El refugi
Aquí i ara comença El refugi
amb Daniel Martínez
Molt bona tarda, refugiaros i refugiares!
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez
i des d'ara fins a 7 de la tarda estarem amb vosaltres
aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern
Com cada tarda començarem el programa amb l'espai actualitat 360
les notícies destacades a nivell global i municipal
Seguirem amb la càpsula, la cançó destacada del dia
i acabarem la primera hora amb l'espai de Caniveu
amb Anna Hulten
I avui les protagonistes de la segona hora són
Transbaix Power amb la tertúlia de la setmana
on parlem del col·lectiu LGTB
i també del col·lectiu trans
i de notícies d'actualitat
Farem una tertúlia de bat al llarg de la segona hora
Això és el que ens espera aquí a Ràdio d'Esvern
al llarg de la tarda d'avui dimecres
Comencem!
I ho fem com sempre amb Actualitat
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
La guerra a Síria
Curts i proturcs acorden l'alto al foc a la ciutat de Manbij
En aquest cas, les forces proturques
havien pres el control de Manbij els curts els darrers dies
després que aquests l'haguessin alliberat d'estat islàmic el 2016
L'anomenat exèrcit nacional sirià i les forces democràtiques de Síria
han arribat a un acord d'alto al foc en aquesta ciutat que esmentaven
i és que els combatents curts han acceptat retirar-se de la ciutat després
de dies d'ofensiva proturca per garantir la seguretat dels civils
i facilitar un procés pacífic a Síria
L'acord s'ha pactat amb la mediació dels Estats Units
que donen suport a la coalició kurda
amb uns 900 soldats en lluita contra l'estat islàmic
De fet, les mateixes SDF van expulsar Estat Islàmic de la ciutat l'any 2016
I marxem cap al Pirineu francès
Es busquen dos excursionistes catalans desapareguts aquest dissabte al Pirineu francès
Les condicions meteorològiques compliquen la recerca de la parella de Gironilla i Manresa
Esportistes experimentats que van sortir divendres per pujar al pic Rull d'Arieja
En aquest cas, la gendarmeria francesa i els bombers andorrans
busquen una parella de catalans que divendres van sortir d'excursió al Pirineu francès
Agents de la gendarmeria de Muntanya, en aquest cas, han reprès avui dimecres la recerca
5 gendarmes els estan buscant per la ruta que havien previst els excursionistes
mentre 5 més estan seguint altres rutes cap a la banda d'Ax
on es podrien haver dirigit si es van desorientar pel mal temps
En aquest recorregut hi ha 5 refugis més en els quals haurien pogut decidir resguardar-se
Com més on es passen, més difícil és trobar-los sants i estalvis
però malgrat el temps, el gendarmer en cap de la comissaria de Muntanya
diu que té esperances de trobar-los en vida
Si són en una cabana de refugi poden aguantar molts dies
però és més preocupant que s'hagin pogut quedar atrapats en la neu
Restablert a la circulació de la R3 de Rodalies un cop reparada la varia
els trens ja circulen entre parets del Vallès i la Garriga
amb retards que en alguns casos superen els 30 minuts
La circulació de trens de la línia R3 de Rodalies entre parets del Vallès i la Garriga
s'ha restablert després d'un problema en el sistema de senyalització, comunicacions i gestió de trànsit de Rodalies
que l'han mantingut tallada des de tres quarts d'una d'aquest dimecredes
Des de Rodalies avisen que els trens tornen a circular amb retards
que en alguns casos poden superar els 30 minuts
I margem a les notícies a nivell municipal
Avui del portal de Ràdio d'Esvern volem destacar dues notícies
que en primer lloc protagonitza l'obertura de les inscripcions pels cursos de català el 2025
a Sant Just d'Esvern
El procés d'inscripció es realitzarà del 17 al 19 de desembre
inclou nivells de l'AU al CEU
El Consorci per la Normalització Lingüística obrirà un nou període d'inscripció
pels cursos de català Sant Just d'Esvern corresponents al 2025
Les inscripcions es poden realitzar en dos torns
El torn preferent serà el dia 17 de desembre del 2024
mentre que el torn general serà obert els dies 18 i 19 de desembre
Els cursos que abasten nivells des de l'AU fins al CEU
es podran formalitzar de manera presencial al Servei Local de Català de Sant Just
de 9 a 1 i de 5 a 8
Per a més informació es pot contactar amb el Servei Mitjançant al telèfon 934734476
o a través del correu electrònic
Sant Just d'Esvern arroba cpnl.cat
És a dir, Consorci per la Normalització Lingüística cpnl.cat
Allà trobareu també aquest accés, aquest correu electrònic
per poder enviar tota la informació i totes les preguntes
Els interessats també poden accedir al web oficial
que podreu trobar el link al nostre portal
al portal de ràdio d'Esvern
per consultar tota la informació necessària
sobre el procés d'inscripció
i també l'oferta formativa disponible
I ara parlem del tall de circulació a la carretera reial
que està previst per aquest cap de setmana
per les obres al col·lector
La circulació de vehicles quedarà tallada a la carretera reial
durant el cap de setmana del 14 i 15 de desembre del 2024
amb motiu de les obres de construcció del nou col·lector
al carrer de l'Ateneu
El tall afectarà el tram comprès
entre la Rambla de Sant Just i el carrer Bonavista
tot i que l'entrada i sortida de vehicles amb gual
no es veurà afectada
L'Ajuntament de Sant Just recomana utilitzar itineraris alternatius
i planificar els desplaçaments amb entalació
Així mateix també informa que hi haurà afectacions
en les línies de bus L50, L62, L51
i l'Ada 67
Aquesta intervenció és necessària per millorar la xarxa de sanejament
i garantir el correcte funcionament del nou col·lector
I marxem a l'efemèrida del dia
Avui 11 de desembre
es celebra el Dia Internacional de les Muntanyes
Ens sembla també un gest bonic
el fet de recordar que les muntanyes
com les nostres, les de Collserola
la serrada de Collserola
doncs són també part important de les nostres vides
Marxem ara però a l'espai musical del programa
Això és La Càpsula
La Càpsula
Música sense límits
I tot i que la primera hora serà molt musical
perquè tindrem l'espai d'anar a Hulten
de Can i Veu
Abans nosaltres, com cada tarda
encetem també aquesta hora de música
amb Bonnie Tyler avui
a l'espai de La Càpsula
Ella, nascuda
en aquest cas
com a Gaynor Hopkins
és una cantant galesa de música pop i rock
després es va canviar el nom a Bonnie Tyler
posseïdora d'una veu molt característica
com ronca i escardada
que se l'ha considerat sovint
l'equivalent femení a Rod Stewart
Tyler va guanyar protagonisme
amb el llançament del seu àlbum
el 77
The World Starts Tonight
i els seus senzills
Lost in France
o More Than A Lover
el seu single del 78
It's A Heartage
va arribar al número 4
el UK Singles Chart
i el número 3
dels billboards dels Estats Units
en aquest cas
sentirem una cançó
que a mi m'agrada molt
que és
I Need a Hero
aquí a Ràdio d'Esvern
sentim de nou
a Bonnie Tyler
aéum
aéum
aéum
aéum
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Avui a l'espai d'un autor al refugí us portem l'escriptora Almodena Grandes.
Almodena Grandes és una reconeguda escriptora espanyola nascuda a Madrid el 1960.
Destaca principalment per a les seves novel·les que sovint aborden temes com la història contemporània d'Espanya, les relacions humanes complexes i els secrets familiars.
Bona nit
Vívids que captiven els lectors.
Ha rebut diversos premis literaris
i es considera una de les escriptores més importants
de la literatura espanyola contemporània.
Avui us portem un fragment de La madre de Frankenstein,
del Modena Grandes.
Lo malo es que tenga la vista tan débil,
porque no le veo bien la cara,
pero conservo mi cerebro privilegiado, superior
y he activado todas mis potencias.
Se lo expliqué muchas veces a los médicos al llegar aquí
y no me hicieron caso.
Mi corazón, mis caderas, mis pechos, mis nalgas son de mujer,
pero el cerebro, el cuello y los brazos,
las piernas y la clavícula son completamente viriles.
Y si no se lo creen,
que me hagan una autopsia cuando muera
y ya lo verán.
No conseguí transmitirle esta facultad a Heild.
Ella era mujer de los pies a la cabeza.
Por eso se perdió.
Las mujeres se pierden por el sexo,
pero a mí ningún hombre me ha hecho sentir nada
de la cintura para abajo.
De ahí proviene mi fortaleza.
Cada vez que él entra por la puerta,
mientras hago que escucho a la mosquita muerta,
me pongo en mi postura de pensar.
La madre de Frankenstein, del Modena Grandes
Vaig caminant com el firaire,
pres del seu vell sota els estels.
Des de la Barcelona al caire,
canten sirenes que en són rebels.
Duc els tambors d'un mar en ruïnes,
sóc pastor arran de tot un cint,
sempre a punt per robar la lluna.
Oi, oi, oi, oi, iai, iai, iai, iai, iai,
jo sóc músic de carrer.
Oi, oi, iai, iai, iai, iai,
del teu pas sóc dita llaire.
Oi, iai, iai, iai, iai, iai,
deixo l'alegria a l'aire.
Oi, oi, oi, iai, iai,
per quan vulguis parar el temps.
Sóc fill del mar que desespera,
duc a la sang al seu verí.
Sobre la pell el sol ens crema,
si estem junts crema la nit.
Malgrat que amino sense cap casa,
sableixo pluc dels teus petons,
vinc a encendre foc a la plaça.
Oi, oi, oi, iai, iai, iai, iai,
jo sóc músic de carrer.
Oi, oi, iai, iai, iai,
del teu pas sóc dita llaire.
Ai, iai, iai, iai,
deixo l'alegria a l'aire.
Oi, oi, iai, iai,
per quan vulguis parar el temps.
Oi, oi, iai, iai, iai,
que s'encenguin els tambors.
Oi, oi, iai, iai, iai,
al ritme de la tempesta.
Ai, iai, iai, iai,
t'he buscat entre les festes.
Oi, oi, iai, iai, iai,
perquè explotin el teu cos.
Cavallant de literari!
T'esprova ser 1 rígula de la tempesta.
El teu cos sota la lluna m'atrapa quan cau la nit.
I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te.
Em va agradar estimar-te ahir.
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna m'atrapa quan cau la nit.
I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te.
Em va agradar estimar-te ahir.
Jo soc músic de carrer.
Del teu pas sóc nit de lleire.
Deixo l'alegria a l'aire.
Oh-oh-oh-oh-oh
Per quan vulguis per al Cong這
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Que s'encenguin els tambors
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Al ritme de la tempesta
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
T'he buscat entre les festes
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh
Perquè esbrutin el teu cos
Oh-oh-oh-oh-oh
Oh-oh-oh-oh
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cint.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no. Al de viatjar més, si ho hi ha.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot, només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 h, te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans.
Sintonitza Radio Desver en la 98.1 FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina,
de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'app de Radio Desvern o a la web radiodesvern.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ho hem estat meditant molt.
I sí, el refugi és la millor alternativa de les tardes.
El refugi,
el magassin de tardes de Radio Desvern.
Cada tarda de 5 a 7,
al 98.ufm i al 3w.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci,
de moltíssimes coses més
i ho volem fer al teu costat.
Escolta'ns cada tarda
a Radio Desvern.
I seguim aquí les tardes de Radio Desvern.
Seguim al refugi.
Ara és moment de posar més música,
però acompanyada de la dolça veu
de l'Anna Hulten.
Anna, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Molt bé.
I tu?
Doncs bé,
seguim en un altre espai de Caniveu,
aquí al programa,
on avui parlarem
d'una música
bastant antiga, eh?
Bé,
comencem
molt
en l'antic temporada,
però acabem
amb els temps moderns.
Farem un viatge en el temps,
no?
Des dels inicis
d'aquesta música més coral
fins a l'arribada
de la música
coral més actual.
Avui,
bàsicament,
centrarem la secció
en parlar de corals,
grups,
vocal groups
i també
aquesta versió
capela
que a mi m'encanta.
La música capela
m'encanta, no?
Sí.
I al final també
la similitud
que podrien arribar a tenir,
no?
Les diferents cançons
i els diferents gèneres musicals
que avui sentirem,
que poden tenir
un enllaç, no?
Una vinculació entre elles.
Sí, la vinculació
avui és una mica
que, clar,
podem pensar
que
és molt normal
i sempre hem cantat
amb moltes veus,
però, bueno,
la música aquí
a l'oest,
no?,
a la western music,
la tradició,
de fet,
al principi no era
amb moltes veus,
era només a cantar
a les esglésies,
les monges van cantar
amb una melodia,
junts,
i ja està.
I és això
durant la missa, no?
O a l'església
en moments religiosos, no?
Clar.
Sí, sí, totalment.
I aquí, doncs,
veurem els diferents tipus
de música
que poden néixer
a partir d'això.
I comencem
amb una cançó
que es diu
Cantos firmos
i que sentirem
a continuació.
Aviam
què ens porta.
Jo crec que ens transportarà
una mica
a un altre temps.
Clar, això ja
directament
què pensem?
Pensem
amb l'església, no?
Amb aquest ressò
de l'església
i també amb aquest cant coral
més gregoriant, no?
Sí, sí, sí.
Mòsica gregoriana.
Bé, una cosa
de la història antiga, no?
I, clar,
en aquesta època,
bé,
també van inventar
les partitures
i tenen una pinta
molt diferent
que ara
i, saps,
és una evolució
molt gran
des de...
Només la gent
va cantar
boca a orella
una mica així, no?
I
a formalitzar
una mica la música.
Clar, perquè al principi
era tot com molt
esquemàtic, no?
I s'ho havien d'anar
passant entre ells.
és aquest to,
és aquest no sé què.
Fins que al final
creen, diguéssim,
aquest llenguatge,
que és el llenguatge musical, no?
Clar.
I generen, doncs,
aquesta partitura,
aquesta escala
amb notes
i genera ja, diguéssim,
un context, no?
On poder centrar-se
i on tenir, doncs, diguéssim,
clar
quin és l'espectre, no?
d'aquesta música.
Sí, és com l'invent
de fer llibres escrites, no?
Al final,
ara tenim moltes llibres
i tenim la internet,
tenim molta informàtica, no?
Entre nosaltres.
Si tu ets a l'altre costat del món,
pots llegir una cosa
que jo m'he escrit aquí.
I és el mateix
en partitures.
Jo puc comprar una partitura,
per exemple,
d'un coral,
d'un aranjament,
d'una cançó
que a mi m'agrada
i diu
Ah, vale, jo entenc, saps?
Llegir, llegeixo
i jo entenc
el que significa
i puc fer amb el meu coral aquí.
Clar.
I això que sentim ara, què?
Sí, ara sentim una
una psalma, es diu?
Un psalm?
Un psalm suec
de les 300
després de Crist
i es diu
Várens Frelzere
és una cosa del Déu i Jesús
i podem notar
que hi ha dos veus
amb quatre o cinc notes
a diferència.
De fet.
Clar, ho dèiem abans
a fora de micròfons,
no?
És allò que no acaba d'encaixar
i per nosaltres
ens sona com curiós, no?
És una música curiosa.
Perquè si...
També podem fer una prova,
no sé si podem fer-ho,
però tu saps la cançó
Brother Jacob
Tu saps aquesta?
O...
Aquesta era el...
Twinkle, twinkle, little star
Era el Frere Jacques, no?
Sí, el Frere Jacques
Frere Jacques
Dormez-vous
Dormez-vous

d'harmonia que estem acostumades ara
No, no, totalment, totalment
I passem a un altre registre
una mica diferent
Sí
Seguim viatjant en el temps
Ara viatgem als 1700
Aquesta és una de les últimes cançons
que va escriure el Pergolesi
que era un compositor
que era un compositor molt, molt coneguda
i es diu
Stabat Mater
I hi ha aranjaments
que per un...
com un duet, no?
Amb dos veus
I també aranjaments per coral
i els violins
i...
I...
Sí
Clar
Realment és una...
una versió molt bonica
molt diferent també
és una peça única
i que també ens genera
ara sentim ja la veu cantrat
Sí
Clar, aquesta majestuositat, no?
Aquesta grandesa
és bestial, eh?
I dramàtic
Sí
Hi ha un dramatisme, no?
Perquè al final també entenc
que aquestes lletres
estan molt relacionades
amb la Bíblia
amb la vida de Jesús
amb tot allò
que diuen
les Sagrades Escriptures
Llavors també té
alguna qüestió
que realment
doncs
molt profund
molt
dramàtic
com deies
i també doncs
que va seguint una mica
doncs
tota aquesta tònica
eclesiàstica
que evidentment
doncs
ja
ja
ja sona, no?
Com comentàvem abans
amb la primera cançó
evidentment
són cançons
que tenen
molts anys de diferència
però amb aquest primer
Cantus Firmus
ja sentíem
aquell ressò
de l'Església
sentíem allò
aquella majestuositat
i aquí també
hi ha alguna cosa
d'això, no?
Sí
Escoltem una mica
el que fan
aquest tipus d'harmonia
aquest tipus d'harmonia
potser
potser
trobarem més
normal
en alguna manera
no?
És més com
bé, és música clàssica
cantant en harmonia
no?
Sí, sí
perquè això
de les harmonies
de 4 o 5 veus
com t'he dit abans
ara
no és el tren
no és el que fem ara
la música popular
per exemple
sí, sí
sí, sí
totalment
tampoc és el que fem ara
el que sentim a continuació
però igualment
ens encanta
clar
aviam
Wolfgang Amadeus Mozart
era un geni
clar
i amb aquesta peça
jo crec que ens ha deixat moltes coses
però aquesta peça en concret
l'hem sentit en pel·lícules
hem sentit a obres de teatre
l'hem sentit a tot arreu
a òperes
i en directe
perquè encara
moltes corals
fan el Requiem
aquesta és una cançó del Requiem
que tenen molts trossos
una cançó
un tros del Requiem
que de fet
ell va escriure
i no va acabar
abans que va morir
i un altre home
va acabar
un altre compositor
va acabar
algunes trossos
de tot el Requiem
perquè clar
era malalt
i va morir
Mozart
una vida una mica
una mica trista
una vida molt trista
i amb molta penoria
perquè al final també
la fama
se l'ha guanyat després
de gran compositor
de gran músic
sí
bé
però
aquí sonarem
una mica més
un coral
com
potser coneixem
els corals clàssics
d'avui
que tenen
soprano
contralto
tenor
i baix
és més aquest
divisió
amb quatre
veus
i a vegades
els quatre veus
també fan divisions
i encara més veus
i si marxéssim
a la següent cançó
encara notaríem més
perquè aquesta
em comentaves
que aquesta cançó
és més aviat actual
en aquest sentit
ara
ara tenim un compositor
per corals
que es diu
Eric Whittaker
que és d'Amèrica
Nord-Amèrica
i és ara molt
molt
trendy
és que molt
la gent
li encanta
els arranjaments
d'aquest
i el so
i el que fan
amb les harmonies
i sona molt diferent
que el Mossad
per exemple
perquè Mossad
va fer una cosa
durant una època
que hi ha
algunes normatives
que no tenim ara
tenim altres
és més lliure ara
a mi em porta
a un gènere de fantasia
no?
això?
cap a un lloc
no?
que maco
molt maco
clar
podem pensar
que entre el Mossad
i l'Eric Whittaker
han passat moltes coses
amb la música
no?
evidentment
ha passat
hem inventat jazz
blues
soul
rock'n'roll
i clar
influeix també
la música
dels corals
i les harmonies
i altres acords
no?
ell ha construït
harmonies diferents
que el Mossad
això era com
anti
les normatives
de com tu
escrius
les veus
saps el que vull dir?
no era clàssic
no era ok
era com una mica
raro
si tu fas això
saps?
sí, sí
doncs
seguim amb una altra
això és Butterfly
que aquí també ens portaves
un altre registre
això és el que comentàvem abans
del gènere
a cappella
a cappella group
on les veus
formen part activa
en tota l'estona
de la cançó
formen part instrumental
també
i generen un ambient
com aquest
llenament
i giusti
de la cançó
i llenament
sweet
is the sound
of my new bones
i stretch them open
and let them dry
i haven't seen
this world before
but i'm excused
i'm a butterfly
i d'alguna manera
també volem defensar
que això
amb el que hem anat sentint
al llat del programa
té molta relació
perquè al final
aquí també sentim
moltes coses
que ens ressonen
a les cançons
que hem sentit anteriorment
la segona que sentíem
que eren
aquelles dues harmonies
que eren molt similars
aquí a darrere
en aquesta base instrumental
també sentim
alguns moments
que hi ha poca diferència
entre les notes
entre les diferents veus
és una proesa
fer això
és molt xulo
i també
també
en algun moment
van inventar
el beatboxing
que imita
una bateria
i al final
aquests vocal groups
com aquesta
que fan tot
en veus
intenten imitar
com un grup
de músics
de música popular
o rock
com vulguis
no depèn de l'estil
el baix
elèctric
la bateria
piano
guitarres
tot
han de fer
amb la veu
i és per això
bueno
intenten mantenir
la base musical
però en comptes
amb els instruments
amb la veu
clar
els veus
fan tot
el que fan
normalment
l'altra cosa
i podem escoltar
la següent cançó
només volia dir
que aquest grup
era
Raiatón
de Finlàndia
i ara
escoltem un grup
suec
que es diu
The Real Group
i estan imitant
la cançó
d'Abba
el Dancing Queen
Et passa que Mava
és com que
et surt
la cançó
ja
és sentir
quatre acords
i ja
et surten
les lletres
et surt
la melodia
no pots evitar
ballar
sí, clar
és una cançó
tan xula
molt fort
aquest grup
van fer famoses
a les 90
jo crec que els
vocal groups
de fet
van créixer
i van agafar
més com famoses
van fer més famoses
en general
molts grups
d'Amèrica
perdona
a partir d'aquest grup
es va fer una mica
famós
això del vocal group
aquest grup
era una de les famoses
dels vocal groups
dels pioners
es diu
sí, pioners
exacte
i bueno
també hi ha grups d'Amèrica
Sweet Honey in the Rock
o bueno
hi ha moltes grups
que canten només
i fan coses
molt molt maques
que guai
m'encanta
i vinga
canviem de registre
de tònica
ens anem a un tema
que es diu
The Monk
sí
què és això Anna
mira
perquè després
si et fixes
aquests dos grups
o bueno
moltes de les grups
aquestes
utilitzen les veus
en directe
que no fa falta
micros
utilitzen micros
però no és com
estan gravant coses
i cantant
amb coses
però
ara
entrem
a escoltar
dos artistes diferents
que utilitzen
l'estudi
i els micros
per posar
layers
no sé com es diu
gravant a tu mateix
moltes vegades
i aquesta és una dona
de França
que es diu Camille
que fan pop
una mica experimental
clar d'alguna forma
van posant com capes
que com tu comentaves
estan generades
doncs
en estudi
i les van
sobreposant
per
generar això
sí
i en molts casos
entenc que una mateixa
persona
no ho fa tot
vas gravant
i a partir d'aquí
ja ho generes
tot
sí
i per exemple
les cançons
de l'ABA
el que van fer
clar
això era
abans
de la tècnica
més moderna
que tenim ara
que tothom pot tenir
un estudi a casa
gairebé
sí
però en aquesta època
l'ABA
el que van fer
per agafar
la so típica
de l'ABA
és gravar
les cantants
múltiples vegades
bastantes vegades
exactament
és el mateix
i encara
la gent fa
perquè la veu
surt més
com
gruixuda
en una manera bona
hi ha una
barreja
de capes
i al final
hi ha una càrrega
allà
que és molt més emotiu
perquè
com deies tu
és més gruixut
llavors
sents més veus
i et dona la sensació
que
ostres quanta gent
està allà cantant
i quantes coses
hi ha en aquesta cançó
i també
sense harmonia
a vegades
saps?
que tu cantes
com
Dancing Queen
tu cantes
graves
cinc o sis vegades
Dancing Queen
igual, igual
vull dir
saps?
clar, clar
escoltem una mica
que Camila està fent ara
és molt experimental
m'agrada molt
és com un laboratori
tancar-se allà a l'estudi
i anar provant coses
que guai
doncs vinga
ens anem a
Hide and Sec
què és això?
aquest és
Imogen Heap
i jo
no estic segur
però crec que és d'Inglaterra
o si és d'Amèrica
no estic segur
però ell està utilitzant
una cosa
sí, britànic
britànic
sí, està utilitzant
una cosa que es diu
vocoder
i tu agafes el teu micro
i connectes
en alguna manera
amb un synth
synthesizer
un piano digital
i pots tocar
la teva veu pròpia
en el piano
i surt així
home, és molt interessant, no?
veure
què es pot fer
amb aquest sintetitzador
amb aquestes veus
i també genera
molta curiositat
sentir aquest tipus
de música
potser per un disc sencer
es faria una mica pesat, no?
sí, clar
perquè clar
però el disc
seva
no és només
això, saps?
hi ha més coses
exacte, això sí
però el que és xulo
és aquesta cançó
va fer molt famosa
i la gent
encanta
i al final
és només
un veu
a dins d'un vocoder
saps?
amb aquests acordes
i no hi ha bateria
i baix
i coses així
i és com suficient
en alguna manera
en aquest cas
perquè la cançó
és tan bona
en alguna manera
i agafa
el focus
en alguna manera
i vinga
marxem a l'última
que aquesta
la gent la coneixerà
eh?
sí
mira
no és una cançó
plena d'harmonies
però hi ha
una harmonia
que és una mica important
que és el
mira
anem d'aquí poc
bé
doncs Anna
ens queda molt poquet
per acabar
aviam si trobem
aquest fragment
que volíem sentir
aquí
aquí
doncs molt curiós
això també
com ho fa servir
la Maria Carell
gràcies Anna
una abraçada molt gran
gràcies
i ens sentim molt properament
adeu-siau
adeu-siau
all I want for Christmas
is you
you
baby
oh
I want to ask for much
this Christmas
I want to ask for much
this Christmas
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
bona tarda
us informa
Sergi Molero
desenes de llogaters
de la immobiliària
de la Caixa
comencen
les vagues
de lloguers
els primers
són d'una promoció
de Salou
i un altre
del Vendrell
amb una trentena
d'inquilins
que ja han deixat
de pagar
consideren
una pràctica
abusiva
que el propietari
Immo Caixa
els hagi cobrat
Libi
en altres països
europeus
i a l'estat
de Nova York
els llogaters
tenen el dret
d'autorreduir-se
el lloguer
si poden demostrar
que hi ha hagut
mala praxi
segons ha explicat
a la tarda
de Catalunya Ràdio
el professor
de dret
Jordi Bonzoms
el propietari
no podria
reclamar
o fer una demanda
per impagament
de lloguer
sinó que
els llogaters
tindrien el seu dret
demostrant
que hi ha hagut
una clàusula
abusiva
o un incompliment
de contracte previ
els llogaters
s'organitzen
i diuen
bé, deixem de pagar
una quantitat
de lloguer
i aquest és un dret
que jo tinc
que està reconegut
Més notícies
Natàlia Ramon
Una nena d'onzenge
originària
de Sierra Leone
és l'únic supervivent
del naufragi
patit per una barcaça
en què viatjaven
45 persones
a unes 10 milles
de l'illa italiana
de Lampedusa
La tripulació
d'un valer
de l'ONG Alemanya
Compass Collective
buscava una barcaça
en dificultats
quan ha sentit
els crits
de la menor
al mig del mar
a les 3 de la matèria
La criatura
s'ha salvat
perquè duia
una armilla
salvavides
i s'havia aferrat
a un pneumàtic
que l'ha fet sorar
El capità del valer
ha qualificat
de miracle
la trobada de la nena
en considerar
les condicions
de la mar
en cops de vent
de 23 nusos
i onades
de fins a 5 metres
d'alçada
La criatura
que presentava
un quadre d'hipotèrmia
ha explicat
després
a les autoritats
que la barcaça
on anava
va salpar
la setmana passada
de Tunísia
i que l'embarcació
va volcar
a causa
del mal temps
La carretera
de la rabassada
que connecta
Barcelona i Sant Cugat
a través
de la serra
de Collserola
torna a ser
la més perillosa
del país
sobretot
per les motocicletes
Una altra
de les vies
més conflictives
és la T314
entre Reus
i Cambrils
al Baix Camp
i la B-alta
502
de Vilassà
a Argentona
al Maresme
ho assegura
un estudi
d'accidentalitat
que ha presentat
el Reial Automòbil
Club de Catalunya
Segons l'informe
el risc d'accidents
ha augmentat
un 6%
en els últims
tres anys
després de
més d'una dècada
de descens
en part
això per l'augment
dels accidents
greus i mortals
i també
l'increment
de la mobilitat
El director
de l'àrea
de mobilitat
del RAC
Cristian Bardegí
assegura
que les vies
convencionals
i les d'un
únic carril
per sentit
són les que
acumulen
més risc
Pràcticament
aquí val a dir
que el risc
de patir
un accident
greu mortal
a una carretera
convencional
és gairebé
quatre vegades
el risc
de patir
un accident
en aquestes
característiques
a una carretera
desdoblada
Les grans
empreses
espanyoles
paguen
118
vegades
més
el seu
màxim
directiu
de mitjana
que de mitjana
els treballadors
segons
un informe
que ha fet
Oxfam Intermont
El cas
més extrem
diu l'ONG
és el del
fabricant de components
per l'automoció
CIE Automotive
on la diferència
és de
1.200 vegades
el seu
màxim
responsable
cobra
prop de
24 milions
d'euros
la diferència
més petita
es dona
al gestor
aeroportuari
AENA
que és
una empresa
pública
el seu
president
Maurici Lucena
cobra
187.000 euros
5 vegades
més
que no pas
la seva
plantilla
el cas
més habitual
que es dona
en 6
de cada 10
empreses
és que paguin
50 vegades
més
el primer directiu
que no pas
els empleats
en aquests casos
els màxims
executius
cobren uns
2 milions
d'euros
anuals
de mitjana
i us expliquem
també que avui
i demà
se celebra
a Barcelona
el congrés
TechSpirit
que aplega
empreses
emergents
del sector
tecnològic
i digital
es fa
a la llotja
de mar
i es preveu
que se superaran
els 4.000 assistents
el seu director
és Miquel Vicente
aquesta edició
és la més tecnològica
científica
o dicta
que hem fet
fins a la fecha
refrejant
molts projectes
de base
tecnològica
i científica
en àrees
com
intel·ligència
artificial
computació
quàntica
robòtica
biotecnologia
nascits
en universitats
i centres
d'investigació
d'aquí
Les noves tecnologies
generen el 10%
del PIB català
creen uns 3.000
llocs de treball
al mes
i suposen
un 45%
de la inversió
estrangera
I arriben els esports
ara amb Ruth Vilà
El Barça juga
aquest vespre
partit de la Champions
masculina de futbol
contra el Borussia
Dortmund
Els dos equips
es troben ara mateix
empatats
a punts
a la classificació
en setena
i vuitena posició
A casa
el Borussia Dortmund
suma 13 partits
seguits
sense perdre
a la Lliga de Campions
Aquest Borussia Dortmund
Barça
el podreu seguir
a partir de les 8
a la TDT
de Catalunya Ràdio
Per cert
que el comitè
de disciplina
de la Federació Espanyola
de Futbol
ha suspès
Hans i Flick
durant dos partits
per l'expulsió
a l'última jornada
contra el Betis
el Barça
recorrerà a l'ascensió
A la Champions femenina
Salma Paralluelo
és la gran novetat
de la convocatòria
del Barça
que ja ha arribat
a Suècia
per jugar demà
contra el Hammerby
Quique Nazaret
ha rebut l'alta mèdica
i també és de la llista
la qui farà
l'últim entrenament
a l'escenari
del partit
a les 7
El Mundial Masculi
de Futbol
de 2030
es disputarà
a Espanya
el Marroc
i Portugal
en una organització
conjunta
així ho anuncià
fa uns minuts
el president
de la FIFA
Gen Infantino
durant el congrés
extraordinari
d'aquesta organització
Infantino
també ha avançat
que el Mundial
de 2024
es jugarà
a l'Aràbia Saudita
en bàsquet
el Joan Tut
ha de guanyar avui
l'Ulma a Badalona
per tenir opcions
d'entrar al playoff
de l'Eurocup masculina
el partit començarà
a dos quarts de nou
també a dos quarts de nou
l'Uni Girona
visita al Campobasso
a l'anada
de les setzents de final
de l'Eurocup femenina
i el nadador
Carles Coll
s'ha classificat
per les semifinals
dels 100 metres braça
del Mundial
de piscina curta
que s'està fent
a Budapest
el Tarragoní
s'ha classificat
amb el desè registre
però ha establert
un nou rècord d'Espanya
la semifinal
començarà d'aquí a mitja hora
Fins aquí
les notícies
Qui guanyarà
la presidència
d'Esquerra Republicana?
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona
Sales Vilanova
La policia local
de Sant Just
ha realitzat
131 denúncies
relacionades
amb l'ús de patinets
elèctrics
del municipi
entre l'1 de gener
i el 30 de novembre
del 2024
en el marc
d'un dispositiu
destinat a millorar
la seguretat viària
i garantir
el compliment
de la normativa
D'aquestes
98 han estat gestionades
com a denunciers municipals
i 33 s'han derivat
al Servei Català de Trànsit
Durant aquest període
també s'han retirat
83 patinets
per manca
de documentació
reglamentària
o manipulació tècnica
L'Ajuntament de Sant Just
impulsa aquesta acció
per garantir
una mobilitat
més segura
i sostenible
regulant l'ús
de vehicles
de mobilitat personal
al municipi
Les autoritats
recomanen
als usuaris
de patinets
respecte a la normativa
vigent
evitar manipulacions
tècniques dels aparells
i utilitzar espais
habilitats
per la seva circulació
També es convida
a informar-se
sobre la regulació
disponible
al web
de l'Ajuntament
o dirigir-se
directament
a la policia local
La circulació
de vehicles
de vehicles
quedarà tallada
de la carretira
de la carretira
de la carretira
reial
durant el cap de setmana
del 14 i 15 de desembre
amb motiu de les obres
de construcció
del nou col·lector
al carrer de la Taneu
El tall afectarà
el tram
comprès entre
la rambla de Sant Just
i el carrer Bonavista
tot i que l'entrada
i sortida de vehicles
amb gual
no es veurà afectada
L'Ajuntament de Sant Just
recomana
utilitzar itineraris
alternatius
i planificar
els desplaçaments
amb antelació
Així mateix
informa
que hi haurà
afectacions
a les línies
de bus
L50
L62
L51
i L67
Aquesta intervenció
és necessària
per millorar
la xarxa
d'escenejament
i garantir
el correcte
funcionament
del nou col·lector
El projecte
En bici
sense edat
gestionat
a Sant Just
d'Esvern
per l'entitat
de Sant Just
Solidari
tanca un 2024
ple d'activitats
i avanços
Amb gairebé
100 voluntaris
actius
l'organització
ha participat
en nombrosos
esdeveniments locals
com la Festa Major
Sant Just
al carrer
o la Fira de Nadal
oferint
passejades
amb tricicles
adaptats
per persones
grans
i amb diversitat
funcional
Durant aquest any
el projecte
ha incorporat
un tàndem
que permet
una interacció
més directa
entre voluntaris
i usuaris
millorant
l'experiència
de les passejades
A més
s'han enfortit
col·laboracions
amb el CAP local
faciliten
recomanacions mèdiques
perquè més persones
puguin beneficiar-se
d'aquesta activitat
Tot i l'èxit
els responsables
han destacat
la necessitat
de sumar més voluntaris
i buscar suport
d'empreses locals
per garantir
la sostenibilitat
econòmica
i mecànica
dels vehicles
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem a més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu complet
Fins ara
Ràdio d'Esvern
98.1
Radio d'Esvern
98.1
I still don't know
what I was waiting for
and my time was running wild
a million dead-end streets
and every time I thought
I got it married
it seemed the taste
was not so sweet
so I turned myself
to face me
but I've never caught a glimpse
how the others
must see the faker
I'm much too fast
to take that test
and change
I seguim el Refugi
en magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
amb David Bou
i amb Changes
aquesta cançó
que també doncs
posa a punt d'inici
a aquesta segona hora del refugi d'avui dimecres.
I aprofitem ara també per fer el calendari d'advent,
que sabeu que l'estem fent aquí religiosament cada dia.
Anem a obrir la caixeta del dia 11, que és avui,
i com sempre ens trobem alguna cosa dolça i també una reflexió,
perquè avui el calendari d'advent ve acompanyat d'una reflexió que diu així.
Gratitud davant la vida.
Nadal ens ensenya a mirar més enllà de les nostres mancances
i valorar el que realment importa, la família, els amics, la salut,
i cada petit miracle quotidià que donem per fet.
Doncs mira, la veritat és que estic molt d'acord amb aquesta reflexió
i espero que la tinguem més present, que a vegades se'ns oblida.
Seguim aquí a l'emissora del 98.ufm
i en breus farem, com sempre, com fem cada 15 dies,
aquesta tertúlia amb l'associació Transbaix Power.

Ch-ch-ch-ch-ch-ch-ch-changes
Time to face the strain
Ch-ch-ch-ch-changes
Fins till now, you're gonna get older
Time may change me
But I can't trace time
I said that time may change me, but I can't trace that.
I said that time may change me, but I can't trace that.
I said that time may change me, but I can't trace that.
I said that time may change me, but I can't trace that.
I said that time may change me, but I can't trace that.
I said that time may change me, but I can't trace that.
Thank you.
I said that time may change me, but I can't trace that time may change you, but I can't trace that time may change you.
I said that time may change me, but I can't trace that time may change me, but I can't trace that time may change?
voltant de la temàtica trans i en particular també del LGTB, que avui parlarem una miqueta
d'aquest tema i la veritat és que ens fa molta il·lusió saludar de nou a la Rosa
Maria. Rosa Maria Maristany, bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, estic bé, bastant fresqueta, però bé, aquí s'està molt bé per això.
Aquí s'està bé, aquí la veritat és que no fa gens de fred, hem posat la calafacció
a primera hora de la tarda perquè si no ens glassem i jo ja saps que necessito treballar
a gust i amb una bona temperatura. I també avui ens acompanya, que ja ho va fer a l'inici
de temporada aquesta, en Jordi, que bé, doncs el saludem també aquí. Què tal, com estàs?
Hola, molt bona tarda, molt bé, molt content de tornar a ser-hi.
Doncs nosaltres molt contents també que hi siguis, també formes part de Transbatch Power
i en aquest cas amb ganes de poder parlar una mica, de fer una mica de debat. Avui venen
també temes bastant interessants que crec que li podrem treure bastant de suc.
i res, doncs comencem una miqueta per aquí. La Bea de moment no ha arribat,
a la Natàlia la tenim a l'altona i tampoc la volem molestar gaire perquè si està
a l'altona ha de suar el gustipat, que se'n diu. Sí, més aviat sí.
I llavors, doncs com comentàvem, ho farem així, amb en Jordi Salgado i amb la
Rosa Maria Maristany i amb l'espera també de la Bea si arriba en algun moment.
Rosa Maria, per on vols començar? Vols comentar alguna coseta d'actualitat
abans de comentar algun tema que tenim també al Calaix?
Bé, comenta-vos que, per exemple, el que és la Bea va... i el Jordi va ser-hi, per
exemple, la Bea va ser ponent el Dia de la Memòria Històrica Trans, que es va fer al centre
de la GTVI. Jo no vaig poder-hi ser-hi present perquè tenia altres compromisos i no vaig
poder-hi anar. Però bé, en fi, el Jordi ja us explicarà una mica el què.
i després també m'agradaria avui posar damunt de la taula aquesta polèmica
generada, aquesta polsarada del tema de la Q i la Plus, de l'acrònim LGTBI.
LGTBI, eh? Doncs que, bueno, que en podem parlar una miqueta si voleu d'aquest tema
perquè, bueno, és un tema que ja sabeu que la gent aprofita el mínim, la mínima
espormà per encendre una foguera tremenda, no?
Posem una mica en context, Rosa Maria. Ens podríeu explicar una miqueta d'on sorgeix
aquesta polèmica?
Sí. El Partit Socialista Obrero Espanyol, PSOE, va fer un congrés a Sevilla, que van
estar convidats, doncs, totes les ponències polítiques del que és l'estat espanyol, i
entre altres ponències, doncs, hi havia la ponència LGTBI. Jo no sé, la veritat és que
no sé qui va fer les esmenes les ponències LGTBI, doncs, que amb alguns articles
havien posat la LGTBIQ+, i van adoptar, doncs, la LGTBIQ+, la ponència LGTBIQ+.
Bon, i aquí es va armar el tomàquet, no? Perquè, de fet, mai s'havia posat la Q i la Plus, eh?
Però això no vol dir que no...
Que no es tingués en compte, no?
Exacte, que no es tingués en compte, gràcies per l'apunt, Jordi.
I el tema és que, bueno, es va generar una batalla campal, perquè les radicals
feministes del partit, com en generen molts altres partits, van posar la crit al cel,
doncs, que volien la Q i la Plus fora, perquè la Q i la Plus, doncs, no podien representar
persones concretes, sinó que eren coses efímeres, passatgeres...
Clar, perquè la Q representa queer, no? Hem comentat.
Sí, queer és una paraula que en anglès significa estrany, de fet, és una paraula despectiva,
i la veritat és que si anem a buscar tres parts del GAT, no hi ha cap associació, no hi ha cap entitat.
Ara sí, ara totes s'han posat, eh? D'acord, eh?
Sí, sí, ara totes, arran del Congrés, totes canviaran el Q+.
Ara totes posen el Q+.
Però és que fins al Congrés no hi havia cap, no veies cap entitat que posés ser LGTBIQ+.
Vull dir, això és una cosa que alguna, amb alguna escrit, posaven LGTBIQA+.
No hi ha un consens entre entitats.
No, no hi ha consens, no, perquè...
Hi ha algunes que posen asexual, també, QA+, però...
Bueno, l'A no sé si hi ha per asexualitat, eh?
Hi ha algunes que ho posen, hi ha aquest debat, no?
Sí, però, de fet, jo us volia llegir aquí una petita investigació que jo vaig fer el tema,
perquè, bueno, com recordareu, la llei trans estatal, la llei trans 4 del 2023,
amb el format original de la proposta de llei, es posava trans en un esterisc.
Bueno, doncs es va fer la llei sense l'esterisc, el trans, i aquí ningú va dir res.
Tothom va quedar conforme, eh? Va quedar conforme, i aquí no el va ser.
Però és que la simbologia, tot i que no té...
Tot i que no està... No hi ha cap norma que impedeixi que hi hagi simbologia dintre d'una llei,
pel que és el llenguatge de les lleis, els llenguatges normatius i el redactat de les lleis,
no s'hi posen, doncs, perquè generen confusions, controvèrsies,
i són per coses concretes i altament definitòries, no?
Com, per exemple, jo aquí hi ha un article, hi ha diversos articles, no?
Jo he fet una mica d'investigació, perquè com que m'ho han preguntat 50 vegades,
doncs, escolta, al final, doncs, bueno, posem-ho una mica de context, no?
Perquè diu, la Constitució admetria aquesta simbologia amb textos legals,
i diu, no, la Constitució espanyola no estableix un article específic
sobre el format concret redactat de les lleis,
ni sobre l'ús exclusiu del llenguatge textual.
Tanmateix, sí que fixa-se els principis que poden influir indirectament
en com es redacten les normes.
Per exemple, l'article 9.3 de la Constitució es gratteix la seguretat jurídica
i la publicitat de les normes.
Això implica que les lleis han de ser clares, accessibles i comprensibles per a tots.
L'article 81 i següents estableixen el procediment legislatiu,
com es fan a les lleis, però no detallen qüestions com l'ús exclusiu del text.
El format habitualment textual deriva de tradicions jurídiques
i del caràcter formal de dret, no d'una exigència constitucional directa.
On es regula el format del redactat de les normes?
A l'àmbit estatal, el format dels textos legals
s'estableix en normes manuals tècnics, com ara la llei 39 barra el 2015
del procediment administratiu comú de les administracions públiques,
que regula aspectes formals com la necessitat i claretat i precisió de les normes.
I el Real Decret 1071 barra 1983,
pel qual s'aprova el manual de redacció d'esqueles normatius,
proporciona pautes per a redacció normativa a l'àmbit estatal.
Amb l'àmbit autonòmic, les comunitats autònomes,
dins de les seves competències,
recalquem això,
dins de les seves competències,
poden tenir els seus propis manuals
o guies de redacció normativa,
sempre que no contradiguin la normativa bàsica estatal.
O sigui que sí,
competències autonòmiques sí,
però amb el reflex estatal.
Aquestes regulacions, però,
no preveuen explícitament l'ús de símbols
o altres elements visuals en els textos legals.
Llavors,
és competència estatal autonòmica
regular el format del redactat?
Diu, això depèn del nivell de la norma.
Competència estatal,
la regulació del procediment legislatiu general
i els aspectes bàsics dels textos normatius
solen ser competència de l'estat.
Això es fonamenta en l'article 149.1.18
de la Constitució espanyola
l'estat de competències exclusives
sobre la legislació bàsica
de contractes, procediments administratius
i normes de dret processal.
És a dir,
ja sé que ho estic donant una mica el rotllo,
però és necessari perquè s'ha d'entendre
el per què dintre les lleis
no hi veiem simbologies
com esteris, com plus, com curs,
com coses que no són clares.
Sí, ni acrònim s'ha de consumar
amb l'estat textual.
L'acrònim LGTBI sí que hi és...
Sí que hi és...
En la llei no,
perquè la llei catalana no està LGTBI.
Però, per exemple,
el Consell LGTBI de Catalunya
sí que surt.
No, però jo el tinc per a nivell d'estat.
La llei trans hi posa
per als drets del col·lectiu LGTBI.
Vull dir, és a més clau a l'aigua.
Sí que surten per clar.
Sí que surten dintre les normatives,
les sigles, els acrònims...
El títol de la llei no,
no surt.
Però potser dins sí que pot sortir.
Però el títol mateix no surt.
El títol...
Ah, no, perquè diu per a les...
No, sí, diu...
I per al col·lectiu LGTBI sí que ho diu.
Sí, sí que ho diu.
Sí, LGTBI sí que ho diu, eh.
LGTBI sí que ho diu.
Que busqui el Dani.
Sí, el Dani, que busqui aquí.
a la llei 4 del 2023.
El redactat inicial de la llei 04 barra 2023.
Diu, hi poden les autonomies introduir símbols
a les seves pròpies lleis?
Sí, teòricament, podrien fer-ho
amb les seves normes pròpies
si no infringeixen els principis
de seguretat jurídica i claretat.
Per exemple, podrien experimentar
amb fórmules que incloguin símbols
en el redactat de lleis autonòmiques
sempre que respectin, altra vegada,
les bases estatals.
O sigui, no, eh.
Sí, però no.
Quan accedeixes a l'Agència Estatal
al butlletí oficial de l'Estat, al BOE,
el primer que trobes és
Ley 423, de 28 de febrero,
per a la igualtat real i efectiva
de les persones trans
i per a la garantia de los derechos
de las personas LGTBI.
Veus?
Mira, mira.
Això és el primer que trobes.
Podria tenir raó, Rosa.
És que...
Rosa Maria tenia raó.
Sí, sí, és clar que tenia raó.
Home, ja em fas dubtar, Jordi.
És que arriba un punt que dius...
És que jo pensava que no.
Bueno, per això estem aquí,
per aclarir les coses.
Bé, la conclusió total d'això
diu que la Constitució
no regula el format textual de les lleis,
però el marc estatal
estableix principis bàsics
sobre la claretat i la seguretat jurídica
que poden dificultar
l'ús de símbols
en els textos normatius.
Tot i així,
les comunitats autonòmiques
tenen cert marge
per innovar
dins de les seves competències
sempre que no vulnerin
aquestes bases estatals.
Una reforma
que incloués símbols de les lleis
podria requerir
modificar normes estatals
o fins i tot reinterpretar
alguns principis constitucionals.
Dubto,
dubto,
que no hi hagi cap partit polític
que vulgui perdre la iniciativa
en variar aquestes lleis
de la Constitució espanyola,
perquè, vamos,
això ja seria la reoca.
que quan es reforma una Constitució
serveix una batalla campal.
I si anem a mirar més aquí
a l'Estatut d'Autonomia,
si mirem l'Estatut d'Autonomia,
la reforma del 2006,
les trans no sortim.
No hi som.
Senzillament,
no existim.
Si ara totes les lleis
que s'han d'aprovar
el que és el Parlament de Catalunya,
que amb el seu anunciat
es basa
en una competència autonòmica,
com és l'Estatut d'Autonomia,
que és el recull
de les competències autonòmiques,
resulta que,
si aneu a filar tan prim,
la T,
no hi som.
I llavors,
com es pot fer una llei
11 del 2014
sobre la LGTBI
fòbia
si la T no sortim?
Això és una incongruència
com una catedral.
No sé a nivell jurídic
com això ho podran maquillar
o ho podran...
Perquè, de fet,
les orientacions sexuals
estaven molt clares,
però les identitats de gènere
no.
Bueno,
la llei catalana
fa 10 anys,
que fa poc passar
el desè aniversari.
Vull dir,
la llei catalana...
El 2014.
Sí.
Vull dir,
hi està la T,
la B i la I.
Jo he posat una mica
de foscor
sobre la llum
i ara el Jordi
ens posarà una mica
de llum
sobre la foscor.
Està bé,
està bé.
Jordi,
il·lumina'ns una mica,
doncs.
Ostres,
tu.
Després del...
De l'espeach.
De l'espeach de la Rosa,
doncs,
aviam,
és un...
Jo crec que aquí
ens trobem
en què
hi havia un precedent,
no?
Hi havia un precedent
de la llei estatal
LGTBI trans
on no s'incorporàvem
o no s'incorporaven
les persones
no binàries.
Això s'ha arrossegat,
hi ha hagut aquest
congrés
del PSOE
i les entitats
s'han vist,
doncs,
s'han emprenyat.
jo crec que és una cosa positiva
perquè jo crec que les entitats
LGTBI,
que abans dèiem LGTBI,
però ara hem de dir
LGTBI comès
perquè tothom
ho està dient,
doncs,
jo crec que s'han vist una mica,
han perdut l'esperança,
no?
L'esperança
perquè jo crec
que veia en el Partit Socialista
un aliat,
llavors aquest emprenyament
o aquesta emprenyamenta
jo no l'entenc
si no és que veia
en el Partit Socialista
com un aliat,
jo crec que no ho han de
continuar pensant,
no?
Perquè tenim una llei catalana
molt potent,
tenim una llei espanyola
que també és potent,
menys que la catalana,
però és bastant potent
i de mica en mica
les lleis
es van nodrint
de les noves realitats
i les noves existències,
vull dir,
les persones no vinàries
són una realitat
i jo sigo segur
que d'aquí uns anys
s'incorporaran
en un decret estatal,
d'alguna manera
la seva existència
ha d'estar recollida,
per tant,
jo crec que és qüestió de temps
i del tema de la Q
i de la MES,
doncs,
jo tinc els meus dubtes
que es puguin recollir
en una llei LGTBI
perquè la Q
és més aviat
una dissidència
a la norma,
com explicava
la Rosa abans,
la Q abans
ens deien els maricons,
érem les persones queer,
les lesbianes
i les persones queer,
una mare soltera
era una persona dissident,
una persona queer,
les persones racialitzades,
les que tenien diversitat funcional,
no?
I és un tema
que engloba molt més,
va molt més enllà
de la sexualitat.
Sí,
però anem una mica més enrere,
també se'n deien queer
a totes les dones,
doncs,
que un dia
de la noche a la mañana
es van començar
a tallar els cabells,
van portar pantalons,
van posar maricana
i corbata
i van sortir
a treballar
i a comerse al mundo.
Sí,
és una dissidència
del gènere normatiu
i binari,
no?
Exacte.
i el plaç,
bueno,
el plaç...
Dissidències
de les heteronormes
binari.
Sí,
heteronormes,
heteronormes,
normativitat.
Sí,
sí.
I el plaç,
bueno,
aquí,
jo sé que a Barcelona
el PSC LGTBI
plaç,
vull dir...
Més,
en català és més.
Perdona.
I jo crec que el més
és una obertura
i una acceptació
a les noves identitats
o les noves expressions
que puguin anar bé
en un futur,
però en cap cas
treuen drets
a ningú,
ni esborren a ningú.
Aquí és on ve
el kit de la qüestió,
que van atacar
el que és el...
a tots els socialistes
d'Espanya,
inclús del PSC,
doncs perquè
traient la cuina plus
li miraven
d'un portasso
de tots els cats col·lectius.
S'ha de deixar clar
i ho deixo ben clar
aquí i ara
que quedi clar
i que ens escolti tothom.
Els partits socialistes
poden ser
de moltes coses,
poden ser moltes coses,
però el que sí són
són caps quadrats
en aquest sentit.
Vull dir,
són grups
de persones
que quan es posen
en una llei
intenten
que l'abasta
d'aquesta llei
sigui
pel màxim de gent possible.
Que algunes vegades
hi ha col·lectius
que no se senten conformes,
doncs,
bueno,
això és normal.
La llei de la vivenda
als grans tenedors
no els fa cap gràcia
ni els que lloguen
als pisos turístics
tampoc.
Ja tenim una part
de la població
que ja no està contenta.
Però que a mi
beneficia
a molta més gent,
no?
Aquí ve el quint de la qüestió.
Hem de,
de vegades,
ja no és un tema
de sacrifici,
sinó que és un tema
de norma
de marc legal.
Parles de les persones
no binàries,
l'única reivindicació
que jo entenc
que per aquesta gent
és prioritària,
és un caret d'entitat
on no posi
ni gènere
ni sexe.
Punt.
És l'única reivindicació.
Sí, una tercera casella o...
Sí, perquè llavors
han imaginat
que una persona no binària
es presenta davant d'un jutge
perquè ha comès
un delicte
i l'ha d'enviar
a la presó.
Usted lo voy a enviar
a la presión de hombres
porque yo lo leo
como una no, no.
Es una persona no binària.
No puedo ir a una
de cárcel de hombres.
Pues la de mujeres,
no, tampoco.
Porque es una persona
no binària.
Yo no voy a...
No puedo ir a una de mujeres.
Farían un módulo especial
per no binàries.
Pues un módulo especial...
I ja està.
I no hi haurà
cap més problema.
I canviaríem
tot el sistema penal.
No, tot el sistema
tant.
Sí, home, sí, sí.
Tot això va subjectar...
I tant, i tant, i tant.
Va subjectar
a les penals, tu.
La majoria de la gent
que existeix
a la nostra terra
són de l'espectre binari.
Sí, totalment.
Encara que la gent jove
ara s'està identificant
més...
Estic d'acord,
estic d'acord que...
La bisexualitat,
el no binarisme...
Estic d'acord.
Està allunyant
de les normes de gènere...
Estic d'acord, Jordi,
que és el canvi.
Estic d'acord, Jordi,
que les propostes
d'un partit socialista
de caire federal
és donar suport
a totes les minories.
És evident.
Per això,
el PSOE
i el PST
mai ha deixat de banda
a les minories
i menys
a tot el conjunt
de les identitats sexuals.
Una altra cosa
és que
hagi aconseguit
plasmar-ho
amb una llei.
Ens assenyalen
els socialistes
com que
no hem volgut
posar els no binaris.
Tu creus que el PP
és acceptat
els no binaris
i Vox?
No, evidentment no.
La suma de tots dos
fa més que tots nosaltres, eh?
Vull dir que...
I altres partits
que s'han donat suport
per a les literars
tampoc haguessin acceptat
massa el concepte
del no binarisme.
Sí, això és cert.
Però és una realitat.
Amb les matemàtiques
no vegin sumat
per poder-los incloure
amb la llei
però sí que ens van assenyalar.
Vull dir que
és que arriba un punt
que dius
bueno,
i no hi ha prou
que et col·lo, no?
Sempre som els malos
de la pel·lícula, tu.
I això no té res a veure
amb nosaltres,
que nosaltres
donem
tret
amb la nostra agenda
i és la inclusió
de tots els col·lectius.
És així.
Doncs estem parlant
sobre la postura
del Partit Socialista
respecte a la comunitat
LGTB
Q+,
en relació
amb l'eliminació
d'aquest
Q+,
que hem anat comentant
al llarg
del programa d'avui.
Un moviment que ha causat
preocupació
perquè es percep
com un possible retrocés
en els drets
de la comunitat
però no és més lluny
que...
No podria haver
res més lluny
que això, no, Rosa Maria?
Pel que comentes.
Estic totalment d'acord
amb això.
No, perquè mai ha estat
la Q.
Ho vaig defendre
al Consell Nacional
LGTB
amb un torn de paraula
que vaig demanar
en l'últim plenari
que havia anat l'Àlex
però clar, l'Àlex
no podia
i doncs hi vaig anar
i jo
i bueno...
Pum, eh?
Quan ho volen a la Rosa
tot el món de l'escoltar
perquè clar, jo
hablo i sentenció
però és que així és clar
és que arriba un punt
que dius
una cosa és el que ens agradaria
i una altra cosa
és la realitat
que podem assolir.
Això són coses
de vegades
bastant diferents, no?
Vull dir,
a mi m'agradaria
viure en un palau
i visc en un pis
que no em puc considerar
desgraciada
però que
amb el preu
que em costa lloguer
i amb els altres gastos
que tinc
per imperatiu
els legals
doncs em deixa
en una situació precària
de veure-la més
però
però això no vol dir
que la meva vida
o la meva
les meves retribucions
no siguin bones o correctes
perquè sí que ho són
és la manera de veure
el bas
mig ple o mig buit
mira, allà ve la vea
ja ve la vea
ja ve la vea
home, home
està arribant ja
la vea
entra aquí
els estudis
home, la vea
la vea espejo
aquí
bueno
sobre que tenim el company
també de producció
la vea
la vea
la vea
l'acte de divendres
hola
de memòria i reparació
de la llei
de la marca
en Bruxelles
bueno
va ser una data
va ser un dia
una tarda molt maca
la veritat
que és una proposta
de llei
jo crec que és
mereixedora
de poder-se implantar
no?
la reparació
totes aquelles persones
homosexuals
trans
que van
van viure
en el franquisme
i el posfranquisme
no?
van ser maltractades
van ser
empresonades
que puguin tenir
una recompensa
econòmica
si la seva situació
actual
és dolenta
hola
vea espejo
bona tarda
hola
bona tarda
què tal
t'hemos dejado aquí
que te acomodaras
un poco
llego un poco tarde
no pasa re
hemos dado hablando
otro rato mal de ti
bueno
estoy acostumbrada
t'hemos criticado
pero lo bestia
estoy acostumbrada
jo no m'atreveria
a hacerlo
ja lo sabes
vea
hombre yo a criticarte
no
no tiene nadie
aquí estamos
para comentar
de fet
estaven parlant
sobre
tot aquest rebombori
que está ven
del CUP Plus
de tot aquest moviment
saps
que estem comentant
que volen excloure
el CUP Plus
i bueno
estaven comentant
les diferents situacions
en aquest context
de negociació política
que també
és bastant àmplia
i que s'ha pres
aquesta posició
per part del Partit Socialista
que ha provocat
reaccions diverses
en aquestes faccions polítiques
que inclús algunes
algunes d'aquestes crítiques
per part d'altres formacions
podrien danyar
potser la imatge
la imatge del govern
o de
en aquest cas
del govern central
i també el de Catalunya
que
que els dos estan liderats
pel Partit Socialista
però sigui com sigui
més
més que
que centrar-nos
en aquesta decisió
del Partit Socialista
jo em centraria
en
en què
en què és això
que
realment
que
quines accions
pot
pot
esdevenir
aquesta
aquesta
el fet
de treure
aquest CUP Plus
tu veia
no sé si estàs molt al cas
si has pogut
sí sí
bueno a mi me parece
que viven en la inopia
esta gente
porque evidentemente
que el CUP Plus
lo excluyan
de su partido político
lo único que va a ganar
es en enemistades
y menos votantes
y menos simpatizantes
porque el CUP Plus
va a seguir existiendo
igual en los movimientos
y fuera de
o sea
en la vida real
si hay gente que se define
como CUP Plus
o como lo que sea
lo que quiera que sea
esto
existe
y va a seguir existiendo
por mucho que lo marginen
es decir
es que yo creo
que están en una deriva
un poco tontada
claro pero
el fet de treure
aquest CUP Plus
no pot ser que
potser els més conservadors
tornin
tiene una intencionalidad
que es el núcle duro
que ha entrado
la María Barcárce
bueno
van a dir
que no estaba d'abans
per tant
no es va incloure
no s'ha inclòs
no s'ha inclòs
es va incloure
la ponencia
pero va
siempre están dando vueltas
a lo mismo
y había una voluntad
de poder incorporar
pero en sí
las mesures
siempre están mareando
la perdiz
porque el CUP Plus
que no había
que no había
había los movimientos sociales
estados de hace tiempo
o sea que no vengan con rollos
ahora que tonterías
que no aceptan propuestas
pues depende
si hay un grupo
hay alguien que define
que vaya con alguna propuesta
que sea viable
o que sea lo que sea
para la realidad
la que sea
pues oye
es digna de tener en cuenta
como cualquier otra propuesta
que lo incluyas o no
eso ya dependerá
de la voluntad
como todo
en esta vida
pero a ver
independientemente
de la CUP y la Plus
tú crees que
ya sé que faltan
muchos derechos
pero en los actuales
contextos políticos
y en las actuales
leyes
que ya tenemos
aprobadas
yo creo que se recoge
la voluntad
de no excluir
a los colectivos
o sea que
entonces
para que los colectivos
el fet es
modificar alguna cosa
que sigue
a la práctica
no modificar
solamente
es un documento político
de cara a esto
pero en cuanto a derechos
no se van a recortar
derechos de nadie
en el colectivo
bueno
sabrá que verlo
hombre claro que no
hombre no
esto no lo van a permitir
bueno
están contra la prostitución
pero la prostitución
no está
en el EGTBIQ Plus
sí que está
entra dentro
de las demandas
sí que está
no está
si no está
yo me voy
sí que está
sí que está
pero coño va a estar
sí que está
y en el feminismo
y en el feminismo
también estaba
qué coño
que sabrás tú
y los aviadores
también están
y los aviadores
no es una realidad
es que vienes a decir
que no está
y los aviadores
está quien quiera incluirlo
déjate chorradas
el colectivo
somos un colectivo plural
y tenemos nuestras demandas
las que sean
déjate chorradas ya
hombre
bueno
diguemos las cosas
diguemos las cosas
bé
yo creo que
podemos
podemos hacer una mica
de tertulia
una mica de debat
me cabría
que llevamos tanto tiempo
y sigamos
con lo mismo
las demandas
de los colectivos
son las demandas
basadas en la realidad
social que viven
no en los cromosomas
ni si no hormono
ni si no hormono
es la realidad
social que viven
y las demandas
que los colectivos
demanden
tiene que ver con eso
evidentemente
cualquier cosa
que afecte
a las personas trans
la vejez
lo que no sé qué
lo que sea
lo que sea
pues ya está
tienes que tenerlo en cuenta
la cuestión laboral
nadie está cuestionando esto
pues ya está
cálmate
solamente estamos diciendo
en los acrónimos
yo te echo la pregunta
en los acrónimos
en el acrónimo LGTB
él me preguntaba
qué sentido tiene
que lo hayan excluido
si yo volvía a saber
si tendría alguna
pero tú la reacción
has tenido
porque yo te he dicho
que en qué parte
del acrónimo
está la prostitución
bueno
en qué parte
del acrónimo
están las prisiones
en ninguno
en ninguno
pero lo hemos tratado
porque formaba
parte del colectivo
bueno
y era ideario político
porque metían
la cárcel de tíos
o sea que sí
pero esto es un tema
es otro tema
no es otro tema
es el tema
son los temas
es la vida real
la vida real
¿para qué coño estoy yo?
¿para qué voy a los políticos?
pues LGTBIQ
el colectivo
cuando empezamos
elaboremos una plataforma
de las cosas que reivindicábamos
una plataforma
una plataforma
con todos los puntos
de las cosas que reivindicábamos
coño
si ahora
no tenéis un ideario
no tenéis una idea clara
de qué coño queréis
pues bueno
vosotros mismos
no
el que de ella la rosa
es que dins de la prostitución
es parla
dins de l'àmbit
de feminismo
me da igual
donde se parla
pero se parla también
en los movimientos
sí
totalmente
pero es decir
que no hemos hablado
y hemos hablado
pero es decir
que el Partido Socialista
es posiciona
con mucho tiempo
de ese tema
de un montón de temas
de un montón de temas
no solo de ese
de un montón de temas
el acionamiento
del Partido Socialista
es clar
que es abolicionista
porque es como decir
que la exclusión laboral
deberíamos tratarlo con los sindicatos
y no con los gays
pues hombre
yo como comentaba
com comentaba
fa uns instants
jo volia
deixar una mica
enrere
les sigles polítiques
perquè al final
això no és una tertúlia política
sinó una tertúlia
del col·lectiu
LGTBIQ Plus
i també
doncs
volguem-lo relacionar
evidentment
amb la temàtica
del col·lectiu trans
per tant
també volia discernir
una mica
això
deixar ben clar
també els oients
que al final
aquí estem
per debatre
no tant
si el que ho han fet
ho han fet bé o malament
sinó
el tema en concret
el que s'està fent
si realment
podria perjudicar
o no
les persones
pensem
en les persones
i no tant
en les persones
els artífecs
que han estat
al darrere
d'aquestes accions
que hem tingut
aquest cap de setmana
passat
perdoneu
a principis de mes
amb aquesta situació
com comentàvem
del Congrés
del Partit Socialista
no perjudicarà
perquè les persones
que estaven davant
de la Direcció General
de Polítiques LGTBI
a l'estat espanyol
com a Catalunya
s'hagués de ser
les mateixes
vull dir
les propostes
ja estan treballades
des de fa temps
des de l'inici
de la legislatura
jo no ho sé
no, jo crec que no
jo no ho sé
jo crec que ha sigut
més o si ha cabreat
el moviment
el moviment
l'ha cabreat
o no
o passa
jo crec que l'ha cabrejat
però estàvem parlant
que no enteníem ben bé
aquest cabreig
perquè és cert
que la majoria
d'entitats
LGTBI
abans
i ara avui en dia
continuen anomenant-se
LGTBI
algunes d'elles
no han tingut
el Q i el MES
dins del seu
nom de l'entitat
i algunes d'elles
són més properes
a altres corrents
polítiques
aquesta emprenyamenta
jo l'entenc
com una cosa positiva
perquè crec que les entitats
LGTBI
tenien certes esperances bones
en el Partit Socialista
no ho sé
si no
no entenc
aquest emprenyament
el tema queer
que generalmente
históricamente
o desde hace bastante tiempo
que lo llevan
son más lesbianas
lesbianas queer
incluso escritoras
la de las chicas de Chelsea
es una escritora
normal y corriente
que se define como queer
y es una señora
quiero decir que
a ver
a ver claro
es que a mi me
tienen un discurso
tienen un discurso
muy transgresor
y sobre todo
muy liberal
y sobre todo
la gente
que me parece
que no han leído nada
de lo queer
me parece que no los han leído
no han leído nada
Judy Butler
y no saben
ni que coño
dice Judy Butler
se montan unas películas
con lo que dice Judy Butler
y Judy Butler
no dice nada de eso
cuando habla
de construir el género
le dice que
vamos a acabar con el género
sino todo lo contrario
Judy Butler
se preocupa
por todos los géneros
disidentes
y se preocupa
por toda la gente
que es maltratada
por un determinado aspecto
que tenga que ver
con el género
la raza
con la situación social
etcétera
etcétera
o sea que no tiene nada
que ver con las cosas
que dicen
y es que la gente
yo creo que
o no se lo han leído
o yo que sé
o le suena aquello
como a
a Mari Castanya
si el que fem
doncs
és ampliar una mica
aquest objectiu
i marxar
cap a la mirada internacional
podríem dir
que d'alguna manera
aquest debat
podria afectar
la imatge d'Espanya
com a líder
en drets humans
a nivell internacional
o no arribarà
el Partido Socialista
bueno
a les accions
que pot fer
el Govern Central
ja no em dirigeixo
tant com a
depende de que acciones haga
claro
hay una corriente
ahora bastante reaccionaria
y me da la sensación
yo no sé
que
a mí ya me pasó
con Berlusconi
cuando ganó Berlusconi
me da la sensación
de que aquí
había una cierta envidieja
las políticas
esas bestias
que hacía Berlusconi
de aquello
que se pasaba
a tres pueblos
contra los mendigos
contra no sé qué
contra la ley
pero en peligrosidad social
a mí me daba la impresión
de que aquí
estaban como mirando
con ojos golositos
en el panorama
me parece que
esto
va la vía
un poco más reaccionaria
y me da la impresión
de que hay
sectores de la sociedad
que ya le están
cogiendo gustillo
ya
que si Trump
que si no sé qué
que si Trump
que si no sé cuánto
si veiem
el mapa mundial
polític
veiem
multadreta
multadreta
per tant
jo no sé
fins a quin punt
aquest tipus
d'accions
poden
poden
arribar a afectar
com comentàvem
sempre hem de
hem de tornar
com amb el punt
de partida
Jordi
que comentàvem
no
aquest Q plus
mai ha estat
dins de
no ha estat
acceptat
com a tal
sinó que senzillament
el que sí que era
doncs
més acceptat
era LGTB
LGTB
LGTB
perdó
LGTBI
i en aquest cas
doncs
el Q plus
ha sigut una
incorporació
que sí que s'ha fet
en algun moment
doncs
puntual
però no en cap cas
diguéssim
dins de
l'organisme
dins de les lleis orgàniques
és que Espanya
amb l'aprovació
de la llei estatal
LGTB i trans
va ser pionera
el món
és el quart país
amb una legislació
tan avançada
diguéssim
no només
per a les persones trans
sinó també
per a les dones lesbianes
i bisexuals
o les persones intersexuals
que rebien
tota aquesta violència
referent
a la seva
salut
sexual
també
les persones intersexuals
que eren operades
sense el seu consentiment
i havien de ser
assignades
un sexe
a un altre
i la llei estatal
és molt
avançada
i continuarà
lo de la intersexualitat
me sigue pareciendo
que es un misterio
perquè mira
que casos
d'intersexuals
hi ha més
que transsexuals
i no aparecen
por ningún lado
jo conec
jo conec moltes persones
hi ha
hi ha
tanta quantitat
d'intersexualitat
hi ha
moltes
de la intersexualitat
acostumen a ser binàries
perdoneu
quan parlem d'intersexualitat
a què ens estem referint
concretament
tipus d'intersexualitats
hi ha moltes
i per exemple
de SIA
de síndrome d'intolerància
a los androgenos
a mi me comentava
un chico
que estava
en el hospital
Sant Joan de Déu
dice
no te puedes ni imaginar
la cantidad de casos
que hay
hi ha t'espelli rojos
com persones
intersexuals
te sorprenderías
digo
oh caramba
sí sí
hi ha moltes
és increïble
no saps
el que és
l'intersexualitat
tu
bueno
era per posar
una mica de llum
i també de context
no ho saps
bueno
la persona intersexual
és la que
antigament
antigament
se les mal anomenava
hemafrodites
no
antigament
no
perquè
a mi m'agustava
ser hemafrodita
no
però no
no significa
el mateix
perquè no tenen
els dos sexes
a l'hora
no no no
hermafrodita
no se definia
por això
lo explicava
molt bé
Foucault
la representació
de hermafrodita
era la justaposición
de ambos sexos
no que tuviera
dos sexos
sino la justaposición
de Hermes
y afrodita
y como
no no
sí sí
incluso
hay retratos
donde salía
me parece
que es en el Louvre
que es una estatua
de una señora
con pechos
y pene
pero
lo que
llamaba mucho
la atención
lo que llamaba
mucho la atención
era que
el hermafroditismo
tenía
unas connotaciones
sexuales
relativamente
atractivas
por los casos
que había habido
en los relatos
de hermafroditas
y como dice Foucault
se empezó a definir
intersexual
para definir
que solo existe
un sexo
en el caso
de la hermafrodita
que no son hermafroditas
o sea
que en realidad
hay uno
que es el que predomina
claro
la idea era
hacer cambiar
a la persona
para negar
la realidad
de que es verdad
que hay dos
hay una fusión
de los dos sexos
y
o sea
obligarle
a posicionarse
en el género
que ellos creían
los médicos
decidían
que
los médicos
no los padres
los médicos
los médicos
de fet
toda la teoría
del género
sorsés
de las personas
intersexuals
porque
los médicos
habían de decidir
si tenía un clítoris
suficientemente
gran
hauria de ser
un hombre
si el tenía
petit
o si tenía
un penis
muy pequeño
entonces
lo habrían
de amputar
y
era la propia
medicina
la que
escollía
el género
que habría
de representar
y los registros
también
y eso
va provocar
toda la teoría
del género
la ley 4.2.23
lo dijo
explícitamente
que está
completamente
prohibida
en las prácticas
de sexismo
de sexar
a las personas
intersexuals
pasa
es que esta ley
está muy avanzada
pero sí
que a partir
de l'any
que esta persona
es viva
tiene un año
de edad
sí que
obligatoriamente
ha de posar
al seu DNI
quin sexo
tiene
cuando en verdad
eso no sabrá
pues
hasta que no
llegue
la pubertad
por ejemplo
tú seguro
Daniel
que sabes
que es Gabriel
J. Martín
el que era
mucho maricón
y este hombre
es un hombre
intersexual
es un hombre
intersexual
que va ser
criado
como nena
como dona
hasta que
va llegar
a la edad adulta
de la pubertad
y claro
todas las hormonas
se le van
despertar
como
testosterona
las hormonas
de
mascle
y hay una obra
que es muy maca
de teatro
que se llama
la rebelión del deseo
que lo hace también
una entidad
intersexual
con una actriz
intersexual
que si la busqueu
por internet
yo he ido a verla
un parell de cops
y me ha agradado
mucho
porque
es una
bueno
es
visibiliza
una realidad
que es
mucho más común
que la que
nos pensamos
es increíble
que haya
varios colectivos
en mi pueblo
un chico
el hermano
de una compañera
de clase
le salieron
pechos
de un día
para otro
pechos de mujer
así de buenas
a primeras
es un tío
heterosexual
hay muchos tipos
de intersexualidad
más fuerte
hace años
yo leí
que en Italia
en una escuela
que daban
a menudo
un menú
con pollo
se ve que el pollo
que les daban
iba altamente
hormonado
y les empezaron
las tetas
de la natura
o que te meten
hormonas
ahí
exacto
bueno
es que
una circunstancia
de la natura
aquí la veritable
cuestión es que
los médicos
hacen aquí
una persona trans
porque en realidad
puede estar o no
conforme con el
sexo asignado
con el sexo asignado
porque si
le han
reasignado
de unos genitales
que
son los que
reafirman
su
su género
pues
la verdad
es que
si
es coincidente
pues no pasa nada
pero si
no es coincidente
pues ya tienes aquí
la formación
de una persona trans
sí
sí
sí
directamente
es que
es la medicina
la medicina
es el que
obliga
a las dones
intervencionismo
médico
pero la mayoría
de las personas
trans
el binarismo
máximo y extremo
fíjate que sería
me acuerdo que
cuando empezamos
en el colectivo
vino un médico
que era forense
que tenía una hija
una hija
que dice
que la había operado
siendo bebé
porque era
intersexual
y el tío
venía como
diciendo
la asignó
para mujer
o sea
porque es más fácil
cortar
y el tipo
estaba un poco
me vino a preguntar
a mí
¿tú crees
que la he cagado?
digo hombre
pues yo creo
que es probable
que sí
es probable
que
más vale
que se lo cuente
cuando sea más mayor
o lo que sea
pero yo creo
que
porque estas cosas
luego
le suelen afectar
a la gente
cuando se enteran
hay un experimento
que se hizo
un tal
Monks
Monkeys
Monks
no sé cómo se llama
experimentos
amb las personas
trans
y las personas
intersexuales
s'han fet
tants
record
bueno
clar
aquesta
la que deia jo
la llei estatal
i abans
el registre
també
que per canviar
el teu sexe
el registre
la llei
que modificava
el codi civil
el canvi de nom
registral
doncs
les persones trans
exactament
les dones
transsexuals
havien de tenir
una neovagina
o una ovegina
el canvi
de sexe
perquè si no
no els canviaven
ni el DNI
ni el nom
diguéssim
estem avançant
estem avançant
estem avançant
i jo crec que
el del Q i la plus
és una
una anècdota
per crear
una polèmica
que no ha existit mai
i que
hi ha altres problemes
al món
molt més greus
que això
l'altre dia
al principi
de la tertúlia
vea
estàvem parlant
on van coincidir
de l'acte
de memòria
i reparació
que es va fer
al centre
LGTBI
on jo crec
que és una llei
o és una proposta
de llei
que pot ser
i és molt positiva
pel col·lectiu
trans homosexual
cualquier cosa
que se haga
en beneficio
teniendo en cuenta
especialmente
que las afectadas
son gente
que han sufrido
la repressión
eso se debería
ser extensivo
para cualquier persona
pero es que judicialmente
es muy difícil
bueno
no tiene por qué ser difícil
tampoco
si tienes pruebas
de que por ejemplo
la democracia
yo lo comenté
y me dijo
pues ponte a hacerlo
no se trata de eso
se trata de que
de que quizá
la idea es muy buena
lo que pasa
es que debe quedar
tan poca gente
ahora mismo
no coloco a nadie
de gente represionada
por la época
de Franco
seguro que la sabrá
seguro que la sabrá
pero que quiero decir
que
els Estats Units
van beneficiar
econòmicamente
als negres
la última
que conocí
porque han pasado
muchos años
desde Franco
la última
era Silvia Reyes
sí
y més de una vez
Silvia Reyes
y por alguna cosa
Antonio Ruiz
seguro que habrá
sí
que es el chico de presiones
sí
Antonio Ruiz
es el que era compañero
es con
Daniel Gasol
te suena
que es una
creo que es Antropola
que ha fet una serie
de estudios
de memoria histórica
de las personas
que van a estar
a las presiones
per homosexualidad
y creo que
creo que hace poco
va a estar a Valencia
porque había un registro
de todas las fichas
y ha hecho varias exposiciones
de recopilación
de arxivos
de arxivos policiales
por detención
por la ley
de peligrosidad social
y
vagos y maleantes
que es muy interesante
también
donde recopilaba
todas las fichas policiales
de que este hombre
ha sido detenido
por homosexualidad
a tal lugar
a tal hora
la ficha de persona
y luego hay que tener en cuenta
que probablemente
claro
también
también había muchos menores
en aquella época
sí
a partir de
bueno
Antonio Ruiz
que es un
creo que
el van
fer fuera de casa
als 16 años
y va d'haver
d'exercir la prostitución
para sobrevivir
y claro
el van detenir
bastantes veces
por eso
también
con la Silvia Reyes
también
que va a estar
muchas veces
en persona
tan a Barcelona
cree que la van
enviar
a la cárcel
de Badajoz
¿era?
habían dos personas
la de Badajoz
y una otra
Canarias
¿no era?
ahora no recuerdo
Fuerteventura
¿no?
ahora no recuerdo
Fuerteventura
no, no creo que no era
¿sí?
Fuerteventura
claro
¿te has dicho?
Fuerteventura
te había entendido
por la aventura
pero que dice
te hubiese sido divertido
familia
hem d'anar
tancant aquí
l'esvai
us agraeixo
que heu participat
avui de forma activa
en aquesta tertúlia
de Transbaix Power
nosaltres
reprendrem
les tertúlies
després de festes
que marxem
el dia 19
ho vindrem
perfecte
estupendo
el dia 19
tenim aquí
una petita
celebració
nadalenca
com no tienes
whatsapp
no te lo podria passar
i convidades
ara te lo explicamos
ara te lo explicamos
ara se lo imprimes
lo imprimes
es la Bea
que pican
bueno yo
hay que conservar la línea
eso de picoteo no
pero que te iba a decir
ah te vas a burbos
claro
me voy
claro
familia
gracias
que vagin
molt bé
el Nadal
felices fiestas
bones festes
bones festes
a tots els oients
tots i totes
molt bé
Jordi
Maria
gràcies
un minut i mig
per les set de la tarda
seguim aquí al refugi
ja clausurant
aquest programa
d'avui dimecres
11 de desembre
del 2024
seguim aquí
al 98.fm
i en breus
us deixarem
amb els informatius
edició vespre
amb Mariona
Sales
ara però
hem de dir
aquesta frase tan nostrada
fins aquí
al refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa
d'avui dimecres
11 de desembre
del 2024
gràcies
a l'Anna Hulten
que ens ha portat
aquestes cançons
tan memorables
de Can Coral
i ha sigut molt interessant
fer un viatge
en el temps
a nivell musical
també
a la segona hora
la tertúlia
de la setmana
amb Transbatch Power
avui ens han visitat
la Rosa Maria Maristany
la Bea Espejo
i en Jordi Salgado
gràcies a tots vosaltres
ens sentim demà
com sempre
que sigueu molt feliços
i demà de 5 a 7
tornem a estar aquí
al refugi
al magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
i demà de 5 a 8
a la de 5 a 8