El refugi
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugieres!
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern, benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern, gaudint d'aquesta tarda de dimecres, avui 5 de febrer del 2025, i ensenem ja el micròfon al nostre productor, Rubén Pérez. Rubén, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Doncs amb molta energia avui pel programa que tenim.
Doncs sí, la veritat és que la necessitem perquè avui hem d'estar actius fins a 7 de la tarda, com cada tarda dilluns a divendres, però és que avui, a més a més, també encetem nous espais, hi haurà molt de moviment aquí a la ràdio avui.
Comencem parlant d'Actualitat 360, quines són les dues notícies que destaquem avui, Rubén?
La primera que destaquem és que neix un tauró als Estats Units en un aquari amb només femelles. Hi ha dues possibilitats que es poden explicar aquest fenomen.
Val, doncs veurem a veure què ha passat. Després, tot seguit, parlarem d'educació, també en la notícia a nivell municipal.
Exacte. Per l'educació, triu Sant Just, la campanya de preinscripció dels centres educatius de Sant Just.
Molt bé, i amb música avui tindrem una cançó que a mi m'agrada molt. Aviam, aviam, aviam.
Sempre porto una música més activa, avui porto una miqueta més relaxada. Avui porto el Miqui Núñez amb la cançó Escriurem.
Perfecte. I acabarem la primera hora amb Jan Session. O ja veurem com li diem a aquesta secció, perquè encara no...
És una secció nova, comença avui, està nerviós però té ganes. Ell és el Jan i ens parlarà de què ens parlarà el Jan.
Doncs, com bé diu el nom una miqueta... Bueno, no el diu, no el diu, encara no.
Clar, no el diu encara. És una secció de Ciències on avui farà la seva presentació i al mateix temps la seva primera participació
on, com ell ja hem comentat, aquest nom s'adavaria una mica, ja ens dirà ell.
Ja et dic una cosa, la primera cosa que li preguntarem avui serà pel nom de la secció, perquè ens va dir que Jan Session era un nom
que havia fet servir per altres espais, per altres qüestions, i era un nom que li agradava però que no defineix per res
la secció de la qual parlarem avui, que serà Ciència. O sigui que un nou espai aquí al Refugi, que també ens agrada tant en tant
inaugurar noves seccions. I acabarem el programa d'avui amb Transvash Power.
Sí, i com sempre tindrem a la Maria Rosa i amb tot el col·lectiu, no podem dir-ho, que avui parlarem
sobre les actualitats, com cada setmana, que sempre ens va molt bé recordar-ho.
Doncs sí, un espai quinzenal de tertúlia on parlarem del col·lectiu trans i del col·lectiu LGTB.
Gràcies, Rubén. Fins demà. Et donem descans... No, és broma. A treballar. A seguir treballant. Fins ara.
Fins ara.
I nosaltres comencem, com sempre, amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I com ja ens avançava el Rubén, avui parlarem d'una cria de tauró inflat, que ha nascut aquest mes de gener a l'aquari de Servent Port.
a l'estat de Louisiana, als Estats Units.
El naixement ha generat molta expectació perquè es dona el cas que a l'aquari només hi havia familles,
segons ha informat el centre en un comunicat.
L'equip de cria de l'aquari va identificar l'ou fa uns vuit mesos,
però és possible que fos allà un o dos mesos abans.
Ara bé, els cuidadors asseguren que els dos taurons família presents al tang
no han estat en contacte amb un mascle en els darrers tres anys.
Tot això, llavors, l'ou ha estat monitorat per descobrir, no?,
per veure què acabava succeint i també aquesta eclosió que va ser el 3 de gener
es va poder seguir i es va poder veure la cria de tauró com sortia.
Però hi ha dues opcions d'explicar aquest fet.
I és que fa quatre anys hi va haver un cas de la partenogènesi,
en grec significa naixement de verge,
precisament amb el naixement d'una cria de tauró de l'espècie mussola
en un aquari de la sardenya.
Per tant, per una banda, podríem parlar d'aquest fenomen,
una forma rara de reproducció asexual,
o també de la fertilització tardana,
que en aquest cas la fertilització passa molt després de l'aparellament.
I parlem també del robatori de 100 cabres al Picat.
Avui parlem d'aquesta notícia que de la nit del 30 al 31 de gener
un centenar de cabres van ser robades d'una explotació ramadera al Picat, al Segrià.
Dos dies després, una vuitantena van aparèixer a 70 quilòmetres
en un recinte tancat d'una masia abandonada a Vilaberta, a la conca de Barbarà.
Els caps del bestià van poder ser identificats gràcies als cròtals
que portaven les cabres que estaven embarassades.
En lloc dels fets, la policia també hi va trobar una furgoneta robada
amb la qual els lladres haurien transportat els animals.
I ara parlem d'un asteroide que ha obligat a l'ONU a activar el protocol de seguretat planetària.
Les agències espacials, l'europea i la nord-americana,
no treuen l'ull de sobre del 2024 IR4.
Un asteroide descobert fa molt poc, el mes de desembre passat concretament,
i que podria arribar a convertir-se en una amenaça per al planeta d'aquí a 7 anys,
el 22 de desembre del 2032.
El motiu d'aquest seguiment exhaustiu és que ha pujat el grau d'alerta
per a un possible impacte de l'estaveida amb la Terra.
Si fins fa poc es parlava d'una possibilitat d'un 1,2%,
aquest percentatge ha pujat ara fins a l'1,5%.
I davant d'això, Nacions Unides han decidit activar per primera vegada
el seu protocol de seguretat planetària.
I seguim amb més notícies ara a nivell municipal.
Per a l'educació triu Sant Just,
campanya de preinscripció dels centres educatius de Sant Just.
Els centres educatius públics i concertats del nostre municipi
han consensuat l'eslògan per a l'educació triu Sant Just
per difondre la informació sobre les preinscripcions del curs 25-26.
Segons les dades facilitades,
les escoles del municipi presenten els seus projectes educatius i serveis
amb l'objectiu d'ajudar les famílies a triar l'escola més adequada pels seus fills.
Aquestes dates de presentació de sol·licitud són les següents.
El segon cicle d'educació infantil de 3 a 6 anys és del 12 al 26 de març.
En canvi, per a l'educació primària, del 12 al 26 de març també en el mateix termini.
I sí que hi hauria diferència amb l'ESO, que és del 14 al 26, dos dies després.
L'inici es faria com esmentàvem, dos dies després,
amb diferència amb els altres cicles educatius.
Parlem ara també dels centres educatius que ofereixen informació detallada,
perquè podeu trobar aquesta informació detallada sobre els seus projectes pedagògics
i serveis complementaris, com ara activitats extraescolars i també atenció a la diversitat,
per tal d'orientar les famílies en la seva decisió.
Tota aquesta informació la podeu trobar al www.radiodesvern.com.
I acabem parlant de dades, en aquest cas,
a l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat.
Sant Josep Bern ha registrat 521 persones en situació d'atur el gener del 2025.
Una taxa d'atur del 5,3%.
Aquesta xifra suposa un increment de 13 persones respecte al mes anterior.
En aquest cas, un augment de 9 persones respecte al gener del 2024.
Aquest increment es produeix malgrat que el municipi manté una taxa d'atur relativament baixa
en comparació amb altres municipis de la comarca.
Segons les dades, el nostre municipi mostra indicadors d'estabilitat respecte al creixement de l'atur
sense variacions dràstiques en el context de l'evolució segons el mercat laboral local.
En el conjunt de les Llobregats s'han registrat 33.310 persones,
concretament en atur, amb una taxa del 8%,
i la qual cosa representa un increment mensual de 407 persones,
però una reducció interanual de 994 persones.
Aquestes dades reflecteixen un patró general de l'entiment en la millora de l'ocupació a la comarca.
I acabem felicitant el nostre meteoròleg de capçalera,
en aquest cas el Carlitus, el nostre Carles d'aquí de l'emissora,
que avui és el Dia Mundial de l'Home del Temps
i ell és la persona encarregada en el magazín de Matins de donar el temps
i també de tenir la població informada del temps que succeirà a Sant Jus.
I és que avui, 5 de febrer, es celebra el Dia Mundial dels Homes i les Dones del Temps,
aquelles persones encarregades de pronosticar i d'informar-nos també
d'aquell temps que farà en el dia d'avui.
I ara sí, seguim amb música.
I nosaltres som molt de parlar, perquè al final aquest és un mitjà d'àudio,
és un mitjà radiofònic, per tant som molt de xerrar, de parlar,
per tal de transmetre els missatges i també l'entreteniment que volem causar en les vostres vides.
Però és que ara parlarem d'escriure, perquè aquesta cançó es diu Escriurem,
més de Miqui Llúñez, i també la importància d'escriure és meravellosa.
En aquells moments que necessitem treure alguna cosa,
que necessitem també posar-ho en paper, ho fem, allò d'escriure
i de transmetre sentiments i emocions.
I ho fa molt bé en Miqui Llúñez amb aquesta cançó.
Escriurem aquí, a Ràdio d'Esvern.
Un nou dia ha començat, em llevo al teu costat, respires lentament.
Un nou dia t'ha abraçat, et lleves i no saps que enyorarem aquest moment.
Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present.
Que jo no en sóc conscient, si m'esperes, allà fora et cantaré.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
I ara que tot ha acabat, que no tinc al meu costat, et sento diferent.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem amb els dies regalats, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem que tot no va ser fàcil, cantarem la nostra vida en un paper.
Marxarem caminant per les estrelles, i amb el somriure dels que ja no hi puguin ser.
t'escriurem que tot no va ser fàcil.
T'escriurem que sí que va ser fàcil.
T'estic cantant la nostra història en un paper.
Marxaré recordant tots aquells dies
i amb el somriure que tu sols havies fet.
Escriurem que tot no va ser fàcil.
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles
I amb el somriure que tu sol sabies fer
El Refugi Recomana
Avui ens trobem en un altre espai del Refugi Recomana
On dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia
A l'abast de tothom
I a l'espai del Refugi Recomana d'avui
Us volem parlar de teatre
En concret d'una obra que la podeu trobar al Teatre Gaudí de Barcelona
Estic parlant de Barcelona 24 hores
Arribaré a la reunió
Al llarg de l'espai d'avui podreu anar sentint fragments d'aquesta banda sonora de Barcelona 24 hores
Us volem parlar d'aquesta obra de teatre
Que la veritat és que és molt i molt interessant
Perquè el musical parla sobre la vida de quatre joves a la ciutat Contal
A la ciutat de Barcelona
Les seves trobades, desafiaments i històries d'amor
Són el fil conductor d'aquesta peça teatral
L'obra es centra en una fotògrafa que acaba de trencar amb la seva parella
I coincideix a la sala Apolo amb un noi romàntic
Obsessionat amb les pel·lícules de Hugh Grant
Paral·lelament una noia de Sarrià decideix independitzar-se
I buscar pis per sota la diagonal
Mentre un jove ambiciós que només pensa en la feina
Fa una pausa per comprar un Kinder Bueno
Al pa aquí 24 hores de sota l'oficina
Cap d'ells pot imaginar-se
Ni per un instant
Que tot podria ser possible
En aquesta ciutat
Fa unes setmanes vam tenir el programa en Didac Flores
El seu director musical
I ens va parlar sobre aquest musical
Que ja està estrenat al Teatre Gaudí de Barcelona
Les funcions
Ara comentarem quins són els seus horaris
Però recordar que les funcions seran al llarg d'aquest mes de gener i mes de febrer
I els preus els podreu trobar al web del Teatre Gaudí de Barcelona
Els horaris són divendres i dissabte a les 8 del vespre i diumenge a les 7
Recordeu que estan del 16 de gener fins al 23 de febrer del 2025
I l'obra té una durada de 70 minuts
El musical es va estrenar el 2 d'octubre del 2020 al Teatre Gaudí de Barcelona
Després de l'èxit internacional va tornar a la nostra ciutat aquest 2025
A principis d'aquest mes de gener
Amb novetats per celebrar el cinquè aniversari de la companyia
Les funcions com hem destacat estan previstes per aquests dos mesos
Però qui sap potser acaben allargant
Barcelona 24 Hores ha estat molt ben rebuda pel públic
Destacant la seva frescor, proximitat i capacitat de reflectir situacions quotidianes
Amb les quals molts espectadors s'identifiquen
També recordar que les interpretacions dels actors i la música en directe
Han estat especialment elogiades
Interessant destacar també que d'aquesta obra n'hi ha una versió de Madrid
Madrid 24 Hores
Que es va dur a terme pocs mesos després de l'estrena a Barcelona de Barcelona 24 Hores
També que sapigueu que està en castellà i que es va estrenar també a la capital espanyola
Aquesta obra, com esmentàvem, està ja disponible al Teatre Gaudí de Barcelona
No us l'heu de deixar perdre
I ara parlarem sobre l'equip artístic d'aquesta obra
Tots sentint una altra cançó d'aquest musical
Recordem, Barcelona 24 Hores
Un musical barceloní que realment val la pena visitar
I també gaudir de les cançons que les teniu ja disponibles també al YouTube de la companyia
I ara sentim una cançó que està molt relacionada amb un dels personatges
Això és Hugh Grant
I ara destaquem els intèrprets d'aquesta obra
Tenim en Jaume Casals, l'Anna Piqué, l'Alexandre, la Mireia Hòrit, el Carles Polido i l'Elisabet Molet
En direcció al Marc Flint i en direcció musical en Didac Flores
En el text i la música original estan signades pel Pau, Barbarà, Mir
I també la coreografia i l'ajudantia a direcció per Rubén Juste
Aquesta és una producció de Suèrte en mi vida
Però què passaria si un cop a la vida pogués ser tot com la ficció?
Tindria un diàleg sempre intel·ligents i la llum perfecta per casa
I com dèiem, després de ser exportada a Madrid per Madrid 24 hores i l'Argentina com a Open 24 hores
Ha tornat a Barcelona aquest musical al teatre on va ser estrenat
Aquest 2025 en motiu del cinquè aniversari de la companyia Suèrte en mi vida
Torna com a reposició 2.0 amb una nova imatge i amb novetats
Però sense perdre la seva essència
Barcelona 24 hores, aquesta obra que ja teniu disponible al Teatre Gaudí de Barcelona
I acabem aquest espai del Refugi Recomana amb aquesta cançó Hugh Grant
que us deixem gaudint d'aquesta cançó i això sí, dient aquesta frase també tan significativa del nostre espai
Fins aquí, el Refugi Recomana i us esperem en un altre episodi
Que la vida pogués ser tot com la ficció
Sé que Barcelona no és Nova York
Que la torre amb la fre no és l'Empire State
I la ciutadella no és com s'entra el parc
No, no, no, no
Però a les pel·lis hi ha après que tot és possible
Abans dels crèdits finals
Per això quan pregunten
Nen, tu què vols ser de gran?
Dic, jo vull ser el Hugh Grant
Aviam, no sé, tampoc no crec que demà ni tant
No?
Busco una noia simpàtica, maca, trempada i amb una feina de lo seu
Que vesteixi bé, que tingui estil i una casa a la costa per fer-hi els estius
Que escolti Manel, que anirem a Cap Roig
Que li agradi el cinema, el teatre, l'esport
Ai, que vulgui fills
Un nen i una nena
I que sàpiga fer massatges a l'esquena
Però, sobretot
Que caigui bé els sogres
Que agradi els amics
I que els sopars d'empresa
Es preguntin com és que està amb mi
Que llegim de costat
Estirats en el llit
I que ens fem
Petonets
De bona nit
I que ens seguim estimant
Quan passin el llit
El refugi recoman
El refugi recoman

El refugi recoman
El refugi recoman
El refugi recoman
El refugi recoman

El refugi recoman
El refugi recoman
El refugi recoman
El refugi recoman
El refugi rec sleeps
Quroom
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la ciència té aquestes com dues vessants.
La més fosca, que és el tema econòmic,
hem sentit moltes vegades,
o de les farmacèutiques, no sé què, no sé quant.
I després també hi ha la vessant altruista
o la vessant més d'investigació,
d'ajudar.
Facis el que facis, al final també
és el que t'ho comentes, no?
T'acaben nutrint més si creus
que pots aportar un granet de sorra a la societat
amb la teva investigació.
Efectivament. Sí que és veritat
que no és una aplicació que ho veuríem
tan directa. Moltes vegades em pregunten
ostres, i què feies?
Clar, jo no puc dir, estic trobant la cura per
aquesta malaltia, però
és una cosa que potser ser més, quan fas
més química, farmacològica, pots fer
medicaments més aplicats.
Principalment, jo no m'obsessiono tant amb això,
jo m'obsessiono amb
què, realment, què m'apassiona, perquè crec que és el
més important quan escrivies, què t'apassiona
perquè li has dedicat tantes hores i tanta formació
i tant esforç
i encara així, jo sé
que aportar coneixement per entendre
malalties, és el que en el futur
et donarà peu
a generar tractaments.
Doncs avui estem fent aquesta presentació del nou
espai que
acollirà el refugi, aquest preguntant
s'entén la ciència, amb Jan Bigata.
En aquest cas, avui,
a moda d'introducció, ens està parlant una miqueta
dels seus estudis,
del seu camí
fet fins ara i també del camí que vol
recórrer en Jan
a nivell, doncs, de la ciència,
però també explicar una mica als oients
com funcionarà l'estructura del programa.
Serà una estructura on,
com el seu propi nom indica, farem una pregunta
i a partir d'aquí aquesta pregunta
anirà desencadenant en un debat
o en una espècie de diàleg
en el que, doncs, anirem
posant, no?,
pa dretes fins a acabar construint
un algo, no sabem què acabarà
sortint, perquè si una cosa t'ho dius
és que la ciència no és única ni absoluta.
Exacte.
Sobretot, creiem que molta gent...
Bueno, et faré la pregunta a tu.
Tu què opines?
Quan penses en ciència,
quina idea et ve de la ment?
Cosmocaixar.
Perdó, era la resposta ràpida.
Bueno, m'encanta.
Vol dir que fan un molt bon treball.
Sí, sí, m'encanta.
M'encanta el cosmocaixar.
No, aviam, jo quan penso en ciència,
doncs, bàsicament,
amb el fet de provar,
de testejar coses, no?,
tot arreu hi ha ciència.
Jo, per exemple,
vaig a estudiar un cicle de cuina.
Jo, pels oients que encara no ho saben,
jo tinc aquell títol de...
Bueno, encara no m'ha arribat,
però bueno,
tinc la titulació aquesta de cuiner
i a la cuina hi ha molta ciència,
no?, també, per exemple.
Un munt, un munt.
Jo vull parlar d'això,
em donarà por,
perquè sé que m'estarà escorregint
tot el que digui malament,
més a nivell de tècnica.
Què va, què va.
Però tinc un parell de temes de cuina
que són bastant potents.
De fet,
puc avançar al pròxim tema,
no ho diré exactament tot,
però comencem a parlar de la cafeïna.
Crec que és una cosa que...
A mi m'agrada molt,
crec que hi ha molta gent
que és una mica adicta a la cafeïna.
Sí, jo sóc un d'aquests.
Al matí,
un bon cafè amb llet,
és meravellós.
Però clar,
sí, sí.
Inclús,
ara això,
faré recomanacions
de coses que podeu escoltar.
Hi ha gent,
no desarremblaparem molt aquesta idea,
però és un podcast
que hauria d'escoltar
amb el que parlen
com el cafè
va afectar
la revolució industrial
i tots els processos
de la revolució científica.
Carai,
carai,
si el cafè,
a nivell cultural,
ja té un bagatge,
una potència bestial,
no?,
que hi ha molts països,
hi ha també continents, no?,
que s'especialitzen molt
en la producció del cafè
i tots els tenim en ment.
Però realment
és molt interessant
si a sobre
li poses aquesta capa científica
i acabes desvetllant aquests temes.
Doncs ja sabem
que la setmana vinent
parlarem d'això,
de la cafeïna,
però ara anem una mica
amb el que parlàvem, no?
He tret una mica aquest tema,
el de la ciència,
que no és única ni absoluta.
De fet,
tu també comentes
que es basa en el consens
i que això pot generar debat
i també acabar trobant
un constant canvi, no?,
perquè en busca del consens
acaba generant tot això
també un canvi d'idees,
d'opinió.
Es va actualitzant, no?,
la ciència,
a mesura que també
es descobreixen noves qüestions.
Per tant,
la ciència tracta
de donar la millor resposta
amb l'evidència
que es té en el moment.
Això són paraules teves.
Aquí, en aquest espai,
què trobarem de tot això?
És a dir,
nosaltres podrem trobar també
la clau, doncs,
per conèixer més
també els temes
que posi sobre la taula
a partir també
d'aquests
dogmes
o d'aquestes idees
que generes avui
en el primer espai?
Clar,
primer de tot,
com he dit abans,
el que jo vull,
primer de tot,
és fomentar la creativitat
i la curiositat,
sobretot la curiositat.
Aleshores,
ja hauré dies més endavant.
Jo,
presenten preguntes
que a mi em semblen interessants,
però també m'encantaria
que si els oients
tenen qualsevol pregunta
ens les puguin enviar
tant per xarxes,
tant per les xarxes
de la ràdio
com a la meva xarxa.
És una mica difícil el nom,
és Jan Sessions,
amb dues ceses
i dues as,
però això sí,
qualsevol
té alguna pregunta,
jo encantat
de portar-les al programa.
Presentarem aquestes preguntes,
intentarem donar
algun element pràctic
que puguem aplicar
a la nostra vida,
volem donar,
segurament,
o sigui,
evidentment,
també donarem un concepte
científic
per augmentar la cultura
i després,
donar una visió més global
a partir d'aquest concepte
i intentar connectar
la ciència amb la societat,
que és una cosa
que sempre,
crec que s'ha fet una mica malament
amb la divulgació històricament,
que sempre és
un ent completament aïllat
de la població
i de la societat
i són gent superllesta
i superestranya,
no?,
que fan les seves idees
i vull portar-la
perquè, al final,
els científics
som persones,
som gent com tu
i com jo
que ens agraden molt
unes coses molt friquis,
però res més.
Al final,
és apropar una mica,
no?,
aquesta ciència,
baixar-la una mica
d'aquest pedestal
que comentaves
i fer-la més propera,
no?
Evidentment,
ja també parlarem
més en futur
de què és la ciència ciutadana,
no només la ciència,
però l'esperit científic
jo crec que és una cosa
que podem tenir tothom.
Al final,
l'esperit científic
és ser curiós,
ser crític
amb les idees que et porten,
no creure-te a la primera de canvi,
preguntar-te molt
el perquè de les coses
i també té molt a veure,
sí que és veritat
que la ciència
es basa una mica
en un mètode
molt metòdic,
curiosament,
però que és molt específic
i ha de tenir
uns nivells
de seguretat molt alts,
però sobretot
es basa
en el contrast
de la informació
que porta moltíssima gent.
Per tant,
jo crec que és important
transmetre
que la ciència
no te l'has de creure
perquè t'ho digui
que és molt llest,
sinó perquè és el treball
de moltíssima gent
que contrasta contínuament
i aporta informació nova
per donar
el que seria
la resposta
més adient
amb la informació
que tens fins al moment.
Per tant,
inclús això
pot evolucionar
amb el futur.
Doncs,
al final,
és el que
estàvem comentant
fa uns instants,
el fet d'anar posant capes,
d'anar també
resaltant
en el que
en aquell moment
és clau
també per entendre
aquell concepte,
però que moltes vegades
pot ser variant
i pot ser
amb aquest procés
de metamorfosi
acabi generant
en un futur
altres definicions
d'aquell concepte
científic
que comentàvem.
A mi em sembla
que d'aquesta manera
també estàs apropant
que tothom
pugui parlar de ciència,
perquè moltes vegades
el que passa
és que quan no sabem
d'alguna cosa
ens quedem com
en segones...
ens quedem
en un altre pla,
en segon pla
anem a dir,
perquè, ostres,
aquest tema,
per exemple,
quan estàs amb els amics
i algú parla de política
i no tens ni idea de política
i és allò de dir,
ostres,
jo em callo
i escolto,
crec que també
pot ser interessant
que la gent pugui opinar,
donar la seva
i dir el que pensa
de la ciència
i què sap de la ciència,
perquè al final
és això,
resulta interessant
el fet
que cadascú
s'ho pugui
apropar
i portar
al seu terreny
i que cadascú
amb el grau
d'intel·ligència
que tingui
o el grau
de domini
que tingui
d'aquell tema
pugui arribar
a portar alguna cosa,
que no quedi només
per aquells erudits
que comentàvem abans,
aquells savis
que viuen
que viuen
en un monestir,
no?
Efectivament,
jo crec que
al final
molts científics
per portar
tants de temps
especialitzant-se
en una cosa,
vulguis o no,
creix un ego
que acaba sent
bastant dolent,
creix un ego
de dir,
ostres,
jo sóc un expert
en aquest tema,
per tant,
tinc més putestat
que la resta
del món
d'opinar,
sí que,
obviament,
tu confiaràs més
en una persona
que ha estudiat
cada vegada
10 anys
de la seva vida
això,
que una persona
que això ho acaba
de llegir a Twitter,
però crec que també
hem de tenir
una mica d'humilitat,
vull dir,
amb la informació
que tenim,
compartir,
escoltar a tothom
i veure,
i sobretot
no intentar tenir la raó,
sinó veure
amb la informació
que tenim
què és més pràctic
i útil pel moment.
Jo només,
amb aquesta conversa
que estem tenint ara,
que està a punt d'acabar,
que ens queden 4 minuts,
ja se m'estan generant
una de preguntes,
una bateria de preguntes,
perquè al final
també,
ara estem en un moment
molt tecnològic,
estem en un moment
amb les intel·ligències
artificials,
com tot això també
pot ajudar la ciència,
al final,
t'acaba,
no sé,
l'actualitat
t'embriaga,
una mica és allò
de dir,
al final,
acabes veient
i consumint
tanta actualitat
que es pot portar
moltes vegades
a molts terrenys
de la nostra vida,
que al final,
no sé,
haurem de fer
monogràfics
d'alguns temes
concrets,
perquè al final
jo crec que
s'acabarà generant
en aquesta secció
doncs això,
un espai
de tertúlia
en el qual
a vegades
potser en algun capítol
no podrem acabar
un tema,
sinó que potser
l'haurem de disseccionar
i portar-lo
en trosset,
sigui com sigui,
crec que també
és una manera
interessant
d'apropar-nos
una mica
a la ciència.
I per què ràdio,
Jan?
Perquè podries haver triat
altres més maneres
d'arribar a la gent
i tu en canvi
doncs has decidit
he fet
algú de premsa escrita,
no?
Em vas comentar,
he fet algú de premsa escrita
i a partir d'aquí
ostres,
m'interessa
també fer ràdio,
tocar aquest mitjà,
no?
A veure,
primer de tot
és que jo no em callo
ni sota l'aigua.
Això és el primer de tot.
Això està bé,
això està bé.
Per fer ràdio
és essencial.
A veure,
des de molt petit
vaig tenir un amor
molt gran
per a l'estand-up comedy
i jo tot el que era
el club de la comèdia
m'ho patillava,
però tot absolutament
i una mica a partir d'aquí
tinc grans referents
com són
Berto Romero,
Andreu Buenafuente
i crec que van ser
aquests personatges
que em van portar
a escoltar més
el món de la ràdio.
Sí que és veritat
que últimament
fa uns pocs anys
que s'ha
ja fet un superbum
dels podcasts
i m'encanta.
Em da una mica enveja
perquè dic
jo volia fer-ho primer.
Però sí, sí
i aleshores
des d'aquest punt
sempre he tingut
com molt amor
a aquest contingut
de la comunicació
i després
va ser
sobretot
a partir de YouTube
amb tots aquests personatges
de divulgadors científics
que podien apropar-te.
Evidentment
quan tu veus
un vídeo
d'una cosa
és molt més tragable
perquè pots estar
rentant els plats
i pots estar escoltant
i no has d'estar
llegint
de 15 papers
que són en anglès
i en vocabulari
i per tècnic.
Aleshores
és que sempre
m'ha atret
moltíssim això
i ja et dic
m'agrada molt parlar
no et mentiré.
Doncs això
ja és
és essencial
ja t'ho deia
que al final
també el fet de xerrar
de treure els temes
i de comentar-los
ja
tenir la predisposició
per fer-ho
ja és magnífic.
Ja no hem de deixar aquí
però bé
emplacem els nostres oients
a la setmana vinent
que dimecres
tindrem el segon capítol
d'aquest espai
de ciència
que hem titulat
Preguntant
s'entén la ciència
i en aquest cas
tornarem a sentir
el Jan Bigata
aquí als micròfons
de Ràdio de Ferns.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
setmana setmana
i ens sentim la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Adéu-siau
que vagi bé.
El Refugi
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern.
I nosaltres
ara us emplacem
els bolletins informatius
de Catalunya Ràdio
i de Ràdio d'Esvern
tot seguit
després d'aquests
bolletins informatius
nosaltres tornarem aquí
a Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM
per oferir-vos
la segona hora
del refugi.
Avui tindrem
al programa
l'associació Trans
Baix Power
parlarem
sobre els temes
d'actualitat
del col·lectiu trans
i del col·lectiu LGTB
i a partir d'aquí
doncs també farem
una mica de debat
i de tertúlia
envoltant
d'aquests temes.
Com dèiem
en 15 segons
connectarem
amb Catalunya Ràdio
amb el bollet informatiu
de les 6 de la tarda
i tot seguit
amb el de la casa
amb Mariona Salas.
Fins ara
i ens sentim
re
en 10 minutets.
que vagi bé.
Catalunya Ràdio
Les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Sergi Molero.
El servei postal
dels Estats Units
ha reactivat
l'entrada
de paquets
procedents
de la Xina
i Hong Kong
menys a 24 hores
després
de suspendre
el servei
per l'escalada
arancelària
entre els dos països.
La suspensió
de l'entrega
de paquets
hauria causat
retards significatius
en l'entrega
d'enviaments
dels minoristes
xinesos
i del comerç
online.
La mesura
anava adreçada
sobretot
a aturar
el negoci
de
Shane
i Temu
dos gegants
xinesos
de la distribució
global
que han aprofitat
l'excepció
d'una manera
nord-americana
a les trameses
de poc valor
per vendre
massivament
roba
i altres articles
als Estats Units
en aquests
petits enviaments
que no paguen
arancels.
Aquest tipus
de tramesa
conegudes
com a mínimis
ja estaven
també en el punt
de mirar
per la possibilitat
que en ser objecte
d'inspencions
més laxes
podien representar
una via d'entrada
del fentanil
i de substàncies
químiques bàsiques
per produir-lo
des de la Xina.
Més notícies
Marc Ruiz.
Suècia afronta
entre el dol
i el desconcert
el dia després
del pitjor tiroteig
massiu
a la història
del país.
Un home va entrar
en una escola
d'adults
a la població
d'Orebrú,
va matar 10 persones
i en va fer 6 més.
El sospitós
també va morir.
La policia
no ha revelat
cap hipòtesi
per evitar especulacions.
A la roda de premsa
només s'ha informat
que la investigació
està en marxa
i que tots són indicis.
Sembla que l'home
va actuar sol,
que no estava fitxat,
que els motius
no serien ni ideològics
ni terroristes
ni criminals
i que el més probable
és que es va suïcidar.
Roberto Ait Forrest
és el cap de policia
d'Orebrú.
He de dir
que quan els agents
de policia
van arribar a l'escola
van sentir trets.
Al principi
semblava
que els havien disparat,
però quan van poder entrar
a fer les comprovacions
pertinents
es van trobar
l'automort.
L'actriu espanyola
Carles Sofía Gascon
ha estat apartada
dels actes
i de la promoció
de la pel·lícula
Emilia Pérez
als Estats Units
i pocs dies abans
que se celebri
la Gala dels Goya Granada
encara no se sap
si l'actriu
hi assistirà
al costat
de l'equip del film
de Jacques Audiard
que és qui opta
al guardó.
Fons properes
a l'equip de premsa
del Film Espanya
han assenyalat
a Catalunya Ràdio
que encara no saben
si l'actriu
hi assistirà.
Tota la polèmica
respon a una sèrie
de publicacions antigues
amb contingut
racista,
ofensiu
i catalanòfob
al seu compte
d'ICS.
Precisament
a aquestes piulades
s'hi ha referit avui
el ministre espanyol
de Cultura
Ernest Hurtasso.
Creo que estos tuits
no representan
la sociedad española
los tengo que lamentar
y lo lamento
particularmente
porque era una candidatura
que era muy ilusionante
para el país
y estos tuits
pues l'han empañado
y tengo que lamentar.
Davant l'allau
de crítiques
que van rebre
els polèmics missatges
Carla Sofía Gascon
va emetre un comunicat
per demanar
disculpes
pel contingut
d'aquests missatges.
Aliança contra la pobresa
energètica
denuncia males pràctiques
de l'empresa Tredibel
subcontractada
per Naturgí.
Alguns clients
en situació
de vulnerabilitat
asseguren
que l'empresa
els ha amenaçat
de tallar-los el gas
amb operaris
despenjant-se
pel saló obert
de les seves finques.
Ho ha denunciat
David López
vaia de Cornellà
de Llobregat
que s'ha posat
en contacte
amb la bústia
de queixes
i denúncies
del matí
de Catalunya Ràdio.
El que em van dir
va ser
si no ens deixes
entrar tu
com som una empresa
d'escalada
i de treballs
verticals
ens ens penxarem
i entrarem.
Si voleu
entreu
que aquí
òbviament
esteu fent
una cosa
que és
il·legal.
I la Barcelona
Wine Week
tanca una edició
de rècords
consolidada
com el saló
de referència
mundial
del vi espanyol
de qualitat.
Durant tres dies
1.266 cellers
de 81
a denominacions
d'origen
de tot l'estat
han mostrat
els seus millors vins
a grans compradors
nacionals
i internacionals.
Les empreses
catalanes
del vi
i el cava
que hi han assistit
han explicat
a Catalunya Ràdio
la importància
que té
l'enoturisme
per al sector.
Sentim Mercè
Sumarroca
cap de turisme
als cellers
Sumarroca.
Que la gent
entengui
quina és
la importància
de tots els animals
a la vinya.
Si un celler
té una plaga
de conill
necessitarà
un rapinyaire
perquè netegi.
Evidentment
acabem després
amb cava
amb vi
i amb botifarra
amb un bon
pen tomàquet.
Som-hi ara
amb els esports.
Arriba
Sònia Olear.
Bona tarda.
Bona tarda, Sergi.
A les 9,
Leganers Madrid
de quarts de final
de la Copa.
El primer semifinalista
és l'Atletico de Madrid
que hi va golejar
5 a 0
al Getafe.
El Barça jugarà demà
a Mastalla
contra el València
a la Copa.
Avui el tècnic
blaugrana,
Hansi Flick,
ha descartat Gabi
per aquest partit
mentre que Dani Olmo
podria disposar
de minuts.
Qui no jugarà segur
serà Iñaki Peña
a la porteria.
Ara a les 7,
d'aquí una hora,
primera semifinal
femenina
de la Copa Catalunya
de Futbol
entre l'AM Lleida
i el Barça
Pere Romeu.
El tècnic blaugrana
farà jugar
a l'11 titular
6 jugadores
del primer equip.
A l'Euroliga de Bàsquet
el Barça rep
el Maccabi Tel Aviv
a dos quarts de nou.
A la mateixa hora
la Peña rebrà
el Baxter
Seixir
Turk
i a la Champions
FIBA
a tres quarts de nou
Manresa
Tenerife.
Tercera jornada
del judici
a Luis Rubiales
qui ha renunciat
que les seves filles
tasifiquin el judici
contra ell
pel petó no consentit
a la futbolista
Jennifer Hermoso.
Avui al judici
Rafael de l'AMO
exresponsable
del futbol femení
de la federació
ha admès
que van intentar
pressionar Hermoso
i el seu entorn
un fet que també
ha confirmat
el germà
de la futbolista.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Mariona
Sales Vilanova.
Els centres educatius públics
i concertats
de Sant Just
han consensuat
l'eslògan
per l'educació
Trius Sant Just
per difondre
la informació
sobre les preinscripcions
del curs 2025-2026.
Segons les dades
facilitades,
les escoles
del municipi
presenten
els seus projectes
educatius
i serveis
amb l'objectiu
d'ajudar
les famílies
a triar
l'escola
més adequada
pels seus fills.
Les dates
de presentació
de sol·licituds
de preinscripció
seran
pel segon
cicle
d'educació
infantil
i educació
primària
del 12
al 26
de març
i l'ESO
del 14
al 26
de març.
Els centres
educatius
ofereixen
informació
detallada
sobre els seus
projectes
pedagògics
i serveis
complementaris
com ara
activitats
extraescolars
i atenció
a la diversitat
per tal
d'orientar
les famílies
en la seva decisió.
Segons les dades
de l'Observatori
del Treball
i Model Productiu
de la Generalitat,
Sant Jus d'Esberna
ha registrat
521 persones
en situació
d'atur
el gener
del 2025
amb una taxa
d'atur
del 5,3%.
Aquesta xifra
suposa un increment
de 13 persones
respecte al més anterior
i un augment
de 9 persones
respecte al gener
del 2024.
Aquest increment
es produeix
malgrat que el municipi
manté una taxa
d'atur
relativament baixa
en comparació
amb altres municipis
de la comarca.
Segons les dades,
Sant Jus mostra
indicadors
d'estabilitat
respecte al creixement
de l'atur
sense variacions dràstiques
en el context
de l'evolució
general
del mercat laboral
local.
En el conjunt
del Baix Llobregat
s'han registrat
33.310 persones
en atur
amb una taxa
del 8%,
la qual cosa
representa un increment
mensual
de 407 persones,
però una reducció
interanual
de 994 persones.
Aquestes dades
reflecteixen
un patró
generalment
de l'entiment
en la millora
de l'ocupació
a la comarca.
El ple municipal
de gener
va aprovar
l'autorització
perquè l'empresa
IG Sport,
concessionària
del Polisportiu
de la Bonaigua,
construeixi
una piscina exterior
de 6x6 metres
i reformi
la zona verda.
Aquesta actuació,
que serà finançada
íntegrament
per la concessionària,
no comportarà
cap avortació
econòmica
de l'Ajuntament.
Isabel Darder,
portaveu del PSC,
ha valorat aquest projecte
destacant la seva
rellevància
pel municipi.
La nova piscina
busca solucionar
els problemes
de gestió
i seguretat
derivats
de l'ús compartit
de la piscina actual
per activitats
de bany
i natació.
Segons Darder,
el nou espai
estarà destinat
principalment
als infants,
cosa que permet
una distribució
més eficient
i segura
dels diferents usos
de les instal·lacions
esportives.
El projecte
forma part
de l'adaptació
de la bona aigua
per respondre
a les necessitats
de la ciutadania.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Un autor al refugi
Avui a l'espai
d'un autor al refugi
no ens movem de casa.
Avui parlem
d'Albert Espinosa.
Espinosa
és un reconegut autor,
dramaturg
i guionista català
nascut el 1973
a Barcelona
a la ciutat Comptal.
És conegut sobretot
pel seu treball
com a creador
de sèries de televisió
i pel seu èxit internacional
amb la novel·la
El món groc.
Albert Espinosa
ha destacat
per la seva capacitat
de connectar amb el públic
a través de les seves històries
sinceres i emotives.
Aquestes històries
estan inspirades
en les seves pròpies
experiències de vida
incluent-hi
la lluita contra el càncer
que ha superat
en diverses ocasions.
La seva obra
es caracteritza
per un estil narratiu
directe
i una profunda humanitat
i ha aconseguit
guanyar el cor
de molts lectors
i espectadors
arreu del món.
Avui al refugi
us portem un fragment
del llibre
Quin bé que en fas
quan en fas bé.
Des de la mort
de la seva mare
havia perdut la il·lusió
però ara almenys
tenia l'excusa perfecta
per demostrar a tothom
que
si no aconseguia
arribar a l'elit
era
perquè s'havia trencat
els creuats.
Ningú li retrauria.
Al poble
entendrien
que no
havia complert
el seu somni
per mala sort.
Estava
al futbol
des de ben petit.
Ell
se l'estimava
però amb el pas del temps
la pilota
es va acabar
convertint
en una obsessió.
Tot girava
al seu voltant.
Els nois
amb qui compartia equip
eren
els seus germans
de cuir
i sovint
se sentia
molt sol.
No tenia més
que 8 anys
quan va arribar
a aquella residència.
Els primers mesos
es va acostumar
a plorar en silenci
a la seva habitació
perquè ningú pensés
que era dèbil.
Quin bé
que em fas
quan em fas bé
d'Albert Espinosa.
Carave,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.
Els dimecres
a les 10 de la nit
fabricants
de cançons.
Un programa
de converses
amb artesans
de la paraula cantada.
Amb persones
que a prop nostre
fabriquen
aquests artefactes
poètic o musicals
que ens fan viatjar.
O bé
amb persones
que n'analitzen
la seva alquímia.
Música
Fabricants
de cançons
una hora
conversant
sense presses
com si estiguessin
prenent una copa
sobre cançons.
Aquí
a Ràdio
d'Esvern
a un 98.1
de la freqüència
modulada.
Un programa
conduït
i realitzat
perquè us parla.
Meneu
gausats.
Sabies
que el teu municipi
tens el servei
d'Ambici?
Bicicletes
100% elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor.
Mou-te de manera
sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea
metropolitana
de Barcelona.
Per moure't bé,
millor amb bici.
Dona't d'alta ara
a ambici.cat
Bicicletes
i seguim a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim al Refugi
avui doncs
amb moltes ganes
de tenir una tertúlia més
amb Transbaix Power
amb el col·lectiu Trans
que també doncs
parlarem sobre
aquesta temàtica
amb temes referents
al col·lectiu
LGTB també
i també
a temes referents
a l'actualitat.
Salutem doncs
ja els nostres tertulians
avui
tenim doncs
a la meva dreta
avui estic
a la peixera
gran amb vosaltres
perquè doncs
per temes
de material
tècnic
avui tenim
una entrevista
a l'altre estudi
i mira
ho hem facilitat així
jo crec que també
fa una mica més
de família
estarem vosaltres
aquí compartint
Rosa Maria Maristany
bona tarda
molt bona tarda
com estàs
bé molt bé
es fa estrany
eh aquesta situació
però bueno
està bé
veure't a mi
no no
sí sí
perquè veus
el vidre
normalment
em veus allà
a la peixera
l'ordinador
i amb els cascos posats
que ens sentim
tots plegats
d'una manera diferent
però bé
avui ho farem
ho farem així
no hi ha problema
tot i que estan arribant
els micròfons
però bé
comentem una miqueta
temes de l'actualitat
que al final
també doncs
és el que
el que hem vingut
a comentar
saludem també
l'Àlex de Droques
i el Jordi Salgado
bona tarda
com esteu?
hola bona tarda
avui
bona tarda
bona tarda Jordi
Àlex ja feia una temporada
que no et vèiem
que no et sentíem
com estàs?
com va tot?
com va la vida?
com va l'any?
bon any?
bon any primer de tot
coses típiques
que es diuen
res
com estàs?
com va tot?
doncs molt bé
molt bé
vaig començar a treballar
i bueno
la vida del treballador
i de l'estudiant
és molt dura
però molt bé
la veritat que molt bé
què estàs estudiant
perquè em consta
que estàs fent
alguna coseta
bastant interessant
sí
estic estudiant
el postgrau
de Polítiques
de LGTBI
a la gestió pública
que es fa
a la Universitat de Lleida
és molt intens
però també
és molt interessant
clar
doncs mira
enhorabona
per aquest projecte
també personal
a nivell estudiantil
a nivell laboral
com ho portes
això de compaginar
feina i estudis?
a vegades no és fàcil
eh?
no
aviam bé
perquè com el postgrau
també és LGTBI
moltes coses
me les conec
de carrer
l'únic que és
més a nivell acadèmic
i compaginar-ho
realment
és senzill
són dos dies
a la setmana
les classes
virtual
l'únic que sí
a l'hora de fer
els treballs
les activitats
doncs són hores
això
però bé
els caps de setmana
a casa
perdona Rosa Maria
que li estic dedicant
tant de temps
a l'Àlex
però és que
no estic gelosa
no estàs gelosa?
d'acord
és que a vegades
se li ha d'anar preguntant
perquè així
no no estic gelosa
que no
endavant
amb el Jordi
caramba
sí
ara
anem cap al Jordi
Jordi com estàs?
com va tot?
com va la vida?
i també
a nivell de feina
com estàs?
molt bé
molt bé
doncs
a nivell de feina
bé
i ara
estem retomant
el tema de la revista
ja estem començant
a rebre
els números
que sortiran
ja estem començant
a maquetar
i també
preparant
per l'acte
del 8 de març
a Sant Feliu
6
és el
bueno
és l'acte del 8 de març
l'international de les dones
però es farà el 6
el farà
el 6 de març
i estem preparant
doncs
totes les ponents
que vindran
i organitzar una mica
l'escaleta
els continguts
també si
l'Alex i jo
també
tindrem una taula
i parlarem
de les noves masculinitats
o aquestes masculinitats
igualitàries
anti-masclistes
inclusives
no?
per incorporar els homes
dins de la lluita feminista
doncs també tindrem
una taula
serà una jornada
el 6 de març
molt
jo crec que serà molt maca
sí, molt interessant
que bé
doncs també
interessats
sobre aquest projecte
comentàveu
el 6 de març
a Sant Feliu
del Llobregat mateix
o?
sí
a Sant Feliu
encara no tenim la sala
perquè en principi
teníem dues sales reservades
però resulta que
bueno
aquestes coses administratives
doncs resulta que
ja estaven agafades
ah
bueno
realment no estaven agafades
però sí que estaven agafades
conspiraciones
exactament
no?
bueno
en fi
les entitats locals
t'expressionen
i jo també soc
una entitat local
el nostre àmbit
és més comarcal
diguéssim
tenim una mirada
més àmplia
i bueno
serà un acte
molt potent
perquè la veritat
és que tenim
volem centralitzar
el que és
l'acte
amb les violències
masclistes
però
amb el que és
la
mutilació genital
llavors portem
l'STU
Diallo
que és
la presidenta
de la
ACAMA
que és
l'entitat
de les dones
subsaharianes
mutilades
genitalment
parlant
i la vols buscar
per internet
i després
a la mateixa taula
també hi haurà
les gemelines
que és
una feminista
amb posicionaments
una mica
de vegades
estranys
però bueno
com a dona
feminista
és una dona
molt potent
les coses com siguin
i després
la tercera
ponent
que serà
la primera taula
serà
la Leticia
Moreno
em sembla que es diu
Moreno
com nom
sí
que és
el cap de policia
bueno
no és cap de policia
és la policia
de
policia municipal
de Sant Feliu
que col·labora
amb el
SIET
la segure
integral
d'ajuda
de les dones
i la segona taula
doncs
com bé
us han explicat
és que estic molt nerviosa
perquè soc una persona molt tímida
i em costa molt parlar
avui comentàvem això
precisament
fora de micròfons
deixa'm que et comenti una cosa
sobre el tema
de les dones
que han patit mutilacions
perquè avui
s'entén a la ràdio
i m'ha semblat
una xifra
brutal
de 200 milions
de dones
i nenes
sí
i a tot el món
a tot el món
a tot el món
a Amèrica Llatina
a països com la Xina
vull dir
he estat extesa
a tot arreu
a Xina no ho sé
sí ho va dir ella
ho va dir la Xina
sí
a Xina també
hi ha certes regions
del món
que continua
sent una pràctica
bastant habitual
no és únicament
estar extesa
a l'Àfrica
sinó que estar
extesa
també
a altres
regions del món
clar però
la qüestió és
s'ha volgut
centralitzar aquest tema
pel tema del 8 de març
engany
perquè hi ha molta gent
hi ha molts espais
en els que s'està parlant
d'això
no ara
bueno sí
perquè demà hi ha un altre acte
que surten
els mateixos ponents
a més
que va ser convocat
just després
que jo contractés amb ella
o sigui
van aprofitar
la rebual
no és que demà
el 6 de febrer
és el dia internacional
contra la mutilació
exactament
llavors coincideixen
una mica en el temps
exactament
en temps, forma
i ponents
les coses com siguin
però bueno
Sant Feliu
això no s'ha fet mai
la nostra proposta
és que ens passaran
un documental
que diuen que és en francès
perquè
no està traduït
jo no tinc cap problema
amb el francès
i molta gent que és allà
doncs no sap
doncs que
una imatge val més
que mil paraules
però bueno
el cas és que
serà un acte molt potent
i després
la segona taula
com hem dit
parlant de les noves muscularitats
en principi
hi hauria d'haver
una altra noia
de l'associació
de parlar
de les
de les motos
de les dones en moto
que volien fer un club
i es veu que
per circumstàncies
personal
m'ha dit que no podia ser
m'imagino que
passa com
a molta gent
li passa
que al començament
en un acte d'aquests
que serà multitudinari
doncs
els agafa una mica
de por escènica
i bueno
de mica en mica
aquestes coses
s'han d'anar
llimant
i pulint
perquè
al cap el missatge
que volem donar
és a nivell global
i bueno
doncs també
m'hi posaré jo
a la taula
per emprenyar una mica
aquest parell
que tinc aquí
a la dreta
però bueno
ja està
parlarem de la revista
també
com està avançant
que ja tenim
força números ja
sí
la revista
té un eix
principal
aquesta vegada
que és
ja ho avanço
un article
complex
que és
la sostenibilitat
de les pensions
amb l'arribada
demogràfica
de la generació
dels baby boomers
clar
un tema
que està
a l'ordre del dia
per tot el moviment
que hi ha hagut
amb l'omnibus
que si sí
que si no
que si ara l'aprovem
ara no l'aprovem
exactament
i també
amb tota la situació
que això ha generat
aquí al programa
de fet hem parlat
sobre el tema
de les pensions
en diferents àmbits
perquè afecta
en molts àmbits
però també
evidentment
parlant avui
doncs
amb
gaire
doncs
del col·lectiu
evidentment
també té una repercussió
important
no?
Bé
de fet
l'enfoc
que hem fet
a la revista
jo mai parlo
en privat
en particular
sinó que parlo
en plural
l'enfoc
que hem fet
a la revista
és
bueno
hi ha una dada
significativa
aquí a Catalunya
un de cada quatre
catalans
és nascut
a l'estranger
per tant
hem d'esperar
que aquest
volum
de gent
migrant
que ve
col·labori
ajudi
a mantenir
aquest sistema
de pensions
amb feina
però tot això
passa per molta
educació
passa per moltes
l'article
és extens
l'article
està molt treballat
hem treballat
conjuntament
hem fet
les coses
molt ben fetes
inclús
hem fet una pregunta
molt heavy
que ens la respondran
diferents polítics
diferents polítics
de diferents àmbits
i de diferents partits
les coses com siguin
però
el tema principal
de la revista
serà aquest
també
farem un article
que serà la segona part
de l'UVH
una visió més humana
diguéssim
una visió més
no tan tècnica
com la primera part
sinó que serà
una visió
diferenta
per raons ètiques
hi ha parts
d'aquest article
que no es poden publicar
evidentment
per les connotacions
que poden arribar a portar
tot i que
són dades contrastades
no es poden publicar
però bé
de fet
les coneixem
perquè les tenim
i altres
articles
molt interessants
aquests dos
glifardeus
que tinc aquí
a la dreta
també descriuen
el Jordi
ens escriu
un article
molt potent
l'Àlex
també
també tenim
una dona
lesbiana
que ens ha escrit
del col·lectiu
de les lesbianes
està molt bé
el director general
de polítiques públiques
també
al final
també ens ha escrit
i bueno
i anirem fent
ja tenim articles
ah sí
un molt important
que també és
un article
vindrà
del
del llenguatge
de signes
aquest és
molt interessant
aquest article
quan el vaig llegir
em va agradar molt
la veritat
és que
és un article
són
d'aquests col·lectius
que
s'assimilen
a diguéssim
el que és
l'Àlex
i TVI
clar
parlant d'inclusió social
al final
és un tema
que també
és vertebral
pel col·lectiu
exactament
aquesta revista
serà molt potent
i els avanço
vindran tres llengües
en català
castellà
i anglès
en format digital
i empresa
com sempre
en català
molt bé
doncs també
anar innovant
anar canviant
també cosetes
que està molt bé
serà una revista
que tindrà un gruix
com l'anterior
una mica més
més gran
o reprenem
pot arribar a superar
sí
jo crec que
arribarem a les 64 pàgines
és que
han de ser
múltiples
de 4
aquest és el problema
perquè el plegar
són 4
menys fotos
a cada article
no
les fotos
s'han de seguir posant
perquè si no
es converteix
en una revista
molt densa
de llegir
perquè els articles
són molt potents
sí
però porten
molta lletra
m'entens
obliga la gent
a reflexionar
sobre els articles
has llegit
la revista
no
van dir
les fotos
bueno
he vist les fotos
i el
el que necessites
nosaltres estem fomentant
com hem dit sempre
l'ús i la lectura
del català
no
però ostres
també convé
que la gent
llegeixi el contingut
perquè és un contingut potent
les coses com sí
escolta
Dani
la revista
ha sigut llegida
a Xile
a Mèxic
a Brasil
a Argentina
a Ecuador
com ho veus això
i ara que la farem
anglès a tot Europa
clar clar
la repercussió
serà
serà
serà important
per tant
també doncs
coincidint amb l'acte
del 6 de març
també volem fer
un petit reportatge
no
amb totes les conclusions
que es puguin estreure
amb fotografies
per tant
serà una revista
bastant potent
curiosament
que amb l'article
de l'UBIH
no va haver-hi cap interacció
del col·lectiu
és una cosa
que em va extreure
moltíssim
però té una raó
de ser
perquè inclús
parlar
de l'UBIH
estigmatitza
o sigui
donar-te un posicionament
sobre l'UBIH
estigmatitza
a no ser que
apartagis amb una entitat
que es dediquen
exclusivament
a l'UBIH
avui va ensenyar
per exemple
per Instagram
un article
de la gent gran
amb l'UBIH
és curiós
però aquest tema
també l'hem abordat
nosaltres
o sigui que
no estem tan lluny
estem fent una bona feina
entre els projectes
o sigui que estem
creixi
que estem fent una bona feina
és un tema
que s'haurà d'abordar
sobretot
en el nou protocol
que ara
el Departament
de l'EGTV
i de la Generalitat
desplegarà
què fan
aquestes
persones grans
que tenen UBIH
com se'ls ha de tractar
si s'ha de formar
el personal
perquè no tinguin
aquest estigma
a l'hora de donar
la medicació
de la gent gran
als centres
de gent gran
o als que se'ls havia
tot aquest personal
d'infermeria
que estiguin
totalment capacitats
i estiguin lliures
d'aquest estigma
per poder
doncs
entrar a donar
la medicació
adient
a cada pacient
la clau
Jordi
com sempre hem dit
és la formació
la formació
sensibilització
però bàsicament
la formació
perquè la formació
comporta la sensibilització
també
per tant
és un tema
dur
de fet
jo ja vaig fer
dintre de l'article
de l'OBIH
vaig fer una part
que no el publico
perquè és la part
dedicada a les residències
i l'he passat
a l'àrea
he passat a l'àrea
d'aquesta part
per si em poden
extreure alguna cosa
doncs per afegir-lo
al protocol
que ja existeix
però com que
és ampliable
i convenient
doncs de vegades
l'he enviat
perquè es puguin
arribar a extreure
aquestes coses
jo ja no farà falta
publicar-lo
perquè publicaré
la cosa
des d'una manera
més
poliàdrica
en el sentit
que
holísticament més àmplia
amb una mirada
diferent
i també vull comentar
que com la revista
sortirà cap al mes
d'abril
més o menys
també
no
sortirà a final de març
sí
doncs
jo crec
que ho apostem
apostem
jo crec que sortirà
a final de març
ho sortirà
perquè també m'heu dit
que sortiria
a finals de gener
aquesta passada
i us vaig fotre canya
i va sortir
bueno
per reis
per reis
impresa
però el 25 de desembre
va sortir en digital
doncs com
aprofitant el 26
també
si no metem
mos canya
aquí no
aquí la gent
no
el dia de la visibilitat
lèsbica
també he fet un
un article
basat en una obra
de teatre
que s'estrenarà
el maig
que es diu
el fil invisible
i parla
doncs
és una obra
de teatre
de dramaturgues
locals
de Santa Coloma
de Gran Manet
i parla
del patronat
de les dones
no
el patronat
de les dones
que ens han anat
a parar
totes aquelles dones
que eren mares solteres
divorciades
lesbianes
i bueno
he fet un petit
jo crec que
unes 4-5 pàgines
que acompanyaré
amb fotos
de l'assaig
per promocionar
perquè crec que és una obra
que tothom
tothom
hauria d'anar
d'anar a veure
deixeu-me
que comenti
un parell de coses
que han anat sortint
i les tinc aquí
endotades al cap
abans que se m'oblidin
clar
parlàvem
ara la revista
molt probablement
agafarà una magnitud
doncs
que podrà arribar
a més gent
també permetent
arribar a altres parts
d'Europa
com comentava Rosa Maria
també espereu
que d'alguna forma
hi hagi
algun moviment
en les files
dels col·laboradors
és a dir
que hi hagi
alguna persona
de fora
que també
doncs
ara s'interessi
per la revista
inclús
també
escriure per la revista
no ho descartem
evidentment
sí
perquè la ILGA
ens va demanar
la revista
i jo
ja tinc l'enllaç
per enviar-li
i quan tinguem
amb anglès
ja l'inviaré
a la ILGA
suposo
i ho demanaré
doncs
que si hi ha
alguna entitat
de la ILGA
que vol escriure'ns
nosaltres estarem
encantats
de publicar-la
perquè clar
de fi al cap
de la nostra revista
tot i que va començar
sent un projecte
comarcal
reduït
aquí i tal
ja ho coneixes
en principi
doncs
era una revisteta
que bueno
li posaven més il·lusió
i ganes
que no ens pensàvem mai
la dimensió
que podia arribar a agafar
va ser
amb l'entrada
de l'equip
de mecanació
del Jordi
doncs
que la Susana
doncs
es va animar
també
a tirar endavant
el projecte
perquè clar
crema bastant
estar treballant
sobre un tema
i que veus
que no hi ha resposta
per part de la gent
que s'hauria d'implicar
i la veritat
és que
ara amb aquest equip
que tenim format
doncs
la revista
és un projecte potent
i tal
i suposo que
en breu
encara farem
encara més
un segon abans
no?
Clar
per tant
jo també
el que acabava
doncs
plantejant-me una mica
és aquesta situació
no?
que si es dona el fet
que hi ha més col·laboradors
internacionals
que també doncs
d'alguna forma
hi hagi també
un font
d'ingressos
que no sigui
només la de l'associació
sinó que en un futur
també es pugui plantejar
tot això
donaria
un peu
no?
a les condicions
de la revista
doncs siguin
siguin unes altres
a nivell de
no estic parlant
de qualitat
de la revista
sinó estic parlant
de la gent que ho feu
no?
que esteu treballant allà
incansablement
i al final
també doncs
arriba un punt
doncs que
bueno
que si tens més eines
i més recursos
per facilitar-te la feina
i per fer les coses
que t'agraden
doncs
d'una forma més còmoda
més ràpida
més senzilla
més d'agrair
hem tingut
ja portem 7.000 descàrregues
de l'anterior
per tant
aquesta altra
que serà encara més potent
i que la farem
en tres llengües
l'objectiu mínim
seran 10.000
això està més clar
que l'aigua
vull dir que
i també seria bo
que si és algun industrial
algun comerciant
que ens volgués
fer d'esponsors
doncs
també la podríem afegir
a una pàgina
de les col·laboracions
que puguin haver
en revista
de moment
només posa
ajuntament de Sant Feliu
i ajuntament
de Sant Just
però
no per col·laboració directa
sinó per
les formacions
que donem
a les escoles
aquí al Baix Llobregat
m'entens?
al final
això són alocubracions
perquè no sabem
què passarà
però quan tens
el paradigma
obert
és a dir
tu quan obres
una porta
com és aquesta
el fet d'editar
en un idioma
com és l'anglès
que és universal
et permet
que al final
acabi arribant
a més gent
però jo crec
que arribarà
més gent
pel castellà
per tota la resta
de l'Estat
i Amèrica Llatina
també hem de rebre
articles
de Castellà
la manxa
les coses
com siguin
també
perquè
en aquest aspecte
nosaltres estem molt contents
perquè rebrem articles
de diferent gent
però no de la més coneguda gent
sinó de la gent
que té pensaments crítics
també que poden ser interessants
per la revista
ja saps tu
que el moment
que nosaltres escollim els articles
doncs
han de ser articles
que tinguin
un cert equilibri
un cert nivell
perquè per escriure
un pamflet
per això ja
en totes les xarxes
clar
efectivament
passen cinc minuts
de dos quarts de set de la tarda
seguim aquí al Refugi
al magasin de tardes
de Ràdio d'Esverna
avui estem fent
pata la xerrada
amb la gent
de Transvash Power
estem parlant
amb l'Àlex Darocas
amb el Jordi Salgado
i amb la Rosa Maria Maristany
deixeu-me
que introdueixi
un tema
que hem passat molt per sobre
i em sembla
fascinant
que és el tema
de les noves masculinitats
com plantejareu
la conversa
la xerrada
Àlex
aquesta taula
bueno
això més bé
que pot dir el Jordi
però el tema
de les noves masculinitats
en el meu cas
a mi m'agrada
enfocar-ho
en la pressió
que tenen els homes
ho dic així
com si no
estigués dins del sac
perquè no ho estic
vull dir
abans era dona
i tenia la pressió
i ara
bueno
penso que parlant
de la meva experiència
i del que he viscut
i de com veig
la masculinitat
en si
hegemònica
fer veure
tant els homes
com les dones
que
sobretot
les dones
que els homes
també tenen pressió
social
i canviar això
saps?
o sigui
com dir-ho
dialogar
sobre
sobre
és que no sabria dir-ho
Jordi
ho hem de preparar
jo estava pensant
parlar
que
el títol
del gènere
no té violència
però la violència
sí que té gènere
parlant
del tema
sobretot
de les actituds
de violència
que tenen
els homes
la Rosa m'està distraient
perquè jo
em mouc molt
perquè som una persona
molt inquiet
doncs
tu ho fes
tu ho fes
tranquil
hi ha diferència
en focs
ja podem abordar-ho
des de les
des de les violències
i parlar
totes les violències
que exerceixen els homes
tant a les dones
com als altres homes
perquè no ens hem d'oblidar
que
els homes
que exerceixen violència
masclista
o de gènere
a les dones
s'acostumen a ser
les seves parelles
o del seu cercle
més proper
però també altres homes
que acostumen a ser
homes més desconeguts
tot el tema
de les màfies
tot el tema
de robatoris
i fins i tot
tot el tema
de les presons
que el 92%
de la població
penitenciària
siguin homes
doncs
evidencia
que hi ha
un problema
darrer
que va
molt
més enllà
que la violència
masclista
que evidentment
és
molt important
però hi ha
una relació
i una violència
com es relacionen
els homes
de quina manera
es relacionen
entre ells
i de quina manera
es relacionen
també
amb les altres dones
què poden fer
els homes
que volen canviar
o que volen
incorporar-se
dins
d'actituds
més corresponsables
o més inclusives
o més
antimesclistes
també ho podem abordar
d'aquesta manera
ho hem de treballar
ho treballarem
perquè sí que és cert
que l'experiència
de l'Alex
és molt
molt important
tota la seva experiència
de la seva transició
que trenca
aquestes normes
de gènere
doncs
també és
molt important
que tant homes
com dones
la puguin escoltar
la meva experiència
també
com a
home gai
com pot ser
que un home gai
pugui defensar
que estiguin
dins del feminisme
que defensi
la lluita
de les dones
o que sigui
antiracista
i que per altra banda
també pugui defensar
la seva masculinitat
exacte
sí
perquè sí que és cert
que jo
jo no vaig tenir
cap pressió social
vull dir
jo potser vaig tenir
una pressió social
però com era
de la manera que soc
doncs
m'importava
m'importava
res i poc
bueno
m'importava res i poc
tot i que
em van
marginar
em van
fer de costat
no
però jo
prioritzava
no
el que jo sentia
o les meves actituds
envers
no encaixar
dins d'un
d'un patro
masculí
hegemònic
no
a vegades
doncs
has de fer
com t'ho dir
a vegades
has de decidir
mirar més per tu
i fer el que tu vols
fer el que tu sents
entrar en patrons
que no són normatius
i veure
i rebre violència
perquè és cert
tot aquest
el racisme
tot el tema
de l'homosexualitat
i fins i tot
sent
endinser-se més
cap a la igualtat
quan tu
surts
d'aquesta norma
doncs
reps pals
per tots els costats
simplement
aquests pals
per domar-te
perquè et comparteixi
perquè et comportis
com
la societat
o la norma
vol
les persones
homosexuals
doncs
reben pals
perquè han de ser heterosexuals
i aquesta pallissa
aquesta violència
és una manera
de dir
tant a elles mateixes
com a les altres
vigila
no et comportis
d'aquesta manera
perquè si et comportes
rebràs
aquesta sanció
no et comportis com una dona
perquè no pot ser
que la masculinitat
o sigui
la masculinitat
només n'hi ha una
l'home fort
el que no plora
del que tal
i qualsevol que surt
d'aquesta línia
ja no és
la típica masculinitat
hegemònica
sinó entra dins dels paràmetres
sinó entra dins dels paràmetres
que diu la societat
i això es nota
i això prové
des de la més mínima paraula
el mínim comentari
la mínima broma
que ja fa referència
que si ets algú
ets un pussy
per exemple
aquesta paraula
en anglès
ho diuen
diuen
i en comptes
que ets un cagat
o et fa por
diuen això
i això penses
per què ho dius
per què relaciones
aquesta paraula
petites coses
que no es dona compte
i això
s'ha de canviar
s'ha d'obrir els ulls
als homes
que almenys
volen canviar
o volen veure
la situació
sí perquè penso
que hi ha homes
i de fet
jo anava a entrar aquí
d'una reflexió
que porto dies fent
que és que penso
que hi ha una escletxa
molt petita
que cada vegada
s'està fent més gran
en aquesta escletxa
està entrant una mica
de llum
i l'escletxa
jo crec que és
tots aquells joves
heterosexuals
que descobreixen
la seva heterosexualitat
descobreixen també
la relació
amb el seu entorn
i accepten
tot això
vull dir
hi ha pocs
hi ha pocs
exemplars
per dir-ho d'alguna manera
d'aquest tipus
som exemplars
exacte
no no no
però és interessant
perquè
clar jo ara
volia
redirigir una mica
el discurs
i fer un discurs
més aviat
esperançador
tot i que
no faria falta
fer-lo
però
el faig
pel fet
que penso
que hi ha un punt
dels joves
que sí
ja
evidentment
ho hem comentat aquí
moltes vegades
al programa
la joventut
ara mateix
a nivell d'estadístiques
confia en l'extrema dreta
doncs
en molts
casos
confiaria en moltes coses
al seu dia a dia
en l'extrema dreta
i per això
també apliquen el vot
a aquesta opció política
però
també
per altra banda
encara que siguin minoritaris
hi ha aquells joves
que
tot i
seguir
el paràmetre
diguéssim
establert
hegemònicament
com comentàvem abans
intenten buscar
un espai
de diversitat
un espai
on tothom
on hi ha de tot
i això
ho anem trobant
mica en mica
cada vegada més
o potser
sóc un estat terrestre
i acabo de dir
quan parles
que els joves
descobreixen
la seva heterosexualitat
això no existeix
no
no existeix
heterosexualitat
no ens enganyem
avui
ho comentàvem
amb el Jordi
per WhatsApp
ho comentàvem
perquè diu
parlem sempre
de les heteros
parlem sempre
de la llei de vi
però no parlem mai
de les persones bisexuals
perquè no
últimament
els articles
com les dones
certament
només diuen
dones lesbianes
però també hi ha dones
que són
més sexualitat
i aquí és on
anava a entrar
jo una mica
el fet aquest
de trencar
tot això
veig que m'has entès
no ho he sabut
explicar bé
potser
però anava per aquí
el fet aquest
de trencar
soc heterosexual
no ho soc
no hi ha cap persona
no hi ha cap persona
cap persona
que sigui
persona
de ment raonada
que no hagi tingut
un somni
romàntic
no dic físic
sinó
un somni
romàntic
una fantasia sexual
amb persones
del seu mateix gènere
són heteros
i vols una prova
doncs bueno
tots aquests homes
que es fiquen
a lliure amb altres homes
m'entens?
ja
els homes que s'acquesten
con hombres
que són heteros
todos
casados
con hijos
i els homes que s'acquesten
con hombres
de cara a la societat
són heteros
però
amb la seva parcel·la
íntima i personal
doncs són bisexuals
però no es pot parlar
obertament
que jo no estic tan d'acord
en això
no
jo crec que la bisexualitat
és més política
vull dir
quan algú
s'autodenomina
una persona bisexual
va molt més enllà
del
estic d'acord amb tu
a nivell d'opressió
però estem parlant
a nivell
biològic
diguéssim
a nivell biològic
tu fas un enfoc polític
que és correcte
però jo faig un enfoc biològic
biològicament
les persones
heteros
100% pures
no
no hi són
no dius
que jo soy
solamente hetero
bueno
és hetero
perquè
jo crec que
sempre sent homosexual
sí
n'hi ha
però també n'hi ha
i biològicament
la bisexualitat
jo no la trobo
però ja no ets hetero
no
perquè està
però estem parlant
de les heteros
estem parlant
de les heteros
no de les homosexuals
però estem parlant
del mateix gust
ser hetero
és que no t'agrada
l'altre gènere sexe
és igual
homosexual és igual
l'únic que canvia la paraula
l'únic que
això polític
sí que és polític
igual que en molts termes més
però també és de la persona
hi ha moltes persones
que són bisexuals
però l'estar amb un home
ja són heteros
o l'estar amb una dona
ja són lesbianes
però no
s'autodeterminen com a bisexuals
però és que
a més
l'acrònim
L-G-C-B-I
bé que us surt la B
però clar
efectivament
políticament
no se'n parla
sí que se'n parlava
perquè hi ha hagut
una alcaldessa
de Barcelona
doncs que
ella es declarava
obertament bisexual
i em sembla
que hi ha algú més
que també es declara
obertament bisexual
sí però homes no
veus?
no homes no
l'home
costa més
a l'home machito
al machito li costa
han assumit la seva sexualitat
les dones han assumit
la seva sexualitat
d'una manera més natural
sobretot
perquè no hi ha tanta pressió social
en canvi
amb els homes
si ets gay
o etc
però això que siguis
que t'agradin les dues
és com el vici
ja reus comentari
que és viciós
és que tot és vici
amb les noies també
també passa
si ets lesbianes
perquè no has provat
un bon home
amb altres paraules
més obscenes
i si t'agraden
les dues coses
ja no et dic la paraula
però sí, sí, sí
i la pressió
la portes sempre
vull dir
encara que ara estigui
molt dificilitzat
faci el que facis
tens una etiqueta
i al final dius
orientació sexual
que tinguis
si no ets hetero
malament
i amb les dones
som pecadors
som pecadors
som pecadors
no, sí
la bisexualitat
està molt amagada
és un tema
que s'hauria de parlar
i s'hauria de naturalitzar
perquè tothom
pot tenir
atracció
cap a ambos
sexes
gèneres
és igual
s'ha de separar molt bé
el que és el sexe
del gènere
estic amb aquesta separació
molt acull
és veritat
i s'hauria de naturalitzar
i no és res
no és res dolent
vull dir
s'ha d'anar explorant
no pots dir que ets hetero
si no saps
i no has provat
o no has tingut intenció
o no t'has deixat portar
però el que passa
és que és el que t'ensenya
els heteros
quan proven
la bisexualitat
ja no la deixen anar
bueno
sí
tant noies
com novis
això sí
és diferent
clar
perquè la manera
de relacionar-se
que hi ha homes i dones
doncs és diferent
que dos homes
i és diferent
que dos dones
al final
això es nota
quan trenquen aquesta
normalització
que hi ha
o la masculinitat
sí
el tabu aquest
i surten
que dius tu
que no és acceptar
que si no
ja es explora més la diversitat
i no aquest camí
allà es nota
quantes dones casades
amb fills
s'han divorciat
i han agafat
una parella dona
sí
moltes
moltes
i viceversa
i viceversa
la Cristina Pallaràs
per exemple
diguem noms
no s'hi va dir ella
ah ho va dir ella
ho digui ella
és una cosa
però ho diguis tu
a la ràdio
potser eres una altra
jo què sé
ho digui ella
en una xerrada
i després són etiquetes
perquè
no no efectivament
la primera era
molt millor amb dones
que amb els homes
sí
però ara fixa't
ara soc hetero
sí
i abans era lesbiana
és que ja veus tu
això són etiquetes
vull dir t'agrada
que era el mateix
el mateix que m'agrada
però l'etiqueta cap a mi
doncs jo abans era hetero
i abans era hetero
i segueixo senyor hetero
o mira
he volgut un canvi de sexe
tu
o sigui
per tu en el documental
no perquè vull dir
que al final són etiquetes
el documental
que surt amb la fina
d'aquest pansexual
sí
èpoques
no és època
jo sempre ho he dit
jo no em tanco
a poder m'enamorar
d'una persona
independentment
del gènere
que expressi
o de sexe
que expressi
si la pansexualitat
va referida al gènere
doncs sí
soc pansexual
la bisexualitat
també és el gènere
també?
sí
els bisexuals
hi ha una lluita aquesta
de bisexuals
i pansexuals
perquè en realitat
la definició és la mateixa
el que passa dels bisexuals
diuen que és més el gènere
i realment
les persones bisexuals
que conec
diuen que és la persona
i realment
és igual
és igual que
però bueno
també hi ha preferències sexuals
amb els bis
amb els heteros
i amb tot
i això és vàlid
per no deixar de ser vàlid
no significa que
con la comienda
la comienda
y la jodienda
no tienen enmienda
no?
no ho diuen així
això?
no sé com és la dita
però sí
per quina hora
és l'atracció
no?
sí
exacte
a la persona
vull dir
quines ganes
de posar etiquetes
a tot
sí
i de fet
hem tret un tema
que és molt interessant
perquè vivim en un món
en el que sembla
que ho hem d'etiquetar tot
no?
jo crec que això també passa
per un punt
de buscar control
no?
tenir control
sobre un mateix
sobre allò que sents
sobre allò que
que és
o deixa de ser
i després també
sobre el control
sobre l'altre
o sobre la situació
que està desenvolupant
amb l'altra persona
la relació
del tipus que sigui
no?
i al final
això
el que acabes fent
és entrar en un encursetament
bestial
no?
i al final
crec que
que ha arribat un punt
en el que això
doncs explotarà
en un moment o altre
explotarà
perquè no tenim
l'olfacte
lo suficientment desenvolupat
com poden tindre els gossos
no?
que solen el cul
tantes lletres
a l'avecedari
i escolta
ja saben
si això
hi haurà tomàquet
o no hi haurà tomàquet
és així
és clar
sí sí
ho fan fàcil
els animats
ho fan fàcil
nosaltres
ho fem molt complicat
això
és complicadíssim
sí sí
salvant les distàncies
de l'humor
del que planteja la Rosa Maria
sí que és cert
que a vegades
hem de tornar una mica
a tocar terra
com a mínim
el fet
fa dos anys abans
hem tocat aquest tema
en un programa
aquell de ràdio
jo
faig sempre
la mateixa reflexió
el meu avi
que en Pau Descansi
doncs
sempre em deia
jo
quan érem joves
a la que veiem
un turmell
ja ens posaven frenètics
un turmell
clar
doncs ara
tothom va despullar
i dir
ha d'haver-hi una cosa més
ha d'haver-hi una química
diferent
ha d'haver-hi una situació
diferent
per activar
tot el que és la sexualitat
en si
tot m'ha estagat
es per una mica
d'il·lusió
per tant
és així
no sé
tot això
hi ha massa de tot
hi ha massa de tot
doncs empatxa
hi ha massa confusió
amb els termes
la gent no sap
etiquetar
no se sent bé
amb un altre
no se sent còmode
amb l'altre
i això també
fa que es difumini
la lluita
que hi havia
i que la gent
no sàpiga
què és
ni què deixa de ser
i anar buscant
i anar buscant
això cap a la gent de fora
que no entén
què és el col·lectiu
o no ha entrat mai
doncs això encara
crea més confusió
és curiós
i més rebuig
aquest programa de ràdio
és interessant
perquè parlem
des de la mutilació genital
de les etiquetes
del col·lectiu
això és increïble
sí, sí
hem sigut molt transversals
avui
i no hem tret a Donald Trump
perquè no ens dona temps
que si no
si no
si no
si no
si no
si no
si no
si no
si no
si no
Trump pot dir missa
tot el que vulguis
però ha de passar
tot això
per la càmera legislativa
i allà
se li tombaran
ja però és que
no pot incendiar el país
perquè a mi li doni la gana
doncs mira
sí que tenim temps
5 minuts
sí que tenim
anaves a comentar alguna cosa
sí, no
a mi em fa gràcia el Trump
perquè diu
solo habrá hombre y mujer
vale
però les persones trans
en realitat
van a la transició de sexe
i no de gènere
així que
ja està
la majoria
hi ha matisos
els transexuals
vull dir
qui s'hormona
i qui fa una operació
és canvi de sexe
llavors
hi ha dos gèneres
vale
no hauria d'afectar
tema hormones
però com també
es confonen de termes
no
perquè l'Amèlia
va al càrcel
en un programa
que va sortir
amb el Youtube
una dona
que estava malacta
va dir
l'Amèlia
va al càrcel
va dir que
el tercer sexe
no existe
i una dona
va sortir
i les mujeres
transsexuales
diu
bueno
les mujeres
transsexuales
són
de sexe
contigu
és una persona
que també
com el Donald Trump
si no
li ha de donar
tanta importància
que ho tenen
perquè
parlem molt
als Estats Units
però als Estats Units
a veure
jo no n'hi diria mai
perquè allà
passa qualsevol cosa
trec un turmell
i la sanitat
i tot
és molt
molt dolenta
però sabeu que
allà és on més
està estudiada
l'operació
de la faloplastia
dels nois
als Estats Units
és pioner
ara potser
es fot
i tal
enviarem una recomanació
el Donald Trump
realment
és una pena
a més que
ho he d'acabar de confirmar
però sí que diuen
que està sent més complicat
per les persones trans
demanar hormones
i tal
i el Trump
a vegades sabem
que ho fa
llavors ho veurem
la veritat que aquí
al nostre país
a Catalunya
tenim
molta sort
tenim molta sort
tenim molta sort
que entri
a la seguretat social
i que sigui
també molt
bé
hi hagi un acompanyament
tan psicològic
administratiu
jurídic
que et posis els cascos
té
sí sí sí
no no
sí
perdoneu
perdoneu
que estàvem
estàvem dialogant
amb el nostre tècnic
d'avui
d'urgència
però
però res Jordi
comentaves
que no s'ha gravat el programa
no no
encara ens queden
dos minuts
tranquils
que encara ens queden
dos minutets
bueno millor
la part del sexo contiguo
no no
ha d'acabar gravat
hombre
ja t'ho dic jo
que ha d'acabar gravat
sí
que a vegades
per ser
oh
Estats Units
el país
no
el país
és un país
que la veritat
que no hem de tenir
enveja del nostre
però Jordi
tot l'Europa
diu el mateix
el Trump
aquest pot dir
missa
sí
però ha de passar
això per la Càmera Legislativa
per robar
tot el que són
aquest tipus de lleis
tu penses
que en un any
i mig
crec que la legislatura
podrà
assolir-ho
ni hablar
un any i mig
no?
si acaba de començar
sí
però
les van avançar
és com
diferent
sí
han de ser
de 4 anys
igual si tu les avances
s'han de complir
exactament
4 anys
ah ostres
sí
sí
sí
sí
sí
per tant
en un any i mig
no podrà avançar
no podrà
fer cap canvi
a la legislatura
en mal sentit
per tant
pot dir missa
pot bordar
pot cridar
pot...
sí
sí
però el primer dia
jo estava
voy a expulsar
voy a expulsar
a todos los chicanos
voy a expulsar
a todos
sí que han enviat avions
i els arancels
i tota
però ara ja
i els arancels
s'han tirat enrere
els arancels
s'han tirat enrere
des de fa uns dies
enviarem uns 10.000 soldats
aquí
perquè no passi nadie
però ja
ja les deportacions
ja no ho veu tan clar
això
ja
ja s'ha frenat
per tant
és més boc
4 anys més i fora
és un boc
és un boc
sí
sí
podem parlar també
el 6 de març
sobre aquest tipus
de perfils
de Donald Trump
Putin
el de Corea del Nord
que sempre són
el mateix tipus
de perfil
que acaben tenint
molt poder al món
i són el mateix
el filo més grans
blancs
heterosexuals
amb molt de poder
no?
que acaben tenint
que la Corea no pot riure
la Corea està provint riure
ningú pot riure
només pot riure
el cap d'estat
ningú més
ojo
és molt boc
riure
riure
et ven rient pel carrer
a la presó
ostres
sí
una censura
una censura
bastial
total
total
bastial
i sí
podem parlar
d'aquest tipus
d'homes
que al final
acaben tenint
tanta influència
i tant de poder
vull dir
que un perfil així
sigui votat
per tant
milions i milions
de persones
també ens fa
un discurs interseccional
que no el tenim aquí
ja ho vam parlar
aquell dia
té un discurs
interseccional
que agrada a la gent
parlar de tot
encara que sigui
negatiu
igual que aquí
el partit perd
fa igual
i arriba
perquè parla
de tots els temes
que s'haurien de parlar
i són els únics
que hi parlen
llavors guanyen
el Trump
els verds d'aquí
igual
però aquí
no hi ha
discursos positius
però aquí no hi ha
totes les interseccionalitats
però aquí no hi ha
els discursos positius
cap a aquestes interseccionalitats
els toquen a puntertas
no volem tocar
perquè aquest tema
no es pot parlar
perquè això fa mal
això fa pupa
que no hi ha
privilegis
així de clar
en efecte
a les persones migrades
que porten molts anys aquí
que no volen perdre
els seus privilegis
si altres persones
no vincudes
venen
llavors
parla d'això
de mantenir
els privilegis
que tenen
i fa entrar la por
aquesta gent
dient que els perdrà
si nova gent entra
o si noves lleis
s'aproven
o si
és la mateixa por
que tenen aquí
canviant d'aquest tema
amb l'article de les pensions
ens hem atrevit
a fer un model matemàtic
per donar dades
sí
us dono un petit abans
una pista
dono una pista
i amb això tanquem
i amb això tanquem
amb la pista tanquem
està mirant des d'una perspectiva
inclusiva
no hem de
no hem de mirar
el que és la migració
com un problema
sinó com una solució
doncs aquí
i ahí lo dejo
aquí ho deixem
Rosa Maria Maristany
Álex de Roques
Jordi Salgado
gràcies
gràcies a vosaltres
que vagin molt bé
molt bona tarda
ens sentim d'aquí 15 dies
i amb vosaltres
ara tornem de seguida
per tancar el programa
fins ara
de la
Media
Fins demà!
I fins aquí, el refugi d'avui.
Nosaltres, com sempre, demà tornem a estar aquí gaudint d'aquesta ràdio, d'aquesta afició, d'aquesta feina que tant ens agrada.
Un abraçada molt gran i fins demà!