I ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiaras.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estaré aquí amb vosaltres
al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern per oferir-vos aquest magazín de tardes
que avui ja amb les portes del cap de setmana engeguem platòrics
i amb moltes ganes al programa d'avui divendres.
Ens acompanyaran com sempre els nostres col·laboradors i col·laboradores.
Per abans ens anem al micròfon en Rubén Pérez de producció.
Rubén, bona tarda.
Hola, bona tarda, Dani.
Com estàs? T'obre?
Bé, bé, avui bé.
Molt bé, doncs presenta'ns una miqueta la graella d'avui en el programa.
Com sempre començarem amb Actualitat 360.
Exacte. En Actualitat volem destacar dos titulars.
El primer, Alto el foc a Gaza,
el món pendent de si el govern d'Israel rectificar l'acord ja signat
i per la part del municipi la intrusa,
la primera novel·la de la Sant Justenca Irene Pujadas.
I com seguirem avui al programa?
Doncs amb la càpsula. Avui portem un tema recent. Està calentíssim.
Avui portem la reina, però no la de sempre, sinó el remix,
que han tret aquesta matinada les reines com són Lola Índigo,
Maria Becerra i ara amb la incorporació de Villano Antillano.
Doncs pendents d'escoltar aquesta nova versió
i també informant que avui tindrem la nostra reacció de cultura al programa.
Exacte. Començarem amb Latidos por el cine de Carlos Penela,
on ens ha portat uns titulars espectaculars,
que esperem que ens expliqui ell mateix.
Exacte. Després sentirem aquestes pel·lícules
que arriben per estrenar la cartellera d'avui divendres.
I acabarem el programa d'avui amb la segona hora.
Exacte. Tindrem l'Alvira Sánchez a la nutrició i dietètica,
que avui ens parlarà sobre l'alimentació conscient i el benestar personal.
I ara sí, passem a la segona hora,
on tindrem l'espai de conèixer-te amb Aina del Pino.
Exacte. Avui l'Aina, com ja està a punt de complir els 18 anys,
ens portarà una secció que es diu Reflexió abans de fer 18.
Carai, ens posarem profuns avui.
I també l'infermer de guàrdia, en Daniel Morales,
ens visita per parlar de salut i benestar.
Exacte. Avui ens porta la situació del sector de la infermeria
basant-se en notícies de l'actualitat.
Perfecte. Doncs vinga, ja tenim el menú d'avui.
Gràcies, Rubén. Ens sentim dilluns,
però els nostres oients, que no marxin,
que tenim dues hores de programa. Comencem!
I ho fem, com sempre, amb Actualitat.
I com ens avançava en Rubén,
el Gabinet de Seguretat israelià
ha recomanat al govern aprovar definitivament
l'acord d'alto al foc a gas.
La ratificació definitiva es produirà en la trobada
que el govern de Netanyahu en les hores vinents.
El govern d'Israel havia confirmat aquesta matinada
que les delegacions d'Israel i de Hamas,
reunides a Doha,
han signat un acord d'alto al foc
i també d'intercanvi de presoners.
des que el primer ministre de Qatar,
mediador juntament amb Egipte i els Estats Units,
va anunciar l'acord dimecres al vespre.
L'executiu de Tel Aviv
havia enviat missatges contradictoris
sobre una possible aprovació.
En principi, l'executiu d'Israel
havia de donar-hi llum verda dijous al matí,
però Netanyahu va suspendre la votació
i va acusar Hamas
d'intentar crear una crisi d'última hora.
La milícia islamista ho ha negat
i ha recriminat que els israelians
volen generar tensió en un moment crític.
L'oficina de Netanyahu ha explicat
que d'aprovar l'acord,
els primers hostatges podrien ser alliberats diumenge mateix.
I marxem cap a casa,
perquè avui divendres el Montseny s'ha despertat
amb unes vistes que molts ja feia temps
que s'esperaven.
En aquest cas estem parlant d'Alfred,
que ens ha portat neu,
20 centímetres de neu
a les muntanyes d'aquesta serralada prelitoral.
La pluja ha regat el sector del nord-est del país
i ha nevat per sobre dels 900.000 metres.
Han farinat sectors no habituals
a cotes mitjanes del Pirineu Marítim,
Alvera, Salines i Alta Garrotxa,
i també la serralada transversal,
Guilleras i Montseny,
on més neu s'ha acumulat.
Un episodi que aquest matí
ja ha anat de retirada.
De mica en mica s'ha imposat el sol
i ha anat afluixant el vent.
Una situació que s'allargarà tot el cap de setmana.
Les temperatures també pujaran,
ja no farà tant de fred,
però això no impedirà
que l'ambient gèlid domini en l'alta muntanya.
I ara parlem de TikTok,
perquè aquesta xarxa social ha de decidir-se
o deixar de ser propietat d'una empresa xinesa
o serà prohibida als Estats Units
aquest diumenge 19 de gener,
llevat que hi hagi moviments d'última hora.
El Tribunal Suprem dels Estats Units
ha dit que espera anunciar opinions
al seu web aquest divendres
a partir de les 10 del matí a Washington,
les 4 a Catalunya.
Això voldria dir, doncs,
que podré en les properes hores
tindrem notícies al respecte.
Tot apunta que la prohibició de TikTok
quedarà ajornada
ja sigui per un poc probable dictamen
del Tribunal Suprem
o per decisió executiva
del president electe Donald Trump,
ja que a fons pròxims a l'administració Biden
ja n'ha apuntat al Bloomberg
que no pensen intervenir-hi
i també ho deixen en mans del govern entrant.
El fet que dilluns
entri un nou govern
en un dia festiu a tot el país,
com és el dia de Martin Luther King,
ha portat l'equip a Biden
a desentendre's del tema,
tot i que apunten
que els americans
no haurien d'esperar veure TikTok
sobtadament prohibida diumenge.
Representants del proper govern,
perdoneu,
al seu torn asseguren
que faran el possible
per aturar la pagada
de la xarxa social
un cop hagin pres possessió
dels càrrecs dilluns,
un dia després
de l'entrada en vigència
de la llei
que prohibeix un TikTok
en mans xineses.
I seguim amb notícies,
ara a nivell local.
Sant Jus Solidari
participa en el documental
sobre l'exili nicaragüenc,
El viatge d'Itza.
El film s'estrena el 13 de febrer
al Cine Baix
de Sant Feliu del Llobregat
amb un col·loqui
que comptarà amb la directora,
la protagonista,
i també en Xavier Ruiz,
és regidor Sant Jus Tenc.
Sant Jus Solidari
ha col·laborat
en la producció del documental
El viatge d'Itza
que aborda la realitat
de les persones exiliades
de Nicaragua
a Costa Rica.
L'obra impulsada,
també pel Fons Català
de Cooperació
al Desenvolupament,
s'estrenarà el 13 de febrer
del 2025
a les 7
al Cine Baix
de Sant Feliu.
I també parlem
de l'autora Sant Jus Tenca
Irene Pujada,
reconeguda per haver publicat
el seu conte
Els desperfectes
a la prestigiosa revista
The New Yorker.
Llançarà la seva primera novel·la
el 29 de gener del 2025
amb el títol
La intrusa.
Aquesta obra,
hilarant i original,
explora el viatge interior
d'una jove
que decideix
endinsar-se
literalment
en el seu propi cos,
descobrint un món
ple de criatures insòlites
i situacions inesperades.
I un moment
de comentar
l'efemèride del dia.
Avui, 17 de gener del 2025,
volem destacar
una efemèride
de 1.600.
I és que
aquell any,
que ha plogut bastant,
la veritat,
però aquell any,
el 1.600,
va néixer
Pedro Calderón
de la Barca,
dramaturg espanyol
i del qual
tenim moltes obres
presents.
Ara sí,
marxem al punt musical
del programa.
Com comentàvem a l'inici,
avui tenim una cançó
molt especial.
La càpsula.
Música
sense límits.
I ja ho hem destacat
a titulars
i també a la part del sumari,
però avui parlarem
d'una cançó
de Maria Becerra
que fa ajuntament també
amb l'Ola Indigo
i Villano Antillano.
En aquest cas estem parlant
de La Reina Remix,
aquesta cançó que ha sortit
aquesta matinada.
La sentim doncs aquí
a Ràdio d'Esvern.
La Reina Remix.
Dice,
piensa bien
la próxima jugada
que tú vas a hacer
no sos el único
que me quieres tener.
Piensa bien
porque a mí no me gusta perder
que tú no puedes ser rey
si no tienes a la reina
esta noche y por ley
que sé que te peina
cuando nos comemos tú y yo
tú y yo
nadie te lo hace
como lo hace la rey
como lo hace la rey
na na na na na
na na na na
na na na na
na na na na
si te veo con ella
sé que rápido te late
pero no hay competencia
yo le di suja que mate
tú tienes un alfil
pero sin feel
y a tu jeve hay que darle kill pill
pero yo aquí natural chill
culo bobo y se lave sin feel
hoy la reina se come a su rey
me trajo a dos amigas
pa' hacer un three way
vamos de party en party
rompiendo la ley
paseando la realeza
por Miami Bay
que tú no puedes ser rey
si no tienes a la reina
na na
no lo llevo ley
yo soy quien te dé pena
eso
cuando nos comemos tú y yo
tú y yo
nadie te lo hace
y como lo hace la rey
como lo hace la rey
na na na na
na na na
na na na
na na na
labio rojo
piel canela
la cintura nunca frena
las caderas te envenenan
ay
lola
lola
donde están esos latinos
que lo mueven hasta el piso
de tu ropa ese vino
ese plomido
perdido
somos reina
donde quiera
englobar
quien pudiera
from the street
to pasarela
paparazzi
nunca frena
somos reina
donde quiera
englobar
quien pudiera
from the street
to pasarela
que tu no puedes ser rey
si no tienes la reina
esta noche por ley
yo soy quien te dé pena
cuando nos comemos tú y yo
tú y yo
nadie te lo hace
y como lo hace la rey
oh no
que escandalón
que villana febita
con otro vandalón
type it out bitch
demándalo
ese loco si lo estoy viendo
mirando yo
oh no
que escandalón
ciertamente ya no estoy considerándolo
creeping up hot
to yo baratándola
de pendejo te vieron
con otra sangana
te pongo los cachos
donde están los machos
la bota caliente
es el pitorro de pitacho
me le vengo tu ama
abajo del mostacho
cuando me los como
de milita yo los tacho
que yo soy la reina
tú un cucaracho
seguirás llorando
llamándome borracho
bendito muchacho
machito camacho
o de una vez
y rapidito te despacho
que tú no puedes ser rey
si no tienes la reina
8 minuts
per arribar a dos quarts de 6 de la tarda
seguim aquí al Refugi
el magasin de tardes
de Radio Desbend
sóc Daniel Martínez
i està sonant Lola Índigo
María Becerra
i Villano Antillano
aquesta cançó
La Reina
aquest remix
que ha sortit
aquesta matinada
i no em digueu
que no us entren ganes
de cap de setmana
petita pausa
i tornem en un 3 i no res
ara escoltes
per mi un esquel
doncs jo no separo la brossa
em fa mandra
tu sí?
esclar
Marcel
cada cosa em toca eh
esclar
reciclar
és massa evident
per no fer-ho
envasos de cartró i paper
el contenidor blau
o el gobell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Latidos por el cine
amb Carlos Penela
Carlos Penela
bona tarda
bona tarda Dani
què tal?
com estàs?
molt bé
i tu?
molt bé
aquí amb ganes de sentir-te
una setmana més
i també de parlar
una miqueta de cinema
que la veritat és que
ja ho troba a faltar
això de fer-ho només
un cop a la setmana
jo no en tinc prou
però bé
suposo que avui
ens portes les estrenes
com sempre
i també farem alguna menció
perquè estan passant
moltes coses
i a nivell cinematogràfic
encara més
perquè recordem
que aquesta setmana
si no m'he equivocat
demà
són els Premis Gaudí
a Barcelona
i per tant
també estarem pendents
d'aquestes nominacions
i d'aquests premiats
recordem que parteixen
com a preferides
La Casa en Flames
Pol Boseran
i el 47
i a partir d'aquí
veurem què acaba passant
també amb dades espectaculars
el 47%
de les pel·lícules
que estan nominades
són rodades en català
una dada molt interessant
i que creiem
que també és
digna per destacar
i a partir d'aquí
anirem veient
com evoluciona
la nit de demà
amb aquesta catifa vermella
amb els premiats
etcètera
amb una gala
que pretén ser
un bon bazo de gala
que bona pinta
sempre
a nivell
de la qualitat
de les pel·lícules
és molt alt
però aquest any
especialment
efectivament
i també deixem comentar
una notícia
molt recent
d'ahir a la tarda
David Lynch
el gran director
de Blue Velvet
per exemple
entre d'altres
ens va deixar
a l'edat dels 70 i pocs
o 70 i molts
no sé si tenia 78 anys
ara ho direm
però realment
una llàstima
aquesta mort
se'n va un dels grans
del cinema
Carlos
sí
sobretot
crec que la primera adaptació
de Dune
va ser seva
tenim directors
i partidaris
d'aquesta versió
a parts iguals
però sobretot
una sèrie icònica
que va ser
Twin Peaks
dirigida per ell
i és un d'aquests
directors fetitges
particulars
molt particulars
i una llàstima
que ens hagi deixat
tan jove
efectivament
com dèiem
els 78 anys
va morir
ahir
i ve
des d'aquí
un reconeixement
a un gran
del cinema
que realment
ahir
les xarxes
bullien
per tot arreu
recordant
aquest gran director
que si no m'equivoco
també havia passat
paris vegades
pel festival de Sitges
perquè com a mínim
el seu cinema
era molt de Sitges
em sembla que no sé
si fa un parell d'anys
que no recordo exactament
què
però recordo
que hi havia
algun esdeveniment
relacionat
amb el The Building
ah
i l'Hombre Elefante
pot ser
alguna cosa
de l'Hombre Elefante
sí
fessin el passe
pel
no sé quin aniversari
de la pel·lícula
podria ser
a mi em sona
molt bé Carlos
doncs
fet aquesta menció
seguim parlant
de cinema
deixem
fer-te una recomanació
si no l'has vist encara
tenim
HBO
la pel·lícula
de Clint Eastwood
l'última que has realitzat
i que anava a realitzar
doncs
aquesta com per tancar
el seu cicle cinematogràfic
però sembla que en farà alguna més
estic parlant
de Jurador número 2
no sé si l'has vist
l'he vist
sí
què tal?
et va agradar?
molt
molt molt molt
xula eh
jo també la vaig gaudir molt
està molt ben feta
els personatges
molt treballats
molt interpretats
i genial
la veritat és que és una
una gran pel·lícula
realment
és entretinguda
té molt bon ritme
sí
no va
amb
rodeos
que es diu en castellà
sinó que va
bastant a barraca
comença molt ràpida
tenim una Toni Collette
que deixa'm
dir el paper
que fa la Toni Collette
que em sembla
meravellós
i també doncs
el seu protagonista
el Nicolas Hult
que fa un paper
bastant destacable
sí sí
molt bo
molt bo
molt bo
doncs per aquella gent
que tingui un foradet
aquest cap de setmana
que sàpiga
que la pot veure
HBO
en aquest cas
Max
que es diu ara
la plataforma
i res
doncs que ja es dieu
què tal
i ara sí
passem a les estrenes
d'aquesta setmana
i comencem
amb una que es diu
Barbie
anava a dir
Barbie Girl
no eh
Baby Girl
Baby Girl
de què va això?
doncs
és una pel·lícula
que està protagonitzada
per la Nicole Kidman
que es va
a veure al festival
de Venècia
la primera vegada
i on l'actriu
va guanyar la Copa
Volpi
a millor actriu
i bueno
és una història
aglibradora
sobre els desitjos
i els pensaments
d'una dona
en poder
en els negocis
però que desitja
ser sotmesa
a l'agit
i és una pel·lícula
i és una pel·lícula
que anima
el debat
i no deixa
indiferent
a ningú
és una nova visió
dins del thriller
eròtic
que es va fer
famós
per dir-ho d'alguna manera
als anys 90
però sobretot
amb un canvi
de rol
en aquest cas
el rol dominant
no cau sobre l'home
sinó sobre la dona
i és una pel·lícula
que aneix
amb l'intenció
d'entendre
les crisis existencials
lligades
al desig
sense jutjar
la dona
Em sembla
una actriu
tan hipnòtica
és a dir
a mi m'hi notitza
aquesta persona
Aquestes persones
que han vist la pel·lícula
parlen
de la brillant
direcció
de la
de la mateixa
perquè totes
les accenes
de sexe
realment no veus res
és tot
suït i estiu
i a base
d'ombres
i de colors
diuen
que és una nova
forma
de rodar
aquesta tipologia
d'escenes
i molt efectiva
Que bé
Que bé
Doncs tan interessant
la veurem
Jo ja et dic
a mi Nicole Kidman
m'agrada molt
em genera
com molta incomoditat
moltes vegades
amb aquella mirada
amb aquella
sensibilitat
també que
mira a càmera
i que mira també
moltes vegades
els seus partners
em sembla
una actriu
meravellosa
i passem
a una altra pel·lícula
això és
Hombre Lobo
que també s'estrena
aquesta setmana
Carlos
Sí, és una pel·lícula
produïda
pel Blumhouse
per aquesta distribuïdora
que s'ha fet
famosa
per donar
productes de qualitat
de pel·lícules
de terror
i ens parla
i ens parla
i ens parla
de la història
de Blake
un home casat
i pare de família
resident a San Francisco
que hereta
la casa
on va néixer
en una zona rural
d'Oregón
i després
de la desaparició
del seu pare
que és donat
per mort
en plena crisi
de parella
amb la seva dona
la convenç
per prendre-se
el descans
de la gran ciutat
i visitar
la propietat
amb la seva filla
tot estorça
quan de camí
a la granja
i en plena nit
la família
pateix
el brutal atac
d'un animal
que no aconsegueix
en veure
i a partir d'aquí
és una nova redefinició
del mitjà
de l'home llop
i seguim parlant
de cinema
Carlos
perquè
tornem
a una altra
pel·lícula
en aquest cas
Gloria
que trenca una mica
l'esquema
de les estrenes
que estàvem tenint
fins ara
estàvem tenint
un cinema
més aviat alternatiu
per dir-ho d'alguna manera
i ara
marxem a una cosa
més clàssica
a mi em recorda
una mica
doncs això
amb una estètica
molt més clàssica
del que havíem vist
fins ara
Sí
estem parlant
de Gloria
una pel·lícula
que reivindica
la memòria
de les dones
compositores
al llarg de l'història
en el context
de Venècia
del segle XIX
on una jove criada
d'un orfenat
i conservatori
de Sant Ignasi
dura a terme
un descobriment
que suposarà
una gran revolució
vital i artística
no només per a ella
sinó per a la societat
i la propera pel·lícula
que comentarem
és La semilla
de la higuera sagrada
una pel·lícula dirigida
per Mohamed
Rasouful
Rasouful Love
no sé si ho estic dient bé
però sigui com sigui
ha estat un èxit de crítica
Sí
va triomfar
al Festival de Cants
on es van dur
tres premis
va tenir una ovació
de més de 13 minuts
que Déu-n'hi-do
Carai
i a més
ha entrat
a la short list
dels Oscars
com a millor pel·lícula internacional
per part d'Alemanya
aquí
vam poder veure
al Festival de Sant Sebastià
on es va
poder emportar
el premi del públic
a millor pel·lícula europea
i bé
ens parla
és una producció
iraniana
francesa i alemanya
que ens explica
la història de Diman
un jutge d'instrucció
que s'enfronta
a la paranoia
enmig dels disturbis polítics
de Taran
quan la seva pistola
desapareix
sospita de la seva dona
i de les seves filles
imposant mesures
que atensen
als llestos familiars
a mesura que
les normes socials
s'ensorren
la pel·lícula
és un thriller social
en línia
del millor Farhidi
que és un dels
directors iranians
més emblemàtics
del país
i compta
amb un repartiment
ple d'actors locals
molt bé
i seguim
amb Adiós Madrid
una producció
hispano-argentina
que compta
amb la participació
de la nostra
Ingrid Rubio
i la pel·lícula
és un relat emocional
sobre l'abandonament
les ferides
i el camí complex
cap al perdó
ens parla
ens parla de la història
de Ramiro
que és una persona
que rep
la pitjor trucada
que podia rebre
a la seva vida
i és que malgrat
no tenir relació
amb el seu pare
ha de viatjar
a Madrid
aquí el títol
de la pel·lícula
per decidir
sobre la vida
i l'amor
del seu pare
que es troba
en coma
a partir de conèixer
els seus amics
les persones
més properes
al seu pare
aquesta idea
d'abandonament
que tenia
i d'aquesta relació
tan tensa
amb el pare
es va modulant
per un camí
de comprensió
i li fa
dubtar
sobre les seves
creences
que tenia
sobre el seu
genitor
i de la mà
de film
ens arriba
la propera pel·lícula
és el juicio del perro
i també s'estrena
avui divendres
el juicio del perro
què vol dir això
Carlos?
has de mirar
el cartell
de la pel·lícula
és molt graciós
i és literal
el juicio del perro
i em sembla
que està basat
en un cas real
és una comèdia francesa
que està dirigida
i protagonitzada
per la triu
Letitia 2
que està inspirada
en el procés real
d'un home francès
que va ser portat
a judici
pels atacs
i les mossegades
del seu gos
un cas que va arribar
fins i tot
al Tribunal Europeu
de Drets Humans
no sé si
sent un gos
serien Drets Humans
o Drets Canins
però
2
construïeix una divertida
sàtira
sobre la relació
de l'ésser humà
amb els animals
i ella fa el paper
d'una advocada
especialista
en casos impossibles
que accepta
defensar
en cosmos
un gos
acostat de mossegar
i desfigurar
la cara
d'una nantejadora
portuguesa
i que sembla
atacar només
a dones
durant el procés
es posaran en joc
diverses reflexions jurídiques
sobre l'estatus
dels animals
han de ser tractats
per la llei
com a objectes
o com a subjectes
interessant
interessant
debat
del que genera
aquesta pel·lícula
amb una estètica
que està
en alguns plànols
allà
tocant una mica
el món
Wes Anderson
a mi m'ha recordat
una mica
aquests colors
pastel
hi ha molta
sàtira
la pel·lícula
i s'aprofita
d'això
per jugar
amb els colors
interessant
i he mirat
el pòster
com deies
i m'ha recordat
una mica
l'estètica
aquesta
Wes Anderson
per aquests colors
pastel
i que generen
també
aquesta
calidesa
marxem a una altra
pel·lícula
ens en queden dues
si no m'equivoco
parlem de
From My Call
Dead Hands
que és una
pel·lícula
dirigida
per Javier
Orcajada
sí
és una pel·lícula
que va ser
com una mena
de pel·lícula
documental
perquè ens parla
d'una realitat
als Estats Units
armes
explosions
números musicals
zombies
tanks
i YouTube
és un recuperatori
de milers d'hores
de vídeos
de YouTube
convertits
en un embugit
còctel
per mostrar-nos
els amants
de les armes
als Estats Units
més extrems
salvatges
i esborrejats
i ens parlar
de si els americans
són normals
o realment
és la seva filosofia
de vida
sis minuts
passant
de dos quarts
de sis
de la tarda
seguim aquí
al Refugi
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esberna
això és
Latí 2 por el Cine
amb Carlos Penela
i acabem avui
Carlos amb Norbert
Sí, una pel·lícula
d'animació infantil
que va tenir
la seva presentació mundial
a la recent edició
del Festival de Cinema
Europeu
de Sevilla
és una pel·lícula
dirigida
per José Corral
que ens parla
és una història
d'espies
protonitzades
per un gos
que parla
del compromís
de l'amistat
de l'amor
i cerca
de la felicitat
i que convida
la filosofia
d'aquestes pel·lícules
que és
haver-les en família
i reflexionar
sobre punts
en comú
Molt bé
doncs
amb aquesta pel·lícula
tanquem
l'espai
de la Tí 2 por el Cine
d'avui
Carlos
alguna cosa més
que vulguis afegir
alguna pel·lícula
que hagis vist
aquests dies
no
dir-te que
intentaré
encara que ja estarem
a les acaballes
del mes de gener
però fer un repàs
d'aquestes estrenes
més esperades
durant aquest any
ah super
intentaré portar-ho
la setmana vinent
perquè no passi
més temps
i bueno
això
genial
nosaltres amb ganes
de saber
què és el que
ens depara
aquest 2025
o sigui que
si ho fem la setmana vinent
doncs serà
també estupendo
i com comentàvem
també en els programes anteriors
ara arriba
aquesta època
de l'any
on aquelles pel·lícules
que encara no han arribat
i que formaran part
d'aquesta selecció
de pel·lícules
que aniran als Òscars
que moltes
que moltes dels Estats Units
ja s'han estrenat
però aquí encara
no les hem vistes
doncs ara
donen una mica
la llum
aquesta pel·lícula
de Nicole Kidman
que portaves avui
probablement també
potser formarà part
d'aquest llistat
ho anirem veient
els propers dies
crec que encara no han sortit
les nominacions
als Òscars
no, em sembla que
s'han regressat
en principi
eren dues setmanes
crec que serà una mica més
per tot el tema
dels incendis
a Los Ángeles
o sigui que encara
sí, sí
situació molt incerta
també la que hi ha hagut
a Los Ángeles
aquests dies
i res des d'aquí
també molts ànims
a tota la gent
que ha patit
aquests incendis
i tant
Carlos, gràcies
ens sentim la setmana vinent
i res
vinga
a seguir gaudint del cinema
bon cap de setmana
merciau
bon cap de setmana
fem una petita pausa musical
i tornem
amb Nutrició Dietètica
amb la Vivida Sánchez
aquí
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
a la born
my favorite winter coat
this wind is a blow
in my mind
a zero kids
in the street
we're not enough
to eat
who am I
to be blind
pretending
not to see
their need
a summer's disregard
a broken bottle
time
and a one-man's soul
they follow each other
or more
when you know
cause they got
nowhere to go
that's the wine
I want you to know
I'm starting
with the man
in the mirror
I'm asking him
to change his ways
and no message
could have been
any clearer
if you wanna make
the world
a better place
take a look at yourself
then make a change
then make a change
I've been a victim of
a selfish kind of love
it's time
it's time that I realize
there's love in your home
not a liquid to love
could it be
really
pretending
that they're not alone
oh well
oh deeply
Scott
somebody's broken
heart
and a washed
out
they follow
the pattern
of the wind
you see
cause they got
the place
to be
that's why
I'm starting
with me
I'm starting
with the man
in the mirror
I'm asking him
if you wanna make
the world
a better place
take a look at yourself
then make a change
I'm starting
with the man
in the mirror
I'm asking him
to change his ways
and no message
could have been
any clearer
if you wanna make
the world
a better place
take a look at yourself
then make a change
starting with the man
in the mirror
oh yeah
change his ways
and no message
to a band
any clearer
if you wanna make
the world
a better place
take a look at yourself
and then make a change
you gotta get it right
while you got the time
when you close your heart
then you close your
you'll mind
that man
with the man
in the mirror
oh yeah
that man
that man
that man
that man
you gotta change
that man
to the best
and the clever man
if you wanna make
the world
a better place
take a look at yourself
then make a change
it's gonna feel real good
some more
change
no no no no no no no no no no no no no no no no
I'm gonna make a change
it's gonna feel real good
some more
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Radio d'Esvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la rambla 981.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, El Refugi és la millor alternativa de les tardes.
El Refugi, el magassin de tardes de Radio d'Esvern.
Cada tarda de 5 a 7, al 98.ufm i al 3w.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda a Radio d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari.
Carillo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui.
Mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar mona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen
rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
I l'escoltes ràdio d'Esbert.
I l'escoltes ràdio d'Esbert.
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec expressar-me.
Vinga!
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer 5.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar el de viatjar.
No, no. El de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024.
I seguim aquí al Refugi, al màxim de tardes de Ràdio d'Esverna.
És moment de saludar l'Elvira Sánchez, que ja la tenim al telèfon,
i amb ella parlarem de nutrició i dietètica.
Elvira, bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Com estàs? Com va tot?
Jo, ja, de fin de setmana, no?
Hombre, i tant, i tant.
Nosaltres amb moltes ganes d'encetar aquest cap de setmana
i també de fer-ho amb bona companyia amb vosaltres,
col·laboradors i col·laboradores,
que li doneu energia també a aquestes tardes aquí a Ràdio d'Esverna.
Elvira, avui parlarem d'un tema que jo crec que és molt interessant,
perquè avui ens posarem una mica reflexius
i parlarem sobre l'alimentació conscient i el benestar personal.
Com començaries arrencant aquest tema, Elvira?
Bueno, yo primero empezaría por entender que el ser humano no es un sistema único.
Me explico.
No es solamente el sistema digestivo, no es solamente el sistema nervioso,
no es el sistema respiratorio.
Es un conjunto de sistemas que trabajan en coordinación y además muy relacionados
con, básicamente, con la parte que es central en nuestro cuerpo, que es el cerebro, ¿vale?
Entonces, básicamente, tenemos que tener en cuenta que como todos trabajan,
todos tienen en común unas necesidades básicas.
¿Cuáles son esas necesidades básicas?
Las necesidades básicas son nutrientes.
Ahí es donde encuentras tú que la relación en un relativo,
y todo el funcionamiento de un sistema, el sistema de nuestro cuerpo es una buena alimentación.
Y entonces ahí aparece que está más que demostrado que la alimentación ejerce un poder muy potente
y existe una conexión muy, muy, muy, ¿cómo se llama?, exhaustiva e íntima
entre lo que es la alimentación y cómo funciona nuestra mente.
Entonces, fíjate tú, una de las cosas que debemos de recordar es que cuando yo le pregunto
en las formaciones a las personas, ¿cuál es el primer elemento que necesita el cuerpo?
¿Tú cuál dirías?
Tú ya me lo has oído decir.
¿Elemento que necesita el cuerpo?
Sí, el primero.
¿El primero?
Sí.
Yo diría a l'alimentación o a la hidratación, ¿no?
Falso.
El aire.
L'aire, claro.
Claro.
¿Y por qué pensamos abans en la alimentación o la hidratación, Elvira?
Porque nosotros estamos por hecho, por asumido, que tenemos el derecho a respirar porque estamos vivos.
Es una cosa que la respiración es el único, es la única cosa en nuestro cuerpo que tiene
dos formas de controlarla.
Una es voluntaria, es decir, yo puedo parar la respiración cuando yo quiera, puedo seguirla
como yo quiera, la puedo hacer lo suficientemente profunda, la puedo hacer corta, la puedo hacer
en forma de jadeo para evitar el dolor, como es en el caso de las mujeres que van dando
a luz, la podemos controlar.
Pero cuando nosotros no estamos conscientes, el cuerpo tiene o toma esa disposición de
seguir respirando.
Y como tenemos este copiloto que nos ayuda a respirar, aunque estemos inconscientes, por
eso no le damos el valor a la respiración.
Y yo siempre digo que la respiración es lo que nos hace realmente decir, es un presente,
porque es lo único que es presente.
Es lo único que es realmente estar consciente de que estás vivo.
Ese es tu presente cuando tú respiras, ¿vale?
Entonces, evidentemente, desde aquí, partiendo de aquí, pues tenemos que entender que la alimentación
también podemos hacerla consciente.
¿Por qué?
Porque la alimentación, si te recuerdas de nuestros primeros programas, que yo te decía
es el qué, el cómo, el cuándo, el con quién voy a alimentarme, ¿vale?
Pero la alimentación, por eso es consciente.
Así como la respiración, cuando yo estoy respirando, inhalando y botando el aire de forma consciente,
estoy en el presente, cuando nosotros somos conscientes de la alimentación, sabemos que nos vamos a comer
el polvodón porque nos apetece, porque toca y sin mayor culpabilidad, ¿vale?
Claro.
Entonces, el beneficio de hacer, de tomar conciencia de que la alimentación, tal como siempre digo,
que no hay alimentos buenos ni alimentos malos, la alimentación consciente nos ayuda,
porque básicamente, primero, mejora la digestión.
Cuando nosotros somos conscientes de que estamos comiendo un alimento que está catalogado como malo,
que está catalogado como prohibido, pero lo masticamos y lo disfrutamos,
eso se llama alimentación consciente.
Como lo hacemos más consciente, lo haremos más lento, con lo cual, al hacerlo más lento,
también lo digeriremos de mejor forma.
Cuando nosotros comemos inconscientemente, que son las comidas impulsivas, ¿vale?
Entonces, ¿qué hacemos? Comemos más rápido, con lo cual, lo que tragamos más rápido,
al tratar más rápido, la digestión es mucho más pesada y tardía, ¿de acuerdo?
Entonces, básicamente, con la alimentación consciente, nos damos cuenta,
y mi experiencia sí lo dice, personas que llevan comiendo una alimentación normal,
que quiero pizza, que como la pizza, pero me la mastico y la disfruto, ¿no?
Pues, evidentemente, es muchísimo mejor los resultados de cara a la salud
y, en consecuencia, de cara a las personas que quieren bajar volumen de su cuerpo, ¿vale?
Lo que pasa es que la alimentación consciente no es una caja de fideos
que le echas agua y la calientas y ya están hechos,
sino que la alimentación consciente y los efectos se van notando poco a poco, ¿de acuerdo?
Claro.
Entonces, tenemos que tener paciencia.
Entonces, otra de las cosas que nos ayuda a la alimentación consciente es
tratar de controlar el estrés.
Muchas veces comemos rápido porque no tenemos tiempo, porque no sé qué, no, no.
Nosotros tenemos que ser conscientes que en el momento que nos sentamos a comer
debemos dedicarnos un cuerpo y alma a comer.
Sería recomendable no tener la tele prendida.
Hoy, por ejemplo, a mi madre se le ocurrió prenderla y todo,
en menos de tres minutos había una noticia, había un noticiero con cuatro asesinatos.
¿Tú crees que esta forma de comer?
Ya.
No, porque te genera más estrés.
Porque básicamente lo que te están diciendo es, tienes que tener miedo.
No, no, no. Esto fuera, el móvil fuera, los libros fuera.
En todo caso, una musiquita relajante.
De hecho, yo ahora para quedar a la televisión con mi madre,
porque para ver eso prefiero no ver nada.
Interessant.
Interessant també la forma que estem afrontant el tema,
perquè d'alguna manera estem trencant aquests mites, no?
Jo havia sentit moltes vegades que quan parlàvem d'alimentació conscient
doncs estaven parlant que era una dieta o un estil de vida o una restricció alimentària inclús, no?
I també gent que diu que es necessita molt de temps,
al final has d'haver de forma natural.
Hi ha com una sèrie de mites que engloben aquesta pràctica
quan al final, Elvira, si no entès malament,
es tracta d'escoltar el cos, de menjar sense distraccions,
de gaudir del menjar i també de respectar-nos una mica, no?
Efectivamente, efectivamente.
Mira, piensa que yo he hecho, he ayudado a la gente
que come todos los días fuera del restaurante,
que no tiene opción, que el dinero lo paga la empresa,
y le he dicho, bueno, si el día que hay canelones,
te apetece los canelones, lo peor que puedes hacer tú
es pasarte esas ganas de canelones.
¿Por qué?
Porque lo que vas a hacer es comer cualquier otro producto,
cuando tengas ansiedad, vas a comer cualquier otro producto
que sustituya esa negación.
Entonces, la alimentación consciente,
muy contrariamente a lo que las personas creen,
no es, evidentemente, no es comer 12 canelones en una comida.
Tampoco es esto, ¿vale?
Entendámonos.
Es comer en cantidad necesaria,
escuchando nuestro cuerpo, disfrutando.
Porque piensa que, ¿en qué decir nos diferenciamos
en cuanto a la alimentación a los animales?
Básicamente, nos diferenciamos en que los animales
matan, comen y no saben lo que es,
sino lo primero que puedan cazar.
Nosotros no, nosotros tenemos esa capacidad de decir,
yo quiero comerme tres canelones,
y lo voy a acompañar con una ensalada
y con una cerveza, porque hoy es festivo,
o porque hoy tengo amigos.
Me da lo mismo, ¿de acuerdo?
Pero me siento, los como, los disfruto.
De acuerdo, después en la noche,
como yo soy consciente de lo que he comido al mediodía,
diré, bueno, pues en la noche agarraré una comida más ligera,
me haré una crema de verduritas y un pescado a la plancha
o un pescado al vapor.
Ese es ser consciente.
Y entonces, tú vas combinando
y vas tratando de darle el gusto,
porque además, es lo que estaba diciendo
con relación a los animales,
a nosotros nos entra la comida por los ojos,
por el oído, cuando hace crash, crash,
y por la nariz,
y evidentemente la lengua.
O sea que nosotros tenemos esa capacidad de decir,
ostras, qué bueno está esto,
de poder adivinar qué ingredientes tiene,
qué le han echado,
cómo está preparado,
¿esto es frito o está hervido?
Todo esto, pero ¿qué pasa?
Que comemos porque comemos.
No somos conscientes en nada de esto.
De hecho, todos nosotros comemos,
en el 98% de las veces comemos
porque tenemos el plato en la mesa
o vamos y pim, pam, pum,
y no somos conscientes.
Y esto es lo que deberíamos hacer.
Esto pasa un poquito con la respiración, ¿vale?
Lo damos por hecho y no lo disfrutamos.
Elvira, ens queda res.
Un minut per acabar l'espai,
perquè marxarem als bolletins informatius
de Catalunya Ràdio.
Senzillament, com a conclusió,
comentar que l'alimentació conscient millora
la salut integral i també ens ajuda a viure més plenament
i que cada àpat és una oportunitat
per connectar amb el nostre cos
i amb el moment present, com dèiem,
i que d'alguna forma ens hem d'acostumar
a agrair el que tenim,
a agrair el que tenim a taula
i de sentir-nos reconfortats
per tenir un plat que dur-nos a la boca.
Elvira Sánchez, gràcies per l'espai d'avui
i ens sentim la setmana vinent.
Vinga, adeu-siau.
Adéu.
Déu segons per arribar a les sis de la tarda.
Seguim aquí al Refugi, al magasin de tardes de ràdio.
Després fem una petita pausa pels bolletins informatius
i tornem a les sis i deu.
Fins ara.
Bona tarda, us informa Sergi Molero.
El president dels Estats Units, Joe Biden,
deixarà la decisió sobre el futur de TikTok
en mans de Donald Trump,
segons ha avançat la Casa Blanca.
El president electe assegura que necessita temps
per analitzar-ho,
però no trigarà a fer-ho.
L'opinió de Trump sobre aquesta xarxa social
ha passat de ser-hi contrari
a agradar-li.
En tot cas,
aquests posicionaments arriben poc després
que el Tribunal Suprem
hagi avalat la llei que pot comportar
el tancament de l'aplicació.
La norma, aprovada a l'abril,
preveu que si la filial que opera el país
no passa a mans nord-americanes,
deixi de funcionar abans de diumenge.
Més notícies, Natàlia Ramon.
A Ucraïna, batuda massiva
contra els abasors del servei militar
davant l'alarmant falta de soldats al front.
Aquest divendres,
la policia ucraïnesa ha efectuat
més de 200 escorcolls
en una vintena de regions
per localitzar desertors
i desarticular xarxes
que, de manera il·legal a canvi de diners,
ajuden homes en edat de ser mobilitzats
a creuar la frontera.
El maig passat,
Ucraïna va aprovar una llei
que fa registrar en una base de dades
tots els homes d'entre 25 i 60 anys
que poden ser cridats a files.
Els que no es registren
poden ser acusats de delictes de frau,
falsificació de documentació
i suborn a funcionaris.
La Fiscalia ucraïnesa
quantifica en 100.000 els soldats
que van desertar
durant l'any 2024.
La Seguretat Social
ha tramitat a Catalunya
316 baixes laborals
per menstruacions doloroses
des que va entrar en vigor
la llei espanyola
de l'avortament
el juny del 2023,
segons ha pogut saber
Catalunya Ràdio.
Es tracta d'un tipus de regles
que són incapacitants
i que no permeten
fer vida normal.
Habitualment,
la majoria de dones
que tenen aquest tipus
de menstruacions
amb dolor sever
que és incapacitat,
també tenen
nàuses,
vòmits
o fins i tot
desmais
amb un tractament hormonal
com el diu
intrauterí,
llavors milloren,
però d'aquesta manera
ja no els cal
la baixa.
Ara bé,
quan això no funciona,
sí que es poden acollir
aquesta baixa laboral
que la Seguretat Social
paga
des del primer dia
i tot això
són 316 baixes
que, com us diem,
s'han acollit
en aquest any i mig.
La doctora Torrent,
ginecòloga
de la Unitat d'Atenció
a la Salut Sexual
i Reproductiva
de Mollet,
remarca que
a moltes dones
això, però,
els hi suposa
un autèntic conflicte.
Però sí que és veritat
que falta
cada mes un dia o dos,
sobretot en ambients masculins,
posar un estigma
de dir
mira, ja té la regla,
ja no ve,
no?
I això tampoc
no agrada, no?
La revista El Temps
deixarà de ser setmanal
i passarà a publicar-se
un cop al mes.
L'últim número setmanal
es publicarà
la setmana que ve
i el nou mensual
apareixerà
el 3 de febrer.
Els responsables
de la revista
diuen que no volen
anar remolc
de la immediatesa
i l'urgència informativa
que marquen
les xarxes socials
i han optat
per oferir
un tractament
encara més en profunditat,
analític i crític
de l'actualitat.
Sentim l'editor
Eliseu Climent
en declaracions
a Catalunya Ràdio.
El semanari
no acaba de ser
ni una publicació
que estigui
suficientment distància
de l'actualitat
per poder tractar
els temes
en la profunditat
que ens interessaria
des de la redacció
i al mateix temps
tampoc estem enganxats
a l'actualitat
del tot, no?
Aleshores
va ser una mica
aquesta motivació
de dir
bueno, hem fet 40 anys
potser és el moment
de repensar
una miqueta
aquesta fórmula.
Hora d'actualitzar
la informació
de la mobilitat
Equip Vieri
Marilús García
bona tarda.
Hola, bona tarda
destaquem les cues
a la P7
a l'Hospitalet de l'Infant
en direcció Castelló
per un accident
que talla un carril
també cues
a la mateixa P7
de la Roca del Vallès
amb un maló
en sentit sud
i de Castellbisbal
amb Arturell
també direcció Tarragona
i per obres
la C58
i C16
de Terrassa Sud
a Terrassa Ouest
en direcció Manresa
i l'autovia A2
a Abrera
a direcció Lleida.
Marilús García
Equip Vieri
de Catalunya Ràdio.
I ara actualitzem
els esports
amb Roger Bosà.
L'Espanyol obre avui
la vintena
jornada de primera
a casa contra el Valladolit
un rival directe
en la lluita
pel descens
els blanc i blaus
són tercers
per la cua
amb 16 punts
el Valladolit
per últim
amb un punt menys
el partit serà
a les 9
a 3 quarts de 9
començarà
el Totgira.
Demà a les 2
Girona-Sivilla
i a les 9
Getafe-Barça
el Madrid Club de Futbol
serà el rival del Barça
als quarts de final
de la Copa de la Reina
serà partit únic
Madrid-Barça
el 12 de febrer
a l'Urliga de Bàsquet
avui el Barça
Reble
fes a 3 quarts de 9
el partit en directe
a l'app
de Catalunya Ràdio
i a la plataforma
3CAT
i al Dakar
després de l'última etapa
victòria
de l'Australia
Daniel Sanders
L'Edgar Canet
campió de Rally 2
ha acabat votar
a la General.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informo
Mariona Sales Vilanova.
L'autora Sant Justenca
Irene Pujadas
reconeguda
per haver publicat
el seu conte
Els desperfectes
a la prestigiosa revista
The New Yorker
llançarà la seva
primera novel·la
el 29 de gener.
Amb el títol
La intrusa
aquesta obra
hilarant i original
explora el viatge
interior d'una jove
que decideix
endinsar-se
literalment
en el seu
propi cos
descobrint
un món ple
de criatures
insòlites
i situacions
inesperades.
La protagonista
Diana
es veu
impulsada
per l'opinió
d'amics
i família
a resoldre
certs
desequilibris
interns.
Lluny de
trobar
una experiència
catàrtica
es topa
amb un univers
ple de burocràcia
persecucions
i personatges
extravagants
que l'obligaran
a buscar
una manera
de sobreviure
i escapar
del seu interior.
La novel·la
carregada
d'ironia
i sentit
de l'humor
combina
la crítica
a la impostura
amb una prosa
agil i neta
fidel
al segell
de l'autora.
Amb la intrusa
Irene Pujadas
ofereix una mirada
fresca i irònica
a la literatura
contemporània
consolidant-se
com una veu singular
i prometedora
dins del panorama
literari català.
El nou
Institut
Escola Maslluï
de Sant Just
ha iniciat
aquest gener
les classes
als mòduls
provisionals
després d'una
primera etapa
al Centre Cívic
Soledat
Sants i Serafini.
Amb un total
de 30 infants
d'Infantil 3
dividits en dues aules
aquest nou espai
ha estat ben rebut
per famílies
alumnat i docents
que destaquen
la qualitat
de les instal·lacions.
Sergi Rico
director del Centre
ha comentat
a Ràdio d'Esvern
que els mòduls
són nous
i estan molt ben
recondicionats
amb parquet
aire acondicionat
i amplis espais
que estan molt millor
que algunes escoles.
El projecte educatiu
encara en desenvolupament
prioritza una educació
centrada en la tranquil·litat
i el respecte
combinant metodologies
diversificades
per adaptar-se
a les necessitats
de tot l'alumnat.
L'equip docent
format per cinc professionals
treballa per mantenir
aquesta essència pedagògica
mentre el centre
creix progressivament
amb l'arribada
de nous cursos.
Segons Rico
les dues tutores
de cada cursa
seleccionen d'acord
amb aquest model
cosa que assegura
la coherència
del projecte educatiu.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Sant Jus Solidari
ha col·laborat
en la producció
del documental
El viatge a Ditza
que aborda
la realitat
de les persones
exiliades
de Nicaragua
a Costa Rica.
L'obra
impulsada també
pel Fons Català
de Cooperació
al Desenvolupament
s'estrenarà
el 13 de febrer
a les 7 de la tarda
al Cine Baix
de Sant Feliu
amb un col·loqui
posterior
on participaran
la directora
la protagonista
i Xavier Ruiz
veïda a Sant Jus
i exregidor
de la Solidaritat
de l'Ajuntament.
El documental
produït per l'Associació
de Periodisme
Fora de Quadra
reflecteix
la greu crisi
de drets humans
a Nicaragua
sota el govern
de Daniel Ortega
i Rosauro Murillo.
A través de la història
d'Itza
una jove nicaragüenca
exiliada a Barcelona
explora tres viatges
la recerca
dels motius
de la revolució
traïda
del Frente Sandinista
la situació
dels exiliats
a Costa Rica
i la relació
entre Itza
i una periodista
catalana
que comparteix
aquest recorregut.
Lluís Casals
president de Sant Jus Solidari
serà l'encarregat
de presentar l'acte.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'Actoritat
Sant Jus Tenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Ara escoltes
Ràdio d'Esfer
se bastasse una bella canzone
a far piovere amore
si potrebbe cantarla
un milione
un milione di volte.
bastasse già
bastasse già
non ci vorrebbe poi tanto
a imparare
ad amare di più.
se bastasse una bella canzone
per convincere gli altri
si potrebbe cantarla più forte
visto che
visto che sono in tanti
fosse così
fosse così
fosse così
fosse così
forse così
non si dovrebbe lottare
per farsi sentire di più.
se bastasse una buona canzone
a far dare un milione
a far dare un amore
si potrebbe trovarla nel cuore
senza andare lontano
basta asseggiare
basta asseggiare
basta asseggiare
non ci sarebbe bisogno
di chiedere
la carità
dedicato a tutti quelli che
sono allo stando
dedicato a tutti quelli che
non hanno avuto ancora niente
e sono ai margini da sempre
dedicato a tutti quelli che
stanno aspettando
dedicato a tutti quelli che
rimangono dei sognatori
per questo sempre più da soli
se bastasse una grande canzone
per parlare di pace
si potrebbe chiamarla per nome
aggiungendo una voce
e un altra pol
si che diventa di un solo color
Ero Ramazzotti
Ero Ramazzotti
ens dona aquest punt
per entrar
a les 6 de la tarda
aquesta segona hora
queden 3 minuts
per arribar
a un quart de 7 de la tarda
i a nosaltres Ramazzotti
i a nosaltres Ramazzotti
doncs ens agrada molt
també et dic una cosa
és un dels únics artistes italians
que coneix l'Aina del Pino
que la presentarem a continuació
però que m'ha fet molta gràcia
perquè ha reconegut aquest artista
que per lo jove que és l'Aina
que no té ni 18 anys
i avui parlarem d'això
Vinga, acompanya'ns
a la segona hora del refugi
I ara sí
conèixer-te amb Aina del Pino
Aina del Pino, bona tarda
Bona tarda, Dani
Com estàs?
Doncs la veritat, molt bé
molt relaxada aquí com sempre
Amb el Ramazzotti de fons
que m'has dit fora dels micròfons
que és un dels únics
o dels pocs artistes italians
que coneixes
Sí, jo crec que aquí al programa
he perdut una mica la vergonya
perquè
sí que el conec
perquè els meus pares
a vegades
jo crec que és de la seva generació
però no és una música
que jo escolti sovint
i és per això
perquè no coneixia la cançó
Bé, però tu ets una persona
que per lo jove que ets
que ho dèiem abans, no?
Encara no tens ni 18 anys
que els fas la setmana vinent
Sí
Doncs per tenir 17 anys
Déu-n'hi-do
la de cançons
i de gèneres que escoltes
que a mi em flipa molt
perquè hem fet programes aquí
parlant de l'afroguit
hem fet programes
parlant del flamenco
que són gèneres que moltes
moltes vegades
la gent de la gent de l'afroguit
que no tens la gent de l'afroguit
jo la veritat
i ara és que estic molt contenta
però no tant
amb el meu spotty rap
d'aquest any
perquè em va decepcionar
una mica
I això per què?
Perquè em van sortir coses
que són les típiques
que et surten
quan a vegades
saps què em va sortir?
Això és una cosa
que com a estudi
em va sortir
el primer
pel d'any
diguéssim
el primer nivell
que escoltava molta música
amb piano
de covers
i això és perquè estudio
amb la música
A mi em passa també
I potser m'havia fet
no sé
com
dos mil
minuts
o alguna cosa així
escoltant aquesta música
llavors m'ha sortit això
llavors no estic
gens representada
amb la llista
que m'ha sortit
Estic molt d'acord
perquè a mi també
m'han passat coses
similars
i jo quan llegeixo
em poso música
instrumental
perquè si no
no puc llegir
A mi també em passa
Si llegeixo
amb música amb lletra
no puc
vull dir
aviam
si estic llegint en català
i em poso música
no
és que si em poso música
castellà és igual
no no
hauria de ser música anglès
si em poso música en anglès
o en un altre idioma
cap problema
però com sigui música
que jo reconegui la lletra
em costa moltíssim
llavors el millor que puc fer
és això
agafar i dir
vinga va
doncs
em poso música instrumental
avui no parlarem d'això
sinó que avui parlarem
sobre reflexions
avui estem molt reflexius
en el programa
d'avui del refugi
i volia centrar
el programa
en reflexions
abans de fer 18
Sí
o sigui
jo crec que l'any passat
es va notar molt
doncs les meves
diguéssim
pors
pel fet de complir
els famosos 18
tu ho vas notar
no?
una mica
jo crec
una mica
i llavors
he volgut fer
un programa
ara que el 25
faré 18
doncs una mica
el que ha canviat
des de la perspectiva
de l'any passat
jo crec
perquè si és veritat
que sento
que he canviat molt
durant la meva etapa
dels 17
també perquè
quan vaig complir 17
ja era com
el compte enrere
pels 18
per tant
avui parlarem
una mica
de tot això
i de tot el que engloba
i res
que em queda res
per complir 18
i
és una cosa
que
que em fa
una mica de por
però com il·lusió
a la vegada
molt bé
doncs vinga
comencem
parlant
parlant d'això
parlant d'aquest
tancament de cicle
per tu
què significa
fer 18 anys
doncs
la veritat
és que
jo des de ben petita
no sé per què
suposo que
com
com tots els nens
no
jo sempre volia ser
gran
no
i
em fixava molt
en la gent
i amb la gent
del meu entorn
que era adulta
i tal
i jo pensava
uau
vull ser gran
doncs
no sé
en aquell moment
era per poder votar
però
ara mateix
és més com
per poder tindre
no sé
treballar
per exemple
tinc molta il·lusió
de treballar
o sigui
això és una cosa
molt estranya
la gent flipar molt
amb mi
en aquest sentit
però
tinc moltes ganes
de treballar
com d'estar entretinguda
a fer coses
home
amb 16 anys
ja podies començar
a treballar
sí sí
ho vaig
intentar dir
però no va sortir bé
no cal córrer
les coses com són
no cal córrer
millor trobar una feina
que t'agradi
i que puguis
gaudir-la
sí que és veritat
que quan comences
el fet aquest de
ser autosuficient
no
el fet de guanyar-te diners
pels teus gastos
doncs és xulo
és molt reconfortant
però clar
també té una part
xunga
que és que bueno
que t'estàs fent gran
i has de començar
a assumir responsabilitats
sí totalment
jo crec que aquesta
és la
com
part que més m'ha donat
sobretot
aquests 17 anys
perquè jo
me'n recordo
que va ser aquí
a entrar a la ràdio
i
d'alguna manera
com que la ràdio
també
o sigui
tu
m'has vist créixer
saps
o sigui
jo vaig entrar aquí
amb 16
i ara
quasi ja tinc 18
no
llavors sento
que he fet
com una evolució
dins el programa
que ja ho vam dir
perquè s'ha notat molt
sobretot en els temes
del programa
de Corèixet
sobretot aquesta evolució
d'una eina
doncs més
petiteta
diguéssim
amb més pors
a temes més
diguéssim
durs
i reals
de la vida
i jo crec que això
jo sempre he sigut
d'una persona molt madura
això sí que
sí que s'ha notat
i els meus pares
sempre m'ho han dit
però sí que
jo crec que els oients
i tu Dani
justament
has pogut veure
tot aquest procés
fins ara
saps
sí sí
totalment
aquella eina
que va entrar
a fer el primer programa
pilot
amb aquella veueta
que gairebé no se la sentia
a l'aina empoderada
i en veu
absoluta
que tenim ara
a l'estudi
doncs evidentment
hi ha hagut un canvi
també donat
a agafar confiança
a agafar-li també
molt de carinyo
a aquest mitjà
de comunicació
que és
la ràdio
una emissora
jo sempre dic
que la ràdio
és molt romàntica
i també ens fa romàntics
a nosaltres
i ens fa viure la vida
d'una forma molt diferent
i tota la gent
que hem fet ràdio
doncs jo crec que
la sentim
com part de la nostra casa
i de la nostra família
és un mitjà més
com pot ser la tele
com pot ser
la premsa escrita
el que sigui
però al final
per mi la ràdio
doncs té aquest punt
d'apropar-nos més
a les persones
només amb la veu
i jo crec que això
és una màgia absoluta
i també part d'aquesta màgia
doncs acaba contagiant-nos
a nosaltres
i ens acaba generant
doncs aquesta confiança
de poder fer
el que fem
doncs cada setmana
en el meu cas
cada dia
que és fer ràdio
no només per mi
sinó també
pels nostres oients
i d'alguna manera
acabes vinculant
una història
que és el teu dia a dia
amb un munt de gent
coneixer gent nova
també doncs
fas moltes amistats
coneixes punts de vista
diferents
t'enriqueix molt
la ràdio
tant escoltar-la
com fer-la
i això crec que
també és molt maco
sí, jo crec que
en aquest sentit
estic d'acord
i més bé
per mi la ràdio
en aquest sentit
va simbolitzar
una mica com
vindre aquí
fer teràpia
o sigui
com parlar amb els micros
era com parlar
amb una persona
que no conec de res
i endreçar les teves idees
sí, totalment
per això dic que
també sento
que vaig créixer
en aquest sentit
perquè venia aquí
parlava de la meva vida
m'anava
però
m'anava com
amb una sensació
de felicitat
per dintre
per tant
no només
jo crec que
la part de
poder divulgar informació
poder parlar
sobre temes de joves
que jo crec que
la funció
l'hem complert
amb total èxit
sinó més
bé també
tot el que m'ha portat
a mi
a nivell personal
i també
totes les amistats
de la ràdio
que hem fet
aquí amb l'equip
i tal
doncs me les emporto
parlem de l'ansietat
perquè jo crec que és una paraula
que està molt al dia
a l'hora del dia
del jove
sobretot
que
no sé
al final
a mi és una cosa
que em preocupa
moltíssim
quan un jove
li preguntes
com està
i et diu
que tinc ansietat
tinc
no sé què
d'alguna forma
creus que tenim
el detonant
com molt
com molt
fluix
és a dir
que ens posem
ansiosos
molt ràpidament
els joves
jo crec que sí
però crec que
també hi ha
molta
diguéssim
com
sobreposar-se
una etiqueta
no sé com
explicar-lo
o sigui
jo sí que sento
que hi ha gent
amb l'ansietat
i tal
però
a vegades
per qualsevol cosa
ja diem
que tenim ansietat
saps
jo crec que és una cosa
que està tan
normalitzat
que ho mirem
per xarxes
o alguna cosa
i ho mirem
pel tiktok
ho busquem al cercador
i ja diem
que tenim ansietat
la paraula
d'alguna forma
està perdent
el valor
que té
per tant
jo aquí
tinc una disputa
interna
o sigui
ja ho veureu
al llarg del programa
però
ara m'estic trobant
amb molts
diguéssim
grisos
en la vida
i és una paraula
o sigui
per mi
clar
ara que estic
anant a teràpia
i tal
estic entenent
més bé
la importància
i el valor
del que dius
però sento
que a vegades
la paraula
ansietat
s'enfoca
en aspectes
com
per exemple
no sé
tinc deures
o quina ansietat
no potser és estrès
per tant
moltes vegades
ens equivoquem
en aquest tema
i
referent al que has dit
jo sí que
penso
hi ha una frase
que vaig escoltar
i potser
algun dia
me la tatu
però bueno
i és
tot passa
no
i és una frase
que al principi
com
no la tenia
com
no li posava
l'atenció
que necessitava
no
però
en veritat
o sigui
jo per exemple
ara estic pensant
en l'examen
de la setmana vinent
però després
d'arribar
el dilluns
si ja ha fet l'examen
ja estic més relaxada
per tant
a la nostra vida
sempre hi haurà
dates límics
coses a entregar
o
m'explico com
treballs
o citacions
i a aquestes
hi ha vegades
això ens genera
molta ansietat
però
després
o sigui
arriba
el dimarts
i t'adones
que ja has fet
aquell examen
saps
i és una mica
això
el que estic
aprenent
que no hi ha
de donar-li
tant valor
a les situacions
ni
generar-se por
ni sobrepensar
tant
és una mica
el que estic
aprenent
en aquesta etapa
de la meva vida
l'ansietat
per aquella gent
que ens estigui
escoltant
o que s'hagi
incorporat
recentment
ara al programa
es defineix
com una reacció
instintiva
normal
d'autoprotecció
que també desencadena
davant de situacions
de perill
estimula
el nostre organisme
impulsant
la nostra capacitat
d'esforç
per lluitar
o fugir
què vol dir això
que en una situació
que nosaltres
necessitem
actuar ràpid
a vegades
el cos
s'acaba
bloquejant
l'ansietat
és una emoció
igual que la felicitat
o la tristesa
però en certs moments
pot arribar a ser
patològica
l'ansietat
també té un rol
molt rellevant
relacionat
amb la supervivència
juntament
amb la por
la ira
la tristesa
o la felicitat
què vull dir amb això
doncs que
dit això
no podem dir
quina ansietat
doncs que
per exemple
no ho sé
no
no surten les notes
no?
quina ansietat
no surten les notes
aviam
calma
si no surten les notes
ja sortiran
exacte
que l'ansietat
que l'ansietat
l'hem de
és a dir
hem de saber
detectar
quan és ansietat
i quan són nervis
angoixa
situacions
que són normals
és a dir
no li traiem ferro
a les coses
que passen
que si tu estàs sentint
un
unes situacions
de nervis
perquè
no estàs
per exemple
rebent
la notícia
que te n'esperes
com per exemple
poden ser
unes notes
de final de curs
doncs estàs nerviós
i és totalment lícit
però d'aquí
etiquetar-ho
ansietat
exacte
l'ansietat
és un perfil
molt concret
molt com
autoproclamar-se
diguéssim
una etiqueta
i això és
una mica
el problema
que estic veient
en la gent
de la meva generació
la veritat
però
jo per exemple
tinc ansietat
des dels 12 anys
i si és veritat
que jo sento
que ha avançat
molt
durant
tots aquests anys
i sobretot
no sé
abans em feia
moltíssima por
per exemple
els
transports públics
i tal
o sigui
em donava molta por
anar en transport públic
no anava
si no era
la meva àvia
o
amb alguna
acompanyant
i vaig aconseguir
superar això
per exemple
ara ja vaig a metro
que em feia moltíssima por
i mai anava
i ho evitava
i
el tramvia
no sé
no sé
no tens
no tens cap
no tinc cap
cap relació
no t'ha passat
cap cosa
a la vida
no no
si és que
de petita
tampoc anava
ni res
o sigui
senzillament
que era desconegut
per tu
i potser
doncs
això et generava
un rebuig
clar
i llavors
o sigui
aquest any
jo crec que
he crescut
molt
com
de persona
i tal
per aquest fet
no
d'haver pogut avançar
i ara puc anar en metro
tio
o sigui
és que
és un regal
poder superar
aquesta fase
diguéssim
doncs avui
ja estem parlant
de tancar cicles
i també
d'obrir-ne
de nous
i per això
avui estem fent
una mirada al passat
i parlant
de l'agraïment
de la valoració
d'aquest últim any
diguéssim
sent
menor d'edat
ara ja passaves
a ser
major d'edat
amb 18
i volia que també
féssim una petita immersió
abans de
marxar a l'espai musical
en
l'educació
en el teu punt
educatiu
que tu estàs fent
batxillerat
que és
això per tu
que simbolitza
i també
com
has vist
l'evolució
del fet de ser petita
inspirar-te
amb els grans
i ara tu també
ser part
d'aquesta inspiració
podent
inspirar
nens petits
i més joves que tu
a fer
un camí similar
al teu
o senzillament
a viure la vida
com tu la vius
perquè al final
si tu a l'hora del pati
et fixaves
en nens més grans
ara
hi ha nens petits
que es fixen en tu
Aina
sí o sigui
jo crec que
és molt guai
quan ets petit
i tens com un referent
no sé
per exemple
els grans al col·le
sempre eren com
ostres
quines ganes
de ser gran
per ser ells
i acabar al col·le
i anar-te
però ara
ho veig
des d'una perspectiva
diferent
perquè ara sí que
soc una mica més
model
i he de donar
exemple
diguéssim
això és el que
sempre diuen
cap als petits
però ara
ho veig
una mica
com que
em fa una mica
de por
això de deixar
diguéssim
com el sistema
educatiu
perquè en el fons
batxillerat
o sigui
la meva escola
segueix com un altre
curs
saps
però ara simbolitzar
l'haver de deixar
aquella escola
i anar-me
a un altre lloc
desconegut
per tant
per mi
tinc aquesta sensació
si és veritat
d'una mica de por
jo crec
i una barreja
també de molta il·lusió
i de ganes
d'anar-me
i que s'acabi ja
que queden quatre mesos
i acabar batxillerat
perquè també
és un curs
amb molt de contingut
i molt ràpid
però
uf
pesa molt
o sigui
és complicat
en aquest sentit
per això
dic que
tinc moltes ganes
també
que s'acabi
però també
tinc aquest sentiment
d'ostres
és que em fa
una mica de por
al món exterior
diguéssim
com el
començar a treballar
o no saber
o sigui
no saber ubicar-me
no sé
aquestes coses
parlàvem de la presa
de decisions
del fet d'assumir
responsabilitats
i també d'acceptar reptes
creus que d'alguna forma
això canviarà
a partir dels 18?
jo crec que sí
perquè cada cop
les decisions
que apareixin
a la meva vida
seran
més relevants
és a dir
tindran més pes
a la meva vida
i potser m'afectaran més
i formaran part
del teu camí
fins ara
moltes decisions
les prenen els teus pares
per tu
ara
ets tu
la que ha d'agafar
una mica
la batuta
i dirigir aquesta orquestra
per tant
a mi em fa una mica
si és veritat
que ja
per exemple
si em poses
A o B
hi ha vegades
que en segons
quins casos
ho tinc superclar
però hi ha uns altres
en què potser
m'arrepenteixo
ara no sé què fer
saps?
o sigui
tinc les coses
molt clares
en uns aspectes
però després també
sóc una persona
jove
i tinc els meus grisos
i no sé
on posicionar-me
ni què fer
llavors és aquest sentit
jo tinc la sensació
que aniré dia a dia
i a poc a poc
aniré fent el meu camí
intentant sempre
no perdre'm a mi mateixa
Són dos quarts de set de la tarda
seguim aquí al refugi
Aina
et sembla que fem
la pausa ara musical?
Perfecte
Doncs vinga
presenta'ns la cançó d'avui
Avui porto una cançó
que és un cover
és
Hoy tengo ganas de ti
d'abrir en Mateo
i m'encanta
us la deixo perquè l'escolteu
Doncs vinga
Abra en Mateo
a Ràdio d'Esvern
Fuiste ave de paso
y no sé por qué razón
me fui acostumbrando
cada día más a ti
los dos inventamos
la aventura del amor
llenaste mi vida
y después te vi partir
sin decirme adiós
y yo te vi partir
quiero en tus manos abiertas
buscar mi camino
y que te sientas mujer
solamente conmigo
hoy tengo ganas de ti
hoy tengo ganas de ti
quiero apagar en tus labios
la alza de mi alma
y descubrir el amor
junto a cada mañana
hoy tengo ganas de ti
hoy tengo ganas de ti
no hay nada más triste
que el silencio y el dolor
nada más amargo
que saber que te perdí
me busco en la noche
el sonido de tu voz
y donde te escondes
para llenarte de mí
llenarte de mí
llenarte de mí
Quina versió més xulaina, no?
Sí, la vaig descobrir
crec que va sortir el septembre
o cosa així, no fa molt
Jo no l'havia sentit
a mi és una cançó
que m'encanta
És que em vaig enamorar, eh?
Ara vull anar a veure
per a Mateo en directe
Ah, sí? Sí, home
Sí, sí
I tant, i tant
Doncs vinga, amb aquesta cançó
de fons, hoy tengo ganas de ti
amb aquest cover d'Abram Mateo
seguim parlant
al voltant del tema plantejat avui
Què simbolitzen els 18 per tu, Aina del Pinó?
Doncs jo crec que simbolitzen
un canvi d'etapa
sobretot de creixement
diguéssim com
introspectivament
i jo crec que també
em canviarà una mica la vida
perquè començarem a fer moltes coses
però fins que no acabi
batxillerat, diguéssim
com que no notaré el canvi, no?
Això és el que sento
I ja després
doncs, bueno
seguiré estudiant
o sigui, la vida com a tal
no em canviarà
molt
però
per a mi els 18
simbolitzen això, no?
Aquest canvi
d'una mica
de maduresa
Sí, és veritat
que hi ha uns altres canvis
com poder
no sé, votar
veure x, x, x
però
en aquest sentit
jo em
focalitzo més
en aquest canvi
transcendental
a mi mateixa, saps?
Per on enfocaràs
els teus estudis
a partir d'any que ve?
Ho saps ja?
Sí, tinc pensat
fer alguna cosa
tipus
un cicle superior
i coses així
vull estudiar cinema
o sigui
està una mica fotut
però si és veritat
que veig molta gent
amb el tema de
uah
a les salides
no sé què
perquè ara
és molt freqüent
sobretot
en aquestes dates
que la gent
està escollint
carrera i tot
sí
però bueno
és que
ja m'ho solucionaré
jo mateixa
quan arribi el moment
però
és que si no
lluïto
pel que vull estudiar
o sigui
és que no vull estar
en una oficina
allà tancada
o sigui
és que no puc
necessito moure'm
necessito fer coses
inspirar la gent
i seguir
seguir fent
el que jo vull
hi ha una llista
aquí al guió
de preocupacions
o de reflexions
que has anat fent
aquests dies
per preparar
el programa d'avui
em semblen molt interessants
perquè
per una banda
parles sobre
les teves pors
com per exemple
el fet de ser més conscient
del que costa viure
que els estudis són cars
dels lloguers
i de diferents somnis
parla'ns d'això
perquè em sembla molt interessant
que amb 17 anys
ja t'estiguis preocupant
per aquestes coses
és que jo soc la persona més
anticipada
tu t'anticipes a tot això
em precipito molt
diguéssim
i inclús ja tinc com
comptes d'ahor
bé
ja tinc comptes
per futurs pisos
i coses així
saps?
o sigui
no soc
ahorrativa
diguéssim
perquè m'ho gasto tot
per tant
ho estic fent
per prevenir
que no em gasti
més del que tinc
llavors
doncs això
m'he adonat una mica
de
tio
o sigui
jo
inclús
visquent a la meva casa
i tal
ja noto que
doncs
si surts
no sé què
ja estàs gastant
si no sé què
no sé quantos
i jo ho noto
perquè jo soc estudiant
i jo vivo
amb el que tinc
i amb la paga
que em donen
visc
i ja està
per tant
m'estic adonant
del que costa
viure
no?
clar
llavors
si no tens
o sigui
si no estàs
treballant ni res
doncs
vius una mica
amb el que et donen
i ja està
diguéssim
no?
i en aquest sentit
sí que m'estic adonant
doncs
per exemple
doncs
que
aquí si hi ha el carnet
que costa molt
que no sé què
que no sé quantos
llavors són
molts gastos
i has de
prescindir
d'algunes coses
saps?
i què és això
de viure
a Sevilla?
sí
és que vull viure
allà
però
com a experiència
de vida
és a dir
vols anar allà
uns mesos
uns anys
no no
vull viure
viure
viure
i quedar-me
vols viure
a Sevilla
i fer les arrels
les teves arrels
exacte
vull ser d'aquestes
dones grans
que viuen
en casetes
d'aquestes
de poble
i que tots els meus nets
vinguin a veure'm
al pueblo
bàsicament
vull ser així
a les set
a les vuit del vespre
treuen la seva cadira
a l'estiu
allà a la porta
de casa
a fer
saparets
i coses
ja et veig
ja et veig
interessant
parlem d'altres coses
vacances
perquè
l'altre dia
em vaig adonar
a compte
que
teniu
la ment
molt enfocada
ja
amb l'estiu
amb aquesta recompensa
d'haver estudiat
tant durant l'any
tens ganes
de fer vacances
amb les teves amigues?
doncs sí
moltes
i també forma part
una mica
d'aquest objectiu
d'estrenar
els teus 18
envoltada
de la gent
que t'estimes?
sí
exacte
o sigui
jo crec que
doncs
per exemple
jo ho vaig dir
l'altre dia
però
l'intel rail
i tal
és una cosa
que a mi
no
o sigui
no va
en línia
amb mi
perquè
o sigui
no vull estar
de viatge
no
no
tu vols una cosa
com més controlada
jo vull estructura
organització
home a l'intel rail
també hi ha molta organització
molta estructura
sí
però em sembla
una mica caos
a les dues
has d'estar allà
a les tres
has d'agafar un tren
clar
exacte
això és el que no m'agrada
ja
prefereixo anar-me a una muntanya
agafar una tenda de campanya
i dormir allà a la nit
t'ho juro
o sigui
no sé
jo crec que és un
tu vols anar a la teva
clar
vols anar a la teva
gaudir una mica d'això també
exacte
i també per altra banda
estic veient
que d'alguna forma
ja vas deixant anar una mica
el fet de
començar a fer coses sola
no?
sí
és una cosa que
que vaig començar a fer l'any passat
perquè per exemple
em donava moltíssima vergonya
i jo crec que és una tonteria
en una casa eh
anar a menjar sola
anar al cinema sola
mira
crec que va ser fa un mes
que vaig anar al cinema
per primera vegada sola
i què vas veure?
Baiana
i tres persones al costat
ja està
Baiana 2
sí sí
vaig anar perquè em feia molta il·lusió
i doncs tenia festa a l'escola i tal
i vaig dir
vinga
com ningú pot
perquè tothom estava estudiant
i què et va semblar l'experiència
d'anar al cinema sola?
uf
increïble
és guai
o sigui
em donava vergonya
per el fet de
ua
no estic amb ningú
saps?
és una cosa
però ningú se n'adona
que va sol
clar
allà tothom anava sol
per tant
no sé
va ser una experiència
molt guai
a més a mi
m'encanta el cinema
sí sí sí és veritat
que és una cosa
que no puc fer sempre
perquè costa diners
però
però
va ser la primera vegada
que vaig anar sola
i vaig estar super tranquil·la
o sigui
jo anava quasi en pijama
ja
ja em donava igual tot
i
i va ser una experiència
molt guai
la veritat
i sento que abans
no feia aquest tipus
de plan sola
perquè em donava vergonya
doncs
que la gent veiés
que no estava sol
o sigui
que no estava amb ningú
o etcè
etcè
també parles
del fet de
de perdre una mica
diguéssim
la vergonya
que això no ho acabo d'entendre
vull dir
tu tens vergonya
sí
mira
tu saps quan demanes el compte
perquè estàs a un restaurant
i que és la cuenta
doncs mira
això jo no ho faig
em fa molta vergonya
fas el gest aquest
del garabato
no no
m'aixeco
i me'n vaig a on està la barra
tipus
perquè em canvien
però és que
és que ho peso
o sigui
hi ha situacions
que em donen
molta vergonya
però jo crec
que és perquè
sóc jove
i ja està
o sigui
el meu pare
em diu
que quan sigui més gran
ja canviaré
i me deixaré
d'hòsties
no
clar
perquè fins ara
tu ho hem fet
no això
clar
és una mica
jo crec que
que també
aquests
que també
simbolitzant
això de
que ja no
tens els teus
no tens els teus pares
com a tal
que t'estan
com
o sigui
que sí que et recolzen
i tal
però no estan fent
les coses
per tu
volar del niu
una mica
ja comences tu
a fer coses
per tu mateix
per tant
és una mica
com
desprender-se
clar
això és la part
jo diria
més complicada
sobretot per mi
a nivell mental
perquè no estic
acostumada
d'això t'anem a preguntar
la preparació
psicològica
que
estàs fent
suposo
durant aquests mesos
o potser no
potser no estàs fent
cap preparació
però el fet aquest
d'abordar
una nova etapa
a la teva vida
també
canviar d'estudis
etc
penses que d'alguna forma
també
encara que no ho vulguis
t'estàs preparant
mentalment
i psicològicament
per aquests 18
sí
jo crec que sí
perquè
per exemple
ara ja vaig al metge sola
que era una cosa
que mai anava sola
també
jo crec que
per exemple
les coses que també
em donen vergonya
és
no sé
anar
a
una cosa que em fot
molta vergonya
és anar
no sé
a demanar alguna cosa
i que després
pel que sigui
tipus un paper
o el que sigui
després no
no t'ho puguin
resoldre
o algú
llavors ho passo malament
i
i doncs
no sé
ara estic
com
fent documents
o fent coses
de papereo
hi ha moltes coses
que hauràs d'anar
agafant pràctica
ja
hauràs d'anar agafant pràctica
al final no ho has fet mai
hauràs d'anar
pillant-li el truquillo
i entenent les coses
jo a vegades també
quan vaig al cap
encara
doncs
em trobo això
no?
que arribo allà
a l'ambulatori
i hi ha moltes coses
doncs que clar
també
com que són espais
que els trepitges
molt poc freqüentment
és a dir
que són coses
com molt puntuals
doncs llavors
tampoc tens el costum
i també vas perdent una mica
però a mesura que vagis
aprenent
doncs
a fer aquestes gestions
que te les feien abans
els pares
i et toca a tu
doncs assumir-les
ja veuràs
com
perdràs els nervis
perdràs la por
i ho perdràs tot
sí, totalment
i a part
jo personalment
crec
que també
la meva personalitat
afecta molt
perquè a mi
o sigui
a primera vista
i
o sigui
el primer contacte
sóc tímida
en veritat
o sigui
sóc reservada
per tant
em costa molt
per exemple
quan hi ha una persona
que desconec
com per exemple
pot ser en una gestió
que dius
o alguna cosa així
doncs em fot vergonya
parlar
saps
però això és una cosa
que és el que tu dius
quan vagi una mica
doncs fent les coses
perdré la vergonya
i ja està
Aina
anem tanquant la secció
d'avui
amb un propòsit
vull que et planteixis
un propòsit
per aquest 2025
i també doncs
per aquests 18 anys
un desig
d'alguna forma
per acabar doncs
complint
en aquests 18
en aquesta nova etapa
no sé
alguna cosa
que tinguis en ment
de dir
mira aquests 18
m'agradaria molt
que passés això
o lluitaré
perquè passi l'altre
doncs no perdre
tantes amistats
és maco
és un desig
maco
però ja he perdut
moltes
per això
no vull perdre més
és una cosa
que jo crec
que també
és llei de vida
i t'haig de dir
que durant aquesta època
es perden moltes amistats
perquè cadascú
tria el seu camí
llavors això és difícil
però bé
esperem que es compleixi
aquest desig
que perdis
les menys amistats
ni famílies
per favor
exacte
exacte
Aina del Pino
gràcies per l'espai d'avui
una abraçada molt gran
gràcies
nosaltres ens veurem
la setmana vinent
per tant et desitjarem
l'aniversari
la setmana vinent
que vagi bé
cuida't molt
i ens sentim
la propera setmana
d'acord
adeu
marxem a publicitat
i tornem en un minut
amb l'infermer de Guàrdia
fins ara
Bet aquí una vegada
un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
mestres àvies
recuperadores
de contes
de l'associació
de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí
us hi esperem a tots
Sentiu
és la sintonia
del benvinguts
benvolguts
i bentrobats
prepareu-vos
a escoltar
les interessants
entrevistes
i les curiositats
d'aquí
i d'arreu
fem ràdio amable
parlogent tranquil
i culturalment
curiós
benvinguts
convidat
i amanitat
benvolguts
viatges
història
ben trobat
cultura
tot això
ho escoltareu
en el benvinguts
benvolguts
i bentrobats
aquí
a Ràdio d'Esbert
ara escoltes
Ràdio d'Esbert
sintonitzes
Ràdio d'Esbert
la Ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
Ràdio d'Esbert
15 minuts
15 minuts per acabar el programa d'avui divendres 17 de gener del 2025
seguim aquí al Refugi
el magazín de tardes d'aquesta casa de Ràdio d'Esbert
i saludem en Daniel Morales
Daniel bona tarda
Bona tarda Dani
com estàs?
Ja tenim aquí el nostre infermer de guàrdia
per encetar un nou espai més
aquí al programa
avui Daniel de què ens parlaràs?
Doncs avui
vull explicar un article
que he llegit aquests dies
que va publicar el país
sobre la situació que viuen les infermeres actualment a Espanya
Molt bé, parlarem doncs de dades alarmants
també de testimonis personals
i de com aquesta situació pot impactar en tots nosaltres com a societat
Aquest primer bloc, Dani, l'hem titulat dèficit d'infermeres
Per què?
Doncs avui començar amb una dada important
i és que segons informa el país
Espanya té un dèficit de 100.000 infermeres
Aquest problema estructural no és nou
com ja hem parlat algun cop aquí al programa
portem molts anys amb un dèficit estructural d'infermeres
però que especialment s'ha greujat després de la pandèmia
Amb 625 infermeres per cada 100.000 habitants
Espanya se situa a la cua d'Europa
i un de països com Alemanya o França
Això té conseqüències directes
tant en l'atenció dels pacients
com en la salut física i mental de les professionals
I ara parlarem també dels sindicats
perquè realment juguen també un paper molt important
i segons ells la situació no és casual
No, com hem dit
denuncien anys de retallades en sanitat
contractes precaris i una manca d'inversió en formació
Amb tot això
jo vull plantejar aquí una pregunta a l'aire
Què passarà si no posem remei a això?
Jo crec que la resposta per desgràcia
és que cada cop el sistema sanitari serà més fràgil
i a més ara tenim una altra crisi oberta
com és la possible FIDAMUFACE
i que tots els mutualistes hagin de ser absorbits
pel sistema públic nacional de salut
I clar, aquí se'ns planteja cap a on anem
si en joc d'enfortir la sanitat pública
i tenir una sanitat cada cop millor
si estem retrocedint augmenten llistes d'espera
i cada cop amb menys recursos disponibles per a la població
Dani, tu creus que estem parlant
d'un possible col·lapse del sistema sanitari?
Home, jo crec que
de fet hi ha dades sobre la taula
més que també per la manca d'infermeres
que d'aquí uns anys
com estem veient s'està greujant cada vegada més
en relació amb el que he comentat ara
de FIDAMUFACE
si finalment no hi ha un acord
entre les companyies privades
i el sistema i el govern
és central
i aquests mutualistes han de ser absorbits
pels sistemes de cada comunitat autònoma
jo crec que ja hi haurà un dèficit important
perquè si ara mateix tenim llistes d'espera llargues
si afegim ara mateix no sé quanta gent és
però crec que, per exemple, són uns quants milions
de mutualistes que han de ser afegits
clar, augmentarem aquestes llistes
i això no es traduirà
en un augment de professionals treballant
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
la situació és alarmant
com comentàvem des de l'inici de l'espai
però ara anirem també
posant més dades sobre la taula
i veurem que aquesta situació
doncs és realment preocupant
com dèiem
si al primer bloc
doncs l'hem destacat
i l'hem volgut dedicar
al dèficit d'infermeres
ara parlarem sobre les infermeres
que ja no poden més, Dani
Sí, també relacionat amb això
aquest article que he comentat
fa uns minuts del país
comentava que una de cada quatre infermeres
està pensant en abandonar la professió
Bàsicament, les raons són
baixes remuneracions
condicions laborals precàries
i una sobrecàrrega
que sembla no tenir fill
Important també destacar aquesta menció
Doncs relacionat també una mica amb això
aquest matí
el periodista de la cadena
Serjos i Luis Sastre
feia una publicació
a la xarxa Social X
abans Twitter
on compartia una carta
al director
publicada també al país
fa uns dies
Aquesta carta
com tu has dit
portava el títol
de
Les infermeres
no podem més
Aquesta frase
contundent i colpidora
resumeix el sentiment
de moltes professionals
del sector
Si us sembla
a continuació
és una carta
una mica extensa
no gaire
però sí que en portarà
uns minuts
Si us sembla
us lleieixo les paraules
que Marta Marocco Juez
ha escrit al país
Sentim doncs
aquesta carta
La gestió dels hospitals
és cada cop pitjor
Hi ha manca
de personal
que no es contracta
Recursos
i un cribatge
adequat dels pacients
La primera línia de defensa
l'atenció primària
no funciona
perquè no es donen cites
cosa que fa
que els pacients
arribin directament
als hospitals
i s'aturin el sistema
Aquesta situació
sumada a la baixa ràtio
infermera-pacient
i els ulls estancats
fa que les infermeres
se sentin no només
desbordades
sinó també menyspreades
Haver d'atendre
una mitjana
de 12 pacients
alhora
amb el risc
que diversos
s'empitjorin
és una situació
insostenible
i la resposta
a les seves peticions
d'ajuda
sovint
és un buscat la vida
Això planteja
una pregunta urgent
Fins quan es portarà
el límit
a aquestes professionals?
Fins que es neguin
a atendre
o hagin de migrar
per ser avaluadores
fora del seu propi país?
Les infermeres
no necessiten
aplaudiments
ni halogis
sinó recursos
per exercir
dignament la professió
que tant van estimar
quan van començar
És imprescindible
apostar per una sanitat
digna per a tothom
I amb aquesta carta
que ens llegia
el nostre infermer
de guàrdia
en Daniel Morales
destacar
diferents punts
la gestió
dels hospitals
que cada cop
va pitjor
aquesta és la primera frase
amb la que obria
la carta
i també parla
dels ràtios
Déu-n'hi-do
aquest ràtios
que diu també
una xifra esfraïdora
haver de tindre
una mitjana
de 12 pacients
alhora
això és insostenible
Daniel
Sí
i precisament
això va relacionat
amb el que dèiem
que hi ha una manca
d'infermeres
estructural
i que
tot i que
recentment
per exemple
aquí a Catalunya
les universitats públiques
han augmentat
les places
perquè
de fet
l'any que ve
ja sortiran
ara no et sé dir
però
per exemple
a la meva universitat
el curs
que té un any
menys que jo
hi ha una línia més
i el que suposa
que l'any que ve
sortiran
només de la meva universitat
80 infermeres més
però clar
aquestes infermeres
se les ha de cuidar
se les ha de contractar
i se li ha de donar
condicions laborals
perquè com deia
aquesta infermera
no vulguin marxar
del seu propi país
per anar a una altra
on siguin
més valorades
i tinguin millors condicions
Clar, la situació
realment
és preocupant
i aquestes notícies
es van sumant
i es van també
apilant
perquè no és una notícia
aïllada
sinó que són molts casos
els que estan apareguent
de disconformitat
amb el sistema
i de fet
aquí al programa
ho hem parlat molts cops
és un tema
que va sortir
entre tant
i que cada cop
les dades són més alarmants
i tampoc veig
que es faci res
per millorar
dèiem
fa uns mesos
portava aquí
una notícia
al programa
que l'administra
de Sanitat
Mònica
la Mònica
sí
s'havia compromès
amb les infermeres
que abans
que acabés
el 2024
serien
recategorades
dintre
l'administració
com el nivell
que li correspon
pel grau universitari
que és infermeria
ha acabat
el 2024
i les paraules
les han dut al vent
les paraules
de Mònica García
la ministra
no me l'he volgut jugar
però sí
tranquil
era Mònica García
millor dic només Mònica
en joc d'equivocar-me
aquí tenim l'equip de producció
que està per això
per acabar de
completar
aquestes frases
aquestes dades
com dèiem
Mònica García
és l'actual
ministra de Sanitat
i en aquest cas
les dades
no han estat
diguéssim
complides
aquells missatges
que
s'havien comentat
que s'havien promès
de
requalificar
les infermeres
això no s'ha dut a terme
de moment
Dani
no
i és una cosa
que jo crec
que trigarà
com tot són
molts calés
i a més
també hi ha por
de fet jo vaig llegir
un article
fa uns mesos
que els metges
ja havien dit
que si les infermeres
eren recatalogades
ells també volien pujar
per no tenir el mateix nivell
vull dir
que com dèiem
és un problema estructural
que s'ha de lluitar
per canviar
però no sembla gens fàcil
però aquest canvi de nivell
efectes pràctics
quin canvi seria
doncs per les infermeres
o sigui
també
per exemple
ara mateix
una infermera
no pot ser directora
d'un hospital
pel nivell que té
podria ser
podria tenir càrrecs
o sigui
més alts
o sigui càrrecs més alts
i alhora
una remuneració econòmica
que també és d'alguna
que porten
que porten
reclamant molt de temps
càrrecs de gestió
i direcció
de grans espais
com per exemple hospitals
i per altra banda
també aquesta remuneració
adequada
per dir-ho d'alguna manera
acorda
a aquest nivell
i a les tasques
que porten
per exemple
però en canvi
les responsabilitats
augmenten
perquè estem parlant
que cada vegada
les responsabilitats
són més elevades
les que han de subir
les infermeres
això no va dir per exemple
ara mateix
s'està empoderant molt
la prescripció infermera
però clar
la prescripció infermera
no s'està fent
en
per sota el meu punt de vista
sinó
no s'està fent
perquè les infermeres
estiguin
preparades
que ho estan
perquè a la universitat
tenim creïts de farmacologia
i estem
perfectament capacitades
ho estan fent
per treure feina
a un altre col·lectiu
que també està desbordat
efectivament
i
no s'està remunerant
en aquesta responsabilitat
cada vegada major
bàsicament
volia destacar això
el fet de
més responsabilitat
els ingressos
són els mateixos
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
amb les dades
que estem donant avui
Dani
estem donant a conèixer
una mica més
de prop la situació
que viuen
les nostres infermeres
i realment
darrere de cada dada
de cada titular
hi ha persones
que dediquen la seva vida
a cuidar-nos
i sovint també
es deixen la pell
però qui
cuida
d'elles
Dani
aquesta
aquesta
és una
pregunta molt bona
de fet
és molt important
el que es diu
normalment
de cuidar el cuidador
perquè per poder cuidar
tu has d'estar bé
i malauradament
hi ha moltes infermeres
que agafen la baixa
per ansietat
per depressió
i això s'ha greujat
com dèiem
des de la pandèmia
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
la ficció
s'està fent realitat
i en marxes forçades
veiem moltes
pel·lícules
moltes sèries
catastrofistes
i les tenim
molt integrades
en el nostre
conscient
en el nostre
diguéssim
imaginari
i també
en la consciència global
totes aquestes ficcions
però és que realment
s'estan duent
a la pràctica
al final
també tot allò
que veiem
a la ficció
és perquè
realment
en molts casos
està passant
Sí
a la realitat
moltes vegades
la ficció
arriba a la realitat
per desgràcia
i la realitat
acaba superant la ficció
Exacte
Daniel Morales
moltes gràcies
per l'espai d'avui
et desitgem un bon cap de setmana
i desitgem una mena més
que vagi bé
Ens anem sentint
Adéu-siau
I seguim aquí
al magasin de tardes
de Ràdio Desbem
seguim al Refugi
en dos minuts i mig
acabarem el programa
d'avui divendres
però abans
com sempre
volem posar
una miqueta
de música
que voleu escoltar
va
aviam aviam
avui escoltarem
una cançó
abans d'acabar
el programa
i com que hem escoltat
una de Bram Mateo abans
afegirem a Vico
que és una gran artista
i que ja la tenim
també aquí sonant
a Ràdio Desbem
aquesta cançó es diu
Te quiero
i és una cançó
que van treure
a Vico i a Bram Mateo
fa qüestió d'uns mesos
Avem
Un viento que me dice disfrutar el momento
Porque quizás mañana no estarás
Y de todo lo que quiero aunque la gente me diga
Que de los noches no va a funcionar en la vida
Dime si tú también lo sientas porque yo
Yo sé que te quiero aunque todo cambie
Porque mañana puede que estés en otra parte
Yo sé que te quiero y no escucho a nadie
Hoy tengo la suerte de poder besarte
Yo sé, sé que te quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, quiero
Te quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, te quiero
Te quiero, quiero, quiero, quiero, quiero, te quiero
Menys d'un minut per acabar el programa d'avui
I ara fem una petita menció a l'agenda d'aquest cap de setmana
Tenim els tres toms de Sant Just que tindran lloc el 19 de genera
La festa inclourà la benedicció d'animals i la tradicional cavalcada pels carrers del municipi
Per tant, si no sabeu què fer aquest diumenge
Els actes començaran a les 11 del matí
Amb la missa a l'església del Sant Just i Sant Pastó
I seguida la benedicció dels animals a les 12 a la plaça Jacint Verdaguer
La cavalcada iniciarà a un quart d'una del migdia
Fins aquí el refugi d'avui, moltes gràcies
Una abraçada molt gran a tots els oients que ens heu acompanyat a la tarda d'avui divendres
Tornem dilluns, com sempre, una abraçada molt gran
I que vagi molt bé el fin de...
Tornem d'avui, moltes gràcies