Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiares.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern.
Avui dimarts 22 tornem d'aquestes festes de Setmana Santa
i ja avui amb les piles carregades arrenquem la setmana radiofònica
amb l'espai d'actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit també l'espai de la càpsula, la cançó destacada del dia.
També parlarem de vins avui al programa amb en Jordi Clavero.
I a la segona hora farem una miqueta de teatre i també veus d'emigrants,
l'espai d'entrevista amb en Jordi i la consol.
Esperem que heu tingut una molt bona Setmana Santa.
Nosaltres hem gaudit molt d'aquests dies de descans, però ja us trobàvem a faltar
i avui tornem, com dèiem, amb les piles carregades i també molta emoció
perquè demà tenim un programa especial Sant Jordi des de les 5 de la tarda fins a 7 del vespre.
Als Jardins de Can Ginestar rebrem l'alcalde Joan Bassaganyes,
els col·laboradors i col·laboradores del programa habituals i també espais de tertúlia
com amb el Club de Lectura de l'Ateneu.
Tot això ho trobarem en directe des dels Jardins de Can Ginestar demà dimecres.
Però avui és dimarts, 22, han passat moltes coses i ens actualitzem aquí,
a l'espai Actualitat 360. Comencem!
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Mort el papa Francesc als 88 anys.
El papa Francesc va morir ahir dilluns a les 7 i 35 del matí a la seva residència a la casa Santa Marta.
El papa, que ha mort als 88 anys, deixa enrere 12 anys de pontificat reformador
i també en què ha intentat lluitar contra els abusos sexuals a l'Església,
progressista en l'àmbit social i ortodox en l'àmbit sexual,
en especial en la relació de les dones i els homosexuals amb l'Església.
El Vaticà ha explicat en un comunicat que Francesc ha mort d'un hitus cerebral
que li ha provocat una parada cardíaca i un coma irreversible,
tal com recull el certificat de la mort signat pel mitjà Andrea Arcangeli.
En aquest cas també ampliem la informació perquè avui s'ha assegut el dia en el que serà enterrat.
Dissabte 26 d'abril.
Parlem ara doncs d'aquest funeral l'endemà de la mort del papa francès,
la Santa Seu avui ha difós la primera imatge del fèretre.
Si es veu doncs un tagut obert custodiat per dos guàrdies suïssos
a la capella de la residència de Santa Marta.
Teòricament demà aquest cos es traslladarà a Sant Pere.
La fotografia va ser feta dilluns, just després del ritual de la constatació
de la mort del pontífax als 88 anys,
en el qual els metges del Vaticà han determinat que la causa de la mort
ha estat un ictus cerebral amb coma i fallada cardiorrespiratòria irreversible.
Mostra el papa en aquesta imatge una mirtra blanca i una casulla vermella
i amb les mans entrellaçades al voltant d'un rosari.
Abans que dimecres a les 9 del matí el traslladin a la basílica de Sant Pere,
on s'obrirà la capella ardent durant tres dies.
Per primer cop no hi haurà vella privada,
serà la mateixa per tothom, sense distincions.
Segons ha informat el Vaticà,
la processó passarà per la plaça de Santa Marta i la plaça de Sant Pere
i entrarà a la basílica per la porta central,
a l'altar de la confessió,
al que Marlenc presidirà la litúrgia de la paraula.
I després d'aquesta litúrgia de la paraula
tindrem aquests tres dies que comentàvem,
que seran tres dies de dol
i que la gent podrà acomiadar-se del pontífax.
Des d'aquest dimarts del matí, però,
els cardenals presents a Roma estan reunits en la primera congregació
per estipular com serà la litúrgia fúnebre.
A funerà la celebrarà la plaça de Sant Pere dissabte 26 d'abril a les 10 del matí.
La cerimònia, on es preveu que hi assisteixin caps d'estat de tot el món,
l'oficiarà el degà del col·legi cardenalici Giovanni Battista Re.
I aquesta està sent la notícia de la setmana, podríem dir,
però avui també ha sortit a la llum una notícia
amb el següent titular, el Pla de Defensa de Sánchez,
amb 10.471 milions d'euros més
per arribar aquest any al 2% del PIB.
El Consell de Ministres ha aprovat diverses mesures
en l'àmbit de defensa
per acostar-se a l'objectiu marcat per l'OTAN
de dedicar el 2% del PIB
a la despesa militar.
Un fet pel qual s'invertiran, com dèiem,
10.471 milions d'euros.
Fa poques setmanes, el govern ja va anunciar
que estava preparant un pla d'inversió
en seguretat,
que aquest mateix dimecres
s'enviarà a Brussel·les per tal
que la Unió Europea l'avalui.
Aquest dimarts, Pedro Sánchez ha sortit a concretar
quines seran aquestes mesures
que, com ja havia anunciat,
no aniran en contrapartida de la despesa social.
Ho farem, diu, sense pujar impostos,
sense tocar ni un euro de l'estat del benestar
i sense incorre en dèficit públic.
I avui també us volem parlar
de les creus de Sant Jordi 2025.
La cineasta Carles Simón,
el músic i fundador de Mishima,
Marc Lliuret.
A títol pòstum,
la pedagoga Mireia Montaner,
el pagès i líder sindical Joan Cavall,
el biòleg Ramon Folch
i l'actriu Lolis León
són sis de les 21 personalitats
que rebran la greu de Sant Jordi 2025.
A més, també han estat guardonades
10 entitats,
entre les quals es destaquen
la Fundació Catalana Adela,
Miquel Valls,
el Front d'Alliberament Gai de Catalunya
i la companyia teatral La Cubana.
Els noms de les persones,
11 homes i 10 dones
i col·lectius que rebran aquesta distinció,
s'han fet públics avui dimarts
després que el govern
hagi donat el vistiplau
a la llista proposada
per la consellera de Cultura,
Sònia Hernández.
Entre les persones guardonades
hi ha figures destacades
del món de la recerca,
l'esfera cultural
i l'àmbit cultural,
polític i empresarial.
9 minuts per dos quarts de 6 de la tarda
marxem a l'espai municipal,
a l'espai d'aquelles notícies
que ens interpel·len de prop
perquè, de fet,
són les que publiquem també
al web de Ràdio d'Espern.
Comencem parlant
de la programació especial
d'aquesta casa
per la Diada de Sant Jordi
des de Can Ginestà.
Ràdio d'Espern
celebrarà demà
la Diada de Sant Jordi
amb programes especials
en directe
des de Can Ginestà.
El 23 d'abril
la missora
instal·larà una carpa
per ametre
una programació especial
a l'aire lliure
amb la participació
de col·laboradors
i col·laboradores habituals
i de convidats
del món local.
Al matí,
el Magassin de la Rambla
dedicarà el seu programa
a entrevistar
les escoles del municipi.
També s'entrevistarà
el regidor d'Educació
a Jus Fosalba
i es farà de lectura
de la llegenda
de Sant Jordi.
A la tarda,
aquest programa,
el Refugi,
prendrà el relleu
amb un especial
que inclourà entrevistes
com la de l'alcalde
Joan Bassaganyes,
també a paradistes
i autors locals
i també s'oferirà
una tertúlia
amb el Club de Lectura
de la Taneu
i col·laboradors
del programa.
Evidentment,
també farem un balanç
de la jornada
i treballarem
per portar-vos
a les vostres cases
aquest esperit
de Sant Jordi
que es viurà
a Can Ginestà.
Acabem també
destacant
que el Servei Local
de Català
organitzar
l'acte de lliurament
dels premis
de concurs
de prosa i poesia
en català
que tindrà lloc
el 25 d'abril
a les 7 de la tarda
a les escoles
situat al carrer Montserrat
número 2.
L'esdeveniment
comptarà
amb l'acompanyament musical
a càrrec
de tallers de música.
i acabem com sempre
amb l'afemèrida
d'avui
22 d'abril
avui es celebra
el dia internacional
de la Mare Terra
i el dia mundial
de les botigues
de discos
o sigui que ja ho sabeu
que si teniu
si esteu per Barcelona
o si teniu
una botiga de discos
al costat
doncs compreu-vos
un bon vinil
un bon CD
perquè a mi
m'alegra
és una cosa que m'agrada
el fet d'anar
a comprar
algun vinil
jo soc molt fan del retro
i els vinils m'encanten
els col·lecciono
i és una cosa que m'agrada
la setmana passada
ho vaig fer
i la veritat és que
ho deixes de valent
allà remenant
entre discs
i també
doncs
trobant parletes
joies
aquelles joies
que dius
ostres
això ja no
no ho hagués trobat
si no hagués sigut
en una botiga
de segona mà
per exemple
molt bé
doncs després
d'aquestes afemèrides
passem a l'espai musical
del programa
això és La Càpsula
La Càpsula
música sense límits
i avui a l'espai musical
del programa
us deixem
amb aquesta cançó
de Toto
Àfrica
i avui a l'espai musical
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i avui a l'espai musical
de Toto
i hear the drums
echoing tonight
and she hears only whispers
of some quiet conversation
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
l'espressionista, el doctor Frankenstein, destaca per la seva il·luminació tenebrosa i els seus decorats gòtics.
La direcció de James Whale i la interpretació de Boris Karloff van donar al monstre a una humanitat inesperada, creant empatia amb el públic.
La pel·lícula va establir moltes de les convencions del gènere de terror i va influenciar generacions de cineastes.
I ara escoltem una de les seqüències més famoses de la pel·lícula.
Oh!
It's alive!
It's alive!
It's alive!
It's alive!
It's alive!
Aquesta seqüència en la que el doctor Frankenstein crida It's alive en veure la seva creació cobrant vida és una de les més característiques de la pel·lícula The Whale.
I és que l'escena emotiva entre el monstre i la nena Maria també va ser una de les més importants, tot i que acaba tràgicament.
La persecució final amb els militants portant torxes fins al molí on s'amaga el monstre també ha estat una de les escenes que ha marcat la gent que ha vist aquesta pel·lícula al llarg de les generacions.
El doctor Frankenstein no només va consolidar el cinema de terror de l'Universal sinó que també va convertir Boris Karloff en una llegenda.
La seva interpretació del monstre amb el seu camí pesat i la seva expressió de desconcert i tristesa va marcar la imatge popular de la criatura d'en Frankenstein.
La pel·lícula va tenir diverses seqüeles destacant La núvia de Frankenstein el 1935, considerada una de les millors seqüeles de la història del cinema.
Si encara no heu vist el doctor Frankenstein, prepareu-vos per viure una experiència única, un viatge al naixement del terror cinematogràfic clàssic.
I si ja la coneixeu, mai està de més tornar a gaudir d'un film que continua fascinant generació rere generació.
I això és tot per avui al refugi del cinèfil.
Ens retrobem en el proper episodi amb un clàssic o amb alguna pel·lícula que vulguem destacar per la seva espectacularitat o també pel seu calat en la societat.
I això sí, recordeu, la ciència, si es porta massa lluny, pot tenir conseqüències inesperades.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi i crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no, al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pac jove 2024.
I la setmana passada vam acabar la setmana amb ell i avui la comencem.
Jordi Clavero, bona tarda.
Bona tarda, què tal, com estem?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Vam marxar de Setmana Santa amb tu i ens tornem a reprendre aquí la nostra rutina radiofònica amb tu, que també està bé.
Home, jo diria que està molt bé.
La setmana passada vam parlar de cerveses, per això, no vam parlar de vins, però avui reprenem la nostra temàtica central, que és el vi, el que passa que amb permís del Barcelona Beer Festival, la setmana passada vam fer aquest temàtic on vam parlar de cerveses i de la nostra crònica, de la nostra experiència al Festival de la Cervesa de Barcelona.
Avui, com dèiem, tornem als vins. Avui parlem d'un altre viatge vinícola perquè marxem i marxem bastant lluny. Avui cap on marxem, Jordi?
We make America great again
Això jo crec que ja ens diu una mica, ens dona algunes pistes. Per ser mítica de Donald Trump.
Sí, sí, sí.
No, aviam, Jordi.
No és que pensi com ell, però és per donar unes pistes, ja que en la terra dels arancels i els magnats de les xarxes socials, que estan una mica sonats...
I dels Teslas, i dels cotxes, volia dir, perdó.
Sí, sí.
Bé, senyors i senyores, Amèrica. Tal com ho sentiu, també s'hi fa vi. Tu sabies que s'hi feia vi, Amèrica?
Bé, ho podia intuir, però sincerament tampoc crec que es destaquï per això, no? Amèrica, pels vins, o què?
És el quart productor a nivell mundial, però l'únic que té un terme que és dolent, que allà el terme autòcton és relatiu, perquè hem de pensar que és el low-moon i varietats autòctones poques poques.
I, com tots els països del nou món, ha hagut una mica d'imitar el que seria l'antic món.
Doncs comencem una miqueta amb la introducció. M'agradaria saber per on vols començar aquest especial de vins als Estats Units, perquè hi ha molta teca avui.
Sí, sí, n'hi ha moltíssima teca. Pràcticament és un continent més que un país i és dificilíssim parlar d'una visió conjunta.
I per això he agafat algunes parts per explicar una mica el panorama complet del continent americà.
A nivell mundial, per fer-nos una idea, com he dit abans, és el quart país productor de vi.
Amb Califòrnia com a regió neurològica de referència, ja que a Califòrnia es troba més del 90% del vi produït.
Quedeu-vos amb aquesta regió, amb la de Califòrnia, perquè després tornarem amb ella. Seguim, Jordi.
Sí, sí, ja hi tornarem, eh? I tant.
En la part occidental hi ha que mencionar alguns estats, Oregon i Washington, i en la part oriental, Nova York.
I Nova York em fa bastanta gràcia perquè té una sorprensió que es diu Finger Lakes.
Saps què vol dir, Finger Lakes?
Els dits de llac o llac de dits o alguna cosa així, no?
Sí, exactament.
La traducció literal seria aquesta, no?
Sí, sí, és una cosa bastant estranya, però són uns llacs que són bastant allargats.
I tenen forma de dito o alguna cosa així.
Sí, sí, sí, sí, per això tenen aquest nom.
Està a cinc hores en cotxe a Nova York.
O sigui, està dins de l'estat de Nova York, però no al costat de la ciutat.
D'acord?
I té un clima amb uns hiverns molt freds, però molt freds.
I els vins es fan d'un estil centre europeu.
Fan ús de la veritat.
Riesling i el Chardonnay.
Sobretot el Riesling, que és una varietat que s'utilitza en vins en països com Àustria, Alemanya...
Per això dic que es fan vins d'un estil centre europeu.
I, per últim, deixa'm dir-te que a l'estat de Nova York també s'hi fan vins escumosos.
Això ho sabies?
Ah, mira bé, no, no. Jo avui vaig una mica perdut, ja et dic.
Sí, és que d'entrada pensava que no s'hi feien vins, el que passa que ja podia imaginar-me que sí,
perquè si no, no exportaries aquesta regió del món, no?
Però, clar, és allò de dir, tens ubicats els vins europeus, no?
Tens ubicats...
Sí.
Bé, bàsicament els vins europeus, no?
Després també a altres parts del món s'hi fa vi, no?
Però, clar, aquesta és curiós perquè s'hi parla molt de les exportacions.
Abans parlaves dels aranzels, no?, d'aquests vins que nosaltres exportem als Estats Units,
però no s'hi parla tant a vegades d'aquest vi que s'hi fa allà.
O sigui que avui vaig una mica, doncs, per escoltar i també per fer preguntes.
Però deixa'm que reprenguem una mica aquest tema perquè els escumosos també es fan a Nova York.
Sí, també es fan a l'estat de Nova York i, en concret, Long Island.
Et sona aquest lloc?
Home, sí, Long Island.
Molt bé.
Sí, sí, ja.
I què et situes?
De les sèries i de les pel·lis.
Exacte, exacte.
Si has vist alguna pel·li o alguna sèrie nord-americana, sabreu on està Long Island.
Doncs allà, amb les varietats Pinot Noir i Pinot Meunier,
que són varietats vermelles, no són varietats blanques,
bé, negres, perdoneu,
exactament igual que el xampany, es fa servir el mètode tradicional.
O sigui, es fan servir les mateixes varietats i el mateix mètode.
l'únic que no es pot anomenar xampany, ja que no es fa a la zona de la xampanya.
I seria un vi escumós fet pel mètode xampanós.
O sigui, que ara quan estiguem a casa mirant la tele i veiem una sèrie d'Estats Units
i ens pensem que s'estan bevint un cava o s'estan bevint un xampany, pot ser una mentira.
Realment pot ser un escumós de Long Island.
Doncs sí.
Potser ens estan enganyant i s'estan prenent els escumós de Long Island
i diuen, ai, que bueno el xampany, ai, que bueno el cava.
Però no, és un escumós de Long Island.
També en els Hamptoms he trobat que allà també hi ha vinyes i s'hi fa vins.
Els Hamptoms seria com un lloc on va la classe més alta neoyorquina a estiuejar.
Els diners, els diners t'anava a dir una mica, sí, sí.
Sí, sí, també està una mica associat, no?, a aquestes coses.
A la part oriental també tindríem com a productors a Virginia, Pennsylvania i Ohio.
I cap al sud també trobarem a Vita, Texas i Arizona.
Cuidado amb la Vita, Texas.
Molt bé, doncs seguim amb més qüestions.
Marxem a Oregon i al Pinot Noir.
Quina regió en recomanaries pel seu interès vinícola?
Jo t'he posat Oregon, bàsicament, perquè és relativament recent
i, bueno, relativament, eh?
I pot dir-se que va començar a la dècada del 1960
i s'ha guanyat l'atenció dels focus en el mapa amb la seva agricultura ecològica,
ja que va ser tota una revolució en aquella època, a la dècada del 60, no?,
aquestes noves maneres de treballar.
Es van fer servir petites produccions, no són grans elaboradors,
si anem allà serien més petites produccions, això és una cosa estranya per al nou món,
i buscaven similituds amb l'antic món,
o sigui, associaven segons quines zones d'Europa a la seva manera de fer.
S'ha de considerar la regió vitinimícola més jove i prometedora del món.
Anem al compte, no?, anem al compte perquè això és interessant.
Podria fer la competència una mica al vi d'aquí, de casa, no?
Sí, sí, o sigui, hem d'apuntar aquestes coses perquè tenim competidors molt serios
i hem de donar valor al que tenim a casa perquè, si no, se'ns mengen.
Està situada entre els estats de Washington i Califòrnia
i es caracteritza per la presència de elaboradors artesanals anomenat Kraft.
Això també us pot sonar si us agrada el món de les cerveses.
Al final, el dels elaboradors artesanals és una manera molt semblant
de fer en el món del vi i de la cervesa, ja que, en aquest cas, es fan els vins de garatge.
No sé si tu també, Dani, trobes una mica aquí el símil entre els salubrosos artesanals de la cervesa i del vi.
Home, totalment. Totalment. És molt similar, no?, en aquest aspecte. Sí, sí, molt curiós.
Comences en el garatge i, bueno, ja després acabes tenint el celler.
Aquí, per fer vins, som una mica més bèsties.
Comencem amb el celler directament.
Sí, sí, sí.
Com una masia petita, com a mínim, no? Però, clar, allà van amb el que poden.
Home, vas amb el que pot i és una altra concepció del món del vi perquè és el nou món.
El 58% de la superfície està coberta de vinyes Pinot Noir.
La Pinot Noir és una varietat difícil de cultivar, ja que té problemes fitosanitaris
i, si no es cuida bé, pot donar mals resultats.
Però, si es fa bé, pot donar uns vins molt excel·lents i que destaquin molt per sobre els altres.
i hi ha diverses àrees productores dins d'Oregón, però jo en quedarien dues per parlar una mica.
Walla Walla Bali, que Walla Walla vol dir en indiamericà lloc on hi ha aigua, si no m'equivoco,
i Willamette Bali, que seria l'altra subregió.
Doncs deixa'm que les comentem després d'aquesta petita pausa,
perquè si dèiem abans que tornaríem a sentir el nom de Califòrnia,
ara ho farem més que mai, no?
Perquè ens has portat amb una cançó per ambientar-nos una mica en aquest ambient yanqui, no?
Sí, sí, he portat una cançó per ambientar-vos en aquest ambient yanqui
i perquè potser després de Walla Walla Bali parlarem d'un altre lloc que no està a Oregón,
que està a un altre estat.
A l'estat de Califòrnia.
A l'estat de Califòrnia
It's understood that Hollywood sells Californications
And if you want these kind of dreams, it's Californication
It's the edge of the world in all of Western civilization
The sun may rise in the east, at least it's settled in a fun location
It's understood that Hollywood sells Californication
Hey, you're Sergeant Barry
While it breaks the smell of aging
Celebrity skin, is this your gender
Is that what you're waging
First born unicorn
A course of home
Dream of Californication
Dream of Californication
Dream of Californication
Dream of Californication
Dream of Californication
I amb aquest Californication del Red Hot Chili Peppers
continuem l'espai d'avui de vins.
Com dèiem, hem marxat fins als Estats Units
per parlar d'aquesta regió vinícola
que, pel que sembla, també se van fer vins als Estats Units
i se'n surten prou bé inclús.
Hem comentat aquí el programa
que als escumosos no els hi surten gens malament,
que s'hi atreveixen i aproven amb nota.
Ara marxem a una subregió que ens recomana en Jordi.
Comenta, en Jordi.
Bueno, primer dic, espero que siguin uns fans del Red Hot Chili Peppers.
Home, jo fanàtic, m'encanten, m'encanten.
I aquesta cançó és un temazo, vull dir, la tindrem de fons una estona, va.
Va, vinga, així m'agrada.
I ens anàvem a Walla Walla Valley.
Sí.
I encara no ens hem anat a Califòrnia,
recordo, estem a Oregón,
i tenim un clima que seria sec,
amb molt de sol,
i com deia el seu nom,
que hi havia aigua,
doncs tenim uns jacks de grans dimensions
que influencen la climatologia de la zona,
i per això és comú l'ús de reg
en les plantacions de les vinyes.
Això d'un ús comú del reg,
veurem que és una cosa que passa en el nou món,
que no passa tant en l'antic món.
I també una de les varietats que funciona molt bé
és el cirà,
ja que amb el terreny pedragós de Walla Walla
permet fer uns vins negres amb un bon cos
i una bona estructura.
Canviem de zona perquè anem ara a Willamette Valley.
És la zona més adequada per la Pinot Noir,
que he comentat que és una varietat bastant conflictiva,
però en aquesta zona rendeix molt bé.
I és on els anys 60,
agafant com a estilos o manera de fer
el model de la vergonya,
van començar a elaborar aquests grans vins.
Aquest Pinot Noir que es fa a Willamette Valley
té un color sirena intens
amb uns aromes de confitura de maduixa,
grossella i regaliu.
I amb boca és un vi bastant suau,
no acostumar a tenir un alt grau al quònic.
Ok, interessant.
Estem parlant de vins,
com comentàvem,
el nostre anòleg de capçalera,
amb en Jordi Clavero,
i avui estem fent un viatge als Estats Units.
Estàvem comentant aquesta regió,
que ens sembla interessantíssima,
una subregió que promet molt,
i ara parlaríem d'una regió
amb un clima més mediterrani,
per dir-ho així, no?
Sí, ara potser sí que anem a fer
el Californication.
Californication.
Vinga, va, agafem el cotxe
i carretera i manta, tu.
Sí, agafem el cotxe,
com en els videoclips
del Rejo Chili Peppers,
i a més d'una hora en cotxe,
cap al nord de San Francisco,
és on es troba el territori
de Napa Valley.
Els orígens de la regió
es remunten al segle XIX.
Si bé eren productius,
van donar un salt qualitatiu
fins la dècada dels 60,
que és quan el donen.
A la dècada del 1960
donen aquest salt qualitatiu
a l'igual que a Oregón,
que podem entendre
que aquesta època,
que també era dels hippies,
doncs va ser també
l'època, no?,
del vi.
Mira, una cosa per l'altra,
tu, està bé, està bé.
L'abadia,
amb un clima mediterrani,
genera una boira matutina,
que permet refrescar les vinyes
i que s'extén per tota la vall.
Sense aquestes condicions,
el clima seria massa colorós
i resultaria quasi impossible
el cultiu de la vinya.
Dir-vos que Califòrnia,
jo crec que ho sabreu tots,
és un clima mediterrani
i que facilita, no?,
tenir aquesta vinya
i tenir algunes plantacions
que no n'hi ha en els Estats Units
i plantar segons quines varietats.
També,
ara explicar-vos
què és el terme
ABA.
Què és una ABA?
No, no és un grup.
És una American Viticultura Area.
Que també,
també és un grup,
però en aquest cas
estem parlant d'una cosa
totalment diferent.
Perquè les segles són
A, P, A.
I això consta
des del 1981
que va ser
i la primera va ser reconeguda,
va ser Califòrnia.
També tindríem
alguns termes
dins d'aquest
Napa Valley
que són els
Cool Whites.
No estic dient
Cool
amb doble O,
sinó
C-U-L-T.
Que són uns vins
extra exclusius
com
Screaming Eagles
o Harlan Estates
que consten
de centenars
o de milers d'euros.
Són molts buscats
pels col·leccionistes,
per això són tancats.
Quan n'hi ha poca oferta
d'algú que està molt buscat
també puja el preu.
Ja no és un tema
de les criances
que hagi tingut
o també
potser d'una gran anyada.
Potser és una cosa
tan exclusiva
i tan buscada
pels col·leccionistes
que per això és cara
i després potser proves
aquell vi
i dius
hòstia,
això no m'agrada.
Sí, sí,
productes exclusius
que fan potser
poca remesa
i per tant
són més cars.
Interessant
aquest Cool Whines
que com comentàvem
són vins
molt, molt, molt exclusius.
I quina és
la varietat estrella, Jordi?
La varietat estrella
a Napa Bali
és el Cabernet Sauvignon.
Acostuma a fer-se
un vinegre
amb criança
amb barriques de roble.
Això és algo típic
que ho trobarem aquí
i a França.
No té res
extravagant.
Que molts cops
són noves,
d'acord?
Aquestes barriques
i això dona
més abstringència,
més contundència,
podríem entendre'ns així.
Té un perfil aromàtic
que ens podria donar
uns tocs
des de grossella
fins a xocolata negra
i, bueno,
això,
que el Cabernet Sauvignon
és la principal,
però acostuma a anar
combinada.
I de què va combinada?
Acostuma a anar
amb el Merlot,
que s'utilitza
de component de copaig,
ja que molts vins de Napa
imiten l'estil
de Bordeaux.
En copaig
Cabernet,
Merlot,
Petit Perdot
i Malbec.
També tindríem
la Pinot Noir,
que és la joia delicada,
com li diria jo.
Val.
La seva zona preferida
de Napa
serien
els carneros.
I per què és la seva zona?
Per la boira fresca
del Pacífic.
També,
el perfil
que presenta
aquesta varietat
a Napa Bali
són aromes frutals,
florals,
com la fruita roja,
el gerç,
a maduja,
també espècies
i un toc
de terra humida
i uns tenins
molt suaus.
És un estil
bastant dedicat,
és una varietat
que normalment
no té
un caràcter
molt consistent
i Napa
treu
especialment bé
la personalitat
d'aquesta varietat.
I què més ens destacaries?
Perquè, clar,
hem parlat
dels Cool Wines,
d'aquestes varietats estrelles.
A partir d'aquí,
què voldries
matisar també
d'aquesta regió
vinícola
de la regió
de la qual
parlem avui,
que, com comentem,
és els Estats Units?
D'Estats Units,
en general,
a mi m'agradaria dir
que són uns cracs
en el cinema,
ja que,
des d'allà,
donen importància
als seus productes.
Ahà.
Interessant.
Vull explicar-vos
això bé.
Sí, sí.
Tu, quan mires
Pulp Fiction,
et quedes
amb l'hamburguesa aquella,
que és la Vic Cajuna,
si no m'equivoco.
Correcte.
I et donen ganes
de comprar-te-la
i menjar-te-la.
I menjar-te també
el batut
que es demana
l'Oma Thurman,
que és,
ja no me'n recordo
quin era,
però et donen ganes
de menjar-te allò
i combinar-ho,
encara que sigui
alguna cosa,
potser,
que no sigui
d'una gran qualitat.
Que d'alguna forma
tenen
aquesta facilitat
de que tu
amb aquella filmació
t'entrin ganes
de consumir aquell producte.
Exacte.
I reproduir allò
que estan fent ells.
Interessant també.
En això
són les millors.
I anar
per l'Eli
i en el món del vi
no és menys.
Perquè
vull comentar-vos
d'una pel·li
que es diu
Entre copes
i pot estar molt bé
per poder
veure visualment
el que és
Napa Bali
i entendre
alguns conceptes
del vi.
No us tornarem experts,
mireu una pel·li,
però per entendre
uns mínims.
I
així
s'entenen
algunes coses
i també
perquè als Estats Units
s'ha posat de moda
fer tastos de vins.
Perquè aquesta pel·li
va ser en els 2000
i arrel d'aquesta pel·li
encara va pujar més
la febre
de fer tastos
dins del celler
i dins de les zones
vinícules.
Allà
el tema del tast
ens porta
molt d'avantatge.
Són uns avantajats.
Nosaltres som avantajats
amb potser temes
de la vinya
o temes
de la història
del nostre celler
perquè ells no poden
tenir aquella història,
però el tema
d'aquests tastos
i màrqueting
és molt superior.
Molt superior.
Doncs interessant també
aquesta proposta
cinematogràfica
que ens fa avui
el Jordi Clavero
parlant d'Entre copes,
aquesta pel·lícula
del 2004,
que podeu trobar
la plataforma digital
de Disney Plus
i que també
va recollir bastants premis,
entre ells
Oscars,
Globus d'Or,
Premis BAFTA,
entre d'altres.
Jo és una pel·lícula
que he sentit anomenar,
l'he tingut a les mans
però mai l'he arribat
a veure.
Saps allò
que estàs a una biblioteca
o una botiga
de pel·lícula
o una botiga de pel·lícules
que és estrany
dir botiga de pel·lícules
perquè ja gairebé
no n'hi ha
perquè tot és
per plataforma
però jo he sigut molt friqui
de...
Bueno,
soc molt friqui
del cinema
i del format així físic
doncs també
m'agrada força.
No em considero friqui
del format físic
de cinema,
de música sí,
però de cinema no tant.
Però aquesta pel·lícula
jo l'he tingut a la mà.
Jo recordo haver-la tingut a la mà
però no l'he arribat
a veure.
O sigui,
que és una excusa perfecta
ara per veure-la
entendre una mica més
d'aquesta manera
de fer vi
que tenen els americans
i també doncs
conèixer més a fons
com dèiem
això que tu comentaves
que és tan important
que és el fet
que a partir del cinema
ens acaben
injectant
als nostres cervells
necessitats
que no sabíem
que teníem.
Exacte.
Allò de dir
volem això,
volem aquell batut,
volem aquella hamburguesa,
volem aquell vi, no?
La vi cajuna burger,
quina la vol?
Totalment,
totalment.
I el batut aquell
del Pugfield, tio.
És que no recordo
que portava aquell batut
i mira que l'he vist
fa poc, eh, la pel·lícula?
Jo crec que...
Però era un batut així
estrany,
era una cosa curiosa.
Coca-Cola
i llet
o alguna cosa així.
Algo així, una mica...
Era una mica...
Molt estrany,
extravagant
per prendre-t'ho
amb una hamburguesa
però
s'ho pren de tal manera
que, ostres,
que a tu t'entren ganes.
Portava vainilla.
Sí, portava...
Em sona que portava vainilla.
Portava vainilla.
Portava vainilla, sí, sí.
Jordi Clavero,
deixa'm que et feliciti
que demà és el teu sant.
Moltes gràcies.
Moltes felicitats.
Ja que no ens veurem,
ho faig avui.
I res, que tinguis
bona tarda, bona setmana
i ens sentim la setmana vinent.
Espero que tots
tingueu un bon Sant Jordi
i que podeu estar
amb la gent que estimeu
i que regaleu
moltes roses i molts llibres.
I tant que sí.
Gaudir d'aquesta festa
tan nostrada
que és meravellosa.
És una de les millors festes.
Millors.
Tens molta sort
de tenir un sant tan xulo, eh, Jordi?
Sí, sí.
Molta sort.
Prefereixo el meu sant
que el meu aniversari.
Doncs mira,
és maco això, eh?
Sí, sí.
Ho prefereixo.
100%.
Que maco.
Jordi, una abraçada.
Cuida't.
Adeu.
Que siau.
Dos minuts i escaig
per arribar a les sis de la tarda.
Seguim el Refugi
al Magassin de Tardes
d'aquesta casa.
La segona no tindrem teatre
i també parlarem
de veus d'emigrants.
Espai d'en Jordi i la Consol.
Fem un petit recís musical.
Us deixem amb una cançó
d'U2
i de seguida
connectarem
amb els bolletins informatius
de Catalunya Ràdio
i amb els d'aquesta casa.
Esteu escoltant
Ràdio d'Esvern
al Magassin de Tardes
d'aquesta casa
és el Refugi.
Benvinguts.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
Fem un petit recensó.
I've found what I'm looking for.
I am curious.
Oh, yeah.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Sergi Molero.
El funeral del Papa Francesc es farà dissabte a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
Un acte que es preveu multitudinari, ja que aquesta plaça té capacitat per a 300.000 persones.
Demà s'obrirà la Capella Ardent del Pontífex.
Enviada especial a Roma, Mònica Mas.
Bona tarda, demà a les 9 del matí comença el trasllat del fèretre del Papa Francesc
des de la seva residència privada de Santa Marta a poca distància de la Basílica de Sant Pere,
on quedarà exposat perquè tots els fidels li puguin dir adeu.
Serà un trasllat que es farà pels carrers adjacents al Vaticà i de manera pública.
Mentrestant, aquesta tarda, treballadors del Vaticà i membres de la cúria
s'acosten fins a Santa Marta per acomiadar-se del Pontífex.
I a la plaça de Sant Pere del Vaticà, des de primera hora,
molts fidels i turistes s'han acostat a la plaça per resar pel Papa
o visitar la Basílica Vaticana.
Aquesta turista mexicana ha lamentat la mort de Francesc
i ha destacat el paper que va donar a les dones dins de l'església.
Me gustaron todos los cambios que propuso,
el respeto, la igualdad, la inclusión de las mujeres.
Mónica Mas, Catalunya Ràdio, Ciutat del Vaticà.
Més notícies, Natàlia Ramon.
El Senat Esquerra i Junts han retet al govern espanyol
que Catalunya sigui a la cua de les inversions de l'Estat,
com demostren les dades d'execució pressupostària
del primer semestre del 2024.
Esquerra Republicana demana la compareixença
de la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero,
per donar explicacions.
Madrid, David Melgarejo, bona tarda.
Bona tarda.
Sense la ministra Montero a la sessió de control al Senat,
els retrets de les forces independentistes catalanes
han estat per al ministre de Transports, Òscar Puente.
Ha arrencat Sara Bailac, la portava dels republicans,
a la cambra alta, i ha seguit Eduard Pujol per Junts.
Digan lo que digan, el Ministerio de Hacienda o el Ministerio de Transportes,
el Estado no cumple con Cataluña.
Conoce el teorema de Puente, el teorema de Puente.
España invierte, dice usted, como nunca en Cataluña,
pero el desastre es el de siempre.
Yo le digo que el gobierno de España no toma ninguna decisión deliberada
de no ejecutar ninguna partida presupuestada en Cataluña.
Habrá razones, en algunos casos, que tienen que ver con la dinámica de las obras,
razones, incluso de carácter climatológico, las que sean,
pero no son decisiones políticas.
David Melgarejo, Cataluña, Ràdio Madrid.
Més de 100 rectors d'universitats i institucions acadèmiques dels Estats Units
han publicat un comunicat conjunt contra els atacs de l'administració Trump
a la independència educativa i per donar suport a Harvard,
tot després que aquesta universitat de Massachusetts
hagi denunciat als tribunals la decisió de retallar-los
més de 2.300 milions de dòlars en finançament per a investigació.
El comunicat conjunt el signen rectors d'algunes de les universitats
amb més prestigi del país, com Princeton o Brown.
En el text es mostren disposats a fer reformes constructives en l'educació,
però no a acceptar interferències del govern
en la vida dels que estudien i viuen al campus.
Harvard s'ha negat fins ara a acceptar les pressions del govern Trump
perquè modifiqui alguns dels seus criteris d'admissió d'alumnes
i també en la selecció de professors.
Les fonts ornamentals de Barcelona comencen avui a recuperar la normalitat
després de dos anys i mig tancades per sequera.
La primera que s'ha posat en marxa ha estat la cascada del Perc de la Ciutadella,
però al llarg del dia d'avui també tornen a arrencar fonts
tan emblemàtiques com les de la plaça Catalunya.
Per posar-ho tot en marxa ha calgut revisar mecanismes,
comprovar que no hi ha fuites i reomplir les canonades.
El director d'operacions de Barcelona, Cicle de l'Aigua, Gustavo Ramon,
diu que les estan trobant força bé.
De moment les fonts que estem posant en marxa,
els sistemes estan funcionant correctament, amb un petit ajust,
i ens hem trobat alguna fuita menor
i alguna reparació menor que de moment hem pogut anar solventant
i posant en marxa les fonts.
I encara han apunt sobre la mort del papa,
perquè centenars de persones continuen desfilant
per la catedral de la ciutat de Barcelona
per signar el llibre de condol instal·lat
amb motiu de la mort del papa Francesc.
La majoria de fidels destaquen del pontífex
el seu esperit integrador.
Barcelona, Ferran Guerrero, Iaida Clemente.
Bona tarda.
Últimes visites a la capella de Santa Llúcia
per expressar el condol per l'amor del papa Francesc,
que al llarg de la tarda hi ha hagut un degoteig continu de persones,
tant de Barcelona com també alguns turistes,
que s'han apropat fins aquí per recordar la seva figura.
Han destacat la senzillesa del papa
i la seva capacitat per arribar a tothom.
Per la gent homosexual, per la gent pobra,
per les guerres, per tot.
Per tot.
Una persona molt propera, molt conciliadora.
A mi m'ha encantat aquest papa.
Un papa inolvidable,
un papa que el portarem sempre en el cor,
per la seva senzillesa,
per estar al costat dels febles,
dels més malalts, dels més necessitats.
Amor al papa, por cariño, por rezar por él,
porque él rece por mí.
Acollir totes les religions
i ha sigut un home de pau.
Ha sido padre de todos,
de los pobres,
en fin, ha hecho unas renovaciones importantes
y muchas que se han quedado por hacer.
esperemos que los que vienen detrás
sigan el camino.
La capella estará oberta fins a les 7 de la tarda.
Ida Clemente, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Esports, Ruth Vilar.
Aquesta tarda s'obre una nova jornada
de la Lliga Masculina de Futbol.
A les 7, l'Espanyol juga al Camp del València.
En cas de victòria,
els blanquiblaus gairebé certificarien la permanència.
El València espanyol el podeu seguir
a la transmissió que en farem al Totgira
de Catalunya Ràdio,
pocs minuts abans de les 7.
a l'11 de l'equip blanquiblau hi ha un canvi
respecte a l'últim partit
entre apogador per Antonio Roca.
El Barça, per la seva banda,
amb la final de Copa a l'horitzó de dissabte,
rep avui el Mallorca a Montjuïc.
Els de Hans i Flick busquen consolidar-se
al capdavant de la classificació
davant d'un equip que ara mateix és 7è
amb posicions de places europees.
El Barça-Mallorca començarà a dos quarts a 10
i, com sempre, també el podreu seguir
a la transmissió que en farem a la TDT
de Catalunya Ràdio.
El Barça d'Embola ha renovat Luis Frade fins al 2029.
En Waterpolgo, a les 8,
l'Atlètic Barceloneta buscarà classificar-se
matemàticament per a la final a 4
de la Champions masculina.
Els mariners visiten la piscina
de l'Oradé a Romanès,
cué del grup,
en partit de la cinquena jornada
de la Lligueta de quarts de final.
Una victòria dels barcelonins
combinada amb una victòria també
del Fener Baros,
el líder davant el Sabona,
classificaria directament ja
l'Atlètic Barceloneta
per a aquesta final a 4.
I a la Lliga de Futbol Sala,
dos quarts de vuit,
i l'Indústria Santa Coloma
visita avui la pista del Palma
amb partit avançat
de la 28a jornada.
Els colomencs són vuitens
a la classificació
i ocupen plaça de play-off.
Fins aquí,
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Mariona Salas-Vilanova.
El Servei Local de Català de Sant Just
organitza el lliurament de premis
del 37è concurs de prosa i poesia en català.
L'acte tindrà lloc el divendres 25 d'abril
a les 7 de la tarda a les escoles,
al carrer de Montserrat número 2,
i comptarà amb acompanyament musical
a càrrec dels tallers de música.
Enguany,
el concurs ha batut rècord de participació
amb 344 obres presentades.
Durant l'acte es donaran a conèixer
els guanyadors i guanyadores
de les diferents categories.
La iniciativa compta amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Sant Just,
l'Ateneu,
els tallers de música
i el mateix servei local de català.
L'Ateneu de Sant Just acollirà el 25 d'abril
una nova sessió del documental del mes.
A partir de dos quarts de vuit del vespre
es projectarà fragments
d'una biografia amorosa
de la directora francesa Chloé Barró
a la sala del 50 d'anari.
La sessió inclourà un col·loqui
dinamitzat per la documentalista
Sant Justenca Lua López Ribas.
Abans, a les 7 de la tarda,
es podrà veure
El futur sense nom,
un curtmetratge de 15 minuts
dirigit per la mateixa López.
Les entrades tenen un preu general
de 7 euros i de 5 euros
per socis i sòcies de l'Ateneu
i es poden comprar
entre polis.com
o el mateix dia a taquilla.
Fragments d'una biografia amorosa
recull les històries sentimentals
de la directora
entre París i Roma
i ha estat presentat
al Festival de Venècia
amb la col·laboració
de Docs Barcelona.
Ràdio d'Esvern celebrarà
aquest dimecres 23 d'abril
la Diada de Sant Jordi
amb un programa especial
en directe des de Can Ginestà.
L'emissora instal·larà
una carpa als jardins
per oferir una programació
a l'aire lliure
amb la participació
de col·laboradors habituals
i convidats del món local.
Al matí,
el magazín La Rambla
dedicarà l'espai
a entrevistar les escoles
del municipi
a conversar
amb el regidor d'Educació
Jusfos Salva
i a fer la lectura
de la llegenda
de Sant Jordi.
També es recomanaran
llibres per part
dels col·laboradors.
A la tarda,
el programa El Refugi
prendrà el relleu
amb entrevistes
a l'alcalde Joan Basaganyes,
a paradistes
i autors locals.
A més,
s'hi farà una tertúlia
amb el Club de Lectura
de l'Ateneu
i es farà balanç
a la jornada.
La programació espacial
combinarà entrevistes,
recomanacions literàries,
tertúlies
i música en directe.
Tots els continguts
es podran seguir
pel 98.1 FM
i en streaming
a través de la web
de Ràdio d'Esvern.
I això és tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
que els saludem ara mateix aquí als estudis de Ràdio d'Esvern!
Anna bona tarda!
Hola!
Bona tarda!
Com estàs?
Molt bé!
Molt bé!
Molt contents!
Explica'ns una miqueta més sobre aquest projecte!
què et vas sentir en el moment en el moment del moment de formaràs part d'aquest projecte!
Estem treballant amb Fantàstic Ramon!
Llegeixes el guió!
Què són les primeres sensacions que et vénen a tu?
Bé!
Fantàstic Ramon neix.
Fa deu anys que Clàudia Sado, la directora, el tenia al Calaix.
Amb diversos intents de muntar-la en diferents teatres de Catalunya.
i aquest any, el 2024, la direcció del Teatre Lliure
li proposa de fer un muntatge amb ella
de muntar-li, de produir-li un espectacle seu, propi
i la Clàudia va tornar a treure del calaix
aquesta història del fantàstic Ramon
Llavors, de seguida vam començar a treballar
amb els actors i actrius que hi surten
que som d'Escenaris Especials
que és el projecte creat per la Clàudia el 2016 a Banyoles
que és una escola de teatre per a persones amb diversitat funcional
que alguns d'ells ja van participar de Mare de Sucre el 2021
una producció del Teatre Nacional
i bé, clar, és que al final som tots una família
jo també formo part d'Escenaris Especials
doncs soc la coordinadora dels cursos, que en tenim 10
Llavors, clar, vull dir que tot va sorgir de manera natural
entre l'equip que forma part d'Escenaris
llavors vam ser com les primeres a saber la proposta del Teatre Lliure a la Clàudia
ens va preguntar l'avís, ens va demanar com l'opinió
de què fem, ens embranquem o no en aquesta nova aventura
i totes vam dir que sí, que seria una gran oportunitat
per veure la llum a aquesta fantàstica història
que és Fantàstic Ramon
Llavors, la manera d'escriure de la Clàudia
és que ella ja tenia tota una història escrita
però al final per poder-hi incloure les veus d'actors i actrius
amb diversitat funcional i més quan la temàtica va una mica d'això
clar, llavors va agafar aquella història que tenia embrionària
i vam començar a incloure-hi totes aquestes veus
que van sortir d'improvisacions conjuntes
llavors de diversos temes que surten a l'obra
com bé dius tu, de la dependència
de l'esforç, de què és ser productiu en aquesta societat
Bé, diversos temes que en ells
s'hi senten interpel·lats moltes vegades
en el seu dia a dia
de si no ets productiu
què aportes a la societat
a tot el tema això de la dependència
de l'acompanyament
de la paternalisme que tenim
envers les persones amb diversitat funcional
bé, he de fer molts temes
llavors
la Clàvia va començar com a escriure
amb tots els actors i actrius
que formen part d'escenaris
i que formen part de Fantàstic Ramon
llavors el guió el vam anar creant entre tots
i això és meravellós, és molt bonic
que bé, que bé
com d'una idea inicial
que parteixes d'allà, d'aquella base
vas creant un guió
fet a mida, com aquell qui diu
sí, quasi, sí, sí
és la manera que tenim
com ho diria
que en ell els interpel·la més
perquè parteixes d'una cosa que has pensat tu
i que sents tu en el teu interior
o el que penses
llavors
quan ho has d'aixecar en un escenari
doncs és
és molt més òptim
per les persones amb diversitat
i les que no
crec que és una manera
d'escriure guions
que pot ser com molt
beneficis per tothom
és la forma
diguéssim
més efectiva
d'arribar
al gran
d'arribar allà
on realment
doncs
vol arribar
el projecte
si haguessis de definir
el propòsit de Fantàstic Ramon
quin creus que seria?
més o menys
ja hem parlat de cosetes
però si haguessim de
filar més prim
diguéssim
cap a on tiraries?
crec que
per el que hem anat parlant
des de l'inici
d'aquest projecte
i amb totes les persones
que s'han anat vinculant
amb les xerrades
que hem tingut també
amb els actors
que s'han anat incorporant
al projecte
de l'equip artístic
fins i tot
de l'equip de comunicació
d'aquí del Teatre Lliure
i creiem que
el gran, gran tema
és
trencar
aquesta barrera
envers la diferència
i diferència entre cometes
però al final tots som diferents
però
vull dir que no ens agrada mai
parlar de la inclusió
vull dir incloure
no inclous ningú enlloc
vull dir que al final
tots hauríem de
viure amb les mateixes condicions
i si no
doncs hem de fer
cari acompanyament
però per nosaltres
és com
apropar
o trencar
aquest tabú
d'apropar-nos
a la discapacitat
i que no ens faci por
i que
tothom és diferent
i que tothom
té la seva llum
i té
té les coses
que ha de portar
com tothom
en aquesta societat
llavors
no sé si
has dit alguns reels
que han sortit
a Instagram
des del Teatre Lliure
on en Ramon
va fer cafè
sí
amb el Jordi Évole
per exemple
per exemple
o amb la Maria Rodríguez
vull dir
al final és això
és anar
prentre
o trencar aquesta por
anar a fer un cafè
amb algú diferent
a tu
i això farà
que aquesta mirada
la trenquis
envers de tothom
però sigui
quina sigui
la diferència
vull dir que
ara estem parlant
de discapacitat
però potser
envers de
no ho sé
persones trans
diverses de gènere
racialitzades
vull dir
totes les minories
que ara mateix
se senten minories
en aquesta societat
i que no haurien de ser-ho
vull dir que haurien de ser
tots iguals
doncs
seria això
una mica
crec que el gran
el gran lema
no?
i és un tema
que va sortint
molt recorrentment
durant l'obra
i a tu
com a ajudant
a direcció
quin creus que ha estat
el principal repte
perquè clar
ja no només és
aquest projecte
Fantàstic Ramon
sinó també
l'enclau
on l'estreneu
que és el Teatre Lliure
un dels teatres
més importants
de la capital catalana
quin ha sigut
aquest repte
que has hagut d'assolir
i t'has hagut d'enfengar
probablement
allò de dir
vinga va
anem a treballar amb això
perquè això ha de sortir
és tenir en compte
moltes coses
que tenen a veure
amb el mateix
objectiu final
que és
aixecar aquest monstre
i que ara
ja està com girant
és que aquest
eix transversal
o aquest objectiu comú
s'entenguin
tots els apartaments
del que composa
la producció
d'un espectacle així
és que la comunicació
entengui
que treballar
amb persones
amb discapacitat
o amb diversitat funcional
suposa
d'una adaptació
d'aquest procés
llavors hem hagut
de treballar
per afegir
un apartat
de producció adaptada
és a dir que
els actors
i actrius
en diversitat
estan acompanyats
24 hores
d'educadors socials
de manera assistencial
en els assajos
i també fora
que també hi hem hagut
d'afegir
regidories adaptades
això vol dir
que són dues persones
que estan
entre cametes
i que ajuden
en moments donats
i en moments puntuals
els doctors
de universitat
per recordar un peu
per recordar
que han d'agafar
un objecte
per sortir a l'escenari
per
també adaptar
totes aquestes
entrades
i sortides
posada de vestuari
tot aquest personal
adaptat
que afegim
en una producció
convencional
diguéssim
també adaptar-nos
als ritmes
perquè són ritmes
diferents
hem hagut
hem hagut
d'allargassar
diguéssim
els assajos
que una
producció
a l'Ulçó
diguéssim
farien
entrar
a la sala
d'assaig
dos mesos
estrenem
i cinc setmanes
de funcions
aquí no
ja fa un any i mig
que hi treballem
vull dir que tot això
és com anar adaptant
tota aquesta producció
i això també
vincular-nos
amb tot l'equip artístic
també s'han hagut
d'adaptar
també aquests ritmes
i adaptar
tota aquesta producció
clar
si hi ha un element
que crec
que és important
en aquest tipus
de produccions
i que crec
que has destacat bastant
és el tema
de la comunicació
el fet que
tothom
pugui dir la seva
que hi hagi
aquest marge
de comunicar
algunes
incomoditats
o algunes coses
que per part
de l'equip artístic
potser
tenen
unes necessitats
i que potser
tu des de fora
no ho has vist
i ells et diuen
ostres mira
és que a mi això
m'aniria molt bé
perquè tal
i al final
és aquesta escolta activa
que heu de fer
entre tots i totes
i intentar
que les peces
acabin encaixant
i que potser
amb un ritme diferent
també et dic
que no sé
fins a quin punt
entraríem en un debat
de dos mesos
per una producció
normal
ho hem normalitzat
que al final
també
són coses
que les hem normalitzat
molt
però
és trist dir-ho
perquè neix
d'una situació
econòmica
de retallar diners
producció industrial
però clar
al final
jo crec que
potser un any i mig
no
però
mig any
o un any
inclús
potser t'hi podries estar
amb un projecte gran
com aquest
sí
de fet
els actors i actrius
que no són
d'escenaris
que s'han anat
incorporant
o
Fantastí Ramon
o
també
Mare de Sucre
jo he sentit
l'Ivan Benet
de dir
ostres
a mi m'encantaria
que sempre
fossin així
aquests ritmes
que poguéssim
poder no
vull dir
i també
pots anar
cavalcant altres feines
vull dir
que al final
entenem que
bueno
que és precària
la situació
que
no pots estar
vinculat
amb un sol projecte
durant tot un any
vull dir que
això s'entén
però és que
a més a més
pots tenir
aquest allargament
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
com
altres feines
no
al final
crec que
tots els actors
hi treus
això
ho
agrairíem
sí sí
totalment
seguim
amb més
preguntes
avui estem
parlant
amb l'Anna del Barrio
ajudant a direcció
d'aquest fantàstic
Ramon
que
podeu trobar
al Teatre Lliure
de Barcelona
i també et volíem
preguntar
sobre
el moment
més complex
que hagueu trobat
durant el procés
hem parlat
sobre els assajos
que han tingut
una estructura fixa
però
allargada en el temps
que heu tingut
doncs també
aquesta situació
més
de creació
no?
de núvol de creació
a l'inici del projecte
on tothom podia portar
una mica
a nivell de text
al guió
i ara vull
vull que parlem
una miqueta d'això
no?
d'aquell moment
que hagis dit
ostres
aquest és un moment
complex
anem a veure
com solvantem
això no?
doncs
no sabria
això
no sabria
què dir-te
potser no us hi heu trobat
potser ha anat
tot tan rodat
que no us hi heu trobat
que també podria passar
sí
la veritat és que
gràcies a aquesta adaptació
hem pogut
anar treballant
no dir que tranquils
però
bueno
les coses
s'han anat solventant
amb temps
llavors
ens hem pogut
hem pogut preveure
moltes coses
que han passat
posteriori
llavors
hem pogut tenir
tot aquest acompanyament
que ha sigut meravellós
vull dir que
això ha sigut
com
imprescindible
perquè això
tirés endavant
tota aquesta adaptació
de la producció
i de l'acompanyament
això ha sigut clau
potser el moment més
bueno
doncs
ajuntar les peces
que com hem dit
a vegades
no
en moltes ocasions
no s'ha pogut fer
que aquests
assajos allargats
també vinguessin
els actors
que no
no tenen discapacitat
diguéssim
no hagin pogut venir
els assajos
aquests previs
llavors
ha fet que
hem hagut de fer família
quan hem entrat a la sala
com passa
en les produccions
de l'usó
que dèiem abans
no?
clar
llavors
com que
bueno
creiem que també
això és una part important
de l'adaptació del procés
que és que tots
ens coneguem
trencar aquestes pors
trencar aquests tabús
veure que
bueno
que treballar una persona
amb diversitat funcional
no dista tant
que un altre company
llavors
aquestes
no?
aquestes
semi
pseudopors que tens
ja les trenques
molt abans
i llavors
quan entres a la sala d'assaig
doncs
hi ha tot que avalca més
amb més ritme
no?
poder aquí
és on
bueno
hem hagut de
de remar més ràpid
quan hem entrat
a la sala d'assaig
però la resta
és sobretot
aquestes coses
de
de
de
de fer un bon acompanyament
de fer una bona adaptació
de tot plegat
fa que
bueno
que tinguis això
més previst
més temps
de marge
per
per fer cops de volant
i això
això és meravellós
llavors diré que no hi ha hagut una gran
clar
hem anat fent
hem anat fent
i superbé
i creus que hi ha hagut uns canvis significatius
des de
des de l'inici
és a dir
des d'aquella idea que teníeu
preconcebuda
no?
de com anava a funcionar
l'espectacle
a com l'esteu
aixecant
i com
ha acabat
doncs
arribant a la sala?
sí
no farem gaire
spoilers
però és veritat
que des de
una idea inicial
que volíem
que fos una idea
un espectacle
una mica
boig
que no es perdés
aquesta comèdia
que volíem
realment
plasmar
a l'espectacle
va haver-hi un moment
de
ai ai ai
no sé si ho aconseguirem
i ara
crec que estem molt contents
d'això
i ho hem aconseguit
que
és una història molt divertida
amb la seva part de drama
però com és la vida
en si
que té parts
còmiques
i parts
dramàtiques
però
però n'hem perdut
aquest punt
d'una mica
de bogeria
i de comèdia
i d'extranyisme
en aquest poble
de Santa Aurora
de la Pietat
que crec que això
enganxarà
el públic
enganxarà
el públic
si haguessin
de descriure
de forma breu
el que succeeix
a la peça
o aquell argument
doncs
aquell clickbait
per captar una mica
els oients
que ens estiguin
escoltant
com ho resumiries
què és el que està passant
a Fantàstic Ramon?
Santa Aurora
de la Pietat
és un poble
molt tranquil
un poble
que podem imaginar-nos
al mig del Pirineu
o al mig
del
Nowhere
diguéssim
una mica
això
estrany
i molt tranquil
on
una parella
de gent jove
estan embarassats
i
apareixen
en Ramon
que en Ramon
és un nen de drap
i aquí
és on
tot el poble
anirà convivint
amb en Ramon
alguns
el creuen bo
i altres
malèvols
llavors
d'aquí
no podrem fer més
espòilers
però
veurem
com es desenvolupa
i com creix
en Ramon
en aquest poble
interessant
de fet
la premissa
pinta molt bé
i amb ganes
de poder rebeure
el teatre lliure
preguntar-te
també
una pregunta
potser
més
a nivell
de pressió
si esteu
diguéssim
còmodes
si teniu
també
esperança
que aquest projecte
tan meravellós
també tingui
una gran rebuda
pel públic
comparant-lo
una mica
també
amb l'herència
que ha estat
l'obra
que ho ha patat
aquesta temporada
podríem dir
que és l'obra
que us precedeix
que ha estat
abans
el teatre lliure
que era una obra
molt especial
perquè tenia
una durada
de sis hores
partida
en dos
peces
per dir-ho
d'alguna manera
hi ha algun tipus
de pressió
de dir
ostres
ara
hem de mantenir
la línia
que ha tingut
el teatre
fins ara
o vosaltres
tranquil·lament
confieu
en el projecte
i tireu endavant
perquè sabeu
que el que teniu
entre les mans
és bo
i pot
també causar
molt interès
al públic
clar
és que per tipus
també
que som
dos projectes
molt diferents
i per públics
diferents
llavors
crec que
el nostre projecte
el que tindrà
de meravellós
i fantàstic
és que
creiem que també
és un projecte
on generarem
nous públics
per fi
crec que
és com
el moment
que
obrim les portes
del teatre
en lliure
a qualsevol persona
que tingui interès
de venir al teatre
intentarem posar-hi
totes les
accessibilitats
possibles
perquè qualsevol persona
en qualsevol condicionant
pugui venir al teatre
ha gaudit
d'un espectacle
que parla
i que finalment
veiem referents
envers la diversitat
sobre l'escenari
ja ens va passar
mar de sucre
i vam tenir
una rebuda
meravellosa
tot i ser
època Covid
vam obrir
totes les funcions
fins i tot
la setmana
de pròrroga
i això
el Teatre Nacional
no ho va viure mai
aquí
és un gran repte
per escenaris
especials
i per la Clàudia
i per
Fantàstia i Ramon
però
creiem que
hem d'arribar
a tot aquest públic
que
potser
no va al teatre
perquè això
perquè no veu referents
sobre l'escenari
perquè no els interpel·la
la història
tot i que
el teatre
és universal
i les històries
són universals
però al final
també
hi ha una cosa
alguna història
que parli
potser
del que estàs vivint
tu al teu dia a dia
sigui
el que hem dit abans
sigui
la diferència
que sigui
entre cometes
potser fa
que
que t'interessi
venir a veure
Fantàstic Ramon
llavors
però jo
sí
tenim moltes ganes
que s'ompli
que vinguin molta gent
a veure-la
que ningú s'espanti
per
no ho sé
per l'adorada
o per
per venir fins aquí dalt
vull dir que
hem de fer que també
Fantàstic Ramon
travessi
les pintures
de Barcelona
la ciutat
i que arribi
a les províncies
i que també
puguin venir
perquè també
és una lluita
que tenim
de descentralitzar
una mica
la cultura
però al final
estem aquí
i estem superfeliços
i tenim ganes
que tothom
que vulgui venir
que tingui
les facilitats
per poder-hi venir
i gaudir
de l'espectacle
que bé
doncs
Anna del Barrio
moltes gràcies
per atendre'ns avui
aquí a Ràdio d'Esvern
al magazín de tardes
d'aquesta emissora
El Refugi
nosaltres
supercontents
de poder
difondre
Fantàstic Ramon
una obra
amb dramaturgia
i direcció
de Clàudia Sedó
i que
s'estrena
estarà
al Teatre
Lliure de Barcelona
amb un joll
que la sala
fa bé
a Puig Cerver
del 2 d'abril
al 4 de maig
del 2025
una abraçada molt gran
cuida't molt
cuideu-vos molt
i que vagi
molt bé
aquest estat
al teatre
Gràcies
esperem veure'ns
a la platea
Adéu-siau
Una abraçada
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Veus de migrants
I tornem a estar aquí
a les tardes
de Ràdio d'Esvern
ara per saludar
a la Consol
i a en Jordi
que ja els tenim aquí
als estudis
Molt bona tarda
Com esteu?
Hola, molt bona tarda
Què tal?
Hola, què tal?
Com ha anat aquesta setmana
Santa?
Puc descansar una mica o què?
Maravellosa tot i que el temps
ja saps que ha estat
una mica difícil
la primera part
Ai, jo he estat molt bé
perquè mira
jo he estat a València
i ostres, superbé
menja el vent
que ens va fer molt de vent
però per la resta molt bé
Sí, potser
És fortet, és fortet
el vent de València
És molt bé
S'ha portat bé a València
que si sempre es porta bé
menys quan plou
quan plou
que plou de tant en tant
Exactament
Però bé, molt bé
Parlant de viatges
avui seguim fent viatges
però radiofònics
avui viatgem fins a Bolívia
Sí
Avui viatgem fins a Bolívia
amb la Marcela
Marcela, bona tarda
Com estàs?
Hola, buenas tardes
un saludo para todos
los radio oyentes
del programa
Gràcies Marcela
Nosaltres contents de convidar-vos
aquí al programa
tu i el Jordi
Consol
perquè sempre ens porteu
propostes d'allò més interessants
i segur que aquest viatge
també ho serà
Però on vols començar
Consol?
Doncs mira
vull començar
amb la Marcela
Parlem de que ella
s'ha casat fa poc
Quants temps fa
que t'has casat
Marcela?
Pues hace un año
y unos dos meses
Año y dos meses
Sí
Pero tenemos que decir
que tu marido
se quedó allí
te casaste
y él se quedó allí
y tú viniste
Sí, sí
ya lo habíamos decidido
hace mucho, mucho tiempo
Incluso el tema
de venir acá
porque yo tenía
pensado hacer ciertas cosas
pero al mismo tiempo
estaba el tema
de casarnos
que bueno
teníamos que hacerlo
porque ya estábamos
bastante tiempo
aparte que nos
que nos amamos
como debe de ser
y después de hablarlo
de digerir
toda esta información
decidimos casarnos
y yo estoy acá
cumpliendo una etapa
de mi vida
que todavía no sé
cuál será el destino
pero es una etapa
que quiero disfrutarla
Él está en mi país
haciendo también
sus actividades
con sus metas
que se ha propuesto
y bueno
aquí seguimos juntos
y apoyándonos
a la distancia
Sí, porque
desde que os habéis casado
nos habéis vuelto a ver
No
Y estamos
bueno
lo más probable
ojalá
que Dios quiera
que venga este año
Muy bien
de visita
Muy bien
Estamos
yo estoy ansiosa
pero no me quiero
hacer ilusiones
primero seguir
todo lo que es
la documentación
y demás
Claro
Y pues
viene todo feliz
yo encantadísima
de mostrarle
lo que es
Barcelona
que me gusta muchísimo
Comparto muchas ideas
que tienen acá
me gusta la ciudad
me gusta
el transporte
todo
me gusta
me gusta
es muy bonito
Exactamente
¿Cuál es tu profesión?
Yo soy ingeniera industrial
Ingeniera industrial
que aquí no puedes desarrollarla
de momento
o tendrías que convalidar
Sí, tendría que convalidarlo
y me estoy especializando
en lo que es
marketing digital
que ahora está
como que el boom
y aprendiendo
¿no?
de manera autónoma
también
creo que
el mundo está avanzando
tan rápido
que uno tiene que seguirle
porque cada día
cosas nuevas
entonces uno tiene que nutrirse
de alguna manera
con todas las informaciones
¿Decidiste venir a Barcelona?
¿Por qué motivo?
¿Para aprender?
¿Para formarte ahora en esto también?
También, sí
¿Por algún motivo en especial?
Bueno
mi madre está acá
ya hace mucho tiempo
y también era un objetivo
de venir a verla
acompañarla
y
eso el primer motivo
el segundo motivo
era
tener otro tipo
de experiencias
que vayan a nutrir
a mi vida
tanto en lo personal
como en lo profesional
estoy conociendo
personas increíbles
que
compartimos algunas ideas
actualmente estoy tomando
un
un
un máster
de transformación digital
que lo vi por las redes sociales
y me pareció muy interesante
eh
actualmente estoy
en
también
viendo a las clases
que son
híbridas
presenciales
y
online
pero
mira
yo pienso
tú has venido aquí para formarte
tu marido igual
luego vendrá
os veréis aquí
tardaréis más o menos
pero vendrá
pero tú la idea de formarte aquí
es para luego ya
volver a tu país
por cierto
que vives en
en Cochabamba
sí
ya no hablarás
un poquito de Cochabamba
claro
para formarte
pero
realmente volver allí
y quedarte allí
no lo sé
vale
es un poco difícil de responderlo ahora
la verdad es que en estos momentos
no quiero dar una respuesta
porque
a veces uno
se plantea ciertas cosas
y al final no se cumplen
voy a dejar que el destino
haga lo que tenga que hacer
¿no?
pero mientras tanto
yo quiero aprovechar al máximo
me gusta estudiar
me gusta aprender cosas nuevas
siempre
siempre
desde niña
yo recuerdo que
si había un documental
que se estaba transmitiendo por la tele
pues me ponía a verlos
y me encanta
mira
Bolivia
es un país
de aproximadamente
un millón
cien mil kilómetros cuadrados
es muy grande
¿y cuántos?
siete o ocho millones de habitantes
once o doce
¿cuántos aproximadamente?
aproximadamente
vamos a estar con los doce millones
no estoy muy segura
ocho millones
esto todo Bolivia
¿la capital es La Paz?
¿la capital no?
qué buena pregunta
a ver
aclaremos esto un poco
quiero aclarar esto
para todos los que nos
están escuchando
porque
cuando llegué acá
cuando conversábamos
me preguntaban
respecto a mi país
y todos tenían
la idea de que
la capital de Bolivia
era La Paz
y que me habían indicado
que les habían enseñado
desde la escuela
etcétera
pero no
la capital
siempre ha sido
Sucre
y creo que acá
en catalán
significa azúcar
¿verdad?
sí
azúcar
sí
y siempre ha sido
Sucre
siempre
Sucre
Sucre
sí
la ciudad blanca
pero sin embargo
la política
la económica
quizá
la sede de gobierno
es La Paz
¿no?
sí
la sede de gobierno
está en La Paz
y cuando veo
las noticias
que muestran
de mi país
generalmente
siempre muestran
lo que es La Paz
pero en mi país
la verdad
que tenemos
diferentes culturas
diferentes
vestimentas
diferentes climas
pero la mayoría
de las personas
conocen lo que es La Paz
¿no?
pero
Sucre
Sucre es la capital
Sucre
que quede esto claro
pero aquí no tenemos
este problema
aquí de capital
solo hay una
para todo
aquí solo hay una
para todo
eso es verdad
escúchame
si ahora
dijéramos
nos vamos a ir a Bolivia
¿qué sería imprescindible
que viéramos en Bolivia?
bueno yo creo que
en las redes sociales
han debido ver bastante
lo que es el salar de Juni
no tuve todavía
la oportunidad de conocerlo
es un espejo
como si estuvieras en el cielo
claro que hay fechas
que uno tiene que ir
especialmente
en las épocas de lluvia
porque el reflejo del agua
hace que estuvieras
como que en el cielo
eso por un lado
es que tenemos
de todo tipo
para todo gusto
tenemos climas fríos
para invierno
para el clima frío
y el clima más cálido
clima más
clima templado
y clima caluroso
entonces
hay para todo gusto
yo pertenezco
a lo que es Cochabamba
que es el clima templado
que es mi tierra
que la amo muchísimo
lo clásico
de Cochabamba
sería
por ejemplo
el Cristo de la Concordia
también tenemos
lo que es la laguna Corani
que está muy bonita
y personalmente
mi lugar favorito
de Cochabamba
es Villatunari
que es el trópico
donde hace mucha calor
me gusta el río
me gusta el verde
todo eso me encanta
siempre que voy
a esos lugares
a descansar
siempre me relajo
no pienso en nada
porque la paz
está muy alta
en el nivel
y Cochabamba
es más llano
y el oriente
es mucho más todavía
entonces
es extremos
totalmente
bueno si hacemos
un viaje
nos haces una ruta
turística
evidentemente
pero mira
ahora vamos a hablar
de las lenguas
porque nos ha sorprendido
al mirar un poco
la cantidad de lenguas
que hay
y cuidado
a ver Jorge
Jordi nos dirá
¿todos oficiales?
¿cómo es esto?
no no
por lo que yo he podido ver
bueno hay el español
lógicamente
como en todos los países
de Latinoamérica
es lengua oficial
pero desde hace
desde el año 97
ya fue oficial
también el quechua
que creo que es frecuente
en la zona de Cochabamba
el quechua
y el
este y el aymara
pero desde el año 2009
según he podido leer
hay 37 lenguas oficiales
que son 37 lenguas indígenas
es decir
las lenguas que hablan
pequeñas comunidades
a veces
el estado
las ha hecho oficiales
o sea que hay 37 lenguas oficiales
¿no?
sí
pero las más comunes
es el quechua
también
el aymara
y también lo que es el guaraní
que es de la parte del oriente
cerca de Paraguay
esto ¿no?
sí
por todo el oriente
entonces
el oriente sería
Pando
Beni
y Santa Cruz
¿no?
entonces se divide por tres zonas
bueno
eso es lo que yo
hemos estudiado
en el colegio
ya viendo las redes sociales
empieza a salir
otro tipo de información
entonces
nosotros conocíamos
los de mi generación
lo que es la zona occidental
que son los tres departamentos
que es
La Paz
Oruro
y Potosí
sí
la zona de los valles
que sería
Cochabamba
Sucre
y Tarija
y la zona oriental
que sería
Pando
Beni
y Santa Cruz
tuve la oportunidad
de visitar
a todos los departamentos
solamente
me estaría faltando
la capital
que no tuve la oportunidad
y que está en mi lista
y también me falta
Beni
que
la parte donde está
la Amazonía
la más
la más frondosa
que me encantaría conocerla
bueno
conocí un pedacito
pero quiero conocerlo más
porque a mí me encanta
todo lo que es
el verdor
la selva
los ríos
me encanta
has hablado del oriente
en el oriente
hay zonas indígenas
sí
claro
también tienes
verdad que sí
porque me suena también
que por igual que en el Ecuador
que también hablan del oriente
en la zona del Ecuador
estas zonas indígenas
que hay
son tribales
son tribus
o sea
están protegidas
tienen algún tipo de protección
o
o aquello
están muy desprotegidas
estatalmente
que sabes de todo esto
la verdad
no sé mucho
ya
te mentiría si dijera que sí
pero
imagino que sí
habían tribus
en unas zonas
creo que se llama
el
tipnis
que
por el cual
querían hacer una carretera
para conectar dos departamentos
pero es una zona
donde es bosques
bosques vírgenes
y obviamente
si va a haber una carretera
pues va a haber
la gente va a empezar
a querer construir casas
entonces van a ir
deforestando
deforestando
mucho más
entonces es algo que
se tiene que pensar muy bien
si queremos hacer un camino
en una zona
donde todo es verdor
y son selvas vírgenes
entonces
sí
habían tribus
habían comunidades
que están un poquito
más alejadas
que tienen obviamente
sus reglas
sus costumbres
también
y su medicina
sí
porque tratan muchos
con remedios naturales
también
sí
sí
sí
de hecho
estaba trabajando
cuando estaba en Bolivia
en un proyecto
fuimos a visitar
diferentes comunidades
y al hacerle
las preguntas
de cómo
se asistían al médico
o cómo se curaban
cuando algo les dolía
nos decía
que ellos
hacían sus propios
medicamentos
tomaban algunas hierbas
que les ayudaba bastante
¿no?
y por eso
dije
más a
bueno
había mencionado
que conoce un pedacito
de la Amazonía
porque me tocó trabajar
casi frontera
con Beni
que es
Cochabamba y Beni
tiene una frontera
y
entramos a
a la selva
que me encantó
da mucho miedo
tienen que ir
con un guía
¿entraste a la selva
a un pedacito?
un pedacito
al pedazo
que
que
que era
accesible
en cierta manera
hablando con las personas
me decían
nosotros tenemos
nuestros chacos
o bueno
donde
donde habitan
y siempre van
con un machete
para hacer el camino
¿no?
y si
de aquí a un tiempo
no lo visitan
un mes
por ejemplo
pues ya
como la naturaleza
es sabia
empieza a crecer
y ya no hay el camino
que se había marcado
ha vuelto a crecer
¿no?
sí
y recuerdo
que un día entramos
y era todo oscuro
¿por qué?
porque todas las plantas
todos los árboles
estaban tapando todo
y daba miedo
pero a la vez
era como que
a mí me encanta
¿por qué?
porque animales salvajes
o bueno
sí
sí
los dichos
por la exuberancia
y animalito
algún tipo de animales
también habrá
no pero por lo que dices
es una zona
quizá protegida
ahí no se van
porque si luego
vuelve a crecer todo
y está todo
que miras al cielo
y casi ves árboles
es una zona
que realmente
no se están cargando
todavía
¿no?
o sea
bueno
al menos por donde entraste
sí
claro
era una
era la frontera
era un pedacito
de lo que es
la Amazonía
porque claro
la Amazonía
es bastante grande
Bolivia tiene
su Amazonía
también
el departamento
creo que tiene
la mayor parte
dentro de Bolivia
es Beni
Pando también lo tiene
y también
yo estoy
yo soy de Cochabamba
entonces estábamos
con la frontera
del Beni
y claro
hemos entrado
a la jungla
entonces
y era pues increíble
a mí me encanta
yo
me encanta
para ir a conocerlo
es otros aires
y recuerdo también
que hablaba
con uno de los comunarios
y le pregunté
del famoso anaconda
porque yo tenía miedo
de que
por ahí
saliera uno
y me decía
yo le pregunté
y acá hay anaconda
y él me dijo
que antes había
y yo le dije
pero cómo
cómo sabe
que antes había
porque antes acá
habían unos pescados
unos peces
enormes
así me dijo
bueno
no lo pueden ver
pero
pero a ver
como unos 50 centímetros
medio metro
y los comunarios
pescaban
esos peces enormes
y un día
uno de sus tíos
estaba en su canoa
en su barquito
pescando
y escucharon
como un silbido
debajo del agua
y todo el agua
empezó a
como que a temblar
y como todos los árboles
son bien frondosos
empezaron a quedar
pajaritos
o aves
y el
el que estaba pescando
me comentó
que tenía bastante miedo
y su tío le decía
pero vente para acá
vente para acá
entonces empezaron a remar
y se fueron
y hubo una lluvia
bastante fuerte
que pues se inundó
todo el río
se desbordó
y después de un tiempo
volvieron
y ya no habían esos peces
entonces él dice
que el guardián
de esos peces grandes
era la anaconda
según lo que él me cuenta
¿el guardián era?
la anaconda
de los peces grandes
la anaconda
eso me contó
yo le creí
¿el anaconda
se los comía
o no?
no
yo creo que
los protegía
solo
el guardián
él me contó así
que era como el guardián
y por eso se dieron cuenta
de que la anaconda
ya no estaba en la zona
¿por qué?
porque ya no habían
esos peces
esos peces
habían
y la anaconda
ya era como su guardián
y yo dije
y caimanes
caimanes
hay también ahí o no?
sí hay de todo
hay de todo
de todo
incluso uno me decía
y yo tenía miedo
porque estábamos entrando
y hay un tigre
hay tigres
se van a aparecer
algún tigre
y me decía
sí pero no te preocupes
es normal
yo ¿cómo que es normal?
y yo buscando
en mi mochila
si tenía algo
para defenderme
por si me dejaba
el guía
de un tigre
y yo dije
no tengo que buscar algo
porque acá
aquí le vamos a jahuar
al tigre
que llamáis vosotros
bueno también allá
sí
sí
pero no
yo enamorada de la selva
me encanta
escúchame
qué extrañas de tu país
ahora que llevas aquí un año
qué extrañas especialmente
o sea
la comida
la comida
la comida extraño mucho
obviamente a la familia
al esposo
pero más allá de eso
la comida
¿y cuál es la comida
básica
del día a día?
del día a día
o sea
del día a día
bueno es que
¿qué ponéis en la mesa
de comer?
no me digas todo
lo habitual
bueno yo creo que eso
depende de cada familia
eso depende mucho
de cada familia
comemos los platos
típicos
que son nuestros platos
del día a día
decir un plato
típico del país
es un poco complicado
porque como somos
nueve departamentos
cada departamento
tiene su gastronomía
personalmente a mí
me gusta mucho
el plato
uno de mis platos
favoritos
es el piquero macho
que me encanta
siempre
donde sea que vaya
siempre lo como
porque es mi plato
favorito
extraño mucho
a unas empanadas
que se llaman
salteñas
acá también
he visto
que la gente
que es de Bolivia
también lo trae
lo hace
es muy rico
después
me gusta la yuca
que es también
un plato del oriente
que me gusta muchísimo
yo recuerdo
que en la plaza
la plaza principal
de Cochabamba
venden
la gente
con sus
con las yucas
y con su
clásico café
entonces yo
feliz comiendo
no las comidas
la comida
y la fruta
también
y la fruta
seguro
y en Barcelona
hay un restaurante
de comida boliviana
si he visto
he visto varios
has visto
pero has comido
he ido
he ido
si si
si he ido
y se acerca
en algo
a la
de ahí
no al 100%
porque claro
los ingredientes
hacen que varíen
poco el sabor
pero
de alguna manera
si lo probamos
y
algunas veces
cuando vienen
algunas personas
amigos
nos los traen
algunos ingredientes
con lo cual
se preparan
y se sienten
yo pensé
que no iba a extrañar
pero
después de ese tiempo
si
mi estómago
lo extraña mucho
te has sentido
bien
con los catalanes
si
si si
te hemos recibido bien
has estado siempre a gusto
si
desde mi experiencia
la pasé muy bien
no tuve ningún
percance
en nada
me parece gente
muy educada
muy amable
y creo que eso
es lo más importante
más que todo
la educación
ante todo
gracias al cielo
no tuve
ninguna mala experiencia
y con el idioma
el idioma
es
bueno
estoy aprendiendo
como te dije
me encanta aprender
y trato de aprender
algunas palabras
una palabra nueva
porque
escucho las noticias
en catalán
entonces
aprendo
ciertas palabras
y ahora
yo creo que
entiendo mucho más
al principio
dije
se parece un poco
al castellano
alguna palabrita
pero después
ya viendo
hablando
en otros contextos
pues te das cuenta
que no
hay algunas palabras
que son completamente
diferentes
como
por ejemplo
el
zanahoria
que es
pastanaga
bien
pastanaga
muy bien
muy bien
muy bien
muy bien
muy bien
bueno
igual
igual
las preguntas
las hauríamos
podido hacer
en catalán
porque igual
sí que las entendrías
veus
sí
bueno
a ver
vamos a ver
es la prueba ahora
venga va
fes una pregunta
en catalán
venga
fes una pregunta
li faig yo
vols que la faci yo
venga va
al llarg del programa
d'avui
m'has estat escoltant
cançons
de casa teva
de Bolivia
y m'agradaria saber
per què has triat
aquestes dues cançons
que ens has portat
aquí al programa
ah
la entendí
la entendí
sí
perfecta
bueno
escogí dos canciones
la verdad
fue muy difícil
escoger
personalmente
no soy muy
una gran fanática
de la música
folclórica
claro que lo respeto
y me gusta también
opinar
respecto al trabajo
y como digo
cada departamento
tiene su música
entonces son como
polos extremos
polos opuestos
perdón
entonces escogí
dos canciones
una que es
una chacarera
si no me equivoco
rojo amarillo y verde
de Juan Enrique Jurado
que habla
prácticamente de Bolivia
y la que ahora
están poniendo
la de
Saya Sensual
de Los Carcas
que es un
un grupo folclórico
bastante conocido
están teniendo giras
creo que están en Madrid
si no me equivoco
entonces
de todas las canciones
creo que esa es
una de mis favoritas
es un poquito
me gusta esta
sí
mira
l'escoltem una mica
venga
cuantas noches
de pasión perdida
te soñé vencida
Saya Sensual
d'aquesta cançó
amb la que
anirem tancant
una mica
l'espai d'avui
de dos emigrants
consol
alguna pregunteta
més que tinguem
en el tinter
abans de marxar
i acomiadar-nos
del programa
d'avui
pues has parlat
dels teus projectes
dels teus somnis
al primer de tot
pude que sí
que vingui el teu marito
aquí amb tu
a veure
al primer de tot
al primer projecte
la primera il·lusió
lo que más ganas
tienes ahora
es de volver a ver
después de un año y medio
porque fue casarte
y venir
supongo que deseando verlo
sí
a mí lo que me agradaría
sí que tú
le diguessis alguna cosa
ahora
porque le enviarás el programa
o a lo mejor
lo estoy escuchando
Lievolstie
¿quieres decirle algo?
bueno
espero que
que podamos
reencontrarnos
este año
y podamos
disfrutar
de todo
de todo
lo que quiero mostrarle
hay cosas que
lugares que
he visitado
y me han encantado
y claro
lo hice sola
disfruté de mi compañía
claro que sí
pero ahora quiero disfrutarlo
con mi esposo
entonces
tengo una lista
de lugares que me faltan visitar
y quiero hacerlo con él
con él
muy bien
pues muy bien
el primer proyecto
que venga el teu marito
y el segundo
que venguen las empanadas
bueno
yo voy a intentar
hacerlas
y cuando
creo que
estén decentemente
para invitarles
pues les voy a
les voy a
les voy a traer
muy bien
muchas gracias
muy bien
familia
muchas gracias
por el espacio
d'avui
ha sido un placer
ha sido un placer
también conocerte
igualmente
y res
nos sentimos
aquí a dos semanas
consol
Jordi una abraçada
cuida
nos veremos
muy bien
gracias
gracias a tú
gracias

a toda la gente
a toda la gente
que ha fet posible
el programa
d'avui
dimarts
nosotras
com sempre
tornem demà
de 5 a 7
aquí a Ràdio
d'Esvern
però no estarem
aquí aquí
estarem uns metres
més amunt
perquè ens trobarem
a Can Ginestà
als Jardins de Can Ginestà
per gaudir
d'aquesta festa
de la Diada de Sant Jordi
demà de 5 a 7
als Jardins de Can Ginestà
programa especial
en directe
des de Can Gi
amb aquesta fira
amb aquestes activitats
amb tot plegat
no us ho perdeu
vinga va
fins demà
que vagi molt bé
adeu-siau