El refugi
Aquí i ara comença El refugi
amb Daniel Martínez
Molt bona tarda, refugeros i refugeres!
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda
estarem amb vosaltres aquí al 98.ufm
a Ràdio d'Esvern
El refugi d'avui dimarts
ve acompanyat amb molta teca
començarem parlant d'actualitat
a l'espai d'actualitat 360
on destacarem les notícies del dia
i també tot seguit la càpsula
amb la cançó d'avui dimarts
que ja us aviso que serà una cançó
de Taylor Swift
Per tant, tots els Swifties que ens estigueu escoltant
al tanto que d'aquí una estoneta
sentirem una de les cançons
de la reina actual del pop
Seguim amb més qüestions
perquè avui a la primera hora
també tindrem a l'Amèrico
a l'espai de cultura pop i videojocs
parlarem de la Nintendo DS
i a la segona hora
ens arribarà en Christian Ruiz
com a convidat
ell forma part de l'equip de Global Performance
un equip molt qualificat
que ha treballat
amb el rendiment esportiu
amb l'alt rendiment esportiu
amb que els esportistes
estiguin a to i a tope
per qualsevol competició
en aquest cas
treballen en temes
de fisioteràpia
i d'altres teràpies
que avui descobrirem també
en el programa
per això també l'entrevista
i acabarem el programa d'avui
amb la xarxa
a les zones
espai de la xarxa educativa
uns joves
del casal de joves
ens acompanyaran
al final del programa
on podrem parlar
de forma distesa amb ells
i també saber
l'opinió dels joves
de Sant Just
Soc Daniel Martínez
i aquí i ara comença
El Refugi
Benvinguts
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
I seguim
seguim avui
amb més notícies
com sempre ja sabeu
que aquest primer espai
del programa
és dedicat
a l'actualitat
i avui us volem parlar
de l'atenció psicològica
que estan rebent
totes les persones
afectades
per la Dana
i és que els pobles
afectats pel temporal
del País Valencià
les converses
continuen girant
totes al voltant
de la catàstrofe
del 29 d'octubre
L'Aida Casany Martínez
és una de les víctimes
de la Dana
al País Valencià
des del dia
del temporal
que li costa dormir
i quan no aconsegueix
té malsons
per això fa teràpia
amb la Gemma
Penyalbert Candela
psicòloga voluntària
especialitzada
en trauma
jo em vaig bloquejar
completament
i no sabia
ni com em deia
diu l'Aida
és per això
que la teràpia
de MDR
els fa tornar
al moment
dels fets
perquè puguin sentir
el que els ha estat
bloquejant
des d'aquell moment
la Gemma
és una de les psicòlogues
voluntàries
que s'ha desplaçat
aquests dies
al País Valencià
aquest dimarts
fa tres setmanes
de la Dana
que va devastar
bona part
de la Horta Sud
i als pobles afectats
no hi ha conversa
que no giri
al voltant
de la catàstrofe
viscuda
i és que
mentre les poblacions
afectades
es continuen
netejant
i reconstruint
el que el temporal
va resar
el 29 d'octubre
les últimes hores
també s'ha sabut
que més de la meitat
dels morts
del temporal
van quedar atrapats
en espais tancats
molts són
persones grans
o amb problemes
de mobilitat
que eren
en plantes baixes
en total
65 persones
van morir a casa
36 en aparcaments
i 4 en soterranis
segons la informació
del Centre
d'Integració de Dades
la xifra
de víctimes mortals
per la Dana
és ja
de 219 persones
i hi ha
11 persones
desaparegudes
segons
el darrer balanç
i ara marxem
fins a Ucraïna
perquè la xifra
dels mil dies
una obvietat
matemàtica
té una conseqüència
directa
a l'hora d'analitzar
el conflicte
en perspectiva
també distorsiona
la realitat
de la crisi
i és que els mil dies
només serveixen
per mesurar
en el temps
la tercera invasió
rusa d'Ucraïna
en el segle XX
el tercer intent
de Moscú
de conquerir
un territori
que el nacionalisme rus
sempre ha considerat
basall
no són mil dies
sinó dècades
d'intervencionisme
i de projecte
expansionista
sense una
sortida clara
i és que
els càlculs militars
del Kremlin
eren prendre
el control
del govern
de Kiev
en poques hores
el tercer cop
i el definitiu
certament
des de l'inici
de la invasió
han passat
24.000 hores
i la capital
ucraïnesa
queda més lluny
que mai
de Moscú
i venim cap a Barcelona
perquè ha mort
la soprano
barcelonina
Enriqueta Terrés
als 90 anys
La soprano
catalana
Enriqueta Terrés
ha mort
als 90 anys
ho ha comunicat
al Gran Teatre
del Liceu
a través d'ICS
en una publicació
en què
l'ha qualificat
com una de les grans
veus del país
nascuda el 17 de març
de 1934
a Barcelona
Terrés
va actuar
al mateix Liceu
i també
va trepitjar
altres escenaris
de renom internacional
com el Covent Garden
de Londres
o a Viena
també
el Metropolitan
de Nova York
entre d'altres
En aquest cas
també
se'n destaca
una carrera única
en l'òpera
al Liet
i l'Oratori
La soprano
es va formar
al Conservatori Municipal
de Barcelona
i va debutar
a València
el 1956
interpretant
el personatge
de Leonora
Ayer el Trovatore
l'estrena
al Liceu
va ser
un any després
del debut
el 57
amb l'òpera Faust
I seguim aquí
a Ràdio d'Esvern
ara és moment
de destacar
les notícies
del nostre portal
i és que
torna al festival
Balla la Vida
a Sant Just
de la mà
de l'esbar
Sant Justenc
L'esbar de l'Ateneu
de Sant Just
organitza la segona edició
del festival
Balla la Vida
El pròxim
30 de novembre
serà el 50 anir
de l'Ateneu
L'acte presentarà
danses tradicionals
dels països catalans
interpretades
per l'esbar de Sant Just
i dos esbars convidats
En aquest cas
l'esbar
Vila de Gràcia
i l'esbar
d'Anseira
Renaixença
Alba Bermúdez
membre de l'esbar
de Sant Just
ha explicat
els orígens
del festival
en una entrevista
a Ràdio d'Esvern
És realment
una cosa
bastant normal
en els esbars
que sempre hi hagi
com a mínim
un festival anual
centrat en nosaltres
perquè nosaltres
sempre anem
a ballar
a festivals
als altres esbars
o altres esdeveniments
però un esdeveniment
central
nostre propi
el primer
el vam fer
just abans
del Covid
i entre que
hem pogut tornar a arrencar
etcètera
doncs mira aquest any
hem pogut
fer el segon
el segon ball a la vida
i pensa també
que clar
amb tot el temps
de confinament
i tota la pesca
després tornar a arrencar
és més complicat
perquè veníem
d'una època molt bona
que havíem crescut
que estàvem en bona forma
i per això
hem trigat una miqueta més
a poder arrencar
aquest segon
ball a la vida
però bé que estem
amb moltes faltes
amb molta energia
amb integrants nous
que s'estrenaran
que ballaran
per primer cop
d'un escenari
amb nosaltres
aquest dia 30
així que estem
molt il·lusionats
amb moltíssimes ganes
les entrades
pel festival
ja es poden adquirir
a la Taneu
de Sant Jus
Bermude
després del desig
de convertir
ball a la vida
en un esdeveniment anual
per consolidar-lo
com una cita cultural
destacada al municipi
i també aprofitem
i també aprofitem
per informar
que mossèn Joaquim
Rius Adell
qui va ser rector
de la parròquia
de Sant Just i Sant Pastor
de Sant Just d'Esvern
durant 13 anys
i fins al 2020
va morir ahir
a la nit
a la residència
Sant Josep Oriol
de Barcelona
Rius
que va exercir
un paper destacat
en la vida parroquial
de Sant Just
era recordat
per la seva implicació
amb la comunitat
i la seva entrega pastoral
i ara marxem
a l'efemèride del dia
avui estem a 19 de novembre
del 2024
i si marxem
el 1819
trobaríem
aquesta efemèride
el Museu del Prado
de Madrid
va obrir
les seves portes
per primer cop
al públic
per tant
aquesta efemèride
també important
en el nostre calendari
i ara sí
marxem
cap a l'espai musical
del programa
La Càpsula
Música
sense límits
I com hem avançat
al principi del programa
avui tenim a Taylor Swift
com a protagonista
de La Càpsula
ella va ser
l'artista més jove
a aconseguir
un premi Grammy
a millor àlbum
de l'any
va ser el 2010
quan ella tenia 20 anys
i promocionava
el seu disc
Fearless
en aquest cas
sentirem
una cançó
que segur que molts de vosaltres
coneixeu
love story
love story
de Taylor Swift
aquí
a Ràdio d'Esvern
on TV
l'악
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un autor al refugi!
Avui a l'espai d'un autor al refugi us portem l'escriptora Almudena Grandes.
Almudena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960.
Destaca principalment per les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya, les relacions humanes complexes i els secrets familiars.
La seva obra més coneguda és la sèrie Episòdios d'una guerra interminable, que inclou novel·les com Inés i l'Alegria i el lector de Julio Verne, on explora la guerra civil espanyola i les seves repercussions en la societat espanyola.
Amb una prosa detallada i emotiva, Grandes crea personatges vívids que captiven els lectors.
Ha rebut diversos premis literaris i es considera una de les escriptores més importants de la literatura espanyola contemporània.
Avui us portem un fragment de la madre de Frankenstein, de Almudena Grandes.
Lo malo es que tenga la vista tan débil, porque no le veo bien la cara, pero conservo mi cerebro privilegiado, superior, y he activado todas mis potencias.
Se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí, y no me hicieron caso. Mi corazón, mis caderas, mis pechos, mis nalgas son de mujer, pero el cerebro, el cuello y los brazos, las piernas y la clavícula son completamente viriles.
Y si no se lo creen, que me hagan una autopsia cuando muera y ya lo verán. No conseguí transmitirle esta facultad a Hyld, ella era mujer de los pies a la cabeza, por eso se perdió.
Las mujeres se pierden por el sexo, pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada de la cintura para abajo. De ahí proviene mi fortaleza. Cada vez que él entra por la puerta, mientras hago que escucho a la mosquita muerta, me pongo en mi postura de pensar.
La madre de Frankenstein, de Almudena Grandes.
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern, ara marxem a parlar de videojocs.
I ho fem amb l'Américo, que ja el tenim aquí als estudis de l'emissora. Américo, bona tarda.
Bona tarda, Dani, què tal? Com estàs?
Molt bé, doncs amb ganes del tema d'avui, que crec que pot ser molt emotiu per molts dels oients, perquè és un tema que d'alguna forma a tots ens toca, no?
Tots hem tocat alguna d'aquestes consoles de les que parlarem avui i al final també això ens donarà molt de debat.
Aviam per on comencem aquest debat i si expliquem una mica més del tema, no? Perquè els oients ja deuen estar amb ganes de saber-ho.
Sí, efectivament. Mira, abans et diré una cosa.
Amb un altre podcast en el que vaig de tant quan, que es diu El batalló amb Pluto, que parlen sobre videojocs i que és un podcast molt interessant,
la veritat, recomano fer-li una sentida, m'han parlat algun cop del concepte de projectar la veu.
Llavors avui estic intentant fer-ho una mica més. No sé què tal se'm donarà, no sé si tu saps algun truc que em puguis donar per elaborar aquesta projecció,
però bueno, això per una banda.
Jo soc dels que crido molt, també t'ho dic. Jo sempre he cridat bastant, però bueno, jo et recomano les respiracions, que les vagis controlant,
també que aquesta veu sortir d'aquí de la panxa, no? D'alguna forma, que sortir la veu com disparada de la panxa i a partir d'aquí doncs començar a fluir.
Però bueno, tampoc t'estrecis, eh? Ves fent. I segur que li trobaràs el puntó.
Holy shit. D'acord. Doncs mira, deixem aquest petit off-topic i ja si vols et faig la pregunta.
A mi sempre m'agrada començar aquestes coses amb una pregunta.
En tracta així com per donar una miqueta de debat, no?
I llavors, efectivament, com tu deies, avui venim a parlar d'una consola portàtil de Nintendo
que durant aquest 2024 ha celebrat el seu 20 aniversari, que és la Nintendo DS.
Una clàssica, ja es podria dir jo crec que estem ja en el terreny dels clàssics.
I el volia començar preguntant si tu has tingut alguna relació amb aquesta consola, Dani.
20 anys, eh, de la Nintendo DS. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do.
Però sí, aviam, jo la primera vinculació que tinc amb la consola és amb 8 anys,
quan faig la primera comunió, que a mi em regalen una Nintendo DS per la meva primera comunió, no?
És allò de dir, bueno, és un tòpico, sí, és un tòpico.
Però en aquella època, clar, t'estic parlant que la Nintendo tenia 4-5 anys, no en tenia més,
perquè jo vaig fer la comunió el 2008.
O sigui que estem parlant que la Nintendo tenia, doncs això, uns 4-5 anys de vida.
i per mi, doncs, va ser, doncs, un primer contacte amb aquesta consola.
A potser va ser que havia, doncs, jugat amb alguna d'algun cosí o d'algun veí o d'algun amic,
però realment, quan començo a tenir el primer contacte amb aquesta consola,
és en aquell moment amb el Mario Bros,
que per mi el Mario Bros va ser com una gran descoberta, no?,
un joc de viciada d'aquells d'estar estona, estona i estona,
i el Mario Party també em va generar molt bons moments,
i a partir d'aquí, doncs, anar provant, no?, i anar jugant.
Total. El Mario Bros, aquest, el New Super Mario Bros,
que portava la... bueno, no el portava, però es van fer un munt de packs per vendre'l,
va ser el joc més venut, precisament, d'aquesta consola.
van ser més de 30 milions d'unitats que va vendre, o sigui, que imagina't,
clàssic, clàssic, va, amb aquests minijocs que tenia,
del Luigi que feia com que jugaves a pòquer amb ell,
aquell de trobar les cares amagades, buah, meravellós.
Doncs, fixa't, m'agrada molt que comencis amb aquest tema de la primera comunió,
perquè jo també he estat aquí, però jo vaig escollir l'altra banda,
jo vaig escollir la PSP, la portàtil de Sony,
i, de fet, d'aquí una estoneta arribarem a aquest punt de confrontació
i parlarem una miqueta de les diferents filosofies de disseny que van tenir les màquines,
però, bueno, jo crec que és interessant començar primer donant una miqueta de context, no?
Per què? Per què la Nintendo DS? Per què hem escollit avui parlar d'aquesta consola
més enllà de, doncs, el que he dit, no?,
que se celebra aquest any, aquest 20 aniversari.
Doncs, bàsicament, perquè és una consola que jo crec que va marcar una generació.
Es pot veure, per una banda, per la quantitat absolutament abismal de vendes que va acumular,
si ajuntem tots els models de Nintendo DS,
van superar els 154 milions d'unitats venudes.
Una barbaritat.
Però, a més, tenim una cosa que em sembla especialment interessant,
que és el fet que aquesta consola va ser com una mica la que va començar a desenvolupar
el canvi de visió de Nintendo en respecte als videojocs.
Si et sembla, comencem parlant una miqueta de context
i ara ja ens entrem després en el tema de la Nintendo.
Doncs, parlem de context.
He posat de fons aquest Super Mario Bros,
aquesta versió de Brian Tyler,
que es va fer servir per la pel·lícula de Super Mario Bros,
aquella pel·lícula de fa un anyet, dos,
que ho ha patat molt, que va ser bastant xula.
Jo la vaig gaudir molt.
I, en aquest cas, doncs, mira, la tindrem de fons durant una estona.
Sí? Que guai.
Jo no sóc gaire afant, eh, d'aquesta pel·li.
Un altre dia podem parlar...
Doncs sí, un dia en parlarem perquè a mi em va meravellar,
però ara em sobta que em diguis tu el contrari.
O sigui que també m'interessa saber la teva opinió.
Un altre dia la posarem en debat, si et sembla.
Sí, ens guardem aquest tema.
Exacte.
Però, bueno, comencem ja amb el context d'on va néixer aquesta Nintendo DS
i és que a principis dels anys 2000
Nintendo estava en una situació una mica complexa.
direm, el 2002 s'acabava de publicar, o s'acabava de llançar, més aviat,
la GameCube, la consola que venia a substituir la Nintendo 64,
i estava tenint una recepció una mica tíbia.
La PlayStation 2 tenia un preu molt més baix
i estava menjant moltíssim el terreny.
I, per una altra banda, un any després, es va publicar la Game Boy Advance,
que sí que és cert que va tenir una recepció més bona,
de fet va tenir un èxit considerable en vendes,
però es va criticar molt el conservadurisme que estava demostrant Nintendo
amb aquesta saga llarga tan llarga de consoles de Game Boy,
començant amb el 89, amb la primera,
i que fins al 2003 encara s'allargaven noves versions.
El públic demanava una miqueta de frescura i una miqueta d'innovació
a nivell d'aquestes màquines, no?
Llavors va ser com en aquesta època, més o menys, 2002-2003,
quan Nintendo va fer un canvi en el president, en el CEO, diguem.
El mític, el Yamauchi, va marxar, es va jubilar,
el senyor ja tenia una edat i fins i tot dues, podríem dir.
Sí, ja tenia ganes de descansar una mica, no?
Bueno, ja saps quants són els japoners,
els agrada molt el tema de treballar,
però sí, fins i tot va estar, si no m'equivoco,
més de 50 anys al front de la companyia.
Uau, Déu-n'hi-do, eh?
Des dels inicis, no?, podríem dir, o gairebé?
Bueno, Nintendo venia ja des de feia temps,
el que passa que abans de fer videojocs havia estat fent joguines.
Llavors aquesta part més de les joguines no va estar ell,
però sí que tota l'avançada en el tema dels videojocs
ell va ser el cap, el front de la companyia.
I ja dic, quan va marxar aquest senyor va entrar un altre
que ha anomenat Satoru Iwata, un clàssic,
un molt estimat entre tota la comunitat de videojugadors,
perquè va ser, ja dic, qui va voler donar aquest canvi
a la visió que tenia Nintendo fins ara dels videojocs.
Fins ara, fins aquest punt, el que feia la companyia era
intentar treure, diguem, treure les vendes d'un software,
o sigui, un hardware, consoles, no?, podríem dir,
unes màquines molt potents.
Utilitzar com a reclam principal de vendes
la potència de les seves màquines.
I vist que això amb la Nintendo 64 no els havia funcionat gaire bé,
amb la Gamecube els estava funcionant encara pitjor,
el que va decidir Iwata, quan va arribar en aquesta posició de president,
va ser fer un canvi, fer un giro de 160 graus
i dedicar-se en comptes de promocionar el hardware,
promocionar el software, és a dir, els títols, els videojocs.
Intentar vendre la creativitat darrere d'aquestes franquícies
tan clàssiques i tan icòniques que tenia la companyia
i donar-los-hi una miqueta d'empenta a partir d'aquí.
Doncs ens hem posat una mica en context,
jo crec que també aquesta introducció ens anava bé
per introduir el tema, però ara ja anem, diguéssim, a barraca, no?
Anem a parlar d'aquesta Nintendo i també de tot plegat.
T'ho deixo a les teves mans perquè estic convençut
que portes també un guió molt esquematitzat
per no deixar-te res, perquè és un tema
que avui crec que també tens molta responsabilitat, no?,
a l'hora de traslladar aquest tema als nostres oients.
Parla molt que li tens, no?, també, a aquesta consola.
Ui, ui, ui, quins nervis.
Sí, fixa't, la veritat és que sí que tinc un guió més o menys establert
perquè és un tema del que m'agrada molt parlar.
Aquesta època de principis dels 2000,
com aquesta abollició de videojocs que va haver-hi.
És en aquest context, en aquesta abollició creativa de software,
precisament el que dèiem just a fa un moment,
on neix la Nintendo DS.
Tot i que Iwata va ser una ment molt present
en l'escenvolpament d'aquesta consola,
no va ser l'única.
Vam tenir, per exemple, el propi Yamauchi,
el president que havíem dit just abans,
que ja va deixar caure la idea de la doble pantalla
abans de marxar de la companyia.
I, a més, tenim també a Shigeru Miyamoto,
un dissenyador de videojocs clàssic, ultra conegut,
per ser el responsable de sagas com els Mario o els Zelda,
si d'anar més enllà,
que va ser qui va proposar la idea de la pantalla tàctil.
Llavors, en aquest començament d'idees, de prototips,
de tal, és on es va començar a idear
aquesta manera tan nova de veure els videojocs.
I va ser al poquet de ja començar amb els primers prototips,
al novembre de 2003, on es va anunciar la consola.
El que es va dir d'ella és que seria una màquina complementària
a les dues que hi havia al mercat ja,
és a dir, que juntament amb la Game Boy Advance
i amb la GameCube farien com una espècie de triada de consoles
i que cadascuna tindria com una mica el seu espai.
Que no es trepitjarien i que tindrien videojocs exclusius
per cada màquina.
A més, el que va dir Iguata, quan la va presentar,
va ser que el seu objectiu era que aquesta màquina
els ajudés a trencar amb aquesta visió tan conservadora
que havia desenvolupat la companyia,
que havia anat agafant durant els últims anys,
amb aquesta trajectòria una mica més poc arriscada
que estaven tenint amb les seves consoles portàtils.
Per aquella mateixa època, més o menys en el 2003,
quan ja estaven, diguem, com tota la maquinària de desenvolupament
a ple rendiment,
Sony també estava creant la seva pròpia consola portàtil.
En aquest cas estem parlant de la PlayStation Portable, de la PSP.
Quina diferència hi ha entre aquestes dues?
Bé, doncs una principal, que és el que he dit fa un moment,
que és que mentre que la PSP apostava per la potència,
una cosa que ja hem dit que Nintendo havia estat fent fins ara,
la pròpia DS va decidir apostar per la creativitat.
Per tant, tenim que la primera, la consola de Sony,
volia traslladar l'experiència de jugar a una consola de sobretaula,
diguem, com podia ser la PlayStation 2 o la PlayStation 1,
al format portàtil.
Mentre que Nintendo el que buscava era aprofitar aquestes carencies
que en un primer principi li podríem donar a una consola portàtil,
aquesta qüestió de menys potència,
d'haver d'adaptar els jocs, a fer-los d'una manera una mica més concreta,
doncs utilitzar aquestes carencies, ja dic, com a punts forts
i mirar de fer coses més creatives.
Així va ser com la companyia de Kyoto, Nintendo,
va decidir optar per utilitzar uns components per la seva màquina
que no fossin tan innovadors.
És una cosa que la companyia ja portava fent des de fa temps
perquè amb la pròpia Game Boy, la primera de totes, la del 89,
va ser una estratègia que ja van utilitzar.
Aquesta Game Boy, els seus punts principals de venda
eren que, tot i que tenia una resolució molt baixa
i molts poquets colors en pantalla, la bateria durava molt,
era molt econòmica i era molt portàtil, era petitona.
Per tant, en aquest cas, gairebé 20 anys després,
van intentar reproduir aquesta filosofia.
Llavors, el que van fer va ser agafar, ja dic, components
poc punteros en la part tecnològica,
però que totes les desenvolupadores de videojocs,
és a dir, jo què sé, Square Enix, Capcom,
aquestes mítiques que portaven molt de temps col·laborant a Nintendo,
ja coneixien molt bé i estaven molt familiaritzades amb aquest software.
Per tant, el que els va permetre va ser desenvolupar coses creatives,
ja dic, molt econòmiques a nivell dels gastos que els suposava desenvolupar-les
i on, al final, el risc era molt baix.
Si tenim un desenvolupament molt costós,
el que s'acostuma a veure és que les companyies
no arrisquen tant.
El que volen, al final, és recuperar la inversió.
El que podríem veure, per exemple, en aquests productes
és que sortien molt rentables, no?
Exacte.
Perquè, pel que dius també, hi ha un punt
que potser no eren els millors gràfics,
no eren els millors ni els més punters,
però sí que tenia coses molt bones,
com, per exemple, la durabilitat de la bateria,
que també era un format molt portable
i això permetia també que, per exemple,
la gent la pogués triar endavant d'altres consoles
i això també, com a creador de videojoc,
també ho valores, no?
Dius, ostres, potser no m'haig d'escarreçar gaire
amb els gràfics,
però, per altra banda, sé que puc vendre molts jocs
perquè és una consola que surt sola, no?
Que es ven sola.
Correcte.
Aquest baix cos, aquest coneixement ja previ
i aquest hardware novedós,
recordem que estem parlant d'una consola
que trencava moltíssim el que s'havia vist fins ara,
tenia dues pantalles,
una d'elles era tàctil,
teníem un micròfon que permetia
no només rebre el que nosaltres dèiem,
no?, amb un munt de jocs
que utilitzeven aquesta característica,
sinó que també agafava altres estímuls,
com bufar, com cridar...
Ara estàs parlant de la Nintendo.
De la Nintendo DS, exacte.
Sí, sí, sí.
Tot això, sumat, ja dic,
al baix cos del desenvolupament,
va crear com una efervescència creativa
que va donar molts jocs molt interessants
i això va ser el que va ajudar
a respaldar aquesta idea que tenia Iguata
de voler promocionar les seves vendes
a través de la creativitat dels videojocs.
I seguim endinsant-nos en el món dels videojocs
i de la cultura pop amb el nostre estimat Américo,
que avui ens ha portat aquesta Nintendo DS,
una consola que molts de vosaltres heu tingut a casa,
que heu jugat o que heu vist els vostres amics,
amigues, familiars jugant a aquestes consoles,
inclús segur que heu unit les vostres Nintendos
i heu jugat amb partides compartides
i heu estat fins a les tantes de la nit,
passant-vos-ho bé amb aquesta consola.
Era una consola que, a més a més de donar bons moments
de forma individual,
també et donava això, compartir,
fer comunitat amb els teus.
Era divertit, era divertit això.
El Mario Kart, el Mario Party...
Efectivament.
El PictoChat, fins i tot.
Te'n recordes?
El PictoChat.
Aquesta aplicació que portava inclòs
per escriure, per dibuixar,
per enviar-se a través d'una red land
que creava la pròpia consola,
enviar-se missatges d'una a l'altra
quan estàvem difícilment a prop.
Clar, ni Bluetooth ni res.
Allò era una tecnologia
que per nosaltres era com la primera tecnologia puntera
que vèiem, no?
Allò de, com tu deies,
allò de poder compartir coses
entre tres o quatre consoles
i allò era, bueno, bestial.
Meravellós.
Una altra època.
A més, tenien una cosa molt xula
que era que en un únic joc
podien jugar quatre persones.
Es podien connectar en aquesta red
i només calia que una de les persones,
una de les consoles,
estigués reproduint el joc.
Aquests van ser molts dels factors
que van fer que la Nintendo DS
fos un èxit en ventes.
Ja és a dir, que es va publicar
el novembre de 2004
en funció del continent,
en funció del territori,
va ser un dia o un altre,
però el cas és que
des que es va llançar
va arrasar.
Va vendre, ja dic,
hem dit abans
més de 154 milions d'unitats
quan es va descatalogar
i això va ser el que va fer
que va trencar una mica
amb els plans que tenia Nintendo
per aquesta consola.
Hem dit fa un moment
que l'objectiu principal
era que aquesta màquina
complementés
tant a la Game Boy Advance
com a la GameCube.
Però el que es va veure
és que Nintendo tenia
dues consoles portàtils
al mercat,
la Game Boy Advance
i aquesta Nintendo DS
i que la més nova
li estava traient
molt de les vendes
a la primera.
Per tant,
vist que aquest èxit
i vist també
que la pròpia
Nintendo DS
portava una ranura
per posar-li els jocs
de la Game Boy
el que vam tenir
és que finalment
es va descatalogar
la primera d'elles.
Els pocs anys,
el 2005,
el 2006,
si no m'equivoco,
es va deixar de fabricar
i al poquet temps
es va deixar de vendre
totalment
i es va quedar
dins del panorama
per una banda
la Nintendo DS
i per una altra
la GameCube
que també al poc temps
va ser substituïda
per la famosa
i super, super, super,
super coneguda
Nintendo Wii.
I tant i tant
ja ho deies,
aquesta Wii
que també ens va donar
moltes emocions.
Jo crec que després
de la Nintendo
la Wii
va ser la que
la que ho va trencar,
no?
Perquè a casa
encara la tenim allà
agafant pols
però encara la tenim
allà a la Wii.
Sí, total,
fixa't que
tant
aquesta
aquesta
consola
que comentaves
que era
la Nintendo DS
amb la que avui
hem estat dedicant
tot el programa
i per altra banda
també
la Nintendo
la Nintendo Wii
que realment
és una consola
que també
ens ha donat
bons moments,
no?
Sí, exacte.
Fixa't que
passa una cosa
que és que
tant aquesta
Nintendo DS
com la Wii
van ser
una mica
com
la punta
d'allància
que va
intruir
els videojocs
a pràcticament
tot el món.
Van ser consoles
amb un preu
molt reduït
i que a més
apuntaven a
tot tipus de públic
no només
el que
tradicionalment
s'havia entès
com a jugadors
que era aquest espectre
de masculí
i bàsicament
jove
nens
i joves adults
com diríem
en els cims
sinó que
es va obrir
a altres
espectres demogràfics
per una banda
per exemple
tenim
tota una saga
de videojocs
o un conjunt
de sagues
com seria
Nintendogs
o els
Imagina Ser
te'n recordes
d'aquests
que anaven més
enfocats
a un públic
femení
que van intentar
obrir
l'interès
de la consola
a
altres persones
que potser
ja els interessaven
els videojocs
i estaven interessades
ja havien jugat
però potser
no se sentien
tan incloses
dins
del que
les companyies
feien
sobretot
en els seus
moviments
de màrqueting
també dic una cosa
per trencar una mica
aquesta bretxa
diguéssim
de
de lo femení
lo masculí
tal no
que moltes vegades
doncs també
en aquest punt
hi ha hagut
també
algun punt
masclista
no
tot plegat
a l'hora de fer
merchandatge
d'aquests
tipus de videojocs
que per exemple
la meva germana
era una fanàtica
del
Mario Bros
salva
salva
pas
abans
que jo
i
li
encantava
vull dir
també
tenia
el dels gossos
com deies
que també
era un
clàssic
però vull dir
que en aquest cas
també jo crec
que d'alguna forma
va haver
com aquest punt
de dir
ostres
que les noies
les nenes
també poden jugar
i també es poden
interessar
per videojocs
que fins ara
potser només
s'havien interessat
els nois
o potser
el
global
de frikis
eren més
nois que noies
ara aquí
ja es trenca
això una mica
i d'alguna forma
es comença
a equiparar
tot plegat
no creus?
I tant
noies jugadores
hi ha hagut sempre
això és així
encara que els moviments
de màrqueting
anessin
tan enfocats
als nois
noies que jugaven
hi ha hagut sempre
vull dir
quan jo era petit
l'ami
qui em va
introduir
en els videojocs
va ser la meva cosina
i vull dir
això ha estat sempre
el que passa
és que va ser
a través de la
Nintendo DS
sobretot
quan aquesta
visió més mercantil
es va obrir
una mica
i encara que fos
com tu mateix dius
amb moviments
que poden ara mateix
semblar masclistes
com fer una Nintendo DS
de color rosa
que diem
jo què sé
especial per a xiques
o aquests jocs
que hem mencionat
que estan més relacionats
amb tota la temàtica
de cuidados
de no sé què
de no sé quan
que poden tenir
una connotació
doncs ja dic
una mica
complicada
però que van ser
com més aviat
una
una porta
d'entrada
no tan
el
el
el fi
sinó el mitjà
a través del qual
doncs ja dic
moltes
moltes
moltes
moltes persones
van poder
sentir-se
acceptades
dins de la comunitat
de videojugadores
això també
els va passar
per exemple
no només
ja dic
al públic femení
sinó al públic adult
i fins i tot
a la gent gran
que també
és una cosa
doncs que potser
fins a un cert punt
es considerava
que els videojocs
eren una cosa
molt d'adolescents
o de nens
però a través de videojocs
doncs com per exemple
el brain training
que
doncs que tenia
com aquesta
estratègia de marketing
tan enfocada a
treballar en la memòria
no sé què
no sé quantos
o els professors
Layton
per exemple
que eren jocs
amb una història
una mica
més pausada
i més narrativa
i amb tot el tema
dels puzzles
i tal
doncs també van
igual
obrir la porta
cap a
aquests
aspectes demogràfics
és a dir
que potser
no estaven tant
fins a aquell moment
integrats
dins del públic
objectiu
dels videojocs
Interessant no?
Tot el que hi ha darrere
d'un videojoc
que moltes vegades
pensem
que és aquella caixa
de plàstic
que quan l'obres
hi ha
aquell
aquell joc
petitó
que es inserta
dins de la consola
ara no
ara tot és molt més fàcil
i moltes vegades
amb entrar
doncs en un
en una plataforma
digital
ja ho tens tot
no?
Però realment
dins d'aquest
videojoc
no?
d'aquesta creació
també artística
perquè evidentment
també té una connotació
artística
molt important
hi ha moltes coses més
no?
i també ens afecta
doncs en qüestions
de gènere
com comentàvem ara
en qüestions
de realment
interessants
i que
i que poden generar
molt molt de debat
ens queden
cinc minutets
per anar acabant
el programa d'avui
Américo
i crec que
és bon moment
per anar recollint
una mica
d'informació
que hem anat comentant
i també
portar-nos una mica
a les conclusions
no?
del programa d'avui
sí, totalment
el que podríem dir
per tancar
doncs és això
que aquesta
rellevància
aquesta importància
que va tenir
la Nintendo DS
i sobretot
aquesta bona manera
d'entendre
com podien enfocar-se
els videojocs
d'aquí en endavant
va ser el que
va marcar
doncs el que dèiem
no?
moltíssimes persones
doncs que ara
potser estan
començant
a entrar
en el món
del desenvolupament
en el món
de la crítica
o en el món
simplement
de disfrutar
dels videojocs
i que els han
modelat
una mica
la seva manera
d'entendre
els videojocs
i els han ajudat
a veure
que
hi ha altres formes
de disfrutar
els videojocs
fins a aquell moment
hi havia
una gran part
del catàleg
que anava
molt enfocat
a la dificultat
a lo complicat
al repte
i la Nintendo DS
va fer una cosa
que va ser
ser accessible
a més de
per preu
i ja dic
i per disseny
i totes aquestes coses
també va tenir
molts jocs
que no eren
un repte
d'habilitat
sinó que
potser et tiraven
més cap a
la història
o cap a
simplement
la diversió
que crec que això
és una part
molt molt molt important
també
dels videojocs
a mi m'agradaria
tancar
amb una cosa
que va dir
el propi Yamauchi
quan va
ja dic
aquest
president
de Nintendo
que va venir
abans d'Aiguata
en una entrevista
que li van fer
quan estava
a punt de publicar-se
la Nintendo DS
ell va dir
que
ell
no sabia
com sortiria
aquest canvi
de filosofia
que si
sortia malament
Nintendo
segurament
hauria de deixar
de fer videojocs
perquè no es podien
permetre un altre error
però que si la Nintendo DS
funcionava
això els portaria
cap a la cima
dels videojocs
bueno
jo crec que
hem vist
tot el que hem vist
avui
i vist
el que veiem ara
20 anys després
de la publicació
d'aquesta
Nintendo DS
podem dir
que efectivament
el president
o l'expresident
de Nintendo
tenia raó
i que aquesta consola
va ajudar
a que arribés
a unes cotes
que fins aquell moment
no s'havien vist mai
en el món videolúdic
van haver de moure
totes les fitxes
al centre de la taula
però jo crec
que apostant-ho tot
ho van guanyar tot
no també
van aconseguir coses
molt importants
fites històriques
realment
Américo
avui ha quedat un programa
rodonet
rodonet
hem pogut parlar
d'aquesta
Nintendo DS
hem pogut també
aprofundir
en el seu origen
i en la celebració
d'aquests 20 anys
i res
no sé si vols afegir
alguna cosa
però jo t'acomiado
fins la setmana vinent
no l'altra
d'aquí no res
que ens tornarem a sentir
i res
que moltíssimes gràcies
també de portar
aquest tema
tan interessant
i que per molts
de nosaltres
has devingut
també part
de la nostra infància
Moltíssimes gràcies
a tu
un altre cop
per tenir-me per aquí
i jo encantat
de venir sempre
moltes ganes
de tornar
d'aquí dues setmanes
i a veure
quin tema se m'acorreix
per continuar
parlant sobre videojocs
Doncs vinga
una abraçada
que vagi bé
Adéu
El refugi
amb Daniel Martínez
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En aquest cas les inscripcions també s'han de fer pel mateix canal
salut arroba santjust.cat
o pel telèfon 93 480 4800
del Servei de Salut Pública.
I acabem també destacant l'activitat del 28 de novembre
de 7 a dos quarts de nou del vespre.
El Can Ginestà tindrà lloc la sessió informativa
Vol saber com usar un desfibrilador DEA
en el marc del programa Sant Just d'Esvern
Municipi Cardioprotegit.
Les persones interessades en participar
podran reservar la seva plaça fins al 27 de novembre
a través del correu electrònic canginestà
arroba xecssantjust.cat
o també el telèfon 93 480 95 64.
Una activitat que també és molt important
tenir-la en compte, aquesta activitat formativa
que es durà a terme a Can Ginestà.
Fem un petit reces.
Ara connectarem en Catalunya Ràdio
amb els informatius de les 6
i tot seguit amb el bolletí de la casa
de Ràdio d'Esvern.
A les 6 i 10 tornem a estar amb vosaltres
amb entrevistes i espais de tertúlia
aquí, a Ràdio d'Esvern.
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Sergi Molero.
A partir de l'1 de febrer serà obligatori
portar casc per circular amb patinet a Barcelona.
Ho ha avançat la tinenta d'alcaldia de mobilitat
de l'Ajuntament de la capital catalana,
la Llebonet, a la Comissió d'Urbanisme i Mobilitat.
La mesura entrarà en vigor un cop s'aprovi
la modificació de l'ordenança de circulació
de vianants i vehicles al ple d'aquest mes de novembre.
Són l'obligatorietat del cas
que només una sola persona podrà utilitzar
el patinet, el vehicle de mobilitat personal
i, per tant, no hi podran anar dues.
Hauran de comptar amb els elements de seguretat necessaris
per la seva circulació, com llums davanteres i posteriors.
I, a més a més, també es clarifiquen molt més
els espais per on poden circular
i on en cap cas poden circular,
com, per exemple, les voreres.
Un cop aprovat, l'Ajuntament farà una campanya informativa
i podrà sancionar els conductors de patinet
que no portin casc.
La data, doncs, és l'1 de febrer.
La nova ordenança també prohibeix
aparcar motos a la vorera dels accessos
de centres educatius i hospitals.
Més notícies, Natàlia Ramon.
Els càmpings de Catalunya i la Generalitat
crearan un grup de treball
que determinarà el risc d'inundabilitat
de cada una de les instal·lacions.
El sector s'ha reunit amb el president
de la Generalitat, Salvador Illa,
i ha demanat celeritat
per fer els informes de cara a introduir
les millores que siguin necessàries.
Barcelona, Joan García, bona tarda.
Bona tarda.
Treballar plegats, administració i sector,
fer-ho ràpid i veure la situació cas per cas.
És el que n'ha sortit de la reunió
dels responsables dels càmpings
amb Salvador Illa,
a qui li han reclamat subvencions
per obres de millora i sistemes d'alerta
i també agilitat administrativa,
sobretot de l'Agència Catalana de l'Aigua
i protecció civil en els informes.
Miquel Gotenegra, president de la Federació de Càmpings.
El sector està fent la feina,
però en molts casos està frenat
per manca d'informes.
La manca de celeritat
per part de l'administració
ha frenat moltes millores.
Inclús temes de millores
en termes de gestió de risc.
Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Barcelona.
El president valencià Carlos Mazón
ha triat un militar retirat
per liderar la reconstrucció de l'Adana.
Francisco José Gan Pampol
serà el nou vicepresident
per a la recuperació econòmica i social
i el nou home fort de l'executiu.
Pampol, nascut a Figueres
i sense experiència política,
va ser tinent coronel.
Havia tingut responsabilitats
en els serveis d'intel·ligència
de les forces armades
i ha participat en la reconstrucció
de l'Afganistan.
A la direcció del PP
celebren el nomenament.
El mateix Alberto Núñez Feijó
ha deixat clar que n'estava el cas
i adverteix Mazón
que de l'èxit de la reconstrucció
en depèn la seva continuïtat
al capdavant de la Generalitat Valenciana.
Pimec es persona
davant la Comissió Nacional
dels Mercats i la Competència
per l'OPA del BBBA
al Banc Sabadell.
La patronal de la petita i mitjana empresa
reclama que s'escolti la seva opinió
com a part interessada
i alerta que l'operació
podria alterar significativament
la competència al sector bancari.
Pimec preveu que si la fusió
tirés endavant
tindria efectes directes
en les condicions de finançament
de les empreses.
Segons un estudi
de l'Observatori de la Pime,
la disponibilitat de crèdit
es podria reduir un 8%,
que es tradueix
en més de 54.000 milions d'euros
en préstecs.
I encara de l'actualitat econòmica del dia
us expliquem que Grifols
considera insuficient
la valoració de l'empresa
que ha fet el fons d'inversió canadenc
Brookfield,
que planteja un OPA
juntament amb alguns membres
de la família fundadora
de la companyia.
Brookfield ha fet una oferta
per valor de 6.450 milions d'euros,
cosa que significa
uns 10 euros i mig per acció.
Després de Conèixer l'oferta,
les accions dels laboratoris
han caigut un 6% a la borsa,
tot i que poc després
s'han anat recuperant.
El comitè de la transacció
del Consell d'Administració de Grifols
creu que Brookfield
infravalora el potencial de l'empresa
i ja ha avançat
que desaconsellerà
als accionistes que l'acceptin.
I ara els esports amb Ruth Vilà.
Rafa Nadal obre l'eliminatòria
de la Copa d'Evis
entre Espanya i els Països Baixos
que es disputa a Màlaga.
El neerlandès
van de Zanschulp
domina ara mateix el partit
que és el primer 7.
De moment guanya
el neerlandès per 5 a 4
i a més a més
el servei d'aquest joc
guanya per 40 a 0.
El comiat de Nadal
que es retira després d'aquest torneig
és el gran atractiu
de l'eliminatòria.
La jugadora del Barça,
Clàudia Pina,
torna a la selecció espanyola
de futbol
després de dos anys
d'absència
pel conflicte
entre les futbolistes
i la federació.
La blaugrana
i dues jugadores
del Llevant,
Badalona,
la catalana Berta Pujadas
i Macarena Portales
són les principals novetats
per als dos amistosos
que han de jugar pròximament.
I en total
9 catalanes
a la convocatòria.
Entre les absències
destacen
les d'Irene Paredes
i Geni Hermoso.
El gran ullès
repa
el Gurgins Abge
polonès
a la Lliga Europea
d'Envol
a partits
de 3 quarts de 7
i es podrà seguir
per Esport 3.
A la Champions Masculina
de Waterpolo
cinquena jornada
de la fase de grups.
A un quart de 7
d'aquí un quart d'hora
comença
l'Olimpiacó Sabadell
i a les 8
l'Atlètic Barceloneta
Jadran de Montenegro.
I a la Lliga de Futbol Sala
tenim avui
un Val de Penyes-Barça
a les 9 del vespre
també per Esport 3.
Fins aquí
les notícies.
I ara
entrem al búlter.
Tal com està a Menorca
el mes d'agost.
Tot seguit
les notícies de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Mariona Sales-Vilanova.
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula Universitària
de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
L'edat i el sexe
desfent mites
i serà càrrec
de Sònia Anglès-Acedo
ginecòloga i sexòloga.
L'acte tindrà lloc
el dijous 21 de novembre
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola.
Sònia Anglès-Acedo
abordarà
la relació
entre l'edat
i la sexualitat
trencant tòpics
i oferint
una perspectiva
científica
i informativa.
La conferència
s'endinsaran
els canvis
fisiològics
i emocionals
que es produeixen
al llarg de la vida
amb l'objectiu
de fomentar
una visió positiva
i saludable
de la sexualitat
en totes les etapes
de la vida.
L'esdeveniment
és obert
a tots els públics
amb entrada gratuïta
pels socis
de l'Aula Universitària
i una aportació
de 5 euros
per als no-socis.
L'esbar de l'Ateneu
de Sant Just
organitza
la segona edició
del festival
Ball a la vida
el pròxim 30 de novembre
a la sala
del cinquantenari
de l'Ateneu.
L'acte presentarà
dances tradicionals
dels països catalans
interpretades
per l'esbar de Sant Just
i dos esbar convidats
l'esbar Viladegràcia
i l'esbar d'Ensaire
Renaixença.
Alba Bermudez
membre de l'esbar
Sant Just
ha explicat
els orígens
del festival
en una entrevista
a Ràdio d'Esvern.
La primera edició
es va celebrar
el 2019
però la pandèmia
va obligar
a ajornar
la continuació
prevista pel 2020.
Explica que
després del confinament
va ser complicat
tornar a arrencar
però en guany
ho fan amb energia
renovada
nous integrants
i moltes ganes.
L'objectiu del festival
és no només mostrar
el treball de l'esbar
sinó també fomentar
la cultura tradicional
al vasllobregat
i enfortir
els vincles
amb altres esbar
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
El dijous 21 de novembre
l'Espai Mercat de Sant Jús
serà l'escenari
d'un programa doble
organitzat per Mons
i l'Ajuntament de Sant Jús.
A les 6 de la tarda
es farà una visita
comentada
a l'exposició
El món i l'altre
a càrrec dels comissaris
de la mostra.
Posteriorment
a les 7 de la tarda
tindrà lloc
una xerrada literària
sobre la novel·la
La famada
de Violet Leduc
amb la participació
d'Ester Andorra
i Arnau Cònsol.
L'activitat
s'emmarquen
les relacions
entre art
i literatura
que planteja l'exposició.
Les activitats
es faran
a l'Espai Mercat
situat
al passatge
Mercat 20
a Sant Jús.
I això ha estat tot.
Tornem
amb tota la informació
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Ràdio d'Esvern
98.1
98.1
98.1
I seguim aquí a les tardes
de Ràdio d'Esvern
en un moment d'entrevista
que també doncs ens agrada.
Ja sabeu
que a l'emissora del 98.1 FM
en serem els micròfons
a tothom
que ens visita
per parlar
de la seva professió
del seu hobby
del seu divertiment
o en aquest cas
parlarem
d'una persona
que és fisioterapeuta
en aquest cas
encendrem els micròfons
de la ràdio
en Christian Ruiz
d'aquí uns instants
que parlarem
sobre aquesta professió
la de fisioterapeuta
i també
totes aquelles tasques
que comporten
aquesta feina.
Avui volem parlar
de Global Performance Sports
que és una empresa
que treballa
de forma molt curosa
tot el tema
de l'esport
i també
de la rehabilitació
d'esportistes.
En aquest cas
sabem
que en el món esportiu
hi ha lesions
i hi ha qüestions
que han d'estar tractades
per professionals
per tal
que aquests esportistes
estiguin en ple rendiment
l'abans possible.
Per tant
aquesta tasca
és una tasca
molt important
i que se li ha de donar
molta importància
que és la que té.
Encelem ja el micròfon
a Christian.
Bona tarda, com estàs?
Bona tarda, Dani.
Nosaltres contents
de tenir-te aquí al programa.
Primera vegada
que fas ràdio
que vens a una emissora
a parlar una mica
de la teva feina.
Sí.
Doncs bé,
fora nervis
i avui parlarem
una miqueta
de Global Performance Sports.
Ens podries fer
un...
Re, cinc cèntims
d'aquesta empresa
que bé,
sembla que és
bastant innovadora
també pel fet
que treballa bastant
amb el tema
de la tecnologia,
de les dades, no?
A l'hora de donar
també un servei
bastant curós
al client,
en aquest cas
a l'esportista, no?
Sí, bueno, exacte.
Bàsicament,
Global és una empresa
que,
com diu el seu propi nom,
et dona
com una atenció
global, no?
Té tres centres,
una a Barcelona,
una altra a Sant Cugat
i una altra
a Girona
i és un lloc
bàsicament
on amb la seva
metodologia pròpia,
d'acord?
Pots trobar
físio,
però també
pots trobar
preparació física,
nutrició,
traumatologia esportiva,
és un lloc
on,
si ets un esportista,
pots trobar
tots els serveis
que puguis necessitar,
no?
Clar,
jo ara
feia bastanta
al·lusió, no?,
al tema
de la fisioteràpia
perquè al final
també és una part
que és molt important
i també tu
la toques molt
perquè és la teva feina,
però realment
hi ha altres serveis
que s'han de tenir en compte
quan un esportista
també s'està preparant
per estar
en ple rendiment,
doncs entenc
que hi ha altres coses
que també han d'estar
molt presents
i que han d'estar
sobre la taula
com per exemple
una bona alimentació,
un bon menú diari,
no?
I també, doncs,
un control
de tot això, no?
Sí,
has de tenir en compte
el cos
és molt bonic
però és molt complex
i has de tenir
moltes esferes
a tenir en compte
quan estàs tractant
a qualsevol persona
encara que sigui esportista,
no?
Has de tenir en compte
l'esfera física
però també has de tenir en compte
l'esfera més mèdica,
l'esfera psicològica,
l'esfera de l'alimentació,
és fàcil i difícil
a la vegada, no?,
perquè pots mirar
una esfera d'aquestes
molt acuradament,
de manera molt precisa
però si no estàs veient
tot el que és la...
tot el complex, no?,
que pot ser un cos humà,
t'estàs deixant
moltes peses, no?
Totalment, no?
Hi ha com una espècie
de planetes
que van orbitant, no?,
i que aquests planetes
que li podem dir,
per exemple,
notició,
li podem dir
també, doncs,
tractament
de tot el tema
de la massa muscular,
etcètera,
que també s'ha d'anar
molt pendent
de tot això, no?
Hi ha com una espècie
de llista, no?,
de coses,
de qüestions
que a nivell esportiu
s'han de tenir en compte,
que són aquests planetes
que van orbitant
entorn l'esportista
i que si no ho tens en compte,
doncs,
en algun moment
pots trobar-te
amb algun ensurt, no?
Sí, exacte.
Parlem una miqueta
de la teva professió,
de com entres
en el món
de la fisioteràpia
i com acabes arribant,
en aquest cas,
a Global Performance Sports.
Bé,
jo vaig arribar a Global
perquè jo tot aquest any,
l'any acadèmic 2023-2024,
jo vaig estudiar
un màster
en entrenament
i adaptació esportiva, no?
Després de veure
que el meu lloc,
el món, no?,
era l'esport, no?
Després d'haver-hi fet
diferents coses, no?
D'haver...
Quan vaig estudiar
un postgrau
de fisioteràpia respiratòria,
també,
en aquell moment del Covid,
se necessitava molt
aquest servei
i no ho tenia
molta gent,
després d'aquests anys
jo vaig veure
que el meu lloc
era l'esport, no?
I llavors
em vaig encaminar
a fer aquest màster
i gràcies a aquest màster
vaig conèixer Global.
Global em va conèixer
a mi també
i després de, bueno,
de tenir una bona relació,
per dir-ho d'alguna manera,
entre alguns professionals
els que hi havia a dins,
els que hi havia a dins, pues,
vaig establir aquest contacte
i a poc a poc
vam anar
a més a més a més
fins que em van dir,
ostres,
t'agradaria treballar
amb nosaltres?
i, bueno,
i va ser quan
em van oferir
portar
l'Atlètic Sant Lluís,
no?
Que és ara on estic treballant
dintre de Global, no?
Tenim moltes seccions
i una secció
que té Global
és la secció de clubs
i dintre d'aquesta secció
està l'Atlètic Sant Lluís
on jo estic treballant.
Clar,
que és una mica també
el que et vincula
amb el nostre municipi
i també per això
vam trobar interès
en aquesta entrevista, no?
El fet de poder parlar
amb una persona
que, doncs,
està al front
de tots aquests aspectes,
diguéssim,
tan importants
en el món esportiu
que hem esmentat anteriorment
i que en aquest cas
està també,
ajudant
la Lliga Lit
del nostre
Atlètic Sant Just
a dur a terme
també aquest servei, no?
Amb quines dificultats,
amb quines proves,
amb quins reptes
estàs anat trobant
al llarg d'aquests mesos
a la Lliga Lit
a Sant Just?
Per exemple,
jo crec que ara mateix
el repte que estem tenint
és possiblement
la càrrega, no?
Possiblement
hi ha molta càrrega
de partits,
hi ha molta càrrega
d'entrenaments.
Tenim
hi ha molt treball,
hi ha molt treball, no?
I tot aquest treball
s'ha de tenir en compte
perquè
és un treball físic
i és un treball
que s'ha de recuperar també
i si no deixes recuperar
el cos també
va cada vegada
menys
i menys
i menys
i menys
fins que acaben
passant
les lesions,
aquests problemes
que et deixen sortir
del calendari esportiu
de la convocatòria
d'aquests...
Clar, però
hem de tenir en compte
que és un equip
que està en el seu primer any
després d'aquest ascens, no?
Llavors, clar,
hi ha moltes mancances
que s'està trobant
a nivell físic
perquè no estava preparat
en aquell nivell
i ara la tasca
de l'equip
entenc que és
aquesta precisament, no?
preparar-se
per poder afrontar
aquest primer any.
Un primer any
que marquem
que des d'un inici
doncs
l'objectiu era
diguéssim
com la permanència
i ens estem trobant
que està funcionant
molt bé l'equip
i que està tenint
moltes victòries
i de fet
aquestes últimes jornades
doncs
han anat funcionant
bastant bé
aquesta última
desgraciadament
es va perdre
però realment
doncs
ha estat
obtenint molt bons resultats
l'edit i Sant Just.
Sí, sí, sí.
Però jo crec que a més
jo porto
ja t'he dit, no?
porto des de l'agost
treballant amb l'Atlètic Sant Just
però jo crec que
des del principi
hi ha hagut molta base
i jo crec que
possiblement
aquest equip
quan ja estava
a primera catalana
ja havia
nivell
de Lligalit, no?
Perquè
és això
el que estem dient
o sigui
és el nostre primer any
i ja estem
lluitant
a mitja tabla
una miqueta més a dalt
al top 5
o sigui
hi havia
molt bon treball
abans
i aquest treball
s'està
consolidant
a la Lligalit
i s'està
veient
que s'està fent
molt bé
es nota la càrrega
perquè la pressió
és molt més alta
els equips
t'exigeixen molt més
i els que han baixat
baixen d'una
categoria
que és nacional
que és tercera federació
tercera red
i això es nota molt
però jo crec
que hi ha
un molt bon treball
i es nota
per part de tots
quant entrenen
més o menys
que fan
3-4 entrenaments
a la setmana
són 3 entrenaments
a la setmana
dilluns, dimecres
i divendres
i després
el partit
i tu estàs present
als entrenaments
sí
jo estic present
als entrenaments
dels dilluns
i dels divendres
i el del dimecres
me'n vaig una miqueta abans
però
l'important
per dir-ho d'alguna manera
on ja és clau
per dir
aquest sí
aquest no
per dir
quina és la llista
el d'abans del partit
exacte
és el dalt d'ivendres
i quina és la teva tasca
en aquests entrenaments
què fas?
és a dir
estàs allà d'observador
estàs també actuant
ets home d'acció
que també va fent feina
explica'ns una mica
bé
jo
amb el màster
de redaptació
ja vam veure
que possiblement
la tasca del físio
no és només
estar a la llitera
i fer tasques de llitera
la tasca del físio
i a més ara
amb el màster
que és l'adaptor
esportiu
no?
aquestes tasques
ja van una passeta
més endavant
no?
ja podem fer
com una passa
de passem de llitera
a camp
no?
i fer les primeres
tasques al camp
sense que
hi hagi una gran
diferència
entre
no fer res
a posar-se
a posar-se
dintre del grup
no?
és com una mena
de dir
aprimar
aquesta diferència
entre aquests dos blocs
estem parlant
amb el Cristian
sobre tots aquests temes
esportius
que avui
ens han
arribat aquí
com de forma
novedosa
també per molts
de nosaltres
segur que
els oients
també
hi ha alguns
que esteu descobrint
com jo
com funciona
tot a nivell esportiu
també
tot el tema
de com controlar
que els esportistes
estiguin
en el seu punt
perfecte
a nivell de salut
i també
a nivell
diguéssim
com comentàvem
el fet d'estar
100%
en el partit
i per poder
donar la talla
en el moment
del repte
més important
que és
el moment
d'estar allà
a la pista
i de donar-ho
tot al camp
comentem altres qüestions
perquè jo m'imagino
que
fer aquesta tasca
per tu
també deu ser
molt estimulant
a tu també et deu
motivar molt
veure l'evolució
dels jugadors
de l'Atlètic Sanjus
en aquest cas
sí
perquè
mira jo quan vaig arribar
me'n vaig trobar
eren
dos
dos jugadors
amb un
no tres
perdona
tres jugadors
amb un creuat
operat
amb un lligament
amb un lligament
creuat
i
i bueno
bàsicament
al trobar-me
amb aquesta situació
de
donar-li
tasques
perquè
passar
com ja t'he dit
de la llitera
fins al camp
dintre del grup
donar aquestes tasques
perquè aquests dos blocs
siguin
amb menys diferència
que tinguin
unes habilitats físiques
bàsiques
per poder
establir-se el grup
i fer una bona tasca
dins de l'entrenador
era molt estimulant
i aquí ja és més la tarea
la tasca del redactador
més que la del físio
però bueno
està molt guai
i bueno
tens moltes
tens molt treball
jo ara m'estic trencant
una miqueta el cap
perquè
t'has de fer
jo per exemple
tots els dilluns
preparo les tasques
setmanals
dels
lesionats
ara mateix tenim
un jugador
amb un manisc
operat
i un altre
operat
amb un espatja
que se li va luxar
i ara mateix
amb aquests dos jugadors
estem fent
tasques per separat
del grup
i intentant
que
jo crec que
abans de Nadal
aproximadament
ja puguin
entrenar al grup
i després de Nadal
poder fer
ja la primera
convocatòria
i poder entrar
ja a partits
clar
és molt interessant
també
el fet
que tinguis
una noció
de l'esport
perquè a l'hora
de parlar
també
d'aquest esport
a tu et resulta
molt més fàcil
no seria el mateix
que fossis físico
però que tampoc
coneguessis
ben bé l'esport
com que
per exemple
pel teu costat
es nota que
quan parles
tens una coneixença
del futbol
de com funciona
i també
de quins són els objectius
del club
en aquest cas
sí
però
t'he de dir
que
des de fa
jo
porto treballant
a futbol
vaig treballar a futbol
fa molts anys
ara he tornat
però després
entre aquests anys
he estat treballant
molts anys
al tenis
i al pàdel
després vaig treballar
un temps
a rugbi
sempre a la tasca
del físio
quan tu entres
a un equip
fas com una
com una
conscienciació
necessites fer
una trobada
i necessites
saber-hi
moltes tasques
d'aquest esport
què és el que està passant
què hi ha dins
d'un partit
quines són
les situacions
més perilloses
perquè després
després de fer
aquesta avaluació
les teves tasques
dintre dels exercicis
dels racionats
poden canviar
llavors
sí
has de tenir
un bon coneixement
de l'esport
però bueno
que també et pots reinventar
com jo ho vaig fer
Interessant això
el fet de reinventar-se
i també d'adaptar-se
perquè cada equip és diferent
i això també
ho has de tenir en compte
no només
perquè l'esport sigui diferent
que també afecta
sinó que també
les persones
clar
els equips
van oscil·lant
cada vegada
també són diferents
se't lesiona un
i has de treballar
amb un equip diferent
perquè tens un lesionat
i llavors
també tot això afecta
al final són engranatges
d'una gran màquina
que tu doncs
com deies
has d'anar adaptant
i t'has d'anar readaptant
per jugar amb les cartes
que tens
en aquest cas
és més feina
de l'entrenador
el fet de jugar
amb aquelles cartes
que té
però la teva feina
és oferir-li
oferir-li cartes
oferir-li opcions
a l'entrenador
perquè pugui jugar
i perquè pugui fer
i desfer
sí, sí, sí
de fet mira
jo aquesta setmana
ha sigut
estava parlant
amb un jugador
un dels més
veterans
ha arribat aquest any
a l'Atlètic
però
és dels més veterans
no sé si
ara crec que té
31-32 anys
i parlant amb ell
ho va dir
en aquesta conversa
hem de treballar
ara mateix
perquè
el míster
tingui
les millors opcions
possibles
dins de la banqueta
llavors
sí
és el que acabes
de dir
totalment
és molt important
això
el fet que
l'entrenador
està allà
per veure
quines són
les seves eines
amb les que
pot treballar
en el camp
i també
en el teu cas
aquesta posada a punt
dels jugadors
i jugadores
motivat
per seguir
amb aquesta temporada
24-25
entenc que sí
home
moltíssim
que bé
algun repte
així
a futur
pròxim
que tinguis
o de moment
vols entrar-te
en l'Atlètic Sanjust
bueno
a veure
jo sóc un tio
molt inquiet
la veritat
sempre estic fent coses
la veritat
és que
vaig acabar
molt cansat
del màster
mentalment
i va ser
també un estiu
on no vaig poder
parar molt
he baixat
una miqueta
el ritme
però sempre
tinc alguna
coseta
ara mateix
estic fent
un curs
d'ecografia
per intentar
també
saber com
funciona
un ecògraf
i per intentar
detectar
i diagnosticar
lesions
de la millor
manera possible
ja que
les mans
poden ser molt
bones
però
tenen un límit
també
i ara mateix
estic amb
el curs
d'ecografia
i bueno
com a reptes
personals
ara mateix
però ja
més com
cristian
i no
com a aficio
sóc un tio
molt inquiet
a l'hora de
llegir
m'agrada molt
llegir
i estic pensant
bueno
no estic pensant
ja ho he decidit
d'escriure un llibre
però
però
però res
però res
de
res relacionat
amb tema
de fisi
amb aquest tema
bueno
encara que
no tingui a veure
amb el tema
fisioterapèutic
quan l'estrenis
vine a Ràdio
Desprena
a parlar del llibre
per favor
ho faré
per favor
encara que sigui
d'aquí un any
d'aquí dos
d'aquí dos mesos
més igual
però
les portes
de l'emissora municipal
de Sant Jús
estaran obertes per tu
Cristian
ho hem d'anar deixant aquí
gràcies
esperem que
hagi estat a gust
aquí a casa teva
també
a Ràdio Desvern
i res
que ens sentim molt aviat
perfecte
moltes gràcies a vosaltres
adeu
4 minuts per dos
quarts de set
de la tarda
seguim aquí
a Ràdio Desvern
ara és moment
de posar una mica
de música
al nostre
el nostre programa
d'avui
ens anem
amb una cançó
de The Killers
Human
i també
seguirem
amb més teca
aquí
a Ràdio Desvern
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
interessos dels més petits. Si els agrada
dibuixar durant hores, podeu anar al
Manac o a la Fundació Miró, que són
opcions perfectes. Si prefereixen
estar a l'aire lliure, doncs trieu
museus amb activitats relacionades amb la
natura o la ciència, com per exemple
el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic
o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar,
aquí ve un consell. Anar
a un museu no hauria de ser
com fer-los menjar verdura, és a dir,
que escolteu els nanos i
també trieu junts aquest espai
per gaudir i per descobrir.
I arrenquem
amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa,
un museu interactiu de ciència
que és un paradís pels més petits
i pels petits científics.
Des del famós
bosc inundat fins a les exposicions
interactives, ens permeten
tocar, veure i experimentar
amb ciències. Ideal
per a totes les edats. A més, el planetari
ofereix un viatge fascinant
per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans
i que també ja hem portat aquí al programa
és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història
i el procés de fabricació de la xocolata
des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata
i també els nens poden participar
en tallers on esdevenen xocolaters
xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau
on, situat al Parc del Fòrum,
esdevé un museu dedicat
a la història natural
amb una espectacular exposició
sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop
escalets d'animals, fòssils
i altres meravelles del món natural
que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum,
que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions
que canvien constantment,
sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers,
activitats familiars i visites guiades
que estan adaptades pels més petits
i que fan una visita
i una experiència cultural i educativa
assequible per a tots els gustos
i també per a totes les edats.
marxem al Museu del Disseny
perquè, si la creativitat i l'art
són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada
amb exposicions que van des del disseny gràfic
fins la moda, el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques
que faran explorar el món del disseny
d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure, escoltar
i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció
d'instruments històrics i permet que els visitants
experimentin amb sons en una activitat perfecta
per a famílies amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència
i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa,
un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives
que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses
i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya.
Un museu que, d'alguna manera, més divertida i educativa,
doncs, podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats per conèixer,
en aquest cas, el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassana Reials,
aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord
d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional,
sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals, activitats culturals
i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places
i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol
del Refugi Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
canalsalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí?
Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau
o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
I seguim aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern.
Seguim al Refugi.
Ara és moment de la xarxa a les zones.
La xarxa a les zones
és un espai de la xarxa educativa de Sant Just
per parlar i fomentar l'educació
i també els àmbits educatius
aquí al nostre municipi.
Els àmbits i els hàbits
perquè també és interessant saber
en quins àmbits l'educació és important
com per exemple el casal de joves
i també saber quins hàbits es duen a terme.
Avui parlarem amb joves del casal
amb els que volem saber
la seva opinió de tot en general.
Volem saber una mica
com viuen el nostre municipi de forma activa
i també com viuen el casal de joves.
Ells i elles són la Gisela Castells,
la Valeria Kinklid
i també l'Onai Oliveras
que estan ja aquí a l'estudi
i que bé, doncs, tenen moltes ganes
de parlar amb nosaltres.
Família, bona tarda, com esteu?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs res, comentem una miqueta la jugada,
com funcionarà avui l'entrevista.
Jo aniré llançant també preguntes
i és comentar una mica tot plegat, no?
Com he dit a la introducció també,
volem saber la vostra opinió
de com creieu que s'està portant
una mica Sant Just també pels joves,
és a dir, si creieu que està ben resolt,
diguéssim, totes les activitats,
totes les accions que es fan per joves
o què faríeu també vosaltres al municipi
per canviar algunes coses.
Comencem parlant del Casal de Joves,
que també és l'entitat que esteu representant avui,
l'espai del nostre municipi,
en aquest cas més quantitat seria un equipament,
però sí que és cert que hi ha moltes entitats
i també hi ha moltes activitats
que es relacionen directament amb el casal.
En aquest cas, quines activitats feu vosaltres
al Casal de Joves?
Jo participo al Casal de Còmic
i abans participava a un casal
de Croàcies Aèries cada tarda.
Sí, nosaltres també, jo també faig còmic,
però a l'estiu també participem
en totes les activitats que són, doncs,
els casals i les excursions,
que em sembla que és una molt bona cosa
que el Casal fa aquestes coses
perquè fa la nostra vida més interessant.
També participem a l'espai de mobilitat internacional
que organitzen viatges
i ho fan tot en conjunt amb la Unió Europea
i fa poc aquest servei ja es va tancar.
M'ho va ensenyar amb un germà
que es va tancar i tal
i ara faran dos viatges més
i ja no ho faran ningú més.
Una llàstima perquè això ajudava els joves
d'aquí de Sant Just i dels voltants
a viatjar, a conèixer gent
i a obrir-se més a gent que abans no coneixia.
Vosaltres havíeu fet alguna activitat d'aquestes
o per edat encara no havíeu pogut entrar
en cap activitat de mobilitat?
Sí, jo vaig fer una l'any passat, el 2023.
Vaig anar a Alemanya,
a Bremen eren 10 dies
i participava en 4 països
que eren Espanya, Alemanya, Croàcia
i Macedònia del Nord.
Sí, jo també vaig anar
aquesta primavera a Portugàlia
i vam ser gent d'ahir, de Portugal,
tots de la nostra edat,
d'Espanya i de Bèlgica,
Bèlgia,
i també van ser com uns 10 dies
i va ser una de les millors coses
que m'ha passat.
I jo també, la setmana santa de l'any passat,
vaig anar a Geòrgia
i van participar georgians,
persones de Bèlgica i els espanyols.
I després, també,
els joves d'arreu d'Europa
venen aquí,
tornen, diguéssim,
a fer aquest intercanvi d'alguna manera
i venen aquí a Sant Josep
a passar uns dies amb vosaltres
o només aneu vosaltres
i com funciona aquest intercanvi cultural?
Es podria dir que
la gent espanyola
amb la que vam anar d'intercanvi,
quan ens veiem per Sant Just,
som com amics,
doncs ens saludem i tal,
però una nena, per exemple,
de Portugal,
aquest estiu va vindre a Barcelona
a visitar-nos
i sento que és com
una molt bona cosa
de conèixer gent
de la teva edat
d'altres països
i, doncs,
potser una vez a l'any
o cada temps
poder, doncs,
conèixer una mica més
d'aquell país
amb el qual has tingut
una vinculació
i també tornar a veure
els teus amics
que vas fer
durant aquell temps.
Bonic, bonic,
molt bonic aquest projecte.
estarem també pendents
de la seva evolució.
Parlem ara
d'aquestes propostes,
no?,
que comentàveu,
m'heu posat sobre de la taula
diverses propostes
de lleure,
culturals,
activitats que realment,
doncs,
són molt interessants
i que també fan
que Sant Just,
doncs,
segueixi rodant
també pels joves
i explica'm una mica,
hi ha alguna proposta
de les que fan
que potser
no esteu
amb total
consonància
d'alguna forma,
potser no esteu
del tot d'acord
amb algunes
de les propostes
o voldríeu
proposar alguna proposta
per fer,
doncs,
més endavant,
sigui el casal de joves
o sigui a Sant Just?
Jo crec que,
personalment,
totes les coses
que fa el casal de joves
estic d'acord
o són adequades
a l'edat
dels joves
i les altres
i les altres
que no són
pels joves
siguin per tothom,
hi ha moltes coses
que també són per adults
i majoritàriament
sempre
demanant
si algú
té alguna idea
i propostes
de manera que
tothom
està a gust
però jo,
personalment,
no tinc
ninguna proposta
o idea nova
per afegir.
Sí,
això que va dir la Gisela,
crec que el casal
té moltes,
però com moltes,
activitats
i propostes
i estic segura
que cadascú
pot trobar
una activitat
que li agradi
i
és el que va dir
que
sempre
pregunten
de si algú
té alguna idea,
de si algú
de com
poden
modificar
les activitats
perquè
siguin
més interessants
i és molt
interactiu
en aquest.
Clar,
trobo interessant
també el fet
que els joves
pugueu tenir
la paraula,
el ton de paraula
i pugueu dir
també la vostra
perquè realment
a vegades
hi ha l'etiqueta
aquesta
que a Sant Jus
no es fa res
o que a Sant Jus
a vegades
costa activar-lo.
Vosaltres
desmentiríeu això?
Vosaltres creieu
que es compleixen
una mica
aquests requisits
que comentàvem
perquè l'activitat
pels joves
estigui a disposició
de tothom
i que hi hagi
també de tots els colors
i varietat
per tots els joves
del municipi?
Jo crec que
les activitats
que es fan
estan
molt ben fetes
molt ben pensades
i organitzades
de cara
a que vagin
els joves
i participin
i
s'informin
sobre aquestes activitats
per tal
que
si fan
una activitat
ara
a finals de novembre
per exemple
i
la fan
al casal
de joves
doncs
els joves
puguem
tots
com
parlar
entre nosaltres
per anar-hi
i fer que
allò
sigui
una activitat
que
hi anem
i la gent
digui
hi ha anat
molta gent
i els joves
s'ho passen bé
si és
crec que
el casal de joves
va dirigit
per adults
però
és creat
per les joves
perquè
per exemple
ara estan fent
un projecte
estan
creant un grup
per modificar
el casal de joves
i per renovar-ho
i estan parlant
de
com fer més zones
per passar temps
a l'aire lliure
si
fer una nova
habitació
de jocs
i coses així
que crec que
està molt bé
perquè
és com
més espai
pels joves
que
es puguin
veure
jugar
clar
que la presa
de decisions
també recaigui
una mica
sobre vosaltres
sobre els joves
que sou els que
viviu l'espai
també
clar
perquè
m'agrada
que l'espai
està criat
per la gent
que
li dona ús
Totalment
sí sí
efectivament
deixeu que us pregunti
sobre
la vostra connexió
amb el casal
com vau conèixer
el casal de joves
i els seus serveis
a partir
potser
d'alguna xerrada
de
que es van apropar
també
els tècnics
del casal de joves
als vostres centres
educatius
no sé
com va ser
el vostre primer contacte
amb el casal de joves
jo de fet
ja havia anat
diverses vegades
al casal de joves
sent més petita
però
el vaig conèixer
de veritat
quan van vindre
a l'escola
vam parlar
sobre un curs
de còmic
i porto uns 4 anys
anant allà
i a partir
d'aquest moment
vaig
informar més
de les activitats
per exemple
si a l'estiu
feien
que anaven
a Port Aventura
feien un curs
de grafiti
i em vaig apuntar
a diverses activitats
i ara
com està
al costat de casa
i és una zona
bastant cèntrica
estar a prop
de molts jocs
cada vegada
és més popular
i més gent hi va
jo doncs
tinc aquí
la meva amiga Gisela
que em va introduir
al casal de joves
quan ens vam conèixer
va dir
aquest lloc
fa casals
hi ha un casal de grafiti
vols anar
i vam anar juntes
i ens vam fer amigues
i
doncs
d'aquell dia
fins ara
el casal de joves
doncs
s'ha convertit
en el lloc
de
no sabem què fer
doncs
anem allà
perquè
sempre
ho passem molt bé
quan estem allà
jo vaig conèixer
el casal de joves
també
perquè vam vindre
a fer-nos una xerrada
explicant-nos
les activitats
que oferien
durant el curs
i
em vaig interessar
en alguna
també després
a l'estiu
amb ma mare
vam estar veient
les ofertes
d'excursions
i
coses que feien
i
em vaig apuntar
a un parell d'excursions
i
a un casal
esteu mencionant
molt
aquestes
escapades
d'estiu
aquests cursos
d'estiu
perquè al final
també
les èpoques
estivals
les èpoques
de Setmana Santa
de Nadal
són espais
on vosaltres
podeu de forma
també
de lleure
i d'oci
dedicar més temps
perquè si no
durant l'any
esteu amb l'escola
esteu amb les extraescolars
i a vegades
doncs no podeu estar
tampoc
molt pendents
de dedicar-li temps
a vegades
a això
a l'oci
i al lleure
i en aquest cas
quan teniu vacances
escolars
aprofiteu
entenc
per gaudir una mica
de totes aquestes activitats
si en algun moment
vosaltres
per exemple
us vingués de gust
fer alguna activitat
en concret
vosaltres creieu
que el casal de joves
és a dir
teniu la confiança
i també sentiu
que és un espai
obert
en el sentit
d'anar a parlar
amb la gent del casal
per poder fer alguna activitat
us heu trobat
potser en algun moment
amb aquesta situació
d'anar al casal de joves
a dir
per què no fem això
és a dir
us escolten
quan proposeu coses
sí
jo crec
que el casal de joves
escolta la gent
perquè per exemple
fa uns anys
el que vas dir
les sortides de l'estiu
era només
una sortida
a portaventura
però
clar
hi ha places limitades
i doncs
molta gent volia anar
i
li vam
dar una proposta
al casal
dient
doncs
si us plau
feu
dos portaventures
i ho vam fer
i aquests dos anys
ja
hi ha
dos viatges
a portaventura
i
crec que és una bona
doncs
un bon exemple
de com el casal
realment
escolta
els joves
sí
personalment
crec que
sempre diuen
si vols
anar
a aquesta sala
si voleu posar una pel·lícula
si voleu
ens podeu avisar
i podem fer-ho
o sigui
sempre diuen
teniu alguna idea
dieu-la
perquè això
ens ajuda moltíssim
les persones del casal
de manera que jo crec
que
aquesta frase
ho diu tot
saps
que ens explica
que sempre
podem confiar en ells
i dir-li
el que pensem
i que si volem
canviar alguna cosa
o tenim idees
sempre podem confiar
en aquestes persones
són les persones
de confiança
llavors d'alguna forma
sí que creieu
que podeu participar
de les decisions
que es prenen
també relacionades
amb el casal
i amb coses
de la vostra edat
és així?
us veieu oberts
a prendre també
aquestes decisions?
no crec que és
de participar
en les decisions
sinó que les decisions
es fan per joves
si volen renovar el casal
es fa un grup de joves
que ajudi
amb la renovació
del casal
que ja parteix
des d'aquí
no?
clar
és un casal de joves
que està creat
per joves
m'entens?
això és interessant
també
perquè en altres municipis
o en altres espais
lúdics per joves
a vegades
potser
no es troba
aquesta confiança
o aquesta bona comunicació
entre els joves
i l'equip directiu
de l'equipament
en aquest cas
pel que esteu comentant
el casal de joves
sí que aflueix molt
aquesta comunicació
i també
aquestes eines
perquè els joves
tingueu
al vostre abast
totes aquestes eines
per poder fer
del casal
un espai segur
i un espai també
per vosaltres
deixem una mica enrere
el casal
marxem a parlar
també de la vida
d'adolescent
que sabem que és una
una vida
doncs
un tant complicada
no?
i parlem una mica
sobre la visió
que
a vegades
poden tenir
els adults
de vosaltres
què opineu
d'aquesta visió
és a dir
què penseu
que els adults
poden pensar
de vosaltres
adolescents
perquè a vegades
s'acostuma
generalitzar molt
no?
i és que
els adolescents
o els joves
d'avui dia
o vosaltres
creieu que a vegades
és molt fàcil
resulta fàcil
criticar
els joves
i els joves
moltes vegades
sou els que esteu
també al peu
del carrer
i donant-ho tot
perquè la vida
del poble
també creixi
i segueixi
activa
com sempre?
Jo crec que
això sempre és així
jo estic confiada
que
els meus pares
van viure
el mateix que jo
i els meus avis
perquè
sempre
són els joves
la generació
que és com
diferent
perquè estan acostumades
a una altra cosa
les famílies
de manera que
els joves
sempre tenen
com
la culpa
per ser diferents
i les persones
més grans
no estan acostumades
a ho que fem nosaltres
ara
perquè no ho coneixen
però no té res
de malament
però moltes vegades
són com
però no has fet res
si ja estàs cansat
o
és que no surtis al llit
o
és que estàs sempre
amb el telèfon
ja però
tu
potser
no estàs al telèfon
perquè no tenies
l'oportunitat
o
no feies aquestes coses
perquè
no està
en el teu moment
no estaven
o
jo no faig
el que tu feies
perquè
jo ja no puc fer
faig unes altres coses
però sempre és així
no
no sé
crec
també
que
moltes vegades
diuen que els joves
d'ara
són com molt
irresponsables
i coses així
però realment
si vas a
conèixer gent
de la nostra edat
et sorprendries
quina quantitat
d'ells
doncs
realment
intenten
fer el millor
el que poden
sinó
simplement de vegades
doncs
no es veu tant
l'esforç
però
és veritat
que ara
doncs
ara que
la majoria de gent
doncs
té que anar
al batxillerat
i coses així
doncs
s'esforçan molt
i crec que és una cosa
que
doncs
els nostres pares
per exemple
no sempre
veuen
sí
també
a vegades
jo penso
que
la visió
que tenen
els adults
sobre els joves
és
moltes vegades
equivocada
ja que
no
tots els joves
som iguals
hi ha molts tipus
de joves
estan
joves
que són
per exemple
són
tenen una pinta
més de
persona
que la lia
que causa
problemes
i potser no
és
aquest tipus
de persona
i hi ha gent
que és el contrari
que té pinta
que no causa
ningun problema
però
causa molts problemes
i
així
jo crec que
ha sigut així
sempre
que els joves
han tingut
doncs
un problema
entre cometes
amb la societat
ja que no
encaixaven
en el món
dels adults
i per això
se'ls critica
sempre
és veritat
que molta gent
joves
estem buscant
ara estem en un moment
com de
trobar
qui som
i
és veritat
que quan veus
dos
doncs per exemple
una persona
que potser
va
vestida
d'una forma
que podries assumir
que
no estudia
o coses així
moltes vegades
és tot el contrari
i realment
l'apariència
crec que una cosa
que els joves
d'avui en dia
podrien
demostrar
és que l'apariència
pot no tenir
res a veure
com ets
clar
els prejudicis
moltes vegades
comentem
diverses qüestions
perquè ens queda
molt poc temps
i voldria
fer un parell
de preguntes
abans de marxar
us volia preguntar
també sobre
les vostres
preocupacions
a nivell general
quines serien
les vostres
preocupacions
ara
en l'adolescència
els estudis
diria jo
ara que faig
tercer d'ESO
sempre he estudiat
més o menys
bé
però aquest any
sento que és
una cosa important
i m'agradaria
molt
sacar
millors notes
els estudis
perquè ara
estic fent
estic a la quart d'ESO
però estic fent
uns altres estudis
convaginats
i estic molt nerviosa
per allò que ve després
jo crec que
serien els estudis
i també
el trobar-me bé
amb mi mateix
ja que
crec que és important
que per aconseguir
una cosa
que tu et proposis
has d'estar bé
amb tu mateix
has de trobar-te còmode
i trobar un punt d'equilibri
en el que
tu et trobis
còmode
amb tu mateix
per aconseguir allò
i un cop ho hagis aconseguit
seguir intentant
proposar-te coses
i
sempre trobar
el millor punt
que tu puguis estar
importantíssim
això que acabes de dir
Unai
perquè al final
també
estimar-se un mateix
acceptar-se un mateix
a vegades
també comporta
moltes dificultats
sobretot a l'adolescència
perquè tenim també
molts estímuls
que venen de fora
els adults
els pares
amics
o companys
de classe
i a vegades
no ens posem
en la pell
de l'adolescent
tot i que tots
hem sigut
en algun moment
de la nostra vida
adolescents
no ens posem
en la pell
de l'adolescent
i no veiem
les dificultats
que a vegades
té això
el fet
de començar
a aixecar
els ciments
de la nostra vida
i a començar
també
a fer
una mica
l'adult
que acabarem
sent
en uns anys
hem d'acabar
aquesta entrevista
amb una última pregunta
tinc un minut
per fer-vos-la
o sigui que us demano
una mica de rapidesa
a l'hora de contestar
us vull preguntar
sobre
on o com us veieu
d'aquí 10 anys
què us agradaria
estar fent
d'aquí 10 anys
d'aquí 10 anys
jo voldria
acabar els meus estudis
i estar treballant
com una professora
d'arts
amb els nens petits
i no sé
Anai
jo sempre he tingut
un somni
vull ser
vull ser
directora de cinema
i espero que
doncs
el plan que tinc
funcioni
i d'aquí a 10 anys
espero doncs
poder estar
amb tota la meva família
i doncs
i que
tingui la carrera
dels meus soumis
que bé
acabem amb l'Onai
jo d'aquí 10 anys
ja em veuria
treballant
com a
una feina
que m'agradés
vivint
a una casa
que m'agradés també
i
còmode
en una família
que
fos
diga
diga
diga
que fos
eh
m'agradés
m'agradés