T'he d'agrair, Pineda, que hagis vengut un divendres sant, perquè, filla, surts al carrer i no hi ha ni un ànima. I, a més, Barcelona està preciosa, avui. És aquells dies que... Que paga la pena, sí. Perquè, a més, hi ha aquest sol esplendorós... És una cosa fantàstica, es pot passejar. No com el dia de Sant Jordi, que no pots donar una passa. No. T'agrada més un divendres sant?
Home, i tant. Tan bon temps com avui. Tranquilíssim, a més. No t'hagis de trobar ningú pel carrer, no hagis de saludar forçadament, no hagis de fer el paperot, que bé. Això també és veritat. I poder passejar tranquil·lament badant, que Albert Badà m'encanta. Badà, badà. Badà, badà. Badà, Badà, Badà. Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Badà, Bad
Badà però ben vestida, veig que vens ben vestida. Sempre ho faig, sempre ho faig. De fet, xandall poques vegades, la setmana passada de calçotada i... I no t'hi veuran més, eh, un xandall. No acostuma a ser un outfit que jo defensi amb certa dignitat. Per estar per casa, sí. Allò de geure al sofà, sí, un xandall ben còmode i tot el que té una dessuadora grossa i tot el que tu vulguis i més, eh? Vull dir, molt yanqui tot.
Avui ben vestida? Sí. Un dia com avui, divendres sant? A més, avui s'ha d'anar més ben vestit que mai.
Pineda, jo no sé si tu ets molt, vius molt espiritualment aquests dies. T'agrada això de les processons? Això t'agrada a tu? Sí, i molt. I et diré una cosa, quan era molt, molt petita, la meva mare és creient. I ens va posar, eren molt petits, havien de tenir 6 o 7 anys a casa. La meva mare no en tenia més. I ens va posar a Jesucristo Superstar. Home, boníssima. És una meravella absoluta. I recordo que allò em va impactar profundament.
És que la música, la banda sonora, allò és espectacular. La banda sonora, com ballen les interpretacions, tot, és una autèntica animalada. I allò em va marcar profundament. I a més, a banda d'això, clar, nosaltres anàvem a una escola de monges. Llavors, clar, t'expliquen per què la Setmana Santa, per què l'adalt que avui en dia hi ha molta mainada que desconeixen profundament per què estan celebrant aquests dies.
Clar, tot això, aquesta cosa d'aquesta persona que tu veus allà a les esglésies ensangonada, que et va morir per nosaltres, tot això, saps? Aquesta cosa tan èpica, perquè és una cosa èpica, t'explica una història, i després les pel·lícules que et posen a la televisió. A Ben Urb. Clar, tot això ens encanta, eh? Les sandàlies del pescador. Vinga, vinga, vinga. A mi tot això, però...
Em passo tot amb una alegria. M'encanta. I ara deia que venia amb el metro i m'estava mirant processons. Amb el mòbil. Home, i tant. Sí, sí, sí. I a mi tot això m'impressiona i m'emociona i em commou. I evidentment que és una cosa que és cultural. Si haguessis nascut a un altre lloc, si haguessis nascut a Finlàndia, tot això no et commouria. Et commou perquè és cultural i evidentment Déu Nostro Senyor et va posar aquí, saps? I tant.
t'ha tocat empassar-te tot això, creure-t'ho i vibrar amb aquestes coses, saps? Vull dir, de forma... Incluso sense voler-ho, saps? Perquè dius, tu ets creient, no ho ets, no ho sé. Però quan veus aquesta performance, vull dir... Et toca. Si més no, dius, què passa? Escolta'm, Pineda, avui ens volem fixar en el nou papa, ja fa un any que és papa, però...
No sabem massa qui és, què fa aquest senyor. Són dies molt importants per ell. Setmana Santa, el va picar, molta feina. És la seva primera Setmana Santa al capdavant de l'Església Catòlica. El 8 de maig farà un any que és el càrrec, però això, a diferència de molts papes, té un perfil públic molt discret.
Qui és? Com és? Què pensa? És conservador? Vol canviar coses? Sí? No? Què ha demostrat fins ara? Què ha dit? Què no ha dit? Molts interrogants. I tinc a l'altra banda la Gemma Bonet. Gemma, què tal? Bona tarda. Hola, Judit. Què tal? Bona tarda. Tu segueixes la informació relacionada amb el Vaticà, amb l'Església. Això, aquestes preguntes que ens fèiem amb la Pineda, amb el Papa Lleó XIV, Robert Francis Prebost, qui és? Què en sabem d'ell? És un home...
que en sabem poca cosa, no? No és com el papa Francesc, que era més expansiu, amb un perfil públic més visible. Sí, sí, efectivament, sí. El papa Llegó XIV, que ara aviat farà un any que va ser elegit papa, és un home molt discret, però jo diria que és molt discret i d'unes formes molt, per dir-ho així, molt clàssiques. Ell, doncs...
El primer dia a la plaça Sant Pere, ja quan va ser nomenat papa, quan va ser elegit papa, va sortir amb tota la vestimenta tradicional, va sortir amb l'estola, amb la creu daurada, amb la museta, no com va fer Francesc, que va sortir tot vestit de blanc.
El Lleó XIV ja d'entrada va sortir amb tota la vestimenta tradicional. Això ja ens va indicar que era un papa que li agrada molt la litúrgia i li agrada molt aquesta cerimònia més tradicional. Però, en canvi, això en les formes, però en el fons és un home que, ara n'anirem parlant, la veritat és que...
segueix totalment l'estela del papa Francesc i és contundent amb les seves idees, ferm, valent, i estic segura que farà moltes coses, perquè quan era cardenal ja les feia, ja va ser molt valent en prenent mesures contra els abusos, etc., i penso que amb el seu pontificat serà igual. Ara deies això, les formes són potser molt diferents amb el papa Francesc, el contingut aquí sí que convergeixen.
Sí, exactament. A veure, és que Robert Prevos va ser creat cardenal per el papa Francesc l'any 2023, o sigui, tot just dos anys abans que finalment l'elegissin amb ell papa, i va ser creat per Francesc perquè ja tenien...
Tenien ja molta història en comú i tenien molta amistat. És un home que, penseu, que és missioner. Ell és nord-americà, com sabeu, va néixer fa 70 anys als Estats Units, però després va fer molta carrera, com a Prevera, i va estar a diversos llocs, ve de l'Orde de Sant Agustí. Per tant, és un religiós, d'acord?
Però després, a més a més, això, que se'n va a Perú i allà està moltíssims anys. I, per tant, també va tenir molta relació amb l'Església de Llatinoamèrica. I com a cardenal també va fer molta feina al Perú, on, per exemple, va aconseguir, per ordre del papa Francesc que li va amenar,
investigar la secta del Sodalicio Vida Cristiana i van aconseguir dissoldre-la. El papa Francesc la va finalment dissoldre perquè ell va fer una gran investigació molt exhaustiva i va veure que allà es cometien abusos de tota mena en nom del cristianisme i la van dissoldre. Llavors, ell en aquest sentit segueix l'estela totalment del papa Francesc. Per tant, les formes són molt diferents però el contingut té la mateixa contundència, per dir-ho.
És a dir, va fent feina més de formigueta, de forma més distrata, però ell va fent... No sé, Gemma, però hi ha gent que potser troba a faltar que amb el panorama que tenim ara al món, guerra a l'Iran, guerra a Ucraïna, enfrontaments a molts punts del planeta, no es posicioni d'una manera més contundent, no?
Sí, a veure, és veritat, què passa? Que ell s'està posicionant, ell està dient moltes coses, el que passa que potser no arriben prou als mitjans generalistes, per dir-ho així. El papa Francesc tenia unes formes, no?, ell era argentí, el seu tarannà, tenia molt sentit de l'humor, tenia un caràcter molt extrovertit.
I sempre que deia alguna cosa, per exemple, jo me'n recordo que a mi per la meva feina em tocava moltes vegades seguir l'Àngelus dels diumenges per veure si deia alguna cosa interessant, que després els periodistes podíem treure titular o així, i sempre el Papa Francesc deia...
Bon diumenge, que tingueu un bon dinar. Deia, bon pranzo. Això per fer riure, no? Sempre acabava així dient, bon pranzo. I sempre feia alguna broma, que dius, és una tonteria, no? Però ja es guanya, no? La gent li feia gràcia. La gent allà a la plaça Sant Pere deia, ara aquí tenim el papa i ens diu que tinguem un bon dinar. Era un home molt així. Llavors, què passa? Que el papa Francesc, que era així, ell deia...
I ho deia molt, òbviament, amb totes les coses que deia, òbviament amb molta contundència, no?, i molt seriosament. Però de tant en tant deixava anar alguna atzegallada i sortia tots els mitjans de comunicació, val?, perquè m'entenguis. Però aquest home, ell...
està dient coses molt importants, si us hi fixeu bé. El que passa és que potser no estan sortint tant els mitjans grans o els mitjans més generalistes, doncs potser perquè ell és molt discret en les formes. Ell és un home que pel seu caràcter, per la seva manera de ser, doncs té aquesta discreció, aquest to baix, aquesta... Però, si ens hi fixem bé, per exemple, dimarts passat, ell cada dimarts quan surt de la residència de Castell Gandolfo,
té allà un grup de periodistes. Doncs ell sempre va allà atendre'ls. I ja va dir la paraula Trump. Es va dirigir directament a Donald Trump i li va dir que parés la guerra. Li va dir, demano al president Trump que faci converses i que... És a dir, li va dir amb el nom directament. Que això fins ara entenc que no ho havia fet.
No, amb aquesta contundència, dient el nom fins i tot, a veure, la diplomàcia vaticana sempre és molt civilina, no? Doncs dimarts passat ja va dir el nom de Trump. A totes les homilies que ha estat fent aquests dies de Setmana Santa, quan té l'oportunitat de parlar, sempre parla de la pau.
I des d'allà, des de fa uns quants mesos enrere, ara no només amb la Guerra Lloria en Mitjà, sinó des d'allà fa temps, des de principis d'any, que està sempre que pot amb audiències públiques parlant de la pau. El seu missatge de pau, de pau, de pau, sempre és constant. Què passa? Que és veritat que les seves formes són molt...
tranquil·les, per dir-ho així, i potser no arriba tant a la població general. Però aquells que realment tinguin interès i segueixen mitjans o el Twitter del Papa, el Twitter del Papa també està dient, per exemple, ahir mateix, Judit, si m'ho permets, molt breument, però ahir mateix...
deia, l'ocupació imperialista del món es veu interrompuda des de dins per la violència. A veure, diu, l'ocupació imperialista del món. D'aquí penseu que està parlant, no?, dels imperialistes. Llavors té aquests missatges que, clar, sí, són com molt discrets, però pum, allà està, saps? Sempre... És discret, però ell les va dient. Sí, sí, sí, sí, i les va fent i continuarà lluitant per això.
I aquests dies de... Es continuarà pronunciant, vaja. I aquests dies de Setmana Santa encara té més protagonisme. Sí, exacte. Això és la processó de Diumenge de Rams. També l'hem vist a la cerimònia del rentat de peus.
A més a més, aquesta nit hi haurà el Via Crucis, demà a Betlla Pasqual, després dels actes de diumenge de la Resurrecció, és a dir, una agenda molt plena del Papa i una agenda que d'aquí uns mesos també farà terra aquí a Barcelona perquè vindrà el juny a Barcelona, no sé, d'aquesta visita, Gemma, què en sabem?
Sí, sí, sí. Doncs bé, en sabem molt i en sabem poc. A veure, sabem que arriba a Barcelona el dia 9 de juny. Llavors, el dia 9 és quan arribarà a Barcelona, el dia 10 és quan ja el dimecres 10...
la visit, bueno, la benedicció, ara que no em sortia, la benedicció de la Torre de Jesús, perquè al final el que ve a fer el Papa a Barcelona és, sobretot, beneir la Torre de Jesús de la Sagrada Família. Vé a treure el precinto, no?, una mica. Ja ens toca una mica, una mica d'alegria aquí amb la Sagrada Família, clar.
Això mateix, això mateix, Elisenda. Ell ve allà perquè ja el papa Benet XVI ja la va santificar el 2010. Ara que s'ha acabat el punt més alt, que és la Torre de Jesús, ve el papa Lleó XIV i vindrà Benahir a aquesta Torre de Jesús.
De l'agenda oficialment, del que se'n sap aquests dies, oficialment encara no n'ha transcendit res perquè encara no la volen fer pública. Però sí que, llevat d'òbviament això que us acabo de dir de la benedicció de la Torre de Jesús, però sí que sabem que anirà a Montserrat, tot i que no ens han volgut dir què s'hi farà exactament, però sí que sabem que anirà segurament el dia abans, el dia nou, a Montserrat,
i que podrà veure la comunitat de monjos de Montserrat, s'espera que pugui fer un acte públic, però ja et dic, no en sabem res, ni tampoc ningú en vol dir res encara, fins que el propi Vaticà doni públicament l'agenda, i després el dimecres 10 és quan es farà la visita a la Sagrada Família.
I després també hi ha un altre acte, que algunes filtracions en Premi s'han dit que hi haurà un acte a l'Estadi Olímpic, però no s'ha confirmat i tampoc tenim més detalls. Home, això seria gros, eh? Exacte, exacte. Doncs ho seguirem amb la Gemma Bonet, que ens ho anirà explicant a Catalunya Ràdio i que avui ens ha ajudat a desxifrar una mica millor qui hi ha darrere del Papa Allau XIV, que fins ara no en sabíem massa res. Gemma, moltes gràcies. Molt bé, una abraçada. Que passeu bona tarda. I que parlem de Setmana Santa.
Saps allò, Pineda, que cantava el Cetangana de Demasiades Mujeres? Allò, no n'hi ha prou, mai. Però per ells, de vegades són massa. Oi? Sí. De vegades són massa? Doncs fixa't que avui és dia de processons. Sí. I a segon, al País Valencià, les dones se'n han prohibit.
participar a les processons. Què dius ara? No poden formar part de les confreries, només hi poden anar com a espectadores. Exacte, amb allò i amb la mantilla, que no falti. Elles a mirar, però no hi poden participar. No poden participar-hi, em sembla molt bé. Doncs això, el papa de Roma, que és una persona tan discreta, que és el mantilla dels papes, podríem dir...
No costaria res pronunciar-se. Clar, vull dir, davant d'això no costa res pronunciar-se. Escolteu, vivim al segle XXI i hem d'avançar, no? Vull dir, hem d'avançar una mica. Aviam, com ho podria gestionar aquest senyor, això? Ens trobem ara aquí, el 2026, amb aquests pollastres. Això podria provocar que aquesta setmana Santa de Segur perdi l'estatus de festa turística d'interès nacional, això que és el moviment que ha fet el govern espanyol. Ara ens ho explica des de València a l'Alpa Barbosa.
Alba Barbosa, bona tarda. Bona tarda, Judit. A veure, què ha passat exactament a segon? Per què està sent tan polèmica aquesta Setmana Santa?
Doncs mira, segon fa deu dies, diumenge passat, la confraria que organitza les processons vota i vota a favor que les dones continuïn estar vetades a la processó. No hi poden, per tant, participar. D'aquesta confraria en formen part uns 1.700 membres, són tot homes i a la votació hi participen 403, menys de la meitat. I per majoria, gairebé 270 vots, van ser en contra que les dones puguin participar en aquesta processó. I exactament el que es votava era...
canviar els estatuts de la confraria i la justificació per Betac les dones és no trencar amb la tradició, una tradició que porten sostenint 500 anys, 500 anys que les dones no poden processionar. Clar, no és la primera vegada, Alba, que s'està intentant canviar això perquè les dones puguin participar d'aquesta celebració, entenc.
No, no, aquesta votació és la tercera vegada que es fa, però no es fa cada any. En va haver una el 1999 i una altra el 2022. El que passa és que a partir d'aquesta votació és el que ha desencadenat una cascada de condemnes polítiques, també socials. El govern espanyol comença, ha començat els tràmits ja per retirar el títol de Festa d'Interès Turístic Nacional a la Setmana Santa de Según.
perquè es discrimina les dones. Per tenir aquest reconeixement, el que s'ha de garantir és la participació ciutadana. I en aquest cas, argumenta el govern espanyol, la meitat de la població de segon, les dones no hi poden participar. I també s'hi ha pronunciat el Ministeri d'Igualtat, que ja ha portat aquesta setmana la decisió de l'Assemblea de la Confraria a la Fiscalia, alegant això, que es vulnera els drets de la dona, que són drets que garanteix la Constitució i que també...
se salten lleis com la d'igualtat o la de llibertat religiosa. I a nivell social, ho vèiem també aquesta setmana, a Según mateix, hi ha hagut una concentració amb centenars de persones a l'ermita per reclamar que s'incloguin les dones. És un tema molt calent a Según. Mira, Alba, tenim al telèfon la Blanca Rivelles, ella es porta veu del col·lectiu Setmana Santa inclusiva de Según. Blanca, què tal? Bona tarda.
Bona vesprada. Clar, entenc que estan sent uns dies molt frenètics per vosaltres perquè esteu en el centre d'aquesta polèmica, d'aquest debat. No sé com ho esteu vivint vosaltres. Bé, bé, en tranquil·litat. En tranquil·litat perquè al fons i a la fi lluitem per la igualtat. Lluitem per la igualtat i per accedir a la que oferien igualtat de drets i obligacions. I és un anacronisme...
que em presi segle XXI, que el 2026 encara no hagin arribat ahir. Tu com t'expliques això? Per què aquest no a les dones en una celebració com qualsevol altra, d'una tradició? Per què no s'obre a les dones? Com t'expliques aquesta resistència per incloure-us? Jo crec que és por al canvi. Que se quede tot tal com està i que no canviï res. I que n'hi ha gent molt còmode en aquesta situació.
n'hi ha noms molt còmodes i dones molt còmodes també. I això és el que és greu. I també n'hi ha gent que ni li va ni li ve, que tant li va. Bé, com dient així, se li fot. Ja. I que és cofrare i que no va... i que traig la seva opinió, però no va votar. Mhm.
I això realment és una lluita per la igualtat. I jo vull insistir molt que és una lluita que estem duent a terme tant homes com dones. Vull dir, són persones que estan convençudes que la igualtat ha de primar en tots els àmbits de la vida. Perquè entenc que en aquesta votació només hi han pogut votar els homes. Vosaltres tampoc teniu ni veu ni vot en aquest tipus de decisions, entenc, Blanca?
Clar, perquè vota la cofraria i se'ls voten els cofrades. És més, per arribar a aquesta votació s'han arreplegat signatures entre cofrades, no entre la població, no entre la ciutadania, per instar a la Junta que convocara una assemblea extraordinària
per portar això. Tot és qüestió d'homes, qüestió d'homes, qüestió d'homes. Ja, homes decidint coses que poden afectar les dones, que afecten les dones, però ho decideixen els homes i, per tant, han decidit que vosaltres us quedeu sense poder participar d'aquestes processons. Ara ens comentava l'Alba que el govern espanyol ha anunciat que retirarà l'estatus de festa turística d'interès nacional a la Setmana Santa de segon. Això què vol dir? Què implica per a vosaltres que es retiri aquest estatus?
implica menys visibilitat com a ciutat i menys visibilitat com a festa. Però jo crec que té tot el sentit que es retire aquest títol perquè no inclou a la meitat de la població. I això ja se sabia quan va ser la votació. La votació va ser el dia 22 de març i ja feia un mes que havia eixit la notícia que el govern havia iniciat els tràmits per tal d'investigar això
perquè no acollia la meitat de la població. I els que varen votar, varen votar sabent això. Mira, fa uns anys el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'una dona que havia estat exclosa a la confraria, en aquest cas, a Laguna, Tenerife. No sé si vosaltres, amb aquests precedents i d'altres, no sé si us plantegeu també portar-ho a la justícia, això. Nosaltres, en principi, no volíem portar-ho a la justícia. Volíem que hi sigui des de dins de la
de la cofreria, però ja duem tres votacions i no ha eixit i ara comencen a plantejar-se-ho perquè ha eixit tot aquest lío que s'ha muntat aquesta setmana, però ja duem tres voltes, tres votacions i estem un poc fartetes i fartets d'això i no descartem dur els tribunals. De totes formes es va reunir amb la ministra d'Igualtat la setmana passada
I ella va dir que, bueno, i ja ho han fet, que donaria part a la Fiscalia i la Fiscalia ja va parlar ahir dient que començava a investigar això. Doncs veurem com acaba aquesta investigació de la Fiscalia. No sé, Blanca, què faràs? Aniràs a la processó? T'ho miraràs des de fora? O dius, mira, com que no hi puc participar ja ni m'ho miro, què faràs? Ah, no, no, jo aniré a la professora, a mirar-ho, sí, a mirar-ho i a passejar, perquè la professora la cofraria
I la Setmana Santa segundina és molt nostra. I encara que no ens vull quedar dins, jo em sento molt arreglada segund i molt arreglada a la cofreria.
I jo hi seré al carrer, clar que hi seré al carrer, no vaig a quedar-me a casa. Perquè, Judit, deixa'm dir-vos, i la Blanca això ho coneix millor segur, perquè les dones s'han exclòs de la participació de les processons, però sí que hi tenen un paper en l'organització, perquè Blanca ho sabrà millor, però sí que prepareu, teniu un paper bàsic, primordial, en la preparació de vestits, en les vestes negres...
Però és el típic paper de tota la vida d'acompanyant i d'espectadora. Exacte, però sosteniu la festa. Sosteniu la festa. Clar que sí, clar que sí. Per això dic que encara avui n'hi ha dones que estan en contra de l'incorporació de la dona a la cofraria perquè estan molt còmades duent a terme aquest paper. Jo no, jo no, i n'hi ha molta població que tampoc ho està. I la dona al segle XXI no és la dona del segle XVII.
I les tradicions han d'avançar. I la igualtat ha de primar en tots els àmbits. És interessant això que comentava ara l'Alba Blanca, que al final el vostre paper es delimita a cosir vestits i, si molt m'apures, a netejar les figures i poc més. Seria això, la pràctica, el que acabeu fent? Sí, i a vendre loteria. A vendre loteria per sostindre econòmicament la festa.
Doncs esperem a veure si l'any que ve per fi ja la situació canvia i les dones sí que podeu formar activament d'aquestes cofraries i participar de ple a les celebracions de la Setmana Santa de segon. Blanca Rivell, es portaveu del col·lectiu Setmana Santa inclusiva de segon. Moltes gràcies i molts ànims. Moltes gràcies a vosaltres per fer-ho, per tornar-nos bé.
i per fer-vos ressò de tot això. Vull afegir una cosa molt ràpidament. Això ha donat lloc a que en molts llocs d'Espanya, de l'Estat, hi ha situacions com la nostra.
i tota aquesta setmana estic rebent notícies de gent que està en la mateixa lluita. I per fi s'ha posat l'igualtat damunt la taula i això ja forma part de l'agenda dels mitjans i de l'agenda del govern i jo crec que això és positiu. I tant, això és una bona notícia que per fi s'hagi posat el focus en aquest tema. Gràcies, Blanca.
Vinga, adeu. I Alba Barbosa, també moltes gràcies. Anys 2026 i seguim parlant d'aquests temes. Doncs sí, a veure com acaba tot plegat i si l'any que ve podem parlar ja precisament i finalment que les dones poden sortir a la processó de segon. Gràcies a vosaltres, Judit. Una abraçada, Alba, que vagi bé. Fins ara. Si una nau no sap on va, cap vent li és favorable.
Després del naufragi d'Albert Sánchez Pinyol, tanca el cercle de Victus. Una novel·la d'aventures, una faula política, un mirall de la societat, una lectura valenta. Aquest Sant Jordi, després del naufragi d'Albert Sánchez Pinyol, editat per Univers. Menja ràpid, menja fàcil, el trinxat de les Cerdanyes diu Carlit. Trinxat Carlit, cuinat cada dia a Puigcerdà.
Comença el dia amb les notícies i continua'l amb tot el que el periòdico t'ofereix. Newsletters i passatems exclusius, una app més àgil i el nostre club amb avantatges culturals. Tindràs tota la informació i gaudiràs d'experiències pensades per tu. Subscriu-t'hi ara per només 25 euros l'any.
Bueno, vam obrir camí, cantar rob d'un català, no? No és mai un camí de roses. Hi té una gran dosi d'il·lusió, de voluntat, d'imaginació. Cap altra discogràfica catalana ha reunit tanta història. El que havíem de fer era avançar-nos al moviment que havia de venir. Un tio amb tanta visió i que aposti per xavals com nosaltres, que som quatre desmanegats fent música, és molt guai. Pick Up, 40 anys creant espai musical català. Dissabte a la nit, a TV3 i a la plataforma 3CAT.
No tenir temps per cuinar ja no és excusa. Vols receptes sorprenents sense complicar-te la vida? Amb el llibre de l'Arnau París, Cuines Pim Pam, ho tens resolt. A la venda a la botiga 3CAT i als punts habituals. Aquest divendres 3 d'abril, la ballarina, coreògrafa i directora Ariadna Pella a la vida és un musical.
Ariadna Pella ha creat un univers propi de coreografies amb musicals com El despertar de la primavera, Mare Mar, La gran nit de Dagoll de Gom, L'alegria que passa i Germans de sang. De petita ja muntava espectacles als estius amb la seva germana Clara, amb qui de grans han creat la companyia Les Impuixibles. Aquest divendres a partir de les 8 del véspera, la ballarina, coreògrafa i directora Ariadna Pella a La vida és un musical, amb Marta Romagosa i Ignàcia Bat.
Si t'hi fixes, l'ordi és el que fa el ganxo. Mai no veus l'espiga dreta. Camí de cabres. És un recorregut sonor per les feines del camp i el ritme de les estacions. Avui és un dia important com a esquiladora. Moltes mans per plegar la llana, per agafar les ovelles. Un viatge pel paisatge que canvia al llarg de l'any. Del verd dels sembrats, el groc de l'estiu i la baixada del bestiar a la tardor. Ostres, n'he buscat això, eh? Hi ha una cabra que acaba de parir.
Ara mateix, sí, sí.
Roger Bosà, bona tarda. Bona tarda. Col·lejada, eh, i el palaní. Què et sembla? 6-0. 6-0, eh? 6-0. 12-2 en el global, imagina't. És una peixenada, no?, el que va passar ahir. Sí, sí, sí. A l'espera, com t'Alexia, és a la frontal, pot fer-la passar pel Pallor, Pallor és d'Anglania, no hi ha fornada, joc al xoc, la tràmissà en rebot, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
El gol del Barça! El tercer, el tercer, el tercer, el tercer! Gol, gol, gol, gol, gol!
No pot precigiar la centrada Vicky, l'acaba fent el cop de cap, la treu missa sota pels l'Aixut. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol,
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol! El sisè de grup! Marxa a poc a poc. 500 partits de l'èxida i ho ha celebrat amb una victòria al Camp Nou històrica, amb un accés a semifinals de la Champions, amb un golet, amb una assistència...
Es cau, hem deixat sonar tot perquè va ser fort. Imagina't que en fa més el Barça i estem aquí tota la tarda. Jo crec que s'acaben els minuts. S'acaben els minuts del partit. Si no em van fer més perquè no n'hi havíem de més de partit, que també et diré quin avorriment. Perquè si Sherlock Holmes té el seu Moriarty...
Què esperem que el Barça tingui algú, algun rival, que s'hi pugui posar una miqueta seriosament i que, si més no, ens doni una mica de vidilla, fills meus, perquè allò, clar, que el que faci és fer gols, no? Això vol dir que realment hi ha una diferència abismal entre el Barça i el Madrid. Brutal, brutal, sí, sí. No tenen res a fer, no? No, no, no, no. Mira que a vegades hem sentit algú que ha dit el Madrid s'hi acosta, s'hi acosta, però és que la veritat és que no s'hi acosta. No, no. Crec que són 23, clàssic ja, Barça-Madrid. Només un l'ha perdut el Barça, la resta els ha guanyat tots. Imagina't, no?
avorriment, que diuen, escolta, menges pipes, saps? Vull dir, l'Alèxia, el proper dia sortirà menjant pipes i marcarà gols a la vegada. Exacte. S'ho fa sol. Jo, no, estaria bé que féssim performance una miqueta més elaborades. Per exemple, abans de marcar un gol, fer un espagat a l'aire, no? Vull dir, una cosa... Performance, performance. Una tombarella, llavors, picar la pilota i marcar per l'escaire, no? Vull dir, donar-nos una miqueta un alicient, una miqueta de... Mira, si més no, aportem una miqueta d'alegria, perquè si no és molt fàcil guanyar. Farem gols amb el cap, només, un partit. Farem gols amb el cap. Exacte.
Tomàtic. Avui... Avui amb l'esquerra, només. Perfecte. Avui faig la pilota tota l'estona amb el cap, saps? Exacte. De banda, eh? No, no. I que no voti, que no toqui el terra i hi ha d'entrar. Divertidíssim. Home, jo això... Moments de floreix lava, també, uns moments així, saps? De cop que s'hagin d'enfilar al de la porteria, saps? Vull anar a fer una mica de belles coses, si no, escolta'm, són massa bones, aquestes noies. Massa, massa, massa. Hi ha l'Arsenal, que sí que planta cara, que va guanyar el Barça a la final de la Champions l'any passat, eh? I que...
És veritat, que no ens confiem ara, eh? Exacte, que la poden trobar a la final, també aquesta final, el Barça-Arsenal pot ser una final de Champions, eh? A la propera cita amb el Bayern. Bayern, sí, sí. 5 d'abril, l'anada de semis? L'anada l'últim cap de setmana d'abril i la tornada el primer cap de setmana de maig. Encara no se sap el dia, però seran aquestes dates.
Això va passar ahir, aquesta golejada increïble, però és que aquest cop de setmana tenim una altra cita important. Final, final, final del partit. El miracle no ha estat possible. I el Barça aplaudeix al Camp Nou. Ha fet tants mèrits, tants mèrits, que mereix una ovació com la que sentim avui al Camp Nou.
Això és l'últim partit del Barça-Atlètic de Madrid. Demà, nova cita, però és que tindrem 3 partits seguits. 3 en 11 dies. Això és... Amb l'Atlètic de Madrid. Sí, sí, sí. Hem de menjar molt d'arròs i pollastres, aquesta gent, perquè es cabren estragats, pobres. I difícil, eh? Demà Lliga i després els dos Champions dels quarts de final. Aquests sí que són difícils, eh? Sí, sí. Aquests són molt difícils. El Barça ve del 4-0 allà a la Copa, eh? Bé, jo crec que... Això ja s'ha paït, creu?
Sí, jo crec que sí, perquè era la Copa i ara ve la Lliga, que el Barça la vol assegurar, i després la Champions, que és el gran objectiu. Jo crec que demà el Barça no tindrà problemes perquè, escolta, per l'Atlètic de Madrid la Lliga això tampoc és el seu objectiu ni la seva lluita. Ara el que costarà serà els quarts de Champions, jo crec, eh?
I amb això és important, Rafinha. Sense Rafinha, sí, sí. T'havia fet a més bons partits, no? Sí, sí, sí. Sou de Rafinha vosaltres o no? Rafillistes sempre, ens agrada molt. A mi m'agrada més Poado, però bueno. Estic molt de Poado, eh, Pineda? Jo sóc més de Poado, amb aquells ulls que té, que se l'ha de menjar a la terra, que és un nano fantàstic. També era molt de Joan Garcia, però aquest any no sé per què...
Mira, és veritat. És bon nano, em cau bé, eh? Malanduria que has de fer un arròs. Però, escolta'm... Un petó apuado, eh? És veritat que ho va dir. Aquí la gent em pren seriosament, però us ho dic. És de veritat, aquest petó apuado. És un senyor que a mi m'escau.
El deixarem aquí. Deixo la pilota votant. I a vosaltres l'agafeu quan vulgueu. Per Joan Garcia hi ha molt fanatisme en el sector femení. La Juliana Canet. Va boja, eh? Però aquest noi és solter. No.
A més té la nòvia de tota la vida, no em sembla? Ai, aquest de tota la vida, i a vegades... Bueno, Pineda, no cridis al mal temps. No, jo només dic que de vegades, bueno, quan la cosa comença a anar bé a nivell professional, ens ve amb les orelles i de cop i volta qui ha estat allà aguantant plors i llàgrimes i moments difícils, doncs, escolta'm, se'n prescindeix. Bueno, és molt bon jugador. Això és veritat, i bon noi és molt bon noi. Bon noi, bon jugador. És català és de casa, ens agrada.
jugarà demà i no Rafinha, que avui, bé, Flick ha dit coses que passen lesions, que formen part del futbol de la vida i que ningú té culpa de res, perquè li hem preguntat qui té la culpa, si algú la té, diu que ningú, i que el deixa estar uns dies al Brasil, que tornarà diumenge, perquè, home, no és la primera lesió que té aquesta temporada i que vol que estigui amb la seva família, que aclareixi la ment i l'esperen dilluns que ve. Però bé, cinc setmanes sense Rafinha, això serà dur.
Fliq ha parlat avui. Sí. Més temes. Què t'ha agradat, de Fliq? A mi m'ha agradat molt, però clar, és que això... Com es nota que no segueixo l'actualitat esportiva, perquè el que més m'ha agradat de la roda de príncia de Fliq ha sigut que ha explicat la seva experiència al Tibidabo. És veritat, Ivana. Per al Tibidabo. Sí, sí, sí. Ens ho recomana a tots, ha dit. Ens ho recomana a la caiguda lliure. Com si...
Si no haguéssim anat mai al Tibidabo. A Barcelona no s'ha anat mai al Tibidabo. La Rambla també, Regomana, Passeig de Gràcia. Ahà, molt bé. Però l'atracció, perquè ha dit que la caiguda lliure, que és espectacular, jo soc poc d'atracció, no sé si vosaltres ho sou. No m'hi trobaràs en aquesta plaia. Mira, fa pocs mesos hi vaig anar amb les meves nebudes. Hòstia, quan érem al Tibidabo, tal, tal, tal, tal, tal...
Sort que n'hi havia una que no arribava a l'estatura. I llavors vaig dir, tu tranquil·la, carinyo, que ara ja t'es queda amb tu. Que ben salvat, eh? I llavors les més fortes me les vaig estalviar per mi. Caigudes lliures. No, no, no. No fa por la caiguda lliure. Tens aquella sensació que la melsa et queda... Sí, sí, sí.
Te'n va tot amunt, eh? No, és horrorós. Doncs Flick la recomana, es diu Marlí. Es diu Marlí, l'atracció del Tibidabo, la que heu de llibre. És nova de fa poc, aquesta, no? La vam posar l'any passat fa d'un parell d'anys. Sí, sí, sí. 52 metres, no sé a quina velocitat baixa. Molt rasc, que se les pela. Sí, sí, sí. I bé, Flick diu que s'ho va passar molt bé, que ho recomana i que hi va anar amb la seva neta, però jo crec que la seva neta no és massa gran.
Jo crec que l'havia deixar allà. No és el net que va passar per aquí a Catalunya Ràdio aquell dia? Allí t'hi vaig anar amb la meva neta. Perquè si és el net és molt petitonet el que va passar per aquí. Potser la seva neta és més gran, però no gaire més gran.
Sí, sí, doncs això, sí, sí. Perquè la pregunta era, que li ha preguntat a Víctor Navarro, li ha preguntat què et fa més por. A Víctor Navarro sempre pura. És una pregunta que feia mitja hora que estava rumiant, i de fet ens ha demanat opinió. La pregunta era què et fa més por, Tibidabo o el virus FIFA? I ha parlat del Tibidabo, de l'experiència del Tibidabo.
I també ha parlat de l'episodi dels càntics racistes, no?, l'altre dia al Camp de l'Espanyol. Sí, i ha dit la paraula idiota per referir-se a la gent que no entén que això va de respecte, que va d'inclusió, que va d'integració, diu que això és el que volem al futbol i a la vida i que hi ha idiotes que això no ho entenen. I que molt bé el missatge de l'Amin a Instagram, el missatge que va fer a les seves xarxes, i que ara és l'hora d'aposar-nos i d'estar tots units i d'aposar-nos en aquesta lluita contra el racist, m'ha dit.
Parla de la premsa de Flick que ha fet avui a les portes del partit de demà dissabte, a partir de les 8, la TDT, a partir de les 9 al partit. I avui un mini tot costa que faràs tu, no? Un mini tot costa a dos quarts de 8. A les 8, al Catalunya Vespre Esports, sentirem Flick. També Manolo González, que juga a l'Espanyol.
oblidem de l'espanyol, eh, Pineda? Aquí per tothom, servim per tothom, eh, reina? Sóc que tenim gent que fa bé la feina i que segueix l'espanyol. Un mans, un especial. Hi ha un senyor estupendo que segueix l'espanyol i ho fa molt bé. Jo diria, a mi si em pregunten, el millor. Eh, que sí? Ves que bé, que ben avinguts. Compartim molt, eh, Roger? Sí, molt, molt. Ja m'ho explicareu. Ara farem una pausa. Sí. I atenció, perquè quan tornem
en exclusiva a la Tarda de Catalunya Ràdio. Sí. Us en recordeu d'aquell vídeo del Saló de l'Ensenyament? Que hi havia un grup de jovent que no sabia qui era el president de la Generalitat. No tenen perdó, no tenen perdó. Pausa i un dels protagonistes. Tot és possible un dia de partit.
És hora de connectar amb la TDT, la transmissió d'en Torquemada. Lissabte a partir de les 8, la TDT de l'Atlètic de Madrid i Barça a Catalunya Ràdio. La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.
A MGC Mútua ens comprometem a cuidar-te, a vetllar per la teva salut, tant física com mental. Ens comprometem a no deixar-te mai desatesa, siguis on siguis, perquè a MGC Mútua reinvertim tots els nostres beneficis per millorar les cobertures dels nostres mutualistes. MGC Mútua, la mútua dels mutualistes.
Què? Ja tens l'entrada per la festa dels 150 anys d'Estrella d'Am? Però encara en queden? Queden entrades i ganes de festa, també. Reuneix 25 cullerins de les ampolles dels bars i aconsegueix una entrada per 25 euros. Encara en queden més de 10.000, però afanya't. No et perdis la festa dels 150 anys d'Estrella d'Am. La festa del segle.
i mig. Una taranyina és una estructura natural perfecta que la seva autora teixeix en llocs oblidats, igual que el dipòsit d'un Cupra que no cal omplir. Com a la gamma híbrida Cupra, amb fins a 131 quilòmetres d'autonomia elèctrica i 910 de combinada. Aprofita ara la màxima ajuda del Pla Auto Plus amb tots els models. Descobreix-ne més a Cuprofix al punès.
La TNT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella d'Am, Cupra i Caixa. Ara, la tarda, amb Judit Pastor. L'amor i la guerra, la sal de la terra. Etre...
És una cara, és Dalí. Clar que és Dalí. I a més et diré una cosa. Jo en Dalí tinc una imatge clavadíssima al còrtex prefrontal, que és una paraula que em costa molt dir. Còrtex prefrontal. S'ha de fer una pausa.
és un rotllo, de quan agonitzava, fixa't tu, eh? Ai, filla, quines imatges, reina. Sí, sí, tremendo. Portada de La Vanguardia i del dia que es va morir van posar, però en portada, eh? Intubat. Una cosa, una cosa però horrible, horrible. És de terror en estar pur. I tinc l'última imatge d'en Dalí d'aquella portada d'aquell diari que vaig pensar que us ho podríeu haver estalviat, saps? Però bueno, mira, l'última hora també. Avui intentarem traure't aquesta imatge de Dalí. Si us plau. N'hi ha d'altres que també que explica. És igual.
Que ens n'estalviarem també. Dalí és un protagonista d'avui de la tarda, que tu no sé si te'n recordes, d'aquests estudiants de l'ensenyament. Un d'ells, ara el tenim amb nosaltres, és el Carles Pérez, és de Tarragona, i va respondre així a aquesta enquesta que li feien els de Radio Flashback. Qui és el president actual de la Generalitat de Catalunya? Ah, no sé. Salvador... Ah, Salvador Dalí...
Salvador Dalí va dir. Vols dir que aquí, no? Hi ha una miqueta més de... És un tema de l'edat, de la tonteria. Li preguntem a ell. Carles Pérez, bona tarda. Hola, bona tarda. M'escolteu bé? Sí, tu nosaltres bé, no? També? Sí. Que bé. Salvador Dalí, eh, vas dir? Sí. Què va ser? Estava rient ara perquè, o sigui, és veritat el que diu, o sigui...
Que sí que és un tema que m'hauria de prendre més seriosament i tal, però allà estava el meu company, em van dir Salvador, i li vaig dir de broma, doncs això, Salvador Dalí. Estaves enriolat. Va ser més aviat una broma, no vas tenir un lapsus, ni vas intentar salvar els nobles, eh? Era una broma. Jo sé qui és Salvador Dalí. Ah, qui és Salvador Dalí, a veure.
Doncs va ser un pintor espanyol, famós. Tampoc sé la seva biografia, però faia la idea. Però recordes com era físicament, per exemple? Sí, amb un bigot i molt curiós. Molt peculiar, sí senyor. I has visitat mai Cadaqués, per exemple, que és la vila que el va acollir, o el castell de Púbul, que és un castell que li va regalar la seva esposa. O el Museu de Figueres. I has anat mai, Carles?
No, no. Doncs mira, aquest estiu, deures. Deures, és una bona excursió. Ara, la Pineda et posa deures. Aquí està, sí senyor. Molt maco, eh, tot això. Preciós, és preciós, la veritat és que sí. La qüestió que amb això del Salvador Dalí, tu, Carles, t'has acabat fent famós. No sé com ho portes, això. Doncs, bueno, a veure, jo, com vaig veure el vídeo que es va fer viral i tot, doncs vaig aprofitar i vaig enviar-li un missatge al president i...
Aprofitant l'oportunitat, vaig parlar amb ell. Ah, Salvador Dalí! Això no pot ser. Sí que crec que als joves els interessa la política perquè els interessa l'habitatge, els interessa la mobilitat, els interessa la salut... Aquí el president contestava aquest vídeo viral dient això no pot ser i ara, com deies, et vas presentar al Palau de la Generalitat amb el president. Hola!
Què tal, com estem? Carles Pérez, eh? Encantat. He vingut a parlar amb tu per allò del vídeo, que s'ha fet molt viral, on li dic Salvador Dalí. Salvador, hi ha un gran pintor, un home... I que no ho vaig prendre pas malament, eh? Aquest vídeo ha servit perquè ens coneguéssim. M'hi has estat mai el Salvador Dalí? No, no.
Què fas aquesta setmana santa? Descansaràs una nit o no? Sí, bé, he d'estudiar, que tinc exàmens a la tornada. Dels tres, quina et va més bé? Matemàtiques. Matemàtiques, t'agrada les matemàtiques. Sí, són més de números. Les noves institucions són essenciades per fer funcionar un país. Per tant, a nosaltres ens ha servit per fer un esforç adicional per donar-nos a conèixer entre la teva generació. Que vagi molt bé, Carles. Igual.
Aquesta va ser la trobada entre el Carles Pérez i el president Salvador Illa. També et diré una cosa, Carles, li vas parlar de tu al molt honorable president de la Generalitat de Catalunya. Sí, ja em van dir, però és que no sé sé què em va sortir. Clar, clar, et va sortir. Estic acostumat a fer aquests tipus de...
Doncs de xerrades. L'heu impressionat tenir el president cara a cara, t'ho diràs. Però escolta'm, Carles, una cosa, vas ser tu qui li vas proposar de quedar al president o vas ser el president que et va demanar d'enallà? Ara, ara, ara. No vaig ser jo perquè doncs vaig voler aprofitar la situació. Molt bé. Afrontant els problemes a cara. Sí, sí, és el nostre ídol. Carles Pérez, proper president de la Generalitat de Catalunya. Però escolta, i què us vau dir? Quan va anar la trobada?
Doncs van parlar una mica, jo li vaig fer unes preguntes que penso que no les puc dir ara. Per què no? No, és que ells volen fer el vídeo i tal. Ah, o sigui, t'ho tenen capat, està embargada aquesta informació. Sí, bueno...
Sí, que he vist que ara han penjat un trosset a TikTok de la vostra trobada, però em sembla que el president diu pròximament el vídeo sencer al meu YouTube, oi? O sigui, s'ha aprofitat de la teva popularitat. Home, de fet, aquest vídeo, no sé si ho saps, Carles, el vídeo que apareixes tu amb el president, és dels més vistos del TikTok del president, eh? T'ho juro. O sigui, has ajudat el president a ser més popular a les xarxes. Totalment.
Sí, doncs la veritat és que jo no miro els vídeos. No sé, a mi em dona vergonya. Et fa vergonya. Clar, clar. Escolta'm, i on la vau fer la trobada? Al mateix palau? Sí, al Palau de la Generalitat, ahí en... en com... fora, o sea, no. Que tenen com un espai amb tarongers. El Pati dels Tarongers, sí. Molt maco, el Pati dels Tarongers. I a més té molta història. I no et va deixar entrar al seu despatx?
No, no vaig arribar tant. Clar, clar, clar. I no ens pots dir una frase, alguna cosa que t'impactés de la trobada amb el president? Allò que diguis, mira, em va agradar això que em va dir. No, és a dir, una frase no sé dir-te. Et puc dir que va ser molt respectuosa, molt... no sé...
Reconfortant, per dir-lo d'alguna manera, que em va agradar estar ahí. Home, està bé, està bé, per què? I el seu equip, també. Clar, no, no, no. Tu les pifies amb un atac de broma que t'agafa allà amb els amics. Contactes amb el president i et rep. I et rep el president. A mi no m'ha rebut mai el president i menys el pati dels tarongers. I n'he d'hauràs de fer un vídeo viral a TikTok. Jo ja m'han col·legat, això.
M'ha passat l'arròs, en aquest sentit. Doncs escolta, Carles, ens ha agradat molt parlar amb tu aquesta tarda. Ha sigut interessant veure com va anar aquella trobada. Estarem pendents ara de les xarxes per saber quines són aquestes preguntes que el Carles va formular i quina resposta va obtenir del president.
Carles Pérez, moltes gràcies per atendre'ns. A vosaltres. Una abraçada. Ara farem una pausa. I alerta, farem un concurs. No preguntarem qui és el president de la Generalitat. Perquè tothom ho sap. Farem altres preguntes. 932017474 i atenció al premi. 60 euros al Comdis.
Marxeu, xiblets. El camí que hem recorregut és llarg, però ara no podem defallir. L'especial del 25è aniversari del Senyor dels Anells de la finestra indiscreta arriba al final. Dóna'ns el mitgerol, noies. Si tant el voleu, veniu aquí a prendre mal. En el camí que tenim al davant, hi haurà molts moments que voldrem tirar enrere, però no ho farem. La gent d'aquests relats tenien ocasions a dos per fer-se enrere i no ho feien.
Anem junts fins al món del fat i llancem l'anell al foc. Posa't els auriculars i uneix-te el viatge en una experiència sonora única. El senyor dels anells com no l'havies sentit mai. L'únic que has de decidir és que en basta el temps que se t'ha atorgat. Aquest divendres a les 12 de la nit amb Toni de la Torra i la col·laboració especial de Jordi Buixaderes. El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Més informació a itacacultura.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.
Del 16 al 19 d'abril arriba la 37a Mostra Igualada, la fira d'espectacles infantils i juvenils de Catalunya amb una programació d'arts escèniques amb 41 espectacles de teatre, música, circ, dansa i titelles. Més informació a mostraigualada.cat Recomanat per Catalunya Ràdio.
Ara, la tarda, amb Judit Pastor. Condis, els supermercats de proximitat, us ofereixen avui el concurs de la tarda de Catalunya Ràdio.
4 minuts per la 6 de la tarda, hora del concurs. I avui, que és divendres, toca música, Pineda. Ja te'l saps, d'aquest, la música. El fem, el fem, m'encanta, m'encanta. I de premi, xec dels supermercats condis per valor de 60 euros. Va molt bé, això, nena. Home, això és una setmana. 60 euros? I tant. De seguida te'ls gastes. Va molt bé. Tenim dos concursants a punt. El primer és el Jordi, de Barberà. Jordi, què tal?
De Barberà no, de Barruera. De Barruera, molt bé. M'ho he apuntat malament, Barruera. Barruera és preciós, eh? Això és la Vall Fosca, oi? No, això és la Vall d'Avoí. Però si queda al costat, això. Barruera, al costat del Vall Fosca, sí o no? Bueno, que de l'altra vall. Que de l'altra vall. Més-ho veig, més-ho veig. Escolta, Jordi, com prova aquest divendres sant? Va bé?
Sí, bueno, he anat corrant. Jo tinc vaques, vull dir que... Doncs mira, com aquí nosaltres també treballem. No tenim vaques, però treballem. A més ens faltaria aquí una vaca. Com les tens? Les tens brunes? Com són les teves vaques?
En tinc de brunes, tinc llimusines, de creuades i un aurac. Déu-n'hi-do, mira. Doncs escolta, Jordi de Barruera, avui, que és divendres sant, us volem posar a prova amb cançons dedicades a Jesús i a la Setmana Santa. La primera cançó és aquesta. Has encertat el grup, molt bé.
I la meva pregunta és, com es deia el cantant d'aquest grup? Roberto Iniesta, Andrés Iniesta o Eduard Iniesta? Robert Iniesta. Es va morir fa poc, sí, correcte. Correcte, tu ja ho has dit. La resposta és correcte. Molt bé. Doncs escolta, Jordi, no pengis perquè tenim l'Antònia d'Igualada a veure si ho fa tan bé com tu. Molt bé.
Antònia, com estàs tu? Aquí, amb vosaltres. Que treballes tu avui? No, no. Avui estàs a casa tranquil·leta? Sí, confinada més aviat. Oi, que no et trobes bé? Sí, però com que tenim problemes de mobilitat, doncs això condiciona moltes coses. Doncs mira, et fem companyia a la tarda, què et sembla? Que bé. Doncs escolta, seguim amb música. A tu et posem un clàssic dels pets? Molt bé.
La cançó s'atura aquí i has d'endevinar com continua la lletra. Tornem a posar la cançó. Som dilluns de Pasqua i com cada any... Diu, som dilluns de Pasqua i com cada any ens mengem la mona despullats...
Jesucrist ha de ressuscitar o jo porto la mona per al fill gran. Què diries? Jo porto la mona per al fill gran. Jo porto la mona per al fill gran és una resposta correcta. Ara molt ràpidament haurem de desempatar amb aquesta cançó.
Aquesta és una cançó de Cetangana, el disc El Madrileño, i m'heu de dir ràpidament a quina data es va publicar. Quin any, un any, ràpidament. El 2020. I tu, Jordi?
24. Doncs ha guanyat l'Antònia d'Igualada. Gràcies, Antònia. Oh, gràcies a vosaltres. I Jordi, un altre dia, però va sort. Vale. Vinga, una abraçada. Ara, Pineda, que acabi d'anar bé aquest divendres, anar al bolletí, eh? Va, som-hi, eh? Vinga, som-hi al bolletí.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
La Casa Blanca proposa retallar l'any que ve un 23% el pressupost de la NASA fins als 18.800 milions de dòlars. És el segon any consecutiu que la Casa Blanca proposa una retallada significativa, tot plegat en un moment en què la NASA té previst posar en marxa diverses missions del programa lunar. Precisament ha estat a la matinada quan la missió Artemis II ha abandonat l'òrbita terrestre i ha començat el seu viatge cap a la Lluna. La tripulació fa un recorregut de 384.000 km
que durarà fins dilluns. I aquestes han estat les primeres paraules dels quatre astronautes. Tots quatre han destacat com han observat el planeta des de dos pols i han observat continents com Europa, Àfrica i fins i tot les aurores boreals. Si tot va segons el que està previst, l'Orient tornarà a la Terra el 10 d'abril amb un armatge a l'Oceà Pacífic.
Més notícies amb la Laia Framis. Els bombers treballen en l'enfonsament d'una taulada aquest migdia. A Esparreguera, al Baix Llobregat, s'ha ensorrat part del sostre d'un edifici a dues aigües sense causar ferits. Els bombers han rebut avis a quarts de tres de la tarda i han desplaçat cinc dotacions. Els tècnics valoren ara l'afectació i de moment han desallotjat preventivament algunes cases properes.
A Andalusia, Podem, Esquerra Unida i Suma han arribat finalment a un acord per presentar-se en coalició a les eleccions autonòmiques del 17 de maig. Un moviment que busca evitar una nova desfeta electoral com la de l'Aragó o Castella i Lleó, on es van presentar per separat. A més, si la fórmula funciona, pot ser també un primer pas per replicar una candidatura conjunta de cara a altres cites electorals. Ja hi ha veus que ho demanen, com Jèssica Albiach, dels Comuns. Jo, sincerament, no puc esperar altra cosa de les forces germanes. Que estiguem a l'altura del moment...
Benjamin Netanyahu anuncia que Israel ha destruït el 70% de la capacitat de producció de ser de l'Iran i, per tant, la fabricació d'armes. Donald Trump assegura que, amb una mica més de temps, literalment, els Estats Units podran obrir l'estret d'Hormuz. La República Islàmica s'hi torna contra infraestructures energètiques al Golf.
I el preu dels aliments bàsics puja per segon mes consecutiu segons l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura. El principal motiu és l'augment del preu de l'energia pel conflicte a l'Orient Mitjà. Al març, el cost dels aliments bàsics ha encarit un 2,4% respecte al febrer.
El Papa Alló XIV presideix aquesta tarda la celebració de la Passió de Jesús i a la nit farà el mateix per primera vegada al Via Crucis de Divendres Sant al Colisseu de Roma. Les meditacions d'aquest any abordaran temes com l'abús de poder, la guerra i la indiferència social.
A Catalunya, uns 2.000 confrares participaran en la processó del Sant Enterrament a Tarragona i a Girona. Els gestors de la catedral han demanat als manaies que no piquin amb les llances contra els esgalaons per no malmetre'ls. El president dels manaies, Xavier Serra, explica com ho faran per mantenir el so durant la processó.
Els manèries, mentre baixin a l'escaló, iran amb la llança a l'ombra, i en el moment en què accedeixin al replà, modificaran la seva posició i picaran. També es fa avui el Via Crucis, vivent de Sant Hilari-Sacalm, i al matí milers de persones han participat en la processó de la confraria laica 15 mesos de l'Hospitalet de Llobrat. Els esports, Rod Vilà, bona tarda.
Bona tarda. El Barça recupera Cundé, Valde i Eric García pel partit de Lliga de demà contra l'Atlètic de Madrid. Els blaugranes reprenen la competició metropolitana a les 9 del vespre després de l'aturada per partits internacionals. L'Espanyol també juga demà. Ho farà al camp del Betis. Manolo González té la baixa de Píquel, que no ha estat alliberat encara de la concentració amb la selecció de la República Democràtica del Congo.
i de Pere Milla per sanció. El Girona tancarà la trentena jornada dilluns rebent el Villarreal. A la Champions femenina, el Barça jugarà contra el Bayern de Múnich les vuitenes semifinals consecutives de l'equip blaugrana. L'anada jugarà a Alemanya el 25 o 26 d'abril i el Bayern ja ha anunciat que serà a l'Allianz Arena, amb capacitat per a 75.000 persones. La tornada serà una setmana més tard.
L'altre semifinal la jugarà l'Arsenal de Mariona Caldanté i Olaya Cudina i l'Olímpic de Lió, que entrena l'extècnic blaugrana Jonathan Giraldes. I en l'agenda del dia, el Balomano Granollers rep a les 8 al Logroño, amb partit de la 23a jornada de la Sobal i amb la segona posició de la Lliga en joc. I en hockey patins, Espanya tanca la fase de grups de la Cupa de les Nacions, jugant avui a les 9 contra Portugal. Fins aquí les notícies.
La mona, sigui com sigui, és símbol de Pasqua, òbviament. Però és que ara, senyors, a tot això hi hem de sumar la colomba pascual. Sí, sí, això és un invent relativament modern de fa uns 50 anys. O sigui, la colomba és un bon producte. Clar, amb la mona parlem de més coses, no? I has de ser molt curós amb el record que té la gent, no? I això és el que és important de la mona. Alloàvem, eh, Jordi, l'aroma que feia... Què?
Jo ja me l'he fotut. Un restaurant que aniva la Berlín. Aquest diumenge, a partir de la una del migdia, amb Paula Molés. La Tarda de Catalunya Ràdio. Amb Judit Pastor.
Xiques boniques, pas quan ja ve, dies de festa i de plaer. Si voleu vindré a passejar, a divertir-se, a divertir-se, a verenar. Xiques boniques... Sofia Gené, bona tarda. Bona tarda. Què et sembla aquesta música que t'he posat? Aquesta introducció, podem repetir-la, per favor? Sí, puja, puja, Gisela. Què és això? Vindré a passejar, a divertir-se, a divertir-se.
És un grup que es diu Saó, i té una cançó que es diu Xiques Boniques, que parla, això, de la Pasqua, de berenar, i avui... I avui... Aquest pastissera, que s'acosta dilluns, Sant, el dia de la mona... Sí, sí, sí. Hem dit, home, és hora de berenar, però que parla de mones, no? Són dies pastissers, aquests. És bèstia. Teniu molta feina, no, aquests dies? Sí. O sigui, tu ara et trobes un pastisser pel carrer i no saps si estàs veient The Walking Dead la... No sé...
25ena temporada o és Els pastissers? Et tenim així. Jo ara m'he posat una mica de... M'he tapat el que vindria a ser... No es nota, eh? Si estàs a punt de morir no es nota. Soc un panda. Jo ara mateix, no sé com em dic, o sigui, fes-me preguntes fàcils, per favor, perquè si no...
tenim un problema. A la tarda ho fem tot fàcil. Perquè és la tarda. Jo porto emprenes perquè baixi tot. Explica'm, sisplau. Us he portat, per tots vosaltres els que esteu a la peixera, us he portat el Donkey Kong, que és la mona que nosaltres fem. Quina bona pinta.
Nosaltres no fem ous de xocolata perquè fem mones una mica més, potser més adultes, però en parlarem de totes les mones. Això està bé, mona adulta, m'agrada el concepte. Aquesta és una mona que fem per la gent també que no pot menjar gluten. Molt bé. Que cada vegada és bé la gent que no pot menjar gluten. Sí, que no li senta bé. Què passa? Que és una mona que és tot xocolata, el que passa? Que és això, que no té ous. Nosaltres vam fer el floquet fa 3 anys o 4, ara no ho sé.
I vam dir, ostres, el floquet, el vam fer amb els ingredients preferits del floquet de neu, que eren el cacahuet, el coco i el plata. Quan el xat GPT fa 3 o 4 anys no el feia servir ningú, nosaltres el vam fer servir per preguntar-li quins eren els ingredients...
No sé si el xat GPT ho sabrà o no, però no ens va mentir. El xat ho sap tot. Jo crec que ho sap tot. Aleshores li vam fer cas. I, clar, com que no duia, diguéssim, xocolata, i molta gent ens demanava una mona de xocolata, vam dir, bueno, doncs farem el Donkey Kong. I el Donkey Kong en fem amb xocolata de gana i una gele de fruita de la passió i mango.
Sí, sí, és una bona pinta. La Drameri, eh? La Drameri, que és la passeria de la Sofia Janer, que avui ens acompanya perquè, clar, no sé si sou d'última hora o no... Jo soc d'aquestes que sempre vaig d'última hora i mai sé què fer la mona, perquè a vegades dius l'ou de sempre cansa. Clar, és que l'ou...
Sí, al final l'ou és xocolata, i a mi em feia il·lusió quan em regalaven una figura de xocolata, però nosaltres, per exemple, el dilluns de Pasqua fèiem una rossada i els ous els trencaven tots i acabaven fent torrades amb les brases ja, amb la xocolata fosa, oli i sal. Quina bona idea, això.
Això és, per mi, això és la mona. Un plaer senzill d'agafar-la o desgrossar-la i fondre la xocolata i ja està. Sí, sí, sí. Que bo. Doncs mira, 932017474. Si ens voleu preguntar com fer una mona original, si no us voleu gastar massa calés, no? Fer-la a casa. Exacte. Perquè costen calés, eh, les mones. Bueno, però també s'ha de pagar, o sigui... Sí, ho entenc. Però a vegades, perquè sigui una figureta de la Minyamal...
No sé quants euros. Jo el que diferenciaria i el que crec que hem de tenir tots al cap és la feina artesana... I tant, això sí. S'ha de pagar. I la feina industrial, doncs, evidentment, no pot costar el mateix que una mona artesana. Aleshores, jo si fos padrina... No m'han fet padrina, encara. Encara no. No.
però si fos padrina sap greu els meus cosins encara no els meus germans el meu germà no té fills encara no s'ha donat i arribarà després una putada les mones hem de mirar quan les anem a comprar que tinguin
Sí, hi ha una pista que és per saber si és una mona artesana o no. Les figures de xocolata, les artesanes normalment tenen errors, tenen petits errors. Normalment són ous o esferes que formen una figura. Si ens hi fixem, en la majoria de mones, o almenys així deia la tradició, és una composició d'ous i esferes que estan enganxats de xocolata.
I amb la gràcia del pastisser, evidentment, es converteix en una girafa, en un gos, en un Pokémon, en el que sigui. I després hi ha altres... Després hi ha altres mones que sí que són industrials, que veus que és un motlla i és una xocolata d'aquesta molt, molt, molt regulera. Que ja es veu, no? Que ja es veu. Aleshores...
que et facin pagar el mateix per una mona artesana que per una mona industrial, aquí és on hi ha el problema. Això és el que jo em queixo. Aquí és on hi ha el problema. Llavors, això, fixem-nos en els errors, també anar segons quines pastisseries. Això d'entrada ja saps on has d'anar i on has d'anar. I és un filtre bastant gran, això. Aleshores, jo diria de...
si tenim diners i ens volem gastar diners, evidentment, anar a una pastisseria que sapiguem que treballen de forma artesana i amb xocolata bona o amb un brioix bo, també. Al final, la mona de xocolata abans no era de xocolata. Els nostres avis no havien provat una mona de xocolata. Això ens ho hem inventat ara. És bastant nou, això. Com la feien els nostres avis, la mona? Els nostres avis...
Pensa que a Catalunya pràcticament hi havia poca gent que tenia diners, aleshores la xocolata, tot això era com molt exòtic, era car. El que feien era un brioix que tampoc li posaven mantega, segurament era un brioix de llar de porc o amb oli d'oliva, vull dir, perquè la mantega també és una cosa que no n'hi havia gaire, no hi havia en abundància.
I era un brioix espaciat, igual que un brioix de la coca de Sant Joan, era un brioix bastant ensucrat. A França sí que és un brioix que té més contingut en mantega que en sucre, i a Catalunya és al revés. I duia espècies i al final portava els ous amb els anys que tenia el fillol.
Fins a un màxim deien de 12. Una altra pregunta que et volia fer, Sofia. Fins quan s'ha de rebre la mona? Quina és l'edat límit? Jo no la rebo i a mi m'encantaria rebre-la. Ja s'ha acabat, no? S'ha acabat, fa anys que s'ha acabat. Però tu a la pastisseria et pots auto-regalar una mona. Però això és una tristura extrema. Ja ho sé, però mira, almenys ho tens de l'abast. Ja em faig els pastissos d'aniversari, la mona tampoc, home. Ja, ja, perd aquella cosa. No ho sé, jo diria fins als 18. Està bé. D'acord.
Majoria d'edat. Majoria d'edat. Després depèn del teu padrí. Si els teus pares s'han encarregat de trobar el padrí menys rata de la teva família, llavors has d'estar encantat. Però si els teus pares no han fet aquesta bona feina, doncs t'ha tocat, sap greu. Doncs escolta, fem una cosa, no? 3, 2, 0, 7, 4, 7, 4, si ens voleu explicar quina mona feu vosaltres, si feu la mona tradicional, si no veu una mica més, si teniu algun dubte, si esteu tristos...
perquè ja s'ha acabat l'edat de la mona. A veure, si esteu tristos i no teniu mona, o us la feu vosaltres, jo quan era petita va haver algunes mones que me les vaig fer jo, no sé encara per què. Com te les feies? Doncs mira, molt fàcil, em feia un pa de pessic, un pa de pessic, que aquest, us donaré una recepta de pa de pessic amb tres ingredients,
Molt bé. Potser són quatre. Ara ho comptaré. Quatre. No passa res. Tres o quatre. Tres i quatre. No arriba a la maneta. Que tots segurament tindreu a casa i que si no us ha donat temps a comprar la mona o el vostre padrí és un rata i no us ha fet la mona, apunteu. Padrins de Catalunya. Padrins de Catalunya. Esforceu-vos una miqueta. Primer de tot, necessitarem sis ous.
Necessitarem 160 grams de xocolata. Ai, de xocolata, no, de sucre, perdoneu. 160 grams de sucre. 125 de fècula de patata o de fècula de blat de moro. Què vol dir fècula? És un pastís que és apte per gent que no pot menjar gluten.
Fècula de patata la podem trobar a un arbular i la podem trobar a un... Si no la trobem, podem posar maicena, 125 grams, i suficient. Això al supermercat n'hi ha. Això al supermercat n'hi haurà. I si no, li podríem posar 115 grams de farina i ja està, i suficient. Si no tenim cap intolerància al gluten i aquestes coses. I un pulsim de sal, o sigui, quatre ingredients.
Aleshores, això és per fer la base. Això és per fer la base, seria muntar molt les clares separades dels robells. Quan les tenim ja a punt d'anem, li afegirem els robells i la sal. Remenarem, ho vetrem això uns 5 segons i espolvorjarem la maicena, la fècula de patata, el que tinguem, ho tamisarem.
barrejarem bé, ho posarem en el motllo i ho cobrem al forn a uns 160 graus. Quanta estona? 40 minuts, però també... Aquí ja és un drama, jo mai ho he entès, això. Jo recomanaria ventilació. Ventilació. Hi ha algun truc per saber? Amb els pastissos no me n'en surto, Sofia. Mira, els pastissos que tenen aire, els pastissos que pugen, aquí sí que no pots estar obrint el forn i tancant constantment. A mi em passa que sóc impacient. Clar.
No es pot ser impacient. No es pot ser impacient perquè aquests pastissos que tenen aire i que al final el que hem d'aconseguir és que retenguin l'aire perquè ens quedin ben esponjosos, l'hem d'obrir ja quan veiem que a dalt ja ha agafat coloració. D'acord. Aleshores ens hem d'esperar que a dalt agafi coloració i és aleshores quan podem, amb un punxó, punxar-los per mirar si estan crus o no. D'acord. Aquest...
Un truc, perquè de cop no se'ns baixi, és un cop surt del forn, l'hem de llençar a terra. Llençar, llençar així, pam! A terra, a veure, mirant que quedi, mirant que meli cap a dalt. Després de tanta feina que no... Allò. El llençarem a terra, li donarem un cop i així l'espantem. Li traiem tot aquest vapor d'aigua que al final farà que ens baixi. I així no ens baixarà. Carai.
Veus això? Sempre va bé que vingui la Sofia, perquè sempre prenem coses. Llavors, fem aquesta base. I després la decorem com a nosaltres ens doni la gana. La podem cobrir de xocolata. Jo, per exemple, em comprava ous de xocolata d'una pastisseria que hi ha al costat de casa, que venien els ous per unitats, i després la decores, doncs, jo què sé, si en aquella temporada, a veure si ets adult i t'agrada Frozen, bueno...
Posa-li l'Elsa també, no passa res. Posa-li un Pokémon, posa-li el que vulguis. La decoraríem amb les figuretes que volguéssim i jo ho tindria. La podríem farcir d'emelmelada, la podríem farcir d'alguna genduja, la podríem farcir si m'apures, jo què sé, de xocolata blanca, de nocilla... No sé, m'estic ja dient coses que són una mica... Però està bé perquè... Però al final opcions hi ha les que tu t'inventis.
Una base molt bàsica i després la farceixes amb el que t'agradi més. Això seria un pa de pessic que jo recomanaria menjar-lo en un o dos dies. Perquè un pa de pessic com aquest, que al final és una coca de quarta mallorquina, és bastant aixut si te'l menges sol.
Això està bé que el farceixis o que el cobreixis amb xocolata perquè queda més ambuset. Molt bé. I si volguéssim fer una figura de xocolata, el que jo recomanaria... Podem fer figures de xocolata a casa? És complicat. Tu creus que som capaços? Perquè jo ara em veig incapaç.
Jo diria que sí. O sigui, a veure. A veure. Com he dit abans, les figures de xocolata són una composició d'esferes i d'ous. Aleshores, nosaltres, si tenim confiança en una pastisseria amb què anem sovint i sabem que treballa en la xocolata, els hi podem demanar ous.
Ous de xocolata o que ens donin les meitats dels ous. Una vegada tenim els ous, escalfem una cassola, una paella, i amb el cul de la cassola calenta podem desfer el cul de l'ou o el costat de l'ou per fer la figura que a nosaltres ens agradi. Jo recomanaria abans fer-nos un dibuix del que volem per tenir-ho clar, per no fer una desgràcia a la cuina. Jo veig que això no acaba bé.
Aquí també ens n'adonarem per què les mones són de preu elevat. Perquè quan ho intentarem a casa direm... Llavors dius, pago el que calgui perquè no me n'hem sortit. La mona aquella que valia 90 euros, doncs ben pagats que estaven perquè a casa no me n'hem sortit. Però, bueno, jo no descartaria fer-ho a casa. Jo ho provaria. El que no recomano...
El que no recomanaria és fer-ho des de zero una figura de xocolata a casa. Per què? Perquè la xocolata s'ha de temperar. Què vol dir temperar la xocolata? Vol dir que ha de seguir una corba de temperatura perquè la xocolata ens quedi cruixent. Perquè no sé si heu provat de desfer xocolata a casa i després fes-vos un bombó i és una xocolata que quan l'agafes amb els dits se't queda ja... I així es comença a fondre. Això és perquè no tots els cristalls de la xocolata estan igual ordenats. I a temperar xocolata a casa és un cristo que no recomano perquè...
Jo, de moment... No cal. Confieu en els pastissers, que ho fan molt bé. I si us atreviu a fer-ho, ens truqueu un dia, ens expliqueu quan heu fet la vostra figureta de xocolata. Jo ja t'ho dic, com a molt, m'atreveixo amb la base, que això és un pa de pastissers, més o menys. Això sí, tant i tant. Molt bé, Sofia, doncs... Molt bé, no, aquests trucs que ens has donat? Home, jo crec que aquí algun padrí rata pot fer-se, ell, el pastís, no? Padrines de Catalunya.
Preneu nota de tots els consells de la Sofia Gené, que avui ens ha acompanyat a la Tarda de Catalunya Ràdio, perquè sigueu els padrins més guais a Catalunya. Espero que sigueu, que us ho correu, que et facin padrir, jo crec que és tot un honor, la veritat. Doncs vinga, Sofia, que et passis una bona pasca i a veure si algú et regala una mona. Espero que sí, si no me la regalaré. Una abraçada, gràcies.
Comença el dia amb les notícies i continua'l amb tot el que el periòdico t'ofereix. Newsletters i passatems exclusius, una app més àgil i el nostre club amb avantatges culturals. Tindràs tota la informació i gaudiràs d'experiències pensades per tu. Subscriu-t'hi ara per només 25 euros l'any.
Joan Pera és capaç de qualsevol cosa. Però vostè qui és? Jo soc tu padre. El sogre que jo he contractat se'n sembla el George Clooney. Bé, tinc dies de tot. Per aconseguir un paper protagonista. Ai! Ai, que fots animal. Embolica que fa fort amb... La mare que el va matricular! Un sogre de lloguer. Aquesta nit, a TV3 i a la plataforma 3CAT.
Si viviu a Eufòria al màxim, no us podeu perdre el concert al Palau Sant Jordi. Diumenge 31 de maig, farem història, serem Eufòria. Entrades ja a la venda a som3cat.vídeo barra concert Eufòria. Tot és diversió amb la figureta del Tito. Que xurra!
La figureta del Titor, a la venda dels punts habituals i a la botiga Crescat. Els macrofestivals s'han convertit en un reclam turístic. Edipou, músic i periodista. Més grups, més aforament, no afavoreix l'experiència musical, tant pels grups com pel públic. El Microclima Sound és un festival de petit format en una botiga de discos. Raül Chamorro, cofundador. Estem totalment al marge de catxers, de diners. A la botiga tot funciona per amor.
Els periodistes musicals Luis Benavides i Nando Cruz reivindiquen els circuits musicals alternatius. Volem que ens imposin el que hem de veure i el que hem d'escoltar i el que hem de sentir o volem nosaltres organitzar el que ens ve de gust? Macroesdeveniments com aquests és la màxima expressió de l'individu convertit en consumidor. Solidaris. Amb Mercè Folk. Microfestivals. Una altra cultura possible. Aquest dissabte a partir de les 10 de la nit a través del canal exclusiu digital de l'app i el web de Catalunya Ràdio.
Ara, la tarda, amb Judit Pastor. Atenció a la pregunta, eh? Per què a Espanya es consumeix tanta cocaïna i per què no se'n parla?
Aquesta és la pregunta que es fa al periodista David López Canales en un llibre molt interessant publicat per Anagrama que es titula així Una ratllita, per què en Espanya se consume tanta cocaïna i no se habla de ello? David, bona tarda. Bona tarda, com estàs? Vaya pregunta, eh? Quina pregunta que fas.
Sí, lo raro es que, te iba a decir que me la haga solo yo, no es verdad que me la haga solo yo, pero que no esté mucho más presente esa pregunta en la sociedad hoy día, ¿no? La cocaína està molt present a la societat, però és veritat que hi ha un debat que no l'estem tenint, que no se'n parla. No sé per què vas decidir escriure aquest llibre, no sé quina inquietud et movia.
Pues porque veía lo normalizado que está el consumo de cocaína, que es una droga altamente delictiva, iba a decir adictiva, perdón, y peligrosa para la salud, y en cambio, lo normalizado que está, cómo se ha democratizado el consumo en todas las capas sociales, que estamos otra vez alcanzando récords de consumo después de años...
Es consumeix molta cocaïna. Quan diem molta cocaïna, de què estem parlant? Quines xifres tenim? Quin tant per cent de la població ha tastat la cocaïna alguna vegada?
Sí, para mí ese es el dato más simbólico de todo esto, porque es que claro, al menos 15 de cada 100 personas reconocen en España que han probado la cocaína una vez en su vida. Para los expertos en salud pública no es un dato muy relevante, porque lo que les interesa más son los que muestran los consumos sostenidos. Por lo tanto, les interesa más, por ejemplo, los datos que muestran quién ha consumido cocaína durante el último año, no quién la ha probado a lo mejor una vez.
ocasionalmente o esporádicamente y no ha vuelto a consumirla. Pero para mí ese dato del 15%, que además, fíjate, cuando escribí el libro estaba en el 12%, ahora está casi en el 15%, o sea que sigue subiendo y es el dato más alto que existe en el mundo de más gente del país en el que más gente manifiesta haber probado la cocaína. El que deies, el consum de cocaína no para de créixer. Ara fa poc coneixíem unes dades que assenyaran Barcelona i Lleida entre les ciutats d'Europa on es consumeix més cocaína.
Sí, a mí ese dato me parece muy relevante. Es un estudio que se hace analizando aguas residuales que no participan todas las ciudades de España, sino solo algunas y otras europeas, y que ha salido Tarragona durante varios años como en el primer puesto, y ahora Tarragona, el ayuntamiento, ha decidido que ya no quería participar en el estudio, y en cambio sale Lleida por encima de Barcelona, que a mí me sorprende muchísimo. A mí me gustaría, yo creo que ahí hay un tema muy interesante, no solo por cómo está hecho el estudio, si algo falla ahí,
o si no, porque una ciudad como Lleida está por encima de Barcelona en consumo de cocaína. Lleida, la tercera ciutat europea on més cocaína es consumeix. Això són les dades, fins ara hem exposat les dades, però ara voldria que escoltis el testimoni d'un exconsumidor. El vam poder sentir en una notícia del 3CATINFO fa uns dies i pel que explica, veuràs que sembla que hagi llegit el teu llibre.
La cocaïna és fàcil d'aconseguir, està a tot arreu. No hi ha un estigma social, perquè al final es mou tant en ambients de diners com en ambients de no diners. Hi ha directors que consumeixen cocaïna, polítics que consumeixen cocaïna i vagabundos que consumeixen cocaïna.
La cocaïna es consumeix a tot arreu i en gent de totes les classes socials, eh? Ho deia, eh? Des del sense sostre fins a l'empresari o el polític. Sí, porque además, tú fíjate, inicialmente, no cuando la cocaína entra en España, en Europa, a principios de los años 80, costaba 10.000 pesetas entonces, no 60 euros el gramo de cocaína. Era un producto...
difícil de conseguir y sobre todo difícil de pagar porque era muy caro. Incluso en aquella época estaba asociada con élites financieras y artísticas, gente con mucho dinero. Sin embargo, ahora el precio es el mismo, sigue costando lo mismo. Es que son 60 euros el gramo. O sea, yo creo que es el único producto en el mundo en el que no ha habido inflación en 40, 50 años, que es alucinante. Y entonces eso que ha hecho que haya más gente con poder adquisitivo para comprarlo sigue siendo un producto caro.
pero te lo puedes permitir. No es más car un gramo de cocaína que irte a cualquier restaurante a tomar el típico tomate con burrata o cualquier cosa que se han puesto ya las cenas carísimas. Y entonces mucha más gente lo puede consumir. Y luego, aparte, se ha perdido esa idea de la cocaína como producto elitista de élites y tal, y ha cambiado esa imagen totalmente y ha traspasado toda la sociedad y ya se consume como un producto más, yo creo, en esta sociedad de hiperconsumo y de experiencias en la que vivimos.
La cocaïna, dius, el llibre serveix per tot, per socialitzar, però també per rendir més, per abadir-se, per oblidar-se dels problemes. No sé si això també és una explicació de per què el consum de cocaïna està creixent tant i tant.
Yo creo que sí. El problema es que cuando se analiza el consumo de cocaína se tiende a hablar solo de los casos de adicciones. O sea, se lleva a los casos extremos en los que genera una adicción, pero no se ven los diferentes consumos que hay. Es decir, hay un consumo que puede ser de ocio esporádico
que no deja, que no es bueno, pero que no tiene por qué ser adictivo. Hay un consumo a diario en mucha gente para producir, ¿no?, para mientras están trabajando y luego hay un consumo también de fiesta en el que mucha gente la consume habitualmente cada vez que sale. Entonces son diferentes tipos...
de consumo que yo creo que hay que analizarlos todos para tener una visión realista de por qué se consume y una parte de esos consumos creo que es interesante también analizarlo no aisladamente como la cocaína sino en conjunto tanto con otras drogas ilegales como con el alcohol como con el consumo exacerbado de ansiolíticos y de hipnosedantes que hay en España y ver por qué
Vivimos en una sociedad que necesita tantas sustancias que está tan dopada o para resistir o para evadirse o para paliar malestares o para buscar las causas que creo que son mucho más profundas y que van mucho más allá de una sustancia en concreto.
Mira, dues dades que apuntes al llibre, que crec que són interessantíssimes. Dius, el gram de cocaïna ronda els 60 euros, i això és el mateix que costa una hora de psicòleg. I l'altra dada, Espanya lidera el rànquing de consum de cocaïna, però és que també lidera el rànquing de consum d'ansiolítics a Europa.
Sí, por eso. Yo creo que está relacionado, ¿no? Es decir, ¿por qué necesitamos sustancias para aguantar el día a día o para evadirnos del día a día o para sentirnos mejor? Yo creo que hay un problema de la sociedad en la que vivimos o de las sociedades occidentales, ¿no?
en estos países de este neoliberalismo exacerbado, de estas incertidumbres, etc. Yo creo que hay un problema latente de fondo que va más allá, por eso te decía, que va más allá de una sustancia en concreta. Mira, hi ha una anècdota, no sé si es pot dir així, que expliques al llibre, i és que fa uns anys es van analitzar els lavabos del Parlament britànic i es van trobar rastres de cocaïna. No sé si un exercici així s'ha fet, per exemple, als lavabos del Congrés o del Senat espanyol.
No, no se ha hecho nunca y no creo que se haga porque además está prohibido en España por legislación laboral hacer análisis de drogas. Y en este caso es verdad que no sería a los diputados en concreto a los que se les haría ese análisis, sino los baños. Pero no creo que quisieran porque también en el Congreso de los Diputados... Mira, hay un caso que hemos conocido, que es el de Íñigo Errejón. No vamos a hacer leña del árbol caído porque además le están enjuiciando por otro tema, pero se ha sabido a raíz de todo el proceso del...
de la demanda que ha tenido, que tenía un problema con la cocaína y que consumía mucha cocaína. Y menciono ese caso porque es uno concreto de un político, pero es que está tan extendida que no creo que sea el único que la consuma.
Fins ara hem comentat trets que deuen ser comuns a tot arreu on es consumeix cocaïna, els perquès més profuns d'aquest consum. Però la pregunta que tu et fas al llibre és per què a l'estat espanyol se'n consumeix tanta? Per què liderem els rànquings a l'estat espanyol?
I tu al llibre el que fas és llançar diverses hipòtesis. La primera, per exemple, doncs pot ser que Espanya es consumeixi més cocaïna perquè som punt d'entrada de la coca a Europa?
Claro, pero esa es la explicación recurrente que ha habido durante años en España. Es decir, España, como ha sido históricamente un puerto de entrada, como sucede también en Amberes o en Rotterdam, que son puertos de entrada por los puertos y porque tienen un alto consumo, pues parece como que hay mayor disponibilidad y que eso hace que se consuma más. Pero yo digo, por ejemplo, que Portugal, que con las fronteras abiertas es el mismo territorio en realidad que España, tiene un consumo diez veces inferior de cocaína, con lo cual esa explicación no es la única que lo puede sostener.
Entonces yo hablo, por ejemplo, intento... Yo hago un análisis, ¿no? Yo al final soy un periodista que se hace una serie de preguntas y que intenta responder a esa pregunta, pero luego me surgen otras, ¿no? Entonces yo digo, por ejemplo, que yo creo que la comparación entre la cocaína y los estragos que provocó la heroína en los años 80 y 90...
Hace también propicio un mayor consumo de cocaína porque hizo que se desmarcara, que fuera por otro camino, como una droga totalmente diferente a la heroína, que no causaba esos perjuicios de la heroína. Yo creo que el tipo de vida mediterráneo, de la sociabilidad, de ese consumo, con lo que tiene también el consumo de cocaína, de ritual, de pillarla en grupo, de meterse la gente en baño, a los baños...
Jo crec que això també fomenta el consum. I després, el que estàvem parlant abans, per exemple, no com una altra de les causes, jo crec que és aquesta societat en què no només se consume molta cocaïna, sinó és una societat dopada en què se consumen moltes substàncies. La coca és cosa d'homes? És més cosa de homes que de dones, sí, se sabe, no? Per les estadístiques del Ministeri de Sanitat que la consumen tres veces més els homes que les dones, igual que se sabe que els més consumidors estan en la població d'entre 35, 45, 50 anys.
Sin embargo, por ejemplo, las mujeres son más consumidoras de ansiolíticos que los hombres. Por eso digo que yo creo que todo esto requeriría unos estudios más en profundidad desde universidades o desde el Ministerio de Sanidad, etcétera, de comparar todos esos consumos y ver cuáles son las causas de ellos, los porqués y cómo atajarlos también, por supuesto. Me gustan las chicas que por condición
Es que és curiós, no?, perquè no se'n parla obertament del consum de cocaïna, però, en canvi, tenim moltes cançons dedicades a la cocaïna, hi ha sèries de narcos, de tràfic de drogues, fins i tot anuncis...
Sí, y campañas de publicidad que hacen un guiño con la cocaína, ¿no? Para que el que la consuma pille el guiño y diga, anda, mira, la coca en esta campaña, ¿no? Y el que no la consuma, pues a lo mejor no pille eso o le dé igual, ¿no? Yo creo que hemos pasado de una conciencia a lo mejor inicial en los años primeros 90, cuando se empezaron a hacer las primeras campañas de aquel no absoluto contra las drogas en la que la cocaína era un gusano que se...
Ara deies, fa temps que no veiem grans campanyes contra la droga. Anem a fer memòria. Escolteu aquesta campanya dels anys 80 contra la droga amb Maradona com a protagonista.
Hacem un favor, disfruta de la vida. I si te ofrecen droga, simplement di no.
Clar, és que fa fins i tot, no sé si riure, però m'adona dient no a la droga quan després hem sabut que era un addicte. Sí, seria para que dijera a la gente que no hubiera más para él en este caso, ¿no? Pero es verdad que desde aquellas campañas que se hicieron no se han vuelto a hacer campañas. Y luego aquellas campañas se puede ser muy crítico con ellas porque además eran unas campañas del no rotundo a las drogas. ¿Pero qué?
¿Qué pasaba con aquellas campañas? Que si alguien llegaba un día y se metía una raya y no le pasaba nada, pues aquella campaña ya no funcionaba. O que aquel que quisiera consumirla, aun sabiendo que es un producto nocivo, pues la iba a seguir consumiendo. Yo creo que esas campañas, aparte de que no se han vuelto a hacer, no eran realistas. Lo que habría que hacer es campañas, yo creo, de nuevo, en las que se intende concienciar sobre lo que implica ese consumo, tanto para la salud personal como por complicidad.
con el narcotráfico internacional y lo que supone, que eduquen en el consumo para aquel que va a decidir consumirlo, es decir, que analicen los diferentes consumidores y se intente ir a unos u otros, incluso, pues yo qué sé, que vayan más allá, como decía, de una sustancia concreta y que digan, oye, es que a lo mejor tenemos una sociedad con problemas, o sea, hacer campañas que sean realistas, sobre todo, con los diferentes consumos y con lo que implican esos consumos y los porqués de esos consumos.
Al llibre obres també una mica el debat si seria una solució legalitzar-la o no legalitzar-la. No sé quin és el teu punt de vista en això. Bueno, mi punto de vista, yo no soy ningún abanderado ni ningún experto en este tema ni ningún abanderado de la legalización, pero yo llega un momento en el que no veo otra solución que la legalización. Es decir, la persecución de las drogas, esa guerra contra las drogas iniciada por Estados Unidos, en la que luego sumó al resto del mundo...
Está claro que no ha funcionado, es decir, ahora mismo la producción en el caso concreto de la cocaína está en 4.000 toneladas anuales, que es el récord histórico, cada vez hay más y lo vemos casi cada semana en España, que casi cada semana hay una incautación nueva al récord de cocaína, eso no es porque la policía esté trabajando bien, que en ocasiones lo hacen y aciertan y pueden desmantelar redes, pero eso es porque está entrando muchísima.
Cada vez se consume más, con lo cual eso se ha demostrado que no funciona. Entonces yo lo que veo es que no hay otra alternativa a lo mejor que llegarse en algún momento a plantearse un tema de la legalización, que tampoco es cuestión de un país, porque tú no puedes legalizar una sustancia como la cocaína en España y que te lleguen aquí ahora todos los ingleses y los franceses. O sea, si ya vienen a beber sangría y a saltar los taraos desde los balcones, tú imagínate si...
Si la cocaína encima fuera legal, o sea, eso no podríamos hacerlo, sino un movimiento más internacional en el que se plantee ese debate de una manera serena y ver cuáles son los pros y los contras, que está claro, ¿no? Es decir, los pros, bueno, pues que eliminarías el narcotráfico, tendrías una sustancia más controlada y generaría impuestos para el país y los contras, pues evidentemente que estás...
Un debat complex que obra David López Canales en aquest llibre. Una rayita. ¿Por qué en España se consume tanta cocaína y no se habla de ello?
Però és que, clar, David, no només has publicat aquest llibre, sinó que n'acabes de treure un altre, també relacionat amb el món de les drogues, del narcotràfic, El narco i el nazi. De què va aquest? El narco i el nazi és una investigació periodística, un llibre de periodisme narratiu que he escrit juntament amb un periodista alemany que se llama Christian Berman, que es lee como una novel·la, pero con la salvedad de que todo es absolutamente real y contamos la historia...
de Roberto Suárez, que era a finales de los 70, principios de los 80, el mayor narcotraficante del mundo y probablemente el más desconocido, él era boliviano, y en aquel momento que él tenía como socio a Pablo Escobar, en el origen de Pablo Escobar, Roberto Suárez se alía con Klaus Barbie, que era un criminal nazi que había sido el líder de la Gestapo en Lyon durante la Segunda Guerra Mundial y estaba viviendo en Bolivia con una identidad falsa,
Hacen una alianza para financiar un golpe de Estado y crear un arcoestado. Que lo hacen y lo consiguen. Y va a ser la última dictadura de Bolivia que sucede entre el año 80 y el 82. Déu-n'hi-do, quina història. Déu-n'hi-do, quins debats. Un món realment, no sé si dir fosc, però molt present a la nostra vida, que avui hem volgut posar sobre la taula amb el periodista David López Canales. David, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Bona tarda. Bona tarda.
Cap de setmana de passió per l'esport, el tot gira. Atenció! Torna la Lliga i dissabte farem sessió contínua de futbol fins a la TDT de l'Atlètic de Madrid-Barça. A partir de les 4 de la tarda, des de Son Moix, Mallorca-Madrid. I després, Betis-Espanyol. Diumenge seguirem el segon monument ciclista de la temporada, el Tour de Flandes.
També viurem el sabadell Betis Deportivo de la primera ref, el Saragossa-Barça de la CB i farem tertúlia Barça amb la prèvia dels quarts de final de la Champions a l'horitzó. Tot dia. Dissabte i diumenge a partir de les 4, amb David Clopés. Els matins del cap de setmana, el suplement... A veure, aquests dies de Setmana Santa, de què es cou a Catalunya? La gent de què està pendent? De la Palma i la Mona. Ah? Ai, el Christian! Quin Christian? L'escrivà.
Ja la tenim aquí. Christian Escrivà fent presència a l'estudio de Catalunya Ràdio amb dues mones espectaculars. Abraçada, sisplau, abraçada del Christian i la Maica.
La Virreina presenta l'exposició Concert Econòmic, de l'artista, comissari i músic Ollera Echeverria. Una mostra que investiga fins a quin punt hi ha connexions entre la fluctuació dels diners i la conformació del sentit. Fins al 28 de juny, a la Virreina, centre de la imatge. Més informació a barcelona.cat barra la Virreina. Recomanat per Catalunya Ràdio.
La Filmoteca de Catalunya us convida aquesta primavera a un viatge al cor de l'animació japonesa. Japanimirama proposa descobrir els autors més emblemàtics, retrobar algunes de les pel·lícules més estimades i mostrar joies amagades i difícils de veure en pantalla gran. Més informació a filmoteca.cat Recomanat per Catalunya Ràdio. L'Inca a Catalunya Ràdio.
Ara, la tarda, amb Judit Pastor. 3 minuts per 3 quarts de 7 de la tarda.
Ara, a la tarda de Catalunya Ràdio, tenim amb nosaltres una dona que és entrenadora, però no entrenadora de bàsquet, no entrenadora de futbol ni de res d'això, sinó que és entrenadora de bacteris. Ara ens explicarà què vol dir això. Una dona que als seus 33 anys ha desenvolupat una solució revolucionària per frenar la contaminació per plàstics. I una dona que acaba de guanyar el Premi Princesa de Girona Crea Empresa.
Premio Princesa de Girona Crea Empresa 2026 és per a Patricia Aymar Maldonat.
Patricia Ima, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Després de rebre aquest premi, suposo que emocionadíssima, perquè és que això és molt fort, no?, el que acaba de passar. Vaig estar molt emocionada, ara per sort he pogut processar, he posat peus a terra i he entès cosetes, he entès. Però Premi Princesa de Girona és un premi molt important. De fet, pot ser que te'l va donar la Letícia, vas estar allà amb ella parlant com és estar al costat de la reina d'Espanya, que clar, això no a tothom li passa, eh? Doncs molt pròxima i molt formada, la veritat, em va sorprendre.
Sí, sí, sí, totalment. Expliquem una mica per què aquest reconeixement és un premi que premia la teva feina d'emprenedoria en una empresa que es dedica exactament a què? Nosaltres estem impulsant la innovació per crear un món sense microplàstics i en aquest context el que fem és crear bioplàstics 100% biodegradables.
I tenim dues liners de negoci. Una que és crear la nostra matèria prima pròpia, que és aquella que nosaltres obtenim de residus orgànics, entrenant a bactèries que s'alimenten d'ells i fan bioplàstic. I per altra banda, en aquest procés de fer el nostre bioplàstic, vam descobrir que tots els bioplàstics del mercat tenien problemes per implementar-se a qualsevol aplicació o procés que estàvem desenvolupant. Ens vam fer experts a poder adaptar-los a les màquines que ja poden estar injectant qualsevol cosa del petroli.
i també és una nova línia de mercat i que això ens fa líders en el know-how i el desenvolupament de bioplàstics que són segurs pel planeta i per la nostra salut. Has dit molts conceptes, bioplàstics, què és un bioplàstic? És una paraulota, realment ens fa confondre, no?
Un bioplàstic és aquell material que es pot fondre, moldejar, que agafa o que manté la forma i que a més és lleuger i flexible. És a dir, és igual que un plàstic del petroli però el que canvia és la seva estructura química. És a dir, els dos tenen els mateixos usos.
El que canvia és que el plàstic del petroli és un hidrocarbur i és una cadena super, super llarga, molt estable, molt difícil de descompondre. En canvi, un bioplàstic és algú que té un enllaç éster, és molt accessible, és biodegradable i, a més, és compatible amb el nostre cos. Per tant, el mateix aspecte, la mateixa forma, però realment l'impacte és super diferent.
Perquè ens entenguem, el plàstic del petroli, el de tota la vida, dolent, bioplàstic, bo. Sí, totalment. I dius que ets entrenadora de bacteris. Què vol dir això, a veure? Perquè m'ha fascinat de dir, què vol dir que entrena bacteris? És que tens un gimnàs allà amb els bacteris, o com ho fas?
Sí, de fet fem al revés el gimnàs, intentar que les bacteries s'engreixin. Ah, s'han d'engreixar, eh? Totalment. No, no, no, és un gimnàs al revés. Llavors nosaltres el que diem és que les entrenem perquè al final les guiem en un procés que per elles és molt natural. Igual que quan nosaltres mengem de més, doncs fem grassa, doncs elles igual, mengen i el que fan és una grassa interna que les ajuda a que puguin sobreviure en períodes sense aliment.
Aquí la clau és que en comptes de donar-li sucres o grasses per poder alimentar-les, el que fem és preparar-li un residu orgànic superbo, que elles a mengen i fan bioplàstic. Diem que entren en bacteries també per generar controvèrsia. Imagina't, també parlo de bacteries en femení, no? Clar, clar, són bacteris, no? En català correcte és bacteris, i dius bactèries. Jo dic bactèries perquè vull que genera controvèrsia, que em digui que no, que no són femenines. D'acord. Tenen superpoders. Te les imagines complicades?
Som a dones, les bactèries, d'acord? Unes superdones que s'engreixen molt i a partir d'aquest engreix produeixen aquests bioplàstics. Sí, una matèria prima que te l'has imaginat com una sorra blanca que nosaltres després hem d'adaptar. Qualsevol...
matèria prima de plàstic, que vingui tant del petroli com de bioplàstic, s'ha d'adaptar, s'ha de cuinar. I aquesta sorra blanca nosaltres la transformem en una cosa que és tangible i que és funcional, bàsicament. Llavors el que fem és entrenar-les, les guiem en aquell medi perquè facin constantment aquest bioplàstic que és tan bo.
I d'on traieu aquests bacteris? D'on surten? Vas pel bosc i agafes un... No, no va així. Podries. Les bacteris les tenim a tot arreu, al nostre entorn. La clau és... Nosaltres, per exemple, anem a una depuradora, que per mi són un palau de bacteris. És a dir, un niu de merda, no? Una depuradora és un niu de merda. Allà trobes els bacteris que serveixen per fer aquests bioplàstics.
Sí, totalment. Hi ha els jocs on creguis que olora pitjor, que diguis, ostres, aquí hi ha coses molt marrons, d'allà normalment hi ha bactèries. Llavors nosaltres el que fem és agafar-les i en un procés de selecció trobem aquelles que poden fer aquesta grassa de forma natural. Però és un procés, per exemple, d'alimentar-les amb els residus orgànics i de tincions i poder veure en el seu interior que estan acumulant aquesta reserva. I finalment les ahiem, les separem de la resta i fem que visquin soles i les podem guardar i inclús congelar. Carai, carai, carai.
Clar, és que estem amb una dona que ha creat una solució revolucionària contra la contaminació per plàstics, una dona que té la mateixa edat que Rosalia, una dona que ha nascut a la mateixa comarca que Rosalia, no al mateix poble, perquè em sembla que ets de Sant Vicenç dels Horts, Sant Vicenç dels Horts tothom sap que és molt millor que Sant Esteve de Sarrovines, però totes dues, la Rosalia i tu, sou unes motomamis, perquè heu creat...
de la vostra passió n'heu fet un negoci. Totalment. És que a part has acertat a la Diana perquè per mi Rosalie és un referent. Jo li dic que és una científica de la música. Jo soc científica. Doncs per mi ella és una científica de la música, no? Algú que de forma creativa intenta trobar respostes constantment, no? I això és el que fem nosaltres i la Diana totalment perquè em sento superinspirada per ella. Clar, el que dèiem, no? Aquests bioplàstics revolucionaris que has creat no és només un experiment de laboratori sinó que això està ja al mercat. Mhm.
Has impulsat un negoci amb dos socis, una empresa que es diu Benviro. Sí, totalment. Ho he dit bé, Benviro. Què feu a l'empresa? Doncs mira, l'empresa, justament això, el que fem és, des del 2018 hem treballat en aquesta I+, D, que ja hem aconseguit testejar a nivell industrial. Ara mateix tenim una planta que pot transformar residus orgànics de la cervesa, en concret el llevat, quan acaba de producir la cervesa, aquest el cuinem, li donem a les bacteries i fan bioplàstic.
Llavors, en aquell procés, doncs, també per entrar aquest material al mercat ens ajudem d'altres bioplastis que també necessiten d'una IMSD molt forta, que és aquesta adaptació a la màquina del petroli perquè es puguin injectar. És a dir, fins ara ningú sabia com posar-los a la màquina o els cremaven, o deien, no, és que...
és que no sé com fer-lo servir o són més cars, no? Nosaltres hem fet tota una adaptació també perquè el nostre, que és del valor afegit i que necessita aquest escalat perquè pugui fer-li front o amb volum al mercat del plàstic, doncs pugui entrar conjuntament amb tots els bioplàstics que hi existeixen. Clar, el camí per arribar fins aquí, Patrícia, entenc que no és fàcil. No t'il·lumines un dia i dius, ah, ja està, tinc la solució màgica contra la contaminació, vaig a crear un negoci. No és tan fàcil. Són molts anys de pica pedra, d'investigar molt i, sobretot,
de trobar diners, perquè tot això val diners. Com ha sigut tot aquest camí? Doncs bé, el camí ha sigut maco. Jo, clar, el defineixo sempre com una marató, no? Vull dir, aquell moment en què dius, ostres, això és duríssim, això són molts quilòmetres. El primer pas va ser trobar els meus socis, la Noelia Marqued i el Jordi Margarit. Sense ells no hauria pogut donar el pas, jo anava a fer dos doctorats. O sigui, anava a fer doctorat...
i era una cosa que per mi era molt establerta, investigadora, doctorat, i em vaig llançar de cap a l'emprenedoria, que això m'ha obert com a persona transversalment molts valors i molts horitzons que no contemplava. I trobar finançament sí que és cert que el timing de l'empresa ha anat acompanyant, perquè tu pots explicar-li a algú com és l'impacte dels plàstics i es mourà. Tu el pots explicar-li a algú quin problema tenim amb els radios orgànics, també ho entendrà. Aquest timing és important per rebre el finançament. Nosaltres hem rebut fins a 13 milions d'euros
d'inversió privada. Això és molta pasta, no? És pasta, és pasta per Espanya. I vull dir, en el context espanyol d'inversió, que realment és un projecte biotecnològic de llarg plaç, però que nosaltres hem tingut sempre acompanyament d'inversors espanyols que han entès i ens han volgut donar suport en aquest procés. Clar, i tu això, Patrícia, tu vens una família treballadora, humil, has hagut de fer mil feines per compaginar tot això, no sé, també personalment?
Com has viscut tot això? Perquè se't veia emocionadíssim el dia que vas recollir aquest premi, i amb raó. Sí, totalment. És que sempre he viscut en la disciplina, la responsabilitat i l'esforç. Les coses han de sortir passet a passet cada dia, perquè jo sóc molt partidària de fer petits passos diaris.
per aconseguir alguna cosa molt gran, no? Però sempre amb disciplina, cada dia una miqueta, cada dia una miqueta, i això des de petita m'ha inculcat, jo ho he viscut, i nosaltres a l'empresa ho portem així, no?, per dir, ei, que això és molt gran, el que hem de fer, que a vegades, doncs, dius, ostres, dono una mica de por, no?, i si fa por potser no m'hi llenço, però si ho desengranes amb petits passets, doncs és molt millor.
I sí, sí, l'emoció venia de dir, ostres, és que això és molt gran el que ens ha passat, no? Perquè aquesta visibilitat que tindrem, ser referents també, doncs és un impacte plus que nosaltres sabem que podem aportar també.
Els neoplàstics no són tòxics. No, no. Els plàstics del dia a dia que toquem habitualment, aquests sí que són tòxics i molt tòxics. Sí, els tenim per tot arreu, eh? I no ens els traiem de sobre. I què ens fan? Perquè sempre diem, tenim un gran problema amb els plàstics, els microplàstics, problemes de salut. Sí, ho sabem així en genèric, però coses concretes. Per què els plàstics són tan dolents?
O sigui, el tema és, una part és el material, que aquest material es pot fragmentar i migrar cap a nosaltres, llavors què passa? Que el nostre cos el detecta com algú extern que no sap què fem ell, per tant ho acumula. Per exemple, hi ha estudis que diuen que ja hi ha microplàstics al cervell, a la placenta, a la sang... Què, d'aliments que mengem, de coses que toquem, tot això...
Transmissió, sí, perquè al final el plàstic, com t'he dit, es pot fondre, no? I en processos en què hi ha tracció i temperatura, petites partícules d'aquest plàstic poden migrar als aliments, sobretot bé de la part alimentària, no? Fins ara, per exemple, les certificacions per dir que un envàs d'un aliment és bo i que es pot posar ve per la part química, no per la part de microplàstics, no?
Llavors, per una part està aquest plàstic que es pot fragmentar i per l'altra part és els químics que fiquen perquè el plàstic tingui aquesta forma robusta, que sigui lleuger també, no? Aquests químics moltes vegades no estan en consonància amb el que metabòlicament nosaltres podem acceptar, no? Perquè, òbviament, si estan en contacte amb aliments han de ser d'alguna forma acceptables o metabòlicament pel nostre cos i això no està passant, no?
Llavors, aquí hi ha la incongruència que siguin tan tòxics i tan dolents. Nosaltres tenim el focus en què els bioplàstics no fan microplàstics persistents perquè biodegraden i, a més, nosaltres tot el que és els additius que li fiquem al nostre bioplàstic sempre tenim molt en compte que siguin metabòlicament compatibles amb el nostre cos. A veure, aquí la Patricia ens ha portat unes mostres d'aquests bioplàstics. Clar, jo estic veient això.
i semblen plàstics normals, entre cometes, perquè ens entenguem. O sigui, visiblement, no hi ha una diferència entre un bioplàstic i un plàstic derivat del petroli. No, realment, si els formules bé, que és això que dèiem, els adaptes a cada aplicació, realment no tenen diferència. Simplement que això ho posem en un procés de compostatge i en 60 dies de desaparegut.
Perquè ja s'ha transformat en compost. És a dir, aquestes imatges que veiem de muntanyes i muntanyes de residus i de plàstics que es queden allà anys i panys, que no es desintegren, amb això no passa. Sí, totalment. Quants dies has dit que triga desintegrar-se? 60, 60, 90 dies amb això ja ho tenim fet compost i al final serà realment nutrient, per exemple, per poder fertilitzar un arbre.
Que fort, és a dir, que no només acabeu amb la contaminació, sinó que doneu aliment a la terra perquè generi més vida, podríem dir. És una economia circular, 100%. I quina diferència hi ha entre els bioplàstics i els plàstics reciclats? Perquè a vegades només fem un embolic amb això.
Fem un embolic i ens ho fan passar com a sostenible, però un plàstic reciclat no és més que un plàstic que, si es classifica per reciclatge, que no tots els plàstics que acaben al contenidor groc van a reciclatge, que això és molt important que ho entenguem. Això també dels contenidors grocs.
El que fan és, d'alguna forma, doncs, si t'has imaginat persones que estan unides de la mà, el que fan és que es desuneixin aquestes cadenes i tornar-les a formar. El que no ens diuen és que perquè aquest plàstic reciclat mantingui la qualitat necessita del plàstic verge, del plàstic del petroli. I, per tant, ens estan venint una solució supersostenible, com un circuit tancat, però això no existeix, perquè el plàstic reciclat perd qualitat a cada cop que el reciclem. Necessitem del verge per poder mantenir la qualitat. Des d'aquella plàstic reciclat tenim les majors extraccions de plàstic verge, així que
I a més la toxicitat i els microplàstics es mantenen. És a dir, que l'estan colant una mica amb aquesta cosa dels plàstics reciclats. Sí, aquí el que falta també és ficar una mica de cap a l'ètica de dir aquest final de vida que li estem donant a aquest plàstic té sentit o no té sentit? Per l'aplicació que l'hem posat té sentit o no té sentit? Falta més gent criticant d'alguna forma o analitzant el sentit d'aquell envàs en el producte.
Ara la Patricia Ima és una businesswoman, és una dona de negocis que treballa amb aquests bioplàstics i entrena bacteris. I tot això, clar, jo penso, en quin moment...
Descobreixes que la teva vocació és furgar entre la merda i els bacteris, és a dir, és una cosa molt poc romàntica. Dóna't bé aquesta passió pels bacteris. És un procés d'enamorament, però literal, d'obsessió, perquè al final jo vaig descobrir que podien ser superpoderoses i concretament, quan vaig ja acabar amb el tema dels bioplàstics, vaig dir, mare de Déu, que això ha de ser un superbusiness, perquè la sostenibilitat ha de ser rentable sempre, no?
En el procés és cert que jo, durant la meva vida, no sempre les he considerat superpoderoses, sinó que hi ha hagut un moment en el qual quasi em maten, quan era petita. A veure, explica'm això. Sí, per mi era un estigma, no?, perquè jo vaig néixer amb els bronquis immadurs i fins als 4 anys no vaig anar al col·le regularment, perquè sempre estava amb bronquitis cromnica o pneumonies, donat que hi havia bacteries que invadien els meus bronquis. Per tant, les meves converses de petita era escoltar els meus pares amb mocs verds fins... Bueno, tota la bata del Col·legi Sant Vicenta amb mocs verds. Pobre, pobre.
Pobreta. Dient, és que té una altra infecció bacteriana, no? Llavors, per mi era molt dolent, però sí que és cert que justament el fet de deixar-nos inspirar i tenir referents al batxerat, van venir uns exalumnes i un d'ells em va dir que les bacteries les podien transformar per fer proteïnes i salvar la fam al món i això em va fer un clic al cap i em vaig decidir estudiar tecnologia.
És a dir, que has convertit una cosa que per tu era una amenaça, els bacteris, i ho has transformat en una oportunitat per crear el teu negoci. Clar, ets una dona molt jove, dedicant-te al món de la ciència. Ara comentaves això dels referents, no sé si has tingut massa referents. I si creus que tu, guanyant aquest premi, liderant la teva empresa, pots desdevenir també referent per a moltes noies joves que decideixin dedicar-se a la ciència.
Totalment. De fet, els referents que sempre hem tingut és, per exemple, Marie Curie, que està superbé, però em quedo amb una frase que diu Núria Salan, que és professora de la UPC de Metalúrgia, que diu, clar, Marie Curie no podem parlar amb ella. No podem saber com és com a persona, com ha enfocat els seus reptes, quins dubtes té, quines inseguretats i com les ha resolt. Llavors, què passa? Que hem de tenir referents accessibles. I això a la ciència, què passa? Que ens està costant. Ens està costant, sobretot, per la part femenina.
Jo estic molt contenta de poder dir que pugui ser algun referent, ni que sigui per una noia que ja es decanti per fer això. És una gran responsabilitat, però estic preparada per poder comunicar i divulgar de la millor manera i arribar al màxim de gent possible. Avui a la tarda hem tingut la sort de poder parlar amb la nostra Marie Curie.
La Marie Curie catalana del segle XXI que es diu Patricia Aymar i que ha desenvolupat aquesta solució tan revolucionària que acaba de guanyar aquest Premi Princesa de Girona Crea Empresa. Patricia, moltes gràcies i molta sort perquè no et cal la sort perquè ja la tens fruta. Moltes gràcies a vosaltres. Una abraçada.
Fins aquí la tarda d'aquest Divendres Sant, que hem fet la Dolors Joanola a la producció, el Gerard López i la Montse Comelles a la redacció, la Gisela Cot al control tècnic i el Víctor Rodríguez al control central. Ara, el Catalunya Vespre i els de la tarda, hi tornem dilluns a les 5. Bon Divendres Sant a tothom.
Per primer cop des que va començar la guerra a l'Orient Mitjà, l'Iran ha abatut un cas a nord-americà al seu territori. Bona tarda.