Fins i tot inèdites, no? El llibre té aquest enfocament més intimista amb tot el tema dels inicis. Vaig dedicar molt més a la part aquesta documentalista, més personal. I a principis de febrer també arribava l'entrevista del dia a ràdio d'Esberna Francesc Fàbregas, que acabava de publicar el seu darrer llibre fotogràfic, Mirades dels 70, amb pagès editors, i que es va presentar el 18 de febrer a Can Ginestar.
Fins demà!
Doncs seguim amb més qüestions, seguim amb més entrevistes, perquè al llarg d'aquest 2025 han passat moltes coses i a nivell cultural, com comentàvem, no ha estat menys, perquè Déu-n'hi-do la d'activitats, la d'accions que s'han dut a terme. Escolteu una entrevista que li van fer a Pol Torró també, això ja més ha entrat a l'any, el 4 de març, aquí a Ràdio d'Esvern ens visitava el Sant Justenc Pol Torró per parlar del llibre autobiogràfic Escapa de les Tinebles.
fa anys amb descompensacions, amb crisi, amb un temps que avui encara hi ha molt d'esconeixement, molt d'estigma. Una de les eines és la medicació,
Una altra és de teràpia, una altra és de recuperació familiar, una altra és fer un projecte de vida. El trastorn bipolar és una putada, primerament, quan no el coneixes, quan t'ho diagnostiquen, perquè unes setmanes estàs a dalt, uns mesos a baix. El trastorn bipolar és, tècnicament, passar de l'eufòria a l'epersió. El més normal és que es diagnostiquen...
El Pol, en aquesta entrevista, ens va explicar com va passar de ser un jove emprenedor d'èxit, fundador de la cadena de menjar domicili Telemaki, a viure una espiral de problemes de salut mental i addiccions que el van portar a diversos ingressos psiquiàtrics. Reflexiona sobre la importància de l'acompanyament familiar i la necessitat de normalitzar el debat sobre el suïcidi i la salut mental.
També ja sabeu que l'Ateneu Sant Justenc té forat, té cabuda en aquesta emissora. Ens fa molta il·lusió que també aquest pulmó cultural del nostre municipi passi de tant en tant per Ràdio Desbem. I en aquest cas van venir en Lluís Terrés i en Roger Cònsol a parlar de la factoria de teatre.
ens hi volem afegir tothom perquè creiem que és una bona línia per l'Ateneu i per nosaltres mateixos. Hem vingut a sumar, o la factura de teatre ha vingut a sumar, a no treure territori a ningú. El teatre continuarà existint, pastores continuarà existint... Totes aquelles persones que els agrada el teatre i vulguin fer teatre, que s'apropin a l'Ateneu, perquè amb totes les línies que estem obrint, hi haurà cabuda. Hi haurà cabuda per ells.
I després, l'altra part, és com enxamplar la base de la gent que ve a veure teatre. Estem tenint com molts grups, no?, i en una primera reunió, que ja vam fer fa un any i pico, vam marcar com unes petites bases, no?, sense saber que es diria factoria de teatre, sense saber... Sabíem que volíem treballar també d'alguna manera conjunta per ajudar-nos uns als altres a desenvolupar les nostres obres teatrals. I...
I amb aquesta entrevista tanquem aquest primer bloc, aquest primer espai, l'espai cultural, i com dèiem, hem escoltat aquesta entrevista a Lluïsta Regi i Roger Consol, membres actius de l'Ateneu de Sant Jus i Impulsos de la Factoria de Teatre, aquest nou col·lectiu que es va formar per a les seccions i companyies de teatres residents a l'Ateneu, com Just Teatre, Pastorets, Mare meva, Quart Passadís o l'Escola Tamboret, que després d'un any gairebé d'activitat que farà
El mes d'abril podem dir que va ser tot un èxit. Doncs ara sí, seguim avançant perquè tenim més blogs i moltes més entrevistes i moltes veus que escoltar aquí, en el resum de la Rambla. I ara marxem a parlar d'esports.
perquè l'esport també ha tingut molt de protagonisme aquest any a la Rambla, perquè a Sant Jus l'esport és competició, però també és valors, comunitat i esforç col·lectiu. En aquest blog escoltarem fragments d'entrevistes amb esportistes, clubs i entitats que representen el municipi dins i fora del camp històries de treball, de constància i de passió explicades des de casa nostra.
I arrenquem amb l'entrevista del dia, una que es va dur a terme al llarg del mes d'abril, concretament el Gerard Miquel, que va obrir un espai de nutrició al nostre municipi, dietista i nutricionista amb llarga trajectòria, vinculat a l'esport i especialment al hockey Sant Just, ens va deixar aquest moment a la Rambla.
M'interessava l'alimentació esportiva, però després vas fent la carrera, vas veient tota la importància que té en el dia a dia i com pots millorar la salut de les persones. Després de 12 anys ja soc titulat i ara he decidit obrir la consulta. Quan algú entra a consulta nou sempre...
Dic el mateix, que tot el que treballem és per millorar la salut a llarg termini i entra. I, òbviament, complim l'objectiu amb el que vinguis, que cadascú tindrà el seu, tracto patologies i, més enllà d'això, sobretot millorar la qualitat de vida de les persones. No és només venir a consultar per el típic de perdre pes, que és el que tothom s'imagina, però treballo molt...
Doncs amb l'obertura de la seva pròpia consulta, Gemma Nutrició ens va explicar com combinava la seva passió per l'esport amb la nutrició i una disciplina que considerarà clau tant per al rendiment esportiu com per a la salut general. En Gerard destaca també la importància de la planificació. En aquesta entrevista a Ràdio Desbem parlant concretament d'això de la planificació alimentària als bons hàbits i l'enfocament personalitzat.
I també al llarg d'aquesta temporada hem parlat de més qüestions esportives, com per exemple, també hem passat pels micròfons en diverses ocasions, doncs Trail Barcelona. Sentim ara un fragment d'una entrevista que ens van deixar aquest mes de novembre. Ostres, per què no? Perquè algú portava menjar dintre la Montxillà. Sí, molta gent, molta gent. I després es trobaven que s'ajuntava amb 12 quilos d'arròs i no se l'acabaven mai. Llavors va sortir, bueno, arrel dels mateixos alumnes, doncs van comentar això, no?
de, bueno, i per què no fem una acció solidària i d'aquí va sorgir una miqueta la idea de... es va anar transformant el repte. D'acabar l'itinerari, doncs, bueno, recollint aquest menjar i donant-lo a caritas. I algú va comentar, ostres, per què no, perquè algú portava menjar.
Durant aquesta temporada de la Rambla també vam passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern a Trail Barcelona. Ens parlaven de la quarta edició de la Motxilla Solidària. En aquest cas, Trail Barcelona impulsa per quart any consecutiu la seva iniciativa solidària per acollir aliments per Càritas Sant Jus. Enguany la proposta va créixer amb la participació d'infants i de joves.
I també vam parlar de natació, perquè és molt important nedar, perquè és un dels esports més complets, però a més a més, si té un punt solidari, encara més. Ens va visitar Jordi Estrader del Club Natació Sant Just per parlar de la Marató de TV3 i de la seva implicació com a club. Sentim el responsable del Club Natació Sant Just. On cal omplir les dades dels components de l'equip i fer l'aportació inicial i inscriure's i...
intentarem ser 20 equips com a mínim. 20 equips com a mínim, perquè només hi ha l'aportació dels equips i amb això ja sumem els primers 1.000 euros. I a partir d'aquí, a nedar a metres i a sumar. Doncs, per una banda, aquest, cnssantjus.cat, on trobareu... El Club Natació Sant Jus va impulsar per segon any consecutiu 20 a nedar per la Marató, una jornada esportiva i solidària per a captar fons per a la investigació contra el càncer dins de la Marató de 3CAT.
I fins aquí a aquest bloc esportiu. Parlem ara de societat.
Parlar de societat és parlar de tot allò que ens afecta en el dia a dia com a veïns i veïnes de Sant Just. En aquest bloc hi trobareu entrevistes que posen el focus en les persones, en les iniciatives socials i en els projectes comunitaris. En definitiva, en les realitats que conviuen en el nostre municipi. Converses per entendre'ns millor, per escoltar-nos i per mirar Sant Just amb una mica més de profunditat.
Comencem amb una primera entrevista. Pilar Mas va visitar els micròfons de Ràdio d'Esvern per explicar la nova seu, el nou local de dona i empresa.
Era 12 anys de la trajectòria dona i empresa i després d'haver estat des dels inicis reunir-nos a locals i cases de gent de la Junta, l'associació necessitàvem, era urgent tenir un arrelament, tenir un espai, un espai propi que donés entitat. Era un espai, a part de reunió, un espai de traçar estratègies.
Donarà llum o ens possibilitarà fer reunions reduïdes de sòcies per crear xarxa professional, és a dir, posar a l'espai de dona i empresa el servei de les nostres associades, que allà es puguin reunir, que es puguin conèixer què fan les seves professions.
Pilar Mas en aquest espai ens va explicar que esdevindria aquest local, que ja és una realitat, un punt de trobada per impulsar xarxes professionals entre sòcies de dona i empresa per oferir formacions, mentories i reunir les sòcies en un entorn acollidor que complementa la xarxa social i d'oci consolidada fins ara.
i també un 28 d'abril vam tenir una pagada elèctrica. Aquesta era la informació que ens arribava a través de xarxes per part de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i concretament de l'alcalde Joan Basaganyes, en aquella última hora on l'alcalde parlava sobre la pagada elèctrica massiva i en aquest cas també sobre el restabliment del sistema.
Portem bona part del matí reunits aquí a la comissaria de la policia en el dispositiu d'emergència per fer front a aquesta apagada del suministre d'electricitat que tantes conseqüències estan provocant en el nostre dia a dia.
Ens informen els municipis del voltant i la Generalitat de Catalunya que s'està recuperant el subministre elèctric a pobles del voltant. Per tant, és d'esperar que en les properes hores, tres minuts fins i tot, a Sant Just puguem recuperar el subministre elèctric i tan bon punt recuperem el subministre elèctric.
Un dia que quedarà marcat en el nostre calendari, un dels dies excepcionals d'aquest 2025 i que nosaltres des de Ràdio d'Esvern vam oferir programa de forma ininterrompuda de 4 a 7 aquí a Ràdio d'Esvern informant de tota aquella notícia que ens anava arribant en compte gotes aquí a la redacció del programa.
I també en Societat volem destacar una de les entrevistes d'En Bici Sense Edat. Un nou vehicle, un tricicle, que ja té nom. I com es dirà el nou tricicle d'En Bici Sense Edat? La Justa. La Justa. Per tant, ara tenim el Rodamont. Tenim la Vella, la Bèstia, el Rodamont i la Justa. Ens van presentar...
a concurs de Fundació La Caixa. Aquí ens distingim bastant per acompanyar persones, ja ho vam explicar, amb diversitat funcional, i també a persones particulars que puguin viure a casa seva, que venen derivades o del CAP o de servis socials. És un fet diferencial aquí a Sant Just i es va aprofitar aquest fet diferencial
El 26 de maig ens van visitar els micròfons de ràdio d'Esverm Carles Sánchez, coordinador del projecte social Amb Bici Sense Edat, i també Teresa Reverter, voluntària de l'entitat, des dels seus inicis. Amb ells van parlar del creixement i la consolidació de la ONG a Sant Just, que ofereix passejades amb tricicles a persones grans o amb diversitat funcional.
I per tancar aquest bloc sentim una de les entrevistes que vam fer fa uns mesos aquí a Ràdio d'Esvern a Caritas Sant Just parlant del cafè de les tres. Que hi ha actualment l'individualisme que hi ha i doncs això, persones que es puguin sentir amb ganes de comentar, amb ganes de no estar soles i m'han pensat que podia ser una bona cosa. Llavors el cafè sempre convida
El Cafè de les 3 és un espai per compartir, escoltar i teixir comunitat. Cada dimarts a la tarda, la iniciativa de Càritas obre les portes de la CAPS a l'espai rere l'església parroquial com un punt de trobada obert a tothom. I ara sí, tanquem aquest bloc de societat per obrir l'últim bloc d'aquest especial 2025. Un repàs que estem fent aquí a la Rambla al llarg del dia d'avui.
I també hi ha espai per a la política.
Perquè parlar de política local és parlar de decisions que tenen un impacte directe en la vida quotidiana de Sant Just. En aquest blog, recuperem entrevistes amb representants institucionals i veus polítiques que han passat pel programa per explicar projectes, posicionaments i reptes de present i de futur. Converses fetes amb voluntat d'informar i d'apropar la política a la ciutadania.
Comencem amb la primera entrevista, amb el primer tall, el portaveu de Sant Just en Comú Podem i soci de Govern Just Fosalva. 48 obertures anuals, la gent ja no pagarà per variar. De fet, estem en una taula amb les associacions de veïns planificant com hem de fer aquesta modificació i ja us puc assegurar que en les ordenances que portem al ple d'octubre
rebaixarem el càlcul en el sentit que ajustarem la taxa. Rebaixarem la part fixa, que la baixarem una mica, de 120 a 96 euros, la part fixa, i de la part variable passarem d'uns trams d'obertura de 52 obertudes i 144 obertures. Recordeu els trams, eren més de 144 obertures paga zero, entre 52 obertures i 144 a 42, i menys de 52 obertures, 110 euros.
El portaveu de Sant Just en Comú i soci de govern va valorar positivament la incorporació del municipi al Pacte Nacional per la Llengua, destacant que el català ha de veure's com una oportunitat, no com una imposició.
Trump de l'entrevista ens va parlar del tema de les escombraries, un tema que ha generat també certes reticències per part d'altres grups municipals i també per part de la ciutadania sentimara. Deciré Thriller, portaveu d'Esquerra Sant Just.
La primària ja n'hi ha, perquè en tenim tres escoles públiques, però a l'institut només tenim un. I entenem que és molt important que hi hagi un segon institut a Sant Just i a través de l'institut d'escola és una bona oportunitat i, per tant, ens agradaria que el més aviat possible es pogués obrir aquesta línia d'ESO, que és un lèbit també de moltes famílies d'aquí de Sant Just, que es veu una mica amb la tessitura aquesta secundària, si anar a l'institut de Sant Just o marxar fora. La primària ja n'hi ha.
En aquest cas, Desirés Lauca Triller Trujillo ens parlava de la necessitat urgent d'un segon institut a Sant Just. A Sant Just disposem de tres escoles públiques de primària, però només d'un institut de secundària. En una cita seva, Desirés Lauca Triller Trujillo feia menció a aquesta qüestió. La portaveu d'Esquerra va declarar que és important que hi hagi un segon institut a Sant Just.
I més qüestions a nivell polític. També fa qüestió d'unes setmanes rebíem també els micròfons de ràdio d'Esvern a l'Aia Flotats, portaveu d'Endavant Sanjust. Hi ha d'haver una part variable de la taxa que tu puguis manegar i fer-la servir per premiar o castigar en funció de si la gent separa més o separa menys. Perfecte. Però no deien que això havia d'estar vinculat directament a un número d'obertures d'un contenidor o segons com tu llançaves l'orgànica o la del rebuig.
deia simplement així i per exemple molts municipis el que fan és que aquesta part variable fan una part variable que va vinculada a l'ús de la deixalleria per exemple
I, escolta'm, no estan marejant a ningú amb targetes. La portaveu d'endavant Sant Just allà flotats va fer balanç de l'activitat política recent en una entrevista a Ràdio d'Esvern centrant les seves crítiques en la gestió de la taxa de residus per part del govern municipal. Aquesta és una de les últimes entrevistes polítiques que es van fer, es van realitzar en els micròfons d'aquesta casa. També vam escoltar les primeres paraules del nou portaveu de la CUP Sant Just de Lluc Tost.
El tema del relló és un tema que ningú li sorprèn quan parlem de la CUP i és un tema que ja durant la campanya vam deixar clar que aquest relló existiria, a priori a la meitat de mandat, però per causes vàries s'ha demorat uns petits mesos i ara sí que ja esdevindrà de cara al ple de desembre.
L'afronto amb il·lusió, amb ganes i aquest any i mig la idea és anar a tope, com diem. I una mica també amb la idea de portar una mica de visió jove i d'esperit rebel al ple, que molts cops la meva percepció és que hi ha una mentalitat massa adulta o massa acomodada al ple i falta una mica d'esperit irreverent. I la idea és aquesta una mica, des de la joventut, des de persona que en principi té molts anys per endavant,
a portar també aquest punt més de perspectiva de futur, en contraposició. I també en els micròfons de Ràdio Desbemn vam rebre fa qüestió d'uns mesos el portaveu del Partit Popular. El mensatge és, si eres joven i quieres vivir, pues vete a otro pueblo porque aquí no te van a ayudar. Jo crec que en política municipal estem per fer la vida dels veïns més fàcils, independientment després de la ideologia de cada uno.
Llavors, jo, l'única reclamació o l'única demanda que he fet en aquests anys de forma directa i, a més, de forma constant i reincidenta ha sigut que l'Ajuntament tingués un ventall d'ajudes al lloguer perquè els joves es poguessin emancipar o la gent es pogués separar o les persones poguessin portar el seu projecte de vida, no?
En l'entrevista a Ràdio d'Esvern, el portaveu del PP, Enrique Salvador, es va denunciar la manca de suport i ha advertit que moltes persones queden fora de les opcions d'habitatge social. També vam sentir en aquests mateixos micrófons la veu de Ramon Figueroa, portaveu de Junts, que sentim també a continuació. Hi havia tanta policia o per què es considerava aquest equip va ordenar
que hi hagués aquests reforços actius des del primer moment i que ens esclareixi què va passar des de la Conselleria. De fet, avui és dimarts, demà dimecres sé que tindrem resposta perquè em consta que hi ha algun altre partit que ha fet algun moviment per poder esclarificar el que va ocórrer aquell dia.
I tindrem resposta i esperem que tinguem resposta immediata. Jo estic convençudíssim que si no fossin els mateixos colors que governen aquí i que regobernen a la Generalitat, segurament també des de l'Ajuntament ja s'hagués demanat explicacions.
Aquesta entrevista a Ramon Figueroa, el portaveu de Junts, va parlar sobre la suspensió del ple d'octubre per la protesta ciutadana, en marc també de la detenció a les festes de tardor, que és aquest fragment que estem recuperant ara, i també va parlar de la gestió de l'alcalde i el clima d'atenció a la sala en aquell ple de mes d'octubre. També va fer la crítica al pressupost i a les ordenances fiscals del 2026 i la posició de Junts i que hauria canviat amb el partit
el govern. Sentim ara a la portaveu del Partit Socialista de Sant Just. Escoltarem a Isabel Dardé en la seva última intervenció en aquest magazín.
Jo crec que a Sant Just respecte a la població, al nombre d'habitants, hi ha moltes activitats, moltes més que a altres pobles. Perquè també hi ha una concentració molt alta d'artistes i de persones del món de l'art i del coneixement. Un altre aspecte és el que tu dius, no des de la vessant que tu has dit per no assabentar-se'n, sinó perquè...
A vegades el que hem de fer és una difusió per a tothom, no només per la nostra entitat, per les persones que venen habitualment, per els que més s'aventen, sinó per poder arribar a més ciutadans i ciutadanes de Sant Just. I això també és un dels propòsits del Pla Cultural.
En aquesta entrevista, Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just, destacava les claus del model del nou Pla d'Acció Cultural 2530, un model que vol impulsar la col·laboració entre agents culturals i fer arribar la cultura a tots els barris. Els punts destacats d'aquest Pla d'Acció Cultural són la comissió de seguiment, l'agenda compartida i la més difusió per arribar a nous públics.
I tanquem amb l'últim fragment d'una entrevista a Joan Basaganyes, alcalde de Sant Just, una entrevista que va donar els micròfons de ràdio d'Esvern aquest mes de desembre.
Sí, aquest pressupost té com tres grans línies que jo destacaria. La primera és que ens permetrà acabar amb les grans inversions d'aquest mandat. Vull recordar que n'hi ha dues que són d'un import especialment elevat, com és la pista poliesportiva del Maix i Uí i el Teatre de Neu. Amb els diners del pressupost 2026 podrem fer front a la totalitat de les despeses que suposen aquestes inversions.
En segon lloc, ens permetrà reforçar el manteniment d'aquells espais on es fa convivència, que són els equipaments municipals i també l'espai públic. I en tercer lloc, ens permetrà aprofundir
en millores d'atenció a la ciutadania serveix a la persona que entenem que un municipi com Sant Just ha de tenir com a prioritat número 1. Aquests són els tres eixos principals d'aquest pressupost 2026 i espero que es puguin desenvolupar amb normalitat.
En aquesta entrevista, l'alcalde de Sant Jus va repassar l'aprovació dels pressupostos municipals 2026 amb l'objectiu de culminar les principals inversions del mandat, reforçar el manteniment de l'espai públic i d'equipaments i ampliar els ajuts i serveis a l'atenció ciutadana.
Nosaltres tanquem aquí aquests quatre blocs. Hem parlat avui en aquest resum de la Rambla de cultura. Hem fet també un repàs d'esports, de societat i de política. I res, ara és moment d'aquesta entrevista destacada. Volem escoltar de forma completa l'entrevista que li vam fer al Pol Arathuri.
Sant Justenc, que està fent un curtmetratjar sobre la guerra civil espanyola a Sant Just. Aquesta entrevista la vàrem fer el 25 de novembre del 2025 i la volem recuperar amb vosaltres avui aquí en aquest resum de la Rambla.
Continuem a la Rambla, al Magassin de Matins de Ràdio d'Esbem. Continuem al 98.fm i ara és moment de l'entrevista del dia. Avui dimarts ens visita aquí el programa el Pol Arathuri, Sant Justenc, que actualment està realitzant el seu treball de final de màster de l'ESCAC de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. I en aquest cas, aquest curtmetratge que avui ens ve a presentar
...consisteix en un curt ambientat a Sant Just... ...prò no en una època qualsevol, sinó en la guerra civil. Pol, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Bé, molt bé. Com senta això? Com estàs? El fet de tornar a casa, de tornar aquí a la ràdio... ...recordem que tu havies sigut col·laborador... ...al programa a la plaça Mireia... ...i bé, com et sent a tornar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern? Bé, molt bé, és un plaer... ...tenint en compte que vam estar molts anys aquí... ...presentant un programa de ràdio... ...parlant de cinema...
i tants anys parlant de moltes pel·lícules, doncs ara poder estar aquí també presentant la meva pròpia, doncs és una cosa que em fa molta il·lusió. Que bé, doncs primerament deixa'm que comenci preguntant-te sobre els teus estudis, sobre la teva formació, com ha sigut aquesta formació a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals SCAC, recordem que és una de les escoles més importants del nostre país, referent a audiovisuals i m'agradaria saber, doncs,
Com ha anat aquest recorregut i com et sents i en quin punt estàs ara? Doncs ha estat molt bé, han sigut uns anys molt profitosos. He fet tres anys de carrera, així una mica general, i després ara estic en el segon any de màster de direcció, direcció i direcció de fotografia, una cosa una mica conjunta.
i són anys on els puc valorar molt positivament, on he evolucionat molt al final com a director i ara ja estic en la recta final, acabant els estudis i aquest curtmetratge és el treball final de màster i és la peça final que em queda per acabar tots aquests anys.
I durant aquests anys imagino que t'hauràs format també un equip, que hauràs conegut molta gent, que hauràs après molt també dels teus professors i professores, però també una cosa bonica que comentaves abans, aquest programa que fèieu aquí, aquest espai,
a la plaça Mireia, Mireia Redondo, al Magassin de Tardes, que feies també amb un grup de companys i companyes de l'ESO i que molts d'aquests també han seguit les teves passes, que també estan estudiant cinema i que també coincidiu en els passadissos de l'escola. Sí, sí, o sigui, dels potser cinc que estàvem aquí fent el programa...
Tres de nosaltres estem estudiant cinema, un d'ells vol sector i l'altre sí que ha sortit una miqueta més ovella negra i ha fet informàtica. Carai, que bo, eh? Que fort. Però això també és bonic, és bonic veure com aneu passant per aquí, per aquests colors del cinema, per aquestes tessitures, per tot aquest món i anar tocant els diferents pals que aquest món també t'ofereix, et pot oferir.
Parlem una mica ara d'aquest projecte en concret. Avui ens véns a presentar l'última quinta, que és aquest curtmetratge que ve. Vol parlar una mica d'això, de la quinta del biberó, de la guerra civil, d'aquestes acaballes de la guerra i es vol centrar en Sant Just. Per què tries aquest tema, Pol?
Mira, aquest és un projecte que neix el 2020, en plena quarantena, que amb un altre company també d'aquí, Sant Just, el Genís, parlàvem que volíem fer un projecte ambientat en Sant Just,
perquè havíem vist la websèrie aquesta que es va fer de Sant Just Fiber i en aquell moment ens estàvem començant a interessar pel món del cinema i vam pensar, ostres, seria guai fer un curtmetratge que parlés d'alguna època en concreta. I vam començar a fer una miqueta de recerca
i vam trobar que la Guerra Civil era un tema que no es tractava gaire, que a més a més nosaltres desconeixíem i també teníem ganes d'informar-nos una miqueta de tot el que havia passat aquí. I va ser investigant i investigant, parlant amb el Julio Ochoa del Centre d'Estudis Sant Justenc, que ens va explicar una miqueta tot el que va succeir aquí durant els tres anys de guerra.
vam arribar una miqueta al final a trobar que el període dintre de la Guerra Civil del qual ens interessava més parlar era de finals de la guerra, dels dies abans que els nacionals entressin a Barcelona i com es va viure una miqueta tot aquí a Sant Just.
Llavors surt una miqueta entre aquestes tres coses, entre el voler fer cinema, el voler parlar del poble i també al final el voler parlar d'un període com és la Guerra Civil Espanyola.
I en aquest cas, Pol, arribeu amb aquest projecte, arribeu amb un projecte que és ambiciós, que vol parlar d'això precisament, d'un moment de la nostra història, i ho voleu fer també a través d'aquest curtmetratge, d'aquesta pel·lícula que esteu a punt de rodar, de preparar.
Explica'ns una mica en quin moment està, en quin punt està de la producció, si ja la teniu més o menys avançada, com està també el text, perquè ens comentaves que tot el material que fareu servir està contrastat, com deies, per fons que tenen molt per la mà tot aquest material, com per exemple el Centre Estudis Sant Justens, que és una entitat amb molts anys de història i que parla i reflexa molt bé la vida del nostre municipi.
Doncs mira, aquest projecte, clar, va començar el 2020, hi ha hagut, he fet una carrera enmig, un màster, aleshores és una cosa que ha evolucionat moltíssim des de com es va concedir des d'un primer moment, perquè al final vaig començar això quan tenia 16 anys, ara en tinc 22, ja fa bastant temps, al final he evolucionat també la meva forma de pensar, la meva forma de fer...
Aleshores, diguem això, que ha anat evolucionant molt durant tots aquests anys. I tot i que portar molts anys com pensar en un guió, estructurar-lo d'una certa forma, sí que durant l'últim any he fet un canvi una miqueta dràstic, però que alhora sentava molt més les bases sobre el que jo volia parlar.
que al final tot sorgeix perquè jo agafo de referència el meu poble, que agafo de referència a Sant Just, i penso que, penso jo en el 2020, quan tenia 16 anys, dic, ostres, fa uns 75 anys hi havia gent al meu mateix poble, de la meva mateixa edat, que l'estaven enviant a la guerra a morir, quan no els tocaven per una edat tan jove com la que tenien.
I això ha anat evolucionant i ara, actualment, en la versió que existeix de guió i que rodarem dintre de poc al gener, es parla una miqueta més general, en el sentit de no agafem una persona en concreta que no és una biografia d'una persona que va existir de veritat, sinó que diguem que el nostre protagonista és un personatge...
i que tracta de ser una representació de tots els joves que van haver de patir això. No només dels joves de Sant Just en concret, sinó de tots els joves de tots els pobles de Catalunya que tenien entre 14 i 18 anys que van ser enviats als finals de la Guerra Civil a combatre a files republicanes.
Aleshores és això, tractem d'aquesta història, tot i que té un origen del que no me'n vull oblidar, que és aquí a Sant Just, del que va succeir aquí, al final és una història que estem intentant tractar-la de fer el més universal possible perquè pugui arribar al màxim nombre de persones possibles.
que algú de Sant Just pugui empatitzar amb aquesta història, però algú d'un poble de Castilla i León, que al seu avi també li va passar exactament el mateix, però potser en l'altre bàndol, perquè també hem de recordar que el bàndol franquista també va enviar menors d'edat a combatre,
que algú de Castilla i León també s'hi pugui sentir identificat amb aquesta història. Perquè al final és un conflicte molt universal aquí a nivell nacional i fins i tot, m'atrevaria a dir, és un conflicte que també està molt latent a nivell internacional, que hi ha un cert paral·lelisme amb la realitat actual, perquè segueixen avent-hi moltes zones del nostre planeta que avui en dia estan en conflicte,
on a part de morir nens, també s'hi segueixen enviant a combatre. Els nens no són només víctimes civils, sinó que hi ha diferents punts en el món on també s'estan enviant a menors d'edat a combatre. Llavors això és una història que ve des de lo petit, ve des d'un poble, una persona que viu aquí a Sant Just i tracta d'anar-se cap a lo macro, que va tractar que sigui una història universal.
Aleshores, ara estem en la recta final de polir detalles del guió, hi ha coses molt petites, de diàlegs, de petites escenes, perquè ja estem una mica a les portes del rodatge, que és ara iniciarà el gener.
a finals de gener i tenim previst acabar-lo durant el 2026. S'inicia el gener i hi ha una primera setmana, però sempre a vegades, depenent de la disponibilitat de certes coses, s'ha d'anar rodant al llarg del temps. Com al final també tenim recursos, però no deixa de ser un formatatge d'estudiants, doncs ens hem d'adaptar una mica a les...
disponibilitats de certes coses per rodar, pel fet que fa que el rodatge a vegades no puguis rodar-lo tot sencer. Molt bé, doncs també deixa'm preguntar-te, parlaves ara d'aspectes més tècnics, parlaves ara més d'aspectes de la producció i de com s'ha elaborat també aquest projecte, però deixa'm que et pregunti també sobre el tema principal, que és el tema de la Guerra Civil, com creus que els joves viuen tot això? És a dir, tu creus que la gent de la teva edat
de la teva quinta, mai més ben dit, creus que tenen tanta consciència com tu o com la gent que esteu involucrats en aquest projecte? Perquè, clar, em dóna la sensació que escoltant-te a tu, tu ets una mica l'excepció que confirma la regla.
a tres generals, però em dona la sensació que vivim uns moments convulsos en els que vas pel carrer, preguntes a algú de la teva edat sobre la Guerra Civil i molta gent no t'acaba de saber explicar el per què ni el que va passar ni res. I ara, per exemple, que fa una setmana comemoraven el 50è aniversari de la mort de Franco, també és quan caus més, que ja...
que hi ha generacions que sembla que hagin oblidat, que no se'ls hagi explicat o que bàsicament no s'han interessat per la història del seu país, de la seva terra.
O sigui, el tema de la Guerra Civil és complicat, perquè al final és un tema que, vulguis o no, s'ha tractat mil i una vegades, en pel·lícules, en documentals, en sèries, se n'ha parlat molt de la Guerra Civil, però... Però per aquest motiu la gent hauria d'estar més al dia, entenc, no? Sí, sí, en el sentit que per un moment dius, per què una persona de la meva edat ha de parlar d'alguna cosa que va passar fa quasi cent anys?
I tot i que s'ha fet molt, crec que sempre s'intenta parlar molt una mica al final de les causes del conflicte, de posar una miqueta la baralla entre buenos i malos, que és una cosa que és bastant clar, però també té els seus grisos.
I jo al final aquí del que vull parlar i pel que vull apagar la gent és que al final oblidar-nos una miqueta del conflicte com a tal, en el sentit dels causants, del que va succeir, d'aquest combat va ser aquest dia, a tal hora, i la batalla de l'Ebre va anar d'aquest mes a aquest mes, és parlar més al final de la gent. I per això faig aquesta interpel·lació, perquè...
Sí que és veritat, com tu dius, que avui en dia cada cop queda més lluny tot el tema de la guerra civil. També crec que afecta molt que ja no queden testimonis. És a dir, la gent que visqués la guerra era gent que tenia edat molt, molt...
Eren nens, nens, nens. Perquè si hi ha algú, 110, hi ha gent gran, però clar, gent que... Dels últims diria que va morir fa un parell d'anys. Llavors, el fet que ja no quedi testimonis fa que no es parli. I jo crec que això té una miqueta a veure també amb aquest desconeixement. Sí que és veritat que, per exemple, jo crec que aquí Sant Just vivim una miqueta una bombolla, en el sentit que crec que...
Som un poble amb una joventut que està bastant implicada a nivell ideològicament i és un poble actiu a nivell polític però que no és la realitat al voltant del territori i sobretot ja quan sortim de Catalunya.
Llavors al final aquest curt intenta ser una interpel·lació a la meva generació, parlant-los de, veieu el que succeïa fa un parell d'anys, és una mica el que ens pot succeir a nosaltres, que al final del que va el curt, del que parla és que,
Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. És, diguem, la tesis que seria. I és una miqueta el que al final és del que van les guerres i el que estem veient avui en dia, i és ficar una alerta de tota aquesta crispació política actual que està vent-hi, és una miqueta, al final, ve per part dels propis polítics.
I al final el que fan és que la població s'enfrenti entre ella. I això ho estem veient a tots els conflictes que hi ha a nivell global, que al final, òbviament cadascú tindrà la seva opinió sobre Ucrània i Rússia. Cadascú tindrà la seva opinió sobre...
Rússia ha atacat a Ucrània, alguns altres diran que no, que Ucrània són els dolents, bla bla bla, el que sigui, no entrem en causes polítiques, però el que entrem és que al final, per discussions a nivell polític, la gent que està anant a morir són la gent jove, són joves tots.
Potser no menors en la majoria dels casos, però sí que gent entre 18 i 25 anys d'això, de famílies pobres, que acaben anant a morir perquè unes persones amb tratge i corbata des d'unes oficines han pres una sèrie de decisions. I al final és del que parlem i és una mica un despertar de veure com des de dalt se'ns manipula una miqueta els de baix perquè siguem al final la carn de canyó.
Doncs, Pol, per anar a tancar una mica aquesta entrevista, més o menys entenc que les dates que ara esteu varejant són aquestes que ens comentaves, no? Les que teniu ara entre mans són les d'enrodatge a principis del 26. Per l'estrenament entenc que hauríem d'esperar a finals del mateix any, no? Sí, sí, o sigui, al final...
Es té una... potser una idea que sembla que un cop s'ha rodat alguna cosa ja està, però al final diguem que el procés de postproducció, un cop està tot rodat, al final és llarg, tot el muntatge, al final també és un cortmetratge amb bastants efectes especials, també hi ha una postproducció llarga, postproducció de so, de color...
Llavors, la idea és que això segurament l'estrena serà cap a finals del 2026, principis del 2027, depenent també una miqueta de la línia de recorregut que vulguem fer en festivals tan nacionals com internacionals.
i això encara hem d'acabar d'elaborar l'estratègia de distribució en festivals de cinema, però la idea és que sigui això una miqueta cap a finals del 26 i principis del 27. Clar, tenint en compte que també és un TFG, entenc que hi haurà una presentació de final de grau,
Sí, hi ha un jurat, es presenta i diguem que a part de la nota t'acaben de donar unes certes recomanacions per si vols acabar de fer algun altre canvi i llavors ja ho tanques.
Molt bé, doncs un projecte que anirà veient de llum aquests mesos propers, sobretot a nivell de rodatge, no sé si veurem molt de rodatge aquí a Sant Just, gravareu molt aquí al poble? És complicat, ho estem intentant però al final Sant Just és un poble molt modernitzat que ha canviat molt durant els últims anys
i se'ns fa molt difícil trobar aquí dintre del municipi ni que sigui un carrer que es pugui assemblar com estava Sant Just als anys 30. Aleshores estem buscant una miqueta més dels voltants, segurament rodem per Coixerola i llavors intentarem fer alguna cosa dintre del terme municipal, però sí que generalment ens hem d'anar a buscar localitzacions més cap a Lleida, cap a Tarragona, que són potser zones una miqueta més rurals,
que encara conceuren una miqueta l'identitat de poble antic. Molt bé, doncs, Pol Arathuri, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern a explicar-nos aquest projecte, l'última quinta. Digues, endavant. Sí, bé, així com a última cosa, perquè ens estigui escoltant, volia dir que tenim una compte d'Instagram que es diu Última Quinta Cortmetratge i que la gent ens pot seguir allà perquè anirem ficant novetats. A més a més, al final, com és un projecte de Sant Just, volem fer alguna altra cosa
vam estar Sant Just al carrer i volem fer alguna altra cosa perquè la gent del poble també hi pugui participar i ens pugui ajudar a fer això en realitat. Així que això, si ens seguiu a l'Instagram, anirem penjant novetats perquè pugueu estar al tanto de com anem amb el curtmetratge i les coses que anem fent pel poble. Pol Arazuri, gràcies. Que vagi molt bé aquest projecte. A tu, Dani. Una abraçada.
ara escoltes la ràdio d'esperc, sinfonitzes la ràdio d'esperc, la ràdio de Sant Lluís, plorant també per tu.
Soaked by the sea Cooled by the shade of a coconut tree It's a familiar scene In my dream In my dream Me and you Table for two Sitting beneath the silver moon That's what we like to do
When I see you day to day Eye to eye, face to face I'm dying just to talk to you Wondering if you're dreaming too Cause I would like to spend some time with you tonight
Cheap to cheek we're dancing slow That's how it always goes In my dream In my dream We lose our breath, hair's all wet We shiver in an icy sweat That's how it always goes
Fins demà!
I close my eyes and drift away That's when I can't hear you say Would you like to spend some time with me tonight
Fins demà!
Fins demà!
I fins aquí el resum de la Rambla 2025.
Fins aquí arriba l'Especial de la Rambla en aquest recorregut pels millors moments de l'any a Ràdio d'Esvern. Un any de veus, d'històries i de converses que tenen un punt en comú, Sant Just. Les persones que hi viuen, els projectes que s'hi fan i tot allò que passa, sovint molt a prop nostre,
ha passat pels micròfons de Ràdio d'Esvern al llarg d'aquest any 2025. Volem donar les gràcies a totes les persones que han passat pels micròfons del programa al llarg d'aquest any i també gràcies a qui ens escolta cada matí, a qui ens acompanya des de casa, des del cotxe o des de la feina. I gràcies, com sempre, a l'equip de Ràdio d'Esvern que fa possible que la ràdio local continuï sent un espai viu. Tanquem l'any!
Però no tanquem la conversa, ens retrobem l'any vinent amb més ràdio, més històries i amb més enjus. Que tingueu una molt bona sortida d'any i un millor any nou. Fins aviat!
Continuem amb aquest programa especial de final d'any a Ràdio d'Esvern, dedicat a repassar com ha estat aquest 2025 a Sant Just. En aquest tram del programa ens aturarem en les notícies, les decisions i les històries que han marcat el dia a dia del municipi al llarg de l'any. No farem un repàs cronològic, sinó que hem ordenat l'any per blocs temàtics per ajudar-nos a entendre millor què ha passat i per què ha estat rellevant.
Parlarem de política municipal i del que s'ha debatut als plens, d'urbanisme i mobilitat, d'educació i joventut, de cultura i festes, de medi ambient i de la vida associativa del poble. I més endavant també veurem el que ha interessat més aquest any als Sants Justencs i Sants Justenques, repassant les 10 notícies més llegides de l'any. Us informa Mariona Sales Vilanova i esteu escoltant el resum de l'any del 2025 a Ràdio d'Esvern.
Comencem. Quan jo n'era petitet Que festejava i presumia Es perdenya blanca al peu
i mocador a la falsia. Adéu clavell morenet, adéu estrella del dia. Adéu clavell morenet, adéu estrella del dia. I ara que ja en sóc grandet.
Vaig robar-ne un traginet, que venia...
Vaig robar-li als dopers també la mostra que enduirà.
I quan n'he tingut prou diners, he robat també una nina. L'he robat amb falsedat, dient-li que a mi casaria.
Doncs la justícia m'agafa i en presó fosca em duia. Que la justícia m'agafa i em farà... Ai, mareta, que em farà pagar ma vida. Adéu, clavell morenet. Adéu, estrella del dia.
Adeu clavell moranet, adeu estrella del dia. Adeu clavell moranet, adeu estrella.
Entrem ara en el bloc dedicat a la política municipal a Sant Just d'Esvernes.
El 2025 ha estat un any polític intens al Consistori, amb decisions rellevants en àmbit com l'habitatge, l'economia municipal, els serveis públics, l'urbanisme i la mobilitat i les polítiques socials. Un dels grans eixos de l'any ha estat l'habitatge. Al llarg dels diferents plens s'han aprovat bases i regulacions per l'adjudicació d'habitatges de lloguer en protecció oficial, tant per gent gran com per persones en situació de vulnerabilitat. També s'han validat projectes vinculats a Promunsa i s'han resolt reclamacions per garantir la continuïtat d'aquests processos.
L'àmbit econòmic ha estat un altre dels protagonistes del 2025 polític. El ple ha aprovat diverses modificacions de crèdit al llarg de l'any, així com el compte general del 2024 i, a la tardor, el pressupost municipal i les ordenances fiscals pel 2026. Un debat pressupostari que va marcar especialment el ple d'octubre, interromput per una protesta ciutadana i que va haver de continuar-se en un ple extraordinari.
Pel que fa als serveis municipals, durant l'any s'han pres decisions que afecten directament el dia a dia de la ciutadania. El ple ha aprovat la regulació de l'estacionament i del servei d'aparcament del mil·lenari, així com canvis en ordenances de preus públics i tarifes municipals. També s'ha aprovat la no liquidació de la part variable de la taxa de residus del 2025, després de detectar-se errors en el sistema de comptabilització.
En l'àmbit urbanístic, el ple ha validat diferents modificacions del Pla General Metropolità, tant del centre del municipi com a l'entorn de la vall de Sant Jus i Maslluí. També s'han aprovat projectes i avals vinculats a equipaments, habitatge protegit i patrimoni municipal, així com actuacions de protecció patrimonial com el cas de la Casa Pruna.
Les polítiques socials i educatives han tingut un pes important als debats polítics del 2025. El ple ha renovat el reconeixement de Sant Just com a ciutat amiga de la infància, ha aprovat el pacte contra la segregació educativa i el segon pla local d'infància i adolescència. També s'han tractat qüestions vinculades al menjador escolar, les activitats extraescolars i els drets dels infants.
El 2025 també ha estat un any amb múltiples mocions i posicionaments polítics. Al llarg dels plens s'han debatut propostes sobre habitatge, mobilitat, rodalies, canvi climàtic, drets socials, memòria democràtica, convivència i condemna de la xenofòbia. Algunes han prosperat amb amplis consensos, d'altres han evidenciat discrepàncies entre els grups municipals.
Un dels moments més tensos de l'any polític va arribar a l'octubre, quan el ple va quedar suspès després d'una protesta ciutadana relacionada amb detencions durant les festes de tardor. La sessió es va reprendre posteriorment en un ple extraordinari i per poder tancar punts pendents, especialment en matèria econòmica i d'habitatge. Finalment, el 2025 polític s'ha tancat amb canvis al consistori, com la incorporació d'un nou regidor de la CUP i amb acords de final d'any que miren ja cap al 2026.
Un any, en definitiva, marcat pel debat polític, constant, per decisions amb impacte directe en la vida quotidiana del municipi i per un ple municipal que ha estat, un cop més, l'escenari central de la política local.
Si hi ha un àmbit on la gent nota els canvis i les molèsties, és l'espai públic. El 2025 ha tingut molts titulars vinculats a l'habitatge, a l'aparcament, al transport i als grans projectes metropolitans. En aquest apartat repassarem algunes de les notícies d'urbanisme i mobilitat que hem explicat al llarg de l'any.
Comencem parlant d'habitatge, una de les paraules que més s'han repetit aquest 2025. El 12 de febrer vam publicar una notícia amb el titular Iniciada la licitació per 8 habitatges de protecció oficial al carrer Miquel Reverter de Sant Just. El projecte de Promunça inclou un aparcament de 70 places, un local comercial i la urbanització de l'entorn de la plaça d'Estudis Vells.
La notícia diu així, l'Ajuntament de Sant Just ha iniciat la licitació per les obres d'urbanització de l'entorn de la plaça d'Estudis Vells i la construcció d'un edifici al carrer Miquel Reverter, número 26, amb 8 habitatges de protecció oficial, un local comercial i un apartament soterrat amb 70 places. El projecte impulsat per Promunça incorporarà mesures d'estalvi energètic per obtenir el certificat energètic A. Les obres van començar el juliol del 2025 i en principi acabaran el gener del 2027.
El procés de licitació està dividit en dos lots. El primer correspon a les obres d'urbanització i compta amb un pressupost base de 152.734 euros i el segon que inclou la construcció de l'edifici i l'aparcament, que té un pressupost base de més de 3 milions d'euros. Tota la informació es pot consultar al perfil del contractant de Promunsa.
Les bases per a l'adjudicació dels habitatges es publicaran a la fase final del projecte. La informació estarà disponible a la web de Promunsa, la de l'Ajuntament i el butllet municipal. I les persones interessades hauran d'estar inscrites al registre de sol·licitants d'habitatges amb protecció oficial per poder optar-hi.
Un projecte que posa sobre la taula la necessitat d'ampliar el parc d'habitatge assequible al municipi i que ha estat present en més d'un debat al llarg de l'any. I precisament lligat a com vivim i ens movem pels carrers, apareix una altra de les qüestions que ha generat més conversa, l'aparcament. El 3 d'abril vam publicar una altra notícia que deia així.
Sant Jus regula l'aparcament amb 5 modalitats adaptades a diferents usos. El municipi suma més de 700 places entre zones blaves, verdes, taronges, d'intercanvi i espais per a entorns escolars. La notícia diu que Sant Jus disposa actualment de 5 modalitats de zones d'aparcament regulades, distribuïdes segons l'ús i la ubicació per afavorir la mobilitat i optimitzar l'espai públic.
El sistema inclou zones blaves, verdes, taronges, d'intercanvi i de petó i adeu, amb més de 700 places en conjunt. Les zones blaves, amb 242 places, estan pensades per una alta rotació comercial i permeten estacionar durant un màxim de dues hores. Per altra banda, les zones verdes, situades a la zona centre, Can Modell i Bases de Sant Pere, sumen 289 places i ofereixen tarifes bonificades pel veïnat resident dins de cada àrea.
La resta d'usuaris pot estacionar fins a 9 hores, pagant només les dues primeres. La zona taronja inclou actualment 194 places a Sant Just Diagonal, adreçades principalment a treballadors de l'Hospital Comarcal, que poden beneficiar-se de descomptes amb acreditació. Però els no acreditats funcionen com una zona verda.
A aquesta s'hi afegiran pròximament 25 places noves a Catmodulell, també per a treballadors de la zona. La zona d'aparcament d'intercanvi ubicada a prop de la parada del tramvia és exclusiva per a persones usuàries del transport públic, mentre que la zona de Petó i Adeu, pensada pels entorns escolars, permet estades curtes de 15 minuts en 3 franges horàries i aparcament lliure la resta del dia.
La regulació de l'aparcament no és només una qüestió de recaptació, sinó que canvia hàbits, prioritats i usos de l'espai públic. I ha estat un dels temes que més debat ha generat entre veïns i veïnes. Quan parlem de mobilitat, però, no tot es queda dins el municipi. Moltes decisions tenen una dimensió metropolitana.
El 13 de junts van publicar una notícia que deia que Sant Jus guanyaria connexió directa amb Barcelona amb el nou carril bus de la B23. Un estalvi de fins a 15 minuts per a usuaris del Baix Llobregat i més enllà. La nova infraestructura entrava en funcionament el juliol i permetia estalviar temps de trajecte amb més de 600 autobuses diaris que connecten amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona.
Les obres per habilitar un carril bus exclusiu a la B23 encendit Barcelona finalitzaven el mes de juliol. Aquest nou tram de 7 quilòmetres, que connecta Sant Feliu de Llobregat amb l'Avinguda Diagonal de Barcelona, millora significativament la connexió de Sant Just amb la capital catalana, especialment en hores punta. L'espera que les persones usuàries provenients del Baix Llobregat, el Vallès, la Noia o el Bages puguin estalviar fins a 15 minuts en els seus trajectes.
Els treballs iniciats al març del 2023 han consistit en la creació d'un carril de 3 metres i mig d'amplada, aprofitant part de la mitjana de la via. El nou carril pot ser utilitzat pels autobusos en qualsevol punt del recorregut, fet que millora l'eficiència i afavoreix el transport públic amb més de 600 expedicions diàries que circulen per aquesta via i donen servei a la ciutadania de Sant Just i l'entorn.
Aquesta actuació també reforça la intermodalitat amb altres sistemes de transport, com el metro, el tramvia o les línies de bus urbà, i contribueix a reduir les emissions contaminants amb un estalvi previst de 34 tones anuals de CO2. El projecte ha estat impulsat per la Generalitat amb finançament europeu a través dels fons Next Generation i amb la col·laboració del ministre del Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible, titular de la via que encedeix la gestió a la Generalitat.
Un projecte que afecta els desplaçaments diaris de moltes persones i que connecta Sant Just amb una xarxa de mobilitat més àmplia. I aquesta mirada metropolitana va tenir continuïtat mesos després amb una proposta encara més ambiciosa. El 13 de novembre vam explicar una altra notícia que deia que Sant Just acollia la presentació del projecte que transformarà la B23 en una nova vinguda metropolitana. L'arquitecte Enric Batlle va explicar el 19 de novembre els detalls de la connexió de la Diagonal amb el Llobregat.
L'associació d'empresaris Sant Just Impulsa amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just organitzava una trobada empresarial per presentar el projecte La Diagonal fins al Llobregat, transformació de la B23 com avinguda metropolitana a càrrec de l'arquitecte i paisatgista Enric Batlle. L'acte va tenir lloc el dimecres 19 de novembre de 9 a 11 del matí a l'hotel Sant Just.
La sessió va permetre conèixer de primera mà un projecte clau pel futur de la mobilitat i la connexió metropolitana, amb l'objectiu de convertir la B23 en una vinguda urbana que millori la connectivitat entre Barcelona i el Baix Llobregat. La transformació preveu reduir l'impacte ambiental, incrementar la sostenibilitat i generar nous espais urbans més accessibles i més verds.
Enric Batlle, doctor, arquitecte i confundador de Batlle Roig, és director del màster universitari en paisatgisme M.B. Land Arc a la UPC i autor de la tesi, El jardí de la metròpoli, reconeguda amb el Premi FAT de Teoria i Crítica. La seva trajectòria l'avala com una de les veus més influents en l'àmbit del paisatgisme i la planificació urbana sostenible.
Un projecte amb una mirada llarga, que no s'acaba en un sol any, i que apunta a una transformació profunda de la relació entre el municipi, la carretera i l'espai urbà. A les contes, te viudes bé.
Educació i joventut han estat el centre de moltes notícies del 2025. Un any marcat per equipaments, projectes educatius i decisions que afecten directament famílies, infants i joves del municipi. Un dels grans protagonistes de l'any ha estat l'Institut Escola Maslluí, que ha concentrat bona part dels titulars.
El 17 de gener van publicar una notícia que deia així. Comencen amb èxit les classes a l'Institut Escola Maslluí, els mòduls provisionals. El nou centre de Sant Jús avança amb 30 infants d'i3 mentre espera la construcció de l'edifici definitiu a Maslluí, prevista a llarg termini. El nou Institut Escola Maslluí de Sant Jús ha iniciat aquest gener les classes als mòduls provisionals després d'una primera etapa al Centre Cívic Soledat Sants i Serafini.
Amb un total de 30 infants d'I3 dividits en dues aules, aquest nou espai ha estat ben rebut per les famílies, alumnat i docents que destaquen la qualitat de les instal·lacions. Sergi Ricó, director del centre, ha comentat a Ràdio d'Esvern que els mòduls són nous i estan molt ben reacondicionats, amb parquet, aire acondicionat i amplis espais que estan molt millor que algunes escoles.
que vam trobar quan vam entrar allà, vam dir, ostres, o sigui, són mòduls nous, nous, nous, que estan superben acondicionats, tenen parquet, tenen aire acondicionat i calefacció, una tonalitat que dona tranquil·litat, els passadissos són amples, o sigui, realment, quan estàs a dins...
Estàs molt millor que en moltes altres escoles que potser tenen molts anys i que tot està una mica d'aquella manera. Potser sí que des de fora, al final són mòduls prefabricats, que també estem treballant amb l'Ajuntament, poder-li donar-li un caire més. De decorar-los. De decorar-los, hem pintat les paredes que eren de ciment, per donar-li un to, potser fem alguna cosa.
més, una mica que tingui més caire d'escola amb més caliu. Bueno, de fet, avui a la tarda farem la visita amb les famílies, perquè clar, com que encara estàs una mica situant-nos, doncs vindran a les quatre, entraran, i estic convençut, ja estan entrant, eh, només a les aules, però quan vegin tot des de dins, és que quan estàs a dins no tens la sensació que no estiguis a una escola, al revés. Són espais confortables i acollidors, i nosaltres, a més a més, posem al nostre caire per fer-los més acollidors.
El projecte educatiu, encara en desenvolupament, prioritza una educació centrada en la tranquil·litat i el respecte, combinant metodologies diversificades per adaptar-se a les necessitats de tot l'alumnat. L'equip docent, format per cinc professionals, treballa per mantenir aquesta essència pedagògica mentre el centre creix progressivament amb l'arribada de nous cursos. Segons Rico, les dues tutores de cada cursa seleccionen d'acord amb aquest model, cosa que assegura la coherència del projecte educatiu.
El projecte d'adaptació als mòduls ha estat positiu pels infants gràcies a les mesures d'acollida implementades com les entrades relaxades que permeten la participació de les famílies durant els primers minuts de classe. Diana Galán, cap d'estudis del centre, ha explicat que aquests espais estan pensats per crear un ambient tranquil i acollidor pels infants, amb zones de calma, joc simbòlic i activitats creatives.
Nosaltres, de fet, el que fem, li diem entrades relaxades, que des de les 9 fins a un quart de 10, les famílies entren amb l'alumnat a la classe, els ajuden a fer les rutines del dia a dia, juguen una estona amb ells, llavors és una mica més fàcil aquest període, però és cert que el canviar d'espai, el canviar de... La sort és que, clar, l'equip docents són els mateixos i estar sent fàcil sí que és cert que ha hagut una miqueta de període aquesta setmana de familiarització.
Al final, als infants i 3 sempre els passa que després d'un període vacacional, com ha estat el Nadal, els hi posa com retornar una mica la rutina, però tot i així jo crec que prou bé. Doncs tenim una mica la nostra idea d'espais diversificats, tenim un espai de la calma, on els infants poden anar quan es troben una mica a casa d'angoix,
que tenen falta a les famílies. Quan vam començar a fer una dinàmica de famílies, llavors tenen uns cors allà en aquest espai de la calma, també, que els ajuda quan ho necessiten, s'agafen el seu cor. Després tenim un espai com més de treball, amb la taula, on poden pintar, poden dibuixar. Tenim un espai com de joc simbòlic, també, que és l'espai com de joc. I després tenim l'espai de conversa o de rotllana, on quan entrem fem el bon dia, fem les rutines, parlem en diferents moments. I després tenen l'espai del lavabo.
Tot i l'èxit inicial, el futur del centre depèn de la construcció de l'edifici definitiu a Maslluí, un projecte que encara pot trigar uns quants anys a materialitzar-se. De moment, els mòduls estan dissenyats per acollir els tres primers anys d'educació infantil, amb l'opció de ser ampliat si fos necessari. Les famílies confien en el projecte educatiu malgrat la provisionalitat de les instal·lacions.
L'Institut Escola Mas Lluí obrirà aproximadament el període de portes obertes pel nou curs amb l'objectiu de treure més famílies interessades en aquest model innovador. Mentrestant, l'equip docent i l'AFA treballen conjuntament per garantir un entorn educatiu de qualitat on l'alumnat pugui créixer i aprendre en un marc de tranquil·litat i confiança. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Un inici de curs que va generar expectació i que va marcar el punt de partida d'un any intens per a aquest centre educatiu. I aquell inici va tenir continuïtat amb les obres d'un equipament molt esperat al barri. El 4 d'abril van m'explicar una notícia que deia que començaven les obres del pavelló esportiu de Mas Lluí. El projecte preveu una pista divisible, sis vestidors, un aparcament amb un centenar de places i una inversió de 7 milions i mig d'euros.
A l'abril s'iniciaven els treballs preliminars per a la construcció d'aquest nou pavelló esportiu de Maslluí. El dilluns 7 d'abril van començar les obres, que incluïn també la creació d'un nou aparcament i la reordenació del traçat del Camí de la Salut. La instal·lació esportiva s'ubicarà al costat del Centre Cívic Soledat Sants i Serafini i del futur Institut Escola del Barri.
El projecte contempla una pista esportiva divisible en dos espais, graderia, sis vestidors, un bar i paviments de parquet adaptats a diferents disciplines com la gimnàstica, el bàsquet i l'embol. L'actuació és completa amb un aparcament d'un centenar de places per donar servei a l'equipament i a l'entorn proper. El projecte ha estat redactat per l'arquitecte Marc Grifell Vera i compta amb un pressupost d'execució de 7 milions i mig d'euros amb IVA inclòs i el termini previst d'execució és de 24 mesos.
quan una obra educativa o esportiva renca al barri o viu de prop, i aquest projecte ha estat especialment seguit al llarg del 2025. Més enllà de les obres i els equipaments, també hi ha hagut projectes pedagògics que han posat el focus en l'aprenentatge i el dia a dia dels alumnes. El 6 de juny van publicar una notícia que deia que hi havia un nou hort escolar que transforma el pati de l'Institut Escola Maslluí.
El projecte impulsa l'aprenentatge pràctic i valors com la sostenibilitat i el treball en equip entre l'alumnat. L'Institut Escola posa en marxa aquest nou hort escolar com a eina d'aprenentatge i sensibilització ambiental. El projecte es va iniciar aquest mes de juny del 2025 i forma part d'una estratègia educativa més àmplia per promoure la sostenibilitat, els hàbits saludables i la connexió amb l'entorn.
L'alumnat ja ha començat a plantar diferents verdures com enciams, espinacs, tomàquets, carbassons, pastàneges i rabes. Aquestes activitats no només tenen un objectiu productiu sinó també pedagògic, fomentar valors com la responsabilitat, el respecte pel medi ambient i el treball en equip. Les feines de manteniment de l'hort es reparteixen col·lectivament. Regar, eliminar males herbes o airejar la terra esdevenen experiències d'aprenentatge pràctic i directe, integrades dins del projecte educatiu del centre.
El nou hort s'emmarca dins d'un pla de transformació global del pati escolar. L'objectiu és convertir-lo en un espai més naturalitzat, divers i educatiu, que afavoreixi l'exploració, el joc lliure i el contacte amb la natura.
Un exemple de com l'educació va més enllà de les aules i aposta per valors com la sostenibilitat, el treball en equip i l'aprenentatge pràctic. I ja a la tardor l'educació va tornar a ser protagonista amb un acord de fons que va més enllà d'un centre concret. El 13 d'octubre vam informar d'una altra notícia que deia que Sant Just aposta per una educació equitativa amb el nou pacte contra la segregació. La iniciativa es donava a conèixer el 21 d'octubre a les escoles amb una conferència de Miquel Àngel a Somba i la signatura del compromís per part de la comunitat educativa.
El 21 d'octubre a les 5 de la tarda a les escoles es va haver-hi la presentació del Pacte contra la Segregació Educativa de Sant Just, una iniciativa impulsada per l'Ajuntament amb la col·laboració de la Comunitat Educativa del municipi. L'acte incluïa una conferència, la signatura del document i un espai de trobada oberta a la participació.
La sessió va començar amb la ponència Inclusió i educació, un dret a un deure, a càrrec de Miquel Àngel Assomba, catedràtic de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en polítiques educatives i cohesió social. Posteriorment es va fer l'assignatura del pacte per part dels agents educatius locals com a mostra del compromís compartit per garantir un sistema inclusiu i equitatiu. L'acte va finalitzar amb una copa de cava i va tenir un espai de joc per a infants per facilitar l'assistència de les famílies.
Un titular que apunta al model educatiu del municipi i a la voluntat de garantir l'equitat i la cohesió social a les escoles.
A l'escoltes, ràdio d'espel, sinfonitzes, ràdio d'espel, pel ràdio de Sant Just, plorant de ben porcú.
Bona nit.
La miro queriendo dudar. No es fácil, haber las ragones per ridere, cuando entriamo fuori de testa, la cugina Francesca no me parla de te. Tengo un escándalo para 42, veranos a la deriva, y aunque no me lo pidas,
Bona nit.
Non è facile avere le ragioni per ridere quando andiamo fuori di testa la cugina Francesca non mi parla di te. Non è facile avere le ragioni per ridere quando andiamo fuori di testa la cugina Francesca non mi parla di te.
No entro ni ni ni ni ni ni ni del pasado ni del presente Mi sento come quell'onda che con un'altra onda si scontra inerme Non vedi come sto, come no, come stai? Pare che le cose che fai non mi intaccheranno mai E ricomincia tutto da me, non può succedere che Tempo per mi rosbozzar delle viola E non è facile
Quan andiamo fuori di testa la cugina Francesca non mi parla di te. E non è facile avere le ragioni per ridere. Quan andiamo fuori di testa la cugina Francesca non mi parla di te.
La Bomba. The new fragrance. Carolina Herrera.
La cultura és una de les millors maneres d'entendre un poble i el 2025 ha estat un any especialment ric en programació, activitats i tradicions que han omplert carrers i equipaments de Sant Just. El calendari cultural va començar fort ja a principis d'any amb una de les festes més populars. El 4 de febrer vam publicar una notícia que deia que el Carnestoltes 2025 de Sant Just recuperava la celebració completa a la tarda amb concursos de disfresses i rua.
El Carnestoltes 2025 arribava a Sant Just amb activitats festives i familiars programades pel cap de setmana del 28 de febrer i l'1 de març. La festa va començar el divendres al Casal de Joves amb la Festa de Carnaval Jove, organitzada per l'Agrupament Escolta i Guia Martin Luther King, que oferia festa fins la matinada per joves a partir de 16 anys.
El dissabte 1 de març, el Parc Maragall era l'escenari central de la celebració amb activitats com el concurs de disfresses de comparses escolars a dos quarts de cinc de la tarda, una xocolata de popular a les sis i el lliurament de premis de les comparses escolars a dos quarts de set. A partir de les set de la tarda, se celebrava el concurs de disfresses en les categories comparsa, grup i individual, seguit del pregó del rei Carnastoltes i l'inici de la rua a dos quarts de vuit.
Per participar al concurs, les inscripcions es podien fer fins al 25 de febrer amb un formulari en línia i les persones de la categoria individual podien inscriure's el mateix dia de l'esdeveniment, entre les 4 i les 5, al Parc Maragall. El concurs de disfresses inclou quatre categories, l'individual, amb un o dos membres, el grup entre 3 i 9 membres, la comparsa, de 10 o més membres, i la comparsa escolar, de 30 o més membres d'una FA local.
Els participants disposaven d'un temps limitat per mostrar la seva actuació davant del jurat. La festa comptava amb la col·laboració de diverses entitats locals, com la Comissió de Festes del Barri Nord, Banda Anderà, l'Ateneu de Sant Jús i l'Agrupació Fotogràfica de Sant Jús. Una festa que marca el calendari i que explica molt bé el batec del poble, amb participació d'hi disfresses i activitats per totes les edats.
Amb l'arribada de la primavera, la cultura va sortir al carrer i es va combinar amb una de les dates més assenyalades de l'any. El 23 d'abril vam explicar una altra notícia que deia que hi havia una tarda plena de cultura i llibres als jardins de Can Ginestà. Els jardins de Can Ginestà acollien la celebració de la Diada de Sant Jordi a Sant Just, amb una tarda plena d'activitats culturals i lúdiques per totes les edats.
A partir de les cinc de la tarda i fins a dos quarts de nou de la nit s'hi podien trobar parades de llibres, roses i entitats locals, així com tallers infantils, portes obertes dels cursos municipals d'arts plàstiques i una sessió de contes en anglès a càrrec d'equits anars. També hi havia una zona d'autores i autors locals signant llibres i una actuació musical en directe per tancar la jornada. L'acte tenia lloc als jardins i espais exteriors de Can Ginestar.
Hi havia programació als Jardins de Can Ginestar de 5 a 2 quarts de 9, amb parades de llibres, roses i d'entitats als Jardins de Can Ginestar, portes obertes de les classes dels cursos d'arts plàstiques municipals, on es poden veure com treballava l'alumnat en un dia de classe. També tallers gratuïts per a infants a càrrec del carreu blau, espai de joc i creu roja. I també tallers de roses de tela a càrrec de l'associació col·lectiu Meraki, per un preu de 5 euros.
De dos quarts de sis de la tarda a vuit del vespre... ...hi havia signatura de llibres. A l'escenari, la part de darrere de Can Ginestar... ...a dos quarts de sis es feia una sessió de contes... ...a càrrec takitzenars. Storytime around the world...
i a dos quarts de set de la tarda una actuació musical a caracta Carlos Vicente Cordero, amb guitarra. Durant tot el dia es podia trobar llibres roses i articles relacionats amb Sant Jordi, aquest llibre té, l'escrivà, a Floreto, a S. Bayevent 3 i la jardineria Berns. I els autors que participaven en la signatura de llibres eren el Fèlix Sanz, Helena Rodríguez Batlle, Maria Cinta Montagut, Anna Bufill, Adriana Moll, Mireia García Contreras, Francesc Fàbregas, Pablo Oada, Pol Torró i Carman Supervia.
Sant Jordi, els llibres, les roses i la cultura a l'aire lliure, en un espai que es va omplir de gent i d'activitats.
A la tardor, una de les tradicions més singulars del municipi va tornar a ser protagonista. El 3 de novembre vam informar d'una notícia que deia que s'havia fet rècord de participació dels últims 20 anys a la cursa de Cards de Coginets de Sant Just. La 48a edició reunia 144 cars i celebrava preverificacions el 4 de novembre abans de la cursa, el cap de setmana, el 8 i 9 de novembre.
Les inscripcions per la 48a Cursa de Carts de Cuxinets de Sant Just van tancar el 3 de novembre amb 141 cars inscrits, que és la xifra més alta dels darrers 20 anys. Segons l'organització, el rècord històric supera els 200 cars i es va assolir en alguna edició dels anys 90.
Les categories van quedar configurades amb 14 a la 20, 16 infantils, 21 cadets, 8 fèmines, 19 mixtes, 17 veterans, 6 juniors i 40 seniors i màsters. Les preverificacions es van fer el 4 de novembre al Casal de Joves pels cars que ho van sol·licitar en el moment de la inscripció. I la cursa es va celebrar el 8 i 9 de novembre als carrers Creu del Padró i Freixas.
Una combinació de tradició, humor i molta participació que any rere any continua sumant gent als carrers.
I el 2025, Cultural, es va tancar amb una de les cites clàssiques del Nadal. El 10 de desembre van publicar una notícia que deia que els Pastorets de Sant Just tornaven amb una proposta escènica renovada. La companyia de Pastorets havia anunciat una edició renovada del seu tradicional espectacle nadalenc que s'ha representat a la sala del 50-anari de la Taneu en 5 funcions entre el 19 i el 26 de desembre.
La principal novetat d'enguany és un guió completament nou creat per una comissió específica que promet humor, crítica social i sorpreses, allunyant-se de la versió clàssica per oferir una proposta fresca i arrelada en l'actualitat del municipi. Escoltem a Rosa Barber i a Joan Sàlvia, de la companyia de Pastorets, que van venir a fer una entrevista a Ràdio d'Esvern.
Aquest any els pastorets han decidit deixar pas a la gent que tenia moltes ganes de fer un gir i han deixat que una comissió de guió s'atrevisa innovadorament a fer un canvi en el tradicional pastorets de Sant Just.
Us podem explicar poca cosa, sabeu que mai us explicarem el que passarà i així esteu obligats a venir-nos a veure, però sí que us podem garantir que riureu. Si només que rigueu la meitat del que riem, els que actuem, ja tindreu prou.
Sí, de veritat, els que cada any veniu, perquè és una tradició que la gent vagi a veure pastorets, es veniu a veure, doncs veureu que el guió ha canviat bastant, que sí, que el bé, el mal hi són, que algú de la família encara volta per allà, però bé, han canviat bastant i això és un motiu perquè la gent es torni a animar i torni a vindre i ens vingui a veure perquè disfrutareu. És un guió nou, hi ha cançons noves, etcètera, etcètera. O sigui, veniu que disfrutareu.
Sota la direcció escènica de Daniela Fumador i la direcció musical d'Elisabet Giner, l'espectacle mantenia l'essència de la lluita entre el bé i el mal, però amb un enfocament innovador. Un dels trets distintius dels Pastorets de Sant Just és el seu caràcter reivindicatiu, un element que, segons els seus responsables, no només es manté, sinó que s'adapta als nous temps.
L'obra ha abordat temàtiques socials com els problemes d'habitatge o la sostenibilitat del planeta. Els pastorets de Sant Jus han buscat un tema, algun problema social que hi hagi, alguna situació que creuen que s'havia de denunciar. A més, l'espectacle incorporava referències a l'actualitat de Sant Jus com la problemàtica dels sanglars, reforçant el seu vincle amb la comunitat local.
Això sí que no s'ha perdut. Els pastorets de Sant Just han buscat un tema, alguna cosa que volguéssim que fos compartida entre tots, algun problema social que hi hagi, alguna situació que creiem que s'ha de denunciar perquè no hauria de passar. I com sempre, aquest any també surt un tema relacionat amb un problema social.
s'han canviat algunes coses perquè els pastorets com la vida ha hagut d'anar canviant les maneres de denunciar. Sabeu que ara hi ha moltes coses políticament incorrectes i per tant pastorets ha hagut d'anar corregint com hem anat corregint tots en la nostra vida el com afrontar o com dir les coses correctament.
Ja no es parla de racisme, tot i que continuem treballant les discriminacions, continuem treballant el tema dels problemes de la vivenda, els problemes de salvar el planeta, tots aquests temes continuen sortint i esperem que continuïn sortint any rere any.
L'espectacle va tenir un equip d'unes 35 persones sobre l'escenari, a més de músics i equip tècnic. Les representacions es van fer a la renovada sala del cinquantenari el 19 de desembre, 20 de desembre, 21, 22 i 26. Les entrades estaven a la venda a través del portal Antràpolis amb un preu general de 14 euros i un preu reduït de 10 euros per socis de l'Ateneu i menors de 30 anys.
El cartell d'aquesta edició ha estat dissenyat per Teresa Hernández i retomenats al 50è aniversari del Walden. Una proposta que combina tradició i renovació i que tanca l'any cultural amb teatre, família i esperit nadalenc.
A les cotxes plàniu d'esquerra.
Hi ha notícies que expliquem per què són importants i n'hi ha d'altres que, a més, són les que més interès desperten entre els veïns i veïnes. En aquest bloc repassem les 10 notícies més llegides del 2025 a Ràdio d'Esvern. No necessàriament són les més institucionals, però sí les que més gent ha volgut llegir, compartir o comentar.
Comencem per la desena més llegida, que ha tingut un total de 389 visualitzacions. Es tracta de la notícia publicada el 2 d'octubre sobre les revisions de pell gratuïtes a Sant Jús per detectar precoçment el càncer cutani.
La dermatòloga Verònica Ruiz havia explicat a Ràdio d'Esvern en una entrevista la importància de les revisions cutànies periòdiques com a eina de prevenció contra el càncer de pell. Ruiz, que té consulta privada a la clínica Tecnon, col·labora a Sant Just a través de l'entitat Dona i Empresa, on el Junts ja va impulsar una primera jornada de revisions que ha repetit a l'octubre arran de la bona acollida. Segons la doctora, una revisió consisteix en una inspecció visual de tota la pell amb l'ajuda d'un dermatòscop.
Subratlla que el principal benefici és detectar el càncer en fases inicials, quan és més fàcil de tractar i el pronòstic és millor. Aquestes revisions no requereixen cap preparació prèvia i poden beneficiar tota la població, inclouen-hi infants i adolescents, especialment si hi ha antecedents familiars. Una revisió dermatològica, una revisió cutània regular, consisteix en fer una revisió, una inspecció visual...
inclús amb dermatòscop, que és una eina molt útil al nostre dia a dia, al dia a dia del dermatòleg, i fer una revisió cutània amb el pacient despullat. Llavors, nosaltres vam tenir aquesta iniciativa perquè creiem, per intentar generar cada vegada més consciència a la comunitat, a la població, de que
Una revisió cutània és una etapa de prevenció molt important i que ajuda sobretot, el principal benefici és que permet detectar el càncer de pell en etapes inicials, quan és més fàcil de tractar i té millor pronòstic.
Ruiz detalla que durant aquestes exploracions es busca identificar pigues o lesions de nova aparició que no desapareixen, crostes persistents o canvis de color i formen les pigues existents. Davant d'una sospita es fa una biòpsia i, si es confirma el diagnòstic, el tractament prioritari és la cirurgia. En casos més complexos es deriva a altres especialistes i, si cal, es fa un seguiment conjunt amb comitès multidisciplinaris. Pel que fa als terminis, la doctora assenyala que els resultats d'una biòpsia solen arribar en un màxim de 10 dies.
Recomana fer una revisió anual en pacients sense antecedents i augmentar la freqüència a dues o tres l'any en persones amb més risc, com aquelles amb múltiples pigues o d'anysular acumulat. També he remarcat que aquestes revisions serveixen per educar els pacients a reconèixer signes d'alarma i saber quan consultar.
Sí, normalment, quan es tracta de càncer cutant, intentem prioritzar al màxim que el resultat es tingui el més aviat possible. I això pot ser entre una setmana i deu dies màxim. Si encara posem més urgència a la petició, ho podem tenir inclús abans, quan urgeix de forma important. Per a pacients que no tenen cap antecedent familiar ni tenen lesions suggestives de...
de ser vigilades, sospitoses, pot ser suficient en un cop l'any. Si ja estem parlant que hi ha pacients amb antecedents familiars o inclús personals que tinguin un fotodany, un dany solar important acumulat amb el temps, que tinguin múltiples pigues, múltiples negos, que diem. Aquí la freqüència de la revisió s'incrementa i pot ser recomanable fer-ho inclús dos o tres cops l'any.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. La novena notícia més llegida ha estat amb un total de 466 visualitzacions i parla d'una detenció i un escorcoll que hi va haver Sant Jus en una macrooperació contra una xarxa d'estafes financeres.
Una operació policial conjunta de la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil va desmantallar una xarxa dedicada a presumptes estafes financeres en base a Catalunya. A Sant Jús s'hi van produir dues intervencions destacades, una detenció en una menció situada al carrer Catalunya i l'escurcoll d'unes oficines al carrer Sant Martí d'Erm. Segons fons policials, el detingut a la menció de Sant Jús era un dels presumptes caps de la trama, coneguda com a boiler room, que operava oferint falses inversions financeres.
El dispositiu es va desplegar a primera hora del matí i va deixar imatges de vehicles d'alta gama i un notable desplegament policial davant habitatges de luxe, fet que va despertar l'atenció del veïnat. La investigació, que es mantenia sota secret de sumari, va permetre detenir 14 persones a diferents punts de Catalunya i identificar unes 200 possibles víctimes.
Els arrestats serien de diverses nacionalitats i la trama també està sent investigada per un possible delicte de blanqueig de capitals. A banda de Sant Jús, l'operatiu també va actuar a Esplugues de Llobregat i a Barcelona, on es va intervenir almenys un call center, des d'on presumptament asseien les trucades fraudulentes per captar les víctimes. Les autoritats no van fer públiques més dades sobre el cas, però van indicar que la investigació continuava oberta i no es descarcaven noves detencions o registres.
La vuitena notícia més llegida amb 469 visualitzacions es tracta de la que anunciava l'inici de la licitació per vuit habitatges de protecció oficial al carrer Miquel Rabarter de Sant Just. Una notícia que ja hem llegit durant aquest resum que hem fet. La podeu trobar a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, publicada el 12 de febrer del 2025.
La setena notícia més llegida amb 556 visualitzacions, es tracta de la que parla del Justram, que modificava el recorregut per connectar millor tots els barris de Sant Just. A partir de l'1 de juliol, la línia de bus urbà Justram ha modificat el seu recorregut per millorar la connexió entre tots els barris de Sant Just i la xarxa de transport públic d'alta capacitat.
El nou final del trajecte és al barri de les bases de Sant Pere davant de l'escola Bressol Mainada, en comptes de l'Hospital Moïseix Brogi, que queda cobert per altres línies com la 157, L21, X30, L77 i el tram. Amb el nou traçat, l'ajust tram enllaçarà directament als barris de la Viranda, Canigú i Can Candeler amb el pont d'Esplugues, on es poden agafar les línies T1, T2 i T3 del tramvia, amb una freqüència de pas de dos minuts.
El canvi també inclou un nou tram final cap a l'Avinguda Lorea Miró, on el bus gira per arribar al pont i el mateix recorregut es fa la tornada pel Canel Nord i Sant Ferran. Aquesta millora vol garantir una cobertura més eficient i augmentar l'ús de la línia, passant dels 580 usos diaris actuals a una previsió de 900. El nou recorregut facilita l'accés als principals punts de connexió del municipi i als serveis hospitalaris des de qualsevol barri.
Per garantir la continuïtat del servei cap a l'Hospital Moïsès Brogi, s'han habilitat opcions d'enllaç des del parador amb les línies 157, L21, X30 i L77, o bé amb el tram. S'han indicat alternatives específiques per a persones usuàries dels barris del Milenari, la Miranda, Can Candeler, la Plana Bell Soleig i les bases de Sant Pere, que poden fer transbordaments fàcils des de les parades del parador o la Rambla.
L'Ajuntament ha publicat també un mapa amb els nous recorreguts i parades per facilitar l'adaptació als canvis. Els podeu consultar la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I la sisena notícia més llegida amb 568 visualitzacions. Es tracta de la notícia que explicava que el propietari de la Taneu i la Casona denunciava la impunitat dels lladres i reclamava una justícia més eficient. Durant les últimes setmanes, ens trobàvem a finals de gener, els restaurants, la Casona, la Taneu i Xerrues, ubicats a Sant Just i a Sant Joan d'Espí, havien patit tres robatoris.
Segons explicava Carlos Rodríguez, propietari dels establiments, els incidents havien inclòs el robatori d'un patinet elèctric a una treballadora, l'intent de furtar persones grans i l'assalta a la caixa registradora, causant danys materials considerables. El robatori més greu va tenir lloc a la casona durant la nit de les festes de tardor, on els lladres van destrossar la caixa registradora i van sostreure diners en efectiu.
Aquest fet va ser denunciat i es trobaven procés d'investigació. Posteriorment, en diversos incidents, es van robar patinets elèctrics d'empleats tant a l'interior com a l'exterior dels locals, amb sospitosos identificats gràcies a les càmeres de seguretat. Rodríguez denunciava la manca de resultats a la via judicial i havia decidit fer públics els vídeos dels robatoris a través de les xarxes socials per visibilitzar la situació.
Segons el propietari, malgrat les intervencions policials, els detinguts eren posats en llibertat ràpidament, fet que genera una sensació d'impotència i falta de protecció entre els comerciants. El propietari destacava que aquest tipus de robatori són comuns en altres establiments i zones urbanes, on els lladres actuen ràpidament, aprofitant oportunitats.
Finalment, Rodríguez expressava el seu descontentament amb la justícia assenyalant que tot i les múltiples denúncies no hi havia mesures efectives per evitar la reincidència. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
La cinquena notícia més llegida amb 680 reproduccions parlava de la reunió veïnal a Maslluí per explicar la proposta de zones blava i verda. L'Ajuntament de Sant Jus havia convocat el veïnat, els establiments comercials i els restauradors del barri de Maslluí a una reunió informativa per exposar la proposta de regulació d'aparcament en zones blava i verda.
L'acte va tenir lloc el 15 de gener a les 7 de la tarda a l'Auditori del Centre Cívic Soledat Sanzi-Sarafini. La sessió tenia com a objectiu explicar els detalls de la iniciativa i escoltar les opinions i inquietuds dels assistents. Aquesta proposta buscava millorar la gestió de l'aparcament al barri, equilibrant les necessitats dels residents i l'activitat comercial.
I passem a les quatre més llegides, la quarta, amb 849 visualitzacions. Es tractava ni més ni menys que la notícia que parlava sobre el programa de la Festa Major del 2025. Una notícia publicada l'11 de juliol on es podia veure el programa complet de la Festa Major, que inclou tota la informació sobre activitats, horaris i espais. El llibret es va distribuir a totes les llars del municipi.
La celebració va tenir lloc entre el 30 de juliol i el 6 d'agost, amb una amplia oferta de propostes per a tots els públics. Concerts, cercaviles, espectacles familiars, competicions i activitats tradicionals com la guerra de blaus i grocs, els bingos musicals o el concurs de balcons. Com en adicions anteriors, les barraques es van instal·lar a l'esplanada de la Bonaigua i van actuar grups destacats del panorama musical català. Podeu consultar tota la programació que hi va haver durant la festa major a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I passem al top 3, notícies més llegides de l'any. La tercera notícia, amb 906 visualitzacions, parlava dels dos joves detinguts després d'una intervenció policial al final de les festes de tardor de Sant Just. La matinada del diumenge del 26 d'octubre, dos joves van ser detinguts al complex esportiu de la Bonaigua de Sant Just, un cop finalitzades les festes de tardor.
Els fets van tenir lloc mentre membres de l'esplai de Sant Just desmuntaven la barra de l'entitat. Segons el relat de l'esplai, la policia hauria iniciat un dispositiu d'identificacions que consideraven que va ser arbitrari i desproporcionat i que va acabar amb moments d'atenció i la detenció de dues persones.
L'Esplai va disfondre un comunicat i un vídeo en què es veu la reducció d'una de les joves per part d'agents policials i va convocar una concentració de protesta a la plaça de l'Ajuntament. La mobilització, celebrada el següent diumenge a la tarda, va reunir prop de 200 persones i va culminar amb una marxa fins a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, on es va llegir un manifest de rebuig.
També van convocar una mobilització al cap d'uns dies i van entrar al ple municipal d'octubre fent que quedés suspès. L'Ajuntament va emetre també un comunicat mostrant la seva preocupació pels fets ocorreguts a la matinada del dissabte de festes de tardor.
La segona notícia més llegida de l'any, amb 948 visualitzacions, es tractava de la notícia on es presentava el programa de les festes de tardor de Sant Just. Les festes que es van celebrar del 14 al 26 d'octubre amb un programa que combinava activitats culturals, musicals, esportives i familiars. El calendari incluïa més d'una trentena de propostes repartides per diferents espais del municipi, amb la participació d'entitats locals i la col·laboració de l'Ajuntament. Es pot trobar tot el programa detallat a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I la notícia més llegida de l'any, i amb molta diferència, amb 3.924 visualitzacions es tractava d'una notícia que parlava també de la festa major de Sant Just, on presentava quins dies es farien del 30 de juliol al 6 d'agost. També es comunicava qui seria el pregoner de la festa major, que en aquest cas va ser el 30 de juliol, a mans del músic Axel P, bateria del grup Sidoní i veí de Sant Just.
També s'anunciaven quins serien els principals esdeveniments de la festa major i s'explicava tota la competició entre blaus i grocs. Podeu consultar la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Aquest rànquing de les notícies més llegides del 2025 també diu moltes coses de com és i què preocupa Sant Jus d'Esvern. Entre les notícies més consultades hi trobem en primer lloc tot allò que té a veure amb la vida quotidiana, la salut, la seguretat, la mobilitat i l'habitatge. Temes molt pràctics que afecten directament el dia a dia i que generen interès perquè toquen la pell de la gent.
També hi apareixen notícies relacionades amb conflictes o preocupacions veïnals, com la seguretat o els robatoris, que desprenen molta atenció quan afecten espais coneguts o persones del poble. I al costat d'això hi trobem les festes i les activitats col·lectives, especialment la festa major i les festes de tardor, que concentren moltes lectures perquè formen part de la identitat compartida i del calendari emocional del municipi.
Aquestes 10 notícies dibuixen un 2025 en què conviu amb dues mirades, la del Sant Just del dia a dia, pendent dels serveis, la seguretat i l'organització del poble, i la del Sant Just que es troba, celebra i participa. Un equilibri entre preocupació i celebració que explica molt bé com ha estat aquest any el municipi.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I en una altra vida vaig ser estudiant, tirant, tirant, i anar tirant, patada el cul roba la porta, m'auré d'espavilar. Vaig voler salvar cent vides amb el cas de bomber, però tot just en duia quatre, que el foc se m'endugué. Serà que no he nascut per ser un heroi, serà el destí, serà la sort, ja no tinc solució perquè sóc el cas.
Ni poeta ni estudiant, ni pages ni advocat, perquè sóc el gat.
Ni bomber ni conseller de la Generalitat. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Sóc inconformista o és que em falta decisió. He gastat sis vides i ara em queda la pitjor. Al carrer sempre s'hi està bé quan no queda lloc on anar. Arrumbant a la trampera i ara no puc triar perquè sóc el que fa.
ni poeta, ni estudiant, ni pages, ni al volcà. Perquè sóc el gat, el gat romero, ni bomber, ni conseller de la Generalitat. Perquè sóc el gat, el gat romero, i amb tirant monedes al sombrero. Perquè sóc el gat, el gat disparat, aquell que va allà.
Fins demà!
El medi ambient i la qualitat de vida han estat presents al llarg del 2025.