El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi!
Doncs ja hem arribat el dimarts i sembla que la setmana va avançant mica en mica. A més avui està fent molt bon temps, ha fet soledit tot per aquest matí. O sigui que estem contents, estem contents. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb la Montse i els sons de casa, descobrint el millor de la música en català. Seguidament tindrem Mare meva, quin xou, amb tota l'actualitat teatral. I acabarem amb Cultura al dia, amb la Sara Vitor. Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, ha designat Juanfran Pérez Llorca com a candidat del PP a la presidència del País Valencià després de la dimissió de Carlos Mazzón. Feijó ha comunicat personalment la decisió al portaveu popular de les Corts i actual secretari general del PP al País Valencià amb l'objectiu, segons ha dit, de garantir estabilitat a la comunitat valenciana
Com més aviat, millor. La proposta ha estat avalada pels tres presidents provincials del PP valencià i ara serà traslladada oficialment a Vox, soci necessari per la investidura. El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha demanat prudència i ha assegurat que esperaran la comunicació formal abans d'obrir les negociacions, tot i retirar les seves exigències en matèria migratòria i ecològica.
Pérez Llorca, que ja va participar en els acords d'investidura i pressupostos en Vox, és vist com un perfil dialogant, capaç de reeditar el pacte i de donar continuïtat al govern valencià del Partit Popular.
El president en funcions de la Generalitat Valenciana, Carles Mazón, està defensant en aquests mateixos moments a les Corts Valencianes la seva gestió durant la dana del 29 d'octubre de l'any passat, assegurant que ja ha assumit totes les responsabilitats polítiques amb la seva dimissió. Mazón ha afirmat que continua sent l'excusa política per tapar les causes de la tragèdia,
i ha retret la gestió d'altres administracions en mans del PSOE. És el primer polític que compareix a la comissió d'investigació sobre la catàstrofe que va causar 229 morts al País Valencià. Abans de la seva intervenció, familiars de víctimes s'han concentrat davant de les Corts per protestar i exigir una reconstrucció social del País Valencià.
Cap dels alts càrrecs estatals citats, entre ells Pedro Sánchez i Teresa Rivera, hi ha assistit, ja que compareixeran la setmana que ve al Congrés dels Diputats a Madrid.
Dos periodistes han explicat davant del Tribunal Suprem que van conèixer la confessió de la parella d'Isabel Díaz Ayuso hores abans que aquesta informació arribés al correu del fiscal general de l'Estat. Es tracta de José Manuel Romero, exsubdirector del País i actual directiu del diario Punto Es i Miguel Ángel Campos, de la cadena SER.
Romero ha assegurat que una font de la Fiscalia de Madrid li va comunicar el 12 de març que l'advocat de González de Mador havia reconegut els delictes del seu defensant i pactat el pagament d'una multa per evitar la presó. Diversos redactors del país han confirmat aquesta versió.
Per la seva banda, Campos de la SER ha declarat que va veure el correu original el 13 de març a la vesprada, abans que arribés el fiscal general i que només en va publicar fragments hores després un cop obtingut el permís de la seva font. El judici continuarà demà amb la declaració d'agents de l'AUCO i a la tarda la del fiscal general de l'Estat.
I Brussel·les prepara la creació d'una nova unitat d'intel·ligència sota la presidència d'Òrsula von der Leyen. Aquesta cèl·lula, integrada dins de la Secretaria General de la Comissió Europea, vol millorar l'ús de la informació recollida pels serveis d'espionatge nacionals dels estats membres. La comissió preveu signar funcionaris de les agències dels 27 estats membres,
Una decisió sensible perquè l'intercanvi d'informació en matèria d'intel·ligència sempre ha estat un punt complicat, sobretot entre països amb visions diferents sobre Rússia com Hungria o Eslovàquia. El projecte arriba en un moment de creixement de tensió geopolítica, amb més atacs híbrids rusos i el retrocés del suport dels Estats Units a la seguretat europea. Brussel·les considera que cal reforçar l'autonomia defensiva del continent. Tot i això, el pla podria xocar...
amb el Servei Europeu d'Acció Exterior, que ja gestiona el Centre d'Intel·ligència de la Unió Europea i que podria veure aquesta nova unitat com una possible ingerència en les seves competències. Tot i això, des de la comissió asseguren que el nou organisme no substituirà cap servei existent, sinó que complementarà la feina del Servei Europeu d'Acció Exterior i cooperarà estretament amb ells.
Acabem amb una notícia internacional i una trobada històrica a Washington que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha rebut al despatxuval el nou líder sirià, Ahmed al-Sharah, antic combatent rebel i fins fa poc buscat per terrorisme amb una recompensa de 10 milions de dòlars. Durant la reunió s'ha anunciat que Síria s'incorpora a la coalició global contra l'estat islàmic, convertint-se en el país número 90,
del grup liderat per Washington. Trump ha alojat a Al-Shara com un home fort i ha expressat plena confiança en el seu lideratge. Els Estats Units aixequen les sancions imposades a Síria i permetran la reobertura de l'ambaixada siriana a Washington. El Consell de Seguretat de l'ONU també ha retirat les mesures restrictives contra Al-Shara, obrint la porta al reconeixement internacional del nou règim sirià després de dècades d'aïllament.
I ara passem a la informació de Sant Just, passem als titulars municipals. S'obre un procés participatiu per definir les prioritats del nou Pla de Salut. Salut obre un qüestionari i sessions deliberatives el novembre per recollir l'opinió de la ciutadania.
Còpies o falsificacions de l'art? On és l'engany? Nova conferència de l'AUGE amb la història d'ora Margarita Pedrol Ruiz. L'aponent analitzarà l'engany en el món de l'art en una sessió el 13 de novembre a l'Auditori La Mallora.
Formació per crear newsletters professionals amb Superstack. Dues sessions en línia els dies 12 i 19 de novembre expliquen l'estratègia, configuració i gestió de subscriptors. I ara sí, passem als esports, perquè ara toca ritme esportiu. Ritme esportiu
Comencem comentant el primer entrenament del Barça de basquet amb el seu nou entrenador, Òscar Orellana, que ja està als mandos de l'equip que s'enfrontarà demà contra el Bayern de Múnich.
I la notícia del dia. No xoc entre el Barça i la Federació Espanyola de Futbol. La selecció espanyola ha desconvocat a la Minyamal per als partits contra Geòrgia i Turquia classificatoris per al Mundial, després d'assabentar-se que el jugador havia estat sotmès per l'equip mèdic del Barça a un tractament mèdic invasiu de radiofreqüència per les molèsties al pubis.
Tot això sense avisar prèviament el cos mèdic de la selecció. Segons ha informat la federació, en un comunicat els seus serveis mèdics van saber a tres quarts de dues del dilluns que la MIN havia estat sotmès aquell mateix matí a un procediment invasiu de radiofreqüència per tractar les molèsties del PUVIS. La federació assegura que no en va ser informada prèviament i que només va rebre un informe mèdic a les 10 i 40 de la nit.
on es recomanava reposar entre 7 i 10 dies. Devent d'aquesta situació i prioritzant la salut i el benestar del jugador, diuen que la selecció ha decidit alliberar-lo de la convocatòria. Tot i el to institucional, el comunicat expressa textualment sorpresa i malestar dins de la Federació per l'Actuació del Barça,
que torna a enfrontar-se amb la selecció per la gestió mèdica del 10 del Barça, de la Minyamal. Amb aquesta baixa, la Min es perdrà els dos últims compromisos de la fase classificatòria.
Bones notícies amb Marc Casador, el migcampista que no va poder jugar contra el Celta després de notar una punxada als adductors, no té cap lesió greu. Les proves realitzades ahir descarten una afectació important. El migcampista seguirà un tractament preventiu, però tot apunta que podria jugar contra l'Atlètic Club després de l'aturada de seleccions, cosa que permet a Flick respirar una miqueta més tranquil, ja que contra l'Atlètic no podrà comptar amb Frenkie de Jong i el retorn de Pedri encara continua pendent.
Fins demà!
I acabem amb el Barça femení, que s'enfronta aquest dimecres al Ljuven, a la Champions League femenina, en la tercera jornada de la fase de grups. El partit es jugarà a l'estadi Johan Cruyff, després que les blaugranes golejessin aquest cap de setmana el Deportiu a banca per 8 a 0. Les blaugranes són líders del grup i parteixen com a grans favorites davant del conjunt belga, que suma 4 punts. El Barça vol mantenir el ple de victòries i seguir liderant la lluita per conquistar la Champions League femenina.
I ara sí que sí, presentem la cançó del dia.
I avui vinc animat, perquè us porto un tamacle, una cançó, ella, agendària de la música catalana i que, com el bon vi, amb els anys segueix millorant i millorant i millorant. La cançó en relata una nit d'estiu plena de complicitats i petites anècdotes entre dues persones que es retroben en un ambient de cinema a la fresca.
La lletra captura detalls quotidians i moments molt íntims, des de compartir un pis de manera improvisada fins als silencis que esdevenen carregats de significat. Hi trobem un diàleg constant entre les expectatives i la realitat, amb situacions senzilles que esdevenen memorables. La cançó combina humor, tendresa i una mirada irònica sobre les complexitats de les relacions humanes.
fent servir referències culturals i petites observacions que fan els esdeveniments quotidians semblin extraordinaris. Darrere d'aquesta obra hi ha un grup català, conegut per la seva capacitat de combinar melodies precioses amb lletres narratives i plenes de detalls quotidians. Aquest grup ha sabut construir un estil inconfusible on l'humor, la nostàlgia i la quotidianitat es barregen amb una sonoritat fresca i molt enganxosa.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2009. És el hit més icònic d'aquest grup. I el títol de la cançó és el nom d'un famosíssim director de cinema francès. Jo crec que això ja ho hauríeu de tenir, així que que soni Jean-Luc, dels Amics de les Arts.
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca. El meu plàn era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
I et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un 8.000, fer quelcom difícilment igualable.
Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I en una pareta al fons, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre'ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc...
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir ria, però si ara hi vaig ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Doncs ja ho heu vist, una cançó molt, molt maca i que realment s'ha convertit en un autèntic clàssic de la música en català. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Gràcies.
Avui, 11 de novembre, fa 204 anys que va néixer Fyodor Dostoyevsky, un dels grans filòsofs dels nostres temps. Des de ben aviat, la seva vida va estar marcada per la tragèdia, la malaltia i la persecució política. Va ser un home intensament atormentat, que va conèixer la pobresa, la presó i la imminència en la mort.
Aquesta experiència vital no només el va marcar com a persona, sinó que va alimentar un pensament profund i complex que avui el converteix en una figura universal. Els escrits de Dostoevsky no són només històries, sinó preguntes sobre la condició humana.
Ell ens interpel·la. Què ens mou a actuar? Com podem conciliar la llibertat amb la responsabilitat? Què és el bé i què és el mal? Quan les circumstàncies i les passions ens troben la raó. A través dels seus personatges, sovint atormentats, foscos i contradictoris, ens mostra la lluita constant entre la raó i la passió, entre la culpa i la redempció, entre la fe i la desesperança. Dostoyevsky va portar al pensament humà una mirada inèdita,
de l'interior de la nostra ànima. Va anticipar reflexions que després serien tractades per la psicologia i la filosofia existencial, la llibertat humana, la necessitat de sentit en un món aparentment absurd, la complexitat de la moralitat i la tensió entre els instints i la consciència. La seva obra ens obliga a mirar cap endins, a reconèixer els nostres dimonis i les nostres contradiccions i a entendre que la humanitat és sovint fràgil però extraordinàriament profunda.
Per això Dostoyevsky transcendeixen el temps i l'espai. El que ell va escriure al segle XIX encara ens interpel·la i ens qüestiona avui en dia. No ofereix respostes fàcils, ens desafia a preguntar-nos sobre la justícia, la fe, l'amor i el dolor. Segir-lo és un acte de coratge perquè ens obliga a confrontar la nostra pròpia vulnerabilitat
i a donar-nos de la part més fosca de la nostra ànima. En definitiva, Dostoevsky no només va escriure sobre la vida, va escriure sobre la consciència humana, i és precisament aquesta capacitat de fer-nos pensar, de remoure les nostres conviccions i d'acostar-nos a la veritat de l'interior de l'ésser humà la qual cosa el converteix en una figura indispensable en l'evolució humana i universal.
Un pensador que encara avui continua impactant la literatura, la filosofia i sobretot la manera en com comprenem la nostra pròpia existència.
I ara fem una petita pausa publicitària i comencem les seccions d'avui. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Doncs jo no ho sap. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis, jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les Parelles Lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara sí que sí, comencem les accions del programa. Comencem amb els sons de casa de la Montse.
Bueno, bueno, bueno, ja tenim aquí la Montse. Què tal, Montse, com estàs? Bé, molt bé. Aquí estem una altra setmana més. Molt bé. Una altra setmana més, contents, no? Sí. Espero, eh, Montse, que estiguis contenta. Molt bé, molt bé. Tot bé. Avui tenim un programa intensito, podríem dir. Sí, sí, parlarem de molts temes avui.
Moltes novetats musicals, molts al seu, discos nous, acomiadaments també. Sí, però no fem espòilers. No fem espòilers i comença, et dono ja la batuta. Comencem el programa d'avui amb notícies d'artistes internacionals. Primer reprenent el tema de la Rosalia i el seu nou disc, Lux. Aquí l'endevina, òbviament és la poma.
que està prohibida. Y si no més la miras,
Doncs bé, l'esperat disc de l'artista catalana, per fi va sortir el 7 de novembre, i és un disc molt complet on podem escoltar un total de 13 idiomes i amb un estil més íntim, religiós i orquestral, que està barrejat amb estils de trap i pop. Molt bé, sí, sí. O sigui que té una barreja d'estils total. No, no, sí, sí, realment és un disc molt especial, no? Sí.
Molt únic. I molt currat també, perquè segons el Nacional es divideix en quatre moviments que són la puresa i la pèrdua, la relació amb el món, la seva amistat amb Déu i els comiats i els retorns.
Mira, no, no, sí, sí, realment... És un disc d'aquells que sembla més... Un disc com els d'abans, no? Amb quatre actes, amb moltes cançons... Sí, per tant, és com tota una obra molt més complexa del que ha fet fins ara. I això que no s'assembla gens a discos anteriors, com per exemple la Motomami, que era més així, com més urbano i més... No té res a veure. Més trap. Perquè, Montsa, a tu t'ha agradat el disc o què?
A nivell personal, eh? Això és personal, opinió personal. O sigui, bueno, això crec que ho tinc apuntat per dir més endavant, però no, no, és igual, ho dic ja. Bàsicament que no és... O sigui, està molt bé, molt currat, com el que dèiem, que és una obra conjunta que és brutal totalment...
Però... Però... És a dir, no és el típic disc que t'escoltaries al teu dia a dia, no? Així com, jo què sé, per animar-te, per... els típics temes que posen així per ballar a la discoteca o així... No, no ho és, no ho és. No ho és gens. Però alhora és un disc que, bueno, això és el que anava a dir ara, que no busca la viralitat, sinó que busca més la profunditat i...
I és per això que fa que s'analitzi cada detall del disc i, bàsicament, que és una estratègia mediàtica brutal, ja que durant tots aquests mesos, tot i que nosaltres no hem sigut conscients, és com que han anat tirant pistes i convertint el públic en part del projecte, d'això que fa que s'analitzi cada detall.
Sí, sí, totalment. Al final, la Rosalia... Jo crec que amb aquest àlbum ens demostra que és una artista molt potent, capaç de fer coses com això, per exemple, que escoltem, no?
que sona més a música ja de conservatori, podríem dir, d'Opfeó, de música acústica més elaborada i no un reggaeton o un trap senzill que realment no té tanta elaboració com les cançons que escoltem, però jo crec que és una passa més que dona i...
És això, potser no és el més musical, potser no és el més mainstream, perquè tampoc és el que busca. Exacte, és això el que anava a dir, que jo crec que ella tampoc és el que busca, sinó que busca més això, com la profunditat, que el públic analitzi i senti emocions i no només sigui en plan, vinga, per ballar. Totalment, no, no, sí, sí. I una altra dada curiosa que ens comentes és que l'àlbum té 18 cançons, però no totes es poden escoltar.
Exacte, només hi ha tres cançons que només es poden escoltar en els formats físics, com el vinil o en CD. Per tant, la Rosalia dona més importància a les còpies físiques que a les digitals, tot i que ella sap que a les digitals és amb la que obté més diners.
Per tant, amb tot aquest conjunt és com que vol tornar una mica a l'antic, no?, el que hem dit dels quatre actes, d'aquest estil més d'orquestra i a més això de les còpies de CD i vinil, no?
Doncs sí, sí, al final jo crec que amb aquesta estratègia de posar tres cançons inèdites només per formats físics realment és això del que tu dius, no? Intenta donar molt, molt, molt valor als discs que al final és una cosa que realment s'està perdent. Totalment, sí, sí. Però ho enllacem perquè una altra curiositat del disc la trobem en aquesta cançó. Medalla olímpica de oro el más cabrón Tienes el podio de la gran desilusión
que tot i que sona molt bonica, bueno, crec que la lletra no és tan bonica. Exacte, aquesta cançó es diu La Perla i és la que més ha remogut les xarxes, ja que és una carta de desamor amb una lletra plena d'indirectes cap a algú. Clar, ella en cap moment ha dit cap a qui va dirigida, però els fans han trit les seves teories de que va dirigida cap a la seva exparella, el cantant Raúl Alejandro.
i algunes de les frases les trobem a la tornada i són frases que suposadament van cap a ell que dirien la decepció local rompecorazones nacional un terrorista emocional el major desastre mundial és una perla, nadie se fia és una perla, una de mucho cuidao
Bueno, bueno, bueno, jo crec que... I això és només la part de la tornada. Després hi ha un mui, un de frases també... Bueno, ara estàvem escoltant que deia no sé què del mas cabró, una cosa així, no? O sigui... Bueno, i crec que el nom del títol de la cançó també té alguna cosa més a veure amb l'artista, amb el Raúl Alejandro. Sí, sí, totalment, perquè la perla és el barri d'on és ell, de...
No sé si és de Colòmbia o Puerto Rico, no? Sí, pura... Però, bueno, el que està clar és que semblen indirectes, molt directes, cap al Rao Alejandro, eh? Exactament.
ha anat a fer mal la Rosalia una mica de desamor que tenia aquí guardat acumulat i l'ha tret d'aquesta manera i ho ha tret al final jo crec que també el que busca és això remoure les xarxes que la gent parli d'ella i de les seves cançons i suposo que per això ho ha fet
Sí, sí, i realment ho està aconseguint perquè tothom està parlant de la perla i tothom fa les teories aquestes. Totalment. És pel rau, no és pel rau. Que per cert, una altra cosa és que la Rosalia ahir va estar a la resistència. Sí, és veritat. I ara es diu la resistència o és...? No, la revolta, la revolta. La revolta, perdó, sempre em confong.
Va estar a la revolta i va tenir més espectadors que l'Hormiguero amb l'Andy de Andy Lucas. Sí, sí, no, no, li es van fotre una pallisa, els de l'Hormiguero. Sí, sí, i pensant que ahir també hi havia Operació Triunfo i la isla i tot i així va tenir bastants espectadors. L'Hormiguero
Doncs en aquest disc també podem escoltar l'escolònia de Montserrat, un dels símbols de la catalanitat, però que en aquest cas canten en castellà. Això ha fet una mica de mal a tota Catalunya. Entenc que en aquesta cançó que ens has posat, Montse, és on sona l'escolònia.
Sí, diria que s'anem més endavant, però bueno. Més endavant, quan soni, ho posem de volum. Exacte, ja pujarem el volum. Però sí, és un dels temes que més polèmica ha generat d'aquest àlbum, eh? Sí, sí, sí, totalment. Perquè, clar, l'Escolania de Montserrat crec que mai de la vida havia cantat en castellà. No ho crec. I justament ho han fet per aquest disc de la Rosalia. I les crítiques no van dirigides a l'Escolania, sinó a la Rosalia. Per haver proposat que l'Escolania canti en castellà. Exacte.
Que també és veritat que al final ha sigut l'Escolania qui ho ha acceptat, però tot i així jo crec que és una cosa que no s'hauria ni d'haver proposat, no? Clar, potser, a més, en un àlbum on es parlen 13 idiomes, potser la cançó en català la podria fer amb l'Escolania i no fer-los cantant en castellà, no? Clar, en català és la primera que hem escoltat, que és Divinais, però tot i així ha decidit col·laborar amb l'Escolania amb aquesta cançó, que és l'última del disc, Magnolias, i que és en castellà, bé.
A veure, és ara? Sí, no? Ara sí que sonen de fons. O no? Potser que sigui més endavant. Potser és més endavant, sí. Estarem atents. A veure quan sona. Un moment que vagis sonant i acabo amb la part de... Primer et volia preguntar tu què opines d'això, de la decisió aquesta que ha pres la Rosalia. Mira, ara, no? Sí. Ara sí.
Bueno, realment és inèdita això que estem escoltant perquè l'escolònia de Montserrat mai havia cantat en castellà i ho ha fet en aquesta cançó que es diu Magnolias. A veure, la meva opinió, és un tema complicat, però és que crec que... Ara...
a veure, és xulo perquè queda xulo i la veritat és que és una cançó molt bonica però clar, al final crec que l'Escolania de Montserrat és una institució amb molta història és un referent de catalanitat al llarg dels segles i crec que potser sí que la Rosalia podria haver fet l'esforç en comptes de fer aquesta cançó en castellà o proposar a l'Escolania una cançó en castellà proposar-li una cançó en català que hagués sigut el més adient però el que tu deies també que m'ha agradat molt al final qui ha acceptat això és l'Escolania
Sí, així que si ho han acceptat ells no podem criticar-ho. Si hi ha alguna culpa, és una culpa compartida. Exacte. Però bueno, ara tanquem, no? Sí, tanquem. Bàsicament volia dir que això és una proposta molt ambiciosa, una mica el que m'han anat comentant i sobretot anticomercial, això de música més íntima.
I tanquem la Rosalia i ens anem al mainstream total, podríem dir. Sí, això sí que és mainstream comercial. Amb Daddy Yankee i Bizarrap. Ara no sé per què no està funcionant el Spotify, Montse. Que casualitat. No sé què està passant, no funciona, però les coses del directe, no?
Bueno, si no vaig parlant... Segueix comentant, segueix comentant. Per altra banda, tenim notícies del Bizarrap, que feia molt que estava desaparegut. Per qui no sàpiga qui és, és un productor musical i DJ argentí que ha col·laborat amb múltiples artistes d'arreu d'Espanya i dels països llatinoamericans.
i que portava un temps desaparegut des de fa gairebé un any que va treure la seva última sessió. I ha sigut aquesta setmana passada que ha tornat amb aquest tema, que és la sessió número 66. Escolta'm, ara sí que l'Spotify vol funcionar.
Bueno, amb l'estil molt diferent, eh? Aquest és molt diferent del que hem escoltat fins ara. Sí, sí, sí. Això, bizarrap, amb Daddy Yankee, el rei de la música urbana i l'antic reggaeton, que és conegut per temes com Gasolina, Com Calma o Limbo, i que ha seguit fent temes, tot i que sense gaire repercussió, i bueno, hi ha estat a partir d'aquest tema, que ara s'ha tornat a parlar d'ell...
Bueno, bueno, això és un reggaeton, reggaeton, eh? És un tema, sí, sí. Això... Bueno, com ja hem comentat, a diferència d'aquesta proposta de la Rosalia, de Lux, aquesta segur que sí que l'escoltarem més a les discoteques, ja que transmet unes bones vibres brutals i fa homenatge al reggaeton antic dels anys 2000.
Amb una lletra que a més m'ha agradat molt perquè no és el típic reggaeton que escoltem últimament que denigra les dones, que parla de temes com el sexe o la festa, sinó que realment és una lletra bastant més normal. Festiva, no? Més festiva, exacte. No, no, doncs molt bé. Això també està guai, que evolucionem-nos dintre d'aquest estil i que no tot sigui abús i festa i drogues i coses d'aquestes que tampoc calen.
Doncs una bona cançó de The Yankee, que el que tu dius, jo crec que aquesta farà ballar molta gent i l'escoltarem a discoteques durant una llarga temporada. Segur que sí. Doncs sí, sí, realment un gran tema i la tornada de bici-rap, que és el que tu deies, que estava una mica... Sí, sí, ja portava això gairebé un any desaparegut i mira, ara ha tornat. Molt bé, i podem seguir parlant de titulars de Catalunya, anem a la música en català, que és la teva especialitat, i anem amb aquesta cançó.
Ens vam conèixer dalt d'un tren perquè ocupava el teu seient.
Doncs sí, és que a Catalunya també hem tingut bastantes novetats amb nous temes i el més destacable ha estat aquesta col·laboració entre Miqui Núñez i Saxeni que fa dos programes vaig comentar que van penjar literalment la mateixa història on es veia un plató de televisió i van pensar que potser traurien cançons junts i finalment aquests rumors s'han fet realitat el dijous passat amb aquest tema que es diu televisió
És xula aquesta, eh, Montse? És molt xula. És molt xula. Jo porto música xula. No, sí, sí, totalment, totalment. Ara portem tres estils de música molt diferents, entre la Rosalía, això i el de Llanqui. Sí, sí, sí. Bueno, ara ja em quedo aquí a Catalunya. Primer volia parlar una mica més de temes internacionals. Bueno, i tornem als sons de casa, que és com a dir, la secció. Aquesta m'ha agradat, eh?
Aquesta és molt xula, perquè a més s'han ajuntat Miqui Núñez, que ja és un cantant superreconegut aquí a Catalunya, i Saxeni, que potser no són tan reconeguts, però també fan música molt xula. No, no, sí, sí, realment són molt guai, Saxeni, el grup de Lleida, no? Sí. I estan fent molt bona feina. Sí, sí. Per altra banda, també tenim dues novetats de dos grups mítics en l'escena catalana, que són els Amics de les Arts i l'Exambusto. Perquè em bolla boca
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho... Aquesta ha sonat abans, avui. Tornem a escoltar el mític Jean-Luc. Sí, sí. No, no, mira, això vol dir que és molt actual i hem fet bé triant-la avui. Doncs sí, sí, sí. Doncs bé, en el cas dels Amics de les Arts, han anunciat dos concerts especials per la seva gira del 2026, en què celebren els seus 20 anys. O sigui que ja tenen experiència, 20 anyets. És una bona trajectòria, eh? Sí, sí.
El primer concert serà el 16 d'abril al Palau de la Música Catalana de Barcelona i el segon, el 9 de maig, al Palau Firal de Tarragona. Molt bé, molt bé, genial. Doncs dos bons concerts. I això per estrenar la gira del 2026. Molt bé, perfecte. Aquí faran portar molta gent al Palau de la Música i al Palau Firal i jo crec que aquest concert al Palau de la Música ha de ser molt bonic. Segur que sí, i tant.
I parlem també d'un altre grup clàssic, no? De l'Exambusto, sí, sí.
Doncs sí, també hem tingut notícies d'aquest mític grup que han anunciat algunes de les ciutats on tocaran també l'any que ve, que en el seu cas serà per celebrar els seus 40 anys. És a dir, que són bastant més veterans que els Amics dels Arts i que altres grups que hem comentat, no? Sí, sí, no, home, som molt veterans i són història viva de Catalunya.
I això han anunciat diverses ciutats, però de moment sabem una en concret, que serà a Lleida el 17 de maig a la llotja de Lleida. Molt bé, a la llotja de Lleida. Per tant, també, si algú és d'allà o vol anar cap allà a veure l'exambusto, que no es perdi aquesta data. Exacte, sí, sí, segur que aniran anunciant més dates. Segur, segur, segur.
Però bé, de moment hem anunciat estrenes, bones notícies, però des d'ahir que sabem que Eucas Grasses... No, ahir no, abans d'ahir, no? Va ser diumenge? Sí, diumenge, sí. Bé, doncs això, des d'abans d'ahir que sabem que Eucas Grasses finalment sí que es retira.
Mira, Jaume, a mi entre aquests i la fòmiga em tenen deprimida molt, eh? Mare meva, això sí que és un cop d'aquests mortals, eh? Sí, perquè a més la cosa és que la semana passada...
La setmana passada vam posar un àudio en què escoltàvem el Josep Montero, que és el cantant del grup, que deia que el concert del Cabro Rock no era el seu últim concert, perquè hi havia rumors de que potser era el seu últim, que no ho era i que ja anunciarien quan fos l'últim, però que de moment no era. Aquí tothom es va fer il·lusió. Ens vam fer esperances tots.
seguiran, potser trauran un nou disc, no sé què, però clar, just una setmana després que el Cabró Roc digués tot això, van anunciar que el 10 d'octubre de l'any que ve a l'Estadi Olímpic seria el seu últim concert de per vida.
Per tant, oques gràcies, diu adeu als escenaris el 10 d'octubre del 2026, a potser on cap més gent de tota Catalunya per fer un concert. Sí, a l'Estadi Olímpic. Que és a l'Estadi Olímpic, que van veure uns 60.000, crec, una cosa així. No sé quants, però molts. Cap molta gent, perquè els cantants més top, més top, més top, van a fer els concerts a l'Estadi Olímpic. Totalment. I realment, doncs una jornada imperdible. Imperdible. I tant.
I que farà molt de mal, farà molt de mal escoltar per última vegada aquestes cançons, no? Sí, sí. I realment és una cosa que ja havíem superat, semblava, no?, després d'aquest concert del Cabo Rock. Clar, clar, clar, perquè tothom va pensar, bueno, vale, pues seguirà de puta mare, no? Però... Però no, no. Ens creiem ara amb això que...
Ens han donat un pal. A més, és el que tu deies, a veure les mateixes dates, La Fumiga també farà el seu últim concert. Exacte, els de La Fumiga, que ells fan dos perquè van a un espai més petit, el Sant Jordi Club, són 16 i 17 d'octubre, i ells són el 10 d'octubre.
Serà una setmana tràgica. En una setmana jo perdo els meus dos grups preferits, o sigui que aquella setmana no em parleu, no em truqueu perquè estaré... A més és que són els dos grups més grans de la música en català i a part són dos referents, dos grups super únics i que ho deixin a la vegada, és que ens deixaran un forat molt gran. Ens deixaran un forat molt gran, molt gran, molt gran. Però bueno, què hem de fer? Seguim endavant, com sempre hem fet. No sé si, què hi farem?
Però, bueno, més coses, perquè tenim coses, més coses per comentar. Digues, Montse, digues. Ah, perdó. Sí, sí, ara que estàvem parlant de la fomiga, també, no? Que no em vull fer pesada amb aquest tema, però, bueno, toca parlar d'ells, perquè han anunciat més cosetes, no?
Doncs, bé, com ja sabem, la fumiga és el tema del moment, després que anunciessin la seva retirada, i no han parat d'anunciar noves coses. Com ja sabem, s'acomiadan a Barcelona, just la mateixa setmana que Ocas, serà un octubre trist per la música catalana, però deixant una mica parlar de pressió, parlem també d'alguns festivals que han anunciat, com és el Canet Rock, que és a principis de juliol, on faran sortir el sol, o sigui que seran l'últim grup a em tocar.
A les 5 de la matinada o així. Per mi la Fomiga és un dels grups més potents per fer un final de Canet Rock, perquè és energia pura, aquelles hores que dius, ostres, ja no puc més amb el meu cos, la Fomiga et despertarà de cop. I a més és com que obliga a tot el públic a quedar-se, perquè jo crec que és el típic grup que tothom vol veure.
Exacte, totalment, totalment. I ens despertarà a tots. Sí, sí, i tant. També seran al Pirata Beach Festival a Gandia, que això em sembla que és el segon cap de setmana de juliol. Sí, sí, tot el que estic dient és el juliol. I, finalment, també al festiuet, que no sé si cauen en la mateixa cap de setmana. En aquest cas, el festiuet és a Catalunya, a Salou, diria. I que, a més a més, el festiuet també ha confirmat a Ginestà i Doctor Prats aquesta setmana. Molt bé. Així que serà bastant tot.
Ja se'ns van dibuixant uns quants festivals potents, eh? I tant, i tant, sí, sí. No deixen d'anunciar coses o més. Molt bé, molt bé. I seguim amb més informació de La Fúmiga? Sí, sí. I és que com a gran fan del grup vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la presentació del llibre de La Fúmiga Barcelona, un llibre en el qual parlen sobre la creació del grup, com s'han sentit durant tot aquest temps i sobre la decisió de deixar-ho. Però sobretot parla dels fans, de tota la gent que els ha acompanyat durant aquests deu anys.
Molt bé, doncs sí, sí. Ha estat xulo el llibre? L'has pogut llegir o encara no? L'he fullejat una mica i la veritat és que pinta molt xulo perquè a més hi ha moltes fotos i és fàcil de llegir, no? I això també és important. No, no, però perquè és molt maco com està fet i segur que és superinteressant.
I també és això que tu deies, ens descobrien noves coses sobre aquesta marxa i és el que tu dius, que ja ho tenien en ment des del 2022. Exacte, ho tenien en ment del fet de deixar-ho des del 2022, ja que se'ls feia difícil poder compaginar la seva vida personal amb la vida de ser artistes, ja que al final tots els integrants del grup tenen feines i feils.
O sigui, feines a part de ser músics. És que clar, al final és una cosa molt curiosa que passa amb La Fumiga i és que els cantants de La Fumiga no han abandonat mai els seus treballs. Que va, que va, clar, perquè ells sempre han dit que de la música no podien viure. Que jo crec que sí, realment. Jo crec que sí, però jo crec que no volen, no? Exacte, són com gent molt humil que és això, no crec que realment vulguin.
Doncs sí, sí, i han decidit que ara es volen tornar a centrar en la seva vida personal, així que, bueno, 100% respectable. Totalment. Què més? També va explicar que el 2026 havia de ser un any tranquil·let, sense gaires concerts, però finalment, a més d'aquests quatre concerts per acomiadar-se, faran 10 més al País Valencià i 10 a Catalunya. Brutal, eh? Sí, sí, o sigui que no pararan.
Molt bé, doncs al final tindran un final apoteògic per tot l'oval, eh? Totalment, ja veig que s'està acabant l'hora Sí, està acabant l'hora Així que us deixem aquí, cap problema Ens acomiadem aquí i moltes gràcies per venir Gràcies Bona tarda, us informa Marc Güell
Carlos Mazón torna a expulsar-se responsabilitats i evita donar detalls de la tarda de l'Adana en la seva compareixença a les Corts Valencianes. El president valencià en funcions ha carregat un dia més contra el govern espanyol. València, Alba Barbosa, bona tarda. Bona tarda, Carlos Mazón ha comparegut amb actitud tranquil·la i convençut que ha assumit responsabilitats dimitint com a president de la Generalitat.
Ha tornat a culpar les agències estatals per no donar prou informació de la barrancada i sosté que des d'emergències de la Generalitat les va fer tot el possible i s'ha tornat a presentar ell com una víctima. Aquí nadie assume responsabilidades por parte del gobierno de España. Nadie da explicaciones, nadie da sus llamadas, nadie da su itinerario, nadie dice dónde comió. Y el único que dimite, el único que assume responsabilidad, el único que remodela su gobierno y el único que da responsabilidades en todo momento he sido yo.
Ha negat que, mentre era el Ventorro, donés cap directiu a l'exconsellera Salomé Prada sobre l'enviament de les alertes als telèfons mòbils i ha defensat que ell no tenia responsabilitats operatives sobre l'emergència. Alba Barbosa, Catalunya Ràdio, València.
Més notícies, Maria Costa. La Borsa Espanyola suma un nou rècord històric. Avui ha pujat un 1,3% i l'IBEX 35 s'ha situat a tocar dels 16.400 punts. Els inversors s'han deixat portar per l'optimisme que genera un possible desbloqueig polític als Estats Units que permeti acabar amb el tancament de l'administració. Això ha generat guany generalitzats a tots els mercats. Un dia més, Madrid encapçala les pujades a Europa, impulsada sobretot pels valors bancaris.
Brussel·les declara que Espanya està sota pressió migratòria i que tindrà dret a rebre a partir de mitjans de l'any que ve l'ajuda de la resta de socis europeus tant de tipus financer com per la reubicació de demandants d'asil. La Comissió Europea també situa en aquesta categoria Itàlia, Grècia i Xipra. Brussel·les, Jordi Baró.
Bona tarda. Brussel·les considera que hi ha quatre socis europeus en el nombre d'arribades de migrants en situació irregular en l'últim any ha estat desproporcionat. Espanya i Itàlia pels rescats al mar i Grècia i Xipra. Això fa que la Comissió Europea hagi decidit avui donar-los la categoria de països sota pressió migratòria, cosa que els permetrà accedir al mecanisme europeu de solidaritat a partir de juliol de l'any que ve. Magnus Brunner, comissari de Migració.
No s'hauria de deixar que cap país de la Unió Europea faci front a aquesta gran pressió sense ajuda. Estem treballant junts en això. Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
El Ministeri d'Igualtat informa d'un nou error en les polseres de control per a maltractadors. Segons ha informat en un comunicat, el sistema ha fallat durant unes hores i per això s'ha activat el protocol de protecció a les víctimes en col·laboració amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat. El Ministeri aclareix que el servei d'emergència, així com l'ha anomenat botó del pànic, no ha deixat de funcionar en cap moment i aclareix que ja s'ha detectat l'error que ha provocat la incidència.
I l'operació contra una trama criminal d'estafes immobiliàries s'ha tancat finalment amb 19 detinguts a Catalunya, 8 dels quals a Manresa. També hi ha 3 arrestats a Sevilla. Segons els Mossos d'Esquadra, el grup actuava a tot l'estat. En les pròximes hores, els arrestats passaran a mans del jutge.
Aquesta hora continuen els problemes a la P7, a la zona de l'Alder, al Baix Ebre, per l'accident amb tres camions implicats que hi ha hagut de matinada. Actualitzem la situació. Equip viari, Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs sí, es manté un carril tallat per sentit, on aquesta matinada han xucat tres camions, dos dels quals frontalment hi han cremat. El tercer camió, bolcat fora de la calçada, ja ha perdut la càrrega. Un camioner ha mort i un altre té ferides greus.
En sentit nord estan reasfaltant la calçada, per això s'espera que hi haurà un carril tallat fins demà. En sentit sud es preveu que aquesta tarda es pugui reobrir tota la calçada. Encara uns 13 quilòmetres de l'antitud i aturades de Freginals a l'Aldea, en direcció Barcelona-Tarragona. Per això es recomana no circular per la zona si no és estrictament necessari. Mariluz García, aquí, Piari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El jugador del Barcelona ja mal ha quedat desconvocat per la selecció espanyola de futbol per als partits contra Georgia i Turquia. El Blaugrana el van sotmetre ahir al migdia a un tractament de radiofreqüència per superar les molèsties al pubis que té i ara haurà de fer repòs durant 7 o 10 dies. La Federació Espanyola ha mostrat cert malestar i sorpresa perquè van saber que el jugador s'havia sotmès a aquest tractament ahir cap a la mitjanit.
A la Copa, el sorteig per a la segona ronda, els aparellaments dels equips catalans, són l'Atlètic Balears Espanyol, Sabadell Deportivo de la Coruña, Sant Andreu Celta i Reus Carrebrà, la Reial Societat. Els partits seran entre el 2 i el 4 de desembre. Això pel que fa a la masculina, a la femenina, a l'avés, Barça, Espanyol Madrid, Badalona Women, Granada i Europa Athletic Club. Les dates d'aquests vuitens són 19, 20 i 21 de desembre.
I a la Lliga Europea d'en Vol, Gros Esloven d'Eslovenia Granollers a 3 quarts de 7, partit que podeu seguir per Esport 3. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. El Departament de Salut ha activat un procés participatiu obert fins al 18 de novembre per recollir l'opinió de la ciutadania sobre el Pla de Salut de Catalunya. La iniciativa, impulsada per la Direcció General de Planificació en Salut, amb el suport de la Secretaria d'Atenció Sanitària i Participació, busca definir prioritats per millorar la salut i el benestar de la població.
La participació es pot fer mitjançant un qüestionari anònim amb un temps estimat de resposta de 10 minuts. Les respostes només queden registrades en prem el botó d'enviar i la sessió es manté activa durant una hora per motius de seguretat. Durant el mes de novembre també s'organitzen 5 sessions deliberatives presencials i telemàtriques amb inscripció prèvia. En finalitzar el procés, Salut publicarà un document de resum amb les aportacions recollides.
I en Educació, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Còpies o falsificacions en l'art, on és l'engany. I serà càrrec de la historiadora de l'art Margarita Pedrol Ruiz. L'acte tindrà lloc el dijous 13 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà el paper de les còpies, les imitacions i les falsificacions en el món de l'art, analitzant on es troba l'engany i quins criteris permeten distingir una obra autèntica d'una manipulació. La ponent aportarà una visió experta i rigorosa basada en la seva trajectòria en l'àmbit de la història de l'art. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per als no-socis.
I en política, en una entrevista a la ràdio local, el regidor i portaveu Junts Sant Just, Ramon Figueroa, ha analitzat els esdeveniments del ple del darrer ple municipal d'octubre que va ser suspès per una protesta ciutadana. Figueroa ha valorat la gestió de l'incident, ha criticat durament el pressupost i les ordenances fiscals pel 2026 aprovades abans de la interrupció i ha perfilat la visió del seu partit pel futur del municipi.
El ple, on es debatien els comptes del 2026, va ser interromput per uns 200 manifestants que protestaven per les detencions durant les festes de tardor. Segons Ficarola, l'alcalde va permetre l'entrada dels manifestants per llegir un manifest, però la situació de crispació i tensió va fer inviable a continuar la sessió. El portaveu de Junts es mostra crític amb la gestió prèvia del govern municipal, assegurant que si haguessin estat governant ells haurien gestionat el tema abans. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, comencem la segona hora del programa. Comencem, mare meva, quin xou. Si és tu, si és jo, no volem el teu paló. Accepta qui ets, em fa brillar amb un purpurina. Si és tu, si és jo, ja no em podràs dir que...
Bueno, Carles, Javi, què tal? Benvinguts de nou. Hola, bones. Bona tarda. Què tal? Com esteu? Tot bé? Tot molt bé, la veritat. Bueno, podríem estar millor. Jo estic enfadat avui. No passa res. Amb qui t'has enfadat avui, Carles? Amb el sistema sanitari. Però ja està. Ara ja molt content d'estar aquí a la ràdio. Passant pàgina, no? Passant pàgina. Oh, i tant, que sí. No, no, si és que anar al cap és una experiència una mica traumàtica. Sí, religiosa. Per anar al cap, perds el cap. No, no, exacte.
Tant de cap que perds el cap, totalment. Exacte. Totalment. I avui, de què venim a parlar? Uf, doncs, moltes coses, moltes coses. No tantes com la setmana passada. La setmana passada me'n recordo que estàvem amb un cohet al cul intentant dir-ho tot. Però aquesta setmana m'he relaxat, però tenim bastants temes. Sí, sí que tenim temes.
Guai, doncs és perfecte. Doncs comencem com vulgueu. A veure, per començar, aquest cap de setmana, divendres i sabta i diumenge, s'ha estrenat... Dins del bosc. Molt bé. El musical de Quart Passadís, adaptació d'Into the Woods. On el Javi va participar. Exacte. I vam anar-lo a veure el diumenge. Exacte. Llavors tenim review interna i externa. Oh, i tant!
Ah, això està bé, eh? Des dels dos punts, des dels dos punts. Des de dins i des de fora. Això està molt bé. Des de dins i des de fora del bosc, està tot molt bé. Exacte. Voleu començar per dins o per fora? Jo crec que m'agradaria començar per fora. Per fora? Oi que tant, que sí. Carles, endavant. Per fora. Jo sí, ja he parlat ja. La veritat és que, no, jo m'ho vaig passar molt bé. També anava amb zero expectatives, no coneixia el musical, no coneixia tampoc com l'adaptació que farien, ni com s'havia fet tampoc aquí a Catalunya quan ho vam fer d'agoll de gom, ni com s'havia fet a Broadway, ni res...
En plan, no coneixia ni l'escenografia ni, diguéssim, tot el codi ni res. I llavors vaig anar com amb zero expectatives a veure què em trobo. Que això està bé, no?, a vegades. És veritat que és un musical curiós perquè és quasi com, per mi, ho vaig sentir com que vas a veure dos musicals. Perquè la primera part és d'un... Bueno, quasi que podria ser el musical tancat. Sí.
I llavors hi ha l'entreacte i la segona part és com literalment la segona part del musical, com si fos una altra pel·li, com si fos la seqüela. I és interessant com la trama dividida així, perquè és això, al principi, al final del primer acte és com si tanquéssim un musical amb final feliz i ja està. Però llavors quan comença el segon acte és com que sobren com les conseqüències del que passa al primer acte, que al primer acte no veus, no?
I molt guai, recordem que Into the Woods és un musical on diversos contes... Sí, personatges de contes com la Caputxeta Vermella, la Rapunza, la Ventafox, el Jaquil Matadragón... Matadragones! Matadragones! Matadragones, els prínceps, tota aquesta agenda...
De contes es troben al bosc. Al bosc, sí. Dins del bosc. Són personatges que conviuen a un mateix espai. Sí, sí, la bruixa dolenta del bosc. Sí, i hi ha com un crossover entre contes una mica. Per tant, entenc que seria el primer acte, per el que has dit, eh? Com l'obra bonica, no? Amb el final feliç.
Exacte, la ventafox amb el príncep, el Jack havent agafat la gallina dels ous d'or. Realment molta gent es pensava que ja s'havia acabat l'obra. I després és la part no tan bonica. Exacte. La part més real. Són les conseqüències de dir què passa després que la ventafox hagi aconseguit el seu somni d'anar al ball, de tenir el príncep i què passa ara?
Que potser és un cabró, no? Clar. De fet. De fet, ho és. Actually. Actually ho és. Sí, sí, sí, ara parlarem d'això, però sí, sí que ho és. Vale, vale, perfecte. Però, o sigui, no, molt bé, m'ho vaig passar molt bé, va ser molt divertit, també, al final, doncs, veure gent que coneixes, com és Quart Passadís, i veure el Javi, també, doncs, i connectes molt més amb el musical. No, no, i ja. I van resoldre coses superbé, hi ha coses de, jo què sé, per exemple, de les Germanastres, em va semblar icònic. Ai, sí, eh.
Perquè jo pensava que és que es feia així a l'obra. Les germanestres de la ventafocs en l'adaptació de quart passadí són dues titelles, diguéssim. Sí, que portava la madrastra a les mans tota l'estona. I jo vaig pensar, deu ser, ho han fet així perquè l'obra original deu ser així. I quan vaig mirar per internet, no, no, eren actrius. Són dues actrius. Aquelles tenen uns petits solos i tal, però aquí de fet ho han adaptat una mica perquè canti bastant la Gisela, en aquest cas, que és la noia que feia de madrastra.
Però algunes coses que cantaven les germanestres solistes ho feien la Maria, que feia de bruixa, i la Núria, que feia de fornera. Sí, això va dur als crèdits, quan parlen totes alhora. Hi ha un moment que sembla que la Gisela sigui ben tríloqua, perquè clar, de sobte sents tres veus i no veus només una persona. No, no, i és que les altres, justament així com les queda... Clar, són de darrere, no? Ja...
Molt bons recursos. I jo què sé, al final el teatre de la Taneu és petit sobretot perquè la part de darrere la van utilitzar pels músics. Llavors el que els quedava per actuar no era molt gran. O sigui, era música en directe i tot. Sí, que era molt guai, la veritat. Quedava superxula la música en directe. No, no, és la cosa que jo dic. Pare meva ho hem de fer.
Clar, és que això és pagar el sou dels músics i tot, i al final... Quan puguem, ho farem. Però és molt xulo. I el Javi, quina valoració li vas donar? Doncs jo, li dono una... No, no, no, dic el Carles, el Javi. Ah, quina valoració t'ho he donat jo a tu? Ah, vale, ostres. Home, per mi va ser el millor del musical, clar, al final és amb qui connectes més. I estava magnètic, clar, i feia de príncep de la Rafunzel. Li queda bé aquest o no? Bueno, com de príncep una mica així com... com superficial. Realment no té molta profunditat el teu personatge, no?
No Realment no surt gaire el seu personal Jo surto molt poc Sortia a una escena, parlava una frase i se'n torna a anar I jo estava al costat de la seva mare al públic i li deia Ja està, Mari Tu hijo ja està Realment el meu paper és molt secundari Sóc com un accessori de l'altre príncep Que és el meu germà El príncep de la venta Fox Tot i que ets més important que la pròpia Rapunzel Perquè ets el príncep de la Rapunzel I la Rapunzel per mi encara la veia com menys
Important. No sé si és pel fet que l'actuava la mateixa persona que feia de caputxeta. No, no, no. Realment és que la Rapunza és com... Estar a la torre és la conseqüència de la bruixa. És una cosa... No és que no sigui important, és que és com més un ente que està per allà. Saps? Bueno, clar, és que a més també hem de tenir en compte que tu vam dir en un mes, no? En un mes, sí, sí. En un mes d'antelació. Sí, sí, sí, no, però faig el mateix que feia l'altre noi. No, però molt bé, no es notava.
No, la veritat és que no, la veritat és que no. Jo estic molt content. La nostra funció com a mínim no es notava. No, no, tampoc, tampoc. I ara sí, una part més insight, no? Com ho vas viure totes de dins? Doncs has tingut una experiència molt curiosa, la veritat. Per mi, el primer dia de funció, per mi encara era un assaj general. Però és que dic, està el públic aquí, però és com que he tingut tan poc temps com per assolir certes coses...
que t'hi vas trobant. Jo li deia ara a Clot, que era la directora, mira, he pensat fer això, que em deia, ok. Perquè hi ha moltes coses que no m'han dit elles que jo mateix m'he guisa. Vas fer canvis entre la primera funció i l'última? A nivell... No, no, no. Ha sigut més en processos d'assajos, saps? Però sí que els he dit, provaré això, vale. I llavors els feia un easter egg a una d'elles, perquè dic, volia a la Maria, el germà de la Maria, té una mania de posar els braços així com un director, i dic, d'acord, perquè...
Perquè, bé, és igual. Li vaig fer això a la funció, no se't va donar, però li vaig fer. Però res més. No, la veritat és que ha sigut un procés molt guai. He gaudit molt d'assassius amb ells. Ells estan molt contents amb mi. Ja m'han dit que si surt alguna cosa, Javi, he dit, jo primero que tot, mare meva. Si puc fer-ho...
No us dic que no, però... M'agrada el temps assajat, vull dir, al final... Clar que sí, clar que sí. Si no coincideixen amb bolos d'altres coses, doncs... I tant, i tant, i tant. Però no, ha sigut un cap de setmana molt gratificant, la veritat, m'ho he passat molt bé, he gaudit moltíssim. Quin passi et va agradar més? El que vau venir vosaltres. Sí? Sí, la veritat és que va ser el passi amb la millor energia de totes.
El primer dia crec que era un assaj general per a tothom. El dissabte l'energia estava una mica més baixa, tot i que el públic no ho va sentir, va ser una cosa més interna. I l'últim, jo crec que era com... Perquè era l'últim dia, estava tota la carnella en la sala. Jo això és superbé, la veritat. No, la veritat és que està molt bé.
Al final hi ha com la sinergia aquesta públic actors, no? Sí, he de dir que el diumenge va ser el millor públic. Si el públic està animat, els actors també es venen amunt. Totalment. Perquè si ho notes, sobretot quan fas comèdia, com vosaltres, és un bon feedback que et segueix com a putxar. I la rebuda va ser bona? La rebuda ha sigut bona. Bona fluència? Sí. I ha hagut soldat els tres passis. Home, a les hores molt bona fluència. No, no, ha anat molt bé, ha anat molt bé, la veritat, és que sí. Jo molt content. Genial, genial, genial.
doncs si voleu tanquem aquí dins del bosc i passem a l'altra review de la setmana que és concert de Belén Aguilera sí perquè jo aquesta també la faria però estava fent funció ja aquí va haver un problema de timings sí la veritat és que sí que és que el Javi tenia l'entrada però va coincidir amb el dins del bosc jo vaig acceptar sense que el meu mòbil que em recordés perquè em vaig canviar de telèfon i no estava apuntat
i jo tenia les entades comprades però no passa res. La vas poder vendre o...? Bueno, a mitges. Ah, hi ha un xanxullo, hi ha un tapitzé, però... Bueno, és que teníem aparaulada amb una amiga d'un amic meu que al final va dir que no podia, no sé què, i ens vam trobar que el dia abans estava el Javi intentant vendre-la perquè, clar, havíem comptat que la vendríem amb aquella persona. Sí, que al final no. I bueno, va ser una mica xou, però bueno.
Però bé, havia d'un trepitzeu i al final... Llavors serà una review unidireccional, que és jo. Però tu vas anar acompanyat, no?, almenys? Sí, sí, sí, tenia un amic que anàvem amb els amics i després també... Jo li vaig dir... Eli, ves-hi. Sí, l'Elisabet. No coneixia cap cançó de la Ben Aguilera, només una, però per tirar l'entrada, al final...
Ah, la Eli. Li va donar la Eli. La que va venir... Sí, amb la Daniela, correcte, van venir aquí. I, bueno, va veure l'única cançó que se sabia, que era T'estimo. Mira. I va plorar, i es va emocionar, i això té la tarda feta. Clar que sí, i tant. I què, el concert va estar xulo? Doncs... Sí, el que passa és que... On va ser, per això? Va ser al Sant Jordi Club. Vale. Jo crec que la Belén Aguilera té un problema, que és que... No, és que ella és una persona pas. Ok. És una persona pas.
No sé si saps el que vol dir, Jaume. Una persona pas és una persona altament sensible. No, no ho sabia. És que té una cançó, justament, que es diu Pas i parla d'aquella és una persona pas. Llavors, realment se li nota que és una persona pas, perquè jo crec que amb els públics molt grans s'abruma.
I jo crec que allà en el Sant Jordi Club hi havia bastanta gent, ella està acostumada potser a fer concerts, bueno, venia de fer el Movistar Arena, que és com un Palau Sant Jordi, però ella ja ho va dir que estava dissociada durant aquell concert, perquè no, vull dir, com que no assimilava. Ja. Però m'han dit també gent que l'ha vist, per exemple, al concert de l'Ola Indigo i tal, que quan hi ha molt de públic sembla com que està més tímida o com més, saps? Com...
No sé, potser es posa nerviosa, també hi havia la seva família, hi havia la seva avi, el seu avi, tota la seva família materna. Tocava a casa. I jo la vaig notar en moments desconnectada. O sigui, molt bé, el concert estava molt bé i hi havia algunes eleccions de, jo què sé, els hits típics, els va juntar tots amb una espècie de mega medley, com amb un arranjament diferent, com perquè sonés més el seu disc actual...
I no el va resoldre bé, jo crec. O sigui que, a part, no estava ben resolta. Altres parts em van agradar molt. I, òbviament, en el piano i tal, ella té una veu i com una manera de transmetre molt xula. I tinc amics que m'han dit que superbé, altres que també m'han dit que van sentir com una mica de desconnexió i com que inclús quan... El Javi i jo la vam veure arrasmatat. Sí, fa dos anys. Està parlant amb un amic meu, que també estava arrasmatat,
I em va dir que també va notar que allà Raz Mataz com que es sentia més còmode, que se la veia més alliberada, saps? Aquí potser també és veritat que volia fer com un xou molt més professional o molt més, no? Sí, jo crec que sí, sí. I tot anava com molt més mil·limètric, jo crec que això també la van cursatar, com no poder, no? Potser tenia coreos aquí, ara havia d'anar allà, ara havia d'anar no sé què. També és el primer concert que fa, ara està en Nanodiscogràfica, que ella abans era independent.
Crec que hi ha, potser, no sé perquè no ho he vist, però com molts factors que tot això hagi sigut així. Sí, molt bé. Jo vaig estar molt content, vaig sortir pensant a tope, però òbviament vaig sortir també amb aquesta sensació de dir... Sí, la reflexió final. De dir, bueno, no l'he notat del tot. Al 100%. Allà també és veritat que venir a veure Lady Gaga, ara tot et sembla molt pitjor. No, clar. Però... No pitjor, és a dir... Clar, és que sense voler compares el show d'allò i ara quan veus una cosa més simple... Clar, clar.
Les comparacions són odioses. Sí, sí, sí. Terrible. Però no, molt bé, l'estimem, Belén Aguilera. Un besito, des d'aquí. Quan tornin a fer un concert tornarem a anar. I tant. Sou fans, eh? Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Ens agrada. No, però és curiós que, sent una artista que ja té un recorregut, no? Doncs passi això que heu comentat. A mi m'ha semblat curiós, la veritat. Bueno, és la...
la meva lectura, eh, tampoc en aquest moment... Bueno, ja va dir això, sí, que en el Withing, o sigui, en el Movistar Arena, estava dissociada, perquè, no?, i que deia que volia gaudir molt del concert aquest del Sant Jordi, perquè era a casa seva i no sé què, i que volia guardar-se les memòries i tal, però jo crec que estava pendent de moltes coses, només de disfrutar. Potser si estàs pendent de voler fer memòries, no les fas, no ho sé. Jo què sé, saps, és una feina dura, també, haver de fer un xou de dues hores...
Mantenir l'anàrgia a tope, sempre. Tota l'estona. Molt exigent. Jo la vaig veure que va fer l'entrevista a La Revolta i va dir una mica això, que volia fer un xou una mica més enllà, fer una passa més enllà i potser s'ha quedat una mica a mig camí. També és veritat que en el Movistar Arena tenia passarel·la i tenia com... Tenia més... Aquí era un escenari tal qual, a una banda. Italiana. Llavors, també es quedava com que a vegades potser ja hagués volgut com avançar, però no podia, saps? Perquè no hi havia més escenari.
Me tiro. Clar, el seu era el mateix, però ho va haver d'adaptar, no sé, potser també aquí va haver de retejar coses que no es van acabar de polir bé, no ho sé. No ho sé. Bueno, però és una bona artista, i vas dir que és important. Sí, sí, sí. L'anem a veure sempre. Sempre que puguem anirem. Doncs no, si voleu, passem a la programació cultural. I tant. I tant que sí.
Portem un parell de propostes. Un parell mallorquí serà. Un parell mallorquí, o sigui... Són unes quantes, són unes quantes. Comencem amb Carn Humana, que es va estar el dia 6 d'octubre.
i estar fins al dia 30 a la sala Atrium. D'octubre, no, de novembre, perdó. Has dit octubre? Ai, perdó, no se'm donen bé els números. He llegit 11 i he dit el que m'ha donat la gana. Doncs sí, a la sala Atrium, que és una comèdia que barreja un humor negre. Sí, humor negre, amb una mica com de thriller. Sí, sí, sí, és una família que tenen un nen. Adoptat. Un nen adoptat. I veuen coses estranyes i fan...
I va res un poc així. Està bé. Penta bé. La veritat és que a mi m'agradaria veure-la. Ho intentarem. Ho intentarem. Intentarem portar-vos reviu. La veritat és que sí. Sí, sí, sí. A més, m'heu de passar una cosa que encara no me l'he passat. Sí, està feta, està feta, està feta, està feta. El Fabi l'ha acabat avui, Maria. L'està feta, està feta. Ha costat, eh? Ha costat. Ha costat molt. És que em la vas posar en dins i tot, saps? Uf, no, s'ha m'ha liat perquè li dic... El Carles fa moltes coses. Li dic, Carles, vull fer-ho jo, vull fer-ho jo.
I jo tenia ahir el RQ de que vull fer-ho jo, però clar, no tenia temps i ha sigut com, vale, ahir vaig estar de ressaca, emocional i literal, i vaig dir, vale, espérate, quan dimarts em poso i ho faig. Llavors, ha sigut, ara hem tingut temps, està fet, em falta... La escena estarà una mica apertuda, però bueno. No passa res. Això després m'ho guardo i t'he de preguntar coses, Jaume. Això és una cosa íntima. Sí, una cosa íntima. No s'ha de dir, anant-te. Ara no. Llavors, també us portem una altra proposta que el 8 de novembre s'estrenà...
i està fins al 14 de desembre. Sí, la veia dels dijous. Sí, una comèdia una mica costumbrista, que és la... Amb la Lloy Beltrán, per cert, que és la que feia el No ve d'un pam, no ve d'un pam, a la peli de la trinca. Què volia dir? És una dona que es diu Mercè, que convoca la seva família a fer un sopar, un dijous,
Però aquest sopar és especial perquè veuen que fa una paella especial. I llavors saben que aquest dijous serà diferent. Que hi haurà alguna cosa. Que hi haurà alguna cosa, que es cou alguna cosa. No digo més, no se sap més. Jo no he sabut trobar més informació. Pinta una comèdia divertida. Molt bé. No sé, a veure què ens proposen aquests postatges. Està tot un mes aquí, per tant... Teniu temps per no veure-la. El Maldà, que és petitet, és íntim. Això n'és?
El Maldà... Fuck, tinc un llibre de teatres. No ho pots buscar, Jaume. Sí, sí, ho busco. No ho sé, jo sé que el Maldà és aquest repartinet del terra de Maldós. És molt petit. Sí, sí, està a les galeries de... Les galeries Maldà. Les galeries Maldà. Sí, sí, al costat de les galeries Maldà. És que dic, jo hi he anat.
I he anat a veure diverses coses allà. M'esperava un teatre i realment és una sala. És una saleta, sí, sí, sí, és una saleta. És molt íntim. Deu ser xulo, doncs. Sí, és molt xulo. Un projecte dels Pirates de Teatre, es diu, eh? Sí, els Pirates Teatre. Ah, és dels Pirates? Sí, és dels Pirates Teatre. Ah, molt bé. Sí. Molt bé, molt bé. Una companyia també, sí, com de comèdia, molt famosa, d'aquí de Catalunya. Fem molt recorregut.
No m'he fixat jo. És xulo, xulo. M'ha agradat, eh? Després tenim Burpees, el Teatre Acadèmia, amb una adaptació d'una... En feu vosaltres, de Burpees? Jo no. Jo sí. Una adaptació d'una obra, si no m'equivoco, americana.
que parla una mica sobre com les xarxes, els influencers i com el ciberacoso i tot això. Sí. Bueno, i també del ressorgiment de l'extrema dreta entre els joves. Perquè això va sobre un influencer que és com d'extrema dreta i llavors viuen tres persones. Si no m'equivoqué, l'influencer, un seguidor de l'influencer i una amiga de l'amic, del seguidor.
I és com que posa en perspectiva tot l'auge de l'extrema dieta que està pujant entre els joves, que és... Bueno, que és un tema que... És drama, eh? Sí, és un drama, no és una cosa comèdia. Bueno, és un tema actual, eh? El Teatre Acadèmia, que no sé si ho hem dit. Teatre Acadèmia? No, no ho hem dit. I estan fins al 7 de desembre. Molt bé. Doncs apuntat. Una mica d'inspiració amb el Llados Fitness, no? I tots aquests...
Això de l'extrema dreta a les xarxes és una cosa molt heavy, jo ho veig molt amb els meus alumnes, que els seus referents són youtubers i streamers i tal, bàsicament masclistes, racistes. Sí, com a aïllados i així. I fa molta por. Sí, mira, ara no està que he apuntat, però parlant del ressorgiment de l'extrema dreta, volia parlar d'Un refugi al sol, que està a la Sala Versus. És un espectacle musical en català.
que estan fins al, si m'equivoco, fins al 12 de desembre. Teniu temps per anar-hi. Parla com... Va sobrar el diari de... Fins al 7. Fins al 7, per això, perdó. De dramaturgia de Jumon R i Pol Sanuy.
d'un diari de veritat, del Pol Sanuí, del seu avi, i parla com del ressorgiment ara de l'extrema dreta amb el ressorgiment de l'extrema dreta d'abans, de la Guerra Civil. Sí, com una comparativa, no? Sí, és la comparativa generacional de les dues coses. Molt recomanat. Jo tinc pendent a veure-ho, pintar molt bé. No està recomanat, però és que hem parlat del ressorgiment i he fet, ui, clic, un altre nou espectacle que podem anar a veure. Totes les propostes que hem dit fins ara, tret d'Un refugi al sol, són teatre de text...
I aquesta és musical. Ens falta una de teatre d'accés i ens falta un musical. L'última de teatre d'accés que volem recomanar és La Corona d'Espines, el TNC. S'estrenarà el dia 13 i estarà fins al dia 21 de desembre. I és un drama amb Àngels Gonyalons. Sí, és el que anava a dir, amb Àngels Gonyalons. Ambientat, si no m'equivoco, a l'Olot del... A Solsona.
Ah, va això, a Solsona Del segle XVIII I, bueno, no sé Al ser el TNC deu ser una producció heavy Sí, sí, a la sala gran del TNC És espectacular, segurament No s'ha estrenat encara, per tant, no sabem res I és d'autor, és pròpia O és una dotació o alguna cosa d'aquestes
Pel que m'ha semblat llegir, a mi em sembla que sí. Autoria Josep Maria Sagarra. Ah, bueno, Josep Maria Sagarra és algú que està mort ja, perquè potser no. No ho sé. No, no està clar, això. És que hi havia tantes estrenes aquesta setmana que, de fet, li vaig dir el Javi. No sé quines triar i quines no, i les vam posar totes. Tot avall. Sí. Així que sí, us donem una mica de tot. De comèdia, de thriller, de drama. Sí. I us donem un musical que anem a veure aquest dissabte. Correcte.
que és, no es pot saber, en el Teatre Eòlia, formada per una companyia, la companyia no es pot dir, d'exalumnes d'Eòlia, del grau de teatre musical. I s'estrena aquest divendres, 14 de novembre, anem al dia 15, llavors portem la setmana que ve la riu a veure què tal, però Pinta guai, és un musical sobre la Barcelona, com dels anys 70-80, una mica com la gent, los kinkies, las drag queens, el travestismo... Clar, la alliberació després de la teadura. Sí, exacte.
Tenim el plaer de comptar amb la Gala, que una de les intrepatits de la Gala és una exmembre de Mare meva, que la teníem des dels inicis de Mamma Mia i ara ja està fins a Eurodrama. Guai. I anem a veure-la i a gaudir d'aquesta nova era d'ella.
Algun de vosaltres ha estudiat a Eòlia o no? No, nosaltres no. La Gala. Sí. La Gala, sí. La Cristina Pluma també havia estudiat a Eòlia. A Eòlia, un altre membre de Maremeva. Però dels membres actuals de Maremeva no hi ha ningú d'Eòlia. El Guillermo Bernal també havia estudiat a Eòlia. Correcte. Però teniu connexions. Sí, sí, al final hi ha quatre escoles de teatre així importants a Barcelona i si no es nata una, es nata l'altra. Exacte, que estem repartits. Llavors, bueno, ja us direm.
Bueno, doncs ja portareu la review I tant que sí, moltes ganes de veure-ho Perquè això és musical, eh? Sí, això és musical, i a més hem gravat el disc O sigui que ja us farem recomanacions de cançons la setmana que ve Que guai, que guai Que guai, que guai Que guai, que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai Que guai
A mi és el que dic sempre, m'ha agradat, l'únic que no és un disc que potser em posaria tan habitualment com altres cançons de la Rosalia, però crec que com a obra musical en si és molt xula i molt potent. Però no és el que et posaries potser cada dia per escoltar. Ahir ella ho parlava a la revuelta, que ella concepa els discos com una peça íntegra i que al final el que és interessant és escoltar-los de principi a final, que després ella tampoc s'escolta les cançons per separat i tampoc volia presentar singles per separat.
Però jo sí que tinc algunes cançons que sí que m'escoltaria, però és veritat que hi ha altres que no, que no m'escoltaria per anar pel metro, la veritat. No, exacte. Justament, per anar pel metro és... Però, bé, interessant, no? Al final la tia sempre es renova. La veritat és que sí. Fa temps, Jaume, parlàvem una cosa, el Carles i jo, que és que com escoltem nosaltres la música.
Jo sempre li dic, jo per mi m'he d'escoltar, és el que diu la Rosalia, jo m'he d'escoltar els discs íntegros, de principi a fin. Jo no puc dir... Bueno, no, a veure, no és que tenga toqui, no pueda escuchar les cançons separades, però és com, no, no, vull escoltar el nou disc i l'escolto per ordre, que per a algú me l'han posat així.
No és com ara l'escolto aquesta i després aquestes. Això és quan ja ho he gaudit moltes vegades, sí. I és com que et van parlar i d'aquell, tu no ho fas. No, jo la primera vegada potser l'escolto sencer, però a partir d'aquí ja trio les cançons que m'agraden, són les que em volen les meves playlists, i a partir d'aquí el disc se'm va una mica... Sí, és igual. No, no, però sí, al final ha volgut recuperar una cosa que jo crec que s'ha anat perdent, que és això, d'escoltar el disc de l'1 al 18. Sí, sí, sí. A mi m'agrada.
No, i tampoc, vull dir, s'ha renovat, però tampoc s'ha adunyat tant, eh, de la seva estètica i de la seva manera de cantar i tal. Jo escolt en tot el disc sencer, eh, té moltes referències del flamenc, té moltes... Però no de la seva forma, sinó crec que és més el so com produït. Sí, però l'essència és de Sant Rosalia. Igual que Motomami també, jo també. Al final, crec que no ha perdut l'essència des de Dolerme.
Però està guai perquè hi ha artistes que es renoven i perden tota l'essència. Per exemple, Demi Lovato ara ha tret un disc que és com molt Charlie X y X, molt electrònica i tal, i ha perdut totalment la seva essència, o sigui, podria ser qualsevol... No és Demi Lovato, m'explico. Però la Rosalia té el seu segell, saps? No, no és guai.
I a més que es nota que ha estudiat música i tot. Es nota moltíssim. Hi ha una feinada que flipes amb aquest disc. 13 idiomes, o sigui, és una barbaritat. Però és una nova era de la Rosalia i la veritat és que ha fet alguna cosa completament diferent i no ens ha mentit. Va dir això i realment ho ha complert. Crec que és una tia que aconsegueix canviar el programa del mainstream. És molt fort perquè...
Ella diu, jo vull fer això, i gràcies a ella s'han canviat moltes coses la panorama actual musical. Amb Motomami va passar també igual. Amb el Mark Herrer va redefinir el mundo del flamenc. O sigui, és molt guai perquè és una tia que està redefinint moltes coses. I crec que ho hem de valorar. Té visions artístiques molt xules i les sap executar molt bé. És que és molt guai això. I t'agradarà més o menys, però el valor artístic hi és. Exacte.
Totalment d'acord. Doncs, nois, ens hem d'anar acomiadant. I tant. Digue'm una cançó de luxe i la posem per acomiadar-nos. De luxe? O no, o no. De luxe? Bueno, no sé, tu tens alguna així? Jo tinc una. O si volem amb una recomanació de casa. A mi la que més m'agrada és relíquia. A mi també! Ah, sí? Sí! Perfecte, posem relíquia. Doncs, nois, moltes gràcies per venir. Gràcies a tots. Fins la setmana vinent. Vinga, adeu. Fins la setmana vinent.
Y aunque perdí mis manos en Jerez y mis ojos en Roma, crecí y el descaro lo aprendí.
Lloré por Barcelona Perdí mi lengua en París Mi tempo en el Ea
Los hills en Milán, la sonrisa en UK. Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo de mí, quédatelo pa' cuando no estés en el torre real.
Fins demà!
No, no, no soy una santa pero estoy blessed. Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy.
fa quan dò nostre seré tu religia. Seré tu religia.
Fins demà!
Huyendo de aquí, como huí de Florida Somos delfines saltando, saliendo y entrando En el aro escalata y brillante del tiempo Es solo un momento, es solo un momento Mar eterno y bravo, la eterna canción Ni tiene salida, ni tiene mi perdón
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici Sense Edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara sí, comencem l'última secció del programa, comencem Cultura al dia. Amb la Sara Vitor, què tal, Sara, com estàs? Bona tarda, Jaume, doncs molt bé, molt bé, molt contenta. Contenta? Molt bé, molt bé. Va anar bé, d'aquella que us engoixava tant? Sí, sí, per sort sí, vam provar, bueno, de la meva colla vam provar tots, o sigui que molt contents. Ja nota, per tant, ja està, ja està...
Es pot saber la nota en directe, no? Bueno, va ser uns cinc resta de la veritat, no ens enganyarem. Això a la universitat es diu, uns cinc són sis credits. Doncs ja està, això és l'important. Sí, sí. Doncs molt bé. I avui, quin és el tema de la setmana? Perquè jo per celebrar-ho el que vaig fer va ser quedar-me a casa meva i mirar-me, vamos, moltíssimes pel·lis. Molts continguts, no? Sí. En total, tres pel·lícules. Ostres. És una trilogia, vaig veure la primera i vaig dir... Ah, del tirón, eh? Clar.
Vaig veure la primera i vaig dir, m'ha encantat tant que necessito veure amb la segona i la tercera. O sigui, és que de veritat que a mi em van fascinar moltíssim. És la trilogia de Before Sunrise, Before Sunset i Before Midnight. No sé si et sonen. Gens, de veritat. Gens, que el protagonista és Ethan Hawke. Before Sunset. Sí. Bueno, Before Sunrise és la més coneguda. Ah, Before Sunrise.
No sé, no tenia ni idea de la veritat que existia això. Podria haver tirat el triple i dir-te així, sí? Sí, però... No, ni idea, o sigui, el protagonista em sona molt. Sí, és Ethan Hawke, que també surt al club dels poetes muertos. Ah, exacte, és veritat, deixem-nos una...
Doncs no ho sé, potser l'he vista, eh? Perquè potser sí, però no... Home, jo haig de dir que a mi me la porten recomanant molts anys. Però són semantigues. La primera és del 95, sí. I l'última? L'última diria que del 2013 o així. I com es diu aquesta? Before Midnight.
Midnight. Antes de la medianoche. Ah, són els mateixos actors. Sí, sí, sí. Però ja més grandets. Amb el passo del tempo. Home, són quasi 20 anys. No, no, clar, clar. Home, esmenten bé, eh? Sí, sempre. No, no, va, endavant i...
I què? Les vas veure senceres, totes tres, i què? Una rere l'altra, perquè... Una rere l'altra, sense descansar, eh? Sí, sí, sense descansar. Parar per anar a pixar, suposo. Home, sí, això segur. I per tant, agafar aigua, també. Però sí, sí. És que em va fascinar tant perquè crec que és una trama, doncs, molt realista, no? O sigui que, vale, que sí, que no és una pel·lícula de ciència-ficció o no, hi ha explosions, etcètera. Però em refereixo a que la història em va semblar com molt real, no?
Bé, mira, t'explico una mica i segur que ara quan t'explico una mica em diràs, això no s'ho creu ningú, no? Bé, digues, digues. Perquè són, bé, doncs el Jess, que és l'Ithan Hauk i la Céline. La Céline és una noia que és francesa i tal i està a un tren de camí a casa. Ella viu a París i estan allà de camí. Això és la primera, no? Sí, la primera.
Llavors el Gis és un noi nord-américà que està a Interrail i aquell dia pare a Viena. Llavors comencen a comentar arran d'uns llibres de lectura que porten cadascun, un porta un i l'altre porta un altre llibre i comencen a parlar d'això i llavors noten com que tenen una connexió super real
i decideixen que, bé, ell li proposa, no?, que l'acompanyi a passar la tarda a Viena amb ell, i ella, doncs, accedeix, no? Fins a aquest punt tu dius, vale, és molt de pel·lícula. Bueno, però pot ser real, eh? Home, de fet, de fet... Digues, digues.
De fet, és real. Ah, vale. O sigui, no tan real el fet del tren i tot això, però sí que el director es va trobar en una situació així, que va conèixer una noia, crec que a un cafè, van començar a parlar i van decidir que tenia una connexió superbrutal i...
I d'aquí va sorgir la idea de la pel·lícula. No, no, però jo tinc amics, bueno, amics ho coneguts, no ho sé, ara no m'enrecordo molt bé qui era, però tinc algú proper que em va explicar que li va passar una mica això, que es va enamorar en un interrail i que a partir d'aquest interrail va tenir com una història d'amor, o sigui que realment pots trobar l'amor a l'interrail.
Sí, potser sí, però bueno, això sí que jo ho veig més de pel·lícula, però el que sí que vaig veure molt real és com el diàleg que tenen ells dos. Clar, perquè fan aquest pla no per Viena... Clar, però no hi ha pla, el pla és passejar, veuen tota la ciutat mentre parlen de tot, de política...
del destí, sobre l'amor, com esperen trobar l'amor ells dos, perquè són molt joves, tenen uns 20 anys o així. Clar, clar, clar. Per tant, la pel·lícula és el diàleg, no?, entre ells dos. Sí, se centra sobretot en el diàleg que tenen ells dos, que és això que a mi em va fascinar per això, perquè
És tan espontani, és que jo crec que la gran majoria, de fet, bueno, no ho sé, però si a mi em diguessin que no estan premeditats, que els van posar els dos a parlar, jo m'ho crec, de veritat. O sigui, jo ho vaig veure molt, molt real. Doncs això és una bona feina de guió, entenc, no? Sí, sí, totalment. Bé, i els actors també d'interpretar-lo bé, evidentment. Sí, sí.
I a més també, tot i que es veu una connexió no tan sols amb els diàlegs, sinó que hi ha moments en què tots dos actors estan callats, però van passejant igualment per la ciutat o es miren l'una a l'altra en silenci i es nota aquesta connexió, que crec que també el silenci a la nostra actualitat ens dona una mica de por.
Sí, sí, totalment. Jo ho noto moltíssim, sobretot quan, bueno, el mes que ve, que és l'Spotify Wrap aquest, que quan surt que les persones tenen com 70.000 minuts d'escolta en un any, jo penso, uau, a la gent li fa molta por. 70.000 és molt, no? Sí, sí. Ostres, jo veig molt. No, és que ja no ho sé, no ho sé, ara. A mi em dius 100.000, uau. Ostres, jo veig molt. Bueno, jo és que del meu grup... No tinc la vara, saps? No sé quan és poc i quan és molt. Jo, del meu grup,
Deu ser molt, perquè jo tinc molt poc, eh? Jo crec que no arribo ni 10.000. Jo aquest any sí, però altres no. I amics meus 50.000, 70.000, que jo em puc... Però és interessant el que deies, no?, del silenci, perquè jo crec que totalment d'acord amb el que deies, no? Jo crec que...
li tenim una mica de por al silenci i quan amb un amic, per exemple, estàs en silenci i tens un moment d'estar callat els dos, jo crec que això demostra més confiança que no explicar-te qualsevol tonteria. Perquè la capacitat d'estar amb algú callat i estar amb aquella persona sense que l'altre tingui que fer res per intentar agradar l'altre... És un silenci còmode. Jo crec que això diu molt de les persones i és un acte de molta confiança per mi. Sí, totalment. Mira, encaixem. Reivindiquem el silenci. Calleu una mica, que sou molt pesada tots.
Sí, sí. Mira, i com que ja he portat aquest tema, no?, com per pensar, també ho portava una altra, ai, per pensar, per reflexionar, perdó, arrel de la pel·lícula, que és també amb la idealització de l'amor que tenim avui dia, no? Per exemple, tenim aquesta, per una banda, aquesta pel·lícula, que és super real, els diàlegs, tot i així hi ha les seves baralles, etcètera, els seus malentesos...
Però jo crec que ara actualment hi ha una idealització de l'amor molt heavy a través de les xarxes socials, la veritat. O sigui, tot són o fotografies o vídeos de 15 segons on estan superfeliços. Sí, sí, totalment d'acord. O li poses una cançó així més romàntica, un filtre, etc. I, bueno, és que no puc ser l'única. Bueno, és que ja no sé quantes cops he escoltat aquesta frase de... Oh, són la parella perfecta, si ho deixen, deixo de creure en l'amor...
i després res, uns dies després o t'enteres més tard perquè evidentment no volen dir només acaba però és això no totalment, al final jo crec que a les xarxes socials només volem ensenyar el bo i a vegades no només ensenyem el bo sinó que ensenyem una cosa que és normal i la fem bona o la fem molt més bona del que és i jo crec que amb les relacions passa molt això l'exposició mediètica de moltes parelles
és molt elevada, s'ensenya a tot i s'ensenya a tot com si fos un conte de fades i realment res d'això és real i molts cops els que, a mi em dóna la sensació que molts cops que la gent que més coses penja en una parella al final són les que pitjor estan i els que després acaben avançant, saps? En canvi aquell que no penja res porta 7 anys amb la parella
Sí, sí. No, no, és fort. És molt també de la idealització que nosaltres tenim, no? O sigui, nosaltres ho veiem i ja està. O amb amics també, no? De pensar, ostres, doncs, jo què sé, una amiga que té parella o un amic que té una parella que penses, ostres... Però clar, també... Jo soc molt partidari també que les coses de parella potser no cal explicar-les totes perquè, per exemple... Segur que no. No, o sigui...
Tu pensa que tu estàs amb la teva parella, no?, però que potser no tots els seus amics han de sàpiguer quan aquella persona o fa alguna cosa que et senta molt malament. Perquè ara, avui en dia, les persones com que te'n deixen a...
tatxar molt d'hora a una persona i potser per qualsevol cosa de sobte ja no hauries d'estar amb aquesta persona no tant, no qual perquè no et mereixes això i en veritat... O sigui, tu sents que la gent jutja molt ràpid Sí, moltíssim Sí, sí I t'has vist en aquesta situació Sí, sí, sí La veritat és que sí Però clar La gent és molta fanera
No, no t'afanera. Jo entenc, o a mi mateixa, si em surt de dir, ostres, doncs m'ha passat això amb la meva parella, vull explicar-ho, vull desfogar-me. Ja, que això és important. Vull que em donin un punt de vista, també, però no vull que aquest punt de vista sigui... Deixa-ho, saps? Perquè no crec que d'això vagi una relació, sinó de també tenir els teus entrebancs, les teves baralles, però acabar, doncs,
poder escoltar l'altra persona, que aquella persona t'escolti a tu, donar una opinió, l'altra... Escoltar-vos i arribar a un punt intermig per una solució. És a dir, que no el problema estigui contra vosaltres, sinó que esteu vosaltres dos junts envers el problema, saps? Exacte, totalment d'acord. I al final és el que tu deies. Jo crec que per això és important envoltar-nos de gent que sigui comprensiva i bons amics i amb els que confies bastant.
Perquè et puguin dir, mira, aquí t'has equivocat tu, o aquí, mira, l'altre realment s'ha equivocat i aquí tens tu la raó. I també, si t'han de fer una tirada d'orelles, que te la facin. Mira, t'has equivocat tu. Demanar perdó perquè t'has equivocat tu. Això jo crec que és important i sobretot el que tu deies, no? Ostres, si li vull explicar un problema que he tingut, però vull que aquell amic no em tatxi o no em creui a la meva parella perquè tampoc és el que estic buscant.
Clar, perquè a mi he arribat a parlar amb persones, no de la meva experiència, però amb amigues, que una amiga seva té una parella i que tenen molt de xat el nòvio d'aquesta noia, perquè diuen, ostres, és que tu a mi només m'has arribat a explicar les coses dolentes, què t'ha dit, què t'ha fet, i ja doncs acabes... Agafant-li ràbia, sí, sí. Sí, li acabes agafant ràbia, o no el vols veure, o...
cada cop que t'explica alguna cosa seva és com ostres, un altre cop llavors, sí, sí jo crec que s'ha de tenir una mica de d'anar en compte amb aquests casos sobretot una cosa que has dit també que m'ha agradat és solucionar els problemes com a dos no com a un i un separat sinó com a un pack perquè al final va tot junt i sobretot molts cops ens passa que ens creiem que tenim la veritat absoluta i hem d'obrir una mica més el punt de mira
i dir, ostres, mira, potser no ho estava fent del tot bé. I demanar perdó no costa res. I és un acte que jo el valoro. Quan m'hem demanat perdó, mira, ostres, mira, m'he equivocat, ho sento. Doncs mira, em sembla bé. Doncs endavant. Seguim endavant perquè no podem estar tota la vida enfadats. Exacte. I d'això mateix, això és el que parla de la tercera pel·lícula. Mira, mira que bé. Que bé s'ha quedat, sí, sí. Però de la segona no hem parlat. No, de la segona no, perquè jo crec que si parlo de la segona faré un espòiler molt heavy. Vale, vale, vale. Perquè pensa...
que la primera acaba amb que això és com molt espontani, molt tot, i que aquestes dues persones decideixen ni donar-se números de telèfon, ni correus, ni res. Clar, perquè són de dues puntes del món, no? Clar, decideixen que quedaran en aquella estació sis mesos després. Ostres, vale, vale, vale.
Llavors, i a segona pel·lícula, es trobaran, sí, però es trobaran a aquella estació, serà en un altre lloc, això, prefereixo que... Mira la pel·lícula. Si algú vol veure la pel·lícula, que jo de veritat la recomano moltíssim. Sí, Before sunrise la primera, la segona, Before...
Sunset? Sunset, aquesta mireula. Bueno, mireu-la totes. I tercera, Before Midnight. Què passa en aquesta pel·lícula? Es coneixen des de fa molts anys, no? La Celine i el gest ja porten molts anys i han hagut de passar per diferents problemes tan individuals com en relacions, no? En plan, problemes de relació tan individuals perquè jo sempre ho dic que els problemes individuals
malauradament, encara que no vulguis, sempre acaben afectant a la teva relació de parella, evidentment, perquè si tu no estàs bé, doncs és complicat també estar bé amb una altra persona, etcètera, no? Sí, sí, totalment. I, bueno, en aquesta pel·lícula és que baralla moltíssim. Si abans hem dit que les tres pel·lícules se centren en el diàleg, jo me'n recordo, que, clar, me les vaig veure del tirón,
Era la una de la matinada, jo estava ja adormint i em vaig... Activa de nou, no? Sí, sí, de cop, però perquè van estar 30 minuts seguits barallant-se. Quina mandra! No, no, no, però era... O sigui, jo estava flipant perquè era una... Era molt real, no? En plan, és una...
una discussió que s'insulten, que esculpen, sí, sí, retrets per tots llocs, o sigui, problemes tan individuals que és culpa de l'altre, saps? Com, doncs jo estic així perquè és culpa teva, perquè tu has fet tal, perquè no m'has ajudat en tal, perquè, o no sé, moltíssimes coses que, de veritat, jo em vaig activar de cop, jo estava flipant, fins i tot, jo em vaig quedar flipant, a mi em diuen això, i marxo per la porta, com va fer ella, evidentment, que li va dir que era una...
no puc dir paraulotes, però loca i jo. Ah, vale. Em diuen boja. Uau. Loca. Exacte. No, no, sí. Jo crec que al final també és fort, però aquestes coses existeixen i realment passen. I jo crec que són discussions que potser una parella més jove potser no té, perquè no tens tant temps per haver creat en retrets, però potser una parella que porta molt de temps junts
però has tingut 20 anys potser per acumular retrets i arriba un moment no sabem per què o ho sabran els protagonistes però arriba un moment que explotes i tots són retrets i els espectadors també ho saben ens ho expliquen ens ho van explicant arriba un moment que potser explotes i dius coses que tampoc vols dir com allò de loca loca per tu seria un insult fatal uf, a mi sí o és com pesada a mi això m'ho deien
Ui, aquest és fatal. No, a mi no m'agrada gens, em senta molt malament, de fet. No, no, sí, sí, jo crec que a gent que també li senta molt malament que li diguin pesada. Però cada cop més... Jo parlo amb moltíssimes persones que cada cop em diuen, ostres, però a mi aquest insult, per mi... Bueno, no és un insult, no? No sé què seria. No sé què seria, però no acaba de sentar bé la gent. No, no, clar, clar. Perquè és com, ostres, t'estic cansant amb la meva persona. És fort, és fort, és fort. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí.
Però, bueno, que al final, doncs, ells dos acaben trobant la manera de perdonar-se, no? Bé, no es veu molt explícit, però s'entén, no? Que, bueno, es veu els dos abans que acabi... Bé, abans que arribi el capvespre, que estan allà assentats, parlant en una terrassa, i es veu com ja es demanen perdó, i és que és això, no? Jo crec que...
La mort tracta d'això, de deixar del teu orgull quan creus que no tens raó, o sigui, a tothom ens encantaria tenir la raó absoluta sempre. A mi, per exemple, em costa molt demanar perdó, haig de dir que soc molt orgullosa, però cada cop més, quan sento que m'he equivocat i que això pot afectar molt, dic, vale, no, ja està, ho sento, i és això també, doncs, això... Però si encara que et costi, ets capaç de veure-ho i de dir, mira... Clar, sí, sí.
Al final acabes acceptant-ho i demanant perdó, doncs jo crec que aquest procés està bé. Encara que et costi al principi. Però sí, sí, home, hi ha gent que li costa molt i per no dir perdó fan el que sigui. Sí, sí, no, no. Això a una relació, bé, qualsevol, d'amistat, d'amor, del que sigui, jo crec que si de veritat estimes una persona has de deixar de banda. Això... Una miqueta de l'orgull. No del tot, perquè l'orgull és important, però no del tot.
Però una miqueta, sobretot si saps que estàs equivocat. Home, això segur. Que hi ha persones que, tot i que estiguin equivocades, no volen admetre que s'han equivocat. Ja, ja. Me suena. I també, doncs això, també aprendre a conviure amb les imperfeccions de la persona que tens al teu costat i entendre els seus comportaments.
No, no, això sí que és important també. Quan vas coneixent una persona et van sortint tot allò que és imperfecte, no? Sí. I al final has d'aprendre a convivir amb allò. I jo crec que també li agafes carinyo a aquella persona amb les seves imperfeccions. Clar, exacte. O sigui, al final és el bonic també. Clar. Que a aquelles imperfeccions li acabes agafant carinyo. Sí. A mi em passa això ja. Clar, és que la Sara està enamorada. Ara tenim dues visions. Sí, sí.
No, sí, però a mi ja em passa de... Ostres, per exemple, dir alguna cosa o alguna cosa que sé que això portarà una ratllada, ja penso... Ai, pobreta, ara ja es ratllarà, no passa res, ara toca parlar-ho i ja està. Però no em ve... No és com dir...
Ai, quina mandra, tal, no sé què. No, ja és com, bueno, ella és així, doncs ja toca. Igual que si em passés a mi al revés, segur que molts cops també jo m'he ratllat per qualsevol tonteria i ella ha dit, bueno, doncs toca, tal. És el que toca, és el que toca. No, sí, sí, sí. Quan estàs en una relació... Has de fer esforços per l'altre, això està clar. Això està clar, sí, sí, tot. Al final tenir una parella és molt d'esforç, molt de temps, molt de...
Molta comunicació, sobretot. Sí, sí. Jo sempre dic que és la clau, la comunicació. Nosaltres, que som periodistes, hem de fer bandera d'això i la realitat és que la comunicació és clau en tots els aspectes de la vida i en una parella, jo crec, encara més.
Sí, sí, moltíssim. I així ja ens ho mostren els protagonistes d'aquesta trilogia, que només parlen, no? Que només estan en diàleg, només donen la seva opinió i tal. Jo crec que la comunicació és important tant per conèixer l'altra persona, per portar una bona relació, per saber els gustos, les imperfeccions, per tot.
Doncs ens apuntem a aquesta recomanació, a aquesta trilogia i ens hem menjat el temps. Parlant de l'amor, parlant de cinema, ens ha quedat un diàleg que la línia no sabem on està, però la veritat és que molt bones recomanacions i molt bona xerrada amb tu, Sara. Així que ens acomiadem perquè se'ns acaba el temps i ens retrobem la setmana vinent. Ens veiem la setmana vinent. Adéu.