Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio Desvenç.
Sóc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio Desvern i també al www.radiodesvern.com.
I encetem el programa d'avui dilluns 14 d'abril amb l'Espai Actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal,
tot seguit també l'Espai Musical del programa, La Càpsula.
I avui, entrevista del dia a La Pedrera, Marga Viza, responsable d'experiències expositives de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Parlarem amb ella de l'exposició de Cint Scully, que està actualment en aquest espai tan meravellós del Passeig de Gràcia.
També parlarem avui a la segona hora amb la coordinadora de càsting de la Vox Kids, l'Amèlia Vázquez,
que ens avisarà i ens explicarà una miqueta d'aquests timings del càsting de la Vox Kids,
un dels concursos televisius més importants del nostre país.
Acabarem el programa d'avui amb Gemma Janer a l'Espai Aixova de Cavalls, l'espai de quinoteràpia del programa.
Sigueu benvinguts i benvingudes a Un Refugi Més, aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm.
Ja sabeu que aquesta setmana de Setmana Santa ens toca treballar fins dijous
i que serà divendres quan us emplaçarem a escoltar la programació que tenim preparada per aquesta setmana sada.
A nosaltres, mentrestant, vida normal, vida de setmana regular,
i comencem ara, aquest dilluns, amb Actualitat. Benvinguts.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I arrenquem aquest espai de notícies amb una notícia que hem sabut aquest matí.
Ha mort Mario Vargas Llosa, als 89 anys d'escriptor prolífic i premi Nobel de literatura
que destaca per les seves novel·les meravelloses que aquí al programa hem comentat.
I, de fet, avui al Refugi tindrem també un espai d'homenatge a l'autor,
a l'espai de l'autor al Refugi.
Ja sabeu que és un espai d'autors que dediquem aquí setmanalment al programa
i en parlarem també de Mario Vargas Llosa,
que, com dèiem, ha mort aquesta matí d'anals, 89 anys, a Lima, Perú, al seu país natal.
Els seus fills han publicat a xarxes un comunicat dient que el Premi Nobel de Literatura
havia mort envoltat de la seva família i en pau.
També han informat que no hi haurà cerimònia pública
i que serà incinerat tal com va deixar per escrit l'escriptor en les seves últimes voluntats.
Amb aquesta primera frase que llegirem, doncs, els familiars han donat la notícia.
Con profundo dolor, hacemos público que nuestro padre, Mario Vargas Llosa,
ha fallecido hoy en Lima, rodeado de su familia y en paz.
En els últims mesos, l'escriptor havia reduït les aparicions públiques,
nascut a Arequipa, a Perú, el 36, tenia la nacionalitat espanyola des del 93
i la dominicana des del 2022.
Mario Vargas Llosa va ser un dels grans noms de la literatura castellana.
El 2010 va rebre el Premi Nobel de Literatura.
I actualitzem la guerra a Ucraïna, perquè almenys 34 morts en un atac rus amb míssils
en plena ciutat de Sumi, al nord-est d'Ucraïna.
La ciutat ha patit diversos atacs en les últimes setmanes
en el marc contraofensiu rus d'acurts que, per fer fora en aquest cas, les tropes ucraïneses.
En concret, hi hauria 34 persones mortes, entre elles dos nens,
en els que aquest atac, doncs, lamentem que ha estat el més mortífer de la guerra aquest 2025.
Moltes de les víctimes anaven en troleibús, que ha quedat també totalment carbonitzat.
Aquest bombardeig ha estat el diumenge al matí al centre de la ciutat.
És a dir, ja fa un dia i escaig d'aquesta situació bèl·lica que va portar Sumi a aquesta situació tan, tan, tan desastrosa,
que, com comentàvem, ha portat a 34 persones mortes.
Hi ha 117 persones ferides de diversa consideració, entre les quals hi ha 15 nens.
Segons l'alcalde de la ciutat, Artem Kopsar, totes les víctimes del bombardeig són civils.
Les operacions de rescat continuen a la zona, amb la qual cosa el balanç de víctimes podria augmentar.
L'atac ha passat aquest diumenge al matí, com dèiem, al centre de la ciutat,
en un moment en què hi havia força gent al carrer.
De fet, el president ucrainès, Vladimir Zelensky, ha anunciat a les xarxes socials
que l'exèrcit rus ha llançat l'atac amb dos míssils,
precisament el dia que els creients anaven a les esglésies,
coincidint amb la festivitat de diumenge de Rams.
Les imatges que veu trobar a internet també són difoses per Zelensky.
En aquest cas, mostren un rastre de devastació al centre de Sumi,
amb un gran nombre de cadàvers i persones ferides, cotxes calcinats i columnes de fum.
I venint cap a Barcelona, l'històric capitol de Barcelona reobrirà com a teatre municipal la tardor del 2027.
El Club Capitol de Barcelona, la històrica sala de teatre de la Rambla,
tornarà a obrir després de cinc anys tancada.
Serà com a equipament municipal de l'Ajuntament, tot i que la gestió accedirà per concurs.
El consistori, per tant, repeteix el model que ja va fer servir per reobrir el Molinó
i la sala per a les 62 a l'Avinguda Paral·lel, espais culturals municipals gestionats de manera externa.
L'equipament combinarà l'activitat teatral amb l'administrativa
i acollirà també les oficines del Consorci de Biblioteques de Barcelona a les dues últimes plantes.
El teatre mantindrà les dues sales, una de 402 butaques i una altra de 198.
Les obres per adequar l'espai estaran enllestides a la tardor del 2027,
segons ha anunciat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
I acabem aquest espai d'actualitat, com ho fem sempre, amb dues notícies del portal de Ràdio d'Esvern.
Jo Alexander presenta a Sant Jús el seu nou recull de relats amb mirada punyent i estil directe.
La Biblioteca Joan Margarit acollirà dimarts 22 d'abril a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consoli Girivert
la presentació del nou llibre de Jo Alexander, Una mujer cualquiera vuelve a casa,
s'ha publicat per l'editorial Al Revés i traduït al català com Una dona qualsevol torna a casa per columna Edicions.
L'acte comptarà amb la participació de l'autora, acompanyada per Charo González Herrera.
El llibre, compost per una sèrie de relats, s'inscriu en la tradició de grans noms com Cortázar o Mamed
i destaca per una prosa directa, precisa i elegant.
Alexander convida l'actor a espiar l'instant decisiu en que les vides dels seus personatges
fan un gir inesperat en trames marcades per passions, justícia personal i transformacions sorprenents.
La presentació, organitzada per la Biblioteca Joan Margarit, està oberta a tots els públics.
I acabem parlant que Sant Just d'Esvern ha rebut distintius de compromís per la sostenibilitat turística,
destinació a Barcelona i punt d'informació turística,
en un acte celebrat a Viladecans el mes de març.
La regidora d'Empresa i Ocupació, Isabel Darder, va recollir els guardons
que reconeixen el compromís del municipi amb el turisme responsable.
L'Ajuntament de Sant Just és una de les nou entitats del Baix Llobregat
que obtenen per primera vegada aquest distintiu acreditat per l'Instituto de Turismo Responsable.
I acabem amb l'efemèrica del dia.
Tal dia com avui, 14 d'abril, però de 1894,
Thomas Edison presentava el seu Kinetoscopi,
un precursor de les pel·lícules cinematogràfiques.
10 minuts per dos quarts de sis de la tarda, seguim al Refugi, ara música.
La Càpsula. Música sense límits.
I avui us deixem amb una cançó de Fito i Fiti Paldis,
això és Por la boca vive el pez.
Algo lo que me invade
Todo viene de dentro
Nunca lo que me exacie
Siempre quiero
Un lobo hambriento
Todo en mi queda grande
Para no estar contigo
Sabes quisiera darte siempre un poco más de lo que te pido
Sabes que soñaré
Si no estás que me despierto contigo
Sabes que quiero más
No sé vivir solo con cinco sentidos
Este mar
Cada vez guarda más barcos hundidos
Tú eres aire yo papel
Donde vayas yo me iré
Si me quedo a oscuras luz de la locura ven alúmbrame
Alguien dijo alguna vez
Por la boca vive el pez
Y yo lo estoy diciéndote
Lo estoy diciendo otra vez
Dime por qué preguntas
Cuánto te he echado de menos
Si en cada canción que escribo corazón
Eres tú el acento
No quiero estrella errante
No quiero ver la aurora
Quiero mirar tus ojos
Del color de la Coca-Cola
Sabes que soñaré
Si no estás que me despierto contigo
Sabes que quiero más
No sé vivir solo con cinco sentidos
Este mar
Cada vez guarda más barcos hundidos
No estás conmigo siempre que te canto
No hago canciones para estar contigo
Porque escribo igual que sangro
Porque sangro todo lo que escribo
Me he dado cuenta cada vez que canto
Me he dado cuenta cada vez que canto
Que si no canto no sé lo que digo
La pena está bailando con el llanto
Y cuando quiera bailará conmigo
La vida eterna solo dura un rato
Y es lo que tengo para decirte lo que nunca canto
Para decirte lo que nunca canto
Para cantarte lo que nunca digo
No quiero desnodo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De la literatura hispanoamericana i en un guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La pel·lícula
La pel·lícula va tenir diverses seqüeles,
destacant La núvia de Frankenstein,
el 1935,
considerada una de les millors seqüeles
de la història del cinema.
Si encara no heu vist El doctor Frankenstein,
prepareu-vos per viure una experiència única,
un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic.
i si ja la coneixeu, mai està de més tornar a gaudir d'un film
que continua fascinant generació rere generació.
I això és tot per avui al refugi del cinèfil.
Ens retrobem en el proper episodi amb un clàssic o amb alguna pel·lícula
que vulguem destacar per la seva espectacularitat
o també pel seu calat en la societat.
I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny,
pot tenir conseqüències inesperades.
Aquest matí hem visitat a la Pedrera una retrospectiva excepcional
que recorre més de 60 anys de la trajectòria
d'un dels grans referents de l'abstracció contemporània.
Estem parlant de Cine Scully,
que, organitzada cronològicament,
aquesta mostra inclou més de 60 obres,
pintures, escultures, dibuixos, fotografies i aquarel·les,
procedents tant de la col·lecció privada de l'artista
com de museus, com el Museu Reina Sofia.
L'exposició mostra l'evolució d'Escully
des dels seus inicis figuratius
fins a la seva etapa d'abstracció geomètrica,
influenciada per viatges a països com el Marroc
i per la seva aspirabilitat cristiana.
Entre les obres destacades hi ha grans peces
que la veritat és que deixen impactat
com Barcelona Band of Light, entre d'altres.
Aquesta exposició la podeu trobar a la Pedrera de Casamilà
i avui parlarem a fons sobre aquesta exposició
i altres projectes amb Marga Viza,
que la tindrem aquí als estudis de Ràdio d'Esvern en breus
per trucada telefònica
i podrem parlar d'aquesta exposició
i, com dèiem, d'altres projectes de la Pedrera.
Ara, però, us deixem amb un extracte
d'una petita peça d'àudio
on podreu escoltar, doncs, una miqueta més
sobre Sinescully i la seva obra.
Els meus orígens són irlandesos
i vaig començar la vida com a immigrant.
Vaig anar a una escola religiosa
i em van fer fora perquè els meus pares
es van discutir amb la direcció.
Em van portar a un centre públic
que era superficial i violent.
En altres paraules,
vaig anar d'un lloc molt curiós i complex,
però interessant i ple de misteri
i en què es creia en una altra realitat,
una realitat que no es pot veure,
que només pot ser imaginada,
a una altra on només hi havia la realitat
que es pot veure.
Ni tan sols no hi havia lloc per la imaginació.
La banalitat de tot plegat
em va resultar devastadora
i la impressió que em va causar
va ser trasbalsadora.
Em sembla que va ser aleshores,
tenint en compte tot això,
que de molt petit
vaig decidir que seria artista.
I believe in the kingdom come
And all the colors
Bleed into one
Bleed into one
But yes, I'm still running
To the broken bones
And lose the chains
Carried the cross
And all my shame
All my shame
You know I believe it
But I still haven't found
What I'm looking for
I ara sí, ja és moment
de saludar la Marga Viza,
responsable d'experiències expositives
de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Marga, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs? Com va tot?
Molt bé, molt bé, molt bé.
A punt de Setmana Santa.
Això t'anava a dir gràcies per atendre'ns,
perquè sabem que és una setmana complicada
i que hagis fet un foradet
a la teva agenda
per parlar amb nosaltres
i s'agrair.
Encantada.
Deixem que et pregunti
primerament
per què
Sinesculi
s'ha colat
la Pedrera
d'aquí de Barcelona
en un espai tan emblemàtic
i
per què no ho havia de fer, no?
Perquè realment
és un espectacle d'exposició.
Jo l'he pogut veure aquest matí
i surto molt emocionat
perquè realment
m'ha agradat molt
descobrir
aquest artista
que d'alguna forma
desconeixia,
que entenc que
algun dels nostres oients
també potser el desconeix,
però que convido tothom
a passar-s'hi.
Doncs mira,
primerament
m'en alegro
que t'hagi agradat
perquè
igual que tu
creiem que és
una exposició fantàstica.
Son Scali
és un artista
que va viure
molts anys a Barcelona,
va passar etapes
de 3-4 mesos
a Barcelona
durant més de 15 anys,
prop de 20 anys,
va estar des de l'any 94
fins al 2015
pràcticament
passava 3 o 4 mesos
a la nostra ciutat
perquè
per ell
d'alguna manera
era com
el referent
que tenia Europa
mentre ell vivia
a Nova York,
era el que més
li agradava.
Son Scali
no oblidem
que és un dels grans
artistes
contemporanis
de l'abstracció geomètrica,
és un dels top,
i per tant
a la Pedrera
ens venia molt de gust
en aquesta línia
que portem
de mostrar
grans artistes
de prestigi internacional
doncs
un que fos
abstracció geomètrica
i en aquest cas
doncs
ell és un dels
que té més prestigi
i més renom
a nivell internacional
que a més a més
ens agrada
que torni a Barcelona
per la Porta Gran
i per tant
després de 18 anys
de la seva
darrera exposició
a Barcelona
que va ser el 2007
a la Fundació Miró
que era una exposició
on només es veia
una part de la seva obra
nosaltres
el portem
per la Porta Gran
en el sentit
que li fem
una gran retrospectiva
més de 60 obres
des de les primeres
pintures
que fa
figuratives
als anys 60
fins a obres
d'aquest any
del 2025
que acabat
per portar
just
estaven talentes
que diríem
per portar-les
a l'exposició
de la Pedrera
quina meravella
la veritat
és que
és una exposició
que jo crec que
vas aclimatant-te
una mica
vas entrant
tu comences
una miqueta
entrant en el món
d'en Escoli
i a partir d'aquí
vas aprofundint
amb el seu material
que és meravellós
jo crec que
a tothom
que ens estigui escoltant
recomano
que doni un cop d'ull
a les imatges
que podeu trobar
a la pàgina web
de la Pedrera
perquè de seguida
doncs
us emocionareu
ja només a entrar
a la Pedrera
trobem
aquesta
aquesta peça
tan gran
al pati
que ja impressiona
correcte
això és una peça
que li vam demanar
si ens podia fer
una obra
una escultura
ell
fa escultures
des del 2015
aproximadament
abans no en feia
i
sabíem
que fa
escultures monumentals
i que més bonic
que demanar-li
que fes una peça
expressa
per la Pedrera
i ens va fer
aquesta peça
que es diu
55
que són 55
plafons
un sobre l'altre
quadrats
pintats en pintura
de cotxe
de colors
i que
d'alguna manera
enmarquen
i
dialoguen
amb el pati
central
del passeig
de Gràcia
de la Pedrera
i realment
creiem que és
una obra
espectacular
tot el dia
hi ha gent
fent fotografies
és una obra
que expressa
també
una mica
trasllada
en escultura
el que
això en escali
fa en pintura
que és aquest seguit
de franges
de ratlles
de línies
de colors
que treballa
de forma magistral
en un dels textos
que podem trobar
a les parets
de la Pedrera
diu això
procuro fer quadres
que tothom pugui identificar
a partir del dibuix
aplico un sistema
de càlcul
molt simple
es basa en ritmes
o en estructures
arquitectòniques
senzilles
també es basa
en la música
en estructures
musicals rítmiques
o també
en estructures
matemàtiques
tot i així
pintar-les
comporta una gran
càrrega emotiva
i no només
ho veiem
de forma
explícita
en els quadres
sinó que també
al llarg del recorregut
doncs
teniu
un material
que jo convidaria
molt a la gent
doncs
a fer-los servir
que són unes peces
d'àudio
que també
doncs
van
acompanyant
de forma auditiva
a la persona
a la persona
que està visitant
aquesta exposició
per mi
ha estat molt interessant
jo he vist
l'exposició
com aquell
qui diu
tres vegades
una primera vegada
per veure
que hi havia
una segona
amb aquests àudios
i una tercera
amb la música
perquè també
teniu opció
de veure
l'expo
amb músiques
que d'alguna forma
amb ell
l'inspiren
correcte
doncs mira
ho has dit molt bé
nosaltres sempre
el que procurem
en aquesta exposició
trobaràs
dues coses
complementàries
una és la que tu
comentes
que és a partir
d'un codi QR
llegeixes
el codi QR
amb el mòbil
i tens
dos recorreguts
un que t'acompanya
portant-te
informació
adicional
a el que és
el que tu trobes
a l'exposició
doncs
t'explica
sobre la vida
l'origen del pintor
què va fer
va néixer a Dublín
va anar a Londres
després a Nova York
al minimalisme
una mica
tot el seu recorregut
i l'altre
és una cosa
com més lúdica
però que és molt important
per Escali
perquè ell
per ell
és molt important
la música
la música
és un referent
que l'ha tingut sempre
ell pinta
escoltant música
té molts referents
musicals
i per tant
els que vosaltres
podeu escoltar
visitant l'exposició
són
els seus preferits
diguéssim
ens va fer com un llistat
d'això m'agrada
això també
això també
i per això els hem posat
i per tant
que t'acompanyen
a l'hora
de gaudir
i de mirar
i de reflexionar
i d'observar
les seves peces
escoltant aquesta música
que d'alguna manera
amb ell
també
l'acompanyen
quan crea
aquestes obres
quan les pinta
després hi ha una altra cosa
destacada
que m'agradaria
fer incís
és que
ell és un artista
molt culta
molt llegit
ha llegit
molta literatura
és un gran amant
de l'art
i per tant
és molt viatjat
li agrada molt
el Quattrocento
el Renaixement Italià
té molts referents
d'aquest període
així com
pintors
més propers
de l'impressionisme
Matís
Morandi
Mondrian
inclús Rodko
que en algunes composicions
d'alguna manera
alguna obra
pot
remetre
algun
Rodko
i ell
sempre
explica
que
escriu
i reflexiona
per què ha fet
aquella peça
el motiu
l'origen
el referent
en què s'ha inspirat
i a partir
d'aquests textos
que ell ha escrit
hem fet unes carteles
en algunes de les obres
que d'alguna manera
t'acompanyen
a entendre-les
o t'acompanyen
el per què
l'artista ha escrit
o explica
quan va fer
aquella peça
o per què
la va fer
i això
crec que va molt bé
i més
quan és una exposició
d'art abstracte
que en aquest sentit
com tots sabem
l'art abstracte
és molt fàcil
d'interpretar
i molt difícil
alhora
és a dir
tu pots
no és que les seves obres
tinguin un significat concret
sinó que tu
el pots interpretar
tot i així
ell intenta
transmetre
una experiència
visual i emocional
a partir de la seva evidència
i per tant
aquestes carteles
t'ajuden molt
entendre
algunes de les seves peces
i penso que això
és molt important
perquè
t'acompanya
al llarg de tota
l'exposició
i jo penso
que és una exposició
visualment
magnífica
molt atractiva
i a més a més
quan entens
algunes de les seves obres
per què les fa
i en el motiu
que ell explica
que les fa
doncs
acabes d'entendre
moltes coses
de l'art abstracte
totalment
totalment
totalment
a més
l'art abstracte
a vegades
té
gent
també
té gent
a favor
però també
té gent
en contra
és un tipus d'art
que a vegades
hi ha gent
que no acaba d'entendre
o que no acaba
de connectar
i penso
que amb l'obra
d'Escully
passa que
és molt fàcil
connectar
jo he tingut
un parell de peces
després comentarem
una
que per mi
ha sigut
doncs
molt
no sé
he tingut una connexió
molt ràpida
i molt profunda
amb ella
però també
comenta això
aquest text
que llegia
ara fa uns instants
que tractava
sobre el ritme
sobre la pintura
sobre la decadència
d'aquesta pinzellada
que també és interessant
el fet
que d'alguna forma
l'artista
t'estigui acompanyant
perquè tu puguis
entendre una mica més
com es realitzen
aquestes tasques
de recerca
de trobar
aquell significat
per després
ser pintat
no?
Correcte
correcte
és així
realment
jo sempre ho dic
la pintura
pot tenir un significat
a un altre
però si a tu no t'agrada
no t'entra pels ulls
doncs
encara que l'artista
hagi fet el màxim
per fer una cosa
pel gaudi general
aquí la part interpretativa
del que l'observa
doncs
evidentment
és el que el compta
i si
a mi per exemple
veient els escali
me'n recordo
quan els anàvem
traient de les caixes
per penjar-los
és que deia
ostres
és que aquest encara
m'agrada més
que l'altre
i el següent
i el següent
tots semblen
que siguin iguals
perquè és això
que deies tu
és una mica
que
nunca siempre igual
com diu el comissari
de la mostra
Javier Molins
que és una frase
molt maca
extreta de chillida
i que diu
nunca siempre igual
que sempre
sembla el mateix
però no ho és
hi ha ratlles
però són diferents
hi ha quadres
són diferents
hi ha estructures
que semblen arquitectures
però els colors
o les formes
o el contingut
és a dir
sempre
semblen repetitius
però no ho són
i per tant
és aquest ritme
és aquestes carències
com la música
com les variacions
de Goldberg
d'alguna manera
que sembla el mateix
però mai és el mateix
i per tant
jo crec que és la riquesa
també d'aquest artista
el color
aquesta capacitat
que té
de crear
unes capes
de color
sobre les altres
que en el punt veus
el de sota
i que
et fa que
que li trobis
com una calidesa
a la pintura
i que
no sé
a mi
personalment
m'encanta
doncs sí
la veritat és que
és un viatge
que jo recomano
a tota la gent
que estigui per Barcelona
aquests dies de Setmana Santa
perquè és un viatge
en un món
artístic
doncs ple de
ple de moviment
perquè al final
encara que sigui
doncs
només
com comentàvem
aquest art més abstracte
doncs no té per què
no tenir moviment
i aquests quadres
aquestes ratlles
ens poden remetre
també a aquesta acció
i també
moltes moltes coses
mira
comentarem
un quadre
que es diu
Black Window Grey Land
que és del 2020
que
no sé si el tindràs
al cap
Marga
però és
un quadre meravellós
amb tonalitats de grisos
amb un negre al mig
que a mi
m'he posat allà davant
i era com si m'absorbís
el quadre
d'alguna manera
com si
el meu estat anímic
com si
la vida
que jo porto
connectés
amb la vida
d'aquell quadre
com
si d'alguna forma
doncs no sé
hi hagués una
una connexió
entre visitant
i quadre
i crec que això també
és una de les experiències
que busca aquesta exposició
no?
Totalment
a més aquesta exposició
té la gràcia
que comença
amb
obres dels anys 60
quan escali
pinta figuratiu
i
molt colorista
molt fevista
molt així com
expressionisme
alemany
aquest tipus de figuració
que
les figures
les formes
estan plenes de color
i acaba l'exposició
també en figuratiu
t'hi has fixat
no?
que és com un cercle
que es tanca
perquè a partir del 2015
malgrat ell
continua pintant
abstracció geomètrica
doncs
a partir d'unes fotos
que fa de la seva família
de la seva dona
i del seu fill
a una platja
li ve de gust
traslladar
aquestes fotos
a pintura
i són aquelles dues
últimes obres
que trobem
a la sala
i per tant
expliquem una mica
que quan comença
és figuratiu
però que
fa pocs anys
malgrat continuar pintant
abstracte
doncs fa algunes incursions
figuratives
i coloristes
aquesta obra
que dius tu
és totalment
a l'inrevés
és una obra
has triat una obra
grisa
fosca
amb un quadrat negre
al mig
que et remet
a la pintura
de Malevich
el quadrat negre
de Malevich
aquesta pintura
precisament
la va fer el 2020
a l'època de la pandèmia
i efectivament
et transmet
com una
com una grisó
com una
una sensació
de templança
de calma
de serenor
no ho sé
potser com un buit
bueno
almenys és el que em transmet
a mi
en comparació
amb les altres
que són tan coloristes
tan
com més vives
més alegres
és una pintura
preciosa
a més a més
fa aquestes
ratlles horitzontals
que ell en diu
l'Online
que són aquesta sèrie
que fa de quadres
que com
ell explica
que com a immigrant
com va néixer
a Dublín
és Dublín
irlandès
i va emigrar
als Estats Units
doncs quan estàs
a la costa dels Estats Units
i veus les terres
les illes
al fons
veus aquestes franges
de sorra
o de terra
després
murs de pedra seca
després el mar
després els núvols
el cel
són aquestes franges
horitzontals
que ells pinta
i en diu
landlines
que són aquestes línies
de terra
que és preciós
hi ha un quadro
molt semblant a aquest
però amb colors blaus
que és una meravella
i aquest exactament
que tu dius
doncs té
aquesta característica
que el va pintar
és una sèrie
que va fer
durant la pandèmia
que en va fer 4 o 5
i que té
aquesta
peculiaritat
de colors
grisos
i foscos
i com diguéssim
terrosos
i poc vius
i sobretot
aquesta finestra
aquestes finestres
que ell sempre posa
a les seves obres
que són
com metàfores
de personatges
o metàfores
d'un veure
i més enllà
i en aquest cas
doncs
és una finestra negra
de dir
no té sentit la vida
quina foscor
no sé on t'anirà
a parar
doncs
és aquesta
el que vol transmetre
ell
que sempre diu
que vol humanitzar
una mica
la pintura
abstracta
sí, sí
la veritat
és que és
interessantíssim
perquè en un altre moment
molt probablement
jo m'hagués fixat més
per un quadre
més colorit
perquè m'encanten els colors
m'encanten les textures
també que donen
però en aquest cas
en canvi
doncs mira
m'he eclipsat
per aquest quadre
que d'alguna forma
no sé si
té a veure
doncs
amb el present
que tenim ara
doncs
que sembla que tot
és una mica fosc
no sé si tu veus igual
Marga
però
amb tota la situació
que si la guerra dels aranzels
que si la guerra
a Ucraïna
a la de Gaza
no sé què
és com una situació
d'un present
tan fosc
que d'alguna manera
sembla que aquell 2020
d'aquella pandèmia
no n'haguem sortit
encara
de problemes
i de batxes
que han anat
sortint pel camí
correcte
correcte
sí sí
totalment d'acord
pot reflectir
una mica això
com un buit existencial
en el qual estem
inclús ell
en altres quadres
també explica
una mica
per exemple
un quadre del 87
que és
Em Tijert
que està fet
en honor
al seu fill
gran
que es va matar
en un accident
de cotxe
i llavors
és un quadre
que té uns colors negres
però té uns blancs
i uns rosats
però molt freds
i és
aquests moments
de desesper
i de tristesa
que ell plasma
en aquest quadre
en honor
al seu fill
bé
els colors
et diuen
moltes coses
i les formes
doncs
ho acaben
d'explicar tot
en aquest cas
jo crec que
l'obra d'Escali
és una meravella
i per això
hem volgut
portar-lo
a Barcelona
perquè es veiés
amb tota la seva trajectòria
que no s'havia vist mai
també trobarem obres
que porten
el títol de Barcelona
perquè
en les etapes
que ell havia estat allà
doncs
hi ha diverses pintures
també hi ha uns dibuixos
i unes aquarel·les
molt maces
i fotografies també
si no m'equivoco
exacte
i ell
ell és un gran fotògraf
a partir d'uns viatges
que va fer a Marroc
els anys 60
finals dels anys 60
es va enamorar
de la fotografia
i
bé
té tota una sèrie
preciosa
de fotos
de diferents països
i de Barcelona
en va fer
unes quantes
i sobretot
aquestes tres
que veieu
a l'exposició
són molt significatives
perquè d'alguna manera
quan tu
observes
la fotografia
veus plasmada
una mica
el mateix
que ell pinta
sí oi
aquelles ratlles
horitzontals
diagonals
amb l'arquitectura
correcta
és veritat
unes finestres
com una mena de portes
horitzontal
vertical
com uns blocs
i a més a més
també explica
que esclar
ell ve d'una família
bastant pobra
que ho van passar
molt malament
de molt petits
doncs que li reflecteix
o li recorda
la seva Irlanda natal
els primers anys
que va estar a Londres
amb unes cases
doncs
bastant precàries
i que li recorda
doncs aquella infantesa
i per això plasma
és com una doble metàfora
aquests murs
que d'alguna manera
expliquen
tota la seva vida
i a més a més
són reflexes
de la seva existència
Marga
permeta'm que
fem un apunt
abans de
de tancar l'entrevista
perquè ens queden
cinc minutets
i m'agradaria
comentar ràpidament
aquest petit documental
que veiem
al final
del recorregut
un documental
de David Trueva
que em sembla
també molt bonic
i que d'alguna forma
doncs
podem veure treballar
el mestre
en aquest documental
de David Trueva
Sí
aquí
com fem
amb tots els projectes
expositius
de la Pedrera
de la Fundació
Catalunya al Pedrera
intentem
que es plasmi
d'alguna manera
una mica
l'experiència
del pintor
o de l'artista
a l'hora
de venir a exposar
en aquest edifici
que és singular
i per tant
el que fem és
ara
heu vist
a la sala
hi ha
la projecció curta
que dura
un quart d'hora
on es veu
a l'artista
el seu estudi
de Londres
i que ens explica
com ell crea
com ell pinta
se'l veu pintar
se'l veu treballar
la magnitud
de les seves peces
la forma
com
fa anar
la broixa
amunt i avall
la força física
que necessita
també
pujant a l'escala
fent servir
aquesta broixa gorda
és a dir
és molt maco
veure el procés
del pintor
i que a més a més
ell explica
com funciona
d'aquí pocs dies
el 6 de maig
farem la presentació
de la versió llarga
que això sempre ho fem
la versió llarga
és la suma
d'aquesta petita
afegit
a lo que hem anat filmant
de més a més
que és la seva arribada
d'ella a la pedrera
com està per aquí
a la sala
passejant
explicant
explicant
anècdotes
explicant
algunes peces
i per tant
és la suma
de les dues coses
i d'altres experiències
d'ella
en altres indrets
Santa Cecília
per exemple
saps que va
pintar
i caracteritzar
la capella romànica
de Santa Cecília
de Montserrat
i per tant
el van filmant allà
també
i doncs
aquest audiovisual
que presentarem
a la pedrera
el 6 de maig
amb el mateix
David Trueva
doncs
explicarà una mica
tot aquest
recorregut
més
intens
de l'artista
des del seu estudi
fins que ve aquí
a l'exposició
Que bé
doncs
per aquella gent
que ens estigui escoltant
i que encara no ha fet
la visita
recordem
recordem
la gent horaris
i també
fins a quin dia
podem veure
aquesta exposició
Sí
mira
aquesta exposició
els horaris
són de 10
a dos quarts
fins a les 7
a dos quarts
de 7
de l'última entrada
i després
fem tota una sèrie
d'activitats
que en diem
l'exposició expandida
que
per si algú
s'anima
pel diumenge
27 d'abril
per Santa Montserrat
precisament
fem una jornada
a la pedrera
que la fem sempre
que és el dia
de la jornada
de l'exposició
és jornada
això en escali
i aquell dia
hi ha tota una sèrie
d'actuacions musicals
al llarg del dematí
fins a les dues
tenim
tenim diferents
estudiants
que han interpretat
interpretaran peces
en honor a l'artista
també partint
dels seus referents
i després
hi haurà
tres persones
Bernat Vivancos
Lucía Millet
i Herola Valls
un és un compositor
l'altre és arquitecte
i l'altre és una curadora d'art
que han triat
unes peces
i a partir d'aquestes peces
que han triat
doncs ens explicaran
la seva experiència
en el seu propi món
un des de la part
de la música i composició
o des de l'arquitectura
o des de la part de l'art
han vers
l'obra de l'artista
i es fa com una mena
de diàleg
quan la gent escolta
per fer preguntes
i és molt bonic
i tot això
doncs
t'interpel·la
el que t'expliquen
amb actuacions musicals
això el 27 d'abril
i després
si mireu a la web
a part del 6 de maig
que presentem
l'audiovisual
del David Trueva
al nostre auditori
el 12 de maig
tenim un concert
de l'Anastàcia
Covequina
que és una
xelista
russa
boníssima
que toca
al Foller del Liceu
el 22 de maig
fem un concert
al Palau de la Música
Catalana
amb l'Escolonia
de Montserrat
l'Orquestra del Miracle
i el Juan de la Rúbia
que és a l'Orga
i el 14 de juny
acabem
fent una visita
a l'església
de Santa Cecília
que us comentava abans
aquesta església romànica
que hi ha pintat
escali
on hi farem un petit concert
i per tant
això és més o menys
les activitats
que fem
de l'exposició expandida
per portar
o explicar
aquest projecte
des d'altres punts de vista
o des d'altres arts
que no sigui
l'art plàstic
d'acord
doncs ja sabeu
no us podeu perdre
aquesta exposició
d'escali
a la padrera
i també
doncs amb aquesta
exposició expandida
que doncs pinta molt bé
la veritat Marga
un ventall de propostes
molt interessant
que podrem gaudir
com dèiem
en els propers mesos
una abraçada molt gran
Marga
gràcies per atendre'ns avui
aquí a Ràdio d'Esvern
i ens sentim
en properes entrevistes
que ens agrada saber
què es cou a la padrera
perfecte
moltes gràcies a vosaltres
i sobretot
no us perdeu l'exposició
perquè
és una exposició
magnífica
això n'escali
farà 80 anys
ara
el juny
i per tant
bueno
jo crec que és un
un molt bon projecte
que no cal perdre's
moltes gràcies
per més informació
i entrades
a www.lapedrera.com
Marga
una abraçada
cuida't
abraçada a vosaltres
adeu
Música
Música
Música
Música
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Sergi Molero.
Punt final a la declaració de més de 3 hores de durada
de Cristóbal Montoro a la Comissió del Congrés
sobre l'Operació Catalunya.
L'exministre Dizenda amb el PP ha negat la guerra bruta
contra l'independentisme i ha acusat líders del procés
de tenir diners a Andorra.
Madrid, Àngels, La Fuente, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Després d'amenaçar d'abandonar la Comissió
o de deixar de respondre als portaveus...
Usted está utilizando un tono chulesco y bravucón.
¿Usted se retira esas palabras o yo ya no respondo más?
¿Pero qué palabras, señor Montoro?
Se acabó.
Cristóbal Montoro ha sortit de la Comissió
de la mateixa manera que hi ha entrat,
menys tenint l'Operació Catalunya
i afirmant que la compareixença d'avui ha servit
per ratificar que no hi ha cap prova contra ell
sobre la possible implicació
en l'enfonsament de la banca privada d'Andorra.
Pero lo de hoy.
Es decir, no es que sea...
Es que esto es una acusación sin nada,
porque pasaba por ahí.
Entonces, o sea, quiero decir,
es lo que estamos viviendo
y en ese sentido, pues, en fin,
me vuelven a mostrar que no tienen nada.
O sea, porque si tuvieran algo,
ciertamente, pues ya quedaría expuesto.
Àngels, La Fuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies, Marta Cristià.
Pujades generalitzades a la borsa
animades per les exemptions arancelàries
que podria anunciar l'administració Trump.
Els parquets europeus han tancat
amb increments de més del 2%.
Gairebé tots els valors de l'IBEX 35
s'han apuntat guanys
i els més importants han estat
per la banca i les tecnològiques.
El selectiu de la borsa espanyola
ha pujat un 2,64%
i ha tancat per sobre dels 12.600 punts.
Wall Street ha obert en positiu
i els principals indicadors
es mantenen en verd.
Apple, Nike i American Express
lideren les pujades als Estats Units.
Detingut a la seu d'Urgell,
un home que ha romput en una escola de la ciutat
i ha fet diverses destrosses.
Més detalls des de la seu Joaquim Albalaté.
L'home ha fet destrosses
a diversos vehicles que hi havia
aparcats al carrer a la seu
i ha increpat els veïns
abans d'entrar de manera violenta
a l'escola Pau Claris,
que aquests dies això sí està tancada
per les vacances escolars.
Ha provocat diversos desperfectes a l'escola
i després s'ha trinxerat
a la sala de professors.
La policia local i els Mossos
han intervingut per reduir l'home
que ha estat detingut
i ja ha passat a disposició judicial.
L'Ajuntament de la seu
assegura que es tracta
d'un fet puntual i aïllat
i han demanat prudència a la ciutadania
abans d'escampar rumors
i informacions falses
que ja circulen per les xarxes.
El Parlament hongarès
ha aprovat una esmena
a la Constitució
que consolida la prohibició
de la marxa de l'orgull
aprovada per llei
el mes passat.
Una altra de les esmenes
aprovades a la mateixa sessió
preveu que els hongaresos
que també siguin ciutadans
d'un altre país
de fora de la Unió Europea
puguin perdre la ciutadania
durant un període determinat.
L'objectiu d'aquesta mesura
és contrarrestar
el que les autoritats
anomenen xarxes de pressió política
finançades des de l'estranger.
Aquestes esmenes constitucionals
que s'han introduït recentment
formen part de la campanya política
del primer ministre
al nacionalista Víctor Orbán
de cara a les eleccions
de l'any que ve.
Amb l'economia en dificultats
i un nou partit de l'oposició
que representa el desafiament
més gran que ha trobat
fins ara el seu mandat
intenta ampliar la base electoral
i atreure vots
de l'extrema dreta.
I us expliquem també
que la companyia de l'helicòpter
accidentat a Nova York
tanca.
Segons ha confirmat
l'administració federal d'aviació
l'empresa deixa d'operar
després de l'accident mortal
amb cinc víctimes
en què viatjava
una família catalana
amb tres fills menors.
Mentrestant,
continua la investigació
que ha revelat
que l'helicòpter
no tenia caixa negra.
Segons la Junta Nacional
de Seguretat
en el Transport
dels Estats Units
l'aeronau
tampoc tenia
cap sistema
de gravació de vol
ni càmeres.
En el cas dels helicòpters
no és obligatori
que disposin de caixa negra
cosa que segons els experts
pot complicar
la investigació.
Ho ha explicat
l'instructor de vol
i pilot
Josep Figueres
en una entrevista
al Canal 324.
Els helicòpters
d'última generació
poden portar
alguna caixa negra
però no és
l'habitual.
Es pot donar el cas
i això és una simple
suposició
que el pilot
entrés en zona
de poca visibilitat
es posés nerviós
per intentar compensar
la màquina
o per sortir
podria haver
generat alguna maniobra
de buscar.
Esports
Rut Vilà.
El Barça
ja és a Dormun
on demà
juga la tornada
dels quals de final
de la Champions
masculina de futbol
amb la renda
del 4-0
de l'anada.
D'aquí uns minuts
l'equip s'entrenarà
al Westfall Stadium.
Amb l'equip
blaugrana
ha viatjat Dani Olmo
ja amb l'alta mèdica
ha quedat fora
en canvi
de la convocatòria
Alejandro Valde
per lesió.
I tenim en marxa
la primera jornada
de Barcelona Open
el Goto de Tenis
l'està seguint
des del Reial Club de Tenis
el Pau Bombardó.
Pau,
quina és l'última hora?
Doncs ara mateix
en joc
encara el partit
entre Holger Runa
i Albert Ramos
Vinyoles
tot just ara ha començat
el segon set del partit
d'augment
un resultat
de zero iguals.
El primer set
l'ha guanyat Runa
per 7 a 5
el número 13
de l'ATP
per això
que no li ha trencat
el servei
a Ramos
fins als 5
iguals.
Recordem que el mataroní
de 37 anys
ha anunciat
que aquest serà
el seu últim Godó
i ha estat convidat
per acomiadar-se
a la pista
barcelonina.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informo a Mariona
Sales Vilanova.
El Casal de Joves
de Sant Just
acollirà el dimec
divendres 25 d'abril
dues activitats
obertes a la ciutadania
vinculades
al Servei
de Mobilitat
Internacional.
A les 6
de la tarda
a la Sala Utopia
tindrà lloc
l'acte de difusió
de l'intercanvi juvenil
Hunger of Change
feta
durant aquests dies
a Catània.
Les persones
participants
compartiran
la seva experiència
amb el públic
a través de relats
imatges
i vídeos
de les activitats
que han dut a terme
amb joves
d'altres països.
El projecte
Hunger of Change
combina gastronomia,
cultura i història
en un intercanvi
intercultural
que serveix
com a espai
de trobada
i aprenentatge
entre joves europeus.
L'acte de difusió
inclourà un petit aperitiu
i està obert
a persones
a partir de 12 anys.
No cal inscripció
prèvia
i l'entrada
és gratuïta.
A continuació,
a les 7 de la tarda
a la mateixa
Sala Utopia
acollirà
l'acte de comiat
del Servei
de Mobilitat
Internacional
de Sant Just
que posa fi
a una trajectòria
d'11 anys.
L'acte repassarà
els moments
més destacats
del servei
amb imatges,
testimonis
i paraules
de l'arroa,
tècnica responsable
del projecte
des dels seus inicis.
El Casal de Joves
i el Servei
de Mobilitat
Internacional
conviden tothom
a participar
d'aquest reconeixement
col·lectiu
a una etapa
que ha facilitat
a molts joves
la descoberta
del món
a través
d'experiències
internacionals.
L'associació
de gent gran
de Sant Just
organitza
una visita
matinal
al Museu
Prehistòric
de Gavà
el dijous
24 d'abril.
L'activitat
començarà
a les 10 del matí
amb sortida
des del parador
i inclourà
un recorregut
del Parc Arqueològic
i les mines
prehistòriques
de Gavà.
El preu
de la sortida
és de 15 euros
per a persones
associades
i de 20 euros
per a no-socis.
Les inscripcions
i el pagament
s'han de fer
el dia 16 d'abril
de 10 a 12
al centre cívic
al Milenari.
L'activitat
compta amb el suport
de l'Ajuntament
de Sant Just
i per més informació
les persones interessades
poden contactar
amb l'organització
a través del correu
electrònic
gen.gran.santjust
arroba gmail.com
L'associació
Dona i Empresa
de Sant Just
ha inaugurat
recentment
el seu primer local
propi
situat al carrer
Cervantes
número 32.
La presidenta
de l'entitat
Pila Mas
ha explicat
en una entrevista
a Ràdio d'Esvern
que aquest nou espai
dona resposta
a una necessitat
urgent
de l'entitat
després de gairebé
12 anys
de trajectòria
sense seu fixa.
L'objectiu principal
del local
és reforçar
l'arrelament
i oferir
un punt
de trobada
estable
per impulsar
projectes,
promoure la xarxa
entre sòcies
i potenciar
el creixement
professional
de les dones
vinculades
a l'associació.
El nou espai
permetrà desenvolupar
reunions,
formacions
i trobades
de treball
així com
oferir serveis
pràctics
com espais
d'emmagatzematge
o reunions
amb clients.
També es preveu
utilitzar-lo
com a parador
pels negocis
de les sòcies
amb la possibilitat
de fer exposicions
o mostres
de productes.
Paral·lelament
l'associació
ha iniciat
una reestructuració
interna
per adaptar-se
al creixement
i fer més eficient
la gestió
de les activitats.
Un dels projectes
immediats
és crear grups
de treball
per enfortir
les relacions
professionals
entre les membres.
Podeu escoltar
l'entrevista
completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això és tot,
tornem amb
tota l'actualitat
Sant Justenca,
els informatius
i els butlletins.
Fins ara!
Començar amb ganes
la setmana
i que el bon ànim
segueixi fins divendres
està a les teves mans.
Sintonitza
Ràdio d'Esvern
al 98.1
de la FM
cada matí
de 10 a 1
del migdia
i escolta la Rambla
al magatzin
de Segell
100% Sant Justenc
presentat
per la periodista
Núria García Alibau.
Cada setmana
l'acompanyen
col·laboradors
i col·laboradores
per parlar
d'actualitat
de cuina,
de tendències
a les xarxes
de psicologia,
astrologia,
recomanacions
de llibres,
teatre,
esport,
política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre
ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també
des de l'app
de Ràdio d'Esvern
o a la web
radiodesvern.com
i recupera
tots els continguts
i podcasts
que vulguis escoltar
de nou.
O bé,
seguiu-nos la pista
a Instagram
i Twitter
a arroba
la Rambla
9 8 1.
Smooth jazz.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més sual.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
I seguim les tardes
de Ràdio d'Esvern,
seguim el refugi,
ara parlem
de la Vod Kids.
Aquest programa familiar
obert
a tots els gèneres
i estils musicals
que obre
les seves portes
als càstings
i ara parlarem
amb una
de les seves responsables.
Tenim al telèfon
a l'Amélia Vázquez,
coordinadora
de casting
de la Voz.
Amélia,
buenas tardes.
¿Cómo estás?
Buenas tardes.
Buona tarda.
Muy emocionados
de este nuevo casting
que abrís.
Me comentabas
ara,
fuera de micrófonos,
que habéis abierto
de forma paralela
tanto la,
digamos,
la versión adulta
como la versión
para niños.
Estos castings
que també,
evidentemente,
afectan
a nuestra comunidad
autónoma,
Cataluña.
Es así,
es así.
Gracias, Daniel,
por adelantarlo ya.
Efectivamente,
yo soy la responsable
del casting
de Kids,
pero voy a aprovechar
también,
ya que estamos
en antena,
agradecemos tanto
este espacio
que nos abrís
dentro del Refuge,
para comentar
también que,
bueno,
los castings
para mayores
de 18 años
también están abiertos
y también
todo aquel
que nos escuche
o al escucharnos
se acuerde
de alguien
que canta
muy bien
y que cree
que debería
intentarlo,
pues que se anime,
claro.
Pues claro que sí,
claro que sí.
Explícanos un poco
cómo funcionan
los castings
que entiendo
que en las dos modalidades
más o menos
será lo mismo,
¿no?
Sí,
es lo mismo
para ambos.
Os cuento
muy brevemente,
iniciamos hace un mes,
abrimos
la temporada
de ambos,
tanto de
La Voz
Adultos
como de La Voz Kids
que recuerdo
que es para niños
de 7 a 15 años
cumplidos
en 2025
y estamos prácticamente
agotando
la primera fase
que es
una preselección
que llevamos a cabo
de forma totalmente online
a través de los vídeos
que los aspirantes
nos envían.
Este es el momento,
por cierto,
para aquellos
que nos escuchen
y que se animen
para ponerse
en contacto
con nosotros
para inscribirse
a través
de la página web
de Antena 3
sencillísimo
Casting
La Voz
La Voz Kids
enseguida
te lleva
el enlace
donde puedes
hacer la inscripción
o bien
a través
del teléfono
de Nuria
de nuestra compañera
que estará
encantada
de atender
tanto
a las familias
de niños
de 7 a 15 años
que pudieran
estar interesados
en participar
como a cualquier
adulto mayor
de 18
que quisiera hacerlo.
La segunda fase
que empezamos
justo después
de Semana Santa
es lo que llamamos
fase presencial
porque lo que
es
aquellos
que hemos
preseleccionado
viendo los vídeos
que nos envían
los citamos
en las distintas
capitales
que vamos a visitar
presencialmente.
Estaremos
por supuesto
en Madrid,
Sevilla,
Bilbao,
Barcelona,
La Coruña,
Valencia
y Las Palmas
de Gran Canaria.
Ahí
hacemos
una prueba
presencial
que se lleva
a cabo
en un hotel
y a los seleccionados
se les indica
cuando llega
el momento.
Ahí
escuchamos
ya presencialmente
esas voces
y todo ese material
nos lo volvemos
a traer a Madrid
donde volvemos
a revisarlo.
Hacemos
una selección
de lo mejor
que hemos visto
en esa ronda
provincial
en las principales
capitales
españolas
y de ahí
elegimos
a los seleccionados
que harán
una prueba final
en Madrid
pues en torno
a finales
del mes de mayo
principios de junio
y en esa prueba
proponemos
ya a los candidatos
cantar
acompañados
con un pianista
del programa
y a partir de ahí
tomamos la decisión
definitiva
de quienes serán
los seleccionados
para ser
concursantes
de las audiciones
saciadas
de la próxima edición
de la voz kids
que será
la decimoprimera
y de la decimosegunda
de la voz adultos
como veis
creo que muchos
de vuestros oyentes
de estos
oyentes de la comunidad
del refugio
si han seguido
pues saben que somos
ya un programa
muy veterano
que llevamos muchos años
ya haciéndolo
si, si, si
por supuesto
os seguimos
desde la primera temporada
y deja que te pregunte
también
porque me imagino
que aunque sea
pues la decimoprimera
edición
que celebráis
de la voz kids
los nervios
y también las ganas
de que todo esté listo
están
¿no?
claro
claro
y la ilusión
sobre todo
la ilusión
la ilusión
de volver
a encontrar
esas voces
extraordinarias
esas voces
excelentes
que buscamos
tanto en solistas
como en
agrupaciones vocales
eso yo creo que también
es importante
que lo recordemos
puedes participar
como solista
pero también
como dúo
como trío
como cuarteto
en algunos casos
pequeñas agrupaciones vocales
a lo mejor
de 6, 7, 8 personas
así que
como veis
estamos abiertos
a muchas
distintas formas
de expresar
la música
que bien
que bien
yo ahora me acordaba
¿no?
de los gemeliers
por ejemplo
¿no?
que eran un dúo
maravilloso
que también tuvieron
muchísimo éxito
que salieron
de vuestro programa
con lo cual
pues es una
opción más
¿no?
también
de presentarse
no solo esta opción
digamos
individual
que es la más conocida
sino también
otras opciones
que también baraja
pues el programa
para que puedan
pues entrar
a participar
de este concurso
cuando
cuando entran
¿qué es lo que
lo primero
que ocurre?
es decir
cuando
cuando el concurso
ya se está
activando
cuando ya están
empezando a entrar
los concursos
los concursantes
y todo esto
me imagino
que de alguna forma
es como que ya
los engranajes
ya empiezan a rodar
¿no?
ya empieza la edición
también se vive
mucha ilusión
y muchos nervios
como nos comentabas
y por parte
de los concursantes
¿qué se vive?
pues mira
lo primero que sucede
después de
estas fases
de preselección
y selección
que os he comentado
anteriormente
realmente
es la parte
más emblemática
del programa
y que quizás
es la que conocéis
todos
perfectamente
que son las audiciones
a ciegas
que son además
lo que da entidad
al formato
de la voz
en todo el mundo
pues
asumir
y disfrutar
de que vas
a cantar
de espaldas
a cuatro coaches
que tienen
sus sillas giradas
tú vas a salir
a un escenario
vas a interpretar
tu canción
y a partir de ahí
es el gran momento
de esperar
que se dé
la vuelta
a la silla
que al final
lógicamente
es lo que esperan
todos los candidatos
cuando llegan
a ese gran escenario
pues todo el mundo
va con la ilusión
de ser
capaz
de girar
una
y ni te cuento
lo que significa
girar
las cuatro sillas
porque los cuatro coaches
se den la vuelta
por ti
supongo que esa es
la mayor ilusión
que tienen
la mayoría
de los
participantes
aspirantes
que luego
se convertirán
en ese momento
en concursantes
ya de pleno derecho
y te iba a decir
¿se se veían
los coaches
de esta edición?
no
todavía no
de momento no
de momento no sabemos
si repiten
si no repiten
hay nervios
yo creo que es una de las cosas
que también motiva más
¿no?
a los chicos
bueno
yo creo que motiva
en general a todos
a los adultos también
por supuesto
claro
un interrogante
que se mantiene
abierto
prácticamente
pues hasta principios
de junio
que
en ese momento
probablemente
ya sabremos algo
pero hasta este
momento
ni tenemos
confirmación
de quienes
serán los coaches
del programa
para adultos
de mayores de 18
ni quienes van a ser
los esperadísimos coaches
de esta edición
para niños
claro
porque me comentabas
un poco los tempos
¿no?
ahora se está realizando
este casting
a principios de mayo
estas pruebas presenciales
que nos comentabas
y la temporada
¿cuándo empieza?
¿se rueda
en directo?
¿se rueda
antes
con antelación
y luego ya se van
emitiendo los capítulos?
efectivamente
mira
ambos programas
tienen una producción
previa
en la que vamos
grabando
a partir de
principios de julio
pero
pero no se ve
todavía
pensad que es una producción
de larguísimo recorrido
muy grande
en marzo
con el casting
empiezan las
en las grabaciones
en julio
para que nos
aclaremos esto
mira
es importante
dentro de nada
vais a ver
porque se está anunciando ya
en Antena 3
televisión
la Vod Kids
ese programa
que vamos a ver
a partir de ahora
es el que se grabó
el año pasado
porque
claro
porque
nuestro programa
esta producción
lleva un proceso
muy largo
entonces
solo en adultos
hay un punto
en el que
toda la producción
que ya está grabada
y que se va emitiendo
pues
no sabría decirte
en qué momento
porque eso es
una decisión
que toma la cadena
pero bueno
a partir
pues probablemente
del mes de septiembre
empiece a verse
la nueva edición
de la voz
de la voz adultos
en un momento determinado
si se hacen
varios programas
en directo
que suelen coincidir
siempre
con la semifinal
y la final
en adultos
que además
eso permite
bueno
primero
a los artistas
medirse ya
en directo
en un directo
de esta envergadura
y después
al espectador
le permite también
participar con su voto
eso suele ser
siempre entre noviembre
y diciembre
de cada temporada
con el programa
de adultos
el programa de niños
se graba íntegramente
se edita
bueno ya sabéis
que es la edición
y la postproducción
para que todo quede
perfecto
como sucede
también en el cine
y ese es el programa
que se ve siempre
al año siguiente
en este caso
normalmente suele ser
en primavera
como va a pasar ahora
muy próximamente
que ya Antena 3
ha anunciado
que dentro
de muy poco tiempo
empiezan
las emisiones
de la Vox Kids
de última temporada
de lo que
estamos hablando ahora
a vuestros espectadores
a las personas
que nos estéis
escuchando
es solo el aviso
de lo que vais a ver ahora
se grabó el año pasado
lo que estamos haciendo ahora
es buscar
a los concursantes
que serán
el año que viene
los protagonistas
de este programa
oye pues que interesante
también descubrir
como funcionan
estos programas
porque es lo que tú comentabas
al final son programas
grandes producciones
que nosotros las vemos
y nos asombran
porque al final
nos entretienen
y también pues
cubren esta necesidad
que tenemos
pues de desconectar
y de disfrutar
pero a veces
no tenemos
la conciencia
de la gran envergadura
que tienen estos programas
y de todo lo que comportan
o sea que es interesante
también
escucharlo
ha sido un placer
hablar contigo
Amelia Vázquez
no sé si tienes
alguna cosita más
que comentar
sencillamente también
a los oyentes
pues que si quieren
averiguar más
sobre estos castings
que entre en la web
de Antela 3
Exacto
Daniel
y si me permite
por supuesto
una
con respecto a los menores
la Vodkid
para niños
de 7 a 15 años
cumplidos en 2025
tengo que decirlo
supongo que se sobreentiende
pero
lógicamente
ningún menor
puede apuntar
inscribirse
o participar
sin el consentimiento
de ambos padres
o tutores de edad
esto
es así
así que
atentos
si hay algún
pequeño
que nos está
escuchando
que cree que puede
que tiene que hablarlo
con sus papás
para poder inscribirse
y luego
si te permites
por favor Daniel
dar el teléfono
de Nuria
que es la persona
que está
pendiente
de recibiros
de recibir
vuestras llamadas
¿vale?
Sí
en el
8997
30
23
¿lo repito?
Lo repito yo si quieres
que así
si se corta o lo que sea
mira
es el
689
97
30
23
¿verdad?
efectivamente
muy bien
Nuria Prieto
que es la compañera
en este caso
de Amelia
y que pues
os atenderá
rápidamente
estos días de Semana Santa
entiendo
que será un poco más
dificultoso
pero a partir de la semana
que viene
pues ya
todo vuelve un poco
a la normalidad
también entiendo
que estos son castings
que hay que prepararlos
porque como comentabas
pues hay que
también añadir
algún vídeo
o algún documento
¿no?
con lo cual
mejor hacerlo con tiempo
Sí, pero
que sepáis
que nosotros
estamos activos
hasta el miércoles
por la tarde
Estupendo
Solo descansamos
jueves, viernes
que son festivos
y el sábado y el domingo
y el lunes
que uno estamos
a vuestra disposición
y a toda máquina
y sobre todo
además
estamos agotando
ya el plazo
de esta primera fase
de casting
así que no vale
con ya lo haré
o ya lo pensaré
no
hay que ponerse ya
las pilas
ponerse en marcha
o a través de la página web
de antena
o bien a través
del teléfono
de Nuria Prieto
poneos en contacto
que estamos deseando
recibiros
y además
os estamos buscando
os estamos buscando
con mucho cariño
con mucha ilusión
porque creemos
que hay muy buenas voces
en Cataluña
no hace falta
que te diga
que nos ha dado
grandísimas voces
ni más ni menos
que el ganador
de la voz
15 hace dos años
Paul Calvo
era de ahí
sabemos
que hay mucho talento
que hay mucha gente
que estudia música
que es maravilloso
la gente que estudia
además
instrumentos
que tiene esa formación
musical
que ayuda muchísimo
en Cataluña
tenéis una grandísima
tradición cultural
musical
que siempre
siempre siempre
nos ha regalado
grandísimas voces
así que confiamos
en vosotros
no solo
en todos los
sanyustenses
que nos estén oyendo
seguro que habrá
mucha más gente
del área metropolitana
de Barcelona
que lo escuche
en este momento
pues gracias a todos
bienvenidos
os estamos esperando
pues ya sabéis
si queréis apuntaros
a la voz kids
a este casting
lo podéis hacer
en la web
de Antena 3
o también llamando
al 689
973023
Amelia Vázquez
un placer
tenerte aquí
en el programa
y eres una refugiada
más
estás refugiado
con nosotros
aquí en el programa
y ya nos gusta
tener buena compañía
o sea que
muchísimas gracias
y nos saludamos pronto
muchas gracias
buena tarde
hasta pronto
te digo con todo el cariño
todo lo que estoy en mi
me encanta
m'encanta
hasta pronto
hasta pronto
hasta pronto
hasta pronto
hasta pronto
y seguimos las tardes
de Radio Desbend
seguimos el refugi
beu pausa
y tornemos
hasta pronto
hasta pronto
Nascut entre blaners
i cada que és
molt tocat
per la tramuntana
d'una sola cosa
pots estar segur
quan més vell
més tocat
te l'ala
sempre deia
que la matinada
es mataria
però cap al migdia
anava
ben torrat
somriu i diu
que no té pressa
ningú m'espera
allà dalt
i anar a l'infern
no m'interessa
és molt més bonic
l'encordat
van a morir
a l'шеps
com a la t suiset
vint per la taula
i li avoiding
Sempre deia que la matinada es mataria.
Però cap al migdia anava ben torrat.
Sosriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordal.
Sosriu i diu que no té pressa, ningú m'espera allà dalt.
I anar a l'infer no m'interessa, és molt més bonic l'Empordal.
I quan veig la llum de l'alba, se'm treu les ganes de marxar.
Potser que avui no em suïcidi, potser el deixi fins demà.
I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esberna.
Us deixem amb un nou espai del Refugi Recomana.
I tornem a estar aquí a un nou episodi del Refugi Recomana.
Un espai que el dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art i gastronomia a l'abast de tothom.
I avui, un cop més, centrem aquest espai a la ciutat comptal, la ciutat de Barcelona, que la tenim escassos minuts de Sant Just.
I és que Barcelona és molt més que una ciutat.
També ha estat escenari perfecte de moltes històries, històries captivadores que han conquerit audiències a la petita i a la gran pantalla.
Aquí, avui, us presentem una selecció de sèries rodades en la ciutat comptal.
Una ciutat vibrant, que té llocs emblemàtics i que també ha fet úniques aquestes sèries.
No us podeu perdre la llista que ve a continuació.
Una llista que el nostre parer és de les millors sèries que s'han rodat a la ciutat de Barcelona.
Comencem amb Marlí, una sèrie catalana que segueix en Marlí Bergeron,
un professor de filosofia poc convencional que inspira i desafia els seus alumnes amb mètodes únics.
A través de les seves classes i reflexions, els joves del grup dels peripatètics exploren temes com l'amistat, l'amor, els dubtes existencials i els problemes propis de l'adolescència.
Amb una combinació d'humor, drama i filosofia, la sèrie ofereix una mirada captivadora sobre la joventut, l'educació i el creixement personal.
I on es va rodar?
Doncs concretament hi ha parts d'aquestes sèries rodades al barri de Sarrià, un entorn autèntic que també aporta proximitat i calidesa a la història.
Margem a una altra sèrie que es diu Cites Barcelona, una sèrie catalana que segueix les vides de diversos personatges que busquen l'amor a través de cites organitzades per una agència de matchmaking.
A cada episodi ens presenten una nova història amb diferents persones que, malgrat les seves expectatives i dubtes, es veuen immerses en situacions emocionals i divertides.
La sèrie explora temes com les relacions sentimentals, les desil·lusions amoroses i la recerca de la felicitat, tot amb un to fresc, proper i també molt curiós, perquè la veritat és que es formen escenes bastant curioses.
En aquest cas, trobem aquesta sèrie rodada en llocs com el Parc de la Ciutadella, el Born i el majestuós Hotel Vela, que també capturen d'energia i romanticisme aquesta Barcelona nocturna en moltes ocasions.
Hi va haver una sèrie que ens va captivar tots i a totes, és Polseres Vermelles, aquesta sèrie que anava la història d'un grup de joves que es coneixen mentre estan ingressats a un hospital.
A través de les seves experiències lluiten contra diverses malalties i superen dificultats físiques i emocionals.
Amb un to motiu i ple de vida, la sèrie explora l'amistat, la superació personal i la importància de viure amb esperança, malgrat les diversitats.
I és que aquestes sèries que hem comentat avui són sèries que la gran majoria són sèries que han marcat el panorama català.
Polseres Vermelles és una d'elles.
Aquesta reflexió sobre la força humana i la capacitat de fer front a les proves més difícils és un dels missatges claus de Polseres Vermelles.
On es va rodar? A les piscines de Montjuïc, per exemple, que s'ofereixen com a escenari icònic i ple d'esperança per a aquesta història.
I ara parlem de Beer Box Barcelona, que forma part de l'univers de Beer Box, on la humanitat s'enfronta a una amenaça mortal.
Una entitat misteriosa que obliga les persones a suïcidar-se si les miren.
La trama es centra en un grup de supervivents a Barcelona que han de mantenir l'esperança i la seva salut mental.
Amb un ambient tens i ple de suspens, la sèrie explora els límits de la resistència humana i les relacions entre els individus en un món de caos.
Espais emblemàtics on es van rodar són com, per exemple, la plaça Catalunya, l'Eixample i la platja de la Barceloneta,
que també es converteixen en escenaris impactants per a aquesta història.
I acabem amb dues sèries.
El Cuervo en Llames, de Netflix, aquesta sèrie espanyola de True Crime, produïda per Netflix, estrenada el 8 de setembre del 2023.
Basada en el conegut crim de la Guàrdia Urbana, un cas real que va sacsejar a Espanya el 2017,
quan es va trobar el cos calcinat de Pedro Rodríguez, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona,
dins del seu cotxe, cremat en aquest cas, al pantà de Foix.
On es va rodar? Doncs en diversos racons de la ciutat, que serveixen de taló de fons,
reflectint la seva cara més integrant, com, per exemple, l'Hospital Clínic de Barcelona.
I acabem amb el Cor de la Ciutat, una sèrie catalana que segueix la vida de veïns d'un barri de Barcelona,
on les històries d'amor, amistat, conflictes familiars i aventures personals
es barregen amb els reptes socials i econòmics de la ciutat.
A través de diversos personatges, la sèrie explora relacions humanes i les dinàmiques socials,
oferint una visió propera i realista de la vida quotidiana a la capital catalana.
Amb un toc de drama i emoció, el Cor de la Ciutat captura les llums i les ombres
de la convivència en un entorn urbà.
I els barris de Sant Andreu de Palomar i Sants són el cor d'aquesta història
que mostren la vida a la ciutat des d'una perspectiva molt i molt propera.
I ara sí, acabem aquí a l'espai del Refugi Recomana d'avui,
però abans dir-vos que veure aquestes sèries no només és un plaer per la seva qualitat narrativa,
sinó també una oportunitat per redescobrir Barcelona des d'una nova mirada.
Gaudeix-les i deixa't també sorprendre per la màgia de la ciutat en pantalla.
Fins aquí, el Refugi Recomana d'avui.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en Bici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor en Bici.
Dóna't d'alta ara a enbici.cat.
Dilluns, 10 de la nit.
Prepara els auriculars.
Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM.
Ja ho tens.
Dilluns el rock.
El programa amb la música que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades.
Dilluns el rock.
Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca.
Passant vuit minuts de dos quarts de set de la tarda.
I molt probablement molts de vosaltres esteu ja de vacances de Setmana Santa
o si no vosaltres, els vostres fills, els vostres nets, els vostres cosins, nebots,
nosaltres seguim el peu del canó, seguim treballant fins dijous, com hem comentat.
Dijous farem programa fins a set i divendres.
Deixeu-nos descansar encara que sigui quatre dies perquè ho necessitem.
I també aquí hem fet treballar avui dilluns, és a la Gemma Gené.
Gemma, bona tarda.
Bona tarda i encantada de treballar.
Sí, sí.
Tu sempre pringues perquè no sé què acaba passant.
La setmana que ve el dia de Pasqua celebro la mona, però vaja, que per mi encantada de venir els dilluns.
És un bàlsam.
I no sé si a tu t'ha passat, però jo, mira, aquest matí he estat a Barcelona, i he sentit com un Sant Jordi avançat a la ciutat brutal.
I tant.
Brutal, però molt bèstia.
Avui he estat a la Pedrera, doncs justament veient l'expo d'en Cing Scully, que hem comentat avui a primera hora del programa, a la Pedrera,
que és una exposició que m'ha agradat moltíssim, art abstracta, no sé, he connectat molt i m'ha agradat molt.
I quan he arribat a Barcelona cap a les 11, quarts de 12, m'ha donat la sensació que la ciutat encara no vibrava gaire, estava una mica adormida.
I quan he sortit de l'expo cap a quarts d'una, la ciutat ja estava bullint.
En marxa.
Ja estava en marxa, estava bullint, m'he ficat a la casa del llibre, donant una volta, m'he trobat amb una pila de llibres de Mario Vargas Llosa,
amb el cartellet de Dave, de Descansa en Pad, vull dir, han anat ràpits, aquests de la casa del llibre, han anat ràpits, han dit, vinga.
Ja passa, no?, és com quan un cantant, un grup, en plan, algú mor, la gent li dona per escoltar o per llegir els llibres o per llavors...
Total, total.
I a part, suposo, a nivell literari, fer-los un petit homenatge, per descomptat, no podem oblidar que és un premi Nobel.
I tant, per suposat, i la veritat és que m'ha fet il·lusió veure aquesta columna de llibres,
i bé, he començat a sentir aquesta escalfor de Sant Jordi, ja hi havia les senyeres posades, el cartell de Felís Sant Jordi, ja estava tot.
I falta encara una setmana, però quan cau la Setmana Santa tan lluny i que moltes vegades acaba coincidint amb Espai Temps amb Sant Jordi,
doncs clar, el que acaba passant és això, no?, que et trobes que estàs de Setmana Santa però ja estàs vivint una mica aquesta festivitat de Sant Jordi.
També, per altra banda, t'haig de dir, he passat per la fàbrica Moritz, que...
A mi m'agrada el teu itinerari.
Que a mi m'agrada, sí.
M'agrada molt, eh, que t'itinerari, padrera, casa de llibre, moritz, això, això m'agrada.
Sí, sí, sí, és que ho vull compartir amb tu perquè sé que coincidim amb moltes coses i per això t'ho volia dir.
He anat a la fàbrica Moritz perquè han fet la cervesa de Sant Jordi, que és una cervesa amb rosa, ja et diré què tal.
Oh, que interessant, ah, doncs mira, jo estic, el dia de Sant Jordi passaré per allà, suposo que la Moritz estarà a petar,
però m'encantaria tastar-la, jo soc molt, molt fan del pa de Sant Jordi.
Home.
Molt, però molt, o sigui, jo compro un per mi i me'l menjo jo.
Que bo, que bo.
Ara, el pastís ja no tant, perquè no soc tant de dolç, però el pa de Sant Jordi és en plan, saps mi tesora?
Doncs el mateix.
Jo no tinc tradició a comprar-lo, però aquest any potser faig per fer-ho, eh?
Potser faig per comprar-lo, ja et dic, la cervesa de la rosa ja la tinc, tinc dos llitres, que he comprat dos llitres.
Fantàstic.
De cervesa fresca a la Moritz.
Per brindar.
I a veure què tal, a veure què tal.
Vinga, va, arrenquem el programa perquè volia fer aquesta prèvia perquè avui tu també avances una mica a Sant Jordi
i ens portes una proposta de llibres que d'alguna forma també tindran relació amb els cavalls, entenc.
Exacte, sí, us he portat una mica de, com sempre, ofereixo una miqueta d'aventall diferent,
però el no està el dilluns que ve, perquè és dilluns de Pasqua,
i doncs volia aprofitar una miqueta per recomanar llibres, que sempre llegir és un plaer,
però a més, quan és la dia de Sant Jordi, crec que si no recomano el llibre, exploto.
O sigui que...
Perfecte.
Comencem.
Doncs vinga, comencem, com sempre, també acompanyats de bona música.
I que sàpigues que per aquest recorregut que t'he dit, també he passat per la Revolver.
Mmm, home...
M'he comprat tres vinils...
I d'aquí, d'aquí t'has comprat dos vinils, m'encanten.
Simon & Garfunkel, Supertramp...
Fantàstic.
I Elton John.
Molt bé, molt bé.
Home, molt clàssic, eh?
Per les joves aquests, són tres clàssics, clàssics, eh?
Sóc un clàssicorro.
Molt bé, però m'agrada molt, per això estan els vinils també, per recuperar aquests clàssics.
És una passada, és una passada.
Fantàstic.
I Revolver, la d'entrades de concerts que he anat a comprar, Revolver, quan es compraven allà, mare meva.
Doncs sí, sí.
Vinga, va, passem els llibres, perquè ens portes un gran ventall de llibres.
Agrair-te també aquests regalars que m'has fet.
Vaig a agafar-los perquè els he entrat a l'estudi.
Avui la Gemma m'ha fet una avançada de Sant Jordi meravellosa
i m'ha portat a aprendre a parlar amb plantes, de la Marta Burriols
i de la Irene Solà, El canto jo i la muntanya balla.
És que et tanqueixen tant aquests llibres a tu?
Vull dir, m'encantar.
La veritat és que ja et dic, trobo que avui que parlàvem de llibres
i que no et veig la setmana que ve, dic, no pot ser.
Dic, hem de començar una mica de Sant Jordi i fer això de...
que jo sempre recomano molt i que també es fa Sant Just,
que és el del book cross, que vagin rotant.
De fet, els he portat sense saber si els havies llegit o no.
I dic, si els has llegit, els comparteixes amb una altra persona,
però que no tornin, que girin, que a l'altura giri i tanqueixen.
Que xulo, que xulo.
Doncs vinga, comencem amb una saga plena d'aventures.
Sí.
I quina és?
És una saga que molts coneixereu també per les pel·lícules,
que és la saga de Nàrnia, d'acord?
Que és així com màgica i tal.
De fet, és una saga que data dels anys 50,
o sigui que és bastant antiga, però continua una mica d'actualitat.
I en aquest cas he escollit el tercer volum,
que es titula El cavall i el noi.
Sí.
I és una proposta per a un públic més jove,
està plena d'aventura, de màgia,
on el cavall, en aquest cas, no és només un mitjà de transport,
sinó que es converteix en un personatge, en un personatge clau.
Pot obrir la porta a parlar de com els cavalls
es poden sentir com guies i com companys.
i per això m'ha semblat interessant per la gent més jove
poder tenir aquesta història,
apropar-se una miqueta a aquesta història,
que el que ens presenta és una aventura molt emocionant,
que està protagonitzada pel Sasha,
que és un noi que fuig una mica del seu passat,
i en Brí, que és un cavall que parla
i que somia amb la llibertat.
I aleshores es tracta que junts estan creuant desdees,
desafien imperis per arribar fins a Nàrnia,
però el que sembla com simplement una fugida,
doncs el que es converteix és en un viatge
de descobriment interior, no?
Que és aquestes sagues d'aventura
el que també fan és una mica aquesta evolució dels personatges
i sobretot els nanos joves,
que és aquesta adolescència, aquesta primera joventut
que estàs conformant al caràcter,
doncs et dona una miqueta de claus.
I la veritat és que és molt interessant
la sensibilitat que tenia aquest escriptor britànic,
el C.S. Lewis,
i ell era un professor d'anglès a Oxford,
a la Universitat d'Oxford,
i a més també era molt amic de Tolkien.
O sigui que com per Tolkien,
per qui segurament tots ho sabeu,
però fem l'apunt que és l'escriptor de la saga
del Senyor dels Anells,
i m'encantaria no imaginar...
Imagina't els dos a Oxford
comentant a la gespa les seves històries meravelloses.
Total.
Ja només per aquest punt d'encontra que tenien aquests dos,
doncs jo crec que val la pena entrar en aquest món d'anàfnia,
que ja et dic, està enfocat a gent jove,
però jo crec que sempre, de tant en tant,
revisitar un llibre d'aventures o així també és molt interessant.
Totalment, totalment.
La veritat, una gran proposta que ens porta avui també la Gemma Janer.
No recordava el títol del Cavall i el Noi, eh?
Sí que hi ha un que fa referència a l'armari...
Sí, exacte.
Crec que és el primer.
Aquest és el tercer volum.
Aquest seria el tercer volum.
I el que passa és que potser no ho recordem tant
perquè no estic segura, aquí, dubto,
de si han fet la versió cinematogràfica o no.
Ja.
Això ja no ho tinc clar.
Home, Déu-n'hi-do, eh, la de pel·lis que hi ha d'anàrnia?
Sí, sí.
Hi ha unes quantes, sí, sí.
Vinga, passem a la següent,
continuem amb una obra més científica i de què es tracta?
Mira, en aquest cas, us dic que el títol està en anglès,
és Zen Mind, Zen Horse,
The Science and Spirituality of Working with Horses.
La traducció seria una mena en zen, un cavall zen,
la ciència i espiritualitat de treballar amb cavalls.
Aquest llibre està escrit per Alan Hamilton,
que és un neurocirurgià.
és un professor de medicina de la Universitat d'Arizona
i també és expert en domenatural de cavalls.
O sigui, és una combinació una mica poc habitual,
però molt potent,
que combina una mica aquesta ciència i aquesta espiritualitat
que van unides per entendre el que a vegades és el que he comentat,
aquesta connexió amb cavalls,
i perquè el cavall també és un animal molt positiu per teràpia.
Aquest és un llibre totalment molt més científic,
he pensat potser persones, en el meu cas com jo,
que tinc molt interès amb els cavalls, però potser també és una manera,
per gent que no estigui tan relacionada,
d'entrar i de conèixer aquest aspecte,
però des d'un punt de vista això, més científic.
A Hamilton el que fa és aplicar coneixements de neurociència,
de lideratge, de mindfulness, de quinoterapia,
tots temes que, si els que ens segueixin més habitualment,
hem tractat a l'espai d'això va de cavalls,
i aquí ell el que fa és explicar com els cavalls ens poden ajudar
a estar més presents, més autèntics,
coses que també hi ha emocionalment més intel·ligents,
que si et dones compte també són coses i pautes
que jo he fet servir, jo i tots els equinoterapeutes,
a les sessions amb cavalls.
Utilitzar aquesta presència dels cavalls per sanar-nos.
I en aquest cas també ell parla de com els cavalls
ens poden ajudar a créixer espiritualment i emocionalment,
però també s'interessa una mica això, científicament,
per aquesta teràpia dels cavalls,
des d'un punt de vista científic profund.
Ens ensenya com els cavalls poden ajudar-nos
a ser conscients i autèntics,
però com si diguéssim ho analitza des del punt de vista
també més etològic, o sigui, realment amb l'observació
de com es comporten aquests cavalls i com poden repercutir.
Però ja et dic, aquest sí que seria,
jo si hi ha gent que treballa amb equinoterapia,
doncs seria un bon manual per repassar una mica conceptes.
Per endreçar i també tenir alguna forma,
una espècie de llibre que recull tot.
I per aprofundir la comunicació amb els cavalls
tenim un llibre de l'autora Linda Kohanov,
no sé si ho dic bé,
que en aquest cas és The Tao of Ecos.
Exacte, sí.
The Tao of Ecos,
en el que tracta en aquest llibre,
no només és un llibre,
sinó el que fa aquesta autora
és com un viatge molt profund,
molt transformador.
La Linda ens explica una mica
la seva pròpia història,
de sanació com emocional,
a través del vincle amb els cavalls,
i també ens mostra
com aquests poden llegir les emocions més profundes,
ajudar-nos a reconnectar amb nosaltres mateixos,
però ho fa amb una mirada que combina sobretot,
ella ho fa des d'un punt de vista
molt més psicològic,
molt espiritual,
també es dona suport amb ciència,
però seria una miqueta diferent de l'anterior,
que sí que té una base més científica.
En aquest cas,
la Linda Kohanov es basa una miqueta més
en la seva experiència vivencial pròpia,
doncs per donar-nos a conèixer
aquesta part tan espiritual,
tan comunicativa,
que tenen els cavalls.
Ella, perquè us situeu una miqueta,
la Linda Kohanov,
tot i que aquest cognom que té una mica,
com sembla, una mica...
Arrel soviètiques, no?
Exacte, sí, una miqueta.
Doncs ella és nord-americana,
ella és conferenciant
i és bastant pionera
en el camp de la teràpia assistida amb cavalls.
Ella va fundar un centre
que es diu Epona Quest, a Arizona,
als d'Estats Units,
i allà combina molt
aquesta saviesa dels cavalls
amb eines de creixement personal,
amb intel·ligència emocional
i amb lideratge conscient.
El que fa ella és, en pla,
en aquest llibre,
ja et dic,
recull una miqueta la seva experiència
tant personal
com el que treballa
amb diferents usuaris.
i ella no prové del món clínic tradicional,
però el seu enfocament
ha estat realment com molt influent,
sobretot en terapeutes,
en educadors
i en professionals de la salut emocional
que treballen amb cavalls,
perquè ja et dic,
a part de recollir-ho amb manuals
i de fer classes,
ella sobretot és una gran conferenciant
i formadora.
O sigui,
vas treballar per equips,
jo he seguit el seu Instagram
i potser se'n va
a un centre de salut mental
i els hi fa una formació,
d'acord?
O un team building
o un cotxe professional,
però sobretot pensant això
en transmetre coneixements.
I acabo d'entendre ara
la relació que tenen
amb tots els músics
que ens has portat avui.
S'està rient ara.
És que no m'ho havia pillat.
No, no es pot ser més naïf jo mateixa.
Cada vegada busco el fil més,
l'excusa més petita
per buscar l'storytelling
de la llista d'Spotify.
Que bo, que bo, que bo.
És que em sembla increïble.
És que estic al·lucinant.
És que ara mateix m'has pillat.
Saps allò que et pillen a contrapeu?
Doncs igual.
És que ara mateix
m'acabo de caure el basalt directament,
el basalt musical.
La Gemma Gené
cada setmana ens porta música,
música de molta qualitat
i agafa alguna excusa
per portar un artista.
Que si un artista ha tret nou disc,
doncs ella porta
les millors cançons d'aquell nou disc.
Que si no sé què,
doncs no sé quantos.
i en aquest cas,
com que l'afemèrida és Sant Jordi,
ha portat tot d'artistes
que es diuen George.
Exacte.
Tots.
Tots.
George, Jorge,
bueno,
no sé com sigui.
Sí, perquè és en plan,
un era el Josh Michael,
el britànic,
després Josh Mustaqui,
que és d'origen,
no sé si diria que és grec o armeni,
no me'n recordo,
i és però francès,
Josh Harrison,
que estem escoltant ara,
i després per acabar
un Jorge Dresler.
que bo,
que bo,
m'ha encantat,
m'ha encantat,
però saps allò de...
Jordi no l'he trobat per això.
No,
Jordi,
estic intentant...
Jo ara,
ara em quedaré,
però no busquem,
perquè he posat a Spotify Jordi,
però em sortia la de Jordi,
saps aquella cançó,
que era un nen petit que cantava.
Ostres,
doncs no.
No te n'acordes?
No,
no.
Era una cançó,
era una mica com el Baby Shark,
que horrorosa.
O sigui,
no.
Bé,
doncs ho deixarem per un altre dia,
si us dieu Jordi,
teniu una banda musical,
envieu-nos el vostre àlbum.
Això.
Vinga,
va,
marxem amb un llibre,
que en aquest cas és
Cavall,
Aleta,
Ocell,
de Manuel Baixaulí,
Déu-n'hi-do amb els noms,
eh?
Sí.
En aquest cas és un llibre
que sedueix una mica,
doncs,
per qüestions realment interessants,
no?
Sí,
és més literari.
El nom és Cavall,
Atleta,
Ocell,
ha guanyat un,
ara no ho he apuntat
perquè volia aportar,
però va guanyar un premi de la crítica
i realment és,
aquest sí que és un llibre
que salta,
o sigui,
si hem començat en ficció,
no?
Hem tractat una miqueta
dos manuals d'equinoterapia,
aquí ja tornem a la literatura,
totalment.
és un llibre que jo recomano
que si podeu regalar aquest Sant Jordi,
la veritat és que és una novetat
força interessant,
perquè sobretot el Manuel Baixaulí,
que és valencià,
que nascut a Sueca,
doncs,
és un autor que és,
és un autor que el que construeix,
ell té moltes influències de cinema.
Aleshores,
el que,
quan narra una història,
doncs,
el que fa és fer-ho des d'una manera,
doncs,
com molt cinematogràfica,
fa un recorregut allò,
com si portés una càmera
i vas passant d'un personatge a l'altre.
Aleshores,
en aquest cas,
la història gira al voltant
de l'Alapón i l'Aristides,
que són pare i fill.
L'Aristides està atrapat una mica
en la tempesta de l'adolescència,
el fill,
i sent la necessitat,
doncs,
de trencar amb tot allò
que el vincula a l'allar.
I la figura del pare,
doncs,
representa una mica això,
que aquest enemic,
com una mica derrotar,
que de vegades passen aquestes coses generacionals,
però el que és important
és que aquest llibre,
Cavall,
Atleta i Ocell,
no es limita,
doncs,
a ser una crònica
entre les friccions,
entre generacions,
sinó el que fa és com,
és la possibilitat
de trobar una mica la salvació,
el pare treballa amb fusta,
trobar la salvació
a través de l'art.
I aleshores,
doncs,
aquí el que construeix és això,
és una sèrie d'imatges,
d'esdeveniments,
de records compartits,
que realment no és una lectura fàcil,
per dir-ho d'alguna manera,
heu d'entrar,
heu d'estar concentrats,
però que realment,
si acabeu aprofundint,
és un llibre molt recomanable.
I parlàvem del premi,
si no m'equivoco,
ha guanyat el premi de l'octava edició
a Òmnium,
a la millor novel·la de l'any en català.
Sí, perfecte.
Sí, és que ja et dic,
sabia que tenia un premi especial
i realment, a més,
és un autor que va estar presentant-lo
a la llibreria Ona,
no me'n recordo si va estar a finestres,
però va fer un tour important
i la veritat és que
aquí el que el llibre té també,
quan a vegades el vaig regalar just
a una amiga
i ell mateix,
en Roger Cònsul,
em recomanava que deia que era això,
que era una lectura força interessant.
Mientras se pisaba el vino
que bebió tu boca roja,
tu boca roja en la mía,
la copa que gira en mi mano.
Ara saps què ens faltaria?
Què ens falta?
Ens faltaria un tas de cervesa de rosa.
Doncs sí, estaria molt bé.
Estaria molt bé.
Ah, però la pots reservar
pel dia 23, però...
Sí.
Caduc el 24, eh?
No et creguis.
No puc allargar gaire.
Home, perquè és d'aquesta natural.
Clar, és artesana.
Sí, sí, sí.
És natural i llavors...
Com la llet fresca, em penses.
I a més, amb el mateix envàs, eh?
Saps aquests envasos així de vidre?
Sí, m'encanta.
No sé, crec que he descobert avui
una nova forma de prendre cervesa
sense utilitzar tants plàstics
que potser per un futur...
Que passa que, clar,
si cada vegada heig d'anar a la fàbrica Moritz
a buscar-la, doncs és una mica...
Han de fer una seu petitona aquí
o, si no, saps els que venen als festivals?
Ens envien uns parell a rellenar, a reomplir.
A reomplir, ja està.
Podrien enviar, és veritat, a mi m'agrada
quan estic en un festival de música.
Jo no vull anar a la barra,
a mi m'agraden els nois que venen amb la motxilla,
amb la cervesa.
És divertidíssim.
Clar.
És divertidíssim.
Que vinguin els de la Moritz aquí.
Què vols, de la motxilleta?
Ens podem convidar.
Sí, sí, totalment, totalment.
Ja et dic, nosaltres amb el 63 ho teníem ràpid
perquè ens deixa allà a Arribau.
És veritat.
l'agafem davant dels cinemes,
ens deixa una mica més avall,
però, mira, és un momentet i ja està.
L'excusa és bona.
Gemma Gené, moltes gràcies.
A tu.
Molt bona setmana santa.
Gaudeix d'aquests dies de descans.
Gràcies.
A veure si no plou gaire
i pots fer passejos per la muntanya,
que sé que t'agraden.
M'encanta.
I res, doncs, ens sentim ben aviat.
Que vagi bé, una abraçada.
Gràcies.
Doncs, Déu-n'hi-do,
quin programa més rodonet ens ha quedat avui al Refugi.
Hem parlat una miqueta de tot,
des d'art fins a música,
també hem parlat de cavalls,
i ara ens toca dir aquesta frase que a mi tant m'agrada
perquè, d'alguna forma, també, doncs,
és com la cirereta,
del pastís.
Fins aquí, al Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent
que ha fet possible el programa d'avui dilluns.
Nosaltres, com sempre,
tornem demà dimarts de 5 a 7
aquí a Ràdio d'Esvern
amb més entrevistes,
amb més música
i, com sempre, amb bon humor.
Que vagi molt bé.
Sóc Daniel Martínez.
Ha estat un plaer
estar amb vosaltres en aquesta tarda dilluns.
Fins demà.
Adéu-siau.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.