El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 4 minuts, avui comencem una mica en abans, però és que comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda a El Refugi.
Doncs sí, avui comencem una mica abans, perquè els bolletins de Catalunya Ràdio s'han suspès, perquè Rosalia acaba de treure ara mateix la seva cançó Bergain, que formarà part del seu nou disc Lux. Per tant, nosaltres també ara posarem un cop d'ull allà, però fem el sumari i després connectem amb la Rosalia.
Comencem la setmana de nou i ho fem, com sempre, amb moltes ganes de seguir fent ràdio. Espero que hàgiu gaudit d'un cap de setmana molt bo. Per mi va ser un gran cap de setmana, ja que ahir vaig dirigir el programa espacial des del carrer amb motiu de l'acte de Sant Just al carrer. I realment ens ho vam passar molt bé. Però va, ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb una entrevista al Jordi i altres membres de la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just. Seguidament Hyperproductions amb el DJ Hambo Hambito i acabarem amb veus de migrants on avui, juntament amb la consol i el Jordi, com sempre, rebrem a la Camila.
I ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
I com hem dit a l'introducció del programa, comencem parlant de la Rosalia, perquè acaba de fer pública la seva primera cançó del nou disc Lux. La cançó es diu Berghain, i té la col·laboració de Björk i de Ips Tumor. Així que anem a reaccionar en directe, ara mateix, a la cançó que acaba de treure Rosalia, Berghain. Va, anem a escoltar-la tots plegats, que jo també tinc ganes.
Fins demà!
jo sé muy bien lo que soy ternura pa'l cacer
Fins demà!
Fins demà!
To save us is through the divine invention. See only way I will be saved, the divine invention.
I fuck you till you love me. I fuck you till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Till you love me. Love me. Till you love me. I fuck you till you love me. I fuck you till you love me.
Doncs fins aquí la cançó nova de Rosalía, fins aquí Bergain, la veritat una cançó molt xocant realment, un tema únic, molt únic, realment molt especial i on veiem una nova versió de Rosalía que ja ens va avisar que entraria en una nova etapa, en una nova era.
i realment amb aquesta cançó ens ho ha deixat molt clar, una cançó molt més sinfònica, realment veiem molt present a l'Orquestra Sinfònica de Londres, que és tota aquesta coral que acompanyava a Rosalía al llarg de la cançó, i uau, realment una cançó molt, molt, molt diferent del que ens tenia acostumat, i el que dèiem, que enceta una nova etapa de Rosalía, que la seguirem molt, molt de prop,
i amb ganes de veure més deluxe perquè realment aquest disc promet i molt perquè això que acaba de fer la Rosalia realment és una obra d'art i és una cosa molt diferent a tot el que ens tenia acostumat al videoclip. Sisplau, si podeu, aneu a veure'l perquè és un videoclip super currat, super currat. Veiem a Rosalia en grans parts del videoclip acompanyada d'aquesta orquestra sinfònica de Londres
i realment un videoclip que es veu molt treballat molt treballat i també el que vull destacar és que al principi hem vist a Rosalia i també a la part final de la cançó veiem a Rosalia no sé si és Rosalia o és Bjork o Ips to More però perquè perdoneu no l'he sapigut identificar però veiem a una persona cantant en anglès per tant és possible que aquest nou disc Lux també tingui una forta presència de la llengua anglesa però bé
Sigui com sigui, seguirem pendents de les novetats i ara ja hem escoltat el primer tema de luxe, hem escoltat Vergany de Rosalia, una cançó que obre una nova era a la carrera musical de Rosalia.
Ara sí, seguim amb les notícies. La direcció de Junts per Catalunya ha decidit aquest dilluns per unanimitat trencar relacions amb el PSOE. La decisió s'ha pres en una reunió de l'executiva celebrada a Perpinyà, coincidint amb el vuitè aniversari de la declaració d'independència del 2017.
El gest d'última hora del govern espanyol d'obrir negociacions amb Alemanya per l'oficialitat del català a Europa no ha fet canviar el pare de la cúpula del partit, que aposta pel bloqueig al Congrés dels Diputats. Això vol dir que Junts no negociarà més votacions amb el PSOE, inclòs els pressupostos generals de l'Estat, fet que pot complicar la governabilitat de Pedro Sánchez i fins i tot portar-lo a convocar eleccions de manera anticipada.
També es donaran per acabades les reunions a Suïssa amb el mediador internacional que s'havien fet de manera periòdica els darrers dos anys, primer amb Santos Terran i l'última amb Zapatero. Aquest dimarts Junts convocarà el Consell Nacional per definir la consulta interna en què la militància haurà de validar o no la ruptura.
De moment, Pedro Sánchez ha assegurat que respecta la decisió del partit de Puigdemont i que el seu govern està complint amb els compromisos assumits. A les 5 de la tarda, bé, de fet ja són les 5 de la tarda, en uns pocs instants, estem pendents també perquè farà una compareixença Carles Puigdemont a Perpinyà per explicar...
com es farà aquest nou trencament i com es concretarà i què vol dir trencar amb els socialistes. Per tant, també amb un ull pendent la compareixença de Carles Puigdemont que hauria de començar dintre de molt poquet perquè ja va amb endarraniment.
Perfecte, em comenten que Carles Puigdemont ja està compareixent en directe. Avui la cosa sembla que va de directes, així que connectem ara sí amb la compareixença del president Carles Puigdemont. Havíem quedat que podríem parlar de tot, però aquesta aliança estratègica de l'espanyolisme es manté molt més sòlida i unida que la propaganda ens vol fer creure. El PSC es recolza en PP i Vox per bloquejar
i per debatre avenços per Catalunya que proposa Junts per Catalunya. Hem tingut paciència. Sé que ara es dirà que n'hem esperat prou. Hem tingut paciència i quan ens en van demanar més n'hi vam posar més.
I de fet, a aquestes alçades, nosaltres ja sabíem que el que ens proposem de resoldre o de contribuir a resoldre és complex, és llarg, demana molt de temps, però pensàvem arribar a aquest primer tram de l'acord de Brussel·les, aquest primer tram de la legislatura...
que demostrés per la via dels fets que era possible aprofitar aquella oportunitat que la democràcia ens havia brindat, que valia la pena continuar dedicant temps, dedicant esforços, dedicant riscos perquè arribés un dia, s'arribés a un acord que culminés amb el reconeixement nacional, que fos efectiu, amb la protecció efectiva de la nostra llengua,
i que plantegéssim exercir el dret a l'autodeterminació sense l'amenaça de la repressió, perquè aquest dret els catalans ja el vam exercir fa 8 anys. Però no sense repressió, com recordareu tots molt bé, i com recordarem durant generacions. De manera que hem fet tot el que tocava perquè aquell acord es complís. Però amb nosaltres sols no n'hi havia prou.
El PSOE ha considerat que els seus tempos i els seus ritmes eren els únics vàlids. El PSOE ha actuat ignorant la seva debilitat parlamentària i no ha fet cas, jo diria que els ha menys tingut, dels avisos i senyals que els hem anat enviant aquests 22 mesos de treball o aquesta durant 19 trobades que hem celebrat a Suïssa.
A diferència d'altres, insisteixo, nosaltres no estem disposats a continuar ajudant un govern que no ajuda Catalunya. Ep, ni aquest govern ni qualsevol altre que no ajudi Catalunya. El nostre no és un projecte polític que tingui per vocació l'estabilitat espanyola. Si va bé per Catalunya, parlem-ne. Si no, adéu-siau.
I per això la Direcció Executiva Nacional ha decidit trencar el seu suport al Partit dels Socialistes, exercir l'oposició i, evidentment, consultar la militància, sotmetre la consideració de consultar la militància a un Consell Nacional extraordinari que se celebrarà demà a dos quarts de vuit del vespre, urgent i extraordinari,
perquè pugui obrir les urnes a la militància a partir del dimecres, de les 10 del matí fins al dijous a les 6 de la tarda, en què haurem de conèixer el resultat.
Doncs amb aquest anunci deixem la compareixença de Carles Puigdemont, que ja ha avançat, el que us dèiem ara fa res, que sotmetrà la decisió a la militància. Seguirem molt pendents d'aquesta compareixença, a la qual quan acabi intentarem fer-vos un petit resum del que ha explicat Carles Puigdemont, però bé, una mica anirà amb la línia amb el que ja us estaven comentant, però bé, quan acabin tornarem a connectar i us farem una petita síntesi.
I seguim, perquè sorpresa a l'Argentina, el president Javier Milei ha aconseguit una victòria aclaparadora en les eleccions legislatives de mig mandat. El seu partit, La Libertat Avanza, ha superat el 40% dels vots, el que li permetrà reforçar la seva capacitat legislativa i impulsar la seva agenda de reformes. Milei ha celebrat el triomf amb un discurs triomfalista i ha promès... Perdoneu, i ha promès... i ha promès que el país tindrà el congrés més reformista de la història. L'escoltem.
El pueblo argentino decidió dejar atrás 100 años de decadencia y persistir en el camino de la libertad, el progreso y el crecimiento. Confiamos en que podemos trabajar en conjunto con todas las fuerzas con las que tenemos puntos de acuerdo.
Amb aquests resultats, la Libertat Avança passaria de 37 a 101 diputats i de 6 a 20 senadors. Tot i això, el president haurà de teixir aliances per garantir una majoria estable que permeti aprovar les reformes estructurals que reclama el seu govern. Aquesta victòria també consolida el suport
Consoli del suport dels Estats Units, que havia condicionat un rescat econòmic de 20.000 milions de dòlars al resultat electoral. Donald Trump, aliat clau de Milley, l'havia advertit que si no guanyava les eleccions li deixaria de donar ajudes. La Libertat Avanza s'ha imposat en 16 districtes i inclosa la província i la ciutat
de Buenos Aires, un tradicional bestió del peronisme. En unes eleccions marcades per l'abstenció més alta des del retorn de la democràcia, només ha votat el 67,8% dels cens. I recordem que a Argentina el vot és obligatori. Amb aquesta victòria, Milei afronta un segon temps amb més poder polític i una clara intenció, convertir el seu mandat en el punt d'inflexió d'una nova etapa per a l'Argentina.
Un segon testimoni presencial ha confirmat que el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va arribar a la seu del govern gairebé a les 8 del vespre i ja canviat de roba, fet que desmunta la seva versió sobre el que va fer durant la tarda de l'Adena, que va deixar més de 200 morts a la província de València.
Segons publica el diario Punto Es, aquest nou testimoni assegura que es va creuar en mazón a les 7.55 a prop del Palau de la Generalitat, per la porta del carrer Cavallers, ja vestit amb el jersey groc que després apareixeria a la reunió d'emergències i a la televisió.
El relat reforça la tesi que el president no va gestionar la crisi des del seu despatx, com havia dit el seu equip. El cas es complica encara més per una altra dada. Segons la investigació, Mazón va estar 37 minuts sense fer ni rebre cap trucada, entre les 18 i 57 i les 19.34, just en el moment més crític de la catàstrofe.
Aquest buit de comunicacions coincideix en el moment amb el que hauria acompanyat la periodista Maribel Viraplana al pàrquing després d'un llarg dinar, suposadament de treball, al Ventorro. El seu entorn manté que el president va anar directament al palau després de dinar, però cap imatge ni document acrediten on va estar durant aquella hora i quart desaparegut.
L'impacte polític de la dana també es reflecteix a les enquestes. Un sondeig publicat per ABC i les províncies mostra que el 75% dels valencians creu que Mazón hauria de dimitir per la gestió de la dana i el 65% reclama eleccions anticipades. Fins i tot, entre els votants del PP, 6 de cada 10 pensen que el president hauria de fer un pas al costat.
La Mary Carmen és una veïna de 87 anys, del barri del Retiró, a Madrid, i podria ser desnonada aquest dimecres 29 d'octubre del pis on viu des de fa gairebé 70 anys. El seu pare va signar un contracte de lloguer antic, el 1956, però ara un fons voltor li reclama més de 2.600 euros mensuals, gairebé tres vegades més del que paga actualment. Una xifra completament inassumible per a ella, que té una pensió de 1.450 euros.
Malgrat tot, els tribunals han donat la raó a l'empresa, argumentant que la segona subrogació només pot durar dos anys, excepte si l'hereu té una discapacitat superior del 65%. La Mary Carmen té un 50% reconegut. Però en realitat...
Aquesta limitació té arrels en una llei masclista del franquisme. Les dones casades no tenien plena capacitat jurídica i necessitaven el permís del marit per signar un contracte de lloguer. Això feia que els contractes d'habitatge estiguessin gairebé sempre a nom del marit. Per això, quan va morir el pare de la Mari Carmen, el contracte va haver de passar anàlcul.
a la seva mare. I ara, legalment, la segona subrogació és la de la Mari Carmen, quan hauria d'haver estat la primera. La veïna de 87 anys ja ha visat que es nega a marxar de casa seva. L'escoltem.
Me niego a irme de mi casa. Voy a luchar por ella. Hay muchísimas personas que están en mi misma situación. No podemos permitir que los especuladores nos echen de nuestras casas para hacerse más ricos. No es justo y no debería ser legal. Nos toca resistir y nos toca luchar.
Esta es mi casa, este es mi barrio y yo todavía tengo mucha guerra que dar. El sindicat d'inquilines en suport a la Mari Carmen ha convocat una mobilització dimecres a dos quarts de nou del matí per intentar aturar el desnonament. Des d'aquí, des del refugi, molta força a Mari Carmen i estem amb tu.
Creix la tensió entre Rússia i Ucraïna. Moscou ha assegurat haver abatut gairebé 200 drons ucraïnesis en 13 regions del país durant la nit d'aquest diumenge, 34 dels quals prop de la capital. L'atac ha obligat a tancar 8 aeroports, entre ells dos de Moscou.
Tot i que, segons el Kremlin, només ha estat una petita estona. A la regia fronterera de Bryansk, un dron ha impactat contra un minibus, causant un mort i cinc ferits. L'Ucraïna no ha confirmat l'atac, que arriba 24 hores després d'una ofensiva russa amb un centenar de drons sobre Kiv, que va deixar tres morts i una trentena de ferits. Els dos països mantenen una escalada d'atacs, que ja fa més de tres anys i mig, que castiga sobretot a la població civil.
Ara toca el ritme, ara toquen els esports.
Un Barça amb set baixes i amb Lamin i Ferran sortint de lesió va perdre ahir per 2-1 davant el Madrid al Bernabéu. Mbappé va avançar als blancs després de dues dianes anul·lades pel Bar, mentre que Fermín va empatar el Barça al minut 38. Però cinc minuts després, just abans del descans, Bellingham va marcar el gol definitiu. El Madrid va sortir amb tot, sent molt contundent i perillós en atac. Xesny amb aturades decisives va aguantar l'equip en una primera part molt fluixa.
A la segona part el Barça va dominar més, però es va mostrar poc creatiu i poc incisiu en els seus atacs. El porter polonès va tornar a salvar el Barça aturant un penal d'Empapé i malgrat els esforços l'empat no va arribar. Pedri va ser expulsat al descompte per doble groga i Vinícius va tornar a ser protagonista per la seva enrabiada després de ser substituït.
Flick, sancionat, va veure el partit des de la cabina. El partit va acabar amb una tangana al descompte en què Courtois, Carvajal i Lunín van carregar contra la Minyamal. El Madrid va celebrar el triomf com un títol i va ampliar la seva diferència a 5 punts.
Bones notícies al Barça. Robert Lewandowski ha completat aquest dilluns l'entrenament a la ciutat esportiva després de la derrota del Barça. El Clàssico, el davanter polonès, afronta la recta final de la seva recuperació i podria reaparèixer aquest diumenge contra l'Elx. També hi ha bones sensacions amb el porter Joan Garcia, que es recupera d'un trencament del menisc intern del genoll esquerre.
i, tot i que no es vol arriscar, podria estar disponible pel mateix partit. Els entrenadors valoraran aquest dimecres el seu estat abans de prendre cap decisió. Lando Norris va guanyar amb autoritat el Gran Premi de Mèxic i torna a liderar el Mundial de la Fórmula 1, amb un punt d'avantatge sobre el seu company Oscar Piastri. Charles Leclerc va ser segon i Max Verstappen tercer, després d'una estratègia complicada.
La selecció espanyola femenina de futbol ha començat amb força la nova etapa de Sonia Bermúdez, amb una golejada de 4-0 contra Suècia a la Rosaleda. El combinat nacional va dominar des del primer minut i va arribar al 3-0 en només 30 minuts, gràcies a l'eficàcia davant de porteria.
Les migcampistes Esterella com Aitana Bonmatí i Alexia Putelles van marcar la diferència. Alexia va obrir el marcador amb un espectacular i lliure directe i va liderar l'equip. La tornada de les semifinals serà demà dimarts a les 7 de la tarda a Suècia. I ara presentem la cançó del dia.
La cançó d'avui ens porta a un recorregut nocturn per Barcelona, seguint un protagonista que busca desesperadament la seva persona estimada. La lletra combina melancolia, passió i moments d'humor lúdic, reflectint tant la vulnerabilitat com la vida vibrant de la ciutat, des de passejos per sota la pluja fins a converses amb ells coneguts. El tema captura la poètica de la nit i...
La cançó és propera i intensa i fa un retrat realista però poètic del dia a dia i dels sentiments humans. La banda que crea aquest tema és coneguda per la seva autenticitat, per la seva capacitat de construir històries autèntiques i emotives, combinant folk, cançó d'autor i humor lúdic.
consolidant-se amb una proposta genuïna i reconeguda del panorama musical català. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir el 15 d'octubre, fa menys de dues setmanes. La banda que la fa és originària de l'Empordà i el protagonista del videoclip de la cançó és un home vestit de cowboy que recorre la nit de Barcelona amb una bicicleta molt especial. Avui realment és una mica difícil provar. Que soni, on t'has ficat aquesta nit de la Ludwig van?
He agafat l'últim tren que puja, he caminat sota la pluja, he plorat i em tremolaven les mans, escrivint versos d'enyor per la que fa que el meu amor cremi més del que havia cremat mai abans. I ara baixo per les rambles i deixaré els carrers amples, no sé on vaig, però sé que quan hi sigui ho sabré.
Vaig escrivint-li la cançó per cantar-la sota el balcón. El meu amor creix entre Alfàbrega i Llorer. Sonen aveneres, uns avisments amb bucarons. Hem brindat per l'amic Jäger i pels nostres dies bons. Els he dit que el teu malí que és el centre on orbita el món. S'han rigut de mi per jove i m'han donat tres consells bons. Només vull anar als teus braços per plorar com un neve.
On t'has ficat aquesta nit? I buscant d'entendre la dansa no s'acaba l'esperança mentre sona el flaviol i el tamborí. I una noia amb els ulls foscos m'ha endevinat en l'horòscop que està amb tu, ho porto escrit en el destí. Però recordo el que t'agrada i crec que sempre et trobava on el bafle és el soberbi emperador.
Buscant llocs amb més volum he mirat de creuar el teu rum entre el fons 10 i la ronda del Guinardó. Aquests antifeixistes desconfien d'un noi ros, porten samarretes de futbol i bufandes de colors. S'ha muntat una tangana davant les portes del camp quan he vessat la palengana on refreden les boldams. Només volia preguntar-los i però cap d'ells no m'ha dit.
On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit? I escurant la matinada, li fotré una caixalada, un bon plat de patata i coliflor. El destí m'ha abandonat, penso mirant-me la ciutat, que ja es desperta entre els primers raig de claror.
a l'aigüera tot l'amor i la cambrera que em consola sempre que tu em deixes sol. Em farà passar l'estona, me'n vaig a Déu, Barcelona, la ciutat en la que no es pot mai el sol. Un revisor a la Sagrera m'ha virlat tots els diners. Maleïda, nit de merda, no penso tornar mai més.
La ciutat emmorellada de la teva habitació, on aquella matinada em vas convertir en lloc. Jo li vaig donar el meu cos frell a voler a l'esperit. On t'has ficat aquesta nit? On t'has ficat aquesta nit?
Doncs una cançó brutal d'un grup molt autèntic que realment jo he descobert fa molt poquet. Ara hauríem de passar a l'efemèria del dia, però realment amb tot això de la cançó de Rosalia i l'anunci de Puigdemont ens hem quedat sense temps i ja tenim aquí els nostres següents convidats. Començarem l'entrevista amb les cees d'aquí de l'Ateneu de Sant Just.
Doncs ara sí comencem l'entrevista, comencem les seccions del programa i ara tenim aquí a l'estudi a Bona Colla, tenim a tres Jordis i a la Sara. Què tal, com esteu? Molt bé. Bon dia. Bona tarda. Doncs sou, bueno, m'han dit que és un membre de la secció, oi?
un soci i dues persones que estarien interessades en formar part d'aquesta nova secció que esteu plantejant. Doncs aquí tenim avui la secció excursionista de l'Ateneu de Sant Just perquè estan intentant, estan plantejant crear una nova secció dins d'aquesta entitat, que és una secció que es dirà Secció Masters, si s'acaba atirant endavant. Què és això de la secció Masters? Aquí va dirigit. Secció Masters més 35.
per tots aquells sanjustencs que vulguin seguir fent excursions, ja no siguin tan joves com per considerar-se membres de la secció joves, però que encara tenen corda per estona abans de considerar-se un veterà. D'acord, perfecte. Havíeu identificat un forat, no? Exacte, hem trobat un forat. Jordi, endavant.
Sí, històricament la secció de la CEAS s'ha anat fent gran. Els membres que van fundar aquesta secció excursionista, que és històrica, ara desconec quants anys té la CEAS? 90 anys i pico. De fet, el meu avi també era soci. Fundada del 34. El meu avi era un dels socis dels primers.
Llavors, aquesta secció s'ha anat fent gran. I llavors va haver-hi un grup de joves que va voler impulsar i va impulsar la secció de joves. La secció de joves és fins als 35 anys. Què ens trobem ara? Que ens passa a nosaltres, per això estem aquí, i és que hi ha un gruix de població que està entre aquests 35 anys i aquests 65 que són l'edat més jove dels veterans, diguem-li's.
que són els de les CES que encara fan moltes sortides i molt interessants. Però hi ha aquesta franja d'edat que potser no està ocupada per una secció pròpia i fa que molta gent no s'animi potser a les CES perquè ja és massa gran per la jove...
i potser sent massa jove per anar amb la gran. Clar, per tant, entenc que aquesta franja d'edat que heu dit, realment es troba que no pot anar amb els joves i tampoc acaba d'estar a gust amb la secció general, podríem dir, perquè realment són ritmes diferents. Una persona potser de 70 anys no pot fer el mateix que una persona de 40.
Correcte. O sigui, el problema està en que tampoc és allò que dius, vaig o no vaig, aniré a, saps, m'avorriré o no. Clar, la diferència d'edat també, quan estàs caminant, passes moltes hores i al final, si vas amb algú de la teva edat, com que t'animes bastant i si ja veus que l'edat més propera la tens més lluny, és com que dius, va, va, doncs no vaig, no vaig. I és per omplir aquesta franja d'edat.
Jo mateixa, per exemple, soc nova aquí a Sant Just o Sant Feliu i encara no m'he apuntat a la secció de les CERS perquè el juvenil no podia entrar perquè tinc més de 35 anys i tampoc em veig com a participant en la secció de veterans potser puntualment però no sempre que soc la més jove i em fa una mica de cosa també.
Clar, és que al final és normal perquè per la gent que no us conegui tant, això de les seves què? Quines activitats feu? I per què realment aquesta diferència és notòria.
Disparar el Jordi Bosch. Sí, perfecte. Doncs, per pròpia experiència, donat que just m'he mudat a Sant Just, ara farà uns 3-4 mesos, a finals del mes de juny, des del primer moment em vaig apuntar a l'Ateneu de Sant Just, vaig estar investigant de les seccions quines hi havia i la que més se'm va encaixar pels meus interessos era la CEAS, perquè m'agradava molt fer excursions. I just em vaig inscriure que el
Pràcticament el primer que em van dir és, però Jordi, que és fins als 35 anys, quants anys tens tu? I vaig dir 35. Llavors aquí sembla que vaig començar amb el peu, però amb la il·lusió de seguir formant una part i per aquest motiu porto els últims 3-4 mesos tant assistint a les excursions de la secció jove com de la secció veterana.
La secció veterana, a part de fer excursions exigents, també fa com més visites culturals a municipis així de muntanya o a municipis allunyats. Tu que has fet alguna secció sortida amb ells? Exacte, sí. Les excursions que organitzen des de la secció veterana o la secció original de la CEAS són excursions més aviat de mitja muntanya
que sempre emplenen un autocar amb 40-50 persones i organitzen com 3 itineraris. El primer seria una visita cultural, com comentava en Jordi Porta, que seria anar a un poble
i en aquest poble es fa aquesta visita, però pràcticament no es mouen. Després, un segon trac, que seria una ruta curta, que sortint des del poble farien una petita ruta de muntanya, i un tercer trac, que seria una ruta més llarga, que potser serien com a molt 10-15 quilòmetres. En la secció que estem estudiant crear,
també té una peculiaritat, i és que les CEAS també té una secció infantil, que és per nens i nenes. Ens han demanat els de la secció infantil si algunes sortides que féssim amb la secció de la màster les podríem compaginar amb la infantil, de manera que quan els nens o els infants i les nenes
vagin amb els monitors a fer la sortida que toqués, els pares i mares puguin fer una sortida més exigent amb les seves màster, o sigui, poden aprofitar el viatge fins al punt d'origen o el cap de setmana, si fos un viatge de més d'un dia, amb els seus fills. De manera que
part dels pares i mares de la CEAS infantil poden estar interessats a formar part de la CEAS màster. Això no vol dir que totes les sortides que es plantegin siguin en aquest format, però potser sí algunes. Per això hem generat una enquesta.
i que ens agradaria que ens ajudéssiu a fer-ne difusió. No, ni tant, ni tant. Ja n'heu fet, la ràdio s'ha fet i així, però tornem una mica més. Sí, sí, ho repetim. Ja ens han contestat 50 persones, lo qual estem contents. Per tant, són 50 persones interessades en la creació d'aquesta secció, eh? Sí, i amb aquesta enquesta preguntem, a part de l'edat, quin nivell de muntanya es té, perquè també volem saber com plantejar les primeres sortides i també quin nivell de compromís es vol, de si es vol anar...
Menys de 5 sortides a l'any, entre 5 i 10 o més de 10 sortides l'any. També preguntem quin tipus de pernoctació tens com a preferida, si fem una sortida de dos dies, si pots anar a un refugi no guardat, si t'agrada fer bivac, si t'agrada fer dormir en tenda o prefereixes més comoditats tipus alberg o tipus hotel. D'acord.
També per tenir una radiografia d'aquesta gent interessada, que és el que s'espera d'aquesta secció. El que hem de tenir clar és que serà una secció d'un club excursionista, per tant, la idea és caminar i caminar molt, i també que segurament no encaixaran totes les sortides al gust de tothom. Però tampoc estem obligats a anar a totes, simplement a anar a les que t'encaixin més o a les que et puguis sentir més a gust.
també potser començar a anar amb les més assequibles, entre cometes, i segons com et trobes, apuntar-te a anar pujant el nivell. Però tot això estem parlant una mica sense encara haver planificat les properes sortides. Ens esperarem a tenir els resultats d'aquestes enquestes per pensar com planifiquem. El que sí que és veritat és que la resta de seccions sí que fan unes 10 sortides l'any, una al mes. Llavors, aquest número potser ens servirà d'orientació a l'hora de planificar la nostra.
que potser comencem amb una mica menys i que ara la segona temporada, si ha funcionat, ja creixem el número de sortides. Per tant, estem parlant d'això, de nou de secció de 35 cap a 65 o 60? Per dir alguna cosa, també ho veurem amb les enquestes. Amb un nivell intermitjal, podríem dir. Sí, tot i que si algú no té nivell, que contesti l'enquesta perquè potser fem sortides... Per iniciar-se, no? Correcte.
I també volem saber si hi ha interès en gent amb poc nivell, perquè ens agradaria adaptar-nos a tot. Molt bé. Crec que la Sara té una petita preocupació revisant l'enquesta, Sara. No, no. Hem dit, en pla, en broma, podríem fer la primera sortida a la pica dels estats. Així, en pla, no estamos tan mal. Sí, sí. Això també ho he vist jo, i justament és la pregunta que anava a fer ara mateix.
aquesta sortida de Pica d'Estats s'està movent ja? Com la teniu? No, no s'està movent, és simplement un guinyo, una broma entre cometes, però que sí que és una declaració d'intencions, de dir, la Pica es farà, però la Pica es farà, potser no la primera sortida i que tampoc cal que hi vagi tothom, simplement és un cim emblemàtic, per qui no ho sàpiga és el cim més alt de Catalunya,
I és una excursió molt bonica, molt xula, que es pot fer en una nit, en dos dies. És assequible. És assequible. La majoria de la gent és molt assequible. Correcte, si es fa en dos dies no hi ha problema per fer-la. No hi ha dificultat en fer-la. I és una sortida que s'ha de fer, no? Potser no serà la primera, però...
és un dels objectius d'esperem de la que sigui una nova selecció i tant com diem a l'enquesta aprofitant l'avinguda dels cars de coixinets quan ells van de baixada nosaltres anem de pujada i també que no ens tanquem només a la gent de Sant Juls que
Sí, això és veritat que està remarcat a l'enquesta. Sí, que pot ser evidentment qui vulgui i que com sempre la teniu, les seves seccions i les CES sempre ha estat oberta a tothom. Molt bé. I us heu marcat algunes xifres? És a dir, a partir d'X interessats o a partir d'X contestacions a l'enquesta la secció prosperarà o no hi ha número 1?
No tenim número 1. És una cosa que és... Primer intentarem veure quanta gent hi ha i en base a això ja decidirem. Però quan tinguem totes les dades decidirem les coses. D'acord, d'acord. Doncs a veure, a veure. Però som optimistes. Home, i realment 50 ja és un bon número. Ja és un bon número. De partida. Perquè les seccions joves i infantils, quants involucrats tenen?
Doncs, com ha dit el Jordi Bosch, omplen un autocar sempre, per tant, 50 usuares actius. Nosaltres, a l'hora de fer una enquesta, entenem que no és un percentatge elevat el que realment acabarà venint. Per tant, per això volem una mostra molt gran. Però les seves joves són uns 15-20...
més 10 que 15. Sí, 10-15. Dels que acaben sortint, sí, però si comptes tot el gruix... Si els comptes tots, correcte, uns 20. Si els comptes tots són uns 20 i a les sortides acaben sent uns 10-15, la meitat, doncs nosaltres hauríem d'aconseguir, doncs, algo semblant, no? Sí.
Un gruix de 20 que sempre acabem sortint uns 10 o 15 a mínim. Per això volem una enquesta amb més respostes perquè molta gent contesta les enquestes per ajudar-nos, però potser no amb la voluntat real de venir. Bueno, si aquí sou 4, gairebé el 40% ja el teniu, eh? Vaig poder confirmar amb el Jordi Gironès, em va comentar que el nombre de socis actuals de les CEAS
a principis d'octubre era de 392 socis. Aquí també tenim, perquè amb l'enquesta ja estem una mica xafardejant algunes respostes, eh? I hi ha bastanta gent que és sòcia però que no participa a cap secció. Això passa sempre. I això ho preguntem. Llavors, clar, aquesta gent també ens interessa que participi, no? Un, dos, tres, quatre, cinc... Sí, tenim de les 50 unes 10 respostes que són socis de les CES però que no estan participant a cap.
doncs aquests ens agradaria reenganxar-los i així com gent nova que, com la Sara deia, que no s'atrevia a fer el pas. Exacte, sí, sí.
Clar, al final és això, que realment potser aquesta franja de gent que realment està sent sòcia i està contribuint però realment no està sortint, és potser per el mateix que comentàveu, que realment no es veuen amb corda o no s'hi veuen tan identificats i realment això, el que deia la Sara també, que fa una mica de por o que no t'acabes de sentir a gust i dius, bueno, no me la jugo i no vaig.
Correcte. Molt bé. És per això que estem creant això, aquesta secció. No, no, molt bé, molt bé. I vull obrir una mica el focus. Sant Just realment està molt lligat a la muntanya, perquè tenim aquí Cullxarola. Entenc que, a part de la passió per la muntanya vostra també neix aquí, no? Bé, la Sara i el Jordi no són de Sant Just, oi? No, però just ens vam conèixer en una excursió a la Penya del Moro,
que organitzaven per les festes majors de Sant Just, que organitzava Òmnium Cultural. I jo soc veïna que ha visc a Sant Feliu. M'he mudat ja fa quatre mesos. Molt bé. I és això, no? Crec que el poble també està molt lligat des de sempre amb la muntanya.
Sí, jo crec que Sant Just i la muntanya sempre ha tingut una relació directa. De fet, l'eslògan de Sant Just és naturalment Collserola, no, ara? Sí, sí, sí. Des de fa temps. I la CEA, si existeix des de fa tants anys, és perquè realment hi ha un vincle. També molts Sant Justencs, i aquí em perdo perquè no he investigat prou,
però han sigut pioners en grans sortides d'alpinisme i fites històriques de l'alpinisme i l'escalada. Llavors, és un municipi que té molta tirada a la muntanya, ja per l'històric, per les famílies històriques i també per la ubicació, potser, tocant més de la meitat del municipi està dins del parc natural de Collserola. I dins d'aquesta nova secció, plantegeu sortides també fora de Catalunya o miren una mica més enllà?
Això està per veure. Primer hi ha molta terreny a Catalunya, hi ha molts cims macos, però sempre està oberta la porta a una excursió, ja sigui més a prop als Alps o ja... Ojalà. Si va molt bé. Algú més lluny, però...
Primer, a Catalunya tenim, per sort, un privilegi que és el Prepirineu i el Pirineu és espectacular. Sí, sí, i realment també altres zones. Els ports, per exemple, les Terres de l'Ebre. El gran desconegut de Catalunya i en zones maquíssimes.
Però Catalunya té de tot. Sí, sí. Viatjar... Sí, la Seas jove s'està plantejant, crec, un viatge lluny, no sé si per Suècia, Noruega... Ostres. O sigui que em fan enveja, potser els haurem d'erratar.
Però jo crec que començarem per sortides sense agafar avions ni trens lluny. És el més sensat, sí. Ni trens lluny. Però potser sí que al Pirineu francès o a Aragó...
però a mesura que veiem la secció com creix i els membres com demotivats estan ja podem plantejar coses més ambicioses. Clar, també al final depeneu una mica del feedback que aneu tenint i de la involucració d'aquests futurs socis que poden arribar. Jo també he comentat que els seniors o el grup general es mou molt en autocar, els joves en canvi són 10-15, entenc que s'autoorganitzen amb cotxes
Van amb cotxes perquè els vaig intentar organitzar amb transport públic i va ser impossible. Tots van amb el xip de compartir cotxe, que això està bé, però si omplen dos, tres, quatre cotxes o els porten i... Per tant, i la vostra intenció de la secció màster seria una mica seguint el model dels joves o dels generals?
Depèn, no? També depèn de realment quan siguem. Si som realment moltíssims, potser haurem de pensar alternatives logístiques. Jo, per defecte professional, que em dedico a temes de mobilitat, sempre m'agrada mirar alternatives en transport públic, però evidentment dependrà de quina sortida fem, de si venen pares amb els crios perquè la combinem amb unes sedes infantils, segurament voldran anar amb el cotxe...
Llavors, la logística aquesta jo crec que ens la trobarem sortida a sortida, la resoldrem diferent i intentarem resoldre-ho el millor possible perquè sigui el més pràctic possible. També dir-vos que, per exemple, el Jordi Huerta té molta experiència d'alta muntanya a la neu també, temes d'alpinisme, que potser alguna sortida a l'hivern amb seguretat i de nivell...
Algú més... Assequible. Amb gran ponts, també. Algú més per atrevits. No, realment, el Jordi fa molta pinta d'escalador, o d'alpinista, o d'excursionista. A més, aquesta sudadera buf, a mi em dóna ja com sensació de molta excursió, de que és molt excursionista.
Doncs no és la que vaig servir per rebar la muntanya, però sí. El Jordi desapareix als hiverns perquè se'n va esquiar i fa esquí de muntanya i fa coses molt exigents. Molt bé. Llavors tindrem un bon guia a les sortides més exigents. I a l'enquesta també he vist que feu molt d'incís amb el seny, que és important a la muntanya, això ho sabem, però per què ho anomeneu tant? És perquè s'està perdent a la muntanya el seny o per què?
Sí, la veritat és que hi ha molta competitivitat, sobretot amb aplicacions, per exemple a l'Estrava, que la gent acostuma a veure segons quin itinerari i diu, jo també puc, m'apunto. A mi en part és una cosa que crec que em va passar, admeto, quan des de la CEA Joves vaig veure la primera excursió que s'anaven al Pic de la Maladeta, que era un 3000.
Jo mai havia fet cap 3.000, el màxim que havia fet jo era a la Vall de Núria. Però tenia molta confiança en mi mateix, donat que havia fet maratons, curses, esport de forma molt regular, i vaig dir, sujeta-me el cubata que jo també. I em va sortir bé, però podria haver sortit molt malament. Però també sí que és veritat que des de la seva jove em van preguntar, Jordi, podràs fer aquesta excursió? I és una cosa que realment...
el propi candidat a fer una excursió és el que hauria de saber si està capacitat com per poder fer aquesta excursió, i és la part del seny que nosaltres recalquem. Sí, és veritat, com diu el Jordi, que les aplicacions a la muntanya, ja no només l'Strava, que és més escurtiva, sinó el Wikiloc mateix, que és una aplicació de rutes, que és catalana, per cert, i que està a tot el món,
ha fet que una excursió a la muntanya sigui un track amb el mòbil que el puguis seguir sense cap dificultat. Què passa? Que un track al mòbil a la muntanya pot complicar-se molt, tant pel tipus de desnivell, el tipus de terreny, com l'època de l'any. Tu veus un track, el vas a fer i potser l'han gravat a l'estiu i l'estàs anant a fer a l'hivern i no es pot fer.
I bé, ja vèiem a les notícies, els bombers cada cop que fan, no sé si de mitja, tres rescats al dia, que la majoria són habitables, la majoria són per desconeixement, i evidentment nosaltres intentarem posar el nostre coneixement a disposició dels socis de la secció amb el tema de la muntanya, i també serem bastant estrictes a l'hora de...
de quan plantegem una sortida, depèn de quin tipus de sortida sigui, d'assegurar-nos bé que tothom es pot seguir o intentar fer dos variants o alternatives perquè els que volen més nivell el puguin fer i els que volen menys també. Clar, per tant, creieu que realment per on anàvem, creieu que tot això del tema de l'estrava i d'aplicacions com aquesta està fent, perdre una mica el respecte que li hauríem de tenir a la muntanya?
Correcte. Sí, és que la muntanya ara s'ha fet asseguible, gràcies a Déu, a tothom, entre decaldons que tenen un accés més econòmic, perquè antigament la muntanya era cara.
segueix encara, però tens molt més accés i entre això i la... que molta gent no és conscient del que és capaç de fer la naturalesa. Saps? I tu pots estar en un dia de ple sol... I canvies radicalment. Clar, sí, sí, et canvia. En mitja hora se t'ha canviat el tema, que és aquí on comencen a haver-hi els problemes i si tu no vas preparat, no en saps, i dius, no, és que jo he agafat l'aplicació i vinga, cap amunt.
Jo he arribat a fer el pedrafort que hi ha una senyora amb el seu net, que dius, però on vas? No, no, però si és a què arriba. No és a què arriba. I tres com aquesta. Que no, que no. I després hi ha una tartera baixant. Ja li està acostant aquí al bosc. Ja, ja, ja. Comencem a... Que no, que no, que no. I és allò que comença a batre una mica i dius, bueno...
Fes el que vulguis, però... Clar, i això li passa també a les muntanyes més mítiques, eh? O sigui, després tu te'n vas a una muntanya desconeguda i et costa. Realment també, ja ho estem veient, no? A l'Everest, això ja és un altre nivell, eh? Però que s'està prostituint, realment. Sí, sí, totalment. És que s'està com gamificant, no? Que és el joc a tot, no? I a la muntanya és un altre exemple, no? De...
et faig l'Strava, et faig el Wikiloc i altres aplicacions i et faig... que el simple fet d'anar-hi ja és un alicient i fer la foto aquí i fer la foto allà. Pujar la història a Instagram, no? Pujar la història de la vista, del llac i del no sé què. Però en el fons és perillós, la muntanya és molt perillosa i quan li perds la por és quan t'estàs equivocant. Mai se li ha de perdre la por, sempre se li ha de tenir respecte.
I això són valors que la CEAS segur que sempre ha inculcat i ha fet xerrades i fa xerrades i és una cosa que ens agradaria també mantenir aquest esperit de respecte de la muntanya i també agrair a la secció de la CEAS per tota la feina que fa i que ens deixin intentar crear aquesta nova secció dintre del seu paraigües que...
que és d'agrair, que tenen ja una logística i uns espais que són fenomenals. Clar, per tant, la predisposició del grup general sempre ha estat molt... que us ha entès perfectament la vostra sol·licitud i realment us estan ajudant.
Sí, sí, sí, totalment, sí. A més, jo acostumo a coincidir bastant amb alguns dels veterans de la CEAS, l'Orfeo Enric Morera, que cantem junts, o sigui que al final l'Ateneu no és només un club excursionista, són moltes seccions...
que al final socialitzem entre tots. Molt bé, al final el centre cultural aplega moltes coses i això també està bé, que aneu fent comunitat entre valtres i a més tu Jordi, que ets no vingut al municipi per dir-ho d'una manera i crec que des de la Taneu estàs trobant una bona manera de socialitzar el poble. Sí, sí, sí, totalment, sí, sí.
Molt bé. Doncs nois, no sé si voleu comentar alguna cosa més per acabar. Ens queden dos minutets. Que els veterans no s'enfadin sempre que diem veterans, eh? Veterans en positiu, eh? No, no, clar, això està clar. Clar, veterans en tant que tenen tota aquesta experiència i coneixement, o sigui, saben absolutament tots els cims, la història darrere de cada cim,
O sigui, és espectacular. I el més important que m'agradaria recalcar és que no és només anar al cim, sinó tornar. Que molts cops ens plantegem unes motxillotes de 20-30 quilos i mai hem d'oblidar que...
no és només fer el trajecte d'anada, sinó de tornada. Anar ben equipat, alimentació, portar crema solar, però al mínim. Sí, sí, totalment. Són coses que també anirem recordant a totes les sortides. Estic parlant com que si ja estigués muntada, eh? Sí, i tant. Se la visualitza. Se la visualitza, això mateix. I tant. Ah, no, i tant.
Doncs, nois, des d'aquí, i Sara, a tu també, des d'aquí us donem molt de suport, també us ajudarem amb una republicació, i de veritat que esperem que la secció detiri endavant i prosperi, i res, ens en veiem pel poble, que vagi molt bé. Moltes gràcies. Ens veiem una excursió, eh? I tant, i tant, per mi encantat, per mi encantat. Però si m'exapteu, que jo no seré sènior. No passa res. Ai, máster, jo no seré máster. Benvingut, benvingut. Serem flexibles. Adéu. Tots arribarem a máster. Exacte.
Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns El Roc. El programa amb la música que no trobes a cap emissora i és que Dilluns El Roc explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns El Roc. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca.
Bet a quic una vegada? En un regne molt llunyà. Dos forners amb un desig profund. Una bruixa venjativa. Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? Dins el bosc.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Ho hem seguit en directe aquesta última hora aquí a Catalunya Ràdio. Carles Puigdemont acusa el PSOE de ser el responsable màxim del trencament de l'acord de Brussel·les amb Junts i l'emplaça a explicar com pensa governar a partir d'ara. Última hora des de Perpinyà amb l'enviat especial de Catalunya Ràdio. Jordi Corbalan, bona tarda.
Bona tarda. Puigdemont ha retret el SOE que hagi actuat amb tacticisme. Asegura que no s'ha donat ni la confiança política ni els resultats que calien per avançar perquè els socialistes no han tingut voluntat d'executar els acords en temps i forma. Puigdemont diu que se'ls ha acabat la paciència i fa aquest avís per a navegants. A diferència d'altres, insisteixo, nosaltres no estem disposats a continuar ajudant un govern que no ajuda Catalunya.
ni aquest govern ni qualsevol altre que no judi Catalunya. El nostre no és un projecte polític que tingui per vocació l'estabilitat espanyola. Si va bé per Catalunya, parlem-ne. Si no, adéu-siau. Sense demanar eleccions ni parlar d'emoció de censura, Puigdemont insta al govern espanyol a explicar què pensa fer a partir d'ara.
Crec que el Partit Socialista ha de reflexionar i ha de respondre davant de la ciutadania de quina manera pensen continuar, com pensen governar més enllà de la seva proverbial capacitat per ocupar el poder. Podrà ocupar poltrones, però no podrà governar. Junts farà la consulta telemàtica perquè la militància avali el trencament amb el SOE entre dimecres a les 10 del matí i dijous a les 6 de la tarda.
Més notícies amb la Rosa Pujol. La borsa espanyola tanca en 16.000 punts i supera el seu màxim històric del 2007, quan va arribar als 15.945. Aleshores, érem a un pas de la crisi financera, una possibilitat que els analistes descarten que es repeteixi ara. El catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona i expert en borsa, Ramon Adell, assegura que és un símptoma més del dinamisme de l'economia.
Aquests creixements tan ràpids i tan contundents, històricament veiem que venen compensats per un ajust. Aquest ajust pot ser molt dràstic, provocat per un fet puntual, o pot ser un ajust relativament lent. El que sí es pot pensar és que no continuarà il·limitadament.
El govern preveu crear dos centres logístics d'emergències, el Montsià, una emposta, l'altre a Ulldecona. L'objectiu és agilitzar l'arribada de tot el material necessari a la població en casos d'inundacions com les que va causar la borrasca a l'IS. Tarragona, Ricard Boigues, bona tarda.
Bona tarda. Els dos centres ubicaran els eixos viaris que conformen l'AP7 i la carretera nacional 340. La consellera d'Interior, Núria Parlón, espera que l'any vinent ja estiguin operatius. Quan tens una emergència d'aquestes característiques i tens les vies saturades, és molt difícil que l'ajuda arribi a temps. Per tant, hem de tenir un centre aquí. Parlón ha dit que també treballen perquè la nova PP de trànsit prevista pel 2027 mostri informació sobre les rutes alternatives que es podran utilitzar en casos d'inundacions. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio Tarragona.
El govern d'Israel ha retirat l'estat d'emergència de les ciutats pròximes a la banda de Gaza, que continuava en vigor des dels atacs del 7 d'octubre del 2023. El ministre de Defensa ha dit que l'actuació de l'exèrcit a la Franja ha permès donar garanties de seguretat per a totes aquestes poblacions. I, mentrestant, a Gaza han enterrat 41 cadàvers de presos palestins tornats per les autoritats d'Israel dins dels pactes per l'alto al foc.
Rosalí ha publicat el tema que estem sentint ara fa una hora, a les 5, es diu Vergein i és el primer avançament del seu nou disc, Lux. A la cançó hi col·labora la cantautora islandesa Björk i el músic nord-americà Yves Tumor. Es tracta d'una cançó que barreja el castellà, l'alemany i l'anglès i combina diversos gèneres com el tecno i l'òpera. En el videoclip s'hi poden veure...
Molts simbolismes, com ara referències a la religió cristiana, o un paral·lelisme amb la Blancaneu. Bergen fa referència a una exclusiva discoteca de Berlín i, de fet, fa uns dies la cantant de Sant Esteve, Ser Rovira, ja va publicar a les xarxes la partitura d'aquest tema.
Els esports, Ludvila, bona tarda. Hola, bona tarda. El jugador del Barça, Robert Lewandowski, podria reaparèixer aquest cap de setmana davant l'Els a la Lliga. El polonès s'ha perdut els últims tres partits per lesió. L'equip ha tornat a la feina aquest matí i ha rebut la visita del president Joan Laporta després de la derrota d'ahir al Bernabéu.
Aquest vespre es tanca la desena jornada de Lliga amb el Betis Atlètic de Madrid, que començarà a les 9. S'enfronten el cinquè contra el sisè classificat, empatats de 16 punts. Si un dels dos guanya, superarà l'Espanyol a la classificació. El Girona, per la seva banda, juga demà a partit de Copa. Visitarà el Constància Mallorquí, que disputa la tercera federació. Mitge no podrà comptar amb l'Ivakovic, amb problemes a l'esquena, i tindrà les baixes ja conegudes de David López i Francesc.
També descansaran diversos jugadors del primer equip i empujaran del filial. I el jugador del Barça de bàsquet, Tomas Satoranski, s'ha mostrat dolgut amb el públic del Palau Laugrana després que hi hagués aficionats que marxessin abans que s'acabés el partit de Lliga del cap de setmana. Diu que els seguidors han perdut la fe molt aviat. Demà tenen partit d'Eurolliga de Valolímpia de Mila.
Fins aquí les notícies. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de... Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova. La matinada del diumenge 26 d'octubre, dos joves van ser detinguts al complex esportiu de la Bonaigua de Sant Just, un cop finalitzades les festes de tardor. Els fets van tenir lloc mentre membres de l'esplai de Sant Just desmuntaven la barra de l'entitat. Segons el relat de l'esplai, la policia hauria iniciat un dispositiu d'identificacions que consideren que va ser arbitrari i desproporcionat i que va acabar amb moments de tensió i la detenció de dues persones.
L'Esplai va difondre un comunicat i un vídeo en què es veu la reducció d'una de les joves per part d'agents policials i van provocar una concentració de protesta a la plaça de l'Ajuntament. La mobilització, celebrada diumenge a la tarda, va reunir prop de 200 persones i va culminar amb una marxa fins a la comissaria dels Mossos d'Esplugues, on es va llegir un manifest de rebuig. Els dos joves detinguts van quedar en llibertat i aquest dilluns 27 d'octubre han declarat davant del jutjat en el marc de les diligències urgents obertes pel cas.
El jutge decidirà demà si el procediment continua com a judici ràpid o mitjançant amb diligències prèvies. Encara no s'ha fet pública la versió oficial dels Mossos d'Esquadra ni la de l'Ajuntament de Sant Just. Pel que fa a esports, les inscripcions ordinàries per la cursa de cars de coixinets de Sant Just ha tancat amb un total de 125 cars inscrits ahir a les 23.59. A partir d'ara s'ha obert el període extraordinari d'inscripció que es mantindrà obert fins al 2 de novembre amb un recarret de 5 euros per car.
Paral·lelament, l'organització informa que han quedat disponibles dos cars de lloguer. Les persones interessades que encara no han aconseguit un vehicle per participar i poden posar-se en contacte amb el Club de Cars de Coixinets per reservar-ne un i sumar-se a la cursa abans del tancament definitiu de les inscripcions. Pel que fa a solidaritat, l'ONG Sant Just Solidari continua enfortint els seus projectes locals amb un doble objectiu, fomentar la salut i combatre la solitud.
A la ja consolidada iniciativa en bici sense edat, que demana més voluntariat per mantenir el seu ritme, s'hi suma ara la marxa nòrdica xinoxano, una activitat per gent gran que combina esport i socialització. El projecte en bici sense edat, present al municipi des del 2019, es troba en un moment de plena consolidació,
Segons ha explicat Carles Sánchez, un dels seus impulsors, l'objectiu actual és consolidar, cuidar-se i que tiri bé. La flota ha crescut recentment amb un quart tricicle, batejat com la justa i finançat per la Fundació La Caixa, que s'assuma als tres existents i a un tàndem especial que permet la participació activa de la persona acompanyada. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara fem una petita pausa musical, ara posem tot el que ens queda per viure de ginestar i després comencem la secció del DJ Hambo Hamido. Però primer, aquesta cançó que us deixem per ara. Tinc petons amors i algun dia tinc els de sempre quan no em tinc he gastat tres vides
que tindré quan sigui vell amb la veu ronca de viure.
Buscant tresors, sota les pedres, tot el que tens, tot el que queda, tot el que ens queda. Tinc nit bric de llet a la nevera, que se'n farà malbé, mitja vida a la carretera, no sé quan us veureu.
No tinc tanta por d'enamorar-me. Potser aquest cop surt bé. Tinc dies que penso que no podré més. I el món perd el pols amb la pena. Em moro per viure sense mirar el temps.
El Refugi i Ràdio d'Esvern presenten...
amb DJ Jambo Jambito.
Doncs ara sí, comencem la segona rada del programa i ho fem amb el DJ Jambu Jambito. Aquí estamos, la caña va hecho bregat. Sí, perquè Fernando, hem d'explicar una cosa... Muy importante, muy, muy importante para todos los oyentes. Va, explica-ho, explica-ho.
Por motivos personales, pues cambiamos el nombre. El programa sigue siendo el mismo programa, pero cambia el nombre. ¿Han cambiado el nombre? Cambiamos el nombre y a partir de ahora, es dirá... La caña va a llorar.
O sea que a partir del próximo día ya habrá Nueva Cunha de Gallo con el nuevo nombre. Exacto. Que serà La Canya Baixa Obregat. I avui venim a parlar d'un disc que realment... Molt cañero. Molt cañero. I com es diu aquest disc? A veure. 9.3 o 8.0 aniversario.
Nau B3, octavo aniversari. Doncs mira, jo crec que aquest disc realment ens portarà una bona tarda, una tarda divertida. Sí. I jo crec que és moment també que els oients comencin a escoltar aquesta música tecno de la Nau B3. De la Nau B3. No? Sí. Era una novel·la que era molt lluny, hace mucho y estaba muy lluny en los 80. L'escoltem, no? Sí. Dale.
S'estaven mesclant les cançons. Sí, estava mescladita. Ara, ara. Estava fent de DJ, eh? Sí, com jo, copia de mi. Doncs a veure, 9B3, 8è aniversari. Què és aquest disco, Fernando?
Un disco muy potente, muy, muy, muy potente. Lo tengo en CD y le tengo un cariño especial. I per què has collit, avui, aquest disc? Mira, ayer yo estaba enviando los discos y le he hecho y miré una ojada a los celos miros y digo las cartas que estén correctamente. La caña. La caña, vaya bien.
Es muy cañero. Bueno, que te decía, que el disco le tengo un cañón especial porque me compren los discos. Fueron mis primeros discos, como de que te comenté la otra vez el perqué. Recuerda que te expliqué. Sí, sí, sí. O sea, 9B3, 8è aniversario, va ser un dels teus primers discos. Sí. I quan el vas comprar? En el... Pa mi santo, en el 1998. Men, Fernando, vaya memoria, ¿no?
Me acuerdo porque fueron unos de mis perros, junto con el del Perqué. Con el Chasis fueron los primeros que me compré. Vale, vale, vale. I la Nau era una discoteca, potser? Sí. Primero estaba a Molins, y luego se fue a la Cançola, cerca de Igualada. Ah, mira, a Molins, com tu. Sí, de Molins, pero hace muchos años. Yo era muy pequeño cuando estaba a Molins. O sea, pero a Molins o a la de Igualada, tu vas arribar a Nau o no? Eh, no. No fui a Molins. No fui a Molins. Bueno, vas escoltar la música desde casa.
I on el vas comprar aquest? Ah, sí, sí, la tenia de confiança, eh? Ostres, pena pena, no? Sí, una pena. Ja...
Se fue a pique la pobre. Al final, amb tot això del Spotify, no? Y de la música digital. Claro, la plataforma digital. Claro. Pero eso fue antes de las plataformas, cuando la gente empezó a copiar el CD sin ordenar, a calentar el CD de la tostadora, a grabar la cepilatería. Ah, vale.
Esos se cagó las tiendas, se las cagó del completo. De DJ Brujo.
El disc, com ha dit el Fernando, es va publicar a finals dels anys 90 i és un doble CD que celebra els 8 anys de vida d'un dels temples més emblemàtics de l'escena màquina i trans del nostre país. La nauete. Exacte. La canya. La canya.
Això seria més tecno o més màquina? Esto se llama Máquina. Esto es Máquina, sí. Máquina, hoste, después llamaba también Bacalao. Es el estilo... Clar, la ruta del Bacalao, ¿no? Era la época que eso es el estilo. L'àlbum, Fernando, recull una selecció de temes que defineixen a la perfecció l'estil característic del club, amb noms com Dream Sequence, Imaginación E2, Syncro, Luis El Manco... Sí...
Les conozco. I, evidentment, producció en sota el mateix nom de la nau B3, com M'agrada el groc, no? És una cançó? Me gusta l'amarillo, pot ser? ¿Cómo? Repite? Me gusta l'amarillo o el bosque de los colores. Bosque de colores sí. Me gusta más, no sé cuáles, pero bosque de colores sí. Y la danza feliz, maquiaveli, quizás son del brujo gastado en vinilo. O pincharlo con los platos tocadas.
Cada pista, no?, és una petita càpsula sonora que ens transporta directament a aquelles nits de festa, no?, a la nau P3. Sí, sí, ja te digo, una pasada. Una gozada, una caña. La caña, la caña. La caña, la caña va llobregar. I Fernando, explica més d'aquest disc. No sé, tu quan l'escoltes, com et sents? Me siento en la órbita, me voy a la órbita. En la órbita? La órbita de la época, me voy a la época. Tengo los ojos intensos en la época.
Podríem dir que aquest disc és la caña, no? Sí, la caña. L'escoltem una mica, va. La passada. Ara sembla que petarà, no? Ara, ara. Ara, ara.
La caña, Jordi Gar. Ara ara.
Com gaudeixes, eh, Fernando, d'aquesta música. M'encanta aquesta música. I una cosa, Fernando, ens desviem una mica del tema perquè vull parlar de pròximes actuacions teves. Tenim alguna o no? He tenido y tengo una. He tenido tres este fin de semana.
El sábado en San Feliu, en el casal típico de las Rosas, para asociaciones Prodys, gente con discapacidad de San Feliu y Llobregat, un evento muy guapo, fue muy chulo el evento. Ayer por la mañana, las migas de la horquina solidaria del Partido Socialista Molina del Rey.
Vale. Que es el mismo partido que es Quema Jiménez, la quema de los míos. Ah, es de los tuyos. Sí, sí, sí. Pero ella no pudo venir, ella no vino de vento. Vino partidos políticos, viene gente del PSD de Molling. Pero tú vas a anar a abusarles la música, ¿no? Sí, fue buena música allá el partido. Vale, vale, vale.
I per tant, en el Bacus Molins, la discoteca inclusiva, com que aquí el discote de Sant Lluís, el Santo Cívico, el Molins és el Bacus Molins. Ah, i també és una discoteca inclusiva. Sí, però és un bar musical que ens ho deixen una vegada més a dos anys enredat, i jo sé el vídeo que he contratat per enredat, que vull com el controlador, a mi pare, en el Xofo allí. I com són la gent que va a aquesta discoteca?
Gente muy maja, muy guay. Gente con diversidad frontera, con discapacidad. I entenc que us ho passeu molt bé, no? Lo pasamos todos pipa. Pero como pastangueos, reggaetón comercial, pop... I una mica de màquina o no? No. No et deixen? No es que no me dejen, que no a bailarien. No es el moment, no? No, no es el lugar. I, per exemple, a Sant Feliu, quin tipus de música vas punxar? Allí em metí más música reggaetón que otra cosa. Em metí más reggaetón.
¿A tú el reggaetón te agrada o no? Bueno, me gusta porque a la gente le gusta porque hay que ponerlo. Vale. Te agrada ver cómo la gente supa saber, ¿no? Sí. Me gusta ver que el público duro ahí y disfrute. Vale. Pero yo en mi casa nunca me pongo reggaetón. Mi casa me pongo en Tecno o Máquina. Ya, ya. Pero en el evento que voy a ir allí, sí, como se va a pasar en el reggaetón y tal, lo pongo. Vale, vale.
Y luego, este, pues es el día 8 de novembre, aquí en Sant Lluís. Sí, el 8 de novembre, sí. En el Castanerllova, hacemos la fiesta de Sant Lluís, el barri sud. Ah, que has fet tot el barri sud amb la Raquel, ¿no? Raquel Rubiales, sí, que se me voy a hablar contigo, porque... Sí, sí, sí. I el Dani també estarà per allà, segur. Dani Martínez viene a echar la mano, sí. I l'Andreu i la Quima Jiménez. I, per tant, 8 de novembre estaràs punxant amb els amics del barri sud. Sí, a partir de las 9 y media o 10. Ya he vist a Raquel que yo hasta las 9 y media no salgo de...
9 i mitja de la nit Sí, por atrás tengo el Salvador Espriu y eso es sagrado Eso es intocable, Salvador Espriu Porque aquí que feu el Salvador Espriu? La discoteca inclusiva esta d'aquí dos personas Ah, vale, la que ens acabas de comentar Sí, d'aquí Sant Lluís Ah, és la del Sant Lluís Sí, d'aquí Sant Lluís Esto que yo recojo en mi media Apago
Y lo que tardes es en arriba, ¿no? No, ocho y media. Me he equivocado, pero estoy en la cabeza. Pero ocho y media. Sanyu se acaba a las ocho y media. Recojo y me viene a buscar a Raquel. Vamos caminando con el altavoz del centro cívico. Yo, mi mochila y mi controlada ponen en la mochila, en el cargo de compra. Lo transportamos a Casas de Jovas y fue un evento. Vale, perfecta. ¿Y qué puncharás en aquesta...? Ahí ponen... También ponen conmichillas para todo el público. Vale, vale.
I això què serà, has dit, de les 9 i mitja fins a quina hora? O no ho saps? Perquè quin és l'acte que fan el 8 de novembre? Ah, de tumba?
Música zumba, lo que ella hace. Sí, claro, porque la raqueta es monitora la zumba. Es por eso la zumba y la hace muy bien. Sí, sí, sí. Y la poema muy de bólido, ¿no? Para, muy de bólido. He intentado dos veces hablar con ella y las dos veces me ha puesto, Fernando, estoy trabajando, Puffy. Luego te ha movido, perfecto.
Hombre, a més, tu sempre ets molt respectuós, Fernando. Jo sí, jo sí. Jo crec que l'Ariadna va quedar con ella perquè em passa de música, però m'ha deixat de música. Jo me descargo, però crec que sí. El último año, si no de comunicación, el último año que monto algo así. Fas l'ultimàtum, eh?
Tu treballes si hi ha comunicació, si no, no. Es que he intentat parlar amb ella i els dos whatsapps que no hi hagués que estem en directe. Bueno, no passaré, Fernando, que potser ara està enfaïnada també, suposo. Ja, estem enfaïnada. Va de poli, jo entro. Ja parlareu en un altre moment i ja. Sí, a veure, amb ella, que si ven que m'he montat alguna l'any que viene, que me diga un temps per a jo deixar-me la música. Claro, claro.
Pues yo pensé que podía contar con ella, porque ella me va a hacer música en un pendrive, la música actual de este año. Bueno, pues ella la pasa ahora, ¿no? Dentro de la Poc. No, si yo hablo con ella y mi hijo que me va a pasar por WhatsApp los nombres y que yo me la descargue. Ah, vale. Muy bien, pues yo me la descargo. Vale, vale, vale. Este año lo hago porque estoy comprometido por Quimás Jiménez, la Andreu y los de Sánchez, me he comprometido. Pero en el que viene hay un pensamiento, le doy vueltas,
Y a ver qué hago. Y otra zona en descargada o potser no farás. Que es mucho curro. Y lo mismo que tengo que poner en informática para hacer otras cosas. Estamos haciendo cosas con impresora 3D, que si me tengo que poner la escala musical, pues ya pierdo el tiempo de la impresora 3D y no puedo utilizarla. Porque hacemos manualidad con impresora 3D, hacemos como puente de estación de tren. Es que hemos entendido la maqueta, estamos haciendo la estación de igualada.
Que va quedar la caña de Llobregat. Ara, ara, ara. Fernando, no ens enfadem, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem. No, no ens enfadem
Fui va a estar a dos pis, me he metido en el pen de mi ordenador, me he descartat las canciones a mi pen, a mi ordenador. Claro, más fácil. Claro, es que yo ya tengo que descargarme la música y entonces que voy de col, de polio. Que ella me dice eso en agosto, Fernando, dejarte tu música. Yo me pongo en agosto, en septiembre, a meterle caña al ordenador, le meto un antivirus potente y pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam. Descargar y descargar y no pasa nada. Es que a última ola... Fernando, no hemos escoltado la mica més del disc, va. Sí.
¿Aquí esta canción es como así o no? Está buenísimo, no con el nombre, pero es buenísimo esta canción. Guapa, eh? ¿Te mola? Me encanta, es la caña. Esta canción es la caña. Oh!
Connexió Sant Lluís Molins. En DJ Jamo Jambino.
No, no, es la caña, que esta canción es la caña, eh. Pues estuve dándole vuelta a lo que comentamos la última vez aquí en la radio, que me comentaste en mi sitio de la propuesta de estar un día en la página y grabar una sesión aquí en el programa. Sí. Hacer una grabación y luego publicar, emitirla. Ah, sí. No en directo, pero en streaming. Ah, sí, eso es algo. Yo canto yo, pero me sí. Cuando quiera, te me avisas con tiempo. Vale. Vengo un lunes que no haya programa.
Gravamos. O sigui, hauríem de gravar-ho i després ho podríem publicar, no? I inclús fer-ho en directe. No es podria, no? Jo crec. No lo sé. Si aquí tenen medios... Mira, ens ha saltat un anunci ara. Si aquí tenen medios per fer-lo, se pot fer en directe, sí.
Bueno, bueno, ja ho parlarem. Si no ha gravat, que també quedarà molt xulo. Sí, llavors sí que és xulo. Home, podríem fer una sessió de 20 minuts, potser, o 15 minuts de música teva. Sí, 15 minuts, 20, sí, sí. Sí, sí, molt bé, molt bé, Fernando, molt bé. Sí, és xulo. Tenim el Fernando Saluda, eh, els següents col·laboradors. Que ja tenen ganes d'entrar, també, eh. Sí, claro, pero los pueblos están esperando que les toque ya. Ara a nosaltres en un minutet ens acometa, Fernando. Sí, acabamos, sí, sí. Anem a escoltar una mica més del disc? Ahí está.
Aquí és com que rasca, no?, el disc. És la cançó, és així, la cançó. No, no, realment hem fet una bona repassada d'aquest disc, que és el que dèiem, és emblemàtic de la Música Màquina. És un pepino. És un pepino, al final és històric. I mira, gràcies Fernando per portar-nos aquest disc per descobrir-nos un dia més lo millor de la Música Màquina, que al final és tradició, també és del nostre país i li hem donat una suport. És d'Espanya i Catalunya, nostre país.
¡Dale! ¡Dale! ¡Dale, dale, dale! ¡La caña! ¡La caña pa' Llobregat! ¡La Llobregat!
Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs Fernando, si et sembla, ens anem acomiadant per avui, que ja hem acabat el programa, que els convidats volen entrar també, i ens retrobarem el pròxim dilluns, eh? No, el pròxim no, dintre de 15 dies. 15 dies, sí. Dintre de 15 dies ens tornem a veure amb una altra secció de màquina, de tecno, o del que tu ens vulguis portar, eh? Què dia serà el pròxim? Què dia serà? Després ho miro i t'ho dic, concretament el dia. Perfecte. Jo crec que serà, és el novembre, eh? Això segur. Dintre de dues setmanes.
O sea, antes pasó el 8, ¿no? Pasó el 8. A veure, espera, que ho miro i t'ho dic. Serà el dia 10. Hola, ¿va a pasar el evento del dia 8? Sí, sí, sí. Però bueno, ja està bé perquè així comentarem l'evento aquí al programa. Hey, ¿cómo ha ido? Sí, exacte, exacte. Doncs va, Fernando, ens hem d'acomiadar, ens hem d'acomiadar. Gràcies per tot, Fernando. Gracias, adeu.
Ara fem una petita pausa per publicitat i tornem. En un regne molt llunyà, dos forners amb un desig profund, una bruixa venjativa.
Un noi i la seva vaca. Una donzella fugitiva. Quatre objectes per desfer un embruix. Tres mitges nits per la recerca d'un final feliç. Però cal anar amb compte amb el que es desitja. Seran feliços per sempre? Dins el bosc. La companyia Quart Passadís presenta una nova versió del clàssic d'Steven Sondheim, Into the Woods, amb una nova traducció al català i música en directe.
A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem.
Ara sí, comencem l'última secció del programa i ara comencem amb veus d'emigrants, amb la consol i el Jordi, i amb una convidada molt especial que es diu Camila.
Hola Consol, Jordi, què tal? Com esteu? Hola, com esteu? Hola, què tal Jaume? Bé, amb ganes, amb ganes que ens trobeu una altra vegada. Vinga, amb ganes, amb ganes de trobar-nos. Doncs avui, presenta'ns la convidada d'avui. Doncs mira, avui la nostra convidada, benvinguda, això ho entens, eh? És la Camila que ve de Rostov, del sur de Rússia, ara parlarem una miqueta.
I per fer una mica d'introducció parlarem una mica de Rostov, un minutet o menys. Rostov del Don, perquè hi ha un Rostov al nord i aquest és del sur, és una ciutat vibrant del sud de Rússia situada a la riba del riu Don, a prop del mar de Sov. Amb més d'un milió d'habitants és un important centre econòmic, cultural i universitari.
La ciutat combina l'encant històric amb la modernitat. Avingudes amples, parcs verds i edificis del segle XIX conviuen amb gratacels i zones comercials modernes. El Passeig del Don és un dels llocs més estimats pels habitants
on es pot gaudir de la brisa del riu i de l'ambient animat dels cafès i restaurants. Rostov és coneguda també per la seva passió del futbol, el teatre i la música. La seva gent és acollidora i orgullosa de la seva identitat com a la Porta del Càucas, un punt de trobada entre Europa i Àsia. És una ciutat, en definitiva, que respira energia, història i espírit rus,
Santés, això que dit, lo has entendido. Camila, ¿cuánto tiempo hace que estás aquí? Sí, primero que nada quería decir hola, bona tarda. La verdad es que sí que entiendo catalán, pero creo que no todo, hice un curso, pero por eso, si me permitís, voy a hablar en castellano.
Estoy aquí, la verdad es que ya casi son 5 años. Entonces sí, vine en diciembre de 2021. Y sí, para hacer máster aquí en Barcelona. Seguiré estudiando mi carrera en biología hispánica y sí. Y después tuve oportunidad de quedarme aquí y estoy súper contenta por eso, porque me encanta Barcelona.
La verdad es que por primera vez vine aquí en 2019 cuando estudiaba en Málaga, de Erasmus. Y sí, por eso recuerdo que durante las vacaciones de la Semana Santa
Vine aquí a Barcelona y sí, como me enamoré, la verdad es que literalmente de la ciudad y desde aquel momento tuve este sueño de volver y no sé cómo hacer máster o no sé cómo hacer otra cosa, pero sí que volver y no sé, eso.
Hablábamos hace un momento aquí fuera, que comentabas que de los migrantes que salían de Rusia, que iban a diferentes países según la aportación de cada uno de estos países, y ha sido interesante. Por ejemplo, comentabas que los que normalmente se iban a Alemania era una situación más política, es decir, más periodistas, más gente relacionada con el ámbito político. Tú explícanos ahora por qué tu decisión de venir precisamente a Barcelona.
Sí, es verdad. Lo que he escuchado sobre diferentes ambientes en diferentes ciudades después de que empezó la guerra. Y sí, lo que pasa es que creo que yo no puedo ser 100% precisa en mi respuesta porque yo vine antes de que empezó la guerra.
entonces mi motivo principal era lo de estudiar y la verdad es que desde hace muchos años porque estudié geología hispánica en mi ciudad natal entonces ya como mi historia con español empieza en 2016 entonces sí y después como después de hacer el primer año
Vine a Cádiz para hacer como curso de verano, digamos, porque mi universidad tuvo convenio con la universidad de Cádiz y tal. Entonces como mi motivo principal siempre era eso, lo de estudiar.
Pero, ya, como os he comentado hoy, yo creo que, por ejemplo, ahora, ya comparando estos diferentes ambientes desde que empezó la guerra, yo diría que, por lo menos personalmente, para mí Barcelona ahora con la gente rusa tiene ambiente más creativo.
porque hay muchos diseñadores que vinieron, muchos artistas, y por eso, no sé, como eso, por ejemplo, comparando con Berlín también, es como más ambiente político, y aquí es como mucho más creativo, mucho más, no sé, pero...
También hay muchos programadores, eso también, ingenieros. Quizá por la proximidad, ¿no? Porque Berlín es más próximo que ahora, efectivamente, y entonces los periodistas están más pendientes de las noticias. Sí, sí, sí.
Sé que también, por ejemplo, algunas estaciones de radio se mudaron también, o sea, por necesidad, por las limitaciones de Rusia a Países Bajos. También, entonces, como eso, pero...
Es interesante al final que depende del sector laboral cómo vayáis escogiendo dónde ir y dónde emigrar. En tu caso dices que estudiaste filología hispánica. ¿En qué momento a ti te nace esta pasión o este interés por la lengua española?
La verdad es que siempre me han gustado las lenguas, entonces solo que estudié en el colegio y hubo momento de elegir como que voy a estudiar después y eso, como sabía que necesito prepararme para hacer examen de literatura, de idioma ruso y de inglés, porque estudié
en el colegio y también sabía que en la universidad de mi ciudad natal la facultad de la filología en realidad en Rusia se llama filología extranjera entonces es cuando es como
departamento, digamos, pero dentro de este departamento puedes escoger qué tipo de, digamos, qué tipo de filología vas a escoger después. Entonces yo sabía que mi universidad era famosa por filología hispánica. Por eso, que ahora
lamentablemente ya no hay estos convenios con las universidades extranjeras pero en aquel momento cuando estudié yo hubo bastantes entonces yo como decidí vale, voy a escoger teología hispánica porque una de las profesoras que conocía yo de mi universidad me dijo que
Si no vas a escoger fiología inglesa, escoge entonces la hispánica. Exacto. Porque tenía prestigio, ¿no? Sí, sí, sí. La verdad es que ya en aquel momento hubo bastante difícil lo de conexiones con países de habla inglesa.
Por eso también por convenios y desde Rusia ir a los Estados Unidos por ejemplo o a la Inglaterra ya en aquellos momentos era bastante difícil pero en cuanto a las universidades españolas como hubo también
latinoamericanos. Obviamente que para Rusia es como un tema muy histórico, no como un camino muy grande con los países latinoamericanos. Entonces, la verdad es que simplemente por eso, porque sabía que la facultad de geología hispánica era como bastante... Pero de hecho vienes para hacer la carrera,
para esto, para hispàlicas. Pero, ¿en qué momento decides quedarte más tiempo?
La verdad es que yo creo que lo sabía desde el mismo principio porque yo como, no sé, era algo muy natural para mí. Yo terminé el máster, defendí mi tesis y como no hubo momento en que...
Me dije, vale, ya está, es hora de volver. Es momento, de momento, no ha llegado. O sea, te estás planteando, a ver, de momento me quedo, ¿no? Sí, sí, sí, sí. Y la verdad es que...
Bueno, no puedo decir que he viajado muchísimo como para poder comparar diferentes sitios, no sé, como diferentes maneras de vivir, pero, o sea, siempre que vuelvo a Barcelona entiendo que, o sea, ya con ganas, entonces es como eso, tengo la sensación de que es por el momento puede ser que algo va a cambiar,
Pero por el momento, y ya tengo este sentimiento desde hace años, me gusta aquí y... Hay un poco de arraigo ya, ¿eh? Vamos a hablar un poquito, como siempre, de las lenguas de tu país. A ver qué comentas. Sí. Bueno, hay una cosa que me ha llamado la atención.
Mirando que es que en Rusia, en Rostov, en el All Black de Rostov, la región, el idioma más hablado, por supuesto, es el ruso, ¿no? Sí. Pero un idioma que está hablado con frecuencia y que es, según algunas estadísticas que he visto, el segundo es el armenio.
Porque seguramente, bueno, como hubo el tema aquel, cuando el Imperio Otomano hubo aquel genocidio de armenios, pues muchos huyeron hacia Rusia. Y por lo visto, al ser también de una religión cristiana y no musulmana como los otomanos, pues también se vinieron más, ¿no? Sí. Pero aparte de esto, hay un idioma, dentro del ruso hay dialectos, ¿no? Sí. Y hay hablas diferentes en el norte que en el sur.
Entonces, ¿qué características son más típicas de donde vives tú, del sur, respecto al norte? Sí, la verdad es que sí que hay esta diferencia. Yo diría que igual nos entendemos en Rusia perfectamente, sin depender de la región.
Pero, por ejemplo, mi región es más famosa por la cercanía de Ucrania. Es como tiene su dialecto bastante peculiar y con rasgos del ucraniano. Palabras del ucraniano. Sí, palabras. Y la verdad es que yo diría que una cosa que es todavía más distintiva es la pronunciación, la fonética. Entonces, como que hay un sonido que...
Si, por ejemplo, si lo escuchas, si lo oyes, es como ya, o sea, se sabe que esta persona es del sur de Rusia. Pero, por ejemplo, de la región de Rostov o también puede ser de la región de Krasnodar. No sé si os suena esta región. La verdad es que sí, o sea, para Rusia es una región bastante grande, muy importante también. Es una región agrícola, bueno, igual que Rostov.
Pero sí, o sea, estas dos regiones son famosas por esta habla del sur. Entonces tienen estos rasgos en común. Claro, esto tú también lo has visto en España, ¿no? Porque tú has estado en Andalucía y has estado en Barcelona. La forma de hablar también es muy diferente. Pues sí. Sí, sí, sí, sí. Y mucho.
Probablemente se entiende como, no sé, peor que, por ejemplo, que lo que comento sobre Rusia, que sin depender de la región a donde vayas, igual se entiende muy bien. Yo no sé si es verdad, pero he escuchado de la gente local que a veces ni siquiera es posible entender cómo...
una persona del norte o del centro, el dialecto del sur. No sé si es verdad. Bueno, yo creo que sí que nos podemos entender, pero hay algunas palabras sí que son muy difíciles. Algunas son muy difíciles. Bueno, nos gustaría oír un poquito de la música que has enviado. Vamos a oír un trozo de una de ellas, un poquito. De acuerdo, un momento. A ver qué tal, porque...
Gràcies.
Me sorprendió mucho, es bonita, ¿eh? Me sorprendió mucho cuando te pedí dos músicas, lo que me dijiste. Mucho, ¿eh? Que me dijiste que era muy importante y tenías que tomar una decisión
Antes de que me enviabas. Sí, sí. ¿Y esto? ¿Por qué? La verdad es que porque... Yo pensé que... O sea, por ejemplo, si elijo alguna canción por la letra, si, por ejemplo, hay canciones en ruso que, por ejemplo, escucho más por la letra. Y entiendo que... O sea...
No la vamos a entender. Tu sí, pero nosotros no. Eso. Yo quería enseñar algo que por lo menos por el ritmo os iba a gustar probablemente o por la parte instrumental o algo.
Y, por un lado. Por otro lado, también pensé en que, no sé, quería enseñar no solamente lo que me gusta, sino también algo, no sé, de mi región, algo de, no sé, como esta banda, por ejemplo,
no es de Rostov, sino de la región de donde es mi padre. Y eso también lo quería comentar, que en Rusia hay diferentes regiones, pero también dentro de un país hay diferentes repúblicas hasta, con su...
el propio gobierno y son mundos aparte porque tienen su propia religión que es diferente al cristianismo que ya lo habéis comentado que es la religión predominante en Rusia pero
¿De qué región es tu padre? Dagestan. Por la lucha es muy famoso. Sí, es verdad. Y es una región musulmana, de hecho. Sí, sí.
La verdad es que son chicos muy jóvenes y esta banda es muy reciente, entonces quería de esta manera transmitir un poco de mi otra identidad que es también muy importante para mi.
Pues muy bien, y además de transmitir en la música, háblanos un poquito más de Rostov, que es lo que más recuerdas cuando piensas en tu tierra, que dices, bueno, esto me viene mucho a la cabeza y lo he hecho mucho de menos. Lo que más te ha contrastado, lo que encuentras más diferente de Rostov aquí, por ejemplo, ¿no?
Sí, la verdad es que algunas cosas que para mí son más diferentes, ¿sabéis cómo son diferentes en general? Diría que no comparando tanto con Rostov precisamente, sino como...
Rusia en general y las cosas de aquí de España, pero primero comentando lo de Rostov, la verdad es que aunque como en Rusia hay ciudades mucho más grandes que Rostov, mucho más, no sé, como desarrolladas en el sentido de, o sea, más vida cultural, no sé, y otras cosas, para mí Rostov sigue existiendo
sigue siendo una ciudad muy mía, digamos, porque yo viví también en Moscú, estuve en San Petersburgo y, por ejemplo, si yo comparo estas ciudades que son, diría, un icono de Rusia, como las ciudades de Rusia que...
Conocen muchas personas. Para mí Rostov es una ciudad, es como, por un lado, es una ciudad grande, pero por otro lado no tan grande como Moscú, por ejemplo. Entonces yo creo que en este sentido es mucho más fácil ubicarse en la ciudad, como no sé, y tienes más cosas a tu alcance.
Entonces es más cómodo y el clima es mucho más suave que en otras ciudades de Rusia. ¿Y por qué comento estas cosas? Porque para mí era muy importante encontrar mi lugar porque yo después de terminar mis estudios, de graduarme,
Yo como fui a Moscú a probar, sí, como trabajé un año ahí, después a San Petersburgo y no sé, como para mí por el momento que, o sea, mejor decir, en aquel momento yo buscaba mucho. Estuve en la búsqueda y por eso Rostov, o sea, ahora estoy en Barcelona y como ya he dicho, por el momento para mí es un sitio... De largo término, ¿no?
Sí, sí, sí, sí. Yo, por ejemplo, sí pienso en Rusia. Sigo diciendo que Rostov es como mi favorito, digamos. Es tu casa, ¿no? Al final es tu hogar. Sí, sí, claro, claro. Y por eso... Pero, ¿sabes? Quiero decir que en Rusia también hay mucha gente que dice tipo...
solo hay vida en Moscú, porque es una ciudad muy grande, hay más industria, no sé, como también obviamente más dinero, porque no sé, como todo está ahí, e incluso en Rusia se dice que Moscú es otra Rusia, o sea, como hay Moscú y hay resto del país, porque la diferencia...
en el estilo de vida, en el nivel de vida, puede ser como drástico. Escúchame, ¿qué celebraciones sigues aquí? Porque perteneces además a un grupo que hablábamos de unos mil. Sí, sí, sí. Estas mil personas de Rusia, Bielorrusia a lo mejor, de esta zona. ¿Seguro que hay alguna celebración que tú dices esto sí o sí lo celebro aquí en Barcelona o no?
A ver... Es decir, ¿qué costumbres te has traído de Rusia? Sí, sí, sí. La verdad es que... Sí, ahora... Déjame pensar un poco, porque en principio en Rusia, por ejemplo, la fiesta más grande, la celebración más grande es el Año Nuevo.
Entonces, por ejemplo, en este sentido hay mucha diferencia con España, porque, por ejemplo, aquí yo creo que la Navidad es la fiesta principal. Incluso que en Rusia la Navidad sí que se celebra, pero por la gente cristiana y en otra fecha.
Pero sí, pensando, el año nuevo sigue siendo muy importante. También nos reunimos con amigos porque, o sea, tampoco, o sea, hay parejas que vienen, o sea, en pareja, pero también hay muchas personas que son solteras. Entonces, como nos reunimos con amigos y así como creando este...
Ambiente, muy, muy como... Estas sensaciones muy comunes, muy comunes por nosotros. Pero decir así, como que alguna fiesta que sea muy típica, o sea, muy peculiar por... Yo creo que no hay, diría yo. La verdad es que... Año nuevo.
Año nuevo, sí, eso sí. Y la verdad es que, pero sí que con el año nuevo tenemos, como sabéis, también estas asociaciones que, por ejemplo, el año nuevo es igual a comer y preparar la ensalada, ensaladilla rusa.
Ah, la ensaladilla rusa. ¿Es la misma que conocemos aquí? No. Es muy diferente. La verdad es que sí, es como se ve, es el plato principal de la mesa, es la ensaladilla rusa. ¿Pero es de año nuevo o de todo el año?
No, no, no. O sea, puedes cocinarla en cualquier época del año, pero... Pero típico del Año Nuevo. Pás típico. Sí, sí, sí. Y la verdad es que es una cosa tan arraigada en la cultura rusa porque, por ejemplo, enciendes la tele el día como 31 de diciembre y en la televisión rusa todo el día van a transmitir películas del Año Nuevo donde...
O sea, cien por ciento, en algún momento, los personajes cocinan la ensaladilla rusa. Es como, o sea... ¿Y cómo es? ¿Qué la vas a hacer, Jorge? Esta noche, para cenar. Ya me extraña.
Seguro que no. Yo diría que el ingrediente que hace esta diferencia es que aquí en España se suele cocinar con tuna, ¿verdad? Con atún. Con atún, perdón. Y en Rusia normalmente es como carne.
O sea, la verdad es que tenemos un embutido peculiar como para añadir a esta ensaladilla. Es como eso. Este tipo de embutido que sí que se vende...
Por el Año Nuevo. Bueno, pero tú aquí puedes comprar cosas porque hay bastantes establecimientos donde comer cosas de vuestro país. Exacto. O sea, para poder cocinarlas quiero. Bueno, pues oye, por Año Nuevo te esperamos para que nos lo cocines. No hay problema.
Camila, yo te quería preguntar una pregunta un poco más delicada. En Rusia estas últimas semanas estamos viendo también que los jóvenes están protestando mucho porque ciertos cantantes de la calle estaban cantando canciones que al gobierno no le parecen adecuadas. ¿Cómo vive una ciudadana rusa? Bueno, antes vivías en Rusia una chica rusa como tú. ¿Cómo vivís esta situación de censura? ¿Cuál es tu pensamiento sobre esto?
La verdad es que es diferente vivirlo estando fuera del país y estando dentro. Y yo, por ejemplo, ahora que vivo aquí, para mí es una cosa súper triste.
La verdad es que yo creo que hacer estos gestos ahora es como para Rusia actual, es un gesto muy fuerte de protesta. Porque todo el mundo sabe muy bien en Rusia que eso se penaliza.
Y normalmente se penaliza de una manera bastante radical, agresiva. Entonces, como sabéis, hay mucha experiencia en este sentido.
Y por eso... Ya os creáis las formas, ¿no? También de consumir este tipo de... Sí, sí, sí, sí. Es como... No sé. Yo... Hasta, ¿sabéis? Yo creo que es una pregunta bastante filosófica en la dimensión como de... No sé...
investigando. Es un tema complicado. Sí, claro. Pero... Sí. Es complicado, sí. Es complicado. Lo dejamos ahí. Sí, nos tenemos que acomiadar. Gracias, Kunso, gracias, Jordi. Y gracias, Camila, por venir. Gracias. Venga.