Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al Refugi.
Avui ja gairebé, gairebé estem en cap de setmana,
segon cap de setmana de festes de tardor aquí a Sant Just.
I començarem el programa d'avui divendres amb l'Espai de Latidos por el Cine,
un especial de Halloween amb Carlos Penela,
on parlarem de les millors pel·lícules de Halloween,
d'aquelles que fan una miqueta de por.
A la segona hora, conèixet a Maina del Pino.
Avui parlarem de l'estil musical l'Afrobeat.
I acabarem també el programa amb espais com, per exemple,
El Refugi Recomana, entre d'altres.
Benvinguts, benvingudes de nou a la freqüència modulada del 98.fm.
Recordeu que també ens podeu seguir a Instagram,
arroba, elrefugi98.1.
Comencem!
Hey girl, is he everything you wanted in me?
You know I gave you the world, you had me in the palm of your hand.
So why your love went away?
I just can't seem to understand.
Thought it was me and you baby, me and you until the end, but I guess I was wrong.
Don't wanna think about it, don't wanna talk about it, I'm just so sick about it.
Can't believe it's ending this way.
Just hold the bruise about it, feelin' the bruise about it, I just can't do it without you.
Now tell me is this fair?
Is this the way it's really going down?
Is this how we said goodbye?
Should've known better when you came around
That you were gonna make me cry
It's breaking my heart to watch you run around
Cause I know that you're livin' a lie
But that's okay baby cause it's time you will find
What goes around, goes around, goes around, goes around, goes on my way back around
What goes around, goes around, goes around, goes on my way back around
Now girl, I remember everything that you claimed
You said that you were movin' on out
Maybe I should do the same
The funny thing about that is
I was ready to give you my name
Thought it was me and you baby
And now it's all just a shame
That I guess I was wrong
Don't wanna think about it, don't wanna talk about it
I'm just so sick about it
I can't believe it's handin' this way
Just something bruised about it
Feelin' the bruised about it
I just can't do it without you
Can you tell me is this fair?
Is this the way it's really going down?
Is this how we say goodbye?
Should've known better when you came around
Should've known better when you were gonna make me cry
Now it's breaking my heart to watch you run around
Cause I know that you're livin' a lie
That's okay baby
Cause in time you will find me
Goes around, goes around, goes around
Go on the way back around
Goes around, goes around, goes around
Go on the way back around
Yeah
Goes around, comes around
Yeah
Goes around, comes around
You should know that
We're goin' around, comes around
Yeah
We're goin' around, comes around
You should know that
Don't wanna think about it
Don't wanna talk about it
I'm just so sick about it
Can't believe it's handin' this way
Just something goes about it
Just something goes about it
Feelin' that goes about it
I just can't do it without you
Tell me is this fair?
Is this the way it's really going down?
Is this how we say goodbye?
Should've known better when you came around
Should've known better if you were gonna make me cry
It's breakin' my heart
Too much more
Cause I'm glad you're livin' a lie
But that's okay baby
Cause in time you will find me
Goes around, goes around, goes around
Go on the way back around
Goes around, goes around, goes around
Goes around, goes around, goes around
Go on the way back around
Goes around, goes around, goes around
Goes around, goes around, goes around
Go on the way back around
Goes around, goes around
Goes around, goes around
Go on the way back around
Yeah
Fins demà!
Bona tarda, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu?
Molt bé, amb ganes de parlar de cinema, amb ganes de seguir comentant algunes pel·lícules, avui en versió tematitzada, eh?
Sí, correcte. Ja que tenim a prop Halloween, o la castanyada, parlarem de pel·lícules d'aquesta temàtica, de veritat.
Totalment, totalment. A mi és un moment màgic el fet de poder mirar el catàleg de les plataformes digitals
i trobar, doncs, aquelles perles, perquè a vegades són pel·lícules que són de sèrie B, que han passat per festivals
o que han passat molt discretament per cartellera, trobar-les, veure-les i dir, ostres, i després també recuperar clàssics.
Per mi és un moment d'això, no? Sí, sí, i tant.
El Halloween, recuperar pel·lícules de terror.
Aconsegueixo plenament amb tu.
Doncs, si et sembla, canviem una mica la cinta, perquè també el moment ho demana.
Doncs, com comentàvem, avui farem un especial de pel·lícules de Halloween
i parlarem de diverses pel·lícules que tant tu com jo hem anat veient durant aquests anys
i que tenen una temàtica molt relacionada amb el terror, amb el cinema gore, amb el cinema de terror, por, suspense
o també directament relacionades amb el seu títol, com, per exemple, Halloween de John Carpenter,
que jo crec que és la pel·lícula de Halloween, no?
És la icona, la pel·lícula icònica d'aquesta temàtica, com tu has ben dit, està dirigida pel John Carpenter.
És una pel·lícula de l'any 1978 i va ser la primera pel·lícula on va participar la Gemini Curtis.
Va ser el seu debut.
M'encanta aquesta actriu, em sembla meravellosa, tant a la petita pantalla com a la gran pantalla,
em sembla una actriu que ho dóna tot i, en aquest cas, en aquesta pel·lícula, és que està meravellosa.
Sí, i tant.
Està meravellosa. És una pel·lícula que m'agrada molt Halloween.
De fet, jo la vaig descobrir al Festival de Sitges, la versió que havien fet, doncs, així més renovada de les primeres
i, bueno, m'ha generat curiositat i vaig veure el clàssic i vaig pensar,
Déu-n'hi-do, com s'ha fet aquesta pel·lícula?
Amb el baix pressupost que tenia, amb tots els inconvenients que podia tenir John Carpenter en el rodatge
i la va treure endavant, eh?
És una pel·lícula que va costar 320.000 dòlars i va recaptar en tot el món 70 milions de dòlars.
Déu-n'hi-do.
No s'ha imaginat el que va fer aquest home.
De fet, va estar molts anys sent la pel·lícula independent de terror més rentable de la història,
fins que l'any 1999 va arribar el projecte de la Bruja de Blair, que la va desbancar,
però fins aleshores va estar durant dues dècades liderant aquest rànquing.
Sí, sí, totalment.
La veritat és que aquesta pel·lícula que ens narra la història, doncs, d'aquest personatge tan mític ja, no?
Podríem dir, aquest Michael Myers que apareix, doncs, en la nit de Halloween,
ha resultat ser una de les pel·lícules més icòniques de la història del cinema
i, per què no dir-ho, la pel·lícula més rellevant de tota la cinematografia de John Carpenter.
Sí, sí, sí.
A contraré una curiositat d'aquesta pel·lícula.
L'actor que fa de doctor, que és el Donald Plissans,
abans d'aquest actor va ser considerat el Christopher Lee, que el va rebutjar el paper,
i l'actor que el va encarnar només va comentar que ell no entenia res a la pel·lícula
i que va acceptar sortir en ella perquè la seva filla era molt fan de la pel·lícula anterior
que havia fet el Carpenter, que va ser assalto a la comissaria del Distrito 13.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Curiositats d'aquestes que podem sumar-ne també a la que ve a continuació,
que la persona que s'encarregava del disseny de producció va haver de treballar molt
perquè la pel·lícula es va gravar, si no m'equivoco, al març,
i havia de simular que era tardor.
Per tant, ho van tenir difícil.
No tenien gaire escarbasses, per tant, les escarbasses que veiem estan comptades en tota la pel·lícula,
i també les fulles van ser pintades de color marró perquè no hi havia fulla seca.
Sí, sí.
I tota aquesta feina de producció que a vegades no es veu i Déu-n'hi-do, quin mèrit.
La màgia del cinema.
Totalment, totalment.
Vinga, doncs passem a una altra pel·lícula que també resulta interessant.
No sé quin ordre vols seguir jo, he començat per aquí perquè crec que era interessant també començar per aquesta.
Però tot teu, Carlos, quina pel·lícula més en recomanes per aquest Halloween?
Mira, jo havia fet un tast d'una sèrie de pel·lícules i les havia ordenat cronològicament de la més antiga a la més actual.
Jo això t'ho he trencat, perdó.
No, no, no, ja em sembla perfecte haver començat amb la sintonia de Halloween i amb aquesta pel·lícula, evidentment.
Doncs mira, després, de fet, Halloween venia després de la que et comentaré ara, que és Les colines tenen ojos,
una pel·lícula del Wes Craven, també un mestre del terror,
que va passar l'any 1977 l'any de la seva estena pel festival de Sitges.
Saps d'aquest que va aquesta pel·lícula?
Doncs no.
Doncs mira, parla d'una família típica, de classe mitjana nord-americana,
que camia a Califòrnia, tenen una avaria amb el seu vehicle, enmig del desert,
i a partir d'aquell moment, doncs, el viatge es torna en un calvari per ells,
intentant sobreviure als atacs d'una sinistra família de caníbals.
La història va ser basada en una història real,
que el Wes Craven va escribir el guió després d'haver-se inspirat en la llegenda d'Alexander Saunivin,
que va ser el cap d'un clan del segle XVI que vivia en unes coves.
Aquest clan va viure allà durant 25 anys i diuen que van devorar unes mil persones
abans de ser descoberts i assassinats.
Carai, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, intensa història, eh?
Sí, sí, sí.
I la segona que portaves cronològicament era aquesta que hem comentat ja,
la de Halloween, i passaríem a una altra que és La Cosa, The Thing.
Exacte, també un clàssic de la John Carpenter,
on trobem, per exemple, el protagonista, el Carl Russell,
i una curiositat, perquè tenim la música d'Eni Moricone dins de la pel·lícula,
que al començament el compositor italià no volia participar en una pel·lícula de terror,
i finalment va acceptar i va crear una partitura icònica i molt atmosfèrica.
L'has vist aquesta de La Cosa?
No, no l'he vista.
Doncs també te la recomano.
I aquesta és la seva banda sonora.
Correcte.
Home, ja només amb la música d'Eni Moricone, ja pinta pel·lículon,
i també, doncs, comentant que és de John Carpenter,
doncs estic seguríssim que si no és per Halloween,
molt properament m'elaboraré, perquè segur que m'agradarà molt.
Doncs sí, sí, busc a les plataformes, que em sembla que hi és,
i l'acció ens transporta a l'Antàrtida,
a un equip de científics que estan fent una investigació,
i per no fer espòilers, hi ha un fet que hi ha un gos
que comença a assassinar altres gossos del campament,
i a partir d'aquí descobreixen una bèstia
que els començarà a donar molts problemes dins del campament.
Home, i parlant d'acampaments, en aquest cas a terra ferma,
jo vull parlar d'un campament que crec que és un dels clàssics
del cinema de terror, Viernes 13.
Aquest film, que és una de les pel·lícules clàssiques
dels subgèneres Lasher, es centra en un grup de joves
que són assassinats mentre treballen per reobrir un campament d'estiu.
La trama gira al voltant d'un misteriós assassí
que revela al final com...
No ho diré, no ho diré, perquè seria fer espòilers.
Però sí que és cert que és una pel·lícula americana,
americanada, que dic jo, no?
Allà, estil, vinga, va, doncs, campamento de verano, no sé què...
No ho sé, però a mi m'agrada molt aquesta pel·lícula.
M'agrada molt.
Sí, sí, a mi també, a més, s'han fet...
No sé si són sis o set parts d'aquesta pel·lícula.
I sí, sí, és una de les millors pel·lícules de poc que s'han fet.
Tornem al que comentàvem, no?
El Festival de Sitges avui jo crec que serà com un referent també,
un fil conductor, no?, de la secció d'avui,
perquè al final aquesta pel·lícula la vaig veure per primer cop allà al festival,
al Prado, al cinema del Prado,
i em va encantar.
La vaig veure en versió original, evidentment,
i em va agradar molt.
Trobo que és una pel·lícula de slasher que,
tot i que té molts anys, perquè és de l'any 1980,
és una pel·lícula molt, molt xula, molt impactant,
i que el que comentàvem, no?,
amb el típic tòpic d'aquest tipus de pel·lícules de terror,
la noia rosa, el noi valent, no?,
que al final també has de saber una mica el que estàs veient, eh?,
perquè t'agradi.
Sí, sí, molt americana.
Sí, sí, totalment, totalment.
Passem a una altra pel·lícula, si et sembla, Carlos,
et deixo a tu triar la següent.
Aviam amb què ens sorprèn.
Doncs amb una pel·lícula de l'any 84,
on surt la Linda Hamilton, de Terminator,
que es diu Los chicos del maíz.
És una de les adaptacions al cinema del llibre de Stephen King.
Té la curiositat que les horres de Stephen King
s'han portat moltíssimes al cinema,
però no s'han fet moltes segones parts,
terceres parts, a excepció d'aquesta.
Ha donat lloc a un munt de seqüeles.
En total són sis entregues d'aquesta temàtica,
Los chicos del maíz,
que la pel·lícula original parla d'una parella
que està de viatge i que arriba a un petit poble de Nebraska,
on es troben amb una peculiaritat al poble.
No hi ha adults, només hi ha nens i adolescents.
Llavors descobreixen la causa d'aquesta estranya situació
i és que els nens formen part d'una mena de secta,
d'una comunitat religiosa que rendeix culte
a una estranya deïtat dels camps de Blanc de Moro
i que quan arriben als 18 anys han de ser sacrificats.
Ja et dic, és una pel·lícula que si no l'has vist
també et recomano molt veure,
perquè també té aquest caràcter de folk horror americà,
de la vida a Nord-Amèrica i està molt bé.
I ara et plantejo una pregunta.
Per què els camps de Blanc de Moro fan tanta por?
Doncs possiblement arriba d'aquesta pel·lícula, jo crec.
Sí, podria ser, no?
Perquè al final n'has devingut protagonistes
de moltes pel·lícules de terror.
Sí, sí, sí, totalment.
Doncs passem a una altra.
Jo me'n vaig a una pel·lícula a la que li tinc molt de carinyo,
que és La mosca, The Fly, del 1986,
dirigida per David Cronenberg.
La vaig veure per primer cop al festival Terror Molins
i allà vaig conèixer el meu amic Xavi PSX,
que també formava part de la plantilla Col·laboradors
a la temporada passada.
I, de fet, a l'acabar la temporada em va regalar
el Blu-ray d'aquesta pel·lícula,
perquè ens vam conèixer veient aquest film en el Terror Molins.
Una pel·lícula que, evidentment,
estem parlant d'una pel·lícula bastant escabrosa.
Jo recordo passar-ho bastant malament a la sala,
perquè és una pel·lícula que apareix a terror,
ciència-ficció i també anar a la història d'un científic
interpretat per Jeff Gottlum,
que experimenta amb la teletransportació, d'alguna manera,
i acaba, doncs, la cosa molt malament.
Sí.
La cosa acaba molt malament.
No diries, jo vaig veure al cinema aquesta pel·lícula.
A on la vas veure?
Al que ara és al cinebàs.
Ah, sí?
Al cinema Esquinar?
Sí.
Que bo.
Sí, sí, sí.
A 86 o més tard?
Més tard.
Jo diria que en alguna reposició o alguna cosa que farien.
Sí.
Sí, sí, sí.
Que guai.
Que guai que guai.
Home, és una pel·lícula que, ja et dic, per mi és...
No ho sé, et posa la pell de gallina,
perquè Jeff Gottlum ho fa molt bé,
però, a més, també és que és molt escabrosa.
És una pel·lícula que fa molt de fàstic.
Quan es va transformant en bosc i tot això.
En aquest sentit, les persones que han vist la substància aquest any
els recorda en part a la mosca.
Ah, mira.
Pel tema de la transformació física, de...
Sí.
De tot això, sí, que...
Sí, sí, sí, pot ser, pot ser.
Interessant, també, comparació.
Vinga, va, passem a una altra pel·lícula.
Si et sembla, crec que tenies també a la llista
Sé lo que hiciste el último verano.
Una pel·lícula de l'any 97, de terror i slasher.
Explica'ns a què va aquesta pel·li.
Aquesta pel·lícula també és purament americana,
amb els arcatifs dels personatges que surten,
tant les noies com els nois.
I res, ens parla d'una nit d'estiu,
d'uns joves que tornen de festa en estat d'embreguessa
i, quan de cop, doncs, atropellen a un home
que està en una carretera deserta.
Confossos, no saben què fer amb el cos
i no se'n secueix una altra cosa
que llençar el cadàver al mar.
Un any després, una de les noies rep un missatge
en què algú diu saber què és el que va passar l'any passat.
I a partir d'aquest moment, doncs,
un home misteriós amb una gabardina de mariner i un garfi
es dedica a matar un a un els adolescents
que van participar en aquest atopellament.
Carai, bastant sanguinari tot plegat.
Sí, va tenir una continuació,
que era Aún sé lo que hicessis l'último verano,
o sigui, això dona peu a pensar que algú dels joves va sobreviure
i l'any següent, a l'estiu següent, el van tornar a perseguir.
Carai, aquestes continuacions amb aquests títols em maten, eh?
Sí, sí, jo pensava que hi hauria una tercera continuació,
que seria Todavía sé lo que...
Exacte.
Però no, no, no, es va quedant en dues pel·lícules.
Molt bé, doncs mira, jo trenco el tema cronològic,
tot i que ho havies fet genial,
però ara marxem als anys 60,
perquè et vull parlar de Psicosis,
aquest clàssic de suspens dirigit per Alfred Hitchcock,
una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.
La trama segueix amb Marion Crane,
una dona que roba una gran quantitat de diners
i s'amaga en un petit motel
regentat per l'estrany Norman Bates.
La famosa escena de la dutxa
i la revelació final sobre Bates
han quedat gravades a la cultura pop
i la pel·lícula explora temes de doble identitat,
repressió i bogeria.
És una de les millors pel·lícules en general,
sense etiquetar-la a ningú en gènere,
però, evidentment, en general de terror és un referent.
I tant, i tant, i tant.
El que jo no sabia,
em vaig assabentar fa poc,
que em sembla que té quatre continuacions,
bé, tres continuacions,
ja fins a Psicosis 4.
Crec que a la 2 i a la 3,
l'actor que fa de...
ara no em surt el nom,
el dolent de la pel·lícula,
el Norman Bates,
és el mateix,
i no sé si a la 4 també hi és.
Home, aquesta escena,
amb aquests violins,
sí, sí.
Bernard Herrmann meravellós,
amb aquesta banda sonora,
que li va donar també molta potència, no?
Interessant també,
algun dia potser en el programa,
parlar de les bandes sonores
i la importància que tenen,
sobretot en el món del terror, no?
Perquè quan una pel·lícula a vegades no fa por,
la banda sonora...
Sí, sí.
Potencia molt més aquest...
T'indueix que comencis a pensar
que alguna cosa passarà
i que no t'agradarà a la pel·lícula.
Sí, de fet,
abans no ho hem comentat
amb les curiositats de Halloween,
però una de les curiositats de Halloween
és que aquesta banda sonora de John Carpenter
també va ajudar molt
a que la pel·lícula fes encara més por,
perquè alguns productors no tenien clar
que fes por realment la pel·lícula.
I també hi ha altres casos,
com el de Tiburon,
de l'Steven Spielberg, no?
Que en aquest cas teníem un tauró
que no funcionava bé estèticament
i van substituir gairebé
en el 90% dels moments de la trama
el tauró,
pel so del tauró, no?
Sí, sí, sí.
Per aquest xan-xan-xan-xan-xan.
Llavors, home,
és molt important allò que sentim, també.
Relacionat amb això que dius,
m'has fet pensar,
comentaves que vas veure
la primera pel·lícula de la notícia de Halloween
amb aquesta versió nova
que van fer una trilogia
a Sitges
recordo que jo vaig veure
la darrera pel·lícula de la trilogia
amb la sala totalment plena
a l'auditori
del Melià
i la gent aplaudint
La vas veure a primera hora del matí?
No, va ser la tarda
Jo la vaig veure a primera hora del matí, crec
I també aplaudíeu
i seguíeu la sintonia
de la melodia de Halloween?
Molt probablement
Aquell dia venia de veure 5 pel·lícules
i no estava molt per la labor
però sí, sí, em agrada molt
Bastial, veure-ho en aquest ambient
és encara més icònic
Perquè si no recordo malament
aquell any va ser l'any que va venir
a John Carpenter, no?
I va tocar en directe també
No sé si va ser aquest any o va ser l'anterior
però sí, sí, sí
També vaig estar al concert del Carpenter
Sí?
Increïble
Ostres, a mi m'hauria encantat anar
Increïble, increïble
Sí, sí
Doncs passem a una altra pel·lícula
en aquest especial de Halloween
Ens anem a Rec
Una de les pel·lícules de cinema de terror
Kilòmetre Zero, per què no dir-ho
Sí
Que va impactar més
i que també ha tingut més influència
en el món del gènere
Sí, la volia aportar per això
Primer perquè és una pel·lícula de casa nostra
i perquè va significar
el rellasament del terror al cinema espanyol
Jo crec que tothom ja coneix aquesta pel·lícula dirigida pel Jaume Balagoró i el Paco Plaza
amb protagonisme de la Manuela Velasco a les dues primeres pel·lícules
i, bueno, no sé si cal parlar d'argument
No, jo crec que tothom sap de què va de zombis, d'apocalipsi una mica, no?
Sí
I al final jo crec que ens n'hem fet molt nostre
Jo només he vist la primera
No sé si m'atreviré mai a veure les següents
perquè la primera em sembla tan meravellosa
que no sé si veuré les següents pel·lícules
però, bueno, algun dia
Tenim a fer-ho i que opinis sobre què et sembla
Exacte, algun dia, algun dia
A més també, aquesta pel·lícula dirigida per Jaume Balagoró i Paco Plaza
doncs ens lliga molt a nosaltres
perquè ens vam conèixer, ja ho hem comentat alguna vegada
entrevistant a Paco Plaza junts
en un passe de Verònica, si no m'equivoco
Sí, correcte
I que justament també estava ja treballant en la seva nova pel·lícula
que si no m'equivoco va ser Mientras duermes, no?
Mientras duermes?
No, Mientras duermes, no
És del Balagoró, crec
No, Quina Llerro Mata, perdó
Exacte
Que he tingut ara un crucer de cables
Sí, sí, sí
Quina Llerro Mata, que és un pel·lícula també
També, també
Sí, sí, amb Luis Tosar
Passem a una altra pel·lícula, ara em toca a mi
M'agradaria, doncs, presentar també als nostres oients
una pel·lícula que per mi és primordial en la filmografia de Jordan Peele
un director també molt influent en els últims anys
i que ha fet molt poques pel·lícules
si no m'equivoco n'ha fet 3, com a molt 4
Estic parlant d'aquest director que va dirigir Nosotros
i que també va dirigir Déjame salir
que la portaves tu també
Correcte
Com a pel·lícula a parlar avui en aquest especial
Si et sembla començo jo amb Nosotros
tot i que és una pel·lícula posterior
una pel·lícula del 2019 dirigida, com comentàvem, per Jordan Peele
una pel·lícula de terror psicològic
que segueix una família que és assetjada
per uns dobles sinistres d'ells mateixos
anomenats The Didder
o, com dèiem, Nosotros
el fet aquest d'ells són iguals a nosaltres
però porten un mono vermell, en aquest sentit, a la pel·lícula
El film tracta temes de desigualtat social
lluita interna amb la pròpia identitat
i també l'inconscient col·lectiu
A mi m'agrada molt aquesta pel·lícula
haig de reconèixer que Déjame salir tan bé
però aquesta li guardo un carinyo molt especial
i mira que hi ha molta gent que no li he acabat de trobar el punt
però a mi em va agradar molt
Nosotros
T'he de confessar una cosa
la tinc a casa
ja saps que m'agrada col·leccionar
les pel·lícules en format físic
i no l'he vista encara
Doncs mira
Aquest Halloween
Exacte, és el que t'anava a dir
és una bona excusa per Halloween
perquè la puguis veure i gaudir-la
A mi és una pel·lícula que em va agradar molt
Ja et dic
La gent anava ja
amb la idea aquesta
de
Serà un Déjame salir 2
o alguna cosa així
i clar, és una cosa molt diferent
perquè també parla una mica
d'això
de les classes socials
de tot aquest tema
de
bueno
del tema de la desigualtat social
i em sembla molt interessant
com afronta aquests temes
en Jordan Peele
Comentem ara si et sembla també
Déjame salir
que és una pel·lícula
que és la primera del director
i que el va catapultar
al cinema de grans masses
Sí, també com tu bé em dius
parlar de temes socials
en aquest cas ens parla
d'un jove afroamericà
que va visitar la seva nòvia
que és la dènia blanca
i una família molt adinerada
i bueno
tot és amabilitat
per part dels seus
dels pares de la nòvia
però amagant un secret
bastant sinistre
que no desvetjarem
per qui vulgui veure la pel·lícula
des de ser-ho
i també doncs parla això
de temes de racisme
de temes de família
de sàtira
etc.
i bueno
és una pel·lícula
que va costar
5 milions de dòlars
i va recaptar
135 milions
només a les sales
d'Estatus Units
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Sí, sí
va ser una pel·lícula
que va ser un bon bazo
en el seu moment
jo la vaig veure al Cina
i em va agradar molt
però vaig sortir amb el cos
recordo sortir amb el cos
de la sala
de dir
què acabo de veure
perquè també
comenten
temes de racialitat
que són molt durs
el tema
de tot plegat
que em sembla
francament interessant
com aborda
tots aquests temes
Jordan Peele
amb una
no sé
amb una fragilitat
però alhora també
amb una precisió brutal
perquè fragilitat
tant en l'aspecte
que som personatges
que s'acaben trencant
en algun moment
però alhora
té aquella prudència
i també
aquella exactitud
de deixar-te
rebentat allà
a la butaca de cinema
i que estiguis pensant
un parell de dies
en la pel·lícula
que per mi
això és molt
molt positiu
el fet que una pel·lícula
es remogui
i tant
i més
per mi el mèrit
que sigui una pel·lícula
de terror
que normalment
la gent pensa
en pel·lícules de terror
com pel·lícules
que vas a veure
i surts de la sala
i te n'oblides
i no
hi ha molt cinema de terror
que també el fa pensar
Totalment
i acabem ja
aquest espai
amb les tres últimes pel·lícules
jo volia comentar
un clàssic
que és
El silencio de los corderos
tots són clàssics
jo vaig dir clàssic
tot i que he comentat
alguna pel·lícula
més actual
aquesta és
als anys 90
un thriller psicològic
guanyador
de diversos Òscars
dirigit per
en Jonathan Dean
i també és un film
que segueix
a Clarice Starling
a Judy Foster
aquesta agent
de l'FBI
molt novell
que busca
l'ajuda
del perillós
caníbal
i psicòpata
l'Anibal Lecter
l'Anthony Hopkins
per capturar
un assassí
en sèrie
que és conegut
com Buffalo Bill
aquesta pel·lícula
per mi
em va resultar
molt interessant
francament
veure-la
perquè
és d'una
d'una bellesa
tan terrorífica
la feina que fa
Anthony Hopkins
en aquest paper
és brutal
crec que és
una de les seves
millors actuacions
que és difícil tirar una
perquè sempre està
esplèndid
està excel·lent
ell és el personatge
no no
és que està excel·lent
a mi em va agradar molt
com treballar
en aquesta pel·lícula
la vaig veure
recentment
vull dir
fa un parell d'anys
o tres
vull dir que
no l'havia vist encara
i em vaig quedar
de pas de moniat
ho he dit
ostres
és una pel·lícula
formidable
la Judy Foster
està increïble
però
és que
Anthony Hopkins
està brutal
està esplèndid
i un parell
em sembla
la continuació
sí
crec que la tercera
és El dragón rojo
i la segona
ara no m'he el cap
però
se n'han fet diverses
se n'han fet diverses
per continuar una mica
la temàtica
d'aquest personatge
com comentaves
i acabem amb dues més
que les portes
tu
una és
It
que
tot i que
té el clàssic
dels anys
90
80
90
jo crec que 80
sí no
era una sèrie
no
perquè
o eren
era un format
com molt més reduït
no
la pel·lícula
al contrari
jo tinc
el DVD a casa
sí
jo també el tinc
i són d'aquests DVDs
dobles
que no té caràtula
i que quan arriba
la meitat de la pel·lícula
les donen la volta
al reproductor
ostres
doncs
anava perdut
és els anys 90
la que comento jo
i això
i bueno
és una pel·lícula
que
tot i que tu vols comentar
l'actual
la que es va estrena
fa uns anys
la que dic jo
és la que surt
el Tim Curry
que fa també
un bon paper
terrorífic
evidentment
perquè estem parlant
d'aquest pallasso
que espanta tothom
el Pennyways
sí
segresta
nens i nenes
de la localitat
de Derry
que és una localitat
imaginària
creada per Stephen King
i que l'ha fet servir
amb més noves les seves
com Insomnia
Back of Bones
o Dreamcatcher
i bueno
jo
vaig veure primer
la versió actual
i darrere de veure
la versió actual
vaig descobrir
la versió
dels anys 90
i m'agraden les dues
cadascuna té
la seva
la seva bellesa
interessant
sí sí
la veritat és que
les noves
són dues
d'ahir
sí
en penso
estan molt bé
són molt interessants
i realment
doncs
la primera
fa molt
de cague
jo recordo
que
realment
quan la van tornar a fer
el 2017
van encertar molt
perquè és una pel·lícula
realment terrorífica
i és perfecta
per ara
per Halloween
i acabem amb
Noche de Bodes
una pel·lícula
que ho va patar bastant
al Festival de Sitges
i que és
l'any 2019
exacte
és una pel·lícula
on surt
la Samara Weaving
que s'està
abonant
al cinema
de terror
i ens parla això
de Noche de Bodes
una dona
la núvia
rep l'invitació
per part de la família
del seu marit
de participar
en una tradicció
ancestral
que es converteix
en un joc
de tal
de sobrevivència
i és que
durant una nit
s'han de caçar
uns altres
és com una espècie
de los juegos de l'ambre
però en àmbit reduït
i en àmbit familiar
i és una bogeria
de pel·lícula
amb la que rius molt
doncs queda dit
aquestes són
les pel·lícules
que us recomanem
per aquest Halloween
ens encanta
fer aquest especial
que ja el vam fer
la temporada passada
i aquest any
hem repetit
gràcies Carlos
bon i terrorífic Halloween
igualment
i ens sentim
molt aviat
que vagi bé
una abraçada
un autor al refugi
avui a l'espai
d'un autor al refugi
us portem
l'escriptora
Almudena Grandes
Almudena Grandes
és una reconeguda
escriptora espanyola
nascuda a Madrid
el 1960
destaca
principalment
per les seves novel·les
que sovint aborden temes
com la història
contemporània d'Espanya
les relacions humanes
complexes
i els secrets familiars
la seva obra
més coneguda
és la sèrie
Episòdios
d'una guerra interminable
que inclou novel·les
com Inés i l'Alegria
i el lector
de Julio Verne
on explora
la guerra civil espanyola
i les seves repercussions
en la societat espanyola
amb una prosa detallada
i emotiva
Grandes
crea personatges
vívids
que
captiven
els lectors
ha rebut
diversos premis literaris
i es considera
una de les escriptores
més importants
de la literatura
espanyola
contemporània
avui us portem un fragment
de la madre de Frankenstein
d'Almodena Grandes
Lo malo
es que
tenga la vista
tan débil
porque
no le veo bien
la cara
pero conservo
mi cerebro
privilegiado
superior
y he activado
todas mis potencias
se lo expliqué
muchas veces
a los médicos
al llegar aquí
y no me hicieron caso
mi corazón
mis caderas
mis pechos
mis nalgas
son de mujer
pero el cerebro
el cuello
y los brazos
las piernas
y la clavícula
son completamente viriles
y
si no se lo creen
si no se lo creen
que me hagan una autopsia
cuando muera
y ya lo verán
no conseguí transmitirle
esta facultad
a Hyld
ella
era mujer
de los pies
a la cabeza
por eso se perdió
las mujeres
se pierden
por el sexo
pero a mí
ningún hombre
me ha hecho sentir
nada
de la cintura
para abajo
de ahí proviene
mi fortaleza
cada vez que él
entra por la puerta
mientras hago
que escucho
a la mosquita muerta
me pongo
en mi postura
de pensar
La madre de Frankenstein
Dalmudena Grandes
la madre de Frankenstein
Música
I see the questions in your eyes
I know what's weighing on your mind
But you can be sure I know my part
Cause I stand beside you through the years
You'll only cry those happy tears
And though I'll make mistakes
I'll never break your heart
I swear by the moon and the stars in the sky
I'll be there
I swear
Like the shadow that's right on your side
I'll be there
For better or worse
Till death do us part
I'll love you with every beat of my heart
I swear
I'll give you everything I can
I'll build your dreams with these two hands
We'll hang some memories on the wall
And when there's silver in your hand
You won't have to ask if I still care
Cause as time turns the page
My love won't age at all
I swear by the moon and the stars in the sky
I'll be there
I swear
I swear
Like the shadow that's right on your side
I'll be there
For better or worse
Till death do us part
I'll love you with every beat of my heart
I swear
I swear
I swear
I swear
I swear
By the moon and the stars in the sky
I swear
I swear
I swear
I swear
I swear
I swear
I swear
Like the shadow that's right on your side
I'll be there
For better or worse
Till death do us part
I'll love you with every beat of my heart
El refugi recomana.
I tornem a estar aquí, el refugi recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos.
Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional, així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència,
com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell.
Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura.
És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència
que és un paradís pels més petits i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
Ideal per a totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau on, situat al Parc del Fòrum, esdevé un museu dedicat a la història natural
amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment, sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades que estan adaptades pels més petits
i que fan una visita i una experiència cultural i educativa assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats.
Marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada, amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda, el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics
i permet que els visitants experimentin amb sons en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, situat a Terrassa,
un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya,
un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa,
doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas, el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassanes Reials,
aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional, sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals, activitats culturals i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol del Refugi Recoman.
Ens veiem a la propera edició.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Sergi Molero.
Aquesta hora d'arrencar a Calella el Maresme el Congrés de Junts
que retornarà a la presidència del partit a Carles Puigdemont.
La trobada, que s'allargarà tot el cap de setmana,
servirà per a una renovació de càrrecs interns de la formació.
Anem en directe a Calella Martí.
Ferrero, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Serà el Congrés que tornarà a posar la presidència de Junts
en mans de Puigdemont,
desplaçant Laura Borràs a la fundació del partit.
Amb Puigdemont al capdavant, ara ja amb el comandament orgànic,
es renovarà la direcció nacional
i es començaran a visibilitzar nous lideratges emergents.
Es promocionarà Mònica Sales i Miriam Nogueres
a dues vicepresidències
i es premiarà l'ingrés de demòcrates a Junts
amb una altra vicepresidència per Antoni Castellà.
És un dels objectius del Congrés,
obrir el partit a altres espais de l'independentisme
per enfortir l'alternativa a Salvador Illa.
Martí Ferrero, Catalunya Ràdio, Calella.
Més notícies, Natàlia Ramon.
Doncs justament, l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs,
ha demanat l'amnistia en relació al cas de les irregularitats
detectades quan dirigia la institució de les lletres catalanes.
Segons ha avançat el diari Ara,
Borràs ho justifica amb l'argument
que les seves activitats en aquest organisme
tenien com a objectiu divulgar el procés independentista.
Si fos així, el seu cas quedaria dins dels supòsits amnistiables
previstos per la llei.
Per aquest cas, l'encara presidenta de Junts
va ser condemnada l'any passat a 4 anys i mig de presó
i 13 d'inhabilitació
pels delictes de prevaricació i falsedat documental.
L'actriu i presentadora Elisa Moulià
ha estat la primera que ha anat a la policia
a denunciar Íñigo Rejón per agressió sexual.
Almenys una dezena més de dones
acusen l'exportaveu de sumar d'abusos i maltractament.
Moulià assegura que Rejón la va magrejar
i la va tancar en una habitació
on la va forçar sense el seu consentiment.
La justícia ja ho investiga.
Mentrestant, el cas ha obert una crisi a sumar,
però també per extensió al govern espanyol,
on els de Yolanda Díaz
converteixen coalició amb el PSOE.
La crisi s'encadena amb el cas Avalos
i això encen les alarmes a la Moncloa.
La vicepresidenta Maria Jesús Montero
i la titular d'Igualtat Anna Redondo
han tancat files amb les víctimes.
El govern sempre les va a apoyar
molt més, com dic,
quan es tracta de responsables polítics
que han de tenir un comportament ejemplar.
Que les víctimes tenen la veritat.
No hi ha dubte de les víctimes.
I quan hi ha un no,
és una agressió la que es produeix.
L'empresa sueca E-City inverteix 24 milions d'euros
per obrir una nova línia de fabricació de bolquers
per a la gent gran a Puig-Pelat, a l'Alcamp.
Diuen que ho fan per atendre l'increment de la demanda
causada per l'envelliment de la població.
Tarragona, Ricard Buigas.
Bona tarda.
La directora d'operacions de City a Espanya, Miriam Guas,
diu que aposten per Puig-Pelat
per respondre a les necessitats del mercat.
Hi ha més de dos milions de pacients amb malalties cròniques
i venim treballant amb els hospitants,
amb els professionals sanitaris,
per realment entendre aquestes necessitats
com les podem cobrir de forma correcta.
La companyia assegura que aquesta nova línia de producció
generarà 20 nous llocs de treball directes
i 20 més d'indirectes.
Ricard Buigas, Catalunya Ràdio Tarragona.
6 de la tarda i 4 minuts,
moment de connectar amb l'equip viari de Catalunya Ràdio Mariluz.
García, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs amb complicacions per 3 accidents,
l'últim talla la ronda litoral a l'altura de la Barça Unet
en direcció al Nus de la Trinitat.
S'està desviant la circulació pel lateral
i a cua compacta des de zona franca
en direcció al Nus de la Trinitat
i també de zona fòrum a la Barça Unet en sentit llobregat.
A l'AP7, més de 10 quilòmetres de retenció
del Papiola-Castellbí de Rosanes, direcció a Tarragona.
Acaben d'obrir aquí tots els carrils.
I a l'est del Llobregat, la C16,
també tots els carrils ja oberts a la Nou de Berguedà
on ha bolcat un turisme.
Hi ha retencions des de Cercs, en sentit nord,
i des de Guardiola de Berguedà, direcció sud.
Mariluz García, equip viari de Catalunya Ràdio.
I del trànsit als esports, Roger Bosal.
L'Espanyol obrirà avui l'onzena jornada de Lliga Primera.
Rebrà el Sevilla a les 9 amb la novetat
a la llista de Javi Puado,
que torna després de 4 setmanes de baixa.
El partit el podeu seguir al Tot Gira,
a partir de 3 quarts de 9.
El tècnic del Barça, Hansi Flick,
té la idea demà al Bernabéu
de pressionar al màxim i pressionar amb la pilota.
Flick vol repetir la segona part del dia del Bayern.
De cara al clàssic de demà,
és baixa, Eric García.
El Madrid té les baixes de Courtois i Rodrigo.
També demà jugarà al Girona.
El Camp de les Palmes ho farà a...
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
Totes les activitats programades
per aquest cap de setmana en el marc de les festes de tardor
han estat ajornades a causa de la previsió meteorològica adversa,
segons ha informat l'Ajuntament de Sant Just.
La setmana vinent es comunicarà la nova data
per la celebració d'aquestes activitats.
Del programa inicial només es mantenen
les sessions de teatre musical
al Casal de Joves i a l'Ateneu de Sant Just.
L'obra A la valla entre els teus braços
de Daniela i Matarazaga
continua amb la seva programació per avui,
a dos quarts de set de la tarda,
a les vuit i a dos quarts de deu,
al Casal de Joves.
I les dues representacions del musical
Rosaris Purpurina i Acció de la companyia
Mara meva a l'Ateneu de Sant Just
també continuen en vigor,
dissabte a les 5 i diumenge a les 7.
D'altra banda, demà s'obrirà al públic
l'exposició El món i l'altre
a l'Espai Mercat a les 12 del matí,
però la seva inauguració oficial
també es posposa fins a nova data.
Comencen les obres de consolidació estructural
de la Masia de Can Freixas aquest octubre
i tindran una durada aproximada d'un any.
Aquesta fase permetrà reforçar i assegurar
l'estructura de la Masia
amb l'objectiu de possibilitar-ne
la recuperació completa en el futur.
El projecte va ser aprovat en el ple de setembre
que va adjudicar les obres
després de la primera intervenció
de recuperació de la coberta.
Mentre durin els treballs,
l'accés al parc de Can Freixas
pel carrer Església romandrà tancat
i no es podrà travessar la zona de les obres,
però la resta del parc
es mantindrà oberta fins al seu horari habitual.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona
ha implementat des de l'1 d'octubre
nous abonaments pel servei de Bicibox,
que proporciona aparcaments segur
per a bicicletes i patinets particulars a Sant Just.
A la localitat, Bicibox disposa
de tres mòduls d'estacionament
amb 28 places repartides
entre els barris de Maslluí,
Walden i Sant Just Porta Diagonal.
El nou sistema d'abonaments
inclou tres opcions,
abonament gratuït,
abonament flexible i abonament total.
I a més, també hi ha un abonament familiar gratuït
per a bicicletes infantils.
En cas de sobrepassar el temps d'estacionament,
es cobrarà un euro per dia.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Just
en que a l'informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara.
I tornem una tarda més
a saludar l'Aina del Pino
de l'Espai Conèixet.
Avui, amb una temàtica
molt diferent a la que estem acostumats,
però de tant en tant
ja ens agrada també
endinsar-nos en el món cultural i musical.
Aina, bona tarda.
Bona tarda, Dani.
Com estàs?
Doncs molt bé,
molt relaxada, com sempre.
I doncs amb moltes ganes d'aquest programa.
Em fa molta il·lusió
perquè quan el vaig a escriure
vaig notar com la sensació
que m'agradava molt el tema
i m'intuïsmada.
Que bé, doncs
anem a explicar una mica els oients
perquè la primera temporada
ja va haver espai per la música.
Vam fer com un repàs en dècades
de les millors cançons per tu
i també per l'equip de Conèixet
perquè sabem que l'espai de Conèixet
tot i que el presentes tu
i el dirigeixes tu
doncs hi ha molts col·laboradors
i col·laboradores
que venen setmanalment
doncs a participar amb nosaltres.
En aquest cas
avui farem tu i jo
doncs un espai
diguéssim en solitari
en aquest aspecte
però bé, i ens agrada també
de tant en tant
treballar junts
i parlarem sobre
l'afrobeat
com a gènere
no?
Sí.
Música per gèneres
que aquest any
doncs
vols treballar també una mica
per conèixer
els diferents gèneres musicals
Sí.
I parlarem de l'afrobeat.
Doncs realment
aquesta secció
se'm va
ocórrer a l'estiu
i vaig pensar que seria
doncs
molt bona idea
donar peu a gèneres
que són bastant desconeguts
avui dia
i explicar una mica
doncs
sobretot
la història
d'on parteix
quin és l'origen
d'aquest gènere
i una mica
doncs
veure que
la música que escoltem
ara mateix
com per exemple
l'afrobeat
que realment
és un gènere
que és molt popular
a les xarxes
sobretot de TikTok
d'on surt
d'on apareix
i
quins són
els artistes
més representatius
del moment
no?
I crec que
doncs
lamentablement
avui no
estem tu i jo
no?
Però
Lamentablement no
tampoc
ja ja
però l'any passat
estàvem amb la Itana
i la Ona
però
aquest any
si és veritat
que
aquest primer programa
estarem tu i jo
vols dir que la companyia
és millorable
no?
Sí
Escolta
No!
No!
No!
Escolta
Aina del Pino
A més has dit que sí
M'ha sortit així
sense pensar
en la frase
Et bloquejo el micròfon
seguiré jo el programa
Perdó
És broma
és broma
jo t'entenc
t'entenc el que vols dir
M'has saturat
els limitadors
vull dir
la gent a casa seva
ara mateix
té un xiulet
a la uïda
de lo que has cridat
però s'ha entès
el que volies dir
no et preocupis
Jo em refereixo
a que l'any passat
doncs estava
l'Aitana i la Ona
però ja
doncs les coses
doncs
clar
és que són altres
altres temps
i altres temes
que potser
elles tampoc
han conegut gaire
el gènere afrobit
potser sí
no ho sé
però bueno
em fa il·lusió
perquè anireu
veient
diferents gèneres
sobretot
per tots els gustos
us ho dic en sèrio
i doncs
aniran a vindre
gent que realment
escolta aquests gèneres
per tant
per mi també
és important
veure
diferents perfils
que els agrada
aquest tipus de música
doncs vinga
si et sembla
comencem
i ens has portat
una primera cançó
que serà
diguéssim
la que obrirà
aquest espai d'avui
doncs sí
a continuació
sonarà
una de les cançons
de fruit
més conegudes
a nivell mundial
Calm Down
ha estat
número 1
de vendes
en diverses zones
d'Europa
com Països Baixos
Suïssa
i Bèlgica
i va arribar
fins al número 8
a les llistes
oficials
del Regne Unit
i al número 5
a la llista mundial
de vendes digitals
de Billboard
el prestigiós diari
de New York Times
l'ha triat
com la quarta
millor cançó
de l'any 2022
això és
Calm Down
de Rema
i Selena Gómez
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
happier Aaaaa...
...
d'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
de lany 2022
de l'any 2022
de l'any 2022
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I marxem cap a les característiques de la música Afrobeat,
perquè també ens volies comentar una miqueta quines són.
Quines destacaries tu, Aina?
Doncs jo es destacaria els ritmes energètics,
ja que el cor de l'Afrobeat són les percussions,
la bateria, els timbals i les congas,
que es combinen per crear ritmes dinàmics que es combinen per ballar.
També hi ha una instrumentació molt rica i variada,
i els instruments de metalls, com tromperdes, saxofons,
afegeixen una capa elegant a la música,
i les cançons de la música de l'Afrobeat
sovint tenen estructures llargues i repetitives.
Per això hem vist, per exemple, en aquesta cançó de Fela Kuti,
com es repetia al principi, no?
És una cosa bastant curiosa,
i és que hi ha molt temps d'instrumentació,
i hi ha poca part on realment l'artista canti.
10 minuts de cançó, perquè els oients ho sàpiguen,
no l'escoltarem sencera.
És molt llarga.
A mi em va sorprendre molt quan ho vaig descobrir, no?
Amb això els músics poden explorar i improvisar.
La idea és que siguin cançons amb una instrumentació molt llarga,
i on hi hagi improvisacions i bastantes coses.
I les lletres tenen un component social,
ja que les lletres en l'Afrobeat
solen tractar de temes socials i polítics,
i Fela Kuti, en particular,
feia servir la seva música com a plataforma
per parlar sobre les injustícies i la corrupció,
fent de l'Afrobeat una eina de canvi social.
Al llarg dels anys, l'Afrobeat ha evolucionat i ha influït en noblesos gèneres musicals
arreu del món.
Artistes contemporanis han incorporat elements de l'Afrobeat
en les seves pròpies produccions,
ajudant a difondre el ritme i l'energia del gènere
més enllà de les fronteres africanes.
Jo, eh, no em sortia.
I, doncs, per continuar porto una altra cançó.
Aquesta sí, ja és bastant més canviada, més actual.
Potser hi ha gent i col·laboradors que la coneixen
perquè surt a les xarxes socials.
Com sempre, TikTok ha sigut realment un portaveu,
una altaveu, perdó,
perquè ha donat bastant peu a que es coneixi aquest gènere musical.
Per tant, això és People de Libyanca.
Per tant, això és People de Libyanca.
Per tant, això és People de Libyanca.
Per tant, això és People de Libyanca.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit