This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de ràdio d'Esvern. Jo soc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Hola de nou, encarem un nou dimarts i seguim amb ganes de fer ràdio i de que passeu una bona tarda aquí, a Ràdio d'Esvern. Avui, a més, us tenim un programa ben complet. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem com sempre amb el zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrica del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb una entrevista a la Cristina, organitzadora de la Vertical Walden. Seguidament tindrem el show de Mare meva amb tota l'actualitat teatral i acabarem amb cultura al dia amb la Sara Vito.
Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta aquesta tarda el seu segon debat de política general al Parlament, una cita clau que servirà per marcar el rumb del nou curs polític i posar a prova la confiança dels seus socis d'investidura, Esquerra Republicana i els Comuns. Illa ha obert el debat a dos quarts de cinc de la tarda amb una intervenció sense límit de temps en la que ha fet balanç dels 14 mesos de govern del PSC i fixarà les prioritats per als mesos vinent. El repte principal és aconseguir aprovar els pressupostos del 2026,
després de no haver pogut tirar endavant els d'aquest any. El president vol evitar governar amb els comptes prorrogats del 2023. En aquest sentit, illa intentarà reafirmar el seu compromís amb els acords d'investidura signats amb Esquerra i els Comuns, conscient que cap dels dos els hi posarà fàcil el camí si no hi ha avenços reals. L'habitatge tornarà a ser un dels eixos centrals del debat,
Un any després d'haver promès 50.000 pisos públics fins al 2030, el president anunciarà una nova proposta per fomentar la construcció d'habitatge privat, amb la col·laboració d'inversers i la requalificació de terrenys. Per la seva banda, Esquerra Republicana presionarà el govern perquè compleixi els compromisos sobre el finançament singular, mentre que els comuns exigiran més agilitat en les polítiques d'habitatge.
Les demandes d'Esquerra preocupen especialment a l'executiu, que ja ha jornat fins al 2028 la recaptació de l'IRPF. Junts per Catalunya des de l'oposició vol vincular el debat amb la relació amb el PSOE i el seu partit a Madrid. Carles Puigdemont ja ha advertit aquesta tardor que passaran coses si no hi ha avenços en el pacte de Brussel·les.
També la CUP arriba al debat dividida internament després de la Déu de la Lla Estelada i amb un paper incert entre la crítica i la possibilitat de pactes puntuals amb el PSC. I tot això en un context en què la immigració i el creixement de l'extrema dreta prometen colar-se també en el debat, amb Vox, Aliança Catalana i el Partit Popular intensificant el seu discurs en aquesta qüestió.
El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos d'empara presentats per Carles Puigdemont, Lluís Puig i Antoni Coment contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los la llei de l'amnistia. La decisió ha comptat amb els quatre vots en contra dels magistrats conservadors.
Amb aquesta admissió a tràmit, el Tribunal Constitucional inicia oficialment l'estudi i la tramitació del cas, però, segons fons del mateix tribunal, la resolució no arribarà fins al primer trimestre de l'any vinent. El jutge del Suprem, Pablo Llarena, que instrueix la causa contra els tres consellers, sobre els quals, recordem, hi ha ordres nacionals de detenció, va rebutjar aplicar-los l'amnistia pels delictes de malversació de cavalls públics, una posició que, posteriorment, va ser avalada per la sala penal del mateix tribunal.
El Suprem entén que els fets pels quals estan processats queden fora de les excepcions de la Llei de l'Amnistia, tot i que la norma permet amnistiar amb adversació vinculada al procés sempre que no hi hagi benefici personal o un enriquiment patrimonial. Els jutges, per tant, consideren que l'ús de fons públics per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017
va comportar un avantatge o un rendiment particular, i per això no poden ser amnistiats. Amb aquesta decisió, el Constitucional obre ara un nou capítol en la batalla judicial sobre l'abast i l'aplicació de la llei de l'amnistia, que recordem va ser aprovada pel Congrés dels Diputats ja fa gairebé un any i mig.
Un edifici en obres al centre de Madrid, al carrer Hileras, a pocs metres de la plaça Major, s'ha esfondrat parcialment aquest migdia. El sinistre ha deixat quatre persones desaparegudes, tres homes i una dona, tots treballadors de les empreses que feien la reforma. Els serveis d'emergència busquen els desapareguts amb gossos, drons i una cinquantena de bombers.
Tot i que la façana se m'han tingut d'en peus, diversos forjats interiors han cedit per causes encara desconegudes. Tres persones han resultat ferides, una d'elles traslladades a l'hospital amb un pronòstic poc greu.
Un segon grup format per 27 activistes espanyols de la flotilla Global Submut interceptada per Israel la setmana passada va arribar ahir al vespre a Espanya en diversos vols. Tots ells han coincidit a denunciar el maltractament rebut durant la seva detenció i alguns asseguran haver partit tortures de baix impacte. En total, 49 ciutadans espanyols participaven en aquesta flotilla amb destinació a Gaza.
D'aquests 21 van tornar diumenge i la resta ho han fet aquesta nit amb vols procedents d'Atenes amb destinació a Madrid, Bilbao i Barcelona. Segons fons diplomàtiques, un activista continua detinguda a Israel després que les autoritats n'hagin prorrogat la resta. Està acusada d'haver mossegat a una funcionària de la presó de Ketziot a Israel.
Ara, economia. L'asseguradora Zurich, propietària de gairebé un 5% del capital del banc Sabadell, ha decidit no acudir a l'oferta pública d'adquisició llançada pel BBBA. Segons ha avançat Bloomberg, Zurich considera que la proposta del BBBA no és prou atractiva i que el projecte en solitari del Sabadell ofereix més valor per als accionistes.
El termini per vendre les accions dins de l'OPA es tanca aquest divendres 10 d'octubre. La decisió arriba després que la setmana passada la firma suïssa evités pronunciar-se sobre la seva posició. Zurich és un soci estratègic del Sabadell que manté una aliança comercial per vendre assegurances del grup i és el segon gran accionista només per darrere de BlackRock.
En canvi, el maxicat David Martínez, principal accionista individual amb un 3,8%, sí que ha anunciat que vendrà la seva participació igual que el fons Algebrís. La resposta dels gans inversors institucionals serà clau per determinar si l'OPA del BBBA assoleix els nivells d'acceptació necessaris per continuar endavant.
Avui han començat les obres de desdoblament de la línia R3 entre parets del Vallès i la Garriga, juntament amb el servei alternatiu per carretera que s'allargarà durant 16 mesos. Es tracta del tall més llarg fet mai a Rodalies i afectarà uns 20.000 usuaris diaris. En aquesta primera fase, la circulació queda interrompuda entre muncada i bifurcació i parets.
Renfe ha posat en marxa un dispositiu excepcional amb més de 60 autocars que oferiran prop de 45.000 places diàries entre Barcelona, Fabra i Puig i diverses estacions del Vallès i Osona. El pla alternatiu tindrà un cost superior als 50 milions d'euros.
Ara toca el ritme, ara toquen els esports. El Barça femení s'estrena aquesta nit a la Champions League en un partit d'alt voltatge contra el Bayern de Múnich. Les de Pérez Romeu donaran el dret de sortida des del Johan Cruyff, amb l'objectiu clar de tornar a regnar Europa després de la dolorosa derrota a la final de Lisboa de la temporada passada. La UEFA Champions League
La UEFA Women's Champions League encetarà aquesta setmana un nou format inspirat en el de la competició masculina, amb una fase de Lliga única en què tots els equips competiran per sumar punts des del primer dia. El Barça, un dels grans favorits pel títol, vol començar amb bon peu davant d'un rival de molt nivell.
El partit de Lliga entre el Villareal i el Barça es podrà disputar finalment a Miami. És un fet històric per al futbol espanyol. La UEFA ha donat el seu vistit blau provisional, tot i remarcar que es tracta d'una mesura excepcional i que continua oposada al fet que els partits de Lliga Nacional es juguin fora del seu país d'origen. El màxim organisme europeu va prendre la decisió després d'una reunió amb les federacions d'Espanya i d'Itàlia, que també han sol·licitat disputar un Como Milan fora del territori italià.
Tot i això, la celebració del Villarreal Barça als Estats Units encara no és definitiva. La FIFA haurà de donar l'autorització final en els pròxims dies. Ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui canviem totalment de registre i us porto la que va ser durant molts anys una de les meves cançons preferides, i estic segur que molts la reconeixereu només en escoltar-ne les primeres notes, perquè de veritat que va ser un èxit total. És una d'aquelles peces que et transporten a un moment molt concret de la teva vida,
a una trucada que no va arribar o a aquella persona que ja no forma part del teu present però encara ronda pel teu pensament. El tema ens parla de la frustració i la tristesa d'intentar mantenir viva una realització que potser ja s'ha apagat d'aquell sentiment de voler tornar enrere i arreglar les coses tot i saber que potser ja és massa tard. La seva lletra és un diàleg entre la memòria i la realitat, entre l'amor i la pèrdua.
Els autors són una banda nord-americana que fa més de dues dècades que marquen tendència dins del pop modern. Van començar fent música amb un CEO més proper al soul i al rock suau, però amb el temps van evolucionar cap a un estil més comercial i electrònic, sempre amb una veu principal que ja és tot un segell d'identitat. Com sempre heu deixat 3 pistes perquè intenteu endevinar-la.
La cançó es va publicar l'any 2012. El videoclip de la cançó es veu el cantant principal fugint de la policia amb un cotxe de luxe. I el cantant del grup i protagonista del videoclip es diu Adam Levine. Què? Això ja ho hauríeu d'haver dit. Així que que soni Payphone de Marron 5.
Són propostes realitzables i realistes. Estic disposat...
Fins aquí el vídeo.
Fins aquí el vídeo.
I'll be out spending all this money while you sitting round wondering why it wasn't you who came up from nothing Made it from the bottom now when you see me I'm stuntin' And all of my cars start with a push of a button Telling me I changed since I blew up or whatever you call it Switched the number to my phone so you never could call it Don't need my name on my show you can tell I'm ballin' Swish, what a shame could've got picked Had a really good game but you made your last shot So you talk about who you see at the top or what you could've saw But sad to say it's over for Phantom Boy
Bona tarda!
Doncs una cançó molt nostàlgica i que em porta molt bons records. Però ara toca l'efemèrica del dia, així que anem amb ella.
Avui, 7 d'octubre, fa dos anys de l'atac que jamás va perpetrar al sud d'Israel. Una incursió sense precedents, tràgica i brutal, en què prop de 1.200 persones van perdre la vida i més de 200 van ser segrestades com mostatges.
Aquell dia va marcar un abans i un després a la regió, i va desencadenar la guerra que encara avui continua a Gaza. Dos anys després, el conflicte segueix deixant víctimes i destrucció, tot i que en les darreres setmanes s'han obert algunes portes a la possibilitat d'una fi propera. Aquell atac, que avui fa dos anys, va ser horrible i injustificable.
Però en cap moment això legitima el que porta fent Israel al poble palestí durant més de dos anys. Perquè el que veiem a Gaza ja no és una guerra entre dos bàndols, sinó que és l'exterminació d'un poble, un genocidi. Des de llavors Israel ha fet el que ha volgut, violant contínuament el dret internacional i cometent crims de guerra continuats. Tot això amb el suport dels Estats Units i amb una Europa silenciada, que fins fa massa poc no val se la veu.
L'Estat de Breu ha assassinat a més de 67.000 palestins, entre els quals hi ha més de 20.000 infants i més de 250 periodistes. Ha bloquejat les fronteres, impedint que els habitants de la zona poguessin fugir. Ha tallat les vies d'ajuda humanitària. Ha deixat gases sense aigua ni electricitat. I ha destruït completament les ciutats i els pobles de la regió.
Avui, més que mai, cal recordar que cap poble hauria de ser condemnat a viure sota el setge, la por i la destrucció. I molt menys per les decisions d'uns polítics que s'humiden des de ben lluny, condemnant els civils i innocents a la barbària i a les penúries de la guerra. La defensa dels drets humans no pot ser selectiva ni sotmesa a interessos polítics. La comunitat internacional té el deure moral i legal d'actuar per posar fi a aquest sofriment i garantir una pau justa i duradora.
perquè mantenir silenci davant d'un genocidi és també una forma de complicitat.
Ara fem una petita pausa per la publicitat i tornem. Senyús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Llull, Carretera Reial, Camp Modulè i Gualdem i Torre Blanca.
descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, Comerç, Serveis i Restauració, de Sant Just d'Esver. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges en protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas-en-Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins a les 5 de la tarda, al carrer Bona Vista número 113. Càritas-en-Jús. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. Dóna't d'alta ara a enbici.cat. Nicotina, Arsènic, Cianur, Poloni 210, Naftalina, Butà, Kitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Canalsalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa un toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Amb vasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta a porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en mar. La roba és tesa, el meu agost un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
un bioritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres veus.
Esmorzarem panbol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixem davant de la ciutat la tarda llarga i potser més.
Un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins de ros, camins de blanc. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps.
Ara comencem les seccions i ara entrevistarem la Cristina, organitzadora de la Vertical Walden, una cronoscalada vertical que es farà per dins del mític edifici Sant Justenc al Walden, el 18 d'octubre, en el marc de les festes de la tardor. Cristina, benvinguda. Hola, bona tarda.
Molt bé, molt bé. Doncs encantat de tenir-te aquí una altra vegada a l'estudi de ràdio d'Esvern. Tu què tal? Tot bé? Sí, molt bé. La veritat és que ja queda poquet per la vèrtica al Golden i estem acabant de finançar totes les tasques, que són moltíssimes. Sí, sí, ja queda molt poquet, menys de dues setmanes. Com van aquests nervis? A l'organització ho esteu patint o ho esteu gaudint?
Nervis no són nervis, és que a última hora s'acaben de polir moltes coses i llavors és una càrrega de feina important, però amb moltes ganes que arribi el dia i poder veure el resultat. Segur que serà un bon resultat perquè a més m'has dit abans d'entrar que ja esteu preparant un vídeo promocional.
Justament aquest matí l'hem acabat i aquest vespre es pujarà xarxes. És un vídeo on es veu el recorregut, les vistes de dalt i una mica d'imatges.
perquè molta gent ens ha preguntat com és aquesta cursa, perquè hi ha gent de Sant Just, però gent que no coneix el Walden, gent que no és de Sant Just, que ve a provar, a fer la cursa, i llavors ens va semblar bona idea mostrar un petit tastet del que es trobaran. D'acord, doncs estarem atents a les xarxes socials, i per ficar una mica de context, per la gent que estigui a casa dient que és això d'una cronoescalada, ens podries explicar una miqueta què és.
Vèrtical Walden és una cursa cronometrada amb la qual se surt des de la plaça de Walden i s'arriba fins a la planta Satxena. Són 16 plantes amb 240 leons.
I com deia abans, escronometre el temps no té un espèric competitiu, però al final és com un quilòmetre vertical, com les curses aquestes de quilòmetre vertical que es diu, i té aquest sentit que escronometre el temps, perquè hi ha gent que ve a veure en quant temps ho fa.
Llavors, es tracta d'això. En aquest cas, no és tant un recorregut massa llarg, és curtet, intens, però curtet. Quants metres són d'alçada? Són uns cent i escaig. Ara no t'ho sé dir exactament, però un cent i escaig. Però no és tant el nombre dels glaons, que hi ha curses d'aquestes verticals o escales que són molt més altes,
però és més per l'entorn, on està fet l'edifici del Walden, és un edifici emblemàtic, el 50è aniversari de l'edifici també. És una activitat que, com vam dir ja a la darrera entrevista, que vam estar aquí a la ràdio, és una activitat que... Un dels objectius també és recuperar una antiga activitat que es feia a la Xemenida del Walden. Sí, sí.
I és una barreja de tot, no és tant un esdeveniment purament esportiu, sinó que engloba moltes coses, comunitat, cultura... Patrimoni històric del poble... Exacte, té més aquest sentit. I la cursa s'acaba en arribar al cim o també s'ha de baixar?
No, la cursa s'acaba dalt. És veritat que has de baixar. Vas caminant si vols. No et pots cavallar, però la cursa s'acaba dalt. És on tallen les vistes i es veu la Penya del Moro, el Toror Rodó, les muntanyes de Sant Just... Això també per a nosaltres és un valor afegit, perquè al final no oblidem que nosaltres som escola de trail i fem trail i és la primera vegada que fem una activitat urbana.
Sí, inclús indoor. Exacte. D'acord, sí, doncs almenys en l'arribar tindrem bones vistes. Sí, sí, sí. I quin perfil de participants esteu esperant? Perquè, clar, tu dius que també accepteu, bueno, que està obert per nens, per tot el tipus de públic i també per gent, bueno, més aviat, bueno, professional o competitiva, no? Sí. Però el gruix, quin serà?
Més que quin serà, per al que estem veient hi ha una mica de tot. Al final és una cursa oberta a tothom, des d'infants fins a adults, i hem detectat que hi ha gent de Sant Just, del poble de tota la vida que vol venir a provar,
Famílies amb nens, però també ens hem trobat gent... Doncs mira, si no m'equivoco, hi ha un noi que ve des de Màlaga a fer-la, perquè està especialitzat en aquestes curses i li fa il·lusió fer aquesta cursa i ens va trucar per dir-nos... I a més, és un noi que acostuma a guanyar aquest tipus de curses, amb el qual pot ser que tinguem un guanyador aquí.
Potser és el rival a batre, no? Exacte. I tu què... No sé si tu ho has fet. Has provat a fer-lo? Mira, sí que ho he fet avui precisament pel vídeo aquest que comentaves. Sencer, eh? Sí, sencer, fins a dalt. Varies vegades, a més. I... Està divertit, m'ha agradat molt, l'experiència, la veritat.
I jo vull saber quins són els trucs o quins tips ens donaries per fer un temps millor en una cronoescalada d'aquest tip al Walden. Quins són els consells per anar més ràpid per dins el Walden? La veritat és que no sabria què dir-te, perquè per mi és que clar, jo ho veig d'una altra perspectiva. Jo soc de tota la vida de Sant Just,
L'edifici Walden és un edifici que sempre he vist des de casa meva. He jugat molt al voltant del Walden. Per mi no és tant una cursa competitiva, sinó és més el que et comentava abans. És més per gaudir-ho. Avui, per exemple, quan hi pujava em mirava als passadissos, les portes, els patis... Estava entusiasmada veient tot.
És molt diferent, potser, amb el cas d'aquest noi que comentava que ve de fora, que ja està acostumat a fer aquestes curses i va amb una intenció més competitiva. Jo crec que tot depèn de la intenció amb la que vingui cadascú. Llavors, donar un consell... Ara mateix no t'ho podria dir, la veritat, perquè tinc una altra perspectiva, jo. Ja li preguntarem al noi de mal, a veure quin consell es dona després de fer la carrera.
I et volia preguntar també com són les escales. És una escala recta o tenen alguna sinèrgia o són escales normals, regulars, que van pujant cap a dalt i prou? Són... bueno, rectes. O sigui, són setze plantes. Per la gent que mai hagi entrat al Walden. Setze plantes i són rectes.
No van fent, no sé, tombarelles. Bueno, tombarelles no. Curves, com es diu això. No fan res espectacular. Les escales són normals. Un tram d'escales, gires i un altre tram. Perfecte. És veritat que tu has dit que no vols mirar-ho tant en la manera competitiva, però quin temps s'estan mirant de l'organització, de quin serà el guanyador? Quin temps farà el guanyador?
Precisament, com que no tenim aquest desperit competitiu o aquesta finalitat, realment no ho hem comptabilitzat, però calculem que un parell de minuts, aproximadament. No és gaire, la veritat. Perfecte. I, com tu has dit, aquesta cronoescalada prové d'una antiga, que es feia abans, a la Xamanella del Walden. Per què se us va ocórrer recuperar-ho?
Doncs mira, se'ns va córrer en primer lloc perquè l'any passat, això ja ve des de l'any passat, vam veure que a través del lluc bulletí vam veure que aquest any l'edifici Walden feia anys, la Xamanella també, si no m'equivoco Walden 50 i Senna ens la Xamanella.
I vam pensar, ostres, hauríem de fer alguna cosa. No sabem el què, però hauríem de fer alguna cosa. Intentar fer alguna activitat relacionada amb el que nosaltres habitualment fem era complicat perquè és el que et deia. Al final, nosaltres fèiem muntanya i això era urbà.
Pensant, pensant, se'ns va venir al cap la cursa aquesta que es feia antigament i vam pensar, ostres, per què no fer-ho? Per què no fem a Walden, que és un edifici singular? A partir d'aquí va sorgir una miqueta la idea i es va proposar ajuntament a la Junta de Walden i vam tenir el vistiplau i el suport i va sortir endavant.
Doncs sí, una molt bona iniciativa. Jo et vull preguntar també si tu o algun dels organitzadors l'havíeu fet, aquesta de la Xamanell, algun cop o no? Jo no l'havia fet, però tinc amics que l'havien fet. I era igual d'alçada o era més alta? No, a la Xamanell és més alta. Més alta encara. Perfecte. I com ha estat aquest procés de convèncer els veïns? Perquè, clar, al final hem d'entendre que hi haurà gent corrent per casa seva.
No ha sigut fàcil, però tampoc difícil, perquè al final nosaltres també portem una trajectòria, organitzem diferents esdeveniments, curses, i llavors això també era una seguretat, jo crec, per a ells. Després també, al final no deixava de ser, un dels objectius principals era
a conmemorar l'aniversari del Walden, donar a conèixer l'edifici, l'arquitectura, Sant Just... Era tot un plegat que jo crec que era atractiu per ells. Però sí que és veritat que, obviament, comptem des del primer moment que és una comunitat privada,
i que això requerir és un control exhaustiu quan molestis els veïns amb tot molt de cura i amb això estem i ja estarem perquè és la nostra prioritat que els veïns estiguin el menys afectat possible.
Al final, un dels objectius de la cursa és fer comunitat. I aquest civisme, que pel fet que fem una cursa, ells no puguin sortir normal del seu domicili, que puguin fer vida normal. Aquest és el nostre objectiu. Això ho tenim claríssim.
perquè entenc que la crònies carates anirà fent per torns. És a dir, no posarem tots al cop, sinó un per un. Es fa d'un en un, es pot fer amb parelles també, però al final també participen nens i els nens fins als 7 anys, a partir de 8 poden anar sols.
Fins als 7 anys han d'anar acompanyats perquè al final no deixen de ser escales, són menors i tot i que tenim voluntaris per tot el recorregut i està tot molt controlat, però és un edifici alt. A més que si trobesses, realment, et pots fer bastant mal, encara que siguis adult. I llavors està tot controlat amb voluntaris, però...
Sí, segur que no passarà res dolent. Intentarem. I la cursa, crec, i tinc entès que és solidària, per tant, si teniu algun guany, crec que anirà destinat a una funció social, no? Sí, això va... Nosaltres, sempre que fem algun esdeveniment d'aquests, no és amb una intenció de treure benefici,
normalment és per donar a conèixer alguna activitat, alguna cosa de sant just del poble, i fer activitats pel poble, bàsicament. Llavors, la Junta del Walden ja es va acordar que si hi havia algun benefici, perquè era una primera edició, això costa presentar a possibles patrocinadors perquè col·laborin, també les dates, ha sigut tot molt precipitat,
Es va acordar que si hi havia algun benefici, la nostra voluntat era donar els diners en una causa solidària, que encara no està definit fins que no passi la cursa.
Perfecte. Ja decidirà amb la comunitat? Amb la comunitat, sí. Ha acordat amb ells. I amb el tema de patrocinadors, com ho heu fet? Heu anat picant portes o com s'ha fet? Això, com sempre, pica amb porta. No és fàcil, però alguna cosa hem aconseguit i s'aportarà el que es pugui i el que no. Si es fa una segona edició, ja ho veurem.
Sí, que segur que ja tindrà més temps. Exacte. I la vertical Walden aspira a consolidar-se en una cita anual per tots els enjust temps? Quina aspiració teniu? Mira, de moment ens centrem en aquesta primera edició. Es va plantejar i s'ha plantejat com una edició exclusiva.
No en continuïtat, però això no vol dir que no es pugui fer una segona edició en funció del que veiem aquest any. Però de moment no és una activitat que està clar que continuarà, de moment està en el aire. Ja veurem, això serà una decisió entre la comunitat i la nostra entitat.
A veure si en tenim sort. Però al moment estem concentrats en aquesta primera. I que vagi molt bé. Però a veure si el noi de Màlaga també porta més malaguells i l'emplanem d'aquí. Doncs molt bé. I creieu que, encara que no sigui el Walden, podrieu arribar a combinar esport i patrimoni arquitectònic de manera regular o això es queda aquí?
A veure, jo no descarto res, però a nosaltres ens agrada estar vinculats a Sant Just, a la muntanya però també a Sant Just. Que hi hagi alguna cosa que es pugui fer a nivell arquitectònic i amb distància, no sé si hi ha més que igual. És difícil, potser sí que és difícil de trobar-ho.
Però bueno, si no és això, farem una altra cosa segur. Sempre estem amb idees, amb propostes i continuarem fent coses pel poble. Molt bé, doncs perfecte. I a part tancar aquest blog de la Vèrtiga al Walden, quin missatge voleu transmetre cap als futurs participants de l'interior de dues setmanes que participaran? Quin missatge li vols donar?
El que et comentava una miqueta abans és una visió per a nosaltres no tan competitiva, sinó combinar una miqueta esport, cultura, poble, arquitectura, diversió... Comunitat, no? Una comunitat, sí. Tot això és per a nosaltres, vertical welding. A mi, personalment, m'agradaria que fos aquest missatge.
però que si algú ve a deixar-se les cames i ha fet temps, doncs és benvingut també. Molt bé. Doncs perfecte. Doncs sí que tothom que vagi gaudeixi a la seva manera i ja està. I ara comencem amb la segona part, perquè vull parlar també una mica dels organitzadors, perquè sou al Trail Barcelona Sant Just,
Us vau fundar l'any 2021, oi? Sí. I crec que el club només ha anat en augment, perquè cada cop teniu més feina. Sí, aquest any hem incrementat dos grups, un d'infants i un altre d'adults. I no deixa de venir gent, estem ja gairebé a meitat d'octubre i encara se n'imagina inscriure, o sigui que molt contents amb la bona rebuda.
perquè al final és una escola, no? Com va ser? Els professors sou els que ensenyeu, no? Els alumnes, com una escola normal, però realment de córrer per la muntanya. Sí, nosaltres ens considerem escola de trail, tot i que després a nivell documentatiu d'inscripció, som club esportiu, òbviament,
Però sempre hem volgut mantenir el nom d'escola de trail perquè al final no només fem esport, sinó que ensenyem esport. Ensenyem moltes coses més que esport. Ensenyem natura, valors. No només fem una activitat física, sinó que tot això va acompanyat d'un aprenentatge. I per a nosaltres que estigui la paraula escola és molt important.
I us vau fundar el 2021, just després de la pandèmia, té alguna cosa a veure? Doncs Enzo, és una idea que ja portàvem anys al cap i no va ser especialment per la pandèmia, va ser el moment que es va donar, però no va ser. Ostres, bé, la pandèmia, tothom surt, era una idea que teníem al cap i va sortir en aquell moment.
Jo és que com pensava, potser com la gent es va animar molt a córrer i a sortir molt per la muntanya, potser ho vam pensar... No, la veritat és que no, perquè nosaltres portàvem anys ja fent esport i corrent per la muntanya, o sigui que no va ser... I realment és que dels que van sortir a córrer per la muntanya no en queden gaires, la veritat.
Doncs no, la veritat és que no. Heu fet una escola molt potent de trail amb nens de totes les edats i també adults de tots els nivells. Com has valorat impactar en el municipi del club? Perquè realment és el que tu deies, feu moltes coses, feu el guàrdia vertical, esteu molt presents al municipi... Per què esteu tan involucrats?
Jo suposo que és perquè els organitzadors som de Sant Just, els dos, des de ben petit, i llavors som molt del poble. I això fa també que l'entitat, l'escola de trail, estigui molt arraigada aquí al poble. Ja feu bé de fer poble.
I ja per acabar, amb tots aquests nens i els adults que teniu al club, teniu en vistes a futur pensat competir o ja competir o teniu alguna competició en ment?
Nosaltres, durant tota la temporada, tot el curs escolar, fem reptes que diem interns i reptes externs. Els reptes externs són participacions en curses externes. Cada trimestre en proposem algunes.
i es ofereix als nostres alumnes tan adults com a infants. No és obligatori, no és com alguns clubs que obliguen els seus esportistes a participar, sinó que és voluntari, molt recomanable perquè es posa en pràctica tot el que fem durant les sessions
i és una experiència molt maca, però no tant des del punt de vista competitiu, sinó del punt de vista d'equip, de solidaritat, de superació, però per un mateix. És competició amb un mateix, no amb la resta.
Després, nosaltres també organitzem, a banda d'aquests reptes externs que serien les curses típiques, organitzem reptes interns nostres, que són com curses que organitzem pels nostres alumnes. Només poden participar ells.
i també per nens, per joves, per adults, i cada trimestre en plantegem algunes i les esperen amb moltes ganes. M'ho crec, ja m'ho crec. Perquè són com uns reptes més de supervivència i es fan en grup. Potser una cursa externa hi participen de manera més individual, per veure en quin punt estan, però aquestes que fem nosaltres són com un viatge.
que fem tots junts. Perfecte. També t'entenc que potser involucro també per l'orientació i tot això. Tot. Des de l'orientació, l'alimentació, l'hidratació, el treball en equip, tot. És que està involucrat tot. Per això et deia el tema de l'escola, que no és tant un club esportiu que venim, correm i ja està, sinó que hi ha molt més i al final es forma una família.
Molt bé, doncs que guai. Ja sabeu, els uients de Ràdio d'Espera, si algú té ganes de córrer, doncs que vagi a parlar amb els del Club de Trail d'aquí de Sant Just i que segur que us ho passeu molt bé. Segur que sí. Doncs Cristina, fins aquí l'entrevista. Moltes gràcies per venir una setmana més aquí. Molt bé. I res, ens veiem aviat. Gràcies, fins aviat.
Ara, abans del buit llatí informatiu de Catalunya Ràdio, us deixo amb Cómo enamorarme, una cançó de Marc.
No, no, no.
No gime como otras Rockstar, le gusta probar cosas Rolas, le gusto por mis rolas Me respeto a los días de fiesta, estudio y consola Y eso no lo hacen todas Por fin encontré una que sabe estar sola En la cama te hago elevitar con la mano en el cuello como Yoda Tú más bonito, baby, más cortito, ¿ves?
Vamos a sincerarnos cada dos por tres Vamos a complicarlo cada día más Tomarlo como un juego pa' que salga bien Si todo sale bien, llegará la hora Su hija está en la tele, salude, señora Tu hijo está en la tele, mamá, ¿por qué lloras? No soy un traidor, ya te lo avisé Dime qué talento tienes, ponte el pantalón
I els temes no les digas, jo els negaré. Jocker, no gime com otras. Rockstar, li costa provar coses.
Sergi? No penxes. Bona tarda, us informa Margüell.
El president Salvador Illa promet la construcció de més de 200.000 pisos en terrenys que ara com ara no estan al dia per edificar-hi. Durant la seva intervenció al debat de política general, Illa ha anunciat que gairebé la meitat d'aquests habitatges seran de protecció oficial. Parlament, Albert Prat, bona tarda.
Bona tarda, fa un any va anunciar la construcció de 50.000 pisos de protecció oficial i aquesta tarda n'ha promès 200.000 més, en aquest cas, però de la mà dels propietaris privats. Els inversors tindran totes les facilitats de la Generalitat per aixecar noves promocions de pisos sempre i quan entre un 40 i un 50% siguin de lloguer protegit.
El govern activarà tots els recursos, tots, perquè els anys 2028, 2029 i 2030 aquests habitatges potencials estiguin en procés de producció. Si fan vostès la suma, estem parlant d'activar sol per ubicar-hi 200.000 habitatges potencials en els propers 5 anys.
Falta per veure la lletra petita d'aquesta proposta, quin pressupost hi destinarà el govern i els canvis legals necessaris perquè la Generalitat pugui accelerar els tràmits urbanístics. Ella també ha promès augmentar un 50% les places per estudiar medicina, més bombers i reduir a la meitat el temps d'espera per valorar si una persona pateix una discapacitat o és depenent. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies, Montse Pujol. L'hora punta dels desplaçaments de la tarda, que coincideix amb el final de la jornada laboral, torna a posar a prova el dispositiu alternatiu per cobrir el tall de la línia R3 de Rodalies entre Moncada, Vilfrucació i La Garriga. A Barcelona, el punt de connexió dels autobusos amb Renfe i el metro és a l'estació de Fabra i Puig. Sapiguem com està la situació ara mateix. Carme Montero, bona tarda.
Bona tarda. Ara hi ha més moviment d'usuaris que agafen els autocars a les 5 andanes d'aquesta estació dedicades al dispositiu alternatiu R3. No veiem cues llargues, tampoc autocars plens. Els equips d'informadors ajuden els usuaris a agafar el bus correcte. És el primer dia.
i aquests passatgers, la majoria, estan força despistats amb els horaris. Els que han fet el trajecte directe aquest matí estan satisfets, però, en general, veuen difícil adaptar aquests canvis a les seves rutines durant 16 mesos. Complicado, es mucho, es mucho tiempo, pero bueno, mientras sea para mejoras. Bastante mal porque haciendo un ciclo formativo que se demora año y medio, dos años,
Y estudiando tan lejos, además, se me hace un poco difícil, la verdad. Carme Montero, Catalunya Ràdio, Barcelona. La Comissió Europea proposa duplicar fins al 50% els arancels a les importacions de ser a la Unió Europea. La mesura forma part d'un paquet per protegir la indústria davant la sobreproducció de la xina a Brussel·les. Bona tarda. Nova proposta de la Comissió Europea per protegir la indústria siderúrgica europea.
a pujar d'una banda els tarangels a les importacions de ser del 25 al 50%, cosa que situarà la Unió Europea a nivells similars als Estats Units i al Canadà. De l'altra, reduir dràsticament els volums d'importació de ser que estan lliures tarangels. És un paquet que vol ajudar el sector davant el problema de sobreproducció global, sobretot del mercat asiàtic i sobretot de la Xina. Maro Sebkowicz, Eurocomissari de Comerç.
És necessari, efectiu i també una mesura equilibrada per protegir un sector vital de la nostra economia i donar suport als llocs de treball. El govern espanyol aproma que el cannabis es pugui utilitzar a nivell terapèutic amb recepta mèdica i només amb dispensió hospitalària. El Ministeri de Sanitat defensa que s'utilitzi en el tractament d'efectes secundaris del càncer o l'esclerosi i deixa oberta la possibilitat d'ampliar el seu futur en altres malalties.
Es cancela el musical sobre la vida de la sabadallenca Helena Jovany, els responsables del círcul de Badalona on l'obra s'havia d'estrenar. El 26 d'octubre han dit que suspenen l'estrena perquè desconeixien quina era l'obra que s'hi havia de representar i la polèmica ha generada. Sentim Joan Jovany, germà d'Helena Jovany, a la tarda de Catalunya Ràdio. M'han trucat en Xavi Carreras, que és el director de la sala de teatre
per demanar-me disculpes, dir-me, explicar-me que a la sala els hi havia llogat una companyia amb poca transparència sense explicar-los per què ho feien. I ara, quan se n'ha assabentat del motiu, el que hem fet és cancel·lar el lloguer de la sala i, per tant, aquesta obra no s'estrenarà. El director del muntatge, Marçal Vilarós, també ha dit a la tarda de Catalunya Ràdio que no entén el canvi de posició de la família, que ara diu que no volen que es pugui representar.
Els Esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda, el Barça femení s'estrena a les Champions. Aquest vespre ho farà a les 9, el Johan Cruyff, en un partit contra el Bayern de Múnich. Des de mitja hora abans, dos quarts de nou, podreu seguir la prèvia d'aquest partit i també la transmissió en tot l'equip de la TDG. I a les 7 del vespre del tot costa avui entrevistar amb el director esportiu del Barça, Deku.
D'altra banda, encara en clau blaugrant, el Barça Girona es jugarà finalment a Montjuïc el dia 18 d'octubre un quart de cinc. Ja és oficial. El Barça ha informat que es tornarà al Camp Nou quan tinguin la llicència amb cabuda per 45.000 persones. D'altra banda, el Barça preveu incrementar els ingressos en uns 50 milions d'euros amb la tornada a l'Spotify Camp Nou. El club anuncia resultats ordinaris positius de dos milions d'euros.
Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. Sant Just d'Es Bern tindrà un nou edifici d'habitatges amb serveis per a la gent gran, el Milenari II o Milenari Can Modolell, situat a l'avinguda de la Generalitat de Catalunya número 8. Les obres impulsades per l'Ajuntament i l'IMSOL s'inicien aquest mes d'octubre i inclou en la construcció de 40 pisos dotacionals i espais comunitaris oberts al veïnat de les basses de Sant Pere, la carretera reial i Can Modolell.
L'edifici tindrà 5 plantes, amb 23 habitatges d'un dormitori i 17 de 2, 4 d'ells adaptats. Disposarà també de sala polivalent, consergeria i una nova plaça en jardinada connectada amb l'entorn. El projecte incorpora panells solars, aerotèrmia i recollida d'aigües pluvials per reduir l'impact ambiental i millorar l'eficiència energètica.
Amb un pressupost superior als 2,6 milions d'euros, el mil·lenari 2 consolida el model d'habitatges que Sant Just va iniciar amb el mil·lenari original en funcionament des del 2004 i pionera Catalunya en oferir pisos adaptats amb serveis d'atenció i espais comunitaris per a la gent gran.
La Teneu de Sant Just ofereix el taller de creació literària amb el nom Explorant la Narrativa, a partir del dimecres 8 d'octubre a dos quarts de set de la tarda. El curs, impartit per l'escriptora Sant Justenca Paula Vidal, té com a objectiu estimular la creativitat i la intuïció a través de lectures, exercicis i espais de debat.
El taller tindrà una periodicitat que ens analitzarà fins al 17 de desembre en places limitades i inscripció prèvia. L'activitat, organitzada pel Club Literari de l'Ateneu de Sant Just, proposa un espai compartit per aprendre i crear nous universos literaris des de la pràctica i la reflexió col·lectiva. Paula Vidal, nascuda a Sant Just el 1993, és autora de les novel·les Inversamblant i Claudia Pío com Baixadors Núvols sense trencar-se una cama, publicades per segells com Estrella Polar, Destino i Funbooks.
La policia local de Sant Just recorda diverses recomanacions per prevenir robatoris de vehicles i objectes a l'interior. Els furs poden produir-se en qualsevol lloc i moment, sovint aprofitant petits descuïts, i per això es recomana mantenir hàbits de seguretats bàsics i actuar amb prudència.
Els consells de seguretat que dona la policia són no deixar objectes de valor, bosses ni peces de roba dins del vehicle, amagar o retirar aparells com el tabeus, equips de música o navegadors, estacionar en llocs ben il·luminats i, si és possible, amb vigilància, assegurar-se que el vehicle estigui completament tancat, endeixar-lo, gravar la matrícula o el número de vestidor als vidres per facilitar la identificació,
instal·lar alarmes o sistemes antirrobatoris additionals, evitar deixar el vehicle aparcat molts dies al mateix lloc i davant d'actitud sospitosa es truca immediatament al 112 i si es troba un vehicle forçat no toca res i avisa al 112. La policia local sopralla la importància de la col·laboració ciutadana per garantir la seguretat al municipi. I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb el show de Mare meva.
Bé, nois, benvinguts de nou aquí a l'estudi. Hola! Perfecte, doncs, moltes ganes de tenir-vos de nou aquí, ara sí, amb l'equip complet. Com a mínim, dos. Els representants de la ràdio estan aquí, el Carles i el Javi. Com a mínim, avui sí, i més relaxats.
No, i tant que sí. Aquesta setmana va ser... Bueno... Curioses. Però va anar bé o no? Va anar molt bé. Per als que ens sabien de què estem parlant, és que vam fer funcions d'Eurodrama, el nostre últim musical, el dissabte i el divendres. La setmana passada vaig venir sol perquè el Javi estava muntant llums. I avui ja podem venir els dos. Exacte.
Molt bé, molt bé. Després d'un cap de setmana exitós, tornem a la realitat. Però la veritat és que es nota que hagin passat les funcions i tot, és com la mare en calma, de sobte. Però una calma que tampoc s'ha d'estendre gaire, oi? No s'estendrà gaire, per llàstima, o per fortuna. Millor, millor. La pròxima, on ens podem trobar el pròxim cop?
22 de novembre, però a la Festa Major de Sant Climent del Llobregat. Yes, amb Rosaris. Això és el pròxim volum confirmat. No s'ha anunciat des de l'Ajuntament de Sant Climent encara. Però és una exclusiva. Una altra exclusiva. Però ja ho anunciarem quan... Ja us direm bé la hora i el lloc i tot. Perfecte. I ja vull que ens porteu avui.
Doncs mira, jo us porto que la setmana passada no vaig poder fer la review que vaig anar el dia 25 de setembre a veure la funció del fantasma de l'òpera al Teatre Tivoli. Jo vaig anar amb una opció preconcebuda perquè jo he vist la pel·li fa molts anys però jo soc molt friqui dels musicals i he anat molt a Londres a veure molts musicals i vaig anar allà a veure el fantasma de l'òpera. No volia comparar perquè crec que comparar
Les comparacions són odioses. Crec que a nivell de producció són coses completament diferents. Però vaig sortir fred de la funció d'aquí. No vaig sortir... Exclusiva. Ell i jo estem intentant no parlar de res per sorprendre'ns. Perquè el Carles i jo parlem molt, moltíssim, de moltes coses. Hem decidit que hi ha coses que parlem aquí al programa que no ens parlarem abans. Així serà com a sorpresa per l'altre. Exacte.
I això, crec que van fer-ho a un nivell... Parlo com a nivell de... De sonografia, de resolució de les coses... No ho fan. No ho fan? No ho fan. Ho fan a la seva manera. És que és molt... És que és diferent. Això és el Tivoli, el teatre on fan el Fantasma de l'òpera a Londres. Porten 25 anys. És el teatre del Fantasma de l'òpera. El van construir només pel Fantasma de l'òpera.
Això ho fan, és molt fort, fan teatres per musicals concrets. Però això no ho sé, això no ho sé. El que passa, el musical comença amb una lampada de... una lampada d'araña. Com es diu això, chandeliers? Un candelabro, un candelabro no. Una lampada d'araña, no em surt en català. Sí, no? No ho sé. La típica que està penjada al sostre. Sí, una casa antiga. Enormes.
i comença el teatre i del que fa és, del teatre s'eleva i va al mig del públic. Ostres. I clar, hi ha un moment de l'obra, spoiler, que la llencen i va des del públic cap a l'escenari. Aquí van resoldre molt bé perquè feien un escenari fals dins de l'escenari. Saps? Que girava, estava molt bé. Però, bueno, no m'hi vull ficar, o sigui, estava bé, resolutiu.
Però em va deixar una mica fred, també. Clar, perquè tu l'havies vist abans a Londres. Clar. Jo no ho volia comparar perquè dic que no es pot comparar perquè són produccions completament diferents. Però vaig sortir amb una sensació d'agradolça. Em va agradar, però no hi tornaries. Tu creus que si no haguessis vist el de Londres m'hauria agradat?
No ho sé. És una pregunta. No ho sé, és que no... Per exemple, a la meva mare li va agradar, que no l'ha vist al de Londres. La meva mare ha vist la pel·li, però no l'ha vist al de Londres. I la meva mare va sortir contenta. A la meva tieta, no. Que tampoc ha vist el de Londres. Però una amic de la meva tieta l'ha vist a Londres, a Madrid i l'ha vist aquí i la torna a veure a Barcelona. O sigui, que li ha agradat. No ho sé. I a nivell d'interpretació, molt bé. La veritat, bé, correcte.
L'única cosa que, a nivell de mi, que no entenia... O sigui, l'òpera és molt difícil d'entendre. Perquè l'òpera en quin idioma era? En castellà. Estava traduïda. Tot en castellà. I la de Londres en anglès. Exacte. Que no els entenia.
i m'ha passat una cosa que no m'havia passat mai veure una obra de teatre i és que va haver-hi un problema que jo hagi vist, un problema de llum evident. Sí, va haver-hi un focus que de cop està apuntant la cara de Raül i de cop el focus va fer
Focazo de luz, se redujo y dije, es el primer cop que veig un error de llum notori a una hora teatral. Va semblar curiós, no com a algú dolent, sinó com a algun... Però això està guai, no? Perquè et manté com que penses quan, no sé, a ma mare meva, per exemple, sempre passen coses. I penses, hòstia, clar, que cutre, perquè això... Però després veus una producció de veritat, bona veritat, en plan...
amb bon pressupost, i en un teatre gran i tal, i els hi passen coses. I a mi m'ha passat últimament, crec que de les cinc obres que he vist anteriors a ara, diguéssim, les últimes cinc, en dos hi han hagut errors tècnics molt evidents que han hagut d'aturar la funció. A mi això m'ha passat que jo tinc una amiga que es diu Estela Paricio, un besito, que ella estava a Marissel,
i vaig anar a veure la prèvia i vaig haver d'aturar-la perquè va haver-hi un problema amb el vaixell, que no es movia. Ai, que el pixo. Passava la prèvia. Sí, era la prèvia abans de l'estrena. I no, no. Però va ser com... Uau, com va semblar curiós. Perquè això en el món del teatre passa molt, d'aturar una funció perquè no està anant bé la cosa? El fallo és molt heavy. Jo entenc que això deu ser un drama. És un drama.
Em va passar crec que una obra de text, que un actriu es va desmaiar, van dir, hola, ha hagut una... Et va passar a tu? Em va passar a mi. Vaig anar a veure la presència i l'actriu es va desmaiar i va marxar. I tothom va pensar que havia marxat com a actriu, perdó, com a personatge, però havia marxat com a actriu. I va sortir i dir, hola, perdoneu, ara 10 minuts i tornem. Em va passar això a la Villarroel. No me'n recordo amb què. No me'n recordo. Un actriu va... Les actrius van dir,
Va, hem dit un problema, hem de parar, es va tancar i vam començar un altre cop. A més, és que quan et fan coses d'aquestes, penses, serà part de l'obra? T'ho juro que jo pensava que sí era part de l'obra. Mira, hi ha una persona que li està costant molt obrir la porta un altre cop. Igual que nosaltres. No, no, és que aquesta porta és molt traicionera. La porta de la ràdio d'Esver, és complicada. Molt bé. És que ens ha passat exactament el mateix, pobre.
De l'1 al 10, què li poses al fantasma de l'òpera? Jo li poso un... 6 i mig 7. Vaig a posar-lo un 7. No està malament. Està bé, està bé. M'ha esperat pitjor. Va ser agradolç, però va ser més positiu que negatiu.
I l'obra que vas veure a Londres del Valdeu? Només la producció... Tu no saps anglès? Si vas allà i ho veus i fas... Flipe. Que es caigui la llàmpada sobre tu. És increïble. Jo entenc anglès, ho vaig entendre tot, parlava superbé...
No tenia un accent britànic? No me'n recordo. Com que vam anar a veure Six, que és un musical d'anglès, a vegades hi havia algunes actrius que deia. Un acento cerrao. Però fan obres americanes al Londres i posen accent americà. Però sí, sí, sí. Molt bé. Si la voleu veure, està fins al 1 de febrer del 2026.
i llavors aneu a veure-la i ens envieu un missatge i ens dieu si us ha agradat o no. Exacte. Amb l'Anna Sant Martín, que va ser Blanca Maricel. Ah, sí? I era la fruta de... Un recte de Cristí. Sí, sí, sí. Molt bé. Una icona. Doncs, si voleu, tanquem el Fantasma de l'Òpera. I passem perquè voleu parlar una miqueta també d'eurodrama, de com ho heu de veure des de dins. Sí. Sí, bueno, va ser intens el tema d'eurodrama,
Però perquè al final és això, se't tira sempre el temps a sobre i vas molt apurat, vull dir, sempre. Perquè a més, sempre passen coses que tu calcules, això en una hora i mitja ho tens. Mentira! Mentira! Això ens passa igual a la ràdio, eh? És que tot, jo crec que tot el que és com... No? De... De preparar coses, sí. De produccions, així... El guió me'l faig en una hora i mitja, mentida. Ja. Tardes dos o tres.
Ja, ja, ja. I dius, vinga, va, comencem les 6, les 7 i mitja hem acabat. Mentida, perquè et poses a escalfar, ho prepares, encara que arribis un quart d'hora abans, no t'hi dones temps, perquè de cop et pares a una cosa que dius, ai, anem a buscar aquest detall d'això d'aquí, i et pares en aquest detall, ja no mires la imatge general, però bueno.
Però bueno, estem contents, va venir bastanta gent. Al principi, el ritme d'entrada es va anar una mica lent i vam pensar, cuidao que estarem amb 30 persones. Serà una versió intima. Però després es va animar. La gent és molt d'agafa ultima hora. I al final el teatre estava bastant ple. Hi havia algun huequillo petit, però no és el que hi hagués. Molt petit. Però esteu contents amb com anar, personalment? Sí, sí.
I ara veure si el podem treure a l'Eurodrama de fora de Sant Just. I hem aconseguit treure Rosaris de fora de Sant Just a veure si podem treure l'Eurodrama també. A partir d'ara, la gira 2026 és que es preparin. Que es preparin, sí. Els teatres de Catalunya. O del món. Perquè això que és anar picant portes, no ho entenc jo. Sí, és el que estem fent ara.
És veritat que m'ho vas comentar, que tenies un encarregat. La Marina i el Roberto, els tenim allà, picant portes, a veure què surt. Que sigui tocant, que sigui mails. I també per això ens volíem fer Eurodrama per poder-lo gravar professionalment i tenir la obra gravada, perquè al final, sense vídeo, moltes vegades ni es planteja el producte, perquè no el poden veure.
Està bé tenir una mica així. Ara ja està gravat. No està editat, però està gravat. Ara s'ha d'editar. M'he editat amb molta mandra. Ens ho fan, eh? Paguem diners i ens ho fan. Perquè si no... No, no. Ens quedem calvos. Doncs molt bé. Hem de parlar una mica de programació d'aquesta setmana. Hi ha coses molt xules. Hi ha dues obres que hem seleccionat per parlar exclusivament avui. Una, que s'estrena aquest divendres,
I l'altre, que es va estrenar el diumenge. Per quina vols començar? Ai, decideix tu. Per ordre del guió, està abans del divendres. Divendres 10 d'octubre i fins al 8 de desembre tenim el musical Tutsi al Teatre Apollo.
Un musical que per a nosaltres és molt guai, perquè justament a Rosaris fem una cançó del musical de Tutsi, perquè nosaltres fem cançons que existeixen, ja siguin cançons pop o cançons de musicals, i les adaptem a les nostres musicals. L'objectiu és fer algun musical amb música pròpia, però de moment és complicat. És car i és un temps molt llarg. Perquè fer un musical amb música pròpia, quantes cançons mínim hauria de tenir? Depèn, perquè si un musical...
Un número inicial, número final del primer acte, número del segon acte, número final del musical, ja tens quatre.
10 cançons segur. No ens tanquem la porta, és un projecte futur que tenim.
Però sí, llavors, tenim Tutsi, al Teatre Apollo. Tutsi és un musical basat en una pel·li del 1982, una data, per cert, que coincideix amb l'estrena mundial del següent obra-teatre que parlaràs tu, Javi. És el mateix any. Total, que van fer el musical del 2018 d'aquesta pel·li, que tracta sobre un home que és actor,
i no sé com és un rosco, i decideix travestir-se per intentar aconseguir un paper. I llavors triomfa com a dona. Però, clar, llavors s'enamora d'una dona, i tots els conflictes d'haver de dir que realment no és una dona, sinó que és un home travestit, bla, bla, bla. Tot molt còmic.
I jo crec que té bona pinta, a veure si podem anar-lo a veure i us portem. Reviu. Si no m'equivoco, hi ha un conegut que es diu Sergi Espina. Està al cas. Està... Tots sí. Sí, sí, sí. M'equivoco, ara em puc carrar, però... Li diem, hola, arroba Sergi. Bueno, tens invitacions. Si no m'equivoco... Bueno, i si no, des d'aquí també us podem intentar... A veure si ho aconseguim. Estaria guai, eh? A veure si podem aconseguir alguna entradeta. És un musical xulo, és un musical xulo. Sí, és molt xulo. Tots sí. Molt bé. Doncs sí, sí. Això ve d'una pel·li, ara ho portaran al teatre. Com és portar una pel·lícula al teatre?
Hosti, doncs jo crec que és com una arma de doble filo. Sí que està, sí. Està Sergi Espina, molt bé. Jo crec que deu ser una arma de doble filo pel fet que tu tens un argument ja fet, però sobretot si ho has de portar a musical, perquè la pel·li no és un musical i tu ho has de transformar, has d'inventar cançons. Això farà un musical d'això. És un musical, això de tot. És un musical que es va estrenar el 2018, ja existia. No sé si havia fet algun cop a Espanya, per això.
Crec que no. Crec que no. Crec que és molt complicat perquè el llenguatge audiovisual és molt diferent del teatre. Les coses que passen són molt diferents. A nivell d'imatge, de tot el que passa...
El teatre és molt més intens. Has d'anar més al grano, també, suposo, quan fas teatre. I mostrar-ho tot molt més. No pots fer coses... Plans, recursos, ni coses d'aquestes. Exacte, exacte. Però bueno, a veure. I això estarà al Teatre Polo fins al 8 de desembre. Exacte.
Comença el divendres. Tenim temps. Després tenim una comèdia de text que va sobre...
una companyia de teatre, que està fent una obra de teatre, que és una comèdia anglesa molt clàssica de comèdia anglesa. Llavors, l'obra són tres actes, i el primer acte és l'assaj, el següent acte és el que no veus per darrere, la part de producció, i l'última és l'obra, l'última funció, la funció desastre. I és com, clar, la primera escena, la primera escena és un acte sencer, de com s'assaja en tot el primer acte de l'obra,
Tu t'has equivocat i dius malament el text i tot l'entresijo de tots els romansos, els llibres... És una comèdia explosiva, molt caòtica, molt divertida i és...
Per davant i per darrere, aquí a Catalunya és on més vegades s'ha fet la funció del món. O sigui, no ho he dit... He fet fatal la frase. A veure, com dic? Per davant i per darrere, Catalunya s'ha fet... S'ha fet quatre vegades, em vas dir, no? S'ha fet quatre vegades. És la llet del món. Però s'ha fet més vegades. De fet, la meva mare, l'havia anat a veure fa molt de temps, que li agrada molt, però la meva padrina va marxar del teatre.
Per què no li va agradar? Què dius? Sí, perquè es va cansar. Això és una cosa que m'ha dit ma mare. I si m'està escoltant, Lourdes, que sàpigues, que ho sé. T'ha difamat aquí en directe. Que fort, no, no. A la meva mare i al meu pare, de fet, la vam veure fa molts anys, i els va encantar, i sempre m'han dit, Javi, quan la torni a fer, l'has d'anar a veure, l'has d'anar a veure. I ara... Ens haurem d'anar. ...moro de ganes de veure. Hi ha actors tops, eh? Està la... l'Agnès es diu? El que fa a Polònia. Sí, sí, sí.
I després hi ha el Jordi Díaz, que justament el Jordi Díaz vam coincidir amb ell en una cosa que vam gravar que no podem dir el que és. Era el... Jo estic fent senyes al Javi perquè no ho puc dir. No sé què és això. Què és això? Ah, sí! Però, però, aquest on estava?
Ah! És veritat! Sí, doncs del Jordi Díaz vam coincidir amb ell. I també està la obra, i més gent així. Veu gravar una cosa que no va acabar sortint? No, sí, ha de sortir. Ha de sortir. Ai, és veritat! Tenim un munt de projectes. Sí, és que tenim els projectes i molts contractes que no podem...
Suposo que cap al gener, cap al març, ja podem dir alguna cosa. A veure, esperem que sí, esperem que sí. Sí, sí, sí, no, però... Per anar-hi, per darrere, és una obra que s'ha d'anar a veure, si vols un riure, si vols destornillar-te de riure, és una obra que s'ha d'anar a veure. La tenim al Teatre Borràs, va començar el diumenge 5 d'octubre i la tenim fins al 2 de novembre. O sigui, tampoc està tant de temps. No, no, no, està poc temps, s'ha d'anar. S'ha de córrer perquè és marxa, marxa, marxa. Sí, sí, sí. De fet, avui també, no, avui és dimarts, dijous tenen funció. Ah, vale.
Jo us volia preguntar també una pregunta. Últimament al teatre veiem moltes obres reciclades o portades de fa temps. Creieu que falten novetats?
Crec que les novetats estan ara mateix en sales més petites. Crec que les creacions, els teatres grans, porten grans noms ja coneguts. Perquè al final és el que més ven, jo crec. Exacte. Al final parlem d'assegurar... És un bucle infinit. D'assegurar que facis taquilla, portes algú que ja és mític. Sí, exacte.
I llavors els teatres petits es queden les produccions més innovadores. I de companyies emergents. Que ningú s'entera i llavors ningú va a veure. Això és un bucle també però a la inversa. És difícil que a vegades una producció original no estigui a un condal, estigui a un teatre gran. Què passa? Què ha passat? Però és més complicat. No sé que tinguis un renom... O algun contacte, no? Exacte. Els contactes. Sí, aquí a Barcelona s'ha de tirar molt de contactes.
Però a més estem vivint com una era de la nostàlgia, no? Perquè a mi em sembla que també a nivell cinematogràfic s'estan recuperant moltes pel·lis antigues i s'estan reversionant, s'estan tornant sèries de fa temps i fent versions un altre cop, no? Com que no sé què ha passat amb la generació actual, que tenim molta nostàlgia i volem recuperar tot del passat. Home, ja ho veiem també a la política realment, que volem recuperar coses que no s'han de recuperar. Aquestes no s'han de recuperar. Aquestes no. Exacte. Que no, que no.
Doncs nois, no sé si teniu novetats musicals de la setmana passada, de què ens voleu parlar de música. Mira, jo em vaig quedar amb les ganes de... Porto escoltant el nudist de la Belén Aguilera, Anela, amb bucle. Belén Aguilera, catalana, per cert. Correcte. Tot i que canta en castellà. Ara sí, em sembla el castellà. Eh... La vaig veure a la revuelta, jo. Ah, va ser boníssim. Un moment. Podem parlar del moment en què diu... Parezco un tío... Un hombre de Texas casado con su prima. Sí, sí.
Jo només vull dir que hi ha una funció de Spotify, que és la DJ Libby, que és una DJ que et posa cançons i et recomana i et fa allò dels seus mescles. He escoltat una Belen Aguilera que em va dir que ha estat en el 1% de persones que han estat escoltant Belen Aguilera la setmana passada.
En el top 1%, en el moment que vaig dir. Vaig treure disc el 12 de setembre. L'anem a veure al novembre. El 12 d'octubre, dia d'espenyitat,
Té un concert a Madrid al Movistar Arena i després el novembre ve aquí al Sant Jordi Club i l'anirem a veure. Tenim, de fet el Carles i jo ja ho direm, però anem a dos concerts molt guais. Tenim un altre concert programat també que ja us explicarem. Guai, guai, guai, molt bé. Serà molt xulo aquest, serà molt xulo. Doncs molt bé, recomanació de la setmana, escoltar Anela de Belén Aguilera. Vols dir algun tema concret? Exacte, algun tema. I així ens despedim amb el tema.
Ho és tot. És molt bona, Àtico, sí. Àtico de Berena-Guilera. Doncs ens acomiadarem amb això. Molt bé. Voleu que ens acomiadem ja? Sí. Perfecte. Doncs moltes gràcies, Javi i Carles, per venir aquí i ens veiem la setmana que ve. Adeu! Adeu!
Otra noche en el ático, suena típico, pero aquí es como la tramita de mí. ¿Quién no conoce el mundo trágico, terrorífico, estereotipo ondante de día? Veo a la gente, ya no confío, por fuera bien, pero por dentro jodido. Son envolturas de regalitos, ¿sabes cuándo será delito? Avancendo en retroceso y yo rumbo a paz.
Som la solidar, no existe luz sin escuridad.
Me mires así Sabes que...
El que prescindí, el abrazo de mi madre cada día al despertarme de la playa tan amable fui a por lo menos probable y sí, a veces me destruí. Pero soledad, si me acompañas, dime si al menos
Sí, que es aquí, tú no me engañas. Dentro de mí, a mí se extraña yo.
Soy lo que me perdí. Del abrazo de mi madre cada día despertame. En la playa tan amable fui a pulgar menos probable sí. Yo siempre te sentí.
No sé que es aquí, tu no me engañas. Dentro de mí, a mí se entraña. Y hoy me acordé de ti. Mira hacia el cielo y la sangre va. Que me acompaña, tiene tu nombre y me hace extraña. Tu soledad,
Ara sí, encarem l'última secció del programa i ara comença cultura al dia amb la Sara Vito. Doncs Sara, benvinguda de nou aquí a Ràdio Desvern. Hola Jomo, bona tarda. Molt bé, ja teníem ganes de tornar-te a sentir per aquí per l'estudi i res, amb ganes d'aquests partits cultura.
Primer, començarem amb l'actualitat. Així centrem una mica el tema del que tracta avui la secció, que ha estat un cas molt mediàtic que jo almenys ho he vist a totes les cadenes de televisió, a totes les ràdios, fins i tot un munt de cops per les xarxes socials. Suposo que tu també ho has vist, que són les mobilitzacions que hi ha hagut aquest cap de setmana des de dijous vinent,
per al conflicte que està ocorrent a Palestina. Sí, sí, sí. Sí, sí, hem estat pendent. Realment, aquesta setmana ha sigut mogudeta. A més, ara ja estan començant les negociacions de pau, que bueno, a veurem com acaba la cosa. I a més, avui fa dos anys que van començar la guerra. Ostres. O sigui que realment molt apropiat. Doncs meia, no ho sabia, però... Sí, sí, del 7 d'octubre. Va ser quan Hamas va atacar Israel.
Jo, la veritat és que a la UAB som molt... Agafem moltes vagues per aquests temes, som molt conscienciats, la veritat. Jo haig de dir que jo vaig assistir a manifestacions, i sobretot a la dissabte, jo vaig flipar, la veritat, perquè hi havia moltíssima gent, no m'ho esperava. Jo vaig arribar, era la que sortia des de Gràcia,
i vaig arribar mitja hora abans o així i la veritat és que hi havia moltíssima gent. Al principi no podíem ni començar a caminar. La gent es queixava una mica també perquè estàvem tots sota el sol i deien, uau, és que no avança. Però després ho penses amb més claredat i dius... Més bonic? Millor que no puguem avançar perquè això significa que estem col·lapsant tot el carrer i és que així va ser. He vist que hi van anar fins a 70.000 persones.
Sí, sí, 70.000 persones i 600 entitats. O sigui que és realment molt multitudinària, eh? Sí, molta feina col·lectiva, la veritat. I va començar a Jardiners de Gràcia, no? Sí, i va acabar de Triomf. Molt bé, molt bé. Sí, sí, realment no vaig estar molt al cas, perquè no vaig estar aquí al cap de setmana a Barcelona, però si ara veient les imatges, són espectaculars, molta gent, eh?
De fet, he portat un tall de veu del país. Jo no vaig gravar-hi res, la veritat, perquè estava bastant més pendent de cridar que no de gravar. Però si el vols posar... Sí, i tant. Catalonia, aquí sí, ahorita! Catalonia, aquí sí, ahorita! We free Palestine!
Ja se sent per tot l'eco que hi ha, que hi havia moltíssima gent. Sí, home, això és un coro tot unit. Això ho vas gravar tu mateixa? No, no, del país. Ah, vale, vale. Perdona, perdona. Sí, és veritat, ho vas dir. Doncs sí, sí, realment es nota que va haver molta gent, que va haver molt de suport, i bueno, des d'aquí realment ens alegrem, no?, perquè...
perquè realment és un conflicte que està deixant molt que desitja de la humanitat i de la forma com des de l'Occident ens rentem una mica les mans.
Sí, la veritat és que sí. Però jo vinc a parlar més que del conflicte, sinó de tota la mobilització social que hi va haver i que crec que també és molt important, primer de tot perquè és un dret que tenim nosaltres, expressar-nos amb tota llibertat, i crec que l'hem d'accessir en una democràcia que, al millor, a vegades, per si sola, no actua com hauria de fer-ho, i és important que nosaltres, com a societat, acceptem aquesta pressió,
Sí, sí, evidentment. Al final, el poder està en el poble, no? I si nosaltres no ens queixem, realment res canviarà. Tenim el poder a les nostres mans i molts cops ens aborgassem una miqueta, no? I ens quedem a casa criticant des del sofà i a vegades es toca fer això, no? Sortir al carrer i dir prou.
Clar, i més amb això, que per exemple no és un tema que estigui passant aquí, sinó que és un altre lloc, doncs moltíssimes persones pensen que doncs perquè hauran de sortir al carrer a reivindicar això, que no té res a veure amb nosaltres, però jo crec que també és una mica d'humanitat.
Sí, sí, sí, al final, realment està passant molt lluny de casa, sí que és veritat, però és que és una barbària de tal magnitud que només perquè realment aturem, perquè no es pugui fer en un altre lloc ja ho hauríem de denunciar i realment és això, jo crec que sí que ens hem d'alçar i crec que realment Europa ha tardat molt, perquè sí que és veritat que ara tots els països l'estan començant com a...
Com es diu això? A reconèixer l'estat de Palestina, però realment permís una reacció que arriba molt tard. Home, si fa dos anys que va començar... Exacte, arriba gairebé un any i mig tard. Les coses s'han fet tard i malament. Sí, totalment.
Però, bueno, l'important és que almenys, al final, hem començat a mobilitzar-nos amb tot allò de la flotilla, tot, tot. I, bueno, vinc a fer, com sempre, una comparació així cultural. Aquest cop porto una pel·lícula que no sé si saps quina és, es diu Selma. Selma. Selma. Jo haig de dir que no és una pel·lícula que vaig veure per voluntat pròpia, sinó que és la típica que et posen al col·le a l'assignatura de valors.
Doncs realment no em sona gaire. El veig ara que és de Martin Luther King. En veritat, les causes evidentment no són les mateixes, però crec que és una pel·lícula que també es mostra molt el tema del que vull venir a parlar, que és l'amortització social.
perquè aquesta pel·lícula dona un context històric, perquè va passar realment, és un fet històric real, que va ser al 1965, allà a l'Abama, on Martin Luther King és el protagonista de la pel·lícula, evidentment és una pel·li, tot i que és biogràfica,
També parla molt del tema de la mobilització social, però sobretot de tot el que va moure Martin Luther King pel dret al vot de les persones negres. En aquell moment la Constitució sí que reconeixia el vot, però tenia moltíssims impediments, les persones afroamericanes, entre taxes i altres lleis que ho impedien tot.
La veritat. I, doncs, això, Martin Luther King va començar a fer una gran mobilització social, moltíssims mítics, mitjans, perdó, amb reunions internes, discussions, manifestacions... O sigui, crec que és això, doncs, per agafar una injustícia i dir, doncs, toca donar-li cara, posar-li alguna solució. Sí, sí, sí.
i al final sí que es va aconseguir, però també perquè, no sé si coneixes, hi ha molts diumenges acnans, el més conegut de la revolució russa, però aquí hi va haver-hi un altre.
que va ser a aquesta ciutat de Selma, d'Alabama, que va ser el 7 de març de 1965, on centenars de persones negres van decidir començar a fer una marxa des de Selma, d'Alabama, fins al capítoli estatal de Montgomery. I he portat un tall de veu just previ d'aquesta marxa, per si el pots posar.
The courts don't want us to march. But we must march. We must stand up. We must make a massive demonstration of our moral certainty.
Aquí bàsicament és el discurs previ de Martin Luther King davant dels centenars de persones, no tan sols de colors, sinó que també hi havia bastantes persones que eren blanques que recolzaven aquesta causa, la veritat, perquè igual que ara mateix, nosaltres no som palestins i també, si veiem una injustícia, també hem de recolzar... Clar, al final, perquè és el que dèiem també al principi del programa, que el silenci ens fa còmplices. Exacte.
És important que encara que... Bueno, és que això és com al col·le, a l'escola, si realment tu anem fent bullying, si tu calles també ets còmplice. Aleshores això s'extrapola les guerres i les injustícies socials. Però bé, també Martin Luther King va destacar sobretot per fer-ho de manera pacífica.
Exacte, que és el més important i el que jo he vingut a dir també. Per mi, per exemple, totes les coses que s'han vist a les televisions, no sé, jo les pintades, tot i que sí que n'hi ha empreses que sí que es vinculen perquè han participat, crec que no és necessari. Per exemple, jo vaig veure això, estava enmig de la carretera i veia com en una banda tenies el McDonald's, el Burger King, tot pintat, amb grafitis, que després el dies següent, totes les persones, doncs...
haurem de netejar-ho i tot. I després, al meu costat, hi havia una noia que portava un cartell amb totes les empreses que havien subvencionat diners, armes a Israel. I ja ho poses allà, ja està clar, crec que no cal començar a trencar negocis, sincerament. Sí, bueno, això és un dels dilemes, no? Al final...
de les mobilitzacions, que sempre es veiem a gent més violenta, gent més pacífica. I, bé, potser és realitat que a vegades no cal arribar a certs extrems, però, bé, en aquest cas sí que veiem això, com moltes empreses van estar, bueno, s'estan involucrades en... Bueno, van involucrades o tenen fons d'inversió israelí, o com el festival de música, que ara molts estan sota el paraigua del KKR. Exacte. I sí, és que al final,
No ens ho semblava, però els diners israelians estan pertot arreu. Sí, sí, totalment. En un plan, abarquen moltes coses, des de la cultura, des de les finances, des de l'enginyeria i la informàtica, realment ens abarquen una mica de tot i ens està fent replantejar realment el món en què vivim.
Sí, és que al cap i a la fi l'economia mou el món i has de mirar ben bé on inverteixes o on aportes o tal. Espero que això també serveixi de lliçó en un futur. Però bueno, tornant al tema de la pel·lícula.
Jo estava parlant això del diumenge sagnat. Bàsicament, centenars de persones van organitzar una marxa des de Selma, que és una ciutat de l'Avama, fins al capital i estatal de Montgomery. Què passa? Que durant aquesta marxa, que era totalment pastífica, com hem dit abans, que és això que Marti Luther King, sobretot el que ell defensava era que fos tot pacífic, sense utilitzar la força, fins i tot abans,
d'aquesta marxa, o sigui, la marxa es vulcanitzar a causa que van assassinar un dels millors amics del Martin Luther King i fins i tot no va prendre la justícia per la seva mà, sinó que va decidir seguir que fos tot molt pacífic i sense utilitzar la força. El problema, doncs, les autoritats no van pensar-ho així, la veritat. Es veu que van assaltar, es van assaltar els centenars de persones al pont de Montgomery
i va haver-hi una repressió total amb utilització de porres, gas lacrimògens, de tot. La veritat és que hi va haver bastants hospitalitzats. No, sí, al final... Moltes manifestacions pacífiques acaben això, no?, amb repressió policial, i realment això sí que... Bueno, és dur, no?, de veure, i de veure no, perquè això no ho vam veure. Alguna imatge hi haurà, però realment quan ens acabiurem nosaltres sí que...
És colpidor, no?, perquè realment la policia, que realment hauria de ser una força protectora del poble, està atacant en contra teva, que, bueno, que no és el més habitual, no?, perquè deixa molt clar que la policia també fa moltes coses bones per la població, però sí que és veritat que molts cops des de l'Estat s'utilitza la policia com una força massa de repressió quan realment les idees no s'haurien de reprimir amb força.
Evidentment, en aquest cas, la policia va atacar perquè tenien ordres dels polítics i del president d'aquell moment. Però una cosa que va ajudar molt a la causa és que tot això va ser molt mediàtic, es va veure arreu de tot el món.
fins i tot fora dels Estats Units, doncs també es recolzava molt, després de veure totes aquestes imatges, es recolzava molt el fet de, ostres, aquestes persones estan lluitant pels seus drets, que és votar, com podem fer tots nosaltres, és injust que aquestes persones no ho puguin fer i quan van a manifestar-se, repressió absoluta.
Doncs sí, la veritat que... Sí. No, no. Sí, realment és això, no? L'injustícia i realment... Ara m'he quedat una mica en blanc. T'has quedat en blanc, sí. Ho recomano. Perquè t'estava mirant una cosa del Martin Luther King i bueno... No m'has escoltat. No, no, sí que t'he escoltat perfectament.
Però mira, hi ha hagut un moment de dispersió i jo he donat el fil. Com estava dient, això va ser molt mediàtic. És veritat, veure imatges a vegades molt colpidores ens ajuden a adonar-nos de la situació que estem vivint.
posar una altra veu que potser no ens arribaria o no podríem tenir aquesta veu si no fos per unes imatges amb poder mediàtic que ens ajudin a que el món sencer vegi la vergonya i aquestes imatges que realment són vergonyoses.
A més, des d'aquell moment fins ara hem avançat molt i gràcies a Déu podem veure totes les imatges. Intento no mirar moltes imatges de tot el genocidi que està passant a Palestina perquè són molt dures de veure. He vist algunes i wow!
Sí, sí, jo també n'he vist i segueixo algun fotoperiodista palestí. Uf, les imatges són molt dures i realment es veu tot. És a dir, es veu tot, ja us ho podeu imaginar. I jo vaig escoltar també, que això és interessant, perquè ja tirem una mica de periodisme, dels codis ètics de què hem d'ensenyar i què no hem d'ensenyar. Però aquest periodista palestí m'agradava perquè deia que realment ell ho ensenyava tot perquè realment veiéssim la brutalitat de les forces israelianes.
i realment és un discurs molt vàlid.
Sí, i que, sincerament, jo crec que el periodista, que ha estudiat per ser periodista i que tindrà moltes altres capacitats, sí, però no ha estudiat per ser cap altra cosa, doncs ha d'exerceir aquest poder que té i crec que pot ajudar més si fa això que no, si fa qualsevol cosa, no sé. O sigui, sí que pots salvar algú, etcètera, però si mostres al revés del món tot el que està passant... Clar, sí, sí.
A la teva petita pantalla de la càmera no, portar-ho a gran escala i que el món sencer vegi el que tu estàs veient i la injustícia que tu estàs veient en aquell moment. Realment això donaria valor per un programa sencer, perquè els codis ètics del periodisme tenen cert debat, però jo també soc bastant partidari d'ensenyar, sempre amb una mica de cap, no cal ensenyar res. Però sí que s'ha d'ensenyar les coses perquè ens donem compte del que passa allà fora, perquè des de casa nostra
que a vegades ens oblidem de tot el que és tot. Nosaltres, al cap i a la fi, tot i que anem a les manifestacions, publiquem coses, seguim tenint... Bueno, aquí no està ben dir cap genocidi. Aquí no tenim la por que ens caurà una bomba a un hospital. I aquesta és la realitat que estan patint moltíssimes persones i per això crec que també és molt important això, que sigui tot molt mediàtic, i també vinc a recolzar-ho amb aquesta pel·lícula perquè el fet que fos tot tan mediàtic que s'estem posant...
Tothom estigui veient la injustícia que hi va haver i a Estats Units va fer que el president d'aquell moment, doncs, accelerés l'aprovació d'aquesta llei del dret a vot de totes les persones. O sigui que al cap i a la fi crec que és molt important tant la mobilització col·lectiva, tot el treball que té, totes les manifestacions, les bagues, etc. Però també que tot això sigui molt mediàtic.
Sí, sí, s'ha de portar als mitjans de comunicació, bueno, Marta i Lúter Quina, als mitjans de comunicació, i ara nosaltres a les xarxes socials, que és la gran finestra del món. I realment és això que dèiem, el poder mediàtic, que és molt important. I al final, recomanem aquesta pel·lícula, Selma, i... Bueno, ho has connectat molt bé amb el que està passant actualment, i aquesta és la recomanació de la setmana de la Sara Guitó.
Ja la podeu veure tots immediatament. Si tenen Amazon Prime, es pot veure. Tu fa quan la vas veure, aquesta pel·lícula? Jo a primer d'Eso, i estic a tarda de carrera, emocionat. És xula.
És xula, a mi em va impactar també perquè la vaig veure amb 12 anys i de fet es veuen imatges de la repressió, es veuen moltes persones ferides, morts, a mi em va impactar moltíssim com la vaig veure i mira que jo sempre he estat molt consenciada, els meus pares sempre m'han consenciat molt en aquest tema, sempre.
I també haig de dir que els meus pares m'expliquen moltíssimes coses, que al millor altres persones ho expliquen amb una mica més de maduria i etc. Però ja des del principi també perquè jo soc una noia molt curiosa i quan era més petita doncs preguntava molt més. L'esperet del periodista, no? Sí.
Els meus pares veien moltíssimes notícies quan jo era petita. Jo també les veia més, no sé, a l'hora de menjar, o mentre el meu pare preparava el menjar, m'asseia amb la meva mare i m'anava explicant perquè ho entengués una mica tot millor. Moltes vegades, malauradament, han vist molts atacs a persones de color, a persones excel·lents a través de la televisió. Jo aquest pasturatge, per exemple, ja el coneixia, hi havia gent que, al millor, amb 12 anys, no a classe, la gent es va caure una mica... Ostres, ja crec qui era. Jo, per exemple,
i també d'altres personatges que també van fer moltes mobilitzacions com el Gandhi o la Malala. Són lluites diferents, tot molt diferent, però això també dic que és molt... Com estem parlant de la mobilització social, no? Sí, al final, el fil conductor de tot això és la mobilització social i realment tots aquests personatges que has anomenat congregaven a moltíssima gent.
Gandhi, amb les seves revoltes pacífiques, va aconseguir que s'anés la força colonial anglesa. O sigui, cada cop amb el seu poder, amb la seva via de lluita, amb el seu discurs i amb la seva raó de lluita van aconseguir gaires coses.
Sí, sí, doncs això és el que venia jo avui a parlar, que és molt important la mobilització social, que sobretot si en algun altre moment hi ha un altre vagal, crec que hi ha un altre vagal el 15 d'octubre. Això t'anava a preguntar, de veritat. Pròximes vagues o pròximes manifestacions, 15 d'octubre ens l'apuntem. Diria que és 15 d'octubre i a més les vagues anaran en tot Espanya, no només aquí.
que aquí sobretot es va fer per la flotilla que va sortir d'aquí, de Barcelona, però ara crec que és... Bueno, i que arreu d'Espanya s'han seguit fent moltíssimes manifestacions. I no només d'Espanya, sinó que realment la flotilla ha tingut una força brutal perquè realment en molts països del món estem veient manifestacions i mobilitzacions molt nombroses.
La flotilla també hi havia persones que no eren espanyoles, com la Greta Thunberg, que també ha sortit a donar moltíssimes declaracions de la repressió i de tot el que han patit allà, pobres. També és de mobilitat per tot el món, com tu dius.
Doncs sí, realment és el que deies, ho acabo de buscar, i realment la UJT també la convoca, aquesta vegada general del 15 d'octubre, i doncs mira, una altra bona data per guardar-nos. Exacte, sí, sí. I sobretot que si penseu que és una injustícia, com per exemple jo, que al millor no, però bueno...
És una injustícia, ni pensem ni no, és una injustícia. Jo vinc aquí almenys per donar la meva opinió i en el meu cas és això, tu també ho opines, esperem que totes les persones que ho esteu escoltant també, pel bé de la humanitat, opinin el mateix. Sé que el meu, quan estàs treballant és més complicat, però si ets estudiant, jo recomano també mobilitzar tota la classe i intentar parlar amb el professor, que aquest dia no pots dir
res de treball avaluable, que és el que nosaltres a l'UAB, per exemple, acostumem a fer. A vegades tenim sort, a vegades no. Normalment sí, crec que només hi ha hagut un cop que no hem tingut aquesta sort, però bueno. Però realment si es convoca vaga crec que hem d'aconsellar totes les activitats avaluables, no? La majoria de la classe ho demana o...? Clar, sí, avaluable no era, però, per exemple, si un professor et diu que farà teoria i que aquesta teoria entregarà l'examen, doncs... Clar, aquest és el problema.
A lo millor cal anar a classe i prendre els apunts. Si fos algun material que poses en algun documental per entretenir la gent que no vol fer la vaga, que en aquest cas dubto molt que hi hagi algú que vulgui anar a classe i fer classe.
Si veu que la majoria de la classe vol anar a la vaga, que no faci classe directament, ja està. És que van anar 6 persones, crec, de fet. Va ser lamentable. Bueno, això al final, los esquiroles. No, d'aquí no atacarem ningú. Però bueno, al final és això i que cadascú faci el que vulgui, però nosaltres donem suport a la vaga. Exacte.
Doncs ara, si et sembla, ens acomiadem ja, que queden dos minuts i ens tanquen la persiana. Perfecte. Moltes gràcies per tornar a ser aquí i ens retrobem la setmana que ve. Ens veiem la setmana que ve, exacte. Adéu. Adéu.
Ara sí, nosaltres també ens acomiadem. Aquí acaba el refugi del dimarts. I res, espero que hagueu passat una molt bona tarda. Jo m'ho he passat molt bé. A més, hem après moltes coses en totes les seccions que hem tingut avui. I res, ens retrobem demà a les 5 aquí a Ràdio Desvern.