El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 13 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja estem al dimarts, així que seguim aquí, seguim al 98.1, fent ràdio i fent el que més m'agrada, fent ràdio amb tots vosaltres, que sempre tenim unes tardes molt entretingudes. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia. I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem parlant del bullying amb el Francesc. Seguidament, mare meva, quin xou, amb tota l'actualitat teatral i el programa més esbojarrat del refugi. I acabarem amb la Sara Vitor i la seva secció Cultura al dia.
Comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
La dimissió de Carlos Mazón ha deixat el Partit Popular valencià en plena efervescència política. Després del cop, el PP i Vox han començat ja contactes per buscar un substitut i evitar noves eleccions. Aquest dimarts, Alberto Núñez Feijo ha parlat amb Santiago Abascal per garantir estabilitat al país valencià, després d'una dana molt tràgica.
El to ha estat cordial, però de moment no s'han posat noms sobre la taula. Al PP hi ha tres opcions clares. El secretari general, Juan Fran Pérez Llorca, que és el número 1, és el que més sona com a candidat de consens. També tenim a l'alcaldessa de València, Maria José Català, que continua reticent. Vol mantenir-se com a alcaldessa de la capital valenciana. I un possible tapat entre els diputats populars si les altres vies...
Acaben fracassant i al marge, però atén a cada moviment, hi ha Francisco Camps, l'expresident de la Generalitat, que no amaga la seva ambició, tornar a liderar el PP valencià. Mentrestant, Vox adverteix que farà suar sang al PP si vol el seu suport i no descarta bloquejar la investidura per forçar unes eleccions. Des de Madrid, la portaveu del govern, Pilar Alegria, ha criticat a Feijó per posar el futur de la comunitat valenciana
en mans de l'ultradreta de Vox i ha demanat avançar els comissis electorals. I mentre tot això passa, Amazon ha reunit el seu govern a la Can i ha reestructurat el seu executiu, ja en funcions, recordem, a l'espera de saber qui ocuparà la presidència valenciana.
I és que l'endemà de la demissió de Carlos Mazzoni, coincidint amb el primer aniversari de l'Adana, que recordem va causar 229 morts al País València, aquest dimarts s'ha posat en marxa al Congrés dels Diputats la Comissió d'Investigació sobre la Gestió del Temporal. La sessió ha començat amb els testimonis de familiars de víctimes, entre ells Rosa Maria Álvarez i Carmina Gil, presidenta i vicepresidenta de l'Associació de Víctimes Mortals 29O.
és a dir, 29 d'octubre. I també Dolores Ruiz, que va perdre el seu marit i els seus dos fills a Xiva. En total, fins dijous compareixeran 13 persones afectades en un format especial que permet intervencions més llargues i menys rígides de l'habitual. El 17 de novembre està prevista la compareixença de Carlos Mazzón, ja com a president en funcions. I també s'ha citat l'exconsellera d'emergències, Salome Prades, i la periodista Maribel Vilaplana.
Paral·lelament, la Comissió de les Corts Valencianes ha citat a Pedro Sánchez, Teresa Rivera i tres ministres més per explicar la resposta del govern central a la tragèdia de la dana.
El cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès davant del Tribunal Suprem que va difondre sense proves el bulo sobre la fiscalia en el cas de la parella de la presidenta madrilenya, Alberto González Amador. Rodríguez ha defensat que era una deducció lògica pensar que la fiscalia havia frenat un acord amb González Amador per ordres de dalt, tot i reconèixer que no tenia cap font. Soc periodista no notari, ha arribat a dir davant la sorpresa dels fiscals. Per tant...
Un relat una mica dubtós de Miguel Ángel Rodríguez. Segons ha explicat, va rebre el correu intern de la Fiscalia el 12 de març del 2024, poques hores després que es fes públic el cas de frau fiscal i l'hauria utilitzat l'endemà per desmentir-li una notícia, tot i que els caps de premsa de la Fiscalia asseguran que ell ja havia començat a difondre falsedat hores abans.
Rodríguez també ha reconegut que va posar en contacte González Amador amb un periodista del Mundo i ha restat importància a les amenaces que va enviar a eldiario.es. Una conversa impròpia, és com ha relatat aquestes amenaces al diari eldiario.es. El judicial fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, continua aquesta setmana amb l'acusació de revelació de secrets per haver desmentit precisament aquests bulos dels quals estem parlant.
A Nova York, el demòcrata Zoran Mamdani podria fer història convertint-se en el primer alcalde musulmà de la ciutat. Zoran Mamdani té 34 anys, va néixer a Uganda i es defineix com a socialista democràtic. Mamdani, fill del cineasta Mira Nair, ha fet una campanya centrada en un concepte.
fer la vida assequible a Nova York. Promet congelar els lloguers regulats, fer-los gratuïts als autobusos urbans i crear supermercats municipals amb preus baixos. Per finançar-ho vol apujar impostos als més rics, tot i que aquestes competències depenen de l'estat de Nova York i no de la ciutat.
Les enquestes el situen al capdavant amb fins a 26 punts d'avantatge sobre l'exgovernador Andrew Cuomo, que es presenta com a independent. Si es confirma la victòria, Mamandani serà el primer alcalde musulmà d'una ciutat marcada encara pel record de l'11 de setembre. I ara ens toca ritme, ara atacant els esports.
L'estrella del Barça, Rafinha, ha esclatat després de quedar fora de l'11 ideal de l'any del FIFA Prop, votat pels futbolistes de tot el món. El brasiler cinquè a la votació de la pilota d'or ha publicat 17 històries d'Instagram repassant els seus èxits personals i col·lectius, amb emoticones de riure per mostrar la seva ironia.
Tot i fer la millor temporada de la seva carrera i probablement va mereixer la pilota d'or, Rafinha ha quedat fora d'un atac format per Dembélé, la Minyamal i Mbappé, una decisió que molts consideren injusta tenint en compte que el Blaugrana va signar més gols, més assistències i més títols que el francès del Real Madrid.
I aquesta nit, nit europea intensa per als equips espanyols. L'Atlètic de Madrid rep avui a l'Unió Sant Giloàs, buscant consolidar el lideratge del seu grup. Mentida, està buscant una victòria, no està buscant fer punts en aquesta lligueta.
doncs res, pujar punts i pujar, escalar posicions mentre que el Madrid s'enfronta al Liverpool en un dels grans duels de la jornada el Liverpool rebrà a Anfil el Real Madrid de Xavi Alonso que tornarà a l'estadi ara com a entrenador també juga al Villarreal que visita el Pafos Xipriota amb l'objectiu de mantenir opcions de classificació demà serà el torn del Barça que visita el Bruxelles
obligat a guanyar després d'un inici una mica irregular. Recordem aquella derrota contra el PSG i de l'Atletic Club, que s'enfrontarà al Newcastle en un partit clau per seguir viu Europa.
La selecció espanyola femenina ja coneix els seus rivals per al Mundial de Brasil 2027. L'actual campiona del món ha quedat enquadrada al grup A3, amb Anglaterra, Islàndia i Ucraïna. Un dels més exigents del sorteig celebrat aquest dimarts a Lyon.
El conjunt de Sònia Bermudet es tornarà a veure les cares amb Anglaterra en una repetició de la final de l'Eurocopa perduda als penals i de la final del Mundial 2023, que Espanya va guanyar per 1-0. La fase de classificació es jugarà entre el 3 de març i el 9 de juny de l'any que ve, amb quatre places directes en joc per al Mundial.
I ara sí, presentem la cançó del dia. Avui us porto un gran tema, un himne del pop rock espanyol i que s'ha convertit en un gran clàssic.
Aquesta cançó parla de com a vegades els plans que fem amb tanta seguretat acaben desordenats i d'una manera que ni tan sols havíem imaginat. Entre la incertesa i el caos, però malgrat el tot hi ha qui decideix seguir caminant a poc a poc gaudint dels petits plaers de la vida.
Aquesta peça és una mena de viatge, una trajecte cap a una frontera, potser real o potser simbòlica, on les presses es deixen enrere i només importa continuar. Parlar d'improvisar, d'oblidar el guió, de recuperar les ganes de volar i de somiar. D'aquell moment en què finalment entens que la sort i la calma també formen part del camí.
Darrere d'aquesta melodia hi ha una veu que s'ha fet gran parlant de superació i optimisme amb lletres senzilles però plenes de veritat. Un artista murcià que va començar gairebé com un secret compartit entre els seus amics i que amb el temps s'ha convertit en un dels noms més estimats del pop espanyol. Ell és el responsable d'aquest missatge que ens recorda que passi el que passi sempre hi ha motius per tornar a començar.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Va sortir el 2007. El nom de la cançó és el mateix que el del disc, el que pertany, i la cançó inclou el seu títol, la paraula tortugues. Això ho hauríem de tenir, així que us deixo amb El secreto de las tortugues, de Maldita Nerea.
He perdido sin quererlo los papeles que me diste antes de ayer. ¿Dónde estaban los consejos que apuntamos pa' que todo fuera bien? Y ahora estamos camino de la frontera disfrutando a poquitos la vida entera. Así que tengo que encontrarte para verte y que me digas otra vez. Y necesito una ayudita, una palabra que me pueda convencer.
Cuando me hablas la montaña es más pequeña y no se mueve cada vez. Que dice que cruzamos camino de la frontera disfrutando a sorbitos la luna llena. ¿Cómo no voy a mojarme si aquí dentro nunca deja de llover? Aquí no para de llover. Y si seguimos con el plan establecido nos cansaremos al ratito de empezar. Probablemente no encontremos el camino pero nos sobrarán las ganas de
Si no paro y nunca dejo de correr. Y si no paro de correr.
Improvisemos un guion definitivo, que no tengamos más remedio que olvidar que acerquen todas las estrellas al camino, para que nunca falten ganas de soñar. Y suena bien, parece que nos hemos convencido, solo tenemos que perder velocidad. Hace ya tiempo que no estamos divididos, algo sobraba cuando echamos agua.
Bona nit.
Empiezo yo primero, que así el efecto del disparo es más certero. Ya me sigues tú, quitándole la prisa, mirando como la tortuga te hipnotiza. Y nadie se hará el camino sin suerte, que aquí lo malo en algo bueno se convierte. Existe un sendero y te has convencido, así que empiézalo conmigo. Y echaremos a volar, y echaremos a volar.
Nadie se hará el camino sin suerte, que aquí la pena en pedacitos se convierte. Guarda un mundo entero y tiritero, no le hagas esperar.
Doncs un gran tema que de veritat a mi personalment em posa de molt bon humor i és un tema que m'encanta, no? És un clàssic ja del pop rock espanyol i realment Maldita Nerea s'ha fet un lloc a les nostres llistes de Spotify amb aquest tema. Però ara ja sabeu què ens toca, ara ens toca l'efemèride del dia.
Avui, 4 de novembre, celebrem una data que sovint passa desapercebuda, però que té un significat molt profund i molt important. És el Dia Mundial de l'UNESCO, un dia per recordar la importància d'una organització que des del seu naixement, el 1945, ha defensat una idea senzilla però molt poderosa, que a la pau no es contribueix només amb tractats o amb exèrcits, sinó amb educació, amb cultura i amb coneixement compartit.
Després de la Segona Guerra Mundial, el món estava ferit, estava dèbil. Les Nacions Unides buscaven un camí per evitar que la història es repetís i d'aquella necessitat va néixer la ONU i l'UNESCO. L'UNESCO és l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.
La seva missió era, i continua sent, teixir ponts on abans hi havia murs, defensar el patrimoni, promoure la llibertat d'expressió, garantir que cada infant tingui accés a una educació digna i que la diversitat cultural sigui vista com una riquesa i no com una barrera.
Amb els anys, l'UNESCO ha declarat patrimonis de la humanitat que ens recorden d'on venim i qui som. Ha protegit llengües, ha donat veu a comunitats oblidades i ha impulsat la ciència com a eina per avançar cap a un futur més sostenible. Com a societat, encara hem de millorar. Aquesta és la realitat.
Hem de comprendre, abans de jutjar, cuidar la cultura del nostre entorn, educar amb respecte o defensar el dret de les persones diferents a pensar també d'una manera diferent. I potser, si fem nostre aquest esperit, aconseguirem allò que l'UNESCO somia des del primer dia. Un món on les idees uneixin, més que les fronteres, i on la humanitat aprengui, finalment, a viure en pau amb ella mateixa.
I ara fem una petita pausa de publicitat i comencem les seccions del dia.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els jugues puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I ara sí, comencem les seccions del programa i comencem amb un convidat molt especial. Tenim aquí els estudis ja el Francesc. Què tal, Francesc? Com estàs? Jaume, moltes gràcies per convidar-me.
Molt bé, doncs Francesc, avui de què venim a parlar? Perquè venim a parlar d'un tema que és molt important al nostre dia a dia, que afecta a molta gent, sobretot a nens, i volem veure quin abast té en el nostre dia a dia, quins casos recents hem tingut i sobretot com està la situació i què es podria fer per millorar sobre el tema que parlarem avui, que parlarem sobre l'assetjament escolar o més conegut com a bullying. No, Francesc?
Exactament. Doncs, Francesc, això comença, si vols, amb la secció i parlem una miqueta. Què és l'assetjament escolar? L'assetjament escolar és bàsicament un abús psicològic continuat cap a una persona o també un cert grup de persones per part d'una altra persona o d'un altre grup de persones. Sempre per alguns motius, motius que realment podrien ser una tonteria o...
Per gustos també. Hi ha moltíssims motius que realment al final del dia tampoc justifica que això passi. Exacte, sí, sí, trobem assetjament escolar, ja sigui per, a vegades no per aparència física, no per una manera diferent de pensar, o per tenir uns gustos diferents, o per tenir uns gustos que, mira, poden ser els teus i ja està, però sí que veiem que certa gent aprofita aquestes petites diferències, no? Potser per atacar contínuament a nens, sobretot. A burlar-se, bàsicament. Sí, sí.
I coneixem també que el bullying, que és el que tu has dit, psicològic, però també pot arribar a ser físic. Sí, hi ha hagut, per exemple, s'ha fet molt viral, em sembla que ha estat aquesta setmana o a finals de la setmana passada, un cas a Palma de Mallorca on assetjaven físicament una noia d'uns 13-14 anys i que ho penjaven a les xarxes.
D'acord, sí, sí, no, no, realment és un tema que fa fer edat i que, bueno, veure com nens, no, que al final són nens, bueno, acaben patint anar a l'escola o ja sigui, no, és que pateixen el dia a dia de, ostres, tinc que anar a l'escola, quin patiment, no, Francesc?
Exactament. Al final, els que acaben sent assatjats acaben no volent anar-hi a l'escola. Per exemple, alguns casos com, per exemple, el d'un nano que es va suïcidar al juliol, que es deia Dani, a l'Institut de Canigó d'Almacelles, a Lleida, el nano hi havia dies que no volia ni anar.
i al final, doncs mira, es va acabar suïcidant. No, sí, sí, això és el cas més extrem, al final, però és que hi ha certs nens que acaben tenint que recórrer al suïcidi perquè no veuen una llum a la que agafar-se, però Francesc, abans d'endinsar-nos en el món de l'assetjament, vull primer repassar uns casos que han sonat molt últimament, que sé perfectament que tu estàs molt posat al dia,
Si vols, comencem parlant del cas més sonat d'aquest últim mes, que és el cas de Sandra Penya. Què ens pots explicar d'aquest cas? Què ha passat? A veure, en el cas de Sandra Penya, això ha passat a Sevilla, exactament a l'Institut Irlandeses de Loreto. Una noia de 14 anys que es deia Sandra es va suïcidar després de rebre assetjament psicològic per part de tres companyes seves de classe.
li feien absolutament de tot i al final va ser crec que el 14 d'octubre es va acabar suïcidant. El cas va sonar a pràcticament tot el país i tothom va començar a expressar el seu rebuig i tot el suport a la família. El que ha passat és que l'escola no va activar el protocol existent antibulling, no va informar la Junta, la Junta li ha obert expedient per aquest succès
i bàsicament ha estat una mica de denúncia per tot això. El tema amb el bullying d'aquest cas de Sandra ha sonat tant que fins i tot es van convocar manifestacions a inicis de la setmana passada, crec que va ser dimarts o dimecres passat, un d'aquells dos dies,
es van convocar manifestacions arreu del país per manifestar-se contra l'assetjament escolar. Sí, sí, sí. Sobretot una manifestació que realment també va arribar a Barcelona, també vam veure una manifestació contra l'assetjament escolar a Barcelona, però sobretot que arribava per la incapacitat de l'escola...
de no detectar-ho i sobretot de deixar-ho permetre un cas com aquest tan greu. És que les escoles, també he de dir una cosa, i és que les escoles sense una evidència clara, que en aquest cas sí que la tenien, però moltes vegades les escoles sense una evidència clara tampoc és que puguin actuar. Poc temps després, també en una altra escola a Andalusia,
Van detectar un cas de bullying on li enviaven missatges que es marqués un Sandra Penya en una altra escola a la mateixa comunitat autònoma. A l'escola va activar el protocol antibulling i va expulsar els tres perpetradors. Molt bé. Els va expulsar tots tres. Per tant, aquí tenim l'altra cara de la moneda, no? Exacte. Com s'hauria de trucar. És a dir, això és una molt bona actuació contra el bullying. Expulsar a qui ho perpetra...
i també una mica ajuda la víctima però sí que s'ha de dir una cosa que és que sense la informació no es pot, o sigui, les escoles poden fer de poc a res, però si fins i tot hi ha la informació i no actuen, que és el cas del que ha passat a irlandeses de Loreto doncs aquí l'escola sí que té cert grau de complicitat, li va caure una pluja de crítiques per xarxes socials fortíssima i quan van lamentar el succès li van escriure una nota de la comunitat que va, o sigui, això per Twitter o X com diuen ara
Quan van escriure el comunicat lamentant la mort de la seva alumna, li van posar una nota a la comunitat dient que s'havia suïcidat per bullying a l'escola i que no havien activat el protocol. Sí, sí, no, no, totalment. Realment aquesta escola de Sevilla no va saber gestionar bé el cas i no sabem què hauria passat si s'hagués activat el protocol de bullying, però segur que les coses haguessin anat millor.
També, Francesc, jo vull parlar d'una cosa que a mi em sembla que no ho sé perquè no he estat a una escola, però he estat com a alumne i jo crec que quan un company fa bullying que un altre company és una cosa que sap, no? Jo crec que és notori. És que és conscient. Els tutors de les aules, això ho poden veure fàcilment. A mi l'excusa, no ens havíem donat compte, ostres, no me l'acabo de creure perquè és evident, aquestes coses es veuen.
Jo, a veure, et puc donar la meva experiència perquè jo he patit bullying des de petit pràcticament. Sí, sí, després bullien aquest tema, però... Sí, però el que passa és que els professors, hi ha moltes vegades que els alumnes que cometen aquests actes després s'amaguen completament i fan que no es pugui dir res. Això és una cosa que també ocorre.
I moltes vegades, ara mateix també és cert que els professors, si abans tenien les mans lligades en algunes coses, ara les tenen també en això, perquè moltes vegades arriben a dir als pares que això realment no passa, això és un joc de nens, el bullying no és un joc de nens, ja abans no és un joc de nens, això és un problema molt fort que tenim ara mateix i que no s'està actuant com es deu.
I bé, el que s'ha de dir és que si els tutors no ho poden veure, que això pot passar. És a dir, els tutors hi ha vegades que potser no ho veuen, perquè hi ha algunes maneres que es poden comunicar o també hi ha... Sobretot si és més fora de l'escola, no? A nivell de xarxes socials... Exactament. Aquí sí que és veritat. I especialment a les hores més lúdiques de l'hora escolar, que és, per exemple, l'hora del pati, o com es diu el recreute, i també les hores de dinar.
que en molts casos també ocorren a aquestes hores. Clar, i no a classe davant del professor. Exactament. D'acord, d'acord. Doncs, vols comentar algun altre cas que hagi sonat últimament? Mira, últimament d'aquest últim any, bueno, estava el tema, com hem dit a l'inici del programa, el tema del cas de Dani, que a l'Institut Canigó del Macelles, a Lleida,
que en aquest cas s'hi havien activat el protocol anti-bullying i no havien detectat què és el que havia passat, que això realment havia passat. No van ser capaços de detectar-ho. El noi es va acabar suïcidant el juliol. A les vacances, per tant. Sí, i la mare va sortir per TV3 denunciant tots els fets dient que havia hagut assetjament i que era per bullying el motiu. Sí, clar, clar, clar.
I un altre cas que també ha sonat molt, no només aquest any, sinó en els últims quatre anys, ha estat el de Kira López, en el col·legi Jesús, Maria i Josep, que també és conegut com Pare Manyanet de Sant Andreu, al barri de Sant Andreu de Barcelona. La Kira tenia 15 anys i patia bullying a la seva escola, allà al Pare Manyanet de Sant Andreu, i es va acabar suïcidant el maig de 2021.
D'acord, i aquest cas s'està recuperant ara. Sí, perquè per la mateixa setmana que va passar el de Sandra Penya, es va celebrar un judici oral per aquest cas de Quira López, en el qual es van anar a testificar per el tema del bullying, que realment mostrà que hi havia hagut bullying i no s'havia activat cap protocol. Clar.
I, clar, ara mateix els pares d'aquesta noia es van obrir un compte a Twitter i també van fundar una fundació que es diu Trencats, que per cada cas de bullying que es reporta el denuncien i el fan públic i li donen veu. Ara el que passa és que cada cop s'està estrenent molt i ara mateix...
En el cas de Quira López, sí que hi ha hagut companyes que han testificat que patia, evidentment, bullying. Però l'escola mai va fer absolutament... És a dir, la direcció no va fer mai absolutament res. I, esclar, es va acabar suïcidant i al final, doncs... Bé, 2021, per aquella escola, precisament, que jo tinc bastanta informació, no va ser un bon any per aquella escola...
en concret, perquè hi ha hagut altres casos no de bullying només, sinó que també coses encara més fortes. D'acord, a nivell... Podem dir alguna cosa? A veure, sí que et puc dir, el 2021, justament aquella escola... A veure, conec el director del Mañanet de Sant Andreu, abans estava a la meva escola. El meu cas de bullying va ser tota rialla i de burla pels meus gustos.
A veure, jo, en certs temes, molt bé. Doncs, si vols, obrim el meló de l'experiència teva. Endavant. Doncs, comencem, perquè, Francesc, tu vas patir bulis, no? Exactament, des que vaig començar l'escola, des de pràcticament P3, bé, P3 no tant, però sí, P4, P5...
Fins a... En aquella edat tan petit ja tenies un assetjament escolar. Sí, des dels 4-5 anys. Fins als... La forma més forta fins als 11-12 i ja d'una manera molt més baixa i relaxada, però sí que jo ja ignorant-ho tot en els últims 4-5 anys. Fins a acabar l'ESO.
Fins a acabar batxillerat, pràcticament. Primerament eren dos i després es va afegir un altre durant set anys, que després ja no va fer batxillerat. Principalment eren dues persones que sempre anaven a per mi. D'acord. I en què es basava el boling que et feien? Què et feien a tu?
Bueno, es burlaven bàsicament pels gustos. A veure, jo sí que hi ha una cosa que passa també quan s'espetit, que potser t'agrada algú o et sembla que algú és molt... Bueno, et sembla molt guapa, si alguna noia et sembla molt guapa, doncs mira...
A mi em feien el càntic general de t'agrada aquesta persona una i altra vegada i és que jo no sabia reaccionar i sempre reaccionava d'una mala manera i això els divertia per la punyetera cara. Llavors, els meus pares sí que sabien que em feien bullying.
Però, esclar, l'escola també ho va saber en alguns anys. De fet, l'any anterior que el director que estava quan a mi em va passar, fins que va arribar el nou, de fet, el director actual va ser qui va començar a actuar una mica i posar ordre perquè això parés. D'acord. És a dir, el director actual de l'escola, que, bueno, la diré obertament, para meñanet les Corts, això allà és on va passar,
El director actual sí que va posar una mica d'ordre, especialment quan una vegada va ser un dia que va passar una cosa com aquesta i jo ja estava a cursos avançats de primària, cinquè de primària, si no recordo malament.
I ma mare es va encarar amb un d'ells, el que més es va passar en aquell dia, i aquell senyoret em va amenaçar a denunciar-me per aquests fets. Llavors, es van reunir al despatx del director i ma mare va amenaçar a denunciar a tota l'escola perquè, per qui no ho sàpiga, els oients que ens escoltin que no ho sàpiguen, aquella escola es troba al costat d'una comissaria dels Mossos d'Esquadra. Sí, enganxada. Literalment, es troben al costat.
I llavors va ser ja quan va començar a posar ordre. I ja llavors allà va començar a relaxar-se tot. Sota amenaça. Una mica sota amenaça. El que sí que puc dir és que ja els efectes que jo vaig tenir, els efectes que jo vaig patir, més que res, dels efectes psicològics que em quedaven, era especialment... O sigui, a una persona que li fan bullying, això ja pot anar general...
li destrueix completament l'autoestima. Això per començar. Li destrueix totalment l'autoestima. I quan més temps tardi, més temps tardarà també en recuperar-se la víctima. És a dir, més temps tardarà. I també una forta pèrdua de confiança en moltes coses. I ja al final el tema de no voler estar amb ningú. Jo recordo un any que a l'hora del pati no em juntava amb absolutament ningú. Si no recordo malament era segon, tercera primària.
Tenia 6, 7, 8 anys. És molt fort. És molt fort que aquestes coses passin. I ara mateix, doncs mira, en el cas de Quira López, he de dir que el director d'aquell moment... Quan jo patia el bullying més fort i el director que estava en aquell moment...
i el director del Meñanet de Sant Andreu quan va passar el cas d'Equira era el mateix, és el mateix director i era conegut i s'ha fet conegut ara mateix per haver fet la vista grossa en aquests tipus de casos perquè aquell mateix any el 2021
No sé si ho saben, però en aquella mateixa escola van de tenir un cura pederasta per possessió de pornografia infantil, més de 90 gigas de pornografia infantil, en el seu ordinador. Això, Mañanet de les Corts? De Sant Andreu. El que passa és que aquell mateix cura havia estat anteriorment a les Corts i va abusar sexualment d'un alumne el qual es va suïcidar l'any 2019.
Sí, això és un cas que va passar de debò. Aquest cura que van detenir va ser condemnat l'any 2022 a 9 mesos de multa només. No va tenir res més. Tot i que després, el 2023, el van tornar a detenir i ara li demanen 6 anys de presó per abusos sexuals continuats a un nen de 8 anys amb discapacitat. És a dir, en aquestes escoles, el director que estava quan a mi em van fer bullying,
Ara li han posat l'etiqueta d'haver fet, i amb raó, no haver fet amb raó, sinó li han posat l'etiqueta amb raó d'haver fet la vista grossa en aquests tipus de casos, d'assetjament escolar, d'abusos, de qualsevol tipus, ha fet la vista grossa. Clar, clar, veiem.
El teu cas mateix, també els casos que ens estaves retratant d'abusos sexuals que no els feia el director però els feien assalariats o col·laboradors de l'escola. A veure, el nom del detingut va sortir a la llum, es deia Joaquim Calvet i abans estava a la meva escola. El que es va saber és que quan es van enterar, el primer any que va venir el director actual de les Corts, que van enviar l'altre director al Mañanet de Sant Andreu,
Doncs el que passa és que aquell cura es va quedar un any amb el nou director i després, quan es va entrar de tots els casos, va fer que el volia, no sé si és que el voldria fora o que no el voldria a la seva escola, però el van enviar a Sant Andreu.
Directament el van enviar a Sant Andreu. Però, vamos, que per la polèmica i per moltes queixes van fer aquest canvi. I des de llavors sí que ja l'escola de les Corts ha netejat moltíssim el seu nom en aquestes coses. Però, bueno, que hi ha hagut molts casos que al final tampoc es diuen. Recordo també en abusos per part de professorat...
L'any passat va sortir un testimoni que ja potser tindria 30-40 anys d'un professor que als anys 90 també va abusar sexualment d'alguns alumnes. Però aquell professor no tinc cap informació donat que jo no hi era a l'escola en aquell moment. I no he sabut absolutament res d'ell. Sí, sí. No, però bueno, el que sí que podem confirmar o almenys...
sí que podem dir amb certa seguretat que el director aquest sí que el que tu deies es caracteritzava per fer una mica la vista massa grossa i potser no prendre suficientment seriosament el que passava amb els seus alumnes perquè en el teu cas l'assetjament escolar i també podem veure el de la quira que realment va arribar a l'extrem més negatiu que va comportar el suïcidi i realment
Sí que és veritat que els professors ni els directors fan el bullying, però si no el saben aturar, també arriben a ser, a part, una mica de còmplices. Exactament. En el cas d'Akira sí se sabia allò del bullying. De fet, algunes companyes han hagut d'anar a testificar dient que en aquest cas sí que hi havia bullying. Tornem una mica al meu cas, sí que és cert que...
jo al final vaig acabar desistint una mica amb els anys vaig aprendre a desistir i ja al final no contestar-los ignorar-los va ser ignorar-los però és que això em va costar moltíssim perquè sabien que a mi em buscaven les pessigolles massa fàcil
I al final hi havia dies que acabava fatal. I això és que és de lo pitjor que li pot passar a una persona, perquè una de les coses que acaba passant a llarg termini és que psicològicament t'acabarà afectant d'una o altra manera, perquè és una cosa que no vols... O sigui, que la víctima no vol acceptar que li ha passat. Ja, ja, ja. Com que fa certa vergonya, no? Inclús, a vegades, reconeixer... Vergonya, no sé... Això també depèn una mica de la persona. A mi em fa una mica de llàstima que m'hagués passat a mi, però també una mica que...
no s'hagués parat a temps. No és de dir una vergonya... La vergonya realment és que no s'hagués parat en el moment que havia de parar. Perquè, Francesc, una cosa, tu quan anaves a l'escola, quan estaves en un període on et feien bullying i realment sí que senties un assatjament bastant pronunciat, com et senties tu en aquells moments, en aquells dies, i com repercutia en el teu cas personal?
Doncs a veure, aquesta molt bona pregunta, això per començar, molt bona pregunta. El que he de dir és que bàsicament a mi el que més em repercutia era l'estat emocional. És a dir, això és una cosa que passa. Emocionalment les persones que pateixen bullying acaben, com he dit abans, amb moltes inseguretats i al final no saben quina acció realitzar. I al final, doncs mira,
Què passa? Que ja vaig deixar passar els anys. En el principi és que també és cert que em va passar de molt petit i potser ja no recordo la major quantitat de detalls, però jo acabava els dies que acabava plorant, literalment. És que acabava molts dies malament. No, no, clar. Si és que hi ha hagut algunes vegades que quan va sortir el cas de Sandra Penya,
La meva pròpia mare em va venir a l'habitació i em va dir que no tenia ni idea de com havia pogut sobreviure a tot allò que em va estar passant durant anys. Ja, no, no, sí, sí. És que realment és molt fort i això ens demostra que tu realment tens una capacitat de...
d'aguantar, no?, molt forta, que no tenen que tenir els nens, realment. No és, ostres, tots els nens haurien de ser com el Francesc, no. El Francesc va tenir la sort de ser un tio amb força, amb actitud i que va poder aguantar-ho, però hi ha molts nens que realment no poden aguantar perquè és una pressió inaguantable
durant tants anys i que realment és això. No hem d'exigir als nens que siguin tan forts com tu, per exemple, sinó aturar el problema d'arrel i aturar aquests nens assetjadors que segurament jo estic convençut que molts d'ells no se'n donen ni compte del mal que poden arribar a fer.
És que jo crec que... Justament et dono la raó. Moltes vegades no en són conscients, però és que fins i tot el moment que, per exemple, t'he dit el cas que em van amenaçar amb denunciar-me és perquè, literalment, alguns d'ells fins i tot s'enorgulleixen d'enfonsar la vida dels altres. És a dir, ja...
Una cosa és quan passa que són molt petits, que potser són més innocents, però el bullying no és un joc de nens, és una cosa que s'ha d'aturar. Una cosa és quan passa, quan es pot ser una mica més innocent, i una altra cosa és quan ja es té un més que mínim de consciència quan és l'ESO o fins i tot batxillerat. Això és un escenari completament diferent. I una altra pregunta, Francesc?
Tu, amb què notaries els efectes del bullying en la teva persona actualment? Què t'ha arribat? Quins són els teus petits dromes o els petits... Això que t'ha deixat el bullying que encara segueix persistint a la teva persona? O a causa del bullying tens una manera d'actuar diferent? O tens uns mecanismes de protecció diferents? En què ho notes?
La cosa en què més ho noto és que em costa, primer, em costa moltíssim relacionar-me amb persones noves. Això per començar, em costa moltíssim. Per culpa d'això he tingut la forta poder de ser jutjat i que això torni a passar en un ambient en què he d'estar una i altra vegada. A la universitat, per exemple...
Mai em van fer volent a la universitat. La universitat he conegut gent que són potser dels millors de tota la meva vida. Però a l'inici és que em relacionava potser amb 4 o 5 persones de les 60 de la classe. Potser per la por, no? Exactament. A tornar a caure en un cas d'assetjament. Exactament. És a dir, al final... Al final del dia ha estat una mica... És que jo ja...
Em costa relacionar-me amb la gent com perquè després surti malament. I ja després, doncs mira, en el tema que deia que em va passar a mi el bullying, en el tema amorós, és que jo, per exemple, no m'he atrevit a tornar a parlar amb absolutament ningú d'aquest tema. Mai. És que ni encara que m'ho preguntin, de forma molt persistent. Que alguna vegada ha passat en alguns altres indrets...
m'han estat preguntant aquests tipus de coses de forma persistent i jo m'he negat a parlar. Perquè dient la veritat que no m'agrada parlar d'aquest tema i és per culpa d'això. És a dir, els traumes que pateixes en un tema, en un tema sigui el que sigui, fa que la víctima tingui por d'això. És a dir, tingui por de tornar a que això torni a aparèixer d'una o altra manera.
No, no, clar, al final és el que dèiem, no és només el passar-ho malament de quan estan fent bullying, sinó totes les conseqüències que tu ens estàs donant, per exemple, en el teu cas són aquestes, però també entenc que poden ser unes altres, però l'important és que realment el bullying deixa uns traumes, unes conseqüències que segueixen persistint a encarquejar el bullying que acabi. Exactament, és a dir, jo al final és que...
les coses que passen no són les coses tan a curt termini són a llarg termini els casos tant de la Kira com el Dani com la Sandra tot això està per als efectes de llarg termini ja no podien més sentien que ja no podien més és que jo realment em costa d'imaginar com pots arribar a passar-ho tan malament per arribar a prendre la decisió de treure la vida que és la pitjor decisió que pots fer
Però és que ha de ser... Has d'estar tan, tan, tan, tan... Tan fet merda, per dir-ho d'una manera així, has d'estar... Que no pots més. És que has de sentir una impotència per dins teu que per acabar recurrent a això és que és molt fort. I tenir la valentia de suicidar-te, que a mi em sembla un acte, però és una valentia exagerada. O sigui, jo no podria ni se'm passa pel cap perquè no m'atreviria. Jo igual tampoc m'atreviria. El que passa és que és una cosa que els passa pel cap perquè al final ja...
Es dona per fet com que a vegades es diu que si es deixa de viure ja no es patirà més. Però és que és una mica, potser seria l'explicació més, que podria dir més lògica, perquè a vegades aquests suïcidis passen, però és que no haurien de passar, s'hauria d'actuar. Sí, sí, no, no, totalment, al final no és el que deia, que has d'estar molt i molt i molt malament i haver-ho passat molt malament per arribar a aquest extrem.
Per últim, perquè ens queden dos minuts, Francesc, vull ràpidament que ens diguis o que creus que es podria fer per millorar aquesta situació i sobretot per intentar evitar l'assetjament escolar a les escoles. Primer que les escoles assumeixin les responsabilitats, perquè el que passa és que moltes vegades les escoles, tot i activar els protocols, també és cert que no actuen. El que s'ha de fer és fer una investigació més profunda
i tractar de preguntar a tots els companys possibles i possibles testimonis. Com, per exemple, passa ara amb el cas de la Kira, que han anat unes quantes companyes a testificar. És a dir, per acabar amb això, hi ha alguns altres temes legals que poden ser molt diferents. Per exemple, als Estats Units, si algú es suïcida per culpa del bullying, en alguns estats...
Portar alguna cosa al suïcidi, sigui per bullying o assetjaments, és cadena perpètua. A Connecticut, per exemple, és cadena perpètua. Això m'he enterat. Està considerat un assassinat, no? Exacte. Es considera assassinat en primer grau. I al final fas que algú prengui la decisió. Una persona que comet bullying, aquests actes, al final fa que la seva víctima
no vulgui seguir. Ja, sí, sí. Per tant, per resumir-ho d'una manera, més atenció a les escoles, no? Més posar l'ull, més detectar-ho abans, crear potser sistemes de detecció... A veure, sí que... I penar-ho més. Exactament. A veure, com he dit a l'inici del programa, és molt difícil... Bé, a l'inici de la secció. Dos segons, eh? És difícil si no hi ha comunicació, però quanta millor comunicació i també quant més es pugui anar parlant,
millor. Doncs sí, doncs ens acomiadem amb aquest consell. La comunicació és molt important en tots els aspectes de la nostra vida i també en el bullying. Francesc, moltes gràcies. A tu. Vinga. Bona tarda, us informa Marc Güell.
La parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, acusa el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, de matar-lo públicament durant la segona jornada del judici en què s'acusa el fiscal de revelació de secrets. Avui també ha comparegut el cap de gabinet de la presidenta madrilenya, Miguel Ángel Rodríguez, que ha tornat a admetre que ell va filtrar part del correu en què el fiscal accepta arribar a un acord amb el nòvio d'Isabel Díaz Ayuso. Madrid, Denis Aindeaja, bona tarda.
Bona tarda, una vegada i una altra. González Salvador s'ha queixat que la filtració del seu cas l'ha marcat com un delinqüent. Denuncia que per culpa del fiscal general ja l'han condemnat, l'han arrossegat i polvoritzat, ha dit, i l'han situat a l'adienat de tots els atacs.
Yo pasé a ser el delincuente confeso del Reino de España. O sea, estaba muerto. El señor García Ortiz, el fiscal general del estado, me había matado públicamente. El presidente del gobierno, prácticamente todo el consejo de ministros, actúan como boletín oficial del estado de esa condena pública.
La parella d'Allussó reconeix que va demanar pactar amb la Fiscalia perquè volia evitar ràpid i sense fer soroll que els seus problemes amb Hisenda esquitxessin la presidenta madrilenya. Dani Sany de Catalunya, Ràdio Madrid.
El ministre Àngel Víctor Torres defensa la seva innocència després de l'últim informe de la Guàrdia Civil, que inclou missatges personals en què es compromet a fer tots els esforços per pagar l'empresa central de la trama a Coldo. Torres assegura que l'informe no apunta a cap delicte. Madrid, Paula Brujats, bona tarda.
Bona tarda, ni comissions, ni suborn, ni cap irregularitat. Àngel Víctor Torres defensa que l'informe policial l'exculpa del tot i evidencia que tot el que s'ha dit d'ell és mentida, escarallarà per això contra Víctor de Aldama al cervell de la trama, a qui sí, coneixia, però diu, mai s'hi va reunir.
Después de más de 400 folios, la UCO no detecta ninguna actuación ilícita y legal por parte del presidente Canarias que fui y por parte de mi gobierno. Y después de que el juez Puente pidiera a Aldama que entregase pruebas contra Torres, no soy citado en ninguna condición, por tanto quedan también evidenciadas sus falsedades, sus mentiras.
Ha reconegut que va mediar perquè el govern que presidia pagués a l'empresa de Eldama les factures de mascaretes que els devia. Era la seva obligació fer-ho com a president canari, però diu mai va ser complexa de cap trama. Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid. Patacada de telefònica a la borsa després d'anunciar que reduirà el dividend a la meitat l'any que ve per poder créixer. Les accions de l'operador espanyol han caigut gairebé un 13%. És la baixada més gran des de la pandèmia.
La companyia ha presentat el seu nou pla estratègic que deixa els beneficis que reparteixen entre els accionistes en 15 cèntims per acció. El pla preveu estalvis de costos de 3.000 milions d'euros fins al 2030.
En plena jornada electoral per triar l'alcalde de Nova York, Donald Trump llança missatges favorables a l'independent Andrew Cuomo i en contra del favorit, l'aspirant demòcrata Zohar Mamdani. El president dels Estats Units ha dit literalment en un missatge a les xarxes socials que qualsevol jueu que voti Mamdani és estúpid. Nova York, Oriol Serra.
Bona tarda. A mida que avancen les eleccions, també creix l'emoció d'unes eleccions a l'alcaldia de Nova York que, paradoxalment, es disputen els mateixos dos candidats que s'havien disputat abans les primàries del Partit Demòcrata. Zoran Mamdani, situat a l'alt esquerra del partit, i l'exgovernador de Nova York, Andrew Cuomo, qui s'ha convertit accidentalment en el preferit de Donald Trump. Mamdani, de 34 anys i musulmà de confessió, ha fet aquesta crida als novaiorquesos que vulguin una ciutat més assequible.
Els mateixos novaiorquesos que esperen autobusos que no arriben mai, els mateixos novaiorquesos que han de marxar de la ciutat si volen tenir una família, i els mateixos novaiorquesos que estan cansats de buscar un pis a Nova Jersey perquè és l'únic lloc que poden assumir. És l'hora d'un nou dia en la nostra política. Cinc dels vuit milions i mig de novaiorquesos estan cridats a les urnes el mateix dia que també hi ha eleccions a dos estats nord-americans i a una dotzena de ciutats del país. Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Nova York.
Bona tarda.
D'altra banda, també a la P7 encara treballen per retirar un camió cremat a l'Aldea, direcció Castelló. Hi ha un sol carril obert i s'estan fent desviaments a l'Ametlla de Mar. També alguns desviaments a l'Ampolla. Provoca llargues cues tant a l'autopista com l'N340. Hi ha l'autovia C17, aturats encara de Canovelles, a l'Ametlla del Vallès, direcció Vic, a causa d'un atropellament mortal. Ja hi ha reoberta la circulació. Mari Luz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Els Esports, Ruth Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. Finalment hi haurà partit entre Catalunya i Palestina el 18 de novembre a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Aquesta tarda s'ha arribat a un acord entre totes les parts implicades. El partit serà a dos quarts de set.
El Barça, per la seva banda, ja és a Bruges, on demà s'enfronta a l'equip belga la quarta jornada de la Champions. Ho fa sense novetats a la convocatòria. Christensen, que s'esperava que entrés a la llista, finalment n'ha quedat fora. Aquest vespre ja comença la quarta jornada de la lligueta d'aquesta Champions masculina. Els dos partits més destacats són a les 9, Liverpool-Madrid i PSG-Bayern de Múnich.
Avui també es disputen els dos primers partits de la tercera ronda de la Copa Femenina de Futbol. L'Espanyol juga al Camp del València i el Badalona Women Ufal de l'Ossasuna. Els dos partits a les set del vespre. I a la Primera Federació Masculina, Cristóbal Parralo és el nou tècnic del Nàstic de Tarragona. Parralo, ex-tècnic del Racing del Ferrol, el Girona o el Racing de Santander, entre d'altres, i també ex-secretari tècnic de l'Espanyol. Dirigirà aquesta tarda ja el seu primer entrenament com a tècnic grana i dissabte debutarà al Camp del Murcià.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salles Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just no aplicarà la part variable de la taxa de residus de l'any 2025, que s'havia de liquidar el primer trimestre del 2026. La mesura és excepcional i respon a incidències en el sistema de comptatge d'obertures dels contenidors intel·ligents que no garanteix encara una precisió total. Per aquest motiu, durant el 2026 només es pagarà la part fixa de la taxa. L'anàlisi del primer any de funcionament del sistema ha detectat registres incorrectes en alguns habitatges, incluent-hi domicili sense cap obertura comptabilitzada als contenidors d'orgànic o resta.
També s'ha conclòs que els llindars actuals per calcular la part variable no s'ajusten a totes les tipologies familiars i poden penalitzar llars que reciclen correctament però que no arriben a aquests valors per motius com vacances, segones residències o altres circumstàncies. L'Ajuntament ha revisat el model amb les associacions veïnals i aplicarà nous criteris a partir de la taxa del 2026 que es cobrarà el 2027.
La part fixa es reduirà de 120 a 96 euros com a reconeixement a la millora en la recollida selectiva al municipi i la part variable s'exonerarà a les llars que facin almenys 48 obertures del contenidor d'orgànica durant l'any en comptes de les 544 que es demanaven ara.
Es mantindran les bonificacions per rendes baixes. Pel que fa a cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just estarà dedicada al vals i a la figura de Johan Estrauss i anirà a càrrec de Joan Vives Ballalta, divulgador musical. L'acte tindrà lloc el 6 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa al context musical i social del vals, així com a la trajectòria del compositor austríac, considerat el principal referent del gènere i conegut com el rei del vals. És una activitat oberta al públic amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no sòcies.
I pel que fa als esports, l'entitat esportiva Trail Barcelona ha posat en marxa la quarta edició de la seva iniciativa Motxilla Solidària, un projecte que combina l'entrenament de força i resistència amb una gran acció solidària per recollir aliments destinats a Càritas Sant Just. Aquest repte, ja consolidat al municipi, creix aquest any amb la incorporació dels grups d'infants i joves, convertint-se en una activitat per tota l'escola.
el que va començar com un entrenament on els participants carregaven motxilles en pes de per recórrer la muntanya, ha evolucionat cap a un moviment solidari. Segons expliquen els seus organitzadors, Cristina i David, la idea va sorgir dels mateixos participants. Ara, el pes de les motxilles es tradueix en quilos d'aliments que els mateixos esportistes entreguen directament a Càritas en finalitzar el recorregut, fent el cicle de l'ajuda més tangible i proper. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això és tot. Tornem amb tota la informació, els informatius i els butlletins. Fins ara. I ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem, mare meva, quin xou.
No, no, no, no, no, no.
Hola nois, què tal? Com esteu? Javi i Carles? Estem ben refredats. Ben refredats. Avui ben refredats, eh? Bueno, això ja passa, eh? Que ara arriba la tardor i estem tots igual. No, fatal, eh? O sigui, jo porto una setmana... Déu meu. Ja se us nota, eh? Les veus? Sí, sí. Però bueno, ara portàvem dues setmanes, no? Que no veníeu? Correcte. Sí, la setmana passada us veu trobar amb les nostres tietes. Sí, sí. La Carlota i la Xaviera. I aquesta setmana hem tornat nosaltres ja.
Les hem tancat a la residència. I ara ja us tenim de nou aquí amb nosaltres. Fins a proper avís, de moment. Tornarem a tenir-les o no? I tant. Segur que sí.
S'ho van passar bé, també, o no? Home, jo crec que sí. Es va veure que s'ho van passar bé. El circo que són, segur que sí. Sí, sí, ens vam muntar un bon xou, però vam riure molt, eh? Mare meva quin xou mai més ben dit. Exacte, exacte. No, però va ser molt divertit, la veritat. I avui què parlarem de vosaltres? Amb què parlarem, no?
Doncs ens hauria de començar amb que aquest cap de setmana passat vam anar a veure Lizzie al musical, al Teatre Gaudí, al qual vam poder fer una entrevista a una de les actrius. La Candela Díaz, que dona vida al paper de Bridget. Bueno, són només quatre actrius, de fet, a la producció. I ella és la que fa de Bridget, que és la criada de Lizzie.
Recordem que l'argument de Lizzie és la història de Lizzie Borden, una noia que el 1892, si no m'equivoco, als Estats Units, assassina la seva madrastra i el seu pare a cops de destral, presumptament. Exacte, allegedly. Sí, i en aquell moment a la casa només estaven la criada i ella, però aquesta... la Lizzie té una germana i també té una molt bona amiga que va testificar el judici i són aquests quatre personatges femenins els que trobem durant tot el musical, bàsicament.
Sí, me'n recordo que vam comentar que se la va donar com per innocent, no? Sí, sí. Perquè no n'hi veien massa proves i perquè es considerava que una noia així com ella no podia haver fet aquell crim, no? Sí, exacte. Sí, i en aquell moment es considerava que una noia, i de casa bona, doncs era impossible que hagués pogut clavar 42 cops de destral, no?, a una altra persona de la seva família. Exacte.
I a més a més, no hi van haver proves contundents i que es va veure, que això surt també en el musical, com crema un vestit que ella diu que està tacada de pintura. La germana, sobretot, diu que està tacada de pintura. Sí, però probablement no era pintura, era una altra cosa. Segura. Però, com que no es va trobar el vestit, només hi ha testimonis que la van veure com el cremava, doncs al final, suposo que sense proves, fer ascens del crim, doncs se la va absoldre.
I sí, sí, el musical parla una mica d'això, òbviament amb moltes essències poètiques de la història. I molt guai, la veritat. Ara, si voleu, escoltem l'entrevista amb la Candela, que ens explica una mica més el musical des de dins i després seguim parlant una mica de la nostra review.
Aquí a casa els borden, cada porta té un candau. A cada cel ha hi amagat un secret i el seu esclau. Desladem-nos a l'agost de 1892, quan l'infern es pata.
Avui dia 1 de novembre, dia de tots els Sants, hem vingut al Teatre Gaudí a veure el musical de Lizzie, un musical que barreja el True Crime amb la reivindicació femenina, amb la meravellosa Candela Díaz, actiu que dóna vida a la Bridget, i també que és la coreogràfa de l'espectacle. Candela, primera cosa que et vull dir, per mi, si deus definir Lizzie, com he vist avui el musical, sí, la paraula hipnòtic. Com estàs?
Jo estic molt... Acabo la funció molt agraïda, però molt cansada, també. I amb un empoderament femenino a tope. Que guai. Volia preguntar-te, tu vas fer de Bridget el 2021. Com ha sigut l'experiència? Com et va arribar? Com has tornat? Doncs aquest projecte el vam iniciar perquè teníem ganes de fer alguna cosa amb les companyes...
de fer una cosa diferent i buscant, buscant, vam anar a parar amb aquest projecte de l'Off Broadway, ens vam enamorar i el vam engegar i vam veure el material, vam veure pel·lis també i un cop vam veure tot el material és com que va ser molt clar per nosaltres qui era cada personatge, no vam tenir cap mena de dubte i em van demanar també com que fes el rol de les coreografies.
Llavors, el 2021 vam fer una presentació a l'Struc de Sabadell i fins avui. O sigui, vam fer una parada perquè ens vam proposar unes dates aquí al Teatre Gaudí que no ens anaven massa bé i llavors es va posposar fins l'any passat. Llavors, aquest any hem repetit temporada.
Com ha sigut fer un espectacle a nivell de coreografia de quatre bandes, com és el Teatre Gaudí? Com ha estat l'experiència? O sigui, va ser tot un repte, perquè clar, aquest espectacle estava pensat totalment a la italiana, pensat com quadres, o sigui, era tot molt pictòric. I quan ens van dir que volíem que vinguéssim al Gaudí, de cop, la perspectiva de l'espectacle va canviar per complet. Per sort, juntament amb l'Alba Collado, que és la directora de l'espectacle,
ens entenem superbé i no hi va haver com dubtes en com reestructurar tot això i volíem ser molt fidels a la versió original de la italiana, diguem. Llavors va ser xulíssim, la veritat, adaptar-ho a les quatre bandes. No va suposar molta dificultat, excepte alguns moments que són com molt difícils, diguem. No sé, vam redescobrir l'espectacle d'una altra manera i crec que hem guanyat moltes coses també fent el quatre bandes.
Com descriuries tu Lizzie el musical? Què creus que el fa diferent d'altres espectacles que hi ha al panorama català? Lizzie és un musical que posa en valor la figura femenina, primer de tot, cosa que crec que és important que els escenaris facin això. És un projecte també, a part que a l'escenari i escena només veiem dones, està dirigit i gestat per dones, també. El punt de vista és femení, tot.
l'estona. És un musical molt trencador, molt reivindicatiu, que parla de temes que són una mica tabús a la vida, com quins són els límits de la violència o els abusos als infants i fins on la violència és justificada i en quins casos sí i en quins casos no. I deixem com aquestes preguntes per reflexionar al públic i musicalment crec que és força diferent del musical convencional. Quin diries que és el teu moment preferit de l'obra?
Crec que puc separar entre el moment preferit de veure i el moment preferit de fer. La cançó de Mofego a mi m'agrada molt. De veure, a més, va ser la primera coreo que vaig fer i per mi va ser començar a gestar l'essència del que seria com el codi de moviment de la peça. He de sortir jo d'aquí! Lizy, Lizy, escolta'm! Mofego! Lizy, saps que pots confiar en mi? Mofego! Lizy, deixa'm ajudar-te!
I de fer, m'agrada molt el final, a Tauton, que estem les quatre fent tota la part del judici, m'agrada molt fer, perquè és un moment com d'aquellarre i alhora hi ha com moltes tensions entre nosaltres i és molt divertit de fer. Anem a parlar una cosa més a nivell personal. Candela, has estat Ferrés, el Victoria fent Maricel, ara estàs aquí a Lisi. Tens un futur projecte quan acabeu a partir del 16 de novembre?
idees gestant idees no res ferm ni res tancat no jo sola no bueno de fet un mix una mica amb algunes sí amb algunes no no intentarem que Lisi segueixi endavant i donar-li la volada que Lisi es mereix estem com una mica la veritat com centrades en això i lo que la vida me dé la verdad es lo que hay
Doncs moltíssimes gràcies, Candela. Us recordem que podeu venir a veure el musical Lizzie de la companyia Lesbiage fins al 16 de novembre. Veniu, és espectacular. Moltes gràcies. Adéu! Jo ens potrirem i m'està matant He de saber qui sóc jo
Doncs nois, moltes gràcies per aquesta entrevista. Molt interessant. La veritat és que ens ho hem passat molt bé també fent l'entrevista. Sí, va ser molt divertit. Estic portant al meu món del periodisme. Has vist? Just quan anàvem cap al teatre va ser com un... No sabem fer entrevistes. O sigui, hi havia com una manera, no?, professional de fer entrevistes. Vam dir, bueno...
Nosaltres farem el millor que puguem, dins de l'intrusisme laboral. Dins del voler portar el nostre punt de vista, el nostre coneixement al públic que ens escolti, intentar donar el millor. Va quedar molt bé, m'escoltava molt bé, i el muntatge ha estat molt xulo, així que felicitats, nois? Felicitats. Moltes gràcies.
Gràcies. I moltes gràcies a la Candela per donar-nos l'oportunitat d'entrevistar-la. Tot i que la coneixem personalment, va ser un plaer, la veritat. Això va ser després del passe, no? Sí, sí. Estava la pobra rebentada. Perquè cansa molt fer teatre. Molt.
I crec que, a més, una obra com Lizzie, Lizzie és, ja ho he dit a l'entrevista, és hipnòtic. És un espectacle visual, vocal espectacular. Vocalment és molt fort. Vocalment és molt fort. Les cançons són xulíssimes, és un musical que es va fer, ja ho ha dit ella, o Broadway, el 2019.
I elles van estar a les Truc de Sabadell el 2021. És espectacular. Es canta tot en directe, entenc. Tot en directe. La música és en directe, també. Sí, sí. Músics en directe, bateria... Que xulo. Tot en directe. És una experiència molt guai. Jo, de veritat, us recomanem que aneu a veure'l. Moltíssim. Ens va agradar moltíssim. Jo, per exemple, anava amb zero expectatives, ni bones ni dolentes, perquè no sabia molt bé com ho portaria la història de Lizzie Borden en format musical.
I vaig sortir al·lucinant, perquè és molt xulo, val molt la pena, no és gens car. No. Si sou de cultura jove, encara és menys car. Llavors, fins al 16 de novembre, si voleu anar, us animem. Us animem. De veritat. No, no. Sí, és un espectacle que...
Potser pel públic que no està acostumat, és un musical que diuen 4 frases. És molt cantat. És tot cantat. Per la gent que no està acostumada potser fa ai, ai, ai. No, no, no, de veritat, deixeu-vos dels tigmes. Però és que les cançons són molt xules. Són molt xules i s'entén, o sigui, jo no coneixia el text, no coneixia les cançons i s'entenia tot. Sí, clar, clar. Et perds 4 cançons perquè tens una bateria al costat, ok, te les perds. Que els altres estàvem asseguts molt al costat de la bateria, això és veritat. Sí, sí, però igualment ho vam entendre superbé. Però tot i així, eh? Tot i així se sentia superbé.
I donar com suport a aquests projectes també més petits, perquè al final el Teatre Gaudí és un teatre petit, que quin aforament deu tenir? Com 70 persones, potser. No ho sé. O saps que poc, 70? Sí, o sigui, no crec que molt més, eh? No ho sé, no ho sé, no ho sé quanta gent.
Però és un teatre també molt especial, no? Sí. Perquè es fa quatre bandes, no? Sí. Sí, l'experiència és molt màgica, la veritat. Nosaltres estem a una de les bandes, bueno, òbviament, pots estar a una, però vam sentir com del pal, ah, sí, aquesta és la grada perfecta, però realment, des de cada grada, veus com coses diferents, no? Perquè és un angle diferent de l'espectacle. Hi ha moments que veus un personatge d'esquena... Sí...
i tens una altra de cara, i a l'altra grada ho tenen al revés, no? Llavors... Té un aforament de 200 espectadors, eh? Doncs m'he flipat. Jo crec que uns quants més, amor. Quan hi entres, de veritat que sembla molt petit, molt acollidor, molt com... Petit com hi té. I per acabar la review d'aquesta obra, us he de demanar de l'Ualdeu quina valoració li doneu.
Mira, ho vam parlar quan vam sortir i jo ara li dono un nou. Molt bé. Sí, crec que també. Un nou. És un espectacle molt... O sigui, què caldria per ser un Déu? No ho sé. No ho sé. És que està molt ben fet. Està fet amb molt de carinyo. La Candela està gestat d'una manera preciosa. És espectacular. D'acord. Perfecte. Queda molt poc temps per anar a veure-ho.
Feu caligua a les companyes de les Viage i aneu a veure-ho. Molt bé, doncs li donem l'excel·lent a l'Itzi. Sí. I qui vulgui anar, que en vagi, que segur que no se'n penedirà. I ara passarem a l'altre gran tema que tenim avui, una altra review, perquè ja ho vam parlar una miqueta la setmana passada i és que vau anar al concert de la Ítica a Barcelona dins de la gira Meigenbol.
Sí, la setmana passada de fet va ser una setmana molt intensa per nosaltres de Lady Gaga, perquè no només vam anar al concert de Lady Gaga, sinó que vam anar també a una festa privada que organitzava YouTube, on va aparèixer Lady Gaga en persona. No sé si ho vau veure per xarxes i tal, va sortir Barcelona Secreta i tal, ho van posar. I nosaltres estàvem allà, estàvem allà amb...
Hi havia l'Andrea Compton, la Julieta, els ballarins d'OT, altres influencers... La Melody. La Melody. Estava la Melody. Estava la Melody, hi havia molta gent. I nosaltres. I nosaltres. Allà colats, no sé com vam arribar allà, però vam arribar a la festa privada. Els contactes estan molt bé. Sí, sí, sí. Va ser una...
Això va ser l'excel·lència de la setmana. Perquè va ser el concert i tenia un dia de descans i va fer aquesta festa privada. Feia concert dimarts, dimecres i dijous descansava i divendres i torna a tenir concert. Llavors el dijous ens va arribar com aquesta invitació de la festa privada. Com vau arribar fins allà?
Es pot dir alguna cosa? Jo tinc un conegut que organitzava la festa, que forma part de l'equip aquest d'organització de YouTube aquí a Espanya i tal, i em va enviar el link, perquè ens vam trobar el concert també a la pista, em va enviar el link i ens havíem com d'inscriure així molt privat i tal, i havien d'acceptar-nos la invitació, llavors jo vaig posar el Javi com a Masuno, ens vam apuntar, ens van acceptar, però anàvem sense espectació, o sigui, bueno...
Pensàvem, igual apareix, però no anàvem com pensant 100% que apareixeria. Exacte. Llavors, quan va aparèixer, realment va ser com un... Què? Bueno, jo vaig estar com 3 minuts dient, és una doble. Realment les fases van ser... Anem perquè imagina't que va i no anem. A la cua. Apareixerà, apareixerà, apareixerà. Passa una hora, no vindrà.
I quan arriba, els dos, no és ella, no és ella, no és ella. I de cop el Carles fa zoomar un vídeo i es posa a plorar. Perquè sí que era ella. Va ser fortíssim. I què ens podeu dir aquesta festa? Què va fer? Una petita mostra del concert? No, estava allà. Estava allà com de maestra de ceremonias. No va tocar, per tant. No, va parlar, va ballar, va animar a la gent que ballava, perquè hi havia com un concurs de ball també, amb cançons seves i tal...
I interactuava amb el públic des de dalt, com amb senyals i tal, però no va cantar ni res. Era el seu dia de vacaciones. I tant que sí, que descansi. Però ja amb el que fa el concert, la veritat que és una obra d'art, el concert, el Mayhem Tour. És espectacular. És una cosa brutal. Vull dir, és com una òpera dividida en 5 actes, canta 31 cançons de les més icòniques i del nou disc, i també algunes que són molt icòniques només pels fans, perquè potser la gent de pie no les coneix.
però és una experiència religiosa, de veritat, perquè tot té un fil conductor, és una fantasia. Ell està espectacular, el seu cos de ball és meravellós, els músics... És una experiència religiosa, és una cosa que jo a dia d'avui vaig estar dos dies després llevant-me com amb aquesta angoixa de dir que això ha passat, és molt fort, és molt fort. I la teníem molt a prop.
Sí, perquè estàvem com molt davant de la... Té com una passarel·la, no? I una plataforma on té el piano i s'apropa i tal. No era l'escenari principal, però sí que estàvem bastant a prop d'aquella passarel·la. Llavors, quan venia cap aquí, se la veia bastant bé. És veritat que la gent menys alta potser no ho veia tan bé. El Javi ho veu molt bé perquè és molt alt. Jo, més o menys, i una noia que venia amb nosaltres, la pobra, estava enfonsada en la misèria. Perquè... Home, no m'agradaria tenir el Javi davant, eh? No, no. Jo tenia dos o tres Javis davant i els vaig mal ahir.
de dir, a veure, no et pots moure una mica cap allà, xato. Perquè jo me'n recordo que ara obriran portes i anirem corrents, se'ns va colar molta gent. Però bé, vau aconseguir un lloc que no estava malament. No, no, però va ser una cosa, o sigui, estava com molt organitzat fins que de sobte van obrir les portes, la gent es va tornar boja i va ser com una catarata i llavors vam arribar on vam poder arribar, però bueno.
L'organització podria haver sigut millorable, però això no és culpa de Lady Gaga, sinó del Palau Sant Jordi. I tampoc potser del Salvador Sant Jordi, sinó de la gent que va... Sí, sí, segurament. Hi havia molta gent, hi havia moltíssima gent. Quina és la cançó que més vau disfrutar en aquest directe? La que més, la que més, la que més. Hola, que fort. No és una pregunta difícil. Hola, sí, eh? Jo... Hola, hola, hola, hola, no ho sé, eh? Jo diré dos. Jo quan...
Quan va cantar Dance in the Dark al piano, que és una cançola de Fame Monster molt antiga que no va arribar a ser single però que als fans els agrada molt. I a més el piano en aquest show fa cançons que no saps quina et tocarà. O sigui, a cada lloc fa una cançó diferent, no? I quan va fer Dance in the Dark per mi va ser com molt xulo perquè ens la teníem molt a prop. Molt a prop. Vale, vale, vale. Per mi...
Jo diré, quan obre el concert en Bloody Mary, Abracadabra i Judas, com aquest medley de les tres que fa, i al final en Bad Romance, per mi són com els pics de tot. És que l'obertura és molt heavy. No sé si has vist imatges del vestit aquell vermell. De l'obertura no. He vist la imatge del vestit, però no el vídeo. Es posa com a sobre d'un vestit enorme que a dins de totes les ballarines, si ho busqueu per Google segur que us surt. En una gàbia, és un vestit gàbia vermell. I l'obertura és molt heavy.
És molt òpera perquè comença amb violins i tal i de sobte entra ja amb Abra Cadabra després de Bloody Mary, és una cosa... Jo recordo tot el que vaig cridar, només en aquells lapso de 5 minuts, doncs ja, per mi, ja ho feia tot. Vaig roman, és un gran clàssic.
Clar, amb això és amb el que tanca semi-oficialment el concert, després es fa com un bis. És el cinquè acte, de fet. Sí, és el cinquè acte. És només el cinquè acte, són sis minuts de batrumens sencer. Brutal. Brutal. Amb una pirotècnia que estàvem lluny de l'escenari principal i cada cop que sortia foc notaves la calor a la cara. Sí, sí, no, no, és exacte. O sigui, una cosa molt immersiva, la veritat. Molt bé, doncs, un cop repassat el make him ball, si voleu, passem a la programació cultural de la setmana. Mhm.
Doncs mira, tenim algunes cosetes, anarem ràpid perquè no tenim molt de temps. Així a Barcelona tenim el dissabte 1 de novembre, o sigui, aquest dissabte passat, va començar Ya me has tocado el cuento, que és dels creadors de No me toques el cuento. Sí, que és un espectacle que també es va fer aquí a Barcelona fa uns mesos.
que tracta sobre quatre princeses, que són la Ventafox, l'Avella de l'Avella i la Bèstia i la Blancaneus. I són les quatre princeses en un ambient més relaxat que han quedat per fer unes copes i són l'estereotip de les princeses desquiciades. Té un punt que és conscient que és una obra de teatre, tal, tal.
Molt còmic, no? És una comèdia per passar la tarda a diumenge, estupendo, Neui. Ja m'has tocado el cuento. Sí. És la versió dels prínceps, dels prínceps d'aquestes princeses. Quan les princeses s'han anat de casa, què han de fer ells, no? Exacte. I què els hi passa? Sí, sí, jo no l'he vista, no he tingut el plaer de veure-la, però bueno... Anirem a veure si podem. Està fins al 13 de juny del 2026, o sigui que tenim temps al Teatre Poliorama.
Una altra comèdia, a ser-ho bé. Perfecte. Després de la directora Clara Segura, Sant Justenca, on va fer el seu debut com a directora amb La Trena, tornen amb la tercera temporada al Teatre Goya, el 5 de novembre, i estan fins al 14 de desembre. La Trena és una obra basada en una novel·la on apareixen tres dones que, de zones diferents i d'edats diferents i la seva interacció,
i això és com el debut de direcció de Clara Segura i això, tercera temporada vull dir que ho estan petant i sabeu si la Clara Segura va arribar a fer alguna cosa a la Taneu?
Clara Segura va sortir a uns pastorets. Sí, a uns pastorets de fa dos anys, crec. De fa dos anys, en vídeo. Va sortir virtualment. Feia com de dimoni més gran, però com en un vídeo. Bueno, sí, sí. Però no sé si inicialment a la seva vida ha fet alguna cosa a l'Ateneu. Ja ho preguntarem. Sí, però no tinc ni idea. A veure si la convidem un dia, no? Home! Això ja seria brutal. Un dia estava amb ella a la piscina, aquí a Sant Just. Mira, és que és una de nosaltres. Sí, que ho és, que ho és. Bueno, és una referent aquí al poble, això sí. I tant, i tant. Això està clar. I tant.
I després, què? Aquest cap de setmana tenim dins del bosc, eh, Javi? Sí que el tenim, sí que el tenim. 7, 8 i 9 de novembre a l'Ateneu de Sant Just tenim dins del bosc de la companyia Quart Passadís amb el Javi. Com van els assajos, Javi? Doncs van molt bé, la veritat. Això és això que et vas apuntar a última hora, oi? Sí, correcte. Porto... Bueno...
Estàs seguint una experiència molt contracorrent. M'havia passat com tenir tan poc temps per assajar... Gràcies, Carles, que mira, té tu un pèl. Per assajar una peça. Una peça tan complicada. Està anant molt guai. Aquest que de setmana hem estat d'assajos i li vaig dir...
Estic molt content, perquè m'estic en sortint molt, amb moltes coses que no pensava que me'n sortiria. Perquè no tinc molt de material per se, però el material que tinc és com doble. Tinc la mateixa cançó, dues vegades amb dues lletres diferents, tota l'estona. I em lio moltíssim, moltíssim. Però bé, tinc unes companyes que m'ajuden, amb les coreos que a vegades em lio, m'agafen per l'escri i em diuen, cap aquí, i jo, vale, entesos? No, no, la veritat és que m'han acollit molt bé, està sent molt intens,
molt divertit, i ara ja queden dos dies, avui tinc assaig, demà també, dijous, no ho sé, i divendres ja funciona. Molt bé. Déu-n'hi-do, eh? Ja està arribat el dia. Ha arribat el dia, ha arribat el dia. A veure què tal, anirem a veure-ho també el dia nou, segurament. 17, dia 8 i dia 9. Sí, aquest fin de si no teniu res a fer, i si teniu alguna cosa, és igual, hi ha tres dies per escollir, aneu al... Si aneu als cars dissabte, veniu diumenge, i si feu els cars diumenge, veniu diumenge. A viceversa, exacte. Exacte. I si no divendres,
Si teniu el dissabte i diumenge, veniu el divendres. Perfecte. Doncs, nois, ens hem d'anar acomiadant, però, com sempre, us demano una cançó per tancar la secció i el que vulgueu. Recomaneu-nos alguna cosa. Hem pensat que, ja que hem estat en Setmana Mot de Lady Gaga, tancarem amb una cançó de Lady Gaga.
Banish Into You. Banish Into You del disc Mayhem, que és just el punt on baixa a interactuar amb el públic en el concert. No la vam veure molt de prop perquè hi havia com una barrera de gent que ens ho impedia. Això hi entra que fa 1,55. Sí, exacte. I aquí us deixem. Marxem en aquesta cançó. Moltes gràcies i ens retrobem la setmana que ve. Gràcies! Adéu!
Fins demà!
Fins demà!
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem Cultura al dia.
Hola Sara, què tal? Bona tarda Jaume. Com estàs, tot bé? Doncs sí, molt bé, la veritat. Estic aquí molt contenta un dimarts més de ser aquí. Perfecte. I també molt emocionada, saps per què?
No, digues. Doncs perquè aquest divendres hi ha un esdeveniment, per mi, molt important. A veure, ah, bueno, sí, sí, sí, ja sé, ja sé de què estem parlant, sé de què estem parlant, digues, digues. Del nou àlbum de la Rosalia. Sí, sí, sí, és veritat. Del llançament de Lux. Sí, sí, que ens va donar aquest preview, no?, d'Albert Gain, i ara tindrem l'àlbum sencer, que esperem que sigui xulo. A més, que diuen que té tres actes, no, oi?
Quatre. Ah, quatre. Quatre, quatre. Sí, però d'això parlarem més endavant, que m'estàs avançant. M'estàs avançant molt, de fet. Perdó, perdó, perdó. I has parlat de dues coses que volia comentar. I què te'n va dir? Això és important, perquè el problema d'Ariol ben parlar molt. Com va anar a la festa de Castanyada? Bueno, molt bé, sí. Poca a comentar, no, per la ràdio? Sí, no, millor que no. Millor que no. Vale, vale, vale. Doncs res, comença a presentar la teva secció, el que farem avui.
Doncs sí, mira, primer volia portar, bueno, volia parlar, no, de que crec que és una notícia que alegra tothom, no, perquè, o sigui, sobretot els fans de la Rosalia, no, que portem tres anys sense rebre un disc perquè va traient els singles i tal, però des que no treu música o així un àlbum, fa tres anys que l'últim va ser Motomami. Sí, sí.
I crec que és una notícia que també alegra tothom, en veritat, perquè jo sincerament, no sé tu, però jo mai he sentit a ningú dir que no suporta la Rosalia, no? Jo no ho he sentit mai.
Home, no suportes una paraula molt forta. Clar, per això, perquè hi ha alguns cantants que tu dius... Sí, no, no, odiada jo crec que no és. No, jo crec que... Potser passa tan gana, però ja està. No, no, però segur que no. Tampoc ho crec, eh? No, no, tampoc ho crec. La veritat és que tampoc ho crec. Són ex, però bueno, suposo que es portaran més o menys bé.
Bé, això tampoc crec, però... Bé, però que té tan ganes sabrà valorar el seu... Exacte, que jo pel que crec o pel que he sentit, el que va tenir la culpa aquí va ser... No, ella. Bé, esclar, a la pobra Rosalera no li ha sortit molt bé. No. També igual, a més, de la mateixa manera. Sí, sí, sí. Però bé, això no és l'important, no venim aquí a fer salseo. Sí, sí.
Ara, mira, que també... A l'àlbum de luxe. No, ara anem amb l'avançament. Avançament de... del single, no, de la cançó aquesta, que va sortir el 27 d'octubre, el dions passat. Sí. Que, si vols, he portat un trosset, així. A veure...
Doncs bé, bé, molt diferent, eh? A tot el que ens tenia acostumats. Sí, la veritat és que sí. Jo, t'ho dic, vaig fer una reacció en directe perquè justament la vaig treure a les 5 de la tarda i vaig dir, ostres, ho faig en directe, a veure què tal. I la vaig escoltar tota i després la vaig comentar. Vaig dir que això era anglès, o sigui, realment no era capaç de detectar l'idioma i és alemany. A mi també em va, sí, és alemany, sí, sí.
No, no, és que al principi dic, què és això? Quins idioms aquest? I dic, bueno, l'orquestra és de Londres, deus anglès. Però perquè al final parla anglès. I això sí que ho vaig detectar. I dic, bueno, doncs tot haurà seguretat. Serà anglès, doncs no. No, no, no, va ser alemany. I res, què et va semblar aquest primer tema?
Jo vaig flipar també una mica, o sigui, jo, o sigui, com tu has dit, no ens té molt acostumats, no? Això, tot i que a la Rosalía sempre li ha agradat com sortir d'allò convencional i també experimentar una mica, no m'esperava gens això, i has de dir que em va donar una mica de vibra també al seu àlbum del Malquerer, que per mi és el meu preferit, la veritat. Sí, és a dir, el penúltim.
No? Sí. Perquè l'últim és Motomami, no? El penúltim. Sí, el penúltim, que és del 2018, esclar. Sí, sí, sí. Però per mi també, eh? Per mi és millor el malquerer. No sé, a mi Motomami em va de ser una mica fred. Sí. Si t'ha de dir la veritat, eh? Massa... Massa comercial. Jo el vaig veure molt comercial i haig de dir, bueno, volia dir-ho més endavant,
Però ara que ha sortit el tema, que a mi m'agrada molt més quan la Rosalia fa un àlbum, perquè crec que experimenta més, que intenta ser més d'ella mateixa que no amb els singles que normalment són com més comercials. Per exemple, té la cançó amb l'Ozuna o tal, que són singles, però que són sempre com cançons més comercials. Per mi, cançons així solitàries, les que més m'agraden, diria la de Dolerme, que crec que és molt bona cançó, la veritat, no sé si saps quina és.
No, ara mateix no, ara mateix no. Pel nom, pel nom no. No, bueno, per mi és una de les millors, ja l'escoltaràs. I després també la de Juro, que crec que són cançons així com més també es potencien més la seva veu, no són lletres tan comercials, no sé.
Clar, sí, sí, totalment. Jo crec també que amb aquest àlbum és el que tu comentaves una mica, que fa un nou inici, farà una nova era, realment ella mateixa ho ha dit, és el primer àlbum en el qual no tinc por de com vagi. Per tant, jo m'imagino un àlbum on ha fet realment el que li ha donat la gana. Sí, totalment. I jo crec que aquesta cançó potser no és la més xula del disc,
Ostres, però a mi em sembla... Jo crec que no ho serà, perquè tampoc crec que sigui la cançó... No crec que sigui una cançó com de posar-te-la molt, perquè té molts camis de registre, no és una mica estranya, però crec que és una molt bona presentació del que farà. Perquè veiem la part més sinfònica, després veiem la part més tecno al final de la cançó, i la part tan anglès, amb la Björk, no ho sé. O sigui, jo crec que és una molt bona presentació del que vindrà i jo crec que és un miratge que ens diu vinc aquí a...
a destrossar el panorama i a canviar-ho tot i a fer el que vull. Jo crec que és això, aquesta presentació, que realment està molt bé, jo crec. Sí, no sé, a mi també m'ha semblat, és una cançó que m'ha agradat molt, però sí que crec que no serà com el hit del disc, però no sé, igualment a mi ja, jo la vaig escoltar dilluns i vaig pensar, sisplau, que sigui 7 de novembre ja. No perquè tinc un examen també, just el 7 de novembre, però... Això és bo, això és bo. Serà la recompensa. Així t'ho treus de sobre.
Però sí, era com, ostres, tinc moltes ganes de veure el que fa. I també volia parlar de... Bueno, amb aquesta cançó, doncs, no està sola, no? Que també té col·laboració, com tu has dit, amb l'Orquestra Sinfònica de Londres. T'estic avançant tot, eh, avui? Sí, sí, avui no t'havia dit el guió abans.
Bueno, perquè això va sortint així. Va sortint la xicleta així. Espontani. Però sí, això, l'Orquestra Simfónica de Londres, també amb un artista que ja havia fet una cançó abans, que jo l'he escoltat justament avui, la veritat, que m'estava provant la secció i vaig a veure... Bjorg, no sé si ho estic pronunciant bé, la veritat. Bjorg, sí, no ho sé. És que no és una artista que jo escolti i tal. Però bé, que crec que també...
La Rosalía ha intentat també com donar-li veu a artistes que són menys escoltades, no? O sigui... Sí? No? Potser t'ha de dir una mica que no, eh? No? Perquè jo m'he informat molt amb aquest tema. M'he convertit en un petit expert de Bergen. Sí? Sí, sí, sí. I Björk és una de les referents de la Rosalía. És una cantant islandesa. Sí.
Sí, això sí que ho sabia. Que no sé si portava 10 anys sense fer música. Per tant, ha sigut com la tornada de Björk a la música de la mà de Rosalia. I és com una figura molt important del pop perquè va canviar la manera d'entendre el pop, saps? Ah, molt bé. I, bueno, és com una llegenda viva. Jo tampoc l'havia escoltat abans, eh? Però és com una llegenda viva del pop. I, doncs mira, aquí l'hem recuperat. Ah, molt bé. Björk, i després està l'altre.
Sí, la Ips Tumor. És una dona? Sí. No, no, és un home, és un home. Aquest és un home. Ips Tumor, no? Sí, que és nord-americà aquest.
Sí, sí, sí, sí. És un home, és un home. És un home. Bé, i amb la de l'Orquestra Sinfònica, d'abans, que hem comentat, vaig llegir, o no me'n recordo si ho vaig llegir o vaig veure un vídeo d'alguna persona que ho explicava, però agafàvem els sorolls que fa l'orquestra com representant una persona que té ansietat,
I es veu que la Rosalia, vagi on vagi, la segueix aquesta orquestra i és com això, com el sentiment d'una persona que té ansietat i va amb aquesta ansietat a tot arreu, a bord de tot arreu, que no es connecta. Mira, veus? Això no ho sabia. I realment seria com el soroll que tenim al cap quan patim ansietat o quan estem estressats, aquest soroll que realment no et deixa ni concentrar-te, no? I ho ha volgut traspassar amb l'acompanyament de l'orquestra. Sí. Molt bé. Tant de bo.
Tant d'abafos d'orquestra, no? Sí, no? La verdad es que nos ha semblat molt. Y després... Bueno, sabéis cuánta, no?
No, ja està, de la cançó, només tenia això. Ara volia començar a parlar del disc. Si tens algú a comentar de la cançó, endavant. No, res, que volia comentar que el vídeo també em va semblar molt curiós i molt diferent, perquè veiem això que dius tu al principi, com primer la persegueixen o està acompanyada d'aquesta orquestra, després passa a ser com la Blancaneus, no?
acompanyada d'animalons, del cèrvol, que jo vaig veure una teoria que el cèrvol, bueno, que el cor que ella té, la joia aquesta que té d'un cor és el cor del cèrvol, bueno, no ho sé. També la gent tira les seves hipòtesis. Jo crec que fins que ella no ho expliqui del tot,
que ho haurà de fer. Sí, jo crec que sí. Perquè és molt complicat. Sí. I res, i després acaba com, no ho sé, com negre, no? No sé, és bastant raro. Però, bueno, això, un videoclip molt curiós, que si no l'heu vist, de veritat, endavant. I crec que aquí també, en el guió, que sí que me l'estic llegint, crec que hi ha alguna cosa dels idiomes. Sí, però això ve després. Ah, vale, vale.
Sí, ara volia parlar, que ara que estàvem parlant de simbologia i tal, més de simbologia de l'àlbum, que és això, aquest àlbum té com molta simbologia religiosa i sobretot amb la mística femenina. Llavors, és com que parla molt de dones i de santes, de fet, aquesta cançó a la que ja hem escoltat, menciona a una santa alemana, que a veure, és la...
A veure si ho dic bé, que es diu Hildegard von Wingen. Home, bastant bé, eh? Has sonat a l'alemany, la veritat. No, no, sí, jo alemany no vaig fer mai a la vida, la veritat. Però aquesta santa era una icona del feminisme medieval, no? En els seus llibres es va parlar de la menopàusia, de la regla... Va ser la primera dona que va dir que l'orgasme femení no era un pecat.
Vale. I també, com a curiositat, va parlar de la cervesa, que de fet va ser la que va incloure el lúpul a la fórmula perquè es conservis millor, no sé, funfact. Molt bé, molt bé. Però sí, i també, o sigui, sí que hem vist que l'agafada també, a part que canten alemany i tal en aquesta cançó,
També perquè aquesta santa va tenir com visions de llum. Llavors, queda bé amb l'estètica de luxe, que és bàsicament llum, al final de l'àlbum. Sí, sí, estem ballant molt lligada a aquesta imatge nova de Rosalia, molt lligada al catolicisme o a la religió. No ho sé, a veure.
A veure, és que només amb una cançó és molt complicat com intentar desifrar tot, però sí, sí, sí. Se'ns està fent catòlica o què? Practicant. Bé, ja ho era potser, no? No ho sé. No ho sé, la veritat. Però bueno, no ho sé. No ho sabem, sí. El mal que era també era una mica així com bastant religiós. Sí, sí, sí, això és veritat. Bé, no ho sé. Veurem si en el disc acaba fent apologia de la religió o no. Veurem, veurem.
Després, què més? Com hem dit abans, està dividit en quatre parts, que els ha dit moviment. Moviment 1, moviment 2, moviment 3 i moviment 4. Això el disc de divendres, eh? Sí, luxe. Llavors, ja s'ha filtrat com els títols que tindrà cada cançó. Llavors tenim que el moviment 1 és sexo, violència i llantas.
Després tenim Reliquia, Divinice, Porcelana i Mio Cristo. Això en el moviment 1. La veritat és que són... Això són els noms de les cançons? Sí, sí. A mi la veritat és que... Ara, pots repetir-ho? Sexo i violència i antes, això és una. Després Reliquia, després Divinice, una altra Porcelana i l'última Mio Cristo.
Vale. Bueno. Bueno. A veure'm de veure. Però sí que és veritat que són noms una mica estranys. Sí, sí. I després del Moviment 2 tenim Berrein, que és la... Sí. Ho acabo presunciar. Fatal. Porto't al programa intentant no mencionar aquest títol perquè no ho sé pronunciar. Tu saps què és Berrein o no? Sí, sí. És la discoteca aquesta de Tecno. Sí, sí, sí. Sí, sí. Després tenim La Perla, un altre es Mundo Nuevo i l'altra de Madrugada.
Bé, una mica més normal. Sí. Al moviment 3 tenim Dios es un stalker, la llogular... Dios es un stalker. Poco reini... Després tenim títols que, de veritat, estan en un altre idioma. Intenta-ho, intenta-ho. So big non blank... I geant. I geant, molt bé. Després, al moviment 4, Novia robot, La rumba del perdón, Memoria i Magnolias. Ostres, a la milla hi ha una rombeta catalana o què?
Home! Estaria guai! Ara que toca parlar d'idiomes, que havia portat un Thai, que si el vols posar primer... Vale. És la Rosalía parlant en anglès, eh? A veure que captem. A veure el Fer.
A lot of trying to understand how other languages work. It's a lot of intuition also and trying to be like, okay, I'm going to just write and let's see how this will sound in another language. Google Translate. Let's see. Okay, let's see this word, how this word is said. Okay, let me check with somebody who actually is a translator. Does this make sense? If I rhyme this with this, does this make sense? No, this actually don't make sense. Okay, let me rephrase it. So...
Molt bé. Molt bé, aquí bàsicament està dient que va trigar literalment tant temps perquè va arribar fins a un any a fer les lletres. A entendre com funciona cada idioma. Exacte, perquè té 13 idiomes aquest àlbum. 13 idiomes. Sí, sí, és una barbaritat. Ja s'han filtrat quins seran.
Home, mira, que em faci 13 idiomes i no estigui al català... Sí, sí que estigui al català. Que jo tenia moltes ganes, eh? Perquè des de millonària la veritat és que millonària no em sembla una cançó bona, sincerament. Ah, xula. O sigui, és xula, però és molt comercial. I a mi, jo si haig d'escollir una cançó de Rosalia no em quedaria amb millonària. I no sé si és la cançó en català més escoltada de la història, eh? Potser sí. És que no ho sé. Segurament. Potser sí. Però bueno, seguim, seguim.
Seguim, mira. Els idiomes amb els que canterà serà castellà, anglès, llatí, italià... Llatí. Llatí, llatí, sí, sí. O sigui, per escriure la cançó en llatí, que és una llengua morta literalment, no sé com s'ho ha fet, la veritat. Després, italià, alemany, ucranià, àrab, xinès, portuguès, francès, hebreu i català. Mare meva, mare meva.
Sí, sí, és una barbaritat. Ella diu que volia experimentar moltíssim, volia intentar així també com aprendre a l'hora de fer aquest nou projecte i jo crec de veritat que ho ha aconseguit. Clar, és que per exemple en aquest primer tema ja ha combinat tres, no?
Sí, anglès, castellà i alemany. O sigui, ja són 3, ja tenim 3 de 13. Sí, evidentment esperem alguna cançó que sigui sencera en castellà o sencera en... Perquè si no, jo em perdré. Jo, mira, sincerament, crec que no hi haurà cap cançó en català sincera. Sencera o no?
Home, sencera potser no. Sencera jo crec que no. Però bueno, veurem, veurem. Però, bueno, no ho sé, perquè mira, ara portava amb col·laboracions, no? Que ha participat també l'Orfau Català i l'Escolània de Montserrat. Que no sé si ho vas veure, però es va fer molt viral un vídeo de la Rosalià.
Amb el rosari a la boca, no? Sí. Sí, sí, sí, que guai. Estava plorant mentre escoltava el Virulai. Jo també ploro quan he escoltat el Virulai. Però quines col·laboracions tenim, per tant, a part d'aquestes? Doncs, de moment, només les de la cançó de... I després també tenim, que la resta de col·laboracions sabem que són dones, i de moment només sabem 9 de Estrella Morente i Sílvia Pérez Cruz.
Vale, bueno. Que es rumorejava que tindria una cançó en Francocian i ens han dit que no. No, no, no. Bueno, Estrella Morente i l'altra, com es deia? Sílvia Pérez Cruz. Són cantants espanyoles. Sí. Així que, bueno, potser sí que escoltem més castellà. Sí. Que anglès o alemany o xinès. A veure, jo vull escoltar la Rosalia cantant xina. Que és xinès, sí. La veritat és que crida la tensió. Sí, sí, ara ja estic així amb l'expectativa. Sí.
Molt bé, molt bé. Perfecte. I ara, per últim, que ja queda poc temps, portar una recomanació cultural, com sempre. És així, molt curteta. Llavors, què passa? Com encara hi ha moltíssima gent que segurament té moltíssimes ànsies d'escoltar la Rosalia i que no es pot esperar, perquè aquesta espècie li faci més curta, pot veure un minidocumental que va publicar a Red Bull,
que es titula Rosalia, el malquerer, capítol 1, orgullo. I s'explica més o menys com va ser el procediment del malquerer, la simbologia, la història... La història del disc està basada en una novel·la anònima del segle XIII, que era la de la flamenca. Suposo que sí que coneixes la història, perquè la veritat és que es va fer molt viral. Jo ets de dir que jo la vaig...
La història del malquerer, no la història del malquerer, sinó com ella la va fer a la seva TES i tot. Jo vaig estudiar música a l'ESO, m'ho va posar la meva professora fins i tot. Ah, mira. Tu vas estudiar música? Eh, sí. Aquest, el malquerer? Sí, a l'ESO m'ho va posar la meva professora. Bueno, això també està bé, no? Perquè al final... Sí, perquè és més actual, clar, i no estem tot el dia escoltant partitures o tocant la flauta, no? Exacte, exacte.
Ens va posar durant dues classes, crec que va ser, i jo vaig començar a escoltar-la arran d'aquí, i la veritat és que m'agrada moltíssim. Molt bé. Doncs, si hem cremat no totes les cançons de Rosalia i estem ansiosos d'escoltar ara més la Rosalia, tenim aquesta recomanació, que és una miniserie.
És un mini-documental. Ah, no, mini-documental. D'acord, d'acord. Però és que quan ficava capítol 1, no? Sí, sí, ja, no sé, el títol és així, però sí. Doncs un mini-documental. Està molt bé, sí. Perfecte. És curtet, però és intens, no? I també ensenyar les primeres passes de Rosalia, que com hem dit abans va ser una artista que, almenys per mi, que ha revolucionat la indústria musical, no?
No, no, totalment, això segur, i més que ho farà. I més que ho farà, evidentment, o sigui, si ja amb el malquerer ens va semblar una bogeria, ara que s'havia acomodat una mica, no acomodat, però que estava també entrant en allò més comercial, etcètera, perquè Motomami, vulguis o no, a mi no m'agrada, ho he de dir. A mi tampoc m'agrada, jo hi ha moltíssimes cançons. El Llequipoto, que, jo no sé què, no, no.
El Biscotxi, també aquesta cançó no m'agrada gens, no? Algunes se salven, jo et dic, algunes se salven. Sí, algunes se salven. Per exemple, la de... Fama, no? Sí, Fama està molt bé, o Com a ungir també està molt bé, però... Aquestes cançons, a mi m'agraden més les cançons en les que la Rosalía potència la seva veu perquè té una veu maquíssima.
Llavors, haig de dir que, per exemple, amb aquesta, amb aquest àlbum, crec que ho veurem molt, almenys si s'assembla a Backline, la veritat. Sí, sí, segur, segur. Així que, doncs això, no? A veure què tal. Heu portat més també aquesta recomanació perquè, com amb el mal que era això, doncs va canviar-ho tot i com crec que també ho farà després d'aquest àlbum d'aquest divendres,
doncs per acostumbrar-nos una mica. No, no, està molt bé com a introducció perquè està per venir, no?, el divendres i segurament que al llarg de la setmana que ve seguirem parlant de Rosalia i d'aquest disc perquè això ve com un tsunami i sembla que ho arrasarà tot aquest nou disc de la Rosalia, així que serà moltes gràcies per venir, moltes gràcies per aquesta introducció a Lux i res, ens has descobert uns quants detalls que està bé saber abans que surti. Està bé.
Doncs ara ens acomiadem i gràcies per venir. Fins i març, mirem. Fins i març, mirem. Adéu, adéu. Doncs nosaltres també ho deixem aquí. S'acaba aquí el programa del refugi i ens retrobem, com sempre, demà al 98.1, aquí, a Ràdio d'Esvern. Gràcies.