Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda us acompanyaré aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern.
I qui també ens acompanyarà durant aquesta primera part del programa és el Rubén Pérez, que ja el tenim aquí a l'estudi.
Rubén, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Doncs molt bé, amb molta energia avui, el programa que tenim molt carregat.
Sempre ho vens amb energia, eh? Està bé, està bé.
Home, a la ràdio he de venir amb energia i amb moltes ganes d'escoltar.
Molt bé, i tant, i tant. I nosaltres en aquest cas també de xerrar, perquè nosaltres ens encarreguem d'entretenir-te a la tarda.
No només a tu, Rubén, que ja donem prou feina, sinó també als nostres oients, que ens entretenim de 5 a 7 cada tarda de dilluns a divendres.
Comencem avui amb el sumari, parlant de l'actualitat 360, l'espai de notícies del programa,
on avui volem destacar un parell de notícies en sumari.
Tot seguit destacarem 5 notícies, 3 a nivell global i 2 a nivell municipal.
Quines són les triades avui que són destacades per aquest sumari?
Doncs mira, primer, el català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població, tot i que encreix el coneixement.
Molt bé, i a nivell municipal?
A nivell municipal tenim l'alcalde de Sant Lluís de Desvert, Joan Basaganya,
ha abordat diverses qüestions d'actualitat en l'entrevista mensual a Radio Desvert.
Doncs també matisarem aquestes qüestions que ha mencionat avui en Joan Basaganyàs a l'emissora,
parlarem també de música amb la càpsula, avui quina cançó escoltarem?
Avui l'has escollit tu, avui el Dani porta Bruno Mars i Rous amb la cançó APT.
Molt bé, i seguim, seguim perquè avui també tindrem molta cultura al programa,
avui us portem una crònica de Cap Butaca Buida.
Explica'ns una mica què és aquesta iniciativa.
Doncs mira, és una iniciativa pionera que busca convertir Catalunya
a l'epicentre mundial de les arts escèniques durant la Setmana Mundial del Teatre.
Molt bé, a la segona hora, Transbaix Power, ens tornen a visitar,
la Rosa Maria Maristany ens visitarà per parlar d'un parell de qüestions.
Sí, la primera ens va parlar de l'anàlisi de la llei 11-2014
i les seves actualitzacions, i la segona, la revista de Transbaix Power.
I acabarem el programa amb veus d'emigrants.
Sí, avui la Consol i el Jordi ens porten a parlar amb migrants d'arreu del món.
Molt bé, doncs, Rubén, queda dit.
Demà tornem a sentir-nos, que vagi molt bé la tarda,
i nosaltres comencem el nostre espai, com sempre, amb Actualitat.
Benvinguts al Refugi.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
El català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població,
tot i que creix el coneixement.
Aquest és el titular amb el que arrenqueu l'Espai Actualitat 360.
Us volem parlar que el català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població,
però cada cop hi ha més gent que coneix la llengua.
És una de les conclusions que s'extreu de l'enquesta d'usos lingüístics de la població
que la Conselleria de Política Lingüística i IDESCAT han presentat avui dimecres.
L'estudi es fa cada cinc anys amb l'objectiu de descriure
quina és la realitat lingüística de la societat catalana.
Si a l'enquesta de l'any 2018 el percentatge de persones
que habitualment s'expressaven únicament en català era del 36,1%,
aquest 2023 la xifra va baixar al 32,6%.
Hi ha 94.000 persones menys que parlen en català de manera regular.
Per contra, pujan lleugerament les persones que tenen el castellà com a llengua habitual
i hi ha un augment de persones que asseguren que senten bilingües.
Han passat del 7,4% el 2018 al 9,4% el 2023.
Com dèiem, una enquesta realitzada en aquest període d'anys del 2023 al 2025
amb resultats que s'extreuen a partir d'aquestes enquestes
i que s'han donat a conèixer tal dia com avui.
Si ens fixem en dades dels últims 20 anys,
l'ús habitual del català ha disminuït un 30%.
El 2003 la xifra situava al 47,2%.
Les dades coincideixen amb un augment de la població.
De fet, entre la primera edició de l'enquesta l'any 2003
i aquesta última, la població nascuda a l'estranger
ha passat de ser del 9,3% a ser el 22,5%.
De les persones nascudes a Catalunya,
la meitat tenen el català com a llengua habitual.
I una notícia que coneixíem aquest migdia
que hem escoltat també a través dels bolletins de Catalunya Ràdio.
Termomix alerta de la filtració de dades d'usuaris
del seu web de receptes per un ciberatac.
L'associació de consumidors FACWA ha informat
que el web de receptes Termomix, receptario.es,
ha patit una fuga d'informació confidencial dels seus usuaris.
Borwerk, l'empresa que comercialitza aquest robot de cuina,
ha informat d'un incident de seguretat
a través d'un correu electrònic que ha enviat els seus usuaris.
La fuga de dades ha afectat un servidor secundari
d'un dels seus proveïdors externs.
Segons blocs especialitzats en ciberdelinqüència,
hi hauria 3 milions d'afectats,
una xifra que l'empresa no ha confirmat.
Ni contrasenyes ni informació financera
entre les dades compromeses i el nom complet dels usuaris,
l'adreça, l'aniversari, el número de telèfon,
l'adreça de correu electrònic
i la informació sobre preferències de cuina i Termomix.
Segons Borwerk, per això,
la filtració només afecta el portal de receptes
i no els sistemes interns de Termomix,
les botigues o cap altre servei.
Tampoc s'ha accedit a les contrasenyes dels usuaris
ni a la informació financera.
I ara marxem a parlar de Donald Trump,
que a menys d'una setmana ha de complir-se
el tercer aniversari de la invasió russa,
el president dels Estats Units, Donald Trump,
ha carregat contra el mandatari ucrainès
Vladimir Zelensky davant el malestar d'equip
per la seva exclusió de la taula de negociació.
En una compareixença,
ahir dimarts a la seva residència de Mar-a-Lago, a Florida,
Trump ha culpat Zelensky de la guerra.
No l'hauria d'haver començat mai,
podria haver arribat a un acord abans.
Després de la primera cimera diplomàtica
entre els Estats Units i Rússia ha riat,
el mandatari nord-americà ha dit
que un negociador principiant
hauria arribat a un acord
fa anys sense la pèrdua de tant territori.
I és que he estat seguint aquest conflicte
durant tres anys
i és una guerra que no hauria passat
si jo hagués estat president.
Aquesta és la frase que assenyalava Donald Trump
també en el seu discurs.
Hores després de la reunió del nivell
entre Washington i Moscú,
en la que dues parts han acabat acordant
obrir un procés negociador.
Després de les reticències inicials,
el Kremlin ha canviat la seva posició
i ara Vladimir Putin estaria disposat
a reunir-se amb Zelensky
i permetre-li l'accés a la Unió Europea,
però no a l'Aliança Atlàntica.
Des de la seva residència privada,
el president dels Estats Units
també ha suggerit a Zelensky
que convoqui eleccions
i doni veu al poble ucrainès.
7 minuts per dos quarts de 6 de la tarda,
marxem a les notícies a nivell municipal.
L'alcalde de Sant Just d'Esvern,
Joan Basaganyes,
ha aportat diverses qüestions d'actualitat
en l'entrevista mensual a Ràdio d'Esvern.
Un dels temes centrals
ha estat el projecte de recuperació
de la Riera de Sant Just,
especialment en el tram comprès
entre el pont de Can Mèl·lic
i el pont de Can Pedros.
Actualment, aquest espai es troba canalitzat
sota una esplanada
que s'utilitza com a aparcament.
L'objectiu és restaurar
aquest corredor ecològic
per millorar la connectivitat
de persones i fauna,
així com solucionar els problemes
d'inundabilitat
que afecten l'Institut
i el complex esportiu de la bona aigua.
L'actuació forma part
d'un projecte més ampli
que inclou la creació d'un parc fluvial,
diferent del parc urbà
que plantejava inicialment el projecte.
Aquesta iniciativa també s'integra
a la proposta del corredor verd
que connectarà el parc de Torreblanca
amb la vall de Sant Just,
mitjançant un dels trams diferenciats.
Sentim, doncs,
aquestes declaracions que feia avui
en Joan Basaganyes a Ràdio d'Esvern.
El que plantegem en aquests moments
és que no sigui un parc tan urbà,
de fet, que no sigui un parc urbà
i que sigui un parc fluvial,
que versi al voltant de la Riera
i per això poder-ho fer,
doncs, el primer que cal
és recuperar l'antiga Riera
i traslladar els vehicles
que actualment aparquen
a l'esplanada que hi ha a sobre
de l'antiga Riera
en un altre emplaçament, no?
El corredor verd el que pretén
és unir el parc de Torreblanca
amb la vall de Sant Just
i l'hem plantejat
amb tres trams diferents.
El primer tram és un tram
la veritat és que és difícil
d'anomenar corredor verd
però per algun lloc s'ha de començar
i aquest és el tram comprès
entre la ITB i la carretera reial.
Estem parlant d'una zona
molt dominada per el polígon industrial.
Per tant, en aquest punt concret
el que es farà en aquest tram
és facilitar el pas
sobretot de bicicletes
i de vianants
amb una mica d'arbrat
perquè no sigui un trànsit tan dur
l'arribada fins a la ITB.
Després hi ha un segon tram...
En matèria d'habitatge
l'Ajuntament també ha iniciat
la licitació per la construcció
de vuit habitatges de protecció oficial
a la plaça dels Estudis Vells
amb lloguers d'entre 600 i 700 euros mensuals.
A més, qualsevol nou plantejament urbanístic
a Sant Just
haurà de destinar
el 50% dels habitatges
a protecció oficial
una mesura que busca
frenar la dificultat d'accés
a l'habitatge al municipi.
Pel que fa a la seguretat,
l'Ajuntament i els Mossos d'Esquadra
han detectat un increment de robatoris
dins de vehicles,
sovint vinculats a persones
en situació de marginalitat.
Tot i això,
les dades generals
indiquen una millora
respecte a anys anteriors.
El que hem tingut en els darrers dies
ha estat un increment
de robatoris dins de vehicles.
Aquest tipus de robatori
està molt vinculat
a persones que viuen
amb una certa marginalitat,
que necessiten disposar
d'uns diners ràpids.
Per tant,
estem parlant
d'un delicte
que és de baixa intensitat,
però és veritat
que és molest
i que afecta
molta gent
i pot generar
una certa sensació
d'inseguretat
o de malestar.
Hem tingut
ahir mateix
reunió
amb Mossos d'Esquadra
i es va comprometre
que farem
alguns dispositius
de reforç
per prevenir
aquest tipus
de delictes.
Però jo,
permeteu-me també
que hi hagi
un missatge
de tranquil·litat.
Les dades
de Seguretat Ciutadana
del 2024
han estat molt bones.
hem millorat
en tots els indicadors
respecte a l'any anterior,
que ja havia estat
un any
en què havíem millorat
respecte a l'any 2022
i, per tant,
Sant Just és un municipi segur.
Com que és un municipi segur,
doncs segurament
aquests fets
que són delinqüència...
En l'entrevista,
Joan Bassaganyes
també ha parlat
d'educació,
ha parlat
de l'ampliació del CAP,
entre altres qüestions.
Si voleu recuperar
l'entrevista completa
ho podeu fer
al portal
del www.radiodesvern.com.
I acabem les notícies
a nivell municipal
amb aquesta notícia,
doncs,
que vol commemorar
el Dia Internacional
de la Dona Treballadora
al nostre municipi.
Sant Just d'Esvern
commemorarà
el Dia Internacional
de la Dona Treballadora
amb una programació
d'activitats
que es troben a terme
del 4 a l'11 de març.
El programa inclou
conferències,
exposicions,
activitats esportives
i espais de reflexió
amb l'objectiu
de promoure
la igualtat de gènere
i destacar
el paper de la dona
en diferents àmbits
socials i culturals.
Les activitats
ofereixen espais
de debat
i formació
amb xarxes
i també
amb xerrades
a càrrec d'expertes
en lideratge
i activisme.
Exposicions
que visibilitzen
realitats
de dones
en contextos
d'opressió,
propostes
de benestar emocional
i activitats
lúdiques
com zumba
o concursos
participatius.
També es representarà
una obra de teatre
que reivindica
la trajectòria
d'una figura femenina
destacada de la història.
Per tant,
que a la programació
s'ha organitzat
una reunió oberta
per començar
a preparar
les cinquenes jornades
feministes
durant
aquesta continuïtat
al treball
per la igualtat
de gènere
al municipi.
Podeu consultar
també tot el programa
a l'enllaç
que trobareu
a web
de ràdio
d'Esvern.
I acabem
l'espai
de notícies
d'avui.
aquest espai
d'actualitat 360
amb l'efemèrida
del dia.
Avui
es celebra
19 de febrer
la commemoració
del dia
en el que va néixer
el futbolista
Justin
Fashaun,
el primer jugador
professional
en actiu
a acceptar-se
públicament
com a homosexual
el 1990.
A partir
d'aquesta efemèrida
ja fa uns anys
que s'està celebrant
el Dia Internacional
contra
la LGTB
fòbia
a l'esport.
Malauradament
la discriminació
i la pressió social
van tenir un fort impacte
en la seva vida
i va acabar
suïcidant-se
el 1998.
Per tant,
avui
un dia
per commemorar
aquest Dia Internacional
contra la LGTB
fòbia
a l'esport.
i marxem a l'espai
musical del programa.
Això és la Càpsula.
La Càpsula.
Música
sense límits.
I avui una cançó
que durant el final
d'aquest 2024
ens va donar
molt bons moments.
Una cançó
molt marxosa
que també
les xarxes socials
com per exemple
TikTok
han acollit molt bé
amb molts trends
i amb molts vídeos
que s'han fet virals.
estic parlant d'APT
aquesta cançó
de Roser
i de Bruno Mars
que és tot un èxit.
Música
i'm trying to kiss
your lips for real
red hearts
red hearts
that's what I'm on
yeah
come get me
something I can feel
don't you want me
like I want you
baby
don't you need me
like I need you
now
sleep tomorrow
but tonight
go crazy
all you gotta do
is just meet me
at the
get me
great
to
i
go
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada
amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar
o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
aquí, a Ràdio Desverd, amb 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i analitzat perquè us parla.
Meneu gausats!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, smooth jazz club.
T'hi esperem.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just.
98.1
Ràdio d'esvent, 98.1
Ràdio d'esvent, 98.1
Passen 5 minuts de 2.45 de la tarda.
Seguim aquí a Ràdio d'Esvern, al refugi.
Un espai que pretén ser això, un refugi per a tots vosaltres els que els esteu escoltant des de casa
i també per a aquella gent que ens estigui escoltant des dels seus dispositius mòbils, des del cotxe, des d'on sigui.
Nosaltres avui no només ens volem refugiar amb els nostres col·laboradors
sinó que també ho volem fer amb un art
amb un art que a mi especialment m'encanta que és el teatre
avui ens volem refugiar també amb la cultura
i amb la cultura de casa nostra, de Catalunya
avui us volem portar al projecte Cap Butaca Buida
aquí a Ràdio d'Esvern volem parlar d'aquest projecte
en format crònica, amb una crònica que us hem preparat
per explicar una mica de què serveix aquest projecte
quina és la seva finalitat
i també quin serà el proper pas, la propera edició
que es realitzarà d'aquí molt poquet
i la veritat és que tinc ganes de poder-la gaudir
l'any passat va ser tot un èxit
avui comentarem el Cap Butaca Buida, d'on neix
i també quin és el seu viatge vital
un viatge vital que és importantíssim
per defensar la cultura d'un poble
i també per defensar el teatre de Catalunya
aquesta iniciativa és una iniciativa pionera que busca convertir Catalunya
en l'epicentre mundial de les arts escèniques
durant la setmana mundial del teatre
i és per això que l'any passat es va començar a realitzar aquesta iniciativa
el que es busca és que sigui com l'equivalent a Sant Jordi
amb els llibres, amb les roses
on estem donant espai a que tots els nostres floristes
a que tots els nostres llibreters i llibreteres
tinguin aquest espai comercial també per vendre llibres
i per al final fer propaganda
i obrir-nos els ulls en aquest món que és el món de la lectura
que és meravellós
aquest vindria a ser l'equivalent
però en aquest cas a nivell de les arts escèniques
l'objectiu principal és omplir totes les butaques dels teatres catalans
en una jornada especial
fomentant així la participació massiva del públic
i celebrant la riquesa cultural del territori
la segona edició tindrà lloc el dissabte 22 de març del 2025
amb participació de 192 sales de tota Catalunya
i comencem destacant la història i l'èxit de la primera edició
La primera edició del Cap Butaca Buides
va celebrar el 16 de març del 2024
aconseguint un èxit rotund
amb més de 55.000 espectadors
i una ocupació del 92%
és a dir, que en un dia concret
55.000 persones es van reunir
a tots els teatres de Catalunya
per gaudir de les arts escèniques
aquesta fita va demostrar l'entusiasme del públic català
per a les arts escèniques
i també va establir les bases per a futures edicions
en aquest cas, en el 2025
es celebra la segona
però estic convençut que també serà un èxit
evidentment des de l'organització
busquen superar aquesta fita
però de ben segur que ho aconseguiran
jo també recomano
i ho aniré fent al llarg d'aquest espai
que visiteu el seu lloc web
l'espai de Cap Butaca Buida
on trobareu tota la informació
que necessiteu saber sobre aquest projecte
i també on podreu comprar les entrades
de tots els espectacles
perquè són 192 sales
per tant estem parlant
de més d'uns centenars d'espectacles
dels quals podreu gaudir
aquell dia
el 22 de març
d'aquest 2025
bé, després de parlar una mica
de la història
i de l'èxit d'aquesta primera edició
a mi m'agradaria també comentar-lo
els objectius
de la segona edició
perquè aquest any també
s'ha buscat un lema
per l'edició del 2025
Cap Butaca Buida
aspira a superar les xifres anteriors
consolidant-se així també
com una cita imprescindible
en el calendari cultural català
amb el lema
El teatre t'omple
la campanya busca
no només omplir les sales
sinó també expandir-se
més enllà
de les fronteres catalanes
i ara parlarem
de la programació destacada
la jornada comptarà
amb una àmplia varietat
d'espectacles
per tots els públics
i gustos
i entre les propostes destacades
n'hi haurà
doncs
com dèiem
un fotimer
un centenar
de propostes
però avui
en portem
sis
en total
sis propostes
que esperem
que siguin del vostre gust
hem intentat buscar
algunes
produccions
més independents
d'altres més comercials
perquè tingueu una idea
de referència
de tot el que podeu trobar
en aquest projecte
Cap butà que buida
en aquestes funcions
que es donen a terme
al llarg
del 22 de març
del 2025
comencem
amb la primera
És gris
que arriba
al Teatre Tívoli
de Barcelona
L'adaptació del famós musical
ambientat
als anys 50
que narra
la història d'amor
entre Dani
i Sandy
dos joves
amb personalitats
oposades
que intenten
superar
les diferències
socials i personals
per estar junts
arriba
al Teatre Tívoli
de Barcelona
També trobareu
Dones de ràdio
una obra
que retomenatja
a les dones
pioneres
en el món
de la ràdio
Sentim ara doncs
el tràiler
d'aquest
Dones de ràdio
Arriba a la Villarroel
Dones de ràdio
de Cristina Clemente
Una obra per riure
pensar
i emocionar-se
dirigida per
Sergi Balbel
i protagonitzada per
Àngels Cunyalons
Sara Espíbul
i Sara Diego
Tres dones
Tres vides
Tres històries
que convergiran
en una mateixa realitat
Com dèiem
l'obra vol destacar
la tasca
de les dones
pioneres
en el món
de la ràdio
destacant també
les seves contribucions
i els reptes
que van afrontar
en una època
dominada
pels homes
Marxem
una altra proposta
aquesta és la tercera
i de fet
en el títol
també porta aquest mateix
número
el 3
perquè es diu
Tres desitjos
és la història
que centra
en Dani
un dissenyador
gràfic
diagnosticat
amb una variant
minoritària
de la malaltia
d'Alzheimer
la seva parella
Lara
decideix ajudar-lo
a complir
els tres desitjos
restants
d'una llista
que ell havia creat
durant la seva infància
en un intent
per mantenir viva
la seva essència
davant la malaltia
ostres
ostres
perdona'm
joder
que guapo
tot comença així
tot canvia amb un sí
la nostra sort en sorriu
i ens fa sentir tan viu
vaja
no sabia que tenies una llista
de desitjos
si només te'n queden tres
doncs
doncs aquests són fragments
de tres desitjos
una obra que
gaudireu moltíssim
que de ben segur
disfrutareu si la aneu
a veure
jo la vaig veure
fa un parell de temporades
i em va encantar
tot seguit
parlarem
d'un dels clàssics
del teatre català
és
Maricel
de Degoll de Gom
un musical molt emblemàtic
i que tots vosaltres
coneixereu
de Barcelona
cur de diner
honrat
bona persona
hem navegat
des de l'illa
per celebrar
les bodes
de ma filla
em van ferrant
algun rescat
no gaire
podrem
doncs jo
ens sumo
la flaire
d'un gran botí
quin festeig
que en fan
els cristians
reneguen
de Déu
i tots els cens
quin castell
tindrà
aquest pecat
excel·lència
marquès
i virrell
Maricel
un musical
emblemàtic
de la companyia
de Goll de Gom
que explica
la història
d'amor
impossible
entre una jove cristiana
i un curserí
morisc
al segle XVII
l'obra
aborda temes
com la intolerància
i la incomprensió
entre dues cultures
i religions
enfrontades
doncs ja sabeu
també és una bona opció
pel cap butaca
buida
anar a veure
al teatre
victòria
aquest
Maricel
de Degoll
de Gom
margem
a una altra
proposta
teatral
és
el mantens
o t'ho explico
una obra
de teatre
en aquest cas
comèdia
de la qual
vam parlar
també aquí
al programa
fa uns mesos
arriba la comèdia
més divertida
de l'any
se te va caer
el pelo
mas
mas
m'entens
o t'ho explico
ambientada
a la Barcelona
del 1992
aquesta comèdia
segueix en Pol
propietari
d'una taverna
gallega
en crisi
després de ser
abandonat
per la seva dona
i acumulat
deutes
els seus amics
li proposen
transformar el local
en un pub
d'ambient gai
desencadenant
situacions còmiques
i políticament incorrectes
hola carinyo
no
amb l'Anna Salan
el David Olivares
l'Octavi Pujadas
i en Miquel Sitjar
pensat
que podríem convertir
i acabem parlant també
d'Eurodrama
una obra que presenta
la companyia
Mare meva Sia
que ja sabeu
que és una companyia
Sant Justenca
i de fet
doncs
és un musical
que podrem veure
a l'Ateneu
de Sant Just
d'Esvern
per tant
no només
és un projecte
que podem veure
a Barcelona
sinó que també
el podrem gaudir
en el nostre
mateix municipi
i ara
doncs
parlarem una miqueta més
d'aquest projecte
perquè també
doncs volíem
acostar-lo
aquí a la misura
tot i que
quan s'acosti una mica més
al dia de l'estrena
evidentment
doncs
ja farem també
aquesta informada
passarem
també
per informar
doncs
d'aquesta obra
però senzillament
destacar
que la companyia
Mare meva Sia
estrenarà
aquesta obra
una obra
doncs
que arribarà
en Marc
del Cap Butaca
Buida
una obra relacionada
amb el Festival
d'Eurovisió
i com dèiem
a l'inici de l'espai
per obtenir
més informació
i informació
també amb més detall
sobre aquest projecte
recomanem
visitar
el lloc
web oficial
del Cap Butaca
Buida
ara parlem també
de la participació
i l'expansió
perquè en aquesta segona edició
la iniciativa
ha crescut
significativament
passant de 145 espais escènics
en la primera edició
a les 192 sales
adherides
a tota Catalunya
a més la participació
de teatres
d'altres regions
i països
també reforça
l'objectiu
de convertir
el Cap Butaca
Buida
en un esdeveniment
de referència internacional
en el món
de les escèniques
com dèiem
les entrades
per als espectacles
del Cap Butaca
Buida
es poden adquirir
a través del lloc
web oficial
de la iniciativa
on també
es pot consultar
la programació completa
i les sales participants
També recomanem
a tot el públic
que vulgui participar
d'aquesta iniciativa
per a les arts escèniques
en reservar
les seves butaques
perquè
a part d'assegurar-se
tenir lloc
en aquesta jornada única
dedicada al teatre
i a les arts escèniques
també és una manera
que l'organització
pugui assolir
aquest repte
que és
omplir
el 100%
de les butaques
de tota Catalunya
de totes aquestes sales
adherides
En conclusió
el Cap Butaca Buida
és molt més
que una campanya
és una celebració
de la cultura
i una crida
a la participació ciutadana
per omplir
els teatres
i gaudir de la màgia
de les arts escèniques
amb una programació
diversa
i la implicació
de sales
de tot el territori
aquesta iniciativa
es consolida
com una cita anual
imprescindible
per tots els amants
del teatre
i fins aquí
aquest espai
aquesta crònica
del Cap Butaca Buida
tornem
en uns instants
després de la publicitat
fins ara
amb tots vosaltres
veus de la parròquia
compartint notícies
actualitat
experiències socials
i espiritualitat
ens pots escoltar
dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre
amb repetició
els dissabtes
a dos quarts
de dotze
del matí
veus de la parròquia
els dimecres
a les deu de la nit
fabricants
de cançons
un programa
de converses
amb artesans
de la paraula cantada
amb persones
que a prop nostre
fabriquen
aquests artefactes
poètic o musicals
que ens fan viatjar
o bé
amb persones
que n'analitzen
la seva alquímia
fabricants
de cançons
una hora
conversant
sense presses
com si estiguessin
prenent una copa
sobre cançons
aquí
a Ràdio Desver
a un 98.1
de la freqüència
modulada
un programa
conduït
i realitzat
perquè us parla
meneu gauzats
Sabies que el teu municipi
tens el servei
d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor
Mou-te de manera
sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea
metropolitana
de Barcelona
Per moure't bé
millor en bici
Dona't d'alta ara
a enbici.cat
Nicotina
Arsènic
Cianur
Poloni 210
Naftalina
Botà
Quitrà
El fum del tabac
perjudica també
la salut dels qui no fumen
Fem un entorn
lliure de fum
per a tothom
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa
Em fa mandra
Tu sí?
Esclar
Marcel
Cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar
és massa evident
per no fer-ho
Envasos de cartró i paper
el contenidor blau
o el covell del porta a porta
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Un dia t'aixeques i dius
Vinga
que avui
faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem
per connectar aficions
Natros
Per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas
amb més força
Està el pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar al de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Estar el de viatjar
No, no
El de viatjar més
Llull
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imagin
Fes el pas
Baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del pack jove 2024
Des dels estudis centrals
de Ràdio d'Esvern
El refugi
El magazin de tardes
del 98.1 FM
7 minuts per arribar
a les 6 de la tarda
Molt bona tarda
Estiguis escoltant
Des d'on estiguis escoltant
Estàs escoltant Ràdio d'Esvern
I nosaltres et volem acompanyar
Et volem acompanyar
al llarg de la tarda
avui dimecres
I ho fem ara
en els propers minuts
amb l'agenda d'aquesta setmana
que també la podeu trobar
al santjust.cat
al web
de l'Ajuntament
del nostre municipi
Avui parlarem
doncs d'aquelles notícies
d'aquelles activitats
que es duran a terme
al llarg
d'aquesta setmana de febrer
Començarem parlant
d'aquesta tarda
a les 6 de la tarda
En escassos minuts
es durà a terme
el Consell de Prevenció
Vialitat
i Mobilitat 2025
on es tractaran
diferents temes
de mobilitat
L'ordre del dia
tracta
des de l'aprovació
de l'acte
de la sessió anterior
fins també
les novetats
en el transport públic
I a partir de dos quarts
de set de la tarda
a les escoles
trobareu
el Club de Lectura
com cada
tercer dimecres
de cada mes
podreu tenir
doncs
aquest viatge
en el món literari
en aquest cas
amb cara de pan
de Sara Mesa
és una activitat
que cal inscripció prèvia
i que està organitzada
per la Biblioteca
Joan Margarit
I seguim parlant
de més activitats
com per exemple
la de Freud
i Jung
els inicis
de la psicoanàlisi
i el surrealisme
en l'apassionant
ambient
de la Viena
de Sigmund Freud
que va estudiar
el tractament
per malalts
d'histèria
els seus resultats
van revelar
la profunditat
de la ment humana
i és que
aquesta xerrada
que es durà a terme
a la sala Isidore
Consul i Giribera
Can Ginestà
que es durà a terme
avui
19 de febrer
es podran parlar
de totes aquestes qüestions
realitzada
per Marcos
Lláñez
també
amb inscripció prèvia
en aquest cas
una xerrada
que començarà
a tres quarts de vuit
del vespre
Demà a partir
de les 9 del matí
a les escoles
a l'aula 3
es celebra
el Dia Mundial
de la Llengua Materna
la celebració
amb l'alumnat
i voluntariat lingüístic
del Dia Mundial
de la Llengua Materna
on tothom
ha de portar
una paraula interessant
de la seva llengua materna
i es penjarà
al voltant
del mapa mundi
que hi ha
al Passadís
és una activitat
organitzada
per el CLC
de Sant Just
interessants
aquestes iniciatives
i també
relacionant-la
amb una efemèride
com és el Dia Internacional
de la Llengua Materna
passem a una altra activitat
perquè l'AUJA
també organitza
una conferència
exposició
de la pintura
amb Núria Ruano Palou
fins al 24 d'abril
tots els dijous
abans i després
de les conferències
es podrà veure
aquesta exposició
també
demà
a les 6 de la tarda
hi haurà
la conferència
de l'extrema dreta
i la nova dreta radical
europea
destaca per altra banda
també l'espai
dona
a les 6
de la tarda
demà
20 de febrer
del 2025
a Can Ginestat
un espai
de i per dones
per compartir
crear xarxa
i créixer
amb la coach
Joa Sobera
la sessió
centrarà
en aquest cas
amb el cos
com a mirall
mental
i emocional
també
un altre club de lectura
que es realitza demà
és el de teatre
en aquest cas
es parlarà
de l'aranya
d'Àngel Guimarà
a carrer de Roger Cònsul
al centre cívic
de les escoles
a partir de dos quarts
de 7
de la tarda
també tindrem
demà a la tarda
la inauguració
de l'exposició
Espais compartits
atenció plena
d'Aïma Boronat
es podrà fer
aquesta visita
des del 20 de febrer
fins al 28 de març
amb visites guiades
els dies
26 de febrer
5 i 12 de març
a dos quarts
de 6 de la tarda
perdoneu
a dos quarts
de 7 de la tarda
a carrer de l'artista
aquesta exposició
que s'estrena demà
com dèiem
Espais compartits
atenció plena
d'Aïma Boronat
es pot recuperar
també l'entrevista
que es va realitzar ahir
a Ràdio d'Esvern
a l'artista
i per tant
esbrinarà una mica més
també
de per on aniran
els trets
d'aquesta exposició
que promet ser
inoblidable
una exposició
molt maca
d'aquesta artista
Sant Justenca
I passem a les breus
passem a les breus
perquè també volem parlar
de les campanyes
de donació de sang
que es realitzen
al nostre municipi
de forma bastant
constant
de tant en tant
cada dos o tres mesos
es realitzen
al Casal de Joves
aquestes campanyes
de donació
de sang
de 10 a 2
i de 2 quarts de 5
a les 8 del vespre
us heu d'animar
a ser donants
amb inscripció
i també
amb col·laboració
de l'Ajuntament de Sant Just
al Casal de Joves
i al Banc de Sang
i Teixits
això serà el dia 21
en aquest cas
el divendres
a partir de les 10 del matí
a la sala utopia
del Casal
també doncs
comencen a arrencar
els preparatius
del Carnestolta
recordar que en aquest cas
es celebrarà
l'1 de març
al nostre municipi
recordeu que també
teniu tota la informació
al portal
de santjust.cat
Nosaltres tornem
a les 6 i 10
ara us deixem
amb una miqueta de música
amb els bolletins informatius
de Catalunya Ràdio
i Ràdio d'Esvern
i tot seguit tornarem
amb la segona hora
del refugi
ja sabeu
si voleu també
acabar d'investigar
aquesta agenda d'activitats
ho podeu fer
al portal
santjust.cat
Tornem de seguida
fins ara
Catalunya Ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Sergi Molero
Comencem
amb una informació
que hem conegut
fa poca estona
una persona
ha resultat ferida
a causa d'una explosió
de gas
en un habitatge
de Tarragona
els bombers diuen
que l'edifici
no té danys estructurals
Última hora
a Tarragona
Ricard Boigués
Bona tarda
els Fits
han passat al carrer
Tenerife
al barri de Torreforta
de Tarragona
poc abans
de dos quarts
a quatre de la tarda
per causes
que s'estan investigant
s'ha generat
una bossa de gas
a la cuina
i ha acabat explotant
la persona ferida
ha patit
cremades de primer grau
i ha estat traslladada
a l'hospital
l'explosió
ha arrencat
una finestra
dels afrets
i l'ha expulsat
cap al carrer
sense causar
més ferits
Ricard Boigués
Catalunya
Ràdio Tarragona
Més notícies
Marta Cristian
S'agreuja
l'enfrontament
entre els Estats Units
i Ucraïna
Donald Trump
qualifica el seu
mòleg ucraïnès
Volodymyr Zelensky
de dictador
i l'avisa
que si no actua
ràpid
es quedarà
sense país
Trump
ha escrit
a les xarxes socials
que Zelensky
actua
com un dictador
sense eleccions
i ha afegit
que la Casa Blanca
està negociant
amb èxit
la fit
de la guerra
a Ucraïna
Washington
Francesc Garriga
bona tarda
Bona tarda
en una publicació
duríssima
a la seva xarxa social
Trump
arrenca dient
un humorista
modestament exitós
va convèncer
els Estats Units
de gastar-se
350.000 milions
per anar a una guerra
que no podia ser guanyada
que mai hauria hagut de començar
i que sense mi
Trump
no es podria resoldre mai
acusa Ucraïna
de ser incapaç
d'explicar
on ha anat
la meitat
dels diners enviats
per Biden
per acabar qualificant
Zelensky
de dictador
que no se sotmet
a eleccions
tot dient-li
al president ucraïnès
que més li va
espavilar-se
o no quedarà
res del seu país
per acabar
Trump
diu que estima Ucraïna
però
Zelensky
ha fet una feina
horrible
amb un país
destruït
i milions
de morts
innecessaris
Francesc Garriga
Catalunya Ràdio
Washington
primera reacció
de Salvador
de Salvador Illa
després del no
de Junts
ha desbancat
l'alcaldessa
de Ripoll
Sílvia Oriols
amb una moció
de censura
el president
de la Generalitat
ha advertit
els de Carles Puigdemont
que en la defensa
dels valors democràtics
afirma
no s'hi valen excuses
a Brusseves
a Barcelona
o Ripoll
sigui on sigui
no vaven excuses
o s'està
amb els valors europeus
o s'està
amb els qui
les ataquen
o s'està
amb els valors humans
o s'està
amb el racisme
o s'està
amb la defensa
de les institucions
o s'està
en postures
d'extremisme
Des de Junts
Salvador Vergés
diputat i membre
de l'executiva
ha posat en dubte
l'eficàcia
dels cordons sanitaris
a l'extrema dreta
Primera reunió
entre el ministre espanyol
de Justícia
i el nou orocomissari
de Justícia
Michael McGrath
Enmig d'un intent
més del PP
de portar a Brussel·les
les polèmiques
de la política estatal
Fèlix Bolanyos
ha afirmat
que no han parlat
del cas
que afecta
el fiscal general
de l'Estat
però sí
de la llei d'amnistia
que ha defensat
davant del liberal irlandès
Brussel·les
Bona tarda
Primera trobada
del ministre Bolanyos
amb el nou comissari
de Justícia
l'endemà
que el PP
va enviar una carta
a la Comissió Europea
demanant-li
que estudiï
la imputació
del fiscal general
de l'Estat
amb l'argument
que és una desviació
de l'Estat de dret
El titular
de Justícia Espanyol
surt de la trobada
assegurant
que el seu homòleg
comunitari
no li ha mencionat
ni aquesta qüestió
ni altres queixes
dels populars
sobre la justícia espanyola
No han calat
de ninguna manera
al Partit Popular
Espanyol
se le conoce bastante
y no hace mucho caso
la verdad
las cosas que dice el PP
Bolanyos
també nega
que hi hagi
qualsevol inquietud
de la Comissió Europea
sobre l'amnistia
i assegura
que ha estat ell
qui ha volgut plantejar
la qüestió
a l'eurocomissari
de Justícia
Jordi Baró
Catalunya
Ràdio Brussel·les
Avui sabrem
els quatre últims
equips
que disputaran
els vuitens
de final
de la Champions
Masculina de Futbol
es juguen
per tant
els quatre partits
de tornada
de la Repesca
tres quarts de set
Borussia Dortmund
un esporting
de Portugal
a les nou
Madrid
Manchester City
París
Sant Germán
Brest
i PSB
Indovén
Lloventus
El partit del Madrid
el podreu seguir
en directe
a partir de les nou
amb la transmissió
en una edició especial
del Tot Costa
a l'app
i al web
de Catalunya
Ràdio
i a 3CAT
El Madrid
Judt Bellingham
ha estat sancionat
amb dos partits
per l'insult
a l'àrbitre
del partit
al Camp de l'Ossassona
de dissabte
en bàsquet
l'Uni Girona
rep l'Esbel de Lió
a les 8
a l'anada
als quarts de final
de l'Eurocup femenina
a la Champions
d'Hockey Patins
Barça Reus
al dos quarts de nou
i en tenis
Paula Badosa
ha quedat eliminada
per Helena Ribaquina
als vuitens de final
del torneig de Dubai
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informo
a Mariona Salas
Vilanova
Sant Just
d'Esvern
commemorarà
el Dia Internacional
de la Dona Treballadora
amb una programació
d'activitats
que es duran a terme
del 4
a l'11 de març
El programa
inclou conferències
exposicions
activitats esportives
i espais de reflexió
amb l'objectiu
de promoure
la igualtat de gènere
i destacar
el paper de la dona
en diferents àmbits
socials i culturals
Les activitats
ofereixen espais
de debat i formació
amb xerrades
a càrrec
d'expertes
en lideratge
i activisme
exposicions
que visibilitzen
realitats de dones
en contextos d'obresió
propostes de benestar emocional
i activitats lúdiques
com zumba
o concursos participatius
També es representarà
una obra de teatre
que reivindicarà
la trajectòria
d'una figura femenina
destacada de la història
Per tancar la programació
s'ha organitzat
una reunió oberta
per començar
a preparar
les cinquenes jornades
feministes
donant continuïtat
al treball
per la igualtat de gènere
al municipi
Es pot consultar
el programa complet
a l'enllaç
que trobareu a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
La Taneu de Sant Jus
acollirà un concert de jazz
el diumenge 23 de febrer
a les 6 de la tarda
a la sala del cinquantenari
L'actuació anirà
a càrrec
de l'Esplugues Big Band
una formació intergeneracional
de l'Escola Municipal
de Música d'Esplugues
que aposta
per divulgar
el jazz escrit
i arrenjat
per a grans orquestres
Amb músics
d'entre 14 i 60 anys
la banda combina
talent, passió
i aprenentatge
per oferir
una experiència única
en directe
El seu repertori
inclou grans clàssics
del gènere
interpretats amb energia
i ritme
en un concert
que promet transportar
el públic
a l'essència del jazz
L'acte està organitzat
per la Taneu de Sant Just
i l'Escola Municipal
de Música d'Esplugues
de Llobregat
i les entrades
tenen un preu
de 10 euros
pel públic general
i 7 euros
per a socis
i menors de 30 anys
L'alcalde de Sant Just
Joan Basaganyes
ha abordat diverses
qüestions d'actualitat
en l'entrevista mensual
a la ràdio d'Esvern
Un dels temes centrals
ha estat el projecte
de recuperació
de la riera de Sant Just
especialment en el tram
comprès entre el pont
de Can Mèlic
i el pont
de Can Pedrosa
Actualment
aquest espai
es troba canalitzat
sota una esplanada
que s'utilitza
com a aparcament
i l'objectiu
és restaurar
aquest corredor ecològic
per millorar
la connectivitat
de persones i fauna
així com solucionar
els problemes
d'inundabilitat
que afecten
l'institut
i el complex esportiu
de la zona
L'actuació forma part
d'un projecte més ampli
que inclou la creació
d'un parc fluvial
diferent del parc urbà
que es plantejava inicialment
Aquesta iniciativa
també s'integra
en la proposta
del corredor verd
que connectarà
el parc de Torreblanc
amb la vall de Sant Just
mitjançant
tres trams diferenciats
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
als bulletins horaris
i a l'informatiu complet
Fins ara
Un autor al refugi
Avui a l'espai
d'un autor al refugi
no ens movem de casa
Avui parlem
d'Albert Espinosa
Espinosa
és un reconegut autor
dramaturg
i guionista català
nascut el 1973
a Barcelona
a la ciutat Comtal
És conegut sobretot
pel seu treball
com a creador
de sèries de televisió
i pel seu èxit internacional
amb la novel·la
El món groc
Albert Espinosa
ha destacat
ha destacat per la seva capacitat
de connectar amb el públic
a través de les seves històries
sinceres i emotives
Aquestes històries
estan inspirades
estan inspirades
en les seves pròpies experiències de vida
incluent-hi la lluita contra el càncer
que ha superat
en diverses ocasions
La seva obra
es caracteritza
per un estil narratiu
directe
i una profunda humanitat
i ha aconseguit
i ha aconseguit guanyar el cor
de molts lectors
i espectadors
arreu del món
Avui al refugi
us portem un fragment
del llibre
Quin bé que em fas
quan em fas bé
Des de la mort
de la seva mare
havia perdut la il·lusió
però ara almenys
tenia l'excusa perfecta
per demostrar a tothom
que
si no aconseguia
arribar a l'elit
era perquè
s'havia trencat els creuats
Ningú li retrauria
Al poble
entendrien
que no
havia complert
el seu somni
per mala sort
Estava al futbol
des de ben petit
Ell se l'estimava
però amb el pas del temps
la pilota
es va acabar convertint
en una obsessió
Tot girava
al seu voltant
Els nois
amb qui compartia equip
eren els seus germans
de cuir
I sovint
se sentia molt sol
No tenia més
que 8 anys
quan va arribar
a aquella residència
Els primers mesos
es va acostumar
a plorar en silenci
a la seva habitació
perquè ningú pensés
que era dèbil
Quin bé
que em fas
quan em fas bé
d'Albert Espinosa
i la seva habitació
Fins demà!
Fins demà!
El dia en commemoració del Dia Internacional contra la LGTB i fòbia a l'esport.
Llavors, a partir d'una efemèride que hem comentat al programa,
que és que tal dia com avui va néixer el futbolista Justin Fashaun,
no sé si ho dic bé,
que va ser el primer jugador professional en actiu
que es va acceptar públicament com a homosexual el 1990,
s'ha agafat aquesta efemèride com a punt vehicular aquest Dia Internacional.
Perquè també, com hem esmentat, malauradament,
la discriminació o la pressió social van tenir un fort impacte en la seva vida
i va acabar suïcidant-se el 98.
Aquesta jornada serveix per visibilitzar la discriminació
que encara pateixen les persones del col·lectiu en l'àmbit esportiu
i per promoure valors d'inclusió, respecte, igualtat.
Encara avui molts esportistes viuen la seva orientació sexual
o identitat de gènere en secret
per por a represàlies, insults o pèrdua d'oportunitats professionals.
I a partir d'aquí, entenc que hi ha uns objectius clars.
Per una banda, denunciar la discriminació
i la manca de referents del col·lectiu en l'esport professional,
fomentar també un esport més inclusiu,
lliure d'estereotips i prejudicis,
també donar visibilitat als esportistes del col·lectiu
perquè puguin expressar-se lliurement,
sensibilitzar aficions, clubs i institucions esportives
i, per últim, promoure mesures concretes
com codis ètics, protocols, etcètera, etcètera.
A partir d'això, Rosa Maria,
et pregunto una mica com està la situació actual.
Entenc també que estàs posada una mica amb el tema.
També la setmana passada, si no m'equivoco,
vas participar d'alguna forma en un partit
que es va realitzar també amb motiu una mica
de tot plegat, d'aquesta visibilitat.
Com es posiciona Transbaix Power
en tot això, en aquest Dia Internacional?
Bé, nosaltres sempre hem dit
que com a associació trans,
la nostra problemàtica és d'una visió molt més àmplia, no?
Perquè, per exemple, el que són les persones
de col·lectius com les gais, les lesbianes,
les bisexuals, inclús, us ho diria,
que les intersexuals no tenen per què
donar la visibilitat.
En principi, no hi ha ningú que pugui dir pel carrer,
a no ser que si tinc una clara expressió de gènere
molt pujada de to, per dir-ho d'una manera,
una mica pluma, tot i així,
la pluma no és sinònim que sí del col·lectiu,
ja ho hem dit diverses vegades.
Sí.
Aquesta pressió, doncs, amb aquests col·lectius
només hi és quan ells es declaren,
quan aquestes persones es declaren
dintre el seu equip de futbol
o el seu esport,
doncs, es declaren que són d'aquest col·lectiu
i llavors poden arribar a tindre
aquest tipus de discriminació, no?
Però en el cas de les persones trans,
la cosa càpia.
I més les trans que són visibles,
doncs, esclar, llavors,
per molt dones que siguem, eh?,
per molt dones transsexuals que podem arribar a ser,
vull dir, la mirada és,
la mirada respecte a qui som
i com ens presentem,
la mirada dels estirotips és tremenda, no?
Aquí llavors, però és que, clar,
també hem de partir d'una base
que les persones,
les dones nascudes dones,
per dir-ho d'una manera,
si mirem un factor biològic,
l'estructura òsia i muscular
d'una persona nascuda dona
i l'estructura òsia i muscular
d'una persona, d'una dona trans,
doncs, difereix una miqueta, no?
Llavors, aquesta...
Hi ha activitats esportives,
doncs, que poden arribar a dir
que tenim unes certes avantatges,
però jo això ho vull desventir-ho.
Vull desventir-ho perquè les dones transsexuals
ja van estar regulades pel COI,
pel Comité Olímpica Internacional,
que sí que podien participar
les dones transsexuals
sempre i quan tinguessin
un nivell específic
de testosterona al cos,
que era el límit oral a plat
de 10 nanograms per molt.
I aquests...
I que haguessin pogut demostrar
que portaven un tractament hormonal
durant els dos últims anys,
el que són els astrogens
i els antiandrogens,
o si estaven operades només amb astrogens,
no? Evidentment.
Recordo que ho vàrem comentar també
en l'època de les Olimpiades a París
de l'any passat,
també en vam fer menció.
Exactament.
Vull dir, és que...
A partir d'aquí, doncs, esclar,
tota aquesta boxejadora argelina
que va tombar amb una italiana
d'un cop de pull
i va trencar el nas,
bueno, aquesta noia
és intersexual,
o sigui, ella va...
Se sent dona,
és dona,
perquè sempre ha socialitzat
com la dona,
però sexualment
té els dos sexes.
És una persona
que té els dos sexes.
O sigui, que va néixer...
Antigament se'n deien
hemafrodites,
però se'n diuen intersexuals
perquè hemafrodites
s'utilitza per plantes
i per animals, no?
Però no pas pels humans.
Els humans
sentien intersexuals ara, no?
Hi ha molts tipus
d'intersexualitats,
però aquesta és un cas
flagrant d'intersexualitat clara
que té un cromossoma més...
que eren...
XXI, em sembla,
m'entens?
Té un cromossoma més,
però aquest cromossoma
és el dominant
d'aspecte físic,
tot i que internament
té els dos aparells
reproductors humans,
però atrofiats
tant un com l'altre,
no són funcionals.
El problema és
que la intersexualitat
té això,
però clar,
la seva formació física,
el desenvolupament físic,
era molt més elevat
i després que era molt androgènic,
o sigui que tenia
un nivell de testosterona
molt elevat.
Potser estava al límit
dels 10 nanograms
per molt,
això no ho sabem,
però el que sí que també
et puc assegurar
és que moltes corredores,
moltes atletes,
porten el límit
de la testosterona
permesa per al coi.
La testosterona
és una hormona molt potent
que dona molta potència muscular
i els atletes d'elite,
moltes d'elles
et xuten testosterona
precisament
per muscular-se
i per tindre
més potència muscular
amb les carreres,
amb el que sigui,
amb natació,
amb tot això que vingui,
no?
Vull dir que
hi hauria molt que parlar,
però clar,
que ho faci una dona
no passa res,
una dona nascuda dona,
però que ho faci
que sigui una dona trans,
i llavors,
clar,
les dones transsexuals
es deixen participar
a les olimpiades
sempre que perdem.
quan guanyem
és quan ve el cacau.
Ja.
Per acabar
tancant una mica el tema,
et volia preguntar
sobre l'augment
d'iniciatives
com lligues inclusives,
equips LGTB,
campanyes de sensibilització,
creus que tot això
ha ajudat a visibilitzar,
està claríssim
que ha ajudat a visibilitzar,
però és,
ja està?
És a dir,
amb això ja en tenim prou
o s'ha de seguir?
No, no, no,
jo estic molt conforme
que es facin equips
d'homes trans,
molt conforme
que es facin equips
de personal LGTBI
i que hi ha associacions,
com és el cas
de Panteres Roles,
que tenen els seus equips
de futbol,
els seus equips
tant d'homes
com de dones
gais i lesbianes,
vull dir,
així de clar,
però aquesta no és la solució.
O sigui,
tancar-nos el gueto
no és la solució.
Això és tancar el gueto,
no deixa de ser un gueto.
Gais contra gais,
lesbianes contra lesbianes.
Ja em diràs tu
que guanyem aquí.
Aquí l'important seria
la mirada de la resta,
la població,
que sense importar
la seva identitat sexual
es poguessin compartir
els equips
i els jocs,
no?
Perquè en fi cap
són persones.
Es que arriba un punt
això que ja clama el cel,
però clar,
com que tenim aquestes
visions tan reaccionàries
de les coses,
ens anem sempre als extrems,
perquè, mira,
quan parlem dels extrems
sempre és més fàcil
que la gent
entengui les coses,
però el que és el treball,
el dia a dia,
el quotidià,
la gent a això
li cansa
i l'avorreix tu.
Només es fixa
en els desastres,
en les coses,
però amb el treball
continu que hi ha
per tirar endavant
tots aquests projectes
que són,
a fi,
al cap,
de respecte,
respecte
cap a les altres persones,
entre totes les persones,
doncs,
això ja els cansa
una mica tu.
És que és curiós,
això, eh?
A mi això em fa
besarda,
sincerament.
Si et sembla
que en veiem de tema
perquè hi ha
un parell de temes
sobre la taula
que m'agradaria
comentar avui.
Primerament,
ja ho vam fer
en programes anteriors,
però m'agradaria
actualitzar una mica
la notícia,
que és l'anàlisi
d'aquesta llei
11-2014,
una llei
que va ser aprovada
el 10 d'octubre del 2014
amb objectiu
de garantir
els drets
de les persones
lesbianes,
gais,
bisexuals,
transgènere,
intersexuals,
LGTBI+,
a Catalunya.
Així també com
a erradicar
l'homofòbia,
la bifòbia,
la transfòbia...
Aquesta legislació
busca assegurar
que la diversitat sexual
i efectiva
es pugui veure,
doncs,
es pugui viure
en plena llibertat
dins del nostre territori.
La meva pregunta
és,
estem veient,
doncs,
que estan fent,
doncs,
a partir dels partits
polítics,
aquests amagos,
doncs,
d'intentar
actualitzar
aquesta llei.
com està la situació,
en quin punt es troba
ara mateix?
Molt bé,
està molt bé.
L'altre dia es va presentar
al Parlament,
els partits polítics
del Partit Socialista
de Catalunya,
els Junts per Catalunya,
bueno,
Junts,
Esquerra Republicana
i la CUP
van donar
el suport,
doncs,
per tirar endavant
aquesta reforma
de la llei,
doncs,
el 2014.
Ara,
en aquests moments,
ja es comencen a treballar
les comissions,
poques,
perquè van caràcter
d'interrogència,
és una reforma,
bàsicament,
és el,
el que més es toca
aquí és el règim
sancionador,
que s'ha extret
una mica
de la llei
de la llibertat
de tracte
i no discriminació,
però la realitat
és que ara,
també,
des de les entitats,
amb els punts
que hi ha
esmanats,
no amb els altres,
perquè els altres ja
tots hi estem d'acord,
sinó amb els punts
que sí es poden esmanar,
doncs,
ens han demanat
a les entitats,
que fem a través
del Consell Nacional
L'EGTV
unes esmenes
que s'envien
al Parlament
i després,
algunes entitats
formarem part
d'aquestes comissions
també per argumentar
les esmenes
que han posat,
entre altres coses,
vull dir,
no solament
aquestes esmenes,
sinó altres coses,
altres visions
de la llei,
sobretot
amb el que és
la trajectòria
política
d'aquesta llei.
Clar,
perquè hem de tenir en compte
que es van establir
aquests mecanismes
per denunciar,
sancionar
actes discriminatoris,
així també com programes
de formació
per professionals
en diversos actors,
no ho estan a això,
informes com el del síndic
de Greuges,
dos anys després
de la implementació
de la llei,
assenyalaven
la necessitat
de millorar
l'aplicació efectiva
de certes mesures
i en la coordinació
entre institucions.
Penses
que amb aquestes
actualitzacions
s'està
arribant
a resoldre
aquests dubtes
i a resoldre
aquests forats
que s'hi han
anat trobant
al llarg dels anys?
Els forats
que tinguin
caràcter social
es poden arribar
a tapar,
però després
hi ha altres
fons polítics.
Malauradament,
a la conquesta
dels drets
estem en una democràcia
i no tots els partits
seran conformes
a totes les propostes
que anem fent.
Però intentarem
per tots els mitjans
que les esmenes
que anem posant
posin una mica
de llum
sobre la foscor
i que siguin aprovats
amb el màxim
possible
de partits polítics.
I Rosa Maria,
l'espai d'avui
el volem tancar
parlant de la revista
Transbaix Power,
la vostra publicació
electrònica i en paper
impulsada per l'associació
Transbaix,
que en aquest cas
teniu seu
a Sant Feliu
del Llobregat,
amb una periodicitat
que va començar
a ser bimensual.
Ara hem vist
que això
s'ha modificat
una mica,
també amb un inici
amb una extensió
d'unes 24-36 pàgines,
això també ha anat
augmentant
en les darreres edicions.
I comentar una mica
que la revista
té com a objectiu
oferir informació
rellevant
sobre temes
que sovint
no són coberts
pels grans mitjans
i també aportar
una perspectiva única
des del col·lectiu
però tocant temes
molt transversals.
Anem a parlar una miqueta
sobre el nou número
que ja s'està cuinant
i aviam si ens podries destacar
algun article
o algun espai
o alguna coseta
que ens puguis avançar.
Bé, la veritat és que
estem molt, molt, molt, molt
orgulloses
d'aquesta revista
que estem traient
que
n'hem tret de molt potents
perquè l'anterior ja ho era
i l'anterior també
vull dir
ens anem superant
de mica en mica
però aquesta
és que ja
sobrepassem
les 60 pàgines
Carai.
Vull dir
és un tema
complex
vull dir
ha fet un efecte crida
o sigui
amb la mida
que aquesta revista
s'ha anat descarregant
descarregant
descarregant
a través de les xarxes
també la imprimim
és cert
però
fer una tirada petita
petita
però
dirigida
a les persones
que ens han escrit
com a agraïment
diguéssim
hi ha alguna
biblioteca
alguna cosa
un compromís que tingueu
exactament
vull dir
bàsicament és això
però bàsicament
les grans descarregues
han sigut a través de la web
la veritat és que
aquesta última revista
avui
la directora de Macatació
la Susana Canet
sempre em deia
Rosa
diu
haurem de fer selecció d'articles
perquè ens anirem
més enllà de les 60 pàgines
jo dic
no
les 60 pàgines
si són 64
tot se'n són 64
el que no podem fer
és adquirir un compromís
de fer els articles
perquè perseguir
les persones
que et facin articles
en dècara cuesta
i quan tens l'article
dius
mira
ara no t'ho publico
t'ho publicaré
la següenta
això
jo crec que es poden arribar
a ofendre
les persones
és un número
perdó que talli
és un número complex
perquè també plantejaves
una pregunta
i a partir d'aquesta pregunta
també entenc que generaran
molts debats
moltes respostes
i per tant també el gruix
significatiu
podria venir derivat d'això
sí
jo he fet una proposta
de models
sobre la sostenibilitat
de les pensions
i l'entrada demogràfica
de la generació
dels baby boomers
és una cosa
que ja fa temps
que em plonda pel cap
porto 3 mesos treballant-hi
i ara aquesta vegada
us ho he evocat
en un article
evidentment
és personal
vull dir
l'he fet jo
i pot ser
que m'equivoqui
mostrant aquest model
però vaig fer una pregunta
molt ben construïda
molt complexa
de respondre
amb molt de compromís polític
i jo em pensava
que doncs
que la gent
seria reticent
a respondre-la
i escolta
podríem fer una revista
només amb les respostes
és bestial
hem pregut
una avalanxa
de respostes
però tremendes
amb fort compromís polític
això sí
és important això
que també els polítics
del nostre territori
del nostre país
s'involucrin també
amb aquestes revistes
una revista
que a l'inici
pretenia ser local
i que de mica en mica
també
deixant-se emportar
també
per la bona acollida
ha anat creixent
i també
comentar-ho
a l'oient
que ara
també creixerà
amb llengües
perquè passarà
a editar-se
amb 3 llengües diferents
Bé
la veritat és que
l'anterior
ja va ser descarregada
a Xile, Argentina
Ecuador
al Brasil
i a Mèxic
ens hem quedat
fins com de pedra
o sigui que hi ha catalans
que viuen
a l'estranger
m'entens
o ja són
o són d'origen català
vull dir
això no ho sabem
però
s'ha descarregat
la revista
el nostre
en català
i efectivament
ara digitalment
la trobarem
amb 3 llengües
amb català
en castellà
i amb anglès
perquè d'Europa
ens han demanat
a les organitzacions
de l'EGTV
que les poguéssim
enviar en anglès
perquè
perquè és molt més fàcil
per a ells
i així
ens ho estem fent
per cert
hi ha una novetat
i la novetat
és que
aquí
el nostre director
del programa
de la ràdio
ens ha escrit
un article
que la veritat
és que a mi
m'ha agradat
molt
un article
d'aquests
que dius
saps
hi han venen uns quants
d'aquests articles
a la revista
però és que aquest article
és un article
fresc
un article
que torna
quan
començaves a tindre
aquella capacitat
de reflexió
ja
no us explicaré
el que
llegiu l'article
del Dani
M.Tarafaga
gràcies
gràcies
no la veritat
és que
ha sigut un plaer
escriure per la vostra revista
jo tenia una mica
de por
perquè
clar
era un compromís
i també
no sabia
cap on afrontar
també és veritat
que si una cosa
tens Rosa Maria
és que
saps donar
molt bones
directrius
per tant
a l'hora
de donar-me
diguéssim
l'encàrrec
va saber també
dir-me molt bé
el que volies
i a mi
m'ha resultat
com a eina molt útil
a l'hora
de treballar
l'article
procurem sempre
demanar als articles
que les persones
se sentin un pèl
còmodes
i la veritat
és que
ja ho he dit
sempre
a mi
els articles
que ens envien
que no
considerem
que siguin
bons
doncs aquests
ho sé tu molt
però
ja
aquests no els publica
han de tenir
certa qualitat
Rosa Maria Maristany
gràcies
per l'espai d'avui
no hem pogut tenir
tertúlia
però sí
recordar
els nostres
companys
de la tertúlia
Transbaix
que
col·laboren
amb nosaltres
de forma
quinzenal
el Jordi
l'Àlex
la Bea
la Natàlia
que avui no hem pogut estar
amb nosaltres
però també el recordem
tenim un record
des d'aquí
l'emissora
Rosa Maria
ens sentim d'aquí 15 dies
gràcies per tot
i que vagi molt bé
amb la revista
moltíssimes gràcies
fins la propera
adeu-siau
i seguim a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim al refugi
ara és moment
de canviar de terç
marxem amb una miqueta
de música
i d'aquí no res
tornem
amb veus
d'emigrants
avui fem un viatge
a Moldàvia
fins ara
a Moldàvia
a Moldàvia
a Moldàvia
i c'est parti
de laże
a Moldàvia
Bona nit
I got you crazy
You're nothing but a womanizer
Boy, I'm trying to run, I know just what you are
Boy, I'm trying to run, I know just what you are
Womanizer, woman, womanizer
You're a womanizer, oh, womanizer, oh
You're a womanizer, baby
Veus d'emigrants
I avui encetem un nou espai de veus d'emigrants
amb la Consol i el Jordi
que ja els tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esbem
Consol, Jordi, bona tarda
Hola, bona tarda
Avui tornem a fer un viatge a Consol
molt apassionant
i que jo crec que ens interessarà molt, oi?
Molt, a Moldàvia, exactament
Tenim aquí a la Rodica
seva filla també, Anna
i, bueno, parlem una mica de Moldàvia
És un país situat a l'Europa de l'est
entre Romania i Ucrània
Té una població d'uns dos milions i mig
una mica més d'habitants
i la seva capital és la ciutat de
Chisinau
Lo digo bien?
Sí, sí, sí
Chisinau
El país té una etnologia mixta
amb una majoria de Moldaus
que parlen una llengua romans
i una minoria de russos i ucraïnesos
Moldàvia té una riquesa cultural i històrica
amb monuments i esglècies impressionants
La indústria és una de les principals fons d'ocupació
juntament amb l'agricultura
Moldàvia també és coneguda
pels vi de la regió
de Kodru
i pel seu folclore ric
Aquest vi, què tal?
Tu l'has probat alguna vegada?
Sí, sí
Qué fama
Sí, sí, sí
Los vinos son
Los vinos son vinos conocidos, buenos
¿Vinos blancos, vinos tintos o todo tipo?
Hay todo tipo
Hay blanco, negro, rosado
Rodica, ¿cada cuánto tiempo vas a Rumanía?
Rumanía, Moldàvia
Moldàvia
Bueno, una vez al año
Tienes allí a tu familia
Sí
Sí
¿Qué son tus padres?
Sí, mis padres
Bueno, tengo un hermano allí
y ya mis suegros
¿Y tu hija también va, también?
Sí, sí, siempre vamos juntos
¿Tu hija ha nacido aquí o ha nacido...?
No, ha nacido en mi país
Ha nacido en tu país
Y la hemos traído con siete años
Con siete años
¿Qué edad tienes, Ana?
Diecinueve
Diecinueve años
Bueno, una edad preciosa, ¿eh?
Una edad divina
Escúchame
A ver, ¿tienes raíces tú?
¿De verdad?
¿O te has acostumbrado ya a nuestro país?
A ver
A Barcelona
A ver, sí que estamos ya como...
Claro, llevo aquí 17 años
y es como media vida
pero sí, sí que las raíces
y yo muchas veces sí que quiero volver
volver y... pero no
Pero volver, volver a vivir
Sí, sí, sí, sí
A vivir, a vivir, sí, sí
Es curioso
Cuando digo lo de las raíces
es porque realmente son importantes
Porque ves personas que llevan a lo mejor
se han estado 50 años en Francia
y luego dicen
No, no, es que cuando me jubilé
soy español
y me iré a España
O sea que esto está ahí dentro, ¿eh?
Eso no se va
Yo sí, yo sí
Siempre digo que volvería
Cuando me haré mayor
quiero volver
¿Ves?
Sí, pero bueno
Aquí ya mis hijos no quieren ir
¿Cuántos hijos tienes?
Dos
Ana y...
Alex
Ana y Alex
Pero ellos volverían
ellos irían a instalarse también, ¿tú crees?
No
Ahí está un poco el dilema, ¿eh?
Por eso, por eso ya es como
bueno, los hijos quieren quedarse aquí
y es como que ya queremos estar cerca de...
¿Tu marido también es de Moldavia?
Sí
O sea, realmente eso es toda la familia
¿Por qué viniste?
Bueno, por el tema de una vida mejor
Viendo primero él
y luego yo le seguí
y aquí estamos
Muy bien
O sea, estabas convencida
de que aquí podías vivir mejor que allí
Eh...
A ver
Cuando...
Bueno, la idea era esta
y...
Sí, hemos tenido suerte
y aquí estamos
Pero hay mucha gente que lo ha probado
y ha vuelto
Es verdad
Eso te iba a decir
pero tú consideras que realmente
ha sido un acierto haber venido, ¿eh?
Sí, sí
¿Estás contenta?
Sí
¿Estás bien?
¿Tienes tu pisito?
Sí
Estás muy bien
¿Y qué estás estudiando, Ana?
Yo ingeniería química
Bueno, está muy bien eso, ¿eh?
Ingeniería química
Faltan ingenieras mujeres
Sé que siempre dicen que es más una carrera de hombres
y mira, aquí tenemos ya a una mujer ya con ingeniería química
Cuidado, hay que estudiar, ¿eh?
Para ser ingeniera química
Vamos a ver, Jorge
¿Qué nos puedes decir tú de lo que son las lenguas?
Sí, bueno
Has comentat que hi havia una població important de russos i ucrainesos
Això té unes rails històriques perquè Moldàvia va formar part durant temps, primer de l'imperi rus, després va tornar a Romania i després va tornar a la Unió Soviètica
I aleshores, clar, la llengua principal és el romanès, el romano, ¿eh?
Pero també es parla en algunes minorías, llengües minoritàries, el romano és la llengua oficial i les minoritàries són el rus i el ucraïnès
I també parla en un dialecte del turc que es diu gagauzo o algo així
Sí
En algunes zones que és la població d'un origen turco
De fet, de hecho, moldavo i rumano prácticamente és el mateix idioma, ¿no?
Aunque a veces lo llaman diferent, ¿no?
Son idiomas latinos, ¿eh?
Como los nuestros, igual que los de portugués, el italiano y el español son lenguas latinas, ¿no?
Como dijimos el día de Rumanía también
Y, pero que parece ser que tienen más vocabulario de influencia rusa, ¿no?
Seguramente en el Moldavo más que en el rumano por las razones históricas, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, es más porque como ha sido la Unión Rusa, Unión Soviética
Soviética, sí
Sí, y claro, de allí hay mucha gente, por ejemplo, en mi país que hablan ruso
Y, bueno, no tienen ningún interés
Pero si tú vas a Bucarest, te entiendes bien allá perfectamente con la gente
Sí, sí, sí, y tanto, y tanto, aún que a nosotros nos cuesta un poco mantener el acento y...
Es el acento, sobre todo
Sí, el acento y...
¿Y vocabulario? ¿Hay palabras que se confundan a veces o que tengan un significado diferente en un sitio que en otro?
A ver, depende uno como está acostumbrado a hablarlo, pero no, no, el rumano es el rumano, pero claro, nosotros no lo hablamos correctamente como tiene que ser y es únicamente esto, pero claro, yo si hablo con un rumano yo me entiendo y me entiendo perfectamente
Claro, claro, es como si uno habla castellano o andaluz, ¿no?
Sí, sí, sí, no, es... sobre todo es eso porque, claro, nosotros ya estamos acostumbrados a hablar de una manera y...
Sí, o castellano y valenciano, que también tiene sus palabras diferentes, ¿no?
No, no, pero sí, sí, es...
Rodica, ¿cuáles fueron tus mayores dificultades al llegar aquí? ¿Tuviste dificultades?
A ver, dificultades ha sido el trabajo
Exacto, fue una dificultad muy importante o enseguida pudiste...
No, no, estuve, estuve como un medio año
Buscando a ver...
Buscando, sí, sí, claro, sin papeles y no tener a nadie aquí porque, claro, nosotros cuando hemos venido, es que nada, solamente unos conocidos y ya está y claro...
¿Unos conocidos de aquí o también de Moldavia?
No, no, de mi país porque mi marido, claro, compartía un piso, vivía un piso compartido y, claro, de ahí ya la señora, porque era también de mi país,
Me llevó a varios sitios, me enseñó dónde puedo ir para buscar trabajo y...
Exacto, eso te iba a decir, es importante que alguien cuando llegas, además, te reoriente un poco
Sí, sí
Y tu familia, cuando tú, hay un momento que hablas en casa a tu padre, tu madre y les dices, me voy de aquí, ¿qué pasa ahí?
Me voy, ¿saben que vas a tardar en volver a verlos, que a lo mejor no es tan rápido? ¿Cómo hay este vínculo familiar? ¿Qué pasa?
Es doloroso porque, claro, ellos ya...
Es que te vas, pero no sabes cuándo vas a volver, porque yo, claro, he venido...
¿Y sin papeles?
Y sin papeles y estuve aquí casi cuatro años sin poder volver hasta que me arreglé los papeles
Y, claro, luego dejando a mi hija con ellos, porque mi hija, claro, la dejé con un año y diez meses con mis padres
¿Diez meses? Y cuando vuelves a verla tiene cinco años casi, ¿no?
Cinco años, sí, sí, sí, sí, sí, y es fuerte
¿Es fuerte?
Es fuerte, sí
¿Pero ya te la trajiste entonces?
No, no lo pudimos traer porque le hemos tenido que arreglar papeles
Y, claro, ya...
Ya...
Ya...
Después de un tiempo, sí, bueno, ya tenía, sí, los siete años, siete años
Pero, bueno, tú con papeles o así ya podías entrar allí y volver
O hasta esto ya estaba arreglado
Entrar y volver, sí
Entrar y volver
Entrar y volver, sí
Es duro, ¿eh?
Es duro, sí
Me imagino que ahora ya está esto completamente...
Claro, es que como que pasó tantos años y ya como es que está olvidado
Está olvidado, naturalmente, además estáis bien, estáis completamente adaptados
Y ahora ya está, vas viendo a tu familia, de tanto en tanto, ningún problema
¿Cómo celebráis las festividades? ¿Qué tipo de festividad allí hay conocida, importante?
¿Algo que tengamos que conocer?
Bueno, a ver, así...
O en Navidad o fin de año, que ahora estamos preguntando a todo el mundo
¿En fin de año cómo los celebran?
A ver, fin de año hay mucha gente que también en el centro del Chisineo
Hacen conciertos y cosas así
Luego los juegos de artificios
Fuegos artificiales, ¿no?
Sí, sí
Es una locura y, bueno, hay mucha gente, por ejemplo, que lo hacen saliendo
Bueno, tú ya sabes que aquí, no sé si te las conozco
Tú te las comes, pero aquí nos comemos doce uvas
Sí, sí
Tú te las comes
Sí, sí, sí
En mi casa...
¿Tú también, Ana?
Sí, sí
Esto ya...
Y la Navidad, porque claro, la religión es ortodoxa, ¿no?
Sí, sí
Entonces, ¿la Navidad qué día se celebra ya?
A ver, en mi país ya lo hicieron como oficial el 25
Vale, porque era el 7 de enero, ¿no?
Antes...
Pero hay mucha gente que lo celebran aún el 7 de enero
Hay como una parte lo hace el 25
Y hay otra parte que...
Pero yo creo que está ahí...
Una parte lo hace el 25 y luego todos lo hacen el 7
Ah, vale
Bueno, pues una buena excusa para hacerlo dos veces, ¿no?
Sí, sí, por ejemplo, mis padres aún lo hacen el 7
Escúchame, ¿esta locura que hay aquí de regalos, de compras, de todo, existe allí también?
¿Es lo mismo venga regalos el día de Navidad, venga así?
A ver, yo no sé cómo, pero en mi casa no hay tanto, no hay regalos
Pero sí que los padres, ahora los hijos, sí que les hacen detalles
Y hay el Santo Nicolás, creo que le dice
Que no sé qué fecha es, porque yo ya me perdí con...
San Nicolás, ¿es ahí?
Creo que es por el 8 de diciembre o por ahí, ¿no?
Sí, yo creo que es en diciembre, pero no sé exactamente la fecha
Porque ya hay varios años que la gente es cuando regala los regalos a los niños
Sí, en Alemania lo celebra también el 8 de diciembre
Ah, sí, el 8, tan pronto, el 8 de diciembre
En San Nicolás sí, lo celebra el 8 de diciembre
San Nicolás es el 6 de desembre
6 de desembre
6 de desembre, en aquest cas, cau en dissabte, aquest any 2025
Per si ho voleu agendar
Perfecto, eh
Per si voleu agendar
Perfecto
Bueno, aquí a San Nicolás le llamamos Constitución
Ah, ya, ya
Sí, sí, es...
Ya, ya, bueno, es que...
Caen las mismas fechas, mira, coincide que...
Caen las mismas
Sí, sí
Escucha, Rodica, ¿qué extrañas más de tu país?
Bueno, primero la familia
Primero la familia, indiscutiblemente
Y luego, claro, las costumbres de las fiestas, las comilonas y todo esto es estar con la familia y es eso lo que más extraño porque, claro, aquí estamos y yo con mi familia, bueno, que son yo, mi marido y mis hijos
Pero no has hecho vínculo con más gente aquí?
Sí, pero es que al final la familia es la familia y, bueno, sí que hacemos alguna fiesta así con conocidos, pero últimamente ya estamos como más...
Bueno, eso tú, pero Ana tendrá un vínculo también de amistades de la universidad y de todo
Bueno, sí, bueno, sí, ¿verdad? Que igual te van a casa, ¿o no?
Bueno, no, la verdad que no es de traer gente a casa, así que por este lado...
No es de traer gente a casa, de momento, ¿no?
De momento
¿Cómo ha sido tu proceso de integración cultural y todo, lingüística, lo que decíamos al principio? O sea, ¿te costó realmente adaptarte? ¿Cómo te hacías entender? ¿Cómo diste unos cursos? ¿Te apuntaste a algún sitio? ¿Cómo fue?
Sí, sí, al principio sí, hice unos cursos, mi marido me dejaba palabras escritas en casa y me decía que durante el día que me las aprenda e hice un curso en un colegio de castellano y luego cogiendo diccionarios de la biblioteca y así aprendiendo
¿Cuánto tiempo tardaste, por ejemplo, en decir, mira, un año, dos años, en realmente salir a la calle e ir a comprar y entenderte o que te entendieran?
A ver, a comprar enseguida
Lo ves
Sí, lo ves
Pero hablando ya, yo creo que más o menos después de seis meses encontré trabajo y sí, sí, ya me podía defender
Es curioso lo que decimos, el rumano
Sí, pero claro, es una lengua latina, ¿no? Como decíamos
Sí, sí, sí, sí, pero para un rumano, ¿qué creéis que es más fácil si viene aquí, aprender español o catalán?
Español
Sí, ¿por qué?
Pues no sé, a mí el tema catalán, yo por ejemplo lo entiendo
No, no, ya, ya
No entiendo y eso, pero hablarlo cuesta, no sé, las palabras, la pronunciación
El tipo de pronunciación, ¿no?
Sí, sí, más cerrado
Sí, sí, más cerrado, pero yo lo entiendo y hay cosas, por ejemplo, me mandan del colegio del niño y yo voy leyendo
Y bueno, alguna cosita no la entiendo, pero en general y hablarlo cuesta, no sé por qué, pero el castellano ha sido más, lo he podido aprender rápido
Sí
Y el catalán cuesta, cuesta
Bueno
No sé, poco a poco
Todo se hará, ¿eh?
Todo se andará
Todo se andará, igual tú sí que hablas algo del catalán, Ana
Sí, sí, bueno, doy clases particulares en catalán, sí que sí, sí
En la universidad debe haber asignaturas que lo hacen en catalán, ¿no?
Sí, pero bueno, hay profesores que son internacionales, entonces hablan castellano
Ya
Sí, también, claro, estos profesores ya no se les pide tampoco el catalán, claro
Bueno, bueno, pero en fin, poco a poco se anda
Escúchame, ¿qué es lo que más te gusta o qué cosas te gustan de nuestra cultura de aquí?
O te han sorprendido, para empezar también, ¿qué te ha sorprendido, qué te gusta?
A ver, a mí en general me gusta todo
Lo único que me ha sorprendido es el San Juan, la fiesta
San Juan, la fiesta de San Juan
Sí, San Juan, sí, sí, sí
Ah, sí
De los pitardos
Por los fuegos
Sí, sí, sí
¿Nada parecido allí?
No, bueno, allí solamente en alguna fiesta, algún cumpleaños a lo mejor, pero así como aquí, de tirar pitardos toda la noche y los fuegos, eso no
Eso sí que me ha sorprendido
¿Y la sardana?
¿La sardana?
¿La has visto? ¿La has visto? ¿La has oído?
A ver, sí, y es algo como parecido a un baile de mi país
¿Ah, sí?
Sí, es como la jora en mi país, sí, sí, es una cosa que...
Se llama jora, ¿cómo se escribe? Porque lo miraremos, ¿eh?
Hora
H-O-R-A
Sí
¿La jora es un baile parecido que se cogen varios?
Sí, sí, sí, sí, sí
Pues mira, es de los pocos que hay que se cogen varios, ¿eh? Porque la mayoría de bailes, o de dos en dos, o de tres, o uno, allí también se cogen
Ah, pues mira, ya lo miraremos
Sí, es un baile que se, por ejemplo, en las bodas es algo, en las fiestas se bailan como aquí, ¿sabes? Pero depende de la canción ya, del ritmo y eso
Ya, ya, ya
Pero sí que...
Jo que estava buscant una mica a l'hemeroteca he trobat que es veu que fa uns anys al Festival d'Eurovisió va anar representant Moldàvia una jora
Llavors podeu trobar la imatge i veureu com dansaven en l'escenari del Festival d'Eurovisió
Y entiendo que esto es algo más moderno, ¿no? Pero va por aquí la cosa
Ah, muy bien, o sigui, en Eurovisió, ¿eh?
Una pausa a Eurovisió, la jora y ya está, ah, muy bien, y la estás mirando allá, la miraremos también
Curiós
Curiós, ¿eh? Está muy bien
Y si tú tuvieras que dar consejos a alguien de allí que dice, me voy para España, a ver, de entrada, ¿qué le dices? A ver...
Lo primero, que estén seguros y lo segundo, que tenga a alguien aquí que les pueda ayudar
Es importante, ¿eh?
No, es importante tener a alguien que...
Que te encauce un poco
Sí
Tengo que decirte que, bueno, yo trato con... porque hago un voluntariado, trato con inmigrantes
Y realmente, la mayoría, pues están contentos como tú de estar aquí y todo esto
Pero de lo que más se quejan es de la burocracia, de lo difícil que son los trámites, los papeles, esto y lo otro en este país
Y que consideren muchas veces que todos los trámites son más complicados en este país que en sus países de origen
¿Tú compartes esta punta de vista o no?
A ver, yo creo que todos los países tienen que tener sus reglas
Sí, sí, pero que aquí las reglas son más...
A ver, pero todo lo bueno se espera
Y no, no, a ver, sí que a mí no me ha costado... bueno, claro, espero y tampoco le he dado importancia mucho
Yo he tenido los trámites que he tenido, he esperado, sabía más o menos lo que se espera
Tarda, sí, pero sí es lo que hay
Encima que estamos en un país que no es nuestro, es que tampoco podemos, en mi opinión, no pueden pedir muchas cosas, no sé
Pero sí, sí, tarda, tarda, eso sí, yo ahora...
Que se han encontrado con más dificultades aquí que en otros países a donde han emigrado en general
Yo, por ejemplo, es el primer país que desde cuando he salido de mi país ha sido España
Así que no he conocido cómo es el tema de los papeles en otros países
Pero yo, todo lo que he podido... sí que es verdad que hay cosas que tardan
Tardan, pero...
Sí, sí
¿Qué le vamos a hacer?
¿Y la comida? ¿Te sorprendió al principio al venir aquí?
Sí
Sí
¿Qué te sorprendió?
Sí, casi todo
Casi todo
Sí
Es muy diferente
Hay cosas... sí, sí, sí, sí, sí
Pero, ¿tú qué tipo de comida haces ahora? ¿Sigues teniendo tu alimentación? ¿La has traído, la que teníais allí? ¿O estás adaptando?
No, es que ahora ya estamos con la dieta mediterránea
Bueno, intentamos, intentamos
No está mal, ¿eh?
No, no, no, intentamos
Como sana lo es, de eso de entrada
No, no, intentamos, por ejemplo, el brócoli o lo que sea, verdura
Nosotros verdura ahí comemos, pero de otra manera, y a lo mejor mis padres tampoco comen tanta verdura
Pero no, la verdura me costó, me costó al principio el sabor y todo, pero ahora ya la verdura la como
Pero allí hay verdura, ¿hay?
Sí, sí, hay verdura, sí, pero sí
Se elabora de otra manera
De otra manera, sí, sí
Claro, no, así, venga, hervida y con una patata y ya la...
No, no, no, ahí está muy elaborada
Mi madre cuando me escucha lo de como verdura, pero, ¿qué se pone?
Madre mía, ¿cómo puedes comer eso?
Ah, sí, está diferente
Pero aquí tienes alguna tienda donde tú puedas ir a comprar alimentos de tu país
Sí, sí, sí, hay un...
Sí, existe
Sí, hay rumanas y también hay alguna rusa
Porque hay un almacén grande y más o menos como son, más o menos comemos, tenemos la misma comida, sí
Sí, o sea, la dieta es parecida a la rusa y a la ucraniana
Sí, sí, sí, sí, sí, hay comidas que son parecidas o las mismas, incluso, sí, sí, sí
¿Y hay restaurantes moldavos?
Pues eso no lo sé
Ah
No, no, no, no, rumanos sí que hay, creo que hay alguno en Barcelona, pero moldavo no me suena
Bueno, pues puedes poner uno tú
Hombrecita, sugerencia que se hace
No, no, no, ya, pero eso es dedicarle mucho tiempo y...
Nosotros vendremos, ¿eh? Vendremos a nosotros
Sí
Ya, ya, ya, yo, pero es mucho trabajo
Tendría que ir mucha más gente además de nosotros
Sí, sí, eso sí
También llevaríamos a gente
No, no, es mucho trabajo, es mucho trabajo y dinero y no nos queremos complicar
¿Qué proyectos tienes tú para tu futuro? Si piensas en más cosas, o sea, ¿qué tienes? ¿Te pasa algo por la cabeza? Aparte del restaurante que te está proponiendo él
Bueno, yo la verdad es que soy muy tranquila y no quiero buscar así cosas grandes
Vale, estás bien
Sí, estoy bien y sí, sí que estoy mirando un trabajo así como más, que me dure mucho hasta que me jubile y que tenga buenas condiciones y eso sí, eso sí que lo estoy mirando, pero es que no, no hay manera
Es difícil, ¿eh? Es difícil encontrar siempre
El tema trabajo aquí
El tema trabajo, bueno aquí, y fíjate que justamente decía, leía yo que ahora el trabajo, hay muchísimo más trabajo que hace la tira de años
Pero aún y así es difícil
Cuesta, cuesta, nos cuesta
Estamos hablando de mejorar, ¿no? Siempre
Nos cuesta a las dos y digo, vale, pues yo a lo mejor que no sé, pero digo mi hija que ya, digo, también está mirando y no hay manera
Fíjate, bueno, pero tú cuando acabes la carrera vas a tener, ¿eh? Sin ninguna duda, eso ya te lo digo
No sé si querías igual preguntar algo, Daniel
Doncs jo us estic escoltant amb molta atenció, la veritat és que realment està sent una entrevista d'aquelles en les que podem explorar una mica més, ¿no? En la vivència de la persona convidada
I en aquest cas, doncs, a mi m'agradaria preguntar-li també per la música, ¿no? Perquè hem tingut música durant tota l'estona
Ara, per exemple, tenim el Valentín Nica, amb aquest, un par de cubín, no sé si lo digo bien
Pero, ¿qué? ¿Esta canción que te transmite? ¿Por qué no nos la has traído aquí a la radio? Cuéntanos un poco
A ver, esta canción es, bueno, lo he traído porque le gusta, le encanta a mi hijo
Y es algo como, no sé
Me acuerda mucho de mi país y como a mi hijo le gusta, digo, pues nada
Pero así en concreto no
Es el ritmo que me gusta
Sí, ¿no?
Sí, el ritmo, sí
I a més que un sol, quan després vegis el vídeo, si no l'has vist ja
Té una estètica que transmet una mica la vida quotidiana d'allà, no?
Pots veure una mica la vida quotidiana d'allà
Sí
I també alguns paisatges molt daus, per tant, jo crec que també és una estètica bastant curiosa
La cultura ens ensenya molt, no?
La cultura al final ens ensenya moltes coses d'una...
Sí, ens parla d'un país moltíssim, sí que és veritat
Sí, sí
I en aquest cas ens està parlant del teu
Mira, ho mirarem bé, eh?
Sí, sí
I quan arribem a casa m'hi pico jo allà i miro la...
Has dit, però, a veure si me'n recordo...
Hora?
Hora
Hora
H-O-R-A
Hora
Com si hi posessis hora
Hora
Com si hi posessis hora
Sí, sí, és veritat, sí, és veritat
Hora
Hora
L'hora
L'hora
Després la pronúncia va per una altra banda
La pronúncia la deixarem al Jordi, que per això és el nostre home de llengües
Ah, sí, sí, sí, la pronúncia que la diguin
Ja la deixem
Això ho decideixo jo
Exactament, exactament
Doncs, molt bé
Doncs, jo crec que és un bon moment ja per anar a tancar una mica l'entrevista
Moltíssimes gràcies per venir, moltes gràcies
Consol, et deixo a tu, doncs, que facis els honors tancant una mica aquesta entrevista
Doncs sí, mira, moltíssimes gràcies també, us ho dic, perquè ha estat molt bé
Anava uns quants dies també a darrere teu perquè vinguessis
Ja pot ser possible
I, a més, amb la teva filla, que no l'esperàvem
O sigui, que sorpresa total
I molt agraïda de Kashi Svingut, totes dues
I que siguin felices
Ai, gràcies
Os deseo que seis molt felices
Aquí, en nostre país i en el vostro, per descontat
I aparte tenéis una cara de felicidad
Me encanta
La verdad, no nos podemos quejar
Pues ya está
Estamos bien, estamos bien, no nos podemos quejar
Y, a ver...
Muy bien
¿Qué más se puede pedir?
No, no, no, no
No se puede pedir
Es que...
Es lo...
A ver, estamos muy agradecidos
Pues muy bien
Pues muy bien
Y...
Muy bien
Me alegro muchísimo
Gracias
Muchas gracias
Gracias
Gracias a vosaltres
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
¡Suscríbete!
I fins aquí, el refugi d'avui
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'avui
Nosaltres tornem, com sempre, dilluns i divendres aquí a Ràdio Desvern
Les tardes de l'emissora municipal de Sant Just
Sóc Daniel Martínez i ha estat un plaer acompanyar-vos al llarg de la tarda d'avui
Que vagi molt i molt bé i ens sentim molt aviat
Adéu-siau
A ver, estamos aquí a Ràdio Desvern
A les contres, Ràdio Desvern
Dura d'avui
Dura d'avui