El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al refugi, al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern.
El programa d'avui dijous comptarà amb la presència d'Àlex Galant i també de Lídia Llames a la segona hora
i acabarem el programa d'avui amb Jaume Armengol i l'espai de la vida és joc.
Com sabeu, els dijous estan plens de molt de moviment.
Començarem amb ritme esportiu amb Àlex Galant, seguirem amb Lídia Llames, com comentàvem, calaix de sastre
i finalitzant amb els jocs a taula del Jaume Armengol.
Però abans de tot això, comencem com sempre amb Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal
i la càpsula, l'espai de música d'aquí del programa, que ens agrada també donar-li un toc musical a les tardes aquí a Ràdio d'Esvern.
Recordeu també que tenim tots els podcasts disponibles al www.radiodesvern.com.
Saludar també el Rubén Pérez, el nostre membre de l'equip de producció,
que també està treballant arduament per poder treure el programa d'avui sobre rodes.
Avui tenim un programa molt complet, com cada dijous.
Demà divendres també serà un dia amb molt de moviment.
I res, no vull tampoc perdre massa temps amb la introducció,
per això marxem ja directament a l'espai d'actualitat.
Actualitat 360, les notícies a prop teu.
I encetem l'espai d'actualitat amb el plàtan més car del món.
Paguen 6 milions d'euros per l'obra de la banana enganxada a la paret.
L'última versió de Comedian, l'obra d'un plàtan enganxat a la paret amb cinta americana,
del controvertit artista Mauricio Catelan, s'ha venut per gairebé 6 milions d'euros,
6,2 milions de dòlars, aquest dimecres a Nova York.
La casa de subhastes Sotevis va marcar un preu de sortida d'entre el milió i el milió i mig de dòlars.
I finalment, un emprenedor xinès de l'àmbit de les criptomonedes,
anomenat Justin Sun, n'ha acabat pagant més del doble, 5,8 milions d'euros.
Al contrari del que solen fer aquests compradors,
Sun no ha volgut quedar en l'anonimat, segons ha declarat a Sotevis, on ha valorat l'obra.
Això no només és una obra d'art, representa un fenomen cultural,
un pont entre el món de l'art, els memes i la comunitat cripto.
Ha anunciat aquest comprador que s'ha quedat amb aquesta peça.
També ha anunciat que se la menjarà, com ha passat amb altres versions d'aquesta obra,
que es van subhastar per primera vegada el 2019 a l'Art Basel de Miami.
I també, en aquest cas, sembla ser que els pròxims dies hi haurà aquesta experiència artística única.
el fet de comprar l'obra i després menjar-se-la.
Sun rebrà, juntament amb la peça de frita i la cinta adhesiva que la sosté a la paret,
un certificat d'autenticitat de la banana que s'ha de canviar més o menys cada 7 dies,
a mesura que la frita es fa malbé, segons les confirmacions del mateix artista i de la casa de subhastes.
En aquest cas, sens dubte, és la banana més cara del món.
ITV3 ja està pensant en la Marató 2024,
però la Marató del 2023 premia 52 equips amb ajudes a la recerca sobre la salut sexual i reproductiva.
La Fundació de la Marató ha entregat els 52 equips premiats amb els fons per a projectes de recerca recollits
en l'edició de l'any passat dedicada a la salut sexual i reproductiva.
I és que la Marató de TV3 2023, amb les donacions que es van fer fins al mes de març,
va recaptar un total de 8.232.366 euros.
Han estat 26 treballs seleccionats, els que han resultat més ben valorats del 108
que es van presentar a l'última convocatòria d'ajudes a la recerca.
I és que ha triat també el patronat de la Fundació a proposta de la Comissió Assessora Científica.
L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya,
el Departament també de la Salut, han coordinat un procés d'avaluació internacional
en què 94 experts i expertes en el món de la salut sexual i reproductiva
van valorar els projectes en funció de la seva qualitat i metodologia,
rellevància científica, sanitària i social,
i també el valor innovador i transformador, entre altres aspectes.
I marxem a les notícies a nivell municipal.
En són dues.
Primer parlem del Nadal, que arriba a Sant Just,
amb una agenda plena d'activitats.
L'encesa de llums al mercat de Nadal i la festa de Cap d'Any
seran els actes principals d'unes festes plenes de tradició i diversió.
Sant Just d'Esvern comença a preparar les celebracions de Nadal
amb una agenda plena d'activitats per a totes les edats.
Segons ha anunciat l'Ajuntament,
el divendres 29 de novembre, a dos quarts de sis de la tarda,
el Parc Llulia Quietà de Maslluí tindrà lloc l'encesa de llums de Nadal,
acte que marcarà l'inici oficial de les festes al municipi.
El diumenge 15 de desembre, de 10 a 7 de la tarda,
la plaça Camuapa acollirà el mercat de Nadal,
que comptarà amb parades de comerç i restauració locals.
I la programació nadalenca culminarà amb la festa de Cap d'Any,
que celebrarà la matinada del 31 de desembre a la Bonaigua.
L'esdeveniment animat per DJ Surda
començarà a partir de la una de la matinada.
I acabem esmentant que avui dijous 21 de novembre
comencen els treballs de manteniment de les franges de protecció
contra incendis forestals al perímetre del nucli de Sant Just d'Esvern.
I és que l'actuació que s'està executant
per part de l'empresa Treballs Forestals Presseguer SL,
consisteix a mantenir una franja de fins a 25 metres lliure
de vegetació arbustiva i amb limitació del nombre d'arbres,
seguint la delimitació aprovada pel ple municipal del 23 de desembre del 2020.
Els treballs amb una durada prevista de 15 dies
inclouen la neteja de la part baixa del bosc,
la trituració de restes vegetals,
la desbrossada i la selecció de plantes i arbustos.
I d'aquí uns instants farem l'efemèria del dia
i també l'espai de la càpsula,
però abans ens hem d'anar a les notícies esportives
perquè ja tenim aquí també l'Àlex Galant
per oferir-nos aquest servei també de notícies
a nivell nacional, internacional i també municipal.
Àlex Galant, bona tarda.
Hola, bona tarda, Dani.
Tornem a estar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern
per oferir als nostres oients aquestes notícies esportives.
Avui, amb què comencem, Àlex?
Doncs avui comencem el futbol femení
i començarem parlant de la Champions.
Estem a la jornada 4
i mira, escoltava ara la ràdio
que avui a Catalunya Ràdio tindrem per directe
la transmissió d'aquest partit del Sant Polte en Barça,
o sigui que ja teniu cita per avui a la nit.
I també hem tingut el 22, Real Madrid 3, ahir,
que de moment deixa el conjunt blanc
a dalt de la classificació
i el Barça, tot depèn de com surti el partit d'avui
i els dos que queden.
Això és referent a la quarta jornada de Champions,
però si posem el focus a la desena jornada de Lliga Femenina
trobarem una victòria del Barça contra el Madrid, per exemple.
Sí, vam tenir el clàssic i el resultat, es va repetir,
va ser també, en aquest cas, la ciutat esportiva del Real Madrid,
però el resultat va ser el mateix,
0 a 4 va guanyar el Barça,
amb doblet de Patri, Jarro, Clàudia Pina i Alexia Putelles.
De moment hem començat millor que els blancs aquesta temporada,
en els duels directes, almenys.
Destaquem també el Sevilla 1, Atlético de Madrid 2,
i el Deportivo de la Coruña 0,
Espanyol 1, que deixa el Barça primers,
han fet plena de punts,
l'Atlètic de Madrid és segon, amb 23 punts,
i el Real Madrid tercer, amb 22 punts,
això sí, amb un partit menys,
i l'Espanyol ara mateix està a la posició número 9, amb 12 punts.
I marxem al futbol masculí,
que han tingut aquesta aturada de seleccions.
Les que no agraden, eh?
Però bueno.
Ens fan tenir un ritme estrany, no?
Sí.
Perquè de cop i volta és com que esperar el ritme de la Lliga i de la Champions,
i ens centrem tots en les seleccions,
però en aquest cas, Espanya ha sortit bastant victoriosa.
Sí, t'he de dir que és l'última, ja,
és l'última parada aturada que tenim.
Com tu dius, a Espanya, bons resultats, dues victòries.
A Dinamarca, un, a Espanya, dos.
A Espanya també va fer els deures contra Suïssa, 3 a 2,
que deixa Espanya ja classificada pels quarts de final de la Nations League,
i de moment molt bones sensacions per la tornada dels jugadors als seus equips.
Els italiens no van tenir tant de sort perquè van caure contra França, oi?
Correcte, destaquem aquest partit entre Itàlia i França,
dues de les seleccions,
que també estaran com a possibles rivals d'Espanya als quarts de final,
que va deixar aquest resultat favorable als francesos.
I celebrem també la tornada del futbol a València.
Sí, s'ha de comentar,
sí que és veritat que potser el focus principal no estava a la llespa,
sinó que estava en l'emotiu o homenatge que es va celebrar a la ciutat de València
en el partit de la Liga Hipermotion.
Anava a dir Liga Hipertensión pel mote aquest que té la Lliga.
I és que el Levante, bueno, va empatar un a un en front l'Eltze,
però com et dic, l'important no estava a la llespa, sinó a fora.
Es van apagar els llums, només els jugadors,
amb un respectuós minut de silenci,
clar que sí per les víctimes de València.
Això ens fa recordar unes imatges molt llunyanes, no?,
d'una pandèmia d'una Covid-19 que també ens deixava els estadis buits,
en aquest cas, per qüestions que tots coneixem.
Margem a un altre espai,
perquè si hem comentat el tema de les seleccions,
que també era un baladí,
ara margem també a parlar del bàsquet i de la Lliga Andesa.
Hem tingut, bueno, destaquem tres partits,
hem tingut més, però destaquem tres.
El Barça va guanyar el València, 102-99,
el Real Madrid també ho va fer, 85-78 contra el Lleida,
i el Fiat Joventut va guanyar fora de casa contra el Bilbao Bàsquet, 79-95.
Això sí, els líders de la Lliga Andesa són l'únic Aja i el Gran Canari,
el Barça cinquè a la classificació.
Molt bé, doncs estem aquí repassant les notícies a nivell esportiu,
seguim amb més qüestions,
ara és moment de tenis i la retirada de Rafa Nadal.
Sí, evidentment és la notícia d'aquesta setmana,
i és que hem tingut l'últim partit del Rafa Nadal,
no va anar com s'esperava, va perdre en 2-6, 4-6, 4-6 contra un dels holandesos,
i bueno, que ha deixat, va significar l'1-0 en contra per Espanya,
i hores més tard, finalment, Espanya va caure de la Copa d'Eivis,
i com diem, la notícia és que Rafa Nadal està retirat oficialment del món del tenis.
També vam tenir, això sí, abans de la Copa d'Eivis,
que es troba ara jugant-se,
vam tenir l'ATP Finals, on Siner va guanyar aquest campionat,
i bueno, és l'últim de l'any que juguen els 8 primers, els 8 millors,
i bueno, és l'últim de l'any,
i que deixa Siner com a millor jugador número 1 del món,
i Carlos Alcaraz serà tercer.
I parlem també del motor, no?,
perquè la final de la MotoGP va ser aquest cap de setmana,
i va aconseguir la victòria Jorge Martín.
Bueno, avui tindrem molt, eh?, molt de motos,
perquè després del debat ja direm.
hem tingut, com tu dius, el Gran Premi de Barcelona,
l'últim que s'hauria d'haver celebrat a València,
però el vam tenir aquí a Montmeló.
Jorge Martín és el gran nom,
perquè va sortir molt beneficiat d'aquesta carrera,
proclamant-se campió de MotoGP 2024,
és el cinquè espanyol a aconseguir-ho,
que va deixar també un molt bon xou final,
va sortir amb la màscara de Terminator, la pel·lícula,
i va llançar un dispar a un cub de gel
per finalment aconseguir el casc que l'acreditava
com a campió de MotoGP amb el número 1.
Tot un espectacle.
Sí, sí, sí. Això sí, la carrera no la va guanyar,
va ser tercer, la va guanyar Peco Bagnai,
el seu rival, i segon va ser Marc Márquez.
Peco Bagnai, eh?, amb quin ritme han anat també
les classificacions de la MotoGP aquesta temporada.
molt bé, doncs seguim comentant altres qüestions,
també a Netflix vam tenir aquest primer directe
d'en Jake Paul contra el Mike Tyson,
tu ho vas veure finalment jo, per les hores no,
i tampoc és un gènere que m'encanti, eh?
No el vaig veure, i després de les crítiques que va rebre,
menys encara, o sigui, no l'he vist ni repetit.
El combat ha rebut crítiques.
Moltes, i t'explico una mica el per què.
Semblava que estava parlat abans del maig
que guanyaria Jake Paul, és a dir,
ja en saben un cop, però com que l'amagaven, bueno...
D'alguna forma que potser es veia que estava pactat, no?
Pactat, una mica pactat, sí, però clar,
és que al final després veus les xifres
que s'han emportat els dos lluitadors pel combat,
i és que encara ho sembla més.
No sé si et sorprendrà, Jake Paul va guanyar el combat,
40 milions d'euros.
Déu-n'hi-do.
I Mike Tyson per perdre, 20 milions d'euros.
O sigui, la vida ja es resolta per, bueno...
Sí, home, si s'ho gestionen bé,
tenen diners per uns quants anys, està claríssim.
Marxem a l'esport local i començarem amb futbol,
perquè la Lliga Elite, aquest cap de setmana,
ens ha donat una notícia no molt positiva.
Bueno, veníem de tres victòries consecutives,
i aquest cas no ha estat bo.
El Vilafranca va aconseguir la victòria 2-1 contra el Sant Just,
com dic, es trenca la bona ratxa que portaven els Sant Justencs,
però, bones notícies, encara som quarts, això sí,
amb dos partits més que el Castelldefels.
Marxem al Volei, on el Sant Just va mantenir la línia.
Sí, vam guanyar a Mallorca, després d'un viatge llarg,
però, bueno, va valer la pena perquè vam fer els deures.
L'Energia Soler 1, Sant Just 3,
i ara mateix som terceres,
i estem a quatre punts de liderat,
és a dir, al Volei estem bé.
Home, bon viatge, eh?
Guanyar Soler és guanyar Soler, està claríssim.
Marxem a bàsquet,
perquè també en la vuitena jornada de Lliga
tenim, doncs, ja els resultats.
el Sant Just masculí va guanyar,
ho va fer 51-62 contra els Roquetes,
comentar que sortim de la zona baixa
i respirem una mica,
perquè estàvem aquí atascats una mica,
que no sortíem.
Ho comentàvem, no?,
que el bàsquet femení estava bastant més enllogerit,
en aquest cas el masculí jugava amb bastanta pressió.
Però, clar, també et dic,
estem a la zona baixa,
però perquè ens en falten dos partits per jugar,
que potser anem cap a dalt, eh?
Ok.
I després, bueno, mira,
comentàvem que el femení anava millor
i aquest cap de setmana ha perdut.
Ha sigut al revés, no?,
s'han canviat una mica les tornes.
Sí, sí, sí.
Sant Just 50, a la Bona Aigua,
59 valls,
que, bueno,
potser era una derrota que no entrava
en els plans de les jugadores,
però en tot cas anem quartes,
amb un punt de diferència mal liderat.
Encara estem molt a prop, molt a prop.
A l'Okei Lliga,
en aquest cas,
Igualada-Sant Just,
va ser un partit també
on els santjustencs van perdre
i van haver d'assumir aquesta derrota 4-1.
Està costant,
està costant, de moment,
l'inici de l'Okei Lliga.
Igualada 4-Sant Just 1,
és la tercera derrota consecutiva,
ja són quatre partits sense guanyar
i en aquestes lligues es nota molt,
no?,
perquè vols estar a mitja, alta,
zones de la classificació,
però de moment tot el contrari,
estem entre la mitja
i la baixa zona de la classificació.
I marxem al triatló,
on el duatló cross-cornellà
també va tenir participació Sant Justenca.
Sí, mira,
comentaves tu la setmana passada
que el triatló i l'atletisme
també anava molt bé
i aquesta setmana t'he portat al triatló
perquè hem tingut el duatló cross-cornellà
i a la categoria infantil
hem tingut sis dels nostres.
La millor marca va ser una setzena posició
i a la categoria jove
hem tingut tres.
De moment,
que es celebrin aquestes curses
i tenir participació Sant Justenca
també es valora molt,
crec que sí.
I tant que sí.
Tres minuts per a dos quarts de sis de la tarda
seguim aquí al Refugi.
A ritme esportiu,
doncs,
començarem amb breus.
Àlex,
et deixo descansar una estona.
Gràcies per les notícies d'avui.
I ara sí,
doncs,
marxem ràpidament
a l'espai d'Efemèrides.
Avui,
la que volem destacar
és la de l'estrena
de The Shining,
el resplendor
d'Stanley Kubrick,
que tal dia com avui fa anys
d'aquesta mítica pel·lícula.
I també avui
a l'espai de la càpsula
sentirem Eminem.
Ara sí,
com dèiem,
arriba la càpsula
al Refugi.
La càpsula.
Música
sense lípids.
L'Use Yourself,
aquesta pel·lícula,
perdoneu,
aquesta cançó d'Eminem
que sonarà a continuació
aquí a Ràdio Desver,
una cançó de rap
sobre la determinació
i l'aprofitament
de les oportunitats.
Escrita per Eminem
per la pel·lícula
8 Mile,
o sigui que,
en aquest cas,
sí que té una mica a veure
al setè art.
Margem a sentir
aquesta cançó d'Eminem.
Música
Música

Música
Música
Música

Música


I seguim aquí al Refugi
que avui ens hem posat
molt urbans
i estem aquí a M.Eminem
però ens hem d'acomiadar d'ell
perquè aquí ara començarà
d'aquí breus instants
l'espai de ritme esportiu.
Recordeu que durant aquesta temporada
hem canviat una mica el format
i el que fem és
fer aquesta primera part de notícies
a l'inici
amb l'espai d'actualitat 360
i ara sí comença
ritme esportiu
amb un debat esportiu
que no us podeu perdre.
Música
Ritme esportiu
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Ben tornat, Alex Galant, com estàs?
Moltes gràcies, va molt bé, molt bé
si arriba el Nadal ja estic
bueno, molt content
Sí, t'agrada el Nadal?
Ets nadalenc?
Mira, no m'ho esperava, no m'ho esperava
Els regals
Ah, bueno, és que ets una mica
pillo llavors, no?
Sí, sí, sí
Bueno, home
per interès té aquí l'Andrés
ja et veig jo ja
Bueno, escolta'm una cosa
el tema d'avui deies
que anava relacionat una mica
amb el motor
que parlaríem de motos
explica'ns una mica
fes-nos una bona introducció
del que sentirem
en els propers minuts
Ok, bueno
ha acabat ja el campionat de MotoGP
de Moto2 i de Moto3
i avui ens centrarem una mica
en fer una valoració
tenim aquí dos experts
un han trucat
l'altre presencialment a la ràdio
que ens explicaran una mica
on han estat les claus
de la temporada
perquè guanyi el Jorge Martín
i també saber el que ens espera
de cara al futur
la següent temporada
de la MotoGP
Super
doncs si et sembla
comencem amb la introducció
d'aquests convidats
presenta'ns al
presenta'ns al
i així també coneixerem
doncs aquestes veus
que ens il·luminaran una mica
en el debat d'avui de MotoGP
començo amb el que tenim
presencialment
que és el Maurici López
bona tarda
benvingut a Ritme Esportiu
com estàs?
bé, molt bé
si és per parlar de motos
sé que t'agrada
sempre fas compte amb mi
sí, exacte
i sé que no t'agrada molt
Jorge Martín
bé, m'agrada com a pilot
però com a persona
potser no tant
però
bueno, però com avui
parlarem esportivament parlant
sí, soc parcial
després, com deia
tenim
per una trucada
el Raül Delgado
bona tarda Raül
bona tarda Àlex
un plaer estar aquí
amb vosaltres dos
res, el plaer és nostre
clar que sí
tu sí que ets de Jorge Martín
sí
jo soc més defensor de Jorge Martín
m'agrada molt com a pilot
i com a persona també
amb les declaracions que ha tingut
em cau bastant bé
la veritat
bueno, mira
tenim dos perfils
i que a ficar-li canya
va
com deia
hem tingut l'última carrera
de MotoGP
farem una valoració
una mica
el resultat
l'hem comentat abans
va guanyar el Peco Bagnaia
seguit de
Marc Márquez
i Tarse
Jorge Martín
que ja el valia
el valia
fins i tot
la novena posició
correcte
què penseu d'aquesta carrera
va ser el que s'esperava?
començo jo
Raül?
sí, comença tu Maurici
doncs va ser el que s'esperava
realment era molt difícil
que pogués
treure-li la victòria
Martín Bagnaia
ho va intentar l'italià
va ser molt respectuós
i molt esportiu
ell va fer la seva carrera
amb un ritme que
ningú va poder seguir
Marc Márquez
no va voler
esperar
frenar els rivals
ell va seguir la seva
i
i va ser molt just
i molt esportiu
però al final
doncs
Martín havia de quedar nové
com has dit
i es veia molt complicat
molt complicat
tu Raül
t'esperaves
aquesta carrera?
sí, sí
l'opinó de Maurici
totalment
s'esperava una carrera
com vam veure
també és veritat
que pensàvem
que Bagnaia
potser intentaria
enredar-hi una miqueta
la carrera
perquè els de darrera
aconsegueixin
arribar a Martín
no va ser així
va aplicar un ritme
baptoginós
i va quedar primer
i sí, sí
la veritat que era difícil
que Martín no guanyés
el Mundial
i el perdés
en aquesta carrera
com tu
com vosaltres dieu
el Bagnaia
ha sortit
moltes vegades parlant
i és un tio
que se'l veu
molt professional
molt humil
creieu que
en aquest cas
li ha passat factura
el fet de ser així
perquè potser
una mica més agressiu
hagués capgirat
la carrera
pot ser
però al final
el Martín
havia de caure
pot passar
ha passat
anys
per exemple
un any
Rossi va perdre
el Mundial
amb Hayden
a València
perquè va caure
però
jo crec que
Bagnaia
ha guanyat
molt
en aquest any
competint
també
amb Martín
fent portar
el seu rival
que arribi a uns nivells
de rapidesa
en què només
estaven ells dos
amb l'Sducati 24
i crec que
amb aquestes declaracions
el fet de no voler
córrer a València
per la Dana
i tot i que és
jugar al Mundial
crec que ha quedat
com un senyor
i com una persona
molt esportiva
i l'ha beneficiat
aquest cada segon
Raül
i al final
és que el Peco Bagnaia
és dos cops
campió
de MotoGP
si no estem parlant
d'una persona
que acaba d'arribar
precisament
a la MotoGP
Moto2 també
Totalment Alex
i de Moto2 també
com diu el Maurici
estem davant d'un pilot
que és el que dius tu
dos vegades guanyador
del món
i que ha demostrat
que és segurament
el millor pilot
de la parrilla
ficó en Marc Márquez
no té res a demostrar
i és el que diu
Maurici
la imatge de Peco Bagnaia
ha estat excel·lent
acostumats
o millor a la rivalitat
Rossi Márquez
veure aquesta rivalitat
tan sana
és un plaer
a la MotoGP
Raül
et deixes el Jorge Martín?
El que és?
T'has deixat el Jorge Martín
entre els dos millors pilots?
Sí, sí
totalment
Martín ha guanyat
ha fet un mundial
espectacular
però personalment
els pilots
que per mi són millors
és Marc Márquez
i Peco Bagnaia
i no tinc cap dubte
Quines eren
les estratègies
de atacar la carrera?
Potser com deia el Raül
frenar una mica
el ritme
perquè els perseguidors
arribessin
era l'estratègia
que semblava
que si volia tenir opcions
Bagnaia
hauria de seguir
jo
t'haig de dir
que no confiava en Ducati
no esperava
que deixessin guanyar
Martín
sabent que
com ja comentaríem
l'any que ve
correrà a Aprile
i a més
corria amb una moto
satèl·lit
la Pramac
que mai ha guanyat
una satèl·lit
va guanyar Rossi
va guanyar
Barixín
però realment
no eren motos satèl·lits
i no esperava
que Ducati
també fos tan neta
i tan esportiva
i deixés guanyar Martín
pensava que
alguna cosa passaria
però l'estratègia
com hem dit
superesportiva
Bagnaia va marxar
i va seguir
va fer la seva carrera
Raül
per qui no ho sàpiga
això que ha dit el Maurici
de les motos satèl·lits
què són?
Bueno
és una miqueta diferent
a Formula 1
Formula 1
per exemple
els equips són els que hi ha
Mercedes
Ferrari
i oficials
a les motos és diferent
existeixen marques
com Ducati
que tenen les seves
motos oficials
són dues
en aquest cas
Peco
i Bastianini
i també hi ha
equips satèl·lits
que porten
la mateixa marca de moto
però són diferents equips
per exemple
en Prama
on estava el marc
era el Gersin i Racing
i és una miqueta diferent
existeixen equips oficials
i els equips satèl·lits
que porten
la mateixa marca de la moto
són com els filials
al futbol
més o menys
exacte
més o menys
passem una mica
creieu que va ser
una carrera
avorrida
preventiva
clar són 22
22 carreres
crec que
22 voltes
perdó
i crec
no sé si
va haver només
un avançament
un avançament
en tota la carrera
em sembla
potser
la baralla
a costa
va estar també interessant
perquè estan jugant
també
classificació
som del mateix equip
també
va estar interessant
però sí
sí
estic d'acord
actual
per mi va ser
una carrera
bastant
preventiva
i no sé si
avorrida
però normalment
és el que passa
quan en una carrera
s'estan jugant
tantes coses
els altres pilots
intenten
al mínim molestar
per no liar-la
i que passi
alguna grossa
i normalment
és el que passa
i si vam haver
una carrera
es va trencar molt
i les diferències
entre segons
entre els pilots
era molt gran
deixem la carrera
ara parlarem
de la valoració
de la temporada
abans però
Maurici
ens has dit
que la Moto3
la Moto2
la coneixes
com molt a fons
també
sempre és interessant
i ens agradaria
saber una mica
la valoració
que fas
també
de Moto3
i Moto2
doncs comencem
per Moto3
ha guanyat
David Alonso
és espanyol
però
seva mare
és colombiana
i corre amb la bandera
de Colòmbia
és el millor pilot
que jo he vist mai
a la meva vida
a Moto3
super jove
supertalentós
ha fet el rècord
de victòria
seguida
superant a Mark Márquez
ha fet el rècord
històric
de victòries
a Moto2
18
superant a Fennati
un any i mig
corrent
i
ha sigut
espectacular
de 20 carreres
n'ha guanyat 14
una exhibició d'any
i Moto3
t'ho resumeixo
amb David Alonso
l'any que ve
el tindrem a Moto2
i d'aquí res
estic segur que
a MotoGP
i de
has parlat de Moto3
sí
Moto3
que també hi ha pilots
interessants
Daniel Olgado
Colin Beiger
que els veurem també
l'any que ve
a Moto2
i a Moto2
ha guanyat
a Iogura
una temporada
on
al contrari de MotoGP
s'han repartit molt
les victòries
n'ha guanyat
a Iogura
ha guanyat Canet
Arbolino
el Deguer
el Deguer
que semblava
que anava a ser
el campió
de Moto2
s'ha quedat molt enrere
ha quedat cinquè
finalment
Canet ha estat
el més ràpid
i que més victòries
ha guanyat
però no ha sigut constant
cap ha sigut constant
i al final
en aquest joc
el més constant
a Iogura
japonès
que l'any que ve
currarà
a MotoGP
doncs ha guanyat
Raül
tu estàs tan ficat
a la Moto2
i Moto3
realment
Àlex
el tema Moto3
i Moto2
t'he de dir
que no
que no domino molt
la veritat
la categoria reina
que es diu
Sí
sí
categoria reina
és la que m'enganxo
Parlem ara sí
de la MotoGP
gràcies Maurici
per aquests noms
que s'han de tenir en compte
pel futur
Raül
les claus
de la temporada
quines han estat
en quins circuits
i en quins moments
de la temporada
han arribat
Per mi Àlex
la primera clau
és clara
els 8-0
que ha fet
Peco Bagnaia
que és el que li ha costat
a fi
al Mundial
ha estat a 10 punts
ha fet 11 victòries
els diumenges
que és una cosa
que 4 pilots
en tota la història
han concebit
i per mi
és la primera clau
és el tema
dels errors
de Peco
i també
la mentalitat
crec de Jorge
en comparació
amb l'any passat
on moltes vegades
començava a caure
quan anava líder
perquè volia
aplicar
amb molta més velocitat
del que li tocava
per mi
són dos claus
molt importants
el tema
dels errors
de Peco
principalment
i Jorge Martí
la mentalitat
d'aquest any
d'entendre
molt millor
les carreres
i saber
que s'ha d'entreure punts
per poder guanyar
el Mundial
Jo també ho tinc
molt clar
una clau clara
per mi
Mugello
a mitja temporada
a Itàlia
Ducati
sembla que anava
d'anunciar
Martín
o això es deia
el dijous
com a pilot oficial
per l'any que ve
i al finalment
dissabte
després d'unes declaracions
de Marc Márquez
acaba anunciant
Marc Márquez
el pilot de Cervera
com a pilot oficial
això podia haver
desestabilitzat
tot el Mundial
quedava mig Mundial
Martín
l'any passat
amb molts problemes
mentals
de nervis
i crec que
no l'ha afectat
l'any que ve
a correr aprilia
igualment a guanyar
s'ha extramotivat
es parla
pot ser
es parla
que ha fet
un treball psicològic
se'l veu més centrat
i quan parla
a l'hora de fer
tot i que
per exemple
una de les altres claus
diria que és
Sacsenring
ell cau a Sacsenring
o a Sant Marino
a la segona carrera
entra
a canviar la moto
les rodes
quan plou
i acaba
sense puntuar
i abans
Martín es venia a baix
i ara
sembla que
encara el motiva
i segueix líder
mentalitat de campió
no?
en canvi
i molt regular
ha estat molt regular
en canvi
per exemple
Bagnaia
com ha dit bé Raül
els zeros
l'han lastrat molt
11 victòries
s'inversionant
mai ningú
havia perdut
amb més de 10 victòries
un Mundial
Martín 3
i
sobretot
et diria
Silverstone
i Sant Marino
a la primera carrera
anava primer
i sol
i va caure
caure anant primer
doncs
deu ser fotut
també
abans del programa
us he deixat
com un encàrrec
on
bueno
us he demanat
unes estadístiques
per
per veure com ha estat
una mica
l'evolució
d'aquest campionat
que ens porteu?
Raül
vols començar?
jo
principalment
el primer punt
que he comentat
d'en Peco
d'en Nai
amb els zeros
que ha fet
per poder observar
quants n'eren?
quants zeros eren?
8 zeros
en tot el Mundial
però la importància
és on puntua
aquests zeros
a l'esprint
per exemple
comença
amb un quart lloc
després fa
un altre quart lloc
després fa
un nou lloc
i
seguidament
3 carreres
a l'esprint
fa 3 zeros
és a dir
l'esprint
puntua poquíssim
i en aquest Mundial
amb aquest nou format
on l'esprint
és també
molt important
per això
guanyar
Martín al Mundial
fer aquests resultats
3 zeros
aconseguits
i un 9
un quart
i un quart
són estadístiques
que
que pecan molt
a Peco
semblen unes exigències
molt altes
per guanyar el campionat
és el punt clau
per mi
de perdre
ha fet molts punts
perquè mentre que
Peco fa un 0
fa un altre 0
fa un altre 0
Martín
s'ha de puntuant
12
9
12
i això es nota molt
després a la classificació final
sí
com dèieu
molt apretat
realment han fet
el rècord de punts
els dos
sí que és veritat
que hi ha més carreres
hi ha sprints
aquest any hi ha 20 carreres
però 508
ha fet Martín
508 punts
i Peco
498
vull dir
a 10 punts
han quedat
amb tantes carreres
i jo volia destacar
un altre cop
la regularitat de Martín
16 cops
ha quedat segon
16 cops
Valca no ha guanyat
però ha quedat 16 cops segon
i
a les 20 carreres
que hi ha
sense comptar les sprint
i Peco Bagnai
ha quedat dos cops segon
al final
sí que és veritat
que guanya
però
ser regular
Emilio Zamora
va guanyar
per exemple
un campionat de dos i mig
sense guanyar cap carrera
o Joan Mir guanyant una
perquè al final
el que compta
és la regularitat
i en aquesta regularitat
el que agafa molta molta importància
són les carreres de dissabte
les carreres a l'esprint
no sé si us agrada el format
el fet d'anar amb tot
12 voltes
que té més risc
també de caure
i que al final
no sé què penseu també
que es donin 12 punts
perquè per exemple
la Fórmula 1 són 8
a mi m'encanta
com més carrera és millor
a més
són carrera més curta
i on tots van
no reserven pneumàtics
van
tot el rato
a tope
com podríem dir
i mal dit
i a mi m'encanten
si fos per mi
faria fins i tot
3 carreres
vull dir
com més millor
totalment
a favor de l'opinió
de Maurici
penso totalment igual
les carres d'esprint
és un gran punt positiu
del mundial
que és un
format aquest nou
és molt interessant
les carres d'esprint
però us sembren massa punts
12 o no?
no, són la meitat de voltes
com són la meitat de voltes
la meitat de punts
em sembla molt
es premia molt
el diumenge a la gestió
i la velocitat també
com és clar
però també s'ha de premiar molt
la velocitat punta
i deixar-se tot
a les carreres
com és a l'esprint
em sembla
12 punts
em sembla un puntuat Jesús
què t'agrada més Raúl
a tu?
carrera dissabte
carrera diumenge
home com la carrera diumenge
no hi ha res
per mi és
és el moment més important
del cap de setmana
del campionat
però sí que és veritat
que la carrera d'esprint
és molt divertida
i a vegades
hi ha carreres d'esprint
més divertides
que la carrera de diumenge
pel que comentava Maurici
perquè no s'ha de gestionar
tants
es pot anar
fins i tot al màxim
i donar totes les
12 o 10 voltes
que siguin
és que jo penso
en la meva opinió
que l'essència
del motor
són les carreres
de diumenge
en aquest cas
de Fórmula 1
MotoGP
i clar
si agafa importància
la carrera del dissabte
li treus importància
la carrera de diumenge
i no sé si ho veieu així
no jo
quin dia passem
dissabte Raül
dissabtes
podem veure la pole
després carrera
pole moto 2
pole moto 3
si t'agrada
pots veure super bikes
vull dir
com més
per mi millor
no
la carrera de diumenge
segueix sent
la carrera de diumenge
a més
és la que suma més punts
i la que de moment
els pilots
s'estan prenent més
en sèrio
per exemple
a Bagnaia
com ja ha dit el Martín
i fins i tot jo
els divendres
ara
que has de fer
per classificar-te
a la pràctica
la free practice
que li diuen
doncs a mi m'encanta
també
donar-li més competitivitat
tots els dies
o sigui
per mi
contentíssima
sí
i crec
a més
que els aficionals
de la MotoGP
encara tenim l'essència
d'esperar el diumenge
per veure
la carrera final
i la carrera llarga
i és el que diu Maurícia
la que dona més punts
i la més important
llavors
no crec
que tregui valor
a la carrera de diumenge
la carrera d'esprint
comentàveu
que el Jorge Martín
només ha guanyat
3 carreres de diumenge
i
precisament
per aquesta raó
molta gent
està dient
que no és merezcut
el triomf de Jorge Martín
com dèieu vosaltres
és com un premi
a la regularitat
però en tot cas
ho veieu
sí que sí
merezcut
també
pel que
ara parlarem
del que li va passar
l'any passat
i tot
Home Àlex
dic
un pilot
que ha fet
508 punts
al Mundial
és injust
que hagi guanyat
un Mundial
jo no estic
res a favor
d'aquesta opinió
que comenten
és el que diu Maurici
també se la premia
a la regularitat
i tots els segons
llocs
que ha fet el diumenge
Martín
s'han de valorar
exacte
i també
totes les espring
que ha guanyat
que ha guanyat
en unes quantes
que en aquesta secció
és el rei
n'ha guanyat 7
Bagnaia
han guanyat 6
al final
ha apretat
Bagnaia
quines qualitats
l'han portat
del Jorge Martín
el més alt
això que dèiem
amb la regularitat
i sobretot
és un pilot
és un pilot molt ràpid
és un pilot molt ràpid
potser
podrà
Bagnaia és més ràpid
Marquez
és més ràpid
i altres pilots
que podem debatre
que no tenen
les millors motos
com Quartararo
o Mir
Faig un incís, Maurici, que a diferència de la Fórmula 1, a la MotoGP, sí que el nivell del pilot es nota més que el de la moto, no?
Es nota més, però mira, al final les dues motos que s'han brallat per guanyar eren 24, Marc Márquez tenia una GP23
i tot i ser per mi el millor pilot destacat, no podia arribar, les rectes salinaven,
Jo crec que sí que cada cop es nota més les motos i l'aerodinàmica i estem anant cap a la Fórmula 1
que els que ens agraden les motos no crec que sigui una bona cosa anar cap a la Fórmula 1, però amb aerodinàmiques i tal, sí.
Per sort el 2027 sembla que s'acabarà tot això.
Raül, la MotoGP li devia una al Jorge Martín?
No sé si tant li devia, perquè has de guanyar el Mundial, si no l'has guanyat per alguna cosa serà,
però sí que és veritat que es mereixia Martín després del Mundial que va fer l'any passat poder optar i guanyar el Mundial,
l'esforç i com vam veure Martín sobretot quan va acabar el Mundial procurant amb la seva família, amb Ligida Linya,
a la gent que ens agrada Martín ens feia il·lusió tornar a veure Martín o intentar veure Martín guanyar el Mundial com ho ha aconseguit.
En quin moment comencé a veure la llum de dir, buah, aquest any guanyar Jorge Martín?
Jo com he dit abans no m'esperava que guanyés, la veritat.
Tot el que hem dit, equip Prama, equip satèl·lits, marxa de Ducati, Aprilia...
I anava passant el temps, Martín anava sent ràpid, ha estat primer des de Sac Centring, crec que sí, ha estat primer,
i ha estat tota la temporada primer i anava passant el temps i cada cop era més creïble
i al final ha guanyat perquè ja Peco estava molt lluny amb les seves caigudes, sobretot ja la de Sepang que el va deixar molt tocat a l'esprint.
Parlem del Marc Màrquez. Raül, creus que ha tornat al seu millor nivell i si creus que si s'hagués enganxat una mica abans
hauria tingut opcions també per guanyar el campionat aquest?
Home, parlar del millor nivell de Marc Màrquez veient el Mundial que per exemple va fer el 2019,
on no va caure del primer i segon lloc i només quan no va estar és perquè va caure de la moto dues vegades
i va fer un rècord de punts amb 11 o 12 victòries al Mundial, va ser una locura.
El millor Marc Màrquez encara no l'hem vist, que tornarà, també és un dubte també, és una duda si Marc tornarà a ser el millor Màrquez,
però sí que és veritat que, com ella ha dit, ha tornat a reneixer.
Hem vist un Marc impressionat aquest any i les opcions de guanyar el Mundial, el millor sí,
perquè Marc, si és veritat que va començar molt malament al Mundial i quan va començar a adaptar-se a la moto
i a fer bons guanyar i bones posicions, Marc va ser impressionant.
Massa tard, Raül, això o no?
Una miqueta més tard, sí, sí, però bé, és que tenia dos rivals també que des del principi sabien el que s'havia de fer per guanyar el Mundial.
I una moto, eh, Raül, sobretot una moto que no és la GP24.
És veritat que ells porten molts anys, Magnaia i Martín porten molts anys amb la Ducat i la coneixen molt bé,
però, ostres, si Marc, mai ho sabrem, no?, és especular amb alguna cosa que no passarà,
però si Marc hagués tingut aquesta moto, jo crec que estava per i el Mundial és un tio que ha guanyat tres carreres
i les mateixes que Martín, amb una moto inferior. O sigui que Marc és Marc i és el millor pilot
i tinc moltes ganes de veure'l l'any que ve amb l'educat i oficial.
Parlem de més noms, en aquest cas els amiguetts, no?, dels dos competidors, de Jorge Martín i de Peco Bagnaia.
Jorge Martín tenia un que era l'Aleix Espargaró, es retira ja de la MotoGP.
Quin paper han tingut aquests amiguetts? Quin era el de Peco Bagnaia, el Bastia Nini?
Bagnaia té tot, no, Bastia Nini és el seu company, i a vegades això que diuen que el company és el teu primer rival, no?
El Bagnaia és de la VR46 Academy, 46, que és la de Rossi, és pilot de l'Acadèmia de Rossi,
com el seu germà Luca Marini, com Betseki i altres pilots que ara no estan a MotoGP, està a Morbidelli, Mansi...
Morbidelli també.
I ell tenia tots aquests, el que passa és que no tenen el ritme de Martín i no el van poder atrapar.
L'únic que estava ja era Bastia Nini, però la veritat és que no el va poder amb l'Aleix,
que és de Granollers, viu a 5 minuts del circuit, se'l coneix molt bé i és molt, molt amic de Martín,
viu a Andorra junts, i el va ajudar, va fer d'escuder tota la carrera.
Raül, se l'ha recordat, l'Aleix Espargaró, a la MotoGP?
Home, un pilot que ha estat 20 anys o 25 anys a la carrera, no ha fet grans èxits,
ha guanyat, crec, una o dues carreres en tota la seva EA MotoGP, a la categoria reina,
però sí, sí, serà un pilot recordat, és un bon pilot, ha estat un bon pilot.
Parlem de més noms, en aquest cas els que us han decepcionat una mica.
Raül, tu...
Sí, bueno, jo en el meu cas soc molt, el Maurici ho sap, soc molt aficionat de Jack Miller,
i m'esperava almenys que estigués en un top 10, top 8, i la veritat és que el Mundial de Miller
ha estat un desastre per tot.
I llavors, un dels pilots, per mi, que decepció, ha estat Miller,
i també podria aplicar fins als pilots onda oficials,
perquè veus que Zarco arriba a Onda satèl·lic el primer any i fa millors posicions que els oficials,
veus que Nakagami acaba per davant també dels oficials,
i veure com pilots satèl·lics que arriben a Onda acaben per davant dels oficials
és una miqueta també...
No ho sé si és decepció, perquè Onda sí que és veritat que està un moment molt baix,
però sí que m'esperava una miqueta més dels pilots oficials d'Onda.
Sí, jo crec que Zarco al final porta una Onda quasi oficial, eh, Raül?
Després de guanyar les 8 hores de Suzuka, a Onda és amb el que més confien
i jo crec que a Onda amb la moto que tenen tampoc.
Jo diria Acosta, tothom esperava que guanyés...
Amb KTM?
KTM, Gas Gas, però al final que era una KTM,
i no ha pogut, no ha pogut Acosta, al final ha quedat per sota de Binder,
que per mi Binder és l'altre.
Amb l'arribada de Acosta s'ha vingut a baix, a mi és un pilot que m'agradava molt,
el va guanyar la primera carrera, de fet, a Qatar, i ja està,
s'ha anat desapareixent i amb Acosta l'equip se'l veu com un Binder diferent.
I Maurici, també el tema Morbidelli, un pilot que portava la Ducati 24,
la millor moto amb diferència, i ha fet un mundial també molt, molt discreta.
Ja no em decepciona a mi, ja, Morbidelli.
Últims tres minuts de programa, parlem de l'any que ve.
Què ens espera? Quins noms entren a la MotoGP?
Hem comentat que Aleix Espargaró ja no estarà,
en tenim més que no estaran tampoc.
Què ens espera l'any que ve?
Doncs no estarà Nakagami, que va a provador d'onda, igual que Aleix.
Aleix Espargaró, que hem dit que ho deixarà,
també és provador d'onda, se'n va amb el seu tècnic Antonio Jiménez,
i també ho deixa Augusto Fernández, que serà provador de Yamaha.
I després, pilots nous venen Fermín Aldeguer, de Moto2, amb una Ducati,
i Ayogura, campió de Moto2, que se'n va allà a Aprilia,
i Somkiat Chantra, que és un pilot tailandès que anirà a Honda i de Mitsu.
Raül?
Sí, sí, és el que ha dit Maurici. Aquests són els pilots que arriben
i aquesta espera de l'any que ve de MotoGP,
si no canvia res, Ducati té la millor moto amb diferència
i els dos millors pilots amb diferència,
Peco i Marc. Llavors, espera un domini total
per part dels dos pilots del Ducati oficial.
Serà bonic, i a qui creieu que li donaran més importància dels dos?
Jo crec que el que sigui millor és veritat que Peco és italià,
Ducati és de Bologna, de Borgo, Panigali, són italians,
però jo crec que Marc demostrarà que és el millor
i crec que guanyarà l'any que ve, espero també.
Totalment d'acord amb Maurici.
Per tant, a dia d'avui, si teniu que dir un nom per l'any que ve, qui és?
Jo, Marc Marquez.
Raül?
Crec i espero Marc Marquez, jo també.
Ens quedem a casa, no?
Sí.
Sí, sí, totalment, amb Marc.
Raül, Maurici, de veritat, moltes gràcies.
Dani, et deixo...
Nois, perfecte. Avui un debat molt intens, també molt interessant,
per a aquells que no coneixem gaire el món del motor,
doncs també ens ha semblat enriquidor.
I res, una abraçada molt gran, cuideu-vos molt.
A tu, Àlex, et veig la setmana vinent.
Sí.
I res, a seguir fent esport.
Vinga, gràcies.
Que vagi bé, desiau.
Adeu, que vagi bé, un plaer.
Un minut per arribar a les 6 de la tarda.
Seguim aquí a Ràdio d'Esvern.
Això és el Refugi, en magazín de tardes d'aquesta emisora.
Hem estat compartint aquelles notícies a nivell esportiu
amb l'Èlex Galant a primera hora.
I tot seguit, a ritme esportiu, avui hem fet un debat
en torn al motor i la moto GP que va concloure en guany
amb aquest gran final, amb aquesta cursa final diumenge passat.
A la segona hora, què ens espera?
Doncs aquí al Refugi, a la segona hora ens esperen molts riures
amb la Lídia Llames a l'espai Calaix Desastre.
I tot seguit, també, molts jocs de taula,
que com que venen les festes de Nadal,
jo crec que també és interessant per apuntar aquells jocs de taula
que ens puguin agradar per regalar o per autorregalar.
La vida és joc, acabarà el programa d'avui dijous
amb Jaume Armengol.
Nosaltres ara sí us deixem amb les notícies.
Fins ara!
Bona tarda, us informa Sergi Mulero.
Pedro Sánchez nega en rodó les acusacions de l'empresari Víctor de Aldama
sobre el fet que el president espanyol estava al corrent de les corrupteles del cas Coldo.
Sánchez atribueix les declaracions d'Aldama a una estratègia per sortir de la presó
i anima a Feijó a intentar una moció de censura contra ell.
Busquem l'última hora des de Madrid.
Àngels Lafuente, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Pedro Sánchez ha evitat pronunciar el nom de Víctor de Aldama.
Ha parlat de personatge.
Diu que les seves paraules tenen zero credibilitat.
Utilitza la mentida, diu, com a defensa amb una estratègia molt concreta.
Su estrategia de defensa es la mentira.
Es la mentira.
Seguro lo hace para desviar la atención, sembrar dudas y tapar lo que aparentemente parecen
unas ciertas actividades delictivas por parte de esta persona.
Unes acusacions que ni de bon tros preocupen el president espanyol,
com tampoc ho fa la moció de censura que Feijó ha anunciat que està disposat a presentar
si té el suport de la resta de grups de l'hemicicle.
Sánchez, fins i tot, l'ha animat a donar aquest pas.
Àngels, la Font de Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon.
I el Congrés que ha aprovat per 178 vots a favor i 171 en contra al paquet fiscal
que ha presentat el govern espanyol.
La votació ha tirat endavant després de les negociacions d'última hora
als passadicios del Congrés aquest matí.
Finalment, Podem ha acceptat el text condicionat al seu vot positiu
el fet que es mantingui l'impost sobre les companyies energètiques.
El govern ha encaixat la demanda a l'hora que es respectarà l'acord entre el PSOE i Junts
per deixar-ne foras les inversions verdes.
Madrid, Toni Fortesa, bona tarda.
Bona tarda.
Entre aplaudiments s'ha aprovat el text de la reforma fiscal
després d'un matí de negociacions i corredisses al Congrés.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha mostrat molt satisfet amb l'acord.
El govern de coalició progressista està satisfeu,
agradecid a los grupos parlamentarios por el esfuerzo de negociación
que hemos tenido durante todos estos meses,
ultimando sobre todo esta reforma fiscal,
que financia los servicios públicos, los fortalece,
lo hace con un criterio de justicia fiscal que me parece muy importante.
Podem estar l'últim partit a donar el sí.
Ho ha fet després aconseguir la promesa del PSOE
de mantenir l'impost a les energètiques,
respectant els límits de Junts i el PNB
d'excloure les que inverteixin en descarbonització.
La reforma fiscal aprovada pel Congrés
inclou fer permanent l'impost extraordinari a la banca,
més impostos per a les rendes altes
i el mínim del 15% per a les multinacionals que exigia Europa.
I aprovar-lo és condició per rebre 7.000 milions d'euros de fons europeus.
Toni Fortes, a Catalunya Ràdio, Madrid.
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell,
diu que l'ordre de detenció de Benyamin Netanyahu
i del seu exministre de defensa, Joab Galán,
per crims de guerra a Gaza
no és una decisió política i que s'ha d'implementar.
Borrell recorda que tots els membres de la Unió Europea
han de ser conseqüents amb la decisió judicial.
Prenc nota de la decisió del Tribunal Penal Internacional
d'emetre ordres de detenció del primer ministre Netanyahu,
de l'exministre de defensa, el senyor Galán,
i dels líders de Hamas.
Aquesta és una decisió vinculant
i tots els estats integrants del Tribunal,
inclòs tots els membres de la Unió Europea,
han d'aplicar aquesta decisió judicial.
Sobre les reaccions dels diferents països,
França s'ha limitat a dir que actuarà d'acord
amb els estatuts del TPI,
però que parlar de detenir Netanyahu
si trepitja territori francès és legalment complex.
Les baixes laborals de mestres i professors
s'han més que doblat des de la pandèmia.
L'any 2020 se'n van registrar unes 38.000
i quatre anys després, el 2023,
les xifres s'han filat per sobre de les 82.000.
Les dades que abans el diari ara també mostren
que aquest volum d'incapacitats temporals
per sobre de les 80.000
s'està consolidant aquest 2024,
en què portem d'any fins al setembre,
ja se n'han registrat 64.000.
Des d'Ustec, al sindicat majoritari,
diuen que no es pot atribuir a un únic factor.
El desprestigi i el qüestionament constant
també genera aquest estrès,
aquest síndrome de Burnot,
aquesta angoixa,
per que agafi més baixes,
però què ha de fer la gent?
No agafar-se-les.
Vull dir, si no se sent bé,
si està malament,
si no pot sostenir estar al lloc de treball.
Esport, Sergi Andreu.
Aquest vespre tenim partit del Barça femení a la Champions,
juga a partir de les 9 al camp del Sant Polten,
el podreu seguir en directe a la TDG,
a l'app de Catalunya Ràdio i el Trescat.
Encara en Glau, Blaugrana,
la minya mal té molèsties del peu
i està pràcticament descartat per jugar
aquest cap de setmana contra el Celta.
Avui, per cert, passa pel tot costa
al mig campista Blaugrana, Marc Casador.
D'altra banda, el Barça compta amb la presència
de Leo Messi divendres de la setmana que ve
al Teatre del Liceu, a Barcelona,
en la celebració del 125è aniversari del club.
A la Champions d'envol, avui a tres quarts de nou,
Barça-Nantes, amb les baixes,
Dedicament i Jonathan Kalsbogard.
A l'Eurocup de Waterpolo, a les 8,
el Sabac Servi juga contra el Natació Barcelona
i a la Champions d'hoquei patins,
a dos quarts de nou, Noia Reus.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
La vagoneta serà l'escenari del segon cercle de la tribu,
una trobada organitzada per les associacions de famílies
de les escoles de Sant Just amb el suport de l'Ajuntament,
que tindrà lloc aquest diumenge 24 de novembre
de 10 a dos quarts de dues.
L'objectiu de l'acte és explorar els interessos,
neguits i preocupacions de les famílies del municipi,
tots fomentant la participació i la creació de comunitat.
La jornada començarà a les 10 del matí
amb un esmorzar ofert per la tribu
i a partir de les 11 es realitzarà
una dinàmica participativa
amb pòsits perquè les famílies
puguin compartir idees, inquietuds i propostes.
Paral·lelament,
s'habilitarà un espai de joc lliure
amb acompanyants pels més petits i petites.
Les inscripcions per assistir a aquest segon cercle
són gratuïtes i es poden fer a través del formulari
que trobareu a la notícia
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Sant Jus d'Esvern comença a preparar
les celebracions de Nadal
amb una agenda plena d'activitats
per totes les edats,
segons ha anunciat l'Ajuntament.
El divendres 29 de novembre,
a dos quarts de sis de la tarda,
al parc de Llúlia Quieta de Maslluí
tindrà lloc l'encesa de llums de Nadal,
acte que marcarà l'inici oficial
de les festes al municipi.
El diumenge 15 de desembre,
de 10 a 7,
a la plaça Camoapa,
s'acollirà al Mercat de Nadal,
que comptarà amb parades de comerç
i restauració locals,
així com la participació
de l'Associació d'Artesans i Artistes de Sant Jus.
L'esdeveniment inclourà activitats,
tallers i música per grans i petits,
creant un ambient festiu
per gaudir amb família i amics.
La programació nadalenca
culminarà amb la festa de Cap d'Any,
que se celebrarà a la matinada
del 31 de desembre a la Bonaigua.
L'esdeveniment animat pel DJ Surda
començarà a partir de la 1 de la matinada.
L'àrea metropolitana de Barcelona
i l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat
han presentat aquest dilluns
el nou carril bici del pont d'Esplugues,
una connexió clau de la xarxa metropolitana
Bicibia que uneix els eixos 4 i 7
entre el bas Llobregat i Barcelona.
El projecte inclou un carril bidireccional
de dos metres i mig d'amplada
segregat del trànsit motoritzat
i una passarel·la adicional
que amplia l'espai disponible
per vianants i ciclistes.
Aquesta actuació ha suposat
una inversió de 770.000 euros
finançada en un 70%
amb fons europeus Next Generation.
Amb aquesta reforma
el pont d'Esplugues
esdevé una infraestructura multimodal
que millora la seguretat
i la convivència entre els usuaris
de la mobilitat activa,
el transport públic
i els vehicles motoritzats.
L'obra també ha permès
connectar els carrils bici existents
de l'Avinguda dels Països Catalans
i del carrer Laureà Miró,
reforçant el compromís
amb la mobilitat sostenible
i l'impuls a alternatives respectuoses
amb el medi ambient.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjustenca a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Ràdio 2B
FM
98.1
El Refugi Recomana
I tornem a estar aquí
a El Refugi Recomana,
un espai on dediquem a presentar
opcions d'oci, cultura, art, gastronomia
i molt més a l'abast de tothom.
I avui volem parlar d'escapades per Catalunya
en aquests mesos de tardor hivern.
Avui al Refugi presentarem
una selecció d'espais naturals
amb els quals podem compartir
amb la parella, amb la família,
amb amics, amb qui vosaltres vulgueu.
Però estic convençut que aquests espais
us faran gaudir també de la natura,
una natura que aquí a Catalunya
és meravellosa.
Comencem amb la primera sugerència
que jo crec que per molts de vosaltres
és una imprescindible,
que és la Fageda d'en Jordà, a la Garrotja.
A mi personalment la Garrotja m'encanta
i visitar la Fageda és un dels espais naturals
més espectaculars de Catalunya,
on els paisatges impressionen
i mereixen també ser fotografiats.
Hi ha diferents camins per escollir
uns més difícils, uns altres més senzills,
però tots ofereixen vistes
de comte.
A més, el poeta Joan Maragall
va dedicar un poema
a la bellesa d'aquestes terres.
I ara marxem a Castellfollit de la Roca,
a Girona.
50 metres d'altura i un quilòmetre de longitud
és on es troba aquesta petita població.
Aquest municipi és un dels més petits d'Espanya,
però el seu aire medieval
i la bellesa sobrenatural
fan que aquest poble destaqui
per tots els costats.
I els dolços de Castellfollit de la Roca
són espectaculars.
A mi m'encanten els dolços de Girona,
però concretament els que podeu trobar
en algunes botigues de Castellfollit de la Roca.
I marxem al Parc del Montseny.
Un tresor català
que gaudeix de poder tenir
paisatges impressionants.
Destaca per la seva varietat de naturalesa
que omple de colors tot el parc,
un dels millors espais
per anar amb nens
i visitar tota mena d'espais
on cada un és més màgic
que l'anterior.
I marxem al castell de Cardona,
una creació de Guifré el Pilos,
l'encarregat de construir
aquest meravellós castell
que va ser propietat dels ducs de Cardona.
A la visita no et pots perdre
a anar a les seves mines de salt.
Per altra banda,
pots allotjar-te en l'antiga muralla,
però amb cura,
amb l'habitació 712A
que, segons la llegenda,
està encantada.
I ara fem una visita
al Parc Natural de l'Alpirineu.
Per una altra banda,
no pot faltar els diferents destins
que ofereix aquest Parc Natural.
Destaquem la seva varietat d'itineraris,
també circulars,
on ofereixen experiències diferents,
com saber els secrets dels ossos
o també poder gaudir
de les visites que ens ofereix
el Pla de Perosa.
També podeu buscar altres experiències
que segur que us encantaran.
I acabem aquest espai del refugi
recomanar amb un clàssic,
Montserrat.
Per acabar,
tenim un clàssic,
com comentàvem,
per tot l'any,
no només per aquests mesos de tardor,
sinó també hi podem anar
a l'hivern,
podem anar a l'estiu
o quan més ens agradi,
perquè Montserrat
és un destí meravellós.
Montserrat,
un lloc característic,
també,
que gaudeix de ser foc
pels excursionistes.
Què vull dir amb això?
Doncs que els excursionistes,
els escaladors,
és un punt de trobada magnífic
per tota aquella gent
que vol descobrir
aquesta serralada meravellosa.
Encara que també està habilitat
per poder pujar
amb telecabina
o també funicular.
I per descomptat,
recomanat per ser refugi,
per anar caminant,
perquè aquí que estem al refugi
doncs volíem també
portar-vos un refugi natural.
Podeu anar a les seves celdes,
podeu anar als seus
també albergs, no?,
i estar allà uns dies
i refugiar-vos-hi una mica
de tot l'estrès de la ciutat.
Marxar, desconnectar,
també és una meravella.
Evidentment,
destaquem la naturalesa de l'espai,
la visita a l'abadia
benedictina
que acull a l'alberge de Catalunya,
la Moraneta,
i com no també
gaudir dels museus
i de les diferents experiències.
I si després d'aquests suggeriments
t'has quedat amb ganes
de saber alguna cosa més,
ens podeu seguir
també, com sempre,
al www.radiodesben.com
o al nostre Instagram
arrobaelrefugi98.1.
Ens sentim
en un altre
Refugi Recomana.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar cap Ari.
Carinyo,
qui t'estima
et farà plorar.
Mira,
la nova cap de màrqueting.
Ui,
ja et diré jo
com ha arribat el càrrec,
aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui,
mira que exagerada.
Tia,
que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia,
ni cultura,
ni prejudici,
ni broma,
ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones
s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Calaix de Sastre
amb Lídia Llamas.
Hello, darling.
Hola.
Què tal?
Doncs mira,
avui no molt bé,
sincerament.
Però què dius?
No fumem.
Ja comencem així, nena.
Doncs sí,
ho sento.
Jo tinc tot el dret a enfadar-me.
Estic molt enfadada.
Estàs molt enfadada?
Sí.
Perquè fa una hora
que el meu nòvio
no em contesta WhatsApp.
Home, però...
I no pot ser
perquè és que són 60 minuts.
Però per aquest motiu
t'enfades, nena?
Sí, sí.
Tu saps el que és
contestar un missatge?
Tu pots contestar
a una unitat de missatge
en 5 segons.
Però vull fer-te una pregunta.
Dóna'm una senyal de vida.
Aviam, aviam, aviam.
No t'alarmis.
No t'escandalitzis.
Calma.
El teu nòvio
t'ha deixat en visto
per això o no?
No, m'ha deixat en xat
que és pitjor.
Encara és pitjor.
Encara és pitjor.
Encara és pitjor.
Ho sento, ho sento.
Ja no et defenso, eh?
Rubén,
paga-me!
Saps?
És que és...
No, no, no ets aquest Rubén.
És l'altre Rubén.
És que tinc molts Rubéns.
És que el tècnic, nois,
també es diu Rubéns.
Bueno, no, és tècnic, eh?
És productor.
Tècnic productor.
Tècnic productor.
Bueno, a veure...
I estrella de tots els programes.
Què vols dir, estrella de tots els programes?
Escolta'm, que tampoc...
A veure...
Doncs perquè el Rubén ha fet possible
que nosaltres tinguem aquí davant
una càmera
amb la que jo em vegi...
Webcam.
Ah, una webcam, no?
Webcam.
Amb la que jo em vegi
amb la cara una mica de peix globus, no?
Sí.
Però és una càmera.
Ja.
Doncs moltes gràcies.
No sé si t'heu...
Moltes gràcies.
Sí, sí, aplaudiments, aplaudiments.
Aplaudiments.
Ah.
Aplaudiments.
Gràcies, Rubén.
No sé si també ho està veient
els que esteu o no
seguint el directe de YouTube.
Tinc aquí el meu Leap Combo
i el meu Reemail
perquè he decidit
posar-me una mica guapa
per l'ocasió.
Et faràs un esquinc, ara, de...
Em faré el Leap Combo.
Vols veure-ho?
Leap Combo, vale.
Mentre.
Però et poso una música així
com de Leap Combo o què?
Mhm.
A veure, a veure.
Quina música és de Leap Combo?
És que jo no domino.
Una així de Buddy.
de Buddy?
Ajà.
Vale, a veure.
Tira-la.
Crec que la tinc, eh?
Crec que la tinc.
A veure.
A veure.
No la tinc.
Escolta, dona'm un segon més.
Dona'm un segon més.
Vale, vale.
Que ara sí que la tindré.
Aviam.
A veure, aquí, així.
Així, del Leap Combo.
És del Leap Combo, això.
Bueno, és més de sensor,
però bueno, és igual.
Bueno, és més música de sensor,
però un moment, nois.
Vale.
Em vaig a fer el llavi.
Ara la Lídia Llama
s'està fent el llavi superior.
Això, com que no és molt radiofònic,
ho puc locutar, no?
Com si fos un partit de futbol,
saps?
Què sigo fent ara?
Per la banda, per la banda esquerra,
Lídia Llama,
per la banda esquerra,
està pintant amb el lifting aquest,
el lifting.
Bé, ja està.
Vale, no, molt bé.
El Rimmel per una altra ocasió.
Molt maco, eh?
Molt maco.
M'ha agradat molt l'experiència.
A mi també.
Això de fer aquestes coses en directe
que són tan radiofòniques.
Dinàmica.
Molt dinàmica.
És una innovació pel món de la ràdio.
Ojo que no t'ho robi el Margiró, eh?
Que aquest ho roba tot, eh?
Compte, eh?
Aquest estarà a recu demà fent-ho, eh?
No, però no vull dir males paraules,
perquè jo estic esperant que em fichi.
I que és molt bonjant.
A mi m'agrada molt el Margiró, eh?
Que estic esperant que em fichi.
Clar.
Home, per favor!
No parla així, el Margiró?
Parla una mica així, no?
Quin sort.
Bueno, és igual, és igual.
És que el que t'has espantat?
El volum del microtope i m'ha espantat un motiu.
Ja, és que has de fluixar una mica.
No pots tenir-ho tan fort.
Però, Dani, el que no pot ser és que tu vinguis aquí
i em destrossis el meu paper d'enfadada.
No, no l'he destrossat, però...
Jo estava enfadada.
Però, a veure...
Vale, sí, estàs enfadada.
Però, escolta una cosa...
Vale, però ha culat o no ha culat?
No, ha culat gens, prou drames, prou drames.
No estava gens enfadada.
Si has entrat dient, mira, m'he comprat unes entrades per l'Issi.
I jo, Issi què?
Issi què?
I si vas o no vas al concert, no ho sé, és que jo ja al final...
No, nois, m'he comprat, per fi, les entrades
per veure el meu cantant preferit del panorama argentí.
Issi ja, després de no sé quants anys,
per fi tinc diners, per fi treballo, m'he comprat les entrades.
Per tant, no, no estic enfadada, és un numeret.
Ja sabeu que sempre vinc aquí a fer una mica el pallasso, no?
Actuo i tal, però no, en realitat,
el meu nòvio ho ha fet tot molt bé.
Ole!
Però bé, m'has enganxat, no?
Estava fent una mica el panorama.
Ui, me has pillado.
Ara, el que pots fer és DJ.
Som-hi.
Vámonos.
I tot i que ens encanta posar d'oixecat perquè sí,
aquest any xit que estem sentint ara a continuació aquí a Ràdio d'Esvern
no és només un caprici del dia llames sinó que també va col·lació amb el tema d'avui.
Noi, si no heu adivinat que jo tot el que poso té un sentit,
ja podeu deixar d'escoltar aquesta secció.
I avui serà una secció musical, perquè això estarà sonant tota l'estona, eh?
I us he portat temazos.
Sí, sí, sí.
Per què he triat la cançó de Ain't Shit, de la Doja Cat?
Per què?
Això ens ho preguntem tots.
que els homes enxit, eh?
I avui vindré a parlar-vos del gènere masculí.
Oh!
Aquesta raça, aquesta raça tan particular, no?
Què dir-vos del gènere masculí?
L'altre dia, no?
Sentats davant d'aquest mateix micròfon.
Total.
Jo criticava la Carrie Bradshaw, eh?
I deia, és que aquesta tia basa la seva vida en parlar dels homes.
I què estic fent jo?
Parlar de tios una altra vegada.
Però és que donen tants moments.
siguin bons adonents, eh?
Però, vull dir, les anècdotes que tu tens,
que són després les que utilitzes
quan fas un cafè amb les teves amigues,
no les tindries
si no fossin per les 10.000 cagades de pota
que cometen els homes amb nosaltres, no?
És que som uns despiciadors de mena.
Vull dir, això està claríssim.
Sí, sí, sí, Dani.
Jo ho reconec, eh?
Jo també estic al sac, eh?
Ja ho sé, ja ho sé.
No et pensis que et lliures.
Passa que ets amic meu,
llavors al final aquí tens un coixinet.
Clar.
Però no, però no.
No, no, si jo soc el primer en acceptar-ho, eh?
Molt bé, molt bé.
Doncs moltes gràcies, eh?
Un home conscient.
Vale.
Doncs bé, jo tinc una d'aquestes llistes
amb anècdotes, no?,
de coses que m'han fet els homes
al llarg de la meva vida
i que després utilitzo,
he de dir el meu favor,
perquè clar, totes aquestes coses,
ara mateix, les tinc superadíssimes.
O sigui, estoy en una relación feliz.
No me quitan el sueño,
però les utilitzo per trencar el gel
quan conec algú.
Pues, ¿sabes lo que me pasó?
Te lo cuento.
Yo soy esa persona.
Escolta'm una cosa,
i perquè no fas un llibre o algo,
és que estaria bé, no?
Vivències de Lídia Llames
amb el cromosoma XY.
Home, jo veig un títol llarg,
potser no ho vendria gaire.
Lídia Llames versus XY.
Vale, millor, millor.
Sí, sí.
Home, a la portada sortiries tu, no?
Sí, i el cromosoma.
Tirant-lo al vàter, saps?
A la paperera.
Així?
Sí, així.
Tirant el cromosoma.
Em sembla una idea molt, molt bona.
Ja tenim portada, estupenda.
No, de fet, avui no volia explicar-vos
aquestes anècdotes en un llibre,
sinó que us les volia explicar...
Un redobla, si us plau.
A veure...
A veure...
Ai, espera, que millor la tinc, eh?
A veure...
Ah, no, aquest és d'Acudit, perdó.
Oh, no.
S'ha intentat.
Hi ha hagut un timing tan dolent ara mateix
que no, que et deia que...
Dani, bueno, deixem-ho estar, no, estimat?
Tinc una cadena de vàter.
Estàs tenen una cadena de vàter.
Tinc una cadena de vàter.
Tinc de tot, aquí.
Per la meva ocorrència d'avui, home, per favor.
Tinc de tot, vale, vale.
Ara sí que...
Que desagradable, eh?
Escolta el xorro del vàter.
El xorro del vàter, vale.
Ok, ara sí que sí.
Ho explicaràs.
Aquestes anècdotes, les ho explicaré.
Cantant.
No, és broma.
Home, cantant.
És broma.
Ah, és broma.
És broma, vale, ho sento.
Però si cantes genial, si això ja ho sabem.
Ho sé, ho sé, però no és el cas.
Avui us explicaré aquestes anècdotes
d'una manera molt innovadora.
No sé si m'estic exposant massa,
explicant-les, potser sí,
però com amb l'expansió de les xarxes socials
em vaig a posar una mica catedràtic,
la gent ja ha perdut una mica
la visió d'aquesta línia
que separa el que és públic
del que és privat,
doncs a mi ja m'és igual, no?
I com ja he explicat aquí a la ràdio
moltíssimes altres coses
que segur que podem catalogar
com a pitjors,
més igual avui Lídia Llames
explicarà moltes de les seves intimitats
viscudes amb el cromosoma XY.
Per tant, aplaudiments, que comencem.
Vinga, comença aquest espai
amb la Lídia Llames.
Vamos no, vamos que no, vamos.
No hi ha aplaudiments,
hi ha música.
Val, val.
Ara sí, aplaudiments.
Gràcies.
Tot en el seu moment, Lídia,
tot en el seu moment.
Tens tota la raó.
És que sempre aconsegueixes
que em pugui l'autoestima,
tot i que sigui amb un efecte.
Ah, que t'has confós,
que els aplaudiments
eren per l'Olivia Rodrigo,
no per tu.
Ah, que era broma.
Veieu?
Una altra experiència desagradable
amb un cromosoma XY.
És que t'ho creus tot, eh?
De debò.
Vinga, abans has posat Olivia Rodrigo
i hem d'entrar ja en teca
perquè aquí hi ha un TikTok
i un trend
que ho està petant, no?
Un trend copeta.
Com et deia.
I com tu dius,
perquè tens una capacitat
d'avançar-te
a los acontecimientos, eh?
Però sí, com diu el meu bon amic Dani,
hi ha un trend
que ho està petant
i vosaltres sabeu
que qui millor
per parlar de trends a la ràdio
que jo.
Xuxu.
No, no, és un trend.
No?
Ai, per favor, Dani.
Un trend.
Xuxu.
Bé, deixant de...
Faré veure que...
Que no he sentit l'acudit.
Que no he sentit l'acudit.
Que no he sentit l'acudit tan dolent.
I avui us parlaré d'un trend
que es diu
Woman in Male Fields.
Vale?
Us deveu estar preguntant
què coi vol dir això
perquè la Lídia està parlant amb Marciano.
Carinyo, t'ho explicaré en un minut, d'acord?
Vale.
Té un sentit.
El trend de Woman in Male Fields
bàsicament consisteix
en explicar una cosa lletja,
perquè és una cosa lletja,
que t'ha fet algun home
en algun període de teva vida
des de la primera persona
com si tu haguessis sigut
la persona que ha fet
aquesta cosa tan horrible.
És a dir,
tu t'estàs d'alguna manera
convertint en l'home
tot i que no estàs utilitzant
la persona masculina.
O sigui, t'estàs com encarnant
i estàs fent
com si aquestes accions tan lletjas
que t'ha fet un tio
les has fet tu.
Llavors ho expliques
com si haguessis sigut tu
la que li ha fet això
a l'home.
I a l'acabar
poses un hashtag
que diu
Woman in Male Fields.
Vale?
I és bastant graciós.
Per punt europeutic, no?
També, o no?
Sí, sí.
Perquè diguem que
en aquest trend
les dones
busquem com
recolzament
les unes a les altres
als comentaris de TikTok.
Vull del pub, no?
també, és una mica
vull de...
Sí, sí, per dir-ho d'alguna manera.
Llavors, tu expliques això,
et graves un vídeo,
pots estar boníssima
amb el teu outfit,
el que tu vulguis,
i de fons
no ha de sonar qualsevol cosa.
Perquè de fons
sona la cançó
Anaconda
de Nicki Minaj
a partir del segon 35,
perquè no ha de ser
des del principi
de la cançó.
És un moment
de la cançó
molt concret.
Ara.
Ara.
Va forta, això.
Vale.
Mentre sona aquest rage,
aquesta ràbia brutal
de Nicki Minaj,
mentrestant
jo faig un vídeo
moníssima
i poso
una frase.
I després de la frase
on jo explico
aquest trauma
que m'han fet a mi
com si l'hagués fet jo,
poso un hashtag
i dic
woman in malefills.
Us sembla
si fem un exemple
per veure si m'heu entès?
Home, i tant.
Anem a posar el pausa
de l'Anaconda.
Vale, pausa,
patapum.
Tornarem al segon 35
quan jo ho digui.
Vale.
I us vaig a posar
un exemple
que pot o no ser real.
Vale.
Pot o no
haver-me passat.
Bueno.
Això ja
ho revelarem després.
Bueno.
Vale.
Veiem.
Vale, tot a punt.
DJ,
dóna-li el play
i baixa una mica el volum.
Vale.
Vale.
Quan li vaig dir
que no tenia cobertura
al mòbil
i en realitat
li estava fotent
les banyes,
hashtag
woman in manfield.
Déu-n'hi-do, eh,
per fer aquest rap, eh?
Vale.
Home, jo ho he pillat, eh?
Ho he pillat bastant.
D'acord?
És a dir,
no estic dient que fos jo
la que fotés les banyes.
Dic que a mi
el que em va dir
un suso dicho
és que no tenia bateria
i mentrestant
m'estava fotent
les banyes.
D'acord?
Te dejo que tengo
un 1% de bateria, tal.
Qui t'estava enxufant
el carregador
mentrestant?
He dit una cosa
molt explícita o no?
Ah!
Ara ho he pillat,
ara ho he pillat.
I això no estava al guió,
és tot producte
de la meva imaginació.
D'acord?
Sí, sí.
Ara,
et vaig a fer un examen, Dani.
Vale.
Tornem a posar el pause.
Uf.
Que interactiva, eh,
la secció d'avui.
Molt interactiva,
molt interactiva.
Estic cagat.
Molt bé, Dani,
ara el que has de fer
és tu fer
el teu propi exemple,
però no de woman
in manfields,
sinó de man
in manfields.
explica alguna experiència
que t'han fet a tu,
però com si tu
l'haguessis fet.
O sigui,
no sé si has captat
el meu exemple.
Clar, clar, l'he captat.
Has de posar
el segon 35
de la cançó d'Anaconda.
Evidentment,
jo quan dic aquesta frase
al TikTok
no surt parlant,
sinó que jo faig un vídeo
molt mona
posant-ho
i poso la frase
amb text
mentre sona la cançó.
Però com aquí
no em podeu veure
per la vostra
grandíssima pena,
perquè avui estic molt mona,
us ho he de locutar
perquè m'entrengeu.
Clar, clar, clar.
Llavors, ara,
tu poses el segon 35
i expliques
aquesta desgràcia
que t'estic donant temps,
fotent aquí un rotllo
perquè de pensis.
Sí.
Pot ser de teva vida real
o no.
Si és de teva vida real,
tens un bònus.
M'ho faràs saber
guinyant-me l'ull.
Vull dir,
els oients no sabran res.
No sabran si és fictició o no.
Però avui faràs
el teu propi
man in manfields,
woman in manfields,
com t'identifiquis,
com et sentis més còmode.
Però, evidentment,
parlant d'un trauma
que t'hagi generat un tio.
estem preparats
o no estem preparats?
Val.
Crec que sí.
Però, ostres,
és que estic intentant
com fer la frase, saps?
Aviam.
Perquè tinc la idea en el cap,
però, clar,
fer la frase tan curta...
Jo crec que sé
en el que pots estar pensant.
En què?
Que estàs...
Estic fent mimica, no.
Si estàs fent mimica,
no estic entenent res.
Una caixa?
Una carta?
Una caixa?
Un llibre?
Quin llibre?
Una X?
Ho pots dir per micròfons,
eh?
No passa res.
D'acord.
El llibre de segona mà.
És que era allò
amb el que estava pensant.
Val, val.
Però com ho fem?
Tu ja saps la història.
Llavors,
el llibre de segona mà.
Home,
vols que ho expliqui?
Primer els oients
i després...
Val, val.
Anem a explicar la desgràcia.
La meva desgràcia,
exacte.
És a dir,
jo estava sortint
amb una persona
que ara és el meu ex
des de fa allà uns quants anys
i llavors
amb aquesta persona
quan ho vam anar a deixar
va coincidir
que eren les festes nadalenques
i ens vam donar regals.
I no es pot deixar
les festes nadalenques.
No es pot, no es pot.
Es va donar el paquet primer.
Exacte.
Ens vam donar els regals
el dia que ho vam anar a deixar
i jo li vaig comprar
dos putos llibres
que em van costar la pasta
i ell em va regalar
dos llibres de segona mà.
I això ara...
És que aquí ja s'està reflectint
la dinàmica de la relació.
Clar, clar, clar.
Quan...
40 euros hi ha en llibres
i l'altre...
Quan ho anàvem a deixar...
A veure, com seria la frase?
Quan anàvem a deixar...
Quan do...
Vale.
Quan me n'an...
Quan l'anava a deixar
i per això
li vaig comprar
dos llibres de segona mà
sabent que ell
s'hauria currat
molt més el regal
o alguna cosa així.
O
quan sé que ho anem a deixar
i no em gasto més de 5 euros
en el regal de Nadal.
Igual així, no?
Quan sé
que ho anem a deixar
i per això
no em gasto més de 5 euros
en el regal de Nadal.
Val.
A veure, un segon.
L'anava a deixar...
I tot i així...
Bé, articula-ho de la manera
que et sembli més apropiada.
I tot i així...
A veure, a veure...
Ell es va...
Ni 5...
Em vaig...
Val, crec que ho tinc, crec que ho tinc, crec que ho tinc.
Segon 35...
Segon 35...
En la conta d'en Niki Minaj...
Val.
Comparteixo.
Vinga.
Vinga.
Quan l'anava a deixar
i tot i així
ell
es va currar
el regal de Nadal
i jo no em vaig gastar
ni 5 euros.
Per favor!
No m'ho puc creure.
Bravo!
Què? Ha quedat guai, eh?
Bravo.
Estic flipant.
Sé fer trens.
Espectacle.
Sé fer trens.
Bueno, inaugura't a la conta de TikTok, Dan,
que ho tens a web.
T'ho dic en sèrio, és boníssim.
És que, a més,
ens hem llegit com l'ament, no?
Perquè era com...
Això no estava guionitzat
i jo estava pensant en el moment aquell de...
No, no, és que el bo és que no ha d'estar guionitzat.
No, no, també et dic
que és que aquella anècdota és molt anècdota.
I precisament,
com no ha d'estar guionitzat,
fem passar, per favor,
el nostre productor de ràdio d'Esverm.
Home, un fort aplaudiment, Rubén Pérez!
Un fort aplaudiment pel Rubén.
Que bé, molt bé.
Escoltes, ens està menjant el temps, ho saps, no?
Anem bé de temps, però...
Ens queden 10 minuts, eh?
Ens queden 10 minuts, eh?
Val, val, val.
Tinguem mena, mena.
A veure, a veure,
Rubén, ràpid,
que no tenim molt temps per estendre's.
Rubén, querido.
Comparteix, sisplau, amb el públic el teu...
Perquè, en el teu cas, seria
Men in Woman Fields.
Si has estat escoltant el programa,
saps que has d'explicar en primera persona
una cosa molt lletja que t'hagi fet a tu una dona.
No vull donar per sentada la teva orientació sexual.
Si és un home, un home.
Vale.
Que t'hagi fet algú?
Una cosa,
saps que aquest és el primer minut
d'antena del Rubén Pérez,
que encara no havia entrat en dues setmanes.
Uau, aplaudiments!
Com estàs, Rubén?
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Bueno, un plaer tenir-te als Estudis de Ràdio
i d'estar-me col·laborant amb aquest programa
Magazine Pioner de Catalunya.
Bueno, escolta'm una cosa,
digues alguna cosa,
que et sentin els oients, no sé.
No, estic molt orgullós d'estar al programa,
també amb la Lídia Llames,
que ha sigut la primera que m'ha invitat a aquest programa.
Home, per favor, què menys, Rubén?
Intentaré fer-ho bé, saps?
A veure, però tu has pillat el tren aquest com va?
L'he pillat, l'he pillat,
encara que em costa dir una cosa així,
que tant com si és real com si no.
Ah, bueno, però...
No, no, t'has de mullar, eh?
Has de saber que aquesta no és una secció qualsevol.
Jo ara explicaré...
Però no m'estrecis el nano,
que després no voldrà entrar mai.
És que jo ara explicaré
una sèrie d'intimitats molt bèsties.
I si dius tu primer un...
Llavors...
No, no, no, en ordre.
O sigui, in order, en anglès.
In order.
In order to.
Esculta les meves cinc desgràcies.
Tu has de compartir la teva,
igual que ho ha fet el Dani,
perquè el Dani és verídica.
Sí, sí, la meva verídica.
Bueno, tampoc ho vagis alçant aquí.
Perdoneu, perdoneu.
Ja allò del guinyo s'ha anat al trast, eh?
Partir el teu men in woman feels
per a tots els oients.
Alguna cosa que t'hagi fet a tu una dona,
però com si l'haguessis fet tu.
Si has entès el tren...
Sí, sí.
Crec que el tinc ja.
Vinga, tens l'anècdota?
Vinga, va, la diem.
Segon 35, senyores i senyors,
la història del Rubén comença ja.
Li vaig dir que hi hagués de quedar tota l'estona
sabent que ell arribaria tard.
Com?
Crec que no és tot al revés, no?
Aviam.
Tu ho has de parlar com si tu fossis la noia.
Ens has d'explicar el drama ara, el salseu.
A veure, no.
No, no, no.
Explico el salseu així una mica.
No, quan fa ja fa uns anys
vaig dir que era exactament una noia,
si ja deia ser mal clara de l'orientació.
i res, jo, per exemple, ja portava un temps parlar amb ella
i li vaig dir que ella sabia que jo sóc una persona que li agrada arribar amb 10 o un quart d'hora.
Tu ets una persona puntual.
És molt puntual, però molt, eh?
Molt, perquè arriba aquí molt d'hora, eh? A la ràdio.
Sí, m'agrada perquè penso que també és com una manera d'estar interessat.
i saps jo aquesta noia, doncs, portava una relació d'amics i, bueno, estava bé.
Què passa? Que ella sabia tot això, sabia que anàvem a quedar
i res, vaig estar esperant una hora i que no va vindre.
Li vaig escriure.
Per tant, no és que arribes tard, és que et va fer ghosting.
Sí, em va fer ghosting.
Vale.
Em va fer ghosting.
Llavors és, és, quan em va insistir molt per quedar, hi vaig jo i li faig ghosting,
perquè has de parlar...
Vale, vinga, repetim-ho.
Repetim-ho, repetim-ho.
A veure, a veure, a veure.
Però repeteix-li la frase perquè és difícil.
No, a veure, imagina't...
A veure, a veure, com ho diries, com ho diries?
Ho diria, jo crec que...
Quan em va insistir tantes vegades per quedar,
i vaig jo li faig ghosting...
Vinga, va.
Vale, va, va, va, va.
Intentem-ho de nou.
Intentem-ho, intentem-ho de nou.
Segon 35, un altre cop, per quarta vegada, vinga, va.
Som-hi, estem a Ràdio d'Esvern en un programa molt candent i que va molt bé, eh?
Molt lleuger, un programa lleuger.
Molt lleuger.
Vinga, va, quan vulguis.
Quan jo sabia que ella tenia moltes ganes de quedar i jo li vaig fer ghosting.
Molt bé, Rubén.
Hola, Rubén.
Que bé, que bé, que bé.
Molt bé, doncs gràcies, gràcies, Rubén.
Ara porta'm un cafè.
Uau.
Si imagines, en plan becario, xungo, eh?
Jo ja avui...
No, no, gràcies, Rubén, gràcies per la teva portació.
Gràcies, Rubén.
Continuem amb el programa.
Ara porto el cafè, Dani.
Que no, que era broma, que era broma.
Molt bé, doncs, mentre tenim aquí...
Però ara et diré una cosa, els fa molt bons, eh, els cafès, es fa molt bé.
Ostres, es confirma, es confirma.
Sí, sí, sí, sí.
La hipòtesi del becari, molt bé, molt bé.
Sí, tocarà fer cafès, eh, que ho sàpigues.
A mi?
Ui, tant.
Ui, ara jo no li faig cafès a ningú.
Quan siguis becària.
Jo soc mi pròpia jefa, eh?
La vostra part del tracte.
Jo ara us explicaré els meus Woman in Manfields, vale?
Us explicaré cinc.
Vale.
Prepara la cançoneta.
Ostres.
Vinga.
Vinga, va, som-hi.
Segon 35, estic ja al segon 35.
Vale, la tinc.
Recordeu que aquestes no són coses que he fet jo, sinó que són coses que m'han fet a mi.
Que t'han fet a tu, xungo, això, eh?
D'acord, vinga, va.
Vale, guai.
Som-hi.
Vinga.
Quan vaig estar parlant amb ell durant tres mesos i al final em vaig acabar liant amb el seu millor amic?
Woman in Manfields.
Oh!
Vinga, tornem.
Vinga, segon.
Dale el play.
Ah, que haig de tornar.
I tant, i tant.
Carai, m'ho faràs difícil avui.
Ja sí.
Quan vaig dir que no podia quedar perquè estava malalta, però en realitat estava fent una cerve amb el meu company de feina.
Woman in Manfields.
Oh, heavy, heavy, heavy.
Val, va, tercera, tercera.
Aquesta, Dani, no és dolenta, d'acord?
Simplement una anècdota que recorrentment explico.
Vale.
No és dolenta.
Vinga, som-hi.
Un segon, dóna'm dos segons.
Quan vulguis.
Quan em va escriure per tornar a sortir, però jo li vaig dir que m'havia canviat d'orientació sexual.
Woman in Manfields.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Està flipant, està flipant el Rubén.
Vale, va, una altra vegada.
El Rubén estava amb el bric de llet, perquè està fent el cafè a sobre, saps?
Estava amb el bric de llet i estava allò...
Vinga, va, una altra.
Vinga, vinga, una altra, una altra, una altra.
Quan em va perdonar les banyes, vaig fer que es comprés un bitllet de tren i fer-se vuit hores per venir-me a veure en transport públic, per acabar-ho deixant al poc temps.
Oh.
Woman in Manfields.
Que fort, aquesta és forta, eh, la del tren.
I l'última, que em guardo la millor pel final.
Vinga, va.
És el tren del tren, no?
Sí, sí.
Bé, és igual, el xiste meu.
Vale, va, 35, segon 35, estic al 28, vinga, va, vaig al 34, ho tinc.
Molt bé.
Quan la vaig venir a consolar, quan la seva nòvia li va posar les banyes i vaig fingir ser la seva millor amiga durant anys,
només per fer-li el mateix o pitjor, un cop ho deixés amb ella per mi?
Woman in Manfields.
Molt bé.
Lídia Llama, no et mereixes aquest aplaudiment, eh?
Gràcies, moltes gràcies.
Molt guai, eh, molt guai això.
I acabo la meva secció, perquè crec que ja m'estàs fent fora.
Quasi, quasi, quasi.
Dient que si no voleu sortir en un tren d'aquests, homes que m'estigueu escoltant, hombres del mundo,
us diré una llista de coses que no heu de fer.
Ràpid i senzill.
No deixis mai a la teva parella el dia del seu aniversari, no et liis mai amb una amiga seva durant o després de la relació, important.
No utilitzis mai l'excusa d'amor només és una amiga.
No et refereixis a ella com la jefa delante de tus amigos.
No repugis les fotos que ella puja a la compta normal a millors amics.
Què estàs intentant amagar exactament?
Vols conservar tu ganado?
Me parece muy mal.
Després, fer-li un clausulazo al fantasy quan ell encara no ha après a jugar?
No ho feu.
Això ho aplaudeix també el Rubén.
I per últim, mai, mai, mai a la vida t'oblidis d'una edat important, ni molt menys del vostre aniversari.
Això és tremendo, eh?
Això de l'aniversari és heavy.
No te n'oblidis.
Jo recomano com a mínim que no ho facis.
Bé, tinc molta curiositat de saber si els homes que ens han estat escoltant poguessin fer el tren de la inversa com ha fet el Rubén.
què passaria, no?, amb aquest men and women's films.
Escolta, jo també l'he fet, eh?
Què explicarien?
Però sabem de quin tipus d'homes parlo.
M'agradaria saber.
Perquè segur que dirien en plan, quan li dic que només serà una volta i es passa mitja hora donant voltes pel Zara,
o quan li dic que si em pot fer una foto, m'acaba fent 300, no li agrada ninguna i a sobre m'enfado amb ella.
Men and women's films, veus? A la inversa.
Perquè jo això li faig molt al meu nòvio.
Pobre, està una mica fart.
Lídia Llama, s'hem d'anar aixapant la paradeta.
I l'achapem.
Moltes gràcies per aguantar més de 10 minuts d'anaconda de Nicki Minaj
i més de gairebé mitja hora de jo donant la turra.
No, no, no, tu no dones la turra mai, perdona que et digui.
I qui no, doncs canviï de misura, tu.
Escolta, sí, fora, eh? Poseu el 98.2.
Què diu haver-ho, el 98.2?
No ho sabem ni ho volem saber.
No ho volem saber, no ho volem saber.
Lídia Llama, gràcies i fins la setmana vinent.
Mua, adéu.
I nosaltres fem una pausa musical aquí al programa
Mike Is The Girl amb Katy Perry
i seguirem nosaltres, doncs, liant la part de
després amb l'espai de Jocs de Taula,
la vida i joc amb el Jaume,
que parlarem, doncs, d'això, de Jocs de Taula
i d'alguns que pinten molt potents.
c'piín de ta olha
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Premestre, la plaça del diamant, és un clàssic de la literatura catalana
que narra la vida d'una dona durant la postguerra civil espanyola.
Rodoreda va ser una figura clau en la recuperació de la literatura catalana
després de dècades de repressió i el seu llegat continua sent admirat avui dia.
I amb aquests versos comença la plaça del diamant.
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que abans de rifar la tolla rifarien cafeteres,
que ella ja les havia vistes, precioses, blanques, amb una taronja pintada partida en dues meitats,
que ensenyava als pinyols, jo no tenia ganes d'anar ballar, ni tenia ganes de sortir.
Perquè m'havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes dels dits em feien mal
de tan estrany a cordills daurats i de fer nusos i agafadors.
I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores,
i tant li feia dormir com no dormir.
La plaça del diamant, Mercè Rodoreda
I seguim aquí al Refugi, ja a punt de tancar el programa d'avui dijous,
però ara saludem, que tenim en via telefònica, el Jaume Armangol, de l'Espai La Vida i Joc.
Jaume, bona tarda.
Bona tarda, Dani, com anem?
Molt bé, amb ganes de posar-nos el dia amb els jocs de taula.
També avui els hi comentava els oients, no?, s'està apropant Nadal,
i a lo millor també és una bona excusa, no?, escoltar-vos,
per així també fer la carta als Reis o al Pare Noel,
amb aquells jocs que potser als nostres oients els hi puguin interessar més.
Doncs mira, avui porto un bon repartiment perquè et porto un joc més o menys per un familiar expert,
et porto un infantil molt divertit,
i et porto inclús un solitari per la gent que es vulgui fer una introspecció dins el món del joc ell solet.
M'encanten aquests solitaris perquè trobo que n'hi ha pocs, no?,
i jo a vegades, jo què sé, tinc tendència a vegades de viatjar sol,
i quan viatjo sol, doncs m'enduc la carta i jugo el solitari o el que sigui.
O sigui, que jocs per jugar sol em sembla que també és una bona alternativa, una bona opció.
Doncs sí, mira, de fet, a veure, el primer joc té l'opció solitari,
l'únic que és una caça bastant gran com perquè te la puguis emportar de viatge,
però sí que és veritat que l'opció del solitari que presentaré després,
aquesta sí que és fàcilment posar-la dins la maleta o dins d'una bossa per poder-la portar,
i a més no ocupa massa lloc.
Bé, sense més dilació, va, comencem pel primer.
És un joc que és un dels, diríem, els meus top 5,
és el joc que es diu Barcelona, del Dani Garcia, és un autor d'aquí, català.
A més, molt reconegut a nivell internacional perquè ha fet jocs molt, molt guapos.
Va ser inclús també un dels triomfadors a Essen,
d'un joc que es va presentar que es deia Daitoshi, però això és una altra història.
En centro amb el joc, que és un joc de l'editorial Maldito Games,
està editat ja aquí des de fa un parell d'anys, si no recordo malament.
Està il·lustrat, i molt ben il·lustrat, per la Susana Zavoskova i Alexander Zawada,
perquè de fet són dos polonesos, perquè originalment el joc és d'una editorial polonesa,
però ha editat aquí, com hem dit, per Maldito Games.
És un joc de 1 a 4, porta un molestiu a l'editorial, si es vol jugar.
És un joc que dura entre 60 i 90 minuts.
Jo l'he jugat diverses vegades i dels 90 minuts no baixes, inclús sabem jugar.
Per tant, jo crec que tirés més un 90-120, per dir-ho d'alguna forma.
A partir de 14 anys, més o menys.
Ok.
He jugat amb un fill, he jugat amb 12 i es juga bé.
A veure, el joc en si és un plànol de l'Eixample de Barcelona.
És català-català.
De fet, és un joc que internacionalment està molt reconegut
i és com una forma d'exportar Catalunya a la resta del món.
La idea és que és un joc que està basat en la creació o la formació
o l'edificació de l'Eixample per part d'Aida Fontsardà.
Aquí el Dani Garcia va fer un estudi molt interessant
de com es va formar, quin era l'espai social que es va idear a l'Eixample.
Pels que no ho sabeu, l'Eixample de l'Eixample de Fontsardà
era fer unes illes en forma d'L, amb la col·lecció d'edificis,
i la resta de l'illa fos una zona verda per poder interaccionar els veïns.
D'aquí la cosa va de generar fins que es feien després en forma d'U,
amb la qual cosa encara hi havia una part d'interior que era comuna,
i fins que, com coneixem ara Barcelona, que directament les illes
és en forma d'U per entendre'ns, per tant, estan completament ocupades.
Això ho dic ara perquè després ja us explicaré com és la dinàmica del joc
i entendreu el part d'aquest tema.
Com dèiem, és un tauler de Barcelona, amb l'Eixample de Gaudí,
l'acabada de la Sagrada Família de l'Hospital de Sant Pau,
perquè us feu una idea,
i tot són aquestes illes quadrades que tots coneixem de Barcelona.
Cada jugador té un tauler propi,
on posarem els objectius personals que anirem agafant durant la partida,
traurem unes rajoles, les típiques de Barcelona,
que ens serviran per fer accions extres,
també tindrem uns carrers i unes avengudes
que anirem col·locant dins aquest mapa de Barcelona,
i també tindrem el tramvia i les seves parades,
que és també una altra de les accions que podem fer.
A part també tenim un altre tauler on posarem aquestes rajoletes,
on hi ha el mercat d'edificis modernistes i el mercat d'objectius personals.
Tot això, si ho podeu veure per internet,
el joc es diu Barcelona,
o sigui, és una il·lustració preciosa, maquíssima, de veritat.
A mi em té molt enamorat a l'art com veieu d'aquest joc,
perquè és que el trobo molt maco.
Sí, sí, efectivament, jo tinc fotografies aquí a pantalla
i és espectacular com també capta l'essència de Barcelona.
Correcte, correcte, totalment.
Llavors, com jugarem amb aquest joc?
El joc en si és d'aquests que jo dic que són fàcils de jugar,
difícils de guanyar.
Bàsicament, al nostre torn tindrem dos fitxetes
que agafarem noves aleatòriament de tres tipus de ciutadans,
hi haurà classe baixa, classe mitjana, classe alta,
que són ràdiculars diferents.
Els agafarem i els posarem en una intersecció
d'un d'aquests carrers de Barcelona.
A partir d'aquí, en aquestes interseccions,
a punta a punta d'aquest carrer,
hi ha unes accions que són les que farem.
Accions hi ha des d'agafar diners, agafar teixits,
perquè en l'època, diguéssim que les empreses més prominents de Catalunya
eren les dels teixits,
han d'agafar com a materials per poder fer coses,
els teixits i els diners,
podem col·locar les rajoles que hem dit,
podem agafar objectius,
podem millorar els objectius,
podem agafar edificis modernistes, etcètera,
depèn d'on col·loquem aquests personatges.
Per tant, la col·locació dels frontes és molt important
perquè ens farà fer les accions que volem fer
o que ens deixin fer els altres jugadors,
perquè clar, si està ocupat, no ho podrem ocupar.
I després, si ho col·loquem en el toc base, diguéssim,
en la part de l'Avinguda Gaudí,
també podrem moure el nostre tramvia i col·locar parades,
això també es donen accions extres de les que ja he fet abans.
Per tant, és un joc que fa molts combos,
els que juguem habitualment,
i és que fas dues accions bàsiques,
però a partir d'aquí se t'obre un ventall,
depèn de no te col·loquis la rajoleta,
se t'obre una tracció,
que t'activarà una tracció,
i aquella acció et fa una tracció.
I ens pots estar, com en 10 minuts,
anar empalmant coses,
i la veritat és que són aquests jocs que són molt agraïts,
perquè estàs fent coses contínuament i guanyes punts contínuament.
No és allò de que,
estic aquí, no puc fer res, no em deixen fer res,
no guanyo res,
aquest és vinga punts, vinga punts,
les partides poden acabar perfectament
amb 200-300 punts cadascú.
Que guai, interessant,
interessant també aquesta opció de Barcelona,
el joc de taula que teniu a l'abast de tots,
perquè realment és un joc que, com deies,
s'ha extès bastant,
i el podem trobar fàcilment.
I res, recordar-te que tenim 5 minutets
i dos jocs encara sobre la taula.
Molt ràpid,
un es diu Lucky Numbers,
és un joc de col·locació de números
en una graella de 4x4,
molt xulo,
a partir de 8 anys,
és de Trangis Games,
20 minutets de joc a partir de 8 anys,
joc infantil familiar,
posem unes fitxetes boca avall,
les hem d'anar agafant
i col·locant els números,
sempre de menor a major.
I a partir d'aquí,
podem anar traient un número
que no ens convé
per posar-ne un altre,
però aquests números que queden a l'abast,
boca amunt, diguéssim,
s'han agafat per els altres jugadors.
El joc s'acaba
quan algú omple tota la graella
o hem descobert tots els números
i no els hem aconseguit col·locar.
Ens recordes el títol d'aquest joc?
Sí,
Lucky Numbers.
Lucky Numbers.
Lucky Numbers,
de Trangis Games,
de 2 a 4 jugadors,
20 minutets,
8 anys,
molt fàcil.
I a l'últim així molt ràpid,
que és aquest que és solitari,
que ja et passarem més informació si cal,
es diu Conservas,
és un joc d'aquest any,
de les Cotames,
il·lustrat per Jorge Tabanera,
que és d'aquí,
és espanyol,
l'editorial Sal and Pepper,
un joc molt maco,
també il·lustrat,
és preciós,
i és bàsicament portar una conservera.
Ens mourem a través de 12 escenaris,
un per cada mes de l'any,
amb el qual aquest escenari
ens proposarà fer una sèrie de captures,
convertir-les en conserves,
d'animals marins,
tenim musclos,
pops,
peixos i cloïsses,
ens donarà uns diners,
i ens dirà,
acaba la partida amb tants diners
i tants peixos de dins del mar,
perquè la idea és que tu pesquis,
però evidentment no esgotis els recursos del mar.
A partir d'aquí tindrem unes cartes de vaixells
que podem anar comprant,
els vaixells tenen una capacitat,
i després podem anar comprant cartes de millora
que ens donaran ajudes durant el joc.
El joc també és molt fàcil de jugar
i també és difícil de guanyar.
Per tant, és un repte continu de
ostres, no ho he aconseguit i ho torno a intentar,
perquè cada escenari és diferent.
És a dir,
tindres animals diferents del mar
i et proposarà una forma de com vendre
les teves conserves.
Primer pots vendre només un muscló,
si no vens un muscló no podres vendre una cloïssa,
si no vens una cloïssa no podres vendre dos peixos.
I el va proposar una sèrie d'itinerari de venda.
El joc és molt fàcil de jugar
perquè ho fiquen tots dins la bossa,
els animals que et deixen el joc,
fiques un número de fitxes de mar,
que li diuen ells,
i tens una carta de mar obert
i una carta de vaixell,
que després pots anar a comprar més vaixells,
però és la mateixa dinàmica.
Tindrem cinc fitxes
i les col·locarem o a la carta de mar
o al vaixell.
El vaixell té una capacitat
i per tant podrem posar tants peixos
o fitxes de mar, segons ens interessi,
en la capacitat del vaixell
i les demà es quedaran a sota el vaixell
que estiguessin estant al mar.
Com que fem aquesta fase,
que hem omplert les dues o tres o quatre o cinc cartes,
depèn dels vaixells que tinguem,
el que quedi a mar obert
simplement ho recollirem,
per cada dos animals
es començaran a reproduir,
és a dir, dos animals faran un animal extra,
si tenim tres animals faran dos animals extres,
que col·locarem a la bossa novament
pel següent torn.
Els que hem aconseguit pescar,
intentarem vendre'ls
o amb això comprar cartes de millora.
Ja anirem fent,
hem de pagar també, evidentment,
el manteniment dels vaixells
i quan arribem als X dies
que ens indiqui a l'escenari,
veurem si hem aconseguit
tenir els diners que ens demanen
i després mirarem a dins de la bossa
si hi ha els animals que hi ha.
És un joc que és una mica memorístic també
perquè, clar, t'has recordat,
he agafat de les vuit col·lices que he començat,
n'he tret ja dues,
però n'hi ha dues que s'han reproduït,
per tant, a dins n'hi ha tres més de cinc
i has de fer una mica de càlcul mental
i és una mica allò
estrujadere bros, que deiem.
Perquè no és tan fàcil com sembla
i és un repte molt xulo.
A més, els escenaris són de complexitat creixent
amb la qual cosa sempre estàs
amb ganes de fer més.
I a banda, un cop te'ls acabes,
a sobre tens el nivell difícil,
que és encara més,
apreta més una mica el joc de dir
en comptes que al final de la partida
hi hagi vuit pols,
no n'han d'haver-hi deu.
I en comptes de guanyar cinquanta,
n'has de guanyar 60.
I ens recordem el joc que és el Conserves
de Salt and Pepper Games.
Doncs aquest joc de Conserves
on tu seràs el responsable
de tot el procés
d'aquesta fàbrica de Conserves.
També hem parlat del Lucky Games,
un joc que també té molt bona pinta.
Lucky Numbers.
Perdó, Lucky Numbers,
un joc ràpid de números
en el que haureu d'estar molt atents
per gestionar les files i columnes
per poder omplir el vostre tauler
abans que els oponents
ho facin per vosaltres.
I també hem parlat de Barcelona,
que jo crec que també és una forma diferent
de conèixer la ciutat com tal.
Sí, a més hi ha una part històrica darrere,
vull dir que si mires les instruccions
també hi ha notes històriques,
amb les quals també és molt enriquidor
a nivell històric.
I d'anècdotes que no coneixes
de vegades de com es va crear
la part de l'Eixample,
que és molt interessant,
el piqui que hi havia entre, diguéssim,
com el Sardà i els modernistes,
que eren una mica com visions diferents
de crear edificis, no?
I tant, i tant que sí.
Barcelona, Conserves i Lucky Numbers,
els tres jocs que ens proposa avui
el Jaume Armengol.
Gràcies, Jaume.
A tu, Dani, que vagi bé.
Una abraçada i bona setmana.
Molt bé, gràcies.
Gràcies.
I fins aquí,
el Refugi d'Apui.
Moltíssimes gràcies a tots els que heu fet possible
el Refugi d'Apui dijous.
Nosaltres tornem demà amb més refugi,
com sempre, demà divendres,
a partir de les 5 de la tarda.
Soc Daniel Martínez
i us he acompanyat al llarg de la tarda d'Apui.
Hem parlat de tot i més,
d'esports,
de calaix desastre amb Lídia Llames,
i també de Jocs de Taula.
Demà més.
Que vagi bé.
Una abraçada.
Ràdio Nostel
A l'escoltes Ràdio Nostel
Durant d'avui, molt bé.
A l'escoltes Ràdio Nostel