El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugienes!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres una tarda més aquí a Ràdio d'Esvern.
Comencem com sempre amb el sumari, el programa d'avui dilluns us portem a l'espai d'actualitat 360,
les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit la càpsula amb la cançó destacada del dia
i avui també parlarem de música amb el nostre DJ de capçalera,
amb el DJ Jambu Jambito a l'espai de Hyperproduccions.
A la segona hora, entrevista del dia, avui a Iñaki del Consorcio.
Parlarem amb Iñaki Oranga, d'aquest grup mític musical espanyol
que visita la ciutat de Barcelona, visitant el Liceu aquesta setmana
i es passarà per aquí l'Iñaki a refugiar-se una estona amb nosaltres.
També avui el programa, això va de Cavalls, l'espai d'aquinoterapia amb Gemma Jané.
Sigueu benvinguts i benvingudes, una tarda més.
Comencem, com sempre, amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha confirmat que accepta la treva arancelària
amb la Unió Europea i pausa, en aquest cas, els agràfaments del 50%
que amenaçava aplicar als productes europeus.
La proposta s'ha tancat després de la conversa telefònica mantinguda
entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen,
i el president dels Estats Units aquest diumenge.
Es tracta d'una de les poques converses públiques que han mantingut von der Leyen i Trump.
El mandatari estadunidenc sí que s'ha reunit amb altres dirigents europeus,
com ara la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
I marxem amb una altra notícia. Parlem ara de la crisi de l'habitatge a Barcelona,
una comissió de la Unió Europea visita la ciutat per fer un diagnòstic.
Avui dilluns arriba a Barcelona una delegació de sis eurodiputats
de diferents partits europeus que, durant tres dies,
es reuniran amb molts dels actors implicats en el món de l'habitatge
per fer un diagnòstic de quina és la situació de la ciutat.
El mes de gener es va constituir una comissió especial sobre la crisi d'habitatge
amb l'objectiu de proposar solucions per garantir un habitatge digne,
sostenible i assequible per a tots els ciutadans europeus.
Té la tasca de cartografiar les necessitats en matèria d'habitatge,
d'analitzar les polítiques en aquest àmbit amb els estats membres
i de contribuir al pla europeu d'habitatge assequible de la Comissió Europea.
Aquest migdia els eurodiputats han estat a Barcelona reunits
a l'Ajuntament de la ciutat Comptal.
Passa un minut d'un quart de sis de la tarda.
Estem al Refugi, al magazín de tardes d'aquesta emissora,
que arrenca, com sempre, amb aquest espai d'actualitat 360.
Marxem a esports.
Parlem de Xavi Alonso, que agafa les regnes del Reial Madrid.
L'entrenador Quipusquà marca les línies de la nova etapa
a la banqueta de l'equip blanc.
Té 43 anys i torna per segona vegada al Reial Madrid.
La primera sortida de Xavi Alonso del Club Blanc
va ser per anar-se'n a jugar al Bayern de Múnich.
La segona, després d'una temporada dirigint l'infantil A a Valdebebas.
Aquella va ser la seva estrena a les banquetes.
A partir d'aleshores va seguir creixent com a tècnic
el filial de la Reial Societat
i el Bayern Leverkusen.
Els èxits a l'equip alemany l'any passat
li han obert les portes del Santiago Bernabéu.
En la seva presentació aquest dilluns,
l'entrenador Donostiarra tenia un semblant lleugerament nerviós.
La nau merengue imposa a tothom.
Xavi ha signat per les tres pròximes temporades fins al 2028.
La seva primera presa de contacte amb la plantilla
tindrà lloc el proper 2 de juny.
Sentim en declaracions avui aquest migdia a Xavi Alonso.
Solo va haber una vez en la vida
en la que pueda entrenar el Real Madrid
y hoy es el primer día.
Por lo tanto siento un gran orgullo,
una gran responsabilidad,
pero también mucha ilusión y mucha energía.
La exigencia en el Madrid es máxima
y hay que aceptar el reto,
pero es un reto muy bonito.
Xavi ha signat per les properes temporades.
Com dèiem, el nou entrenador blanc té molta feina al davant.
Més enllà de buscar un substitut per a Luka Modric,
també necessita aconseguir que les dues grans estrelles de l'equip
s'entenguin.
L'èxit d'aquesta nova etapa dependrà
en bon part de la sintonia entre Vinícius i Mbappé.
I marxem a les notícies a nivell municipal.
Avui us volem parlar de les trullanes de Gaza
que s'estrenen a Sant Jús
com a reflexió teatral sobre la guerra i l'exili.
La factoria del teatre de la Taneu
portarà escen a les trullanes de Gaza
els dies 30 i 31 de maig a les 7 de la tarda
a la sala del cinquantenari.
L'obra dirigida per Roger Cònsul
combina textos d'Eurípides, Sartre i Vinavé
amb testimonis contemporanis
per denunciar la guerra, l'exili,
l'esclavitud moderna
i els nous totalitarismes
amb una clara voluntat de reflexió crítica
la proposta de dramatitzar
el patiment de les dones de Troia
amb una metàfora
de les víctimes de conflictes actuals
com els desplaçaments forçats
i les polítiques europees
envers les persones refugiades.
L'espectacle posa de manifest
la vigència del teatre clàssic
com a eina de denúncia
i compromís social.
I tanquem l'espai d'actualitat
amb una altra notícia.
L'ONG en bici sense edat
de Sant Jus d'Esvern
continua creixent i consolidant-se
com una iniciativa social clau al municipi.
Des del seu inici,
de fet, ha estat aquest l'objectiu.
I des de l'inici del 2024,
l'entitat ha renovat i reforçat
el seu equip de voluntariat
amb noves incorporacions
arran de les formacions de primavera
i en preparar un altre més aquesta setmana.
A més, han aconseguit la col·laboració
de noves empreses locals com Comsa
i han estat escollits
per una ajuda de la Fundació La Caixa
que els permetrà adquirir un nou tricicle.
I tanquem, com sempre,
amb l'efemèride del dia.
Avui, 26 de maig,
volem destacar que es celebra
el Dia Mundial de Dràcula.
Deu minuts per i mitja,
ara és moment de música.
I avui, de fet,
ens quedarà un programa molt musical.
Deixeu-me abans dir
que ara mateix
s'està duent a terme
aquesta roda de premsa
on Melody,
la representant d'Eurovisió,
d'Espanya-Eurovisió,
aquest 2025,
està fent les primeres declaracions
després d'acabar en un mal lloc,
en un lloc que ella no esperava acabar,
d'aquella taula d'Eurovisió.
En aquest cas,
Melody avui està fent
aquest primer contacte,
aquesta primera presa de contacte
amb l'equip de periodistes
que s'ha desplaçat
fins a Ràdio Televisió Espanyol a Madrid,
on ella està donant
en resposta
a totes les preguntes
de l'equip de premsa
que s'hi ha desplaçat fins allà.
Nosaltres ara, però,
marxem a una altra banda,
perquè la música
que avui us portem
no és pas de Melody,
és una cançó
que molts de vosaltres coneixerem.
Això és
20 d'abril,
això és
Deltes Cortos.
20 d'abril de 90,
hola, chata,
com estàs?
Te sorprende que te escribas
Tanto tiempo es normal
Pues es que estaba aquí solo
Me había puesto a recordar
Me entró la melancolía
Y te tenía que hablar
¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmudor?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los que hay han cambiado
Han cambiado
¡Sí!

¡Sí!
Pero me encuentro vacío
¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmudor?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
Y los que hay han cambiado
Han cambiado
Bueno pues ya me despido
Y si te mola me contestas
Espero que mis palabras
Desordenen tu conciencia
Pues nada chica
Lo dicho
Hasta pronto si nos vemos
¡Sí!
Yo sigo con mis canciones
Yo sigo con mis canciones
Y tú sigue con tus sueños
¿Recuerdas aquella noche en la cabaña de Turmudor?
Las risas que nos hacíamos antes todos juntos
Hoy no queda casi nadie de los de antes
¡Suscríbete al canal!
L'Eloi va néixer el 25 de gener de 1976
A Castelló
És un escriptor conegut pel seu estil directe i accessible
Les seves obres exploren temes com l'educació
La societat i les emocions humanes
Amb un enfocament en l'autoconeixement
i la reflexió personal
L'Eloi Moreno sovint
utilitza les seves experiències personals
per inspirar les seves històries
que també ressonen especialment
amb els lectors més joves
Entre els seus llibres més coneguts es troben
El medalló perdut
La llegenda del mag
Contes de l'àvia
i també Tierra y Diferente
El retrat de les emocions
La música de les paraules
i també aquest estil únic
fan que cadascun d'aquests títols
reflecteixi la seva manera particular
d'abordar les inquietuds
i també els reptes de la vida quotidiana
I ara sentim dos fragments
de dues obres d'Eloi Moreno
Comencem amb Tierra
Cuando uno ha probado
la parte adictiva de la mentira
ya no hay forma de pararla
y se reproduce y crece
porque siempre es posible
crear una mentira mayor
que la anterior
Y acabem amb un fragment
de la obra diferente
Llegará un momento
en que estaremos todos conectados
sentimentalmente
Ya no por poder
sino también
porque nos podemos hacer daño
porque al hacerle daño a alguien
nos lo estamos haciendo
nosotros mismos
como la madre
que siente el dolor
al gritarle a su hijo
Unautol Rafugi
Eloi Moreno
El Refugi Recomana
I tornem a estar aquí
a un nou episodi
del Refugi Recomana
un espai on t'apropem
opcions d'oci, cultura, art, gastronomia
i molt més
a l'abast de tothom
Avui et convidem
a fer de turista
a casa
amb un recorregut
per espais emblemàtics
del Baix Llobregat
que potser no coneixies
i d'alguns
segur que els coneixes
però sobradament
Avui fem
un viatge
per la nostra comarca
pel Baix Llobregat
Arrenquem aquest viatge
a la cripta
Gaudí
de la Colònia Güell
a Santa Coloma
de Cervelló
una joia modernista
amagada
entre carrerons
obrers
l'arquitectura
de Gaudí
en la seva versió
més experimental
I margem de pet
al Prat del Llobregat
al Delta del Llobregat
un dels pulmons verds
més sorprenents
de la comarca
rutes a peu
amb bicicleta
observació d'ocells
i postes de sol
espectaculars
I a Cornellà del Llobregat
trobareu
el Museu de les Aigües
un espai fascinant
on l'aigua
i la història industrial
es troben
ideal
per anar-hi amb criatures
i aprendre
d'una manera
molt lúdica
I ara us parlem
d'un espai
patrimonial i cultural
amb un entorn preciós
al Molí dels Frares
de Sant Vicenç dels Horts
Un lloc
que podeu fer tallers
visitar les seves exposicions
i conèixer
el patrimoni rural
de Sant Vicenç dels Horts
I també us volem comentar
Sant Boi
evidentment
Sant Boi del Llobregat
concretament
el casc històric
d'aquesta ciutat
i també
les seves termes romanes
un passeig
pel centre històric
en parada obligatòria
a la resta romanes
i al Museu de Sant Boi
barrejant
història
cultura
i gastronomia
I ja sabeu
que aquí al nostre programa
parlem molt de gastronomia
i de la importància
del producte de proximitat
per això també volem parlar
dels mercats de pagès
del parc agrari
que podeu trobar
en diversos municipis
aquí en el nostre
doncs
el podeu trobar
els diumenges
al parc de Torreblanca
si vols menjar
productes de proximitat
i entendre el territori
doncs has de visitar
els mercats setmanals
de productors locals
autèntica cultura
alimentària
del Basi Llobregat
recordeu
el mercat del pagès
del parc agrari
I tornem a Sant Boi
però ara fem frontera
amb Sant Climent
parlem
del mirador
de Sant Ramon
des d'allà
les vistes són espectaculars
unes vistes
que evidentment
són de tota la comarca
i de Barcelona
perfecte
per una excursió curta
amb recompensa visual
i evidentment
també volem destacar
la ruta modernista
de Sant Joan d'Espí
segueix espetjades
de l'arquitecte
Josep Maria Jujol
deixeble de Gaudí
amb cases plenes
de colors
formes orgàniques
i molta personalitat
i sense deixar enrere
l'arquitectura
deixeu-me que afegi
especial menció
al Walden 7
que aquest any celebra
el seu cinquantè aniversari
el Walden
de Ricardo Bofill
és un dels emblemes
del nostre poble
de Sant Just
doncs avui hem pogut descobrir
que la comarca
està plena d'història
racons
i tresons culturals
que sovint
passen desapercebuts
aquest cap de setmana
ja sabeu
deixeu-vos sorprendre
pel Baix Llobregat
fins aquí
el Refugi Recomana d'avui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo.
Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo.
Si quieres un poco de mí, dame paciencia y verás.
Será mejor que andar corriendo, levantar vuelo y poco a poco olvidar el tiempo y su velocidad.
Frenar el ritmo, ir muy lento, cada vez más lento.
Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo.
Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo.
Si me hablas de amor.
Si suavizas mi vida, no estaré más tiempo sin saber qué siento.
Ser delicado y esperar, dame tiempo para darte todo lo que tengo.
Dilluns 26 de maig, arrenquem de nou un nou capítol del Refugi, aquí amb tots vosaltres al 98.fm, en aquesta primera hora del Refugi.
Hem parlat d'actualitat 360, de bona música i ara estàvem ben acompanyats de Julieta Venegas amb el seu lento.
i seguint parlant de música, ja he dit que avui ens quedarà un programa molt musical i és que ara marxem a l'espai del DJ Jambo Jambito.
El Refugi i Ràdio d'Esvern presenten...
Hyperproduccions
amb DJ Jambo Jambito
I ja el tenim aquí el nostre DJ de capçalera.
Fernando, DJ Jambo Jambito, buenas tardes, com estàs?
Yo muy bien, encantado, una tarde más aquí con vosotros aquí en nuestro programa Hyperproduccions, muy bien.
Ya empieza a hacer calor, pero ya te he puesto el aire, te he bajado aquí el toldo para que no te...
No sa chicharres, porque ahora tocava el sol, pero ahora parece que se ha ido el sol.
Sí, está el tiempo tonto, está el tiempo tonto.
Está el tiempo ido, yo te digo.
Sí, sí, sí, total.
Doncs mira, avui el nostre DJ de capçalera, el DJ Jambo Jambito, ens porta un viatge musical al passat, com sempre,
perquè ja sabeu que aquest espai tracta la música tecno, la música màquina,
i avui posem La Mirada i la Oïda en una joia de finals dels 90, el recopilatori, el que més trenca, volum 2,
editat per Max Music l'any 1998, un doble CD que és tot un document sonor de la cultura rave i màquina
que va fer tremolar sales de festa de tot el país.
¿Por qué no os traigís este disco?
Bueno, este disco, el otro ya estaba ordenando los tres, digo, hostia, que tengo aquí guardado,
y luego te mando el whatsapp, te mando el whatsapp, ayer noche te mando el whatsapp.
Hoy hablamos del que me cieca en volumen 2, que es un disco muy bueno.
Qué bien, qué bien.
Ese disco lo tengo desde hace muchos años, pero muchos años, desde el 98 que tengo este disco,
¿de cuándo salió?
¿Qué es?
¿Te da cuenta? ¿Cuántos años hace que tengo ese disco?
De el 98 a 2025, ¿cuántos años van, Dani?
Pues mira, 27.
27 añazos tiene ese disco conmigo.
27 añazos yendo a 28, sí, sí.
Madre mía.
Te acabas de delatar, ¿eh, Fernando?
Acabas de delatar lo viejo que eres, ¿eh?
Soy empureta.
Bueno, tengo botas de plata con el disco del que me estrenca.
Tengo botas de plata.
Muy bien, muy bien.
Pues venga, arrancamos.
¡Arrancamos, Ami!
Oye, Fernando, que te he dejado un momento solo aquí en el locutorio porque me estaba
quedando cegato y yo ya también estoy haciéndome mayor y que necesitaba las gafas, que no veía.
Tres en un burro.
Necesitaba las gafas igual que yo necesito para ver, para conducir todo esto.
Es que si tenemos que hacer la sección aquí, tengo que leer del ordenador, es que me voy
a quedar cegato.
Tú vas a morir, Dani.
Estaba así como apretando los ojos, digo, voy a buscar las gafas que si no todavía
las liaremos.
Escucha, Fernando, este volumen que nos traes hoy, volumen 2 del que me estrenca, empieza
así, empieza cogiendo ritmo, ¿no?
No es de aquellos que empieza a tope, sino que va cogiendo ritmo, ¿no?
A medida que va pasando el tema.
Sí, va poquito a poco, va haciendo.
No, esto no es hardcore, es más bien máquina tipo...
Es más tranquilo.
Máquina progressive, ¿sabes?
De la época, de la máquina de progressive del 98.
Este disco está muy guapo.
Pues venga, vamos a dejar este primer track.
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
¡Chau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Muy bien, pues recordamos este evento del 150, ¿no?
Sí, del 150.
Tienes un whatsapp, te mandaré el QR para que lo publiques.
Estupendo.
Para que haya difusión.
La gente no puede venir, que le manden sus móviles en su casa.
Claro, lo podrán ver por un directo que anéis desde YouTube.
Sí, estamos en YouTube en directo, sí.
Muy bien, pues ya lo sabeis.
Podeu mirar també el nostre Instagram, arrobalrefugi98.1,
que en els propers dies penjarem tota la informació d'aquest esdeveniment
i podreu seguir en directe també aquesta sessió de DJ
que té molt bona pinta, que serà un esdeveniment molt xulo
i que la gent que es vulgui acostar a Moritz de Reis, ja ho sabeu,
que també ho podeu fer, que no tengan vergüenza, que estarà xulo.
Sí, que venga, que venga, que venga, que venga, que venga quien quiera,
pero no la lia de pala, que no la lia,
pueden mirar a escuchar, a bailar, a tomar algo y pasar la tarde ahí.
A disfrutar, a disfrutar.
¡Escúchame!
Venga va, Fernanito, más agenda que tenemos, la agenda ocupada,
parece suministro ya, ¿eh?
Sí, me quedan dos eventos, pero voy pausa por paso.
Ahora te comento, os comento, el domingo por la mañana,
desde 10 a las 2 de la mañana, y luego hay paella popular,
en el Parque de las Palmeras, las fiestas, todas son diversas.
Es el día de la discapacidad del verano.
Vale, ¿y esto se celebra también en Molins?
Sí, el Parque de las Palmeras, el Parque Ponte de la Cadena.
Vale.
A partir de las de la mañana hasta las 2 de la tarde,
luego hay paella.
Hay distintas actividades, como...
Vienen a jugar boquia, ¿qué más tenemos?
Presentación del jibre de un chico que se llama Nandú,
que es de Senegal.
Luego, bailes en línea,
y luego el bermú musical, que me cabe el bermú musical.
Y luego a las 2 la comida, paella popular, pa' nosotros.
Qué bien, qué bien, qué bien.
Hombre, la verdad, si hace buen tiempo, puede ser un planazo esto, ¿eh?
Ya te digo, una pasada.
Qué guay.
Y ahora me comentas el último bolo que tienes,
pero antes déjame que recuerda a los oyentes que estamos en Hyperproducciones,
en este espacio quincenal del programa,
que cada 15 días nos vamos encontrando para escuchar música tecno.
Avui, el DJ de capçalera d'aquesta casa, el DJ Jambo, Jamvito,
ens ha portat el que més trenca volum 2,
un álbum editat per Max Music l'any 1998.
Parlem d'aquest disc perquè és el segon volum d'una col·lecció
que volia capturar el que més trencava, literalment i musicalment, a les pistes.
El que més trenca era una declaració d'intencions,
els beats més potents, els drops més explosius
i també l'adrenalina de la música electrònica de l'època
condensats en dues sessions espectaculars.
El primer disc està liderat per tres noms
que van ser autèntics referents de l'escena Oriol Carrió,
en Xavi Escolano i el DJ Pijuli.
I en aquest cas, estem escoltant avui aquest volum 2,
que la veritat és que ho està petant molt.
Ara sí, comenta-nos un poquit
tota l'última activitat que tenies aquí en mente
per als pròxims dies.
El 12 de julio en Igualada,
el Ballon Festival,
el vento global oestàtic en Igualada, en Esplanada,
la que no tiene el terreno,
en Esplanada,
entonces nosotros hacemos nuestro propio reservado
en la Renault, en el terreno,
ve una full track a la bocadilla, hamburguesa,
para cenar,
hagan servicios de bar para hacer cubatas,
todo lo que quieren tomar la gente,
y tenemos hasta la quimbamba.
Con los Renault, nuestro mirador,
nuestro terreno.
¡Qué bien!
Nuestro mirador.
Hombre.
Y vemos las planas, vemos los globos,
estaremos que sean las 9,
y sean los bocadillos a las 9,
por ver el globo ahí volando, ¿sabes?
Hombre, qué privilegiado, ¿no?
Y luego, a partir de las 10 y 11,
a este, creo que el espectáculo,
creo que se encheca las luces
y de colores ahí las planas,
y la gente aplaudiremos,
es muy bonito.
¡Qué chulo!
¡Qué chulo, qué chulo!
Yo no he ido nunca, o sea que...
El año pasado,
el año pasado,
este año repito mi balón festival.
Hablo con Víctor Cabez,
gerente de la Casa de Renguitar,
me dijo,
Fernando, está tuyo,
y me voy a hacer Víctor.
¡Qué bien!
Es un cielo, le dije,
es un cielo, Víctor.
Y me dice,
y tú eres un jefe,
me dice,
que soy un jefe,
como me ocurre,
pero él es el jefe.
¡Qué bien!
¡Qué bien!
Pues venga,
vas a ser el que me estrenca.
Eso, eso.
Vas a ser el que me estrenca.
¡Eso, eso!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!

Que sou fans del programa,
els que sou fans de Hyperproductions,
doncs sabeu que hem parlat moltes vegades
d'algunes sales con Ponaeri
y moltes altres.
¡No V3!
¡No V3!
¡Scorpia!
¡Muy bien!
¡Scorpia se debe ser el próximo!
¡Os aviso!
¡Os lo dejo que la próxima sesión!
¿Estás haciendo spoiler del próximo programa?
Bueno, no es spoiler,
es un avance.
Ah, vale, vale.
Es un avance.
Alguno, pero no lo he enseñado.
Exacto, exacto.
Que el próximo día hablamos de uno o dos veces
que tengo Scorpia,
hablaremos de SCD.
Ah, pero un CD no lo decimos, ¿eh?
No, no se puede decir
hasta aquí quince años se puede, ¿no?
Bien hecho, bien hecho.
Así captamos, es un clickbait.
Así captamos a la gente.
Muy bien.
Doncs, com dèiem,
molts d'aquests locals,
entre d'altres,
eren locals de l'escena
màquina, en plena efervescència.
Aquest disc que avui ens ha portat
en Fernando
és un disc que recull l'esperit
d'aquells caps de setmana,
d'aquelles matinades sense fi
i també de la cultura
de les cintes de caset,
dels amics compartint música
que feia també tremolar la terra, ¿no?
Allò d'anar repartint casets,
jo no l'he vivido,
jo he vivido la época de los CDs.
Tú lo haces y lo de MP3, ¿no?
Exacto.
Que iba a compilar el MP3.
Sí, sí, sí.
El MP3, el iPod,
el iPod era del Apple,
que era el iPod aquel,
que todo el mundo,
buah, flipaba.
Yo cuando algún compañero
tenía un iPod
y te sentabas,
aquello de las excursiones, ¿sabes?
Que hacías las excursiones con el cole,
y te sentabas en el autocar
con un compañero con iPod,
ya tenías el viaje solucionado, ¿sabes?
Es que guay, sí.
Porque te metías allí
el auricular en el oído
y ya está.
Ibas escuchando
lo que llevaba en el iPod.
Eso sí, claro,
no te cabía todo.
Ahora lo llevamos todo en el móvil.
En Spotify, en Spotify,
en Spotify lo llevamos todo,
absolutamente todo.
Yo te...
Eres fan, ¿eh?
De Spotify.
A ti te gusta, ¿eh?
Sí, fan, me encanta el Spotify.
A mí también, a mí también.
Porque es que es una app
que yo no podría vivir sin Spotify.
Yo tampoco,
que necesito música para vivir también.
Sí, sí, sí.
Porque yo...
Antes me quitaría Netflix
y mira que me encanta el cine, ¿eh?
Me encanta.
Pero antes me quitaría Netflix
o me quitaría HBO
que Spotify.
Que es que es lo mejor.
Porque esto de escuchar música
sin anuncios,
de poder escoger,
de poder descargarte la música.
No estamos haciendo publicidad
porque no nos pagan, ¿eh?
No, no.
Pero ojalá nos pagasen.
Tú descargarte la pones en la nube.
Claro.
En tu nube.
Muy cómodo, es muy cómodo.
La nube se va muy bien
en Spotify.
Para pinchar no es tan cómodo,
¿no?
Lo mejor o qué?
Lo guapo va a pinchar,
bueno,
aquí en la vagoneta,
en el estado de espíritu,
pincho con el pincho con el Spotify.
Vale.
En el Bacus también,
pero en el C50,
en el Agenor,
pincho con el...
Le pongo el pendrive
de la controladora
y hago las sesiones de Tecno.
Claro.
Yo tengo mis canciones de Tecno,
tengo mis pendrivers
para la página en el chat,
por ponerla.
Claro, es más fácil.
Yo si tú un día quieres,
tengo la página aquí
a la Hyperpression
y grabamos una sesión
y la publicamos.
Hombre, estaría chulo, ¿eh?
Lo podemos mirar.
Pues toma nota y apúntate.
Son deberes que te doy.
Bien hecho.
Tú siempre dándome faena, ¿eh?
Así para el venanito
podemos grabar algo para el venanito.
Estaría chulo, estaría chulo.
Grabarlo,
o que no sea en directo,
grabarlo.
En la otra sala
que se graba,
se graba en la sesión de Tecno
y ya la admitiremos en radio
cuando tú te vas a ir.
La admitimos
que suene
y que la gente lo escuche,
que pues está guapo.
Pues venga,
me la apunto, me la apunto.
Gracias, Dani.
Venga, va.
¿Cómo te mueva esta pista, eh?
¡Guau, me encanta el Tecno!
Que no puse el Tecno.
Dios mío,
este canela, Dani.
Lo está viviendo,
lo está viviendo.
Hasta anima aquí
al Jambos Jambitom
las mansamón
aquí
que ha guastado un antot.
¡Déndolo todo!
Qué pena que esto no sea tele,
¿eh?
Y no te podamos ver.
Bueno, yo sí te veo,
pero claro,
la gente de casa
nos está escuchando,
pero ya lo he descrito bien,
yo creo, ¿no?
Allí con el índice arriba
y allí dándolo todo.
¡Ya te digo!
Y déjame que hable también
de una cosa
que creo que hemos comentado
poco aquí en el programa
y también es interesante comentar,
¿no?
Pels oients
que ens escolten
des de casa,
a l'època
de la música tecno,
de la música en màquina,
va ser una època
de molta creativitat
dins d'un gènere
que sovint ha estat
menystingut
pels mitjans
més generalistes,
però que els que ho vivien,
doncs això era
molt més que música,
era una comunitat.
Y esto es lo que
te quería preguntar,
¿no, Fernando?
Que alguna vez creo
que se ha menos tenido,
¿no?
Que de alguna forma
se ha despreciado un poco,
¿no?
La música tecno.
Sí.
No se ha valorado tanto.
La gente se ha ido con...
Yo me he hecho socio
en el Facebook,
me he hecho amigo,
de odiamos el reggaetón.
¿Odiamos el reggaetón?
Me he hecho amigo
ese en el Facebook
porque me interesa.
Hombre,
yo no sé si es tanto odiarlo,
pero...
No, pero que no me gusta.
Porque a ti como DJ
alguna vez te tocará
pinchar reggaetón.
Lo pincho,
pero no es lo mío.
Pero si te lo piden,
te toca.
Me lo pide el cliente,
yo me ha dado otro
que el cliente paga,
es el que paga manda.
Pero en mi casa
no escucho reggaetón,
en mi casa tecno.
Ya.
Sí, sí, sí, sí.
No, pero es lo que comentábamos.
Al final,
yo creo que
esta mirada más generalista,
esta mirada más comercial,
al final es la que ha catapultado
la música reggaetón,
la música
de más pop,
la música rock,
¿no?
Al éxito,
a lo más comercial.
En cambio,
la música tecno
no se ha valorado tanto.
Dicho de otra manera,
se ha infravalorado.
Se ha infravalorado,
eso es cierto,
se ha discriminado un poco
el tecno,
la máquina.
Mira que era guay,
esa música me encantaba.
Y las discotecas,
se ha bailado,
el Chimolins,
Alan Au,
El Pond,
y Aguay.
Sí, sí.
Son guapas.
Vamos a avanzar un poco
en este disco,
porque tenemos muchísima música.
Es un disco
que este volumen 2
tiene una duración
de una hora,
de 58 minutos,
vamos,
lo que viene siendo una hora casi,
de música.
Y quería avanzar un poco
para que pudiera escuchar
también la gente
desde casa,
pues,
la parte final del álbum.
Pero también avisar,
¿no?
Que aquella gente
que nos esté escuchando
y quiera escuchar
con más calma
el programa
o el álbum,
lo puede hacer
de dos maneras.
Puede recuperar
nuestro programa,
como siempre,
en el www.radiodesben.com,
en el podcast
del programa
del Refugi,
pero también
si quieren escuchar
solo la música
que lo hagan por YouTube.
Este álbum
está en YouTube,
es el que más trenca
volumen 2
de l'any 1998
y trobareu
aquest volumen
CD1,
Oriol Carrió,
Xavi Escolano
y DJ Piyuli,
que lo encontraréis
todo en el YouTube.
Y si quieren comprar
ese CD,
están en Discogs.
En Discogs
lo encuentran.
Vais al Discogs
y lo compréis ese CD,
que lo que hay que hacer,
comprar el CD.
Aquí como necesitas
el Tecno,
el Tecno tiene que volver,
eso está claro.
Venga,
va,
vámonos.
A ver.
a ver.
Són les 5.57,
falten 3 minuts
per a 6 de la tarda,
seguim aquí al Refugi
i ho seguirem fent
fins a 7 de la tarda,
ja ho sabeu,
aquest magasin de tardes
està de 5 a 7
amb vosaltres,
el 98.1 FM
i també
el www.radiodesbend.com
Farem una petita
pausa en breus
pels bolletins informatius
de Catalunya Ràdio
i Ràdio Desbend.
Tot seguit,
arrancarem
aquesta primera hora
del...
Bueno,
primera no,
perdoneu,
segona,
perquè la primera
es la que vam
de cargar ara
i ja ens hem cargat
la primera hora.
Sí.
Me gustaría repetirla,
volverla a empezar
perquè m'ha molat
molt la sesió de hoy.
Ha estat molt guapo
el programa,
me ha gustado el programa
de hoy,
me ha encantat.
muy chulo,
porque la verdad
es que hemos hablado
del álbum,
hemos hablado
más de otras cosas
a nivel de agenda
porque tenías
muchos bolos
estos días
y del álbum
también hemos pasado
por encima,
hemos podido comentar
cosas,
pero tenerlo de fondo
ha sido brutal,
es que esto es
un maquinote,
maquinote,
eh?
Buena música,
buena música.
Te anima un día malo
pero aunque no lo quieras.
Esto levanta el muerto,
como digo,
levanta un cadaveto.
Esto no puede ser un tanatorio
y se levanta el muerto
del tanatorio.
Hombre,
esperemos que no,
esperemos que no.
No me gustaría
encontrarme con esa experiencia,
eh?
Ya te digo.
Tampoco.
Ya te digo,
me daría mucho cague.
Es un dicho
que se dice
en el mundo del máquina,
un dicho
que se dice
en el mundo del tecno.
Doncs venga,
ya sabeu,
si no coneixías
aquest disc,
et convidem a escoltar-lo,
sigui doncs per YouTube,
com dèiem,
també amb el podcast
del programa
i a seguir-nos,
com sempre,
arroba al refugi98.1,
allà anem penjant cosetes,
anem penjant també
tot el tema
que ens ha comentat
el Fernandito
pel bolo
d'aquest cap de setmana
i res,
a veure si s'anima gente
i va a verte
perquè,
hombre,
estaria molt xulo.
Y si no pueden verme al local
pues les pillamos un juego
del 650
que les escuchen
de Instagram
que les ponen
el QR
que la gente
se lo escane
y se lo vean
ordenado.
I que se lo vean
en YouTube,
claro que sí.
Que parecen guapos
YouTube
y que haya muchas visitas
y muchos likes,
por favor,
chicos.
Ah,
pues mira.
Dan like,
chicos,
acordados,
es importante.
Muy bien,
lo tendremos en cuenta.
Pues,
fins aquí,
aquest espai
de Hiper Productions
i després a la segona hora
tindrem una entrevista
molt especial
amb l'Iñaki
Oranga
del concert
que fan
el Consorcio
al Liceu,
el concert que fan
El Consorcio
i després també
acabarem el programa
d'avui
amb Aixoba de Cavalls
l'espai
de Gemma Janer.
Màquina,
un placer,
como siempre,
Fernando,
cuídate.
Hasta aquí 15 días,
nos vemos.
Estupendo,
chao.
No, no, no.
Catalunya Ràdio
Les notícies
de les 6
Bona tarda,
us informa
Sergi Molero.
Els Mossos
investiguen
com a possible
cas de violència
de gènere
l'assassinat
d'una dona
en un pis
de Ciutat Meridiana
a Barcelona.
Els Mossos
han detingut
un home
de 55 anys
per la seva
suposada vinculació
amb el cas.
El cadàver
de la dona
el van localitzar
els Mossos
aquest cap de setmana
a l'interior
d'un immoble
en avançat
estat de descomposició.
Es calcula
que la dona
feia setmanes
que era morta.
De moment,
la víctima
no ha pogut ser
encara identificada.
Només se sap
que és una dona
i que la seva mort
hauria estat violenta
i amb signes
de criminalitat.
Un cop es pugui identificar
s'establirà
la relació
entre el detingut
i la víctima
tot i que
la policia
confirma
que el cas
s'està estudiant
com un cas
possible
de violència
masclista.
Més notícies,
Natàlia Ramon.
El Partit Popular
admet que maniobrat
per evitar
que el català
sigui llengua oficial
a Europa.
El secretari general
de la formació
a Catalunya,
Santi Rodríguez,
ha reconegut
que estan pressionant
amb trucades
a líders europeus
de governs
populars europeus
perquè votin
en contra
de l'oficialitat
del català,
l'eusquera
i el gallec
en la reunió
del Consell
d'Afers Europeus
convocada per demà.
I ho ha justificat
com una reacció
a les pressions
en sentit contrari
que estaria fent
el govern
de Pedro Sánchez.
Si estan a 20,
evidentment,
trucades
és perquè hi deuen
haver també trucades
en sentit contrari.
No és una iniciativa
que pren el PP,
hi ha algú
que està actuant
i, per tant,
aquest que actua
per un determinat
interès polític
ha d'assumir
que altres
puguin fer exactament
el mateix que fan ells.
Segons publica
el Financial Times,
Madrid hauria advertit
els països bàltics,
uns dels més reticents
a permetre
l'oficialitat
de les llengües minoritàries,
amb la retirada
de l'ajuda militar espanyola
si bloquegen
l'oficialitat
del català.
Hongria ha prohibit
per primera vegada
una manifestació
pels drets
LGTBI+,
amb l'argument
que ha de protegir
els menors.
La marxa s'havia de fer
dissabte vinent
i la policia
ja ha denegat
els permisos
emparent-se
en una polèmica llei
que el govern
de l'ultranacionalista
Víctor Orbán
va aprovar al març.
La norma
prohibeix
les manifestacions
que reivindiquen
l'homosexualitat
perquè diu
que poden suposar
una vulneració
dels drets dels infants.
La llei
també posa en perill
la marxa
de l'orgull
prevista
per al 28 de juny.
Les ONGs
asseguren
que continuaran
endavant
amb l'organització
de la desfilada
i que intentaran
que sigui
la més multitudinària
feta fins ara.
El nombre
de fumadors
a Catalunya
s'estanca.
Segons l'enquesta
de Salut Pública
sobre el tabac,
més del 21%
de la població
segueix fumant
i és una xifra
pràcticament igual
que els últims anys.
Des del Departament
de Salut
els preocupa també
el consum
de cigarretes
electròniques,
sobretot
en la població
més jove
perquè és
la porta
d'entrada
al tabaquisme.
Ho explica
des de l'Agència
de Salut Pública
Josep Maria Suelves,
cap de Prevenció
del tabaquisme.
Ocupen especialment,
són dispositius
que ensenyen
a enganxar-se
a la nicotina,
ensenyen
a fumar
els més joves
i són
una pèrda
d'oportunitat
pels fumadors
que dependen
del tabac.
De vegades
recorden
amb elles
amb l'expectativa
de deixar
el tabac
i acaben
fent un consum
dual
sense abandonar
les cigaretes
electròniques
però tampoc
el tabac
convencional.
I un tribunal
alemany
ha condemnat
quatre exdirectius
de Volkswagen
pel paper
que van tenir
en el conegut
com a cas
Dieselgate.
És l'escàndol
en què es van
amagar
les emissions
reals
dels motors
d'iesel
i que va esquitxar
la imatge
de la marca.
Després de
quatre anys
de judici
finalment avui
s'han fet públiques
les condemnes
contra exalts
càrrecs
de la firma
i la més alta
arriba als quatre anys
i mig de presó.
Se'ls acusa
d'haver instal·lat
als cotxes
un programari
per manipular
el nivell d'emissions
i això
va afectar
milions de vehicles
venuts
tant a Europa
com als Estats Units.
Esport
Xavier Mamí
El seleccionador
de Catalunya
Gerard López
ha facilitat
la llista
de convocats
per al partit
contra Costa Rica
on destaca
la presència
de tres jugadors
del Barça
Eric Garcia
Gerard Martín
i Pau Víctor
quatre de l'Espanyol
Joan Garcia
Eduxposito
Pol Lozano
i Jofre Carreras
i tres del Girona
Arnau Martinet
David López
i Oriol Romeu
també s'inclouen
jugadors
com Alex Garcia
Keita Balde
i Ferran Juglar
pel partit
de la selecció femenina
Xavi Llorenç
no podrà comptar
amb jugadores destacades
ja que estaran
amb l'Espanyola
tot i que hi ha
noms destacats
com els de Marta Torrejón
del Barça
Vic Lozada
del Brighton
o Cristina Baudet
de l'Espanyol
i Jorge Vilda
també ha facilitat
la llista
de la selecció espanyola
per jugar
a la final a quatre
de la Lliga de les Nacions
amb fins a sis blaugranes
Pedri
Gabi
Fermín
la Minyamal
Olmo i Coversí
també hi ha
els catalans
David Raya
Marco Corella
i Òscar Mingueza
el Madrid ha presentat
Xavi Leónçó
com a nou tècnic blanc
assignat per les tres
pròximes temporades
fins al 2028
i ja dirigirà
l'equip blanc
en el Mundial de Clubs
i a Roland Garros
l'empordanesa
Pau Labados
ha debutat en victòria
en primera ronda
davant la japonesa
Naomi Osaka
per 2-16-1
6-7-6-1
i 6-4
en canvi
el mataroní
Albert Ramos
ha quedat eliminat
davant Casper Rut
mentre que Carlos Alcaraz
ha passat ronda
imposant-se en tres sets
a l'italià
Giulio Zepieri
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Sales
Vilanova
La Biblioteca Joan Margarit
de Sant Just
acull l'exposició
Salvem les Glaceres
en el marc
de la Setmana de la Natura
i de l'Any Internacional
de la Conservació
de les Glaceres
declarat per les Nacions Unides
aquest 2025
La mostra
ubicada a la planta baixa
de la biblioteca
ofereix una selecció
de llibres i recursos
que tracten
la geomorfologia
de les Glaceres
la biodiversitat
que hi viu
el cicle de l'aigua
i els efectes
del canvi climàtic
També s'hi poden
consultar materials
sobre l'impacte
de l'activitat humana
en el seu retrocés
Les Glaceres
tenen un paper clau
en la regulació
del clima global
i en el subministrament
d'aigua dolça
per milers
de milions de persones
Amb aquesta exposició
la Biblioteca
vol contribuir
a consciència
sobre la importància
de preservar
aquests ecosistemes
amenaçats
La sala del cinquantenari
acollirà els dies
30 i 31 de maig
a les 7 de la tarda
l'estrena
de Les Troianes de Gaza
una nova proposta escènica
de la Factoria
de Teatre de la Taneu
Dirigida per Roger Cònsul
l'obra combina textos
clàssics d'Eurípides
Sartre i Binabé
amb testimonis actuals
per denunciar la guerra
l'exili
les noves formes
d'esclavitud
i els totalitarismes
creixents
La peça posa
en paral·lel
el patiment
de les dones de Troia
amb les víctimes
dels conflictes
d'avui en dia
com els desplaçaments
forçats
o la situació dels refugiats
i reivindica
la vigència del teatre
com a eina
de crítica social
Les entrades
es poden adquirir
per 12 euros
amb preu reduït
de 8
per socis i menors
de 30 anys
L'ONGM
Vici sense edat
de Sant Jús
continua creixent
i consolidant-se
com una iniciativa social
clau al municipi
Des de l'inici del 2024
l'entitat ha renovat
i reforçat
el seu equip de voluntariat
amb noves incorporacions
arran de les formacions
de primavera
i han preparat
una altra
per aquesta setmana
A més
han aconseguit
la col·laboració
de noves empreses locals
com Cumsa
i han estat escollits
per una ajuda
de la Fundació La Caixa
que els permetrà
adquirir un nou tricicle
Aquest nou vehicle
batejat com la justa
s'afegirà als actuals
La Vella
La Bèstia
el Rodamont
i el tàndem
Little Harley
El finançament aconseguit
de 16.000 euros
es destinarà
principalment
a l'adquisició
del tricicle
valorat
amb gairebé 13.000 euros
i la seva gestió
Aquesta incorporació
serà clau
per renovar
la flota actual
sovint afectada
per avaries mecàniques
i garantir la continuïtat
de les passejades
adaptades
per gent gran
i persones
amb diversitat funcional
Podem escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
S'enjustenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
S'enjustenca
Tu no tienes alma
y yo no tengo valor
para ver cómo te marchas
como si no pasara nada
No tienes ganas
y yo me muero por darte
las fuerzas que hagan falta
Tú no tienes derecho
a decirnos adiós
y yo no tengo el derecho
a decirte que no
Si no tienes ganas
yo no tengo nada
Dime si has visto por fin
que una vida te basta
Mira, no intentes
Pasa la gente
Pasan las cosas
Y pasan tan rápidamente
Y no tienes cara
¿Cómo tienes cara de abandonar la batalla?
¿Cómo puedes dejarte y mirarnos a los ojos?
Como si no pasara nada
Nada, nada
Seguiré inventando
Sin pararme en los detalles
Sin pararme en los detalles
Cada día otro motivo
Para esperar al alba
Seguiré gritando
Que ni el cielo fue bastante
Para olvidarte
Pa' olvidarte
Dame un alma
Que no sepa nada
Que no sepa nada
De tus manos
Tú no tienes alma
Te abandonas cansado
A un destino
Que te marca
Tú no tienes la vida
Más tiempo que yo
Y yo no tengo la llave
Que cierra el dolor
Si no tienes alma
Yo no tengo nada
Dime si ves por ahí
Un espacio y te escapas
Mira, no intentes
Pasa la gente
Y pasa la gente
Pasa la gente
Pasan las cosas
Y pasa
Y pasa
Tan rápidamente
Harto de oír
Y de decir
Que la vida es muy larga
Mira, no intentes
Mira, no intentes, pasa la gente, pasan las cosas y pasa tan rápidamente.
¡Suscríbete al canal!
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
¿Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més,
ho trobareu al programa a l'audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Dilluns, 10 de la nit.
Prepara els auriculars.
Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM.
Ja ho tens.
Dilluns, el rock.
El programa amb la música que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns, el rock explica coses i posa cançons desautoritzades.
Dilluns, el rock.
Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambici.cat.
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern.
Seguim al refugi.
Avui tenim una entrevista molt especial amb Iñaki Uranga del Consorcio.
Consorcio, y és que este mes de mayo Barcelona
se prepara para vivir una noche mágica
de esas que quedan grabadas en la memoria.
El próximo viernes 30 de mayo de 2025
el histórico Gran Teatra del Liceu
se llenará de emociones y recuerdos
con la visita de uno de los grupos vocales más queridos
en la historia de la música en español.
El Consorcio, con más de cinco décadas de carrera,
temas como Tómame o Déjame, Amor de Hombre
o esta que estamos escuchando ahora en directo,
el Chacacha del Tren, pues se han vuelto icónicas.
Volverán a sonar en este caso en directo
en un concierto titulado de Mocedades a el Consorcio
donde repasarán toda la vida de éxitos.
Y por eso saludamos ahora a uno de sus integrantes,
Iñaki Uranga.
Buenas tardes, ¿cómo estás?
Hola, buenas tardes.
Muy bien, muy bien.
Feliz de volver a Barcelona
y encima tener el honor de tocar y cantar
en el Teatre, Gran Teatre del Liceo.
¡Qué maravilla!
Es la primera pregunta.
De hecho, ¿qué significa para vosotros volver a Barcelona
y también actuar en un escenario como el Gran Teatre del Liceo?
Hombre, pues la verdad es que es algo muy importante, ¿no?
La meca de la música, de la ópera, de todo, ¿no?
Una de las grandes figuras de los grandes teatros.
Por todo uno, ¿no?
Claro que sí, claro que sí.
Nosotros encantadísimos de acogeros.
Ya sabes que Barcelona es una ciudad muy acogedora
que nos gusta acoger a todos los artistas
que quieren descubrirla.
Y en este caso, bueno, no es vuestra la primera vez,
pero nos hace mucha ilusión teneros por aquí.
Y nada, deja que te comente
cómo ha evolucionado el consorcio
desde sus inicios como Mocedades
hasta el día de hoy.
Pues no sé si ha evolucionado o no,
sinceramente te lo digo.
Bueno, no, gran evolución no ha habido
porque nosotros al final lo que hemos hecho es...
Bueno, desde los comienzos sí, sí que ha habido evolución.
No, no, ahora que lo pienso un poquito.
Nacimos todos...
Bueno, el único que no nació con Mocedades fui yo.
Yo me inicié en solitario, hice tres discos,
pero todos nacimos en Mocedades
y cuando estábamos fuera decidimos formar el consorcio.
Y en él se reunían las carreras un poco
tanto individuales como en grupo
de todos los que estábamos allí.
Sergio Estíbali, Zama Yuranga en solitario,
Iñaki Yuranga, Carlos Zubiaga.
Y bueno, la evolución sí ha sido grande
porque en los diez primeros discos
nosotros hemos hecho canciones distintas, ¿no?
a las que todo el mundo conocía.
Empezamos con la música de la radio
cuando no había televisión,
después hicimos un homenaje al cine...
Bueno, sí, evolución, claro que ha habido.
¿Y qué os inspira a seguir cantando
después de tantos años de carrera?
Pues como decía mi cuñado,
que es lo único que sabemos hacer.
Total, bueno, eso está muy bien también.
Nos inspira, lógicamente,
una parte importantísima en nuestra vida musical,
que es el público, ¿no?
Si no fuera por el público,
él es el que ha permitido que estemos
todavía en los escenarios,
algunos del grupo 58 años
en el escenario y otros menos, ¿no?
Pues eso es lo que nos inspira
y que estamos haciendo lo que nos gusta
y además de eso,
pues bueno, fíjate,
si nos gusta que nunca hemos,
nunca hemos,
salvo con todas las excepciones
como el COVID,
nunca hemos tomado
ningún descanso de ningún tipo.
Claro.
Y además yo hoy preparando la entrevista,
claro, una cosa que a mí me impacta mucho de vosotros
es que sois un grupo
que ha marcado muchas generaciones, ¿no?
Hoy hablaba con mi madre, por ejemplo,
que es muy, muy fan vuestra,
claro, pero yo, por ejemplo,
yo tengo 25 años,
pero también he vivido ese momento
de escuchar Mocedades, ¿no?
Y eso es muy bonito.
Sí, claro que es bonito
y en concreto tú personalmente
pues seguramente tienes la suerte,
por decirlo de alguna manera,
de no hacer ascos a la buena música, ¿no?
Lo doy por sentado, espero.
Y está ocurriendo,
la verdad se ha dicho
que hay mucha gente joven ahora,
hombre, no exactamente de tu edad,
pero algo mayores
que están acudiendo a los conciertos.
Y sí, estamos terriblemente orgullosos
de haber marcado la memoria colectiva, ¿no?
Musical, de alguna manera, ¿no?
Claro que sí.
Momentos inolvidables para el público.
En concierto puedes ver el público ríe,
el público llora, algunos.
Pues hay muchos recuerdos,
hay metidos, ¿no?
De niñez, de juventud,
y pues eso es otra de las razones
por las que estamos aquí.
Claro, de algún concierto, ¿no?
De aquel momento de volver a veros en directo,
pues que de alguna forma, pues,
se enlaza con aquel momento de la niñez
o con aquel momento, pues,
de recordaros en el Festival de Eurovisión,
etcétera, etcétera, etcétera, ¿no?
Al final habéis sido un grupo
que habéis sido muy icónicos
y por eso, pues,
también hay mucha memoria colectiva
que también, pues,
hace que sea intergeneracional,
de alguna forma.
Pues sí, la verdad.
Deja que te preguntes
sobre el concierto del 30 de mayo,
porque lo hemos comentado al inicio,
que estaréis en el Gran Teatro del Liceo.
¿Cómo habéis preparado
este concierto tan especial?
Bueno, pues,
la verdad es que
hay veces que la gente te pregunta
preparar, preparar.
Nosotros lo que hacemos es
tocar en directo.
Nosotros estamos ahora
recién llegados de América,
de gira por México
y la preparación es...
No hay mejor ensayo
que una actuación
y el directo.
Y nosotros, pues, bueno,
estamos continuamente girando
y lo que va a oír
el público catalán
el día 30 es
pues un recorrido
por la historia musical
de todos nosotros,
tanto en solitario
como en los diferentes grupos.
Hay incluso alguna novedad.
Hay una canción
de Juan Carlos Calderón
que él nos dio
en el último disco
que grabó
antes de marcharse
que se llamó
Querido Juan.
Y, bueno,
pues eso es todo
lo que van a oír.
Claro.
Resumen elegido,
perdóname,
elegido además
precisamente
durante esos años
con el público, ¿no?
Él, en cierto modo,
es el que da
la última
clave, ¿no?
Y
a esa conclusión
hemos llegado.
Claro, totalmente.
Al final,
en estos conciertos
os debéis al público
y es el público
el que acaba escogiendo
mucho, pues,
esas canciones
más nostálgicas,
esas que tiene ganas
de volver a escuchar,
etcétera, etcétera.
Y, claro,
de todas estas canciones
que vais a interpretar,
¿hay alguna
que tenga un significado
especial para ti?
Bueno,
sí,
muchas veces
te pregunta
el público,
te pregunta
a la prensa
y demás
a ver cuál es la canción
que más te gusta.
Es complicado
porque son muchas
y muy buenas.
Pero sí es verdad
que hay una a mí
en concreto
que siempre me ha
tocado de cerca.
Y, de hecho,
en mi último disco
en solitario
que grabé
con Big Bang
y con repertorio
estilo Kruner
hice una versión
de esta canción
que es el
Tomame o Déjame.
Y, por cierto,
para el que quiera
escucharlo,
el disco se llama
Tengo un sueño
y está ya
en todas las redes
y en todas las plataformas.
Pues te escucharemos,
claro que sí.
Tengo un sueño,
has dicho.
Tengo un sueño
se llama, sí.
Y en este caso,
claro,
tú me comentabas
que Tomame o Déjame
es una de las canciones
que te ha marcado más
y entiendo
que al público también,
aparte de
Eres tú,
Amor de Hombre,
estas canciones
que, como comentábamos
al inicio,
han marcado una generación.
¿También lo notáis
desde el escenario
que son las que más llaman?
Sin duda,
sin duda.
Bueno, vamos,
hay circunstancias
en las que se oye
más al público
que a nosotros.
Y cuando te toca,
por ejemplo,
no sé,
un auditorio
o un gran auditorio
de 10.000,
12.000 en México,
pues bueno,
el público ruge.
Y es verdad
que en concreto
en esa canción
el público la canta
con más ansia,
¿no?
Quizá que las otras,
con más fuerza.
Claro.
Y lo comentábamos
antes del hecho generacional,
pero me gustaría saber
cómo vivís
que vuestras canciones
sigan emocionando
tanto a quienes
os escuchaban
en los 70
como en las nuevas generaciones.
Pues,
¿cómo lo vivimos?
Pues con una alegría inmensa.
La verdad es que
nos cuentan
lo que nos está pasando
ahora
al consorcio
después de tantos años
y después de,
bueno,
de cómo,
del mundo,
lo que ha cambiado
el mundo de la música
y nos lo cuentan
hace 30 años
y no nos creemos
lo que nos está pasando,
¿no?
no paramos,
estamos de gira,
tenemos fechas cerradas
en el 2026
y además
con la suerte
de estar llenando,
llenando en todos los sitios.
Pues lo llevamos
con una alegría inmensa.
Qué bien.
Y hablábamos
del espectáculo en directo
que va a haber,
pues,
el 30 de mayo
esta misma semana,
pero comentame también
sobre si tenéis previsto
grabar alguna cosita nueva
o reeditar
alguna cosa.
me comentabas ahora
hace unos instantes
este álbum
que se ha publicado
también tuyo.
Cuéntame
qué ideas
tenéis pensadas
porque claro,
si te pregunto
por la gira
tú ya me decías
que hasta el 26
ya tenéis cositas agendadas.
Sí, sí, sí.
Bueno,
nos vamos otra vez
a México ahora
en junio,
continuamos gira
aquí en España,
nos volvemos a marchar
en agosto
a Costa Rica
y en agosto
a Costa Rica
y luego
en octubre
Colombia
y todo eso
pues compaginándolo
con la gira
con la gira española.
De momento
proyecto nuevo
no hay
pero en ello estamos
en ello estamos
y bueno
ya que me
me lo permites
me tomo la libertad
de
adelante
de hablar un poco
de ese disco
que te he dicho antes
es un disco
que
desde muy joven
tenía en mi mente
¿no?
ese disco
habla
o en ese
se cantan canciones
pues que se oían
en mi casa
mi padre vivió
en Estados Unidos
muchos años
y nos trajo
él cantaba muy bien
y nos trajo
muchas influencias
del folk
de los baladistas
y los crunes
y demás
y en ese disco
pues he querido
hacer un homenaje
a mis padres
específicamente
a ellos
¿no?
y en él
en él
colaboran
con una canción
cada uno
pues mi hermana Maya
mi hermana Estibaliz
y mis sobrinas
Allende
y María
la verdad es que
es un disco maravilloso
que bien
que bien
que bien
pues
pues
lo tenemos que ir dejando aquí
Iñaki
ha sido un placer
poder hablar contigo
déjame antes
que para cerrar
la entrevista
te pregunte
sobre
sobre el futuro
de la música vocal
en español
en España
¿cómo ves
el panorama musical actual?
bueno
en concreto
si hablas de la música vocal
hay
hay muchas cosas
pero
pero que tengan
que tengan relevancia
o que tengan presencia mediática
y demás
pues es complicadísimo
complicadísimo
y
el futuro de la música
pues hombre
yo lo veo bien
lo que pasa es que
va todo
va todo muy rápido
va todo rapidísimo
tú publicas hoy una canción
la semana que viene
ya está fuera de
de vigencia
pero bueno
es lo que toca
es lo que toca
nosotros pues
por suerte
pues bueno
nos mantenemos
nos mantenemos
con nuestra música
y con nuestra forma
de hacer
que se podría decir
que es
una especie
de slow motion
¿no?
Iñaki Uranga
muchísimas gracias
por atender
a un medio pequeño
como el nuestro
nos hace
especial ilusión
cuando
cuando gente
pues de
de vuestra talla
pues nos dice que sí
nos acepta las entrevistas
porque nosotros
luchamos día a día
pues para sacar
un programa
lleno de contenido
y de contenido de calidad
y que nos hayas
permitido estos 15 minutitos
de entrevista
te lo agradezco muchísimo
nada pues yo encantado
y feliz
no sé por qué razón
tiene que ser eso así
encantado y feliz
y encima
además
si
si os dedicáis
precisamente eso
a la buena música
pues
que más queremos nosotros
por supuesto
por supuesto
a luchar
para seguir escuchando
buena música
Iñaki
un abrazo
un saludo
gracias
adiós
i seguim a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim al Refugi
amb aquesta entrevista
que ens ha colpit el cor
sentim alguna cançó
de El Consorcio
i tornem de seguida
fins ara
Siento renacer en mí
tu amor
al saber que volverás
cuando vuelvas a mi lado
al fin
buscaré en tu mirar
el inmenso consuelo
de sentirme
junto a ti
y al llegar te diré
mírame
y al mirarme dirás
quiéreme
y mis ojos dirán
bésame
que tus besos me harán
loca de ti
si tu amor es verdad
mírame
para hacerme soñar
mírame
para hacerme feliz
mírame
si me quieres matar
mírame
doncs després d'aquesta entrevista
amb El Consorcio
concretament hem parlat
a Miñaki Oranga
però també volíem destacar
la feina de Maya Oranga
d'Estibaliz Oranga
i de Carlos Zubiaga
és el grup vocal
per excel·lència del nostre país
i els seus grans èxits
romanen avui dia
ells són l'única formació hispana
que ha venut més d'un milió
de còpies d'un senzill
cantat íntegrament en castellà
Toma-me o déjame
El Vendedor
L'Otra Espanya
Què passarà mañana
secretària
Quien te cantarà
des que tu te has ido
entre altres cançons
marquen la seva extensa
intensa trajectòria
amb més de cinc dècades
d'història
de la música espanyola
les seves magnífiques veus
amb un empastament
i una qualitat
incomparable
els van portar
a conquistar
un gramí llatí
el 2016
amb aquest premi d'honor
avala
la vibrant
i brillant carrera
durant tota
una vida
del consorcio
doncs nosaltres
molt contents
d'haver tingut
com deia
Mayniac i Oranga
avui al programa
recordem que
aquella gent
que vulgui comprar entrades
encara està a temps
el concert
és
el Gran Teatre del Liceu
aquest divendres
30 de maig
del 2025
a dos quarts
de nou del vespre
i encara queden
algunes entrades
queden molt poquetes
però
afanyeu-vos-hi
perquè encara
trobareu alguna
a bon lloc
i així podreu gaudir
d'aquesta
experiència musical
fem una petita pausa
i de seguida
tornem aquí
al refugi
fins ara
El refugi del cinèfil
Benvinguts
a El refugi del cinèfil
un espai del refugi
on viatgem
en el temps
per redescobrir
pel·lícules clàssiques
i excepcionals
avui ens endinsem
en un dels grans
clàssics del terror
El doctor
Frankenstein
una pel·lícula
del 1931
Aquesta va ser
una de les pel·lícules
que va definir
el cinema
de monstres
de l'Universal
i va convertir
Boris Karloff
en una icona
del gènere
basada
basada en la novel·la
clàssica
de Mary Shelley
el doctor
Frankenstein
va ser dirigida
per James Whale
i produïda
per Universal Pictures
Estrenada en l'any 1931
la pel·lícula
va formar part
de la primera gran onada
del cinema
del terror sonor
amb un pressupost
de poc més
de 250.000 dòlars
va aconseguir
un gran èxit
de taquilla
i també va donar lloc
a diverses seqüeles
El film
segueix
el doctor
Henry Frankenstein
interpretat
per Colin Cliff
un científic
obsessionat
en donar vida
a la matèria
morta
amb l'ajuda
del seu
assistent
Fritz
aconsegueix
crear una criatura
a partir
de diferents
cosos
però l'experiment
es complica
quan s'adona
que el cervell
utilitzat
pertanyia
a un criminal
La criatura
interpretada
per Boris Karloff
escapa
i tot i la seva
innocència inicial
provoca
el caos
i el terror
en el poble
Amb una estètica
expressionista
el doctor
Frankenstein
destaca
per la seva
il·luminació
tenebrosa
i els seus
decorats gòtics
La direcció
de James Whale
i la interpretació
de Boris Karloff
van donar
al monstre
una humanitat
inesperada
creant empatia
amb el públic
La pel·lícula
va establir
moltes de les convencions
del gènere de terror
i va influenciar
generacions
de cineastes
i ara escoltem
una de les seqüències
més famoses
de la pel·lícula
Aquesta seqüència
en la que el doctor
Frankenstein
crida
It's alive
en veure la seva
creació
cobrant vida
és una de les
més característiques
de la pel·lícula
The Whale
i és que
l'escena emotiva
entre el monstre
i la nena Maria
també va ser
una de les més
importants
tot i que
acaba
tràgicament
La persecució final
amb els militants
portant torxes
fins al molí
on s'amaga el monstre
també ha estat
una de les escenes
que ha marcat
la gent que ha vist
aquesta pel·lícula
al llarg de les generacions
El doctor Frankenstein
no només
va consolidar
el cinema de terror
de la Universal
sinó que també
va convertir
Boris Karloff
en una llegenda
La seva interpretació
del monstre
amb el seu camí
apesat
i la seva expressió
de desconcert
i tristesa
va marcar
la imatge popular
de la criatura
d'en Frankenstein
La pel·lícula
va tenir diverses
seqüeles
destacant
La núvia
de Frankenstein
el 1935
considerada
una de les millors
seqüeles
de la història
del cinema
Si encara no heu vist
el doctor Frankenstein
prepareu-vos
per viure
una experiència
única
un viatge
al naixement
del terror
cinematogràfic
clàssic
i si ja la coneixieu
mai està de més
tornar a gaudir
d'un film
que continua
fascinant
generació
rere generació
i això és tot
per avui
el refugi
del cinèfil
ens retrobem
en el proper
episodi
amb un clàssic
o amb alguna
pel·lícula
que vulguem destacar
per la seva
espectacularitat
o també
pel seu calat
en la societat
i això sí
recordeu
la ciència
si es porta
massa lluny
pot tenir
conseqüències
inesparades







no
d'un film
un estudi
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me.
Vinga!
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imanagint.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024.
Ara estem en un temps on ens agrada mirar també
el que passa a casa.
Ens agrada escombrar cap a casa.
I jo crec que és una cosa molt important perquè, mira, aquest cap de setmana va ser la festa major de la Taneu
i vam estar escombrant cap a casa perquè vam estar fent coses a Sant Just,
vam estar gaudint de la cultura de Sant Just i a més a més va haver una xerrada superinteressant sobre la vinya a Sant Just
perquè havíem sigut un poble de vins, havíem sigut un poble de vinya.
I avui el programa crec que anirem una mica per aquí, escombrarem cap a casa.
Gemma Gené, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
Com estàs?
Molt bé.
Amb ganes de veure't.
Sí, de comentar també aquest cap de setmana així a la Taneu, no?, de la festa de la Taneu.
Molt xulo, molt xulo.
Que això que comentaves és la can Calopa, em sembla, oi?
Sí, sí, sí, hi havia diversos llocs a Sant Just que es feia vi.
Jo me'n recordo la meva àvia, quan jo era petit, que m'explicava que ella amb els pauets aixafava i que feien vi,
vull dir, perquè el meu besavi havia tingut vinyes, vull dir que aquí a Sant Just hi havia vi, hi havia hagut molta vinya,
però s'ha anat perdent, tradicions que es perden i al final, doncs mira, què farem?
És el que passa una miqueta, però com deies, si avui escombrarem una mica cap a casa
perquè parlarem una miqueta del Baix Llobregat i de cavalls, per descomptat, això també.
Avui el titular és El cavall al Baix Llobregat al segle XIX i a principis del XX.
Exacte, sí, avui el que vull que fem és una miqueta com una mica un viatge en el temps, d'acord?
Perquè estem moltes vegades en aquest espai, sempre parlo més això de la teràpia, del cavall en el moment present
i que sobretot està molt relacionat amb temes d'esport i de teràpia, en el meu cas,
però avui m'agradaria això, fer una miqueta de viatge històric per conèixer el paper que tenia el cavall al Baix Llobregat.
Escolta, no em pots posar-ho de diàl·lent perquè llavors és que a mi, a mi, jo no sé si puc seguir, eh?
M'encanta.
Oi que sí, Dani, aquesta és la banda sonora per qui no hagi reconegut de Midnight in Paris.
Tu i jo, jo et veig tu i jo pujant al cotxe i anar-nos de viatge temporal.
A xerrar amb el Hemingway m'encantaria, m'encantaria.
La pel·lícula és bestial per la gent que no l'hagi vist, jo crec que és una de les millors de Woody Allen, Midnight in Paris.
I per mi una fantasia que seria meravellós, no?, poder fer això d'anar a conèixer i anar als cafès i viure amb aquests intel·lectuals.
A més, m'agrada molt com ho porta la pel·lícula perquè no és una forma fantàstica, no és el condensador de fluzo de Regreso al futuro, no.
És la senzillesa de París, que París ja et transporta a un altre lloc, eh?
Sí, sí, qualsevol cantona.
Però és una pel·lícula preciosa, preciosa, sí, sí, totalment d'acord.
Doncs vinga, va, comencem aquest viatge, anem a viatjar en el temps per conèixer el paper rellevant dels cavalls a Catalunya i concretament al Baix Llobregat.
Doncs sí, el que volem veure és que durant el segle XIX el Baix Llobregat va viure una etapa de transformació,
tan marcada pel creixement agrícola i també una mica els primers signes d'industrialització.
I en aquest entorn, els cavalls, juntament amb les Mules, que sabem que és una mica un híbrid, no,
van jugar un paper, doncs, essencial a la vida quotidiana del món rural.
I el cavall, doncs, no només era una eina indispensable pels pagesos, per les feines del camp,
sinó que també era un mitjà de transport i un element clau, de vegades, a l'economia pagesa de la comarca.
I comencem per una mirada general a les funcions principals dels cavalls.
Perquè, clar, com comentaves, no només era el tema de la feina, del treball del camp,
sinó que també tenien altres utilitats.
Exacte. Els cavalls, en general, a tota Catalunya en aquest segle,
era molt important pel transport i per la mobilitat.
Tant el transport de persones com també el transport de mercaderies.
Treball de persones, doncs, penseu que els cavalls eren el mitjà més habitual per viatjar per terra, no?
Es feien servir per muntar cavall en carruatges particulars
i en diligències que unien ciutats i pobles.
De fet, l'altre dia vaig estar llegint un article, perdona que talli...
Sí, no, i tant.
...del Nacional Geogràfic, que parlava sobre els òmnibus,
l'origen dels òmnibus a Londres.
Em va semblar fascinant.
Un article supermac, a més amb imatges, amb pintures de l'època...
Que reflectia això, no?
Com la...
No era precisament la gent pobra, eh?
Que feia servir l'òmnibus.
En aquell cas era la gent bastant noble,
la gent que tenia feines als càrrecs funcionaris
que es podien permetre perquè no eren gens econòmics
i que trigaven, a lo millor, una hora de punta a punta de la ciutat o més.
i això, i bueno, hi havia moltes dificultats
perquè, clar, van intentar fer el carruatge el més gran possible
per fer cabre 20 i pico persones,
però només ho portaven dos cavalls.
Clar.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, no, no, era complicat.
Home, vull que me'l passis aquest article,
perquè en el fons és comparar una miqueta a les societats
i per descomptat que hauria de ser molt interessant.
Totalment, totalment, sí, sí.
Doncs com dèiem, el transport de persones, però també el de mercaderies.
Exacte, sí, els cavalls eren essencials per moure productes agrícoles,
materials de construcció i béns manufacturats,
especialment abans de l'arribada del ferrocarril,
que va ser a partir de 1848 amb l'arribada de la línia Barcelona-Mataró.
Però a més també, com hem comentat, en el cas del Baix Llobregat,
però en general a Catalunya,
ja es feia servir molt per l'agricultura i pel treball rural
i a l'avés també, sobretot, el que es feia servir era per llaurar
i per batre i arrossegar una mica els carros carregats, no?
Però després també hem de tenir en compte
que es feia servir per altres usos, com pot ser l'exèrcit, d'acord?
I les forces de seguretat,
la cavalleria formava part destacada de l'exèrcit.
I després també hi havíem aquí a Catalunya
i en general a tot Espanya,
però la Guàrdia Civil, que es va crear el 1844,
empreava els que eren els cavalls per patrullar,
sobretot per zones rurals,
i protegir una miqueta el que eren els camins.
I a més, digues...
Sí, anem a parlar també de l'estat social i símbol de prestigi,
perquè, clar, on hi havia diners hi havia cavalls.
A més, mira, fem una analogia amb el que has explicat tu de l'omnibús,
que no era per tothom,
sinó que era per gent que tenia una mica de càrrec.
Doncs en aquest cas també, clar, hi havia cavalls,
que el que significava tenir un cavall d'ús personal,
per desplaçar-te, era perquè tenies...
Perquè si no, la gent, els jornalers, com si diguessin,
anaven a peu,
però era un símbol, especialment entre l'aristocràcia
i la burguesia emergent,
doncs era un símbol d'estatus econòmic i social.
Clar, en aquest article, per exemple,
aprofundia molt també en el sentit de les despeses.
I les despeses més grans que hi havia
eren amb el menjar.
Clar.
Amb el menjar de l'animal.
Sí, és que penso que menja moltíssim.
Amb el menjar de l'animal,
que potser menja...
És que ara m'ho inventaria,
però menjaven molt.
Sí, sí, sí, no, no, clar, per mantenir un cavall,
moltes vegades, quan pensem allò de
ai, em vull comprar un cavall, que és car, no,
a vegades no són tan cars els cavalls,
sinó el que costa realment és el manteniment,
és tenir aquest menjar i establir-lo correctament
i després pagar, doncs, un veterinari, no?
Doncs mira, si ens centrem una miqueta
ara ja sí en el Bas Llobregat,
en aquesta riquesa agrícola que tu comentaves abans,
en un cas era les vinyes,
però també teníem el plat del Llobregat, no?
Que amb aquest delta tan ric,
doncs, aleshores, ens trobem que els cavalls
doncs, feien aquestes tasques,
sobretot gràcies a la seva riquesa,
terres fèrtils que tenia el Bas Llobregat
i la proximitat del Mercat de Barcelona.
Aleshores, les feines habituals que feien aquests cavalls
eren llaurar els camps,
especialment en terres lleugeres,
i també es feien servir per batre una mica el gra
i transportar productes agrícoles com hortalisses,
la fruita, el vi, els cereals,
i també el carro estirat per cavalls
era habitual per transport de productes frescos,
perquè la llet, per exemple, també
es distribuïa amb cavalls.
I, aleshores, també,
per comparar-ho una miqueta amb altres animals,
en el cas d'aquí del Bas Llobregat,
es feien més servir els cavalls
i les mules, que és un híbrid de cavall i asa,
més que no pas els bous,
que s'utilitzaven més a zones més d'alta muntanya
que podien tenir un ús més habitual en el Pirineu, per exemple.
Ara no sé per què.
A mi, a vegades, m'agafen aquestes dèries de preguntar-me coses
i m'estic preguntant per què es diu allò de burro català.
Ho haurem d'investigar.
Home, jo diria...
Sí, sí, el de burro català, jo diria,
però ho investigarem i t'ho portaré
pel següent espai,
és perquè hi ha una raça específica
de burro català.
O sigui, és una...
Com hi ha una denominació d'origen penedès,
hi ha el burro català
perquè és específic de criat d'equip.
És que són animals superresistents, no?
Són animals que resisteixen.
Home, són molt resistents
i després és un animal que és molt intel·ligent, també.
I molt dòcil.
Són tranquil·lons, no?
No són tranquil·lons, no?
No, dius, no.
Seria la paraula.
O sigui, pobres,
no crec que és bo generalitzar,
però jo...
Hi ha alguns que tenen malallet?
Deixen anar bastantes coses, eh?
Els burros.
Has de vigilar quan veus un burro pel costat.
És que amb aquestes orelletes
semblen inofensius.
Sí, sí, perquè són molt monos,
i sobretot quan són petitons
semblen com un peluix,
però s'ha de vigilar una miqueta.
No te fies, no te fies.
Cuideu, cuideu.
Doncs vinga, amb aquesta música
que ens acaba de transportar,
si no ho hem fet, no?
Aquella mentalitat
de segles pesats
seguim comentant
diverses qüestions.
Sí, mira,
et volia comentar que
va tenir molt impacte també
l'ús del cavall
tot el que va ser
amb el tipus de conreu
i la industrialització.
Hem de tenir en compte
que al segle XIX
l'expansió del regadiu,
gràcies als canals
com el de la Infanta
o la modernització
del reg del Llobregat,
ara mateix
jo no tenia coneixement
d'aquest canal,
però ara està com si diguéssim
que d'una mica soterrat
i ja no es va...
Són com 17 quilòmetres,
o sigui, era molt important.
Però ara mateix
va caure com si diguéssim
en desús
i realment
no es fa servir
ni és gaire visible.
Però en aquell moment
es va fer
aquest sistema
de regadiu
i clar,
el treball animal
per llaurar
i per transportar
tota aquesta hortalissa
que era tan fresca
doncs va propiciar
que es fes servir el cavall.
I després
l'arribada del ferrocarril
i la industrialització
que després
li donaria la volta,
però va intensificar
una mica
cultius orientats
al mercat urbà.
O sigui,
els cavalls
es devenien
essencials
pel transport ràpid
d'aquestes poblacions.
I després,
el que sí,
com he comentat abans,
també el paper social
i econòmic,
que els pagesos
amb cavalls propis
doncs tenien una miqueta
més d'autonomia
i de capacitat productiva
i sovint
els jornalers
el que feien
era
havien de llogar
aquests animals
per treballar
en els camps
per altres propietaris.
Però,
a més d'aquesta funció
com una miqueta laboral,
doncs com dèiem,
un cavall
tenia cert estatus.
I aquí t'he posat
algunes imatges,
aquesta imatge
és molt representativa
de la Ricarda,
que la Ricarda
és aquesta finca
que va haver-hi
tan rebombor
i que està a prop
del Prat del Llobregat
perquè la volien expropiar
per fer la nova pista
de l'aeroport.
I a la Ricarda
abans era una granja
i en aquest cas
es veuen
molta gent
que està com muntant
a cavall
perquè el que organitzaven
també eren
com passejades a cavall,
era com una zona
una mica
també de recreativa.
I una cosa
que jo desconeixia totalment
i buscant informació
sobre el paper
del cavall
aquí al segle XIX,
he trobat
que a Cantunis,
o sigui,
on estava la zona franca
i tot això,
aquí hi havia un hipòdrom.
Anda!
Hi havia un hipòdrom,
l'hipòdrom de Cantunis,
que com dic
no és fàcil
d'ubicar ara mateix,
però estaríem parlant
de la zona franca
entre els terrenys portuaris
que hi havia
al costat de Montjuïc
i va ser inaugurat
el 1883.
I aquí
t'he recollit
aquí,
bueno,
es va crear
per la Societat
del Foment
de la Cria Cavallar,
que s'havia unit
a una companyia francesa
i la instal·lació
disposava d'una tribuna,
o sigui,
com et puguis imaginar,
tu tens,
no sé si tens en menys
Mary Poppins,
en plan,
aquell dia al hipòdrom,
doncs una mica així,
o sigui,
i t'he recopilat aquí
unes imatges supermaques
que les va fer l'autor,
el fotògraf,
és un senyor
que es deia
Josep Maria Coda Triola,
que es veu que feia
moltes fotos esportives
i si miures les imatges
són meravelloses
i pels oients
perquè es puguin fer
una imatge
és que sembla
una carrera d'ascot,
d'aquestes
My Fair Lady,
totes aquestes pel·lícules,
aquestes Mary Poppins,
perquè elles van vestides
amb uns barrets,
amb uns vestits vaporosos,
la cavada blanc,
aquesta segona fotografia,
que hi ha una dona de blanca
amb el barret
que acaba de baixar
del carruatge,
és idèntica
a Mary Poppins
a l'escena
que estàs mencionant,
idèntica.
No, no,
i després...
Faltant els pingüins.
Exacte,
que m'encanta,
és que m'agrada molt
aquesta escena
que combina dibuix
i realitat.
I molt original
per l'època.
Sí, i tant.
I també veiem
una imatge preciosa
d'aquest mateix fotògraf
que és el cavall saltant
en aquest hipòdrom
i la veritat
és que jo no tenia ni idea
bonic trobar aquestes imatges
d'una Barcelona totalment
i d'una zona
del Baix Llobrega
també
com molt desconeguda allà.
I ara deies també
el canal de la Infanta
que l'acabaves de comentar
fa una estona
i jo a mi se m'havia quedat al cap
i he investigat una mica
perquè jo també he fet
una mica de vida
a Molins de Rei
i a Molins de Rei
hi ha un espai
que era com
la casa de comportes
casa de comportes
del canal de la Infanta.
A més
és un canal
que travessava
o sigui
jo he trobat informació
a blogs
que per exemple
hi havia gent
a l'Hospitalet de Llobregat
no sé si era Sant Feliu
hi ha gent que volia
com entitats
culturals
que volien
com recuperar una mica
la memòria
d'aquest canal
perquè es veu
que realment
va ser molt molt important
i de sobte
com si diguéssim
va desaparèixer
no sé
suposo que
perquè van obrir altres vies
de ràdio
o per altres formes
però es va quedar en desús
i realment era com espectacular
i era un eix
com vertebrador
una miqueta
d'aquesta
d'aquesta
economia agrícola
del Baix Llobregat
que a vegades oblidem
i en la qual
avui
o a l'espai d'avui
el que hem volgut
és com reivindicar
una miqueta
que els cavalls
també formaven part
d'aquesta
d'aquesta economia
i eren
i eren
un animal
essencial
una eina essencial
pel desenvolupament
econòmic
de la comarca
doncs aquest canal
de la Infanta
que va ser inaugurat
el 21 de maig
de fet
fa uns dies
va ser l'aniversari
d'aquesta inauguració
el 1800
el 219
per la Infanta
Luisa Carlota
de Borbón
i que en aquest cas
en Bolins de Rí
queda la Casa
de les Comportes
que constituïa
la porta d'entrada
del curs del canal
superinteressant
sí, sí
la veritat
és que dóna
per buscar
l'info
doncs acabem
parlant
d'alguns canvis
sí, exacte
com sempre passa
el temps
ens serveix
per evolucionar
i això porta
canvis
que ens ho diguin
ara amb la intel·ligència artificial
tot el que ens ve
però en aquest cas
al segle XIX
doncs clar
la introducció
del ferrocarril
la millora
de les carreteres
també
la industrialització
l'aparició
dels primers motors
dels primers cotxes
en plan
tot això
va fer que
el treball
el treball animal
i l'animal
com a eina
a l'agricultura
a la indústria
inclús també
i per transport
doncs va anar
a poc a poc
quedant enrere
i deixant pas
al motor
i a la gasolina
i una miqueta més
entre cometes
la societat
com ara
la coneixem
i deixant
el que serien
els cavalls
per una
com a
com a animals
més d'esport
o en el meu cas
que els utilitzo
per fer teràpies
al Pony Club
Gemma Gené
avui t'has guanyat
el meu cor
perquè has començat
amb una banda sonora
que m'encanta
que és la de
Midnight in Paris
de Woody Allen
una pel·lícula meravellosa
que ja hem recomanat
a l'inici del programa
i després que
ja saps que a mi
la història m'encanta
i el fet d'haver fet
un viatge a la història
de conèixer també
el paper dels cavalls
al Bas Llobregat
m'ha semblat preciós
Santàstic
Ojo
que no et pilli
el Centre Estudi Sant Justens
i et faci fer
una miscel·lània
o alguna cosa d'aquestes
encantada
si parlo de cavall
genial
exacte
una abraçada
que vagi bé
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa
d'avui
dilluns
26 de maig
gràcies
perquè avui
ha estat un programa
molt completet
hem començat
parlant de música
amb Hyperproduccions
i també
hem seguit
parlant de música
amb l'Iñaki Oranga
d'El Consorcio
i la veritat
hem fet un viatge
per Mocedades
el Consorcio
i també
per aquest concert
que tenen preparat
per aquest divendres
al Gran Teatre
del Liceu
hem acabat el programa
fent una pinzellada
històrica
dels cavalls
Albers Llobregat
amb la Gemma Genera
a l'Espai
d'Aquinoterapia
com sempre
nosaltres tornem demà
aquí
a Ràdio Desvent
que sigueu molt feliços