Bona tarda, us informa Maria Costa.
Els sindicats d'educació pronostiquen que la vaga de docents de demà serà significativa. I Holanda Segura porta veu del Sindicat Majoritari d'Educació, l'AUSTEC, defensa que, malgrat que pot comportar mal de caps de la població pels talls de carreteres que hi pugui haver, el sistema educatiu necessita canvis estructurals. Ho ha dit el Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio. Demà preveiem una vaga molt participativa, massiva, no ens aventurem a posar ja percentatges, però hi ha molta mobilització, molta organització de base que ha anat creixent en els darrers mesos.
Sabem que tenim molta gent que no entén les nostres raons, però no per això nosaltres hem de deixar de visibilitzar la crisi que estem patint a nivell d'educació. No estem fent això per gust, sinó que estem fent això per necessitat.
Més notícies amb Cèlvia Furment. El Departament de Salut planifica un canvi radical en l'ordenació de tots els serveis de salut per fer front a l'envelliment de la població i la falta de metges. Simplificarà en 30 àrees d'integració sanitària el mapa sanitari. El principal eix vertebrador seran els centres d'atenció primària que coordinaran tots els serveis que pot necessitar una persona al llarg de la seva vida. Manel del Castillo és el president de Cairos i posa un exemple d'una persona gran amb malalties cròniques.
tindrà una resposta única. No sabrà. Ara vindran els de l'hospital, els de la primària o els del SEM. Hem de tenir una resposta única que ens hem de posar d'acord com professionals per donar-li la millor resposta a aquesta dona i que si a les 7 de la tarda té algun problema, que algú de la proximitat li pugui donar resposta i no tingui d'acabar urgències de l'hospital, que moltes vegades per la gent gran no és la millor opció.
El finançament irregular de l'extinta convergència avui s'ha vinculat a la família Pujol a la sessió del judici que es fa contra l'expresident i els seus fills a Madrid. El fill gran de l'expresident hauria avalat un crèdit per l'empresa audiovisual Ispart que feia a les campanyes electorals del partit i que ja va ser condemnada pel finançament irregular de convergència en el cas Palau. Una treballadora d'Ispart, a preguntes del fiscal, no ha sabut respondre perquè el partit els feia ingressos de manera periòdica.
27 euros, realizados por el Partido Político Convergencia Democrática de Catalunya, en forma periódica. ¿A qué se debió estos ingresos? ¿Lo sabe usted? Bueno, nosotros hacíamos la campaña de este partido político.
L'opositor venezolà Juan Pablo Guanipa està en arrest domiciliari a la seva ciutat natal, Maracaibo, al nord-oest del país, segons ha informat la seva família. Guanipa, exvicepresident de l'Assemblea de Venezuela, va ser detingut diumenge, hores després de ser alliberat per haver anat a veure diversos familiars de presos. La Fiscalia considera que l'acció va vulnerar les condicions de la posada en llibertat que li impedia parlar públicament del seu cas.
El jutjat de l'empost del Montsià investiga dues persones per posar la venda monedes d'un elevat valor històric. Entre les peces intervingudes hi ha un denari romà de més de 2.000 anys i un dinar del Califat de Còrdoba amb més de 1.000 anys d'antiguitat. Tarragona, Ricard Boigues, bona tarda. Bona tarda. El Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat ha analitzat i verificat la seva autenticitat. Entre les monedes que oferien hi ha un denari de l'època de l'emperador romà Vitelli de més de 2.000 anys,
Un diner d'or de l'època del Califat de Còrduba, més de mil anys d'antiguitat, i un ral de plata corresponent a l'època de Felip V. La Guàrdia Civil de Tortosa va obrir una investigació després de detectar que les peces estaven a la venda en portals de compravenda electrònica. Els investigats s'exposen a delictes contra el patrimoni històric i també d'espoli perquè estan investigant com han obtingut aquestes monedes. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio Tarragona.
Els Mossos investiguen el robatori que la nit de diumenge a dilluns va patir l'hotel de la Vall de Núria. El Ripollès, els lladres, es van endur. A més a més de diners, una caixa forta que pesa uns 300 quilos i caurien arrossegat amb un trineu. Girona, Clara Jordà. Hola, bona tarda.
Bona tarda. Segons han explicat els Mossos d'Esquadra, els autors dels fets van forçar els accessos i van entrar a la zona d'administració de l'hotel, el restaurant i altres estances. Es van endur diners en efectiu, però també la caixa forta de l'establiment, de notables dimensions. Tot a punt que l'haurien arrossegat amb un trineu o un vehicle similar, però 500 metres més enllà la van estimar per un barranc. Encara no s'ha pogut recuperar perquè la zona està colgada de neu i hi ha perill d'allaus.
La policia busca els possibles autors i mira d'esbrinar com van arribar i marxar de la vall de Núria perquè només s'hi pot accedir amb tren cremallera i els camins complicats i enmig de les muntanyes ara mateix estan plens de neu. Clara Jordan, Catalunya, Ràdio Girona.
I ara els esports amb Sònia Oler. Bona tarda. Bona tarda, Maria. El Barça torna als entrenaments. De cara al partit de dijous a les semifinals de la Copa contra l'Atlètic de Madrid, l'expresident Joan Laporta ha visitat aquest matí la ciutat esportiva per acomiadar-se dels jugadors i del tècnic Hansi Flick i de la resta de seccions. L'han acompanyat Rafa Iuste, president d'Interí, i Enric Masip, i fins ara sassó de Laporta. La jugadora del Barça, Laia Alexandri, ha estat intervinguda satisfactòriament del trencament del lligament en creuat anterior del genoll dret.
El temps previst de recuperació serà del voltant de 10-12 mesos. A Girona, Àlex Moreno pateix una lesió al sòli de la cama esquerra i es farà unes sis setmanes de baixa. A la Champions FIBA, la Penya visita la pista del xalón francès. A les vuit, amb una victòria, la Penya es classificaria ja per als quarts de final de la competició. També a les vuit, a la Lliga Sobaldambol, partit de la setzena jornada Barça-Lacan.
I els esquiadors Jaume Puello i Bernat Sallés han quedat fora de les semifinals de la prova d'esprint d'esquí de fons dels Jocs Olímpics de Milà Cortina Lampedzo en la ronda de quarts. Avui també destaca el programa curt masculí de patinatge artístic amb el sabadellenc Tomàs Guarino a dos quarts de set. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. La xorreria de Sant Just obrirà aquest divendres 13 de febrer, després del procés municipal impulsat per autoritzar la seva instal·lació a la via pública. L'obertura dóna continuïtat al procediment de llicència temporal iniciat pel consistori els darrers mesos. El nou establiment s'instal·larà a la Rambla de Sant Just amb el carrer Creu, un dels emplaçaments autoritzats pel decret municipal.
i començarà l'activitat amb una llicència temporal d'acord amb les condicions fixades per l'Ajuntament. La posada en marxa permet recuperar aquest servei tradicional al municipi i ampliar l'oferta de comerç de proximitat. L'Ajuntament recorda que la instal·lació compleix els requisits sanitaris, tècnics i de seguretat establerts.
I en cultura, en el marc de la celebració del Carnestoltes 2026 a Sant Just, Ràdio d'Esberna ha conversat amb Eugènia Rocafort, representant de l'AFA de l'Escola Montserrat, per conèixer els detalls de la seva participació en la Gran Rua del pròxim dissabte, 14 de febrer. Enguany, el centre aposta per una proposta que combina l'entreteniment amb un fort component educatiu i cultural, mantenint el secret de la temàtica per sorprendre el poble durant la desfilada. L'elaboració de la comparsa de l'Escola Montserrat s'ha estructurat a través de diversos subgrups de treball que s'autogestionen.
Aquests equips s'encarreguen de tasques específiques com la coreografia o la confecció de les disfresses, culminant en assajos generals a les instal·lacions del centre. Segons Rocafort, l'objectiu ha estat facilitar al màxim la implicació de les famílies. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Radio d'Esvern.
I en urbanisme, una actuació a l'espai públic de Sant Jus permetrà ampliar el passatge de vianants que connecta la carretera reial amb el parc de les bases de Sant Pere aquest 2026. El projecte, situat al costat de la Torre de l'Areu, transformarà un pas actualment estret en un recorregut més ampli i accessible. La intervenció millorarà la connexió directa entre la carretera i el parc i facilitarà la mobilitat a peu en un entorn amb equipaments i usos quotidians.
L'actuació reforça la qualitat de l'espai públic i l'accessibilitat amb l'objectiu de prioritzar els recorreguts de vianants en aquest punt del municipi. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla!
Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs continuem amb la setmana i seguim avui amb el dimarts, un dia que queda aquí una mica enmig del no-res, una mica que passa desapercebut aquest dia. Però bé, avui us el farem una miqueta més entretingut amb un programa, ja veureu, d'allò més bo. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem xerrant amb el Ton Gasull del Club Literari de Sant Just. Seguidament, Mare meva, quin xou amb tota l'actualitat teatral i posarem fi amb Cultura al dia amb la Sara Vito.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El govern català preveu que el gruix del Servei de Rodalies de Catalunya estigui reobert entre finals d'aquesta setmana i principis de la vinent, tot i que amb limitacions de velocitat en diversos punts de la xarxa. Ho ha anunciat la consellera de Territori i portaveu de l'executiu Sílvia Paneque.
La recuperació serà gairebé total, però quedaran fora del servei alguns trams. L'R3 entre Camp de Bànol i Puigcerdà, tot a l'R8 per les obres al túnel de Rubí, i l'R4 entre Sant Sadurní i Martorell arran de l'accident de Gelida.
Altres línies es reobriran progressivament, l'RL4 entre Cervera i Lleida a mitjans d'aquesta setmana. L'R15 tornarà a circular, excepte el tram Reus-Ribarroja d'Ebre, i l'R3 s'obrirà primer de manera puntual fins a Ripoll i la setmana vinent fins a Camp de Bànol. També acabarà el tall entre Sants i Vallvitge de la nova línia a l'aeroport.
Malgrat les reobertures mantindran 70 trams amb limitacions de velocitat detectats durant la crisi ferroviària. La meitat podrien aixecar-se en 15 dies i la resta s'avaluaran al mes de març. Mentrestant, Rodalies funciona avui amb el 80% dels trens després de la vaga d'ahir i hi ha retards i cancel·lacions a totes les línies, especialment a l'R2 Sud, a l'R11, a l'R16 i també a l'R17.
Els reforços per carretera continuaran fins que el sistema sigui estable.
L'informe preliminar del Comitè Científic de l'Estat sobre el brot de peste porcina africana a Catalunya apunta com a principal hipòtesi la coneguda de l'entrepà i descarta de moment qualsevol relació amb el laboratori de l'IRTA-CRESA a la UAB. Els experts confirmen que el virus detectat en sanglars morts no coincideix genèticament amb les soques utilitzades en activitats experimentals del centre, ni parcialment ni en el genoma complet.
El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, ha celebrat l'informe i ha insistit que la prioritat és no relaxar-se a contenir el brot i reforçar les mesures de control. Les nostres seqüenciacions ja van dir que no coincidien, i això és la prova del nou, per tant no coincidia, però també hi havia una altra investigació en curs. Hem fet auditories, hem col·laborat amb totes les línies d'investigació obertes... ...línies d'investigació obertes...
Doncs sembla que se'ns ha tallat una miqueta aquesta declaració de l'Òscar Orodeig, però bé, l'informe destaca com a via més probable aquesta hipòtesi de l'entrepà, que vol dir que la introducció del virus allarga distància a través de residus alimentaris contaminats provenents d'altres països, un mecanisme àmpliament documentat i que ja ha provocat brots en altres zones.
En el cas es considera rellevant també la proximitat del focus a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que és una zona amb una elevada mobilitat internacional i també amb una alta presència de sanglars.
I demà el sector educatiu està cridat a una vaga que es preveu molt multitudinària. La mobilització convocada pels principals sindicats, USTEC, ESPEC, Comissions Obreres, CGT i UGT, afecta tot el personal docent i també professionals d'atenció educativa, educació espacial i infantil, també fisioterapeutes i logopedes.
Reclamen menys ràtios, més recursos per a l'escola inclusiva, menys burocràcia i millores salarials. El govern ha fixat serveis mínims. Un docent per quedar tres aules a primària i secundària, un 33% de plantilla a les llars d'infants i un 50% a l'educació especial. També hi haurà com a mínim un membre de l'equip directiu per centre.
l'USTEC qualifica els serveis mínims d'abusius. Mentrestant, Educació diu que té preparada una proposta de millora salarial condicionada, això sí, a l'aprovació dels nous pressupostos.
I el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, ha estès la mà a Santiago Abascal per facilitar la investidura de Jorge Azcon com a nou president de l'Aragó. Feijó ha volgut recordar que qualsevol acord amb Vox haurà de respectar com a límit la Constitució espanyola, però s'ha mostrat molt cooperant amb la formació d'extrema dreta. Una sola paraula, responsabilitat. És evident que no som el mateix.
No nos vamos a poner de acuerdo en todo, pero seguro que hay puntos de acuerdo coherentes entre sus votantes y los nuestros que pueden mejorar todo el país. Lo que acordemos de forma razonable se hará y lo que no acordemos porque no está en la Constitución ni en las leyes no se hará. Pero no se puede frustrar a la gente. Eso no, nosotros no lo haremos.
Feijó ha tornat a celebrar la victòria, tot i perdre dos diputats, però ha admès que les urnes han demanat entesa entre el PP i Vox, després del fort creixement de la formació de Bascal a la regió d'Aragó. Des de Gènova remarquen que no s'implicaran directament en les negociacions i confien en la bona relació entre Jorge Zcón i Santiago Bascal per desbloquejar la investidura abans de la Constitució de les Corts, prevista pel 3 de març.
Izquierda Unida, Sumar, Mas Madrid i Comuns presentaran el pròxim 21 de febrer el seu projecte conjunt de cara a les pròximes eleccions generals. L'acte servirà per fer públic les bases d'una precoalició que ja ha estat batejada com l'Aliança de les Esquerres.
Les quatre formacions, en presència al Govern de l'Estat, Izquierda Unida, Sumar, Mas Madrid i Comuns, fan mesos que treballen en aquest acord amb l'objectiu de reeditar la confluència del 2023 i obrir-la a nous actors polítics i socials. Les formacions asseguren que volen construir un espai sòlid, plural i estable a l'esquerra del PSOE, en un context marcat pel retrocés electoral de l'esquerra alternativa i per l'abans de la dreta i de l'extrema dreta, especialment de Vox.
L'actriu Elisa Múlia ha rectificat aquest dimarts i ha anunciat que manté l'acusació per agressió sexual contra l'exdiputat Íñigo Errejón. Davant dels jutjats de Plaza Castilla ha dit que continuarà fins al final perquè considera es farà idó que la fiscalia demani ara l'absolució després que ella retirés provisionalment la denúncia la setmana passada per, segons ella, no poder suportar la pressió del cas.
El primer escrit de retirada no era vàlid per qui no anava assignat pel seu advocat ni tampoc per un procurador, fet que va portar el jutge a suspendre l'acte d'obertura de judici oral per seguretat jurídica. Avui, Molià ha comparegut davant el magistrat i ha deixat clar que no ratifica la renúncia.
Mentrestant, la Fiscalia sosté que hi va haver consentiment i demana l'absolució d'Arrejón. L'actriu, en canvi, assegura que ha portat proves i demana que altres dones que el van assenyalar testifiquin, encara que sigui de manera anònima.
I ara sí, anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
publicada la llista provisional d'adjudicació dels horts municipals de Sant Just d'Esvern. La resolució ja es pot consultar al web municipal i fixa fins al 23 de febrer el termini per esmenar mancances o presentar al·legacions.
La nova xorreria de Sant Just obre aquest divendres a la Rambla. El quiosc s'instal·la al tram de la Rambla amb el carrer Creu, amb una llicència temporal autoritzada per l'Ajuntament.
Sant Just d'Esvern ampliarà el passatge que uneix la carretera reial amb les bases de Sant Pere. La intervenció transformarà un espai estret en un recorregut més accessible, segur i integrat a l'entorn de la Torre de la Neu. I ara sí, ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
L'Espanyol continua en caiguda lliure i ahir va tornar a perdre per 4-1 al camp del Vilarreal. És la cinquena derrota en sis partits i la quarta consecutiva dels blanquiblaus, que tornen a evidenciar una gran fragilitat defensiva.
Tot i una primera part correcta, l'Espanyol es va enfonsar després del primer gol i va encaixar quatre dianes en només 20 minuts. L'entrenador Manolo González va admetre la falta d'intensitat i va advertir que l'equip ha de fer un reset si no vol tenir problemes greus en aquest tram tan decisiu de la temporada.
I Rafinha no s'entrena amb els seus companys, amb l'equip de Hansi Flick. El jugador té molèsties encara per una sobrecàrrega a l'aductor de la cama dreta i és dubte seriós pel partit del dijous contra l'Atlético de Madrid, que recordem és l'anada de les semifinals de la Copa del Rei.
I ple espanyol en dansa sobre gel als Jocs Olímpics d'Ivern i la cortina d'en Pezzo. La parella, formada per Olivia Smart i Tim Dieck, s'ha classificat per a la dansa lliure després d'acabar desena a la prova de dansa rítmica, amb 78,53 punts.
millorant la seva marca personal. També han aconseguit el pas a la final l'altra parella espanyola, Sofia Bal i Asaf Kazimov, que en el seu debut olímpic han estat vintens, amb 64,98 punts. L'última plaça amb accés a la dansa lliure. Un doble èxit que confirma el bon moment de la dansa sobre gel espanyola a l'escena internacional.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui anem amb una cançó preciosa, molt tranquil·la i que és com un crit d'amor i necessitat a cel obert. A més, és una cançó en italià, una llengua que sempre destaca per la seva bellesa i sensibilitat. Aquesta peça no ens busca donar una resposta sinó companyia. Ens parla de la pèrdua d'equilibri, d'aquell moment en què tot sembla desencaixar i el món deixa de tenir pes.
La lletra juga amb la idea de perdre el sentit de la vida, de no trobar el camí i de creure que mitjançant una persona estimada, tot això pot canviar. No hi ha dramatisme exagerat, sinó una melancolia molt, molt suau. El missatge central és una crida senzilla, però molt profunda. Cerca'm, cerca'm com si el temps fos fràgil, com si encara fos possible retrobar-se en un lloc concret, real i compartit.
Un passeig vora el mar es converteix en un símbol on aquest espai és amor i la necessitat no fan por, on la foscor no és amenaça sinó es refugi. És una cançó que parla de dependència emocional sense vergonya, de la necessitat de l'altre com a forma de resistència davant del buit.
Al darrere d'aquesta peça hi ha un artista que ha construït una identitat molt personal, allunyada de l'estelerència i centrada en transmetre emocions. El seu projecte es mou entre la sensibilitat urbana i una escriptura molt íntima, gairebé cinematogràfica, on la música acompanya la paraula...
i no la tapa. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. El cantant és Lady Brock. La cançó va sortir el novembre de 2023 i la ciutat de Nàpoli esdevé un element central en aquesta cançó. Que, com ho tenim, avui haig de reconèixer que és difícil, així que va, sense més dilacions, que soni Lungo Mare a Nàpoli, Lady Brock.
Perdo il senso gravitazionale, effetto collaterale di un comportamento antisociale che non ti somiglia, no, non ti somiglia e non c'è niente di sensazionale nel far finta che sia normale perdersi sotto un temporale per lavare via ciò che rimane di te, di te.
Dite, dite, dite. Cercami. Come se la notte fosse d'attimi. E come se noi
Troviamoci sul lungomare a Napoli E tu amami Un grappolo di sole che cade su questa notte scura Il rumore delle onde spezzate non fa più paura E se anche perdessi il senso gravitazionale
In quest'orchestra di volti tu vienimi a suonare E poi cercami Come se la notte fosse da dimi
Troviamoci sul lungomare a Napoli. E tu amami. Perché ho bisogno di te, di te, di te, di te, di te. E tu.
Cercami.
Doncs una cançó preciosa i que a mi personalment em remou una mica per dins perquè em recorda el meu temps d'Erasmus, quan l'any passat, per aquestes dates, estava a Pàdova amb els meus amics de l'Erasmus i amb aquesta aventura que va ser una completa bogeria i que m'ho vaig passar tant i tant bé. Però bé, Longomari a Nàpoli, un tema molt i molt recomanat. Però va, ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Gràcies.
Avui, 10 de febrer, però de l'any 1996, el món va viure un moment històric per la computació. Un punt d'inflexió molt silenciós en la història, però molt important en la història de la humanitat. Aquell dia, el campió del món d'escacs, el Garry Kasparov, va perdre una partida contra una màquina.
L'ordinador IBM Deep Blue. Kasparov era, i continua sent, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tot el temps. Un símbol del pensament estratègic humà, de la intuïció, de la creativitat i del càlcul portats a l'extrem. I tot això, una màquina ho va superar.
No en força física, no en velocitat, sinó en un terreny que sempre havíem considerat profundament humà, el pensament. La competició es jugava al millor de sis partits. Kasparov va perdre la primera, va reaccionar, va remuntar i va acabar guanyant el duel per 4 a 2. Però el resultat final ja era gairebé secundari. El missatge ja havia quedat gravat a la consciència col·lectiva. Una màquina podia competir i també guanyar
Per primera vegada, milions de persones d'arreu del món van entendre que la tecnologia no només ens ajudava, sinó que també començava a pensar. Que no havíem arribat ni de bon tros al seu límit. Que el sostre tecnològic encara estava molt lluny. I aquell dia va ser, per la població mundial, el primer gran avís que la intel·ligència artificial podia canviar la nostra vida per complet.
I això va obrir una pregunta que gairebé 30 anys després continua sent vigent. Fins on som capaços d'arribar? Avui vivim ja envoltats d'intel·ligència artificial, la portem a la butxaca, al telèfon mòbil, la fem servir per orientar-nos, per escriure, per treballar, per crear, per decidir i fins i tot com a psicòleg. Molts ja la utilitzem cada dia.
Allò que el 1996 semblava excepcional, avui s'ha tornat quotidià. I potser aquest és el vertigen més gran, la rapidesa, la velocitat amb què la tecnologia evoluciona, amb què passa de sorprendre'ns a integrar-se plenament en les nostres vides. El que ahir ens descol·locava, avui...
Ja és normal. El futur ja no arriba lentament, sinó que s'imposa per complet. Aquell duel entre Kasparov i Deep Blue no va ser només una partida d'escacs, va ser un avís, un punt de partida. Perquè si la tecnologia no ha tocat sostre, la gran pregunta no és què pot fer la màquina, sinó què volem fer nosaltres amb tot aquest poder.
I ara fem una petita pausa musical, anem amb Limón i Sal de Julieta Venegas, que és un absolut clàssic i també un tema clar, parlant clar. Però va, Limón i Sal de Julieta Venegas i enseguida arrencarem amb les accions d'avui.
Tengo que confesar que a veces no me gusta tu forma de ser Luego te me desapareces y no entiendo muy bien por qué No dices nada romántico cuando llega el atardecer Te pones de un humor extraño
Queda todo lo demás, le gana lo bueno que me das. Sal a tenerte cerca, siento que vuelvo a empezar.
Yo te quiero con limón y sal, yo te quiero tal y como estás, no hace falta cambiarte nada. Yo te quiero si vienes o si vas, si subes y bajas y no estás seguro de lo que sientes.
Tengo que confesarte ahora, nunca creí en la felicidad. A veces algo se le parece, pero es pura casualidad. Luego me vengo a encontrar, con tus ojos me dan alcanza.
Fins demà!
Yo te quiero con limón y sal Yo te quiero tal y como estas No se falta cambiarte nada Yo te quiero si vienes o si vas Si subes y bajas y no estas seguro de lo que sientes Yo te quiero con limón y sal Yo te quiero tal y como estas No se falta cambiarte nada
Yo te quiero si vienes o se va, si subes y bajas y no estás seguro de lo que sientes. Doncs això és limon i sal de la Julieta Venegas i ara sí arrenquem amb les accions, arrenquem parlant amb el Ton Gasull del Club Literari de Sant Just.
Bona tarda, Ton. Què tal? Com estàs? Bé o no? Sí, sí. Molt bé. Com ha anat aquesta setmana? Molt bé. Estem plena activitat. Molt bé. El club literari de l'Ateneu amb totes les mans en què estem desenvolupant activitats.
Molt bé, perfecte. Doncs això ens agrada sentir-ho perquè vol dir que la salut de l'associació està en bon estat. Doncs escolta, dona, avui m'has comentat que tenim bastanta teca, que tenim bastantes coses a parlar. Per on vols començar? Mira, començaríem pel llibre que hem llegit, com el club de lectura.
de l'Ateneu llegim un llibre cada mes i cada mes el primer dimarts de cada mes ens trobem passa que en aquest cas ho hem posposat fins ahir perquè l'altor no tenia disponibilitat ahir vam tindre curta lectura
el llibre que vam comentar és Animals inexpressius de Xavier Mas Cravioto. Ell va assistir al club i realment va ser una sessió, ja diria, memorable. Sempre que tu pots accedir a l'autor, l'autor t'explica què és el que hi ha darrere, en tots els sentits, des de l'esforç, el plantejament, el llenguatge...
L'estil, l'ordre en què ha posat els comptes dins del text és d'una gran riquesa i com a les persones que ens interessa la literatura, realment gaudim molt d'aquestes sessions.
Clar, al final poder parlar amb l'autor és el que tu dius, et descobreix una part nova del llibre, o potser alguns secrets, o també no, simplement entendre per què ha pres aquestes decisions, oi? Exactament, és a dir, entrar a capes com és, el que el motiva. En aquest cas és un llibre de deu contes,
I llavors, per exemple, d'on treu la matèria d'aquests contes, tant la temàtica o l'estil. Cada un dels contes té una forma narrativa diferent, és a dir, que és un llibre molt literari i a la vegada d'un alt valor literari pel que aporta tant amb el llenguatge, com ho explica, com els textos.
realment flueixen a bord de temes d'actualitat, realment és un llibre molt, molt, molt recomanable. Per tant, recordem una mica la dinàmica, perquè tenim un llibre, no?, per cada mes, que us heu de llegir, oi? Sí, al final de cada sessió,
El d'Arnal Conso, que és el nostre editor que gestiona el club, ens fa propostes. Ell porta tres propostes. Cal recordar que nosaltres som un club que ens hem proposat llegir literatura contemporània. Llibres molt literaris, més que llibres, com diguéssim, molt més de relats. I aquesta és la finalitat del club. Llavors ell ens proposa...
tres obres i entre tots nosaltres, que som una vintena, decidim quina obra anem a llegir al proper cicle. Molt bé, i aquest mes ha sigut el torn d'Animals inexpressius. Què t'ha semblat? Ja has comentat que bastant bé, no? Perquè això són deu comptes... Molt bo literàriament. A més, el Xavier Mas Gravioto és un autor
relativament jove, té 30 anys, porta ja dos novel·les escrites i aquest llibre de contes. Per dir, quan parlem de contes, molta gent potser pensa en els tres porquets, però també són contes... No, aquests són contes, precisament... Molt més desenvolupats. Però que darrere hi ha una reflexió i hi ha tota una quantitat de preguntes
i d'intentar entendre els fets que es puguin en cada conte. Per tant, no està en un conte d'un relat que va anar foint i et vas anar distreint, sinó que a vegades el conte et dona un cop de puny a l'estómac o altres efectes, no?
Perquè utilitza el que està passant a l'actualitat o algunes realitats. Sí, són fets de l'actualitat, per exemple, uns nois que surten d'una discoteca drogats o unes parelles que es troben. És a dir, que la problemàtica o la temàtica de cada un és la temàtica actual d'avui dia.
Molt bé, doncs molt bé. Segur que té bona pinta aquest llibre d'animals inexpressius. Sí, sí, és un llibre que la gent que vulgui llegir contes de moltíssima qualitat, jo recomanaria Animals inexpressius de Xavier Mas Gravioto. Molt bé, doncs sí, el recomanem. A més, també entenc, Ton, que és un llibre fàcil de llegir perquè al final són deu contes, no?,
I, per tant, no és un llibre complet. Vull dir, és un llibre complet, però com té diferents relats, doncs això ho pot fer també una mica més... Sí, el que passa és que el llibre necessita un temps per llegir, perquè tots els llibres que són molt literaris...
el text està molt treballat, tant des del punt de vista de construir el relat, de les frases, del llenguatge. Ella ens explicava que potser alguns del text d'aquest conte potser els ha retocat 15 vegades. És a dir, és un conte molt... Quan tu comences a llegir ja...
Ja percebeixes que al darrere hi ha un gran treball d'escriure i de refinar i refinar el text fins que el text, a criteri de l'altor, aconsegueix el que vol aconseguir.
Llavors, si tu vols gaudir d'aquests textes, la lectura, més aviat lenta i pausada, és la lectura que et farà gaudir més d'aquests contes.
Tu havies acostumat a llegir contes o... Normalment... O no ets normalment lector? Perquè al Club Literari llegim bàsicament novel·la. I a més aquí a Espanya no hi ha massa una tradició de llegir contes. És a dir, amb altres en l'entorn anglo-saxó...
o l'entorn francès, hi ha una gran tradició. Però aquí el conte es considera com... Això de nens parlats, no? ...menor davant la novel·la, quan no és això. Només aquí hi ha contes que poden tindre 10 pàgines, però hi ha un conte que és un regat curt de 30 pàgines. Clar, clar, clar. Sí, o sigui...
Jo crec que aquí a Espanya el que ens passa és que diem comptes i ens pensem això, ens pensem només als tres porquets i la capresta roja. No, no, res de tot això. I no té res a veure, al final hi ha comptes per adults i comptes molt ben elaborats com aquests. Realment el que ell fa és una reflexió
de l'any fet de la vida o del sentit de la vida o de circumstàncies que passen a la vida. No és un conte d'aquests... un conte d'acció, per dir-ho. Exacte, sí, sí. No trenquem una llança a favor dels contes, clar que sí.
I escolta, Ton, vols comentar alguna cosa més d'aquest llibre o passem al següent? No, llavors passem. Senyorament, recomanar-ho perquè la gent que vulgui llegir molt bona literatura, recomanar-hi aquest llibre. Sí, sí. A més, literatura contemporània... Aquesta és una...
És una de les finalitats que té el club, per tant llegem aquest, jo crec que es va editar el novembre passat. I que també al final és donar suport a un autor que és local, que és jove. I donar suport als autors que ja fan l'esforç per escriure en català.
i que, a més a més, generen obres literàries d'alt nivell. Aquest llibre no té res a canviar en qualsevol llibre de contes que t'ho puguis traduir de la literatura anglo-saxona. I tant que sí, hem de defensar el que teníem a casa nostra, que fem la feina molt ben feta. Què més tenim, va? Sí, llavors...
De cara al proper club llegirem... Això és pel mes de març, oi? Sí, per al primer dimarts del mes de març. Que això és el 3 de març. El primer dimarts. El 3 de març, molt bé. Llavors, si algú que ens està escoltant
vol vindre per conèixer el CUP, el CUP està obert, si un vol fer una sessió o dues sessions, i sí que després, una vegada tu t'hi vols incorporar, la tens d'incorporar i pagar una petita quota trimestral. El llibre que llegirem, el següent llibre és El mar vivo de los sueños despertos, de Richard Flanagan. Aquest és un autor australià
també contemporani i un autor molt reconegut a Austràlia i amb el món anglosaxó i llavors és un tema de petites històries familiars que passen a Austràlia i també té una estructura narrativa molt moderna i llavors ens va semblar que aquest ens ho podríem passar bé i després també quan un text té contingut és molt literari
enriqueix molt la discussió, els comentaris que després fem durant l'hora o l'hora i mitja que dura el Club de l'Electura. I què esperes d'aquest llibre? Jo espero que aquest llibre... Quines expectatives tens?
Una mica pel damunt, jo crec que és molt interessant com construís el relat a partir de microtrossets. Això és el que aparentment, a primera vista, veig tal com està. I també conèixer entorns literaris que no són els nostres. Clar, nosaltres tenim aquí un entorn molt a través del català, o castellà, o francès, o anglès. Clar, que el teniu potser més vist. Clar, i en canvi aquests entorns no els desconegem. I tant.
Pel que veig també, perquè aquí miren una mica la sinopsi i algunes petites resums que hi ha aquí per internet, veig que també té una temàtica molt, molt, molt actual i que tracta problemes socials d'actuals, com per exemple l'enganxament que tenim a les xarxes socials
Sí, a les màquines. Aquest és el tema, sí. És el que jo et comentava abans de la finalitat de quins llibres volem llegir, no tant uns relats més aviat tradicionals de clàssics, sinó els relats molt actuals. Molt bé, doncs sí, sí, al final aquests temes també són importants perquè ens permeten reflexionar i potser acabem el llibre i diem, ostres, doncs ara tinc una concepció diferent, no?
Sí, sí, exactament, perquè un llibre al final no et deix de respondre algunes de les preguntes i aquest respondre les preguntes sobre els fets que t'expliques en molts d'escarres és el contingut del regat. Molt bé. També veig ara que tens a la mà un cartonet. Què és aquest cartró? Una altra de les activitats que fem al club literari és a vegades sortides amb actes relacionats amb el món de la literatura.
Ara, al TCCB hi ha una exposició esplèndida i extensíssima sobre el món literari de la Mercè Rodoreda. L'exposició es titula Rodoreda, un bosc.
El que hem fet és demanar una visita guiada. Això ho hem fet ja algunes vegades i el dimarts que ve, el 17 de febrer, a les 6 de la tarda tenim contractada o agendada una visita guiada a l'exposició. Aquest acte
És un acte obert a tothom. L'única limitació que té és que el TCCB limita el nombre de persones per grup a 20 persones. Llavors estem molt il·lusionats en veure aquesta exposició perquè
Realment el servei educatiu del TCCB és un servei que funciona molt bé i que dona un contingut de molta qualitat. Una exposició tan extensa com aquesta, una primera immersió acompanyat de... Però què veureu exactament? Coses que van influenciar la marxista?
Sí, i també la Mercè com a influenciat, i jo, pel que tinc entès, artistes en diferents àmbits de la creació que s'han inspirat a la Mercè Rodorena. Això és el que realment... I és que al final... Lògicament, el seu imaginari, els seus referents, tota una mica... Però no està en una biografia... Clar, és entendre més el seu univers, no?
Entendre més el seu univers. Clar, exactament. Entendre el seu univers creatiu i com el seu univers creatiu ha influenciat altres artistes. Clar, perquè al final parlem de Mercè Rodoreda i parlem, doncs, una dels grans noms de la literatura catalana. I espanyola i europea. Sí, sí, evidentment. Aquest és el...
Autora de Mirall Trencat, de La plaça del Diamant, entre altres. Sí, entre altres. Tu si t'has de quedar amb alguna peça de Mercè Rodoreda, perquè entenc que l'has llegit bastant, amb quina peça et quedaries? Jo...
La mor i la primavera, que és el penúltim llibre que vas escriure. A més, aquest llibre el vam llegir el punt de lectura i va ser un llibre que ens va frepar molt el temps d'aquest llibre.
Molt bé, al final hem de posar en valor figures com la de Mercè Rodoreda, que són referents històrics de casa nostra que s'han fet universals. I també l'altre tema que voldria comentar, tenim temps. Sí, sí, i tant que tenim temps. Una de les activitats... Anem amb l'últim llora, eh? Això ja és l'últim llora que portes avui, que avui venies carregat.
Bé, és que hem començat amb moltes activitats. Amb força, amb força, això està bé. Una de les activitats que el club literari que fa de l'Ateneu que fa, que porta terme, és la presentació de llibres. I l'Ateneu està obert a les seves sales la presentació de llibres, el que nosaltres diem quilòmetre zero.
de persones relacionades o que viuen o han viscut a Sant Lluís. Aquest llibre que presentarem el 4 de març és un llibre que es diu Barcelona, una immersió ràpida.
L'autor és Ferran Mascarell. Ferran Mascarell és una persona que tota la vida ha estat involucrada en el món de la gestió pública de l'Ajuntament, com a regidor, també abogat la Generalitat, i és fill de Sant Just. És una persona que té una molt bona relació amb qui és Sant Just. Doncs quan surt el llibre aquest,
que va sortir del mercat a finals d'any, no em diuen que és una oportunitat, perquè vingui. Moltes classes d'aquí. I també perquè... Pots repetir el títol? Barcelona, una immersió ràpida. Molt bé.
Una inversió ràpida és una col·lecció de llibres que edita Tibidabo Edicions. La finalitat, el propòsit d'aquesta col·lecció és donar-te elements perquè tu puguis situar-te dins d'un tema.
Llavors, en aquest cas, la segona inversió ràpida, ell diu aquí, aquest llibre dona les claus interpretatives per entendre com s'ha construït la ciutat i quins són els reptes que ha d'afrontar per continuar sent el servei dels que hi viuen i exercint la capital d'una Catalunya metropolitana
i referent d'una regió europea mediterrània, compromesa amb els valors democràtics, la justícia social i la prosperitat i el benestar col·lectiu. Ell desenvolupa aquí aquestes dues idees que ve a dir...
capital del concepte de Catalunya metropolitana i la religió mediterrània del Mediterràs. Si tu mirem avui dia Catalunya, a Catalunya hi ha una gran religió metropolitana que lògicament els centres Barcelona, Bas i Llobregat, però clar tu estàs a 20 minuts o 30 minuts de Girona, Lleida, Tarragona, Manresa, Sabadell, tota aquesta àrea que és el 80%
de la població de Catalunya, és una gran àrea metropolitana. Llavors ell desenvolupa tot aquest concepte. En el llibre explica l'evolució d'una Barcelona que ha estat sempre amb una orientació republicana, en el sentit que els propis ciutadans puguin decidir els seus afers. Comença ja des de la gran mitja. Llavors fa una reflexió i unes propostes
pel que ella entén que tindria el paper que tindria de jugar Barcelona dins de Catalunya actual. Doncs una sinopsis almenys molt interessant. Barcelona, una immersió ràpida de Ferran Mascarell
Escolta, doncs té molt bona pinta aquell llibre, i a més, si l'ha fet algú local, algú d'aquí de casa, doncs, escolta, té molt bona afegit. És un intel·lectual molt sòlid, ha publicat altres obres i també és una persona que coneix molt a fons la gestió de la ciutat, un determinat estat del Departament de Cultura, de l'Ajuntament de Barcelona, és a dir, que enragona amb coneixement del tema que es fa.
Sí, sí, és el que tu comentaves, al final Barcelona, si vols ser referent dins d'Europa, també ha de ser un referent en valors democràtics, en valors socials, i realment sempre ha destacat Barcelona per això. Sí, sí. Molt bé. Doncs escolta, ton, ens hem d'acomiadar. Abans d'acomiadar-nos, hi ha una cosa que faig habitualment als nostres col·laboradors, i és que els demano una cançó per acomiadar-los. T'atreveixes a dir-me alguna cançó i t'acomiadem amb alguna cançó que t'agradi a tu? Sí.
És que jo, bàsicament, estic molt... Però si són cançons així de la teva època, ens serveixen. No, no, no. És que bàsicament escolto música clàssica, llavors. Bueno, no està malament, eh, si no. Eh? No sé, alguna que t'agradi, o... O si no... Bé, a mi trobo que està molt bé l'última que té, La Rosalia. Ja, molt bé. Mira, t'agrada La Rosalia? Sí, sí. Mira, això està bé. Doncs posem una de l'última... De l'últim àlbum. De l'últim guís. Molt bé. Sí, anem amb relíquia, va, de La Rosalia. Per exemple, sí. Molt bé. Ton, gràcies per venir. A vosaltres, adeu. Adéu.
Y aunque perdí mis manos en Jerez y mis ojos en Roma, crecí y el descaro lo aprendí.
Perdi mi lengua en París, mi tempo en Alea, los hills en Milán.
La sonrisa en UK. Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo de mí, quédatelo pa' cuando no estés en el torre real.
Perdi la fe en DC Y la amiga en Bangkok Un mal amor en Madrid
No, no, no soy una santa pero estoy blessed.
Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Coge un trojado a mí, quédatelo pa' cuando nos des. Soy tu reliquia. Soy tu reliquia.
Seré tu relíquia. Doncs això és Relíquia de Rosalia i ara passem al butllet informatiu de Catalunya Ràdio. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.00.
Bona tarda, us informa Marc Güell. Junts per Catalunya culpa l'estat espanyol d'haver impedit que els catalans puguin millorar la seva classe social i el govern de la Generalitat veu imprescindible que s'aprovi el nou model de finançament per millorar l'estat del benestar. El Parlament celebra aquesta tarda un ple monogràfic sobre l'ascensor social a petició del partit de Carles Puigdemont. Des del Parlament, Albert Prat, bona tarda.
Què tal? Bona tarda. Sí, la cap de files de Junts al Parlament, Mònica Sales, creu que els governs de l'Estat han minat a aposta l'ascens dels catalans a través del dèficit fiscal i d'inversions incomplertes. I el conseller en funcions de president, Albert Dalmau, l'ha convidat a sumar-se al nou finançament per reforçar l'educació o la sanitat.
L'equilibri real entre drets i deures ha saltat pels aires i això és letal. Hi ha un trencament del contracte social i quan el sistema falla la gent deixa de creure-hi. No podem demanar l'estat del benestar i no arribar a acords tangibles i concrets per enfortir el finançament dels serveis públics.
Junts ha tornat a defensar el concert econòmic com a única solució i ha proposat crear un salari mínim de referència a Catalunya, una idea que ha tingut el rebuig frontal d'esquerra acusant-lo de fer volar coloms amb falses expectatives. Albert Prat, Catalunya, Ràdio Parlament.
Més notícies amb la Cèlia Furment. No rotund de Vox a investir la popular Maria Guardiola com a presidenta d'Extremadura. El secretari general del partit, Ignacio Garriga, l'acusa de no respectar el mandat de les urnes ni de tenir en compte les seves propostes. No va obtener l'apollo de Vox.
Porque la señora Guardiola no está dispuesta a protagonizar el cambio que han decidido los extremeños. Todas esas políticas que queremos impulsar desde las instituciones tenemos que tener las garantías para poderlas impulsar.
El Departament diu que ja té una proposta per millorar el sou i les condicions laborals del personal dels centres educatius. La vincula a un nou pressupost, condició que els sindicats rebutgen. A banda de la vaga, demà hi ha previstes mobilitzacions i manifestacions a diverses ciutats.
La Fiscalia de Grenoble, al sud-est de França, envia a presó un home de 79 anys acusat d'haver violat i abusat sexualment de 89 menors entre el 1967 i el 2022. Ho hauria fet en 10 països diferents. Segons el fiscal, els abusos es van descobrir a partir d'un llapis de memòria USB
trobat pel seu nebot, on l'acusat detallava tots els abusos. De les víctimes, 40 ja estan identificades. A més de les agressions sexuals, l'acusat, que treballava com a educador i monitor sense titulació oficial, ha admès haver asfixiat la seva mare i la seva tieta.
A Barcelona, les obres del Cap Raval Nord han descobert un jaciment de fa set segles sota la capella de la Misericòrdia. Les excavacions han permès documentar més de 700 anys d'ocupació ininterrompuda amb restes que abracen des del segle XIV fins al segle XX. Amb les obres s'han descobert dos forns baix medievals i un edifici indeterminat.
Front comú de 22 municipis del Baix Montseny i la vall del Llemanà perquè es controli l'aigua mineral que extreuen les empreses embotelladores. Denuncien que la seva activitat queda fora de les regulacions quan hi ha sequera. Arbúcies, Núria, per aire, bona tarda. Bona tarda.
L'extracció d'aigua mineral està regulada per la llei de mines de 1973. Ara els 22 municipis han aprovat mocions perquè surti d'aquesta llei i es consideri recurs hidrològic. Alhora denuncien opacitat sobre les dades. Ho expliquen des de la coordinadora per la salvaguarda del Montseny i Aigües Vida, Carles Lomeras. Ha d'haver mecanismes per poder controlar aquesta reserva, per decidir quanta aigua es pot gastar, qui la pot gastar i quanta aigua s'ha d'estalviar per quan arribin aquests moments crítics.
Alguns municipis no han aprovat la moció perquè consideren que les embotelladores són importants per la seva economia local.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça torna als entrenaments de cara al partit de dijous a les semifinals de Copa contra l'Atlètic de Madrid. L'expresident del Barça, Joan Laporta, ha visitat la ciutat esportiva per acomiadar-se dels jugadors i del tècnic Hansi Flick i també de la resta de les accions. L'han acompanyat Rafael Husté, el president interí, i Enric Masip, fins ara assessor de Laporta. La jugadora del Barça, Laia Alexandri, ha estat intervinguda satisfactòriament del trencament
del lligament en creuat anterior del genoll dret. El temps previst de recuperació serà al voltant de 10-12 mesos. A Girona, Àlex Moreno pateix una lesió al sol i de la cama esquerra i estarà unes sis setmanes de baixa. Rubén Blanco és a punt de ser anunciat com a nou porter de l'entitat. Arriba com a jugador lliure després de finalitzar la seva etapa com a jugador de l'Olimpíc de Marsella. Signarà amb el Girona fins a final de temporada.
A la Champions FIBA, la Penya visita la pista de l'Aixalón Francesc a les 8. Amb una victòria, la Penya es classificaria ja per als quarts de final de la competició. També a les 8, a la Lliga Sobal Dambol, partit de la setzena jornada, Barça-Lacan. I els esquiadors, Jaume Apoy i Bernat Sallés, han quedat fora de les semifinals de la prova d'esprint d'esquí de fons dels Jocs Olímpics de Milà Cortina d'Ampezzo a la ronda de quarts. Avui també destaca el programa curt masculí de patinatge artístic amb el sabadellenc Tomàs Guarino a dos quarts de set.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
La xorreria de Sant Just obrirà aquest divendres 13 de febrer, després del procés municipal impulsat per autoritzar la seva instal·lació a la via pública. L'obertura dóna continuïtat al procediment de llicència temporal iniciat pel consistori els darrers mesos. El nou establiment s'instal·larà a la Rambla de Sant Just amb el carrer Creu, un dels emplaçaments autoritzats pel decret municipal, i començarà l'activitat amb una llicència temporal d'acord amb les condicions fixades per l'Ajuntament.
La posada en marxa permet recuperar aquest servei tradicional al municipi i ampliar l'oferta de comerç de proximitat. L'Ajuntament recorda que la instal·lació compleix els requisits sanitaris, tècnics i de seguretat establerts.
I en cultura, en el marc de la celebració del Carnestoltes 2026 a Sant Just, Ràdio d'Esberna ha conversat amb Eugènia Rocafort, representant de l'AFA de l'Escola Montserrat, per conèixer els detalls de la seva participació en la Gran Rua del pròxim dissabte, 14 de febrer. Enguany, el centre aposta per una proposta que combina l'entreteniment amb un fort component educatiu i cultural.
mantenint el secret de la temàtica per sorprendre el poble durant la desfilada. L'elaboració de la comparsa de l'Escola Montserrat s'ha estructurat a través de diversos subgrups de treball que s'autogestionen. Aquests equips s'encarreguen de tasques específiques com la coreografia o la confecció de les disfresses, culminant en assajos generals a les instal·lacions del centre. Segons Rocafort, l'objectiu ha estat facilitar al màxim la implicació de les famílies. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I en urbanisme, una actuació a l'espai públic de Sant Jús permetrà ampliar el passatge de vianants que connecta la carretera reial amb el parc de les bases de Sant Pere aquest 2026. El projecte, situat al costat de la Torre de l'Areu, transformarà un pas actualment estret en un recorregut més ampli i accessible. La intervenció millorarà la connexió directa entre la carretera i el parc i facilitarà la mobilitat a peu en un entorn amb equipaments i usos quotidians.
L'actuació reforça la qualitat de l'espai públic i l'accessibilitat amb l'objectiu de prioritzar els recorreguts de vianants en aquest punt del municipi. I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, són les 6 i 8 minuts i arrenquem la segona hora del refugi. Arrenquem amb Mare meva, quin xou! Mare meva, quin xou!
Doncs ja tenim per aquí els nostres companys de mare meva, Carles, Javi, què tal, com esteu? Bé, estem... Estem? Estem, que és l'important. Estem, una mica estressats, però estem. Avui el Carles ha tingut pressa per arribar perquè ha arribat amb un cuet al cul, eh? Espero que no hi hagi cap policia escoltant el que diré ara mateix, però... Estàs aquí al costat, eh? Bueno, però he vingut molt ràpid amb el cotxe, eh? Perquè sortia de la feina a les 5 i mitja i a les 6 havia d'estar aquí.
L'important és que has arribat. I tant que sí. Totes les parts. Complet, no? Del cotxe i meves. Potser del cotxe inclús més important. Sí, perquè els mesos poden regenerar. Depèn de quines. Depèn de quina.
Però bé, Javi, tu bé, no? Jo molt bé. Menys estressat, no? Jo sí, he vingut amb la bici, tranquil·let. No hem vingut junts avui. I ja mai més vindrem junts, de fet. No, no, és una tristesa del que queda de curs. T'ha portat de passeig amb la bici, el Javi, o no? Que sí, m'ha portat de passeig amb la bici. Pregunto. Si home, tu vols que em trenqui... La cistella, com eté. Dic, les meves passes regeneren, però tampoc cal posar-les a prova. Què és el que deia l'ET amb el dit?
Mi casa, teléfono Mi casa, no? Mi casa, teléfono, crec. Al revés. Teléfono, mi casa. No, no. Per carnaval... Et sento molt fort, Javi, a tu. Jo també estic molt fort. Jo també em sento molt fort. Us heu de mirar el volum dels auriculars.
No, no, no, però... Ui, si em poso a tope jo parlo, però bueno, com si fos una cridòria. Està cridona, avui. Sí, sí, sí. Vinc amb energia? Tot ara que em falta a mi, que us treballem des de les 8 del matí. No passa res. Allargant la jornada laboral. Ara sí que ja et queda poquet. No, només em queda fins les 10 i mitja de la nit. Teniu assaig. Correcte, correcte. Mira, ara ho diré en directe. Això és un recordatori per la vida del Jaume que m'ha dit que ens vol venir a veure.
Ah, sí? Sí, sí. Doncs, com es deia el teu avi? No me'n recordo. Anton. Antonio. Antonio. Antonio, 21 i 22 de març. No, no, que vol venir. No, però ja d'acordo. No, no, però és que saps el que passa? Que està amoïnat. Per què? Per què? Perquè diu...
crec que el dissabte ja s'han acabat. No, no, no. No pateixis. No pateixis. No, no. I si no, et reservem una. Home, i tant que sí. No et preocupis. Dissabte o diumenge, el dia que vulgui venir, ja anirem bé. Exacte. Perfecte. Molt bé. Molt bé. Però les entrades, per tant, les entrades estan a la venda o encara no? Jo crec que el diumenge sí. Jo crec que, a veure, existeix
Clar, crec que el que passa és que ho han hagut de fer en entràpolis diferents, perquè un és el Cap Boteca Buida i l'altre no és com a part del Cap Boteca Buida. Llavors, si busques l'espectacle probablement et surtin dos entràpolis diferents. El que passa és que com que no està actualitzada la imatge i tot, encara no hem publicat el link de les entrades, però probablement si busqueu... Això no és un musical...
que puta que vull, això no és un musical, mare meva, o això, ho sortirà a l'Entràpolis. I si algú ja té moltes ganes de comprar-se-la, que se la compri, que no s'ocupi. Que agafi plaça, eh? De fet, el diumenge ja estan, si no m'equivoco. Sí, és que és el que vam veure, és el que va veure el meu avi i diu, ostres, no trobo el lenc del dissabte, vol dir que ja estan acabades. No, no s'ocupi. Quan estigui públic públic, jo ja li passo per menys, si em falta, per carta. Per paloma. Doncs ja ho saps, avi, pots estar tranquil, clar que sí. Home, clar que sí.
Doncs a veure, anem a anar amb les rebis de la setmana. Avui què ens porteu? Doncs vam anar a veure dissabte passat, aquest dissabte, Temps a sobre, al centre cívic de... Divendres, de fet. Vam anar a divendres? Sí. Correcte, perdó, perdó, perdó, cert, cert, va ser divendres.
Temp de sobres, el centre cívic de Drassanes, que vam anar a veure una noia de la companyia, la Marina, un patronet des d'aquí, va fer un càstig per fer un projecte, que és aquest espectacle que combina la comèdia amb el teatre físic, la dansa contemporània, escenes, que tot neix des d'una creació col·lectiva. Són set intèrprets, si no m'equivoco? Diria que sí. Són set intèrprets.
i és una barreja així de barrejar el que és la ciència amb el teatre bàsicament la física amb el teatre i llavors ens parla del concepte del temps, de l'espai-temps el temps, la gravetat les màquines del temps, els viatges en el temps i tot això des d'un punt de vista van sorgir d'unes impres que van crear els actors i les actrius en els assajos i van crear aquest univers que ens explica una mica aquesta divulgació
de física, no? Física inclús, física quàntica. A través d'aquesta comèdia, aquest teatre físic i aquesta dansa, que, bueno, molt guai, una proposta molt innovadora. Sona molt innovadora, la veritat, això sí que és veritat. I entenc que, bueno, la vostra companya tenia alguna relació amb la física o...? Ella és enginyera. Ah, bueno, vale. Però, vull dir, hi havia un altre noi que també coneixem, que també és de la Nancy, juntament va estar a la classe amb l'Elisabet i la Marina.
I ell no tenia res a veure, que jo sàpiga, amb física. Vull dir que hi havia gent de tots els... Que ho han après, eh? Sí, el que és que la directora sí que havia fet un curs de teatre i ciència. Llavors ja volia fer el seu projecte final d'aquest curs allà. Perquè això, clar, el Centre Cívic de les Sanes no havia sentit mai, eh?
Un centre civí que està allà... A de les sanes i és un escenari, no? Sí, era una sala petita, una sala petita. Però ja es prestava, no? Que també és una cosa molt d'interacció amb el públic, que és molt immersiva. Quan entres ja comencen a explicar-te coses abans de seure... Li deien que era com un museu. Entraves i tenies els diferents actors i les actrius.
Fer una performance. Sí, fer una performance. Tu interactuaves amb uns objectes i ells ho feien sense que tu t'enteressis o tenies una persona parlant-te, explicant-te coses. Estava molt interessant, la veritat és que sí. Que durava una hora... Una hora i deu. Una hora i deu. Ells diuen una hora, però va ser una mica més llarg, sí. Perquè també la interacció amb el públic i això fa que s'allargui. Exacte.
Però, molt bé, la cosa és que si la voleu tornar a veure, o sigui, bueno, la voleu veure, la tornem a fer ara al cap de setmana del 21-22 de febrer, a la sala Melmac, a Barcelona. Aproximament és entre 10, 9 i pico i 12 i pico, depèn dels descomptes dels que puguis optar. I podeu anar-la a veure, mira, si us agrada la física, us agrada una mica la ciència, l'humor, teatre, gent... Bueno, molt creant des de l'arrel, no? És una cosa molt...
O sigui, no és amateur, perquè no són gent amateur, però és com una creació molt col·lectiva. Molt col·lectiva. Al final, en parlar amb la Marina, que és una persona que estava a dins, era com... Tot ha sorgit des d'improvisacions, des de... Anem a veure com podem jugar a un nivell escènic amb el temps, o amb l'espai, o amb la gravetat, i es jugaven a escenes...
a nivell convencional i a nivell poc convencional saps com jo soc la gravetat i estem fent una escena on jo soc la personificació de la gravetat al final també si ho aneu a veure obriu la ment perquè és una obra que s'ha d'obrir molt la ment per entendre-la i per gaudir-la i no és literal deixem-ho aquí
Home, clar, si hi ha una persona que és la gravetat... Sí, i tampoc t'ho expliquen, no diran, hola, soc la gravetat. O acabaràs entenent. O acabaràs entenent. Llavors, bueno, també veig que és en castellà i en català, eh? Sí, i sobretot... És en castellà un parell d'escenes en català. Ah, pensava que era com un torn en castellà, un altre en català, no. És un mix, es fan mix. Sí, hi ha algunes escenes en català i algunes escenes en castellà. Molt bé, molt bé. Falten unes quantes en català, jo crec. A més, el títol, que és en català. Clar, exacte. Jo crec que haurien de fer alguna més en català. Sí, sí, sí.
I la directora és la Sara Stearns, que entenc que és de fora. Sí, és extranjera, sí. I bé, doncs la vam veure molt poc, la veritat. Al final, quan estàvem recollint, sí que la vam poder veure i això i el saludar, però que al final, quan tu vas veure, què veus són els intérpretes. Donar vida a aquesta...
Perquè això, clar, això d'on sorgeix aquest projecte? Vam fer com un càsting. Demanaven gent per fer aquest projecte de creació col·lectiva, crec que allà a Drassanes. I llavors es va presentar bastanta gent i van agafar només aquest set.
i per crear aquesta... Bueno, és que estem repetint molt el mateix, però és veritat, és com aquesta obra de creació col·lectiva. Ha sortit dels propis intèrprets i de la directora que els hi portava com impres i idees per explorar. Molt bé, molt guai, molt guai. Doncs el 20, 21 i 22 de febrer a la Sala Melma, que fan el canvi, això sí. Per 10 euros de mitja podeu anar a veure-ho. Perfecte, doncs no sé si voleu comentar alguna cosa més. De per nostre. Si aneu, se lo deu a la Marina. I tant.
I tant, una salutació a la Marina. I a la Elisabet, cap de bano. Ah, sí, una de les seves interpretacions. Exacte. Un alter ego, no? Un alter ego, exacte. Un alter ego. Molt bé. Doncs va, anem amb la programació cultural. Què podem fer aquesta setmana? O aquestes pròximes setmanes? Doncs hem seleccionat dues obres. És veritat que hi ha moltes, pel que hem vist ara aquesta setmana. Hi ha bastanta cosa, però així dos que ens han cridat més l'atenció. La primera és el Barquer, que s'estrena al Teatre Lliure a Montjuïc el 5 de febrer. És a dir,
La setmana passada es va estrenar, el dijous, no? Sí, dijous 5. I estaran fins al 15 de març. I bàsicament és un drama de Jeff Butterworth. Butterworth, que està dirigit pel Julio Manrique. Però dirigit pel Julio Manrique, actor del teatre i del cinema i sèries català. Sí, sí, i també és molt director aquí a Catalunya, ha dirigit moltes obres. A la Villarroel ha dirigit diverses.
I, bàsicament, és un drama que està ambientat en la Irlanda del Nord, el 1981, on tenim el contrast de dues parts de la societat. Tenim els presos polítics de l'Ira, que són un grup de gent que estava lluitant contra el sistema en aquell moment,
i que van estar empresonats per culpa dels seus ideals polítics i de la seva rebeldia, diguéssim, el qual en aquell moment se'ls treu a l'estatus de pres polític i per tant ells viuen com una humiliació perquè perden drets com a pres polític, passen a ser un pres normal, canvien vestuari, drets, etc. I llavors enceten una vaga de fam,
per reivindicar que tornin a poder gaudir del títol de pres polític o a ser alliberats, en la qual a la realitat va passar que van morir 10 persones per culpa d'aquesta vegada de fam, o sigui, ho van portar molt a l'extrem. I per altra banda tenim una granja d'allà d'Irlanda, on tenim la família dels Kearney, on estan celebrant el dia de la collita. Llavors, per culpa del contrast entre aquestes dues situacions, doncs hi ha un esdeveniment que trasbalsa una mica la realitat d'aquests dos mons.
I tenim intèrprets molt coneguts com la Lua Mat, com si fos ahir, com la Marta Marco, de Marlí, mil coses més, la Mima Riera, també de mil sèries i teatre català, Roger Casamajor també, la Imma Colomer, etcètera, etcètera. Surten molts actors i actrius. Perquè és que és una obra...
Llarga. Sí, quant dura, Javi? Tres hores i vint minuts. Ostres. Sí, sí, que justament amb dues pauses de cinc minutets per fer un pipi. Tres parts, eh? Tres parts. Sí, sí, són tres actes. Uau. A mi em crea molta intriga. Sí, jo vull saber com... Potser...
Enviem un correu. No, home, et dic jo que enviaré un correu. Al tarda lliure encara no hem anat. No, i tant que no. I de fet ara fa molt que no enviem cap correu. Exacte, ara toca. No, perquè estem observant també que venen coses... Bé, i també esteu més enfeinats amb la vostra obra. Però venen musicals i coses totges ara al febrer que volem també. Ja parlarem.
Molt bé. I bueno, si voleu anar entre 14 i 32 euros. Sí, però el preu em sembla prou assequible, no? Sí, està bé per 3 hores. Per 30 hores, has dit? 3 hores i 20 minuts. Per 30 hores i ja és en el següent pas. Clar, és que 3 hores, ostres, jo ho veig i dic, ostres,
És, eh? És tota la teua. Ai, doncs a mi em motiva, perquè penso... Això surt molt més rentable, pagar 4 euros per anar 3 hores i mitja al teatre. És molt rentable. Però em fa por dir... Que t'avorreixis o que et cansi. Fa por, eh? Però si és interessant, no et passa això. Les pauses de 5 minuts, com a mínim, tens el moment de fer un pipi, de donar-te una mica d'aire i de refrescar el cervell. Sí, això sí. És una mica com quan vas a l'òpera, no? O un lloc així.
L'òpera sí que és densa. A l'òpera sí que necessites aquesta pausa per... I mira que m'agrada. Respirar. Però a mi em genera molta curiositat saber com aquest drama, com aquesta situació tan dramàtica es l'envolupa en 3 hores i que no la facin pesada. Exacte, és això la meva intriga també. Doncs anirem a veure-la.
I us ho explicarem. Exacte. Quatre lliure, prepara't, que anirem a comptar totes les sellets. Que arriba, prepara't les sellets. Que arriba, mare meva. Allà hem estat, eh? Perquè és la sala on vam veure Ifigènia. Sí, sí, Ifigènia, va dir Fàtima. Quan sortia la Daniela Fumador com a part del cor. Sí. Una sala enorme i molt polivalent. És preciosa. M'encanta aquella sala. Home, és que l'espai del lliure més és xulo. Sí. Als voltants... És una sala molt camaleònica perquè es veu que es pot fer com a dos bandes, a una banda... És molt...
No, però sí que la veritat és que la sinopsi sí que m'ha agradat molt, eh? Vull dir, aquesta dualitat de l'ira i de la granja crec que pot estar ben trobat. Sí, sí, ja us explicarem més si anem. Molt bé, doncs passem amb la següent obra.
Sí, doncs, ui, perdona. La següent obra seria La brama del cèrbol. Exacte. El teatre poliorama. Sí, venim d'un drama i passem a una comèdia més existencial que barreja temes de política, perquè no sé molt bé per què es reuneixen, però, bueno, suposo perquè simplement estan allà. Són molta gent que coincideix en un bell hotel, no? Que està... Hi ha gent que està celebrant un aniversari, gent que està celebrant un viatge a la nostra, gent que vol anar a veure La brama del
Sí, exacte. Unes guionistes de teatre... Hi ha molta gent, hi ha molta gent també de la calòrica a tot això, a la producció. Bueno, o sigui, no... La sinopsi no... No t'explica gaire. No ens esvela...
No et desvela gaire... Exactament quin és el nus, no? Exacte, el conflicte. El conflicte, exacte. No et explica el conflicte, que explica que... Que coincideixen allà. Que coincideixen allà. I que és una comèdia que barreja l'existencialisme, la política... I, bueno, o sigui, són personatges molt excèntrics.
Explora una mica com la buidor, aquesta necessitat de connectar, perquè si no, en contrast amb aquesta solitud. Comèdia reivindicativa, d'alguna manera, també. La van estrenar la temporada passada al Teatre Llibre, de fet, a la mateixa sala que es farà al Barquer.
I ara va anar molt bé i està en el poliorama fent unes quantes funcions fins l'1 de març. Sí, des del 5 de febrer, igual, el dijous anterior. Des del dijous anterior fins a l'1 de març. Teniu menys temps per veure l'abramar al cèrvol, però... Però potser la gent que ja l'ha vist, perquè quan la vam veure abans...
Encara queden 18 dies. Sí, sí. Anem temps, eh? I tant, i tant. La brama del cèrbol, que al final, doncs mira, no sabem molt bé de què va exactament, però sabem que és d'humor, una miqueta, que entenc que també farà una crítica a través de l'humor. Sí, home, jo suposo que sí. A mi l'únic que em fa por és... A què?
L'actriu de la calòrica que vam veure a Desaparellats. Està? Està a la broma del cèrbul i a nosaltres no ens va agradar gaire aquesta actriu. I això, quan vaig veure el tràiler vaig pensar... Ui!
Però potser en un altre registre ens sorprèn. Ens sorprèn. Sí, sí, sí. Esperem que sí. Aquesta dona està aquí per alguna cosa. O potser va tenir un dia dolent. Potser va tenir un dia dolent. Confiem. Tothom té dies dolents. Sí, això és veritat, eh? Això és veritat. Tant que és veritat. Però clar, si ets actor, t'equivoques i ja... Bueno, és que els estàs sempre... Ja quedes malament. No sempre és fàcil estar connectat al 100%, no?
Bueno, i aquí a la ràdio també em passa bé, que si tens un dia dolent, doncs t'entrabanques més del normal. És molt desafortunat treballar de cara al públic. Sí, perquè et pillen un dia dolent i la gent es pot quedar amb això. Sí, totalment. Clar, perquè si només t'han consumit aquell dia... Exacte, sí, sí. Bueno, el preu és similar al barquer també, entre 14 i 34 euros.
però la durada és més reduïda però dura menys són 115 minuts és a dir aproximadament quasi dues hores el minutatge va més car sí, va més car exacte ja han triomfat al teatre lliure i ara volen guanyar cash exacte és lícit també són un porron de gent vull dir que aquí hi ha molts sous a pagar això és veritat
Molt bé, doncs una altra bona obra de la qual estarem pendents, del 5 de febrer a l'1 de març, La broma del cèrvol. Anem amb el panorama musical, perquè hem de tornar a parlar d'eufòria. Ja està, ho hem fet tradició. No, no, per mi ja és tradició. Una mica de parlar aquí d'eufòria, així, tontorron. Sí, sí, sí, m'agrada, m'agrada. És el meu moment.
És que ens prenem molt en sèrio. L'altre dia vam estar veient la gala perquè no la vam poder veure en directe. L'havíem estar veient en diferit per trucada. I a més, jo no sé, Javi, però jo vaig fer-me apunts de cada actuació perquè volia recordar què havia passat en cada actuació. S'havia de parlar. Jo no he fet apunts perquè l'he tornat a veure.
Epa! Ell es veu, les posades en comú, es veu tot. Sí, sí. Jo, mira, ahir vam fer posada en comú, em va fer molta ressec, perquè com era la setmana del carnaval, davant tot en pijama. Clar, perquè el primer dia sempre és en pijama. Això es fa als vegiarats. Com tu, amb l'alumne. Jo havia anat en pijama al col·le, també. M'era molt bé. Sí, amb els meus alumnitos. Sí, sí, amb els meus alumnitos.
El Carles, el Javi, no va a classe com a alumne, sinó com a monitor. Jo no tinc 14 anys o 12 anys i no vaig a primària. No, no, els meus alumnitos, els meus alumnitos. Què va passar en aquesta gala? En aquesta gala va passar coses molt fortes. Vam tenir dos favorites. La primera va ser Laina Matxuca, que va cantar Let It Beat, el tema dels Beatles.
Ho va fer molt bé. No ho estem dient en ordre cronògic de com van succeir, sinó a nivell de com a contestament. Coses que destaquem, perquè no tenim temps per estar aquí, actuació per actuació. Per mi va ser una actuació amb una favorita molt merescuda, però després va arribar la Clara.
i la destronó. La nostra Santa Clara. La nostra Santa Clara, un patronet des d'aquí. És la vostra amiga? Sí, és la meva amiga. Un patronet Clara, cada setmana et saludo, però és que t'estimo, ho està fent molt bé, està fent un molt bon concurs. I vull recordar que per molt que sigui tele, sigui en persona, són persones al que hi ha darrere de les actuacions. Tampoc cal. Si no t'agrada, doncs no t'agrada. No cal que insultis una persona que està darrere una pantalla, no? Considero. Gràcies.
Perquè és que li ha caigut molt de hate a la Clara. Va ser una actuació molt, com es diu, polaritzant. Exacte. Gent que anava muerta molt emotiva, molt guai, i gent que es va fixar en coses més tècniques i que no se'ls va transmetre el que va rebre altra gent. I van criticar molt el fet que en alguns moments
pogués anar una mica més ofegada o que no afines tota la perfecció, però al final era com una cosa de sentiment. Ho va fer amb molta emoció a la veu i això és el que el jurat li va fer fer posar-la com a favorita. Ostres, és que a mi m'emociona quan ho vaig veure i quan ho he tornat a veure amb ma mare m'he tornat a emocionar i ma mare va plorar. O sigui, ma mare que coneix la Clara però no coneix la Clara com coneix el Carles.
és amiga meva, la conec des de fa molts anys i som molt amics, però no tinc el Carles, al final, viu al costat de la meva casa i la meva mare i el Carles, però síntims. Bé, i amb sa mare hem coincidit molt. Clar, exacte. I... no sé. Un besito mari, un besito claro, un besito totes.
No, no, per mi una actuació molt correcta, molt emotiva i preciosa. A mi s'ha posat la pell de gallina en dos trossos. Sí, sí, sí. I per mi són els moments que la gent critica que s'equivoca. Bueno, perquè són girs amb emoció, es trenca la veu, diguéssim. A les xarxes va haver bastant de hate. Està polaritzat, està polaritzat el tema. Gent que deia, uau, que maco, com es trenca, i gent que deia, s'està trencant, és lleig.
Al final del dia, ella se'm va portar el sillón de favorita, així que aquí li cogi, que s'hi posi limites. I es venen molts temazos amb la... Amb la gala 4? Sí, es venen temazos, es venen temazos. Però bueno, seguim parlant de la gala 3, vam tenir 4 persones nominades, que van ser Lian, que va cantar In Your Eyes de Kaliminok. Un quadro.
Sí, a mi no em va agradar. Pobret meu. Un quadro, un quadro. No és una cançó que li quedés bé, ni de to, ni de manera en què ho va defensar. A nivell de fraseig, estava com molt mixtat en una part greu. Bueno, era estrany. La Mónica va cantar Carinyo, també. Que per mi ho va petar. Per mi ho va petar. La Mónica, el problema que va tenir és que les segones veus no les va fer bé i des del bar musical la van nominar després. Exacte. Però he de dir que...
Però tant a Lian com a la Monique els van salvar els profes després. Per tant, no van arribar a la votació final. El final vam tenir... El Gerard. Nuestro amigo Gerard, que va cantar so de pop. De les K-pop Demon Hunters. Sí, de la pel·li de K-pop Demon Hunters. Hòstia, no sabia que hi havia. Del Soja Boys, no? Del Soja Boys. Bueno. Del Soja Boys. Jo, Soja. Bueno.
Un quadro, també, però és que, pobre nen, no li parlen de donar cançons de boy bands que no són el seu fort, que li donin un jazz, una cosa d'un Frank Sinatra, un Elvis, un crooner, que ho defensarà bé, però li donen cançons de boy bands i ara surt una en coreà. Vull dir, és que va ser un quadro, però és que es veia que seria un quadro, el volen fora. Conspiració, el volen fora, però el públic sempre el votat. Tres vegades ja, no? Sí, perquè el primer programa, la gala 1, el que va passar és que ell no era definitiu que en 3, el públic el va salvar.
La següent gala. Ah, ell va anar i el van salvar. Ell va ser d'aquests que estava en dubte. Està com nominat, o sigui, és l'eterno nominat. Pobret meu. Però és un noi molt majo. De fet, el vam conèixer fent un projecte que no ha sortit de la llum encara. No. I era molt majo. Però sortirà. Sortirà, sortirà. I a la mare li cau molt bé al Gerard. Molt bé.
Per tant, qui va a marxar? Va a marxar el Blasco. Em sembla que ja l'havíeu criticat. Jo l'havia criticat. És un home heterosexual, sense sang a les venes, sense essència, el típic...
Home, hetero, tieso, saps? Heterobàsic, no? Heterobàsic, sí, heterobàsic, pobre noi. Sí, va cantar I don't wanna wait. Sí, de David Guetta i One Republic. I, pues, una actuació molt avorrida, a nivell vocal, molt poc destacable, com la que ens porta oferint. I ja està. Sap greu, perquè la Clara i ell són molt amics, però a la calle. És lo que hi ha. Al final, si no té la qualitat, no la té. I punt. Ja està, le duele que le duele, no?
Sí, sí, sí, sí. Ja trucava i el públic ho va decidir així. Va estar molt ajustat, eh? Crec que va ser com un 51-49 o algo així. Sí, sí, sí. Ostres, però és que apreta, eh? No, 54-46, crec que és una cosa així. Una cosa així. Però al final se'n va anar... Sap greu perquè també el Gerard i el Blasco anaven a compartir pis perquè el Blasco és de València. Cert. I ara el Blasco se'n torna a València, o sigui que ja no compartirà pis. Visca la terreta al final del dia. Sí, sí.
Ja està, tu, mira, ho sentim molt pel Blasco, però també s'ha de valorar el que ha fet, no? No, no, ara fins aquí, molt bé. Exacte, molt bé. I res, i per últim, ja per canviar de tema, ja deixem les gales d'Eufòria i volíem presentar-vos com les nostres recomanacions setmanals de música, i és que aquesta setmana, la setmana passada, crec, si no m'hi equivoco. El divendres. El divendres van treure, la Maria Escarriento va treure el seu un EP,
que es titula Forever, Maria Scarmiento de OT 2018. Amb el Miki, no era? Amb el Miki Núñez, la que va guanyar la Nia. Que va fer la cançó, aquesta versionant l'obra d'abans. Sí, exacte, el remix de Puedes contar conmigo, Tecno Maquinote, de Maria Scarmiento. Exacte. Doncs ha tret una col·labor dins de l'EP amb la Julieta, que es diu Llamen i Llamen i Llamen.
Sí, i doncs ens despedim amb aquesta cançoneta per avui. La Julieta és la catalana? Sí, la Julieta catalana. No canta en catalana aquesta cançó. Ep, ep, ep. Però bueno, de moment li perdonarem la princesa del poc català. Que no s'apostumi, eh? Molt bé, doncs escolta, nois, ens hem d'anar acomiadant i avui ens acomiadem amb Yaman, Yaman i Yaman de Marias Carmento i Julieta. Doncs gràcies per venir i ens retrobem la setmana vinent. Adeu!
Solo prometo. Un, dos, tres y llaman y llaman y llaman. Un, dos, tres y cuelgo otra vez y otra vez. Un, dos, tres y dramas y dramas y dramas me esfumaré, me esfumaré.
Con mis botes más caras Valenciaga en mi cara No quiero saber nada De dónde irán los demás Y cómo llegarán a su destino No es mi camino
Bona nit.
Fins demà!
Sobre el meu coixi una pestanya, tens el mal costum de marxar quan arriba el matí. I ara que poso les llargues, només tinc el dubte de veure si vols venir amb mi. He passat les nits saltant teulades, però ara...
Què passaria? Si el món deixes de girar i aquest moment dures tota la vida. Si obrís els ulls a mig per tot per poder veure que això no és mentira. Què passaria? Que la sort de trobar-nos no sigui ni només posa d'uns dies. A les tiendres i amb sols han volat els petons que ens han fet unes.
Podria ser un ocell caçador de petons per tornar-nos tan ou al meu llit. Que el més fàcil serà que ens cremem, però ara sé que vull córrer aquest risc. Doncs ara sí, arrenquem amb l'última secció del programa. Arrenquem amb Cultura al dia, amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara. Què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume. Doncs molt bé. Una mica cansada que ja comença la rutina un altre cop dels universitaris. Us queixeu molt. Us queixeu molt. És el que em toca ara mateix. Ara mateix em toca queixar-me això. Ja està bé. Ja t'ho permetem. A tu t'ho permetem, Sara. Has tornat a la rutina, per tant...
Ànims. Que vagi bé. Que vagi bé. Que vagi bé. Clar, perquè també s'ha de dir que estàs treballant. Clar, evidentment. Abans només treballava, ara ja estudia, treballava. És veritat, que tu no has tingut vacances plenes, com per exemple l'Ariadna. Per exemple, no. No critiquem-ne. No, home, no cal. S'han de criticar les amigues. I menys en directe. Que això sí que li arribarà, no? En canvi, si ho fem... No, però, Mariana, mai et criticaríem. Exacte. Molt bé, doncs, què tal serà? De què parlarem avui?
Doncs mira, avui parlarem de dissabte. Saps quin dia és dissabte? Sí, sí. Quin dia és? Podem dir dues coses, de fet. A veure. No? Bueno, no. No, sí, podem dir... A veure, espera't. Sí, però... Sí, sí, podem dir dues coses. Vale, vinga, doncs digues. La primera, la que més m'agrada més, Carnaval. Doncs aquesta no és de la que venim a parlar. I la segona, doncs, Sant Valentí.
Bé, jo prefereixo dir-li el fals dia dels enamorats, no? M'agrada, m'agrada, m'agrada per on comences. O sigui, aquí no som Tim Sant Valentí, no. Gens, gens, gens. El dia dels enamorats és el 23 d'abril, el dia de Sant Jordi. Ara t'escolto, ara t'escolto, Sara. Saps que, bueno, ja ho dic, a mi se'm va encabrejar molt per justament dir això. Sí? Sí?
Sí, sí, sí. Però una parella, una... Sí, sí, sí, sí. Per no tenir en compte que era el dia dels enamorats. Ostres, doncs no, jo haig de dir que a mi no m'agrada. Per defensar, per defensar que el dia dels enamorats és Sant Jordi i no Sant Valentí, vaig tenir una discussió, però escolta, per Catalunya ho tornaria a fer. Clar que sí.
Evidentment, així ha de ser. Clar que sí, clar que sí. No, però a veure, tu sí que tens parella... Sí, però tot i així... Fareu alguna cosa especial o no? Mira, no no vam fer res, però al final fem una escapada perquè teníem una preparada pel cap de setmana anterior, al final no vam poder fer per coses de la vida i ens ha educat aquesta setmana. M'alegro, m'alegro. No, però el que sí que he de dir és que el dia dels enamorats és Sant Jordi, per mi, és el dia de l'amor aquí a Catalunya, però sí que...
Podem aprofitar Sant Valentí per utilitzar-lo d'excusa, no? I passar un dia únic amb la persona que estimem. Sí, sí, totalment. Jo ets a dir que, mira, l'any passat sí que vam quedar per sopar, la meva parella i jo, i al final, però és que vam sopar com amb 10 persones més, perquè vam anar a celebrar l'aniversari d'un amic i llavors no vam tenir... No, és que no... Jo, la veritat, ets a dir que no. I res de regals, res de bombons, res de... No, no, res de flors. A mi l'arròs el 23 d'abril i ja està.
Molt bé, això està bé, tu, escolta. Sí, però s'ha de dir que tot i així totes les xarxes socials publicen les històries d'amor amb la parella, etc. I això fa que moltíssimes persones que estan solteres comencin a entrar en un bucle. Jo parlo amb moltes amigues i pensen ara tornar el 14 de febrer, veure històries...
tu creus que ja s'ha convertit en una pressió, no? Sí. Arribar aquest dia i no tenir parella. Exacte, i és això, comencen pensaments involuntaris, no? Bueno, et comences a comparar amb les teves amigues o els teus amics que tenen parella. O pitjor, inclús, amb gent que no coneixes però que et surt de les xarxes. També, que no coneixes res de la seva història, segurament eren més banyes que històries publicades. Ara, ara, ara. Destacades. Bueno, bueno, bueno. Sí que és veritat que hi ha una teoria, no? Que qui més ensenya el seu amor és porca de l'escondes.
Això diuen, que volen aparentar més del que sí. Bueno, i a mi m'ha passat, eh, que estàs a... Bé, no a mi personalment, no, perdó, perdó, que s'ha entès malament. Vull dir, m'ha passat de dir, ostres, aquests dos, que feliços se'ls veu. Sí, i després... Una setmana després, hòstia, però si ja no estan junts. O t'expliquen alguna cosa, alguns coneguts, tal...
Però bé, qui molt aparenta al final? Potser, a vegades sí, a vegades sí que és el que aparenta, però a vegades, moltes vegades. Mira, jo haig de dir que, per exemple, no soc de fer-me moltíssimes fotos amb la meva parella. Si ens fem una foto, sempre tenim la mateixa, que és la típica de donar-nos un petó i ja està. Però sí que és veritat que ho hem parlat molts cops, de dir, ostres, però hauríem de... Pansar més fotos. Sí, una miqueta, no? En plan... Que no per aparentar ni res, sinó per... És com raro, però bueno...
Sí, que no us surt, no? No hi penseu, no hi penseu. És molt típic, que després dius, ostres, en aquest moment no tinc foto. O alguns regals típics que vols fer, que normalment les fotos són com... A mi m'agrada molt fer fotos, fer regals amb fotos, perquè són més manuals, més tals, i arriba el moment, a mi m'ha passat, i no he pogut fer el regal, perquè penses, joli, no tinc fotos, no puc fer això.
Clar, és que aquí hi ha dues postures, no? El de vi tirar-me les fotos de Bad Bunny o el... No, no, fotos no, vive el momento. Ah, exacte. Bueno, una mica de les dues i ja està. Sí. Al final, en la combinació està el millor. Molt bé. Per tant, Sant Valentí, ja que bé això de Sant Valentí.
Doncs això, el que estan parlant, no? Els pensaments involuntaris, les persones... Sí, és veritat, és veritat. Que et preguntes si t'estàs quedant enrere de la resta o si fas alguna cosa malament tu, perquè normalment també m'ha passat a moltes amigues parlar que estan coneixent persones i que mai arriba res o que sempre els acaben enganyant o etcètera. Llavors, doncs, volia aportar una recomanació cultural que desmonteix molt això.
que és un llibre que s'anomena Todo lo que sé sobre l'amor, bueno, s'anomena Todo lo que sé, segur que l'has vist perquè és bastant mediàtic, que és com la portada és així rosa i posa Todo lo que sé i surten com un munt de paraules que estan tachades i a sota posa Sobre l'amor, de la Dolly Alder. Per tant, aquest llibre és un, com diuen en castellà, un soplo d'aire fresco.
Podria ser, sí. No, no, diu, per tots aquests pensaments intrusius que tenim a vegades. Sí, sí. Però, bueno, ella, s'ha de dir que no és un llibre, primer, és com una memòria personal, o sigui, tot el que explica ella són coses que li ha passat, de fet, diu exactament el seu nom i noms de les seves amigues, de les seves parelles, o sigui que és...
Totalment verídic i explica com han estat les seves relacions amb els nois. Comença a una edat molt temprana, la primera interacció. Parlar per més interna amb algun noi amb 12 anys, etcètera, però sobretot es focalitza en l'etapa dels vi.
S'ha de dir que ella, bé, és un extrem super heavy, també, perquè va passar de viure com a una urbanització i no tenir contacte amb gairebé ningú, només amb quatre amigues del col·le o algun noi del col·le. Sí, de tota la vida, no? Exacte. I de sobte arriba, doncs, un pis universitari... Bueno...
moltíssima llibertat i molts excessos amb alcohol, drogues, també parla moltíssim de que ha tingut molts problemes amb l'alcohol, que fins i tot als vint i pico, quan totes les seves amigues sembla que estan fent una vida, ella encara surt, potser dimecres, dijous, divendres, dissabte, a bars i ens lia amb el primer noi que troba.
Per tant, no és tant un llibre que ens explica una història fantàstica, sinó és gairebé una biografia o l'experiència que ha tingut aquesta autora amb els amors o amb les aventures que ha tingut. I està molt bé perquè ho explica sobretot des de la sàtira, des de la crítica, l'autocrítica, ella mateixa, molts cops ho...
ho diu, no? Ostres, doncs no sé per què vaig prendre aquesta dolenta decisió, però mira, al final em va passar això. Clar, és el que tu deies al principi, que a vegades a les xarxes veiem tot perfecte i aquest llibre, si ens dona aquesta part, doncs on veiem que la gent també s'equivoca o la gent també pren decisions que potser són incorrectes o que no tocaven, doncs és això que tu dius. També dius, ostres, doncs potser no soc jo la que està tan malament. Sí, sí.
O hi haurà persones que segurament se sentin identificades. També haig de dir que ha de costar molt sentir-te identificada. En quan a accions, evidentment, a sentiments, segur que moltíssimes persones poden sentir tot el que ella senteix, sobretot en algunes relacions com més estables, que ella diu que...
Sí que és veritat com que no han passat mai de l'any i mig o així, però és una barbaritat. O sigui, allà, en aquella relació, per exemple, va agafar un TCA, també, que és un trastorn de conducta alimentària... Això són problemes majors, eh, ja. Exacte. I, bé, això explica com, per exemple, sobretot, que totes les seves relacions, tant siguin de parella, també d'amistat, perquè hi ha un moment en què, per exemple,
Ella es compara molt amb la seva millor amiga, que era la seva millor amiga que té des dels 10, 11 anys o així. Llavors, quan arriben a graduar-se de la universitat, tal, ella coneix com a un noi, la millor amiga, eh? I es casen, etcètera, comencen a independitzar-se i allà sent la doli com que li han tret l'única relació que de veritat sentia, no?
Clar, sí, sí, que l'única relació és tenir una connexió profunda realment, no? Exacte, o duradera, durant molts anys, perquè si, per exemple, és això, estàs amb un noi dues setmanes, entra un interval de dues setmanes i un any i mig, és el que ella diu que li dura més o menys, doncs sent com que de sobte estàs sola al món, i això també pot fer que moltíssimes persones se sentin identificades.
Sí, sí, segurament, és que és una cosa bastant comú, no?, al final que el teu millor amic o millor amiga, pues en algun moment trobi parella, i això no vol dir que et deixi de veure, però sí que és veritat que, pues bueno, una mica de... potser quedeu una mica menys, o parleu una mica menys, però bueno...
No, i s'ha de dir que ella, per exemple, quan està escrivint el llibre, explica que és problema seu, perquè ella continua veient-se amb la seva amiga, quedant soles, no ha d'assistir la parella de la seva millor amiga ni res. Això també és molt important, jo crec, en una parella, no? Mantenir aquestes relacions i cuidar-les també, perquè està molt bé la parella, però un amic que portes tota la vida amb ell, potser és tant...
Igual o més o menys, no ho sé, però està molt a prop del carinyo que li has de tenir a una parella. Sí, que ha de ser igual d'important. Exacte. Evidentment sí que és veritat que potser hi ha persones que prefereixen donar-li una mica més de pes a una relació d'amor i tal. Sí, però al final trobo que ho has de fer. Sí que l'has de cuidar a una parella, evidentment. Però això no vol dir descuidar les teves amistats. Exacte, totalment.
Totalment. Doncs això és el que ella es critica molt, no? Perquè, en veritat, la seva millor amiga no l'està descuidant en cap moment i quan la veu malament o, per exemple, quan parla de la seva obsessió amb l'alcohol o, bueno, podríem dir que intenta estar al seu costat però, tot i així, fent la seva vida. I això és amb el que la Doli també se sent com
molt atrapada, per dir-ho. Ella veu a tothom que està fent una vida adulta, de veritat, perquè ella potser té vint i pico anys i és això, que es troba buida, no sap què fer,
s'ha posat el seu propi valor en totes les relacions. O sigui, totes les relacions signifiquen el que ella val. I, evidentment, si totes les relacions han estat nefastes, tòxiques, plenes de buits, sense converses que ajudin a créixer o a millorar com a persona, se sent fatal. No, no, sí, sí, clar, evidentment, evidentment.
Llavors, després també s'ha de dir que, com ja al final del llibre, ens explica com que, en veritat, sí que sent que no ha tingut cap relació duradera, però tornem a això, a l'amistat. Que ella sent que la seva major relació d'amor incondicional, propera, que de veritat val la pena, és amb les seves amigues, no tant, doncs amb la seva millor amiga.
sinó que amb totes les amigues de la universitat amb les que ha compartit el pis que, vulguis o no, ella al final és la que es queda sola perquè totes van coneixent algú amb qui independitzar-se, amb qui refer la vida però igualment és això que és el moment en què ella sent que de veritat en comptes de dir no m'estimen ningú a la vida
perquè amb els seus pares tampoc acaba de tenir una molt bona relació, però això, de sentir-se, estic completament sola, a recordar que no tan sols l'amor és l'amor romàtic, sinó que també hi ha l'amor de l'amistat. Mira, doncs, sincerament, em sembla que és un metge molt positiu, que també cal recordar-lo.
perquè és el que dèiem, al final jo crec que un amor d'un amic, si és un bon amic, un bon amic de veritat, amb el que puguis confiar, amb el que puguis passar temps, amb el que puguis compartir tot, bàsicament, jo crec que això val molt, molt, molt i moltíssim, és el que et deia abans, tant o més que una relació, i al final hem de tenir aquests suports, que són essencials a la nostra vida, amb un bon amic per...
Si tens un mal dia, per desfogar-te. Si tens un bon dia, per explicar-li i que s'alegri. Perquè hi ha molts amics, que no són amics, que li expliques que et passen coses bones. Sí, després... Et fan bona cara, però després em fa ràbia. Sí, és enveja, això, al cap i a la fi. Sí, sí, sí, però vull dir que al final trobar parella sentimental costa molt, com també trobar bones amistats costa molt. I si els trobes, doncs cuida'ls.
Sí, i bé, és això. I potser un amic que coneixes des dels 3 anys, després et portes una hòstia i fa més mal que potser una ruptura. Això també ho hem de tenir en compte, que encara que portem tota la vida amb una persona, si agafa un camí que no ens agrada, o al final comencem a tenir visions diferents, no tenim per què estar obligats a estar amb aquesta persona tampoc. Exacte.
Però, això, hem d'escollir molt bé les nostres amistats per saber quines poden ser, doncs, les que de veritat signifiquen, doncs, els valors de l'amistat o d'un amor entre amics. Sobretot també perquè això volia dir que imagina't que tu et barelles amb la teva parella a qui li explicaries. Ah, exacte. Qui fa la psicòleg, no? Exacte. A qui li expliques, amb qui et desfogues, perquè potser sí que és veritat que qualsevol problema...
vital de la teva vida, li pots explicar a la teva parella, però després quan t'enfades perquè fa alguna cosa o diu alguna cosa o reacciona malament a alguna cosa que tu li has explicat que diguis, i què faig? M'ho menjo? No, no, també ho has de poder exterioritzar. Que és molt important exterioritzar. Amb el temps m'he adonat que és molt important. Perquè al final, sí, sí, sí, només de parlar les coses encara que l'altre no et digui gaire res.
Només de tu treure-ho. Sí, que t'escoltis. I de dir-ho en veu alta, ja vas dir, ostres, doncs ho entenc, saps? Jo depèn, eh? És a dir, hi ha temes que sí, temes que sento, que dic... I en els temes importants, sí, ho necessito exterioritzar, perquè si no, és com que les idees estan volant pel cap i no arriba a caps. I vas fent voltes i no arribes a cap conclusió. En canvi ho dius i tu sol arribes a cap conclusió.
A mi això és una cosa que he descobert amb el temps. A veure, potser no cal tampoc, si a una persona és com més introvertida no cal... No, no, jo estic parlant de problemes profonds. Sí, sí, però potser a una persona li serveix més, com per exemple el que va fer ella, que va ser escriure-ho, després ho va publicar, però segurament això té dates inclòs, o sigui, estic segura que això era un diari.
I li va servir molt bé. I després, mira, doncs qui sap, potser escrivim un dia els nostres problemes i diguem... Sí, i ens fan famosos i rics, sí, sí. No, no, clar, la cosa és exterioritzar, no? O sigui com sigui. Exacte. Parlar amb un amic, escrivint o fent cançons, que també hi ha molta gent que ho fa així. Uf!
Jo, si no tens uns estudis o tal, no ho recomanaria. Jo no em posaria a fer una cançó, però escolta, això... Jo conec persones que, del típic noi de barri que de sobte ha dit, uf, m'han trencat el cos, vaig a fer una cançó i no. I drama, no? No, pots escoltar-la, és dolentíssima.
Fa mal a les oïdes, no? Sí, sí. Veus, per exemple, ella ho va escriure, però tenia uns estudis, perquè ella és periodista. Com nosaltres. Sí, bueno, ella és més columnista, per dir-ho així. Sí que és veritat que va participar en un programa a tele, que això s'explica al llibre, però no li va acabar d'agradar, li agradava més això d'escriure. Molt bé. No, no, sí. I al final s'ha fet aquell llibre que és un superèxit. No tan sols aquell llibre, eh? Ha fet bastants més. Perdona, perdona, perdona.
No, però vull dir, si ha fet aquest llibre, que és un supervendes, doncs és pel que escriu bé. Aquest és com el més famós, però sí que és veritat que té molts altres que també. Els altres, haig de dir que no he tingut la possibilitat encara de llegir-los, perquè m'agradaria comprar-me'ls, però com tinc, com 25 llibres pendents, i ara ja s'obren la taula, doncs no puc començar a comprar. Però sí, sí.
Molt bé, i el que tu comentaves també de les amistats, sempre comentem, no?, que les amistats, la gent comenta, diu, amics de veritat n'hi ha pocs. Tu quants amics tens?
Uà, doncs, haig de dir que jo em considero que soc una persona amb molta sort. A lo millor amics, amics, amics, no molts, però sí que sé que tinc companys, que el fet que... Col·legues, no? Sí, i que sé que a lo millor em passa alguna cosa i tots m'escoltarien. Això de desfogar-me, no? Doncs sí, a lo millor ajudar-me. Ajudar-me, no, però jo crec que qualsevol d'aquesta persona que tinc aquí al costat sí que m'escoltaria. Vale.
Va, no m'ha respost, eh? No.
No, no passa res, no passa res. No, a veure, sí que és veritat que... És igual, no, no, i tampoc cal tenir-los comptats. No, la veritat és que ara mateix no tinc un número exacte. Ara ens posaríem a fer números i no en sortiríem. Sí, entre els del col·le i la carrera, doncs més o menys... No, no ho diguis, no ho diguis, no ho diguis. No ho diguis, no ho diguis. No ho diguis, no ho diguis. Hype, fem hype. Si voleu saber la resposta... No, no, no. Esteu aquí la setmana vinera. Molt bé. Doncs ara, què hi ha alguna cosa per dir?
Doncs, bàsicament, que si ara mateix esteu amb els pensaments d'aquests intrusius de... Ai, s'acosta el 14 de febrer, o per exemple quan sigui el 23 d'abril Sant Jordi, que aquest sí que és el veritable dia dels enamorats, teniu aquests pensaments, recordeu aquest llibre o llegiu aquest llibre, perquè jo crec que sobretot llegir-ho.
és el que més xoca i el que més et fa pensar i adonar-te que no ets tu l'única persona que té aquest sentiment, així que jo el recomano moltíssim. Molt bé, doncs sí, sí, des d'aquí, des del refugi, des de Cultura al Dia, recomanem Todo lo que sé sobre l'amor de Dolly Alderton, que és un llibre, com diu la Sara, espectacular, per reflexionar sobre l'amor, que a vegades també ens cal, i per no caure en aquestes idees hipnòtiques d'un amor perfecte, que molts cops...
No existeix. Molt bé, Sara, doncs moltes gràcies per venir una setmana més i, escolta, ens retrobem dintre de molt poquet, dintre de set dies. De una setmana. Molt bé, gràcies, Sara, i que vagi pel carnaval, eh? No crec que faci carnaval, la veritat. O posa el Sant Valentí. Vale. Bé, que vagi bé tot. Gràcies. Gràcies i adeu. Adéu.
Gràcies.
I fins aquí el programa d'avui, fins aquí el programa del refugi de dimarts i ens retrobem demà, com sempre, aquí, a partir de les 5 de la tarda i fins a les 7 en punt, aquí, a casa vostra, a la ràdio d'Esvern, a 98.1 FM. Gràcies per tot, gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i ens sentim molt i molt aviat. Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.