Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 12 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Espern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
dilluns un altre cop i tornem a començar les setmanes. Espereu que hagueu tingut un gran cap de setmana celebrant la castanyada, el Halloween o bé, potser sou més de Castawayn. Però va, ara sí, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse, amb qui parlarem del Cabre Rock, edició castanyada. Seguintament estrenarem secció amb el Jesús Martín i acabarem amb el xisme científic del Jambigata.
Ara sí, comencem amb les notícies, comencem... Zoom informatiu!
Carlos Mazón dimiteix com a president de la Generalitat Valenciana. Ho ha anunciat aquest matí des del Palau de la Generalitat en una declaració sense preguntes. Mazón no ha convocat eleccions i aposta perquè el substitueixi algú del seu partit. Tot i la dimissió, es manté aforat com a diputat autonòmic del partit. Però ja no puc més. Sé que el futur president serà capaç de continuar amb la reconstrucció. I potser, precisament, mi marxa
haga que se enfoque esta tragedia con la objetividad que requiere. Sé que cometí errores, los reconozco y voy a vivir con ellos toda mi vida. He pedido perdón y hoy lo vuelvo a repetir, pero ninguno de ellos fue por cálculo político o por mala fe. No sabíamos que el barranco del pollo se desbordaba. No supimos
La seva dimissió arriba després de la forta polèmica provocada en l'aniversari de la Dana del 29 d'octubre, que recordem va causar 229 morts a València. Mazón ha reconegut errors, especialment el de no haver suspès la seva agenda oficial aquell dia i ha demanat perdó per no haver tingut, diu textualment, la visió política per cancel·lar els actes, quan la tragèdia ja era evident.
El dirigent popular ha culpat el govern central de deixar-lo sol i ha admès que hauria d'haver activat el nivell 3 d'emergència. També ha negat haver interferit en l'enviament de l'alerta d'emergència és alert. L'oposició ha carregat durament contra Amazon i el Partit Popular qualificant la declaració d'indigna.
Consideren que l'ara sí expresident valencià ha intentat convertir-se en una víctima i el responsabilitzen plenament de la gestió negligent del Dia de la Dana. Aseguren que la seva dimissió arriba massa tard i que estava marcada per enquestes electorals i no pas per un penediment ni per un veritable sentiment de culpa. Escoltem a Joan Baldubí, líder de Compromís.
Sinceramente a mi no me sorprende nada. Ha sido indigno hasta el último día. Veremos si es el último día. Pero hemos visto a un señor que nos ha mentido hasta aburrirnos. Cada día contaba una mentira, cada semana una nueva versión.
Després de les seves renúncies preveu que les Corts Valencianes escolleixin un presider interí fins al 2027, però necessitaran el suport de Vox. Tot apunta que serà Juanfran Pérez Lorca, número 2 del partit i actual diputat autonòmic.
Després de la dimissió de Carlos Mazón, el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, ha qualificat la seva decisió de correcta davant la cúpula del partit i ha assegurat que dona una lliçó a qui mai assumeixen res, en referència a Pedro Sánchez. Feijó ha defensat Mazón afirmant que ha comès errors però que no és un assassí i ha denunciat una cacera política i institucional. També ha acusat el govern de cinisme per al·ludir responsabilitats en la gestió de la dana del 29 d'octubre, recordant...
que Sánchez era a l'Índia aquell dia i Teresa Rivera, vicepresidència tercera d'Espanya, era a París. El líder popular ha reclamat a Vox que faciliti la investidura d'un nou president valencià per evitar unes possibles eleccions.
Seguim amb el tema del dia, perquè la presidenta, la periodista, perdoneu, Maribel Vilaplana, ha declarat aquest dilluns davant la jutgessa de Cata Roja, que Carlos Mazón va respondre... Ha declarat aquest dilluns davant la jutgessa de Cata Roja que Carlos Mazón va respondre a nombroses trucades i missatges mentre dinaven junts al restaurant El Ventorro, el dia de la Dana.
Segons Vilaplana, el llavors president valencià va estar comunicat durant les 4 hores que va durar l'àpat i fins i tot va signar documents de treball que li van portar al restaurant. Ha explicat que Maizón s'aixacava sovint per atendre el telèfon però que no li va comentar res de les converses i que no va sentir cap referència a la dona ni al CECOPI.
També ha negat haver-li ensenyat imatges de les inundacions d'Utiel, que la periodista Maribel Vilaplana havia rebut el telèfon mòbil. Vilaplana ha relatat que van sortir del restaurant cap a tres quarts de set, que van parlar de futbol i que Mazón la va acompanyar fins al pàrquing, on es van acomiadar, diu, sense pressa.
La periodista no ha portat el tiquet de l'aparcament, però ha facilitat la matrícula i les dades del pagament perquè la jutja pugui comprovar fins a quina hora va durar el dinar. La jutja que investiga la gestió del govern valencià durant la dana ha demanat també el registre de trucades de Carlos Mazón del 29 d'octubre. Diverses veus polítiques com Diana Morant o Salomé Parades reclamaven a la periodista que avui expliqués tota la veritat per saber què va passar aquell dia.
I també avui, avui hem tingut un matí molt mogudet. Ha començat al Tribunal Suprem el judici inèdit el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, acusat de revelació de secrets en el cas de frau fiscal de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador.
És la primera vegada que un fiscal general s'enfronta a un procés penal a Espanya. García Ortiz ha negat totes les acusacions i la seva defensa ha denunciat un procés injust i una instrucció inquisitiva. L'advocacia de l'Estat, que és la defensa, ha criticat que durant l'escorcoll del seu despatx la policia clonés informació personal i professional sense cap filtre i ha demanat anul·lar part de les proves.
El judici presidit per Manuel Marchena i altres sis magistrats del Suprem s'allargarà fins al 13 de novembre. Estan citats una quarantena de testimonis, entre ells periodistes fiscals i el cap de gabinet de Lluso, Miguel Ángel Rodríguez. La fiscalia demana la seva absolució, mentre que les acusacions populars reclamen sis anys de presó i dotze d'inhabilitació. La sentència podria arribar abans d'aquest Nadal.
El Tribunal Suprem ha tancat la instrucció del cas dels contractes irregulars de mascaretes durant la pandèmia i ha dictat un auto de procediment abraujat contra l'exministre de Transports, José Luis Ávaros, i el seu ex-assessor, Colo García Izaguirre, i també l'empresari Víctor de Aldama. El magistrat Leopoldo Puente considera que hi ha prou proves per portar-los a judici pels delictes de suborn, tràfic d'influències...
malversació de fons públics i pertinença a una organització criminal. Ara la Fiscalia i les acusacions populars tenen 10 dies per demanar l'obertura del judici o el sobreasseïment de la causa. Segons el jutge, els tres haurien cobrat comissions il·legals a canvi de la concessió de contractes públics en plena crisi humanitària. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Gràcies.
El Futbol Club Barcelona va tornar ahir al camí de la victòria després d'imposar-se per 3 a 1 a l'Elx a l'Estadi Olímpic Lluís Companys en el retorn de Hansi Flick a la banqueta. Els gols de la Minyamal, Ferran Torres i Marco Rashford van donar els 3 punts als blaugranes que van mostrar més contundència que en els últims partits. L'Elx, valent i amb una pressió molt alta, va retallar distàncies abans del descans amb un golaç de Rafamir però el Barça va sentenciar a la represa amb un autèntic golaç
de Rashford al minut 61. Malgrat dominar el marcador, el conjunt Kule va perdre la possessió amb un 49%, superat pel rival a casa per primera vegada des del 2017. Amb aquesta victòria, el Barça continua a 5 punts del líder al Real Madrid i ja pensa en el partit de dimecres contra el Brujas a la Champions League.
Els de Mitchell van veure com el Getafe s'imposava en un duel molt intens. Tot i que el Girona va intentar mantenir el seu estil de possessió i joc combinatiu, els madurellenys van aprofitar millor les seves ocasions i van saber resistir en els últims minuts per assegurar-se una victòria de mèrit. Amb aquesta derrota, el conjunt gironí perd una bona oportunitat per sortir de l'última posició de la taula.
I per la seva banda, l'Espanyol tampoc va poder sumar al camp de l'Alaves en un partit trebat i en poques ocasions. Els blanc i blaus van reaccionar tard i el gol final no va ser suficient per capgirar el marcador.
I ahir també el Futbol Club Barcelona Femení va batir la primera derrota de la temporada, després de perdre per 1-0 el camp de la Reial Societat. En un penal transformat d'Etna i Made, el minut 37 va decidir el partit a Zubieta. Aquesta és només la quarta derrota de l'equip en cinc temporades per a les Blaugranes, que a més es van quedar sense marcar en lliga per primera vegada des del curs 19-20. Amb aquesta victòria la Reial Societat puja fins la tercera posició,
mentre que el Real Madrid es situa a quatre punts de la primera posició i es torna a enganxar a la lluita per la Lliga.
L'italià Jannick Sinner s'ha proclamat campió del Master Meal de París després d'imposar-se al canadenc Félix Auger Aliasim per 6 a 4 i 7 a 6. Amb aquest triomf, el primer d'aquesta categoria que aconsegueix en guany, Sinner recupera el número 1 del rànquing mundial, desbancant a Carlos Alcaraz. És el cinquè ídol de la temporada per al tenista italià i el cinquè Master Meal de la seva carrera. Sinner ha guanyat el torneig sense cedir cap set,
i suma 26 victòries consecutives en pista coberta. I ara presentem la cançó del dia.
I avui, per començar la setmana, us porto una cançó que ens parla del final d'una història d'amor. D'aquell moment que encara hi afecta, però també la certesa de que res tornarà a ser igual. Explica com és viure amb el record de l'altre, amb la barreja de la nostàlgia i de la tendresa que queda quan s'ha estimat molt. Parlar d'aquell moment estrany i tan precís en què la dolçó del record es barreja amb la ferida encara recent
de la pèrdua. És una cançó plena d'imatges senzilles però molt potents, mirades que fan mal, dies que passen i aquesta idea de no saber si has estimat massa o massa poc. El grup que la interpreta és un dels més estimats de la música en català. Van aconseguir crear un estil molt propi que barreja el pop, l'imaginari mediterrani i lletres que parlen de la vida quotidiana amb un punt d'humor. Les seves cançons tenen una manera molt natural d'explicar emocions complexes però sense grans discursos.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. El grup que decanta és de Mallorca. Es van dissoldre el 2013, però van tornar als escenaris el 2022. I la cançó aquesta concretament es va publicar l'any 2007 i és un dels grans èxits del seu disc Cosser i Cantar. Ara sí, això ho hauríem de tenir, així que escoltem Viure sense tu, d'Antònia Font.
Dolça besada de gust que s'acaba. Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també m'adonaries, manuals de geografia, cent dilluns sors a un dibuix. Jo ja sabia que l'ans que se trobaven, de que país que s'envoiaven, de mans i de perfums. D'olça, pesada, d'agusta que s'acaba. Punt i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre botlles i racons. Jo no sabia que després me mataria, sa teva mirada ja plora i diu que no. I arriba un dia de sa vida és un teatre, de sa diu Felicitat, Primavera i Trinarancos amb quin mes has estimat, de regal sa meva vida i sense tu ja no m'avalt.
I s'hora baixa la deixant passar i me'n mires tan a prop que me'n fa mal, que surt tot sol i encara plou, que t'estim massa i massa pot, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants. Dolça, besada, de gust que s'acaba, font i principi de viure sense tu,
Jo no sabia que també m'adonaries manuals de geografia, cent dilluns, sols, un dibuix. Jo ja sabia que l'ans que se trobaven, de que país que se'n boiaven de mans i de perfums. Jo no sabia que en sa nit me tastaries, eren gustos que nedaven entre botges i racons. Jo no sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre, te sa diu felicitat, primavera i trinaran que ho sentim més desestimat, que rellalza la meva vida i sense tu ja no me val. I s'hora baixa la deixam passar i me mires tan a prop que em fa mal, que surt tot sol i encara plou, que t'estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants.
I arriba un dia de sa vida, és un teatre, de sa diu Felicitat. Primavera i trinarancos, en quin més has estimat? T'arrigal, sa meva vida i sense tu ja no me val. I s'hora baixa, la deixam passar i me'l miras tan a prop, te'n me'n fa mal. Que surt tot sol i encara plou, que t'estim massa i massa pot. Que no sé com ho hem d'arreglar, que som amics, que som amants.
Doncs una cançó molt xula i també una sort que Antonia Font va tornar, va tornar el 2022, com hem dit, i així podem seguir gaudint d'aquestes cançons en directe. Però ara sabeu què toca i ara ens toca anar a l'efemèride del dia.
Gràcies.
Avui, 3 de novembre, recordem una d'aquelles fites que van canviar per sempre la manera en com mirem el cel. Tal dia com avui, l'any 1957, la Unió Soviètica llançava l'Sputnik 2, la segona nau artificial que orbitava la Terra. I dins d'aquella petita càpsula metàl·lica hi viatjava la Laika, una gosa mestissa recollida dels carrers de Moscú.
Sense saber-ho, es convertiria en el primer ésser viu que va veure el nostre planeta des de l'espai. Els científics volien saber si un organisme podia sobreviure a l'atmòsfera, si el cor i la respiració resistirien l'acceleració, el fred i la ingravidesa, i la laica va ser la resposta. Durant les primeres hores de vol, els sensors van registrar que el seu cor bategava amb força, que respirava amb dificultat, però que el seu cos finalment s'adaptava.
I és que el cos, com la ment humana, demostra la sorprenent capacitat d'adaptació davant allò desconegut. L'Sputnik 2 va obrir camins. D'aquella missió es van aprendre com controlar la temperatura de les naus, com reduir l'estrès dels tripulants i, sobretot, com planificar missions amb retorn segur. La Laika, però, no va tornar mai. Va morir poques hores després del llançament, víctima d'un sobrescalfament que els enginyers no havien pogut evitar.
Tot i això, la seva història no és només la d'una pèrdua, sinó també la d'un gest que va obrir la porta a la presència humana a l'espai. I avui, més de 60 anys després, encara mirem el cel amb la mateixa curiositat que aleshores. El vol de la laica no només va ser un gest de valentia científica, sinó l'inici d'una nova era en què la humanitat va començar per primer cop a convertir l'espai en territori de coneixement i de futur.
Ara fem una petita pausa per publicitat i comencem amb les seccions del programa. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs ara sí, comencem les accions del programa i comencem amb els sons de casa, amb la Montse. Hola, Montse, què tal?
Ai, perdones, que se m'havia oblidat posar-te el micròfon. Què tal? Com estàs, Montse? Ara sí, bona tarda, com estem? Bona tarda. Doncs bé, amb ganes de sentir cosetes perquè aquest fin de... l'hem tingut mogudet, eh? Mogudet, mogudet, i tant, sí, sí. Bé, de fet ha sigut tota la setmana mogudeta, ja que... Això és veritat, ha sigut una setmana musical forta, eh? Sí, sí. Ja que, bé, durant la setmana passada vam estar parlant molt de la Rosalia sobre el seu nou disc Lux, que de fet el treu aquest divendres,
I avui també toca parlar d'una artista molt internacional, la reina del pop, Lady Gaga. Molt bé, perfecte. Que, bueno, crec que no cal introduir gaire aquesta artistessa, ja que és coneguda per tothom, no?
Bé, com tu deies, no? La reina del pop. Sí, sí, totalment. Doncs avui toca parlar d'ella perquè tota la setmana passada va estar a Barcelona portant-nos la seva gira de The Mayhem Ball Tour amb una temàtica gòtica i monstruosa que va marcar el retorn de l'artista a Espanya.
i reunint gairebé 60.000 persones al Palau Sant Jordi. Molt bé. Ja que va fer tres xous, els dies 28, 29 i 31 d'octubre, on ens portava l'estrena del disc Mayhem, tal com diu el nom de la gira, que és una ressurrecció del so dense pop electrònic que la va convertir en estrena internacional. Després de passar una dècada incluint la seva música, incluent estils com el country o el jazz i també participant en el cinema,
ha decidit tornar a la música dels seus inicis i així reafirmar-se en aquesta gira com la reina del pop i com una artistessa en tota regla. Doncs sí, sí, realment està tenint molt èxit aquesta tornada de Lady Gaga aquí a Espanya i tres shows on ho va patar potser cada cop més que l'anterior i tot.
Totalment, sí, sí. I com era de suposar, va treure gent de tot Espanya sorprenent a tothom amb aquests shows de gairebé tres hores cadascun i amb una posada en escena única que es va dividir en cinc actes representant tots els seus moments musicals i presentant-nos aquest disc, però alhora també portant temes mítics dels seus inicis com Bad Romance o Judas.
A més, també ens va sorprendre apareixent el dia 30, que suposadament no tenia concert i per ella era un dia de descans, doncs va aparèixer una festa privada que organitzava YouTube amb motiu de Halloween. Ah, mira. I bé, doncs va fer allà un mini-xou per tota la gent que assistia allà. On va ser això? Em sembla... Ui, ostres, ara qui m'ha espellat. Era... O sigui, una festa privada de YouTube.
Sí, a la sala, a la Paloma o al Molino, un lloc d'aquests, perquè era de Paloma, sí. Mira, mira. Sí, això, YouTube va organitzar una festa de Halloween, que ja assistia a influencers i gent d'aquest mundillo. De la Jet Set, eh? Sí, i doncs van organitzar-ho amb ella i va ser una total sorpresa per tots els assistents, la veritat. Guai, guai, guai.
I així veiem com es reafirma en la reina del Halloween amb aquesta estètica, com ja he comentat abans, una mica gòtica, monstruosa. Sí, sí, totalment. I que va totalment d'acord amb aquesta celebració i a més en aquestes dates que va fer que els seus fans s'ho celebreixin amb ella. Ens va aportar una mica la seva cultura, no?, aquí a Barcelona. Exacte, sí, sí. Però nosaltres, com a catalans, això del Halloween... Poca cosa.
Poca cosa, no? No ho celebrem massa, no? Majoritàriament som més de castanyada. I és per això que aquest cap de setmana es va voler celebrar també el Cabro Rock, edició castanyada.
Com ja era d'esperar, igual que la seva edició d'estiu, el Cabreau Roc va ser un èxit amb els grupassos que van assistir i totes les activitats que van fer. I això, com he comentat, es va celebrar la castanyada i en general es va reivindicar tota la cultura catalana.
És per això que han portat a grups a l'escena catalana i també petites mostres de tradicions com les sardanes gegants, castellers o balles de gitanes. Sí, sí, va ser un festival super... Tu també hi vas ser, no? Sí, sí, també hi vaig ser. Va ser l'un dels dos dies.
I realment, un festival super, super complet, on això, no? Vam reivindicar molt, bueno, es va reivindicar molt la cultura catalana i aquesta festa, no? La castanyada, que a vegades sembla que la menys teníem una miqueta, però realment es va fer un gran lloc, eh? Totalment, sí, sí, jo sempre he pensat que la calcitada, comparada amb el Halloween, potser és una festa una mica més avorrida, no? Que l'únic que es fa, doncs, és...
Menjar panellets, castanyes, punyatos... Però aquest cop la veritat és que el cabrero s'ha currat molt volent portar una altra mirada a aquesta tradició. A més, estava tot com molt tematitzat. Sí, exacte. Vam fer molt bona feina, eh? Sí, una de les coses que vam fer era posar traccions, així també com una mica, com el que dius tematitzades, no? Que eren el burro català, que és com el toro mecànic, però en comptes de ser un toro era un burro.
i el que van anomenar calçot giratori, que és com un joc d'aquests, d'un inflable que saltes i passes per sota. Així, still wipe out, sí. Exacte. Perquè tu t'ho vas desmuntar en alguna d'aquestes coses? Sí, vaig muntar-me les dues, com que el primer dia vam arribar bastant d'hora, just quan van obrir, de fet, per tema de trens i així, que ens anava millor aquest, no? I també volíem veure els primers grups, tal. Va estar guai, no, doncs? Sí, doncs això. Jo no vaig poder muntar res,
No, no, no, perquè vaig arribar una miqueta tard, perquè clar, com sortia del programa, vaig arribar una miqueta tard. Si estaves al programa tens l'excusa. És la meva excusa, però bé, bé. I després ja estava focus, no?, a tope amb els concerts. Totalment, sí, sí. I no vaig tenir el temps, o no vaig trobar l'espai per muntar-me aquestes coses que m'hagués agradat, eh?
Sí, la veritat és que és una molt bona opció, si t'has cansat del concert, te'n vas allà passar un bon rato. I sobretot al principi, que potser hi ha grups que a la gent tampoc li agraden tant, doncs està bé perquè tens alternatives. Si no t'agrada cantant, tens l'alternativa de com vas fer tu, d'anar al calçot giratari. Sí, totalment. Tampoc, òbviament, no hi podrien faltar les paradetes de castanyes i panellets,
I tot i així, també pels fans del Halloween, hi va haver un túnel del terror i gent caracteritzada per tot el recinte, no? Una mica castaway. Sí, exacte, va ser una mica castaway, però sí, sí, molt divertit, la veritat. I una cosa que també va cridar molt l'atenció va ser la nena de l'exorcista, que es passejava per allà al festival, no sé si la vas veure tu.
No la vaig arribar a veure. Crec que no, perquè va estar com només les primeres hores del festival. No, no la vaig arribar a veure. La veritat és que era molt divertit, no? Va estar xulo. Per allà fent ensurts a la gent. Va estar bé, la veritat, sí, sí.
Molt bé, doncs sí, realment ens ho hem passat molt bé i és el que dèiem, que va ser un festival que sobretot molt treballat. Jo vull destacar això, que va ser molt treballat, molt pensat, tot molt pensat. Totalment, molt ben organitzat també. A mi també el que m'agrada molt d'aquest festival, que després parlarem dels artistes, però també és que és concert DJ, concert DJ, saps? Que no hi ha aquest forat. No hi ha cap hueco, exacte. Entre concerts tota l'estona hi havia alguna cosa. Exacte, exacte, exacte. Però va, passem a parlar de la música. Exacte.
Estarà el meu cor Sense tu jo no puc Sense tu si no hi ets Sense tu Va tornar a teràpia d'aixoc als escenaris després de 10 anys va ser un dels dos caps de cartell d'aquest festival i la veritat és que és un grup que ha marcat totes les generacions a través del seu mític Sense tu aquesta cançó que estem escoltant
I bé, la veritat és que no coneixia gaire cançons, només coneixia aquesta, i quan la van cantar va ser una bogeria per tothom, cantant-la i gaudint-la al màxim. O sigui, al final... Bon xou, eh? Va ser... Sí. A més, doncs el que em va passar, que vaig dir, ostres, bueno, teràpia de xoc, em fan gràcia per la cançó que estava sense tu, però realment no en conec cap més. Però després em vaig adonar que no.
Hi ha alguna més que coneixes, no? Em coneixia com 3 o 4 més, que dic, ostres, això és un tema de tota la meva infància, i no me'n recordava que era de seva. I em va agradar, em va agradar. Va ser un bon concert. A mi també em va passar el mateix, alguna em sonava així, sí, sí. Molt xulo, molt xulo. Però bueno, no va ser només teràpia de xoc, sinó que hi va haver més grups. Totalment.
Doncs Mama Duixa va fer l'últim concert de la seva gira, en el que va sorprendre tot el públic portant a Nil Moliner a cantar la seva cançó Ha valgut la pena, que és la que estem escoltant de fons.
I és bo que aquesta col·laboració va sortir que el Nil Moliner, de Sant Feliu, li agradava molt la música del Mamaduixa i el missatge que transmet en totes les seves lletres i es va posar en contacte amb ell i van reversionar aquesta cançó junts. La cançó és original d'aquí?
Clar, primerament la cançó és de Mama Duixa, que la va escriure ja fa un temps en un dels seus àlbums i la va reversionar amb el Nil Moliner i la van tocar per primer cop junts aquest dissabte passat.
Sona molt bé, la veritat, eh? És molt maca. No l'havia escoltat perquè no vaig arribar al concert. No ho sento. No, és que de fet el dissabte no hi era. Ah, perquè això va ser dissabte. Ah, doncs mira, no, no, és que no hi era. Però realment molt xula i és veritat que aquesta col·laboració potser bastant inesperada, no? Sí, sí, sí, clar, és que és això, va sorprendre perquè ningú s'ho esperava. Jo no ho hauria dit mai, però realment sona molt bé i són dos grans artistes d'aquí de Catalunya, eh? Totalment, sí, sí, sí.
i seguim amb més música.
Doncs el cabró roc també vam tenir la Julieta, que anunciava que es retira dels escenaris i no farà cap més gira durant un temps. No va especificar... No m'han aviat assabentat jo d'això. No? Per mi, exclusiva. Bé, per això ho va dir al concert i no ho ha anunciat oficialment, però bé...
Sembla que tampoc és res greu, no? Simplement que no va especificar durant quant de temps es retirava. Fa una parada, no? Sí, exacte. Imaginem que és per treballar amb nova música o per fer un nou disc. Bueno, esperem que realment sigui així i que no es retiri durant molt de temps. No, no, esperem que no, perquè és una de les grans veus, no? Sí, és una...
Una de les grans veus femenines que tenim aquí a Catalunya, que tampoc en tenim gaires, realment. No, no, totalment. El problema és que sí que n'hi ha bastantes, però no són tan conegudes, no? Sí, tens raó, tens raó. I tenim, per exemple, la Julieta i la Musca, que són així, de l'escena urbana i que s'han guanyat molt de nom.
Però alhora també hi ha altres artistes més emergents que no acaben de donar el pas. Tens raó, sí, com la Jus, la Mag... Per exemple. Que sí que és veritat que estan fent molt bona feina, però encara no han arribat a aquest punt. Exacte. D'estar aquí al... Segur que en algun moment arribaran. Tots fan de la Julita? Sí, m'agrada. Sí, sí, sí, no em desagrada. També és un altre estil. Més tranquil generalment, més romàntic, però sí, sí, m'agrada bastant la veritat.
No, ja, ja, ja.
I, bueno, com no parlar d'oques gràcies, no? Que, com ja dèiem, semblava que hi haguessin rumors, que es retiraven i tot això, però, bueno, no us preocupeu perquè van anunciar en el concert que, de moment, no es retiraven. Hem de parlar d'això o no, Ariadne?
Està clar que hi haurà un dia que serà l'últim concert. Això passa. Però la notícia guapa és que no és avui. Avui no és l'últim concert. Ja arribarà l'últim concert, però ja ho direm nosaltres. Quan arribi, us ho direm i ho celebrem i serà l'òstia. Sí o no? Sí!
Doncs, bé, aquest anunci ho van fer durant el seu xou, no? Això va ser... A més, a mi m'ho vas enviar en directe, quasi. Sí, sí, sí, és això. O sigui, tot va venir que durant el seu xou fan una petita pausa per interaccionar amb el seu públic, per fer versions de trossets, de cançons... Bé, en general, per explicar una mica la seva vida. I en aquest caos, en aquesta pausa, van dir... van anunciar-ho, no?
I això, sí, sí, van començar a dir, bueno, crec que hi ha un tema del que hem de parlar, no sé què, jo aquí ja vaig treure el mòbil, vaig dir, sí, heu de parlar. I doncs bé, vaig gravar-ho i li vaig enviar al Jaume, vaig dir-li, ups, exclusiva, ja tenim de què parlar dins, no? Sí, sí, ja tenim l'exclusiva i realment és que
Hi havia com una incertesa, no?, en el panorama català, que la gent deia, no ho sé, jo crec que ho deixen, o altres, no ho deixaran. Clar, molta gent deia, hi havia aquests rumors que realment aquell era el seu últim concert, no sé què, però jo ja m'imaginava que no, perquè...
No són tan tontos, o sigui, si realment fos l'últim concert ho haurien dit, haurien fet un màrqueting de la hòstia i haurien venut entrades, jo què sé, per un Palau Sant Jordi o així, no? Sí, sí, sí. O sigui que ja era impossible. Sí, jo també estava convençut que no ho deixaven, a més perquè quan vam parlar amb l'organitzador del Cable Rock, ell tampoc em va dir jo no sé res, no sé res, però bueno...
Em va donar la sensació que... Sí, ja et va donar bones vibres que no... Sí, em va donar molt bones vibres que continuarien. I menys mal, i menys mal. El concert, com a tal d'Ocasgraces, entenc que espectacular, eh? Espectacular, sí, sí. Com sempre. Perquè, a més, la posada en escena també és brutal. El xou de llums i foc, fins i tot, també tenen... No, no, va ser brutal. En quin moment et quedes, de tot el concert? Jo... És que a mi m'encanta la intro que posen al principi, que és la cançó Molta Tralla,
I és que, no sé, és brutal. Lo sabria descriure. I entenc que van tocar una mica de poporrida tots els àlbums, no? Sí, exacte, sí, sí. Majoritàriament, com de l'últim àlbum, em sembla que les toquen gairebé totes. I, òbviament, cançons més mítiques. La gent que estimo, no? Indenar i tot això, no? Exacte, sí, sí. Molt bé, molt bé. I passem a un altre artista. Vaig passar la nit, no et patiu, ara ho explico.
que hi havia una batalla campana.
Doncs, finalment, un altre moment a destacar va ser el concert de Ginestar, que, bueno, això és una anècdota, no?, pobrets, que se'ls va parar tot l'equip de so. Ah, sí? Ostres. I va deixar de sonar. Sí, sí. De fet, és com que em sembla que en el concert d'abans, que era de la SU, ja començaven a haver interferències i tal, i doncs els va tocar Ginestar, pobres, que a la meitat de concert se'ls va parar tot. Això sí que és mala sort, eh?
Sí, sí, però igualment ho van saber arreglar perquè el xou no va parar i mentre estàvem intentant solucionar-ho el públic va seguir cantant la cançó i després fent càntics, o sigui, realment no va parar en cap moment el xou.
I bueno, va estar bé. Per tant, es va gestionar bé, eh? Sí. Més o menys, no? Sí, sí, sí, que van parar 3-4 minutets. Em sabia molt de greu, pobrets. No va ser allò, per exemple, que va passar el canet rock amb Ficaflaors? O tu no vas ser-hi? Jo no hi era. Ah, tu no hi vas ser.
Sí, res, que el concert es va endarrerir com una hora i pico. Ostres! Va ser un drama al canet rock de l'any passat. Bueno, no, d'aquest any, d'aquest estiu. Sí, sí, d'aquest estiu. Però bueno, sí, es va poder gestionar bé. No, no, en aquest cas... El concert, per tant, parat, parat, va estar poquíssim. Sí, sí, això van ser 3-4 minuts i al final es va aconseguir arreglar, van poder seguir fent el seu concert sense problemes i bueno, tot i haver-ho d'escursar una miqueta per aquestes circumstàncies, doncs ho van saber gestionar molt bé i al final va ser divertit.
Doncs això que hem repassat ara ha estat més el segon dia. Hem parlat també de Tràpia de Xoc, que va ser primer dia, però realment ha estat tot el segon dia. Sí, per mi el segon dia era el més intens, la veritat. Jo, en canvi, vaig anar el primer dia només, no vam poder anar el segon, i realment jo he de destacar un gran moment, i per mi el gran moment de tot el festival per mi va ser aquest. És el que estàvem buscant i has de saber que m'importes.
Tu vols que plori, oi Jaume? No, no, si jo estic ara aquí també posant la cançó i m'estic emocionant. Sí, sí, és que realment cada cop que vaig a un concert de La Fumiga surto i dic...
Me'ls estimo més i encara sóc més fan. És que sí. És brutal. És brutal. O sigui, m'encanta La Fumiga. Crec que és un grup tan únic que no hi ha res. És que no hi ha res ara mateix que s'assembli i em sap tant de greu que marxin i de veritat que em vaig emocionar anar al concert. Buf, una plorera. Això de que se'n vagin encara no ho puc gestionar. És com que no ho hem digerit, jo crec, no?
I estan fent coses tan xules i li estan anant tot tan bé, i tallar ara és com, ostres. Fa mal. És com tallar les ales. Exacte. A tu què et va semblar aquest concert? Bé, és el mateix que tu. Al final, cada cop que els veig és com que els estimo més. Sí, sí.
Jope, és que que monos, és que... No, no, sí, sí, això no ens ho poden fer, eh? A veure si s'ho replantegen i... No ho crec, ara ja és tard. No, no, no ho crec. Però bueno, suposo que al final també és el que toca, ja porten 12 anys, diria, i al final tenen família, em sembla que també la majoria treballen d'altres coses a part de...
Del grup de música, no? Potser hem pres aquesta decisió i s'ha de respectar. Ens ho vam passar molt bé, realment amb la fúmiga. I estirarem aquest últim any que li es queda, l'aprofitarem al màxim. Exacte. I un dels altres grans grups que va tocar va ser els sempre referents...
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Aquests tampoc fallen, eh? Que va, mai fallen, mai fallen. Aquests no fallen i realment també, una mica em passa amb el mateix que amb La Fomiga. Ja no els escolto tant, potser. A Spotify no, a les meves playlists, però sempre que veig un concert és que m'encanten. A mi em passa igual, perquè, per exemple, aquest últim disc que hem fet...
No m'ha acabat d'agradar, és com que no acabo de connectar-hi, però alhora els xous sempre són molt xulos, la veritat. Sí, sí, no, no, a mi em va agradar molt com ho fan tot, les cançons, no sé, com que en directe, no sé, les veig que llueixen, no ho sé. Sí, sí, sí. La veritat que m'ho vaig passar també molt bé amb, com es diuen, Oriol, i...
Xavi. I Xavi, l'Oriol i la Xavi. Sí. I realment... Bueno, és que al final són uns grans, grans, grans referents de la música catalana. Sí, ara mateix, segons... És que potser era amb aquesta petita baixadeta que han tingut, no? Però és que durant molt de temps van ser els reis. Sí, jo recordo... Em sembla que hauria de ser 2023 o així, quan van treure l'àlbum d'Epic Solete, que eren... Eren els reis. Eren els reis de l'escena catalana. Sí, sí. Totalment.
Però un altre grup que està venint amb molta força, ja porta uns quants anys venint amb molta força, i estan aquí amb els tiets, li estan traient aquest títol de rei, de la música urbana en català, són aquests.
Diu, si pot tornar ja cap a casa, m'ho penso que tots oblidarem. Els figaflaues. Què hem de dir dels figaflaues, Montse? Que són mítics, la veritat. Aquests sí que... A mi, almenys, no m'han decepcionat mai. Cada cançó que treuen em sorprèn més. I aquesta que escoltem és... I aquesta que escoltem...
És brutal, és que és brutal. És de les últimes que vam treure i crec que ja ho vaig comentar, de fet el primer programa que vaig fer aquí, no? Sí, sí. Que és com la cançó d'aquest estiu que ha marcat totalment. Totalment, totalment. I bé, sí, sí. I més, una cosa que és molt característica de les Figaflauas és que el show és... També espectacular. Una barbaritat, però... Sí, sí.
No és tan espectacular en el sentit com la fúmiga d'instrumentalment i de com sona, sinó el show que fa el Pep, el protagonista, el cantant. El cantant del grup fa un show, es torna boig, és impressionant. Totalment, les coreografies. Surt de la nevera. És veritat. És brutal, surt del Shin-chan. És super currat, és super currat. Sí, sí, és tot molt currat, exacte. Molt xulo. Molt xulo, els figaflauers d'aquest grup de valls que va aparèixer.
fa una cosa de tres anys, una cosa així. Sí, sí, no fa massa, però també ja està super... I realment, i amb aquest tram de la cançó...
S'han fet un munt de TikToks aquí d'estiu. Sí, sí, sí. I a més que transmeten bones vibres, vamos, a tope, no? Sí, sí, sí. I això, o sigui, al final aquesta cançó, jo recordo a l'estiu veure tota l'estona de TikToks amb aquesta cançó. Sí, sí. I que es va fer viral. Tu l'has fet, aquest TikTok? Sí, sí, sí. El vaig fent al seu moment, i tant. Ole, ole. I això que ens va fer molt viral i em sembla que fins i tot a gent d'Espanya també li agradava aquesta cançó. Sí, sí, sí. Sí, sí.
L'any passat va ser la Marina Està Morena, o sigui que realment ja estan assentats. Sí, sí, porten diversos estius que no paren. També la que no s'acabi, que va ser fa dos estius, o sigui, fa tres. Tres, jo diria, ja. Però ara passem també al cantó femení de la música catalana, que també és molt potent, perquè van tocar dues noies que ho estan fent molt bé.
T'has clic per dir, t'ha perdut.
Bueno, aquesta és la Julieta, però també en aquesta cançó també és de la Musca. Exacte. Realment les dos grans referents. La Julieta ja l'hem comentat abans i la Musca també. Què hem de dir de la Musca? Realment és... També molt top, la veritat. I ha obert moltes portes. Exacte. Perquè amb el seu estil així, no ho sé, més urbà...
És com més, és urbà, però és veritat que potser Figaflauas i Tiets també són urbans, però crec que la Musca és com molt més urbana. Jo la veig com un estil més únic, també. A més, en aquest últim disc ha fet com més vibres brasileres i així. Ho veig amb això, com que té un estil més propi, la veritat. Sí, i jo crec que a més, és que sobretot que obre portes, perquè realment la Musca està col·laborent amb gent d'Espanya molt, molt, molt important. Ha col·laboreat amb el Cemarí, amb artistes a nivell estatal, que estan molt, molt, molt pegats,
I ja volen fer coses amb la musca perquè saben, independentment de l'idioma que canti, que és una artista, bueno, única. El que tu diies, és que s'organitzes això que és única. Sí, sí, sí, totalment. Però, bueno. I de fet, tota la seva família és única perquè també tenim la Batial, que és la seva germana. I ojo a la Irma, no?
La Irma és la música. Això, perdó, la Greta. La Greta, exacte. Sí, sí, la Greta també. Que diuen que havia tapitjant molt fort, eh? Sí, sí, sí. Va començar fa nomàs a treure la nova música seva i també va forta. No sé si em deixo algú del primer dia. Jo crec que...
Algun, però... Diria que... No. Els pets, home. Els pets, els pets. Els pets. Els pets. Els pets. Què tal, els pets? Els pets. En 10 segons, què tal, els pets? El que portem n'hi ha tota l'estona amb tots, no? També, brutals. O sigui, al final... És que ens ho hem passat molt bé. Al final ens porten una nostàlgia heavy, que són mítics. Vinga, va, posa'm una dels pets. A veure, no, no podem, perquè és que anem al butllet i dic... Ostres, vale. No podem. Doncs res. Montse, ens acomiadem aquí. Ens acomiadem aquí, sí. I que vagi molt bé. Merci, eh?
Gràcies. Bona tarda, us informa Mar Güell.
Carlos Mazón deixa el seu relleu en mans de l'extrema dreta de Vox. Aquesta tarda ja ha formalitzat la dimissió com a president de la Generalitat Valenciana, però seguirà en funcions fins que s'escolli un nou president. Ara bé, Santiago Abascal alimenta el fantasma de les eleccions anticipades que tan preocupa la direcció del PP. El líder de Vox ha evitat mullar-se fins que els populars no els aclareixin qui serà el candidat. Sentim Mazón i Abascal.
Es la mayoría que está liderando la reconstrucción y no podemos permitir que nadie la pare. Apelo a la responsabilidad de esa mayoría para elegir nuevo presidente de la Generalitat. No vamos a hacer ninguna valoración anticipada antes de que ellos se aclaren entre ellos mismos y salgan de sus dudas y de los precipicios por los que se tiran, como han hecho en el día de hoy.
Els familiars de les víctimes de l'Adana veuen insuficient la dimissió d'Amazon i li han exigit que els demani perdó i que se'n vagi a declarar davant la jutgessa que porta el cas. Acord social valencià ha convocat una nova protesta a València d'aquí a una hora.
Més notícies amb la Txell Bellaspi. Aquesta hora comença l'acte d'inauguració de la nova seu dels laboratoris farmacèutics d'AstraZeneca a Barcelona. Es tracta d'un hub científic que ocupa l'antic edifici de Telefònic a l'Avinguda Roma i que ha suposat una inversió de més de 1.300 milions d'euros per la companyia. Unitat mòbil a Barcelona, Ferran Guerrero i Cèlia Forment.
Bona tarda, el Hub Científic representa un nou model d'innovació que combina la recerca biomèdica i la ciència de dades. AstraZeneca s'ha marcat com a fita el desenvolupament d'una vintena de nous fàrmacs abans que s'acabi aquesta dècada i des de Barcelona s'hi contribueix a través de l'aplicació de tecnologia punta i intel·ligència artificial per accelerar aquest desenvolupament.
Per ara, el Hub treballa amb prop de 400 projectes d'IMESD i més de 1.900 assajos clínics, la majoria dedicats a l'oncologia. Aquesta tarda s'exposaran davant les autoritats i els sectors sanitaris. Cèlia Furment, Catalunya Ràdio Barcelona. L'Ajuntament de Valls, a l'Alcà, haurà d'indemnitzar amb 350.000 euros el policia local fora de servei que va intentar aturar els terroristes de Cambrils al 17A. La sentència determina que l'estrès posttraumàtic que va patir la gent que va perseguir un dels jihadistes està causat per l'exercici de les seves funcions. Tarragona, Ricard Boigues.
Bona tarda. El policia de Valls era el gran oblidat dels atemptats, segons ha explicat la seva defensa. Vuit anys després, una sentència que ha avançat el país li ha donat la raó. El seu advocat, José Antonio Vitos, del sindicat USPAC, ha explicat que el policia va complir amb el seu deure. El que va fer va ser seguir la llei i actuar. Igual que poden ser sancionats per actuacions comeses fora de servei, han de ser felicitats i, en aquest cas, indemnitzats per les lesions que pateixin quan actuen fora de servei, que en aquell moment no és una actuació fora de servei. Quan actua, ja està de servei.
Ricard Buigas, Catalunya, Ràdio Tarragona. Donald Trump juga amb l'amenaça d'una intervenció militar a Venezuela i Nigèria. En el primer cas es buscaria de fenestrar a Nicolás Maduro, a qui considera un arco-líder que exporta migrants i criminals. El canvi de règim permetria més control dels Estats Units sobre el petroli venezolà. I en el cas de Nigèria, Trump diu que vol protegir els cristians de la violència islamista, tot i que les víctimes són també musulmanes.
OpenAI ha firmat un acord de 33.000 milions d'euros amb Amazon per 7 anys. L'empresa creadora del xat GPT ampliarà la seva capacitat de càlcul per fer les tasques més avançades d'intel·ligència artificial. Amazon està construint per a OpenAI un sofisticat disseny arquitectònic amb diversos sistemes interconectats perquè la intel·ligència artificial pugui executar càrregues de treball de manera eficient i amb un rendiment òptim.
El CEO d'Open Eye ha dit que escalar la intel·ligència artificial d'avantguarda requereix una computació massiva i fiable. Afegeix que aquesta aliança reforça l'ecosistema informàtic que impulsarà una nova era i portarà la intel·ligència artificial avançada a tot el món.
Els esports, senyor Leart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça ha fet un entrenament de recuperació després del triomf d'ahir sobre l'Elge i de cara ja el retorn a la Champions. Dimecres visita el Bruges belga a la quarta jornada de la Lligueta. Christensen podria ser la novetat a la convocatòria de demà de Hansi Flick. El central danès ha recuperat de les molèsties al sol i de la cama dreta.
Avui es tanca l'onzena jornada primera amb l'Obiedo Sassuna i les jugadores del Barça i tan a bon matí, Alexia Putellas i Ona Batlle formen part de l'equip ideal que ha anunciat el Sindicat Mundial de Futbolistes. En el masculí apareixen Pedri, Ilamín i Amal del Barça.
I en bàsquet el Barça segueixen pendents de la lesió de Toco Xenghelia. És dubte pel partit de l'Eurolliga al Palau Blaurana de divendres. I acabem amb un apunt de motor perquè Maverick Vinyales continuarà de baixa una setmana més. A MotoGP, Pol Espargaró el tornarà a substituir aquesta setmana al Gran Premi de Portugal. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. Les inscripcions per la 48a cursa de Cards de Coixinets de Sant Jus van tancar ahir 3 de novembre a les 23.59 amb 141 Cards inscrits, la xifra més alta dels darrers 20 anys. Segons l'organització, el rècord històric supera els 200 Cards i es va assolir en alguna edició dels anys 90.
Les categories han quedat amb 14 a la 20, 16 infantils, 21 cadets, 8 fèmines, 19 mixta, 17 veterans, 6 júniors i 40 seniors i màsters. Les preverificacions estaran demà 4 de novembre al Casal de Joves pels cars que ho van sol·licitar en el moment de la inscripció i la cursa se celebrarà el 8 i 9 de novembre als carrers Creu del Pedró i Freixas.
Pel que fa a economia, promoció econòmica de l'Ajuntament de Sant Just organitza una formació online els dies 7 i 14 de novembre, de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 12, centrada en la creació d'un pla de màrqueting basat en els valors socials.
La sessió, titulada Del propòsit a la pràctica, creació d'un pla de màrqueting per valors, té com a objectiu ajudar autònoms, empreses i professionals a integrar la sostenibilitat ambiental, el compromís social i la responsabilitat econòmica en la seva estratègia empresarial. La formació s'estructura en dues sessions. En la primera es treballarà la identificació dels valors corporatius i la seva incorporació als objectius comercials.
A la segona es definiran segments de clients, aliances i accions operatives i de mercat alineades amb aquests valors. La iniciativa està organitzada conjuntament pels ajuntaments de Sant Just, Sant Feliu i Sant Joan d'Espí, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, el SOC i el CEPE.
Aquesta proposta s'adreça a professionals i empreses interessades de desenvolupar estratègies de màrqueting amb criteris socials i sostenibles. I pel que fa a educació, l'Ajuntament de Sant Jus ha posat en marxa una estratègia per reforçar l'escola pública i consolidar el concepte de ciutat educadora com a eixos principals de la seva política educativa.
En una entrevista al nou espai, Sant Justa Duca, de Ràdio d'Esvern, el regidor d'Educació, Just Fossalba, ha detallat els reptes actuals del municipi entre els quals destaca la necessitat de revertir el descens d'inscripcions a l'escola pública i Fossalba també ha exposat projectes clau com el desplegament del pacte contra la segregació i la futura ubicació definitiva de l'Institut Escola.
Un dels principals reptes que afronta el municipi, segons Fossalva, és el descens en les dades d'escolarització pública dels darrers anys. Per fer-hi front, la regidoria vol donar a conèixer els centres i els seus projectes perquè les famílies s'apropin a la pública i la vegin com una bona opció. En aquest sentit, el nou espai radiofònic servirà de parador pels diferents projectes educatius del municipi. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ara escoltes Ràdio d'Esfern.
I ara comencem la segona hora del programa i comencem amb una nova secció. Avui estem d'estrena i estrenem Un sal enrere amb el Jesús Martín. Què tal Jesús, com estàs? Ui, espera't, mare meva. Últimament no encenca el micro. Ara sí. Què tal Jesús, com estàs? Moltes gràcies, xama. Molt bé, molt bé, molt content. Molt bé. Nosaltres també que anem incorporant a més gent i realment amb una secció tan xula com la teva que explica'ns una mica de què anirà.
Doncs mira, Jaume, parlarem d'efemèrides, que és una eina molt interessant, que ens ajuda per viatjar en el temps, a preservar la nostra memòria com a humanitat, ens trasllada a diferents moments de la nostra vida i ens permet reivindicar injustícies, ens permet visibilitzar problemes, fomenta el coneixement històric...
I penso que és una eina que és molt atractiva, sobretot també pel periodisme, per rememorar aquests esdeveniments. No, no, sí, totalment. I al final és el que sempre diem, no? Que recordant la nostra història, no? És com no tornarem a fer coses malament que vam fer i realment hem d'aprendre de les coses que ens han passat. Exacte, és un recurs també per saber qui som. Exacte, totalment, totalment.
Doncs mira, jo et proposo per aquesta primera ocasió a viatjar el 2015, el novembre del 2015 concretament. Tu te'n recordes que feies el 2015?
2015, a veure, ara m'has pillat. Quina edat tenies? Fa 10 anys, no? O sigui, tenia 12. O sigui, realment, no sé què estaria fent, no sé què estaria fent. Bueno, tornaria del col·le o alguna cosa d'aquestes, suposo. Era divendres. Era divendres. Ah, bueno, és que no vull avançar de què parlarem encara, però per què vull que diguis tu?
Jo tenia 17 anys i estava segon de batxillerat. Recordo que estàvem treballant amb la CELE i tota aquesta història, una època d'adolescència plena. Doncs mira, parlem de, com dic, del 2015. Era una època de recuperació econòmica i bonança. Aquí a Espanya sortíem de la crisi del 2008, una mica més endarrerits que la resta del continent.
A Europa, al continent, parlem de la crisi dels refugiats, de la guerra siriana, una època d'una crisi demogràfica important, i també parlem de l'amenaça pel terrorisme jihadista, ja ens comencem una mica endinsar.
Sí, ho recordo, sí. Parlem de França com l'epicentre d'un dels països més afectats per aquesta onada de terrorisme. Allà venien de pateixer els atemptats de la revista satírica Charlie Hebdo, al gener, també d'alguna presa d'ostatges en un supermercat.
L'ambient estava calent. Estava molt calent i sobretot a França estava a nivell màxim d'alerta. Hi havia uns nivells que s'establien en diferents països d'Europa, aquí a Espanya també. França i Bèlgica, també Alemanya, mantenien els nivells de perill d'alerta terrorista més alts d'Europa.
Per tant, viatgem a París, concretament, la nit del divendres 13 de novembre del 2015, als atemptats terroristes de París. Dijous de la setmana que ve es compliran 10 anys, una dècada ja d'aquests atacs, que avui parlarem una mica a fons.
Clar, també hem escollit aquesta data, bé, no has escollit tu aquesta data perquè realment és una data que tenim molt propera, no? I sempre farem això, no? De portar una efemèride que estigui propera a la data del programa. Propera, exacte, sí, sí, perquè som 3 de novembre avui, en 10 dies, com dic, farà una dècada allà.
Jaume, parlem d'un París endinsat en un ambient d'oci, que ja pensa en el cap de setmana, la nit de divendres, la gent surt a aprendre alguna cosa. Sense cap preocupació. Surt de festa, exactament. El que pots imaginar d'una capital europea com és... Home, i suposo que el novembre, amb una mica de fred, noia?
Això, o sigui, anàvem a comentar, era una nit no aire freda. Ah, mira. No, o sigui, segons les dades de les agències meteorològiques, hi havia entorn a 12 graus, que dius, hòstia, a 12 graus... No, no, està bé, però per ser l'hivern i per ser a París, està prou bé. Per ser tard o hivern i ser a París, exactament, prou bé. Tu has estat a París alguna vegada?
Sí, sí, sí, he pogut estar, jo crec que mínim un parell de cops, i és això, no? Realment a l'estiu, fa cada caloreta, però a l'hivern, jo he estat a l'hivern i, uf, pots patir, eh? Pots patir a nivell de fred. Tu has estat? Jo no he estat mai. Mira. Jo n'he estat mai. Ah, ho tens pendent. Sí, de fet, he hagut de llegir coses de París per fer una mica també la secció, perquè ara veurem.
Però és com deia, 12 graus allà, tardor, doncs, prou bé. Sí, sí, sí, no, no. Són els 5, 4 graus que estan habituals. Podria ser una nit de novembre d'aquí de Barcelona, perfectament. De Rebequita. Sí, sí, exactament. Doncs mira, París, pels oients que no han estat, tampoc, París té 20 districtes i per imaginar-nos-nos en un mapa...
Hem d'imaginar una ensaïmada. El districte número 1, o sigui, es distribueixen per números els districtes. El número 1 és el centre i va cap a, o sigui, si t'ho imaginas fent una espiral en el sentit de les avolles del rellotge, cap a fora, fem els 20. En aquesta ocasió... No ho sabia, això, que anava en aquest ordre.
Si vénes un mapa, jo vaig veure el mapa i la primera cosa que tenia una mica de gana. Jo m'ho imagino. I París també està molt relacionat amb el dolç, o sigui que és una bona comparació. Doncs ens situem per aquesta nit, Jaume, en els districtes número 10 i 11, que queden pels utes de la ciutat. Allà trobem el Gaquet du Nord, que és una de les sis estacions ferrovières més importants. Trobem la plaça de la Bastilla, la plaça de la República...
Són districtes amb ambient de restaurant, amb molts bars, restaurants, teatres, cinemes, discoteques. Per tant, una zona d'oci, una zona de molt d'oci, de molt de moviment per la nit. Exacte, exacte. Per fer un símil molt proper aquí a Barcelona, aquí al costat de Barcelona, tenim el record potser de la zona d'Aribau, de Tosset. Sí, sí, sí. No sé si imagines una mica...
Sí, sí, puc fer aquesta comparació i realment te la compro, sí, sí. Al final són dos carrers a Barcelona paral·lels i que és al llarg d'aquests carrers, que són carrers molt llargs, tenim festes, discoteques, clubs, pubs, bars, tenim de tot, o sigui que sigui un quadre.
Podem imaginar una zona així. Per altra banda, també, simultàniament, ens desplegem a Sant Denís, que és a 8 quilòmetres i mig del centre de París, més o menys. Podem fer el símil amb Sant Justes Ver, el mateix, o l'Hospital de Llobregat. A nivell de distància, no? Exacte, exacte.
Allà trobem l'estadi de França, que és l'emblema i el símbol de l'esport francès. Aquella nit es jugava un amistós entre França i Alemanya. Comissava a les 9 de la nit. Per tant, en resum, parlem d'una ciutat en ple àmbit d'oci, de festa, que podem trobar un divendres qualsevol. Sí, sí, i a part un molt bon partit de futbol, no? Un amistó molt, molt, futbolísticament molt interessant. Exacte.
Doncs mira, Jaume, ens quedem a l'estat de França perquè a un quart i un minut de 10 de la nit, quan portaven 16 minuts de joc, des de la retransmissió del partit escoltem aquest so.
Sentim una explosió que fins i tot tenim al públic, com pots escoltar. La gent es pensa que són focs artificials. Clar, clar, clar. És el primer punt que tenim d'aquesta crònica. Que sona un tron, no? Exacte. La gent no s'ha publicat, tampoc. Exacte. Tres minuts més tard, en el minut 19, sentim això. Jop, jop!
és una segona detonació, també passa el mateix, el públic també anima, crida més, i aquí es produeix una imatge que va ser bastant significativa en moments més tard, que és el president francès, François Hollande, en aquell moment, que és evacuat pel personal de seguretat de l'estadi. Per tant, aquí ja després de la segona detonació veiem que hi ha moviment al palco, perquè seria en el palco, i ja el president marxa, marxa amb pressa. Exactament.
Però de moment aquí no se'n sap encara res. En un bar proper de l'estadi va ser assassinada una persona i al voltant del recinte va ser assassinada una més. Hi havia kamikazes al voltant per l'estadi. Amb els dos terroristes que es van immolar... Això a Sant Denis, eh? Exacte, al voltant de l'estadi. Van ser un total de quatre persones mortes al voltant de l'estadi, a Sant Denis.
Tornem ara a la zona de París, tornem exactament al districte número 10, perquè minuts més tard, paral·lelament, a un quart i mig de 10, més o menys, hi ha un tiroteig al carrer Vixat, que és on es troben le petit camp Boix i le carrer Lyon. Vale. A un restaurant asiàtic, le petit camp Boix...
estan un front l'altre d'acord allà els assaltants van disparar dins del restaurant i a les terrasses van assassinar a 14 persones segons recollia en aquell moment el diari Le Monde foc discriminat sense cap raó aparent exactament tiroteig a les terrasses i va morir 14 persones exactament
6 minuts més tard i 400 metres més abaix, els terroristes, si tu veus en un mapa, el carrer, o sigui, només baixen al carrer, al carrer Vichat, més abaix, obren foc contra la terrassa del Bombier i també en una pizzeria que hi havia al davant també, que es deia la Casa Nostra. A la terrassa del Bombier van perdre la vida 5 persones. O sigui, la matança segueix, eh?
La matança segueix, ja parlem d'una ventana de persones. D'acord, perquè un dubte que he tingut, les víctimes del prop de l'estadi Sant Denís van morir assassinades, de quina manera? Es van immular. Són les explosions que sentim. Exactament, exactament.
Temps per tornar a l'estadi de França, tornem a Sant Denis, perquè en aquest moment finalitza la primera part de l'amistós, ja parlem gairebé de tres quarts de Déu, tot i que el president francès abandona l'estadi, la seguretat decideix continuar el partit fins al final, en aquest moment, perquè tampoc no s'acabava de saber i fins i tot es pot arribar a pensar que hi ha més seguretat quedant-se a l'estadi que sortint. Clar, clar, perquè si...
Si hi havia gent voltant, no? Exacte. Si ja van haver víctimes i hi havia gent imulant-se per les afores de l'estadi, si realment surt una tromba de gent enorme... Podria ser molt pitjor, perquè encara no se sabia si al voltant de l'estadi hi hauria més camí que haces. Exacte. Per tant, es decideix continuar el partit fins al final. Una decisió també va ser una mica controvertida al principi, ja quan es va saber tot.
El partit es va jugar sencer, va guanyar França 2-0 i, com deia, encara no se sabia ben bé què estava passant. Hi ha primeres informacions, el tiroteig a París, però poca cosa més. Aquests moments així de... Bueno, que al final passa tot tant de cop que realment et pilla amb xoc i la gent entenc que també... Perquè la gent, clar, jo entenc que des de l'estadi la gent ja ho estava veient, no?, el que estava passant.
A través de les xarxes, potser? A partir de les xarxes podien... Alguna informació, no? Exactament. Podia ja conèixer alguna cosa, però, clar, si Kamikaze és al voltant de l'estadi, dos morts al voltant de l'estadi, però encara no se sabia el que passaria ara, que és com el punt més fort i més algell de la nit, que és el Bataclan. Tornem al districte número 11, o sigui, tornem a París. Parlàvem abans del districte número 10, ara de l'11,
Perquè és sobre aquesta mateixa hora, quan es produeix, Jaume, el que és el pitjor moment de la nit, que és... succeeix el Bataclan. El Bataclan és una sala d'espectacles que està situada allà, en el districte número 11,
I aquella nit, de divendres, s'acollia un concert d'Eagles of Death Metal, que era una banda estatonidenca de hard rock. Per fer-nos una idea, Jaume seria com un estil razmatat. O Apolo, una cosa així, una mica com Apolo, potser, de capacitat, no? Una sala de concerts. Una sala de concerts, de festa... Res, res estrany. Exactament. Quan faltaven 10 minuts per les 10 de la nit, enmig del concert sentim això.
Bé, estan mig del concert, una ràfaga de trets que... Sí, sí, es veu clarament, s'escolta clarament, sembla una pistola, no? Exacte, una Kalashnikov, tres terroristes entren al Teatre Bataclan i comencen a disparar a tot arreu de manera indiscriminada. Tot el que va passar aquí, Jaume, si ho relatéssim, donaria per més dels 8 minuts que tenim de secció. Va ser una presa d'hostatges que va començar sobre les 10,
i que va acabar quan faltaven 5 minuts per la una. O sigui, van ser 3 hores de terror, 3 hores de por, de malson i 3 hores plenes d'històries molt diferents. Parlarem d'una en concret, que a mi em va congelar la sang, d'un home que parlava d'un silenci absolut
a la sala, plena de cadàvers, i els mòbils sonant. Vull dir, gent morta, els mòbils, se li estaven sonant, les famílies estaven veient per la tele. Estàs bé, estàs bé, no? Bé, la família volent arribar a aquesta trucada per dir estàs bé, estàs bé, i clar, eren els mòbils de la gent que ja estava morta.
Exactament, o sigui, tu t'has d'imaginar un soroll complet i tot ple de mòbils sonant, ple de notificacions. Perquè, per tant, van entrar els terroristes, van primer afusallar, no?, una mica a tot arreu,
Després van morir uns quants, i entenc que altra part de gent no va morir, i aquests es van quedar d'estatges. Exacte. Es van quedar retinets. Hi ha imatges que venen d'aquí, que són terribles. Hi havia gent escapant des del primer pis de la finestra, hi ha gent que s'amagava, i hi havia gent que també parla en testimonis de gent que es feia la morta, que són aquestes persones que després relaten, gent que es feia la morta i van aconseguir sobreviure. De fet, ara més endavant parlarem també d'un testimoni,
Però aquesta és una mica la imatge que ens arriba des d'allà, o sigui, sobretot, el més impactant és aquest soroll dels mòbils en un fons completament en silenci.
No, no, un relat esfareïdor, en el meni que sense haver estat allà, només amb això que ens expliques, doncs ja és el que deies, que ja se't congel·la la sang. Exactament. Tornem ja per última vegada a l'estàdia de França, perquè al voltant de les 11 de la nit s'acaba el partit, quan falten 5 minuts per les 11 concretament, i la imatge més significativa que arriba des de Saint-Denis és aquesta.
Fins demà!
Jaume, quan s'acaba el partit, els milers d'aficionats, una part en baix l'estadi, o sigui, comencen a sortir amb els protocols adequats, una part en baix l'estadi i mentre s'esperen pels túnels, sortint cap a l'exterior, milers d'aficionats que ja se n'han assabentat,
canten la marsellessa, l'himne francès, com a símbol de valentia, d'enfrontament i de fraternitat contra la barbària que estava ressant en aquell moment l'acvetal francès. Això també una mica la idea de com la nació, com els elements relacionats amb la nació serveixen com a unió i com a...
Això és allà pels voltants de l'estàdio un cop fora. Això són pels túnels sortint cap a l'exterior. I ja la gent comença a fer aquesta reivindicació d'unitat. Perquè el poble francès, realment una cosa nova, però en contextos així, és un poble molt unit i que sempre és molt reivindicatiu.
Ho veiem als carrers, quan hi ha protestes, amb els xalecos amarillos. Els pageros que sempre fan revoltes contundents. És d'enveixar, és enveixa. En aquest sentit, sí.
Fins i tot, de fet, també arriben imatges dels jugadors de França, l'Hugo Lloris, que era el porter en aquell moment, el Patrick Ebrard, el Giroud, com veuen des d'una televisió el que està passant. S'en foten a càmera, impactats, i fins i tot alguns seguidors alemanys també s'uneixen una mica en aquest símbol, en aquesta imatge. Sí, sí, és aquesta imatge també de reivindicació. Exacte.
Finalment, tornem al Bataclan, ara ja el focus mediàtic d'atenció mediàtica és al Bataclan. Jo recordo en aquell moment arribar a casa, a dos quarts de dotze de la nit, més o menys, i veure-ho per la tele, per la premsa catalana, la premsa espanyola. Hi havia confusió al principi respecte a les víctimes mortals, es parlaven de centenars, i, com dèiem, ja vèiem aquestes primeres imatges de la gent...
Escapant pels carrerons, saltant per les finestres, que comentàvem al principi. Al Bataclan van ser assassinades 90 persones. És a dir, la gran part del balance total de víctimes va ser al Bataclan. No, no, és veritat.
Per tant, per anar acabant, el balanç total de víctimes va ser de 130 persones, ara són 132, parlarem d'això ara, perquè cal destacar que el diari Le Paguisin recull el cas d'un noi, que es diu Guillaume, que va ser un supervivent dels atacs, que es va suicidar l'any 2019 arran de les secules psicològiques. I la justícia francesa li va reconèixer la condició de víctima directa, va ser la víctima 131,
I l'any passat, encara no confirmada per la justícia francesa de la mateixa manera, però també es va suicidar un dibuixant que durant els atacs del Bataclan es va salvar la vida fent-se el mort. És el Fred Dibault.
que, com deia, és un dibuixant i és molt interessant, Jaume, perquè va escriure, va dibuixar un còmic que es va publicar i on explica en forma d'historieta, en vinyetes, la seva experiència. Es diu Montbetaclan, podeu trobar fragments de la vinyeta per internet, també podeu trobar el còmic...
No, no, sí, sí, realment és això que molts cops ens pensem que les víctimes només són les d'aquell dia però realment és això que moltes persones tenen seqüeles ja de per vida i hi ha moltíssimes més víctimes que no són morts i és que un esdeveniment així realment et destrossa la ment i en aquests dos casos són els casos més extrems els que ja no han suportat aquest pes i realment han decidit acabar amb la vida
a causa d'uns fets que van veure i van veure la brutalitat en persona. Sí, sí, sí, completament. Com deia, la recomanació del còmic, també, igualment, per ajudar-nos a transportar-nos aquell dia, i a mi m'ha servit també molt per fer la secció d'avui, trobem a Netflix 13 de novembre Terror en París, que és una docu-sèrie, un mini-documental, formada sèrie,
que relata a partir de testimonis com va ser, se centra especialment sobretot en el Bataclan, com va ser aquella nit. També parla l'home que explica com el tema aquest, l'ambient aquest que t'explica abans del silenci amb els mòbils.
I ja per anar tancant, com ja sabem, l'estat islàmic va reivindicar l'atac, va ser un dels més mortals d'Europa, perpatat pel terrorisme islamista, va ser el segon, el primer va ser l'11M de Madrid, va morir 192 persones. Sí, sí, sí, que aquest el tenim més a prop i, bueno, almenys el tenim més a la ment, però realment, doncs això que comentàvem, que al final són...
dos atacs massius que van deixar centenars de morts gairebé 200 aquí a Espanya i 132 a París i realment va ser una època complicada perquè la por estava present no només a París sinó a tota Europa
Sí, jo recordo les imatges de fins i tot de l'exèrcit. Després, una de les conseqüències, després post-atemptat, van ser l'exèrcit pel carrer. Sí, sí, sí. Amb les... per tant, no? Amb vestits de militar i... Sí, sí.
Doncs sí, realment hem repassat molt bé aquest dia tràgic de la història de França, però que és el que hem dit al principi, està bé recordar-ho per saber les coses que han passat i per saber d'on venim. Exactament, doncs dijous de la setmana que ve es compliran 10 anys de la tragèdia a París. Doncs Jesús, realment moltes gràcies per la secció, per recordar-nos aquest dia i realment molt interessant.
Per acabar, comentem que tu vindràs cada 15 dies. Per tant, no sentirem el Jesús la pròxima setmana, sinó dintre de dues. El dilluns 17 de novembre. Molt bé. Doncs Jesús, moltes gràcies, de veritat. Vinga, home, que vagi molt bé.
Doncs ara fem una petita pausa musical i tornem amb les seccions. Us deixo amb blue tag dels pets, ja que abans amb la Montse no hem pogut recuperar cap cançó dels pets. Ara sí que ho fem amb blue tag. Si es massa aviat, digue'm en franquesa si et va bé. Puc passar més tard o anar al bar d'aquí al costat.
I fer temps per mi no pateixi, si vols pots fer la teva. I jo vaig fent, ja no queda gaire, crec una capsa plena. És un moment, veig que heu repintat portes i finestres de blau cel. No, no tinc passet, però un glob de cervesa m'agrada.
Si estic molt millor fa un mes que vaig trobar feina de forner. No, no estic per sola, em veig amb algú de verga. Fa poquet. I al costat del llit enganxat amb el tac i el retrat teu amb mani negre.
I sota el serrell em diu sense dir res, que ara toca ser feliç. I em doi i em crema, però ara sé que et cal fer neteja i buidar-te la vida de mi. Fa poc vaig llegir el llibre que va treure's
Dóna-li records, ara no el puc veure. Ho entens? Segur que ja ho saps, però just d'aquí quatre dies és el seu sang.
També jo faig anys abans, quina tonteria. Ens fèiem regals. I al costat del llit enganxat amb rotac i amb col·legs ple de fotos seves. On sortim contents just després d'un concert. Jo més pel i ell molt més prim. I amb dalt i amb crema
he après que no val la pena i que amb ell també estaràs amb mi.
I mai no t'ho he dit, però enganxat amb l'Utac, al meu llit hi ha una foto que és teva. Som tots tres sortint quan tot era senzill, o almenys m'ho semblava a mi.
Fins demà! Fins demà!
Camins que ara s'esvaeixen. Camins que hem de fer sols.
per les parets de la mort sobre la pell. Eren dos ocells de foc sembrant tempestes. Ara som dos fills del sol en aquest desert. Mai no és massa tard per tornar a començar.
per sortir a buscar el teu tresor. Camins, somnis i promeses. Camins que ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar. Pren la direcció del teu cor. Mai no és massa tard per tornar a començar. Per sortir a buscar el teu tresor.
Doncs ara sí, comencem l'última secció del programa i comencem amb el xisme científic. Què tal, Jan? Com estàs? Ai, mare meva, perdona, perdona, el micro. Ara, ara. Molt bona tarda, com estàs? Què tal, tot bé? Fa ja temps ara que no ens vèiem aquí a la ràdio, eh? Ostres, la veritat és que sí, perquè a més vam agafar amb el... O sigui, a veure, tinc aquí una companya en què no m'hem presentat, no pots parlar, em sap greu, però li posarem una miqueta...
ubicació. La meva companya va venir ja al programa anterior que teníem al Preguntant-se de la ciència amb el Dani. Aleshores ja coneix una mica els rups, però encara aquí estem fent... És una secció diferent, però va una mica pel mateix sentit. Simplement estem basats més com en notícies. O sigui, agafem unes notícies, fins ara estem agafant dues notícies al dia, però avui fem un dia una mica especial. Agafarem només una i intentarem centrar-nos més en aquest tema. Perquè ja durant la setmana passada ja es va parlar una mica, ja es va ben parlar, no sé si te'n recordes,
d'una trompada, de què va dir, bueno, això, agafar un tema que surti i parlar-ho com... Sí, sí, sí. Bueno, aquestes coses que fa el Trump, no? Exacte. Aleshores, tenim una que va una mica per la mateixa línia. Aleshores, també era un punt, perquè també ens surt ja aquest debat, que sé que ara la meva companya està morint-se de ganes de parlar, segurament, però bueno, que també està aquest debat de quan algú està fent ignorància de forma... o sigui, avul·lent, saps? Vull dir, de forma... Sí, sí, sí. Premeditada. Premeditada, gràcies.
Quan ho està fent ignorància, si sempre està el debat de se li dona més veu per negar el que està dient, explicar això no és veritat, però a qui se li està fent publicitat a tota l'hora? Sí, això ho vam parlar un dia també, a més.
Llavors jo proposo fer una cosa, no direm el nom d'aquesta persona en cap moment, només direm el càrrec. És una tonteria. Però ho veig bé, ho veig bé. Ara sí, però després d'aquesta indicació, perquè és clau, em presentem, si no, a la teva companya que has portat avui, no?
presento la Júlia Estapé, és graduada en Ciència, Tecnologia i Humanitats estudiant del màster d'Ètica Aplicada i Personautista i Dislèxica. Sí, també. Són com pins que es van acompanyant. Sí, tinc tot el cupo. Potser si un dia portarà un nom. Va col·leccionant medalletes, eh? Molt bé, molt bé. Doncs Júlia, encantat de conèixert i benvinguda aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies.
La Josi és una persona que, un, parla molt bé, té una veu molt radiofònica, sap molt, li agraden molt aquests temes, i avui parlem d'autisme, per tant, em semblava una persona molt indicada per parlar tant pel que ha investigat ella i el que pot aportar, que és una mica diferent del que he estudiat jo, tant com la seva visió personal. Aleshores, jo crec que serà un problema bastant xulo. Segur que sí. Aleshores, si vols, tirem el primer titular.
La FDA anuncia que posarà una etiqueta al paracetamol on adverteixi d'una possible associació entre l'autisme en nens i l'ús de l'acetominofent que curen l'àmbaràs. Bueno, acetominofent és la paraula com a científica a qui li diem paracetamol. Això ha sigut una petita jugada que m'has fet a mi.
Hosti, li puc fer el Dani també, picar-li títols en paraules molt llargues i molt complicades. Bueno, això té molt a treure. Primer, Júlia, què és l'autisme? Com el podem definir? I anem a entrar una mica en el tema i així ja podem anar veient quines implicacions té tot això.
A veure, com ens podem imaginar, què és l'autisme? És una pregunta molt complexa. Tenim, per una banda, el DSM-5, que ens explica que és un trastorn del neurodesenvolupament que se centra en persones que tenen problemes amb els patrons i amb les relacions socials.
Bastant general per aquí. Sí, bastant general. Després, si et fixes en les característiques que et donen, els patrons tenen diverses característiques, entre elles, hem problemes amb els sons, hiperfixacions, que és tenir un interès molt fort per alguna cosa, hem també problemes per relacionar-se amb els sons, amb les olors, etc. I, per altra banda, tenim les relacions socials, que és que les persones autistes tendim a relacionar-nos malament. Mhm.
I tenintim estar molt poc en contacte amb el que sentim, que és el que es diu alexatímia. A veure, repeteixo això. Alexatímia. Està guapa la paraula. Sí, xulíssima. I què significa? L'alexatímia és la incapacitat que tenen algunes persones neurodivergents, entre elles les persones autistes, de no saber què els està passant dins del cos. Ostres, està interessant. A nivell sentimental.
No només, també físic. Vale, també físic. Un dels clixés de les persones autistes és que tenim problemes per sentir dolor. Uau! Jo tinc un col·lega que es va tatuar la part del pit, una espasa del senyor dels anells, xulíssima, i ho va fer sense que li fes mal. Ostres!
Ostres, però això pot sonar molt guapo, però és molt perillós, eh? O sigui, hi ha aquest síndrome... Jo me'l sé només perquè ho vaig veure a Doctor House, aquí. Estic tirant-me una pedra. No, però hi havia aquest síndrome, no recordo el nom, però és que... Altamant House. Ah, no, aquest és un altre. No sé què dius. Un que, literalment, les persones no poden sentir dolor. I pot sonar una cosa molt guai, però el dolor és molt important, perquè diu que hi ha alguna cosa que no està bé el teu cos. Per molt que tu t'estiguis cremant, per molt que tu no notis el dolor, el teu cos s'està cremant. Clar, clar, clar.
I per exemple, la gent que té aquest síndrome, per exemple, ha d'estar fent constantment xequeos, doncs imagina't dintre de la boca, ningú et veu, si tu tens una feria del braç es veu, però dintre de la boca si t'estàs mossegant o coses així, tu no ho notes. És una cosa molt rara de pensar. Però bé, que és això, que simplement volia fer aquesta... Ara, tornem a l'autisme. Tens alguna definició així més tècnica més?
Bueno, a part dels psiquiatres, hi ha una part molt important de l'activisme autista, que també té definicions que són definicions molt més àmplies, que no en traiem detalls aquí, però que se centren no només en com la persona és neurològicament, sinó en com es desenvolupa en el seu entorn social. Que crec que és bastant... Rollo, se surt ja del context clínic de com et pots comportar en una sala amb un psiquiatre,
i com et comportes tu al teu dia a dia i com t'afecta. És molt més holístic, per dir-ho així, molt més ampli. A mi m'agrada aquest perquè jo crec que una cosa que veig en una tendència ja només amb la paraula neurodivergència, que ens sortim una mica de només parlar-ho com una condició i si no més aviat com una característica o com dir, sempre hem parlat de neurodivergència, de neuronormalitat.
que és una cosa que no està definida de cap manera. I estem veient que cada cop hi ha variacions d'aquesta neuronormalitat i que pot no veure's només com una condició clínica, sinó com una característica diferent i que té patrons tant positius com negatius. No sé si t'has de començar. Sí, sí, exacte. Una de les coses més importants de la psiquiatria com a ciència és que no és com un braç trencat.
Tenir autisme, TDAH o depressió no és el mateix que tenir un braç trencat. És una cosa que és social, que també és política en alguns casos, com veurem ara amb el tema de l'autisme, i que parteix de moltes bases diferents. Aleshores, s'ha de tractar i s'ha d'enfocar la conversa sobre les neurodivergències de manera molt més social que quan et trenques un braç. Exactament.
I també és el que dèiem, a vegades quan una persona... Ara parlaré d'una cosa potser més coneguda, una depressió o una ansiedat, però clínica, forta. Clar, tu quan algú té un problema físic, tothom ho veu i tothom entén que té aquest problema. Quan una persona té una depressió, a vegades molta gent no empatitza perquè no entén el que li està passant a aquesta persona i no entén que no estàs en mateixes condicions que tu. I jo entenc que potser l'autisme, per la gent que sigui més ignorant, pot ser una cosa semblant, no?
Sí, i això és molt fàcil de veure. Si veiem les estadístiques d'atur de la penya autista... Ostres! La Comunitat de Madrid va fer un estudi el 2017 i tenen un 90% d'access d'atur. Uau! Ostres!
que és molt alt. Hem d'entendre també que quan parlem d'autisme parlem de tres nivells diferents. Hi ha el TA1, el TA2 i el TA3. El TA1 és que necessiten poca ajuda, el TA2 és que necessiten moderada ajuda i el TA3 és que n'estan molta ajuda. I el TA2 i el TA3 tenim entre ells autistes no per vals, que són autistes que per diverses raons no es poden comunicar amb paraules.
Que, de fet, això és una cosa molt important que parlarem, crec que ho deixarem pel final, de com diagnostiquem una persona autista, no? Que considerem una persona autista, perquè això també canviarà quanta gent autista és al món, si canvies la definició. Exactament. Aleshores, tornem a la notícia, si et sembla. Sí. Aleshores, parlàvem d'aquest, no? O sigui, ja no estem parlant del president de no sé què, no sé qui, que són polítics, que tenen molta influència...
Però ja estem molt acostumats a dir verbalitats. Aquí estem parlant de la FDA, que és l'associació... Joder, jo m'ho havia de preparar per això, no. Food and Drug Administration. Administració de menjar i drogues. No? Sí, food, menjar. Sí, bueno, en fi. Vull dir, que és una entitat... Drogues, en el sentit... Drogues i medicaments. Sí, sí, sí. En anglès s'utilitza molt per a drug quan parlen de tot això, però sí, evidentment. Perquè la gent a casa no estigui... Hòstia, què diuen aquests? Bueno.
Bueno, hi ha cadascú, però sí, sí. Aleshores, el que estem parlant és que no és una persona que ha dit això, sinó és una entitat tan important com aquesta que a Europa tenim l'EMA que regula tots els medicaments. A Estats Units, tots els medicaments es regula l'FDA. Per tant, té un impacte molt gran en el món. I tota la investigació americana és un referent per a la investigació mundial. Clar, i també vam parlar en un altre programa que l'FDA també és més permissiva que no la d'Europa, oi?
Sí, 100%. Tot el que surt a l'EMA ha sortit com a mínim entre 6 mesos i un any, generalment, però entre 6 mesos i un any ha sortit abans a la FDA, perquè com veiem permet molt més.
I podem parlar de triquiñoles del que parla i del que no parla la FDA. Però bé, anem a veure, en aquesta notícia ens centrem. Què estem dient? Que posarà una etiqueta al paracetamol on adverteixi a la població que hi ha una possible associació entre l'autisme, entre l'ús del paracetamol durant l'embaràs i que aquest embaràs surti un nen amb autisme. Aleshores...
Clar, per què és important? Perquè és una declaració que 1. No té suficient evidència científica. Hi ha un gran consens que això no és real de moment. O sigui, tu per dir una cosa tan bèstia necessites una gran evidència. I per molt que durant l'article... Ajuntaré després a l'article de la FDA...
tota l'estona diu la paraula com un gran conjunt d'evidències. Però és que dic, d'on surt aquest conjunt d'evidències? Perquè el surts i no hi ha. O sigui, hi ha uns articles que ara parlarem, però és que són uns articles dispersos i no tenen... No tenen gran pes. Exacte. O sigui, si tu agafes els articles grans, importants, no troben cap associació. Ja, ja, ja.
Aleshores, és bastant preocupant, com dèiem, que una entitat amb tant impacte digui coses tan bèsties sense cap consens, sense cap evidència científica. És una cosa que a mi em preocupa i és una tendència que estem veient als Estats Units. I com hem dit, als Estats Units, en molt científic, té molta rellevància. Clar, al final, no sé si voleu parlar ja del tema, però creieu que... Bé, creieu, jo estic segur, però creieu que hi ha hagut pressions del president americà perquè això passi?
Clar, jo estava mirant abans com funciona una mica aquest sistema. Jo, sense saber molt d'aquest tema administratiu, el que he trobat és que el comissari de la FDA està nombrat per el president dels Estats Units i aquest ha de ser acceptat per el Senat.
Però alhora, la FDA depèn del secretari de Sanitat i Serveis Humans, que els serveis humans em sembla molt aleatori. Per exemple, tant la FDA com l'NIH depenen d'aquest secretari, com a Ministeri entre cometes de Salutat Social. Aleshores, de Sanitat, perdó. Aleshores, qui és aquesta persona? Qui és aquest gran secretari amb tant de poder? És una persona que és coneguda per ser un activista antivacunes.
que fa poc li va demanar a una revista que retractés un article que parlava sobre vacunes, o si literalment li està demanant a una revista, aquest article no m'agrada, em van dir, treu mal, i a la revista li va dir, no, amb males paraules, no. Aleshores, aquesta persona, repetim, està, que està veient mal escollida pel president dels Estats Units,
té gran impacte. O sigui, té molt impacte perquè és la persona que està regulant i està per sobre tant de la FDA com de l'NIH, que repetim cinquena vegada, té impacte a tota la ciència del món. És que no és només... Estats Units és molt important en aquest sentit. No, no, clar, al final és potència en gairebé tots els aspectes de la vida.
Clar, i aleshores tenim aquest sistema de xerripiqui que ja vam parlar d'una notícia a l'anterior programa on li faig un resum a la Júlia. Vam parlar de com havien creat el Departament d'Energia, havien agafat 5 persones que eren conegudes per anar en contra del canvi climàtic i crear com un informe i després utilitzar aquest informe per justificar mesures polítiques que vagin en contra del canvi climàtic. Precisament utilitzar els usos fòssils com el seu sortida dels nassos.
Aleshores, que és una tendència que ja estem veient. Jo escullo els científics que a mi m'agraden i això a mi em dona un impacte, no només científic, sinó et dona una justificació política. Clar, clar, clar. Aleshores, amb el tema de l'autisme i el tram és una cosa que em sembla curiós perquè hi ha hagut una gran campanya, si t'hi fixa. Porta bastant temps parlant com en plan, jo descobriré els secrets de l'autisme. I després van començar a fer unes declaracions que dius...
No té cap sentit. Sí, exactament. A part, últimament no només estem veient problemes amb l'autisme, sinó que també estem veient problemes amb el PDH, les discapacitats, etcètera. Vull dir, a part, arreu del món. No és una cosa que vingui de sobte. Amb problemes, què et refereixes? A que s'està tractant malament o s'està fent una consideració malament d'aquesta gent, d'aquesta condició?
Sí. Per exemple, estem veient tots els casos de Canadà amb l'eutanàsia de persones neurodivergents, que és un altre meló. També estem veient totes les polítiques migratòries en contra de les persones discapacitades.
I a part també estem veient tot aquest resurgiment de termes quasi eugenèsics, sobretot respecte a aquesta campanya publicitària que va fer una famosa marca de texans, a la qual tampoc li farem publicitat, sobre gins en gins, que gins és texans i gins són gens. Vale, espera, explica un moment què vol dir eugenèsia.
Què és l'eugenèsia? L'eugenèsia es va popularitzar sobretot a finals del segle passat, vull dir a principis del segle passat. Està bastant associada al nazisme, no és per res. Molt associada. I és bàsicament la idea que hi ha uns trets genètics que són més considerables que els altres. Per als nazis eren les persones neurotípiques, altes, roses, ulls blaus, etcètera.
i això és com la cosa desitjable aleshores tu el que fas com a govern és intentar que aquestes persones es reprodueixin i que les persones amb trets més desitjables com poden ser les persones amb discapacitat o els jueus intentes que no es reprodueixin o literalment els mates
Clar, o sigui, agafem és, tenim uns trets, no?, que poden ser físicament o pot ser ara mateix parlant de neurodivergències, i aleshores tu, per exemple, podries ficar limitacions perquè, per exemple, la gent que té una discapacitat que no es reprodueix i, per tant, que baixi a que només hi hagi la població que no és discapacitada. Quan tenim la genètica, comencem a tenir gens concrets que tenen característiques, ja pot ser l'alçada, si és rost, si és tal, o altres qüestions, no?, aleshores...
Aleshores, amb l'auge de la genètica, tenim la possibilitat de nosaltres, no només, primer, escollir, per exemple, agafem el teu fill, jo agafo, fa com no sé in vitro, et t'ensenyo, tens 5 òvuls, doncs aquest és ros, aquest és negre, aquest... Bueno, això no t'ho he dit, perdó. Però bé, aquest és més baixet, aquest té tanta possibilitat de tenir autisme, i aleshores tu escollis quin.
Ostres, això no sabia que existia. Això ja es fa, eh? Això potencialment es pot fer. Amb les persones amb síndrome de Down, els últims anys hem vist un descens brutal de bebès que neixen amb síndrome de Down, perquè ja que es pot, quan rotllo es pot veure el fetus, si el tindrà o no, si veu que tenen síndrome de Down, l'avorden.
Clar, aleshores, és el que diem, o sigui, tot l'avant genètic fa gran impacte en això, primer tenim que sabem entendre els gens i podem detectar quan un possible nadó podria tenir una característica i després anirem a l'edició genètica, que directament hi podem canviar coses i podem dir, podríem dir, escolta, com vols el teu fill? Vale, doncs el faig així, no sé què tal...
Encara realment no tenim tan coneixement com per arribar a fer alguna cosa tan extrem, però sí que es poden fer coses. Aleshores, anem al món de la bioètica, hi ha moltíssimes coses, i és molt preocupant. Però clar, quan estem veient que aquestes idees que repeteixen es van fer molt populars durant el nazisme, que hi hagi algú que està tornant és com a mínim preocupant. Sí, sí.
Clar, que no estem dient que comencin a matar gent amb condicions o amb neurodivergència, no, tampoc és això, però sí que és veritat que és una forma, una altra forma, una altra via d'atacar-les. Exacte. El que aquí s'està dient és que l'autisme no és una condició que és el que estan lluitant que s'aconsegui els activistes, l'autisme és un trastorn i per tant s'ha de poder curar. I això és molt preocupant.
Clar, això és el tema que m'agrada molt, que has plantejat abans, que és... L'autisme té una causa? De moment, els científics no tenen ni idea. Clar, jo el que he vist... O sigui, sí que el que s'ha trobat és que el factor més important de moment és la retabilitat. Vol dir, és un factor principalment genètic. Aleshores, quan veiem que una persona té autisme, és més probable que els seus fills tinguin autisme. I, de fet, quan...
De fet, tornarem una mica amb això del paracetamol i tal. Els articles que vèiem que trobàvem algun tipus d'associació, quan teníem en compte, quan tu comparaves quins d'aquests tenien la seva mare, també presentava autisme, aquesta associació desapareix completament. Tenim un article superinteressant
que es va fer el 2024, on estudiava 2,5 milions de nens nascuts a Suecia entre 1995 i 2019, on només trobàvem una diferència del 0,09%. Vol dir, la gent amb aquells nadons on la seva mare havia après per acertar molt
era, si no m'equivoco, 1,42% la incidència, i amb els que no l'havien pres era 1,33%. Què m'estàs dient? O sigui, ja de per si no trobàvem cap tipus d'associació. I a més, quan agafaven i estudiaven amb bessons, que és molt millor, perquè clar, si agafo dos bessons, sé que aquests tenen un material genètic supersemblant, no? Aleshores, comparo, si la mare amb un va prendre i amb l'altre no.
Aquí, si realment la base no és genètica i fos per aquesta droga, aquí sí que hauria d'haver diferència. Com traiem la part genètica perquè tenen la mateixa i que trobem que no hi ha cap diferència. Era com la confirmació que realment no hi ha cap associació.
Sí, això també es veu en bessons. Els bessons que són bessons idèntics tenen normalment entre un 80 i un 90% de possibilitats de tenir els dos autisme, però si no són bessons idèntics, la possibilitat que el segon nadó sigui autista baixa en el 30-40%.
Uau, no, no, és fort. Aleshores, clar, estem dient, primer de tot, que això que estan dient no té evidència científica. De fet, avui està molt content de ser una notícia del 29 d'octubre on el propi secretari de Sanitat reconeix que no hi ha suficient evidència per mostrar que el procediment causa d'autisme. Per tant, tot el que el seu govern estava dient i el secretari de Sanitat ha dit és veritat. Igual no se m'ho flipa un poc.
Bueno, jo me lio un artículo I jo fui tirando mitges Igual, més tampoc Perquè a més, hi havia Bàsicament, hi havia com una denúncia A l'empresa, pel mig, evidentment En un dia es va arxivar I per tant, això que la FDA va anunciar S'acabarà fent o no s'acabarà fent? O sigui, jo no he trobat més La FDA va anunciar que posaria l'etiqueta O sigui, només que hi posaria una etiqueta avisant-ho Jo no ho he trobat més si s'ha retractat o no Sincerament, espero que sí
Amb aquesta nova informació potser han canviat. Espero, perquè com dèiem, aquesta persona, aquest secretari, està per sobre la FDA, per tant, hauria de fer alguna cosa. Sí, sí, sí. Aleshores, ja per acabar, l'última idea que dèiem és, no hem trobat que aquesta droga, aquest medicament, sigui la causa de l'autisme, però el que estàvem parlant és que ja la pròpia idea de buscar una causa de l'autisme
Si trobéssim una concreta, és el que donaria peu a aquesta eugenésia que estàvem donant. Per tant, la pròpia pregunta de trobar només una cosa molt específica que causi l'autisme ja és perillosa de per si. Bé, fins i tot quan ens posem a mirar els papers i veiem quins gens podrien estar relacionats, no costa molt trobar un consens científic en si són uns o en són uns altres. Vull dir que realment és una cosa molt complexa.
Exacte, i ja volem acabar dient amb això, amb el que havíem començat, no? O sigui, no hem de parlar d'això només com una idea clínica, sinó també com una neurodivergència, és una forma, una condició, una forma de viure que hi ha moltes diferents, i aquesta neuronormativitat potser és una cosa més fictícia del que ens pensem.
Doncs amb aquestes reflexions ens hem d'acomiadar perquè ens hem quedat sense temps. Gràcies, Júlia i gràcies, Jan, per venir i ens retrobem dintre de 15 dies.