El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja hem arribat el dimecres, estem just a la meitat de la setmana i això va fent, va carburant, eh? Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari. Començarem, com sempre, amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero. Seguidament posarem a prova els coneixements del Jordi Clavero, amb dos tests de cultura i un esportiu. I posarem fi amb una entrevista a l'Andreu Arassa, futbolista de la segona divisió polaca. Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
Aquest matí s'ha celebrat un ple al Congrés dels Diputats que ha donat molt de si. Sánchez ha instat als grups parlamentaris, especialment a Junts, a deixar de bloquejar la legislatura i de donar suport a les lleis que beneficien els ciutadans, defensant la necessitat de complir acords i garantir que les polítiques socials, econòmiques i de serveis públics avancin.
Junts, per la seva banda, ha reafirmat aquest matí que la legislatura està bloquejada pels incompliments del govern central, segons diuen els juntaires. La portaveu Míriam Nogueres ha exigit explicacions sobre com Sánchez pensa governar en minoria i ha insistit que no col·laboraran mentre no es compleixin els compromisos acordats. És evident, doncs,
que qui bloqueja les lleis és vostè, o això també és culpa de Junts. Vol que segueixi o desistirà ja de fer-nos xantatge cada dia? Perquè li diré coses que segurament els seus no li han explicat o que vostè no ha entès. Aquesta relació s'ha acabat.
Vostès collen els catalans, vostès incompleixen amb els catalans, nosaltres, i és la nostra responsabilitat, i hauria de ser la de tots els partits catalans que són aquí, és collar-los a vostès.
Mèriam Nogueras ha estat molt dura amb el president de l'Estat espanyol i la tensió entre les dues forces és evident i deixa en l'aire l'aprovació dels projectes clau que afecten els ciutadans. Experts parlamentaris apunten que aquest bloqueig podria allargar-se i condicionar l'activitat legislativa amb un impacte directe
en les mesures socials i econòmiques que es volien impulsar. La jornada d'avui deixa clar que la relació entre PSOE i Junts continua totalment trencada i marcada per la desconfiança i la falta de complicitat.
El cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijó, també ha criticat durament a Pedro Sánchez pel bloqueig de la seva legislatura i per la seva gestió dels casos de corrupció. Feijó ha deixat molt clar que el PP no donarà suport al govern espanyol. Continuar la legislatura en estas condiciones condena a la nación a una pérdida de tiempo histórica. Y es imperdonable. Porque ni la situación doméstica ni el contexto internacional permiten extender esta parálisis.
Esto no es solo una crisis política, esto no es solo una crisis moral, es sobre todo una crisis de horizonte.
Sánchez, per la seva banda, ha defensat l'acció del govern progressista, destacant els avenços en serveis públics, benestar i protecció social. També ha denunciat el deteriorament dels serveis sanitaris a les comunitats del PP i ha carregat contra els pactes opacs entre PP i Vox, anunciant que exigirà transparència i que les comunitats comparteixin dades de sanitat, educació i dependència.
A més, Esquerra Republicana ha criticat Junts per bloquejar la legislació que afecta a Catalunya, mentre que sumar ha instat el govern a passar l'ofensiva amb més polítiques socials, especialment en habitatge i el tancament de les centrals nuclears. La jornada deixa clar que l'oposició i els socis de govern mantenen un escenari molt complex i, sobretot, un congrés molt polaritzat.
I en aquests moments està declarant Álvaro García Ortiz, el fiscal general de l'estat espanyol. Ho està fent en el judici en el que se l'acusa d'haver filtrat informació confidencial. Ho seguirem de molt a prop.
Carlos Mazón va compareixer ahir a les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la gestió de la Dana del 29 d'octubre de l'any passat, en què recordem van morir 229 persones al País Valencià. L'expresident valencià ha assegurat que no tenia responsabilitat operativa durant l'emergència i va defensar que ningú va bloquejar l'enviament d'alerta a la població. Mazón es va tornar a presentar com una víctima i va remarcar que l'única dimissió ha estat la seva.
Tot criticant la falta d'explicacions del govern espanyol i responsabilitzant el govern central de la catàstrofe. Una autèntica vergonya. Mi persona sigue siendo la gran excusa política para tapar las causas de la tragedia. Excusa política para tapar y para justificar la ausencia de colaboración del gobierno de España en la reconstrucción y para eludir las responsabilidades propias del gobierno.
L'única autocrítica que va fer Mazón va ser admetre que si hagués conegut la magnitud de la tragèdia, la seva agenda hauria estat diferent. Això va dir, en referència al polèmic dinar al restaurant El Ventorro, amb la periodista Maribel Vilaplana. Però aquesta justificació sona molt poc creïble
ja que totes les informacions apunten que Carlos Mazón ja era plenament conscient del que estava passant mentre que el País Valencià s'enfrontava a una de les pitjors catàstrofes de la seva història. Des de l'oposició, el Partit Socialista del País Valencià i Compromís el van acusar de burlar-se de la comissió i de desentendre's de la catàstrofe mentre dinava al Ventorro. Escoltem a Joan Valdoví, líder de Compromís, que ha sigut molt crític.
El que acabes de fer ara és una burla. Una burla a les víctimes, una burla al poble valencià i una burla a aquesta comissió. Tu vens ací a contestar preguntes, no a llegir un discurs de 23 minuts. A contestar tot això que està preguntant-se les víctimes, ahir la porta. Quin president, quin president està perfectament informat del que està passant en Utiel i es queda seguint dinant?
A fora del Parlament, familiars de les víctimes es van concentrar per exigir responsabilitats i amb crits com Mazón a presó o Mazón assassí. Mazón haurà de tornar a declarar la setmana que ve, aquesta vegada al Congrés de Diputats a Madrid, en la Convenció d'Investigació sobre la Dana.
Ara anem a la informació de Sant Just. Anem amb els titulars municipals. El llibre 50 anys de cicles celebra el mig segle de cultura i l'excursionisme de les Cees. L'obra repassa la història dels cicles temàtics, una activitat pionera de les Cees que combina conferències i sortides per descobrir el patrimoni i els paisatges del nostre país.
El vòlei Sant Just somia amb l'ascens a Superlliga 1, amb un inici de rècord. Així ho va dir la presidenta Reyes Calzada, aquí mateix, al refugi, a l'entrevista que li vam fer el dilluns. El taller Digues-ho en Blues, de la Biblioteca Joan Margarit, ensenya a crear i a sentir els ritmes del blues. L'activitat dirigida per tot el blues...
dirigit per Flavio Rigatozzo, se celebrarà el 13 de novembre a la sala Isidore Consul, dins del programa Música a Fons, de la xarxa bibliotecària municipal. I ara sí, toca ritme, ara toquen els esports. Música a Fons
El president del Barça, Joan Laporta, ha explicat aquest matí a Catalunya Ràdio la desconvocatòria d'amint Llamal de la selecció espanyola. Segons Laporta, el club va notificar a la Federació Espanyola quan els metges van recomanar un tractament i 10 dies de repòs per al jugador. A més, han comentat que el club treballa pel bé dels seus interessos i que intenten recuperar els seus jugadors al ritme que al Barça li interessa. Laporta afegeix que l'amint de 18 anys és molt madur i que el club el protegeix, tant dins com fora del camp.
Tot i haver tingut problemes de povalgia, el jugador continua competint i millorant i el president destaca que és un geni i és tot un honor tenir-lo al Barça. El president conclou que no creu que hi hagi problemes extraesportius i que la prioritat és que el jugador pugui competir sense cap risc físic.
En la mateixa entrevista ha parlat de Messi i el seu retorn al Camp Nou. El president valora la visita de Messi com un acte espontani i de barcelonisme. L'escoltem.
Jo crec que va ser un acte espontani, un acte de barcelonisme al Leo. Vostè no sabia que el Leo Messi vindria al camp nou? No, no, no ho sabia. Però vaja, el Camp Nou és casa seva. El Spotify Camp Nou també és casa seva, per suposat. I jo crec que, fins i tot, quan em van explicar com va anar, dic com és un rampell simpàtic. Trobo un rampell simpàtic i espontani i un acte de barcelonisme al Leo.
Doncs un rampell simpàtic per Laporta, però també el president ha reconegut que encara queda pendent un homenatge digne després de la seva sortida abrupta enmig de la pandèmia. Ha dit també que el club treballa perquè aquest reconeixement sigui memorable i pugui gaudir-lo tot l'aficionat. Això sí, Laporta ha tancat Laporta a un possible retorn de Messi com a jugador, deixant clar que l'objectiu és només reconèixer la seva trajectòria i celebrar el millor jugador de la història del futbol.
I avui el Barça de futbol femení s'enfronta a l'Iuven a tres quarts de set en un partit clau per al seu camí a la Champions League. Les veleugranes buscaran mantenir la seva ratxa invicta i consolidar-se com a favorites del seu grup.
I ahir es va celebrar el sorteig de la Copa del Rei, que ha deixat enfrontaments de segona ronda. Entre els equips catalans destaquen els duels següents. Orense contra Girona, Reus contra Reial Societat, Sant Andreu contra Celta i Atlético Baleares contra l'Espanyol. Cal destacar que el Barça s'incorporarà a la següent ronda. Encara no participa en aquesta.
I acabem els esports amb Carlos Alcaraz, que s'acosta a les semifinals de l'ATP Finals que es celebra a Turí. Després de remuntar davant l'estat unidenc, Taylor Fritz en 3-7, 6-7, 7-5 i 6-3. I gairebé 3 hores de partit. El Murcià s'acosta a la classificació matemàtica per a les semifinals, gràcies també a la derrota de Minyaur davant Lorenzo Busetti. Seguirem informant d'aquest torneig.
I ara sí, passem a la cançó del dia.
Avui us porto una cançó amb la qual viatgem cap a l'urban més fresc i innovador del panorama musical espanyol. I és que el tema d'avui hi neix a dos grans artistes que realment són artistes emergents, però que tot i la seva joventut ja s'han consolidat com a referents de la nova escena urbana a Espanya.
I és que aquest tema respira actitud des del primer segon, una cançó que combina l'essència més pura de l'urban amb una producció fresca i un so que juga entre l'experimentació i la contundència. El resultat és una peça que transmet carisma, estil i una confiança que travessa cada vers. La lletra és una declaració d'identitat, parlar d'autenticitat, de saber qui ets i de no deixar-te endur per la superficialitat.
barreja referències del món digital i dels videojocs amb un llenguatge ple d'energia i també una mica d'ironia, construint un univers on al carrer la música i l'ambició personal es fonen. Darrere d'aquest projecte hi ha dues de les veus més potents de la nova onada urbana espanyola,
Tots els artistes comparteixen una capacitat gairebé magnètica per connectar amb el jovent i per relatar en les seves cançons les problemàtiques d'aquesta generació. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó es va publicar al setembre de 2024.
Al videoclip de la cançó veiem la lletra de la cançó en un estil grafiti de color vermell. I a la cançó hi participen dos artistes, un de Logroño i un del barri de Vallecas, a Madrid. Avui realment és prou complicat perquè són artistes emergents, però gaudiu molt d'aquest tema, hot, de l'Ainé i Marc.
Esta hot hot hot con la L y con la M Mucha G dentro de su ADN Tu pecho K por las esquinas como el DVD
Nunca hacerlo por el dólar no es lo normal y es la norma aquí Con un beat del Norman que es del 20p Parece de ahora, oh machis El vídeo está en crema que parece un croma Linda obsesionada con un money que no tengo Hice un vínculo con ella casi sin quererlo Vivo obsesionado con pensar en lo que vendo Te doy lo que sobra, lo sagrado, lo protejo
Bona nit.
En verdad no dejo, acabemos con esto. Supongo me tienta porque me puede matar. Si tú no te alejas, yo me tengo que alejar. Ma y tú no me dejas, pero tengo que volar.
Doncs ja heu pogut veure que és una cançó molt xula, que espero que a vosaltres també us hagi agradat una miqueta i així us aneu endinsant en aquest món de l'urban. Però bé, abans de passar a l'efemèride hem de comentar una notícia que me l'he deixat i realment és molt important. I és que Ocas Graces avui ha fet públic la seva venda d'entrades pel seu últim concert, que serà l'octubre de l'any vinent.
Doncs bé, ha sigut una bogeria i moltíssimes persones s'han quedat sense entrades i els fans ja estan demanant un nou concert. O dos o tres o quatre, els que es puguin fer per acomiadar-se del grup Usuneng. Però ara sí, com sempre, passem a l'efemèria del dia.
Avui, 12 de novembre, mirem enrere fins a l'any 1933, exactament fa 92 anys, quan un home anomenat Hugh Gray va assegurar haver captat amb la seva càmera una imatge insòlita, la primera fotografia coneguda del monstre de Llagnes, Escòcia.
Gray, un treballador de la zona, passejava tranquil·lament per la vora del llac a prop del poble de Foyers, quan, segons el seu relat, una figura enorme va emergir de l'aigua, aixecant una onada sorprenent. Sense pensar-ho, gairebé automàticament, va treure la seva càmera i va disparar. El resultat va ser una fotografia borrosa, en blanc i negre, i que aviat faria la volta al món.
Per a molts, allò era la prova definitiva que el mític Nessie, el monstre que des de feia segles poblava les llegendes de les Highland, existia de debò. Amb els anys, però, l'entusiasme va deixar pas a l'escepticisme. Alguns experts van suggerir que el Grey havia fotograficat, podria ser, doncs, el seu gos nadant amb un pal a la boca, o fins i tot una núdria o un ocell.
Tot i això, aquesta fotografia amb el pas del temps s'ha convertit en un símbol, en un que ha esdevingut clau per alimentar el misteri de Llanes, un que avui en dia, gairebé un segle després, encara desperta curiositat, somriures i, sobretot, un cert desig de creure.
I és aquí, en aquest punt, en el que a mi em sembla més interessant de tota aquesta història. Al meu entendre, en el desig de voler creure. I ara em desviaré una mica, ho sé, però parlem del desig de voler creure. L'éser humà no suporta el buit de no saber, el no conèixer o no poder donar una explicació a un fenomen que no entenem. I és que a això mateix els psicòlegs li diuen la necessitat del saber, el desig profund de creure que tot passa per una raó.
per carmar-nos i mirar el buit amb una certa fe o esperança i no amb el terror de no saber. I d'aquest principi neix la religió, de l'impuls humà de creure, de buscar sentit i d'explicar el que no entenem. I al final això és el que ens fa més humans, creure en coses que no podem veure, tocar ni demostrar. Creure és, al cap i a la fi, un acte de confiança en l'invisible,
I potser per això ens atreuen tant aquestes històries com la del monstre de Lleia Gnès. Hi ha qui creu en Déu, hi ha qui creu en la ciència, en l'amor, en el destí, en la sort o en els somnis. Però tots, d'una manera o d'una altra, creiem. I aquest impuls, aquesta necessitat de donar sentit al món, és el que sota el meu parer ens defineix com a humans.
Ara fem una petita pausa per publicitat i comencem les seccions del programa i comencem amb el munt del vi. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o fur del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Benvinguts a un nou episodi del món del vi. Avui ens anem molt a propet de Barcelona, a una regió molt famosa pel seu bon vi. I qui millor per parlar-ne que el nostre expert en vins, el Jordi Clavero. Bona tarda, Jordi. Com estàs? Bona tarda. Repeteixo que no ha tant sentit. Bona tarda, com esteu? Doncs molt bé, molt bé. Tu què tal? Tot bé? Bé, ara teniu una mica fresqueta i ja m'he posat la suodera aquí a l'estudi. No, és que aquí a la ràdio també va refrescant. Aquí dalt que estem una mica d'alçada, es va notant, eh?
Es va notant, es va notant. Està arribant l'hivern, no? No, sí, sí. The winter is coming. The winter is coming, sí, sí. Doncs Jordi, avui de quina regió ens toca parlar?
Doncs no ens anem molt lluny, com bé has dit, sinó que anem al costat de casa, perquè anem al Penedès. Molt bé, doncs anem al Penedès i això està bé, perquè si volem fer una excursió ho tenim a propet. Ho tenim molt a prop. És un mar de vinyes amb 2.500 hectàrees i està situat entre Barcelona i Tarragona.
Entre les muntanyes de Montserrat i el mar Mediterrani trobem el nostre estimat Penedès, que queda distribuït en les següents comarques. Al Penedès, Baix Penedès, Garraf, Baix Obregat, Anoia i El Camp. Ah, no sabia que arribava tan lluny, eh? Pensava que es quedava només en el Penedès.
No, no, no. Hi ha més llocs. O sigui, la deó de Penedès arriba fins al Baix Llobregat, per exemple. Exactament, és una deó del Baix Llobregat. A veure si Sant Just estarà dins de la Baix Llobregat i dins de la deó. No ho crec, no ho crec. Ara t'especifico l'àrea de producció, que està dividida en 10 zones, que són els alts d'Ancosa, els costells del Montmey, la conca del Foix, que el pantà de Foix, no sé si et sona. Sí, sí, clar, clar.
Per Crims. També, també. Perquè és molt maco i és molt recomanable anar a veure-lo. Ara està mirant imatges i és tan personal i és preciós. També tindríem els turons de Vilafranca, costés de l'Alberno, costés de l'Anoia, baix de les villes de l'Anoia, les muntanyes de l'Urdal, que també són molt xules, el massís del Garraf i la Marina al Garraf, entre d'altres. Crec que el que toca baix Llobregat serien muntanyes d'Urdal, potser?
Sí, més o menys, sí. I com que de la noia, no? Potser una miqueta, no ho sé. Sí, ara... Si mirem el mapa, ho podríem veure, però el mapa estan posats, molt petits. Espera tu, ho amplio. El que està clar és que Sant Just no està dins de la DOE. Sant Just... No ho crec, eh?
difícil, eh? No, no, impossible, ja t'ho dic jo, que aquí no crec que hi hagi gaire. Massís del Garraf seria on entren algun espai del Baix Obregat, perquè si t'hi fixes mira tota la part que es menja. Ah, clar, clar, clar. I també et diria que les muntanyes d'Urdal, com bé has dit. Sí, sí, jo crec que sí.
Sí, sí, sí, perquè mira, Martorell sí que està a dins, que és el Baix Llobregat Clar, però això és nord del Baix Llobregat i nosaltres estem a l'est Per tant, Sant Just no té déu penedès No entrem, no entrem No entrem, no entrem Però va, quins van ser els inicis d'aquesta déu?
Home, aquesta déu té moltíssima història, perquè la déu penerès és la història de Catalunya, com podríem dir, perquè el trobem, trobem un jaixement arqueològic, que és el del fons de la canya, on s'hi han trobat llavors de raïm que eren d'abans del segle VII, abans de Crist, i dins d'unes sitxes que estaven sota terra, que bàsicament, perquè m'entengueu, les sitxes són les ànfores, per això sitxes... No estem parlant del poble...
Sí, és que Sitges es diu per les àmfores. Hi ha moltes àmfores a Sitges. Sí, perquè hi havia moltes àmfores de vi d'algun jaciment arqueològic que es trobaria, o es feien moltes, i per això es diu Sitges. Interessant. I juntament amb altres objectes i restes, que es podria dir que és una premsa per fer vi...
doncs haurien arribat al Penedès els fenicis, eren aquests que tenien, diguéssim, el lloc on feien el vi a la font de la canya, a Vinyoret del Penedès. Molt bé, per tant, es fa bé des de molt, molt, molt de temps enrere, eh? Sí, concretament la xifra seria 2.700 anys. Brutal, brutal, brutal. Moltíssims. I això els vins ho porten els fenicis, eh?
Sí, ho porten els fenicis. Això es creu. Potser ara es comença a investigar i es descobreix que abans ja n'hi havia gent fent vi, perquè al final és una cosa que està constantment en recerca. Sí, sí, sí. La recerca sempre va... Es fan trobar coses noves. Però a la Peneda fa 2.700 anys que es fa via al Penedès. Sí, sí, sí. Fa bastant de temps. I va haver-hi una gran evolució amb la vinya i l'elaboració de via al Penedès
que sobretot va tenir lloc en el segle V abans de Crist i segle VI, ja que l'eix de la cultura mediterrània del vi va passar a través de la via Augusta, que travessava el seu territori des del pont d'Alt Viable fins a l'Art de Barberà i va ser el nucli central de la comercialització dels vins.
La bona situació geogràfica va fer que aquestes zones es convertís en una gran terra de vins, perquè al final les terres de pas són molt importants. On estem situats en un mapa per temes de logística, és molt important. Quan comentava via Augusta, també. A part que logísticament estava ben ubicat, les condicions climàtiques eren bones. Sí, les condicions climàtiques en aquest temps tan parat també són boníssimes per fer vins blancs, per fer vins negres...
I per fer tu també anar de vins, ja que a l'hivern tampoc tens glaçades, no és com a altres zones, que sí que tens uns hiverns més durs i el Penedès no és el cas habitualment, depèn de la zona del Penedès. I bé, també dir-vos una curiositat, que diuen que els vins blancs eren la millor ofrena per a Bacus, el déu del vi de Roma.
I era una manera de fer ofendre, no? De fer oferenes al vino de fer ofendre. Al contrari, tot al contrari. No, no, era com algú espiritual. Sagrat, el vi blanc. Sagrat, exactament. Doncs guai, guai. Ara també és sagrat per, bueno, per ser en què se'ls vol passar bé. Sí, sí, sí, també és sagrat. Quines són les varietats més destacades o més importants del Penedès, Jordi?
Doncs les varietats que s'han consagrat com, diguéssim, les més importants i més insignes de la zona, quan us parlim del panès, segurament seran la Macabeu, Xarelo i Parellada. Són les que també es fan servir per fer el cava. Que en un altre programa ja parlarem del cava, no vull aquí fer-vos explotar el cap, saps? Perquè el cava és un món... Sí, és que és un món... La de o cava...
Bueno, té la seva història, eh? I polèmiques, no? També. I moltes polèmiques. Per això, quan parlem del penedès, sí que n'hi ha el clàssic penedès, que també ho parlaré quan parli de cava i, bueno, pinces comossos en general, amb el nostre mètode, que és el champanois, igual que el champan.
Ja ho deixaré especificat una mica tot, però ara estem parlant de la D.O. Penedès i potser pots recomanar algun escumós dins del clàssic Penedès, però res més. No vull barrejar consentes perquè si no la gent al final es torna a baixar. Doncs un dia ja aprofundirem sobre la D.O. Cava que té de l'app. I quines diferències hi ha entre aquestes varietats que m'has dit de macabeu, xarel·lo, parellada? En què es diferencien?
El macabeu també està conegut com a viure, la regió de Rioja, que no serà el propi com a seu. O sigui, macabeu és el mateix que viure. Sí, exactament. Si algun dia ho veus, dius, vale, això és el macabeu. S'utilitza per fer cava, vi blanc i vi dolç. I un dels factors comuns en els seus vins és un color grau pàl·lid,
I aquesta varietat acostuma a tenir una gradació alcohòlica baixa i també amb una bona acidesa. Els varem aviat, o sigui que es colla això aviat, ja que si es fa tard i madura més de l'habitual, per segons quins vins poden agafar alguns regustos herbacis. Per segons quins vins, no per tots, però en alguns vins blancs pot agafar uns regustos herbacis si madura massa.
Els basis que vols dir, com a gespa o... Sí, sí, exactament. Molt bé, molt bé. Seria un defecte. Hi ha gent que, oh, m'encanta, però... N'hi ha altres al·loberadors que no busquen, saps? I hi ha gent snob que sí que li agrada, saps? Sí, d'aquesta gent complicada que... Que li donen un mi passat i es pensen que està bo... Sí, és que, Jaume, bueno, jo no ho vull dir. Bueno, jo ho puc dir, perquè a mi és igual, a mi no em paga ningú. Però sí, més o menys, n'hi ha alguns vins que són així. I la gent paga molts diners. Vale, vale, vale.
La xarelu, a part de ser una de les tres varietats blanques del cava, és de les varietats més conreades del Penedès. O sigui que és la més conreada. Home, nosaltres vam provar un molt bon xarelu, fa poc. Exactament. Després ho comentarem, perquè, home, havia de sortir avui aquest xarelu. Havia de sortir avui.
Acostuma a donar uns vins joves, amb tots colorsos, i també es poden fer uns vins blancs consistents amb boca, o sigui, amb una bona força, que han sigut criats amb barriques, o sigui, com us heu parlat en anteriors programes, que els vins blancs també poden ser criats amb barriques, i que tenen un final mineral amb boca, degut també als sols del Penedès i aquests tocs que dona la varietat. El nas és bastant aromàtic, podem trobar alguns aromes a frita blanca, com la pera i la poma,
I té un punt d'acidesa que va molt bé per fer copatges amb altres varietats. Per això molts cops no van amb monovarietals, que monovarietals és que vas sols amb una varietat, sinó van amb copatges amb diverses varietats, perquè combinen bé. Perquè això de copatges ho vaig sentir molt al Fòrum Gastronòmic i realment em perdia una mica. Això de copatges què vol dir? Explica'l una mica més.
Copatges plen vol dir diverses varietats dins d'una ampolla. O sigui que no és un monovarietal, una única varietat en una ampolla. O sigui, quan parlem de copatges és perquè són diferents varietats. Sí, la mateixa ampolla. Si veus xerero i parellada, és un copatge. Però si veus que sols és de parella del vi, és un monovarietal de parellat. I parlem de la parella, va.
Exactament, ja he fet spòiler, l'he posat aquí. Acostuma a donar uns bons vins amb molt bona acidesa, sobretot, és la varietat, diria, que més àcida, té aquest top més àcida, que es colleix més tard, també, d'un cicle de maduració que és més tard i que, tot i amb el canvi climàtic, sempre es colleix cap al setembre, t'ho dic per experiència personal.
Té un color groc verdós i fa uns vins blancs bastant aromàtics, que sempre tenen aquell punt de frescor gràcies a la ciesa d'aquesta varietat. I conjunta molt bé amb els aromes que són molt elegants i que acostumen a donar notes cítricles i florals. Molt bé.
Tu tens bastanta relació, o més relació, no, vincles amb el Penedès, perquè et vas formar allà, no? Sí, sí, em vaig formar allà i també vaig veure els diferents cicles que té la Macabeu, la Xarela i la Parellada. Diu-vos que la Macabeu i la Xarela ho van una mica a la part en temes de collita. La que comença abans, que no l'hem mencionat aquí perquè és forània, que és la Xardone, que també n'hi ha plantana, que és la que primer es escolleix, i l'última seria la Parellada, que és l'última que es colleix.
I Jordi, jo crec que a la Rosalia també li agrada el bon vi. Sí, sí, li agrada el bon vi. Ara que està tan de moda de la Rosalia que tothom parla de la Rosalia... Jo crec que li agrada el bon vi, saps? Sí, sí. I potser el del Panamés també. Sí, sí, potser... Bueno, aquesta varietat està a tot arreu. Però avui la mencionarem, eh, no vi? Amb un desdivins surt. A la Rosalia? No, a la varietat, Sauvignon Blanc. Ah, a la Sauvignon Blanc. Home, però avança-ho. Per què estem parlant de la Rosalia?
Perquè la Rosalia ha fet un tema dedicat a una veritat de vi que es diu Sauvignon Blanc. És francesa, no és d'aquí, és de la Vall de l'Oira, potser, bueno, d'algun lloc de França, no se sap exactament la procedència. Francesos entre francesos barallats per saber d'on ve. La Sauvignon. Sí, ve d'aquí, ve d'allà. Doncs Jordi, escoltem una mica de Sauvignon Blanc de la Rosalia, que és una cançó del seu nou disc, Lux, que va sortir fa fa molt poquet. Així que escoltem la Rosalia que li agrada molt a lui, sembla.
Mi luz la prenderé con el Roll Royce que quemaré. Sé que mi paz yo me ganaré cuando no quede nada que perder. Ya no quiero perlas ni caviar. Tu amor será mi capital. ¿Y qué más da si te trajo?
Tengo a ti, no necesito nada más Un Sauvignon Blanc a tu lado Mi futuro será dorado Ya no tengo miedo del pasado Está en el fondo de mi copa de Sauvignon Blanc
Bueno, bueno, Jordi, crec que a Rosalie li agrada molt el vi, eh? Sí, sí, s'ha notat que... Però l'associa, com en un moment, no sé si et dona la sensació que... Quan està malament, beu vi. No sé si està donant una bona lecció de com hi ha que beure alcohol, eh? Crec que s'estava dint dels problemes amb el Sauvignon Blanc, eh?
Si hoy estás tú, yo beberé.
Bueno, també diu que ara lo ve ve asolado i es que es su futuro. Sí, que comparteix la copa, no? Era com algo que s'agradava als dos. Sí, sí, no ho sé, ara és com una mena de celebració. Bueno, és la Rosalia. No s'entén gaire la cançó. No s'entén gaire, però bueno, és xurla. És xurla, parla del vi i per això l'hem portat avui. Però va, tornem al Penedès i parlem de les varietats negres.
Sí, sí, parlem de les varietats negres, que potser sí que les entenem. La primera de totes és l'au de lleure, que és la Tempranillo, la Garnatxa Negra, la Samsó, que és com l'hi dem aquí a la Carinyena, la Monestrell i la Sumoy Negra, varietat autòctona, ara parlaré d'ella. Molt bé. La Cabernet Sauvignon, la típica, i el Marlot.
Bé, la sumoï negra podem dir que és la varietat autòctona, però en canvi no és la més plantada, ja que va estar a punt de desaparèixer perquè té uns rendiments molt baixos i no és fàcil d'elaborar. I diguéssim que has de saber una mica el que fas amb aquesta varietat. No pots fer vi com si estiguessis fent...
un altre producte que pots fer sense saber-ne, saps? Clar, clar, clar. Sí, que és una varietat més delicada, no? Delicada, com el Pinot Noir, el Trapat, i gràcies als petits a l'Aula 2 s'està tornant a recuperar, ja que és una varietat que en certs aspectes
S'assembla el trepat, com t'he comentat, ja que no fa molt de grau i fa uns raïms de molt bona qualitat. Aquests raïms àcids que es necessiten avui en dia, amb un toc rústic, amb bons aromes, i amb aquesta capa més ben aviat baixa, que podem veure els dits, com ho vas apreciar en la fira, que n'hi ha vins que pots veure els dits. Seria aquest tipus de vi.
Montrubí, que és un celler, forma part del reduït grup d'elaboradors que ha apostat per la varietat Somoi. L'any 2000 van iniciar el projecte Gaintus, en el qual volien restaurar varietats autòctones locals, entre elles la Somoi. L'any 2001 Montrubí va elaborar el seu primer varietal de Somoi negre, el qual el Somoi també es pot fer servir molt pels rossats, i per fer caves rossats també et diria.
Quan diem que té poc rendiment és que necessites molt raïm per fer vi. O sigui, no tant raïm per fer vi, sinó em refereixo que en els ceps, les vinyes que tu... Ah, treuen poc. Són els quilos, els quilos que fa. Quan et diuen 2.500 quilos a hectàrea és poc rendiment. Quan et diuen 10.000 quilos a hectàrea és bastant rendiment. O sigui, són ceps que treuen poc fruit.
exactament, molt bé has agafat el concepte i en alumne, sí, sí que sí jo vaig aprenent molt, eh, a poc a poc sóc un mini expert del vi, seguint-te per darrere però bueno, anem fent a poc a poc anem a parlar de recomanacions de vins, hem parlat de les varietats ara anem als vins, quins recomanes tu d'aquesta DEO?
Bueno, m'has donat una bona idea, ja que en dius de recomanacions, i volem jugar, ara jugarem un joc, ja que estem aquí una mica animats, i en dius tu una situació, i jo et dic algú per, et recomano algú per quedar bé, i que no semblis un tio complicat quan portes un vi, saps que no?
Sí, com la dinàmica que aquella que vam fer fa 3 o 4 programes Exactament, més o menys això A veure, deixa'm pensar És que clar, ara amb petlles aquí, Desprevingut Sí, sí, sí, t'he agafat Desprevingut Per veure, per fer una prèvia amb la colla abans d'anar a un festival, per exemple Per exemple, el Cabro Rock, que vam anar l'altre dia al Cabro Rock Castanyada Un bon vi per fer una bona prèvia abans d'un festival
Mira, el vi que vam provar al Astroforum, el vi Mireia del Celler Pinort. Ah, mira. Un vi amb tres varietats molt aromàtiques com són el Ghebostraminer, el Muscat Frontinant i el nostre estimat Sauvignon Blanc, mi tesoro.
Un vi brillant, amb color verdosos, amb notes florals, com les biluetes i el jazamí, i amb boca és suau i fresc, i té un toc salí amb un final mineral. La prèvia la podríem fer amb sushi. Això és un molt bon pla, per anar a un festival. Sí, sí, sí, combina molt bé amb aquest estil de vins. Un sushi i un vi Mireia. Doncs aquest realment el recomanem una altra vegada, perquè és que Jordi, de tot el que vaig provar, crec que és el vi que més em va agradar.
És que està molt ben pensat i per un públic jove va molt bé. No, no, totalment d'acord. A veure, una altra situació, deixa'm pensar. A veure, ara s'acosta a Nadal, són dates de molt de vi i hem de portar alguna coseta, no? Doncs portem una cosa que li agradi una mica a tothom, sobretot per aquests moments on ja has fet tot el dinar, ja has fet el postre inclús, i hi ha algú que diu, eh, escolta, porta una ampolleta de vi que m'agradi.
Mira, el chat-en-don reserva del celler Pinot, del mateix celler d'abans. El chat-en-don ve de la paraula cható, que fa referència a la masia, que és un terme empleat a França, sobretot. Aquest vi és un mono varietal de cavernet sauvignon. El vi fa una criança de dos anys en les barriques de roure i reposa un mínim d'un any en ampolla, per acabar d'afinar-se i aconseguir aquella complexitat i elegància que té.
Si parlem d'aromes, doncs, trobarem els gers, els navius, la regalèsia i un toc balsàmic de... És que va entrat el riure, eh? Per què rius ara? No sé per què. I un toc balsàmic amb boca i és un vi rodó amb un bon cos, però bastant elegant. D'acord, doncs, aquest vinet per fer una sobretaula al Nadal, no? Sí, sí, sí, per al conyau. Vale, vale.
perquè el nostre cunyau estigui tranquil tranquil no ho sé però content segur estarà content i ja que li agraden les coses clàssiques i diu el vino com era el vino blanco para los peces y el vino tinto para las personas no ho sé no me recuerdo el acudit no era el agua para los peces
Sí, bueno, també. No, no, no. Vale, molt bé, molt bé. I aquest vi, per tant, és un tinto, no? Sí, però és un negre. És un negre, en català. És un negre, però és un negre suau, no? O no? No, aquest té més de cos. Per això ho he dit pel cunyau, perquè és un estil més clàssic. És per aquella persona que té un estil molt clàssic i que no la traigués d'allà. Que si no, tira que aquest vi és una merda.
O sigui, si hi ha una persona molt clàssica que sols hi agrada una cosa, li portes això. Vale, perfecte, doncs mira. Em sembla una bona recomanació i si voleu quedar molt bé, no? Sí, sí, sí. Al dinar de Nadal, porteu un xatel d'on reserva dels de Llep i Nord, que quedareu bé segur. I a veure, va, una penúltima, no? Fem una penúltima situació. A veure...
El divendres passat, Jordi, es va inaugurar, bueno, es va inaugurar a mig camí, no?, al Spotify Camp Nou, que ens recomanen un vi per celebrar per tot l'altre quan diguin aquest dia tornem al Camp Nou, per celebrar aquesta data que serà espectacular.
Anem a Nua Corviu Xalero de Domenio Wines que va ser medalladors al concurs d'estavins de la D.O. Penedès i és un vi fàcil de veure que entra molt bé S2 i puc dir que és la vi d'expressió del Xarelo ja que hem mencionat aquí que és la varietat més plantada del Penedès doncs aquí tenim el millor Xarelo
del Penedès. Molt bé, doncs per celebrar que el Barça torna a l'Spotify cap nou, un ànima nua corviu xarelu, de Domènech Wines. Molt bé, em sembla bé. També el podem utilitzar per altres celebracions, eh? Sí, sí, sí, no té per què ser això. Si sou pericos, també. Quan guanyeu, no? Sí, o quan vagin a Europa. Exacte, exacte.
Doncs seguim. I l'última situació, Jordi. Un vi... Mira, ara et poso una cosa més fàcil. Un vi per deixar la gent amb la boca oberta. La parellada brissada. Parellada brissada. Sí, sí, que és un orange wine. O sigui, que s'ha fet amb les peix. I és un vi natural o de mínima intervenció. Aquests vins que no li has de portar al conyau perquè et dirà que m'has traït aquí el pit de gato. Nena, que m'has traït. Sí, m'has traït el pit de gato o...
No. I està fet en la varietat parellada. Té uns olors espaciats i mediterranis, i amb boca és fresa i espaciat. I és una bona representació de la varietat, diguéssim, amb aquest tipus de ve. És un orange wine, eh? Sí, és un orange wine i és per als que siguin més atrevits, per la gent més progre, per dir-ho de manera més oberta, saps? Perquè si tens una mica la ment tancada amb aquestes coses, o sigui, no te la donen. Això és per gent jove. Per gent 30...
30 i pico... Bueno, o gent no tan jove que vulgui obrir-se'n al món del vi. Sí, però normalment els consumidors d'això són... Sí, sí, sí. Perquè els que tenen més edat ja tenen les seves manies i no cabien. D'acord, d'acord. Bueno, doncs un Aranjoin, que Aranjoin recorda com es feia. Per què té aquest color d'aranjo?
Perquè és blanc amb pell. Sí, és un vi blanc macerat i fermentat en les pells. I si tu amb un raïm de color blanc maceres i fermentes en les pells, doncs obtens un vi de color taronja. Perquè si els vi blancs que veiem al mercat són sense pell.
no té per què potser sols han macerat amb les pells perquè un vi blanc si macera amb les pells però no fermenta té un color té una tonalitat més daurada més or és el procés de fermentat és el procés de fermentat que li dona aquell color també hi ha alguns blancs que directament se'ls treu la pell i prensada i ja està i per això té un color més pàl·lid més transparent el color depèn de la maceració
I com es treu la pell d'un raïm? Perquè em sona bastant complicat. Es premsa, es fa la premsa. Ah, vale, ja es filtra. O sigui, la derrapada, o sigui, es derrapa, ara aquí m'estic liant una mica, però es premsa, es derrapa, saps? Vale, vale, o sigui, hi ha un procés. Hi ha un procés. Sí, sí, no, és l'otípic. Vale, vale.
No tenia ni idea, saps? Com jo tinc el raïm a la mà quan me'l menjo i dic, ostres, aquesta pell és massa fina, no?, per pelar-la. Sembla complicat. Sembla complicat, però es fa. Va, no tenen els seus trucs. Ja són més de 2.700 l'any fent via al Penedès. Per tant, algun truc deuen tenir per pelar-los. Doncs Jordi, la veritat que no sé si et queda alguna cosa més per comentar de la D.O. Penedès.
No, jo crec que ja està tot. Diries que és una mica l'insígnia de Catalunya, aquesta Deo, una miqueta? No l'insígnia, però sobretot té molta història darrere. La més coneguda, potser, o tampoc? Tampoc la més coneguda, perquè la més coneguda potser és la Deo Cava. Ah, bueno, clar.
per tot el que es ve arreu del món. Sí, sí, sí. També tens raó. El Penedès, diguéssim, que és el lloc aquell que tanta gent coneix... Pel vi. Però no se sap exactament què es fa, perquè es fa vi, es fa cava, es fan negres, es fan moltes coses, volen ser especialistes en moltes coses, que els costa que es reconeixin en algú. Per això ara s'està apuntant molt el xarelo... A banda del cava, eh? Deixant de banda del cava. Sí, de banda del cava.
s'està apuntant a ser molt els monovarietals com el xarel·lo, saps? Perquè s'identifiqui la zona amb una varietat i arrel d'això tingui una reconeixença i la gent compri. I Jordi, ràpid, ràpid, ràpid, un celler que ens recomanis. Un celler que ens recomanis. Tens algun en ment?
Alpinort. Alpinort. Ja està bé. Perfecte, doncs anem a veure Alpinort i nosaltres ens acomiadem i ens retrobem dintre de molt poquet. Sí, dintre de molt poquet. Ja m'explicaràs. Adéu.
Bona tarda, us informa Marc Güell. El fiscal general de l'Estat es defensa i nega les acusacions al Tribunal Suprem. Álvaro García Ortiz ha reiterat que no va filtrar a la premsa un correu a la confidencial d'Alberto González Amador, la parella de la presidenta madrilenya. També ha justificat haver esborrat els missatges del seu telèfon mòbil. La sessió d'avui ja s'ha acabat i demà el judici quedarà vist per sentència. A Madrid, Dani Sainteja, bona tarda.
Bona tarda, Álvaro García Ortiz ha aprofitat l'hora que ha durat la seva declaració on no ha respost les acusacions per defensar la seva innocència i deixar clar que no va filtrar la confessió de la parella d'Alluso. Reconeix que va conèixer esta informació però després que alguns periodistes i que ell es va limitar a ordenar un comunicat per defensar l'actuació impecable dit de la Fiscalia davant dels atacs de la presidenta Madreleña. També ha explicat que si va esborrar els missatges del seu mòbil no va ser per ocultar proves sinó per protegir dades de tercers.
Ara ja demà al matí el judici quedarà vist per sentència després dels informes finals de les parts.
Més notícia, Cèlia Furment. Congressistes demòcrates dels Estats Units fan públics uns correus electrònics que apuntarien que Donald Trump sabia de primera mà les activitats del traficant de menors i delinqüent sexual Jeffrey Epstein. Segons aquests missatges, Trump hauria passat hores a casa d'Epstein amb una de les víctimes de la xarxa pedòfila el 2011. Washington, Oriol Serra.
Primer pronunciament aquest matí no vinculant des de la justícia europea a Luxemburg sobre l'amnistia, el farà l'advocat general de la Unió Europea, Dean Spielman. Després de la vista del juliol i de setmanes d'estudi del cas, ha d'exposar les seves conclusions sobre si creu que la llei és compatible amb el dret europeu.
Més en concret, aquest jurista ha de respondre als dubtes plantejats, per una banda, pel Tribunal de Comptes, sobre l'aplicació de l'amnistia en la causa sobre les... Aquesta no és, doncs, la crònica d'Oriol Serra. Més coses, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat compartir de moment...
Només les dades bàsiques dels programes de cribratge de càncer de mama, colon i cèrvics. Aquestes dades xifren la població que ha estat convidada al cribratge, quin percentatge de ciutadans s'han fet les proves i els resultats positius detectats. Després de setmanes de bloqueig, la ministra de Sanitat, Mònica García, ha celebrat que les comunitats governades pel Partit Popular hagin acceptat finalment lliurar aquestes dades.
Los datos tienen que ser transparentes y la única manera de poder devolver la confianza a la ciudadanía es, cómo no, mostrando y teniendo transparente y pudiendo analizar los datos. Hemos terminado haciendo lo que hacemos en todos los consejos interterritoriales, que es acabar poniéndonos de acuerdo en que la ciudadanía se merece la confianza de un órgano que tiene que trabajar por y para los ciudadanos y por y para los pacientes y para el Sistema Nacional de Salud.
Continua l'eufòria dels inversors a les borses. L'IBEX 35 marca un nou rècord històric i trenca la barrera dels 16.600 punts. Això significa que les empreses que cotitzen el selectiu espanyol han superat per primer cop el bilió d'euros, li sumant la seva capitalització amb borsa. Un dia més, i ja són tres jornades consecutives, Madrid lidera les pujades als mercats europeus. El selectiu de la borsa espanyola ha pujat avui un 1,4%,
i acumula uns guanys del 4% en el que portem de setmana i del 45% des de principis d'aquest any.
Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la foscom la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans.
en només 21 minuts les entrades que s'han posat a la venda a les 3 de la tarda per al concert del 10 d'octubre de l'any que ve a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. El grup Osonenc ha fet història i s'ha convertit en el primer grup que, cantant en català, actuarà el recinte de concerts més gran de Catalunya.
Els esports, Sònia Oleart, bona tarda. Bona tarda, Marc. El Barça rep a l'Uveina de Bèlgica. 3.47 a la tercera jornada de la Champions amb transmissió de la TDG a l'antena de Catalunya Ràdio. Ja hi ha 11 de Pere Romeu per aquest partit. Rub Vilà, bona tarda.
Hola, bona tarda, el Barça jugarà amb Catacoll a la porteria, una balla Irene Paredes, Màplia, un Brux a la defensa, i tant, laia Alexandri i Alexi al mig del camp, i al davant és on arriben les novetats, amb Vicky a la dreta, amb Graia a punta i amb Pina a l'esquerra, és a dir, que de moment Payor, que torna després d'una lesió, que començarà el partit a la banqueta. Ruth Vilà, Catalunya Ràdio, Estadi Johan Cruyff.
Gràcies, Ruta. El Barça de bàsquet per la seva banda visita el Bayern de Múnich a dos quarts de nou amb transmissió a l'exclusió digital i el Manresa juga a la pista del Cluj Romanès a les 6 de la tarda, un partit que va començar ara a l'Eurocup. Joan Laporta diu al matí de Catalunya Ràdio que la tornada de Leo Messi no està sobre la taula. El president del Barça assegura que no es penedeix de com va anar la sortida de l'argentí del club, tot i que va ser, diu, traumàtica.
La porta afegeix que voldrien fer l'homenatge més bonic del món a l'argentí. Sobre la míndia mal, diu que no està preocupat per la vida que porta i remarca que el club l'acompanya en tot moment. I en va ter polo a la Champions. Hanover Atlètic Barcelona, dos quarts de set i a dos quarts de nou, Marcella Sabadell. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. La secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, la CEES, celebra en guany el 50è aniversari dels seus cicles temàtics amb l'edició d'un llibre commemoratiu que recull mig segle d'activitat cultural i excursionista. La publicació, titulada 50 anys de cicles, es presentarà el 28 de novembre a l'Ateneu de Sant Just.
Els cicles temàtics van començar el febrer de 1975 amb la voluntat d'unir conferències i excursions per difondre la història, la natura i el patrimoni del país. En aquests 50 anys, la CEES ha organitzat 379 conferències i 463 sortides, agrupades en 42 cicles que han permès descobrir i estudiar el territori des d'una mirada cultural i científica.
El volum, elaborat per Daniel Cardona i Jordi Gironès, recull aquesta trajectòria com un homenatge a la tasca col·lectiva i a la passió per caminar, aprendre i compartir coneixement. L'obra valora el compromís de la CEAS amb la difusió del patrimoni històric, natural i artístic de Catalunya.
I encara en cultura, la Biblioteca Joan Margarit acollirà el 13 de novembre a dos quarts de set de la tarda a la sala Ejador Cònsol i Giribet de Can Ginestar, al taller Digues-ho amb un blues, a càrrec de tota blues. L'activitat forma part del cicle Música a Fons de la xarxa de biblioteques municipals a la Diputació de Barcelona. El taller proposa descobrir l'essència del blues aprenent les seves parts, estructura musical i origen històric.
Els participants podran compondre el seu propi blues treballant el text i la melodia sota la guia d'un dels músics més experimentats del gènere del país. Flavio Rigatotzo, nascut a Buenos Aires i resident a Barcelona des del 2001, és músic, compositor i conductor amb més de 30 anys de trajectòria dins el món del blues. L'activitat requereix inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I pel que fa a política, l'alcalde de Sant Jus, Joan Basaganyes, ha abordat en una entrevista a Ràdio d'Esvern els principals temes de l'actualitat municipal.
marcada per la suspensió del ple d'octubre arran d'una protesta ciutadana. Basaganyes ha defensat la gestió del govern, ha explicat les línies mestres del pressupost i les ordenances fiscals del 2026, aprovades abans de la interrupció, i ha detallat les millores implementades en el servei de transport públic.
El punt central d'entrevista ha estat la interrupció del ple municipal per una protesta ciutadana relacionada amb les detencions durant les festes de tardor. L'alcalde ha qualificat la suspensió com una situació anòmala, però ha defensat la decisió d'interrompre la sessió. Va entendre des del govern que calia donar veu a les persones que estaven enfadades, afirmat, emmarcant la decisió com una fórmula d'escolta cap a col·lectius que formen part del teixit social del municipi. Podeu escoltar l'entrevista complet al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als botlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Música
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat No ens vam conèixer dalt d'un tren
perquè ocupava el teu seient. No ens vam conèixer al món rural francès fugint d'una vida d'estrès. Entre nosaltres tot és molt més senzill, ho transformem junts en ciència-ficció. Si per nosaltres té sentit, sé que és la bona direcció.
Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió, amb un carter tot ple d'estrenes on tu no escriguis els guions. Vull afegir-li les escenes on no hi lumini gaire el sol, per recordar-nos que el problema és mai es vencen sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh. Mai es vencen sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Jo que he pujat per amor a busos intercomarcals, sempre he tornat amb cara de panoli. Hi ha menys euros al banc, hi ha alguna anècdota que amoli, històries curtes que treuen un somriure forçat. Si això és una fi...
Atenció, llums, càmera i acció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió, amb un cartell contra d'estrenes on tu no escriguis els guions. Vull afegir-li les escenes on no il·lumini gaire el sol per recordar-nos que els problemes mai es vencen sols. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh,
Gràcies.
Entre nosaltres tot és molt més senzill. Ho transformem junts en ciència-ficció. Si per nosaltres t'he sentit, sé que és la bona direcció. Vull convertir-nos en estrelles de la nostra televisió. Amb un cartell tot ple d'estrenes, on unes grises guions. Vull afegir-hi les escoles.
I ara comencem la segona hora del programa i ho fem amb un test de Cultura General.
Doncs sí, ara posarem a prova el Jordi Clavero, li farem un joc una mica punyatero i el posarem a prova amb dos tests. N'he dit un, però són dos. Un de cultura general i un esportiu. El de cultura general té 20 preguntes i el d'esports 10. I per veure els coneixements del Jordi Clavero, del nostre seccionista. Jordi, què tal?
Preparat? Bueno, la vida mai se sap que t'esperes, no? Doncs avui farem una mica en un especial de joc d'aquests, de típic joc de televisió, saps? De proves de coneixement. Però perquè veiguis que no tot és dolent en aquest joc, et faig una proposta. Vale? Sí, sí.
Si treus més d'un set en tots dos testos, et regalaré un bon vi. Acceptes? Sí, sí. Vale, vale. És com això, com es diu? Atrapa si pots, no? Atrapa si pots. Doncs això és l'atrava si pots, no tenim 10.000 euros per donar, tenim un bon vi. Et sembla bé, no? Acceptes? Sí, sí. Perfecte, doncs comencem.
Molt bé, Jordi, comencem amb la primera pregunta. Jo et dic que va de difícil, ai, de fàcil a difícil. D'acord? O sigui, les primeres potser són una mica més faciletes. Jordi, primera pregunta. Qui va ser el primer emperador de Roma? Juli César, August, Naró o Trajà?
Això s'ha de respondre ràpid. August? August, efectivament. Primer punt positiu pel jardí. M'aniré apuntant perquè si no se m'olvidarà. Perfecte. Segona pregunta. Quin país va iniciar la revolució industrial al segle XVIII? França, Alemanya, Regne Unit o els Estats Units? Regne Unit.
Exacte, reuneix el nit, perfecte. Seguim. Dos de dos, eh, per ara? Sí, sí. Quina civilització va construir Machu Picchu, el Perú? Mayas, Azteques, Incas o Tolteques? Mayas. Mayas...
Sí. No! Ostres, que m'ha saltat la música i tot, tu. Ens hem posat nerviosos. Què? No, no, no. Era Incas. Incas. Ah, bé. Doncs seguim. Dos de tres. Vas bé, Jordi, tranquil. No passa res. Següent pregunta. En quin any Cristófor Colom va arribar al continent americà?
1.485, 1.492, 1.493 o 1.495. 1.492. Molt bé, molt bé. Era fàcil aquesta, eh? Seguim, seguim, seguim. Pregunta número 5. Quin rei espanyol va ordenar l'expulsió dels jueus
Perdona, que se m'havia... Tenia un estornut i se m'ha anat. Quin rei espanyol va ordinar l'expulsió dels jueus el 1942? 1942? Exacte. Ai, perdona, perdona. 1492, que m'has dit. Felip II, Ferran el Catòlic, Carles I o Enric IV?
Ferran, el catòlic. Molt bé, perfecte, va ser Jordi. Òbviament. Que t'hauré de donar un bon bé al final, eh? Sí. D'acord, seguim. En quin any va començar la revolució francesa? 1776, 1789, 1790 o 1786? Començar, no acabar. Començar, començar. Uf, això és trampa, eh? No, és difícil aquesta.
Mira, jo no sé quan comença, diré 1789 i ja està. No, el tema l'has fet bé, tio. Bé, bé, molt bé. L'has acertat. Perquè és el número que em ven cap en Revolució Francesa. Molt bé, doncs l'has acertat. T'ho havia d'haver posat més difícil, eh? Sajeim, va. Quin personatge català va dirigir la resistència de Barcelona durant el setge de 1714? Rafael Casanova, Pau Clarís, Josep Muragas o Narcís Monturiol? Ui, aquí n'hi ha diversos, eh?
Jo et diria Rafael Casanovas. Efectivament, Rafael Casanovas. Vas molt bé, Jordi, vas molt bé. Portes CID, has fallat només una. Seguim. Quin esdeveniment va marcar l'inici de la Primera Guerra Mundial? L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran, la invasió de Polònia, el bombardeig de Pearl Harbor o l'inici de la Revolució Rusa?
L'assassinat de l'Arxiduc. M'agrada la història. Jordi, t'he posat molt fàcil. M'estic donant compte, eh? Seguim, va, que això es va compliquant una miqueta més. Quina ciutat es considera el bressol del Renaixement? Roma, Venècia, Florència o Milà? Florència.
Sí, sí, Florencia. Molt bé. No, no, Renà i Jordi, tio, és enratxat. Em sortirà car aquest joc. Et sortirà car, eh? Estava cagat, però bueno. Quin tracte va posar fi a la Primera Guerra Mundial? El Tractat de Viena, el Tractat de Versalles, el Tractat de París o el Tractat de Potsdam?
Tractat de Versalles. He estat a Versalles. Sí, sí, sí. Ja, ja, ja. Estic una mica deprimit, tio. Ja van nou, ja van nou. Molt bé, seguim. Qui va liderar la llarga marxa de l'exèrcit comunista xinès el 1934? Sun Yat-sen, Mao Zedong, Deng Xiaoping o Xi'an Kai-shek?
Mause donk. Sí, sí. Sí, sí, mause donk. És que estudia... Bueno, ja no has estudiat història, m'agrada la història i ja està. Clar, és que si t'agrada la història és complicat. Estic buscant un boli per anar a apuntar-te els errors, però no en trobo cap. Crec que hi ha hagut un, eh? Ha hagut un i ja està. De què? M'he equivocat amb els incas... Ah, sí, sí, portes un error. No, dic que volia... Sí, sí, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. Però bueno, volia apuntar-me a un boli, però no trobo cap boli. Doncs bueno, seguirem.
Quin any va esclatar la Guerra Civil Espanyola? És que això t'ho he posat molt fàcil. M'estic donant compte que és molt fàcil. 1931, 1936, 1935 o 1937? El 36. Perfecte. Seguim. Qui va ser el president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola? Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas o Enric Prat de la Riba? Francesc Macià? Sí, Francesc Macià.
Jordi, tio, que ja m'has desmuntat al joc, eh? Que no en falles ni una, tio. Quin moviment polític i cultural va sorgir a Catalunya al segle XIX per reivindicar la llengua i la identitat catalana? T'atreveixes a dir-ho sense opcions? La renaixença. Sí, la renaixença. La renaixença. Pregunta número 15. Portes 14 encerts.
Quin any es va aprovar la Constitució Espanyola actual? 1975, 1977, 1978 o 1979? 78. 78. Jordi, és que clar, no ho he pensat bé perquè el Jordi s'estudia en oposicions i tot això ho tens molt fresquet. Però bueno, va. Qui va ser el primer president de la Generalitat després del franquisme? Jordi Puzol, Josep Tarradellas, Pasqual Maragall o Josep Irla?
El senyor Tarraidellas. Sí, efectivament. Que va tornar de l'exili? Sí, sí, va tornar de l'exili. 15 de 16. 17. Pregunta 17. Qui va dirigir la transició política a Espanya després de la mort de Franco? Santiago Carrillo, Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo o Manuel Fraga? Adolfo Suárez. Adolfo Suárez. Adolfo Suárez.
Con el Partit de Unión de Derecha o algo así. Unión de Centro Democrático. Centro Democrático, molt bé. Sí, sí, sí. Quin va ser el nom del pacte que el 1977 va estabilir els acords econòmics i polítics bàsics de la transició? Pacte del Pardo, pacte de la Moncloa, pacte de Sant Sebastián o pacte de Zartura? Aquí me l'has ficat doblada, eh? No, bueno... Crec que el 7 ja el tens assegurat, o sigui que no et preocupis.
Com has dit? Pacta del Pardo? Del Pardo, de la Moncloa, de San Sebastián o de la Zarzuela.
de Moncloa? Sí! Per què és més important? Sí, sí, sí. I ja està. Doncs sí, sí, el pacte de la Moncloa. 17 encerts de 18 preguntes, et queden només dues. Quin any Catalunya va celebrar el seu primer estatut d'autonomia després de la dictadura? 1979. 1979.
Ja, és que no et calen ni les opcions. És que... Estic estudiant. Ja, és que t'estàs estudiant. És que no m'he pensat bé, però bueno. Gràcies. Així no he quedat malament. No he quedat malament, per favor. No, no, no. Bueno, almenys espero que els oients estiguin... Puguem jugar amb tu. Sí. I espero que els oients alguna fallin.
Estàs fent un joc factible, perquè a vegades pregunten unes coses en els programes de cultura nacional. Això és perquè el Jordi està fent oposicions, ho té molt per la mà, però una persona de carrer potser no se les sap totes com el Jordi. Després, acabem, Jordi, amb una última, especialment pensada per tu. En la teu Ribera Sacra, famosa pels seus vins negres, quina és la varietat de raïm més habitual utilitzada pels vins negres?
Mencia, tempranillo, garnatxa o monestrell? Rivera Sacra. Hòstia, això és Galícia, no? Sí. Mencia. Sí, sí, sí. Doncs Jordi Clavero, 19 de 20 preguntes has fet bé. Estic estudiant, no? Es nota? Sí, sí, es nota. Jordi, tens el primer check, el primer test l'has passat i tens el vi per ara a la teva mà, però encara no se't pot escapar, perquè et queden 10 preguntes del món esportiu.
Aquí tu ho jugues tot, eh? Bé, estic tranquil. En quin esport es disputa el torneig de les sis nacions? Cricket, rugby, hockey i herba o golf?
Rugby. Rugby, evidentment. Molt bé. Qui va ser el màxim golejador del Mundial de Futbol de 1986? Cito Pons... Ai, no, mentira, això és la segona pregunta, perdona. Cito Pons no, eh? Crec que no. Diego Maradona, Gary Lineker, Michel Platini o Emilio Butradeño? Maradona? No, no, no, no.
Gary Lineker. Gary Lineker. A Anglaterra. No m'esperava. Quin pilot català va ser el primer... Aquí sí que... M'estic de ponys. És que... M'estic de rebre fàcil. Quin pilot català va ser el primer a guanyar un títol mundial de motociclisme? Sí.
Si te pones... Si te pones... Si te pones... Si te pones... Si te pones... No, a ver, espera. Si te pones... Alex Cribillé con Jorge Lorenzo o Dani Padrosa. Jorge Lorenzo no pot ser... Si te pones...
No? Alex Cribillé. Alex Cribillé. Ah, pensava que mig motxivaves, no? No, no, no. És que em feia gràcia, tio, perquè com me l'havia, no sé, m'entrada la resta fluixa. Ah, vale. Però bueno, portes dos fallos, eh? Sí, aquí sí. Un més i fora, eh? Has perdut el vi. Ara, ara, això és bitxa, no? Entre els dos? No, no hi ha bitxa. Un tio de 20 abans i ara...
Pregunta número 4. En quin esport es pot obtenir... No, mentida. En quin esport es pot... Ah, no, sí. Jordi, avui m'estic desconcentrant. En quin esport es pot obtenir una puntuació perfecta de 10,0, és a dir, perfecta, i que es va fer molt famós perquè es va aconseguir als Jocs Olímpics de Montreal el 1976. Gimnàstica artística, natació sincronitzada, salt de trampolí o patinatge artístic. Patinatge artístic.
gimnasta artística i ho va aconseguir la Nadia Comaneci de Romania Jordi, una errada més i tot el que has fet bé en el primer test ho perds quin jugador va ser el màxim golejador del Futbol Club Barcelona la temporada 21-22 Lionel Messi Antoine Griezmann Memphis Depay o Robert Lewandowski
Ho tenim? Memphis Depay Molt bé, molt bé Sí, sí, amb 12 gols Molt bé Pregunta número 6 Quin cicleista espanyol va guanyar el Tour de França l'any 2008? Carlos Astre, Alberto Contador, Oscar Pereiro o Alejandro Valverde? Contador
Has perdut el B, Amic Jordi. Has perdut el B. Has perdut el B. Me siento engañado, pero bueno. Carlos Sastre.
Número 7. Quin equip de futbol va aconseguir la fita d'una temporada sense perdre cap partit de la Premier League? Arsenal, Manchester City, Liverpool o cap equip ho ha aconseguit? Arsenal. Molt bé, Arsenal. Pregunta número 8. Quin atleta va guanyar quatre horts olímpics als Jocs Olímpics de Berlín 1936, desafiant el règim nazi? Carl Lewis, James Owens, Bob Bimon o Ralf Metcalf?
Jace Owens? Jace Owens, perfecte. Pregunta número 9. Quin jugador de bàsquet europeu va ser el primer a guanyar un MVP de la NBA? Dirk Nowitzki, Pau Gasol, Giannis Antetokounmpo o Toni Kukoc? Toni Kukoc?
Ah. M'encanta utilitzar el botonet aquest. Dirk Nowitzki, el 2007. Dirk Nowitzki. Quin any? 2007. 2007. Amb Alemanya. D'acord. I per últim, qui va guanyar l'última edició del Roland Garros? Arina Sabalenka, Coco Gouf, Iga Isguetek o Serena Williams? Arina Sabalenka.
No, Coco Gauff. Jordi, moltes gràcies. Ho has fet molt bé, sobretot en el primer test. M'has desagradat amb la boca oberta, ha sigut espectacular i jo crec que els oients això ho valoraran, però en el test esportiu crec que estàs un 6 o un 5. Bueno, menys, no?
No, un 6 o un 5. Sí? Sí, sí, sí. Mínim has aprovat, això segur, eh? He aprovat. Ah, vale. Bé, Jordi, has perdut l'ampolla de vi. Hòstia! Potser ho seguirem intentant en una nova edició d'aquest joc que li hem de posar un nom, eh, a aquest joc. Perquè ha tingut... Ha tingut intriga i ha tingut... Saps? Jo pensava que hauria de pagar-te una bona ampolla de vi, però sort del test esportiu que t'ha fet una mica trontullar tot, eh?
Sí, el test esportiu no me l'has parat tan difícil. Bueno, Jordi... Ha sigut difícil, ha sigut difícil. Jordi, no et molesto més, et deixo descansar el dia d'avui. Moltes gràcies per venir, per primer, per la secció del món del vi i després per posar-te a prova en aquests testos que han sigut punyeteros. Doncs, Jordi, moltes gràcies, ens veiem i ens sentim la setmana vinent. Bueno, que vagi bé. Adéu!
Si tot és un tabú, no serem mai ningú. La llum al fons del pou brilla més que una espulna. I reflexa la llum de la lluna, que és el sol que de lluny et saluda.
Deixar de fumar, d'intentar agradar-li a gent que m'és igual. Que ho tinc pendent, però estic content. Suposo que ningú pot estar sempre al 100% pagat. Tòmics dinosaures, dinotars, se'n fan l'estat de bareno, bareno. Ja que estic bareno.
i tot pels aires. Veneno, veneno, la pressa es veneno. Si tot és un tabú, no serem mai ningú. La llum al fons del pou brilla més que una espuna. I reflexa la llum de la lluna, que és el sol que de lluny et saluda.
Escrit a les onades, no penso en la tornada, només en el llibre.
Les coses importants passen quan no estem dormint, tot i que els somnis són bonics. Quan ens anem fent grans, tots volem ser petits, tot i que els somnis són bonics.
Però mi amor no m'aguanto.
T'he plantat lotus perquè estiguis al tant tu. Perquè estiguis al tant tu. Que són per tu les flors de lotus, lotus, lotus. Que seràs tu la indicada, ja ho noto. Són per tu les lotus, lotus, lotus. Que si és per perdre't un som a propus. Són per tu les lotus, lotus, lotus. Ets tu la indicada, ja ho noto. Són per tu les lotus, lotus, lotus.
Fins demà!
I ara comencem l'última secció del programa i comencem l'entrevista amb l'Andreu Arasa, un davanter d'origen de les Terres de l'Ebre, de Santa Bàrbara, que juga a la segona divisió polaca. Hola, Andreu, què tal? Em sents? Hola, sí, et sento. Perfecte, què tal? Com estàs? Tot bé? Tot bé, sí, sí, sí, molt bé. Molt bé.
Doncs, si et sembla, comencem l'entrevista i comencem per l'inici, perquè tu ets de Santa Bàrbara, que és un poble de les Terres de l'Ebre, en quin moment neix aquesta passió teva pel futbol? Sí, correcte, jo soc de Santa Bàrbara, de les Terres de l'Ebre, i, bueno, realment, com tot aquest minut, els meus pares em van apuntar a l'equip del poble, de Santa Bàrbara, perquè al final, bueno, amb tots els amics i jo, jugàvem al futbol i, bueno, ja ven el club
Nos van apuntar i la veritat que des de llavors al final vaig començar a agafar carinyo i em va començar a agradar molt i des de llavors que tenia 5 anys fins ara. I com van ser aquests primers anys jugant a futbol? Tu ja despuntaves entre la resta de companys? La veritat que crec que és la millor etapa que al final és quan estàs jugant amb dos amics, disfrutes, t'ho passes bé.
al final no et jugues per competir, sinó més per disfrutar. Sí, per jugar, no? Sí, sí, totalment, totalment. I al final, res, al final, quan ets menut, al final està molt tot equiparat, perquè, bueno, no es destaca de tant menut, però sí que és veritat que, bueno, arriba un punt que sí que comences a destacar una mica més i, bueno, al final, quan destaques una mica més, acabes tirant
una mica més que els altres, però bé, sempre fins a Cadet, que és quan vaig començar a destacar més, sempre he estat bastant equiparat. Perquè tu et formes com a jugador en equips de les Terres de l'Ebre, jo m'ho has dit, en el Santa Bàrbara, per exemple, però també passes per la Rapitenca, però en edat juvenil crec que et truca el Barça, oi? Sí, sí, sí, jo vaig començar al Santa Bàrbara i crec que va ser a l'Alevi, o Benjamí, si no recordo malament, vaig marxar a la Rapitenca,
que em van fitxar allà, que en aquell moment estava Agustí Zahera i estàvem fent bastant bon plantet, a nivell de club, en totes les categories ho estàvem fent bastant bé i fitxant a molta gent de les Terres de l'Ebre. I vaig fitxar allà i vaig estar 7 anys fins a Calet l'últim any, que va ser quan vam tenir la sort de jugar a Divisió Nord,
Aquell any vaig fer bastant bona temporada i és quan vaig donar el salt, diguéssim, al que és el món del futbol. És quan vaig ixar al Barça. I com és aquest pas pel Barça? Entenc que per qualsevol nen és un somni, tot i que crec que tu ets perigo, no? M'ha arribat.
No, no, no, que va, a tot el contrari, jo soc del Barça. No? Ostres, però mira, ho hem mirat malament, perdona, tio. No, no, tranquil, tranquil. Doncs un somni, un somni complet, no? I tant, sí, sí, no, no, i tant, i tant, i tant. Al final, el que tu dius és, al final és el somni de qualsevol nen petit que juga a futbol, ja sigues del Barça, sigues del Madrid, jugar a l'equip que al final et fan i que has seguit sempre, doncs et pots imaginar qui més ser un
sent un Barça, un referent com és el Barça i a Catalunya. Imagina't, és un salt enorme i al final és veritat que és tot molt diferent, és tot molt diferent d'on venia jo. Perquè com va ser aquesta etapa? Perquè vas estar un any. Sí, a veure, jo vaig firmar 3 anys, però vaig estar sols un any perquè no va ser una situació fàcil a part, és veritat que va ser una experiència bona pel tema que al final
només lo solta a un club molt gran però just a mi em va agafar en l'etapa que m'han sancionat el Barça pel tema de fitxar a Neymar i tal i tota la gent que vam fitxar aquell any fins al gener no vam poder jugar ni amistosos ni en Lliga ni res i clar, vaig estar només mitja temporada jugant sincerament m'ha costat molt adaptar-me i al final al gener quan vaig poder començar
a jugar no tenia la confiança, no estava adaptat com m'hagués agradat i al final de temporada tant el club com jo vam decidir buscar una sortida i així va ser, vam posar a punt i final per buscar una nova oportunitat fora del club. I en aquests anys, en aquesta temporada que vas estar al Barça, amb qui vas arribar a compartir vestuari?
La veritat que ara estan a l'elit, perquè la meva quinta va ser bastant... Han sortit bastants jugadors, no sé, et diria el Riqui Puig, Jordi Mboula, bastant més Moncho, que també està jugant a Grècia, crec. La veritat que hi ha molt Gignac i Penya també, vaig estar algun temps, o sigui que bastant, bastant. La veritat que la meva quinta han sortit molts que estan al futbol d'elit.
Doncs sí, sí, un bon vestidor. Després vas una mica, vas voltar una mica per diverses canteres molt podents, com la del Saragossa, Mallorca, passes després per l'Atlético Sanluqueno, l'Albacete, el filet del Levante... Aquests anys com van ser, com es van viure, perquè clar, realment anaves voltant bastant d'equip. Sí, la veritat que ja et dic, quan vaig sortir del Barça, que va ser el primer any que vaig anar a Saragossa, era el meu any, el primer any, eh, el segon any jovenil,
I la veritat és que el Zaragoza va ser com un any i un després, perquè venia d'un any quan he contat que no vaig poder jugar massa. I anar al Zaragoza em va donar aquest punt de confiança de poder agafar minuts, de poder jugar bastant i de fer bona temporada. I això em va donar l'oportunitat de donar el pas després al Mallorca, que és on més temps he estat. I on per a mi...
M'he format com a jugador i ha sigut la millor etapa per a mi que he passat. Ja et dic, allà vaig estar al Mallorca tres anys, l'últim de juvenil i dos de filial. Molt bé. I l'últim any és quan vaig decidir donar el salt, perquè allà el fil ja estava a tercera edició i l'últim any va sortir l'oportunitat de marxar al Sanloqueño, que era l'antiga segona B.
i creia que era el moment de donar pas, perquè al final a un filial sí que estava el primer equip dalt, però clar, és tan més complicat, i seguir un altre any a la tercera no era el que volia. Llavors vaig marcar a Sanlúcar, a l'antigua segona B, va ser la temporada just que es va parar pel Covid, i vam estar tot el paró del Covid i es va suspendre la lliga. Llavors,
L'any següent és quan es va fer una lliga una mica peculiar, perquè es creava la primera ref i tal. Llavors va ser una lliga molt diferent a la que estàvem acostumbrats. Llavors, la veritat que aquell any és quan a mi em va donar el canvi més gran, perquè vaig tenir la sort de poder jugar quasi de tot, destacar bastant.
Damunt vam muntar de categoria, vam aconseguir ascens, vam també competir a l'ascens de segona edició. I clar, això em va donar que l'any següent, Set Submitiu, teníem moltíssimes oportunitats. O sigui, molts de clubs d'alt nivell me van vindre per a fixar-me. I t'acabes decidint per l'Albacete, no? Sí, i al final vaig acabar decidint per l'Albacete perquè em creia que era un bon projecte, vaig baixar de segona edició,
un club com l'Albacete, que al final és un històric d'Espanya del futbol, i em vaig decidir per fitxar allà, que vaig firmar dos anys i vaig estar millor temporada, perquè al final no vaig sentir els minuts que no haguessin agradat, el desembre volia tindre més minuts, creia que era el que necessitava i vam buscar una sortida amb el club i els meus agents, i és quan vaig marxar al Levante, vaig estar a la mitja temporada al filial del Levante,
I alli vaig acabar, vaig jugar bastant, prou bé, però no vam aconseguir salvar la categoria, vam baixar a tercera ref, perquè en la baseta era primera ref, jo vaig marcar a segona ref i vam descendre a tercera ref.
D'acord. I quan et veus sense possibilitats de minuts en un equip, com has gestionat això dins d'un vestuari? Com tu gestiones tu mateix mentalment? Entenc que és complicat, no? Sí, sí, sí. Al final no és una situació fàcil. Jo, en el meu cas, quan vaig trobar-me en aquesta situació, per X circumstàncies, no tenia els minuts que jo m'esperava o que creia que me deixia atindre.
I llavors, clar, parlant amb el meu entorn, la meva gent, la meva família, la meva parella i tal, val una mica tota la situació. Al final, penses en tu, penses en voler jugar, que al final és el que li interessa a un jugador. I vam decidir buscar una sortida amb el meu agent i va treballar en buscar una sortida que s'adaptés al que jo buscava, al que necessitava.
en aquell moment i creiem que era la millor i així va ser. Va ser una etapa bastant bona, tret del descens, però després és una experiència també d'estar a un filial com el Levante, a una cantera com el Levante, és una oportunitat molt bona i molt bonica, la veritat. Vas arribar a creure o vas veure la possibilitat real de debutar amb el primer equip del Levante?
Bé, al final vam triar aquesta opció per això mateix, perquè al final aquell any el primer equip del Levante estava a primera divisió, però estàvem en descent, estàvem bastant malament i bé, era com una de les decisions pel que vaig decidir marxar al Levante era per això, perquè al final tiraven molt del filial també, perquè ja sigui entrenar alguns minuts o el que sigui, i ja vaig dir, joder, si vaig allà, ho faig del filial i pel que sigui que sonava flauta,
al final, el sub-21, podria tenir l'oportunitat. Llavors, sí que vaig entrenar un par de vegades, però bé, no vaig tenir l'oportunitat de debutar. Al final, bé, no era jugador del club tampoc, com a tal, era propietat i al final també això dificulta una mica, però bé, tampoc no és fàcil. No és fàcil que treguin debutar a primera divisió, estant en filial...
No és fàcil, no és fàcil. Segur que no ho és gens. Després de tots aquests passos per aquests equips, arribes a l'Ebro, que et fitxa, no? A l'Ebro et fitxa, és veritat? Sí, correcte. Aquí sí que et converteixes en una peça bastant clau de l'equip i tens molts minuts. Crec que són sis o sis gols. Sí. Tornes a gaudir del futbol més en aquest equip o com es diu aquesta temporada a l'Ebro? La veritat és que sí, perquè al final ja et dic, venia d'un any bastant difícil, però...
per no tenir minuts, busquen la sessió, després va passar el que va passar, que van baixar de categoria, i després a l'estiu quan arriba el mercat, la baceta que en aquell any van muntar a segona edició, a mi em comuniquen que no contenen mi, però a segona edició que volien ressentir el contracte, llavors arribem a un acord, ressentim el contracte, i clar...
No estava en una bona situació jo, perquè al final vaig ser un filial de segona rep a tercera rep. Has jugat, però no has jugat tota una temporada completa, no has tingut els minuts que ara millor els equips busquen per fitxar algú. I, clar, em vaig trobar en una situació una mica delicada, perquè venia d'un any d'haver tingut tot a l'estiu passat, a trobar-me en una situació que apenes me sortia res, o les coses que em sortien no era que jo...
m'esperava. Llavors, bueno, aguanto bastant el mercat, espero bastant, però veient com estava la situació, m'arriba l'oferta de l'Ebro i també perquè no tenia molta cosa més, era el final de mercat i tal, vam decidir que era la millor que ens ajustava i vaig decidir firmar allà. I la veritat que a veure, digues? Això quina divisió és, Ebro? Era la segona ref, era la segona ref, sí.
Llavors, clar, de primeres no era el que jo m'esperava, però en realitat és el que tu dius. Vaig arribar, vaig tornar a gaudir del futbol, vaig aconseguir retrobar-me en la confiança que ja els entrenadors, la directiva i tot em van transmetre d'un principi, em van fer sentir molt important i no vam aconseguir fer un bon paper a la Lliga perquè vam tornar a descendir, vam quedar penúltims, crec,
vaig tenir la sort de fer molt bon paper aquella temporada, de destacar molt, vaig fer 7 gols, 6 assistències i això em va salvar moltíssim de cara a l'any següent. Perquè com es gestiona quan tens dos ascensos consecutius? Això com ho gestiones tu mentalment? T'atribueixes per la culpa a tu o realment és que l'equip no funcionava?
Al final no és fàcil, perquè al final, el que et dic, venia d'un any, després de l'Albacet del Sant Luqueño, que vaig tindre un estiu, que vaig tindre moltíssimes ofertes de grans clubs i per circumstàncies agenes a mi per una part, m'arriba una situació de trobar-me amb dos descensos a la Tercera Red i clar, això...
Qualsevol que entengui de futbol, per molt que tu siguis bo o siguis millor que alguns, és complicat. És complicat perquè al final se't queda el teu currículum, això ho mirem molt i clar, els equips que estan per exemple dalt, lluitant per ascens o el que sigui, no van a mirar equips que han de ser vinguts a tercera res. Llavors, clar,
És veritat que ell, òbviament, t'atribuïsses part de la culpa, perquè al final ets part de l'equip, no deixes d'estar setmana a setmana en equip i part de culpa, òbviament, tens. Però, al final, el que et dic, jo vaig fer el meu paper, el millor que vaig jugar, per sort vaig fer bon paper i et dic que això em va salvar bastant, encara la següent temporada.
Sí, perquè la següent temporada acabes d'alçant-se, no? I aquí sí que, bueno, ho trenques absolutament. Una temporada espectacular. Sí, va ser l'any que vaig trencar-la. 16 gols. 16 gols, sí, sí, sí. I dos a Copa, o sigui que vaig acabar amb 18 gols, 6 assistències també, o sigui va ser un any increïble, increïble. Tant a nivell grupal, perquè per a mi ha sigut el millor any,
a nivell grupal i d'equip, i a part, personalment, te pots imaginar. O sigui, va ser un any de locos. No, no, totalment de locos, realment. I no es va aconseguir l'objectiu, que era l'ascens, oi? Sí, bueno, no, no el vam aconseguir, ens vam quedar l'últim partit, vam perdre l'últim partit del playoff, però, bueno, en realitat, al final, te quedes, ja tinc, me quedo en
en el bon any que vam viure, tant a nivell grupal com personal, i al final és això el que també t'endús i t'emportes. I fas una temporada espectacular i entenc que en aquest moment t'arriben moltíssimes ofertes perquè 18 gols en una temporada segona ref era, no? O primera? Sí, segona ref. Va ser segona ref.
no els fa tothom i t'arriben moltes ofertes, però tu decideixes marxar a Polònia, a la segona divisió. Explica'ns una mica abans com va anar aquest estiu i per què prens al final aquesta decisió. Sí, sí, sí, bueno, ja dius tu, o sigui, com tu has dit, al final, amb la temporada que vaig fer, m'he d'adonar perquè al final tindré moltes ofertes, tan poc tant com tu t'ho imagina, o sigui, sí que va a Jaure, òbviament,
Però al final a Espanya el futbol és complicat. Al final almenys jo com a objectiu sempre has tingut donar salt al futbol professional. A segona divisió, a primera divisió és molt difícil, però a segona divisió sempre ha estat com a objectiu i sempre l'he tingut.
Llavors, clar, donar el salt a una segona divisió és molt complicat i més venint d'una segona ref. I al final vaig tenir moltes ofertes de primera ref, d'equips millors, equips tijors, millors econòmicament, tijors i futbolísticament igual. I al final també va ser una temporada que vaig canviar de representant, d'agència de representants.
i la gent amb què vaig firmar Nova, en realitat que, a part del mercat espanyol, controlen bastant el tema estranger i sobretot a Polònia tenen molt contacte. I, doncs, em van trucar i em van dir, mira, tenim una oferta que hem arribat per a tu, de Polònia, d'este club, de l'UKES, que és el que hi estic jo, i, bé, em van passar la proposta, la primera proposta que va enviar al club i, clar,
Era una experiència que, o sigui, era una cosa que jo ja tenia al cap, la de sortir a l'estranger, perquè al final, tan econòmicament com deportivament, és un món que paguen més bé, tens més oportunitat, i és una idea que jo ja tenia en ment, que s'havia parlat amb la meva família i tal, i, bé, al arribar-me d'això, vam estar parlant amb la família, vam estar parlant amb la marella també, amb la gent, els avantatges que podia tindre,
I la veritat que des d'un principi, quan me la van proposar, ho vaig tindre bastant clar. Ho vaig tindre bastant clar perquè, bé, era un pas que podia donar al futbol professional, que al final aquí a Espanya era quedar-me, si és un primer ref, és molt bon nivell, òbviament, però al final no és un futbol professional, no és una lliga professional. I, clar, que tingué una oferta de la segona divisió de Polònia econòmicament molt bé,
futbolísticament també molt bé, a un club important com és el Castell, era un pas molt gran, era un pas molt gran que em podia donar una oportunitat molt bona d'obrir més mercat a l'estranger, per fora d'Espanya, en cas que fes un bon paper. I valorant-ho tot, vaig decidir marxar per allà. Molt bé. Per tant, realment no va ser una decisió molt... Bueno, va ser una decisió potser fàcil en l'ús esportiu, no?
Sí, al final no va ser tampoc fàcil perquè al final és un canvi molt brusc, al final marxar d'Espanya a un país de fora, bueno, de la MOP a Polònia, que al final l'idioma és... Molt diferent. Al final no el para, és diferent, és una cultura diferent.
És una decisió difícil, però jo estava amb moltes ganes, ho tenia bastant clar i vaig dir que endavant i sabia de provar l'experiència. Era una oportunitat i sabia de provar. I al final firmes per l'LKS, no sé si es diu així, l'LKS Lots? Sí, LKS Lots, sí, sí.
I com van ser aquests primers mesos d'adaptació a Polònia, a l'equip? Perquè clar, és el que tu dius, un nou país, un clima completament diferent, un idioma supercomplicat. Com són aquests primers mesos, tant a nivell humà com a nivell esportiu? Doncs la veritat que els primers mesos van ser molt fàcils i la veritat que superbé. O sigui que vaig tenir la sort que quan jo vaig arribar aquí hi havia un... bueno, hi havia un part d'espanyols
Un va marxar al mercat aquell mateix, però l'altre, que era el capità, que portava 6 anys d'aquí al club, que és Pirulo. Ell portava aquí molt de temps i em vaig ajudar moltíssim des d'un principi a adaptar-ne al club, a conèixer una mica com funcionava tot, com funcionava el dia a dia, la ciutat, com funcionava una mica la cultura d'aquí. I la veritat que em va resultar bastant molt fàcil, molt fàcil l'adaptació.
Em vaig adaptar molt ràpid també a l'equip, a la idea de l'entrenador. O sigui, em vaig guanyar el lloc bastant ràpid i la veritat que va ser uns mesos. Increïble. O sigui, molt, molt bé. Molt bé. I comença la temporada i realment també ho tornes a trencar, no? Perquè 7 gols i diverses assistències en els primers 13 partits. Realment sembla que vas cobre tant peus, no, l'equip? Totalment, totalment. Va ser un inici de temporada sonyat.
perquè al final és veritat que em vaig llegir en la pretemporada, vaig tindre un problema a l'ombra, però em vaig recuperar ràpid, vaig poder començar a entrenar en l'equip normal, i ja et dic, em vaig guanyar el lloc ràpid, i va ser una temporada que qualsevol que dona un pas així, somia, perquè ja et dic, vaig jugar tot, marcar 7 gols, 4 assistències,
I la veritat que ja et dic, súper bé, súper bé. Molt, molt content i una molt bona experiència per ser la primera vegada a l'estranger. Clar, clar. I després, però, arriben els problemes, no? Comences a tenir molestes amb l'esquena i el que sembla que anava a ser unes setmanes acaben sent... Correcte. ...vuit mesos fora dels terrenys. Vuit mesos. Què va passar? Vuit mesos. Què ha passat aquí? Doncs res, al final vaig començar ja al gener, al desembre, quan vam fer l'abertemporà, digues?
No, no, dic que això que va passar a mitjans de temporada. Sí, va ser... Bueno, vaig acabar la primera volta, vam anar de vacances i ja marxava amb una mica de molèsties, però bueno, no li vaig donar importància perquè era unes molèsties normals a la lumbar i pensava que era de sobrecarga. Però a la volta, al gener, quan vam fer la pretemporada, perquè aquí es fa una pretemporada d'hivern pel tema fred i tal, i nosaltres, el nostre club, marxem a Turquia, deu dir, i durant aquesta pretemporada...
Vaig començar a notar moltes molesties a l'Umbar, a nivell de que no podia córrer ràpid, o sigui que no podia esprintar, quan trotava em molestava, i clar, jo els comunicava als fisios que em molestava, que no podia, però vaig acabar entrenant tota la pretemporada i jugant gairebé normal, fins que a la tornada seguia comentant que em molestava, que em molestava,
però vaig seguir entrenant i jugant perquè em diuen que era muscular, que no tenia cap problema i què tal. Total, que fins al març vaig aguantar, nosaltres vam començar la segona volta al febrer, el 7 de febrer, fins al 7-8 de març, és a dir, un mes després vaig haver de parar perquè no podia llar amb les molèsties. Total, que, bueno, paro amb les molèsties, vaig digitar com 5 doctors, no em trobaven el que hi havia,
fins al maig, que finalment un doctor em veu d'informació a la zona de la faceta, a la columna, a la L5, i em comenta que em volia fer un TAC per veure si hi hagués una fractura o alguna cosa tocat de os. Total, que em van fer el TAC i es va veure que tenia una fractura. I, doncs bé, des de llavors fins ara, a l'agost em van fer un risòlicis per treurem la molèstia,
i ara fa un mes que estic entrenant en l'equip complet. Ha sigut bastant fotut i una fastidiada, la veritat, perquè ha sigut molt de temps. Sobretot no saber el que tens, no et molesta i no saps què és, entenc que això també deu ser emprenyador. Sí, sí, sí, al final és això, que ha sigut molt de temps, entre cometes perdut, perquè al final he estat molts mesos sense saber el que era, què em passava,
que al final és una lesió que si s'hagués trobat el temps, possiblement s'hagués recuperat abans i no hagués sigut tan llarga. Però, clar, l'haver no trobat el que era des d'un principi, m'ha fet estar molt més del que hagués sigut o del que m'esperava. I han sigut per al final d'aquests 8 mesos fora.
No, no, clar, és moltíssim temps. I mentalment, com es gestiona una lesió de tant de temps fora dels terrenys? Perquè entenc que això és el pitjor de l'esport, és el pitjor de ser futbolista. Com vas tenir suport de psicòlegs? Com ho vas viure tu? Doncs no és fàcil, la veritat, no és fàcil. Això, al final, el món del futbol, com a jugador ho saps, que gasten les lesions i són coses que poden passar, però fins que no et toca, la veritat que no ho comprens, no ho vius, i la veritat que és una situació molt
Molt complicada i més en el meu cas, en una situació que venia d'estar molt bé, d'un començament molt bo, al final vaig haver de parar de cop i sense saber quan podria tornar, ha sigut complicat. Sí que a nivell de club he tingut suport del psicòleg, també extern, també he treballat a part amb algun psicòleg, perquè al final s'ha de saber gestionar, he passat moments molt difícils a nivell mental,
Però bé, al final és com tot, s'ha d'acabar passant, al final ja he pogut començar per sort a entrenar, a competir, i que això és al final el que compta, i són experiències que aprens, que donen molt d'aprenentatge en diferents aspectes, i ja està, al final són coses que ja està, ja està passat, per sort, i ara pots caminar endavant. I tant, i també era cap endavant