que no ho veuen les persones. Ah, vale. Hem de fugir ja d'aquesta persona perquè té... No l'havia sentit aquesta mai. Té un sentit de l'humor bastant pèssim, però després ens dirà el típic tòpic que el negre ha d'anar sempre amb la carn. Això és el que havia escoltat, sí. Això és bastant mentida. Això és el gran tòpic, eh, és això. És el gran tòpic i si algú us diu això és que no en sap massa.
Quan parlem de fer el maridatge s'ha d'entendre com s'han fet els plats, més que el que porten, sinó com s'han fet. No és el mateix un tartar de salmó que un salmó a la brassa. El producte principal podem entendre que és exactament igual, perquè estem parlant de salmó,
Però la manera com s'ha realitzat canvia totalment el sabor del producte i s'hauria de combinar el tartar de salmó amb un vi més fresc, ja que notem més aquesta part greixosa, i el salmó a la brasa amb un vi amb més cos. Clar, per aquest sabor a fum que té el salmó a la brasa. Sí, clar, té tot el sentit del món. Per tant, tu creus que la clau...
No és tant en el producte, sinó en com s'ha elaborat aquell producte. Exactament. No és el mateix fer el tartar, un salmó cru, amb llimona, amb cebolet, que un salmó a la brassa, perquè tindrà aquest toc fumat. I com podem saber que aquest vi combinarà bé amb aquest plat o amb aquesta elaboració? Molt fàcil.
Perquè amb el plat com el tàrtar, on notem el greix del salmó, ens anirà molt bé amb la frescor d'un vi blanc. Per tant, greix amb frescor. Amb frescor, acidesa. I, en canvi, el salmó a la brassa, en el fet de tenir aquest toc fumat, que hem comentat, quan el portem a la brassa, necessitem un vi més complex. No ens hem d'anar a un negre, sinó que ens podem anar amb un oranjoany, un vi brissat, que és un blanc fet amb les peixs,
I també ens pot anar un vinegre d'un cos mig, que tingui un cos massa fort, perquè al final estem parlant d'un peix, i tampoc ha de ser la cosa més consistent del món, però ja tenint aquest toc fumat, podem anar a buscar certes coses que normalment no buscaríem amb un tartar. Per tant, amb un salmó a la brasa, cap a quin vinegre hauríem d'anar?
Jo, de vi negre, doncs, t'aniria molt bé alguna garnatxa dels allers Escavicenç, és la meva opinió. Després parlarem, eh, més en... mullem una mica més de vins negres, perquè avui també he portat, bueno, una garnatxa monçant de la Ficaria Vins, que es diu Matraqueta Negra,
La qual és bastant jove i també porta una mica de cirà. I és un vi hipoctànic, bastant suau, que té una fruita molt vermella de bosc. Ratifico, aquest seria el que ens aniria bastant bé, que m'he saltat a aquest celler. I és la ficària vins i el vi es diu Matraqueta Negra.
Sí, aquest va bé pel salmó a la brasa. Sí, pel salmó a la brasa, aquest ens anirà molt bé perquè té molta frita vermella a bosc, és bastant suau, i té aquest punt de frescor, i no té tocs fumats, però ens anirà bé. O sigui, és una garnatxa parcel·lària del Monsant, però està fora de Déu Monsant, no trobarem Déu Monsant. Ah, no és Déu, per tant, eh? No, no és Déu. Vale, vale, vale, vale.
I a part d'aquest salmó a la brasa, amb què més podríem combinar aquest vi de ficariabins, el matraqueta negra? Doncs amb una carn amb la salsa barbacoa o pedros ximènes, o els pollastres fets a pedros ximènes o a l'anac també, amb aquestes salses, que tinguin sobretot un punt de dolçó, o aquelles carns que les fem amb fruita com el pollastre amb prunes,
ens anirà molt bé per, diguéssim, congeniar aquests sabors del maridatge. Per què? Perquè tenen un toc de fruits del bosc que combina molt bé amb els pollastres, amb els conix... Amb el toc aquest dolcet, no? I que tinguin, doncs, aquesta guarnició que tinguin de fruita. Perquè no és un tenir rugor rústic que pesi molt, en canvi és una cosa...
més elegant, més rodona, més aromàtica, més fresqueta, més suau. I això ens anirà molt bé. Perfecte. I escolta, i com podem combinar aleshores un vinegre que diguis tu, ostres, aquest vinegre és més potent, té més coses, això amb què ho hem de combinar?
Doncs, sobretot si anem amb cans que són gelatinoses, en aquest cas necessitarem la presència del taní, que el taní al final no deixa això que trobem, sobretot en els vins negres, perquè el macerar i fermentar el vi amb les pells, per obtenir el color, doncs tenim més taní. Però no totes les varietats tenen el mateix taní, no té el mateix taní que té un atrapat,
que el que té un cavernet o una carinyena. Això depèn de la pell que té cadascuna i amb unes pells més gruixudes s'acostumen a ser uns vins més densos, més forts, també amb més capacitat de color i amb més força, normalment. I aquest tenir, que normalment va molt associat més a la varietat,
serveix per netejar la proteïna. Per això ens va bé tant amb carls gelatinoses o amb plats molt més contundents on hi hagi una altra contribució de proteïna. Un exemple serien els plats guisats com les mandoguilles amb sèpia, el capipota, el fricandó, les mandoguilles...
fideus a la cassola, o sigui, també costelles de porcs, plats molt típics de la cuina catalana que ens poden combinar molt bé amb aquest negre més tradicional encòs, que entenem que ha d'anar sempre amb la carn, però ha d'anar en segons quines carn, que tinguin més consistència i més proteïna, perquè ens ajudarà aquest tenir que tenim a combinar molt bé amb la proteïna i amb aquest toc de gelatina,
I també per cuinar, perquè aquí la gent té al cap que ha de fer servir per cuinar els vins picats, els de tep d'abric, i jo els hi diria, ostres, podeu fer servir un vi que sigui bo i tirar-li, li podeu tirar menys quantitat del que tiraríeu del vi dolent i us quedarà molt millor la recepta, perquè si tireu...
vi que sigui dolent, al final no agafarà aquell sabor tampoc al plat que estigueu fent. Sí, sí, sí, totalment. És que crec que aquí a casa nostra estem molt acostumats a cuinar amb el vi més dolent que trobem. Anem al supermercat i el tetàbric més barat que trobem és l'ideal per cuinar. Això és un cliché. Això és una equivocació, perquè bàsicament estem apostant aquests sabors, aquests aromes, al que estem cuinant. Sí, sí, té sentit, té sentit, sí, sí.
I podem cuinar molt bé, fer les coses molt bé, però en això estem perdent i estem donant, doncs, un valor menys afegit al plat, quan li podem donar un valor afegit amb un vi que s'acompanyi. Jo no et refereixo que et gastis, tires una ampolla 10 euros, però una ampolla 5 o 6 euros
que tingui una major qualitat i que no sigui un vi desequilibrat d'aquests que dius, hòstia, això, una cosa va per aquí, una cosa va per allà, saps què vull dir? O un verdejo, saps coses així aquestes? Pots trobar una cosa que sí que s'equilibra de preu, que tingui certa qualitat per cuinar millor aquells plats com el fricandó, les mandoquíries, que requereixen d'un negre millor, doncs, làgrimes d'Uva, de Somontano, que està bé,
té bastant de tenir. El tires, pim! I allò per cuinar amb les mandoquilles. I fas la diferència. Sí, fas la diferència, 100%. Això m'ho comenta sempre ma mare, que mon pare diu sempre, ostres, que bo que fas el fricandó. I de la meva àvia, de part de ma mare, no ho deia tant. Per què? Perquè ma mare...
Tira el vi que no s'atreviria a tirar la meva àvia. Aquell vi que no és de tetabric, que és algo millor i que dius, hòstia, que estàs desperdiciant el vi. Ella el tira. És el que es diu, no? Què fas? Què fas? Estàs desperdiciant el que tu deies, no? El vi, no. Això és un clixé que ens han creat al cap, eh? Un clixé. Molt bé. Doncs escolta, Jordi, per tots aquests plats que ens has comentat, la sèvia, la capipota, el fricandó, les mandonguilles, fideus a la cassola...
digue'ns un vi amb cos, així contundent, que ens vagi bé, veure com va donar aquest fricando i aquesta capipota. Quasi sense volem l'embole que he tingut, ja ho menciono, però un dels vins negres seria el de celler de Cesc Vicenç, que es troba dins de la DOQ Priurat. Aquest sí que està dins de la normativa de la DOQ, de noció d'origen qualificada, i en concret el trobem en el famós municipi de Gratallops, que Gratallops és aquell lloc tan icònic del Priurat en el qual s'hi fan petites produccions
però d'una gran qualitat. Hem de pensar que és un lloc on el cep no produeix massa, produeix poc, però sempre es fa un raïm de molt bona qualitat, que concentra molt bé els sucres i que fa uns vins molt ben equilibrats i que expressa molt bé el que és el piurat i el territori. La vinya es treballa d'una manera molt manual i laboriosa.
molts cops es colleix a mà, per dir pràcticament quasi tots els cops, perquè ho impedeixen, no?, en aquestes zones muntanyoses que està el raïm, que pràcticament és viticultura heroica, no?, perquè està empendent. Sí, sí, que és pràcticament impossible fer servir màquines. Sí, i és una expressió del territori, aquest pi de Cesc Vicenç, el vi Abad Domènech, és un sinònim d'aquesta personalitat del Piorat,
Es fa principalment amb la Cabernet Sauvignon, que seria la varietat que li dona així més cos, més potència. Hem d'entendre aquesta que et fot la bona hòstia quan estàs bevent el negre. I també acompanya a Sirà i és un vi amb molta personalitat, elegància, potència, estructura, complexitat. Bé, aquell vi que sí que li has de donar el conyau.
Perquè es calli... El que no es queixarà, eh? I que no es queixarà. No es queixarà. Doncs escolta, un vi d'aquests típic, no?, del Priorat, amb força, amb contundència, que t'omple la boca i que per acompanyar aquests plats guisats catalans, doncs, ens va de conya, no? Ens va bastant bé. Molt bé. Doncs escolta, Jordi, fem la nostra típica pausa, pausa per publicitat, però no és publicitat, eh? És música. I avui quina cançó ens vols recomanar?
Aquesta cançó jo crec que et sonarà la reversionada Bob Marley, perquè Bob Marley la va reversionar. I el nom del grup crec que és la cua de l'atur del Reina Unit, si no m'equivoco, o d'Anglaterra. Com, com, la què? Això que posa V40 és com, diguéssim, crec que la cua de l'atur de...
Ah, vale, vale, vale. Sí, sí. Crec que m'ho han dit, eh? Ara ho acabem de confirmar. Vale, doncs escolta, anem directament amb la cançó. Sí. Doncs anem amb Red Red Wine de UB40, en anglès.
Escolta, Jordi, doncs això és un bon temacle, eh? Sí, sí, sí. No la coneixia i m'ha agradat, eh? M'ha agradat. T'has quedat allà... Exacte, i és el que tu comentaves, no? Té aquests tocs que ens recorden molt a Bob Marley. Bob Marley, en realitat, no? Penses, això és Bob Marley, però no, és UB40. UB40, clar que sí. Doncs escolta, molt bona cançó. Seguim ara sí amb els maridatges. Hem parlat de negres, toca parlar del seu germà, no? El seu germà, el seu germà blanc, amb els blancs,
Què podem fer? Doncs hi ha diverses tipologies de vins blancs, com ja sabeu, si normalment m'escolteu. No tots són suals i frescos, això és el que us dirà la persona que no en toca ni papa, i joves. Hi ha alguns que tenen més cos i estructura. Doncs a veure, va, comencem per un que sigui així fresquet, d'aquests per fer copes, fàcil de veure. Com el vi vinella, no? Exacte, exacte. Doncs amb aquest estil ens pot anar molt bé amb les amanides, amb ceba, escarola, tonyina...
ja que són vins lleugers que combinen molt bé amb plats lleugers. Això diguéssim que és afinitat, no? D'un producte lleuger amb un vi lleuger. I això seria un meridatge per afinitat, com us he comentat. I en aquest cas recomano personalment el vi de Saller Blanc, que és un monobritat xarelo, fresc i molt fàcil de veure. O sigui, diguéssim que és aquest estil de vi blanc bastant fàcil de veure...
que acompanya molt bé amb coses com les amanides. Molt bé, doncs això és una bona recomanació. No coneixia aquest Sant Lleblanc, eh? Sí, es troba a la Déu Tarragona, per Puig Palat. Molt bé, molt bé, molt bé. I fan uns pins estupendos. Fan aquest monobretel de xalero, també en tenen de xardoner, en tenen diversos pins blancs que m'agraden moltíssim.
Els negres no els tens tan tocats, però sé que tenen a punt fosc i fan molt bon vi. Escolta, doncs ens l'apuntem clar que sí, perquè a més Déu Tarragona, ho hem parlat algun cop, una Déu una mica... Oblidada. Oblidada, sí, no ho sé, no recordada, o que passa una mica... Desapercebuda. Desapercebuda, sí. Sí, bueno, és que diguéssim que a la província de Tarragona n'hi ha tantes Déus tan alt nivell... Tan potents, no? Que Déu Tarragona, saps?
s'ha quedat una mica enrere, sí, sí bueno, nosaltres també la reivindiquem reivindiquem totes les deus, nosaltres no ens casem amb ninguna i doncs per un vi blanc amb una mica més de cos, més contundent que s'apropi una mica més al negre un vi blanc així més fort, què podem fer?
Aquí ve l'anada d'olla. Sé que mons saltareu de les cadires. Agafem-nos, ara agafem-nos. Ara agafem-nos a les cadires. Apreteu els cinturons. És cert que els blancs... O sigui, aquí has tirat una mica de màgia, no? Sí, ja he tirat de màgia. A trencar esquemes, eh? A trencar esquemes. Però jo sé que quedarà bé. És cert que els blancs amb botes són un amic de l'escars d'au perquè tenen ontositat.
Però això és el que recomana tothom i jo, Jaume, vull recomanar-te algú que et trenqui el cap. Vale, em sembla bé. Vull a l'audiència que provi un vi brissat, o sigui, un orange wine, amb el kebab. Amb el kebab? Però no amb qualsevol kebab. No amb el kebab aquell que no entraríeu perquè fa pudor i està brut. Avui trobem a Bienkebab, que està per Barcelona, que fa un kebab de pedella de Girona tallada a ganivet. O sigui...
amb un producte bo, de qualitat. No és aquell kebab que dius, ostres, això és la carn, que la congelen, que no sé què... Que és el... Aquest torno, no? Aquesta carn que sembla un cilindre, no? Que es veu que és... Bueno, no se sap el que és. No se sap el que és, no. Aquest kebab... Estan sorgint diversos kebabs, també hi ha... Kebabro... Sí, hi ha diversos. El Mustafà, per mi, ja ha perdut bastanta qualitat. Va començar molt bé, però no ha anat perdent.
Però jo recomanaria molt provar aquest vi brissat amb més cos, amb una carn de vedella de kebab o amb un mixto com a tal, per la tipologia de vins, que són normalment vins que naturaleixen una mica i que tenen aquest toc una mica espaciat, que pot anar molt bé amb coses que siguin una mica picants, amb una mica de salses. Allò quedarà perfecte. Mira, jo et recomano també, bueno, recomano a l'audiència dos kebabs també que estan molt bé i que són diferents,
Un és el Fenícia, que és un toc més Síria, més de l'Orient mitjà, i també l'altre és el Bismilia Kebab, que és un lloc bastant cutre, la veritat, no negarem estar al Raval, però fan uns kebabs d'una qualitat espectacular i veus el pollastre aquí tenen, aquí en aquest cas és més pollastre.
I el veus com que no és el tub de carn, una pasta de carn, no. Veus els pollastres, veus les capes, no? Veus les capes dels pits de pollastre apilats en el torn aquest. I la veritat és que fan molt bona feina. I jo quan el vaig cestar vaig dir, ostres, això està boníssim, però no és un kebab. Saps? Perquè tinc...
No, no, sí, sí, sí, no, no. Dic, erròniament, erròniament penses, no, no, això no és un kebab, perquè l'estàs acostumat a menjar-te el kebab de merda, per dir-ho clar, el kebab que et pots trobar a qualsevol barri... Jo ja no ho faig. ...que no és de bona qualitat, i quan proves un de bona qualitat dius, ostres, això està molt bo, però, clar, no em recorda el sabor que tinc associat al kebab. Passa una mica com el cava, eh? Exacte, exacte. T'has acostumat a lo dolent i quan et donen lo bo...
Dius, estres, això no és un kebab, clar, exacte, exacte, doncs passa una mica el mateix. Doncs escolta, jo crec que també pot estar molt bé perquè el kebab amb tanta salsa, amb tant de greix, aquest toc àcid, no?, dels vins brisats pot estar molt bé. Sí, el toc espaciat també molt bé i el toc amarg.
Clar, clar, escolta, doncs això ho haurem de provar, eh? Un dia anem a fer uns kebabs amb un vi brissat. No és mala idea. Molt bé, i abans has comentat maridatge d'afinitat. Què és això? Quins tipus de maridatge hi ha? Doncs tindríem primer de tot el d'afinitat, que és el més de sentit comú, un plat lleuger amb un billeuger fàcil de veure,
o també amb un plat de capipota, amb un vi amb més cos. Però n'hi ha un que no t'he comentat, que és per friquis com jo que disfruten dels plaers de la vida que la gent no ho sap, que és el de contrast. Com s'explica això? Quan combinem un formatge de blau estil com consola amb un vi dolç,
El dolç i el salat pot semblar que sigui un error combinar-los, però és una exaltació dels sabors, que prohibirà una explosió de sabors i que tindrem un orgasme a la boca. Epa! Sí, sí, això és com la xocolata i la sal, no? Exactament, i t'anava a comentar també una cosa. Aquesta combinació és factible. A la taula de formatges que fan els francesos, què ens posen?
Mermelada. Sí, sí, sí. Mermelada per untar-la amb el formatge blau. I de fet et diria que inclús les migues, no? Un plat espanyol típic així... Serat. Li poses raïm també a vegades. Exactament. O el formatge i el raïm. Sí, sí, exacte. O el meló o el pernil. O el meló amb el pernil. Sí, sí. La gent s'oblida d'aquestes coses perquè hi ha molta gent que es queda flipant quan prova després aquest formatge blau amb el vídeo els hi veu...
que combina en perfecte, i es queda, ostres, això... Però és una cosa que realment, si rebusquem a la cuina, que s'utilitza moltíssim, que potencia. Clar, ara mateix, sense tenir-ho preparat, hem dit ja uns quants plats que són dolts i salats. I, bàsicament, als pastissos sempre se li posa sal per donar-li, diguéssim, aquest punt d'exaltar el sabor.
Clar, clar, clar, clar. No, no, sí, sí, té tot el sentit del món. I això del vi blau amb el formatge dolç ens ho han dit moltes vegades, quan hem anat a fires i coses d'aquestes. Sí, sí. Bueno, jo ja ho sabia d'abans, perquè jo feia en els tastos i feia com l'última combinació. Era formatge blau, de, bueno, estil més o menys corconsola, us sol dir imaginar, amb un altre nom.
català amb un vi dolç com una garnatxa de l'Empordà. I la gent, ostres, a veure què és això, aquest vi tan dens, no sé què... Al principi com s'ho pren... Es va prenent el vi i no li agrada massa el vi perquè un vi dolç, per fer copes massa dens, molts cops la gent no sap el que demana, que diu, vull un vi dolç, tal. No, vols un vi que és sec. Perquè quan et porten un dolç dius, hòstia, uf, això no em va...
Perquè és dolç. I li poses el formatge blau, comencen a menjar el formatge blau i després proven el vi dolç i es queden... Uau! Però que bo! Que bo! Oh! No puc parar! No puc parar! Això és orgàstic! Sempre és el mateix, eh? Al principi estan com...
No sé. No m'acabo d'enrafiar. No m'acabo de fiar, després ho preuen i diuen, hòstia. És com quan li dius que el vi blanc, com el xereu que t'he comentat, és sec, no s'ho creuen, però li expliques a la gent que les ides estan als laterals i que tornin a provar el vi i diuen que el vi es queda als laterals i que se'n va potser la meitat de la llengua, és que van flipant, perquè allò no és dolç, és sec. Clar, clar, clar, clar, clar.
Són coses que són simples d'entendre, són fàcils, però la gent molts cops no ho sap. Pensem que tothom està informat com nosaltres però no té. No, no, no, clar, el consumidor promig al final vol beure una copa i disfrutar-la i prou.
Però jo crec que l'enganya amb massa i hi ha que conscienciar-lo una mica, no amb tecnicismes, sinó amb certa informació perquè sàpiga comprar i no compri un verdejo o un... Hi haurà verdejos que estan molt bé, però... Sí, però que no baixi allò de sempre perquè...
de sempre no té per què agradar-li, pot trobar coses molt millors aquí a Catalunya. Sí, sí, sí, totalment. Al final, també d'aquest programa, el món del vi no, neix d'aquesta idea, no? D'intentar apropar una mica més el món del vi. Exacte, el món del vi a la gent i que entengui que aquell vi que sempre es demana no té per què ser aquell vi, que pot canviar aquell vi. Exacte. I que al final provant ens donem compte del que ens agrada i que no ens agrada. Totalment, totalment. Amb això que estem casats avui en dia...
Potser realment no ens ha de fer el pes i algun dia trobarem alguna cosa millor si hi provem. Sí, sí, sí, totalment. Jo, de fet, abans de començar aquesta secció, no era... Bueno, els vins... Directament et diria que em donaven completament igual. No estava gens en el món del vi. Però clar, anem fent aquesta secció, tu em vas explicant coses, anem a fires, anem a coses... I un, doncs cada cop es va interessant més per aquest món del vi. I és el que tu deies, estic descobrint moltes coses que m'agraden
I jo sempre havia dit, no, no, a mi el vi no m'agrada gaire. Però ara, provant i tastant coses bones de qualitat i diferents, deus, ostres, això és un món que se m'acaba d'obrir. Sí, perquè et dones compte que hi ha moltes diferències. No té res a veure el típic vi que veu el teu pare amb un got que està tot tu, que un altre molt més suau, que es fa per agradar a tots i posar públics. A mi la veritat és que el gran descobriment ha estat el món del vi perquè...
Perquè és el que et dic, ja no bevia mai, eh, i no m'agradava, però he descobert que si compres, no et dic vins molt cars, però amb una mica de qualitat, realment notaràs... I sabent què compres. Sí, sí. Sabent a qui li compres, que faci una qualitat. Notaràs molt la diferència amb un vi normalet del mercador no. Del mercador no. De dos, tres, quatre euros, això no és gaire bo. Jo et diria saber a qui li compres per també com va la filosofia i com fa les coses. Sí, sí, sí, sí, i veure com treballen. Sí, sí, totalment, totalment.
Molt bé, doncs escolta Jordi ens estem quedant ja sense temps a punt de tocar les 6 gràcies una setmana més per venir aquí a Ràdio d'Esvern a l'estudi a l'estudi número 1 de Ràdio d'Esvern i ens retrobem com sempre la setmana vinent home, clar no ens deixarà sense el món de vi no? no deixo orfa ningú bona tarda perfecte Jordi, bona tarda
el butllet informatiu de Catalunya Ràdio. Bona tarda, us informa Marc Güell.
El Ministeri d'Exteriors ha evacuat 22 ciutadans espanyols que eren a l'Iran. Fa pocs minuts han creuat la frontera cap a l'Azerbaijan i, segons el previst, haurien d'arribar demà a terres espanyoles. Aquesta vintena d'evacuats s'assumen als 175 que van aterrar ahir a la nit a l'aeroport de Barajas procedents de Abu Dhabi. El ministre José Manuel Álvarez també ha afegit que s'ha enviat un avió de l'exèrcit per participar en les tasques d'evacuació.
Vuela en estos mismos momentos un avión del Ejército del Aire solicitado por el Ministerio de Asuntos Exteriores hacia Oriente Medio para continuar con la repatriación que también estamos realizando desde los distintos países de la región a través de los vuelos comerciales disponibles. Paral·lelament, el Ministeri ha reforçat el personal diplomàtic a les ambaixades de diversos països de l'Orient Mitjà per gestionar les repatriacions que solicitin els ciutadans espanyols que es troben en zona de risc.
Conseqüències econòmiques també del conflicte. Christian Roldán. Tant si el rumor sobre un possible acord de pau de l'Iran aturen les pujades del preu del gas i el petroli i impulsen a l'alça les borses. L'Ibex 35 ha guanyat un 2,4% i ha liderat els guanys a Europa. Frankfurt i Milà han pujat prop d'un 2%, el doble que a París. L'optimisme també ha arribat a Wall Street després de la informació del New York Times sobre els contactes que hi hauria hagut entre els serveis d'intel·ligència dels Estats Units i l'Iran.
El preu del petroli també ha aturat la seva escalada. El barril de Brent, el de referència a Europa, cotitza pràcticament en pla i s'ha estabilitzat a 81 dòlars al barril. El gas baixa un 8% després de dos dies de fortes pujades. Mentrestant, algunes de les principals empreses navilières deixen d'operar els ports del Golf Pèrsic fins a nou avís. La multinacional danesa Mersk ha fet públic que no acceptarà reserves de càrrega per importacions o exportacions des de tots els ports dels Emirats Àrabs, l'Iraq, Kuwait i Qatar, mentre que operarà
limitadament des d'alguns punts d'Oman o l'Aràbia Saudita. La mesura no afecta els aliments i articles de primera necessitat. També la navillera xinesa Cosco ha anunciat que paralitza amb efecte immediat les operacions per l'escalada del conflicte amb l'Iran i les afectacions pel trànsit marítim a l'estret d'Hormuz. La inestabilitat a la zona també ha obligat MSC, la principal companyia del sector, a desviar vaixells i a modificar algunes de les rutes habituals.
I a tot això, el secretari nord-americà del Tresor, Scott Bessen, afirma que Espanya ha posat en perill vides nord-americanes a d'impedir-los d'ús de les bases militars de Rota i Morón. Bessen ho ha dit al canal CNBC, on ha qualificat la postura espanyola d'inacceptable. Qualsevol cosa que calenteixi la nostra capacitat de participar en aquesta guerra i tirar-la endavant de la manera més ràpida i eficaç posa en risc vides americanes. Els espanyols van posar en risc vides americanes. RISC.
La 17a borrasca d'alta intensitat de la temporada, la Regina escalfa motors per entrar a Catalunya. L'episodi que trenca amb la tranquil·litat meteorològica dels últims dies obligarà a activar algunes alertes a partir de demà a primera hora, però el seu grau de perillositat és moderat. El Meteocat ha activat avisos a set comarques del nord i sud del país on poden haver-hi acumulacions de 100 litres en 24 hores.
3CAT treballa en la tercera temporada de Cites Barcelona, que tindrà quatre nous episodis. I 3, 2, 1, acció!
Avui s'ha fet a la Barceloneta el rodatge d'un dels capítols d'aquesta sèrie sobre les primeres trobades entre persones que s'han conegut a través d'una aplicació de cites. Barcelona, Òscar Callau. Els nous capítols de Cites Barcelona tornen a mostrar en 40 minuts les pors, les emocions i les expectatives de dues parelles de personatges que busquen amor, sexe o senzillament companyia a través d'internet. Les protagonistes del capítol en rodatge són la Júlia i la Berta.
Les interpreten les actrius Greta Fernández i Daniela Braun respectivament. El meu personatge, per fer una mica de contrast amb el de la Daniela, està com molt tranquil·la a la vida, improvisant tot molt, deixant-se emportar, i es troba amb un personatge que és una mica el contrari a ella. Exacte, és una persona que necessita tenir tots els aspectes de la seva vida sota control. Llavors apareix aquest espíritu libre, però bueno, hi ha una atracció, hi ha molta química entre elles. Òscar Callau, Catalunya, Ràdio Barcelona.
I els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Els jugadors del Barça, Cundé i Valdés estaran quatre setmanes de baixa. Tant el defensa francès com el lateral català tenen lesions a la zona del bíceps femoral de la cuixa. Esquerres perdran els vuitens de la Champions. Avui se sabrà el segon finalista de la Copa. Sortirà de la tornada de semifinals entre la Real Societat i l'Atlètic Club, que juga a les 9. Els Donostierres van guanyar d'un gol a la nada. A les 8, Rayo Vallecano-Oviedo, partit pendent de la 23a jornada.
El comitè de disciplina de la Lliga no sanciona encara el jugador de l'Elx, Rafa Mir, pel seu comentari racista al jugador de l'Espanyol Omar, i seguirà investigant el cas de forma reservada. De moment, s'ha obert un expedient per intentar recopilar tot tipus de proves. Isaac Fernández deixa de ser el tècnic del Cadí La Seu a falta de set jornades perquè s'acabi el campionat. Les urgellenques ocupen la 14a posició i estan amb una victòria de marge sobre el descens. La decisió s'ha pres de mutu acord.
En Waterpolo es disputen dos partits més avançats de la 17a jornada de Lliga, en la competició masculina a les 8 Mediterrani Echei de Tenerife i a tres quarts de nou Catalunya Sabadell. I en esquí de muntanya, Ot Ferrer ha guanyat la medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'Esprint en una prova que s'ha disputat a l'Azerbaian. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo Mariona Sales Vilanova.
Sant Just d'Esvern continua avançant en la gestió sostenible dels residus tèxtils i en la lluita contra l'emergència climàtica. Segons dades fetes públiques aquest 2026, la ciutadania ha dipositat més de 86.000 kg de roba en desús als nou contenidors taronges de solidància roba amiga distribuïts pel municipi. Una acció que ha permès evitar l'emissió de més de 700.000 kg de CO2 a l'atmosfera i fomentar l'economia circular amb valor social.
Aquest sistema de recollida ha assolit 4,13 quilos de roba recollida per habitant i any, una xifra que se situa per sobre de la mitjana catalana, de 2,35 quilos per habitants. El projecte Robamiga promou la reutilització i el reciclatge de tèxtils, evitant que la roba es converteixi en residu i contribuint a reduir l'impacte ambiental del sector tèxtil.
El model també incorpora un fort component social, ja que impulsa itineraris d'inserció sociolaboral per a persones en situació de vulnerabilitat. En col·laboració amb serveis socials, Solidants ha facilitat quatre contractacions laborals vinculades a la gestió de residus i ha ofert formació ocupacional a sis persones del municipi, reforçant així un projecte que combina sostenibilitat ambiental, economia circular i inclusió social.
I en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Com es va salvar la central nuclear de Vandallós i anirà a càrrec de Jaume Ruí, bomber, i Alfons Ortí, ex-sots director de la central de Vandallós. L'acte tindrà lloc el 5 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió abordarà els fets que van permetre evitar un desastre nuclear a la central de Vandallós, un dels episodis més rellevants de la història recent del sector energètica a Catalunya.
Els ponents explicaran com es va gestionar la situació d'emergència, el paper dels equips d'intervenció i les desigions tècniques i operatives que van permetre controlar la incidència. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros pels nous socis.
I en política, el ple municipal de Sant Just ha aprovat l'adhesió del municipi a la taula de sensellerisme del Baslleuregat, una iniciativa impulsada pel Consell Comarcal per abordar de forma moncomunada la problemàtica de l'habitatge. Segons ha explicat la portaveu del PSC, Isabel Dardé. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, aquesta mesura no només contempla les persones que viuen al carrer, sinó també aquelles en situacions d'infrahabitatge o provisionalitat.
Un dels punts centrals de la sessió també ha estat l'aprovació inicial de la modificació del Pla General metropolità. L'objectiu és augmentar la densitat residencial al nucli antic, mitjançant dues vies principals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Doncs són les 6 i 9 minuts i ara comencem la segona hora del refugi i comencem amb curiositats del motor amb l'Iquer Blanco.
Bona tarda Iker, què tal, com estàs? Bé, estic bé Estàs bé? Molt bé, m'alegro que estiguis bé, clar que sí El cap de setmana bé? Sí M'ha anat bé? Sí M'ha entretingut?
Doncs ja està bé, clar que sí. Molt bé, doncs Iker, anem a lo nostre, al que ens pertoca, el motor. Avui quina marca de l'automobilisme anem a descobrir? Doncs avui parlaré d'una marca que, si penses en un cotxe esportiu que és baixet ample amb el motor que sona fort darrere el teu, és òbviament la marca Porsche, amb l'alma alemanya. Molt bé, doncs esclar, anem a parlar de Porsche, una de les marques de luxe més reconeixibles. Sí.
Doncs començaré pel seu ingeni, el seu creador, que és Ferdinand Porsche, que com el seu cognom indica, Porsche, doncs, la marca Porsche. Sí, sí, està clar que és la seva idea, eh, el de Porsche. Sí, que no és alemany, sinó que és austríac, que d'aquells que no volen que una cosa funcioni, sinó que funcioni millor que totes les altres.
Per tant, a la cerca de la perfecció. Exacte, que és precisionista. També, abans de crear Porsche, va participar en projectes importants com el Volkswagen Beetle. Per tant, ja estava dins del sector automobilístic. Exacte. Però ell volia una cosa diferent, que volia crear el seu propi esportiu.
Llavors, després de la Segona Guerra Mundial, Ferri Ports, que és el seu fill, agafa una frase que diu, no trobo el cotxe dels meus sonis així que el vaig construir. I així neix el primer cotxe, que és el Ports 1356, que és petit, lleuger i espacial.
Molt bé, doncs, per tant, l'inici d'aquesta gran marca es marca amb el Porsche 356, eh? Sí, es remunta a l'any 1948, que no era ni el més potent ni el més espectacular, però era llegir, hagin i divertit de conduir. Home, i molt maco, eh? Sí. I molt maco, que es veu que... Buscau alguna fotografia, si no el teniu en ment, però és un cotxe preciós.
Sí, i aquí neix, doncs, la filosofia de Porsche, que no es tracta només dels cavalls, sinó de les sensacions. Per tant, molt bé, molt bé. Estic totalment d'acord amb aquesta filosofia de Porsche. No m'he pogut experimentar perquè no tinc els diners per comprar-me Porsche. Però m'agradaria. Escolta, anem a parlar d'un altre cotxe important.
Sí, doncs aquest és el més mític de la marca, que porta 60 anys i encara han esperat de produir com l'Audi R8, que és el Poch 911, que el primer que es va crear va ser l'any 1963 i llavors neix el 911, que ho canvia tot. Que té el motor darrere, forma rodonida, fas rodons i un cotxe que es reconeix a 6 metres, que ho veus i dius que aquest és un 911.
I tant, i tant, que si al final és el cotxe més mític de Porsche, el que tots tenim en ment quan pensem en Porsche, i aquest sobretot, et diria que aquests fars tan característics. Sí, a mi m'agrada molt. I només, o sigui, ha canviat per fora, òbviament, però no tant, però el que més ha canviat és per dins. O sigui, per fora encara té la forma d'un nou 11 clàssic. Sí, sí, sí, clar, exacte, que han anat...
Doncs incrementant la tecnologia, fent-lo més còmode, més confortable... El motiu, suposo que la pantalla, no? Sí, això és tenir identitat, sí. Però per fora segueixes dient, això és un nou 11, eh? Exacte, que no hi ha confusió. Perfecte, anem a parlar del logotip. Doncs parlant d'identitat, l'escut de Porsche són dels més elegants del món del motor.
que va aparèixer el primer logotip en 1952. Fins a aquest moment només posaven pols escrit en el cotxe i ja està. Però ho veien avorrit llavors que volien fer alguna cosa amb força visual que es reconegués tan bé. I van crear un escut inspirat en que les franxes vermelles i negres és la regió de Gutenberg, les banyes dels arboles del mateix escut regional i al centre el cavall de la ciutat d'Estugard.
Vale, o sigui que aquest cavall no és com alguna gent pensa que s'ha semblat la Ferrari, no? Sí, no. És per a Stuttgart. Stuttgart. Sí que per això diu Stuttgart, i a vegades diu Stuttgart també. Vale, molt bé. I el cavall simbolitza l'energia i la velocitat. I el més curiós, des dels anys 50 i fins avui no ha canviat gaire bé. O sigui, només ha canviat com més lliç i més snow i tot això.
Sí, l'han modernitzat una mica, però des del 1950, que pràcticament, pràcticament, tenim el mateix escull. Exacte, que no ha canviat gaire bé. No, no, i és que s'ha de dir que aquest logotip, escolta, una cosa no, però transmet elegància. Sí, i no cal, com dir-ho, rementar-se... No, no, clar, sí, sí, perquè la gent ho identifica així perquè ho has de canviar.
Sí. Molt bé. Escolta, i Porsche també té un component de competició. L'ADN de carrera, sí. Porsche no només fa cotxes bonics per passejar, sinó que és una de les marques amb ells victòria d'elements amb els seus cotxes Porsche. Moltes de les tecnologies que avui porten els seus cotxes, doncs, vénen del circuit, directament. Mira.
Per això el contacte d'encés està a l'esquerra del volant, o sigui, quan el botó que posa engine o enigne, doncs està a l'esquerra en comptes de la dreta i això. O sigui, per tant, per encendre el cotxe, no? Exacte. Està a l'esquerra en comptes de la dreta, perquè, clar, normalment quan tu conduixes un cotxe normal, sempre poses les claus a la dreta. Exacte.
I això té un significat i és que ve de les carreres, perquè en contra de fer així que tarden més a canviar els claus i tot això, ho donaves a les carreres i ja et tiraves. Clar, clar, clar. No, no, o sigui, té tot el sentit del món. Exacte, que són petits detalls però que tenen una gran història darrere. Molt bé, doncs anem a un moment una mica més polèmic perquè, clar, una marca amb tan recorregut, tan internacional, també té les seves crítiques.
Doncs sí, durant dècades només feia esportius, com el 9-11, el 356, però els anys i un mes van crear el post que hi ha, que són del que a mi m'agraden. Un sub gran i feminià. Moltes fan, com sempre, van dir que això no és un post, que això és una altra cosa...
El de sempre, sí, que la gent es queixa molt, eh? Sí, que un sub és millor que un... Per mi, per la meva opinió, un sub és millor. Bueno... Sí, depèn del context. Clar, depèn del context, però sí, pel dia a dia és millor un sub. És millor, sí. Està claríssim que sí. Però el que ayer em va salvar la marca econòmicament. Ah, sí? Sí, ens va vendre moltíssim. Mhm.
I gràcies a això va poder continuar a fer el nou 11 i altres esportius. Gràcies al Cayenne. Per exemple, aquest Totterreny Sub, que és el Cayenne, és un cotxe que és car, evidentment perquè és Porsche, però no és tan car com els esportius, oi? Sí, bueno, depèn. Depèn, no? Els extras i tot això, sí. Vale, vale, vale.
i de vegades a l'innovar s'arriscar però potser el salva. Clar, clar, evidentment. Escolta, m'obriré un altre apartat polèmic, sobretot per a tu, que no t'agrada gaire, que et conegui, però Porsche també està començant amb la seva era elèctrica. Sí, doncs van crear el Porsche Taycan, que és totalment elèctric i tot, i no tenia el so clàssic del motor de benzina. Clar, de combustió. Exacte, accelera d'una manera espectacular també, encara que no condueixi, doncs accelera de manera espectacular per la gent que ho té.
Bueno, clar, clar, tu no el pots conduir encara, això està clar Exacte, sí, ojalà però no Encara que fos elèctric t'agradaria conduir-lo, no? Sí, sí, segur que sí Sí, però no sé Molt bé, bueno, han demostrat que es pot mantenir, no? Sí I han demostrat que es pot mantenir una marca i pots fer cotxes elèctric i pots fer una mica de variació Molt bé, i tant que sí Escolta, anem a passar amb un apartat que ara estem incluent que són les curiositats ràpides de Porsche, va
Doncs sí, el 912 de Garabé es diu 9111, però Peugeot tenia registrats els números amb 0 al mig. O sigui... Mira, o sigui que va estar a punt de dir-se 901, però... Sí, però el Peugeot és 911. Molt bé. Alguns 911 clàssics avui valen a seu preu més d'un milió d'euros. Flipa, sí, sí. O sigui que si, per exemple, algú de meus avis o que sigui tingués un 911... Estaria bé que sí. Primer que hauria d'estar ben cuidat, no? I segon podria valdrà molts i molts calés.
No sé, el 9-7 turba dels anys 60 era com el Widow Mark Maker. És conegut així perquè era molt difícil de controlar. Ostres, bueno, mira.
Porsche era una de les marques amb més victòries alemanes, com ens comentava abans, i el disseny del 911 és una de les més longues de la història de l'automòvil. Molt bé. I, escolta, amb una mica en clau de resum, què és el que fas paciar a la Porsche? Doncs, no només la velocitat, és la coherència i l'identitat i mantenir més models durant dècades com el 911 i cada any fer-lo millor. Però el Porsche no s'ha de les tendències, ell les crea.
Sí, sí, sí, no, i tant, i tant, que sí, la veritat és que és un autèntic referent. Anem amb la conclusió final. Doncs des del 356 fins al 900 actual, des del primer fins a l'últim modern i des dels circuits de competició fins a cotxes elèctrics. Això heu vingut a evolucionar sense perdre la sergència d'apost de...
reconegable i tot això. Clar, clar, clar. I vull dir una cosa que és un actor que no sé si era Paul Walker va morir en un post. Mira, doncs sí, és veritat. El Paul Walker era el que era l'actor de Fast & Furious. Sí. T'agrada Fast & Furious, no entenc?
Bueno, no l'he vist perquè no sé. No, pues mira, t'agradaria, eh? T'agradaria perquè els cotxes al final són... Sí. Són un element principal. Va anant un cotxe que té mala fama d'aquesta atracció... O sigui que Porsche també... Sí, té. A vegades s'equivoca, no? Bueno, bueno, molt bé. I escolta, parlant, abans de passar amb la teva opinió personal, que sempre et pregunto pels teus cotxes preferits, has vist que el Plex... Jo soy Plex, s'ha comprat un Porsche fa poc. Sí, un GT3. Un GT3, no? Que aquest cotxe és la bomba, no?
Sí, sí, està guai. Sembla de carrera, es veu allà bé, perquè és espectacular i molta gent l'ha criticat, també, per comprar-se un Porsche, perquè tants diners, tants diners, però bueno, al final cadascú amb els seus diners fa el que vulgui, no? Evidentment. Doncs sí, sí, molt bé. Doncs Porsche, que torna a estar a la boca de tothom, no? Amb Plex i també amb la seva feina, que és molt bona, clar que sí. Escolta, va, ara sí, anem a passar amb l'opinió personal, que saps que m'agrada molt saber cap a on van els teus gustos, però escolta, ja et dic jo que avui,
Crec que ja m'ho espero. Sí, doncs, finalment, us parlaré dels meus cotxes favorits, que en aquesta ocasió, com ha dit el Jaume, és el postcailler. Sí, sí, sí, això ja ho sabia, eh? I el cailler en Cúper, que m'agraden perquè tenen una línia negant, és per tot tipus de terreny, i esta senyora com a mi m'agraden.
No, no, i tant, és que al final és un gran cotxe, és un tot terreny, és... Ha fet història, sí. Sí, sí, és un... Bueno, és el que ho deies tu abans, no? És un dels cotxes més venuts de la història de Porsche i ho és per alguna cosa. Sí, encara que no ho puc conduir, perquè la meva edat em sembla divertit per reportatges que he vist. Ah, bueno. No saps com... Que si pogués provar algú, algun, però... Sí, és el que dèiem, no? Et serveix tant per la ciutat com també una mica d'off-road...
No gaire, no? Que no és un supermega tot arreny, però sí que et permet anar off-road, oi? Sí. També m'agrada el post-caient Coupe Turbo GT. Vale. Amb les jantes daurades. Brutal. Que això de vídeos que he vist fa un sort que, vamos... He flipat, no? Sí, va bé, jo i tot. Pels de punta, oi? Sí, sí. Molt bé.
Un altre dels meus favorits és el Caiman, aquest per mi és preciós, és juvenil i sembla divertit. I també és com, rudó com a nou-onça, però no sé, és com que a mi m'agrada molt també el Caiman. El Caiman, eh? Però el Caiman sí que és més esportiu, eh?
Sí, una altra és el post Macan, una altra sub, que és com acaient, però més petitó, més juvenil, però encara porta aquí a assència de post. Una altra... Ai, perdó. Digues, digues, digues. Oh, vale, vale. Una altra és el post Panamera, que aquest és mig de luxe, mig deportiu, té una parella estranya, que també és un cotxe de senyora i té un bolsa de motor. És el que també ens serveix, doncs, per presumir si hi ha la casualitat que tinc. Ja, ja, ja.
Doncs escolta, temps al temps, que al final aquestes coses, si fas bona feina pots acabar tenint un Porsche, clar que sí. Sí, i finalment, el mític 911, un cotxe divertit de senyoret i que queda penet tot, i és juvenil. Sí, sí, no, no, totalment, és un senyor cotxe, la veritat que sí. Escolta, Iguer, ara em pregunta més personal. Entenc que el primer que faràs quan facis 18 anys és anar a la tua escola, oi? Òbviament.
si li dic a la meva mare jo deixaré part de fer-se el regal primer anirà a l'autoscola per preguntar tot això bueno de fet crec que et pots apuntar a l'autoscola abans els 17 oi? i fer el teòric i així només fer 18 pam a fer les pràctiques ho faré molt bé molt bé escolta doncs Iker moltes gràcies per acompanyar-nos aquesta tarda cada dimecres i ens retrobem la setmana vinent amb més històries del motor amb més marques i amb més història de l'automobilisme
Adeu. Que no mous, adeu. Adeu, Iker.
Doncs va, ara fem una petita pausa musical, anem a escoltar una mica de musiqueta, anem amb Només Viure de Ginestar. La vida passa igual
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far. Viure, només viure i no pensar. I que quan et trobin, sigui per què ha de passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sars siguin el far.
Jugar, submergir-me, per un cos serà estrellat. Mai hi haurà cap barca que em dugui cap lloc millor. Tirar-s'hi de cop, jugar-s'ho tot. Que la vida sempre és un absurd. Fins que trobes llocs on per fi pots tornar a ser tu. Ja no ho faig, el mort sempre ha viscut. Potser la deriva, però mai del tot perdut. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar. Vull que les onades i les sants siguin el fart.
Andros.
Doncs seguim amb més música i ara anem amb televisió de Saxeni i Miki Núñez. No ens vam conèixer dalt d'un tren perquè ocupava el teu seient. No ens vam conèixer al món rural francès fugint d'una vida d'estrès.
Entre nosaltres tot és molt més senzill, ho transformem junts en ciència-ficció. Si per nosaltres té sentit, sé que és la bona direcció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió, amb un cartell tot ple d'estrenes on tu n'escrises.
els segles on no il·lumini gaire sols, per recordar-nos que els problemes mai es vencen sols. Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh
Per amor a abusos intercomarcals, sempre he tornat amb cara de panoli. Hi ha menys euros al banc, hi ha alguna anècdota que amoli, històries curtes que treuen un somriure forçat. Si això és una ficció...
Atenció, llunc, càmera i acció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió, amb un cartell tot ple d'estrenes, on tu no escriguis els guions. Vull afegir-hi les escenes, on no il·lumini gaire el sol, per recordar-nos que els problemes... Mai els vencen sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
Entre nosaltres tot és molt més senzill Ho transformem junts en ciència-ficció Si per nosaltres t'he sentit Sé que és la bona direcció
Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió, amb un cartell tot ple d'estrenes, on unes grises guions. Vull afegir-hi les esceves, on ho il·lumini gaire el sol, per recordar-nos que els problemes mai es van sent sols. Mai es van sent sols.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
I ara sí, arrenquem l'última secció del programa. Arrenquem amb Racons del Món amb l'Adrià Hernández.
Bona tarda, Adrià, què tal? Bona tarda, Jaume. Doncs tornem a estar aquí, un nou dimecres. Avui no parlem de motor, el motor el deixem una mica apartat, i avui sí, estrenem, per fi, la teva secció pròpia dins del refugi, estrenem Racons del Món. Què és això de Racons del Món, Adrià?
Recons del món, el meu objectiu és que aquesta secció sigui una secció dedicada a viatges, on en cada episodi ens endinsem en un país concret i així descobrim la seva essència i l'objectiu és captar l'atenció dels nostres oients en quant a les ganes de visitar aquest país. Perfecte.
El que farem, molt de resum, és que a cada programa farem un recorregut breu per la seva història, repassant dades bàsiques, per exemple, de cultura, de geografia, de llengua, que ajudin a entendre els seus paisatges, ciutats, tradicions, anant a veure també els seus jocs més emblemàtics, intentant aportar-li un toc personal, sobretot en aquells països en els quals jo hagi estat i pugui aportar el meu toc personal. Perfecte.
Per tant, no és només parlar d'un país concret, sinó també centrar-se en el que hi ha a veure, sinó també recomanacions, consells, entre d'altres. Perfecte. No, no, i tant. Doncs a partir d'ara, aquí a Racons del Món, a cada dimecres, a partir de les sis i mitja, dos quarts de set, anirem descobrint països i cada setmana anirà dedicat a un país o a un destí
o inclús suposo que també en algun moment en algun grapat de països que estan juntets. Sempre portarem alguna sorpresa d'algun format de moment. Sí, sí, però el que està clar és que aquí parlarem de viatges, de països que són xulos, que països que tenen moltes coses per visitar, que tenen molt per ser descoberts i anirem descobrint al llarg de la temporada destins molt xulos que, escolta, ens van bé per anar agafant notes, anar agafant notetes per si volem fer algun viatgete aquest estiu.
Exacte. Molt bé. Doncs escolta, amb quin país has decidit començar? Avui comencem per Moldàvia, com un país desconegut. Sobretot perquè al cap i a la fi, sobretot als països grans com Itàlia, Alemanya, la gent té més nocions...
i té molt bastant clar el que s'ha de veure en aquests països i crec que la millor manera de començar aquesta secció és per un lloc veritablement desconegut i que almenys s'intenti situar aquest país en el radar. Llavors, per començar Racons del Món, avui, com he dit, parlarem de Moldàvia.
que encara és un país que molta gent no es situa en el mapa i és normal, però que, curiosament, últimament s'està posant de moda pels tiktokers. Sorprenentment, ara s'estan trobant molts vídeos de Moldàvia i també, sobretot, els friquis de l'herència postsoviètica, entre els quals em trobo. Llavors, doncs, clar, amb una manera i una altra comença a situar-se en el mapa.
A part de Moldàvia, ens parlaré especialment avui del seu lloc més sorprenent, que és la regió de Transnítria. I que més endavant entraré en detalls i explicaré una meva, la meva experiència personal. Molt bé, doncs avui ens endinsem a Moldàvia, que Adrià, corregeix-me, però crec que és un dels països menys visitats d'Europa. De fet, és el menys visitat.
traient els microestats. Per tant, és començar aquesta secció amb el més desconegut del que tenim al continent europeu. Doncs em sembla una elecció perfecta. Anem a descobrir aquest petit país, va.
Doncs Moldàvia és un petit país d'Europa que es situa entre Romania i Ucraïna i que és especialment conegut perquè té una història bastant complexa i que també, sorprenentment, té un prestigi vinícola i amb molts paisatges orals i té una rica cultura entre la part que és russa i la part més romanessa i que acostuma sovint a passar de ser percebuda en els circuits tradicionals. Total.
Per situar una mica el que és Moldave, és un país que té una extensió similar a Catalunya, amb 2,6 milions d'habitants, amb la seva capital, que és Quisinau. Per tant, és un país amb el tamany de Catalunya, però té molta menys població. Té moltíssima menys població i la densitat de població és bastant baixa.
Sobretot de llengües, és un tema que donaria per debat, però el seu llengües, el romanès, tot i que durant molt de temps s'ha dit Moldau per situació amb la Unió Soviètica, però també es parla molt el rus, per això mateix, per haver sigut part de la Unió Soviètica durant uns 50 anys.
Després, també un altre... Llavors, doncs, ens endinsem, jo crec que és millor endinsar-se amb això que dic en la part de història, perquè jo crec que és bastant interessant. Seré breu, però per contextualitzar... Sí, a més, tinc entès que moldaus i romanesos no es porten gaire bé, eh? Tenen certes disputes. Hi ha de tot, hi ha de tot, perquè, de fet, l'altre dia la presidenta, la Maya Sandu, que és la presidenta de Moldàvia, va dir que
Està sobre la taula la reunificació amb Romania. La presidenta. La presidenta del país, eh? Sí. Va sorprendre que hi ha les declaracions. Sí que hi ha un sector de Moldàvia que sí que es reunificaria amb Romania, però no és una sensació majoritària. Llavors, doncs... Hem comentat la capital del país? Xizinau. Xizinau, eh? Sí, exacte.
Llavors, és interessant això perquè Moldavi ha estat històricament en disputa entre Rússia i Romania i llavors això donarà lloc a la regió de Transnítria, que jo crec que pot cridar bastant l'atenció de l'Oient, si algú no l'ha escoltat mai, és la regió per mi la cosa més estranya que he vist a Europa.
Per situar una mica el context històric del país, és un país, Molàbia, que va ser un principat que era part de Romania durant el segle XIX. Durant la Primera Guerra Mundial va formar part de l'imperi rus i després Bessaràbia va ser, després de la Primera Guerra Mundial, part de Romania.
Que Besaràvia és Moldàvia, eh? Correcte, sí, Besaràvia és el que tradicionalment se li ha dit Moldàvia. Anar canviant de nom, però és el que venia a ser l'antic, el que actualment es coneix com a Moldàvia.
Quan va arribar la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica de Stalin se la van portar i va ser una de les repúbliques soviètiques que van formar la Unió de Repúbliques Socialistes i va formar part fins al 91, el 1991. I aquí ve la part més interessant i amb la qual sorgeix Transnitria, és que Moldavia, clar, Transnitria és un territori estret que fa frontera amb Ucraïna
I és una zona bastant russòfona, i de fet era la zona més industrialitzada del país abans de la seva independència l'any 1991. I, clar, normalment la resta de Moldàvia s'ha sentit més, en els últims anys especialment, però europea, una zona més romanesa, més influència romanesa.
Llavors, ahir va haver-hi un punt de fricció amb els russòfons de la regió de Transnítria, també amb una petita regió que es diu Gauzia, al sur de Moldàvia, i allà va sorgir una guerra, una guerra que va durar al voltant de dos anys, a la qual Transnítria es va acabar independitzant de Factor de Moldàvia, perquè no va ser reconeguda per ningun país, ni per la pròpia Rússia, a la qual va ajudar a que guanyés la guerra Transnítria. Per tant, Transnítria va guanyar la guerra.
Exacte, sorprenentment una regió molt petita, és un terç del país, imagina si Moldàvia és com Catalunya, una mica més petita, doncs Transnitria representa una quarta, ara no recordo bé la dada, però una tercera o una quarta part.
Transnidria fa de frontera amb Ucraïna. Literalment és la frontera amb Ucraïna, la frontera est amb Ucraïna, a l'oest és amb Romania. És curiós perquè és una zona russòfona i des de llavors ha funcionat com un estat plenament funcional amb exèrcit,
Amb un equip de futbol, el qual té la història que va guanyar el Reial de Madrid fa uns anys a la Champions, en un estat que no es reconeix. El xèrif, no? El xèrif, que de fet el xèrif és un monopoli que té el control de tot el país, té els súpers, té l'equip de futbol... Ostres! És curiós perquè aquest territori està controlat per una empresa anomenada xèrif, que té tot aquest sector. I funciona amb el suport militari i polític de Rússia, que té unes mil tropes allà...
De pau, contingent de pau, se suposa segons diuen els russos. I sí, no és un altre tema. Llavors, al final, és un joc bastant curiós. Llavors, ja centrant-nos en el que és Transnitria, la primera pregunta. Si és visitable? Transnitria és visitable. Òbviament entres en un terreny legalment abstract.
Sí, sí, sí. Clar, perquè tots els països, excepte Rússia, entenc que consideren que és Moldàvia. La pròpia Rússia considera que és Moldàvia, però de facto li dóna suport. És a dir, si tu busques Transnítria, crec que els únics tres països que no tenen reconeixement per part de ningú país són Abhàcia i Ossetia, que es troben, són les petites regions a Jòrgia, allà al Càucaso, i Transnítria. Després hi ha situacions com Kosovo, que sí que reconeixen 80 països, més o menys.
Llavors és curiós perquè al final entres en una terra de ningú. O sigui, Transnítria no existeix, és un país que no existeix de facto, perdó, de lliure, però de facto sí que és un estat propi. Llavors, doncs, és curiós perquè jo hi vaig anar fa dos mesos i la veritat és que em va sorprendre. Llavors, doncs, aquí ja entraríem en més la part pròpiament de viatge i és, Transnítria per situar, és visitable,
però té la seva història i és el lloc més curiós de... Jo crec que jo he vist a Europa per visitar. No és tan fàcil entrar, eh? No és extrema... O sigui, comparat amb qualsevol altre país, per exemple, la Unió Europea i de l'espai Schengen, òbviament és més fàcil. Però, almenys la meva experiència i de la gent que jo he conegut, no han tingut ningun problema quant a anar a Transnítria, tot i que, òbviament, hi ha una part que et puguis arribar a jugar, que al final estàs en un limbo legal, però la situació és molt tranquil·la. Tu vas a anar a Transnítria... Sí, a més està molt consolidat, no?
Sí, vull dir, no hi ha una guerra existent, s'ha quedat allà separat, però la vida és totalment tranquil·la, la gent fa la seva vida, de fet, tenen molta relació amb els moldaus, tot i que, perquè al final hi ha gent que és transnítria però que va a treballar a Xixinau, perquè està al voltant d'una hora i mitja de la capital...
Llavors, doncs, és una situació estranya, perquè Transnitria és com tornar al temps, és tornar-nos a la Unió Soviètica, totes les edificacions, la bandera de Transnitria, ara no us volen català, però l'Audi en Martí, i és bastant curiós, perquè és bàsicament la mateixa estètica de la Unió Soviètica.
Llavors, doncs, per explicar-te com és d'entrar, totes níties pot entrar de dues maneres, o per un circuit organitzat, que seria l'opció més senzilla i també la més costosa, i si ho fas per lliure, a part de per un cotxe de lloguer,
També pots entrar a través d'un autobús públic de Moldàvia, que surt de l'estació de Chisinau, que és la capital de Moldàvia, i que passen cada 30 minuts, vull dir que hi ha una connexió molt regular. I costa al voltant d'uns 3 euros, de fet li diuen Masruka, aquests bussos.
I és una experiència curiosa perquè jo recordo que quan vaig agafar aquell bus és com un... No és un bus, és una furgoneta. És una furgobús. Per tant, tu vas optar per el bus públic, eh? Exacte. Perquè per entendre els espectadors el que és el... el bus van ser uns... voltant d'uns 3 euros i si tu busques qualsevol app de comcivitat i tot això potser et demanen 80 o 90 euros per una excursió a Transnitria.
Llavors, doncs, entrar... És curiós, perquè la furgobús és d'això d'Europa a l'est. Europa a l'est té una mística molt diferent al que estem acostumats aquí, al que és la part occidental d'Europa, d'això que el conductor es posa bencina i comença a moure la furgoneta a lo bèstia, així tots els... estem nosaltres aquí sentats, i és curiós. I després, la frontera, ningún problema. És curiós perquè no et poden segejar el passaport.
Clar, perquè entres en un terreny que és un país no reconegut per ningú. Llavors t'han de donar una carta d'immigració que no pots perdre, igual que si no pots perdre el passaport en qualsevol país del món. I llavors és bastant digne, curiós, perquè tu entres allà i sinó cap problema et baixen del bus, et ensenyes el passaport, la policia transnítria...
I ja et deixen passar. I et donen una carteta, no? Una carteta d'immigració en rus i en anglès. I passes. I jo almenys, i per la gent amb la qual he pogut parlar, ningún problema. És curiós, perquè al final és el que dius. És un limbo legal, però per ser entretingut. Però no vaig tenir ningún problema.
Dit això, una altra curiositat de Transnitria en concret. Transnitria és, clar, com no està reconegut per ningú, la moneda no existeix. És com si fos moneda de monopoli. I llavors, doncs, tu... I quina moneda tenen allà? Tenen una moneda que es diu el rublo transnitrio, que l'equivalència és igual al rublo rus. Llavors, doncs, és un diner... De fet, alguna cosa curiós també és que abans pagaven en monedes de plàstic.
Llavors pots anar al banc, i els que som col·leccionistes pots anar al banc a Tiraspol, que és la capital de Transnitria, i pots demanar unes monedes de plàstic que el 2014, vull dir que no fa tant, pagaven en monedes de plàstic, no en bitllets de tota la vida. Ara sí, ara sí que tu vas allà, et canvien en moneda un bitllet. Clar, per tant, Transnitria i Moldàvia com a tal tenen monedes diferents, i això també és una mica complicat, no?
Sí, però l'equivalència en diners és el mateix, és uns 19 leus, que és la moneda de Moldàvia, i els rublos més o menys igual, 19 amb algú, amb l'equivalència amb l'euro, però és curiós perquè la moneda transnítria, a la que surt de transnítria, o si tornes a Xixinau, que és la capital de Moldàvia,
I no té ningú valor aquells diners. És a dir, tu has canviat allà a transnir-te els diners i no te'l tornen a canviar perquè no existeix. És com per això la gent fa la broma de ser diners del monopoli. Perquè dintre del país funciona com una moneda funcional però surt d'allà i no et serveix de res.
però és digne per al col·leccionista. És perfecte, és un tresor. És un tresor, evidentment. Escolta, per què val la pena visitar Transnitria? Perquè hem comentat que té aquesta estètica una mica de l'URSS, de l'antiga Unió Soviètica, però jo he vist alguna imatge i és que et quedes flipant perquè...
Veus retrats d'Estàling, del Lenin, dels grans cabecilles de la Unió Soviètica per allà on vagis, oi? Bé, tots els països que han sigut part de la Unió Soviètica tenen sempre estàtues de Lenin, a menor mesura Estàling, però és curiós perquè Transnitria...
la pròpia Moldàvia també té una estètica molt soviètica, o sigui, la resta de Moldàvia té una estètica plenament soviètica i Kishinau, tot i que està catalogada com la capital més etxa d'Europa, curiós, eh? Jo crec que estaria fent competència amb Pot Goritxa, eh? Podria ser, o Bocarest, fins i tot, però és curiós, sobretot per als que els agrada l'herència postsoviètica, la pròpia Kishinau, o sigui, si Kishinau ja sembla retornar en el temps...
i a més és un país, i en concret una capital molt econòmica, que crida molt l'atenció al recent del passat soviètic, Transnítria, és encara més... És com si t'haguessis tornat als anys 90. Als anys 90 fins la dissolució de la Unió Soviètica. I això al final té un munt d'edificis, d'estatues de Lenin, té restaurants ambientats en la temàtica soviètica, la Casa dels Soviets, que és l'Ajuntament, i té una estètica...
literalment comunista, els blocs d'edificis, de fet hi havia algun també cotxe antic i tot, llavors és digne de veure, és a dir, molts cops en els viatges parlem de bellesa, bellesa subjectiva en quan a dir això és molt bonic, però Transnitria potser, l'estètica soviètica no destaca per ser bonica, però destaca per impactar. Llavors Transnitria impacta perquè és una cosa autèntica, és una cosa diferent, és una cosa... i Moldàvia també, o sigui el que dic Chissinau,
sorprèn també perquè és molt tranquil·la i transnítria també. Si busques allunyar-te de les massificacions turístiques que aquí patim, que aquí patim sobretot, doncs és un lloc molt autèntic i crec que pocs llocs a Europa
parlant d'Europa concretament, siguin tan autèntics. I a sobre aquesta sensació d'un retorn en el temps, després la particularitat del cas de Transnitria... Llavors, doncs... És fort, així. No, no, és curiós, perquè al final això és una sensació de viatjar en el temps, però tu veus una vida normal, és a dir, tu veus la gent, fa la seva vida normal...
i amb un equip de Champions que és un país que no existeix, una moneda que tampoc existeix, és una moneda com de monopoli. Llavors, doncs, jo crec que és digne de veure. Jo recomano per això, si busques l'autenticitat, i a sobre t'agrada el que ve a ser la Unió Soviètica en quant a la...
que és l'arquitectura, la cultura, l'estètica, exacte, no sortirà la paraula, l'estètica, doncs, és digna de veure i és plenament recomanable. I, escolta, Adrià, una pregunta. Si vaig donar en Sanitria, hi ha alguna cosa especialment que hagi de veure, algun monument, algun edifici, alguna cosa que diguis, això és imperdible, o és més el conjunt?
Mira, Transnitria és el conjunt, però hi ha tres monuments principals, que és l'estàtua de Lenin, que és curiós perquè està davant del que és el Parlament de Transnitria i té una estètica plenament soviètica. Després, el que és la Casa dels Soviets, que és l'Ajuntament i és un edifici que és preciós de marbre blanc amb uns tocs verds i vermells i amb l'estrella aquesta soviètica. I després...
Jo crec que ja no és un monument sinó que hi ha un restaurant que es diu Back in the USSR, que és tornat a la Unió Soviètica, i és plenament com una cantina soviètica dels 80 i dels 70,
ambientada amb els cambrers, vestits com a l'antiga Unió Soviètica, amb màquines, una màquina que encara queda als anys 70, que feia Coca-Cola, Coca-Cola Soviètica, són coses curioses que no trobaries enlloc i que la veritat és que valen bastant la pena. I aquest lloc, per exemple, entenc que està bastant destinat als turistes, però també hi ha locals o no?
Està més destinat als turistes. També et diré una cosa, com dic, és el país, Moldàvia en general, parlo, menys visitat d'Europa. I per tant, no trobaràs massificació turística, trobes molt ambient local. I a Transnitia ja ni t'explico. Que de fet és curiós, Transnitia és l'atractiu principal de Moldàvia per la seva particularitat. I aquell local està més destinat al que seria turista.
però algun que altre local hi havia. Llavors, doncs, i és bastant econòmic, a menys que et demanis una planta, sobretot tenen plats, a Moldàvia el que és conegut és el pelmeni, que és com una... és com una espècie de pa així o jaldrado, que porta carn i porta una mica de formatge, i és així menjar una mica més de greix, però és que allà fa bastant de fred.
Però està bastant bo, i carn, i sopes, sopes, sobretot les sopes. Per preguntar el fred. Per preguntar el fred. Llavors, és bastant curiós. Després, si tornem a la resta de Moldavia, perquè a final Transnit és el més significatiu, jo crec que és el més curiós i principal per veure. Però Moldavia també té altres coses. Té una sèrie de cellers. De fet, té un celler que té el record Guinness d'una experiència de vinyes i celler més gran del món.
És el que es diu Krikova. El lloc es diu Krikova, però el celler es diu Milesti Michi. Això s'hauré de buscar a l'internet. És un dels cellers més grans del món. Segons el Guinness World Records, hem de haver-hi dos milions d'ampolles. És curiós perquè jo, per exemple, quan vaig anar, jo pensava en Transnitria, a Moldàvia,
i no pensava en el vi. I jo vaig provar a Xicinau, en un restaurant, i la veritat és que el vi... Molt bé o què? Estava bastant bé. Vi negre era. Vam arribar a anar aquí a Milest i mig? No, no vam arribar a anar per impossibilitat de temporal del viatge, però és curiós perquè volíem tastar el que és el vi, també, ja que sempre es diu allà quan busques les guies de viatge de Moldàvia. Clar, clar. I efectivament, estava bastant bé. I després, Xicinau com a capital...
No és el principal atractiu de Moldavia, pel que dic. Està catalogada com la més lletxa, però és curiós, s'ha de veure per l'herència postsoviètica. I després, la resta del país és un país molt rural. Com hem dit, extensió com Catalunya, amb tres vegades menys població, tres, quasi quatre ja, més o menys. En sentit de naturalesa, que podem trobar muntanyes, prats... Tot i que hi ha bastanta zona de plana, hi ha alguna altra zona de muntanya, no muntanya molt alta, perquè és un país bastant pla.
Però també té molts monestirs d'aquest estil ortodox i és principal. De fet, un segon destí turístic més important a part de Transnitria Moldàvia és un monestir que es diu Orgei Ulvechi, o com es pronuncia, la veritat és que en romanès no em defenso.
Però és bastant curiós de veure si és una estètica d'aquesta amb unes cúpules negres i blanques. Qui conegui una mica el que és una catedral ortodoxa, doncs qualsevol forma de catedral ortodoxa però amb tocs blancs i negres. Sí, ara ho estic mirant aquí a les fotos del Google i el monestir. Tampoc és que sigui molt...
però el que destaca és l'espai on està col·locat aquest... Està al mig del no-res, està al mig del camp i és curiós. I està com a sobre d'un penya-segat, sembla, no ho sé, és una cosa bastant curiosa. Jo no vaig arribar a anar, però és pendent. Sense cotxe deu ser complicat. No, és complicat. I després el que és la pròpia capital, per exemple, a Chissinau, Mouras...
Hi ha una aplicació oficial que és igual que els Uber nostres, diu Yandex, i d'anar a l'Europa costa 4 euros amb el Yandex. És un lloc que la mobilitat en taxi també amb aquestes aplicacions és bastant bona. I els vols, què tal? Perquè normalment aquests llocs que estan tan lluny potser acostumen a ser cars. Va ser un vol car o no?
Doncs el que passa és que han entrat l'aerolínia hongaresa a Guizer i han baixat els preus perquè abans Moldàvia fins fa dos anys, eh? No fa relativament molt. Era un país que potser et costava molts diners traslladar-te perquè al cap i a la fi està tres hores i mitja de vol. Està bastant lluny, està tocant allà en Ucraïna.
I llavors, al final costava. Però ara ha baixat bastant. A tu, per exemple, pots saber quan et va costar el vol? Sí, mira, el que vaig agafar va costar uns 70 euros. Molt bé, és baratíssim. Bastant bé, però jo l'havia vist en altres dates i potser sí que el més habitual són uns 130, 140, però que si trobes fora de temporada, potser per 70, 80, trobes per la distància, és bastant econòmic.
L'habitual és una, que et dic, 30-140 si busques la mitjana, però està bastant bé per la distància, sobretot. I te'n vas a un lloc que està molt lluny, és el que diem, està tocant Ucraïna. Sí, sí. Escolta, Adrià, t'anava a diàleg, no sé per què, perdona. Una cosa que és molt famosa de Moldàvia, que n'hem comentat, és la seva música, sobretot una cançó. Saps de què t'estic parlant? Crec que sé per on sortiràs. La posem i a veure què tal. Home. Va, anem.
Bé, molt coneguda, no? Molt coneguda no és, però... A veure, sí, però, per exemple, el TikTok... La cançó no, però aquest fragment del Saxo, el Sax Guy, que li diuen, no? Això és espectacular, eh?
és curiós, jo l'havia vist sobretot això que tinc a les xarxes socials aquest fragment d'aquesta cançó s'ha popularitzat és només aquest fragment que surt tocant el saxonoma i jo n'he vist molts memes i coses diverses sobre aquest moment perquè és molt bo i serà molt bé, escolta
I això, llavors, doncs, jo recomano al final, com que a Moldàvia, un país per anar, especialment la part de Transnitria, jo crec que és el lloc més curiós que he vist a Europa, si busques autenticitat. És probablement el lloc més autèntic i que sempre que algú tingui l'interès de veure un lloc així diferent, un lloc
que sigui una mica fora de les guies turístiques habituals. Això és el que molta gent ara està buscant, eh? Exacte. Perquè molta gent està cansada d'anar a Roma i no poder caminar. Exacte, de fet, sense treure de mèrit perquè Roma, per exemple, Londres, París són ciutats increïbles. Són precioses, eh? Sí, sí, sí. No vol dir això.
amb tanta massificació turística que tenen els jocs ara s'està popularitzant tots aquests països que són menys coneguts i potser no tenen la quantitat ja veus no té una quantitat de coses tan gran de veure un ventall tan ampli però és particular i crida l'atenció i llavors doncs jo crec que si de veritat t'agrada això l'autenticitat i t'agrada sobretot això en la part soviètica una mica la història l'estètica doncs és el teu lloc
Molt bé, perfecte. Doncs escolta, com a conclusió final, crec que ens serveix molt i de fet a mi m'han entrat ganes de visitar Moldàvia, per tant entenc que els oients també. Escolta, diria, gràcies per venir avui, gràcies per aquesta estrena de Racons del Món i ens queden molts països per anar a descobrir, no?
No serà per països. Són molts en el món. Oficials crec que són 195. El que passa és que... Mínim tenim 196 programes. Exacte. Escolta, Adrià, gràcies per tot i ens retrobem. Que vagi molt bé.
I fins aquí ens acomiadem del programa, ens acomiadem del refugi del dimecres i ens retrobem demà, com sempre, aquí a casa vostra, a Radio d'Esvern, al 98.1 FM. Gràcies per tot, gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i ens retrobem demà. Fins aviat, gràcies i adeu.