Un dels punts principals de l'ordre del dia serà l'aprovació inicial d'una modificació del pressupost municipal amb l'objectiu d'ajustar partides econòmiques per cobrir necessitats no previstes o que requereixen una dotació adicional. En l'àmbit de l'alcaldia i serveis generals també es debatran les actualitzacions de les retribucions i assistències dels càrrecs electes i les dotacions econòmiques als grups polítics municipals, d'acord amb la normativa vigent i l'evolució de l'IPC.
Pel que fa territori, el ple sotmetrà a aprovació inicial una modificació de l'ordenança d'obertura d'establiments, centrada en la regulació dels horaris d'algunes activitats d'elaboració de menjars preparats, amb la voluntat de millorar la convivència veïnal. Les sessions completaran amb el debat de diverses mocions sobre l'oci nocturn i social, solidaritat internacional i revitalització dels parcs d'infantils i d'oci familiars.
El ple es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l'Ajuntament. Pel que fa cultura, el Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat acull una nova edició de la mostra de Cinebaix dedicada al cinema asiàtic, amb una programació centrada en mirades contemporànies, veus emergents i cinematografies poc presents als circuits comercials. Del 29 de gener a l'1 de febrer, la mostra reunirà films procedents del sud-est asiàtic, la Xina, Taiwan, Mongòlia i Bangladesh, amb una aposta clara pel cinema d'autor, independent i socialment compromès.
La programació inclou preestrenes, operes primes i obres premiades en festivals internacionals amb relats que aborden realitats socials, conflictes territorials, identitats i transformacions humanes des d'una mirada crítica i poètica. El cicle combina ficció i documental i proposa activitats complementàries com col·loquis i debats per aprofundir en els contextos socials i polítics que atreveixen les pel·lícules.
Aquesta edició tindrà també un caràcter especialment emotiu, ja que és la primera que se celebra sense Xavier Bax, director i ànima de la mostra durant anys. Organitzada per Cinebaix, cinema associatiu i autogestionat del Basli Obregat, la mostra reafirma el seu compromís amb la diversitat cultural, el pensament crític i la cultura com a eina de transformació social. La programació completa i els horaris es poden consultar al web de Cinebaix.
I perquè fa política, la portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana Sant Just, Desiree Triller, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per analitzar l'actualitat política del municipi i fer balanç del ple municipal de desembre. Durant l'entrevista al programa a la Rambla, Triller ha lamentat el que considera una falta de rumb clar per part de l'equip de govern, acusant-lo de gestionar el dia a dia amb decisions fragmentades i improvisades, en lloc de tenir una visió a mitjà termini pel poble.
Un dels temes més destacats ha estat la polèmica al voltant de la taxa de residus i la decisió de no liquidar la part variable del 2025 per errors en el càlcul. Trilet ha qualificat la situació de conseqüència lògica davant d'un servei que no funciona bé, però ha criticat durament la manca de seguiment tècnic. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi. Doncs ja hem arribat el dimecres a la meitat de la setmana. Avui sembla que el sol comença a sortir, així que estem més contents. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb el món del bé, amb el Jordi Clavero. Seguidament les curiositats del motor, amb l'Iker Blanco. I posarem fi amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragón.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El caos de Rodalies ha centrat avui la sessió de control al Parlament. El conseller de Presidència en funcions de president, Albert Dalmau, ha fet una crida a l'oposició per assolir un gran acord de país. Vull també ser clar i contundent en aquesta cambra. El nostre pitjor enemic seria el derrotisme, l'escepticisme o la frustració. D'aquesta crisi ens en sortirem. I vull insistir-ne, d'aquesta crisi ens en sortirem. Aquest ha de ser el punt d'inflexió per arreglar d'una vegada per totes la situació de Rodalies de Catalunya.
Els grups de la cambra els vull estendre de la mà, com ho he fet en la sessió de control, perquè plegats fem un pacte de país perquè tracem el full de ruta per a la refundació del sistema de rodalies a Catalunya.
En una compareixença monogràfica, Dalmau ha demanat disculpes a la ciutadania pels greus problemes dels darrers dies i ha assegurat que la crisi ha de ser un punt d'inflexió. Ha defensat el traspàs de rodalies a la Generalitat, una actualització del pla d'inversions amb 8.000 milions d'euros fins al 2030 i una gestió des de Catalunya. L'oposició, però, ha estat molt crítica. Junts, la CUP, el PP i Esquerra Republicana han reclamat més dimissions, especialment la de la consellera Sílvia Paneque i han denunciat
dècades de desinversió i mala gestió. Els comuns han advertit d'una crisi de confiança i han arrencat el compromís de mantenir els descomptes al transport públic durant tota la legislatura. Dalmau ha admès que la situació és greu, però ha demanat col·laboració i ha defensat que no es poden prometre miracles, però sí determinació.
Rodalies ha restablert avui el servei de tren entre Arenys de Mar i Blanes de les línies R1 i RG1, tot i que el tram encara funciona en fase de proves i es manté reforçat el servei alternatiu per carretera. A Arenys de Mar molts usuaris s'han queixat de confusió i manca d'informació, ja que els trens no circulen per les vies habituals i el personal recomana utilitzar els autobusos. Tot plegat ha provocat corredisses i retards importants.
Actualment diversos trams del recorregut entre Barcelona i Portbou continuen tallats i s'han de fer en bus. Especialment entre Planes i Massanet, entre Caldes de Malavella i Girona i entre Figueres i Portbou. Renfe assegura que amb l'operativa actual es cobreix prop del 80% de la demanda i treballa per reobrir el tram Caldes-Girona clau per recuperar l'R11.
Mentrestant, l'alta velocitat continua acumulant retards de més de dues hores a la línia Barcelona-Madrid per limitacions de velocitat i pel mal temps al centre de la península. Adif confia resoldre els punts crítics a la xarxa al llarg d'aquesta setmana.
L'exministre i exdirigent socialista José Luis Ávalos ha renunciat a l'acte de diputat al Congrés dos mesos després d'entrar a presó provisional pel cascoldo. Ho ha anunciat en una carta publicada a la xarxa X on assegura que la seva situació processal no pot mantenir l'escor perquè està centrat en la seva defensa. Ávalos ha presentat la renúncia després que el Tribunal Suprem hagi rebutjat el seu recurs contra l'ingrés a presó.
Tot i deixar de ser aforat, la causa continuarà al Tribunal Suprem. Amb la seva sortida, el PSOE guanya un diputat al Congrés. Recordem que l'exministre se l'està investigant per presumptes irregularitats en contractes de mascaretes durant la pandèmia de la Covid-19.
Ja el govern espanyol ha aprovat un paquet d'ajudes de 20 milions d'euros per a les víctimes dels accidents ferroviaris d'Adamus i Gèlida, ocorreguts la setmana passada. En total, 46 persones van perdre la vida, 45 a Adamus i una a Gèlida. Les famílies de les víctimes mortals rebran fins a 216.000 euros.
Per defunció, pel que fa als ferits, es sumen 164 persones. Les indemnitzacions oscilaran entre 4.800 i 168.000 euros, segons el grau d'afectació establert en 14 nivells. El ministre de Transports, Òscar Puente, ha confirmat que la investigació continua oberta. En el cas de Muz, els tècnics es centren en una possible ruptura de la via a causa d'una soldadura deficient.
Catalunya vive un dels millors moments pel que fa a reserves d'aigua dels darrers anys. Els pantans de les conques internes freguen al ple, amb nivells al voltant del 92%, una situació que no es donava des del 2020, després del temporal Glòria. Després de més de 4 anys de sequera extrema, el contrast ara és absolut. En només un any, les reserves s'han gairebé triplicat, passant del 32% a l'actual situació d'abundància. Els 4 temporals registrats des de Nadal han estat determinants.
aportant aigua equivalent a mesos de consum de tot Catalunya. El cas més simbòlic és el Pantà de Sau, que ha passat del 8% al 96% en només un any. També destaca el Darnius Boadella, que ja supera el 97% de capacitat.
Tot i la millora general, encara hi ha dos municipis del Baix Camp en prealerta per Sequera, Riu de Canyes i Dues Aigües, que depenen del sistema de pantans de Siurana i Riu de Canyes, on la recuperació de les reserves ha estat desigual. Els experts recorden que, malgrat l'abundància actual, cal mantenir una gestió responsable de l'aigua davant d'un clima mediterrani cada cop més extrem.
L'abandonament educatiu cau a Espanya fins a un mínim històric del 12,8% el 2025, dues dècimes menys que l'any anterior, segons ha informat el Ministeri d'Educació. L'indicador mesura el percentatge de joves de 20 a 24 anys que no continuen estudiant més enllà de l'ESO. La millora és notable si es compara amb el 20% del 2015 o el 31,7% del 2008. Però Espanya encara es manté per sobre de la mitjana de la Unió Europea, situada en el 9,4%.
Tot i això, la diferència s'ha reduït fins als 3,4 punts, la més baixa de la sèrie històrica. Entre les claus del descens hi ha l'impuls de la formació professional amb més de 340.000 alumnes nous en 6 anys i la recuperació de programes contra el fracàs escolar com el ProvaPlus. Malgrat tot, persisteixen desigualtats i l'abandonament és més alt entre els homes que entre les dones. I per territoris, Múrcia, per exemple, té un 20% i Euskadi un 3,6%.
I ara anem amb la informació de Sant Just, anem amb els titulars municipals. El ple de Sant Just tractarà la modificació del pressupost 2026 i l'ordenança d'obertura d'establiments. La sessió també abordarà les retribucions dels carres electes, les dotacions als grups polítics i diverses mocions municipals.
El cinema asiàtic protagonitza la nova edició de la Mostra de Cinebaix. El cicle celebrarà del 29 de gener a l'1 de febrer amb una selecció de cinema d'autor i mirades socials procedents de diversos països del continent asiàtic.
Una macrooperació policial deixa 71 detinguts amb més de 300 antecedents a l'àrea metropolitana. El noveble a Can Pai mobilitza més de 900 efectius en un dispositiu contra la multireincidència desplegat en diversos municipis i punts estratègics del territori. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Bona nit!
Avui es disputa l'última jornada de la primera fase de la Champions League i el Barça té el gran objectiu d'entrar al top 8 i classificar-se directament pels vuitens de final. Encara queden sis places per decidir i una d'elles es resoldrà en el duel directe entre el Paris Saint-Germain i el Newcastle United. Qui guanyi entrarà entre els vuits primers.
mentre que un empat podria deixar-los fora a tots dos d'aquesta zona de privilegi. Els culers estan obligats a guanyar el Copenhague al Camp Nou i fer-ho pel màxim nombre de gols possibles per millorar el gol a veraix i assegurar-se una plaça entre els 8 millors. El tècnic alemany recupera a Ferran Torres com una de les peses claus en l'assalt a les places d'accés directe.
La resta d'equips espanyols també viuen una jornada decisiva. El Real Madrid té a tocar el top 8 en la seva visita al Benfica a Lisboa, però necessita sumar els tres punts per evitar ensurs. L'Atlètico de Madrid també està obligat a guanyar el Bodo Glimt i esperar resultats favorables per evitar el playoff. Mentrestant, l'Atlètic Club depèn d'ell mateix. Una victòria a Sant Mames contra l'Sporting de Portugal li assegura seguir viu a la màxima competició europea.
El Vilarreal, sense cap opció, s'acomiada del torneig davant del Bayer Leverkusen.
El serbi Novak Djokovic disputarà per tercer any consecutiu les semifinals de l'Open d'Austràlia, després de classificar-se de manera inesperada per als quals per la lesió de l'italià Lorenzo Musetti. Musetti havia dominat clarament el partit guanyant els dos primers sets, però un problema muscular a l'adopter dret el va obligar a retirar-se. Djokovic, visiblement incòmode durant el partit,
ha reconegut que l'Italia mereixia la victòria. El servi de 38 anys divendres s'enfrontarà al guanyador del duel entre Jannick Sinner i Ben Shelton.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui tornem a la música en català i ho fem amb una canció maquíssima d'un grup que va obrir fronteres amb la seva música. Un grup que és reivindicació, solidaritat i també germanor. En definitiva, podem dir que és el grup de Catalunya. La cançó ens parla d'un camí compartit, una peça que sona com una abraçada abans d'un comiat, com un desig sincer. És una mirada enrere, sense nostàlgia amarga, és una manera d'acceptar que la vida avança, que ens fem grans però que no deixem mai de caminar.
La lletra parla de créixer, de separar-se sense trencar-se i de desitjar a l'altre que trobi allò que busca. No és un comiat trist, sinó un desig honest de felicitat, encara que sigui lluny nostre. Aquest missatge encaixa perfectament amb la trajectòria del grup que la va crear. Un projecte col·lectiu que sempre ha entès la música com un viatge compartit, com una celebració de vida, de la barreja cultural, del compromís i també de l'esperança.
Un grup que va posar la música en català en boca de tots i que des de fa anys els trobem i molt a faltar. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2017. El grup que la fa s'identifica molt amb el circ i amb els pallassos i pertany a l'àlbum El Cor de la Terra. Què? Com ho tenim això? Doncs va, jo crec que avui és fàcil, així que que soni, que tot et vagi bé, de xarango.
Haurem pogut recollir l'aire al seu pas, recórrer el món i sentir el cel a l'abast. Haurem pogut viure el que havíem somiat, sense res més que una guitarra entre les mans. I no hem mirat enrere mai, hi ha nits que encara ens pesen.
Però no han deixat de caminar. Que tot et vagi bé. Que et trobis tot allò que busques. Que et sigui lleu la direcció. I vinguin plens de melodies els nous dies. Que siguis fort. Que tot et vagi bé.
que tot et vagi bé. Recordarem mil carreteres plegats, la lluna roja i les sirenes del mar, els gratacels de les més grises ciutats i les estrelles sobre el riu, el cor de la casa amb mans. I a poc a poc ens hem fet grans
Hi ha nits que encara ens pesen. Però n'han deixat de caminar. Que tot et vagi bé. Que et trobis tot allò que busques. Que et sigui lleu la direcció. I vinguin plens de melodies els nous dies. Que siguis fort.
que tot et vagi bé, que tot et vagi bé. Si flores quan la ciutat dorm, que una vella cançó porti de l'infinit estels que et facin foc per arribar al matí.
Riu i cridar com ho vam fer abans, quan vivíem jugant i res era important, només seguir cantant i fer ballar el camí.
i no han mirat enrere mai. Hi ha nits que encara ens pesen, que no han deixat de caminar, que tot et vagi bé. Que et trobis tot allò que busques, que et sigui lleu la direcció,
i vinguin plens de melodies els nous dies. Que siguis fort, que tot et vagi bé, que tot et vagi bé.
Doncs una cançó molt maca, clar que sí, i jo encara tinc aquesta espineta clavada de veure un comiat de xaranga com toca a sobre dels escenaris, que això no ho hem pogut tenir. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 28 de gener, és el Dia Internacional de la Coexistència Pacífica. Un nom bonic, potser massa, i la pau és un d'aquells conceptes que sonen bé, que a tothom aplaudeix, però que sovint s'utilitzen tant que s'acaben buidant de significat. Parlem de pau, tothom en parla, governs, institucions, organitzacions, discursos solemnes, però si aixequem una mica la mirada i observem el món amb honestedat, potser ens hauríem de fer una pregunta incòmoda.
Vivim realment en un món en pau? Probablement no. De fet, molts experts coincideixen que ens trobem en un dels moments de la història moderna amb menys pau real. Avui hi ha prop de 150 conflictes armats actius, repartits en una setantena de països de tot el planeta.
150 conflictes. I quants en coneixem nosaltres? Dos? Tres, com a molt? La resta queden lluny, amagats, silenciats, fora del nostre mapa. La pau no és un concepte banal, no és una paraula per decorar discursos ni una etiqueta per tranquil·litzar consciències. La pau implica justícia, dignitat, drets humans, memòria i responsabilitat.
I em sembla que aquest concepte s'està degradant constantment, utilitzat com una bandera buida al servei d'interessos que no tenen res a veure amb la convivència ni amb la vida. Un exemple recent i especialment colpidor és un personatge com Donald Trump, que ara ha impulsat el que anomena una junta de pau.
Un organisme que en teoria hauria de vetllar per la pau mundial. Però la realitat és ben diferent. La pau utilitzada com a eina política, comercial i fins i tot immobiliària. La pau convertida en marca. En definitiva, convertida en negoci.
I el que a mi ara em sembla més aterridor és la nostra reacció, com és ben dit, la manca de reacció. Ja gairebé no ens sorprèn ni ens escandalitza res, com si ens haguéssim acostumat a l'absurd, a la barbària i al caos. A casa en tenim un clar exemple, un territori devastat, ferit, exhaust després de dècades de violència. I ara gent que no té res a veure amb la zona proposa amb tota la freda del món
Reconstruir el territori sota la bandera de la pau per convertir-lo en complexos de luxe, oci i turisme. I jo, sincerament, em pregunto. Hem perdut el nord? És això, la pau? Construir hotels sobre runes, sense justícia, sense reparació, sense escoltar les víctimes?
I mentrestant, la pau a Ucraïna tampoc arriba. Les paraules s'acumulen, les promeses es repeteixen, però els morts continuen sent la realitat. Potser avui, en aquest dia internacional de la coexistència pacífica, no toca felicitar-nos ni, molt menys, fer grans proclames. Jo, de debò, que no sé quina és la solució, però crec que ara ens toca aturar-nos, incomodar-nos i recuperar el sentit profund de la paraula pau. Recordar que la pau no és silenci, sinó que és veu, que no és negoci, sinó que és vida.
I ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb el món del vi.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà...
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa on toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya I ara sí, comencem el món del vi amb el Jordi Clavero Doncs benvinguts de nou a un nou episodi del món del vi amb el Jordi Clavero, clar que sí i avui farem un viatge cap a Europa cap a on hem d'anar, Jordi?
Ai, espera't que no t'aviances el micro, eh? Ara, cap on hem d'anar? Bona tarda, Jaume i els veients. Avui anem a la bota d'Europa. Molt bé, això ja se n'hi és, eh? Sí, mamma mia. Mamma mia, sí. A Itàlia, no? Ho farem d'una manera fàcil, eh?
No sé si es diu així, però m'estic patillant una miqueta. Per tant, anem cap a Itàlia, eh? País de la pasta, país de la pizza, però també s'hi fa vi. Sí, també s'hi fa vi i Déu-n'hi-do, perquè la gent normalment ubica que tot va començar amb els romans, però no és amb això, no és amb ells qui comença, sinó que són amb els atruscos,
que és un poble que va viure a l'actual Toscana i que em plantava la vit de l'ambrusco, o sigui, amb la que es fa l'ambrusco habitualment, que n'hi ha diverses varietats. Que plantaven les vit? Sí, es diu vit l'ambrusco i n'hi ha diverses varietats. Ah, és una varietat. No, és una vinya i després n'hi ha diverses varietats arrel d'aquesta vinya. Vale, vale.
I també dir-vos que feien aquest vi i també després van venir els grecs, no? I per últim, d'aquestes nissagues de poder, doncs van aparèixer els romans, que van ser els que van influir més i que van acabar conventir-ho en una indústria i es van menjar, diguéssim, la influència de les altres poblacions i els romans van ser, diguéssim, els màxims...
Els que ho van saber vendre millor, podríem dir. Sí, i els que el van portar més arreu, van ser més imperials. Bastant imperialistes, els romans. A nosaltres ens ha arribat això, no? La idea fàcil és que els romans bevien molta vida. Perquè van influenciar moltíssim. A l'època romana el vi no era només una beuda, sinó era un element central de la cultura...
i es bevien varietats espaciades, dolces, amb herbes, i ja parlaven d'això del terroir, de vins bons i dolents, o sigui, ja en tenien, eren uns entès romans. I el vi, sobretot, viatjaven amb les legions romanes, van portar vinyes a França, Alemanya, Espanya i Anglaterra, o sigui que van portar encara més en alguns jocs. Entenc que el vi d'aquella època no era igual que el d'ara.
No, no, no, no tenia res a veure. Potser seria més semblat a un... no vi natural, però sinó a coses molt estranyes. O sigui, vi diluït, que li han tirat espècies, que li tiran coses que avui en dia no li tirarien. Vale, vale. I una curiositat, es creu que el nom d'Itàlia pot derivar d'un antic terme relacionat amb el vi, de Vitellia, terra de Badell, o terra de vi. Mira...
Ostres. Sí, sí. No, no, imagina't la influència que té el Via Itàlia. Sí, sí, que inclús potser el nom del país és per això, no? Sí, sí, sí. Entenc que no està confirmat, però és una hipòtesi, no? Sí. I cap al segle XX, que ja ens queda una mica més a prop, quins grans canvis hi va haver en aquest món del Via Itàlia?
Bueno, va néixer un moviment de qualitat, sobretot, que es diu els anomenats supertoscans, amb vins com el Sassiana i el Tignanelo, elaborats de la normativa tradicional, però amb qualitat excel·lent. El 1963 es crea la denominació Diorigen Controlata, que és això. A veure qui és italià, a veure...
Denominaciones de origen controlada. Escolta bé, eh? S'escolta bé, no? Sona bé. Sona prestigiós. Sona prestigiós, no, no, Déu-n'hi-do. La DOC, o sigui, quan veiem que posa DOC és això, seria com la nostra DO. Vale. I després, la DOCG, la Denominación de origen controlada de máxima garantia d'origen. O sigui, aquesta és...
El plus plus. Això seria com la D-O-Q, no, aquí? Sí, el plus plus. Sí, exactament. O sigui, quan mirem un producte, doncs hi hauria... Si veiem que és D-O-C-G, és que és molt bo. Sí, sí. Bueno, que és molt bo, que ha estat a una zona, no? Sí, a una zona, exactament. El que sempre hem comentat. Exactament. I, escolta, Jordi, a Itàlia, quines veritats de raïm podem...
podem trobar i també, li dones l'aprovat? Són igual de bones que les d'aquí? Sí, estan bastant bé, perquè al final tenen bastant de varietat autòctona, no és com en altres països que tiren molt de varietats internacionals, de França o d'altres llocs, i aquí tindríem coses molt xules, sobretot en les varietats negres, primer el Nebbiolo, no sé si et sona,
No gaire, eh? És del Pimon, de Barolo o Barbaresco, i fa uns pins que són elegants, complexos, longeus, amb uns bons tanins, una altesidesa, aromes de violeta, de regalèsia, de cuir, roses... Molt bé. Sí, són pins de llarga criança, d'aquests que poden envallir molts anys, i alguns exemples, la denominació d'origen garantia de Barolo o de Barbaresco. Molt bé, molt bé. I...
Si els haguessis de comparar amb algun vi català, a quins s'assemblarien més? On es pot comparar? Potser el Nebbiolo jo em quedaria... És una pregunta complicada. Tenir uns ferns amb el Penedès. Però el TCS, això és una cosa més de, potser, algunes varietats específicament. És complicat comparar. Diria que aquest és el Penedès. I passem a l'altre, que és amb la varietat Sanjovese,
Hem parlat d'una varietat, que això s'hauria de comparar amb una altra varietat. En Eviolo hauria de dir que a mi això em recorda el marlot del Penedès, per posar-te un exemple. I el Sangiovese...
de la Toscana, que es fan el Chianti, el Brunello, el Morellino, que són vins amb acidesa viva amb tanins mitjans, aromes de sibera, herba de cuir... Pot mariar molt segons la zona i la criança. Aquí anem amb uns vins més... Alguns que són més frescs i versàtils, com el Chianti clàssico, el Brunello di Montalcino, que és més estructurat i noble, i el Rosso di Montalcino, la versió més jove i directa. I aquí potser amb el San Jovese,
aniríem amb un cos mitjà, no té un cos tan fort com el Neviolo, i potser aniríem més cap a alguna cosa com el Montsant, Priorat, més així. Es diguin com es diguin, amb aquests noms italians, tots semblen de prestigi, eh? Sí, sí, sí, és que tenen molt de marketing degut a, jo et diria, la influència dels americans. Bueno, i tot allò italià, la veritat és que agrada.
Agrada molt perquè els americans tenen molt de prestigi i els americans ens vengen el tarro amb el que és italià és el millor. Bàsicament així gira la roda. Com que un té influència sobre un altre i l'altre té influència sobre tothom...
Jo, sincerament, no crec que sigui millor que el nostre, però bé, hem de seguir parlant. El Nero de Bola es troba a Sicília i dona alguns vins amb frita madura, cos mitjà, bé, que pot ser fresc i amb una bona estructura. De blanques, aquí tenim coses que també us poden cridar l'atenció, com la Garnanega, que és del Benetó,
Veneto, veneto. Aquí hi ha xitxa, que dona un blanc lleuger floral amb toc d'amella i fruita blanca. Després tindríem la vermentino, que es troba cap a Sardenya, també a Toscana, i dona un vi aromàtic, salí, cítric, amb bon cos, ideal pel peix i el marisc.
I per últim, però no menys important, que d'aquesta parlem una mica més, perquè... És important, eh? És la varietat base per fer el Prosecco, que es troba en el Veneto també, que és la Glera, que aquesta ve de l'època dels Romans. Glera, eh? És un vi escamós jauger, floral, afluitat, elaborat amb el mètode Charmat, que després parlarem una miqueta de com es fa servir aquest mètode.
que és realment bastant senzill, més senzill potser que el mètode tradicional, i això ens troba a portar que tenim el Prosecco, tenim el Corte Leniano i diverses regions on es fa servir aquesta varietat. Molt bé, doncs ara té bona pinta que et glera i després parlarem del Prosecco, que és important, eh?
Sí, sí, sí Escolta, com sempre m'has volgut portar una cançó, no? A veure, avui què m'has portat? Avui és com, diguéssim, música més ambient per parlar, o sigui, podem deixar un minutet de la cançó perquè la gent la gent descobreixi quina cançó és, tampoc els vull fer spoiler, va una mica pel món del cine O sigui que amb les primeres notes ja ho sabrem, eh? Sí, estic segur que molts que si han mirat mínimament algú de cine ja sabran què és això La posem, a veure, a veure què tal
Bueno, Jordi, això està clar, no? Sí, sí. M'estic posant temps amb aquesta cançó, eh? Sí. Carleone. És la música del Padrino, no? Sí, home. Ja que ens anem allà, també ens ha de portar, ja, aquesta cançó. Comencem a parlar, a més, de vi...
perquè aquí m'has posat que jo quan penso en VIP penso en Chianti però ja no saps què és Chianti no saps ni què és normal que no sàpies què és el Chianti perquè és un dels vins insígnia de la Bota d'Itàlia són d'aquells vins amb molt bona qualitat
De bona qualitat, clar que sí. Home, a tots són de bona qualitat. Hi ha dos Chiantis, el Chianti normal i el Chianti clàssico, que no tenen res a veure. Per tant, és un dels grans coneguts, eh? Sí, sí. L'únic que jo no soc tan conegut, no soc tan expert com tu i no el coneixia.
No, no, no passa res. Em perdones? Sí, et perdono. L'únic que... Bueno, m'has trenut la música porno per aquest moment, saps que era posar la música al padrino i parlar així, saps? És com que s'estava ficant temps. S'estava ficant massa temps, no? Sí. Bueno, durant el segle XX el nom Chianti es va estendre molt i molts vins de qualitat molt diversa van començar a dur aquest nom. Això és algú bo i algú dolent.
Perquè se sumen molts i no té per què ser alguna cosa bo perquè pot sumar-se algú que no té la suficient qualitat. I això va portar una clara necessitat de regular millor i diferenciar les zones. I d'aquí sorgeix la divisió entre el Chianti i el Chianti Clàssico. Sobretot, us estic parlant de vins negres, no vins blancs. Vins negres que tenen un bon cos. D'aquests vins negres, un bon cos.
Per tant, podríem dir una mica que és com el que va passar aquí amb el Cava, no? Sí, sí, per dir-ho d'una manera, sí. Que es va fer molt global, no? I està perdent una mica de valor i han creat aquí el qui anticlàssico i aquí el penades clàssic, no? Sí, més o menys. O sigui, jo ho enfocaria bàsicament en la necessitat de regular una qualitat superior, no tant com amb el Cava, sinó potser...
en la DOQ Priurat, perquè potser estan molts dintre DO i no complien i fan DOQ, dimensió d'origen de qualitat, perquè té una major qualitat. Saps? Potser amb el Cava és més semblant amb algunes coses que comentaran l'Ambrusca o el Prosecco, però aquí més o menys sí, podria ser una comparació. Tenim set subsones de la Toscana, o sigui, aquest vi sobretot es fa molt a Toscana. Si aneu a Toscana,
us serviran segurament algun Chianti i veureu que són els més cars de la carta comparativament tenim el Chianti clàssic de el que s'ha dit de l'anomenació d'origen de controlada de garantia que està a la zona de Florència i Siena que és el cor original del Chianti que es barallen entre ells per qui ha sigut el primer en ser-ho no diré exactament qui ha sigut perquè si no em mata un d'ells
I en termes de legislació, el Chianti, el raïm principal, és el Sanjovese, que és el 70%. Ha d'haver-hi un 70% del Sanjovese, que és un raïm que té no els tenins més forts, però té una bona acidesa, que li dona un bon cos i una bona longevitat.
El Chianti i el Chianti Clàssico poden incloure algunes varietats estrangeres, com el famós marlot o el cavernet, i amb el Chianti Clàssico no es permeten raïns blancs, o sigui, no pots fer una barreja entre varietats negres i varietats blanques, o sigui, està totalment prohibit. O sigui, té les seves normes.
Ja ho veig, ja, sí, sí. No sé si veus aquí una mica la capa del vi, no? Que és una capa que és densa, que no podem veure els dits, i això ens indica que és un vi amb cos. O sigui, quan ens serveixin aquest vi, ja sols, posant els dits a sota de la copa i veient que no els podem veure, ens donarem compte que és un vi amb un bon cos.
El temps de criança normalment per un cliente normal serien tres mesos, per un riserva dos anys i per un cliente superiori nou mesos mínim i amb menor rendiment per hectàrea i més requisits. Per al cliente clàssico n'hi ha dotze mesos, l'anata al bàsic, el riserva 24 mesos més 3 en ampolla
i el Gran Seleccione des del 2014 d'uns 30 mesos, i només amb el raïm de la pròpia finca, que a vegades això és el que denota més la qualitat, el raïm de la pròpia finca, i que no s'hagi comprat d'un altre lloc. Tots els Chiantis Clàssico, cuidado aquí, duen el celler del gai negre, Galonero, símbol històric de la lliga de Chianti. O sigui, ens podrem ubicar perquè surt un gai de color negre,
I amb un envoltori de color rosa-lila, més o menys, que posa Chianti Clàssico i posa Dal, que suposo que deu ser des de 1716. O sigui que és un vi amb tradició, eh? Sí, amb tradició, amb anys, que porta temps. Home, i pel que has dit tu, aquests mesos de reserva, home, el fan, et deuen fer un vi especial, eh?
Per ocasions especials. Per ocasions especials, exactament. I escolta, també entenc que has comentat al principi que vins escomosos també n'hi ha. Sí, un d'ells és el Prosecco, que s'ha elaborat principalment amb la varietat de Raim Glera, que la van portar els romans.
i doncs ha de ser un mínim 85% d'aquesta varietat amb el vi, i ve de dues regions principals, el Veneto, que tu el coneixes, i el Friol, que queda cap a Venècia, Júlia. Sí, estatal del Veneto. Exactament. Tocant amb Àustria. Tocant amb Àustria, també comentarem alguna beguda que té alguna influència, diguéssim, amb Àustria.
A diferència del champany o el cava, que s'elaboren amb el mètode tradicional, el prosecco es fa amb el mètode charmat o martinoti, que té dos noms diferents. Això vol dir que la segona fermentació no és dintre d'ampolla, com ho has esplencat algun cop que ho fa amb el cava, amb el champany, sinó que es fa dintre d'una tina de ser inoxidable, bueno, un dipòsit de ser inoxidable, a pressió.
saps? O sigui, està dins de pressió allà durant tres mesos, o sigui, durant un menor temps, i tenen un sabor més fresc, generalment, amb aromes dominats de llevat més marcats. Per tant, les ampolles, les bombolles que aquí surten a l'ampolla, aquí... Són d'una pitjor qualitat, sí.
I surten d'aquestes tines, no? Sí, d'aquestes tines no acostumen a sortir de bombolla. Potser n'hi ha algun que ho faci per donar-li una major qualitat, però no tindrà la mateixa qualitat. I per això es fan servir termes com l'haguer, cervesa, perquè és més semblant l'elaboració...
d'una cervesa que l'aduncava un xampany per fer un prosecco i és un altre tipus de bubolla que no té tant a veure. Alguns productors són molt conscients d'aquest procés i allarguen l'envelliment per fer un vi molt més cremós. Aquesta és una cosa de la qual cal prestar atenció quan es tantin els vins prosecco.
Però sobretot van a còctels. No sé si tu estàs una mica informat d'això. Bueno, algun conec, algun conec, perquè mira, n'he t'ha estat algun, però tu en saps més segur. I on s'utilitza el Prosecco? En quin tipus de còctels? Doncs no sé si t'agrada a tu, però podríem fer un que es diu Aperol Spritz. Sí, sí que m'agrada. Que és una bau que es troba a la regió del Veneto, entre Venècia i Padua. Et sona, no, Padua? Sí, sí, ara has estat allà. Sí, sí, sí, he estat allà. Jo he viscut a Padua...
Fent l'erasmus i la veritat és que a Pàdova l'Aperol Spits és una institució, eh? És una institució no estranya. A més, diuen els italians que a Pàdova és un dels llocs on el pots trobar més barat. Perquè hi ha tanta tradició que és econòmic. En canvi, tothom vas a Milán i et pot costar el doble o el triple que et costa a Pàdova. Exactament, exactament. És que a l'aperitiu, a l'Aperol, no me'n refereixo a la veuda, és de Pàdova, del 1909.
L'únic que després va néixer, a principis del segle XX, no quedava molt clara quina era l'edat exactament, el Aperol Spritz, el combinat, que es serveix en una copa de vi, hem d'omplir el gel fins a la meitat, afegim aleshores tres mesures de...
Prosecco brut, però si estem aquí a casa cada brut. Ho podem fer igual amb cava, sí. Ho podem fer amb un cava que sigui brut, o sigui que sigui dolç. I dues mesures d'apelol, o sigui 60 mililitres amb el medidor de fer els còctels.
I una que pot ser de soda o d'aigua amb gas. O sigui, el que tingueu per casa ho podeu fer també amb aigua amb gas. Sí, sí. Barregem amb una cullereta coctelera o amb la cullereta de les postres. És on la tenim, la coctelera. I l'acompanyem amb una rodantxa de taronja ben generosa. Molt bé. Perfecte. És una receta bastant fàcil. Sí, sí. Jo crec que...
La majoria de persones que ens senten l'hauran provat perquè ara s'ha posat com molt de moda, no? Està a tot arreu. Està a tot arreu. Sí, sí, la veritat és que sí. A més, Jordi, tu no sé si ho saps, però tu a Itàlia pots trobar apredesprits del que vulguis, eh? Sí. Del que vulguis. O sigui, de maracullada, de plàtan, de...
volguis, eh? La cirera, de tot, de tot els colors. Ja aniré a Padua per provar-ho. Jo t'acompanyo. Ja m'acompanyaràs. Hi ha tres nivells de dolçó amb el Prosecco que no t'ho esmentat, que seria el brut de 0-12 grams de sucre residual, l'extraday amb 12-17 grams de sucre residual i el dry amb 17-32 grams de sucre i algun que té més de sucre.
Per tant, el brut podríem dir que és el menys dolç de tots. Sí, és el menys dolç, però igualment sempre un prosecco mínimament és dolç. I, escolta, quan parlem d'avins italians, a molts se'ns ve al cap també el lambrusco. T'ha alguna relació amb el prosecco? Sí, doncs en el mètode de l'elaboració és pràcticament el mateix. L'únic que les varietats que s'utilitzen i les unes fans són diferents. I a més que el lambrusco el podem trobar rosat, o sigui, rosato,
rosso, que és negre, blanc i bianco. Bianco, molt bé. Bianco, exactament. Podem distingir dos tipus de lambruscos, segons la qualitat de gas que tinguin. El frissante, el d'agulla, té una lleu quantitat de gas, això ens ho posarà a l'etiqueta, el de frissante, o l'espumanti, que té una major quantitat de gas. Quant a sucres afegits, tenim el seco, de 9 grams per litre de sucre, l'avocato, o semiseco, de 9 a 18 grams per litre de sucre,
l'Amabile, que és el més dolç, amb 18 a 15 grans per litre, i el Dolce, perdoneu, que és aquest encara més dolç, amb més de 45 grans per litre. Això és bastant, això. Sí, si el voleu comprar, sobretot un consell que vingui d'Itàlia, fixeu-vos en si us posa IGT, o sigui, que és, diguéssim, Indicació Geogràfica de Territori, o DOC, o sigui, Denominació d'Origen Controlada. Molt bé.
I és un vi que, per combinar-lo a casa, amb plats de cuina italiana. O sigui, vins italians, amb plats de cuina italiana, amb pasta, pizza... I tant que sí, i tant que sí. A més, l'ambrusco tenen bastant mercat, eh? Sí, sí, sí. Aquí agraden, eh? Es venen moltíssim, i et diré que als Estats Units és on es venen més, és com la Coca-Cola d'allà, la Coca-Cola dels italians. Sí, sí, sí, no, es va arribar a dir allò, allà...
i arrasar molt fàcil, perquè són vins molt fàcils de veure, molt poc grau alcohòlic, no sé si t'has fixat, que tenen molt poc grau alcohòlic, perquè en un moment paren la fermentació. I també es fan amb tines, eh, de cert. Sí, sí, sí, el procés, doncs, una fermentació. Molt bé, molt bé, molt bé. I escolta, Jordi, s'ha parlat de l'àperol una miqueta, tu ets de l'àperol, perquè això, et dic una cosa, eh, sempre es diu, o l'odies o l'estimes molt, no hi ha punt més. A mi m'agrada. A mi m'agrada, per això l'inclós, i perquè és algo fàcil de veure. És amarg, és amarg, però és bo.
Però aquest punt dolç, a Marc... Jo et diria que és una beguda, segurament, influenciada per això que has comentat d'Àustria, que hi havia una zona d'entre la cultura austríaca i la cultura italiana, saps? Sí, sí, sí. Sí, sí, no, no, està tot allà... De quan n'hi havia la primera, perquè és de l'època de la Primera Guerra Mundial, que es disputaven allà, i entre Austràlia... Ai, Austràlia no, Austràlia i Itàlia, jo crec que es va influenciar i va sortir aquesta beguda. Doncs sí, sí, al final ara...
Ja l'Aperol d'Espíritx el podem trobar per tota Itàlia i ja per tot el món. Exacte. S'ha fet super, super internacional i la veritat és que està bé, està molt bé. Està bé, està molt bé. Per prendre-te així amb els companys i fer l'aperitiu, no? Sí. Està molt bé. En comptes de vermut, aperol, fan ells... Bueno... Bueno, no està mal. De tant en tant, no ha de ser sempre. Com què t'hauries de quedar? Què? Si et diuen per fer un aperitiu vermut o aperol. Uf, depèn del moment. Gaure, som més de vermut...
Jo també et diria vermut. Jo es compro cap a casa. Si està ben fet. Però una perol també està bo. Però una perol de tant en tant, si vas a un lloc italià demà demà anar. A Itàlia, a Itàlia... A Itàlia sí, a cada lloc una cosa. Molt bé, doncs sí. Doncs escolta Jordi, gràcies per venir una setmana més. Igualment. I ens trobem dintre de set dies, dintre d'una setmana, que se'ns fa curt sempre. Vinga, que vagi bé. Que vagi bé. Adéu.
Ma quando torno a Padova? Roma, Londra, Tokyo, Singapore, tutti i posti che me ga encantar. Ma n'aspina amico sempre in core, quando so che son lontan da qua.
Ogni sera vardo e fisso l'ceo e a luna me sorride ma mi non me par nianca tanto beo perché non somiglia a questo qua. Ma quando torno a Padova me sento a casa mia
No goma inconia, e tutto me fa ben. Camino sotto i porteghi, de qua de amincanto, i cupoi del santo facciaro a la città.
Ritrovo tutti i popoi davanti a sta basica. Chi che ha visto Padova non puoi scordarla più. Tutto il mondo i dise, el zeo stesso, rente i monti come rente il mar, ma tanto una volta come adesso
Kossovia mi voglio ritornar, cerco da partuto el tu viseto, cerco e caresse dei tu ma, questo si è un amore benedetto, perché il si è un amore padovà.
Ma quan torno a Padova, me sento a casa mia, no com a incònia, e tutto me fa ben. Camino sotto i porteghi, de qua de a m'incanto, i cupo i del santo,
Bona tarda, us informa Marc Güell.
El Servei Català de Trànsit ha tornat a tallar l'AP7 a Martorell en sentit sud i ho fa a petició del Ministeri pels treballs de reparació del talús que va provocar l'accident de Gelida. Des de dissabte hi havia un únic carril obert, l'esquerra, i ara s'ha tallat totalment la circulació. Ho ha explicat fa uns minuts el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel.
Ja es va veure que el carril dret havia quedat afectat, que va ser el símptoma que va fer que talléssim l'autopista, que és que cedia aquell carril. Per tant, hi deu haver un talús inestable i ara el que hem vist és que val més escarbar aquesta part inestable que està afectant una part del carril dret i arribar fins a la part estable. Per fer això, necessiten enretirar tota la maquinària cap als carrils de l'esquerra i l'han d'ocupar.
La previsió és que els treballs s'allarguin com a mínim fins al cap de setmana del 7 de febrer. Doncs bé, comprovem si aquest tall de l'AP7 en sentit sud en aquest tram afectat per l'accident de Gelida ja està provocant problemes. Equip viari, Mariluz Garcia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Doncs hi ha aproximadament uns 3 quilòmetres i mig de cua entre Castellbisbal i Martorell en sentit sud. També afecta l'enllaç entre l'autopista P7 i l'autovia A2 a l'altura de Martorell en totes dues direccions. I també s'està fent ara una petita cua a l'autovia B24 a l'altura de Cerballó i de Vallirana en sentit de sud per enllaçar amb la Nacional 340, que és una altra de les alternatives.
Més notícies amb la Cèlia Furment. A l'estació de Sants es manté la tònica dels últims dies amb poca afluència d'usuaris. Els trens de l'alta velocitat de la línia a Barcelona-Madrid acumulen retards pel mal temps i els de Rodalies funcionen també amb demores en algunes línies. En 11 trams es cobreix el servei en bus. Estació de Sants, unitat mòbil amb Rosa Pujol i Xavier Cussó, bona tarda. Bona tarda.
Poca afluència de viatgers aquí a Sants i és que molts ja han perdut la confiança en Rodalies després del caos dels últims dies. Hi ha retards, alguna cancel·lació i poca informació. Això fa que hagin hagut de buscar-se la vida.
Ara estem fent una excursió d'agafar un bus per agafar els catalans i després el metro per arribar a la feina. Bueno, tuve que buscar alternatives de metros o buses para llegar porque tengo que hacer muchas combinaciones. Si se alarga pues sí, tendré que coger otra vía.
Rosa Pujol, Xavier Cussó, unitat mòbil a l'estació de Sants de Barcelona. Mentrestant, la plataforma d'usuaris, per què no ens fotin el tren, demana a DIF que aprofiti l'aturada total del servei a l'R3 d'aquests dies per arreglar de manera urgent el màxim de punts negres que des de fa temps hi ha al tram nord de la línia. Arnau, com a Joan, portaveu de la plataforma en declaracions a aquesta emissora.
A nosaltres ens consta que, a part dels cinc punts de Riscal, hi ha més d'una desena de llocs on es fan passar els trens a poc a poc perquè estan en mal estat i demanem que ara a Cadif s'han posat a la feina per emergència, doncs que aprofitin i ens solucionin el màxim possible, que no estiguem dies amb la línia tancada i després ens trobem que queda feina per fer que es podria haver fet.
Greenpeace guanya la demanda contra els Països Baixos per no haver protegit prou els ciutadans de l'illa caribenya de Benaire en els efectes del canvi climàtic. Segons la justícia neerlandesa, l'estat ha tractat de manera diferent la població d'aquest territori d'ultramar respecte a la part europea dels Països Baixos. La sentència dicta que el govern haurà de treballar per reduir les emissions de gasos en aquesta illa abans de 18 mesos. També haurà d'aplicar un pla per protegir-la de l'augment del nivell del mar i altres impactes de l'escalfament global.
El govern acaba d'anunciar un nou pla per atendre les persones sense llar a Catalunya amb l'objectiu d'arribar a unes 5.000 persones en un termini de 3 anys. El pla es presenta després d'haver-se completat el reallotjament de les 30 persones que encara dormien sota el pont de la C31, el B9. El pla preveu més finançament als ajuntaments, incorporar nous educadors de carrer i ampliar places d'atenció diurna. Això ho ha explicat la consellera Mònica Martínez Bravo.
Creiem que és un pas fonamental, serà un pas decisiu per donar drets als veïns i veïnes de Catalunya que ara mateix no tenen la seva situació regularitzada i, per tant, no podien treballar. Això serà un impuls definitiu perquè aquestes persones puguin treballar amb drets i condicions i també serà una eina fonamental en la lluita contra l'exclusió social. Drets Socials també farà una enquesta a municipis i consells comarcals per obtenir una radiografia actualitzada del sense llarisme al territori.
Fins demà!
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. Jornada unificada aquest vespre a les 9 a la Champions, masculina a la futbol per decidir els equips que van a vuitens i a la repesca. El Barça ha de guanyar i està pendent d'altres resultats per saber si accedeix directament als vuitens. Per entrar al top 8, el Barça competeix amb equips com el PSG, el Newcastle, el City, el Chelsea, l'Atalanta, l'Sporting i l'Atlètic de Madrid. El Madrid avui visita el Benfica.
Aquest partit que començarà a les 9 del vespre el podeu seguir a la TET de Catalunya Ràdio, la transmissió d'entorn quemada des d'una hora abans, és a dir, des de les 8. Confirmada la baixa del jugador del Girona, Unaji té una lesió al sol i de la cama esquerra. Segons les proves que li van fer ahir, es va lesionar, recordem, amb la selecció del Marroc a la Copa Àfrica.
I en bàsquet, una Girona, Carolo Francesa a les 8. Les gironines poden aconseguir per primer cop classificar-se per a la final a 6 de l'Eurolliga. La Champions FIBA masculina, Penya única a les 7. I a l'Eurocup, Manresa Cluj romanès a 3 quarts de 9 del vespre. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tardor, us informa Mariona Sales Vilanova. El ple ordinari de l'Ajuntament de Sant Just debatrà aquest dijous 29 de gener a les 7 de la tarda diversos punts clau pel funcionament municipal, entre els quals destaquen una modificació del pressupost del 2026, canvis normatius i diverses mocions d'interès ciutadà.
Prèviament, a les 6 de la tarda, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes que es podrà fer de manera presencial o mitjançant el correu preguntesple arroba santjust.cat. Un dels punts principals de l'hora del dia serà l'aprovació inicial d'una modificació del pressupost municipal amb l'objectiu d'ajustar partides econòmiques per cobrir necessitats no previstes o que requereixen una dotació adicional.
En l'àmbit de l'alcaldia i serveis generals també es debatran les actualitzacions de les retribucions i assistències dels càrrecs electes i les dotacions econòmiques als grups polítics municipals, d'acord amb la normativa vigent i l'evolució de l'IPC. Pel que fa territori, el ple sotmetrà a aprovació inicial una modificació de l'ordenança d'obertura d'establiments, centrada en la regulació dels horaris d'algunes activitats d'elaboració de menjars preparats, amb la voluntat de millorar la convivència veïnal.
La sessió es completarà amb el debat de diverses mocions sobre l'oci nocturn i social, solidaritat internacional i revitalització dels parcs d'infantils i d'oci familiars. El ple es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l'Ajuntament. Pel que fa a cultura, el Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat acull una nova edició de la mostra de Cinebaix dedicada al cinema asiàtic, amb una programació centrada en mirades contemporànies, veus emergents i cinematografies poc presents als circuits comercials.
Del 29 de gener a l'1 de febrer, la mostra reunirà films procedents del sud-est asiàtic, la Xina, Taiwan, Mongòlia i Bangladesh, amb una aposta clara pel cinema d'autor, independent i socialment compromès. La programació inclou pre-estrenes, òperes primes i obres premiades en festivals internacionals amb relats que aborden realitats socials, conflictes territorials, identitats i transformacions humanes des d'una mirada crítica i poètica.
El cicle combina ficció i documental i proposa activitats complementàries com col·loquis i debats per aprofundir en els contextos socials i polítics que atraveixen les pel·lícules.
Aquesta edició tindrà també un caràcter especialment emotiu, ja que és la primera que se celebra sense Xavier Bax, director i ànima de la mostra durant anys. Organitzada per Cinebaix, cinema associatiu i autogestionat del Basliobregat, la mostra reafirma el seu compromís amb la diversitat cultural, el pensament crític i la cultura com a eina de transformació social. La programació completa i els edadis es poden consultar al web de Cinebaix.
I perquè fa política, la portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana Sant Just, Desiree Triller, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per analitzar l'actualitat política del municipi i fer balanç del ple municipal de desembre. Durant l'entrevista al programa a la Rambla, Triller ha lamentat el que considera una falta de rumb clar per part de l'equip de govern, acusant-lo de gestionar el dia a dia amb decisions fragmentades i improvisades, en lloc de tenir una visió a mitjà termini pel poble.
Un dels temes més destacats ha estat la polèmica al voltant de la taxa de residus i la decisió de no liquidar la part variable del 2025 per errors en el càlcul. Trilet ha qualificat la situació de conseqüència lògica davant d'un servei que no funciona bé, però ha criticat durament la manca de seguiment tècnic. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. I ara comencem la segona hora del programa. Ara comencem Curiositats del Motor, amb Líquer Blanco.
A veure, sembla... Iker, m'escoltes o no? No m'estàs escoltant, eh? A veure, sembla que tenim un problema, vaig a resolucionar-ho. Ara ens posem una mica de publicitat. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
I ara sí que sí, ja tenim el Líquer a punt, que comenci curiositats del motor. Què tal, Líquer, com estàs? Bona tarda. Bé, bé, bé, no, tu és molt convençut.
No, sí, però que... O sigui, estic molt nerviós, però estic una mica... Bueno, una mica... Sí, com sempre, els nervis del directe que sempre estan allà. Molt bé, doncs avui una altra nova secció de curiositats del motor, on recordem, descobrim una marca històrica de l'automobilisme amb Líquer Blanco, que és un expert, com Déu mana, és el nostre expert de motor. Doncs escolta, Líquer, comencem, va. Avui, d'aquí parlem.
Doncs té una marca que és molt coneguda que es diu Toyota. Molt bé, Toyota. D'on és Toyota? És japonesa. És japonesa. Perfecte, doncs va, comencem amb Toyota. Doncs començaré amb una curiositat, que és que Toyota no va néixer fabricant cotxes, sinó que la Toyota és de com una petita empresa que feia talés, va acabar convertir-se en un dels majors fabricants d'automobilisme del món.
La innovació, la resiliència i una filosofia que va canviar per sempre la indústria. I avui em contaré com va començar tot. Molt bé, doncs això no ho sabia, que no va començar construint cotxes, així que ja la primera curiositat ja me l'he importat i per on comencem?
Doncs perquè va crear Toyota, que va ser Sakichi Toyoda, un inventor japonès que va néixer en 1867, que no fabricava cotxes, sinó que fabricava telers automàtics. I ho feia tan bé que va arribar a ser conegut com leison japonès. Per tant, sí que devia ser un mestre dels telers. I quan comença a involucrar-se amb els cotxes? O què va fer? Quina va ser la seva gran involucració?
La seva gran aportació va ser un taler que era capaç de quan un fil es tancava que es parava automàticament. En aquest principi detectar els errors i corregir-los immediatament. Es convertia més tard en un dels pilars de Toyota. I com segueix la història?
el 1926 va fundar Toyota Automatic Loom Works que fins aquí no era res de cotxes, encara no era res de cotxes. El Braithology arriba quan el seu fill
Kichiro Toyoda, Kichiro viatja a Europa i als Estats Units als anys 30 i que molt fascinat per la indústria de l'automòbil. El Japó depenia gairebé per complet dels cotxes estrangers dels europeus i ell va veure una oportunitat i un repte. Perfecte, clar, clar. Al final si no es feien cotxes japonesos aquí hi havia una oportunitat de mercat.
Atenc que els anys talent als Estats Units el que veia era Ford, no? Sí, Ford Cadillac i amb els seus diners obtinguts de vendre la patent del taler a una empresa anglesa, Kichiro va convencer el seu pare per invertir en una divisió d'automòbils.
El 1937 neix Toyota Motor Company i va canviar Toyota per Toyota perquè en japonès escriu amb menys traços i ens considerava com més beneficiós. Per tant, és el 1937 quan neix oficialment Toyota com a marca de cotxes. Sí.
A la segona guerra mundial, gairebé Toieta es destrueix perquè de fabricar camions militars i després, a la derrota del Japó, l'empresa està a la vora de la fallida. És com que faltant recursos i hi havia vagues i el futur era incert.
Al final Japó recordem que va perdre la Segona Guerra Mundial a mans dels Estats Units, recordem que fins i tot van tirar dues bombes nuclears, aleshores era un país complicat i que va passar per moments de molta embruna.
Però aquí sorgeix una cosa clau, fer més amb menys. És a dir, no sé com explicar-ho, però no sé, fer com més amb menys. Toyota no es podia permetre les deixalles i així que va començar a perfeccionar el sistema de producció completament nou.
Als anys 50 neix com el que avui coneixem com el Toyota Production System. A veure, i això què és? Doncs és com la producció just in time, l'eliminació de desolles, la millora contínua i la qualitat des de l'origen.
Mentre altres marques es produïen amb massa sense mirar enrere, Toyota produïa només el necessari, quan era necessari i amb màxima qualitat. D'acord, això també és una filosofia molt japonesa, de fer les coses molt i molt bé. Sí, aquest sistema acabaria sent estudiant i imitat per tot el món, fins i tot fora del sector de l'automòvil. Molt bé, podem dir que aquesta filosofia va ser el que va salvar Toyota, eh?
Sí. Als anys 60 i 70, Toyota va començar a exportar cotxes. Al principi ningú es prenia molt en sèrio. Eren com petits, senzills, però extremadament fiables. Aquí està el punt fort, eh? Sí. I just llavors arriba la crisi del petroli del 73. Mentre eren els cotxes grans i els gastons patien, Toyota freia vehicles eficients i duradors. Va ser com el seu gran moment.
Clar, en mig d'un període de crisi va sorgir com una alternativa. Models com el Corolla es converteixen en autèntiques icones. De fet, és com el cotxe més venut de la història i al dia d'ara dels més fiables. Encara avui es continua comercialitzant, eh? Sí.
Als anys 80, Toyota donava un altre cop, un altre cop mestra, que era Lexus, que és com la seva marca més luxuri, demostrant que una marca japonesa podia compartir amb Mercedes o BMW, que són Mercedes de Salamanya i... Sí, sí, clar, i són més de luxe, no, podíem dir? Sí. I clar, mira, just amb Lexus, ja té la parola quasi quasi de luxe, no sabia que el Lexus pertanyia a Toyota, no en tenia ni idea.
El 97 torna a avançar-se el món llançat del Toyota Prius. El primer híbrid produïna massa. Quan molts es reien, Toyota apostava per l'eficiència i la sostenibilitat. Clar, clar, al final això va ser una aposta de futur i ara realment molts cotxes són híbrids. Sí.
i avui Toyota Dillera lidera en els híbrids, els cotxes híbrids, la fiabilitat, la innovació industrial i continua explorant amb l'hidrogen i noves tecnologies.
Vale, vale, vale, molt bé. I escolta'm, crec que Toyota no només ve en cotxes, sinó que també ve en més coses. Sí, ve en una forma de pensar, és com millorar cada dia una miqueta, escoltar les persones que fan la feina i no donar respost definitiu. No, molt bé, i amb aquesta filosofia han arribat lluny lluny i és el que tu deies, no? Per exemple, ara en l'actualitat en híbrids són capdavanters. Sí.
D'un tale de flipant és d'un tale a millors de vehicles. Toyota és el que demostra que la veritable innovació no sempre és orgullosa. De vegades és la constància. Clar, clar, clar. I escolta, Iker, tu que coneixes molt bé la marca, quins són els teus models preferits?
Doncs els meus models preferits són el Toyota RAV4, que és un cotxe provenit per, com tot tipus de terreny, no com el Land Cruiser, perquè el Land Cruiser és més millor i més 4x4 que el RAV4. Vale. També el CHR, que és una barreja entre un crossover com el C4 i l'Arona, i també és un coupé. Què vol dir que sigui un coupé?
Doncs que el seu malat és com més acceptat i llavors tens menys espai en el sostre per de darrere. Vale, vale, vale. Mira, doncs, una altra cosa que aprenc avui, eh? I és com, també entre cometes, com juvenil. Sí, sí, l'estic veient i la veritat és que és un cotxe xulo, eh? Es veu així bastant modernista també, els últims que han fet. I un més que t'agradi? Alguns més?
Sí, també és el Toyota Camry, que és un sedán cupé. El sedán és com un cotxe més baix i el cupé és el que vaig dir abans. I tinc dos més, que és el Toyota Prius Plus i, finalment, el Toyota Eichlander, que és un cotxe anillard.
Vale, mira, molt bé, molt bé. I escolta, Toyota té algun cotxe així més esportiu, més així més com de luxe, o no sé com li podríem dir. Però més que hi haguessin parts joves, per dir-ho d'una manera. Sí, deportius té el Toyota GR86 i un altre però que no me'n recordo quin és.
Bueno, doncs ens quedem amb el Toyota GR86 que, escolta, l'estic veient ara i és un cotxe potent, eh? Això no dius barato, eh? No, la veritat és que no. Molt bé. I, doncs, fins aquí l'estudi del Toyota. Fins i tot el que vol dir aquesta marca és que fins i tot els gegants comencen amb una bona idea i molta paciència. La base és com la paciència, sobretot. Vale, i com a opinió aquesta marca, a tu, quina sensació et dona?
Doncs una sensació bona i coneixent particularment una amiga de la meva mare que li mano un salut. I tant. Aquí li enviem una salutació. Sí. Com es diu? Sílvia. Doncs una salutació especial per la Sílvia, la mare de l'amiga de l'Héctor, clar que sí. De l'Héctor, no? De l'Iker. Sí. Que és taxista i té un Toyota Prius Plus. Que Toyota Prius Plus vol dir que és com el Prius, però més llarg i té més espai.
Molt bé, molt bé. Escolta, doncs deu ser un bon taxi, no? Sí. T'has pujat o no? Sí. I què tal? Sí, està bé, és còmode, sí. I a part, suposo que és híbrid, no? Sí, òbviament és híbrid. Òbviament, molt bé, molt bé. Doncs escolta, Iker, que t'ha quedat alguna cosa més per dir-nos de Toyota?
Sí, i jo sé que la Toyota són de cotxes dels més fiables i duradors del mercat, perquè com avui dia un cotxe se pot trencar a la mínima, doncs la Toyota, per exemple, té 200.000 quilòmetres i no ha canviat les pastilles als frames. Clar, o sigui, per tant, si volem fiabilitat, hem de la Toyota, eh? Sí. Madre... Digues, digues. Per això hi ha tants taxis Toyota.
Mira, és una bona apreciació Ens hem de fixar, no? Molts taxis potser són Toyota perquè realment van molt bé Doncs escolta Iker, moltes gràcies per venir una setmana més i ens trobem com sempre dintre d'una setmaneta Gràcies per venir
Doncs això ha estat Curiositats del Motor amb l'Iker Blanco i ara us deixem amb una mica de musiqueta, us deixem amb 4 quissos dels Figaflavos.
I em diu que li encanten els meus llavis I ja li dic de morir-se perquè el preu
Arriba al quart i em dirigim al seu pis. Ja la portaria, el benalti està aquí. I una edat petita que els dos han deixat trist. S'ho perduta d'escaro. Igual que passi el taxi el paro. Pel camí em s'ho surra pel enguarro. I jo estri putant que em vola el tarro. Per l'autopista. Derrapant com el vin diesel. Tornant com Hansel i Gretel. Perdu per les teves essers.
Com a bella, por fi, men, men. I salen pa'ñalos, lintins.
M'ha amagut sota l'ombra d'un arbre. No queden núvols que em vinguin a veure passar la tarda pensant-te. I és molt dur només imaginar-te tot allò que ens faríem si no ens aturessin els altres. Però quan m'arriba la teva notificació, somri com un tonto que no té perdó.
Arriba la teva notificació. Soc ric sense un duro i estic molt millor. I de sobte tot sonrisses, alegries i les penes, d'en amic un bon col·lega. Solucions i no problemes. I de sobte tot sonrisses, alegries i les penes, d'en amic un bon col·lega. Solucions i no problemes. Ja no em capa més lligres a la panxa, ja no em fa mal el veure que estàs amb un altre.
i si no estàs m'aguant tu i algú altre em donarà l'amor que ara em falta i la vida que fa tanta falta que giren i no s'acaben però quan m'arriba la teva notificació somri com un tonto que no té perdó i quan m'arriba la teva notificació sóc ric sense un duro i estic molt millor i de sota tot sonrissa alegria gira
I ara seguim escoltant música, seguim ara amb Harry Styles, que ha tret disc fa poquet, no, que ha anunciat que treurà disc fa poquet, així que hem d'estar atents a les novetats. Anem amb Asit Wars, que és un dels seus clàssics.
Fins demà!
Bona nit.
Vaig deixar d'entrar-hi tant de cop. Ara abans emullo els canells al cap i al cor. Amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. Fent el mort, la vida passa igual.
Si el mar és l'amor, jo sóc el mar, vull que les onades i les sars siguin el far. Viure, només viure i no pensar, i que quan et trobi sigui per què ha de passar. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar, vull que les onades i les sars siguin el far.
Juga a submergir-me per un cos a l'estrella.
que sigui perquè ha de passar. Que sigui perquè ha de passar.
Soc la Mireia Belmonte. En la natació la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria, que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables, curso una FP dual, estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO, amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua. El programa de les parelles lingüístiques ab-xl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat. Doncs ara sí, comencem l'última secció del programa d'avui. Comencem la pantalla gran, amb el Daniel Aragón.
Doncs comencem la nostra secció especial cinema amb el Dani Aragón, el nostre expert. Què tal, Dani? Com estàs? Molt bé, Jaume. Molt content, la veritat. Molt bé, doncs jo també content de tenir-te aquí, de parlar una setmana més de cinema, clar que sí, perquè a més, aquesta setmana es venen ja carregadetes, eh? Perquè tenim un esdeveniment així... Ja teníem aquí fa poc els Globus d'Or i ara han sortit les nominacions a l'Òscar, que serà el tema principal del...
del programa d'avui, que els Oscars ja no són fins al març, però ja tenim les nominacions i ara estem en aquesta època de premis en què tots els actors parlen de la seva pel·lícula, totes les pel·lícules per ells són les millors, tenen la millor actuació i llavors ja comencen les apostes, comencen els favorits i també comencen els deures perquè ja tu veus els nominats i
Hòstia, jo veuré la gala, ja comences a fer lliure, esta l'ha visto, esta no l'ha visto. Aquesta que ara em queda. Aquesta està en Netflix o aquesta està al cinema. I després hi ha algunes que, no, ja vaig tard per anar al cinema però és massa aviat per veure una plataforma. Estem fent els deures poc a poc. Vale, vale.
al final del programa et preguntarem quines són les imprescindibles per tu però si això es va conèixer a les nominacions la setmana passada oi? i per tant es van publicar totes les nominacions a totes les categories i aquí és el que tu deies ara comença aquesta etapa d'intentar postular-te com el favorit
Sí, sí, i també et dic que a més d'aquest tema jo ja he fet una mica els deures d'aquestes que hi ha i en els últims quatre dies crec que han anat tres vegades al cinema, imagina'm. Ostres. Ja estem posant-nos poc a poc. Jo és que he d'anar més al cinema, Dani. Tu com a les vens també. Jo les veno bé. És que em va escriure gent la setmana passada dient he de veure la pel·lícula aquesta de...
De Japó. Com era? Rental Family. Una amiga meva va anar i va acabar plorant. Em va dir que era espectacular, que era de les seves pel·lícules preferides. Sí, sí, sí. A mi aquesta em va agradar molt. Aquesta és molt, molt, molt top. Molt bé. Doni, per on hem de començar amb totes aquestes nominacions?
Primer comencem per la pregunta que et faig sempre. Has vist alguna cosa recentment? Doncs sí. Sí, sí, sí. Què has vist? Però és que no visc pel·lícula. Bueno, vale, sèrie. Sèrie i conte, no? Sí. Ara estic veient Machos Alpha. Eh? Machos Alpha. Jo l'he vista ja, sencera.
ja estic veient l'última temporada a mi m'agrada molt aquesta sèrie sempre que surt a l'estrena jo quedo amb la meva nòvia i pràcticament la primera setmana ja la tenim vista perquè és així molt refrescant té temes d'actualitat és interessant és molt divertida a més és mitja hora de capítol que passa molt ràpid
Sí, i a més et proposa com una vida on, tot i haver-hi problemes, és una vida que estan tots molt contents. És una sèrie que, no sé, si tu tens un problema, la veus una mica i et desconnectes bastant. Total, total. I, escolta, a part d'això, t'he de dir també que jo em rec molt. És que em rec molt. És que em sembla molt regeixar. I, a part, he escoltat que el quart capítol és la bomba.
Uf, ara no me'n recordo com era el quart. Crec que és el que va anar al servei militar aquest. Ah, sí, sí, sí. Aquest és molt bo. M'he quedat just aquí. El pròxim que tinc a veure és el 4, així que a veure què tal. Sí, a mi se'm va fer una mica curta perquè habitualment són 10 capítols i en aquest cas van ser 6, però bueno. Ah, i només són 6? Sí, en aquesta temporada sí, però són 6, però són una mica més intens, no? Potser. I crec que ja està renovada per una cinquena temporada. Guai, guai, guai.
crec que té la mateixa producció que s'avecina llavors té aquest destí de ser una sèrie de llarga durada mentre que es mantingui a l'actualitat i que a les persones els s'agradi que de moment sí, continua sent un èxit aquí a Espanya i no sé si fora també llavors, està bé per desconnectar jo a nivell de sèries crec que l'últim que he vist ha estat un anime de futbol, Blue Lock i de pel·lícules, ara parlarem perquè he vist massa pel·lícules últimament Va, doncs comencem
Comencem per millor pel·lícula. Habitualment és l'últim premi, però nosaltres el direm el primer i així ja ens fem una idea de les pel·lícules i quan parlem de la persona nominada per tal pel·lícula ja entendrem. Millor pel·lícula, la primera és la Bugonia del Jorgos Lantimos amb la Emma Stone de protagonista. No, a priori, no se l'emportarà.
I és una pel·lícula, així, una mica, com totes les del Jorgos Lantimos, bastant extravagant. Després tenim aquí la sorpresa, la que s'ha colat, Fórmula 1. Que, de fet... És la... Aquí la tenim, sí, sí. Fórmula 1, la pel·lícula, és un blockbuster, és una pel·lícula molt clàssica, és una pel·lícula d'aquestes, no?, del camí... Taquillera, no? Sí, sí, taquillera, del camí de l'heroi...
Una pel·lícula que és bàsica, però que ha tingut una recaudació molt gran i que ha agradat moltíssim. Jo em fico dins d'aquest sac, a mi aquesta pel·lícula m'ha agradat moltíssim, la gaudeixo moltíssim, la veig tres, quatre vegades i em dona igual, però és molt entretinguda i s'ha colat dins de millor pel·lícula que habitualment. Hi ha pel·lícules com més...
amb aquest valor que es busca, no? Artístic, tècnic, no sé què, però Fórmula 1 al final pot ser una pel·lícula que és un blockbuster per a tots els públics, però sí que és una bona pel·lícula. I tècnicament és espectacular perquè hi ha hagut molta innovació tècnica per aquesta pel·lícula amb càmeres que s'han creat per ficar dins d'aquest cotxe. I és el que et deia, amb Brad Pitt. Amb Brad Pitt, oi? Sí.
és la gran sorpresa. Després tenim Frankenstein, que hem parlat en el programa més d'una vegada, Frankenstein del Guillermo del Toro, una pel·lícula que és espectacular, a mi em va agradar moltíssim, i és que parlaré molt bé de totes, perquè normalment són bones, la majoria les he vist, i altres anys no m'agraden tant, però aquest any estic molt content de totes les nominades i m'han agradat moltíssim, i de Frankenstein jo el que més destacaria és aquesta direcció artística. Després tenim Hamnet, que és l'última pel·lícula que jo he anat a veure al cinema,
que ja parlarem d'ella ara. Ah, ja l'has vist, eh? Aquesta és l'última que he vist. Que recordem, va guanyar el Globus d'Or amb millor pel·lícula. Crec que sí, Hamnet, sí. I Hamnet et destrossa el cor. Sí? Sí, jo no vaig plorar, però és una pel·lícula que... Surt trist.
No, no surt trist, però hi ha escenes que toquen molt. I vam parlar, sí, Hamnet, l'adaptació d'un llibre que s'imagina com Shakespeare va escriure el llibre de Hamlet passant el duel real de quan va morir el seu fill, Hamnet. Llavors, és una pel·lícula molt interessant i que va ajudar a fer el guió la pròpia autora del llibre. Llavors, això li aporta un valor extra.
i, bueno, té diferències amb el llibre, llavors és molt interessant com la mateixa autora ha vist aquesta història de dues formes una mica distintes en l'audiovisual i en el paper. I la Jessie Buckley, ja faig spoiler, s'emportarà l'Òscar millor actiu. Ja parlarem per sobre aquesta categoria perquè arrasa. O sigui, s'emporta... Si no se l'emporta ella, jo no entenc res. O sigui, hi ha unes escenes de... Millor no parlem, però hi ha unes escenes molt intenses, diguem-ne. Per tant, al final parlarem de la teva opinió, de Hamnet.
Sí. A mi interessa aquesta penya. Ja et dic que a mi me'n va agradar molt. I després tenim Martí Suprem, una de les favorites, Martí Suprem, aquesta pel·lícula del Timothy Chalamet, en la que interpreta un jugador de ping-pong, que la pel·lícula tracta de tot menys ping-pong, que és un jugador que va existir a la vida real, el Martí.
però que adapten parts de la seva vida i les fiquen dins d'una pel·lícula que té molts successos ficticis, fins al punt que la família del Marty ha denunciat la pel·lícula dient que sembla un delinqüent el seu pare. Ostres, vale. Bueno, pare, avi, no sé qui ha denunciat. Vale, vale. Però és una pel·lícula espectacular, és una pel·lícula amb un ritme... Jo li diria que és una mescla entre Diamantes en Bruto, del propi Josh Safdie i el seu germà, que és el director de la pel·lícula, el Josh Safdie. Diamantes en Bruto és d'ell i el seu germà.
i El Lobo de Wall Street i una pel·lícula d'esport, és una barrella molt estranya i que jo la vaig poder veure, s'estrena aquest divendres, però ja la vaig poder veure perquè va haver una preestrena en el cinema meu i jo vaig estar allà al tant i l'única sessió que havia vaig agafar les entrades i jo Martí Suprem també, és un déu també, igual que Hamnet. Jo estic molt positiu però és que últimament em trobo amb pel·lícules que m'agraden moltíssim i no hi ha res millor que això. I qui tanca aquestes nominacions?
Bé, encara hi ha més, perquè tenim una batalla rere l'altra, que jo encara no l'he vista, perquè sempre dic, dura tres hores i pico, llavors, el fet que tingui... Tres hores i pico. Tres hores, tres hores i poc. Mare meva. Llavors, jo sempre dic, has d'agafar festa a la feina per veure-la, i com jo vull veure-la amb tranquil·litat, no l'he acabat de veure. Després tenim El Agente Secreto, pel·lícula brasilera, que és la favorita, Valor Sentimental, també, que és una pel·lícula que m'agradaria a mi veure-la. Però això, a millor pel·lícula, també? Sí.
Valor sentimental, m'agradaria veure-la. Pensa que eren només 6 nominacions. No, no, no. M'agradaria veure-la, però el problema és que crec que ja no està al cinema, que jo vaig i encara no està en plataformes. No sé si la podré veure per alguna via no il·lícita en aquests dies. Això no es diu aquí, això no es diu aquí. Després tenim Sinners, que ha batut el rècord, ha batut el rècord de més nominacions a l'Òscar. Això és forta, això és forta. 16 nominacions a l'Òscar.
I potser no és titànic, però és que si et pares a pensar en fred, la majoria de les nominacions les mereix. No penso que sigui la millor pel·lícula de la història, però si hi vas categoria per categoria, una per una, revises les nominacions, pràcticament totes són merescudes. Corregeix-me si li dic una mentida. Jo crec que és una molt bona pel·lícula, però potser no és verset de tantes nominacions, però potser no és excel·lent en gairebé res i, per tant, jo crec que no s'enportarà tants Òscars.
Jo crec que no s'emportarà tants, però potser un 6-7 s'emporta tranquil·lament per cada 16. És molt complicat anar-te amb pocs. I al final està nominada millor pel·lícula i és excel·lent en moltes coses, però el que tu dius no és el Titanic, que és una de les que se'n va portar més.
No és El senyor de los anillos No és, no és Però és una pel·lícula que a mi em va agradar molt I potser cau en un any Que, home, fas molt bé la pel·lícula És una pel·lícula que a mi m'agrada moltíssim Per mi és un nou, més o menys I l'ha recomanat moltíssim M'agrada molt la pel·lícula, m'agrada molt la història M'agrada molt la fotografia, m'agrada molt el càsting
el so, la banda sonora és una pel·lícula molt bona llavors caus en un any en el qual tens aquesta possibilitat d'entrar a tantes categories i jo crec que és merescut és merescut que entri dins de la història però potser no guanya tants com per exemple El senyor de los anillos que és el record
I després tenim Sueños de trenes, aquesta és la que menys conec i encara no l'he vista. Després, millor direcció, passarem ja una mica més ràpid per tenir temps de parlar de moltes coses, la Chloe Zhao per Hamnet, el Joe Safdi, Martí Suprem, Paul Thomas Anderson per una batalla rere l'altra, Joachim Trayer per Sentimental Value i Ryan Coogler per Los Pecadores.
Normalment, millor pel·lícula, millor direcció, estan relacionades i aquí destacen, jo suposo que la Chloe Zhao per el Hamnet, perquè a mi m'agrada moltíssim com la va dirigir, el Joe Safdie per Martí Suprem, Paul Thomas Anderson, és que pràcticament tots estan una mica dividida i jo crec que el Ryan Coogler i el Joachim Trayer no seran qui se l'emportin.
Jo crec que està entre Hamnet, Martí Supreme i una volta darrere l'altra. Millor trio protagonista, passo per sobre, respectant les nominades perquè és espectacular. La Jessi Buckley per Hamnet guanyarà. No dic res més. Si veieu Hamnet... És espectacular, eh? Els 5 minuts que la veus dius, vale, sí. Esteu. Només apareixen 5 minuts.
No, no, dic, 5 minuts de pel·lícula i ja està. Ja és pràcticament la protagonista per sobre del William Shakespeare. I hi ha unes escenes en les que dona la vida al seu fill i llavors aquesta escena, que és en un bosc, només diria això, no és un espòiler, té un fill en un bosc, hi ha una intensitat, unes cares, unes poses...
És espectacular. Que sembla que sigui veritat. Sí. Aquest és tan gràcia de ser actor. Millor actor protagonista, Timothy Chalamet, Leonardo DiCaprio, Ethan Hawke, Michael B. Jordan, que fa dos papers en Sinners, s'ha de destacar això, i el Wagner Moura per l'agente secreto. En aquest cas, els favorits són el Timothy Chalamet i Leonardo DiCaprio, i jo crec que se l'emportarà el Timothy Chalamet per Martí Suprem. Ja he vist la pel·lícula, es parlava molt d'aquell Gerard favorit, i jo crec que sí. A més, trenca aquesta barrera d'un noi tan jove guanyant un Òscar.
Sí, seria, crec, el segon més jove, no? En 30 anys. En portar-se el premi Òscar a millor actor, el segon més jove. I s'ha de dir que la campanya és molt important i el Timothy està fent una gran campanya publicitària per a emportar-se aquest premi. Sí, la veritat és que sí. I, bueno, passem una mica ja per sobre. Millor actriu de repartiment, El Fanning per Sentimental Value, Inga Ibstorder, també Sentimental Value, Amy Maddingan per Weapons, que jo crec que potser se l'emporta ella, que és la que fa de villana de Weapons,
i Wimmy Moss a Cooper als Sinners, Tiana Taylor per una batalla darrera l'altra. I després millor actor de repartiments, ara l'altre que parlem, Jacob Elordi per Frankenstein, a mi m'ha agradat molt aquesta nominació, que és un actor que habitualment fa de guaperes, fa de guapo i al final l'ha nominat per Frankenstein, però és que ho fa molt bé.
El Benicio del Toro per una batalla rere l'altra, Delroy Lindo per Sinners, Son Penn per una batalla rere l'altra i l'Estelan Skargard per Sentimental Value, l'Estelan Skargard, que és aquest actor que moltes mares el coneixen per ser un dels marits de Mamma Mia i que ara els joves el podem conèixer perquè és el pare del cafà d'Eat, el Bill Skargard.
El que fa d'Aid. El noi que fa d'Aid, aquest, és el seu pare. El pare d'Aid és un dels marits de Mamma Mia. És interessant, no? També destacaré, ja per últim, millor càsting. És una categoria que és nova en aquests anys i a mi m'ha agradat molt. Millor càsting, és una cosa que té molt de valor. Hamnet, Martí Suprem, és una de les favorites per mi perquè té un càsting molt interessant perquè la majoria d'actors que surten no són actors. Però què vols?
Què vol dir millor càsting? Millor càsting, en total, potser no tens la millor actriu, però sí que hi fas un conjunt de nou actors, que són tots un buit, no s'aportarà el Premi a Déu, però al final has escollit un molt bon càsting per fer una pel·lícula molt ben estructurada.
És un premi ja global, no? Tot el repartiment actoral. Sí. Amnet jo crec que no se l'emportarà, tot i que té un bon càsting. Una batalla darrere l'altra i un agente secreto encara no les he vist. Sinners se la pot emportar perquè el càsting és espectacular. I Martí Suprem també per mi és l'altra favorita conjuntament amb Sinners perquè Martí Suprem té aquest factor que la majoria d'actors que surten a Martí Suprem no són actors. Ja, això és fort, eh?
Un dels, el Bilià, el que fa de Dolent, crec que va sortir, és un empresari de Shark Tank, el programa dels Estats Units, que els va agradar tant com feia l'empresari, que el van ficar i ell pràcticament actua de si mateix. No sé si parla això molt bé d'ell, però bueno. Jo el veia, aquest programa. Sí, sí, sí. Que feien aquaris i això, no? Hi ha un altre que fa, el fill d'aquest home, en la pel·lícula, és un xaval que era fan dels nics i que el van veure en un vídeo fora del pabelló, el criant...
no sé què, no sé quantos, i el van dir, uau, aquest parla pel·li. Té molt de mèrit. Ah, que guai. Llavors jo crec que les favorites són Martí Suprem per aquesta curiositat i Sinners, no?, per el càsting en total. I bueno, i també, és que hi ha moltes premis. Dic, parem, parem, però és que hem de destacar que Sirat està nominada a millor pel·lícula internacional.
tot i que possiblement se l'emporti El agente secreto, que és la pel·lícula brasileña que té com a protagonista el Wagner Moura, però bueno, Sirat està nominada, que ja és moltíssim. Millor pel·lícula d'animació probablement se l'emporti Les guerreres K-pop, que competeix contra Zeotropolis...
Millor muntatge, el veurem, però també estan la majoria les nominades, no? De millor pel·lícula, doncs, amb millor muntatge. Clar, clar, clar. I, bueno, veurem, veurem. Molt bé, al final, Sirat, per tant, té dues nominacions. És millor Píl·lícula Internacional i millor Música, no? Crec, també... És que ara no... Això estava buscant. L'altra nominació de Sirat, ara no la trobo. Ah, millor so, so. Sí, millor so.
I ja ho va dir a l'Oliver Laschet, que tot i que no és la favorita per guanyar, que per ell s'emporta aquest reconeixement i que directors com el Paul Thomas Anderson deia que estava veient Cirat al GIT i als 10 minuts va dir, hòstia, i es va aixecar del GIT, va anar al cinema que té a sota casa i va dir, no és pel·lícula de GIT, és pel·lícula de cinema. Que és un director reconegut com el Paul Thomas Anderson ho digui, llavors està malament. Clar, clar, clar, clar.
No, no, si al final, a veure si hi ha sort, no, tu, i mira, si hi ha una mica de sort i s'emporta una statueta, escolta... Molt complicat ho veig. Però fa quan no ve una statueta aquí a Espanya? Fa bastant, no? Fa molt. Sí, jo crec que sí, ara no recordo, però a nivell de pel·lícula ara no me'n recordo, i d'actor-actriu, la Penélope, si no me'n equivoco, Antonio Banderas, Javier Bardem, no? Sí, sí, però clar, fa molts anys, això. Sí, sí, sí.
Veurem, bueno, veurem. Tot s'ha de dir també que he cirat, només per estar allà ja és molt de mèrit. I sí que és veritat que tampoc es va emportar un globus d'or, que això hagués sigut també una bona senyal que potser hi havia opcions, eh? I bueno, ja d'aquí el que queda de programa. Podem parlar de les pel·lícules que hem vist últimament. Hem parlat una mica del Martí Suprem, ja te l'he dit, que per mi és una pel·lícula molt intensa, que és un Déu de Déu, que és una pel·lícula que recomano a tothom anar, que la campanya que s'està fent per aquesta pel·lícula
Té sentit, és una pel·lícula també per públic adult, possiblement, no és una pel·lícula per anar amb tota la família, ja que hi ha delinqüència, fins i tot a mi me'n recorda, no és ludòpat el Marti, però hi ha punts d'addicció, de ludopatia, d'atacs.
que a mi em recordaven a una persona amb ludopatia per part del Martí. I aquesta pel·lícula és la que el Timothy Shalamet va estar preparant-se per aquest paper molts anys, oi? Sí, sí, el Timothy Shalamet no hi ha qui li guanyi un partit a ping-pong, eh? Ara és bo, no? Sí, sí, sí. I llavors aquesta pel·lícula jo no parlaré molt perquè jo crec que és una pel·lícula que és millor sorprendre's veure-la, però és una pel·lícula que a mi m'ha agradat molt i que en aquesta pica baralla, no?, que tenen els germans Safdi que feien pel·lícules junts i ara s'han separat, un va fer Smagin Machine,
l'altre, Martí Suprem, ha guanyat clarament uns dels germans, tot i que ara ha sortit un problema que diuen que en una de les pel·lícules que ells van dirigir conjuntament, una escena de Good Time, van tenir una actriu menor d'edat amb un home d'antecedents penals tenint una escena íntima, sense coordinador d'intimitat, i llavors el Josh Safdie, que és el director de Martí Suprem, era el suposat supervisió d'aquesta escena, llavors
Veurem què passa ara amb aquesta persona, ja que justament, òbviament, surt aquesta notícia en el moment dels Òscar perquè tingui aquesta visibilitat. Això ja són temes més conflictius, no? Deixem parlar justícia, a veure què diuen. I dins del comercial, sí, ha guanyat el Josh, clarament. I anem a parlar una miqueta de Hamnet, perquè hem parlat una mica, però és que és una pel·lícula que m'interessa molt i que tinc moltes ganes de veure.
És una pel·lícula que ja per començar té una fotografia espectacular i tenir tanta relació estreta amb el teatre jo crec que destaca molt els diàlegs, també destaca molt el que he dit, la fotografia, l'escenografia i té un càsting molt bo i la Jessie Buckley ho fa espectacular i mira, aprofito per parlar del Pol Mescal que ho fa espectacular i no està nominat, és la gran sorpresa, ell s'ha quedat fora de les nominacions a millor actor que potser no era per guanyar però jo crec que sí que ara sí que està nominat
i que aquesta pel·lícula a mi m'ha agradat moltíssim és una pel·lícula que té un ritme lent però que és una pel·lícula que a poc a poc et va ficant dins dins dins dins fins a un punt que connectes i que els successos que li passen a aquesta família et fan molt de mal i aquestes interpretacions t'ho fan sentir encara més i jo crec que és una pel·lícula que si tu tens t'agrada molt sentir les emocions l'has de veure amb empatia i si no l'has de veure com una història llunyana perquè si no et destrossa
Si tu t'imagines que aquesta família, per exemple, la típica, no, se muere, no sé què, i no, m'imagino que si se muere una madre, oi, si se muriera mi madre. No ho facis això. No ho facis perquè cauràs malament. No ho facis perquè cauràs en un punt que començaràs a plorar i no pararàs. Escolta, Dani, si t'hem de preguntar a tu millor pel·lícula, a qui li donaries l'Òscar? De les que he vist, estic entre Hamnet i Martí Suprem.
Mollat, has de mullat. Ara has vist les dues. A mi em dona igual, Hamnet. Tothom parla de Martí Suprem. Jo tiro per Hamnet. Jo vaig connectar molt i amb les persones que vaig anar a veure Martí Suprem i Hamnet els va agradar més Martí Suprem i no van connectar tant. Però jo tinc aquest punt sentimental, aquest punt artístic que té Hamnet, que Martí Suprem m'agrada moltíssim. Però jo s'ho donaria Hamnet, l'Òscar Millocto s'ho donaria al Timothy Chalamet per Martí Suprem i Milloctrio a la Jessie Buckley per Hamnet.
Molt bé, doncs aquests són els tres grans premis de la nit. Sí. Saps que ja fa fora una batalla rere l'altra? He de dir que és un pecat, no? Aprofitant que hi ha la pel·lícula dels pecadors, és un pecat que jo no l'hagi vist encara. Llavors, abans de l'època de premis, jo em comprometo a veure-la i si canvio d'opinió, oi...
Per mi una batalla arreu de l'altra, però de moment amb les que he vist, per mi Hamnet. Hamnet i Martí Suprim per tant són les dues grans, els dos grans cavalls de carreres que tenen aquests Oscars, veurem al final amb quantes estatuetes s'acaben quedant, però això sempre està guai, aquesta nit dels Oscars sempre s'interessen.
Sí, a veure si no em dormo, perquè jo sempre em passa el mateix. Jo vull veure-la, veure-la, veure-la, i a mig de la nit em dormo i després m'aixeco aviat, i ja la veig sense veure el mòbil, la veig en diferent. És que quan duren a gala dels Oscars? És llarg, no? Sí, és molt llarg, fins i tot els discursos tenen un límit de temps, perquè comences a parlar, l'agradezco a mi abuela, a mi tia, a mi prima, a mi abuela, a mi directora, a mi maquillador, no, ja. Prou, prou. Comencen a posar la música alta, que és la realitat, sí, sí, sí,
Això és com a la discoteca quan has anat fora, que et posen el flamenquito... I bueno, si guanyes el premi tens tants de temps i començaràs a sonar la música, que l'Adrien Brody l'any passat va trencar el rècord, crec que un dels discurs més llarguts de la història, perquè va començar a sonar la música. Da igual que sonen a la música, eh, jo sigo!
Bueno, llavors aquestes gales duren perquè són molts premis, més actuacions, més... Els nominats són, presentarà ara l'homenatge a les persones que també es moren durant l'any, habitualment hi ha homenatge, és una gala molt llarga, que si la vols veure al març has d'estar preparat amb crispetes, Coca-Cola, cafè... Cafès i Red Bulls, sobretot. Cafès, Red Bulls, mònsters i tot el que puguis per aguantar tota la nit. Perquè això ens toca de matinada, no?, perquè es fa als Estats Units. Sí, sí, sí, sí.
Com es deia el teatre que ho fan allà? El teatre xinès, el de Los Angeles, no? Sí. El Dobli, no? Dolby? És conegut com el teatre xinès, bàsicament. Ah, doncs no ho sabia. El teatre xino de Los Angeles, si no m'equivoco. Molt bé, té un nom, eh, per això. Sí, ara t'ho busco. Busca'm-ho, ara com es diu. És el... Ah, no, m'estic equivocant, no és el teatre xinès, crec. Uf. Com és? A veure. A veure, jo t'ho busco també. El teatre dels Oscars. El teatre dels Oscars, sí. Jo crec que és el Dolby o algo així.
El Dolby Theater. Veus? Eh, ara he guanyat jo, eh? Calladet. Pensava que era el teatre xinès, aquest que surt al GTA, al costat de la casa més cara. Ai, sí? Pensava que era aquest, però no és el Dolby Theater. Aquí tens tu raó, i bueno, parlem de les estrenes del divendres, A ida i Vuelta, aquesta sèrie mètica espanyola, té aquesta pel·lícula, que bueno, els que hem vist la sèrie la veurem, no? Ja sigui bona o dolenta... A nosaltres tenen aquest divendres.
Sí, s'estrena aquest divendres. És una comèdia, òbviament, i fa com... Retracten com la gravació d'un episodi d'Aida i va explicar al Paco León que tots els que volien que torneixin els personatges als episodis al terminar la pel·lícula tens un QR per veure aquest episodi fictici que s'està gravant dins de la pel·lícula i després podràs veure't amb un episodi extra, llavors. Molt bé.
Tothom estarà content, no? Si no t'agrada la pel·lícula suposo que t'agradarà l'episodi. I la gran estrena del divendres, Martí Suprem, que ha trencat records als Estats Units i jo crec que els trencarà aquí a Espanya. Pel·lícula espectacular, recomanada, Déu de Déu. Per mi aquestes són les dues estrenes més destacades d'aquest divendres. Però no hem de deixar enrere que s'ha de veure Hamnet, que es va estrenar fa poc.
i bueno jo diria per anar al cinema ara mateix Martí Suprem o Hamnet i bueno si ets fan d'Aida i vols tenir aquest compromís amb la sèrie ves a veure-la també i tant que sí escolta Dani ens hem quedat ja sense temps gràcies per venir una setmana més i ens retrobem fins la propera fins demà no
I fins aquí el programa d'avui de dimecres. Ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM, a casa vostra, a Ràdio d'Esvern. Gràcies i fins aviat.