Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern.
Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja ens hem plantat a la meitat de la setmana i si és que els dies amb el refugi volen.
Avui estigueu ben preparats perquè tenim un senyor programa.
A més, vinc amb ganes que tenim noves seccions.
Però va, ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia.
Anem amb el sumari.
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada.
Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrita del dia.
I a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Seguidament estrenarem una doble secció, amb el Sergio i el Dani.
On primer parlarem de videojocs i després de cinema.
Així que, això d'avui promet.
Ara sí, comencem amb les notícies.
Comencem amb Zoom informatiu.
La flotilla Global Sumut ha entret aquest dimarts a la zona d'alt risc establerta per Israel,
a unes 85 milles de Gaza, per denunciar el bloqueig marítim imposat sobre el territori palestí.
L'organització assegura que ha patit actes intimidatoris per part de la marina israeliana,
tot i trobar-se encara en aigües internacionals.
Mentrestant, el vaixell de salvament de l'armada espanyola que acompanya la missió
ha anunciat que no travessarà el límit d'exclusió, per ordre de la Moncloa,
per tal de preservar la seguretat de la tripulació i ha demanat a la flotilla que també s'aturi.
Segons els organitzadors, els vaixells podrien arribar a Gaza en unes 20 o 30 hores,
si les condicions meteorològiques ho permeten.
Des d'una de les embarcacions, Ada Colau, exalcaldessa de Barcelona,
ha advertit que les pròximes hores seran crítiques,
ja que és la primera vegada que més de 40 embarcacions i centenars de persones
s'apropen de manera coordinada a la costa gaziana.
Per la seva banda, l'eurodiputada franco-palestina Rima Hassan
ha alertat de la presència de dos vaixells militars israelians a poques hores de navegació.
I segons la ràdio pública israeliana Khan,
l'exèrcit ja es prepara per interceptar la flotilla i portar els vaixells al port d'Esdod,
on les persones participants podrien ser interrogades i deportades, com a operacions anteriors.
El president del Parlament, Josep Rull, ha fet aquest dimarts una declaració institucional
amb motiu del vuitè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre.
Acompanyat dels membres de la Mesa de Junts i Esquerra Republicana i sense presència del PSC,
Rull ha reivindicat aquella jornada com un símbol de determinació i democràcia del poble de Catalunya.
El president de la Cambra ha afirmat que la voluntat del poble català continua viva
i que l'1 d'octubre forma part de l'imaginari col·lectiu del país.
També ha denunciat la repressió de l'estat espanyol recordant els empresonaments, inhabilitacions i exilis,
com el del president Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig,
que no poden exercir els seus drets polítics.
Rull ha criticat la manca de coratge polític del govern espanyol
per afrontar un conflicte amb arrels profundes i ha subratllat el dret inalienable dels pobles a l'autodeterminació.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest matí al Vaticà amb el papa Lleó XIV,
en la primera audiència d'un representant institucional de l'estat amb el nou pontífax.
Després de la trobada, Illa ha explicat que ha estat una experiència molt emocionant
i que ha volgut destacar la importància espiritual de Montserrat
i el seu paper en la cultura i el catalanisme.
Durant la reunió, el president ha convidat el papa a visitar Catalunya,
coincidint amb la finalització de la Torre de Jesús de la Sagrada Família,
prevista pel 10 de juny, en el centenari de la mort de Gaudí.
Illa també ha expressat la seva preocupació pels conflictes internacionals,
especialment per la situació de Gaza,
i ha defensat la necessitat de baixar l'atenció i promoure els valors de l'humanisme cristià.
Com a mostra d'agraïment, el president ha obsequiat el papa amb dos llibres,
un concert registrat, cinc ampolles d'oli de les denominacions d'origen catalanes
i un lot d'embotits típics, a més d'una reproducció de la Torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família.
Acabem amb una notícia internacional,
perquè un ampli operatiu policial s'ha desplegat aquest dimecres al nord de Múnich,
després d'una sèrie d'explosions i trets registrats aquesta matinada.
Segons la policia a la Manya, tot apunta a una disputa familiar per una herència.
Un home hauria disparat el seu pare, ferit la seva mare,
i a un jove desconegut abans de suïcidar-se.
Els serveis d'emergència han rebut l'avís cap a les 4 i 40 del matí,
i poc després s'han produït incendis i explosions al barri de Lerxenau.
El cos de l'agressor s'ha trobat a prop d'un llac amb ferides de bala
i portava una motxilla sospitosa que podria contenir explosius.
La policia també ha localitzat granades de mà i trampes amb cables al seu domicili de Starnberg.
A més, l'individu ha deixat una carta de confessió on amenaçava l'Octoberfest,
fet que ha obligat a les autoritats a suspendre temporalment el festival fins aquesta tarda.
Ara toca ritme, ara toquen els esports!
Aquest dimecres Barcelona i el París Saint-Germain
protagonitzen un dels grans duels de la segona jornada de la Champions League,
en un partit carregat d'història i rivalitat.
La cita es jugarà avui a l'estadi olímpic de Montjuïc,
ja que el renovat Camp Nou encara no ha rebut l'autorització per obrir portes.
Els colers arriben amb aires renovats després de quedar com a únics líders de la Lliga
gràcies a la derrota del Real Madrid contra l'Atlètic de Madrid.
La tornada de la Minyamal recuperat d'una lesió és una de les bones notícies per a Flick,
tot i que el Barça seguirà sense refinyar Gavi, Joan García ni Fermín López.
El PSG, per la seva banda, arriba notablement disminuït respecte al seu equip campió d'Europa.
Luis Enrique no podrà comptar amb la seva davantera titular.
Dembélé, Cavarazquelia ni Due estaran disponibles, i tampoc el central Marquinhos,
mentre que Vitinha i Joan Neves són dubte, però sembla que finalment arribaran al partit.
Tot i això, els francesos van guanyar la Supercopa d'Europa
i comparteixen el liderat de la Lliga 1 amb l'Olimpí de Lió,
després de perdre aquest cap de setmana amb l'Olimpí de Marsella.
Aquest duel tindrà un convidat especial al palco.
Luis Figo, l'exjugador del Barça i figura molt controvertida entre l'afició,
que segurament serà el focus d'atenció i de molts comentaris i xiulets abans i durant el partit.
El que està clar és que serà un xoc de titans, amb història, rivalitat i molt en joc,
mentre els aficionats esperen veure si Barcelona i PSG mantenen el seu excel·lent arrencada de temporada.
La Federació Catalana de Futbol i el Govern de la Generalitat treballen per organitzar un partit amistós entre Catalunya i Palestina el pròxim mes de novembre.
Segons avançat RAC1 encara no hi ha res tancat, però s'estan estudiant la disponibilitat dels jugadors i la possible seu,
amb opcions com Montjuïc o Cornellà.
El conseller d'Esports, Berni Álvarez, ha assegurat, adrescat, que s'hi està treballant amb molta implicació i confia que aviat hi hagi bones notícies.
Álvarez ha remarcat que l'esport és una èmina de pau i visibilitat i ha destacat la implicació directa del president Salvador Illa en la iniciativa.
El projecte segueix l'exemple del País Basc, que ha confirmat un partit solidari entre Euskadi i Palestina pel 15 de novembre, a Samamés.
Si s'acaben confirmant les dates, el Catalunya-Palestina podria disputar-se el 18 de novembre, aprofitant el mateix desplaçament de la selecció palestina.
Ara fem una petita pausa per publicitat i tornem.
Doncs jo no separo la brossa, em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el gobell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot?
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir en la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024.
Ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que és un clàssic de la cultura catalana i que, no em pregunteu per què,
he recuperat a la meva playlist aquesta setmana, després d'un munt de temps sense escoltar-la.
És un tema que ens parla sobre un dels dies més bonics de l'any per als catalans.
Un dia en el que els carrers s'omplen de roses i lliures.
Jo crec que a tots us sonarà.
La lletra transmet l'esperit de l'alegria, de festa popular i d'amor compartit que caracteritza aquesta jornada tan especial.
La cançó aboca aquella sensació de sortir al carrer i trobar-se amb la cultura i l'efecte convertits en els protagonistes.
Els llibres com a símbol de coneixement i les roses com a símbol d'estima.
En definitiva, és un himne que combina música festiva amb l'essència d'una de les tradicions més estimades del país.
El grup que la interpreta va marcar tota una generació amb el seu estil festiu i alhora compromès
van portar els sons del carrer i de les places als escenaris més grans del món.
Sempre amb un peu a la celebració i un altre al compromís social.
No eren només una banda, eren una forma de viure.
Un crit de llibertat i d'alegria compartida que ha deixat empremta més enllà de la seva música.
Com sempre, us deixo tres pistes per veure si sou capaços d'endevinar-la.
Una pista que ja us l'he pensat és que està ambientada en la Diada de Sant Jordi.
El grup que la fa se'l relaciona molt amb la imatge d'un pallasso.
I per últim, la cançó forma part del disc Benvingut a Llarg Viatge.
Avui realment és molt fàcil, però abans de desvetllar-ho us faig una promesa.
Perquè aquesta cançó tornarà a ser la cançó del dia al dia de les Diades de Sant Jordi.
Però va, ara sí, que soni amagada a primavera.
Tacharango!
Tacharango!
Havíem quedat a quarts de quatre a la plaça Felip Neri,
on els carrers hi aboquen l'encantari.
Asseguda la font sota l'ombra dels arbres,
ja m'esperaves amb un vestit de flors,
que avui pels carrers de Barcelona.
He vist mal d'estres traficants canviar llibres per roses de tant en tant.
Era Barcelona, com, com, com, mig primavera, no floreix per tothom, com, com.
Tant vas de la ciutat, m'ho han dit, ja ho sé, però abaixant el cap em dius, avui fem com si res.
I en un segon, i dos, i tres, tot va parar, tot va desfer-se,
quan un petó sense permís batalla la conversa.
que avui pels carrers de Barcelona.
He vist mal d'estres traficants canviar llibres per roses de tant en tant.
Era Barcelona, com, com, com, mig primavera, no floreix per tothom, com, com, s'espera.
Era Barcelona, com, com, com, mig primavera, no floreix per tothom, com, com.
Com, mig primavera, no floreix per tothom, com, mig primavera, no floreix per tothom.
Que no t'espera.
Dia a dia s'apaga, rosa, rosa, amor.
Benvinguda i passatgera, que t'ha portat xitana, que la dona dona una flor.
Benvolguda viatgera, que dus a la sanguerra, que dus la llança al cor.
Ara sí, després d'aquesta bonica cançó, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 1 d'octubre, fa 8 anys que Catalunya va celebrar el seu referèndum d'independència.
Avui, fa 8 anys que tot un poble es va alçar i imposar contra l'estat espanyol per exercir els seus drets fonamentals.
El dret a decidir, el dret a la participació política i a la llibertat d'expressió.
El que diríem que són els pilars essencials de qualsevol democràcia.
Des de Madrid es van negar aquests drets, no es va voler escoltar el poble català,
que simplement demanava poder votar per decidir el futur de la seva nació.
Van il·legalitzar el referèndum, és a dir, la voluntat dels ciutadans.
Però un poble és savi i quan s'organitza és molt poderós.
Aquell dia, les urnas es van convertir en símbols de resistència i dignitat.
Les escoles en trinxeres de democràcia i els ciutadans en guardians de la llibertat i de la pau.
L'estat espanyol va decidir respondre amb una violència desfarmada,
amb cops de porra, amb puntades, amb crits, amb una ferrador pròpia d'una dictadura.
Els policies van culpejar a mestres, pagesos, oficinistes, pares, mares, avis i àvies,
que simplement volien votar.
Us repeteixo, simplement volien votar.
Penso en aquell dia i encara se'm remou una mica tot.
Em poso tens i l'angoixa i la ràbia m'envaeixen per parts iguals.
Però alhora, quan recordo aquell dia, també sento un orgull immens.
Malgrat la repressió policial, més de 2,2 milions de catalans van poder exercir la seva voluntat.
La gent del poble es va plantar, es va unir i va protegir les urnes com un gran tesor.
Perquè realment ho eren.
Eren un gran tesor perquè eren el màxim exponent de la democràcia i de la llibertat.
El llegat de l'1 d'octubre no és només el resultat del referèndum,
sinó la força col·lectiva d'un poble que va trencar la por i que va lluitar pels seus drets.
I vull deixar clar que el posicionament de cadascú no era l'important.
El que comptava era exercir el dret a decidir.
I en conjunt es va lluitar per defensar-lo.
En definitiva, l'1 d'octubre no va ser només una jornada electoral,
va ser una lliçó de dignitat, de coratge i sobretot de democràcia.
I en conjunt es va lluitar-lo.
Ara us deixo amb una cançó de La Fomiga que es diu Covards
i ens retrobem dintre de molt poquet per la primera secció del dia.
i ens retrobem dintre de l'1 d'octubre.
i ens retrobem dintre de l'1 d'octubre.


i se sap si és este el nostre últim abraç.
Ja no vull ser aquí, t'he trobat a tu i m'has trobat amb mi.
i ara sí que sí que hi penso
i veig que la distància ens fa mal.
I han sigut tantes vegades
que ens hem trobat de nit d'amagades.
Ens hem estimat fort, però a vegades
no controles el final.
que la vida és un carnaval i les penes se van, les penes se van, i les penes se van cantant.
La distància ja no fa mal, però el temps es torna a parar.
No podem tornar a intentar, que no puc més, que el cap no va,
i el cor sense estar congelat.
Ja no vull trobar-te a faltar,
harem de soltar-nos les mans, apretant fort,
que mai se sap si és este el nostre últim abraç.
Ara sí, comencem la primera secció del programa.
Comencem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero.
Doncs molt bona tarda, Jordi, i benvingut de nou a l'estudi de Ràdio d'Esvern.
Bona tarda, com estem?
Doncs molt bé, amb moltes ganes d'escoltar-te i sobretot d'aprendre més de vi,
perquè aquí el que fem és aprendre sobretot del món del vi.
Sí, home, per això estem, no?
No, no, sí, sí. I jo t'he de dir que estic aprenent moltíssim, eh, en aquest temps.
Home, així m'agrada que sigui l'estudia més aplicat.
Si no...
Només n'hi ha un, que sóc jo.
Bé, i amb tots els oients, realment.
Sí, sí, bueno, qui s'escolti està aprenent nota a casa.
Sí, segur que sí.
A veure, Jordi, avui de què ens toca parlar?
Avui ens anem al Priorat. No sé si ha estat algun cop, jo crec que sí.
Sí, sí, de fet, vam estar junts, eh?
Vam estar junts, vam estar junts.
I, bueno, aquesta regió és molt especial i té bastanta fama.
No sé si sabies que és una regió amb bastanta fama, jo suposo que sí.
Sí, sí, sí, amb aquesta... aquesta zona justament la conec molt,
perquè també tinc bons amics allà a Falset.
Sí.
I realment és una zona vinícola que és molt important a Catalunya, no?
Sí, sí. Quina llàstima, eh? No vam conèixer el teu amic, que me'n recordo que...
Va tenir complicacions. Va tenir complicacions el teu amic, eh?
Al final, a la Fira del Vi, doncs, hi ha molt de vi i a vegades et pot passar una mala passada.
Sí, és traicionera, és traicionera.
Doncs sí, doncs sí.
Però va, avui parlem del Priorat, perquè el Priorat està, bueno, una de les dues D o Q d'Espanya.
Sí, és una dels D o Q d'Espanya, junta amb la Rioja, bàsicament,
perquè va absolir un gran prestigi, i això no fa tant, no?, diguéssim.
Ara em diràs que fa molt, però, sincerament, tampoc fa tant,
perquè era una regió de primera, fins als anys 80-90,
que els pagèsos es venien les terres per quatre duros, bàsicament,
perquè no aconseguien treure-li valor al fruit
i pensaven que aquelles vinyes mai donarien uns bons fruits
ni collerien els suficients quilos,
i van arribar uns senyors que es diuen René Barbier i Álvaro Palacios,
no sé si et sonen d'algo.
Sí, sí, sí. El René Barbier no tant, però l'Álvaro Palacios em sona molt.
Et sona moltíssim, no?
Sí, sí, sí.
No són del Priorat, eh? L'Álvaro Palacios és de la Rioja
i el René Barbier és francès.
Vale. Però van anar cap allà.
Sí, van anar cap allà i van començar...
Jordi, crec que tens un amic, no?, a l'estudi avui.
Sí, sí, hi ha un acompanyant, hi ha un acompanyant per aquí.
Crec que hi ha aquí com una avispa o una abella, no sé què és,
però, bueno, Jordi, esperem que no et piqui, eh?
No, no, no em picarà.
Va, centrem-nos en el vi.
Centrem-nos en el vi i no ens deixem amb tonteries,
que si no serà com l'episode aquí de Breaking Bad de The Fly, saps?
Que estan mirant tota l'estona la mosca i no foten res.
Bàsicament, que aquestes persones van donar-li prestigi al Priorat,
ja que eren persones qualificades, que tenien uns certs estudis,
un cert prestigi, també, de famílies de prestigi,
i van saber donar-li la volta,
fins que el 2000 va acabant sent la denominació d'origen qualificada,
que és ara el Priorat.
Digues, digues, Jordi, perdona.
I, bueno, i això només ho comparteix amb la Rioja en tot l'estat.
Vale. Aquesta DOQ, no?
Sí.
L'altre dia, que ho vam comentar, crec que va ser el primer programa,
quan vam parlar de la Rioja, evidentment.
Sí.
I em vaig quedar molt sorprès.
Jo pensava que això era com més popular
o com que ho tenien més DOs
i realment no, és superprestigiós.
No, no, no. En tot l'estat són la Rioja i el Priorat.
D'acord.
Són aquestes dues.
I el Priorat, aleshores, van ser aquests viticultors
que van realment potenciar el terreny.
Quines són les varietats de raïm que es fan en aquesta zona?
Bueno, les varietats estrella són la garnatxa, la carinyena,
sobretot en les vinyes més antigues.
I aquestes varietats donen als vins una estructura i una frescor que els fa únics.
Vale.
No són varietats autòctones com a tal, diguéssim,
són normalment d'altres regions
i la garnatxa jo et diria que es deconeix de la regió on va néixer,
la carinyena sí que és d'Aragó,
però en el Priorat normalment les vinyes antigues són d'aquestes varietats
i acostumen a fer uns fruits de molta qualitat.
Fan poca producció, però fruits de moltíssima qualitat.
D'acord.
I això ho van entendre aquestes persones que van vindre de nou al Priorat
i van entendre que aquests fruits eren sobretot de molta qualitat
i que no havies de buscar fer quilos i quilos, saps?
Sí.
Perquè, si no, no faries bons vins.
No, no.
Havies de canviar el concepte i anar a fer vins de qualitat.
I també hi ha el Cabernet Sauvignon,
que és una varietat francesa, internacional,
i també el Syrah, que també és internacional,
però, bueno, sempre s'ajunten i li donen un toc diferent a les varietats locals.
Perquè el Syrah aquest, d'on és?
És francès també, el Syrah.
D'on pensaves que era?
Bueno, no ho sé, eh,
perquè estic aquí veient una vejorra que se'ns ha colat a l'estudi.
Espera.
És impressionant.
Si vols, podem posar una cançó que...
Sí, perquè t'està molestant una mica, no?
Sí, posem una cançó.
Vale, posem la cançó que m'havies dit, no?
Sí.
Doncs posem una mica de Chine aquella de David Bowie
i a veure si podem treure aquesta vejorra que se'ns ha colat.
que se'ns ha colat.

I feel a wreck without my little China girl.
I hear her heart beating loud as thunder.
The soul of the stars crushing.
Well, Jordi, sembla que ens hem pogut desfer de la vella aquesta massiva que hi havia aquí a l'estudi,
perquè realment estava incòrdient molt, eh?
Sí, bueno, que descansi en pau.
No volia dir, però que t'ha sigut el seu final, sí.
Que descansi en pau.
El Jordi l'ha aconseguit, bueno, reduir, diríem.
Sí, sí, sí.
Bueno, al final aquestes coses passen a la ràdio, que tot es fan directe i aquestes coses poden passar.
Però va, seguim amb el que ens interessa, que és el vi, que és el priorat.
Parlem de classificacions, ara, perquè és el que tu dius, no?
He sentit que al priorat no es parla tant de criança, sinó que es parla més d'altres termes.
Sí, la gent es pensa que en regions com el priorat, parlarem i valorem els vins segons el temps d'envelliment que tinguin,
la criança o la reserva, però no és el cas, no?
Perquè en el priorat, quan nosaltres anem a comprar, molts cops els vins que comprem més a peu de carrer en els supermercats o les tendes,
trobem deu-que-ho priorat. I què és això, quan et posa deu-que-ho priorat?
Això seria, diguéssim, dins de totes les viles que tenim i tots els pobles del priorat,
la deu-que-ho priorat abarca totes elles i pot ser de qualsevol vila i aquell raïm pot ser de qualsevol vila
i es pot barrejar amb raïms d'altres viles i d'altres regions del priorat.
Després, com el segon clau de l'escala passaríem als vins de vila, que ja venen d'una mateixa vila, o sigui, si aquell vi posa que és de gratallops, la vinya haurà de ser de gratallops.
O sigui, això és com la manera de classificar-nos i què entenem? Que va de pitjor, entre cometes, a millor?
Sí, bé, jo et diria tant pitjor o millor, sinó més identitat o menys identitat.
O sigui, el valor del priorat està en la identitat, no en el temps que vagi conservant aquell vi, sinó en la identitat que tu sàpigues exactament d'on surt allò.
I partim de Déu-Cobriurat i després anem a vi de vila, que és el que estàs explicant.
Sí, vi de poble, seria el vi de poble d'aquell poble exactament, doncs creix allà la vinya, es fa amb aquell cep i amb allò es fa el vi.
I després, el vi de paratge, és d'aquelles vinyes que ja tenen una major qualitat i són paratges normalment qualificats,
que tenen un sol molt potent amb una licorella molt interessant, el fruit dona uns fruits molt bons i, doncs, seria el vi de paratge.
Ja seria una major qualitat, puja més d'escala i encara s'identifica més quines vinyes són i en quin lloc està.
Tota l'estona és identitat i territori. I després ja passaríem als que són una anada d'olla
i que ja són els típics vins que no pots comprar en ta vida perquè són caríssims,
que seria la vinya classificada i la gran vinya classificada, que serien els vins aquests que fa l'Alvaro Palacios,
que et sona a tu, perquè és el, diguéssim, dels millors del món, doncs estan allà.
I això és ja el més prestigiós del més prestigiós, no?
El més prestigiós del més prestigiós és vinya classificada i gran vinya classificada.
que perquè ens, bueno, perquè ens fem una idea. Un vi de gran vinya classificada,
quant podria arribar a costar una ampolla?
900 euros o 1.000 euros.
Vale, vale, vale.
Bueno, per donar-nos un capritxat un dia, no?
Sí, exactament. Els vins que es compren als futbolistes serien gran vinya classificada.
Vale.
I, bueno, doncs això no et dic que sí ni millor ni pitjor, sinó serien de més valor.
I aquesta estructura la vam començar a aplicar el 2019 i no és nostra, sinó això ho hem agafat de França.
Vale.
Perquè els franceses són especialistes en aquestes coses.
Vale, vale.
I fent aquestes piràmides al final el que fa és donar-li més valor al producte.
Vale.
Sí, que abans jo he dit, de pitjor, entre cometes, de millor, és de potser menys valor monetari, no a més valor monetari.
A més car.
Vale, vale.
Sí, però no té per què ser pitjor.
No, no.
Perquè pot haver-hi un vi de Déu que priorat, que et posis allà l'etiqueta, te'l compres i t'encanta.
Sí, sí, segurament.
Sí, no tens que anar-te a comprar una cosa que tu no et puguis permetre.
No vull que la gent s'hipotequi per...
Per un vi.
Exacte.
I en temes d'innovació, com està el priorat? Perquè entenc que estan fent cosetes xules, no?
Sí, estan, com et vaig dir, amb la Rioja, que no s'estan centrant tota l'estona en negre, sinó...
Sí, estan obrint el vi blanc, també.
Obrint i tot això, doncs anem al mateix camí, saps?
Vale. Perquè el priorat és terra de vi negre, no?
Sí, normalment ha sigut terra de vi negre, però sempre ha donat uns blancs interessants.
I, primer de tot, vull parlar que s'estan també movent cap a algunes pràctiques més sostenibles,
com l'agricultura ecològica i la biodinàmica, que són unes pràctiques que també a la zona es poden permetre fer,
ja que no hi ha molta pluja, no molta humitat i no han de tractar tant el cep.
I per això molts són ecològics o alguns altres, et diria que menys, són biodinàmics.
Vale.
I també estan experimentant, que això m'ho he sentit, amb les fermentacions naturals.
No sé si has escoltat mai això dels vins naturals.
Sí, sí, ho he sentit, ho he sentit. I n'he provat algun.
Què? Què opines?
Bé, són diferents, diguem així, no?
Són diferents, no?
Sí, són diferents.
Com es diu això, quan té partícules, no?
Sí, tenen sediments perquè no es filtren.
O sigui, saps la cervesa de l'àguila sin filtrar?
Sí, sí, sí.
Doncs un vin natural, normalment acostuma a ser aquests vins que no es filtren.
I per això tenen un poço, tenen sediments per allà, o que es fan servir menys additius.
Bueno, en general s'intervé menys.
I no per això vol dir que siguin ni més bons ni més saludables, sinó que són un producte totalment diferent.
O sigui, el meu símil sempre és perquè la gent ho entengui, les cerveses artesanals.
Tu et compres una estrella dam o una bui dam, vale, t'agrada molt.
I després te'n vas a una cervesa artesanal i potser no t'agrada, saps?
Ja, ja, ja.
Ja, que no significa més natural, més bo.
No, no té per què.
No és com per exemple la carn, que sí que contra més natural és més bona.
Exactament.
No és això.
No és això.
Jo et diria que no és això.
Són gustos diferents.
Pa gustos colores, doncs és això.
Vale, vale, vale.
Perquè de fet el vi que bevem, que no està considerat natural, tampoc té res de l'altre món.
No, no et mataran.
Exacte.
No et mataran.
Com a molt li posen sulfurós, que és amb el que sempre hi ha més mania, però el sulfurós
es fa servir des de l'època dels romans.
Al final el sulfurós amb el vi està molt en lupa, però és una cosa que porten la majoria de productes.
i que si la gent es posés tant en lupa no menjaria ni gambes ni marisc, perquè li han de posar sulfurós, saps?
Per protegir-lo dels microbis i d'altres contaminacions que poden haver-hi,
perquè amb el tema alimentari has d'afegir químics perquè si no pots tenir molts problemes amb fongs.
Vale, perfecte.
I ara ja portem una estoneta parlant dels vins del Priorat.
I també m'agradaria que m'expliquessis com afecta el contrast tèrmic en el color dels vins d'aquesta zona,
perquè crec que és interessant.
Havies escoltat el terme contrast tèrmic un cop o és el primer cop?
Ho havia arribat a sentir quan hem anat a la Fira del Vi, però realment m'ho has acabat d'explicar perquè no en tinc gaire idea.
El Priorat bàsicament, perquè ens entenguem, els dies són molt calorosos.
Això també passa en zones com Lleida.
I les nits són molt fresques.
Això és un contrast tèrmic, perquè tenim un canvi de temperatura molt bèstia, molt radical,
degut a que en el dia potser estàs a 40 graus i a la nit potser tenim una nit que baixa als 20 graus, que no és una nit tropical.
Això no passa a Barcelona, passa en zones més d'interior o zones d'interior on hi ha alçada.
I el Priorat és un dels casos.
I això passa quan el raïm està madurant a l'estiu, doncs fa que el raïm acumuli els sucres i a la nit amb el fred es formin més pigments a la pell.
O sigui, amb el dia acumula sucres amb el sol i a la nit amb el fred, diguéssim, forma pigments a la pell.
I com més pigments, més color té el vi.
I per això els vins negres del Priorat tenen aquest tot intens i profund que tant els caracteritza.
Més o menys t'ha quedat clar el concepte de...
O sigui, vol dir que el fred fomenta la pigmentació, no?
Sí, exactament.
És a dir, el fred fomenta que els vins agafin més color fort, no? Per dir-ho d'una manera.
Per tant, un vi que ha estat en fred serà molt més vermell, no?
Més vermell no et diria, sinó tindrà un to no tan claret.
Vale.
Jo diria més...
O sigui, més de translúcit o no, diria.
Sí, exactament.
Pigmentació no et diria...
No opacació, no?
Exacte.
No et diria tant un to de color, de vermell, sinó que no el vegis transparent.
perquè si t'hi fixes en alguns vins negres del costa, els veus com molt...
Molt translúcids, saps?
Vale.
No sé si t'has provat mai algun vi negre de costa de...
Sí, sí, sí.
Jo bé, n'he vist vins que són negres, que realment, quasi, quasi que pots beure a través d'ells.
I en canvi...
a veure la varietat, eh?
En canvi, el priorat no seria tan així, no?
No és tan habitual.
Vale.
No és tan habitual.
És una característica que tenen, que a part també afecta l'aroma, amb el gust...
O sigui, estic comentant una petita part, però tampoc aquí li vull fer a la gent estallar el cap.
Vale, vale.
Sí, sí, sí.
Doncs sí, sí, realment molt curiós.
I això també afecta els vi blancs?
Els vi blancs, jo et diria que no tant, perquè és diferent. Depèn del que es busqui fer.
Abans, els vins blancs eren més senzills, però ara els cellers, el que t'anava a dir és que s'han posat a fer amb més cura
i aprofiten i alguns es posen amb botes de fusta i els remenen per donar-los més gust.
I fins i tot hi ha qui fa servir gerres de fang com en l'antiguitat, per donar-li més valor.
Això és curiós, eh?
Sí, sí, sí. O sigui, també el que t'he dit abans de biodinàmica, allò és molt, molt, molt étic
i són pràctiques molts cops a cavall, que en el priorat es fan, però perquè, diguéssim,
estan en bancals, saps, i passar el tractor a vegades és difícil.
No dic que tothom ho faci, però n'hi ha alguns cellers com el de l'Álvaro Palacios
que sí passaran al tractor, però pel preu que val i per com és el lloc on tenen les vinyes,
però són pràctiques antigues molts cops, que no han evolucionat, sinó tirant-lo d'enrere
per dir que, bueno, són ecològiques, perquè estan tractant més el producte.
perquè entenc que és una mica manera de fer màrqueting, no?, i de cridar l'atenció.
Exactament, exactament.
De cridar l'atenció, posant valor en un producte, una tradició que s'ha fet durant molts anys,
i, doncs, ho fas d'aquesta manera, tirant de coses antigues com les gerres de fang,
que al final aquestes gerres de fang les han fet servir primer de tot,
et diria que els de Geòrgia, amb els kibbutz, després els grecs, després els romans...
Perquè el vi neix a la Geòrgia.
Sí, el vi neix a la Geòrgia.
D'on és el lluitador aquest tan famós que no hi ha el nom?
A l'Illia.
A l'Illia de Tubúria.
Doncs d'allà neix el vi.
Perfecte.
I seguim parlant de blancs, perquè he sentit que hi ha una nova manera de fer-los, no?, allà al Priorat?
Sí, bé, és, bàsicament, aquesta nova manera de fer-los és donar-li criança i donar-li una mica de fusta,
no diria un excés, però donar-li una mica de fusta perquè també es soli una mica de tenir,
que el tenir al final és una propietat que es troba a la fusta nova,
i que mai ens haguéssim imaginat uns vins blancs amb tenir.
Doncs això és una cosa que és prou en zones com el Priorat,
en els quals es busca fer uns tipus de vins blancs diferents
per haver de lluitar d'una manera que no sigui lluitar contra els verdejos de rueda,
que serien els vins blancs més fàcils, sinó diferenciar-se d'una manera
i fer uns vins blancs més gastronòmics per gent que li interessi més al món del vi
i que estigui disposat, potser, a pagar 30 euros per un vi blanc, saps?, o 40 euros.
Sí, això és el que parlàvem, no?, també amb la Rioja, no?,
que estan buscant la seva manera de fer-los per crear un nou nicho de mercat.
En el Priorat el mateix.
Més del mateix, però de la seva manera.
No et dic que sigui exactament igual, perquè...
No, no, clar, clar, evidentment.
O sigui que és la mateixa manera de diferenciar-se,
però d'una manera totalment diferent.
Sí.
Molt bé, tenies calor d'ara.
Sí, tenia calor, eh?, tenia calor.
Perquè el Jordi s'encés l'aire.
Perfecte, doncs, vi blancs, molt bé, molt apuntats.
I també et diria, d'aquests vi blancs, ens els hem d'imaginar també, com a vegades,
els vins negres, com a vegades, que t'omplen la boca.
A mi em recorda que t'omplen la boca o realment no?
Saps la sensació que t'escric?
Que s'ha t'omplen la boca amb el vi negre i et passa així com molt suau per la...
Quan és...
Saps el que et vull dir o no?
Sí, entenc el que vols dir.
M'estàs dient que t'omplen la boca potser et refereixes al volum que té aquell vi,
però el vi blanc sempre té un punt de més acidesa, acostuma a ser.
Això també depèn de la veritat.
L'únic que en el priorat, el madurat en el fluid, no té tanta acidesa i no et dona aquest toc.
I sí que té aquest punt de càlid, de sec, i et diria que també de...
que notem la sensació d'alcohol en boca, perquè som vins amb una gradació alcohòlica alta.
Saps?
Si hi ha els negres allà, se'n van cap a 15 graus, pràcticament tots,
els blancs van cap a 13-14, saps?
Que són prou alts, sí, sí.
Són blancs potents, són blancs forts amb cos.
Això em referia també, amb cos, que no sortia.
Amb cos, exactament.
Això és el que volia dir jo.
Blancs amb cos, que si a tu t'agraden els verdejos, la pança blanca,
o tipus d'aquests blancs que et veus de varietats així, molt aromàtiques i bastant suaus,
no t'agradaran.
Però si t'agraden les coses amb cos, fortes i amb persistència, diràs,
aquests blancs a mi em semblen una bogeria.
Estic disposat a treure els diners a les butxaques i tirar-los, saps?
Sí, doncs sí.
I, finalment, per a aquells que vulguin visitar el Priorat, quines activitats ens recomanes?
Perquè jo he estat per allà i realment és un paratge molt maco, eh?
Sí, és bastant maco.
I es pot anar a diversos cops.
Primer de tot, dir-vos a la serra del Montsant, que és molt maca.
No sé si ja s'ha anat algun cop, però...
Que també està la Déu Montsant.
Sí, està la Déu Montsant, que algun dia parlarem, però pràcticament està tocant allà, saps?
Sí, sí, no, no, estan enganxats.
Estan enganxats.
Però mai una Déu copriuretxa de Montsant, mai, no?
No, no.
O sigui, i a part, et dic una cosa, que la Déu Montsant és de la meva edat, és del 2001,
o sigui, va néixer més tard.
Vale, vale, vale.
Sí, és alguna cosa relativament nou.
Vale, vale, perfecte.
Doncs això, sanderisme per la serra de Montsant.
Exacte, sanderisme, podria ser una mica.
També visites Calavell, que és molt maco, el monestir que tenen per allà.
I no sé si vas estar-hi.
Jo diria que sí, sí que vas estar a la Fira del Vida Falser, no?
Sí, sí, sí, ho hem comentat.
Sí, sí, vaig estar.
O sigui, que tinc racons borrosos.
Sí, sí, sí.
No, no, vam estar i realment jo crec que és una de les millors activitats que pots fer al Briurat.
Sí.
Perquè hi ha vins de tots els colors, de tots els tipus.
Sí, els tens tots.
I a més hi ha molt bons cellers fent molt bona feina.
No, no, tens tots els cellers del Peurat, també tens alguns del Montsant.
Perquè al final, vulguis o no, són regions germanes cosines que resten a tocar i es coneixen entre ells.
i, bueno, que és maco, perquè cau cap a principis de maig, encara no fa massa calor allà, tot i que sí que fa calor, però no fa la calor de l'estiu.
Sí.
i tenim això, doncs compres, l'any passat van ser 18 euros, teníem 8 consumicions i et pots provar de tot tipus de vins que normalment no provaries a casa.
Exacte.
Suficients diners com per comprar-ho tot i diries, ostres, no puc, doncs en els tastos aquests, bueno, en les files per tastar, doncs et donen oportunitat, això, de tastar moltes coses que tu no tastaries a casa.
Doncs sí, sí, sí, al final és una molt bona oportunitat, per el que tu dius, no?, per provar vins nous, per descobrir nous sabors que potser no coneixies, i realment és una molt bona oportunitat, perquè no t'has de gastar potser 20 euros en una ampolla sense saber si t'agradarà.
Exactament, a això em refereixo.
i a més pel Priorat també hi ha pobles molt xulos com Gratallops, Porrella...
Sí, sí, sí, val la pena veure'ls.
Sí, sí, sí.
I Falset?
Bueno, vam estar Falset però realment no ens vam parar a veure el poble, però Falset és xulo, eh?
Està bé.
La plaça que tenen és molt xula.
Està bé, és d'aquests pobles que té certa essència ja que és un poble molt tranquil i ha tingut molta tradició vinícola i tenim la cooperativa d'allà,
però jo m'agrada més Gratallops, que l'has dit, em va fascinar Gratallops, també Porrera, també és molt maco.
I, bueno, sobretot el que m'agrada molt són les vistes panoràmiques que tens quan vas pujant per allà amb el cotxe.
Clar, perquè realment està altet. T'has alt d'altura, aquella zona.
O sigui, no sé quants metres arriba, però el Figal hem de pensar que va escalant una mica i trobem algunes parts, no?, que sempre estan sempre amb aquests bancals i donen una sensació preciosa quan veus les vinyes florides, que és molt maca de veure.
És molt maca de veure, és molt maca.
Falset toca quasi als 400 metres, eh?, d'elevació, o sigui que realment, per ser Catalunya, està per igual.
Doncs ara busca Gratallops i veurà quan toca. A veure.
Perquè jo crec que Gratallops és més, si no m'estic columpiant.
A més Gratallops està molt a prop de Falset, crec.
Mira, Gratallops és una mica menys, eh?, 300.
Ah, 300, m'he flipat.
A veure, i Ull de Molins, que també està a prop.
Mira, Ull de Molins, que està realment molt a prop, toca als 500 metres, d'elevació.
Està bé, està bé.
També per això tenim el contrast tèrmin, perquè estem a l'altura i al final per cada 100 metres que li sumes, doncs, baixen graus, baixen graus.
Exacte.
Exacte, el contrast és més gran.
Doncs Jordi, no sé si ens queda alguna cosa per comentar.
No.
Jo crec que hem fet una repassada molt bona a la Deo Cupriorat.
Sí, sí.
I a veure si algun dia, algun celler d'allà ens envia algun bé, no?
Estaria molt bé.
Sí, bueno, jo vaig estar al celler Trossos del Piorat, que hi havia un excel·lumne d'Espies, i molt maco, per cert,
els recomano anar-lo a veure'l i a veure si allà potser cau alguna cosa.
Home, i si no, algun dia podríem portar aquí a un... com es diu el que té un celler?
Ah, un...
Bodeguer, no?
Sí, bodeguer, cellerista...
Un dia podríem fer alguna entrevista a algun Bodeguer o alguna cosa d'aquestes.
Sí, a l'enòleg de turn, sí, li podríem dir, a veure si té el temps suficient.
Ara, aquí ja no estem en Barema, potser cau alguna entrevista.
És veritat.
La Barema ja ha acabat, no?
Sí, la Barema...
Bueno, estic parlant de Vilafranca, sobretot, però en altres interès de Catalunya diria que no, eh?
M'he patillat una mica, però depèn de les zones...
Clar, depèn de les zones.
No, però majoritàriament et diria que sí.
Doncs Jordi, tu avui ens has portat una cançó de David Bowie.
Si sembla, ens acomiadem amb un o un altre.
Ens acomiadem amb la més famosa Under Pressure.
Ah, aquesta és bona, eh?
Sí, sí, sí.
A més, és molt famosa.
Doncs, moltes gràcies per tornar a ser aquí i ens retrobem l'estat d'anar que ve.
Bueno, vinga, que vagi bé.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
M'he gust molt.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Ateneu de Sant Just organitza el 5 d'octubre a les 5 de la tarda
a la plaça Antoni Malaret i Amigó la tercera edició del Sant Just Canta,
el concert bianual que reuneix nou grups corals al municipi.
És un acte gratuït i obert a tothom.
I participaran la Rock Choir Bas Llobregat dels Tallers de Música de Sant Just,
la Casa d'Extremadora, el Cor Alfa de l'Escola de Música de l'Ateneu,
el Cor Lopom de Flors, Coratjo, la Coral Harmonia,
el Jus Gospel Cor, l'Orfeo Enric Morera i el Sant Just Pop.
Cada formació interpretarà una selecció del seu repertori
per mostrar la varietat d'estils corals del poble.
El concert claurà amb un camp comú participatiu
que plegarà tots els grups sobre l'escenari
i l'activitat compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just.
La portaveu del PSC de Sant Just, Isabel Darder,
ha fet balanç del ple municipal de setembre
en una entrevista a Ràdio d'Esvern.
Ha destacat que va ser una sessió relativament curta
però amb punts importants,
com l'aprovació inicial de l'Ordenança de les Olors,
el Pla Local d'Infància i Adolescència,
l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua
i la modificació del Pla General Metropolità
sobre l'àmbit del Parador i el Carrer Major.
Un dels punts centrals va ser l'Ordenança de les Olors,
que s'ha elaborat arran de les molèsties
provocades pels residus d'una empresa del polígon.
Darder ha explicat que es tracta d'una normativa pionera i tècnica
amb inspeccions periòdiques i règim sancionador
per tal de donar resposta a una problemàtica
que fa temps que afecta el veïnat.
El text s'ha consensuat amb especialistes i entitats veïnals
i estarà un més a exposició pública per al·legacions.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
La CEA s'organitza el 5 d'octubre a dos quarts de vuit del matí
una matinal al cim del Montau,
amb sortida des de l'aparcament de l'Escola Montseny.
La ruta serà circular des d'Olesa de Bones Valls,
passant pel Puig de l'Antiga i retornant pel fondo de Montau.
L'itinerari té una durada de dues hores trenta,
de caminada efectiva i permetre gaudir de panoràmiques
sobre les muntanyes de l'Urdal i Algarraf,
així com de la depressió de l'Alp Penedès amb Montserrat al fons.
Les inscripcions es poden fer a través del web de l'Ateneu
i les persones que no disposin de llicència federativa
s'han d'inscriure com a màxim el dijous anterior a l'excursió
i hauran d'abonar 6 euros amb 90 pel cost de la llicència temporal.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet.
Fins ara.
Doncs ara sí, comencem amb l'última secció del programa,
que és una secció doble avui,
perquè tenim dos convidats, dos presentadors que ens la faran
i realment l'estrenem, així que endavant amb la secció d'avui.
Bé, nois, benvinguts. Benvinguts, Dani. Benvinguts, Sergio.
Benvinguts per primera vegada aquí a l'estudi de Rèdia d'Esvern.
Bé, el Dani no, però sí en aquest nou format, en aquesta nova secció.
Benvinguts, ara sí.
Bona tarda, Jaume.
Sí, la veritat que feia bastant temps que no estava aquí a Rèdia d'Esvern,
però al final una persona sempre torna on ha estat còmode
i la veritat que aquest any ens espera una secció amb mi bastant llarga,
però avui no venim a parlar d'això, que comencem la setmana que ve.
Avui estem aquí amb el Sergio, que venim a parlar d'una cosa molt diferent.
Exacte.
Bé, per mi, la diferència del Dani és el primer cop, estem debutant primera vegada,
llavors també donar-te les gràcies també a tu per l'oportunitat.
Crec que tenim una oreta pel davant força interessant pel que venim a explicar.
Igual que el Dani durant aquesta temporada anirà explicant cosetes una miqueta relacionades,
avui fem una mica un punt i a part i expliquem una cosa bastant xula,
que ara el Dani us explicarà.
D'acord, perquè posem-ho primer en context una mica,
perquè en principi vosaltres dos havíeu de tenir una secció com doble,
que així ho havíem dit, de cinema i videojocs,
un de vosaltres feia, s'encarregava de cada cosa,
però finalment, per circumstàncies de la vida,
el Sergio no la podrà fer, però avui sí que ha pogut venir,
però sí que el Dani seguirem amb nosaltres a partir d'avui,
cada setmana fins a...
Fins a l'infinit.
Fins a l'infinit, exacte, fins a l'infinit.
Ja està parlant de pel·lícules fins a l'infinit i més enllà.
Exacte, i la teva secció, Dani, de què serà?
Bé, la secció meva serà, parlarem més o menys durant mitja hora,
al final pràcticament de cinema exclusivament,
i parlarem també de cinema antic,
també del que ens espera en el futur,
i principalment de la cartellera.
Al final està al dia a dia del que està passant dins d'aquestes sales,
que fa anys que estaven plenes,
i animar la gent a que continuïn anant al cinema,
perquè últimament estan més buides
del que potser ens agradaria als fans d'aquest art.
Bé, això, bàsicament, estrenes de Netflix també,
parlarem, estrenes futures dins del món friki,
també dins del món no tan friki,
i també, potser, una mica de repàs de clàssics,
també gales de premis i de més,
al final, un programa dedicat únicament al cinema.
Vale, perfecte.
I amb tu, Sergio, malgrat tot,
no podrem arribar a comptar amb tu,
però, bueno, encantat que avui puguis venir,
i molta sort en la nova etapa.
Exacte, sí, sí, bueno, farem una miqueta el que puguem avui,
ja et dic, una oreta pel davant,
per parlar de coses una miquetes i les que anàvem a fer aquí amb vosaltres.
Exacte, exacte. De què parlarem avui, endavant?
Avui, doncs, ni més ni menys,
venim a parlar segurament de l'esdeveniment friki més gran,
segurament, no diria del món,
perquè hi ha la versió americana,
però, si més no,
la reunió més gran del món del friquisme,
a Europa segurament,
que ha estat la San Diego Comic Con,
que s'ha celebrat la setmana passada,
aquest cap de setmana,
s'ha celebrat a Màlaga.
Llavors, venim a parlar d'això
perquè hem estat allà presents els quatre dies.
Vale, perquè tinc entès que això és com...
Jo no soc tant d'aquest món,
tot i que alguna noció en tinc,
però tinc entès que és com la gran fira dels còmics
i de l'univers, així com vosaltres dieu,
de l'univers friki,
i normalment es fa als Estats Units,
però ara hem fet la primera versió aquí a Espanya, no?
Sí, això dèiem,
és San Diego Comic Con, Màlaga,
que és una mica estrany,
però el San Diego és perquè es va començar a fer a San Diego
i ja és com el cellell de qualitat
que si aquesta fira porta aquest San Diego davant,
ve d'aquesta marca,
i és la primera vegada que es fa a Europa
i per això el Màlaga de darrere,
que aquí en aquest cas no enganya,
es va fer a Màlaga.
Vale.
Exacte.
Si vols, Jaume,
ens podem situar una miqueta,
tant per tu,
potser si hi vas una miqueta més perdut,
o fins i tot pels oients,
podem situar una mica el que és la Comic Con,
l'original,
la dels Estats Units,
per així dir-ho,
és la convenció de cultura popular més gran influent del món,
del món friki,
del món guic,
com vulguem dir-ho,
se celebra cada any a San Diego,
a l'estat de Califòrnia,
normalment coincideix cap a les dates d'estiu,
finals de juliol, principis d'agost,
acostumen a acumular-se aquestes setmanes,
i això reuneix milers d'assistents
de totes parts del planeta,
des d'Amèrica Llatina,
des del nord dels Estats Units,
Canadà,
i fins i tot d'Europa i altres continents.
Llavors,
és un esdeveniment que va néixer el 70,
concretament,
mira,
el 1970,
per inaugurar la dècada,
i va ser realment un esdeveniment
una mica més petit en el seu origen,
que no va dedicat principalment als còmics.
En aquella època,
oblidem-nos de les pel·lícules,
de les sèries,
de tots els formats existents avui dia,
estaves entrat en el petit comerç dels còmics.
I, clar,
amb l'evolució del temps del temps,
ha arribat fins als nostres dies
i s'han afegit pel·lícules de ciència-ficció,
de sèries de televisió,
fins i tot temes de videojocs, evidentment,
altres tipus d'animació,
com podria ser l'anime,
que està molt de moda últimament,
i fins i tot temes de col·leccionisme,
és a dir,
abarca tot un ventall de disciplines
dins d'aquest món friki.
Pràcticament,
resumint una mica,
tot aquest entreteniment
que tu no entenguis d'acabar,
probablement estigui dins de la San Diego Comic Con.
Si tu tens un entreteniment i dius
això ho veu poques persones dins del meu entorn,
però probablement més en el món,
vés a la San Diego Comic Con
que trobaràs alguna persona que li agradi.
Al final,
és un ventall molt gran d'entreteniment.
Molt bé.
Al final és això,
no va néixer amb el còmic,
amb una cosa petita,
però s'ha fet un univers gegant, no?
Exacte, sí.
Sobretot perquè,
si ens situem a la dècada dels 60-70,
que és quan això es va instaurar a San Diego,
clar,
la gent en aquella època,
la manera d'entretenir-se era,
no tothom tenia un televisor a casa,
no tothom podia potser tenir una ràdio a casa
i sentir-nos,
llavors la manera més fàcil d'entretenir-se
era llegir.
I pels més joves
o per qui no li agradava tant
la literatura més passada,
agafaven els petits còmics
de diferents editorials
i s'entretenien amb això.
Van començar als anys 40
a inaugurar-se tot el que són
els còmics de Marvel o BDDC
i llavors amb l'evolució del temps
la gent va començar a agradar,
agradar,
fins que 30-40 anys després
d'aquest moviment
es va decidir de fer una fira
que agragués tota la gent
d'aquest art.
Molt bé.
Doncs sí, sí, realment
és un esdeveniment superimportant
i jo me'n recordo també
de Comic-Cons
perquè alguns youtubers
molt famosos
de la nostra època,
de les nostres generacions,
me'n recordo que anaven allà
i feien vlogs
des de la San Diego Comic-Con
i jo, el meu primer record
de la San Diego Comic-Con
és aquest.
Sí, al final
també la fa especial
això,
el fenomen viral.
En un inici
és com diu el Sergio,
que era un event més petit
que es va fer
cada vegada més gran
i al final
el component viral
l'ha fet créixer molt
perquè l'ha fet
com universal.
al final és un esdeveniment
que és als Estats Units
i aquí a Espanya,
a Europa,
tothom volia anar
per això,
per aquest component
perquè és el joc
on les grans marques
Marvel,
DC,
també de televisió
d'entreteniment
van amb les seves exclusives,
amb els seus directors,
amb els seus actors
a donar aquestes novetats.
Si surt alguna cosa nova
probablement surti allà
un trailer o de més
i això és el que
et dona aquestes ganes,
ser el primer
en veure això
perquè moltes vegades
aquests esdeveniments
per exemple
a moltes sales
no es pot entrar
fins i tot
amb mòbil
perquè té aquesta exclusivitat
que el que vegis allà
no ho veuràs
a cap lloc.
I a part d'aquestes coses
que tu dius
perquè això és realment
el que fa especial
aquesta Comic Con,
quines més coses
n'hi ha
o podem veure
que és realment
això que li donen
aquest text distintiu?
Doncs realment
això,
el que ha comentat
el Dani Primer,
els panels
que són,
per així dir-ho,
les conferències
que es reuneixen
en grans auditoris
i venen les productores
o les marques
a presentar
els seus nous productes.
En aquest cas
normalment
coincideixen
que venen acompanyats
com ha dit el Dani
també
de grans sectors
per donar
aquest impacte
mediàtic,
aquest rebombori
a l'hora
que l'anunci funcioni.
Evidentment,
més enllà de tot això
a la gent
també li agrada bé
veure les coses
de les seves pel·lícules
en primera persona.
Per així dir-ho,
si tu ets molt friki
per així dir-ho,
en les edicions
dels anys 80
t'agradava molt
Regres al Futuro
doncs potser
en aquestes convencions
portaven el cotxe
de Regres al Futuro
i la gent,
ostres,
veure el cotxe
a la vida real
més enllà de la pantalla
també quedava molt guai.
Llavors fan mostres
d'exhibicions,
de còmics,
de productes
a la vida real
però en els últims anys
el que crida molt més l'atenció
és un fenomen
que cada cop guanya més força
és el tema del cosplay
que el cosplay
per qui no ho sàpiga
és la manera
el moviment
que la gent
segueix
d'alguna manera
que consisteix
en disfressar-se
del seu personatge
preferit
del còmic
de la sèrie
de la pel·li de torn.
Això ho estem veient també
per exemple
al Saló del Manga
aquí a Barcelona
que realment
es fa també molt
i també ho s'ha portat
en aquesta Comic Con
i vau veure
molta gent disfressada?
La veritat
que jo crec
que vaig veure
més persones disfressades
que no disfressades
i si l'any que ve
vaig
jo crec que m'hauré
de disfressar
si o si
ja arriba un punt
en què sents
que és una obligació
al final
i veus disfressades
molt currades
també veus
unes altres
que no estan gaire currades
però al final
el que compta
és la intenció
i hi ha un molt bon ambient
tothom es vol
fer fotos
l'uns amb els altres
i al final jo crec
que això
també la fa especial
les persones
que van allà
i que es senten còmodes
de fer el que vulguin
al final
exacte
si potser t'aquest component
que abans
d'arribar allà
o les setmanes prèvies
quan estàs preparant
el viatge
per ser-hi allà
penses
i si em disfresso
alguna cosa
o em poso
alguna coseta
per bueno
per caracteritzar-me
una miqueta
amb l'ambient
i tot plegat
i penses
no
potser dono massa la nota
i quan arribes allà
t'adones
que realment no
que tothom
va disfressat
que el que porta
una samarreta blanca
i uns texans
és el que més
es diferenciar dels altres
llavors no passa res
no no
això està molt guai
perquè al final
és això que tu dius
que molts cops
no ho fem per vergonya
i en aquests espais
si ens podem sentir lliures
i podem realment
fer el que ens doni la gana
si volem anar
de qualsevol personatge
doncs anem
home
jo un dels records
que se'm queda
d'aquesta San Diego Comic Con
que ja ho vaig parlar amb Sergio
és una Dora
l'exploradora
d'uns 40 i escaig anys
que era un home
amb barba
que et cridava
hola soc Dora
hòstia
un record que no se m'oblida mai
home és que és difícil
d'oblidar això
sí
ostres
però més enllà
de la Dora
n'hi havia més persones
disfressades
i t'he de dir
que s'assemblaven bastant
és a dir
hi havia gent
com diu el Daniel
socorrava bastant
i en alguns moments
tenies la incertesa
si t'estaves trobant
algun actor
o alguna persona
allò que dius
és una persona
d'aquí de Màlaga
o un actor
de les pel·lícules reals
sí
al final era això
i bueno
jo crec que ja
passem
una mica
el contingut
d'aquesta fira
com deia el Sergio
tu pensaves que et trobaves un actor
no
els actors
te'ls trobaves a un altre lloc
i al final
la San Diego Comic Con
és famosa per això
perquè porta
els actors
més grans del món
però al final
també teníem
aquesta consciència
que no seria el mateix
per exemple
el 2024
va venir
el Robert Downey Jr
l'actor d'Iron Man
i va donar una exclusiva
si vols explicar-la tu
Sergio
un exemple
sí
perquè vegeu
la importància d'això
Marvel
durant els últims anys
s'ha tingut
alguna pel·lícula
podríem dir que ha fracassat
ha fet bons números
però la gent estava descontenta
amb els resultats
amb les històries
que estaven explicant
i per
aprofitant
una petita polèmica
que van haver d'acomiadar
un actor
que no va ser
el principal
personatge dolent
de la trama
de cara a les futures pel·lícules
van aprofitar
aquesta polèmica
i el que van fer
és
una estratègia de màrqueting
és portar
l'actor
que havia estat
Iron Man
durant els últims anys
que la gent
se l'estima molt
per fer-lo
ser el pròxim
personatge dolent
de la saga
llavors
si voleu
aquesta va ser
la reacció
de l'auditoria
allà a Sant Diego
quan ningú s'esperava
que aquest senyor
estigués
darrere de la màscara
del doctor Doom
hi ha un character
molt important
que es requer
per fer
la justiça
ladies
and gentlemen
als proof
of the
unimaginable
possibilities
in the marvel
multi-universe
we give you
the one person
who could play
Victor
Von Doom
New mask
Same task
What can I tell you
I like playing
complicated characters
We will see you
in two years
with Doomsday
Well, well, well
euphoria total
aquí a la Comic Con
del 2024
va ser això
Exacte
sí, sí
podria confondre's
que no es confoqui
la gent amb el Camp Nou
no, no
és cap obvio del Camp Nou
no és cap gol
de la Minyamal
es tracta d'això
de la Comic Con
o sigui, aquest ha estat
només un exemple
o sigui, l'agència es pot
es posa a mirar
any per any
el que ha passat
a Sant Diego
amb cada edició
podrà al·lucinar
de veritat
llavors
si vols
passem ja
a explicar-te una miqueta
tot plegat
quines han estat
les estrelles
dels protagonistes
d'aquesta edició
a Màlaga
que el Dani
porta de primera mà
Sí, al final
hem dit
que portaven grans estrelles
però també
sabíem que era
la primera edició
a Europa
que és complicat
que aquestes estrelles
que són d'Amèrica
creuint fins aquí
fins a Espanya
llavors
va haver-hi
grans estrelles
no al nivell de Màlaga
però jo
o sigui
al nivell de Sant Diego
però jo crec
que és un aprovat
fins i tot
un notable
comencem
per l'estrella màxima
Arnold Schwarzenegger
va ser l'estrella total
que presentava
aquesta Sant Diego Comic Con
i a més
va donar la sorpresa
que en el seu panell
estava acompanyat
d'Alex de la Iglesia
i Antonio Banderas
al final
conegut
l'Arnold Schwarzenegger
dins d'aquest món friki
és Terminator
sí, sí, evidentment
Schwarzenegger és igual
a Terminator
això per a tothom
exacte
en el segon cas
una de les grans estrelles
i mira
a més
jo no era estrangera
era d'aquí
de Barcelona
va ser el
Juan Antonio Ballona
que va
va fer-se
present
a la Sant Diego Comic Con
va venir a presentar
bueno
de fet
va venir a rebre
un homenatge
perquè la Sant Diego Comic Con
li tenia preparat
un homenatge
a tota la seva carrera
en relació
a totes les seves pel·lícules
pel que havia contribuït
amb la seva feina
al gènere de la fantasia
totes les seves pel·lícules
com
Un monstruo
Vinaverme
Lo Impossible
La Sociedad de la Nieve
Jurassic Park
del que va fer
també va fer un Jurassic Park
Los Anillos del Poder
del Senyor dels Anells
la sèrie
la sèrie de televisió
llavors
va sortir el director
allà davant de la sanira
a tothom
i li va rebre el premi
davant de la gent
amb molta emoció
la veritat
perquè es va emocionar
davant de tot un auditori
potser de 2.000
3.000 persones
que no deixaven
de dir el seu nom
i en Bayona tenim
una anècdota curiosa
que el Dani
concretament
nosaltres ens trobàvem
a la quarta
tercera fila
de l'auditori
Ostres, a prop, eh?
Home, vam fer bastanta cola
per entrar
i tan a prop
llavors
cap al final
d'aquesta xerrada
d'aquesta convenció
normalment
sempre
hi ha un torn de preguntes
de vegades
si l'estrella
és molt internacional
les preguntes
estan preparades
perquè no hi hagi
cap tipus d'embolic
però amb els artistes
o amb els directors
locals
bé, deixant que el públic
pregunti
perquè saben
que no hi ha cap malícia
no?
Aleshores
va arribar el torn de preguntes
i teníem el micròfon
al costat
i va dir
el presentador
bueno, qui està disposat
a fer alguna pregunta
i el Dani
que ens expliqui
va fer una pregunta
ni més ni menys
que Juan Antoni Ballona
Ostres, això no sabia
aquesta anècdota
Sí, sí, sí
la veritat
jo vaig veure
que teníem el micro
així a la dreta
i li dic al Sergio
oi, Sergio
jo crec que no van preguntar
per internet
preguntes pel Ballona
diran ràpidament
que algú aixequi la mà
com estava al costat
del micro
deia la dona
una pregunta
per Ballona
instantàniament
em va veure
vaig sortir
i al final
vaig poder fer
una pregunta
a Ballona
però va ser
estaves sentat
o vas apropar-te
i tot
al Ballona
No, jo estava
en un
al passadís
sí, al passadís
amb un micròfon
amb un micròfon
i era
face to face
Ballona
amb mi
i 3.000 persones
Sí, això no va dir
i 3.000 persones
aquest és el problema
que em van pinxar
a la pantalla aquesta
de 3.000 persones
mira
gràcies a Déu
que jo només estava
mirant el Ballona
i li vaig fer la pregunta
i després vaig veure
el vídeo
que em va fer el Sergio
que sortia a la meva cara
i jo dic
hòstia, tu
si arribo a veure'm
a la pantalla
no podria haver parlat
bàsicament
i bueno
li vam fer una pregunta
que era sobre
les bandes sonores
que a cop treballava
amb productors
tan importants
com per exemple
el Michael Iaquino
i bueno
ens va dir
que al final
aquestes persones
són tan bones
que tu li dones
una idea
però al final
la idea
que ells el retornen
és encara millor
ells entenen millor
la teva pel·lícula
que tu mateix
i que per exemple
en pel·lícules
com
La societat de la nieve
que va participar
el Michael Iaquino
va ser una avancion
després
quan ell va arribar
a la producció
no, totalment
al final
és que parlem
a vegades poc
de la música
o les pel·lícules
però realment
és que et donen
molt, eh
et donen molt context
et donen molt ambient
et donen també
molts sentiments
i aquí no termina
la història
amb Bayona
a la tornada
el vam trobar
a l'avió
nostres
sí
el mateix avió
anava davant
de nosaltres
tres fileres
més endavant
que nosaltres
o sigui
és un senyal
hem de ser amics
al Bayona
i jo
a l'avió
no li vau dir res
sí, sí
ja li vaig dir
hòstia Bayona
et vaig fer una pregunta
ahir
jo crec que ni se'n recordava
ara
l'altre 8 del matí
però bueno
aquí està l'anècdota
molt bona anècdota
i qui més
vau aconseguir
veure?
doncs mira
de fet
pels fans
de la Casa de Papel
o la sèrie de Berlín
vam veure en Pedro Alonso
que concretament
dona vida a Berlín
el personatge
de la sèrie
que
és un personatge
que com ella explicava
i s'extenia bastant
en les seves explicacions
però
parlava molt bé
en Pedro Alonso
parlava de
la seva experiència
amb el personatge
i sí que és veritat
que a l'inici de la sèrie
no sé si tu has dit
la Casa de Papel
sí, sí, sí
clar
parlava que
al principi de la sèrie
quan va sortir
als primers anys
ell
rebia una mica
d'odi pel carrer
anava pel carrer
i sentia aquesta
culpabilitat
aquest sentiment d'odi
que de la gent
però
i sense estripar la sèrie
sense fer cap espòiler
amb el pas dels anys
de fet
els últims
dos, tres anys
ell sempre que està
pel carrer
i es troba
algun aficionat
de la sèrie
ha notat
que ha canviat
aquest sentiment
que ara la gent
li té una miqueta més d'estima
i se'l troba
com un personatge
més tendre
i ell defensa
que no
que realment
el personatge
és el mateix
que no és
cap cosa tendra
i que és la percepció
del públic general
que li ha agafat
una miqueta més d'estima
i que amb el pas dels anys
ha deixat de ser
una mica més odiat
sí, al final
això també ens passa molt
que ens acabem
encarinyant
també
d'aquests personatges
que no són del tot bons
i l'acabem veient
aquesta part humana
i aleshores
com que el perdonem
sí
bàsicament
estava en un panell
d'això mateix
que era
entre héroes i villanos
i en aquest panell
li acompanyaven
el Luke Evans
que és l'actor
del Hobbit
que feia
d'Elfo
i al final
és bastant sorprenent
perquè
tothom pensava
que anava per el Hobbit
i totes les preguntes
que li van fer
era sobre Gaston
de La vella i la bèstia
de Life Action
o sigui
ell pensava
que li anaven a preguntar
per una pel·li
i li van a preguntar
per una altra
si faria més musicals
i el tio va flipar
després
tenim
estrella total
l'Aaron Paul
de Breaking Bad
també va participar
i aquí jo crec
que va ser
el moment del Sergio
perquè el Sergio
és molt fan
de Breaking Bad
de l'Aaron Paul
i del seu personatge
del Jesse Pinkman
exacte
de fet
era un personatge
o sigui
és una persona
tan inaccessible
que moltes
d'aquestes persones
tenien estants
per després de la sortida
tenir alguna firma
alguna fotografia
moltes persones
no tantes
però algunes tenien
havies de fer cua
i era una fotografia gratis
no hi havia més
però en el cas de l'Aaron Paul
o d'altres actors
o actrius
de gran nom
havies de pagar
per una fotografia
més de 60 euros
per una foto
per una foto
o una signatura
una signatura era 55
i em sembla
que una foto
70 i alguna cosa
i un mit en grit
90 i alguna cosa
depenent de la persona
la Daphne King
que és una de les altres actrius
de gran renom
que va venir
tenien la fotografia
amb uns 60 euros
l'Aaron Paul
que jo crec
que era d'un dels noms
també més grans
90 euros
i sense treure's
les ulleres de sol
la foto
i algun de vosaltres
ho va fer o no?
no
no
home
em sembla que
ja que a sobre
perquè la fira aquesta
va amb entrada
i és una entrada
que costa diners
50 euros al dia
i eren 4 dies
exacte
vull dir que
a sobre que aquest preu
fer una foto
o sigui
fer cobrar per una foto
però a més
ostres
em sembla una foto
de respecte
inclús els fans
nosaltres érem
inexperimentats
perquè era la primera vegada
que anàvem a una fira així
i resulta que és normal
és normal
sí sí sí
ens va sorprendre bastant
a Amèrica també
com ho comercialitzen tot
és el que t'anava a dir
perquè a diferència
de la convenció
de San Diego
el preu és diferent
és a dir
aquí és evidentment
més barat
però no deixa de ser barat
vull dir
l'entrada d'aquest any
va ser 50 euros
per dia
per dia
però ja han confirmat
que de cara a les properes edicions
l'any que ve
i l'altre
pugen al preu
no sé si 70 l'any que ve
i 80 l'altre
és a dir
i tot i així
es queden curtes
respecte al preu americà
que crec que està
per sobre dels 100 dòlars
ja
ostres
sí sí
bastant car
i al final
però bueno
la gent segueix anant
no?
entenc que
tenen èxit igual
home
les coses com són
jo tornaré l'any que ve
i bueno
ara ja
després parlarem
de valoracions
i què us ha agradat
i què no us ha agradat
perquè jo crec que això
és molt interessant
no tot és bonic
aquí s'ha de parlar
que hi ha coses
molt dolentes
dins d'aquesta organització
i el que va passar
a nivell logístic
i que moltes persones
van sortir
bastant estafades
jo he vist bastantes crítiques
també a socials
però parlarem després
parlarem després
i bueno
al final d'actors
fem una petita marató
perquè si hem de parlar
de cadascú
però bueno
destaquem
el Taz Skylar
pels fans de One Piece
que interpreta Sanji
la Daphne King
que al final ha sortit
a l'última pel·li
de Deadpool i Lobezno
i també va sortir
a Logan
sent X-23
també Ashley Eckstein
l'actriu i la veu
de Ashoka
pels fans de Star Wars
Brian Osteen Green
també la Natalia Dyer
que és la Nancy
de Stranger Things
va tenir un panell
conjuntament
amb la Daphne
i la Gwendolyn Christie
que és l'actriu
de Joc de Trons
i també de
Mièrcoles
i de Star Wars
pràcticament de tot
i bueno
també
ha de destacar
una de les grans estrelles
conjuntament amb Schwarzenegger
o la gran estrella
el Norman Reedus
que és el Daryl Dixon
de The Walking Dead
i tothom es va tornar
boig
exacte
exacte
molt bon
molt bon
molt bon actor
la veritat que
a part crec que també té un videojoc
no?
sí
ara no em recordo el nom
el Death Stranding
pot ser?
Death Stranding
potser m'he tirat un triple
no no
Death Stranding
ja fas bé
després
la Melissa McBride
també
de The Walking Dead
que és un clàssic
que fa de Carol
a The Walking Dead
i ja després
teníem
un panell reservat
que era d'actrius
del gènere fantàstic
sorpresa
i van vindre
l'Esther Exposito
que van dir
que era sorpresa
fantàstica
per la peli de Venus
amb l'Àlex de l'Eglésia
Belén Rueda
una llegenda
i després
la Elle Fanning
que és una actriu
estranger
que també ha participat
dins del gènere fantàstic
i que en un futur
participarà
a la saga
de
Los Jogos de l'Hambre
molt bé
doncs
realment
un bon elenc
d'actors
és indotable
per ser la primera vegada
la veritat
i bueno
després
això són actors
al final
li s'en diu Comic Con
ens centrem una mica
en el còmic
va vindre el Jim Lee
que és directament
el president
de DC Comics
i va tenir
dos o tres panells
al final
aquesta és una estrella
massiva
dins del món del còmic
després
C.B. Cebulski
que és l'editor
de Marvel Comics
després tenim
el Matt Fraction
que ha estat
dibuixant
bueno
dibuixant no
guionista
de la nova saga
de Batman
que acaba de sortir
i que ha venut
crec que era
mig milió
de còmics en un any
mig milió
no la veritat
també
ha estat fent
l'última saga
d'Ojo del Con
Hawkeye
que jo me'l vaig comprar
una pena
que no me'l pogués
firmar
i bueno
dibuixants
com el Jorge Jiménez
el Pepe Larraz
la co-creadora
dels Miles Morales
l'últim
Spiderman
la Sara Picelli
Jesús Alonso Iglesias
al final
molt d'espanyol
dins d'aquesta indústria
que ens va sorprendre
bastant
és que aquí a Espanya
tenim una indústria
potent de còmic
sobretot
potser abans
eren més reconeixibles
pels mortadores
i Filemón
però realment
aquí tenim una bona escola
també
no, anava a dir
que de fet
més enllà
que estiguin presents
dins de la indústria
més enllà
que estiguin presents
tenen gran pes
en la seva feina
perquè
en el cas
per exemple
del Jesús Alonso Iglesias
o el Pepe Larraz
estan directament
implicats
en les pel·lícules
d'animació
de l'Spiderman
del Miles Morales
directament
s'encarreguen
del disseny
de la roba
de dibuixar el personatge
és a dir
l'últim
o sigui
ells donen
el primer pas
que és dibuixar
el personatge
i a partir d'aquí
es desenvolupa la pel·li
sense ells
no estaria possible
sí
aquesta última pel·lícula
del Miles Morales
de l'Spiderman
que és una pel·lícula
que ha estat
un punt a part
dins del cinema
d'animació
i ha sentat un precedent
com va sentar Pixar
en el seu moment
aquesta pel·lícula
ha canviat l'animació
d'aquí en endavant
per sempre
doncs
hi ha persones espanyoles
al darrere
i això és bastant sorprenent
i és una cosa
que no es destaca
després
podem tancar una mica
amb el Marc Andrews
que és tota una estrella
ja que va ser
l'encarregat de fer
l'storyboard complet
de Spiderman 1, 2 i 3
del Tobey Maguire
amb el Sam Raimi
i va ensenyar
per exemple
escenes
que no es van veure
dins de la pel·lícula
l'storyboard
que havia fet ell
i després també
una estrella
dins de les bandes sonores
el Novo Uematsu
que és l'encarregat
de les bandes sonores
dels mítics jocs
de Final Fantasy
que és japonès
aquest sí que va vindre
de molt lluny
i va ser
un dels millors
ja que va signar
gratuïtament
i va donar voltes
i tothom que podia
ell signava
i signava
i signava
fins que se'l van emportar
fins l'últim moment
pràcticament
molt bé
doncs em sembla
que ara obrirem
una quarta secció
obrirem els panells
i les activitats
més que es van fer
però abans
fem una petita pausa
d'un minut
perquè posem una cançó
i així ens relaxem una mica
quedem la cançó
de Sunflower
que de pos mal on
però que també surt
a Max Morales
sí
de fet molt bé
vinga va
endavant
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tenim el Village
que era tota la part lateral de la fira
que era la part de menjars
de descans, taules de pícnic
que ara parlarem una miqueta
més endavant de tot plegat del que eren
els menjars, els preus
i tot plegat, i per últim
hi havia la part de l'expositor, l'expositor
era la part de la fira
on s'aplagaven totes les marques com ara Funko
l'Efnac
Nintendo, que portaven els seus productes
perquè la gent pogués anar a fer
les seves compres i veure figures
els Funkos, que hi ha una cosa molt a destacar
ja parlarem de les guerres Funko
les Funko Wars, o com li vulguem dir
però va ser molt bèstia, algunes coses que es van veure
allà dins, va sortir
l'instint violent de moltes persones
perquè entenc que aquí
a la fira també hi havia
molta tenda per poder comprar
exacte, sí, de fet hi havia
petits comerços
de Obeda, Fuengirola, de Màlaga, de les
ciutats del voltant, que havien posat
la seva paradeta, però després hi havia
grans marques que portaven les seves botigues
és a dir, Funko pròpiament
Fnac
Nintendo no tenia botiga, però tot tenia
tot un espai gegant amb les Nintendos noves
perquè la gent provés el Donkey Kong
crec, si no m'equivoco
sí, el Donkey Kong, el Mario, la nova Nintendo Switch
Sony tenia un stand amb la Playstation
i són per jugar al FIFA i hi havia tot plegat, o sigui, la gent els podien entretenir dins d'aquesta sala hores i hores
i pel que fa a les activitats durant els diferents dies, passem una miqueta ràpid per tot plegat, el primer dia és on van venir gran part de les figures que la gent es va queixar perquè era un dia elaborable, que molta gent no podia venir, és quan va venir la Daphne Keen, el Tazer Skyler, el David Gleisner, que era el president de la Comic Con, streamers com el Canecro o el Karcher.
van fer una activitat de Mario Kart, que la gent podia assistir, ja estaven per allà
i per exemple van fer el Rival Plus, que és un podcast que està superbé, que tracta de recordar moments de pel·lícules
i es va fer com un debat Marvel contra DC, allò de Marvel, Spider-Man contra Batman, no?
Perquè clar, era dijous, 25 era dijous, clar
Exacte, i el divendres, que era el dia següent, també va estar bastant bé d'aforament, no havia molts problemes, però de nou les queixes anaven per aquest sentit, que la gent estava treballant i no podia venir
en aquell dia, el més destacat, doncs, va venir el Miguel Ángel Román
per fer una miniactivitat de com ser professional en el FIFA, no?, en l'Easports 26
va venir el Dani Ramos, que és un dels actors que ha participat únicament a Marvel Is Español
bueno, ja ha parlat una miqueta de la seva experiència
i el Matt Fraction i el Jorge Jiménez, com ha parlat abans el Dani
van presentar la seva nova versió de Batman
Clar, al final, perquè jo aquí tinc tot el programa complet, que aquí me l'heu enganxat
realment, són activitats, o sigui, a cada hora i en cada hora hi ha diverses coses
Exacte, si tu tenies una activitat a les dues de la tarda i volies anar a la de les tres, potser no arribaves
havies de jugar amb els marges de l'hora
I diverses que coincideixen, també
Hi havia una activitat que es va repetir els quatre dies que volíem anar
i perquè va coincidir amb unes altres quatre que ens interessaven més no vam poder anar
No, no, sí, és que és brutal, és molt difícil escollir aquí dint
Sí, sí, sí, si les queixes, al final, el que van haver-hi no van per ja
Al final, el nivell dels panells és notable excel·lent, o sigui, sí, però ara parlarem del tema logístic per entrar en aquests panells
Exacte, ja per acabar amb el divendres, una de les grans sorpreses
Ja no el divendres, possiblement de tota la convenció, va ser a la presentació de Tronares, la pel·lícula
va aparèixer de sorpresa en Jared Leto
Allà, llavors, es va celebrar el Joleme, aquest que és gegant, va aparèixer, ningú se l'esperava
i, de fet, va estar molt simpàtic perquè es va aparèixer moltes fotos amb la gent
I, a més, tenia aquest panell d'espacial, que no podies entrar amb el mòbil
i van posar els vins primers minuts de la pel·lícula
Ostres, molt bé
I ho podeu poder entrar?
No, no, no
Entre que no teníem reserva, la cola era infinita
i que, al final, era molt llarg i coincidia amb altres coses, vam dir
Pa, impossible
I vam posar els vins primers minuts de la pel·lícula, no?
Sí, exacte
Entrats al fin d'allà i per anar acabant
van ser els dos pitjors dies pel que fa la gent a les seves activitats
La gent va poder fer molt poquetes activitats
i gairebé eren les que tenien reservades
Però, per destacar, van estrenar uns episodis de les Tortugues Ninja
una nova sèrie que ha de sortir
un altre debat similar entre Marvel i DC
però era més reflexiu
en va venir en Darlie Dixon amb The Walking Dead
i, per exemple, Lillo Juan
l'estreamer que és d'allà, bueno, és del publet de Font Girola, del costat
es va apropar per la tarda a fer un directe des d'allà, des d'una de les parades
entenc que amb una miqueta de seguretat, amb algunes tanques pel voltant
i va fer un directe des d'allà
es podia sentir la gent cridant, cridant
i va anar fent preguntes pel voltant de la fira
i res, l'últim dia va ser el més important, jo crec, perquè esperava la gent
pel tema de Schwarzenegger
El 28, no?
Exacte, que no van poder...
que no van poder...
molta gent no va poder assistir perquè es van quedar fora
va ser... les portes s'obrien a les 10 del matí
i a les 11 començava això
molta gent no va poder entrar
i molta gent, sí que és veritat, que va poder veure en Jim Lee
que era el president de DC
mentre dibuixava en directe i feia... responia preguntes als fans
Destacada Jim Lee, que era molt graciós, que va explicar
que estava de vacances
i que l'organització li havia pagat la meitat del creuer en el que anava
perquè si es parava en Màlaga el creuer
aquest dia ell no visités Màlaga
vingués a la fira i després anés al creuer
però el tio estava de vacances
o sigui, i és curiós
i es va queixar també molta gent
de, hòstia, del diner públic li estem pagant la meitat d'un creuer a un home?
Però això de la Sant Diego és públic?
Tenia una inversió pública molt i molt gran
per això per aquí van les queixes
L'Ajuntament i la Junta d'Andalucía van fer una forta inversió
perquè suposo que tot això era un concurs de diferents ciutats
que podien portar-se al guardó d'organitzar tot això
i sí, han invertit perquè de fet el primer dia va haver una inauguració
que va tenir molta queixa la inauguració com a tal
perquè la gent s'esperava un programa d'activitats
que vinguessin actors o tal
i no va ser més que un acte institucional
on va venir l'alcalde, el president de la Junta
a fer una miqueta de politiqueo
d'ensenyar el peig, o no?
Exacte, treure una miqueta de pit
i això, o sigui que sí, té un import d'inversió pública
I el Schwarzenegger va ser com el main event
inclús de la Comic Con, podríem dir
però vosaltres vau poder entrar?
No, tampoc
Impossible
Perquè aquí ja venen les experiències, no?
Sí, jo crec que és el moment de parlar de l'experiència
al final és un event amb moltíssim potencial
que em gaudi moltíssim
però també perquè en vam anar els quatre dies
dijous i divendres hi havia bastanta cola
per entrar a qualsevol cosa
qualsevol cosa que tu volguessis
potser una hora de cola
dijous o divendres
dissabte i diumenge
va ser un tema massiu
per entrar, per exemple
nosaltres habitualment
obria el recinte a les 10
habitualment estàvem allà a les 9 i 20
vam entrar els dissabte
a les 12.30
i el diumenge
perquè no vam fer la cola de l'expositor
i ens vam anar a una activitat
que teníem reservada
que si no potser entraríem a la una
o una cosa així
ja per començar, horrible
ja, continuem amb el fet
que la cola no estava organitzada
no hi havia valles
tu arribaves i cada dia la cola
tenia una forma diferent
i era la que havia decidit
les persones que estaven a la cola
perquè s'havien d'adaptar d'alguna forma
després
no sabies per què estaves fent cola
després
o sigui, cues interminables
per tot arreu
sí, sí, sí
li van dir la San Diego Colacón
la que li deia la gent
i després
la cua
per entrar a l'expositor
era la mateixa
que per entrar a l'auditori 1
a l'auditori 2
a l'auditori 3
al lavabo
llavors
estaves fent una cola
potser de 2-3 hores
per entrar
al bany
al lavabo
jo li vaig dir a un
hòstia
que pugui anar al lavabo
i dient no, no, has de fer tota aquesta cola
ja per començar
aquesta urbanització
és pèssima
jo crec que van superar
per moltíssim l'aforament
perquè a més
feia bastanta angoixa
en molts moments
sí, de fet
s'esperava
jo crec que tenien unes estimacions
d'unes 60.000 persones
i van
segons
han anat publicant
jo crec que han arribat
a superar el centenar
o sigui
més de 100.000 persones
o no sé si
fragana
els 120.000 persones
és a dir
s'han venut
això és seguríssim
s'han venut
més entrades
de les que calculaven
que podien
acollir
clar
el tema és
els edificis
tenen un aforament
tot espai interior
té un aforament
per llei
el que
aquí la trampa legal
per així dir-ho
és
com part del recinte
és d'exterior
té uns jardins
té una part
de village
per fer dinars
clar
es van permetre
fer això
de vendre més entrades
perquè
si l'aforament
es completa dins dels edificis
bueno
la resta de gent
pot quedar fora
i la tenim per aquí
i no passa res
estem dins del marge legal
clar
però la gent que es quedava fora
no tenia res a fer
o sigui
fora dels edificis
realment
o anaves a dinar
o no hi havia res més
i recordem
que està a les dues del migdia
les dues de la tarda
a Màlaga
que potser superàvem els 30 graus
encara seria
encara a setembre
no és gens agradable
també
el fet de
totes aquestes cues
inimaginables
que cap estava organitzada
per exemple
això és el que més ens sorprèn
que no hi hagués cap tipus d'organització
en el tema de les cues
no
és que
és sorprenent
i no demanàvem gaire
demanàvem una valla
sí, sí, sí
un sistema de tanques
per controlar una mica
la forma
el diumenge
el sistema de tanques
i el vam posar a l'interior
a l'exterior
continuava sent
una bogeria total
després
hi havia activitats
que per exemple
posava per ordre
pots reservar
que el sistema de reserves
anava fatal
vam tenir sort
que vam reservar
algunes coses
i després
hi havia unes altres
que nosaltres volíem anar
i no teníem reserva
i el Sergio i jo
anàvem potser
dos hores abans
de la cua
i fins i tot
quedaves
entraves de miracle
o sigui
no té sentit
la quantitat de gent
que hi havia allà dins
perquè tu
fallis una cola
dues hores abans
i potser no entris
no té cap sentit
i no hi havia
un personal que et digués
a aquesta altura de la cua
que sàpiguis ja
que no entres
tio
on vés-te'n
a donar una volta
però va entrar
a un altre lloc
sí, sí
és que clar
és evident
després
tema alimentació
el primer dia
no es podia entrar
ni matxar ni aigua
i després els preus
per exemple
el més barat
era un grab
de 10 euros
però que estava fred
de màquina
pràcticament
i després
el següent
ja era
16 euros
18 euros
una hamburguesa
però una hamburguesa
de mercat
una hamburguesa
un pa
una hamburguesa
i tal
i la cua
per aquesta hamburguesa
que et costava 20 euros
que no tenia
ni formatge
ni ketchup
era una hora i mitja
de cua
una hora i mitja
de cua per menjar
no
i per 20 euros
i per pagar per això
que és que
era una bogeria
després
ja van parar una mica
i van deixar entrar aigua
van posar fons
que el primer dia
hi havia suposadament fons
per la font
dues hores
si volies agafar aigua
i van haver d'afegir més
i després
a partir del divendres
us van deixar portar
entrar aigua
a menjar no
però aigua sí
el primer dia
el menjar ja era
depenent de la persona
que et trobessis
perquè al final
les persones
el millor que podem dir
també
és que les persones
que treballaven allí
sí que feien tot el possible
perquè tu
perquè tu estiguessis bé
i que
si portaves un plàtan
el tirava
no tampoc
no no no
però
o sigui
van evolucionant
de manera paulatina
és a dir
els primers dies
el primer dia de fet
no podies entrar res
cap ampolla
cap aigua
cap res
el segon dia
jo crec que van
rebre
tota la crítica
i es van adonar
del que
l'estava caient
sobretot a xarxes
tema d'opinions
i el que van permetre
és entrar aigües
no sé si amb les ampolles buides
perquè tu te les omplissis
dintre
el dissabte
ja van permetre
bueno mira
fiqueu l'aigua
amb les ampolles plenes
i ja diumenge
van dir
bueno mira
fem una mica
de vista gorda
ens fem una miqueta
els bojos
i si entren
amb un entrapà
amb una peça de fruita
no farem res
sí sí
era bastant bo
és a dir
per la explicació
que m'esteu donant
dona la sensació
que com que
realment no s'ho van pensar
del tot bé
el tema organitzatiu
i van anar fent
sobre la marxa
una mica
una mica atropellat
jo penso que
es va fer bé
en un inici
però després
quan es van esgotar
les entrades
mesos després
van treure més
i després
mesos després
van treure encara més
i després encara més
i va arribar un punt
en el que era
insostenible
jo puc dir
que ho vaig passar molt bé
perquè vaig anar
els 4 dies
si jo sóc un pare
tinc un fill
em gasto 50 euros
amb mi
50 euros
amb el meu fill
i vaig només
el dissabte
no faig res
em passo del dia
de les 8 hores
que estic allà
que a més
l'expositor
tancava a les 7
bastant aviat
si obres a les 10
de les 7 hores
que estava obert
l'expositor
què?
a la cua què?
5 hores i mitja?
una hora i mitja
gaudies
potser estic sent
massa optimista
i després
el tema aquest
de les funcos
que jo
em perdó
de qualsevol persona
que sigui fan dels funcos
a mi
em va fer
molta gràcia
i que al final
que no mereixien
això tampoc
aquestes persones
però que feien cua
a les 5 del matí
i després a les 10
obrien
entraven corrents
les persones caient
però al final
es va solucionar
saps com?
posant fulles de reclamació
perquè al final
hi havia
quarts de 3 hores
pels funcos
les persones
que volien
aquesta experiència
tenir aquest record
que era exclusiu
d'allà
van haver de posar
fulles de reclamacions
perquè no hi havia
estoc suficient
perquè no hi havia
estoc suficient
perquè havien ficat
persones de més allà
sí, però
el tema dels funcos
no deixa de ser
per una banda
si podem confiar
en que la gent
vol tenir una peça
un record exclusiu
del moment
perquè com era això?
les venien?
les regalaven?
les venien
o sigui, les venien
i era un funco especial
només
especial
o sigui, hi havia diferents botiguetes
que venien funcos
però hi havia
l'estand oficial
de la marca funco
perquè el que no sàpiga
que ens està escoltant
que és un funcos
una figura col·leccionable
sí, un ninot petitó
amb el cap gran
llavors
un cap gros
però per tota la vida
a l'era moderna
exacte
el tema és que la marca oficial
de funco
tenia la seva botiga
i venia exclusius
no sé
havia un Spiderman blau
o algunes cosetes així
jo entenc que hi ha molta gent
que pot tenir
vol tenir un record
però no deixa d'haver
un component
especulatiu
a moltes de les persones
que volien anar allà
perquè de fet
si entres aquests dies
a Wallapop
i busques
Funko Pop
Màlaga 2025
és una bogeria
et trobes
funcos de Spiderman
o del que sigui
per sobre dels 300
400 euros
és a dir
són persones que van anar
van matinar
per intentar guanyar-se
500
400
600 euros
ja hi havia un autor
que és el Jorge Jiménez
que és de Granada
que havia aconseguit fer un còmic
que era Superman a Granada
i el tio
el va regalar
i després te'l signava
i hi havia persones
que hi havia fotos
a Wallapop
que es veia
que ja estaven venent
aquest còmic
potser a 200 euros
que te l'havien regalat
que normalment val
3 euros
i que és que
el terra de la foto
era el terra de la Comic Con
no s'havien esperat
d'arribar a casa
eren molt boig
i una pregunta
perquè encara
m'ha quedat a mi
un petit dubte
quan parleu d'expositor
què ens hem d'imaginar?
la sala principal
com un stand
una fira gran
com si vas a una fira
i és una sala quadrada
enorme
amb paradetes
que et pots trobar
expositors
dins d'una vitrina
l'escut del Capitán Amèrica
o després
hi havia això
les Nintendos
tot plegat
i inclús per entrar aquí
és el que dieu
que hi havia inclús
molta cua
aquí és
el centre neuràlgic
de la fira
això és com
hauria de ser
el primer on entres
el primer lloc on entres
potser hi havia una persona
que arribava tard
i li tancaven a la cara
no és que
hi ha ni que fes cua
li tancaven a la cara
i fins que no surtis algú
tu no entrabes
clar, paraforament
hi havia gent que
fent cua dues hores
i quan arribava jo a la porta
a la vorella
a punt de creuar
li deien
no, Alto
està cerrado
sí, sí
la veritat que va ser
bastant vergonyós
i igual que et dic
que van haver-hi moments
que vaig gaudir molt
anant els quatre dies
ho dic una altra vegada
si vas uns dies
t'estafaven
directament
jo penso que t'estafaven
perquè si toquen el dissabte
que no hi ha una cua
no feies res
al final no feies res
i
hem parlat de l'ho dolent
anem a parlar una mica
de les coses que van estar bé
al final
l'experiència
està bé
del que hem parlat
durant tot el programa
les persones que van vindre
els panells
estaven molt
i molt
i molt
interessants
molt bé
no he vist ningú
que es queixés
pràcticament
de cap panell
exceptuant un de Toy Story
que va haver-hi una polèmica
que van posar una pel·lícula
de Toy Story
i això era el panell
però bueno
fora d'això
va ser molt bo
també
i com va dir
el mateix autor aquest
que va regalar els còmics
està bé
que un dia
nos juntemos todos los raros
de fet
jo et diria
que una de les coses bones
més enllà
d'activitats
no sé
de coses físiques
per així dir-ho
jo crec que una de les coses bones
ha sigut l'actitud
o l'ambient
que hi havia entre la gent
tothom estava una miqueta
desesperat
tothom estava fent cuves
tothom sabia
que arribava tard enlloc
però
l'actitud en general
de la gent
s'ajudava
arribaven a la cuva
preguntaven
esta es la cola
para no sé dónde
si
ostres
dónde empieza
allà cap al fons
ostres
bueno tal
no sé què
venga gracias
tal
i tot i així
la gent
bueno
una actitud positiva
de tant en tant
et trobaves això
gent amb disfresses
o cosplays
superxulos
hi havia gent d'Star Wars
amb els típics
les típiques disfresses
d'Star Wars
mega ben fetes
dels soldats
blancs
amb les armes
preguntaves
em puc fer una foto
sí sí i tal
vinga vai
s'ajuntaven 3-4 soldats
amb tu
a fer-se una foto
o a les cues
per exemple
a cop i volta
havies d'anar a la bú
oi Spiderman
me guardes el sitió
tal qual
tal qual
tal qual
clar que al final
també aquests espais
són xulos
perquè entenc que
clar tots al final
formeu part d'un col·lectiu
un col·lectiu
que us agraden
aquestes coses
i realment es fa una mica
una mica no
es fa molt de germà
no
sí al final
i més quan tens
com es diu això
que diuen
que no hi ha cap
que un neixi més
que un enemic en comú
l'organització
com enemic en comú
va fer que la Germano
fos molt gran
exacte
per exemple
a la nit
sortien vídeos
de les persones
que havien anat
dient
hòstia
consells
perquè els que aneu demà
tal tal tal
perquè no feu
aquestes errades
i perquè se'ns està acabant
el temps
anem a centrar-nos
en l'any que ve
perquè quina és la
ho tornaran a fer
on ho tornaran a fer
es millorarà
com
l'any que ve
el contracte
que té firmat
l'Ajuntament de Màlaga
amb això
és que celebren
les edicions
del 25
del 26
i del 27
amb una opció ampliable
depenent d'algunes clàusules
que s'haurien de veure
el 28
és a dir
es podrien donar 4 anys
d'aquesta
convenció
aleshores
de cara a l'any
vinent
s'haurien de
mesurar
algunes coses
en primer lloc
fer més gran
l'espai
no sé com
perquè aquella fira
és l'espai que hi ha
o
l'altra manera
és
reduir el número
d'entrades
jo crec que
haurien de fer ambas
clar
perquè són auditoris
que ja estan fets
clar
ja estan fets
potser haurien d'aprofitar
la zona exterior
clar
però el tema
el tema és que
si montes
qualsevol
paradeta
qualsevol cosa
fora del que és la fira
encara que sigui el seu espai propi
a Màlaga
a les 12 del migdia
segons quines coses
la gent no pot aguantar
sí, sí, totalment
i poqueta cosa més
jo et diria
fer una miqueta més
de provisió
de l'aforament
perquè és realista
perquè al maig
compres les entrades
i saps el número de gent que va
ja, sí, sí, totalment
al final és això
ser realista
a l'organització
i no tenir tant
aquesta feina
de guanyar tants diners
i cuidar més
els que realment van
és un esdeveniment
que té molt marge de millora
i que si es fan
com s'hauria de fer
amb el tema
d'organització logística
i de més
pot ser un esdeveniment
espectacular
i un referent
no únicament a Espanya
a Europa
i al món
sí, sí, totalment
doncs nois
si us sembla
ens acomiadem
avui per aquí
no sé si us ha quedat
alguna cosa per comentar
jo crec que ho hem tocat
una mica tot
doncs res
de veritat
moltes gràcies
per venir
per fer-nos
aquesta superexposició
de la Comico
San Diego
Comico Màlaga
que és una mica llarg
i res
ara tu amb Dani
ens retrobem la setmana que ve
i Sergio
quan vulguis venir
o quan puguis
o quan et deixin
doncs t'esperem també aquí
estarem aquí pendents
doncs res
moltes gràcies
adeu
adeu
adeu
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501