i refugieres.
Benvinguts i benvingudes a Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara a fins les 7 de la tarda
estaré amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern.
Però no hi estaré sol, també ens acompanyaran els col·laboradors
i col·laboradores que avui passaran pels micròfons de Ràdio d'Esvern.
Avui telefònicament ens visiten l'equip de Viva,
la nova obra de teatre que s'estrena al Teatre Aquitània.
Podrem parlar aquesta tarda amb les seves protagonistes.
És un privilegi poder parlar amb la Meritxell Duró,
que ja va passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern fa uns mesos,
en la primera temporada, i també amb la Mònica Pérez,
actrius d'aquesta obra que podrem veure al Teatre Aquitània de Barcelona.
A la segona hora, espai de videojocs amb l'Américo.
Parlarem de cultura pop i videojocs, com fem cada 15 dies aquí al programa,
doncs amb l'Américo des d'aquesta segona temporada.
I acabarem el programa d'avui amb Hyperproductions, amb el DJ Jambo Jambito.
Doncs arrenquem, com sempre, el programa de tardes de Ràdio d'Esvern.
Quan passa un minut d'un quart de sis de la tarda, comencem amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Trump celebra la victòria a les eleccions.
Ajudarem el país a cicatritzar i ho repararem tot.
Donald Trump, candidat republicà i president dels Estats Units entre el 2016 i el 2020,
tornarà a ocupar la Casa Blanca després de quatre anys.
El candidat republicà a les eleccions als Estats Units, Donald Trump,
ha celebrat els resultats dels comissis d'aquesta matinada de dimecres
amb una compareixença davant els seus seguidors a Florida.
Trump s'ha mostrat molt satisfet pels resultats dels comissis
i ha assegurat que estan fent història, que aquesta nit fan història.
També han afegit que ajudaran el país a cicatritzar i que ho repararan tot.
El candidat republicà ha comparegut a Florida davant de milers dels seus simpatitzants
que l'han rebut amb euforia.
Trump els ha promès que lluitarà cada dia amb cada lè del seu cos.
I també ha assegurat que durant la campanya ha superat obstacles que ningú creia possibles.
Donald Trump ha celebrat la seva victòria en el vot popular.
És a dir, no només es projecta una victòria del candidat republicà en electors per estat,
sinó que també es preveu que guanyi en nom de vots totals.
L'any 2016, quan Trump va guanyar les eleccions contra Hillary Clinton,
el republicà va obtenir la majoria dels electors,
però Clinton va guanyar en vots totals.
Trump ha intercalat el seu discurs amb intervencions d'alguns de les persones
que li han donat suport durant la campanya,
incluent el seu segon, el J.D. Benz,
o també el president de la competició d'arts marcials, Dana White.
Trump i la seva rival demòcrata, Kamala Harris,
arriben als comissis d'aquest 5 de novembre amb les enquestes igualades.
Tanmateix, els resultats mostren una victòria clara dels republicans
més àmplia del que s'havia pronosticat.
Hi ha dues notícies que estan omplint i copsant també el panorama periodístic.
Una d'elles és la de les eleccions als Estats Units
i l'altra, clarament, és la de la Dana.
Avui parlarem també de com els artistes volen ajudar
amb el tema, doncs, d'aquesta situació tan tràgica
i és que més de 200 artistes faran concerts a Catalunya, Madrid o Euskadi
per recaptar fons per la Dana.
Més de 200 artistes participaran en l'iniciativa Som València
que organitzarà concerts a Catalunya, Madrid o Euskadi a partir de dilluns
per recaptar fons per als damnificats pels aiguats del País Valencià.
En el web del Moviment Solidari es convida a ciutats, pobles i entitats
a unir-s'hi organitzant esdeveniments solidaris propis
o fent donacions sorgides dels guanys de les activitats que puguin organitzar.
L'objectiu és obtenir fons que es destinaran íntegrament
als afectats per la Dana a través de la Fundació Horta Sud,
una entitat sense afany de lucre que fa més de 50 anys
que treballa en el teixit cultural i social del País Valencià.
L'activitat, en aquest cas, aquesta iniciativa,
sorgeix de la fundadora de la discogràfica Hildentrack Records,
Luis Samson, que treballa amb diverses artistes valencianes
com Sandra Monfort o Twin, i s'hi ha sumat també bona part de la indústria.
Entre els més de 200 artistes n'hi ha catalans com Clara Pella,
Ferran Palau, Figa Flauas, entre d'altres.
També n'hi ha a Madrid, com per exemple Carolina Durante o Alcalá Norte,
o també les mallorquines Maria Jaume, Júlia Colom i Maria Ayn.
La recaptació anirà de manera íntegra a la Fundació Horta Sud
amb qui ha parlat Sandra Monfort per gestionar-ho.
A través de les xarxes socials també es pot consultar
el manifest lligat a la iniciativa i els artistes que s'han sumat a la causa.
Marxem a esports.
Avui parlem també, en aquest cas, del Barça, Estrella Roja-Barça,
aquesta prova de foc per als blaugranes a Belgrat.
Segons desplaçament europeu dels blaugranes,
aquesta temporada el Barça es desplaça fins a Belgrat
per enfrontar-se a l'Estrella Roja en la quarta jornada de la Champions League
amb l'objectiu de continuar la bona ratxa en la competició continental.
L'equip dirigit per Hansi Flick arriba al partit amb molta energia
i en un gran estat de forma,
després de guanyar l'Espanyol en el derbi català 3-1 amb Montjuïc la setmana passada.
Malgrat el resultat, els blaugranes no volen repetir la segona part
que van fer contra els blancs i blaus.
Ara sí, en aquesta competició europea,
els colers volen continuar la gran versió
que van demostrar contra el Bayern de Múnich, el 4-1,
i intentar entrar en les places de classificació directa
a vuitens de final de la competició.
És a dir, estar entre els primers vuit equips
de la fase de grups de la Lliga de Campions.
Per la seva part, l'Estrella Roja vol fer-se forta a casa
en l'anomenat petit maracanà.
L'equip, entrenat per Vladan Milojevic,
va primer en la Lliga de Sèrbia amb 12 victòries i un empat.
En canvi, els servis marxen en la 33a posició de la Champions amb 0 punts.
En l'Estrella Roja, jugar Andrià Maximòvic, jugador,
que ha sorprès en la prèvia del partit
per assegurar que ell és el millor
i que és millor, de fet, que a la min hi ha mal.
Anirem seguint també les notícies esportives
durant aquesta setmana.
Recordem que demà tenim ritme esportiu,
l'espai d'esports del nostre programa.
I ara sí, passem a l'espai de notícies municipals.
L'Ateneu de Sant Jus organitza un concert de música clàssica el pròxim 10 de novembre
a càrrec del duo Palimat amb biolocentistes com Oriol Aimat i Joan Palet.
La cita tindrà lloc a les 6 de la tarda a la sala cinquantanari
en el marc dels cicles tornes de clàssica.
Les entrades tenen un preu de 12 euros per al públic general
i 8 euros per a les persones associades a l'Ateneu.
Els alumnes de l'Escola de Música de l'Ateneu tindran accés gratuït.
I passem del concert del duo Palimat a l'Ateneu
a una altra de les notícies destacades de la setmana.
L'Ajuntament de Sant Just organitza aquest dissabte 9 de novembre
un itinerari literari en la Barcelona del segle XVI
amb un recorregut inspirat en la novel·la històrica i detectivesta
La trampa de Teresa Jové.
La ruta que s'inicia a les 11 al barri de la ciutat Vella
ofereix una experiència immersiva per conèixer com era la ciutat
durant l'època de la Inquisició.
Els participants recorren llocs emblemàtics de la novel·la
com el Portal de l'Àngel, la Plaça del Rei,
l'antic convent de Santa Caterina i la Seca,
tot combinant la lectura de fragments de l'obra
amb explicacions sobre el context històric i cultural
dels escenaris visitats.
Ara sí, passem a l'efemèride del dia.
Avui és 6 de novembre i si marxem el 2012
tenim aquesta efemèride.
Barack Obama va ser relegit com a president dels Estats Units.
Una situació molt diferent a la que hi ha actualment
12 anys després d'aquestes eleccions
és el Partit Republicà el que s'endurà la Casa Blanca.
Ara sí, fem un petit recest musical.
Això és La Càpsula.
I avui a La Càpsula arriba Aretha Franklin.
Amb aquest respecte, un inma de soul i empoderament
que es va devenir una cançó clau del moviment feminista
originàriament escrita per Otris Redding.
Ara sona, aquí a Ràdio d'Esvern, aquest clàssic
d'Aretha Franklin.
A Ràdio d'Esvern, aquest clàssic
A Ràdio d'Esvern, aquest autòn de l'est admitted
yang s'haEST Dee Tof,
és la confrontazioneworking 175 gàssiga.
És un聞itat de l'Hfront DONALD di Joinan,
a Ràdio d'Esvern, el embolob xi fuels la de Alumni
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
El Refugi, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
El Refugi Recomana.
I tornem a estar aquí al Refugi Recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos.
Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional, així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència,
com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell. Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura.
És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives, ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
Ideal per a totes les edats. A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau, on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural,
amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits
i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats.
I marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada, amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics i permet que els visitants experimentin amb sons
en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa,
un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya,
un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa,
doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassana Reials,
aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulali,
i acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions, Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern, quan passen vuit minuts de dos quarts de sis de la tarda.
Avui tenim l'oportunitat de parlar amb l'equip de Viva, una comèdia que arriba a Barcelona amb moltes ganes, amb molta il·lusió,
dirigida per Pau Dott i també protagonitzada per Meritxell Duró i Mònica Pérez.
Aquesta obra aborda amb humor i intel·ligència el tema de la supervivència laboral i la solidaritat inesperada entre dues dones.
Aquesta entrevista ens permetrà descobrir també més sobre el procés creatiu i també de les artistes, perquè les tenim ja aquí al telèfon.
Meritxell Duró, Mònica Pérez, bona tarda, com esteu?
Bona tarda!
Bona tarda, hola, què tal?
Molta il·lusió, doncs, estar amb vosaltres aquí a Ràdio d'Esvern per poder parlar una miqueta d'aquest projecte que teniu en comú,
aquest Viva, que està al Teatre Aquitània amb molta força, molta il·lusió.
I què, com ho porteu? Com està anant?
Doncs està anant superbé. De moment encara estem allò, ultimant assajos.
I clar, al final, mentre assajem el públic, som nosaltres, nosaltres tres, vamos, el director i nosaltres dos,
i ens ho estem passant molt bé, està sent un assaig molt xulo.
Creiem que això, quan tinguem el públic davant, que són els que acaben d'encaixar l'obra, els agradarà moltíssim.
Comentar a l'audiència que això s'estrena d'aquí no res, la setmana vinent, si no m'equivoco.
Comencem a les prèvies el dia...
16.
16, sí. Però l'estrena és el 22.
Bé, doncs llavors encara amb calma, amb calma, no ens posem nerviosos ni nervioses, que encara queden dies.
Molt bé, doncs parleu-nos una miqueta. Quina va ser la vostra primera reacció en llegir el guió de Viva?
I què? Què veu sentir? Us va sorprendre la trama? Expliqueu-nos una mica més d'aquest procés creatiu.
Doncs mira, jo quan la vaig llegir, d'entrada no és fàcil llegir-te una comèdia i que et faci riure,
perquè moltes vegades les comèdies et fan gràcia com estan fetes,
però el text no sempre és molt divertit. Aquesta comèdia ja només llegida sense posar-li actrius
ja és una comèdia que és molt àcida, que és molt cínica, que té frases lapidants i et fa riure.
I a més a més et provoca qüestions morals fins i tot.
I abans vam pensar, ostres, si el text és bo.
Em van dir, ho faràs amb la Meri, perquè, vamos, fantàstic, regalo.
I amb el Pau, que no el coneixia, però regalo també.
I a més a més, a la Quitània, que és com casa meva, i amb Anexa, que és una altra casa meva,
i per mi va ser fantàstic.
Que guai, que guai, Meritxell.
Per al·lusions, què diries?
Digues?
Què comentaries del que ha dit la Mònica?
Em va passar el mateix.
Primer em va dir la Mercè d'Anexa, i jo havia fet allò de les moda,
i em va dir, tu que amb la Mònica, què tal?
Dic, ai, me l'estimo molt, però mira.
A més, són les dues a la mateixa escola, que hem fet Nancy Tunyó totes dues,
hem fet molta comèdia, les dues hem passat a l'escubana,
hem defensat moltes comèdies.
I quan em va dir a la Mònica, dic, ai, ai, que no he tingut mai la sort de treballar amb ella,
i mira que fa temps que ens coneixem.
I vaig dir, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
I la comèdia, això, llegint-la, era ja, només llegint-la, dic, és que està molt ben escrita.
Es nota que els que han escrit aquest text són gent que treballen molt.
Són el Smith i el Alvazán.
Alvazán.
Alvazán.
Alvazán.
I es nota que tenen la mà trencada d'escriure, escriure, escriure,
i està feta de manera que, malgrat que els personatges fan coses que dius,
home, t'estàs passant, arribes a empatitzar amb ells.
Està molt ben feta.
De manera que els permets moltes licències perquè dius,
bueno, és que t'entenc, és que jo te m'ho faria, va.
Sí, sí, sí, sí.
Totalment, totalment.
De fet, no sé si els que ens estan escoltant saben de què va l'espectacle.
Clar, això t'anem a preguntar de què va, viva.
Sí.
Mira, així resumit, per picar la curiositat de la gent,
són dues cuidadores d'una àvia que no té família a Barcelona.
És sueca.
Sí, és sueca, exacte.
El fill és a Suècia.
Té un fill a Suècia, però que pràcticament no es veuen.
I un dia aquesta senyora es mor.
Llavors, elles dues tenen el plantejament de...
Què fem?
Què fem?
Què fem?
Fem veure que no passa res,
continuem cuidant-la i no ho diem, etc.
I això, que així d'entrada ja genera una expectativa
i que dius, hosti, és una situació molt grotesca,
ojo guí, ojo guí, que potser està passant més del que ens pensem.
Sí, cuidao.
Doncs, com és una comèdia i a més a més té una part així tot com grotesc,
cada personatge, el meu personatge intenta convèncer el personatge de la Mèria, la Rita,
que no, no, hem de fer veure que no passa res,
i on anirem nosaltres amb l'edat que tenim, a cuidar què?
Vull dir que també hi ha com plantejaments que el públic també es pot fer,
de, ostres, és veritat, vist des de la comoditat d'una cuidadora
que porta anys cuidant aquesta senyora
i que ara, de cop i voltes, que és sense feina,
bé, doncs, fins i tot pots, com diu la Mèria, fins i tot pots empatitzar.
Pots empatitzar, sí.
Clar.
Perquè el personatge de la Mònica és així, com més manipulatis,
però després escoltes el que diu i diu
és que la Glòria, que és el personatge de la Mònica,
dice verdades com a templos,
el que passa és que s'ho fa venir per com pèn-se'n,
però dius verdades, o sigui, que són,
és així, són sentenciadores quan dius coses.
Et penses que si truquen a, bueno,
si truquen al metge per una senyora gran,
es donaran pressa?
No, li donen cita d'aquí tres setmanes,
a veure si hi ha, saps?
És molt que dius, hòstia, cuidao, eh?
Sí, d'alguna manera podríem comentar també
que hi ha com una crítica, no?
Amb tant d'humor, també hi ha una mica de crítica, no?
Sí, de fet, la màgia per mi de l'humor
és que gràcies a l'humor podem dir tot el que sense humor no dius.
Penses però no ho dius.
I l'humor al final és com l'hipoprofeno de la crítica, no?
Una miqueta.
Que la coles, la coles.
I aquesta comèdia és una mica...
que la gent riurà molt, eh?
Vull dir que és amb clau d'humor total.
Però...
Però bé, embolica una crítica de fons
que la gent també hi estarà d'acord, segur.
I també nosaltres, les cuidadores, Dani,
som dos senyores, no som dos pipioles,
som dos senyores que ja tenen una edat.
I la gent que està molt laboral amb aquesta edat,
què passa si et quedes sense feina?
Ves i busca, saps?
Clar, clar, clar.
Aleshores, està molt bé.
A veure, a l'obra, rius.
O sigui, jo hi ha moments que dic
que estic desitjant, quan estem assajant, Moni,
hi ha moments que dic
ai, que és el moment que m'agrada.
Com a ser que ja m'ho gestiono bé i no ric, saps?
Però dic, ai, aquest moment m'encanta
que fa la Moni, això, saps?
Clar, a més estem estudiant moltes coses
que nosaltres podem agafar referència a la nostra vida
i trobar alguna persona, no?,
que està en un moment crític de dir
ostres, què faig, em jubilo ja, no em jubilo,
no sé què, situacions d'aquestes, no?,
que al final són temes que estan molt candents,
que estan en el nostre dia a dia,
que tots coneixem algú
i llavors anar allà a seure's i riure's en d'això,
home, també pot tenir la seva gràcia
i també la seva dificultat, per part vostra,
de trobar aquest equilibri.
Jo és que la comèdia la trobo molt complicada,
vosaltres sou dos grans màquines de la comèdia
i us coneixem prou bé a les dues,
però realment és que és molt difícil fer comèdia,
no trobeu?
Molt, molt, molt.
De fet, sempre ho diem,
que és més difícil fer riure que fer plorar.
I pels còmics és difícil
perquè al final avui ho parlàvem amb la Meri,
la roda de premsa,
que tu fas un drama,
no et riuen,
ai, no et ploren,
bueno, doncs mira, mala sort,
no et riuen i te'n vas a la merda.
Vull dir que saps per fer,
tens el públic donant-te la resposta immediatament,
si agrada o no agrada.
Llavors, la gent amb la tragèdia,
amb els drames,
tothom connecta d'una manera o d'una altra,
encara que no sigui explícitament el teu drama,
però connectes.
En canvi, la comèdia tothom té el seu sentit
de l'humor particular
i quan som capaços de fer riure
a gran part del públic
o a tot el públic,
hòstia, és una recompensa immensa.
Totalment, totalment, sí, sí.
Us volia preguntar també
sobre el missatge de l'obra.
Si haguésseu de descriure d'alguna forma
el missatge que voleu que rebi el públic,
quin seria?
Esta te la digo para ti, Meri.
Pregunta difícil, eh?
El missatge.
De nota, pregunta de nota.
A mi, jo que l'estic fent
i que estic assajant,
em fa pensar molt, molt,
des que estic fent aquesta obra,
amb la mama mare.
Em fa pensar amb la gent gran.
Perquè és molt còmic,
tot el que passa i tot això,
però dius, cuidado,
on estan, on són?
Els veiem, no els veiem,
on els tenim?
Estan aparcats, què passa?
Si se muere mentero,
el hijo es mor la mare
i ni s'entera,
saps què vull dir?
Va enviant diners cada trimestre
i tira milles.
Sí, sí.
A mi em fa de rere fons, eh?
O sigui, l'obra,
a saco, paco,
és una comèdia
des del moment un,
hi ha frases,
és el que diu la mona,
la pidària,
la pidària,
és que dius,
és que està molt ben escrita,
és que pam, pam,
es veu l'ofici dels escriptors.
Aleshores,
és una comèdia
que la gent
des que comença
fins que acabe,
a més el Pau 2
li ha donat una volta,
que em deia
a mi se m'ha ocorregut
alguna cosa per fer
i està jo,
que són moltes kamikazes,
anem a provar,
anem a provar,
sí, sí,
anem a provar,
es provem
i de fet
a l'estrena han de venir
els dos escriptors
que venen d'Argentina
o de on venen,
d'Uruguai,
d'on venen,
bueno,
els dos escriptors
estem fent el que li semblarà,
o sigui,
estem esperant en candeletes
de a ver com se'ls queda de la cara,
saps,
perquè li hem donat una volta
molt punky,
molt guai.
Sí,
molt xulo.
També afegiria,
a part de la gent gran,
que és veritat,
que estem assajant
i contínuament ens ve
a la ment la gent gran,
també és plantejar-se
que és capaç de fer
una persona
per mantenir la feina,
vull dir que
aquí també hi ha
els escrupors
de cada un
per mantenir
la comoditat
i la feina,
també.
Sí, sí,
aquí hi ha dos temes
que realment són temes
crucials,
que es parlen molt
en l'actualitat,
que realment
és així,
per una banda
la nostra gent gran,
la nostra població
també,
que és més gran,
el moment de la pandèmia,
tot allò que vam patir,
també aquell arraconament,
a mi em recordava molt
quan m'estàveu explicant
tot plegat,
em ressonava molt
això,
el fet d'aquest
del moment de la pandèmia
que hi havia gent gran
que no et podies
acomiadar d'ells
o que estàvem vivint
una situació X
i tu tampoc
sabies ben bé
com ajudar-los,
ara amb tot això
de la Dana
a València
també estem veient
testimonis
de gent gran
que ho està passant
molt malament
i d'alguna forma
a vegades
també són els més desemparats
perquè a vegades
les xarxes socials,
els mòbils,
tot això
no ho tenen tant
per la mà,
el que comentàveu,
aquesta desinformació,
aquesta descomunicació
entre la mare
i el fill,
això també
és molt important
per reflexionar
per altra banda,
el món laboral
que us explicaré,
en el món artístic
també s'està lluitant
molt a nivell
de tenir un món laboral
més estable
i tal,
al final també
és una mica
això,
aquestes crítiques
que van introduint
també aquesta comèdia
que allò de
no es pot fer comèdia
de tot,
bueno,
no es pot fer comèdia
de tot,
depèn de com la facis,
no?
també.
Sí que es pot,
eh?
Sí que es pot,
que diu que no,
que com així és.
Bueno,
però com que també
és un debat,
no?
És la manera
com ho fas,
però comèdia
de tot,
per començar
d'un mateix,
si surts
d'aquesta premissa
es pot fer comèdia
de tot,
evidentment que sí,
amb saber com.
Sí,
el Woody Allen
crec que era ell,
eh?
Body Allen
potser m'estic fent
la intel·lectual
i no era ell.
Crec que sí,
que era el Woody Allen
que deia
tragèdia
més tempo
igual a comèdia.
Doncs,
aquí és relatiu
el tempo que ha de passar,
eh?
Però al final és això,
al final la comèdia
no és res més
que la tragèdia
amb humor,
perquè...
A mi hi ha una frase
que m'agrada molt,
que, bueno,
cada qual se l'atribuye
diferents,
en fin,
ja està a un filòsofo,
jo li agafo
d'una comèdia,
jo estic molt
molt francesa ara,
d'acord?
M'ha hagut d'una
molt francesa
i tinc molta...
I la meva
que el home deia
que la comèdia
és...
La comèdia
és la part
més educada
de la desesperació.
O sigui,
quan una persona
està desesperada
i pretén de no
ser desesperada
i ser polite,
això és la comèdia.
Per això es pot fer
comèdia de tot.
La comèdia
és la politè
i crec que és
una gran veritat.
I és una manera
de fer...
Quan vas a fer comèdia,
d'envisager
la comèdia
des d'aquesta perspectiva,
perquè així ens la fas
transitar per unes
situacions incòmodes
que és això
el que es fa comèdia.
Això és el que crea comèdia.
Saps?
La desesperació
que no saps com gestionar-ho.
I justament,
a viva,
bueno,
amb aquesta situació
estem Mònica
a full.
O sigui,
des del minuto
que està la Mònica
a la escena
fins al final.
És aquesta situació
de desesperació
de què fem,
què fem,
què fem i què fem.
La Mònica,
la Glòria,
el personatge de la Mònica
ho téia més clar.
Jo no.
Jo soc un poquit
un poquit lerda.
potser convèncer.
Entenc que el procés
d'assajos
està sent molt divertit,
perquè pel que dieu
teniu una amistat també
que això també ajuda,
que vagin sortint
també moltes coses
als assajos
i entenc que us esteu
passant pipa
durant aquests dies.
Sí,
és que a més a més,
clar,
jo amb la Mèria
amb el Pau
hi havien treballat
i es coneixien.
Ah, ok.
Jo no,
jo m'estreno amb el Pau.
Però,
sí que és cert
que com amb la Mèria
i no havíem treballat més juntes
però som amigues
d'estar de fa mil anys,
fa mogollon,
doncs el vincle
entre els dos personatges
s'ha creat molt ràpid
perquè sí,
hi ha un vincle
entre actrius.
Llavors,
sí,
ens ho estem passant molt bé
i al final
t'aculls
a la confiança
del Pau
i a la confiança
de la teva companya
en aquest cas,
jo de la Mèria
i la Mèria de mi.
Si nosaltres dos
i el Pau riem
que només som nosaltres
és que...
I riem.
És que va bé,
sí,
llavors,
bueno,
ens ho passem bé.
Avui dèiem,
eh,
o sigui,
assajar una comèdia
és una mica trist
perquè com no tens públic
t'has de fiar
dels que som
però,
però bueno,
ens ho passem molt bé.
No,
i a més també
que de fet
en l'acudit
a vegades
doncs o l'acabes cremant
o de fer-lo tantes vegades
ja no et fa gràcia,
no?
I l'important
és mantenir
sempre
aquella essència,
aquell duende
que estigui viu,
no?
Clar,
clar,
clar,
clar.
I a més,
el ressai
també m'està passant,
Dani,
que com admiro molt
a la Mònica
i al Pau
també li tinc molt respecte
i també l'admiro molt.
O sigui,
l'equip
amb el que estem creant això
i tirant endavant això
per mi
és,
me tiro a muert
en planxa
amb els llums tancats
i sé que faci el que faci
és
adelante el barco
tira para adelante.
Aleshores,
et pots permetre,
treballes amb una tranquil·litat
que saps que
que hi ha molt difícil darrere.
Clar.
Saps què vull dir?
La Mònica
ha defensat moltíssimes coses
molts anys
i el Pau també
i té una sensibilitat
molt
per escoltar,
per...
Jo li dic sempre
que és mi director
de l'Ailama
perquè és
amb una energia
acent,
amb una sensibilitat
m'agrada molt el Pau
treballant,
t'escolta,
li dius algo,
t'escolta,
el que li has dit
de...
És que això
em noto que no sé què...
Vale, ok.
M'agrada molt.
És que és això,
te tiras en planxa
haciendo l'Àngel.
Que guai.
Vinga, anem.
M'agafaran.
Això és molt maco també,
és molt bonic.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs viva aquesta obra
que s'estrena
al Teatre Quitània
el dia 22,
però ja la podreu veure
a partir del 16 de novembre
i fins a mitjans finals
de desembre.
Una obra...
Només...
Digues, digues.
Dissabtes i diumenges.
Exacte,
només dissabtes i diumenges.
Això també és important remarcar-ho,
que la programació
en aquest cas
és dissabtes i diumenges tarda
i que la gent,
doncs,
us podrà venir a veure
al Teatre Quitània de Barcelona.
Com dèiem,
a partir del 16
amb aquestes prèvies
que fareu
i a partir del 22 ja
amb l'estrena feta
i fins al 22 de desembre.
Que vagi molt bé,
molta merda
i...
Moltes gràcies.
Acaudir molt
d'aquest final de procés
d'assajos
i també de l'estrena
i de les funcions.
Moltes gràcies.
Gràcies per convidar-nos.
Meritxell Duró,
Mònica Pérez,
gràcies.
Una versada.
Gràcies.
Us esperem.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Cinc minuts per les sis de la tarda.
Seguim aquí a Ràdio d'Esvern,
seguim al Refugi.
Hem parlat amb l'equip de Viva,
amb la Mònica Pérez
i amb la Meritxell Duró
sobre aquesta obra,
una obra de comèdia
fredament calculada,
aquesta obra que podreu veure
al Teatre Quitània de Barcelona
a partir del 16 amb aquestes prèvies
i a partir del 22 de novembre
amb l'estrena oficial.
Recordeu que podeu comprar
les entrades com sempre
a quitàniateatre.com
i allà trobareu també
tota la informació vinculada
a aquest espectacle.
Cinc minuts per les sis,
com dèiem,
ara passem a l'espai
d'un autor al refugi.
Un autor al refugi.
Avui a l'espai d'un autor al refugi
us portem
Mario Vargas Llosa.
Tota una eminència
en el món de la literatura,
Mario Vargas Llosa
és un escriptor peruà,
conegut per la seva prosa sofisticada
i les seves narratives
profundament polítiques i socials.
Amb obres com
La ciudad y los perros,
Vargas Llosa ha explorat temes
com la corrupció,
la violència
i l'identitat nacional.
El seu estil literari
és únic
i la seva capacitat
per abordar qüestions complexes
amb claredat i profunditat
l'han convertit
en una figura destacada
de la literatura hispanoamericana
i en un guardonat
amb el Premi Nobel de Literatura.
Avui a l'espai d'un autor al refugi
us volem portar un fragment
de la ciudad
i els perros,
d'amario Vargas Llosa.
Cava sintió fríó.
L'españos
estaban al fondo
de las cuadras,
separados de ellas
por una delgada puerta
de madera
y no tenían ventanas.
En años anteriores,
el invierno
solo llegaba al dormitorio
de los cadetes,
colándose por los vidrios rotos
y las rendijas.
Pero este año
era agresivo
y casi ningún rincón
del colegio
se libraba del viento,
que en las noches
conseguía penetrar
hasta en los baños,
disipar la hediondez
acumulada durante el día
y destruir
su atmósfera tibia.
Pero Cava
había nacido
y vivido en la sierra.
Estaba acostumbrado
al invierno.
Era el miedo
lo que le erizaba su piel.
La ciudad y los perros
Mario Vargas Llosa
La ciudad y los perros
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit