I en política, el portaveu de Sant Just en Comús, Justfos Salva, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per analitzar l'arrencada política de l'any 2026 i fer balanç del ple municipal de desembre. Un dels temes centrals de l'entrevista ha estat la polèmica al voltant de la nova taxa de residus i la decisió de l'equip de govern de no liquidar la part variable del 2025.
Fossal va explicar que la decisió es va prendre després de detectar errors significatius en la base de dades que vinculaven targetes i habitatges mitjans en el padró de l'IBI. Segons el regidor, es van trobar habitatges duplicats i males assignacions que afectaven prop del 16% dels cens. Davant d'aquesta falta de fiabilitat, el govern va prioritzar la justícia fiscal. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. A l'escoltes, prèviu d'esquèl. Smooth, jazz, global.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
El refugi amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de ratllo d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Doncs ja hem arribat el dimecres, estem a la meitat de la setmana, però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem recuperant l'entrevista amb el Catalanet, el divulgador del català número 1 a les xarxes socials. Seguidament, entrevistarem el Patrick Urbano, vaí de Sant Just i presentador del nou programa de la 2, I tu què faries? I posarem fi xerrant amb el Javier, del Club Literari de Sant Just. Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
Barcelona declara la guerra als apartaments turístics il·legals de luxe. L'Ajuntament investiga una presumpta xarxa que superrenda pisos de l'estànding en zones com el Passeig de Gràcia, la Diagonal o la Ronda de Sant Pere, enganyant propietaris i esquivant sancions.
El suposat cervell de la trama es presenta com el representant d'una societat esportiva que diu necessitar habitatges per allotjar treballadors i esportistes d'elit, però un cop signat els contractes dels pisos acaben convertits en allotjaments turístics il·legals amb un constant degoteig de visitants.
Quan els propietaris ho descobreixen i s'hi oposen, denuncien que deixen de cobrar el lloguer i que la xarxa inicia una estratègia de dilació judicial per allargar els desnonaments durant anys. També hi ha queixes de veïns i de conserges per actituds intimidatòries. La trama utilitza eines d'intel·ligència artificial per ocultar la ubicació real dels pisos als anuncis.
Tot i això, els inspectors municipals ja preparen nous expedients, especialment al Passeig de Gràcia. Airbnb ha retirat almenys una vintena d'anuncis vinculats a aquesta xarxa i estudia a eliminar definitivament els seus perfils. L'Ajuntament assegura que continuarà estranyant el setge contra aquesta pràctica que considera una de les grans lacres de la ciutat de Barcelona.
L'exfiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, va demanar dilluns al Tribunal Suprem que anuli la seva condemna per revelació de dades reservades, elegant que va quedar indefens durant el judici. García Ortiz va ser condemnat per haver filtrat a la premsa informació sobre Alberto González Amador,
parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, fet que el va obligar a dimitir del càrrec. En un incident de nulitat presentat per l'Advocacia de l'Estat, la defensa denuncia contradiccions en la sentència i assegura que el Suprem va canviar de criteri sense una explicació clara, vulnerant el seu dret a la defensa. També critica que el tribunal interpretés com a prova incriminatòria l'esborrat de missatges de WhatsApp que, segons García Ortiz, va fer per motius de seguretat.
L'exfiscal general insisteix a assenyalar la fiscal superior de Madrid, el Modena Lastra, com a responsable de la difusió de la nota de premsa i denuncia una atribució selectiva de responsabilitats. Aquest recurs és l'últim pas abans de portar el cas al Tribunal Constitucional.
Fitur torna a convertir Madrid en l'epicentre mundial del turisme. La Fira Internacional de Turisme obre portes avui a IFEMA i s'allargarà fins diumenge amb Mèxic com a país soci. En aquesta 46a edició hi participen 161 països, prop d'un miler d'expositors i més de 10.000 empreses del sector, en una fira que aspira a rebre uns 255.000 visitants. Segons fons del sector, Fitur ja és la segona fira turística més important del món.
L'esdeveniment creix un 9% en nombre d'expositors i un 11% en presència internacional, amb una superfície expositiva ampliada. L'impacte econòmic previst per a Madrid és d'uns 500 milions d'euros.
Espanya té 33.000 milionaris que acumulen tanta riquesa com el 39% de la població mundial. Segons l'últim informe d'Oxfam Intermón, l'ONG alerta que la concentració de riquesa s'ha accelerat mentre la pobresa i la desigualtat continuen creixent. A escala mundial, la riquesa dels 1.000 milionaris va augmentar un 16% el 2025, fins a un màxim històric de 18,3 bilions de dòlars.
L'informe senyola que aquesta acumulació contrasta amb el fet que la meitat de la població mundial viu amb menys de 8 dòlars al dia i que gairebé un terç pateix inseguretat alimentària. A Espanya els mil milionaris van guanyar de mitjana 77 milions d'euros al dia, mentre els salaris perden poder adquisitiu i augmenten les dificultats per accedir a l'habitatge.
Oxfam adverteix que aquesta desigualtat extrema afableix la democràcia i reclama impostos més alts als superrics i mesures urgents per frenar el poder econòmic i polític de les grans fortunes.
La doctrina Monroe, formulada fa més de 200 anys, ha tornat al centre del debat polític als Estats Units. El president Donald Trump l'ha recuperada per justificar la seva política cap a Amèrica Llatina, especialment la pressió sobre Veneçuela. Aquesta doctrina crida del 1823 pel president James Monroe advertir a les potències europees que no interferissin en el continent americà. Amb el temps, però, va deixar de ser defensiva i va servir per legitimar intervencions nord-americanes de la regió.
Trump ha apel·lat obertament aquest principi històric, fins i tot rebateixant-lo com la doctrina d'Honrow per reforçar l'influència dels Estats Units a l'hemisferi occidental. Segons experts, aquesta reactivació no compta amb un consens polític clar i suposa un retrocés en la política exterior nord-americana.
Tot i els interessos estratègics dels Estats Units a la zona, molts analistes dubten que una intervenció militar oberta a Venezuela sigui una opció viable o desitjable.
A la Xina, una aplicació mòbil amb un nom tan directe com inquietant s'ha fet viral. Estàs mort? L'app ha guanyat popularitat en un país on uns 180 milions de persones viuen soles. El seu funcionament és molt senzill. L'usuari només ha de premer un botó verd cada dia per confirmar que tot va bé. Si durant dos dies no ho fa, l'aplicació envia una alerta a un contacte de confiança.
Creada per tres emprenedors i llançada al març del 2025, l'AP ha passat de ser gratuïta a costar prop d'un euro. Tot i la polèmica pel nom, els noms... Tot i la polèmica pel nom, els creadors ja han impulsat una versió internacional més delicada. La majoria d'usuaris són joves urbans, un col·lectiu cada cop més afectat per la soledat i l'aïllament social en la societat xinesa.
I ara toca el ritme, ara toquen els esports.
El Futbol Club Barcelona disputa aquesta nit a les 9 en punt la setena jornada de la fase de grups de la Champions League contra l'Eslàvia de Praga, un rival que porta més d'un mes sense jugar un partit oficial. Els txecs, tercers a la seva lliga, només han sumat 3 punts en 6 partits de Champions amb 3 empats i 3 derrotes. Els blaugranes ocupen actualment la quinzena posició del seu grup amb 10 punts i lluiten per classificar-se entre els 8 primers.
Guanyar els últims dos partits és un objectiu clar, que si s'assoleix els permetria evitar la repesca per accedir als vuitens de final. Tot i enfrontar-se amb un equip amb mal rendiment europeu, els dirigits per Hans Eflick no es poden confiar, ja que a més jugaran amb temperatures que poden arribar als menys 5 graus sota zero.
I avui continua l'activitat de la Champions League amb altres dos partits destacats. A tres quarts de set, l'Atlètic de Madrid visita el Galatasaray, un rival històricament molt complicat i amb un ambient molt dur al seu estadi. Mentrestant, l'Atlètic Club viatja fins a Itàlia per enfrontar-se a l'Atalanta amb el xoc programat per a les 9 en punt. Una jornada clau per als clubs espanyols a la màxima competició europea.
El combat somiat entre Iliya Topurià i Islam Makachev podria arribar abans del que ens imaginem, segons ha revelat Merab Duhavaileshmili, amic íntim d'Iliya Topurià. L'excampió de Pesgall ha explicat que després de passar les festes amb Iliya a Espanya coneix alguns detalls que fan augurar que el supercombat de la UFC podria avançar més del previst. Topurià està actualment de descans, però la seva tornada, que es preveu entre l'abril i el mes de juny,
s'enfrontarà al guanyador del duel entre Justin Gaethje i Paddy Pimlet per al cinturó interí del PSG. L'objectiu final de l'Hispanou Georgia és convertir-se en el primer triple campeó de la UFC. I ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que és molt animada i que s'ha convertit en un autèntic èxit en les generacions més joves i que ens parla de l'amor i d'aquestes històries màgiques que ens fan brillar i ens posen el cor a mil. Aquesta proposta musical barreja reggaeton i trap amb un ritme vibrant i plena d'energia. La cançó descriu la connexió intensa entre dues persones, el desig i la complicitat que els fa sentir accelerats.
Cada moment compartit es viu amb intensitat, mostrant que quan hi ha atracció i confiança, les emocions es viuen al màxim. La lletra transmet una sensació de passió i eufòria amb escenes de proximitat, complicitat i joc entre els protagonistes, fent que l'oient es capfiqui en aquesta experiència de manera gairebé visual i immediata. És un tema que convida tant a ballar com a deixar-se portar per les emocions que es descriuen.
Els responsables d'aquest tema són artistes joves amb gran projecció dins de la música urbana i la seva energia i creativitat els converteix en noms molt esperats en col·laboracions i futurs projectes del gènere. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar aquesta cançó. El tema va sortir l'octubre de 2025.
Aquesta versió d'avui és un remix, però l'original és del mes de març, i els artistes participants són un de Canarias, un de Puerto Rico i l'altre de Xila. Què? Com ho tenim això? Doncs jo crec que avui és prou fàcil, així que va, que soni, acelerar remix, del Lucho RK, Kid Voodoo i Álvaro Díaz. Papi, yo me siento acelerado.
No ponga esa cara de pena si es que nos perdemos, pues somos así. Baby, yo soy tuyo y tú mía, lo supe del día en que te conocí. Viniste con cara de mala solo pa' hacer quererte seducir. Y solo solía decir que...
Esto es lo que llaman amor, entonces no entiendo a la gente. Viven entre la traición, hablan con mentiras mirando de frente. Si un día te miento, dejo que me maten de un tiro en la frente. Ahora sí digo te quiero, ahora sé lo que se siente. Papi, yo me siento acelerar. Mami, yo lo siento también. Papi, yo me siento acelerar. Pégate, pégate, pégate, ma. Papi, yo me siento acelerar.
Mami, yo lo siento también. Papi, yo me siento acelerada. Pégate, pégate, pégate, ma.
Bebé, tú me tienes a las millas, una mano en el guía y la otra encima de ti. Mi suki y mi china, contigo me siento en mi pick. Encerrado todo el día, si llaman ni quiero salir. Mejor nos quedamos, te quito el balance y te doblo y me quitas los rips. Tú, mi ex, estamos el día desde que yo estoy contigo. Porque en la cara se nota que tú y yo chingamos ricos. En la cara se nos nota que tú y yo
que hablen, soy un selfie que soy mío. Tú sabes que estás partiendo siempre que sales. Todos te están viendo y si te da la gana, te vas viral como Jailene. Mucho flow, no necesites Kylie. Mami, tú siempre lo tienes, Tybee. Más tú eres mi estilo, tú mi Tybee.
Papi, yo me siento acelerada Mami, yo lo siento tan bien Papi, yo me siento acelerada Pégate, pégate, pégate, ma Papi, yo me siento acelerada Mami, yo lo siento tan bien Papi, yo me siento acelerada Pégate, pégate, pégate, ma
Cuando hablo de lo nuestro, mami, la gente me mira de una forma tan rara, como si no entendieran nada. Y es que los locos son ellos, mami, no somos nosotros. Toda esta gente vive con los corazones rotos. Y, baby, no les culpo, pero son mierdas pa' otros. Me imaginé contigo viéndote pisos pilotos. Voy a llevarte pa' PR, baby. Luego, donde tú quieras, Shari. Hago que te mojes como un baby. Luego te peinas y nos vamos de party.
Todo se resuelve con un baby Y un bellaqueo, mami, vente en cada beat Quiero que compartamos playlist Y yo te lo noto, mami, te creo cuando dices que Papi, yo me siento acelerada Mami, yo lo siento también Papi, yo me siento acelerada Pégate, pégate, pégate, pégate, ma No me creías, pero yo soy más Por eso con el otro no te funcionó Tú busca un amor, quizás de verdad Pero mire donde mire, aparezco yo
Música Música
Mami, yo lo siento tan bien. Papi, yo me siento acelerada. Pégate, pégate, pégate más. Papi, yo me siento acelerada. Pégate, pégate, pégate más. Papi, yo me siento acelerada. Mami, yo lo siento tan bien. Papi, yo me siento acelerada.
Doncs un temacle absolut, brutal, aquesta combinació d'artistes. Però ara baixem les revolucions i anem a l'efemèride del dia.
Avui, 21 de gener, recordem un dels episodis més emblemàtics de la història. El 1793, a París, Lluís XVI va ser executat a la guillotina. Aquell acte va marcar no només el final d'un rei i d'un règim absolutista, sinó també l'inici d'una nova etapa que canviaria França i el món per sempre.
La revolució francesa no va ser només un conflicte polític, va ser l'expressió del desig d'un poble de ser escoltat, de trencar amb la injustícia i de reclamar drets, llibertats i igualtat. La guillotina va ser en aquell moment el símbol de la capacitat del poble per posar fi a un sistema que oprimia i marginava. Va demostrar que quan la societat s'uneix i actua amb decisió és capaç de transformar la història.
Va ser un crit a dignitat. Els ciutadans no podien seguir vivint sotmesos a privilegis que no havien triat i a lleis que no els representaven. Aquell dia es va mostrar la força de la Unió i la necessitat de reivindicar els drets, encara que això suposés desafiar el poder establert.
El que va passar fa més de 230 anys no és només una història de França, és una lliçó universal. Ens recorda que la societat té poder, que les decisions no han de venir només dels que ocupen el tron, el despatx o el parlament. La força real està en el poble, en la seva capacitat de sortir al carrer, de queixar-se i de defensar el que és just.
Sense aquesta veu activa, sense aquesta pressió social, els abusos continuen, les desigualtats es perpetuen i el poder, inevitablement, ens trepitja. Avui, mentre celebrem aquesta efemèrida, podem fer un paral·lelisme amb els nostres dies. Les injustícies encara existeixen, desigualtats socials, abusos econòmics, decisions polítiques que no ens representen ni que tampoc representen el bé comú.
El record de Lluís XVI i la revolució francesa ens convida a no quedar-nos en silenci, a mobilitzar-nos, a parlar i a actuar. Ens recorda que el canvi no arriba sol, que el poder només cedeix davant la unitat i la determinació de tot un poble. Que aquest 21 de gener sigui, doncs, un recordadori de la nostra responsabilitat cívica, sortir, protestar, defensar els drets i denunciar les injustícies.
La llibertat, la igualtat i la justícia no són regalades, s'aconsegueixen amb coratge, amb acció i amb la convicció que la veu del poble sempre, sempre i sempre pot canviar el món.
I ara entrevistem el Jordi Albaigés, o més conegut com el Catalanet, el divulgador digital de referència del català. Bona tarda, Jordi. Hola, bona tarda. Què tal, com estàs? Tot bé? Molt bé, molt bé. Encantat d'estar aquí. Moltes gràcies per haver-me convidat. No, no, a tu per venir. Abans de començar, per qui no conegui qui ets, qui és el Jordi o el Catalanet i què fa?
El Jordi és una persona, com a Jordi, com a nom de Pila, és una persona que li agrada molt xerrar, comunicar, aprendre, sempre estic investigant, i crec que comunicar és una forma d'estimar. I el catalanet és aquesta figura pública, aquesta capa, que m'he posat perquè sorgeixi de mi aquest esperit de comunicar i d'estimar a través de la paraula.
Molt bé, perquè això et ve també de professió, perquè m'has comentat que ets periodista, per tant, ets periodista, t'agrada molt comunicar això, aquesta relació és fàcil. D'on neix aquesta passió teva per la llengua i per la filologia catalana?
Primer va néixer no tant per la llengua ni per les curiositats, que explico també en el meu perfil sobre Catalunya, sinó pel fet de comunicar. A casa meva sempre s'ha escoltat moltíssima ràdio, tant a casa, a la cuina, al lavabo, al llevar-nos...
també el cotxe, i una vegada, jo soc de Piera, i li vaig preguntar a la meva mare que sí, a Piera hi havia alguna ràdio, i em va dir que sí i que la portava el mateix que el mossèn de la parròquia i tal,
i me'n recordo la primera vegada que m'hi va portar per exemple crec que era el moment que jo estava fent catequesi o un any després que el mossèn em va dir doncs sí ens podem veure per exemple la setmana que ve a tal hora i a aquella hora recordo que era un dia de molt de fred que ja era de nit era hivern i crec que nevava fins i tot i vam arribar allà a la porta i a la ràdio no hi havia ningú i jo em vaig quedar com ostres, això en quants anys?
Això devia tenir, doncs, l'època de catequesi, que deu ser això, 9, no més. No l'he fet jo, sí. Deu ser uns 12 o 11. 9, 10, 11, no? I llavors ho vaig així de forma proactiva, ja se'm van passar les ganes a veure què era jo. I ja de més gran, quan vaig començar a batxillerat,
com que estava també sempre en contacte amb les organitzacions de Piera, la tele, l'Ajuntament, i sempre m'he mogut molt pel poble, doncs vaig proposar-li al de la ràdio fer un programa i allà va començar tot.
Mira, doncs el cuc aquest de la comunicació el tens des de ben, ben, ben petit, eh? Sí, sí, batxillerat, perdona, tecnològic, eh? No, mira. Que sort que em va venir el cuquet de la comunicació, com bé dius, just en aquella època. Clar, perquè si no abans... Perquè és que després el batxillerat tecnològic em va anar més aviat just.
I mira que m'anaven molt bé les matemàtiques, la física i tot això, però quan les matemàtiques van començar a passar de números a lletres, jo vaig pensar, em quedo millor amb les lletres, però per xerrar, no per calcular. Exacte. I, per tant, en quin moment neix aquesta passió més per la llengua? Doncs, just quan vaig començar la ràdio, a partir d'aquí vaig començar a fer diferents entrevistes, per exemple, a l'Oscar Dalmau, a la Mònica Tarribas, i primer diguéssim que vaig entrar per la branca de la comunicació,
I després, un bon dia, no sabia molt bé cap a on tirar, podríem dir, de carrera professional, perquè de periodista no m'hi acabava de veure, i una amiga em va dir, que era professora, em va dir, per què no tires per aquest camí? Mira...
I li vaig dir, hosti, però ara hauré d'estudiar, hauré de fer un màsser, i em va dir, si no, és el que hi ha. Però vaig pensar que era una evolució bastant coherent amb el que a mi m'agrada fer, amb el que m'agrada sentir transmetre, i vaig tirar per aquí.
Molt bé, molt bé, molt bé. Per tant, és aquí, no? Gràcies a la teva amiga tenim un catalanet. Podríem dir? Sí. Aquest salt de les xarxes, quan es produeix? Gràcies a aquesta amiga, l'Anna, vaig fer el salt de dir, bueno, abandono el món del periodisme i em poso...
i entro en el món de la docència. I dins, estant ja en el món de la docència, vaig veure que tot allò que a mi m'agradava comunicar i tota aquella atenció que creia, que mereixia, jo que buscava i que m'agradava explicar, a classe no la tenia tota. Per una banda... En el món de la docència com a professor de català. Exacte. Primer, perquè depèn del lloc, però el respecte per la llengua és molt just, per tant, el respecte pel que dius ja, si entres com a profe de català, la figura que tenen
els nanos, els alumnes, ja no és una figura com per escoltar-la, ja no és que sí. Això és interessant, eh? I llavors, a partir d'aquí, clar, com que també tu has de fer un currículum com a professor, i vaig veure, dic, necessito aquí un altre espai de comunicació. A la ràdio creia que ja no era l'espai per tornar, perquè havia estat molt bé fer cinc anys de ràdio cada setmana en directe, però no cobraven un duro.
Molt complicat, sí. Vaig pensar, vinga, som-hi, anem a les xarxes socials que ja sí que cobrarem poc. I per tant comença aquí aquesta aventura del Catalanet. Perfecte. En quin any és això? Doncs aquest, és a dir, el febrer d'aquí dos mesos farà dos anys. Molt bé. I com vas començar? Fent què?
Mira, el primer vídeo crec que va ser quan estàvem a l'època aquella tan greu de la sequera, que em va impactar molt una imatge del pantà de sau, no només amb la campana visible, sinó amb tota l'església visible i fins i tot amb el cementiri. Sí, sí, sí. I li vaig dir a la meva parella, a la Diana, li vaig dir que escolta, em dic, tu m'acompanyaries allà a gravar una mica alguna idea de vídeo que tinc, que jo crec que ara està en veu de tothom i que podria funcionar.
I vam anar allà, vam gravar-ho. Que bé. I ja des del primer vídeo, la veritat, que vaig tenir la sort que va funcionar molt bé, ja des del primer vídeo. Que bé, que bé. Sí, sí, perquè al final el teu perfil podem veure això, no? Històries de Catalunya, curiositats i també coses de llengua. T'esperaves aquest èxit? Perquè és que al final has aconseguit més de 100.000 seguidors i ja podem dir que ets un dels creadors digitals en català amb més seguidors a tot el món. En català és així.
Home, escoltar-ho així impressiona. La veritat és que sí, soc dels que té més seguidors, no m'esperava, no m'esperava aquest creixement tan ràpid, però el que sí tenia clar, que jo me'n recordo abans de començar, que li vaig dir a la meva parella, li vaig dir, seré,
El mes seguit en català. Mira. Això ho sé segur. Però no per un sentiment de jo vull ser el millor, sinó de crec que la llengua catalana, si es fan les coses bé i diferent a com s'han fet fins ara, té un espai que encara està per explorar i jo vull ser el que ocupi aquest espai i comunicar històries xules a...
A la gent. I bé, sembla que des del primer moment això ja va disparar-se força. Doncs així totalment ho vas pronòsticar i ja es va complir. En els teus vídeos més populars són aquests on dius una paraula en castellà i després la seva tradicció al català. Com se't va acudir aquest gran format? Perquè al final és esteu et metagòric aquest ascens del format. I a més que ja van 60 vídeos.
Sí, farà un parell de dies, una setmaneta, vam fer el número 60. Sempre ho comento quan, per exemple, els companys de l'Insti em pregunten. Jo sempre els dic, em fa molta gràcia perquè és un format molt senzill, que pots dir, no estàs fent una gran cosa com per tenir aquests 100.000 visites a cada vídeo, però...
És un format que, diguéssim que, agrupa dues coses molt essencials, que és que els que ja som catalans i ja utilitzem el català en el nostre dia a dia, però potser no massa bé, ens és un joc...
I qui no utilitza el català li és un vídeo d'aprenentatge. Per tant, té els dos públics d'aquestes dues audiències. Qui vol aprendre català i qui diu, ostres, a veure si les dic totes. Sí, sí, sí. I després aquest format, més o menys, te l'han copiat alguns altres creadors i diaris...
I diaris, sí. A vegades sembla mentida que hagi de tenir més creació, no jo, un creador individual, que no pas potser un diari amb molta més gent treballant, i ja sou, perquè suposo que els diaris amb més pressupost i suposo que cobren, no? Mira, però això també és... També és bon senyal. És bon senyal. A veure, t'haig de dir sincerament que...
quan veig que em copien un vídeo o que s'inspiren molt, no, que coi, a vegades me'l copien, tal qual, i moltes vegades s'inspiren molt, doncs primer és, ah, quina ràbia de dir, oi, a veure que aquest format o aquesta idea l'he parit jo. I després ja el sentiment aquest que tu comentaves, no, Jaume, de dir, bueno, és un bon senyal, vol dir que els agrada tant que...
creuen que copiar-lo els porta més de bé que de malament, no? Més de bo queda dolent. Sí, sí, sí. I, bueno, és una bona senyal. I tant. Jordi, també et veiem divulgant sobre la història i curiositats del país, com ho hem dit, que és una altra inquietud teva, això.
Sí, clar, perquè sí que és veritat que des de sempre els mitjans catalans han fet molt bona pedagogia del nostre país, però crec que aquest tipus de pedagogia, per exemple, que podia fer TV3, ara em ve al cap, per exemple, a la secció del temps, que sempre ha sigut una secció no només informativa, sinó explicativa també, creia que aquest format no estava a xarxes,
i que molta gent creia que per créixer en català el que s'havia de fer és com fer-nos els pobrets que en català... Mireu vídeos en català perquè és la nostra llengua, l'hem de... Sempre des d'una negativitat, no? Fins aquell moment, els vídeos en català, de dir...
S'ha de defensar la llengua, que sí, que està molt bé, però sempre com que tenien els vídeos aquesta pàtina d'aquesta boira de... De si mireu-ho perquè és en català. De mireu-ho perquè és en català i l'hem de salvar i ens mira poca gent però val la pena veure-ho. No, no, cony, intentem fer...
contingut que el miri molta gent, perquè som 10 milions de parlants. Justament, mira, la setmana passada vam parlar amb l'Enric Luzán, et sona? No. Està fent la volta al monapeu. Ah, sí, coi. I ho fa en català i justament és el mateix missatge que estàs donant tu. Sí? És que al final jo crec que per créixer en català, no només per créixer en català, sinó, en el cas dels creadors de continguts, sí, però per tenir la llengua viva,
No hem de dir que la llengua és vàlida, que sí. El que hem de fer és fer-la vàlida. Exacte. No dir, mira'm perquè ho faig en català, sinó, fem coses xules i bones en català i remediablement ens veuran si val la pena.
Clar, exacte, que sigui un producte bo independentment de la seva llengua. Exacte. Sí, sí, totalment d'acord. I m'agradaria preguntar-te també per aquestes petites històries, si ens pots explicar o ens pots dir alguna que et sembli especial o que t'agradi molt o que recordis així especialment, així en format breu. Alguna que recordi... Alguna curiositat de Catalunya.
Mira, justament, i ara ho venim comentant al cotxe amb la meva parella, que sempre m'ajuda a gravar els vídeos, i que si no fos parella això seria impossible, així que moltes gràcies, Diana. Doncs justament el vídeo que vam fer sobre el Walden Set, aquí a Sant Just. Mira, que bé.
A veure, que jo aquí vaig ser una mica... Doncs com s'ha de ser a les xarxes socials, no? La primera frase. Enganxo. L'ama, el ganxo. És a dir, l'edifici més lleig de Catalunya. No et diré que t'ho dic jo, sinó que t'ho diré que ho heu dit a algun rànquing, que després a mi és un edifici que m'agrada molt. És molt original. Sí, tu avui venies cap a Sant Just una mica cagat.
Per si els ciutadans et deien alguna cosa arran d'aquest vídeo. Dic, no sé com em rebran aquí. No, però sempre s'ha de fer una de freda i una de calenta, que seria una de cal i una d'arena. Sempre s'ha de fer un ganxo que la gent digui, ei, què estàs dient? I després reconduir-ho. Perquè si no ho fas... A veure, les històries de per si...
les curiositats poden tenir mil visites o poden tenir un milió. La cosa és com l'expliques. Si jo començo dient, mireu aquest edifici, té aquesta característica, fins i tot jo passaria a dir, no m'expliquis la característica, però si et dic, segons molts rànquings, és el més lleig del món, tu vols veure quin és aquest. Després ja decidiràs si la característica del segon 10, 12, 14 del vídeo la vols veure o no, però de moment ja t'hi has quedat.
Molt bé, doncs mira, també classe per nosaltres. També ens l'apliquem, Jordi, clar que sí. Anem a ficar-nos una miqueta més seriosos. El català està en una situació crítica? Això ho sentim molt? És cert? No és cert? Jo crec que el català no està en un moment crític. El que sí que està en situació crítica és la percepció que nosaltres tenim. Principalment els mateixos catalans, la percepció que nosaltres tenim...
i de l'ús de la nostra llengua perquè per exemple si tots els catalans no decidíssim canviar d'idioma quan comencem una conversa no estaria perdut
Una altra cosa és que després, si l'altra persona no és d'aquí, no t'entén, llavors, al meu entendre, el sentit comú és acabar entenent-te, no? Però allò que, temps enrere, que jo també havia aplicat de dir, no, si no coneixes l'altra persona, parla-li en castellà per respecte. Com que per respecte? Per respecte a qui? Perquè a tu mateix, perdó, a tu mateix no.
i és una manera i això s'ha de dir clarament és una manera d'estigmatitzar perquè aquí li parlaràs castellà el que és de fora aquí sembla de fora i potser aquest que sembla de fora s'ha preocupat més d'aprendre català que no tu de mantenir-lo llavors
Jo crec que el pensament, almenys és el que jo aplico, és parlem sempre català fins que l'altra persona ens digui que no ens entén. Òbviament, si no ens entén, doncs aquí ja va la percepció o educació, arribaria a dir, de cadascú, de seguir amb el català, si tu et vols comunicar però no t'entendrà, o parlar més lent.
Perquè t'acabi entenent, a partir d'aquí ja cadascú busca el seu mateix i el seu nivell. Jordi, saps una mica què m'ha passat algun cop? Que estàs a una tenda i veus una botiguera... Home... Que estàs a una tenda i dius, bueno, vaig a parlar el català. Parles el català amb la tenda... Amb la botiguera. Això està molt ben dit, no?
Sí, botiga. La tenda és la de campanya. Parles amb la botiguera i li parles en català i et respon en castellà. A mi m'ha passat que algun amic o algun conegut em diu, escolta, que t'estàs responant en castellà. Respon-li tot en català, no siguis maleducat. No siguis maleducat. I jo li dic, què hem de respondre d'aquestes coses?
Home, si tu parles el teu idioma i l'altra persona et respon, vol dir que en principi t'entén. Per tant, jo seguiria amb el meu i l'altre que segueixi amb el seu. Clar, exacte, exacte. Mira, doncs... Que és una situació curiosa. I és molt freqüent, aquesta situació. Molt, moltíssim. I entre famílies. I inclús, per exemple, la meva mare parla castellà a ser mare i català a son pare. Per tant, és una situació molt...
Molt freqüent, i el tema és que sempre és curiós que qui ens dona lliçons és aquella gent d'un territori que només parla en una llengua. Ja. Que a mi em sembla molt bé que només parlis la llengua que tinguis, doncs perquè això no ho esculls, no?, evidentment. Però, ostres...
Qui parli una llengua que et vingui a dir a tu que en parles dues o que en saps parlar mínimament dues a un nivell molt bo, que parlis la seva,
És bastant... Jo és que soc molt matemàtic i com veieu en els vídeos, perquè per això em vaig apuntar al batxillerat tecnològic, no? A mi les mates sempre m'han anat molt bé i m'han encantat i em segueixen agradant. I per això en els vídeos m'adeixo tant cada paraula, cada segon, en quin moment la dic. I a mi això, jo és que ho veig de calaix. És a dir, tu parles el teu idioma al teu territori.
A partir d'aquí, que l'altra persona t'entén? Guai. Que t'entén però parla el seu idioma? Bé, que et segueix entenent? Doncs seguim la conversa així. És estrany per qui ve d'un lloc que només es parla un idioma, però em sembla que és el més coherent, no? No, no, totalment. Com, per exemple, crec que fa uns dies el judici que va tenir a la porta, doncs que va haver allà com una mica de mals entesos, no? Sí, sí, que ell volia declarar en català.
i volia declarar en català, i hi ha algun comentari de l'estil, no, però fes-ho en castellà, perquè hi ha més iatrats aquí que el català no l'entenen, i diu, escolti'm, jo és que m'expreso millor en català, no? Llavors...
Jo crec que és molt senzill, però bé, aquí les intencions polítiques i els objectius polítics, que no són els de la gent, els de la comunicació i els de la cultura, doncs bé, incideixen bastant i de forma negativa. Doncs totalment, Jordi. Ara ens posem una altra vegada més contents, una mica més d'humor, i ara comencem la segona part d'aquesta entrevista, perquè hem tingut aquí alguna veueta, que potser hem escoltat una miqueta, però ara presentem-nos d'una vegada el Joaquim Salinas. Hola, Joaquim.
Hola, bona tarda, gràcies per convidar-me. Que realment aquí estem amb el Catalanet, amb el Jordi, gràcies a tu. T'has fet de pont, eh? Sí, sí, va ser curiós com vaig parlar amb ell, però gràcies per haver vingut, eh? De tot fort. Encantat. I també estem aquí amb el David, un final acompanyat del Joaquim, eh? Sí, oi, què tal, com estem? Molt bé. Doncs ara comencem amb la segona part.
A veure, Joaquim, què farem ara? Perquè jo tinc una mica de por. Hauries de tenir por, així que em sembla correcte. Ja va pel bon camí, no? A més, ja l'he... Ja l'he ficat la pota, no? Podríem dir. Amb la tenda. Bastant greu, bastant greu. Amb la tenda, tenda no botiga. A veure, Joaquim, què farem ara?
Farem una mica, no sé si coneixeu el Gran dictat, aquell programa tan famós de l'Òscar Dalmau, gran persona, on jo us diré paraules i vosaltres m'haureu de dir lletra a lletra. Si porta dièresi, porta accent o el que sigui, perquè va també una mica apotear, per dir-lo així en castellà, no? Això m'ho vam fer en el Super 3 i no vaig saber què deletrejat a Arragona. Vaig dir T-A-R-R-O. No, T-A-R-R-O, com que no?
Va, Joaquim, doncs comencem. Que comenci el Jordi, jo no vull començar. La primera paraula... Pots començar, eh? Comencem. Les primeres són les fàcils. La primera paraula és comencem. No, la primera paraula és deslleialtat. D-E-S-L-L-E-I-T...
No. Crec que t'has. Has dit dosis, no. Torna a començar. Deslleialtat. Sí. D-E-S-L-L-E-I-A-L-T-A-T. Correcte. Molt bé. Ja metré la... Punt positiu, eh? I m'has de dir el significat de deslleialtat.
Sí, ara aquí de lleialtat, doncs la forma d'actuar no d'acord amb els principis o amb els acords que tens amb l'altra persona. Sí, molt, eh? Amb la lleialtat, amb un mateix, o amb un mateix o amb l'altra persona. I si vols dir literalment el que sobra...
Com diu el diccionari deslleialtat. Manca o falta de lleialtat. Per tant, Jordi... És que a vegades també el diccionari se les expulsa molt ràpidament. La següent paraula és esllanguir-se.
E-S-L-L-A-N-G-U-I-R-S-E. Correcte. Molt bé. No sé què vol dir. Però pots repetir la paraula? Esllanguir-se. Esllanguir-se. Això deu ser... Això és esdevenir esllanguit, esprimatxar-se, sinònim aprimar-se. Ah, mira...
Jo ho he sabotat avui, eh? Vull dir que tampoc, Jordi, no em fiquis cara aquí de sorpresa, home. Pel següent vídeo la pots posar, aquesta paraula és bona. I què vols? Que em baixi la retenció. O que em pugi. A vegades tinc el dubte, eh? No sé fins a quin punt posar la paraula complicada perquè pugui semblar un repte i no... Clar, i la gent la refugi una mica. A veure, va. La següent és enxerxar.
E-N-X-A-R-X-A-R. R. I vol dir? Doncs seguint el rotllo del Diego aquest, posar en xarxa. Has de venir enganxat. Mira, veus? En xarxa. Com és? En xarxa. En xarxa. Molt bé. I llavors la següent és, aquesta és fàcil, tragicomèdia. Tragicomèdia. T-R-A...
G, I, C, amb accent obert M, E, D, I, A. Bueno, l'accent va a la E, em posa aquí. A la E, a la E, disculpa, sí, sí. I a la I l'ha dit? No, no, perquè a la de la I no, aquí m'agrada el lloc. A la E, a la E, sí. Bueno, i com tots sabem, és una obra dramàtica que participa a l'hora dels caràcters tragèdia i comèdia. Fins aquí, perfecte. Molt bé. Ara, va, fem un edifici que si no això... Un edifici? Ara, eh? Si no m'avorreixo amb l'espai. Ara comença l'odifici. Exangüe.
Mira, aquí et demanaré que em diguis primer la definició. Ah, exangüe. Patologia que ha perdut la sang per hemorràgia externa o interna. O també per extensió d'una palidesa extrema. A veure, torna-la a pronunciar. I un exemple seria llavis exangües. Per extensió marcat... Clar, però és exangües o exangues? Exangües, perdó, hues.
Exangües. Exangües. Amb dièresi a la uva. Sí, no, aquesta sí. E, E, X... Si parla d'hemorràgia, no sé si X, S, no. Sí, sí, sí. E, X, S, A, N, G, U. Amb dièresi, E, S. Ostres! Sense la S, sense la S. Sí, correcte. Molt bé, aquesta, eh? Aquesta molt bé, eh? Ara la següent la dirà el meu company, el David.
Sí, aquesta mateixa. Marmanyer, o en femení, marmanyera. Persona... T'ha dit també el significat, no? Persona que rebent marmanya. I marmanya? Marmanya és verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora per vendre les places o carrers. Figuradament, persona xerraira i ambullosa. Mira. Marmanyer. És xula aquesta paraula. M-A-R-M-A-N-Y-E-R.
Correcte. Perfecte. L'altre tenim més trampa. Si les vols dir tu, tu mateix. Queden dues. Ostres, m'està agradant aquest joc, perquè m'he tret la pressió de que crec que ningú sap què coi vol dir això. A mi amb la de la sang m'has deixat clasat. Les dues més difícils les deixem al final, que encara hi ha alguna de la primera pàgina.
Ah, entenc. Sí, no, anem a passar per aquesta. Xarrotejar. Com? Xarrotejar. Saps el significat o per a vegades que... Digue-li, digue-li. Començar a parlar una criatura. Té poc més d'un any i ja xarroteja. Fer als ocells un seguit de crits que no són pròpiament un cant. Vale. X-E-R-R-O-T-E-J-A-R. Correcte. Està demostrant nivell, eh? I la... Bueno... Hòstia, estic jugant, eh? Jo també.
Fa calor a l'estudi, no, una mica? Mira, i a gràcia jo crec que sí que podrà ser una mica més complicada, és gitxània. Discòrdia que oposa entre persones que estaven en harmonia. Sembrar la gitxània entre ells. A veure, a veure... Gitxània.
Z-I-T, Z amb accent obert N-I-A. Correcte. Això sí que són parauloses. Ha fet un ple. D'aquí Òscar Dalmau i Gran dictat. Que torni al Gran dictat. I tant, sisplau. Si TV3 no el torna, ja el tornaré. T'ajudo, t'ajudo. Tota la gent que em vulgui ajudar a crear, a recrear el Gran dictat de nou,
per fer un vídeo, això, si no en estil real, si no... No tenim el pressupost. En gran format. M'heu donat una idea i potser... Aquí genço la proposta. I després podem fer alguna coseta. Sí. Teniu uns cinc minutets, encara. Ah, perfecte. Bueno, queda... Encara la podem explicar. Doncs mirarà el Joaquim. Li diré les dues més complicades, per si dir-ho. A veure si la sé pronunciar, eh? Em pensava que ja m'havia passat el joc. Antropomorfisme.
A-N-T-R-O-P-O-M-O-R-F-I-S-M-E Sí. Saps què vol dir? O si vols te'l dic ja per curiositat. En forma humana, no? Sí. Atribució de característiques humanes a éssers no humans. Molt bé, eh?
Imagina't. Podríem posar d'exemple a Kafka, a la metamorfosis, que és un home que es converteix en escarabat. Molt bé. Ostres, aquí estàs bé, Joaquim, eh? Que es noti la literatura! Gràcies, senyor Joan. Que es noti la filosofia, tant que sí.
I l'última seria psiconeuroimmunologia. Aquesta és. P-S-I-C-O. Com continua la paraula, que l'he oblidat. Psiconeuroimmunologia. Ja costa dir-la. Imunologia. Psiconeuroimmunologia. Exacte. P-S-I-C-O-N-E-U-R-O-I-M-M-U-U.
N-O-R-I... L-L. El més complicat era dir la doble M. O sigui, seria P-S-I-C-O-N-E-U-R-O-I-M-M-U-N-O, o sigui, fins aquí ho has dit. I l'única que has dit és la logia, que has dit com si fos amb R. Exacte.
Seria L-O-G-I-A. Més bé, quasi impossible. I el significat el sabries dir, o...? Bé, ja té. Bé, ja el taqui, el jazz és tu mateix, si vols. El vols dir tu? Us el dic. Sí, Jordi. Vinga, va. És una branca de la medicina que estudia la interacció entre els processos psíquics i els sistemes immune, endocrí i nerviós al cos humà. Molt bé. Vaja, que... Completa, eh, la paraula? M'ha encantat, i he dit, li haig de posar aquesta paraula per...
També has pensat, no el putejarem massa i li donaré el paper a mi o no, en aquesta paraula. Fica molt bé, un 100%, quasi. Menys d'última. O sigui, una lletra. Clar, és que se m'ha oblidat la paraula. Clar, és que la cosa no ha sigut perquè no sabia. Era tan llarga que l'intentava visualitzar. No és que fos tan complicada, però és tan llarga per recordar-se'n de la paraula, no?
Molt bé, molt bé. Genial. Doncs Joaquim, tens alguna cosa més preparada, algun joc més o per aquí ho deixem? Va, acabarem amb una paraula. Va. Kafkiah. Kafkiah. Kafkiah. K-A-F-K-A.
K, I, A, amb el genobert. Sí. Ui, l'octava, eh, de la segona. A veure, clar. Saps què vol dir, no? Aquí m'enganxes, eh. És com una cosa estranya, una cosa rara. I on hi fa referència? A Franz Kafka. A Franz Kafka. Molt bé, molt bé, molt bé. Genial, genial. Que va néixer a Praga. Com es nota que l'estaves estudiant, això aquí? Aquí tens examen demà? No, el vaig fer l'altre dia a l'examen. Va anar bé o no?
No, un 4 vaig treure. Bueno, seguirem amb la recomanació. Ja van dir que els primers exàmens ja havia de fer una mica el... Doncs, nois, sincerament, moltes gràcies. Ens hem passat molt bé amb aquesta segona part superdivertida. Gràcies, Joaquim. I Jordi, Joaquim i David, gràcies per venir. A tu.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
L'Ateneu de Sant Just acollirà el concert de Mas Gospel l'1 de febrer de 6 de la tarda a dos quarts de vuit del vespre. El cor barceloní portarà al municipi un espectacle de gospel amb peces de compositors afroamericans de reconeixement internacional combinades amb temes propis inclosos en el seu disc. L'actuació serà dirigida per Gerson Jalabert i comptarà amb més de 30 veus a l'escenari, solistes i una banda en directe.
L'espectacle destaca per la seva potència vocal i una posada en escena dinàmica pensada per connectar amb el públic. El concert tindrà una durada d'una hora i 30 minuts i el preu de l'entrada és de 13 euros per socis de l'Ateneu i menors de 30 anys i de 18 euros pel públic general.
Pel que fa a societat, el Consell Esportiu del Bas Llobregat ha activat el repte Castells i Fons del Bas Llobregat, una iniciativa vigent fins al 31 de desembre del 2026 que convida la ciutadania a descobrir el patrimoni de la comarca mitjançant la pràctica del senderisme. El projecte promou una activitat d'esport popular oberta a tothom amb l'objectiu de fomentar una pràctica saludable combinant història, natura i paisatge. Els participants poden visitar diferents castells i fons emblemàtiques repartits per tot el territori del Bas Llobregat.
Per facilitar els recorreguts, s'han publicat fitxes informatives de cada indret amb dades com el municipi, la distància, el desnivell, el punt d'inici i el trac de la ruta. Cada visita s'ha de registrar a través d'un formulari en línia on cal introduir les dades i adjuntar una fotografia de l'espai visitat. I en política, el portaveu de Sant Just en Comús, Just for Salva, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per analitzar l'arrencada política de l'any 2026 i fer balanç del ple municipal de desembre.
Un dels temes centrals de l'entrevista ha estat la polèmica al voltant de la nova taxa de residus i la decisió de l'equip de govern de no liquidar la part variable del 2025.
Fossal va explicar que la decisió es va prendre després de detectar errors significatius en la base de dades que vinculaven targetes i habitatges mitjans en el padró de l'IBI. Segons el regidor, es van trobar habitatges duplicats i males assignacions que afectaven prop del 16% dels cens. Davant d'aquesta falta de fiabilitat, el govern va prioritzar la justícia fiscal. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. A les contes del viud es veu. Smooth. Yes. Unió.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ara escoltes la viu d'esquerra.
I don't wanna talk About things we've gone through Though it's hurting me Now it's history I've played all my cards And that's what you've done too
Nothing more to say, no more ace to play. The winner takes it all, the loser standing small. Beside the victory, that's our destiny.
Fins demà!
Bona nit!
Bona nit
Expectators on the show Always stay in love The game is on again A lover or a friend A big thing or a small The winner takes it on I don't wanna talk
If it makes you feel sad And I understand You've come to shake my hand I apologize If it makes you feel bad Seeing me so tense No self-confidence But you see The win it takes
I ara entrevistem el Patrick Urbano, veí de Sant Just i periodista, llicenciat en dret, director, creatiu, escriptor, guionista, actor, humorista, presentador de televisió, a més de ser professor universitari. I crec que no em deixo res.
Bona tarda, Patrick, què tal, com estàs? Bona tarda, com estàs, tio? Molt bé, molt bé, amb ganes també de tenir-te aquí ja. El primer que m'ha costat és definir-te, no? Perquè tu com ho faries? Perquè amb aquest currículum jo ja no sabia com fer-ho, eh? Hosti, jo sempre em presento com que faig tele, jo dic faig tele i soc professor. I això jo crec que més o menys resumeix tot. A mi la televisió, des de molt, molt, molt petit, m'ha agradat molt...
i he fet de tot, des de passar el prompter a presentadors, que és una feina molt divertida i molt estimulant, realment, sembla que ho digui en prou, però ens agraeix moltíssima atenció, que és una cosa que a mi em manca, a guió, a dirigir, a presentar, a mi tot el que sigui fer tele sempre m'ha interessat. I després, la meva altra passant que m'agrada molt és donar classes, ser professor i ajudar una mica les noves generacions a...
a conèixer aquest món de la comunicació, del periodisme, de la televisió, dels nous formats, tota aquesta història. Com a professor a la UOC? He estat a la UOC, però també he fet claves a Blanquerna, també em faig a Radiofònics, em faig a diferents jocs, faig masterclasses o faig formacions ad hoc quan em demanen, o a la meva feina faig formació de becaris, sempre és una cosa que m'ha interessat des de sempre, la formació. I entenc que amb el teu bagatge sempre has destacat per ser una persona creativa?
Hi ha moltes persones creatives. Jo crec que tothom és molt creatiu. Suposo que a mi em va ajudar molt créixer amb el meu germà, amb el meu germà gran, que ens explicaven les nostres pel·lícules l'una a l'altra i feia moltes històries junts. Aleshores sempre he tingut algú que m'escoltés i algú que em riés...
que vam crear un ecosistema propi del nostre humor, i després ja quan vaig fer un grup d'amics guapo de l'escola, que a dia d'avui encara mantinc, doncs vam crear el nostre propi codi, el nostre propi, diguem-ne, univers d'humor i de coses, i això s'ha mantingut fins a dia d'avui. Jo crec que ve per aquí. Jo crec que al final la gent diu, hòstia, aquest té talent per una cosa, aquest té talent per l'altra. Jo crec que al final és l'oportunitat que has tingut tu per treballar una habilitat en concret i el recorregut que has pogut donar-li.
Doncs totalment, al final aquestes companyies sempre són importants. Anem una mica al principi, si et sembla. Com és la teva entrada al món de la comunicació? Doncs mira, la meva entrada al món de la comunicació... Jo estudio dret perquè no sabia ben bé què fer. Quan portava ja un parell d'anyets jo m'adono que el de ser advocat no va gaire amb mi, tot i que després vaig acabar la carrera perquè hi ha...
assignatures com filosofia del dret o com teoria del dret o dret romà que m'apassionen. M'adono que el de ser advocat de dret civil i aquestes coses no hi entenc. Tot i que el dret laboral també el vaig gaudir molt i m'ha servit molt al llarg de la meva carrera. Aleshores jo m'adono que a mi sempre m'ha agradat la televisió i sempre m'ha agradat escriure. Aleshores dic, hòstia, jo el que he de fer és una cosa així.
Aleshores, com curiosament, sempre m'han agradat els videojocs, perquè jo els relaciono íntimament amb el món audiovisual, perquè per mi és senzillament una pel·lícula interactiva, per dir-ho d'alguna forma, o un programa interactiu, al final és jugar el que veus. Curiosament, s'obre una plaça dintre d'un programa del Canal 33, com de pràctiques i tal, que es diu Generació Digital, que a dia d'avui encara existeix,
I aleshores entro allà com a bacari, diguem-ne, i aleshores començo allà a fer els meus primers reportatges i les meves primeres coses relacionats amb... Això un cop ja estaves fent la carrera? Estava a primera carrera, sí, sí, des de primera carrera. I justament també, doncs, bueno, una mica més tard...
Ja començo a fer de becari també a BTV, que va ser una gran escola. A TV3 també vaig estar els caps de setmana de becari, m'he menjat moltes pràctiques. I després també començo a fer les meves primeres substitucions a BTV de reporter, que va ser una passada, corrent els pitjors dies de l'any, que és el 1 de gener, per exemple, quan ningú vol no currar, suposo. És la teva porta d'entrada, moltes vegades.
I bé, i també començo a desenvolupar un altre vessant que m'agrada molt, que és la de l'humor, gràcies a que començo a treballar com a ajudant de producció o de vengar monjes, que són els còmics aquests fantàstics, amb els que he fet moltes coses i tal. Com va arribar aquesta oportunitat?
Doncs tio, bàsicament perquè jo començo en un mitjà que es diu Código Nuevo i faig una entrevista a Xavi Daura, que havia anat a la meva escola, mantenim una certa relació i a partir d'allà doncs em va oferir, sí, sí, això.
Sí, sí, a més, quan et treus la carrera després passes per BTV, per 8TV, els 20 minutos, coordines rodatges, has contingut per diversos mitjans, i a mi, sincerament, el que m'ha sorprès és que tot això ho fas en seguida, acabes la carrera i en els dos, tres anys següents ja estàs fent tot això. Dins del sector et fas un no mitjanament ràpid, no? També, per el que dius, amb molt de treball. Sí, sí, no, no, no, i també ho he tingut fàcil, perquè jo he pogut estudiar el que m'ha donat la gana, perquè els meus pares m'ho han pogut pagar, si no, no...
Jo he tingut la sort també de tenir una estructura familiar que m'ha permès fer això, vull dir, això per començar. No, no, el segon és que també s'ha d'entendre que estàvem en ple context de la crisi econòmica, jo vam sortir de la carrera i estava el món laboral devastat, especialment el del periodisme, que porta...
que estava en crisi absoluta, era quan hi havia molts eres als mitjans, i ara tornen a haver-hi, però molts eres als mitjans, i els mitjans comencen a descobrir que han de pagar la meitat als seus nous treballadors, i aleshores fan fora els vells i aquestes coses, i aleshores mantenen una estructura fixa, un nucli d'uns quants treballadors, i la resta són coravos. Aleshores jo em trobo que dintre d'aquest context he d'anar d'un lloc a un altre, agafant tota l'experiència que pugui, buscant els euros com pugui,
I per això hi ha tant moviment en els primers anys de la meva carrera. Fins que em van cridar d'un lloc que havia fet algunes pràctiques a 8TV, el programa de Josep Cuní. I aleshores faig durant un estiu tota una substitució de reporter, que va ser molt guapo perquè vaig poder fer uns reportatges de...
d'incendis, que van haver-hi molt grans, diria, calvages, que va ser duríssim, allò, i em permet una mica, hòstia, doncs, complir aquest somni que jo pensava que tenia, que era ser reporter, també m'adono que el de ser reporter informatiu purament, m'adono que tampoc és el meu, eh...
perquè hi ha gent que ho viu intensíssimament i a mi em va agradar, però vaig dir que és una feina que està guapíssima, però no sé si és exactament el que vull fer. I a partir d'aquí m'ofereixen una plaça nova que s'obre, com de periodista digital i nous formats, a 8TV, al programa de Josep Cuny aquest que dèiem.
I aleshores m'acabo quedant allà, un parell i mig de temporades, i amb una secció diària fent pantalla, amb el Cuní explicant les noves tendències de les xarxes, aquestes coses que en aquell moment estava... Ara tot això sona vell, però ara Twitter i això era com la reòstia en aquell moment. Ara és un cau de nazis, però... Jo me'n recordo que a casa meva el Josep Cuní, a 8TV era una institució. Clar, clar, clar, a moltes cases. I com era treballar amb Josep Cuní?
Home, era un tio molt exigent. Era un tio... També s'aprèn, no? Sí, sí, sí. Era un tio molt, molt exigent. Bé, jo crec que va ser una època que vaig aprendre molt de treballar en un programa diari, de treballar el que és en un informatiu diari, un magazine diari, diguem-ne, que hi havia política, hi havia cultura, hi havia de tot. Aleshores, hòstia...
Vaig veure el que era una màquina amb moviment molt grossa, no? I bé, i encara conservo molts amics d'allà, que, jo què sé, la Natalia Vila, que està al diari ara fent Economia i fent un referent periodístic meu, i diversa gent així, no? I va ser una època molt intensa.
I el 2019 TV3 estrena Cool Hunters, que tot és un dels directors i creadors, a més del presentador. I aquí et dones a conèixer, com podem dir, el gran públic, no? Com recordes aquesta etapa? Hòstia, va ser una època molt maca, va ser una època molt intensa.
Jo no estava preparat per... Jo havia fet pantalla tant a 8TV i havia sortit per la tele, diguem-ne, com es diu com a moment, a 8TV i a BTV. Feia un programa que es deia també tub d'assaig i tal, que era com de creadors i de sèries i tal. Però el moment de sortir per TV3, hòstia, jo no...
Bueno, mai ho he buscat gaire, jo el de fer tele, de sortir per la tele no ho he buscat gaire, sempre ha estat com un a més a més de la meva carrera, però aquí sí que frontalment em trobo que he de presentar un format que, per sort, vaig co-crear també i que ho dirigia també, i home, va ser una experiència guapíssima, i que m'ha servit molt per tota la meva carrera, vull dir, sí, i per desenvolupar un tipus molt concret d'humor...
amb la que molta gent hi va connectar i això va ser molt maco. Una cosa més, que no s'havia fet gaire a TV3. No, no, curiosament, això és una bogeria que ens vam comprar, que moltes vegades m'ha acabat d'entendre per què ens van comprar, i jo suposo que va ser un moment que també TV3 buscava connectar amb nous públics, connectar amb públic jove,
I bé, era això, Gulham des al final era una mescla d'una sitcom, d'una sèrie de personatges molt estripats, jo feia com de director de televisió, com de periodista sense escrúpols i tal, i el Serapi Soler feia del típic barceloní centralista, modern i gracienc, però els típics personatges d'una sitcom una miqueta estripats.
I bé, va ser una gran època. Jo recordo molt d'estrès i molt d'estima també. Va ser una gran escola.
Sí, el programa va anar molt bé, de fet, va renovar inclús, va fer dues temporades, crec. Va fer dues temporades i vam fer després uns especials de... vam fer uns especials de Nadal també i sí, sí, sí, curiosament va ser una cosa que va funcionar, vam ser líders d'audiència la majoria dels dies, si no m'equivoco. Sí, al final jo el que em quedo, més que amb les dades d'audiència o tal, que bueno, que van ser bones i tal, però jo el que em quedo és que ens va permetre entrar al món de la televisió. Deia, escolta, estic aquí.
Sí, i sobretot amb una personalitat pròpia, no? I també va ser raro, perquè vam entrar directament com a presentadors i no com a col·laboradors, que, diguem-ne, jo crec que és la ruta natural, el viatge natural que es fa de cara a presentar i tal, i això, clar, jo crec que va estar molt bé per unes coses, però també va ser molt dura per altres, perquè ens trobàvem amb moltes lògiques de la tele que no acabàvem de comprendre, no? Sí, sí, sí.
I més enllà de l'entreteniment, fèieu una crítica molt cuidada sobre el periodisme actual i la societat. Era una voluntat clara, no? Sí, home, sí, sí. Al final el meu personatge, que era d'aquest periodista sense escrúpols, era una suma de gentussa que he anat coneixent al llarg de la meva vida.
i amb frases replicades tal qual i sí sí sí la idea era aquesta també i parlàvem de moltes coses jo crec era a través de l'humor i tal però al final bueno el que dèiem és que fèiem una mena com d'antropologia catalana a través de l'humor era això
I amb el Serapi bé encara, no? Sí, sí, sí. Home, jo el veig, ja estic pendent a les xarxes socials. Sí, sí, està top. Sí, sí, està top. Sí, ell és un tio que, bé, jo sempre ho he dit, que hi ha gent que diu hola i fa gràcia, no? I aleshores ell ho té i és un tio que té la broma sempre a la llengua i bé, sí, sí, sí, sí.
I els videojocs també són una de les teves grans passions, abans ho has dit. Sí. I des de fa dos anys presentes el videopodcast Tres Vides a 3CAT. Sí. Com és fer un programa d'una cosa que gaudixes tant? Hòstia, doncs mira, és la tercera temporada ja. Jo estic flipant, vull dir, perquè no s'espera fer una... Vull dir, fer una temporada a la tele és un miracle. Fer dues és acollonant. I fer tres, bueno, jo no ho entenc.
Aleshores, això va... Alguna cosa deus fer bé. Bueno, no ho sé, no ho sé. És molta sort, a vegades, la tele. Hi ha programes molt bons que es cancel·len i hi ha programes molt dolents que segueixen. Vull dir, això no... Jo tinc una amic que sempre em diu que la tele no es renova per audiència, només es renova per altres coses i tal. No en un sentit fosc, sinó...
sinó en, bueno, que s'ha de veure que hi ha un projecte a llarg termini, s'ha de veure que té una lògica, bueno, aleshores, el Tres Vides, al final, home, per mi és un honor, perquè al final fer a la televisió de Catalunya, doncs fer un programa sobre videojocs, però no és del punt de vista friki, vull dir, no, que mal anomenat friki, eh, del que seria en un programa mainstream, doncs aparèixer i vinga, i ara et parlaré de maquinetes, no, no, no, vull dir, és un programa que tracta els videojocs com el que són, que...
que és una creació cultural, és una creació artística, i des d'un punt de vista adult, i des d'un punt de vista intel·lectual. I si parlem, per exemple, del Resident Evil, que és un joc de por per l'antonomàsia, el que fem és dir, vale, doncs, truquem a un psicòleg que ens expliqui, i ve el psicòleg i tal, que ens expliqui per què ens agrada jugar a jocs de por, per què ens agrada veure pel·lis de por. Aleshores, jo crec que part de l'èxit d'altres vides és que és transversal, és que encara que no t'agraden els videojocs, entens moltes coses del món que nosaltres expliquem a través dels videojocs, però ho podríem fer a través del cinema, per exemple.
I això es fa a 3CAT, que al final és la plataforma de la Corporació Catalana de Mitjans. I crec que també s'emet pel 33. No em preguntis el dia i l'hora, perquè segurament estic dormint o estic jugant al calozut, igual que sigui, però sí, sí. Per tant, tu creus que el sector de la comunicació va cap a una plataformització total?
Sí, o sigui, d'una banda sí, jo crec que a 3CAT se li critica molt per tot aquest pas de plataforma i tal, doncs a mi em sembla el pas absolutament més lògic, vull dir-te, perquè la realitat és que tu ara fas un 15% de share en un prime time i potser són entre 200 i 300.000 persones.
Fa 5 anys feies un 15% i et cascaves 500.000 o 600.000. És obvi que la gent cada vegada mira menys la tele i això és una cosa que hem d'entendre. Clar que hi ha grans estructures televisives que són inherents al fet de seure al sofà i posar la tele com pot ser un Telenotícies o un concurs com la Trava amb Si Pots, que és líder d'audiència i vaig tenir l'honor de dirigir-lo dues temporades i pico.
Però hi ha moltes coses, tio, que jo vull consumir quan vulgui, com vulgui, i té tota la lògica del món, i això és un avantatge. És un avantatge... Jo també li veig... A mi l'única cosa que em sap greu és que a vegades, per buscar només el que vols o el que et recomanen, moltes vegades perds la possibilitat de trobar formats que si no fos perquè en aquell moment poses la tele i les estan posant, no els donaries una oportunitat.
És veritat, això. Jo crec que ara donem menys oportunitat a les coses que no coneixem. I és precisament perquè, com sempre podem escollir el que volem veure, crec que donem menys oportunitats al que volem veure. Això és una llàstima. Aquest espai que et sorprenguin, no? Sí, sí, sí. Però, clar, té tot l'altre bo. Quan una cosa és bona...
si tens paciència, acaba funcionant. Una cosa és bona, que no significa si el director és bo, si el presentador és bo, no, no, quan un projecte és bo, vull dir, quan està ben fet, quan té sentit i tal, si li dones temps, raríssimament no funcionarà. O amb el temps es revaloritza, o amb el temps la gent ho va comprant, però si fas una bona trajectòria i el producte és bo, difícilment no acabarà quallant allò.
Sí, jo crec que, a més, és el que tu deies, no? Jo crec que el futur està cap a la plataforma de formidació i crec que s'ha d'anar per aquí. Sí, sí, sí, segurament. Jo crec que sí, jo crec que sí. I gràcies a això, doncs, bé, pots veure moltes coses i coses que t'agradin i coses que...
Sí, sí, sí. Al final jo crec que 3CAT també està fent una cosa intel·ligent, que és segmentar els públics i dir, vale, doncs hi ha penya que li agrada els videojocs, hi ha penya que li agrada no sé quant... Aleshores, clar, per la plataforma això és fantàstic, perquè no has de cardar a les 10 de la nit un... El meu programa no existiria, diguem-ne, dintre fa 10 anys, vull dir aquest del 3 Vides...
O programes com Blanguardia, que soc guionista d'història, amb l'Enric Alpena, un tremendíssim màquina i grandíssim jugador de videojocs d'estratègia també. Programes com aquests, clar, ho peten després també en plataformes digitals i això és fantàstic. Clar, però potser no és pel públic tan general.
Clar, sí, sí. En aquest cas, l'enguàrdia crec que sí que és bastant massiu, perquè al final és història de Catalunya, i a Catalunya ens torna bojos la història. Però sí que és veritat que a mi, per exemple, si el tema d'avui és la Gran Guerra del Nord, hòstia, potser a mi no m'interessa, però com soc un boig dels romans, aniré a buscar tots els programes de romans que tingui l'enguàrdia. Això està molt bé, això està molt bé.
I ara, Ferrés, Patrick, cosa de dues setmanes vas estrenar i tu què faries a Dos Cat? Ah, sí. On se'ns plantegen grans dilemes de la nostra societat. Sí, sí. Quin és el gran objectiu del programa? El gran objectiu del programa és comprendre que vivim en un món complex en el qual cada vegada ens fem menys preguntes i cada vegada estem més polaritzats. I aleshores el que nosaltres volem fer amb això...
és, d'alguna forma, desmuntar moltes de les idees que s'estan intentant implantar en la societat, com ara, bueno, els altres no són el meu problema, l'important és...
jo anar per la meva banda i guanyar els màxims diners possibles i ser... I els altres no generen cap responsabilitat en mi, no? Aleshores, això ho fem a través d'agafar preguntes provocatives i preguntes de cunyat, moltes vegades, que podria dir el teu cunyat perfectament en qualsevol dinar, i aleshores nosaltres, en comptes de demanar-li al teu cunyat que ens la resolgui, el que fem és agafar... Experts. Sí, experts, filòsofs, sobretot. Vull dir, una gran aposta del programa ha estat agafar experts en filosofia, o sigui, vaja, filòsofs,
o experts en bioètica, experts en ètica, catedràtics en ètica, vull dir que, a més d'advocats i escriptors i actrius i tal, i jo què sé, i creadores i tal, etcètera, i que ens desmuntin totes aquestes preguntes, no? I això ens porta a dilemes ètics com... Clar, nosaltres, per exemple, fem una trampa molt guapa, no? Que és dir, hòstia, hem de baixar els impostos...
No, tinc gret a no pagar tants impostos si no utilitzo els serveis públics? Clar, és una pregunta que dius, hòstia, quin perill de pregunta. Però és que el que estem fent és desmuntar la idea, bueno, és que un de cada tres joves creu que si no pagués impostos viuria millor. És una bogeria, doncs, això. Però clar, i si tu agafes bal, molt bé, doncs a veure quan... Bueno, és el que es veu, també. Clar, clar, clar. El que escoltes a les xarxes. Clar, allà dos fitness i aquesta penya.
I aleshores, si tu agafes i dius, molt bé, anem a estudiar a veure quant pagaries als Estats Units, per exemple, per tots els serveis que utilitzes, i quant pagaries aquí. Se't cau el cul de terra. Aleshores, nosaltres el que fem és comencem amb aquesta pregunta i, curiosament, acabem preguntant, hem d'expropiar els rics. O sigui que som viatges una mica filosòfics que estem molt contents perquè l'audiència està responent molt bé. Que bé, que bé. I podria no haver anat bé perquè ni...
Bé, perquè al final no és un programa de famosos, diguem-ne, no és un programa que té reclams, és un programa de dilemes ètics, saps què? Que agafem sketches tipus com els de Coolhunters moltes vegades per començar, vull dir que això és una cosa que em fa il·lusió poder seguir fent, un petit sketch, sempre hi ha una part amb una psicòloga, que jo li explico una miqueta que jo, que no soc jo, diguem-ne, és una persona...
que ha sucumbit a les baixes passions, i aleshores que parla amb la seva psicòloga i tal, que és un homenatge al soprano, que és una dèria que tinc, que m'anava molt al soprano i al final és un homenatge a això, per això hi ha la música italiana que hi ha de fons. I aleshores el que fem bàsicament, i després entrem ja en un programa, en el programa de debat,
en el qual intentem que tothom pugui dir la seva opinió, que ningú vagi contra ningú, vull dir, que hi hagi una certa educació i que hi hagi una certa tranquil·litat, cosa que és absolutament antitelevisiva, però que estem molt contents perquè la gent està agraint. Perquè el feedback que tenim, hòstia, és de les poques vegades que faig un programa i n'he fet uns quants, que, joder, els feedbacks són com... és com bo i està agradant i...
I, òbviament, té coses, jo li canviaria coses a aquest programa, i té defectes, com tots els programes, i que jo arreglaria. Però el que em fa il·lusió no és que a la gent li agradi el programa, el que em fa il·lusió és que a la gent li agradi escoltar gent expressant els seus punts de vista de forma tranquil·la i explicant les coses pausadament, sense que hi hagi una violència o sense que hi hagi una cosa que estem tan acostumats a la tele i a la ràdio, que és d'escridesar-nos, no? Sí, sí. A mi també m'agrada perquè és això, no? Perquè a vegades...
Ens instauren idees o prejudicis molt fàcilment, no? Total. I només de preguntar-nos un parell de vegades i reflexionar una mica, aquestes idees ja cauen. Efectivament. I això és el que fas al programa. Que bé, sí, sí, sí. També s'agraeix. Moltes gràcies. Sí, ho comparem amb Cool Hunters, veiem moltes diferències en aquest programa, tot i que també inclús humor i això que deies, no?, els sketches al principi. Sí.
Aquí es tracta en això, temes una mica més polèmics amb experts. T'ha sigut fàcil adaptar-te a aquest nou rol? A veure, a mi sempre m'ha passat una cosa molt curiosa, que és que jo, a nivell humà, crec, o com a persona, m'assemblo més a la persona de tu que faries que de la persona de Cool Hunters. Cool Hunters era un personatge totalment que a mi m'agradava molt perquè podia fer crítica a una cosa concreta i tal...
però que havia viscut, que era el món del periodisme i la tele, que he viscut i que visc. Però jo sempre he tingut una mica l'espineta de dir m'agradaria parlar de coses més dures o més d'actualitat o més polítiques. Més reflexives. Sí, més que tinguin a veure amb l'humor. A mi m'agrada molt. Em sembla que l'entreteniment està molt bé.
Però a mi m'agrada molt l'entreteniment mesclat amb coses que ens facin qüestionar-nos la realitat que vivim, si està bé el que fem o no està bé. I jo al final vaig estudiar dret i vaig estudiar periodisme i tota la part de filosofia del dret, tota la part del que és just i el que no, hòstia, aquest programa m'ha permès explotar-ho, clar. I sí, però ha sigut difícil perquè el marge d'error és molt més gran. Sí, és veritat, clar.
Quan fa, jo què sé, a Cool Hunters fèiem el periodisme extrem, que era molt divertit, perquè agafaves famosos i aleshores els vacilaves fins a l'extrem. D'aquella vegada et pensava, hòstia, aquesta gent, no sé si em tornarà a mirar la cara. Algunes van enfadar, però d'altres supermacos. Però, clar, aquest és molt sensible, perquè al final estàs parlant de racisme, estàs parlant d'impostos, estàs parlant de l'impost de successions, estàs parlant de... Són coses molt sensibles, i aleshores la penya...
doncs, o sigui, és fàcil ficar la pota i la ficarem, no tinc cap mena de dubte que tard o d'hora... Algú es queixarà segur. Algú es queixarà i és normal i està molt bé, vull dir, o sigui, perquè també part de, jo crec, de ser presentat a la televisió és, hòstia, doncs, fiques la pota aquí i et diuen tio, això, i dius, hòstia, val, val, val, i aprendre i seguir treballant i ja està, sí, sí. I Patrick, de tot el que has fet, o, bueno, i el que continues fent, què és el que més has gaudit o el que més gaudeixes?
És una pregunta difícil, Ante. Hòstia, sí, sí, és molt difícil. És molt difícil. A mi el que...
Hòstia, jo el que més gaudeixo és quan... Et diria que quan un alumne que he pogut donar classe i que m'escriu al cap d'un any o em diu, tio, moltes gràcies per no sé què, he aconseguit feina, estic currant, estic fent en no sé quin projecte guionista o de col·laborador, de presentador, del que sigui, o de... I, tio, t'agraeixo molt perquè el que vam aprendre a classe m'ha agradat molt bé, que això són missatges que rebo de tant en tant
i que em fa una il·lusió tremendíssima, tio, saps? A mi això és el que jo crec que és el que més gaudeixo, vull dir, d'aquesta feina. Sí, perquè la tele és un joc d'artificis, vull dir-te, o sigui, és un...
És una cosa quasi real. Sí, tu fas els teus programes, és molt divertit, està molt bé, és molt divertit i molt intens també, però sí que no m'ha fet feliç, mai he sigut feliç d'allò que diguis, hòstia, sóc feliç fent això. A mi m'ha fet molt feliç la relació amb la gent, a mi és el que m'ha fet feliç, i un projecte de zero, aixecar-lo i que vagi bé. Clar.
I ara, per exemple, estic treballant en un videojoc per 3CAT, que estic molt content perquè és com un nou format i tal, i estem desenvolupant un videojoc per TV3. Aleshores, a mi el que m'agrada és això, pensar una idea, desenvolupar-la, trobar l'equip, o jo què sé, quan dirigia la trava amb Si Pots em va fer com molt, molt feliç el fet de poder trobar guionistes molt, molt joves que no tenien experiència fent tele...
i que venien del món de la història o de tal, doncs nanos molt joves i agafar-los, ficar-los dintre de l'equip, que aprenguessin a ser guionistes, a la vegada que hi havia guionistes consolidats, aleshores allà es crea una amalgama molt, molt potent i molt efectiva, no?, i amb diferents punts de vista. A mi el que em fa il·lusió és això, treballar... Les relacions humanes, sí. Sí, sí, la veritat és que sí, la veritat és que sí. Tot i que a vegades soc una mica ermità, eh?, però m'agraden molt les relacions humanes, a mi, sí, sí.
i ets un fidel defensor dels drets laborals i de fet vas fer el manual d'autodefensa jurídica dels periodistes, per què està tan precaritzat aquest sector i per què és tan fàcil veure gent treballant sense cobrar un duro?
Molt bona pregunta aquesta, tio. Som els periodistes que ho hem acceptat i és la nostra culpa, en certa part? No ho sé. L'ésser humà s'acostuma a tot, per sort i per desgràcia. Jo crec que no. Jo mai culparia el treballador, mai culparia els periodistes. Jo crec que culparia...
Perquè al final un no té la culpa de voler fer el que... Es vol fer un nom i fa el que fa. Efectivament, i aleshores, hòstia, que podries no negar-te a treballar gratis i tal? Evidentment, vull dir, és una cosa que s'hauria de fer i tal, i...
Però, clar, aquí no crec que sigui culpa de la persona, crec que és culpa de l'empresari que al final vol exprimir al màxim els seus beneficis i treure's la màxima pasta possible. Hi ha casos i casos, eh? Però... I després que també...
doncs vivim en un món que no ho hem d'oblidar, on els diners manen i aleshores hi ha un cert interès jo crec a mantenir precaritzada aquesta professió perquè crea unes lògiques molt perverses, que és que si tu un dia fas un moviment en contra d'algú que és amic meu o que jo com a responsable d'un mitjà
doncs jo el que faré, en comptes d'haver-te d'acomiadar, senzillament no et demanaré més col·laboracions, no? I aleshores, hòstia, que fàcil, no? És censurar veus, i a la vegada també, ara també, en un ecosistema, que hi ha plataformes com X, com Instagram i tal, que segons quines denúncies les pots vehicular. Però sí, sí, ho veig, ho veig molt complexa, ho veig molt... vull dir, crec que està passant en molts més àmbits,
I aquí la solució passa per la unió i passa per juntar-nos entre molts i dir prou, perquè les respostes individuals no acostumen a funcionar.
i mirem una mica cap al futur, com veus el periodisme i la comunicació en uns anys? Sí, sí, molt bona pregunta. Aquestes dues preguntes tindríem per un programa central. Sí, sí, sí, és molt bona pregunta. Però tu que estàs a dins i ho veus més... Sí, clar, jo estic molt sobretot al món de la tele. Aleshores, dintre de l'ecosistema televisiu i tal, jo el que veig és que haurem d'anar allà on és l'audiència, que haurem de trobar noves formes d'explicar històries. Si és en un videojoc, és en un videojoc.
sense oblidar, òbviament, els problemes de tele, però jo recordo, no, ara hem de fer tots els vídeos, vídeo reels de no sé què, d'Instagram. Hòstia, això a poc a poc anirà punxant, eh? Vull dir, o sigui, la gent es cansa de tot. La gent es cansa de tot. Les modes són cícliques, diuen. És absolutament així. I ara també jo tinc una certa esperança perquè començo a veure...
que la gent, que el públic demanda un tipus de format, un tipus de programa sense tanta estupidesa, no? Sense tanta... Jo crec que ja ho hem viscut molt, això, i crec que hi ha formats que estan molt bé per això, vull dir, o sigui, jo no soc dels que critica la telescombraria, perquè jo crec que, escolta, jo no soc ningú per ficar-me en com la gent...
Gasta el seu temps. Gasta el seu temps i com allibera la seva ment i només faltaria. Vull dir que si hi ha un classista intel·lectual de qui pensar que jo soc millor perquè no sé què. Però a banda d'això, jo el que estic content és que la gent a banda dels reels d'Instagram, d'aquestes coses de tal, el que vol també cada vegada més sospito són programes amb contingut, són coses que s'expliquin, coses de com funciona el món i entendre el món. I a mi això em dóna tranquil·litat.
I jo crec que hi ha una part, no sé si tota, però hi ha una part del món de la tele i del periodisme que va cap aquí, que va cap a la direcció contrària a la que creiem.
Doncs mira, un missatge d'esperança que a vegades tot el que ens diuen és fosc. No, no, el futur sempre és fosc. Totalment, tio, totalment, sí, sí. I, Patrick, per anar acabant ja, m'agradaria fer-te unes preguntes ràpides que es coneixis una miqueta. Molt bé. Em sembla bé? Vale. Ara comencem. 3K o 2K? Hòstia, que fill de puta. No, no puc respondre, no puc respondre. T'ho diré d'aquí 3 anys. Davant o darrere de les càmeres?
Fola, tio. No ho sé, tio. Si haguessis de fer una cosa per tota la teva vida. Darrere les càmeres. Nous informatius de 3CAT o antics informatius de 3CAT?
És que saps què passa? Que jo tota aquesta polèmica... Jo no l'entenc gaire. M'ha relliscat infinitament, perquè crec que té coses bones i té coses dolentes, però hi ha com tot un rebombori amb una sèrie de coses que, tio, al final el que importa és com s'expliquen les històries i com... O sigui, el periodisme és de qualitat o no, no?
Efectivament, i la gent sempre és resilient als canvis, i a mi el que valoro és que hi hagi un esforç de voler millorar, de voler evolucionar i de voler canviar, i això a vegades en certes, a vegades no. Però és molt fàcil des de fora criticar, jo crec, criticar com es fan les coses. Però crec que jo sempre valoro, quan hi ha un esforç de canvi, jo això sempre ho valoro, sempre ho valoro.
I ara una més facileta. Buf, a veure. Crec, eh? Dret o periodisme? Periodisme. No poder jugar més a videojocs o no fer més periodisme? Hòstia! Hòstia! Et diré... Et diré em quedo en no fer més periodisme perquè em dedicaria a ser professor, tio. És veritat, és una bona opció aquesta. I ja per acabar, Sant Just o Barcelona?
Hòstia, que bona. Depèn de què, no? Depèn de què, però... És que a Sant Jus hi viu la meva família, tio. Aleshores jo vaig a Barcelona els meus pares, eh? Però a Sant Jus. Va, molt bé. Era el que volíem sentir. Nacionalista de Sant Jus. Molt bé, doncs, Patrick, gràcies per venir, de veritat. Moltíssimes gràcies a tu. Ens hem passat molt bé. Jo també. I espero que vagi molt bé. Gràcies. Moltes gràcies, guapo.
I acabem el programa d'avui amb el Club Literari de Sant Just, concretament amb l'apartat de novel·la gràfica, amb Javier del Campo, el coordinador d'aquest club de lectura de novel·la gràfica d'aquí de l'Ateneu de Sant Just.
Bona tarda, Javi, què tal, com estàs? Bona tarda, gràcies un cop més per acollir-me aquí. Ah, no, i tant, el plaer és nostre que el teníem pendent que estiguessis aquí i ara, per fi, ja et teníem aquí. I avui venim a parlar d'un tema molt interessant, que és un còmic que ara ens el presentaràs, que, si vols, comencem directament. Com és aquest còmic que ens presentes avui? I tant, mira, avui us presentaré el còmic que debatrem la setmana vinent, el dimarts a les 8, allà a l'Ateneu.
I es tracta d'una novel·la gràfica que porta per títol Palestina d'un autor nord-americà que es diu Joe Sacco. I és una obra molt interessant perquè és un exemple del que s'anomena còmic periodístic. És una obra de còmic, però és eminentment periodística i el Joe Sacco és un periodista que fa servir el còmic com a via per comunicar les seves històries.
I en aquest cas, el que ell ens explica és la seva experiència en els anys 90, quan va visitar Cisjordània i també va visitar Israel, o visitar a la Franja de Gaza, i ens explica, des d'un punt de vista...
molt aixut, molt periodístic, la seva experiència allà. Sí, sí, això me'n recordo que, justament m'ho deies abans d'entrar aquí a l'estudi, que em deies, es diu Palestina, però realment no és ni però Palestina ni però Israel, sinó que és una visió molt neutra, podríem dir. Bé, jo trobo que és un bon document...
Fide digna la realitat. És un bon document polític, històric i etnogràfic de la dècada dels 90 en aquella contrala del món i després el lector es crearà la idea que cregui convenient respecte al que ens explica Jeusako, però està fet d'una manera molt professional des del punt de vista de comunicar o de relatar les seves vivències.
Perquè el còmic què ens ensenya? Ens ensenya aquesta Palestina dels anys 90 a través d'alguna història o com? Ens ensenya la Palestina dels anys 90 a través de la seva visió com a periodista. Ell apareix al còmic, ell mateix apareix al còmic i ell explica tot el seu periple visitant diferents localitats, parlant amb diferents col·lectius, ell parla tant amb...
amb ciutadans palestins com amb ciutadans israelians, parla amb activistes, parla amb militars de l'exèrcit israelià i presenta sense priorismes les seves vivències. És cert que ell també aboca molt, també, però separadament de quan explica la realitat, ell aboca les seves experiències personals.
i la saboca d'una manera molt crua, de tal manera que en alguns moments, pensem que això era en els anys 90, ell era molt jove, per tant per ell era una experiència vivencial important, i ell té les seves limitacions com a persona i també les reflecteix allà.
i reflecteix certes contradiccions o certes ambigüitats que ell viu perquè pot anar a visitar un assentament un campament de refugiats palestir al matí i després tornar-se
allà on té la seva base d'operacions, que serà Jerusalem, i anar-se'n de festa amb altres europeus que estan, no altres europeus, que ell és nord-americà, però amb europeus que estan de visita a Israel, que estan visitant un kibbutz, etcètera, i se'n va de festa, i viu una vida totalment diferent de la que ha percebut durant aquell dia, en què el que ha vist és misèria i històries molt dures. Clar, en aquest contrast també és on el llibre ens dona aquest espai per reflexionar, no?,
Correcte, la visió de Joe Sacco és clarament la visió d'una persona del nord global, que en aquesta època era d'Occident, amb privilegis, correcte, però ell és conscient d'aquests privilegis.
D'acord? No el s'amaga en cap moment i ell el que avallà és a reportar la història com a periodista. Molt bé. Al final també crec que reflexar el periodisme o reflexar una realitat crua com pot ser la de Palestina a través del còmic doncs és una manera també original o no sé si original o poc comuna de fer-ho, no?
És poc comuna, ara és més comuna, però ell és un dels pioners. Jeusako és un dels pioners. A més, és interessant perquè l'estil de Jeusako no és un estil realista, però sí que és un estil molt cru i molt visual i que realment ajuda a transmetre un tipus de sensacions que potser només podries copsar a través de l'audiovisual i tan sols així.
Ell fa servir un estil gràfic. Un estil de dibuix, no? Sí, és un estil gràfic. També un estil narratiu. L'estil narratiu, la distribució de vinyetes, etc., és molt periodística. També fa servir recursos també propis de peces de periodisme escrit, que són una mica més llargs perquè proporcioni context sense haver-ho de fer tot amb vinyetes. Però, a més, el seu estil gràfic és un estil proper a l'underground americà,
que és força brut, en el sentit que les cares són grotesques a vegades, és a dir, els plànols molt exagerats, les perspectives molt exagerades, però serveixen perfectament per comunicar el que ell vol comunicar. I li queda una obra extraordinària. Rodona, eh? Sí, sí, és fantàstica.
Per tant, en aquest còmic també trenca aquest clitxé, no? Potser perquè aquest és un clitxé que existeix, no? La societat que el còmic és només per Mortador i Filemon o per Superman, no? Aquest clitxé existeix i, de fet, una contradicció més de totes les que tenim, el club de lectura es diu club de lectura novel·la gràfica, segurament, perquè dir-li club de lectura de còmic sonaria a una cosa infantil, perquè còmic està...
Hi ha un cliché que diu que el còmic és només per criatures. Còmics, novel·la gràfica... Còmics o friquis, no hi ha res més. Però novel·la gràfica, còmic, és tot el mateix, és simplement l'art seqüencial, és el fer servir imatges seqüencials per explicar una història. I ja et dic jo que aquesta obra, Palestina, no és per criatures, és per adults, i és una obra que, tot i que...
Les va publicar el 2001 com a volum recopilatori. Les històries es van publicar de manera suelta en els anys 90.
però la història és molt actual. Clar, clar, està molt linkada amb l'actualitat. Però han passat 30 anys des de les vivències de Joe Sacco i és impactant com res sembla haver canviat en excés, si més no, no canviar per bé. No, no, clar, potser hem empitjorat i tot, eh? Correcte. I per què existeix aquest cliché del còmic?
Bé, perquè ha estat un producte molt popular entre infants, adolescents i joves, i trobo que això té un valor enorme, és fantàstic, i si a canvi d'introduir els nens i els joves a la lectura et guanyes un cliché, mira, em sembla que tampoc és una cosa massa greu, no?,
Però tot i que el cliché encara existeix, el còmic ja no és el mateix, és a dir, ja ha assolit un estatus diferent i per això veiem que en el món cinematogràfic veuen del còmic més infantil que existeix, que és el de superherois,
i és tot un èxit, i còmic i novel·la gràfica per adults, cada cop te'ls pots trobar amb més facilitat a llibreries, quan fa temps únicament podies trobar aquest tipus de producte en llibreries especialitzades.
també hem vist algunes pel·lícules inclús no sé si et sona potser si la de Miles Morales de l'Spiderman no sé si la coneixes sí, l'Spiderverse sí, exacte, és com molt l'audiovisual és com molt em tira molt al còmic sí, sí, jo trobo que les dues pel·lícules de Miles Morales que ha fet Sony han aconseguit captar o portar part del llenguatge del còmic a l'audiovisual i té molt de mèrit
També el llenguatge cinematogràfic veu molt del còmic. De fet, el còmic existeix abans que el cinema i el cinema no deixa de ser tan bé seqüencial i un storyboard no deixa de ser un petit còmic fet en brut. Clar, clar. No, no, i totes... És que pel·lícules, documentals, tot surt d'un storyboard, realment. Correcte. Sí, sí, sí. No, no, clar, el còmic té molta influència. Això està clar. Eh...
En el club aquest de literaria de Sant Just, en la teva part, que és la que és més expert, la novel·la gràfica, com apropeu el còmic als vostres usuaris o als vostres, no sé com dir-ho, a la gent que va al club? Els participants. Això, participants. Aviam... És gent que ja és interessada, és gent que vol començar a interessar-se...
Home, aquesta és la tercera edició, és el tercer any que ho fem, per tant, jo crec que ara hi ha... I els que venen són habituals, per tant, al principi sí que no eren gent que conegués massa el còmic, que estava interessada sí, perquè són gent culturalment encuriosida, i llavors, bueno, suposo que els interessen moltes coses, i a dia d'avui jo espero que hagin après molt del còmic i de la novel·la gràfica, perquè els he exposat a obres...
més, menys conegudes, més populars, menys populars, japoneses, coreanes, dels Estats Units, europees, de l'estat espanyol, de tot. I el que fem és molt senzill, seiem en Rotllana perquè no hi hagi una jerarquia
I jo el que m'agrada és que parlin els assistents. I jo, si veig que la conversa s'està desviant massa, intento redreçar-la perquè torni a centrar-se una mica més en l'obra. És cert que si tractem alguna obra que toca molt de prop als assistents o que tracta d'un tema...
que sigui de molta actualitat, pots acabar parlant d'altres temes que no són únicament còmics, tampoc passa res, perquè també està bé que les obres despertin un debat més enllà de l'obra mateixa o més enllà del còmic mateix, però tampoc ens podem anar massa més enllà. Tenim només una hora, per tant, hem d'aconseguir que hi hagi un debat fluid i que serveix a tothom per aprendre i que tothom pugui parlar. Clar, clar, clar.
Ara també, és cert que estaria bé que vinguéssim, tenim uns assistents d'unes franges d'edat força altes, per tant, si algú s'anima a venir una mica més jove, doncs també serà fantàstic. I tant, i tant que sí. I en aquestes xerrades que feu, o debats d'una hora, com va fluint la conversa? Perquè quin és el punt de partida?
sobre què xerreu? Jo pregunto què? Què us ha semblat? És la primera pregunta. I procuro sempre que toquem una mica tots els aspectes de l'obra. Tant l'aspecte gràfic...
també l'aspecte de guió i l'aspecte narratiu, això de l'obra. M'agrada parlar també de l'autor o autora, una mica de context, si no el coneixen, si no el coneixen, si no el coneixen proporcionar-hi una mica més de context que no pas el que proporciona l'obra i també de la temàtica de l'obra en concret.
Llavors, segurament dimarts vinent, segurament parlem del conflicte a Palestina i de tot el que ha estat passant aquests últims mesos, perquè és inevitable.
I per algú que digui, ostres, el Javi ara m'està convencent, aquestes trobades, on les feu, quan les feu, en quina periodicitat? Les fem a l'Ateneu, a les 8 del vespre, normalment d'un dimarts, que acostuma a ser la penúltima setmana del mes que toqui, cada dos mesos. Per tant, una serà ara el gener i la propera serà el març. Si és cada dos, eh?
Sí, cada dos mesos. Les obres que farem estan en el catàleg d'activitats de l'Ateneu, també la del març, i ho fem així. Després el juliol és una mica diferent perquè el que acostumem a fer...
és convidar un autor o autora a que ens vingui a parlar de la seva obra i és la seva obra la que comentem en el Club de Lectura. Molt bé, molt bé. I així, és una mica més especial. I, escolta, del Març, ja que... Quina és l'obra que heu triat? El Març, l'obra és l'art de volar. L'art de volar? Sí, que... És català o...? Sí, és de Quim i Alta Riba, sí. És tan català. Bé, aquesta també és tan català, eh? Tot i que el jo us ha... Hi ha l'edició aquesta del Planeta, que l'ha reddit l'any passat, la podeu trobar en català i en castellà. Molt bé.
L'art de volar, mateixa història, la podeu trobar en català i en castellà. I aquesta és una obra que tracta sobre la Guerra Civil espanyola. Mira, molt bé. També l'estil de Quim és també bastant particular. També podríem assignar-ho una mica a l'Andre Grau, on ell era dibuixant el Jueves, per exemple. Hi havia un mític personatge, Martínez El Fàixas, deia la pàgina del Jueves que feia aquest home.
I va guanyar molts premis en el seu dia quan es va publicar. Aquesta també ha guanyat un munt de premis internacionals. L'Art de volar ha guanyat més premis nacionals i europeus. Doncs, escolta, bon catàleg. La veritat, aquests dos còmics que tenim pel gener i pel mes de març, quins temes t'agrada tractar normalment?
Perquè aquests dos són bèl·lics, no sé si és un costum o... No, no, aquests dos, bueno, són bèl·lics. Els frons tampoc són ben bèl·lics. A la Palestina potser no tant. Però la guerra i els conflictes sempre són una temàtica recurrent en moltes...
Amb molts productes culturals. Amb molts productes culturals perquè atreuen el consumidor d'aquests productes. Però en altres edicions hem fet coses més autobiogràfiques, molt més tranquil·les en aquest sentit, o molt més fàcils. No sempre són fàcils, eh? Però hi ha un gènere que es diu slice of life, que és un període de vida d'algú, hem parlat de relacions familiars...
Tinc diferents temes. Fins i tot hem llegit còmic de superherois. Vam iniciar-nos amb Watchmen. Molt bé. O altres històrics, com From Hell, que era la història de Jack Lesbudollador, o coses així. Molt bé.
I, escolta, Javi, per anar acabant la xerrada una miqueta, m'agradaria també que ens recomanessis coses per la gent que potser ens està escoltant i encara no és aficionada a la novel·la gràfica, perquè es vagin introduint en aquest món que ens el vens amb tanta passió i que realment sona molt interessant. Per tant, una persona que no està acostumada a llegir novel·la gràfica, què em recomanaries? Bueno, depèn. És que també depèn del perfil que tu tinguis, no? Però per l'oient mitjà, podríem dir...
Alguna cosa que diguis, ostres, això, per començar, trobo que està prou bé.
És una pregunta complicada, eh? Sí, sí, però... Clar, jo començaria amb un tintín tranquil·lament, eh? Vull dir que tothom... És fàcil d'aconseguir, és fàcil de trobar i és increïble com a còmic. És una cosa impressionant. I... No recomanaria els superherois perquè és una cosa que és una mica de nínxul i per cert públic potser ho trobarien una mica avorrit. Però jo crec que...
que Tintin seria una bona manera de començar. Molt bé. O fins i tot, mira, jo recomano una que és molt interessant, mira, que és més específica.
Univers número 1. Universo. El podeu trobar a les llibreries. És d'un autor que abans havia publicat el jueves, que es diu Albert Montéis, i és una meravella. És increïble. Són històries curtes de ciència-ficció. Sé que és gènere, i gènere sempre a vegades costa d'entrar,
Però està tan ben narrat, i està tan ben dibuixat, i és tan ràpid de consumir... Clar, perquè és que les històries curtes, al final, se les vas empassant i no t'adones. Però són increïbles, sí. I aquest home és que és un geni, és increïble. Ara ha sortit també el dos, però jo us recomano l'1...
per començar i aviam què us sembla. Molt bé, doncs em sembla una molt bona recomanació, estarem atents a aquest universo, però entre poc és el meu aniversari i a veure si cau i m'introdueixo en aquest món. Doncs Javi, moltes gràcies per venir avui i estem pendents d'aquest club de novel·la gràfica i que vagi tot molt bé. Molt bé, gràcies a vosaltres, vinga, que vagi bé. Adeu.
Gràcies.
Doncs acabem per aquí el programa d'avui, de dimecres, i ens retrobem, com sempre, demà. Demà que és dijous, evidentment, i ens retrobem demà dijous aquí, com sempre, al 98.1 FM, a la vostra casa, Ràdio d'Esvern. Gràcies per tot i fins molt aviat. Gràcies i adeu.
Tot seguit.