El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimarts, un dimarts realment molt especial pel poble perquè recordem que aquesta tarda l'Atlètic Sant Just s'enfronta al Mallorca, un equip de primera divisió en la primera ronda de la Copa del Rei. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem el món del vi, on avui descobrirem el vi argentí. Seguidament el Hamid de Joves Inculps, amb qui repassarem les notícies polítiques i socials de la setmana. I acabarem amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragon i el seu món cinèfil.
Doncs ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Avui fa un any de la dana i hem de començar per aquí, recordant una de les pitjors trasèries de la història d'Espanya. Fa 365 dies la pluja, el fang i les riuades van convertir València en un infern de terror i desgràcia. I aquell dia, recordem, van morir 229 persones.
Amb motiu d'aquesta data, avui a les 6 de la tarda, al Museu de les Ciències de València, se celebra el Funeral d'Estat, dirigit pels Reis d'Espanya, amb la presència de Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijo i altres polítics nacionals. Com ja van anunciar ahir, finalment, Carlos Mazón, el president de la Generalitat Valenciana, tot i la negativa dels familiars de les víctimes, també hi serà present.
Aquest matí, el president valencià, en motiu del primer aniversari de l'Adana, ha fet una declaració institucional des del Palau de la Generalitat Valenciana. En aquest discurs de poc més de 9 minuts, Mazzon ha admès per primer cop que va haver-hi errors i que la catàstrofa es podria haver gestionat molt millor. Hi havia coses que devien funcionar millor. Avui no és el dia per la confrontació, però sí que hem de reflexionar davant el desamparo.
que sintieron tantos valencianos también los días posteriores, cuando fuimos conociendo la magnitud de una tragedia inabarcable. Tratamos de hacer lo mejor en una circunstancia inimaginable, pero en muchos casos no fue suficiente y hoy, de nuevo, debemos reconocerlo.
Des de compromís, Joan Valdoví ha qualificat d'infama i d'un insult a les víctimes la declaració institucional del president. L'escoltem. Si fos un examen de consciència probablement presentaria avui mateix la dimissió.
El síndic del PSPV a les Corts, José Muñoz, també s'ha mostrat indignat i ha criticat que 160 els càrrecs de la Generalitat s'aixequessin a aplaudir a Carlos Mazón. El primer aniversari de l'arribada arriba amb la pressió sobre el president valencià més alta que mai per la gestió de la tragèdia i pels procediments judicials que encara continuen oberts. A la mateixa hora que Mazón feia la declaració, desenes de funcionaris
Desenes no, centenars de funcionaris guardaven 5 minuts de silenci a la ciutat administrativa en record de les víctimes. Tony Garcià, una de les dones que ha participat en aquesta protesta i és dona d'un treballador mort, ha denunciat pressions i represàlies per part del govern per intentar...
impedir aquest homenatge. El record també ha arribat al Congrés dels Diputats a Madrid, on s'ha fet un minut de silenci abans del ple. La plaça de la Mare de Déu a València s'ha llevat aquest matí amb 229 mantes tèrmiques, una per cada víctima, en un acte simbòlic organitzat per l'acord social valencià. La concentració ha acabat amb una marxa fins al restaurant El Ventorro,
on era Amazon durant les hores més crítiques de la tragèdia. A les 8 i 11 minuts d'aquesta nit, exactament un any després que sonés l'ES Alert, s'ha convocat una cacerolada des dels balcons en record de les víctimes i en protesta per la gestió del Consell Valencià.
Després de 48 hores després que el partit de Carles Puigdemont trenqués amb el PSOE, Pedro Sánchez fa un pas per acostar posicions amb Junts. En la sessió de control d'aquest dimecres al Congrés, el president espanyol s'ha compromès a desbloquejar la llei contra la multireincidència impulsada pel grup de Míriam Nogueras i Carles Puigdemont i encallada durant molts mesos. Sánchez ha fet denunci en resposta a la portaveu del PNB, Maribel Vaquero, que li ha recordat que la norma continua en un calaix.
El president socialista ha afirmat que el grup està disposat a tramitar la iniciativa i ha defensat que al seu govern s'ha pres molt seriosament la seguretat, amb un increment del 30% de la inversió i més efectius policials i judicials que mai. La proposta de Junts busca endurir les penes per forts reincidents, incloure l'agraujant de multireincidència i castigar en presó d'un a tres anys el robatori de mòbils o ordinadors.
I ara una bona notícia perquè la Mari Carmen es queda a casa seva, almenys de moment. La veïna de 87 anys del barri del Retiró a Madrid havia d'afrontar aquest matí a les 8.30 del matí.
Havia d'afrontar un desnonament, però el jutjat l'ha suspès per la manca d'una alternativa residencial per part de les administracions. La Mari Carmen, que hi viu des de fa 69 anys, podrà seguir al seu pis. El desnonament queda suspès temporalment, sense una nova data, però, recordem, no cancel·lat.
Israel ha reprès aquest matí l'alt o el foc a Gaza després d'una onada de bombardejos que ha deixat almenys un centenar de morts, entre ells 35 infants, segons les fonts hospitalàries de la zona. L'exèrcit israelí ha donat per conclòs a l'ofensiva i assegura que replen l'aplicació de la treva després d'haver colpejat objectius terroristes. Els atacs ordenats per Benjamin Netanyahu van arribar després que Israel acusés Hamas d'haver trencat la treva,
perquè no van complir amb el retorn dels ostatges. Des del grup islamista, però, neguen qualsevol violació i denuncien que l'exèrcit israelià ha continuat atacant diverses zones del sud de la franja. Mentrestant, Washington, garant de l'acord de pau, ha confirmat que la treba continua vigent i que treballa perquè es mantingui el pla de pau impulsat pel president Donald Trump.
L'huracà Melissa arriba a Cuba després del seu pas devastador per Jamaica. El vent de Valls ha deixat almenys 9 morts a tot el Carib, 3 a Jamaica, 3 a Haití, 2 a Panamà i 1 a la República Dominicana. El Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units alerta que Melissa és un huracà de categoria 3 i extremadament perillós, amb vents fins a 205 km per hora.
El fenomen ja afecta el sud-est de Cuba, especialment a la zona de Guantànamo, amb pluges torrencials, rierades i risc d'inundacions i esllevisades de terra. A Jamaica, el primer ministre Andrew Holness ha declarat el país zona catastròfica, després que més de mig milió de persones s'hagin quedat sense llum i unes 15.000 hagin estat evacuades a refugis.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha promès ajuda humanitària per a la illa i ha assegurat que mai havia vist un ucarà tan potent. Segons les previsions, Melissa continuarà cap a les Bahamas en les pròximes hores i podria arribar a les Bermudes dijous a la nit. I ara les notícies de Sant Just. Anem amb els titulars municipals.
El ple d'octubre de Sant Just debatrà les ordenances fiscals i el pressupost municipal per al 2026. La sessió se celebrarà el 30 d'octubre i tractarà també qüestions de personal, urbanisme, servei a la persona i la renúncia d'una regidora de la CUP. Homenatge als difunts amb la coral a Harmònia, al cementiri de Sant Just. El concert tindrà lloc l'1 de novembre de 2025 a les a dos quarts de cinc.
I ara fem una repassada a la renda de 2023 del Baix Llobregat. I és que Sant Just lidera amb 25.286 euros per persona i 67.583 euros per lleiar. El municipi concentra 9 seccions per sobre dels 22.500 euros per persona i una secció supera els 100.000 euros per lleiar, segons l'ADRH 2023.
Ara toca el ritme, ara toquen els esports.
L'Atlètic Sant Just viu aquest vespre una cita històrica. El conjunt del Baix Llobregat debuta a la Copa del Rei i ho fa davant d'una primera divisió al Mallorca, en un partit que començarà a les 8 en punt del vespre. Tot i que inicialment s'havia de jugar al Municipal de Sant Just, les limitacions de l'estadi han obligat a traslladar el partit
al municipal de l'Hospitalet del Llobregat, on s'espera un ambient de gala amb milers d'aficionats santjustencs. Els de Conrad Garcia afronten el repte amb il·lusió i somien en donar la gran sorpresa de la competició, eliminant un equip de primera divisió. Recordem que els separen sis divisions. Sigui quin sigui el resultat, el d'aquesta nit serà un partit per recordar per tot el municipi i per l'Atlètic Sant Just, que fa història amb la seva primera participació a la Copa del Rei.
La selecció espanyola femenina va guanyar ahir per 1-0 a Suècia, gràcies a un gol d'Alexia Pudellas. Així, l'equip de Sònia Bermúdez s'ha classificat per a la final de la UEFA Nations League, on s'enfrontarà a Alemanya en un format a doble volta. Espanya es repeteix com a finalista en la segona edició del torneig.
I males notícies des de Camp Barça. És que el Barça es queda sense Pedri durant tres setmanes. El migcampista Canari va acabar lesionat el clàssic contra el Real Madrid i no ha pogut entrenar aquest matí. Pedri pateix una ruptura del bíceps femoral distal de la cama esquerra i haurà de descansar un mínim de tres setmanes, perdent els desplaçaments a Bruixes i Vigo, així com els primers duels després de l'aturada de seleccions.
En Pedri a la infermeria Hansi Flick haurà d'improvisar el mig camp del Barça on ja falten jugadors com Rafinha, Gabi i Lewandowski. Avui... I ara sí, passem a la cançó del dia.
Avui la veritat és que he tingut una elecció molt fàcil. Avui us porto un tema que és una cançó que arriba al cor, que et remou per dins i que ens desplaça al clam de tot el poble valencià. Un tema que és una crítica directa als governants que van deregir la tardana i una eficaç resposta a la tragèdia de la Dana del 29 d'octubre del 2024, en la que van morir 229 persones.
de la que tot just avui fa un any. Un crit col·lectiu que neix de la ràbia i del dolor, però també de la dignitat d'un poble que no oblida. A través d'una lletra molt al·laborada, gairebé poètica, es fa una denúncia directa. La cançó retrata la distància entre la tragèdia i el poder, entre el fang que es van portar tantes vides i el vi que omplia copes al Ventorro.
La peça és una acusació sense embuts als governants que van mirar cap a una altra banda, els que van gestionar el desastre amb indiferència i van convertir la incompetència en rutina. Una cançó que també és un homenatge a la gent del País Valencià, que malgrat el silenci oficial van tornar a alçar-se, a creuar ponts i a unir-se amb un objectiu comú. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar la cançó. Va sortir fa sis dies. Agrupa els cantants més destacats del País Valencià.
I el títol de la cançó defineix a la perfecció els polítics que van dirigir la catàstrofe. Doncs ara sí, us deixo amb lladres de sobretaula. Desó, Malifeta, Ciudad Jara, La Raïz, Abril, Tito Ponent i Los Chicos del Maíz. Allà on el camp mord de pena
i no es sente el so del llamp. Heu ensat on a l'esquena s'han mesclat l'aigua i l'arena i baixa un monstre fe de fang. Hi ha una taula que d'avi diuen que és la sang de Déu. Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard i allà ningú diu adéu.
I al país de l'Olivera, de la Plana i dels Serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera on viuen els valencians.
S'ha fet carme el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, ningú la vida al seu pagament. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou i adreste sobre taula.
Ofrenant incompetència va una colla de senyors. Que bonica està València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepots li fan massatge a mediocres vividors. Fins que la gent de les cases torna a creuar el pont.
Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador. I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya, sol atacant la memòria d'aquell octubre traidor. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula.
Show de adresses sobre el tabla.
Fins demà!
Quina cançó i quin relat. De veritat que aquest tema arriba directament al cor. I a mi m'ha deixat amb els pèls de punta. Ja l'havia escoltat, però cada cop que l'escolto realment ens relata un testimoni esfareïdor que realment recordem aquells dies on el poble valencià realment va estar molt abandonat pel que diu la cançó, per uns lladres de sobretaula. Però ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 29 d'octubre, fa un any de la tragèdia de la Dana al País Valencià. Una catàstrofe que es van portar 229 vides, pobles sencers, cases, comerços, oficines, escoles i també camps de conreu. En les nostres memòries estan aquells dies on en qüestió de poques hores l'Horta Sud de València va quedar inundada i els carrers es van convertir en salvatges rius de fang que s'emportaven tot allò que tenien per davant.
Milers de persones van veure com perdien tot allò que havien construït durant tota una vida en un tres i no res. I el més important, 229 persones no van poder sobreviure i van acabar morint ofegades als carrers del seu poble.
I en aquella vesprada, mentre els veïns del País Valencià lluitaven per la seva vida, la sensació d'abandonament va ser total. El màxim responsable, el president Carlos Mazón, dinava tranquil·lament al Ventorro, en una llarga sobretaula en la que va ignorar el seu poble i la seva gent. L'impresentable de Carlos Mazón, perquè això és el mínim que li podem dir, va acabar arribant al centre d'emergències a les 8 i 28 minuts, quan les víctimes ja passaven del centenar.
va de fugir de totes les seves responsabilitats i en un moment tan crucial, simplement, no hi va ser. Des d'aquell dia i fins a l'actualitat s'ha contradit, ha mentit i ha enganyat per no desvetllar què coi va fer mentre el seu poble moria ofegat.
Una actitud cínica i manipuladora que ens desmostra la vulgaritat d'aquest home. Els valencians el volen fora, però ell s'hi nega i segueix enganxat a la cadira, quan el que hauria d'haver fet fa molt de temps és dimitir, per almenys demostrar un mínim de decència que ja hem vist que realment no té.
Malgrat tot, en els dies, setmanes i mesos següents vam veure el millor del nostre poble, perquè entre la destrucció va brotar la dignitat, el companyerisme i la bondat humana. Milers de voluntaris van sortir al carrer per ajudar els veïns que acabaven de perdre-ho tot, van netejar fang fins a la matinada, van repartir menjar, roba i esperança entre el dolor i la desesperació.
Els bombers, els sanitaris i els serveis d'emergència van treballar sense descans, sovint més enllà dels seus límits, guiats per la voluntat d'ajuda. I és que va ser la societat civil, no les institucions ni tampoc els despatxos, qui va reaccionar amb rapidesa i humanitat davant el que semblava
Una tragèdia inabastable. Aquells dies van deixar clar que la força d'un poble no es mesura en discursos sinó en mans brutes de fang i cors oberts. Perquè al final la lliçó més dura i més certa és que només el poble salva el poble.
Ara sí, passem a les seccions del dia i avui comencem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Benvinguts a un nou episodi del món del vi. Avui ens anem a un altre continent, canviem una mica, i concretament ens anem a Sud-amèrica. I aquí, i ja sabem que aquí tenim una persona ideal per parlar de vi, així que ja podem presentar el nostre expert en vi, ens presentem el Jordi Clavero. Bona tarda, Jordi, com estàs? Bona tarda, com esteu tots? Doncs molt bé, molt bé. Avui repassant una mica aquesta dana que fa tot just avui un any. Però bé, Jordi, ara canviem de tema totalment i anem a parlar del vi. Sí, sí, sí.
Anem a parlar del vi perquè avui tenim un tema bastant apassionant i avui no anem a Catalunya, ens agafem un avió i ens fem un vol ben llarg. Bé, jo tenia ganes jo de viatjar, eh? Sí, doncs Déu-n'hi-do el viatge que et fotràs avui. Perquè ens anem a Sud-Amèrica, a un país on diguéssim que tenim una relació morògica perquè ens agrada molt el que ens han aportat al nostre futbol, però a vegades diem, ostres, que...
aquesta gent mai parla en català, saps? Som com tan seus i mai parla... Sí que n'hi ha, eh? Però... I algun líder que ha sortit d'allà que no diguéssim, no l'estimem massa, no? Sí, sí, sí. Bueno, al final sigui com sigui, jo crec que és un país que ens ha portat molta gent al nostre país i realment aquí tenim una comunitat argentina molt potent. De fet, el meu millor amic és argentí, ja t'ho dic, o sigui que
Des d'aquí també un escalf, no? A tots els argentins de Barcelona i de Catalunya. Sí, però si ens escolta un argentí, doncs... Bueno, ja hem dit el país d'on ve. És veritat que... Perdó, perdó, perdó. Ho estan donant com pistes perquè la gent saps interpretar, saps? Com el de l'idioma, saps? Perquè és el típic dels argentins, saps? Sí, sí, sí. Perdó, perdó, perdó, perdó.
No passa res, no passa res, Jaume. Bueno, aquest país compta en 210.000 hectàrees de vinya plantades. Això és molt? És bastant, és bastant. És un dels països on hi ha més extensió de vinya al món. No el que més, però bastanta. I el lloc on hi ha més vinya és a Mendoza, que Mendoza queda pel costat dels Andes,
I bueno, ho anirem desgranant una mica les diverses regions. Tindríem també Sant Juan, Rioja, com la d'aquí, perquè al final... Però no és la nostra Rioja, eh? Però tot té relació amb els noms. Després ho aprofundirem, no? Sí, ho anirem aprofundint una mica. Doncs agafem l'avió i anem directe cap a Argentina.
Doncs la història del vinyertí comença cap a 1556, quan els missioners espanyols, els nostres estimats colonos, especialment els jesuites, van portar les primeres vinyes des de Xile.
a través dels Andes. Aquestes vinyes es van plantar a la regió de Santiago de Estero i després es van expandir cap a Córdoba, no a la Córdoba Andalucía, sinó a la Córdoba allà, Sant Juan i Mendoza, on el clima era ideal per al cultiu de la vinya. La varietat animal que es va plantar va ser la criolla, que la criolla què és? És un cep autòcton
derivat de varietats espanyoles, o sigui, una fusió de diverses varietats. I és resistent, o sigui, aguanta bé el clima i també és productiva, per això es va plantejar. Entén amb aquest nom, et riureus una mica, Domingo Faustino Sarmiento. Un nom complicat, antic, eh? Un nom català antic, eh? Un nom d'antes.
No, no, i aquest nom, ostres, dient de Sarment, no? Tindràs influència amb la vinya, no? O sigui, pensem en un Sarment de la vinya, doncs el senyor Sarment, doncs... Un Sarment de vinya què és, per la gent que no... Un Sarment de vinya és... una branca, per entendre'ns. És una branqueta. Doncs el senyor Sarment...
introdueix la varietat Malbec des de França. O sigui, que és molt important la varietat Malbec a Argentina i és la més plantada al país, per fer-nos una idea. I aquesta varietat Malbec, o Malbec, ens produeix aquest raïm criollo? No, no té res a veure. El criollo era un altre.
Perfecte. I a Argentina, com és climàticament, s'adapta bé a les necessitats de la vinya? Perquè també entenc que és un país de contrastos. Sí, és un país de grans contrastos, però en general et diria que s'adapta molt bé perquè es troba en la latitud 2146, o sigui, és una bona latitud per a la plantació de vinya, i tenen un clima més que mediterrani, et diria, en les parts que us parlaré avui en dia, desèrtiques, pràcticament.
Clima desèrtic. Sí. D'on plou molt poc, però gràcies a que tenen els Andes, els hi baixen uns rius i unes aigües. Terrible. I per què? Per què plou tan poc, per exemple, en zones com Mendoza i és un desert en una altura molt alta. Mhm.
Perquè els Andes protegeixen dels vents del Pacífic i generen un efecte foen. Què és l'efecte foen? És molt senzill. L'efecte foen passa quan tenim unes muntanyes molt altes com els Andes
que retenen a una cara nord, que seria la Xile, on es queden les pluges i els núvols i la humitat, ja hi ha plou més i hi ha més vegetació, i en canvi a la cara sud, que seria...
Argentina és la part seca on no acaba plovent tant. I per això tenim aquest clima bastant desèrtic en les parts que avui us mencionaré, no en totes, però en segons quines parts on hi ha vinya és prou poc. També perquè ubiquem a l'Ollent, realment estem parlant que la majoria de vinyes d'Argentina es troben, això que has dit, a la zona a prop dels Andes, per tant estem parlant d'una part, diem, cap a l'oest,
d'Argentina. Sí. No cap a la costa de l'est, sinó tot el contrari. Exactament. Enganxat a les muntanyes el que seria Xile, els Andes i Argentina. Exactament. Fem frontera amb Xile. Molt bé, perfecte. Sí, som mig xilenos. No, no, no. Això si li dius... No, no, no. He fet broma, he fet broma, eh? He fet broma. I Jordi, per tant, diries que tota la zona vinícola d'Argentina està afectada per aquest efecte foent?
Sí, sí, sí. Al final, vulguis o no, influencia els Andes perquè a part de ser una divisió geogràfica entre Argentina i Chile, climàticament també els diferencia molt i amb el tipus de vins que s'hi poden fer a un lloc i el tipus de vins que s'hi poden fer a un altre. A Chile també hi havia?
Sí, també s'hi fa vi i de molta qualitat. Ja en parlarem, doncs. Sí, sí, ja en parlarem. Per exemple, Mendoza, la part d'Argentina que us havia comentat, és destacable aquesta influència que tenen al costat dels Andes.
Al final, hem de pensar que quan pensem Mendoza serien unes vinyes i al fons tindríem les muntanyes. Home, això és brutal, realment. Unes vinyes i una muntanya anava d'al fons. Sí, sí. És xocant, també. Passar en pocs llocs. Això passa gràcies a que és un desert a una alta alçada i al final l'única manera que ells tenen per cultivar, que això està ben vist en el nou món, en l'antic món que seríem nosaltres no està tan bé,
és fer servir aigua que ve de la neu, o sigui que fan servir rec. O sigui, són vinyes que si es plantessin sense el sistema de rec no sobreviurien, necessiten aquest sistema de rec per rebre aigua. D'acord, perquè també hem de pensar que estem parlant d'un desert, però no és un desert calent, com el del Sàhara. No, no. Més seria un desert tipus Sibèria, oi?
Sí, més fred, molt més fred. O sigui, també els dies són calorosos, però les nits són bastant fredes. També tenim un efecte bastant curiós que es diu zonda, que aquest vent és sec i calorós, i quan aquest vent està actiu ens informa que està nevant en els sanders. Ostres!
No, no, no, és tota... Si és que al final els anòlegs i les persones relacionades amb el món vinícola, també tenim un petit màster en meteorologia. Sí, sí, sí. Al final tu acabes aprenent. Jo de petit feia del mal temps. A mi sempre m'agrada el temps.
És un somni frustrat, potser. Sí. Fer de mal el temps. Fer de Tomàs Molina. Fer de Tomàs Molina. Bueno, també t'he portat la Patagònia, no sé si la coneixes. Sí, sí, sí, clar, em sona per la marca de roba i també per les muntanyes. Per les muntanyes, exacte. Doncs una regió que podríem fer una comparativa a Mendoza, ja que aquí trobem molta menys vinya que a la part de Mendoza,
Però t'has de dir que el desert de la Patagònia Argentina és gràcies a que els Andes també retenen els núvols. Al final estem parlant del mateix efecte. I abans que hi haguessin aquests Andes, fa molts i molts anys, la Patagònia era un bosc frondós
com els d'Europa de l'est. I si tirem més cap enrere, veuríem que hi haurien dinosaures com l'Argentinosaurus i tot això, que també podríem anar a veure dinosaures, no?, si anem a la Patagònia. Doncs mira, això és curiós, això, clar, abans dels Andes, o sigui, que realment estem parlant de milions d'anys. De fa milions d'anys.
Avui en dia és el vuitè desert del món, és un desert fred que té molt poca zorra i l'àrea està penetrada per uns rius grans i petits que al final drenen amb els glaciars i els llacs de la muntanya. No, no, realment és brutal, perquè estic veient imatges i és espectacular aquest desert de la Patagònia, que clar, és un desert fred, que molts cops associem erròniament desert amb calor, però a vegades en altres parts del món no és així. No, no, no té res a veure.
I per entendre'ns una miqueta més, dins d'aquestes zones, de la zona de Mendoza i la de Patagònia, quines de O podríem trobar? Mira, dintre de Mendoza, jo et diria que seria la Vall d'Uco. Vall d'Uco. A peu dels Andes, el raïm produeix vins rius robustos, amb fruits negres de muntanya, notes florals...
Poques pluges, com he comentat, la calamarsa també a principis d'estiu, i és una vall formada per una serrada de frontal a la regió de Guayaqueras, a l'altitud entre els 900 metres i el 1.250 metres d'altitud. Està al sud-oest de la ciutat de Mendoza. Molt bé, 20 altes, eh? Sí, bastant altes.
Perquè quan vam parlar aquí de vinyes altes a Catalunya, vam parlar de les del Lluçà, no? Del Pallars Lluçà, potser? Sí, exactament. Aquelles vinyes a quina alça d'estaven? Entre mil i pico o algo així. Sí, com això, més o menys. Més o menys, però potser aquí en trobem de més altes. Vale.
Els hiverns són rigorosos i els estius càlids, els dies són temperats, les nits són bastant fredes. Més o menys la temporada tèrmica diària és de 15 graus i la zona que podem parlar són de 30.000 hectàrees, són moltes 30.000 hectàrees. Amplitud tèrmica d'uns 15 graus, per tant que en un dia podem anar d'extrems a extrems. Perfecte. I les varietats típiques de la zona, perquè això sempre ho parlem, aquí què trobem?
Primer de tot, com us he comentat, el Malbec, marietat estrella. Després tindríem el Cabernet Sauvignon, que aquesta és internacional, està a tot arreu. Autòctones de França, per això. Sí, autòctones. És que la majoria són autòctones de França, aquí, realment. Però la Malbec és estrella aquí pel que t'explicaré després. D'acord.
Després tindríem la pena un negre i la bonarda, que se li diu un Duche Noir. Duche Noir. Perfecte. No, no, a mi la veritat que Malbec em sonava molt, perquè realment també des d'Argentina es promociona molt el vino Malbec, que li diuen, no? I també perquè una cançó de Duki, que recordem és una de les grans estrelles del trapa argentí, diu una botella de vino Malbec. I per això la coneixies, realment.
Hòstia, no sabia això, hagués portat la cançó. A veure si la treu. Per part de la Patagònia tindríem Río Negro, que seria la regió, bueno, la Déu en concret, i té un clima encontinental, semidesèrtic, amb precipitacions baixes, i té una molt bona insolació. A part que els vents protegeixen i permet treballar orgànicament la vinya sense tractar-la massa, o sigui que no tenim problemes de fitosanitat. Va.
A la tardor canvien els vents i baixen les temperatures, en la qual cosa permet que els raïms conservin l'acidesa i tinguin una bona maduració dels sucres i poden acabar amb una bona càrrega de polifenols. I els polifenols què és? És allò que trobem en aquestes fruites, que t'he deixat per aquí, Jaume, en el kiwi, les maduixes, prunes... Exactament. Són, diguéssim, pigments dels polifenols, si m'equivoco,
i que trobem diverses fruites i que ajuden molt bé els vins a donar una major qualitat. També tindríem el taní, que en aquesta zona evoluciona bé perquè hi ha aquesta baixada de temperatures cap a la tarda. T'ha quedat clar el tema dels polifenors? Sí, sí, al final són aquestes fruites que tenen un extracte de color, no has dit? Sí, un extracte de color, si no m'equivoco, i donen un toc molt interessant a aquests vins. Molt bé.
A la zona de Río Negro, bàsicament 1.500 estàries, per això t'he posat un polo oposat a l'altre, perquè això és petita producció i l'altre són grans producció. Clar, clar, clar. La cançó és Malbec, eh? Tal qual, es diu Malbec. Quan acabem la secció la posem, si vols. Vale, vale, si vols, sí. I en aquest Río Negro, en aquesta zona de Río Negro, que això és una deó, eh, també? Sí, exactament. Quines són les varietats més plantades?
El Malbec, el Marlot, el Pinot Noir... Una mica es repeteixen, no? El Cabernet, sí, Sirac, Cabernet Franc... Igual, no hi ha una gran diferència i entre les blanques et diria que destacar el Chardonnay i Sauvignon Blanc. La majoria de la varietat són forànies, són de fora, són franceses... És que al final hem de pensar que Argentina, més que sud-americà...
Zumbí és un país pràcticament molt influenciat per Europa. Sí, al final va tenir primer la immigració espanyola i després una forta onada italiana. Italiana, francesos, alemanys, et diria que en molts jocs d'Europa. I de fet, a Argentina és dels països de Sud-amèrica on queda menys població nativa.
Perquè això també ens indica tot el procés aquest de colonització que va haver. Sí, sí. Doncs jo crec que ara ja sí que és el moment de fer una pausa, de posar un tango querido, no? Sí, volia un tango, un tango. I de posar una mica de música argentina perquè ens ambientem una mica també. Tanguito. No sóc gran expert del tango, he trobat aquesta cançó, Mi Buenos Aires querido. A veure què tal. Buenos Aires querido
Gràcies.
El farolito de la calle l'engrinació Puede ser tirera de mis promesas de reabor T'agrada o què? Sí La seguim posant A mi me ve tan luminosa com un sol Hoy que la suerte quiere que te vuelva a ver Bueno, molt bé, no? La deixem de fons Sí, de fons No, això és un clàssic, eh? No, sí Has notat una cançó antiga, però en pes, amb elegància
No, Iacís Tomás segur que és molt conegut d'Argentina. No, no, ja et dic jo que sí, Carlos Gardel, l'agenda del tango, eh? Com no? És el Joan Dausa del tango. Va, anem a parlar de Malbec, perquè l'hem introduït. És la varietat protagonista d'Argentina, no? Sí, és com el tango. És el tango de... És el tango de les fruites, no? Sí, perquè és elegant, és autòcton d'allà, diguéssim, d'una manera...
Ara, mira, saps que Jordi, et deixaré el tango, una playlist de tango de fons. Sí, sí, deixa-la de fons, perquè és com aquesta varietat, per fer una comparació. No és autòctona, sinó que és forània, però al final ha agafat una característica única en el món, aquesta varietat argentina.
ja que és molt feble en climes freds del que prové, perquè aquesta veritat ve de Caors, ve de França, on produeix un vi que sol tenir un sabor rústic de casa, però jo us diria que les millors vinyes estan en la regió de Luján del Cullo, a Mendoza, Argentina, on es poden fer vins de color fosc, amb intensa maduresa,
que són sadoses i que mereixen ser envellides d'aquest tipus de vins. No sé si veus una mica la diferència entre Caors i Luján del Cullo, no? Home, realment no té res a veure. No té res a veure un joc amb l'altre. Perquè a la foto de Caors veiem, clar, una vinya molt verda, amb arbres, i realment això, tot com molt verd, tanta vegetació, i en canvi Luján del Cullo, això que està...
Bueno, aquest celler, no? Entenc que és un celler, una zona, no? Sí, una zona. Una zona de Mendoza, realment és el que dèiem, no? Amb les muntanyes nevades de fons, molt més sec. Realment és curiós, eh? I com s'ha pogut adaptar la vinya en aquestes condicions? Perquè són molt diferents. Perquè al final els frits s'adapten. L'únic que... No és que s'adaptin, sinó que canvien el perfil, o sigui...
Per tant, un malbec a Argentina és el mateix malbec que el de França. Exactament. O sigui, no et diria bàsic com adaptar-se a la paraula i que faci el mateix, sinó que s'adapta d'una altra manera i dona un altre tipus de fruit. Madura d'una altra manera la pell, madura d'una altra manera la llavor i al final la gradació alcohòlica no és la mateixa, l'acidesa no és la mateixa, el taní no és el mateix i moltes coses més. Perquè canvia amb el clima i canvia també amb el sol i amb la gent que el fa.
Bueno, la Malbec ha estat àmpliament cultivada d'Argentina. Els productors locals tendien a considerar-la com de tercera categoria. Per tant, estava mal considerada. Sí, sí, al principi era com... Ah, quítala, no, no me gusta. No, Malbec, uah. Che, no. Epelono. Bueno, representable... S'intentava replançar per el Cabernet Sauvignon. Com sempre, el que té més...
l'amor, no? Sí. Que al final realment no, perquè totes les varietats són bones. Són bones. Però clar, el Cabernet sí que té aquesta fama, no? Però està a tot arreu, no? Al final has de ser una mica únic. I, bueno, al final el Malbec va acabar agafant força, et diria que va ser als anys 90, que quan va agafar més protagonisme, de gràcies a alguns cellers i alguns projectes,
I aquesta veritat tendeix a ser argentina sobretot, a ser una mica pruna i fruita, amb una textura suau i bellotada. A França el Malbec, en canvi, tendeix a tenir més estructura i tenits més ferms i una qualitat fosca i melancòlica. Per tant, el que dèiem és que són diferents vins. Són diferents vins, o sigui, no té res a veure veure un Malbec de la regió de Mendoza,
que un Malbec de Caors. Perquè potser a tu t'agrada un tipus de vi com el de França, que és del vell món, que no té res a veure amb el Malbec del nou món d'Argentina. Com ens hem d'imaginar un vi Malbec?
Vimalbec, d'Argentina. Sí, sí, clar. Perdona, d'Argentina. És més suau, és fort, és... És contundent amb boca... No et diria tan contundent si no té un grau alcohòlic major. És una mica més dolç, per dir-ho d'una manera, sense ser dolç, si no té un punt més de... que madura més.
I no té uns tannins potser tan ferms, sinó té uns tannins més madurs i més suaus, per dir-ho d'una manera. Els tannins es noten més en l'altre perquè també és més àcid en el francès. Quan un vi és més àcid, doncs notes més els tannins. I en això que parlem de la prova de la transparència, per exemple, veuríem un vi més transparent, menys transparent o realment semblant en aquest aspecte?
Més, jo et diria que potser una mica a la part, depenent, perquè en el francès potser el veiem més opac i en aquest menys, per un tema d'estructura, perquè l'estructura no té a veure amb l'alcohol.
i el tipo de sol també té influència, no? Sí, també té influència, perquè al final estem parlant de sols alubials, on han passat molts rius, on hi ha hagut molta història, i aquelles vinyes fan uns frits molt bons, ja que aquells sols són ben aptes per fer algun riu de la vinya, com hem parlat algun cop. El pecho de pasión
Oh, que lindo! Acabarem sent experts en tango i en vi, eh? Sí, que lindo! Va, ara anem a passar dels tipus de vins que trobem a Argentina. Quins vins o quines bodegues de prestigi trobem en aquest país sud-amèricà?
Jo m'he quedat amb una, que és Catena Zapata, i personalment vaig provar aquell vi a l'estiu Malbec 2022, i no sé si veuràs ara la imatge, si baixes una mica, a baix de tot aquí, veiem que té quatre figures femenines que representen les diferents fiches. Això és l'etiquetat, eh? Sí, l'etiquetat. Això és important perquè aquest vi té prestigi i perquè també entenguis el valor d'una etiqueta ben feta. Doncs la primera dona simbolitza el naixement del Malbec i és Leonor de Quitània.
que és una forta presència del vell món d'on prové el Malbec. I al costat tindríem un espai original Malbec, que seria Caos. La segona dona és una immigrant que simbolitza els colons que van emigrar cap al Nou Món. I els exploradors hi apunta haver desconeguts
que van connectar Europa amb Amèrica. Després, no sé si t'hi fixes aquí que hi ha com una mort, com una calavera, doncs això és la filoxera, que representa la mort de Malbec en el vell món i el seu posterior renaixement a Amèrica, ja que mor en el vell món i torna a reneixer a Amèrica.
Finalment està Doña Zapata, que és simbolitzada per a Diana Catena, que és l'enòloga d'aquest celler, i és qui representa el naixement de la terra i la maternitat compartint les riqueses del nou món.
Ostres, quina corrada, no? Sí, sí, sí, això perquè... Doña Zapata entenc que era la mestressa, la jefa, la cap de les vinyes. Exactament, exactament. I això ho ha fet una germana selva que ha estudiat història. I, bueno, aquesta etiqueta al final passa perquè aquest vi val un preu que no és per a totes les butxaques.
Jo personalment l'he provat i aquest vi té una integració de fruita i fusta molt bona i que val molt la pena beure'l perquè és un vi que ha passat temps en roure francès i que podríem notar això i en Nas jo vaig olorar que
El cuir, bueno, i la fruita, s'olorava, estava ben comportada i quan va passar amb boca tenia una persistència aquest vi. Tenia un tenir rodó, que quan diuen que té un tenir rodó vol dir que està equilibrat, que està bé aquell tenir, que ha evolucionat i és un vi que és component. És un vi de molta qualitat. Sí, de molta qualitat. Tu quan diries que pot patre això? Puf!
Clar, és que amb l'etiqueta que ha estat en prèmio i tot el que m'has de comentar, no ho sé, que pot valdrà 60 euros o una cosa així. 90 euros. 90 euros l'ampolla, eh? 90 euros l'ampolla i està valorada amb un 90 i pico per al Parker. No sé quant de 90. El Parker, per fer-vos una idea, és un americà que té molta fam al món de dir i que va fer una revista puntuant els diversos pins del món...
I ell puntua i això dona, com diguéssim, prestigi en el món del vi i per això es paguen quantitats altes per segons quins vins. I dius, per què això val tant? Doncs perquè aquesta persona, reconeixent-se, ha dit que allò és molt bo. Ostres, doncs realment un vi molt, molt, molt bo, per ocasions molt especials. Sí, sí, sí. Aquest no és de dia a dia ni per principiants. I tu, on el vas provar?
Quan estava treballant a una tenda, va venir un comercial que portava aquest celler. I em va portar diversos malbecs que tenia aquest celler, que també m'agrada molt. I no sé si també un torrontès blanc o un xardone, ara no me'n recordo molt bé. Un bon comercial, no? Sí, l'únic que aquest no el van agafar perquè va a la propietària, perquè veia massa car.
I crec que al final no m'ho va agafar cap. Però a mi em van agradar els malbecs intermitxos, que tenia malbecs per 20-30 euros, que estan molt ben fets, saps? I que s'haguessin vengut bé. I el nas, com era aquest vi? El nas, jo et diria que el vaig notar bastant suau. O sigui, una fruita computada, un cuir, saps? Es notava molt el cuir, saps? L'únic que has d'olorar abans aquestes coses per després olorar-ho, perquè això ho dic a la gent. I després diu, jo és que aquí no noto res.
M'està enganyant aquest, és un fantasma. Com es diu això, que tenim cinc, la vista, l'olfacte, com es diu? Els sentits. A vegades se me'n va. Això és com tots els sentits, que al final els hem d'entrenar també. Sí, sobretot l'olfacte, a part va molt per la sensibilitat de la persona i perquè no hagis tingut el Covid i hagis tingut efectes secundaris. Sí, és veritat.
s'entrena i si tu vas realment entrenant-lo i olorant fruites cantant amb aquell aroma doncs al final potser pots arribar a trobar-ho en un vi o a trobar-ho en una beuda però de primeres no et sortirà si no tens una sensibilitat molt alta Molt bé, doncs realment ens apuntem a aquest vi per una celebració molt especial no serà pel dia a dia però si algun dia m'he de gastar 90 euros en un vi sé que ho puc fer amb aquest i no hem de saber, no?
No et decebrà, és un bon marge, com diria el Duki. Avui, ara no ens dona temps a posar la cançó, però Jordi, et prometo que en algun moment del programa la posaré. Ah, vale. Si m'ho promets... Jo t'ho prometo, jo t'ho prometo. Que el Duki apareixerà mal, mal bé aquí i la festiuqui. Tu no ets gaire fan del Duki, no? No, bueno, el Tala ja va fer un concert a Barcelona.
M'agradava alguna cançó d'així, Don't Give a Four o alguna cosa així. Sí, són xula, són xula, són així potents. Sí, quan va començar que era com un rapero. Sí, aquesta cançó també és una mica dels seus inicis. Ah. Això t'agradaria. Però bueno, Jordi, ens acomiadem, ara sí, perquè a les 6 ens entra el bolletí informatiu, que de fet, oients, crec que no es farà, o sigui, ja ho comprovarem, perquè ara comença el funeral d'estat de l'Anna, així que estarem pendents. Però bueno, Jordi, tu i jo ens acomiadem aquí. Sí. Gràcies per tot.
i ens veiem la setmana que ve i ens sentim la setmana que ve. Vinga, que vagi bé. Fins la setmana que ve. Adéu. Marrejats amb llàgrimes. I la cara inexpressiva absoluta de Carlos Mazón que se'ls va mirant mentre li retreuen aquesta gestió que ha fet de la dana. I en aquests moments entren a la sala
El rei que es posa la mà al cor, el president espanyol, Pedro Sánchez, aplaudiments ara de la sala que coincideixen amb aquesta arribada de les autoritats. S'han acabat els insults, s'han acabat els retrets amb l'entrada del rei d'Espanya i del president del govern espanyol, de la presidenta del Congrés, de la... Doncs, com us en havíem avançat, realment no hi ha bollet informatiu. Estem seguint el funeral d'estat i això és el que estaven insultant Amazon.
I ara veiem com entra el rei i realment sembla que amb el rei Felip el públic ha tornat una mica a la calma però bé, realment uns crits que s'entenen perfectament després de la gestió de Carlos Mazón i a més després de que les víctimes, que els familiars de les víctimes
ja haguessin expressat el seu dolor i la seva negativa a que Carlos Mazzón estigués en aquest funeral. Però bé, ara el funeral comença i us deixem una mica amb els ambient.
Doncs ara comença l'himne, així que nosaltres passem al botlletí informatiu de Sant Just. Així que endavant amb les notícies municipals. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova.
El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Jus corresponent al mes d'octubre se celebrarà aquest dijous 30 d'octubre a les 7 de la tarda i es podrà seguir en directe pel canal de YouTube municipal. Abans, a les 6, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes a la ciutadania amb participació presencial o per correu electrònic. L'ordre del dia inclou com a punts principals l'aprovació provisional de les modificacions de les ordenances fiscals i dels preus públics pel 2026, així com l'aprovació inicial del pressupost general de l'Ajuntament i de promunça pel mateix exercici.
També s'hi tractarà l'aprovació del Compte General del 2024 i la modificació de la relació de llocs de treball del personal municipal. En l'àmbit urbanístic s'abordarà el Pla Especial d'Edificabilitat de la Casa Pruna i una modificació puntual del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. En l'àrea de serveis a la persona es debatran les tarifes del complex esportiu La Bonaigua i la natació escolar per al 2026, així com la modificació definitiva de l'ordenança de protecció i tinença d'animals.
El ple inclourà també la resolució de dues reclamacions sobre adjudicacions d'habitatges i la renúncia de la regidora de la CUP, Anna Vilanova Fernández.
En Cultura, la Coral Harmonia oferirà un concert al cementiri municipal de Sant Just l'1 de novembre a dos quarts de cinc de la tarda en un acte de record als difons. L'activitat és organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I pel que fa a Cultura també, la companyia resident de l'Ateneu Quart Passadís estrena els dies 7, 8 i 9 de novembre la seva nova producció, Dins del Bosc.
Es tracta d'una adaptació del cèlebre musical de Stephen Sondheim, Into the Woods, que destaca per una nova traducció al català feta per la mateixa companyia i per comptar amb música en directe. Després de l'èxit dels Miserables, la companyia torna a l'escenari de la renovada sala del cinquantenari de la Taneu de Sant Just amb aquest repte majúscul.
L'obra, fruit de nou mesos de feina, promet una visió més crua, més íntima i més nostra dels contes clàssics, tal com ha explicat Núria Valdric, membre de la companyia, i Lluís Roda en una entrevista a Ràdio d'Esvern. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Doncs nosaltres seguim aquí, seguim a Ràdio d'Esvern. Estarem pendents del funeral d'estat, de com estan anant i, si hi ha alguna notícia important, tranquils que estarem a peu de canó per donar-vos-la. Ara sí, fem una petita pausa musical i després connectem amb el Hamid, de Joves Inculs. Se entregaron los cuerpos de emergencia bomberos a...
Fins demà!
Bajé de show a las 12 y llegué a Argentina a las 6 Un vino en Malbec de Mendoza para matar la sed Fumo una kush del espacio que hace que me pesen los pies Aprovechame ahora donde estoy, no sé a dónde voy después Yo nunca sé lo que va a ser de mi vida No sueles gustarme hablar mentiras
Bona nit. Sí.
Llegué a la ciudad y me reciben como si fuera el boss. Llegué a la ciudad y me reciben como si fuera el boss.
Doncs aquesta era la cançó de Malbec, de Duki, que tant hem parlat amb el Jordi Clavero, li havia promès que se la posaria i l'hem acabat posant. Ara fem una petita pausa publicitària i tornem.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Sí, t'escolto. Ens pots escoltar dimecres, a dos quarts de vuit del vespre, amb repeticions dissabtes, a dos quarts de doce del matí. Veus de la parròquia. Vale, vale, perfecte. Ara s'està fent el funeral d'estat. Hàtim, eh, cabrón. Hàtim, eh.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A cara B, girem el disc per descobrir... Ah, jo se la diuen Hamid. Ara 30 segons entrem. Amb relats i emocions que connecten passat i present. A cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb el Hatim, que abans li he dit Hamid, no, és Hatim, perdona, i comencem amb el Hatim de Joves Inculs. Què tal? Com estàs? Molt bé, tio, tu què tal? Com va tot? Bé, molt bé, content de tornar-te a tenir aquí, després que la setmana passada no vas poder estar, però amb ganes, amb ganes de parlar de política, de notícies socials, de tot això que tu domines tant, i de ganes que ens ho expliquis una miqueta millor.
Bé, com tu ben saps, cada setmana ens porten notícies noves i com no pot ser d'una altra manera, aquesta setmana tampoc ha fallat. Una cosa no, però notícies sempre n'hi ha, eh? Sempre, sempre de tot tipus. I mira, t'explico una mica què parlarem en aquesta secció d'aquesta setmana. Aquesta setmana parlarem sobretot de tres titulars que dominen l'actualitat política. D'acord. En primer lloc, tenim el primer aniversari de la Dana de València que es celebra avui mateix. De fet, ara s'està celebrant l'homenatge estatal.
A les 6 de la tarda començava. Llavors també parlarem sobre el trencament de junts amb el PSOE, que ha canviat totalment ara el panorama polític espanyol. I finalment, per acabar, parlarem de noves investigacions judicials que tornen a sacsejar el govern central de Pedro Sánchez.
Molt bé, doncs un bon menú, realment tenim teca per parlar, així que jo crec que podem anar començant directament amb el primer tema, comencem amb la Dana, que des del programa ja portem, jo et diré que un bon trosset parlant d'aquest aniversari, però ara, Hatim, seguim ampliant aquestes informacions sobre la Dana.
Sí, com bé he comentat una mica a l'inici, l'acte ha començat ara, a les 6 de la tarda, i compta amb la presència del rei Felip VI i el president del govern, representants autonòmics, familiars també de les víctimes, i una de les persones amb més morbo o amb més polèmica, que seria el president de la comunitat valenciana,
que és a Mazón. Ni més ni menys que a Mazón. Sí, sí, al final... Al final és això, no? Em sembla que... Bé, ho va confirmar, crec que ahir va ser, que al final sí que assistiria a aquest funeral, on recordem que els familiars de les víctimes van demanar que no anés ell. Sí, totalment. Totalment, perquè...
Cal recalcar, tot i que de ben segur tots els oients ja ho saben, però a la Dana de València van morir més de 229 persones i milers van resultar afectades per unes pluges torrencials sense precedents que de ben segur s'haguessin pogut evitar menys aquestes conseqüències si s'hagués avisat quan tocava.
però mentre tant el bo del Mazón, en més d'estar fent la seva feina, estava al restaurant del Ventorro sopant, dinant amb una periodista. Doncs sí, sí, un dinar que realment es va allargar, allargar i allargar i que semblava que no acabava mai i mentre la gent moria ofegada, doncs ja ho hem dit, no? Carlos Mazón seguia de sobre taula i realment ara estem coneixent nous detalls sobre què va fer en aquesta tarda. Sí, Mazón d'una manera o altra ha intentat amagar com fos
tot aquest temps que va passar des del primer vist que es dona fins a l'hora que va començar a dinar. És a dir, comença a dinar al migdia i gairebé el primer vist no es dona fins a les 8, quan ja moltes persones ja estaven ofegades i ja havien morts.
Però clar, què ha estat fent Carlos Mazón? Doncs ha estat al principi, veia que, mira, no va acabar de dir que estava al Ventorro. Més endavant vam descobrir que estava al Ventorro. Més endavant es va revelar que estava amb una periodista. Ara s'està revelant que realment la va acompanyar fins al pàrquing. Llavors, són coses que l'únic que fan és alimentar una mica aquesta polèmica que tots més o menys pensem de la mateixa manera, que és bastant vergonyós,
com el PP està permetent que Carlos Mazón segueixi en el seu lloc de treball. Sí, i justament això és una de les grans crítiques dels partits de l'oposició, que PP i també realment Vox estan permetent que Carlos Mazón segueixi en aquest càrrec i realment és difícil d'entendre com una persona amb tot el que va comportar la seva gestió, com una persona encara es pot mantenir en el càrrec, no?
Sí, les dues conclusions d'una manera o altra que podem extreure és, en primer lloc, com ja s'intueix, Feijó no vol prendre aquesta decisió perquè sap que si la pren, bàsicament, doncs, perdrà aquest líder com és Mazón allà a la comunitat valenciana, i en segon lloc, l'altra conclusió, i per mi, quasi més vergonyosa i més preocupant, és com, al final, veus com una persona és capaç d'arrestar-se tant
per un lloc de treball i per un salari, com és el del president de la Generalitat de València, com pot arrastrar-se tant quan veu que tot el seu poble, tota la societat, gairebé, el vol fora i perquè ell mateix no és conscient i no té la decència de fer un pas al costat i donar la cara davant dels jutges després del, bueno, quasi...
Aquest crim o aquesta mala manera de treballar que va tindre aquell dia tan trist. Sí, realment jo crec que això li podíem atribuir. Carlos Mazón és el màxim responsable de totes aquestes víctimes. I també crec que és important, Hatim, explicar que realment Carlos Mazón, al ser president de la Generalitat, realment està forat.
i per això té una protecció judicial que realment només pot ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia. Per tant, jo crec que aquest motiu també és un dels grans pesos que utilitza ell per mantenir-se el càrrec i dir, ostres, si deixo el càrrec realment em vaig a judici però ràpid.
Sí, sí, sí. Aquesta estratègia que està utilitzant Carlos Mazón hem vist que al llarg de la història han utilitzat diferents polítics perquè, vulguis o no, és una base bastant important en situacions tan extremes com la que es troba avui mateix Carlos Mazón que segurament ell mateix sap que el dia que deixi aquest lloc de treball segurament se'l podrà tractar com una persona més i haurà d'afrontar aquestes conseqüències que de ben segur no seran favorables cap als seus interessos.
Sí, almenys tard o d'hora sabem que acabarà sent jutjat, potser tarda més del que ens agradaria, però jo, Hatim, no sé com tu ho veus, però jo crec que acabarà a la banqueta dels acusats en algun moment, oi? Aviam, al final tots els que confiem una mica en tot aquest aspecte més jurídic i tal, confiem que de ben segur totes aquelles persones que no fan bé la seva feina a sobre amb tanta responsabilitat i a sobre amb tan poca vergonya després com per afrontar aquests càrrecs,
han d'acabar allà però una reflexió que faig i és que espero perquè veient vinguent del PP i tota la malversació que al llarg de la història han fet espero que s'acabi sentant però de ben segur el que s'està veient molt afectat amb tot això és Feijó a Madrid perquè de ben segur i estic molt convençut que totes aquestes decisions que està prenent des de Madrid en aquest sentit cap a Carlos Mazón m'afectaran molt
en unes suposades pròximes eleccions. Clar, justament et volia preguntar sobre aquest tema, també, perquè, clar, això ja s'estan fent enquestes i s'estan fent especulacions i tothom diu una mica la seva i realment tot apunta cap a aquesta direcció, que realment aquest cas de la Dana, a part de ser un cas terrible i que realment, doncs, des d'aquí volem, doncs, això, no? Condemnar. Sí, condemnar, exacte, condemnar.
a part d'això, realment políticament tampoc li estaven aficiant a Feijó mantenir a Carlos Mazón i és el que tu dius, no? A les enquestes cada cop surt més malparat Sí, és que a sobre també els mitjans de comunicació estan fent molta pressió en aquest sentit estan publicant moltes notícies en aquest sentit i que per molt que Feijó d'una manera o altra vulgui com anestesiar tota la gent i que d'una manera o altra es vagi com diluint aquest pensament, aquest record
de tot el que va passar a la dana de València, vulguis o no, s'està tornant a publicar coses noves, imatges del C-Copy, s'està constantment contradient a totes les versions que està donant Amazon, i és com una mica un camí sense sortida, però, repeteixo, vinguent del PP, jo mai puc estar al 100% segur
de que les persones que treballen al PP acabin assentats com a acusats en un jutge. Doncs totalment, la veritat sí, sí que és veritat que mai podem posar-la amb el foc, però esperem que sí. Esperem que sí, esperem que sí i que paguin per la gestió, per la ineficaç gestió que van fer durant aquest dia de fa tot just un any. Hatim, no sé si vols comentar alguna cosa més de la Dana o passem al següent tema?
No, això, com has dit, recordar que hem de treure moltes conclusions d'aquest dia. També cal dir que la dana també ve provocada una mica pel canvi climàtic, per totes aquestes emergències climàtiques que estan aforant en els últims temps. I cal recordar que a dia d'ara, ara mateix, a la zona de Sevilla i Andalusia, aquesta zona, estan havent-hi pluges bastant torrencials, bastant importants.
que també s'ha de tenir un ull posat allà, perquè no sabem si es repetiran i no sabem la intensitat que poden arribar a tenir. Doncs sí, realment el canvi climàtic aquí també té una part important, perquè també ho vam veure fa poc, fa molt poquet, a les Terres de l'Ebre, com una dana també va afectar aquesta zona. Però bé, en canvi, aquí podem veure l'altra cara de la moneda, no? Un cas en què es va gestionar bé i realment van ser uns aiguats molt forts, però zero víctimes, eh?
Sí, sí, totalment. D'una manera o altra, la Dana sona malament a vegades dir aquestes coses, però després de catàstrofes tan greus, almenys trobo que podem aprendre coses i trobo que s'han fet diferents proves per aquestes alertes i trobo que últimament s'estan utilitzant de manera correcta.
Doncs totalment d'acord, crec que des d'aquell moment, des d'aquest esdeveniment que va passar fa un any, crec que les institucions han après també molt i realment és això, cada cop veig una protecció major cap a l'individu, cap a la societat. Però bé, ara sí, passem a l'altre tema estrella de la setmana, que és aquest trencament de Junts per Catalunya amb el PSOE, que semblava que potser anava una mica així com de farol, que semblava que potser ho feien per amenaçar, però finalment, no, no, finalment ho han fet, eh?
Sí, sí, totalment. Passem de València a Madrid perquè la setmana política allà també està cap ull. Com bé has comentat, Junts per Catalunya ha decidit trencar les relacions amb el PSOE per incompliments reiterats dels acords que es van fer a llarg de la legislatura. També cal recalcar que es va fer molt famosa aquesta imatge, aquesta reunió que es va fer a Brussel·les...
en el qual Puigdemont i el Pedro Sánchez i el PSOE van arribar a diferents acords. Però, clar, què està passant ara? Que el partit de Carles Puigdemont acusa el govern de Pedro Sánchez de no haver avançat en aquestes qüestions com l'oficialitat, per exemple, del català Europa o l'execució de les inversions a Catalunya. O, en el seu cas, i un dels punts més estrella, que Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya.
Doncs sí, al final són aquests pactes que potser alguns sí que s'han tirat endavant però potser no de la manera que tocava o potser no han tingut el recorregut que Junts per Catalunya demanava i realment han acabat amb un trencament de les dues entitats, dels dos partits polítics.
i quin panorama ens dibuixa del futur perquè el Congrés ara mateix sense el suport de Junts el govern no compta amb la majoria per aprovar lleis ni per aprovar pressupostos ni per aprovar pràcticament res Sí, totalment és el que has comentat ara tot i que encara no és com que de manera oficial aquesta decisió de Junts perquè la decisió encara s'ha de ratificar en la consulta interna que es farà pròximament però anem a ser realistes tot apunta
que serà així. Llavors, ara, quina és la gran qüestió de tot això? Ens fem diferents preguntes. El PP s'animarà i s'atrevirà a fer una moció de censura? Junts per Catalunya donarà suport a PP i Vox? És bastant contradictori si fan això perquè Carles Puigdemont, en la raó de la premsa que va fer, constantment estava dient nosaltres prenem aquesta decisió pensant per Catalunya. Llavors, si pensem per Catalunya, és impossible...
Prendre aquesta decisió d'anar, votar a favor de la moció de censura. Què passarà? Doncs, ostres, que és un dels temes més importants que estan sortint aquests en els últims temps. Doncs els pressupostos. El dia d'avui, sense el suport de Junts, no es poden aprovar aquests pressupostos. Això què vol dir? Que constantment estaries amb els pressupostos de l'any passat encara.
el dia d'avui i això fa insostenible un dels grans propòsits de Pedro Sánchez per aquest any era presentar uns pressupostos que ara mateix semblen impossibles sí, sí, sí el dia d'avui són totalment impossibles si es fa per molt que el PSOE s'intenta mantindre una mica aïllat tota aquesta situació tot i que això és molt important saber-ho des del PSOE ja se sabia
aquesta decisió de Junts una setmana abans, ells ja eren conscients, per ells no va ser nou, de fet ja s'ho esperaven i fins i tot Rufián en moltes ocasions ja ho havia avisat.
Doncs sí, i també et vull preguntar perquè clar, realment Just per Catalunya també va dir una cosa que crec que és molt interessant en part del seu discurs i és que ara aniríem votació a votació per tant, no es tanquen a pactar amb el PSOE però sempre amb el condicionant de si ens beneficia, si ens interessa a nosaltres i si no, el que va dir el propi Puigdemont en el seu discurs si no, adeu-siau Sí, sí, sí, sí, al final aviam, és el que té fer un govern
amb la necessitat d'afegir-te amb tants partits i de formar govern amb tants partits. Que cadascú pressiona pels seus interessos i pot arribar a passar el que està passant ara, que és impossible arribar i deixar contents a tots els partits que estan formant part del teu govern. Llavors, ara, Carles Puigdemont vol utilitzar aquesta base. Sap que
per aprovar uns pressupostos, que és el punt estrella d'aquest mandat de Pedro Sánchez, guanyarà moltes coses, segurament, moltes coses més de les que potser li haurien donat en un inici, però al final cadascú pensa pel seu partit i veurem quines estratègies utilitzaran cadascú.
molt bé, doncs sí, estarem pendents des d'aquí perquè el panorama polític agafa aquesta intensitat o no sé com dir-ho aquesta màgia està tot una mica entarbolit i realment cada llei, cada proposta costarà molt d'arribar a un consens però anirem veient com es desenvolupa aquest nou congrés dels diputats i per últim Hatim, no sé si vols obrir ja l'últim tema
Sí, sí, res, afegir una cosa només, dir que Junts una mica s'ha vist obligat a fer tota aquesta acció perquè com estan sortint en les diferents enquestes d'aquí a Catalunya, per exemple, s'està veient com Aliança Catalana se'ls està menjant, llavors s'han vist pressionats perquè jo estic de ben segur que no haguéssim pres aquesta mesura si Aliança Catalana no se'ls estigués menjant tan fort, i llavors han decidit fer un cop a la taula seguint les últimes accions que han fet que cada vegada
si hi ha de normar, es coneixia junts com un partit de dretes, cada vegada estan tirant més cap a la dreta profunda, tocant ja una mica...
algunes idees d'aliança. Però sí, va, passem a l'última, si vols. Doncs sí, realment molt interessant també aquest últim apunt perquè crec que és molt important i realment té molt a veure aquest ascens d'aliança catalana que realment està fent caure a Junts per Catalunya les enquestes.
I veurem com segueix aquesta picabaralla política entre aquests dos partits de dreta catalana i veurem si finalment Aliança inclús pot donar-li el sorpas a Junts per Catalunya, que això sí que seria, bueno, un cop probablement que... Fort? Sí, sí, sí.
Un cau fortíssim, un cau fortíssim pels de Puigdemont. Però ara sí, anem a l'últim tema, parlem d'un nou cas, no?, sobre el PSOE. Amplia'm una mica més perquè no sé exactament per on vols anar. Jo aquesta notícia l'he descobert avui i ja t'he dit, eh?
Trobo que no s'ha donat el bombo mediàtic que fins en aquell moment s'havia donat sobre aquesta notícia. Ara passem directament als jutjats. Com bé sabeu i s'ha comentat en els últims mesos, la justícia manté una investigació oberta sobre Begoña Gómez, que és l'esposa del president actual de Pedro Sánchez.
per una presumpta malversació relacionada amb una càtedra universitària. Encara, però, no hi ha cap imputació formal. Però el cas és que s'està generant una tensió política i mediàtica cada cop més alta. On arribem amb tot això? S'ha reobert un altre cas. S'acaba de reobrir el cas de Leire Díez.
amb noves gravacions que podrien implicar càrrecs socialistes en intents de pressionar membres de la Guàrdia Civil. El PSOE ho nega i assegura que tot forma part d'una campanya de desgast. Però, clar, què passa? Aquest cas surt després del famós cas d'Abalos de Santos Cerdán. Ara portem molts mesos desgastant...
aquesta bala de PSOE perquè estan constantment traient notícies de Begoña Gómez... S'ha de dir, eh? Han tret moltes notícies, però a dia d'avui encara no hi ha cap imputació formal. Portem molts mesos, però encara no hi ha cap imputació formal. I clar, ara que surti el cas de Leire Díaz,
que sobre intents de pressionar membres de la Guàrdia Civil ja estan entrant una altra entitat i clar, vulguis o no això també pot comportar certs canvis importants. Tu creus que s'estan utilitzant aquests casos des de l'oposició com cortines de fum per evitar parlar d'altres temes? O realment hi ha aquí uns indicis o unes certes acusacions que poden acabar sent penades per la llei?
Al final cadascú juga les seves cartes. Jo trobo que des de PSOE i des del govern gairebé actual estem veient com constantment també estan apretant molt sobre el cas d'Amazon, amb les notícies... Finalment, vulguem o no, els mitjans d'aquest país, molts o tiren cap a una banda o tiren cap a l'altra.
Llavors, el jutge Peinado està imputant constantment, ara Begoña Gómez, ara... Notícies que estan fent molt de mal al PSOE i trobo que és com, vulguem o no, encara seguim d'una manera o altra aquest bipartidisme, no? Sí, totalment. Vull que els dos grans partits són PP i PSOE, PSOE i PP, i clar, cadascú està fent pressió d'una manera o altra.
Quan va sortir Casabalos i Santo Cerdán, PP va fer una gran pressió. Però quin és el gran problema? Doncs que Feijó no destaca per ser un president molt carismàtic. No va aprofitar aquesta davallada del PSOE per imposar-se a ell, sinó que ara estem veient com cada dia que passa, cada dia Feijó es va anar fent més dèbil i se l'estan menjant i ara d'una manera o altra jo trobo que és, com has dit, una gordina de fum...
per desviar una mica la vista de València, ara en aquest cas, al cas de la Heredia. Doncs realment, sí, totalment. I a part, és que estem veient també com a les enquestes. Tu deies que Feijó es va fent dèbil, però és que sembla que Pedro Sánchez està resurgint una mica com un fènix, no? I realment està pujant a les enquestes. Tot el tema de Palestina crec que l'ha ajudat també. I crec que això també, el que està passant avui a València, aquest aniversari de la dana, també afecta positivament el PSOE, no?
Sí, tot i que el cas de la Dana també jo trobo que ha fet molt de mal el govern central, perquè hi ha diferents mesures que es podien haver fet millor, no cal que hagi de venir Carlos Mazón a provar certs missatges o certes decisions perquè s'hagin de fer, perquè hi ha casos d'extrema necessitat, com el que van passar, que s'han d'avançar tots aquests processos,
Però, al final, si hi ha una persona experta en reviure situacions extremes, com hem vist al llarg d'aquests últims anys, és Pedro Sánchez, és una persona que a molta gent li agradarà menys, a algunes persones li agradarà menys, però una cosa que és indubtable és que és molt llest. Sap jugar molt bé les seves bales i estem veient com, tot i que sembla mentida, el PP està baixant, Vox, que està recalcat, que està pujant,
però al final qui està tornant una mica, sempre baixa però torna on estava, s'està mantenint bastant, és el PSOE en aquest cas.
Sí, sí, realment, totalment. És el que deies, no? Et pot agradar més o menys Pedro Sánchez, aquí nosaltres no entrarem perquè realment no ens posicionem ni amb uns ni amb altres, però el que hem de reconèixer és que Pedro Sánchez és un bon polític, és un bon polític, sap moure molt bé les seves cartes, sap tenir més o menys content a tothom i realment encara que es trobi amb el merder, perquè per dir-ho així d'una manera clara, el merder que li va passar amb el Santos Estatán, amb l'Abalos, que estava, diguem-ho, de merda fins al coll,
No ho sabem com ho va fent, però el tio va tirant endavant. Sí, aviam, cal destacar que també els altres partits del seu govern, d'una manera o altra, van actuar de manera molt intel·ligenta, van intentar no tirar-li molta merda. Ell també, vulguis o no, en un inici, que també li va fer bastant mal, va com desmentir que no era veritat tot això que s'estava traient, després va donar la cara als mitjans de comunicació, però és un gat vell, vulguis o no, és un gat vell.
I una cosa que segurament Feijó no tindrà, ell sap aprofitar al màxim les oportunitats polítiques que li surten. Va trobar l'oportunitat de donar aquest pas endavant en el cas de Palestina i del genocidi. Li ha sortit bé perquè va ser un dels primers països a reconèixer Palestina. I ara, al llarg d'aquests últims mesos, s'han anat afegint a altres. I vulguis o no ser el primer, doncs, ostres...
Era una situació molt complicada, sobretot a Europa, perquè no es posicionaven, de fet es posicionaven més cap a Israel, i va donar aquest cop sobre la taula, i clar, vulguis o no ara, amb tot això ha guanyat punts que segurament li poden ser molt favorables a les enquestes.
Doncs veurem com van evolucionant les enquestes, com van evolucionant també aquests casos que té el PSOE oberts i pendents de resolució. I res, Hàtim, deixem per aquí la secció d'avui i anem comentant en les pròximes setmanes tot el panorama polític i social del país. Perfecte, moltes gràcies, un plaer estar aquí, com sempre. Gràcies per tot, adeu. Adéu, adeu.
I ara fem una petita pausa musical i ara començarem amb la gran pantalla amb el Daniel Aragón.
Tarde en aprender a olvidarte diecinueve días y quinientas noches, mala mía como dos lías, ya no verás dónde en el coche, ya anoche. Vi tu story con esa canción que era solo de nosotros dos y yo pidiéndole a Dios porfa dame un motivo para no tener.
¿Quién sabe?
Era solo de nosotros dos. Ya, ya, ya me advirtieron.
Por mucho que pasen los años Y ya no estés aquí Yo solo podré verte como mi Lady Madrid ¿Por qué? Aún siento tus dedos tocando mi piel Escribiendo te quiero mi espina dorsal Lo que tenemos es como fuego Una vaina loca que no tiene final Aún siento tus dedos tocando mi piel Escribiendo te quiero mi espina dorsal Lo que tenemos es como fuego Una vaina loca que no tiene final
Tardé en aprender a olvidarte diecinueve días Y quinienta noches, más la mía como dos días Ya no verá Iphone D En el coche, ya anoche Vi tu story con esa canción Que era solo de nosotros dos
Doncs ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem amb la pantalla gran del Daniel Aragón.
Què tal Dani? Benvingut de nou. Bona tarda Jaume, què tal? Doncs bé, amb ganes de parlar de cinema perquè a més crec que avui em portes una mica un especial, no? Sí, estem en el que es diu en anglès la Spooky Season aquesta setmana de Halloween. Llavors avui serà un programa una mica ambientat en pel·lícules de terror i de més.
d'aquest tema d'aquest mes de Halloween. No, no, sí, ara toca castanyada, toca Halloween i ens toca pelis de terror. Pel i manta. Pel i manta, exacte, pel i manta i castanya. Pel i manta, castanya. Jo prefereixo castanya i carbassa, eh? Jo també, amb el castanya molt millor que la carbassa. Sí, sí, i res, això, ara venen molt de gust veure aquestes pel·lícules de por, no? I crec que si en les pots recomanar algunes, doncs ensenyarà genial per aquest cap de setmana. Bueno, primer de tot,
La pregunta, què és l'últim que has vist?
Sèrie o peli? Ah, vale, sèrie, compte. Sí, ens ficarem en sèrie perquè potser l'última peli no te'n recordes. No, no, l'última peli, la veritat, a veure, última sèrie, última sèrie, és que he fet molt poques coses últimament. No, però mira, última sèrie, la casa nostra, d'una nova sèrie que ha fet TV3. Bueno. Jo, mira, escombro cap a casa. Sí. És un rotllo sitcom. Bueno, està bé, a mi la sitcom m'agrada moltíssim. Sí, sí, no, no, la veritat que... Últimament estic veient de sitcom Aquina i Quim Viva.
No, jo t'ho dic, eh? Jo sempre la recupero, eh? Perquè a casa meva sempre la recupero. Jo feia molt de temps, pràcticament, jo no l'havia vist quasi sencera, era més la Casa de Cine i tot això, i em va adonar i dic, hòstia... No, és boníssima. És boníssima. A mi aquí no hi quina... Recomanació retro, 100%. A mi em sembla que està...
A la part, eh? Amb la que s'avecina. Fins i tot per sobre, eh? Perquè en poques temporades, l'altra també moltes, llavors. Sí, és veritat. Té aquest avantatge. Sí, és veritat. Ens fiquem en tema Halloween, en tema pel·lícules, però, sense sortir de l'estructura habitual, comencem amb les notícies. Perfecte.
Comencem? He de fer una petita pausa, que ara no quedarem gaire bé, Daniel, ja t'aviso, però no trobo el guió. On està? On el tinc? El tens compartit? És a la mateixa que sempre, al mateix projecte? No sé com es diu ara. És que no l'estava trobant, però bé, seguim. A la gran pantalla es diu, dins el drive, el pots trobar ràpidament. Comencem amb les notícies. Són coses del directe. No, no, sí, sí, volem ser naturals aquí. Ja la tinc, ja la tinc.
Comencem amb les notícies. Habitualment parlem molt de cinema, però al final dins de la indústria ara s'està posant molt popular, ja sabem, les sèries. I parlarem primer de tot d'una sèrie que té relació amb una pel·lícula i amb un gibre, i és l'estrena de la sèrie It, Welcome to Derry, que és la continuació d'It 1 del 2017, si no m'equivoco, la pel·lícula del 2017.
i dos del 2019. És la continuació d'aquesta història basada en el llibre d'It, a la traducció ESO o això, no sé, de l'Stiffen King. I, bueno, és la història d'aquest ésser còsmic que té una forma habitual de payaso, no? Sí, sí, sí. Normalment les persones el coneixen com a payaso, però realment és una presència...
còsmica del més enllà. Ah, però jo no ho sabia això. Jo pensava que era un pallasso i un pallasso és així. No, no, no. És una presència còsmica que adopta la forma d'allò que tu més li tens por. Ah, mira. Ostres, doncs mira, descobreixo coses, eh? És una història molt interessant. Al final, jo la veritat que m'he informat i tinc moltes ganes de llegir els llibres. Ja vaig dir la setmana passada que jo soc molt de la fantasia, m'estava llegint els de Harry Potter, que he vist totes les pel·lícules,
En quant termini Harry Potter, jo crec que em compro el d'Eat. I, a més, Stephen King és un mestre. Home, Stephen King sempre mai falla. I, bueno, aquesta sèrie està dirigida per l'Andy Muschietti, que és el director de la primera pel·lícula d'Eat i de la segona.
i aquí dins de la sèrie també té aquesta presència com a director, i aquesta sèrie es basa en el cicle d'Eat, que el cicle d'Eat, si heu vist les pel·lícules, i si no ara ho explico, és que Eat apareix a aquesta ciutat, Derry, cada 27 anys. A la primera pel·lícula va ser en el 1989, s'ambientava. O sigui, sempre apareix cada 27 anys, eh? Sí, després retornava en el 2016, a la segona pel·lícula, i en aquest cas, dins del gibre,
El llibre és això del 1989 i el 2016, però al final Stephen King et ficava petites pistes i en l'any tal va passar això, en l'any tal va fer això, però així com a dada, va matar 4 nens, va assassinar 3 adults transformats en vaga, és un exemple ben inventat.
Llavors, l'Andy Muschietti, que li va anar molt bé amb aquesta franquícia d'Eat i li va agradar moltíssim, va dir... És interessant aquests petits passatges del llibre que queden en l'aire i no saben més. Llavors, en això es basa aquesta sèrie de Welcome to Derry, que ha sortit únicament el primer episodi i que jo recomano... Ja l'has vist? Sí. I que dic que no deixarà indiferent a ningú. No puc donar cap espòiler, però...
És un primer episodi d'una sèrie que a mi m'ha deixat una sensació, que jo crec que cap episodi de cap sèrie m'ha deixat aquesta sensació al terminal. Doncs realment m'estàs fent ganes de veure amb aquesta sèrie, perquè on la podem trobar aquesta sèrie? HBO. HBO, eh? Sí, sí, sí. HBO està fent coses xules, últimament. Sí, està millorant moltíssim. Jo crec que està agafant una presència molt important dins de l'indústria, que ja la tenia, però ara està fent produccions pròpies molt bones.
Per tant, aquesta sèrie de Welcome to Terry s'ambienta el 1962 i tota la temporada passa en aquest any, oi? Sí, en aquest cicle del 1962, que són 27 anys abans de la primera pel·lícula. Però és que l'Andy Muschietti, que és el director, com hem dit, ja ha confirmat que la temporada 2 serà en el 1935 i hi haurà una temporada 3 en el 1908. És un projecte a tres temporades...
i el que fan aquestes temporades és emplenar aquests buits que deixava el Gigi Verà però algunes persones diran, hòstia, però jo soc molt fan de la Stephen King, s'inventarà coses al mosquiet i aquest... No, perquè està supervisada per la Stephen King. Mira, és genial. O sigui, aquest guió és una història construïda per aquests productors, directors de la Warner i demés i supervisada per la Stephen King i aprovada per ell.
Això està molt bé, perquè realment a vegades veiem adaptacions de llibres una mica estrambòtiques, però si el Stephen King està aquí atent, és xulo. I a més, em crida molt l'atenció com serà la temporada 3. En 1908. Sí, a mi em sembla molt interessant una sèrie d'Eat en el 1908 dins aquesta ciutat de Derry. I ja veurem tot ambientat en el 1908, que realment és molt diferent del que veurem en el 1962. I diferent de tot el que hem vist d'Eat al llarg de la història, perquè la primera pel·lícula, l'antiga...
Era basada en una minisèrie que estava basada en la mateixa època que el llibre, o sigui, és un canvi total del 1989 a de cop i volta al 1908. Veurem com és una sèrie sencera amb aquesta presència. Doncs guai, guai. Al final crec que aquesta sèrie és per apuntar-se-la i per fer un marató aquest cap de setmana. Sí, destacar que torna el Bill Skarsgård amb el paper de Pennywise el pallasso.
que és un actor espectacular i que fa una interpretació de Pennywise, jo crec que inigualable amb molt de respecte a l'anterior actor. Perquè aquest és el mateix que va fer la pel·li 1? Sí, i la pel·li 2. I a mi m'encanta aquest actor en el paper de pallaso que té i que hi ha rumors que el vol ser el Joker del nou univers de DC, vol el monopoli de pallassos.
I també en relació amb això, l'Andy Muschietti és el fotodirector de la pròxima pel·lícula de l'univers de DC de Batman, Batman the Brave and the Bold, i va fer referència dins d'aquest primer episodi, ja que un dels nens del primer episodi està llegint el llibre, el còmic Detective Comics 289, que és la primera aparició de Clayface, que és un billar de Batman,
i que complia anys aquest còmic justament el dia de l'estrena. Una bona referència pels que aneu més allà a buscar la referència oculta. I pels que els agrada el futbol, com tu i a mi, l'Andy Muschietti és argentí i no va fallar a la seva cita, que sempre ho fa. Va ficar un mate vermell amb l'escult de l'Atlético Independiente de Avellaneda, que sempre el fica a les seves pel·lícules, i jo el vaig veure i va ser com...
I això està a la sèrie, el primer capítol. És brutal, brutal. I molt descarat, eh? En tot el centre, un plànol exclusivament del mate. Al final, bueno, cosa escondeix, no? I el 1962, eh? Sí, sí, sí. Home, ja existia, no? Independiente. Llavors hi havia alguna persona d'ERRI que tomava mate i era independiente d'Avellaneda. Doncs veurem de creure.
L'altra notícia és que s'ha estrenat una pel·lícula molt esperada, que és l'adaptació de Frankenstein, dirigida pel Guillermo del Toro, que és l'adaptació del llibre clàssic de Frankenstein, de la Mary Shelley, i que era el monstre favorit de la infantesa del Guillermo del Toro, que ja sabem que el Guillermo del Toro es caracteritza per tenir a monstres com a protagonistes de les seves pel·lícules i donar-los aquesta personalitat, més enllà de ser terrorífics,
sinó que són persones amb sentiments, bé, persones, éssers, no?, amb sentiments, i que els dona aquesta perspectiva diferent, llavors fa aquesta adaptació del llibre de Frankenstein, on el Víctor Frankenstein, que és el doctor que crea el monstre, és l'Òscar Isaac, un actor espectacular, i que pel que he vist jo al tràiler, aquesta setmana vull veure la pel·lícula,
Fa una bona interpretació i després tenim com a la criatura, que a moltes persones li diuen el Frankenstein. No, el Frankenstein és el doctor. Després ell és la criatura. I com a la criatura tenim el Jacob Elordi, que és un actor que s'ha de dir, és molt guapo i fa sempre aquest paper, el paper de guapo, papers de persona atractiva i li fan un canvi total...
en aquesta interpretació amb el maquillatge que li posen a sobre de la criatura, li direm al Frankenstein, aunque estigui una mica equivocat, perquè les persones ho puguin entendre, i li fan un maquillatge al Jacob Elordi que està irreconeixible, i a mi em crida molt l'atenció de veure aquesta interpretació.
I ja sabem que el Guillermo del Toro li dona als monstres aquesta personalitat i bueno, la història és la clàssica. Estic guiant imatges, no és el típic Frankenstein verd que ens imaginem a vegades. No, no, no. És un Frankenstein que de fet és com de color blanc. Sí. I és molt diferent, eh? O sigui, no us espereu el típic Frankenstein perquè no el trobareu.
llegiré una mica la sinopsis pel que no conegui la història de Frankenstein, que jo crec que seran molt poques persones, però bueno, que el Victor Frankenstein és un doctor una mica boig, que té una ambició que és crear vida, i amb peces de persones mortes, crea un monstre, que és el Frankenstein, però després ell el rebutja perquè considera que és un ésser viu, però sense intel·ligència, i resulta al contrari, i aquesta criatura interpretada pel Jacob Elordi es revela en contra del...
Del seu creador. Perfecte. Per si algú no ubicava aquesta història clàssica del terror, ja és el té una mica més ubicat. Sí, el Guillermo del Toro va parlar que aquesta adaptació de la Mary Shelley a ell li agradaria moltíssim que ella continués viva perquè ell considera que ha fet una de les adaptacions més fidels al llibre clàssic i que pensa que com més coneix d'ella, més li agradaria la seva pel·lícula.
Llavors, els que siguin fans del llibre, a priori és una adaptació que seria fidel. Molt bé, perfecte, doncs això està bé. Que es mantingui l'essència d'aquests llibres tan històrics. La tens apuntada per anar a veure-la o què?
Jo crec que és la que més ganes tinc ara dins d'aquesta setmana de Halloween. Al final, a mi és la que més m'està cridant l'atenció. I també perquè... No perquè doni por, perquè s'ha de dir això. Si voleu anar a veure-la, jo he vist el tràiler a priori i poso a terror, però no sembla que sigui de por, si no és més fantàstica. Exactament. Exacte, exacte. Doncs vam tenir aquí un corresponsal al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges.
que crec que la van estrenar aquí al Festival de Sitges, i ens la va recomanar moltíssim, ens va dir que és una gran pel·lícula, així que, Dani, jo també te la recomano. Ok, llavors anirem a veure-la, ben segur. I després parlaré una mica d'unes declaracions polèmiques que ha fet el Guillermo del Toro, ja que estem parlant de la seva pel·lícula, en una entrevista va dir...
Prefiero morir a usar IA generativa en alguna de mis películas. Al Guillermo del Toro, que es un directo, ya saben, mexicá, molt carismàtic, i que no te podo dir, Alca pensa. I crida molt l'atenció que diu. Alca, no me preocupa tanto la inteligencia artificial, sino lo que me preocupa és la estupidez natural. Considero que això impulsa la majoria de los peores rasgos del món. Mira, pues una opinió crítica sobre la IA.
és una opinió molt interessant i va dir crec que té 60 i alguna cosa anys que en els anys de vida que li queda espera no tenir la necessitat de fer-la servir ja que ell pensa que el cinema surt de la imperfectesa humana i que és un art que consisteix en la fe, l'emoció
i al final no s'ha de perdre això per recuperar una eficiència digital. Clar, és molt interessant perquè és això, no? L'art potser està en aquestes petites imperfeccions que realment ens fan tan humans. Sí, deixem aquesta declaració aquí, que en part jo estic bastant d'acord en el fet que diu ell de l'art,
perquè a mi la IA m'agrada en el fet de tasques que siguin funcionals i no tant en el tema artístic. És com una mica la nostra feina, que al final als periodistes la IA ens pot ajudar però certament el toc d'una mà, el toc de la teva pròpia escritura crec que és inconfusible i no l'hauríem de perdre. També no em radicalitzo tant com el Guillermo del Toro. Jo tampoc, jo tampoc.
En la seva posició, ell pot dir el que vol, al final és una llegenda. Doncs seguim i seguim parlant, perquè crec que ara en vols parlar dels Warren, no? Aquesta família que realment crec que és basada en història... és basada en... han fet reals. En joc de fer review, avui parlarem una mica d'una història real, una història...
de por, pel que la vulgui creure, perquè hi ha persones que no la creuen, i és la història dels Warren, que és la història que inspira les pel·lícules de Conjuring, la primera, que aquí va ser traduïda com Expediente Warren, El Conjuro,
i que és la saga de terror que més beneficis ha generat en tota la història del cinema, fent les pel·lícules de The Conjuring, The Conjuring 2, The Conjuring The Devil Made Me Do It, The Conjuring Last Rides, que va sortir i fa por, que era Spente Warren, l'último rito, la traducció, Anabel, Anabel La Creació, La Monja, Anabel Torna a Casa, La Llorona i La Monja 2...
sumant un total de 2.200 milions de dòlars en una producció molt baixa, si no m'equivoco, de 200 milions, he vist la dada, però jo no me l'acabo de creure. Home, només és que aquestes coses tenen bastants efectes, no? Jo no me l'acabo de creure que 9 pel·lícules costin 200 milions. Jo no me l'acabo de creure ni de conya. Però bueno, els 2.200 sí que són reials. 9 pel·lícules, la primera el 2013, o sigui que realment han anat de bòlit, eh? I tu que l'altre dia em preguntaves de pel·lícules preferides, la meva pel·lícula preferida de por, de Canjuring 1.
Et diré el mateix. L'he vist sis, set vegades. M'encanta i t'acollona, de veritat. Sí, sí, sí. Això anava a dir, la veig una altra vegada i ho passo molt malament, eh? I si te'n vas a dormir després, vas cagat que no et surti un espíritu o alguna cosa d'aquestes, eh? I bueno... És brutal, és brutal. Sí, sí, sí. Això, aquesta saga que supera a Eid, Resident Evil, Alien, Soho, Destí Final, Ascari Movie, si la podem considerar dins de la por, que jo la considero, Ascari Movie està molt guapa. No, no, sí. I bueno...
Està basada en una història real, la història d'Ed i Lorraine Warren. Ell va ser un demonòleg autodidacta que al final aprenia per si mateix. No existeix la carrera de demonòleg, o això crec jo. I la seva dona era una mèdium i clarivident. I ells, en teoria, eren com aquesta... podríem dir... cazafantasmes, exorcistes...
No ho tinc clar, eren unes figures una mica mediàtiques que anaven a cases a solucionar aquest tipus de casos i en teoria van arribar a solucionar fins a 10.000 casos o, com a mínim, els van investigar. Això són pràcticament a caso al dia. Em sembla que sí, perquè realment és això que percebien com presències i energies d'altres mons que altra gent no podia. Percebia la dona, que tenia el poder de la clarividència.
Era únicament una persona que havia estudiat dins d'això i tenia coneixements i formava part de l'església i de més. I ells, dins d'aquestes investigacions, recopilaven objectes embruixats i els guardaven dins d'un museu a la seva casa, que estava prohibit d'entrar. Dins d'aquest museu tenim la Nina de Nabel, que va existir a la vida reial.
i que la nina d'Anabel, que va inspirar la seva història en aquestes pel·lícules, no és una nina de porcellana que dona una por que et cagues com la de la pel·lícula, sinó que és una nina molt normal, amb una cara bastant mora, que és una raja d'idols, si algú la vol buscar, que és una nina que es va vendre moltíssima als Estats Units i que, bueno, que estava embruixada i va provocar una sèrie de fets, d'assassinats i de més, i que encara es continua parlant d'Anabel perquè fa poc va fer un tour, un demonòleg,
exhibint aquesta nina Nabel no em ficaré a l'amarillisme però va morir d'un atac al cor mentre feia aquest tur i qualsevol que tregui les seves conclusions però jo no diré res perquè al final és només parlar i s'ha de parlar també amb respecte perquè és la mort d'un home
Però sí, sí, sí, dins d'aquest tour, si algú ho considera estranya circumstància on ataca el cor, però bueno, ja tenia un historial al darrere i s'ha dit que no estava la Nina dins de l'habitació que va morir aquest home que feia el tour, que era el Dan Rivera, si no m'equivoco.
I bueno, encara es continua parlant d'això perquè hi ha successos estranys al voltant d'aquests objectes, en aquest cas la Nina Nabel. Sí, realment jo crec que la Nabel és com la... Sí, l'emblema, no?, de la saga. Sí, l'emblema dels Warren i estic veient la foto real i és com una nena, és el que t'ho deia, supermona, eh? Sí, sí, una nena normal. Va tirant un fa molt als Estats Units, al final és com si diguéssim aquí a Espanya un nen uco, una Nancy. Clar.
però jo crec que em dóna més poc d'una nancy que la nina aquesta, perquè a més és de roba. Sí, exacte, és com de roba, és com de tometa, és tometa. Sí, no és ni de plàstic. Sí, sí, sí. I bueno, els casos principals dels Warren va ser el primer de tots, el que els va fer més famosos va ser el de la Casa Perron, a Rhode Island, que hi havia un demoni que es deia Batchevar, i va ser la inspiració de la primera pel·lícula,
Si algú vol creure que això va passar, ells deien que va passar. Després el cas d'Anabel, després el cas d'Enfield al Regne Unit, que ells són estadounidenses i van viatjar fins al Regne Unit a Enfield, que va ser un cas bastant polèmic perquè es deia que va ser una farsa per part de les filles de la família, que ja va haver successos paranormals i en això es baixa la segona pel·lícula, que a mi també m'agrada bastant, no tant com la primera.
I, bueno, aquesta és la petita història dels Warren, que ara ja crec que han mort els dos. La Lorraine, estic segur que sí. O no, no? No, no, l'Ed Warren, estic segur que sí. La Lorraine Warren, no estic tan segur. I, bueno, ara la seva col·lecció del museu pertany al Matt Reeve, que és un comedient d'estand-up que ha pagat
per ser el tutor legal dels pròxims 5 anys en total del Museu del Warren, que portava molt de temps tancat i ell vol obrir el públic perquè sigui un centre d'investigació paranormal i que les persones puguin veure Anabel i tots els subjectes embruixats.
que van protagonitzar aquestes històries en què es va inspirar aquestes pel·lícules tan interessants. O sigui, per tant, està intentant obrir un museu, perquè encara no està obert? Sí. O ara està obert? No, no, no. A l'agost ell va adquirir aquest dret. Ho està intentant obrir per fer-ho per tots els públics, no? I no és el propietari, és el tutor legal durant els pròxims 5 anys. No, no, brutal. Home, doncs a veure, a veure si ho aconsegueix obrir. Jo no aniré, per si de cas. Però sincerament, crec que si obre, tindrà un èxit.
Home, ja estem dient que és una saga que ha mogut 2.200 milions. És que el pare s'ha pensat... El morbo d'anar a veure li encanta. Per sobre del Freddy Krueger, Elm Street, per sobre d'Alien, per sobre de Halloween, per sobre de Viernes 13, divendres 13... O sigui, és una borrada. Qualsevol peli de por que coneixem de l'època dels nostres pares, dels nostres avis o de la nostra, aquesta saga està per sobre en generació
De diners, és una borrada. No, no, és brutal. A més, parlaves d'Ed i Lorraine, cap dels dos està viu, ho acabo de confirmar. Ed Warren va morir el 2006. Estava segur que va morir aviat. I Lorraine el 2019. Sí, que va poder veure la primera pel·lícula i la segona, la segona, perdona. Una, dues, tres. La primera d'Anabel, la segona d'Anabel i la de la monja, que la monja en teoria era una presència que ja va percebre.
dins de la seva casa, en teoria. Tot això és en teoria, jo no estava allà per confirmar-ho, no puc dir res. I no em ficaré a l'amarillisme. És una mica paranormal, és Halloween, però tampoc podem dir coses que no sabem. No, no, clar, al final, aquestes pel·lícules que estan basades en fets reals, ho hem d'agafar sempre amb una mica amb pinces i que cadascú faci la seva interpretació i que cadascú cregui en el que vulgui creure, eh? Sí. Però el que està clar és que són bones pel·lícules i bones pel·lícules per posar-nos en aquest cap de setmana, aquest cap de setmana de castanyada barra Halloween,
i que realment esteu buscant pel·lícules de por, la saga Warren és un èxit segur. I des d'aquí jo donaré un missatge, ara estava pensant, un incentiu, per què un director català no crea una pel·lícula de por de la castanyada? Exacte, l'altre dia...
Saps què? Un espíritu de la castanyada. Ahir ho vam parlar. Vam dir, no hi ha propostes culturals de pel·lis i de sèries de la castanyada. No hi ha res. Però que fusioni, que aprofiti aquest boom del Halloween i falli una pel·lícula de la castanyada, que la castanyada sigui un espíritu que ve per tu, com per exemple la Llorona. Per tant, és que és una àvia realment que et dona castanyes, eh? Home, i la Nabel és una nina molt mona i la Llorona és una dona que només busca els seus fills i la Monja és una dona que és molt maja i que en teoria... Sí, sí, sí.
Bueno, sí, és una bona proposta, Dani. La deixem aquí a l'aire, no? Sí, et donen un castanyaf al cap mentre dorms, mores els ulls i allà està. Entre castanya i moniato, no? Assassina gent. Doncs, Dani, crec que ens hem d'anar acomiadant, que queden 30 segons per les 7 i em tanquen la paradeta, Dani.
Jo tanco amb això, que aquesta setmana aniré a veure el Frankenstein del Guillermo del Toro, que tinc moltes ganes. I no sé, Jaume, si tu tens algun pla de Halloween barra cinema barra castanyada, si tens alguna proposta cultural. Bueno, me'n vaig de festival, mira. Bueno. Pel Cabró Roca Edició Castanyada, que bueno. Sí, sí, sí. És una proposta cultural. Sí, sí, potenciant la castanyada. Doncs vinga, Dani, moltes gràcies per venir i ens retrobem la setmana que ve. Ha estat un plaer, com sempre.
I nosaltres també deixem el programa perquè ja són les 7. Fins demà.