logo

El Refugi

Magazín de tarda, amb Daniel Martínez Magazín de tarda, amb Daniel Martínez

Transcribed podcasts: 357
Time transcribed: 26d 21h 39m 5s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Bona tarda, us informa Txell Ballaspi.
Un atac d'Israel destrueix l'edifici on els clergues iranians haurien d'escollir el successor de l'Ihamenei. Ho diuen mitjans de l'Iran i fins i tot alguna font indica que, com a mínim, alguns serien dins al moment de l'explosió. Es tracta de l'Assemblea dels Experts, un òrgan format per 88 clergues encarregats d'anomenar el líder suprem de l'Iran.
L'edifici en qüestió està situat a la ciutat Santa de Com, al sud de Teheran. De moment, Israel no confirma aquesta informació, però avui mateix Benjamin Netanyahu, el líder israeli, ha dit que atacaran l'Iran amb més força. El primer ministre ha visitat una base aèria des d'on surten alguns dels cases de guerra que operen tant a l'Iran com a l'Iban. I pel que fa a l'Iran, els seus atacs de resposta van dirigits a més d'Israel contra els interessos nord-americans al Golf Persic. Washington ha tancat les ambaixades de Kuwait i de l'Aràbia Saudita.
Encara en relació amb el conflicte, Christian Roldán, bona tarda. Bona tarda. Wall Street ha obert el per segon dia consecutiu en vermell. Els seus principals índexs, el Dow Jones i el tecnològic Nadas, han cedit un 2% a l'obertura, pendents de l'evolució del conflicte a l'Orient Mitjà. A les borses europees també s'imposen les vendes. París ha cedit un 2,5% i Madrid un 5%.
Entre els valors més baixistes hi ha contractistes d'obres i infraestructures amb interessos a l'Orient Mitjà, com Acciona i Sacir, on l'empresa metal·lúrgica Celeromital. Als mercats internacionals el preu del petrol i del gas continuen disparats. El barril de Brent, el de referència a Europa, puja un 7% i ja costa prop de 83 dòlars. I el gas natural s'encareix més d'un 30%.
I aquí el tancament de l'espai aèri i la cancel·lació de vols a l'Orient Mitjà estan afectant alguns congressistes del Mobile World Congress que es fa aquests dies a Barcelona. Dins d'aquest saló també se celebra el Four Years From Now, que aquest any té com a protagonista la comercialització de productes amb intel·ligència artificial. Carme Montero, Fira de Barcelona.
Bona tarda. Alguna empresa xinesa ens ha explicat que sis delegats es van quedar ahir a Dubai i que ara tots els que estan aquí al Congrés hauran de tornar al seu país fent escala a París. La situació del tancament aèri no afecta tant al Saló de l'Emprenedoria. El seu director Pere Durán està satisfet d'aquesta edició que plega 1.000 empreses, 300 de les quals catalanes. Bona part es dediquen al benestar i la salut.
Penseu que més del 56% de les empreses que hi ha al Foria Sfronau estan comercialitzant productes d'ahir i la salut segueix sent molt important. Representa més o menys entre un 16 i un 20% de les empreses.
D'aquí mitja hora arrenca Extremadura el ple d'investidura de la líder del PP, Maria Guardiola, que no té els vots garantits per tornar a presidir la comunitat autònoma. Guardiola va guanyar les eleccions anticipades sense majoria absoluta i continua depenent de Vox, que insisteix a imposar la seva estesi. Esther Muñoz és la portaveu del Partit Popular al Congrés. Queda mucho tiempo todavía, hasta mayo, para poder elaborar y conformar un gobierno y creo que se acaban las excusas para no hacerlo. Yo creo que los ciudadanos están esperando a que nos sentemos y yo creo que a Vox se le acaban las excusas, sinceramente.
El casell Gala Dalí de Púbul, al Baix Empordà, acull l'exposició temporal Dalí Hors, Mirades Creuades, que aprofundeix en la relació d'amistat entre l'artista empordanès i el reconegut fotògraf de la revista Bogue. Es pot visitar des d'avui, Núria Pereira. Amb la moda Dalí va trobar una manera més d'expressar el seu art. A més, ell i Gala en sabien de la importància per projectar la seva imatge. I amb Hors t'hi van treballant fotografies que es veuen a la mostra com el retrat icònic de Dalí amb els ulls tancats. Ho explica la directora dels museus Dalí, Montse Aguer.
La moda era un llenguatge d'expressió. Podem dir que tant un com l'altre eren dandis i concedien molta importància a la imatge que projectaven. També hi ha objectes inèdits, com una jaqueta negra de gala restaurada per a l'ocasió i una altra de blava de Dalí.
Esports. Rut Vila, bona tarda. Bona tarda. El Barça juga aquest vespre contra l'Atlètic de Madrid, la tornada de la semifinal de Copa. Els blaugranes han de remuntar els quatre gols en contra de l'anada. Jugaran amb la baixa de Lewandowski, amb un cop al pòmol, absència que s'assuma a les de Christensen, Gabi i de Jong, a més del també sancionat Eric Garcia. El Camp Nou estrena aquesta nit una versió reduïda de la grada d'animació amb unes 750 persones, ubicada al lateral del gol sud.
El Barça Atlètic de Madrid començarà a les 9 i a les 8 ho farà la transmissió de la TET a l'antena de Catalunya Ràdio. També en clau blau gran el Barça ha incrementat en 81 milions i mig d'euros la seva capacitat de despesa a la plantilla i arriba fins als 432,8 milions d'euros segons ha informat la Lliga de Futbol Professional després del tancament del mercat d'hivern.
La selecció espanyola femenina de futbol comença la fase de classificació pel Mundial del Brasil del 2027. Espanya juga avui contra Islàndia, a les 7, a Castelló de la Plana. També avui tenim un Porto-Granollers, partit de la tercera jornada de la fase principal de la Lliga Europea d'Ambol. Els ballesans han de guanyar per mantenir opcions de classificar-se per la fase eliminatòria. El partit és a tres quarts de nou en directe per Esport 3. Primer partit també de la segona fase de la Champions Masculina de Waterpolo, a tres quarts de nou, Breccia, Atlètic-Barceloneta, i ahir tant a un matí, Mar Marquez,
I Kilian Jornet són els catalans finalistes als Premis Lauros que el 20 d'abril s'entregaran a Madrid. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova. El barri de Maslluí comptarà amb servei directe de Busnit amb l'ampliació del recorregut de la línia N12, que s'endinsa al cor del barri per donar cobertura directa a la zona. La mesura és fruit de les gestions de l'Ajuntament de Sant Jous davant l'àrea metropolitana de Barcelona i dóna resposta a una reivindicació històrica del veïnat.
La modificació permetrà connectar Barcelona i el centre de Sant Just amb Maslluí de forma més directa i segura, especialment en horari nocturn. Les persones residents tindran el servei de nitbus més a prop de casa, amb connexió ràpida i sense transbordaments durant tota la nit. Està previst que la millora entri en funcionament a partir del 16 de març.
L'ampliació s'ha dissenyat per garantir la màxima cobertura territorial sense afectar la regularitat ni les freqüències de pas actuals de la línia. El nou itinerari passarà pels carrers Girona, Marquès de Monistrol, Frederica Montseny i el passeig Comte de Vilardaga de Sant Feliu, situant les parades a una distància aproximada d'entre 100 i 300 metres del barri.
Pel que fa a Medi Ambient, la vagoneta acollirà el pròxim 4 de març a les 6 de la tarda al Taller de Costura Creativa, una activitat centrada en la transformació i reutilització de roba en desús. La proposta s'emmarca en el programa Tallers Repàret, que es desenvolupa entre març i juny.
L'activitat planteja convertir peces que ja no s'utilitzen en nous projectes d'ús quotidià, com bosses fetes amb samarretes o davantals confeccionats amb texans. A partir de la roba portada per les persones participants i del material facilitat pel tallerista, s'oferiran recursos per aprendre a reprofitar tèxtils i potenciar la creativitat, fomentant una mirada sostenible sobre el consum. El taller és gratuït, però cal inscripció prèvia a través del web xecsantjust.cat.
L'activitat compta amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la xarxa d'equipaments culturals i és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just. I pel que fa a cultura, la Taneu de Sant Just presenta la primera edició del Festivalet Folk, una iniciativa cultural que neix amb l'objectiu d'apropar la música de rel i la cultura popular a la ciutadania. L'esdeveniment, que se celebrarà el proper 8 de març, destaca pel seu format itinerà per una programació que aposta pel talent femení, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Treballadores.
Segons han explicat Marta Malaret i Lluís Terrés, membres de la Junta de l'Entitat, el projecte s'ha gestat amb la col·laboració del Cisco de Can Cardona i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just. La voluntat de l'Ateneu és experimentar amb nous formats que dinamitzin el municipi. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als busllatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
El Refugi, de 5 a 7, amb Jaume Elies. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs avui arribem el dimarts i continuem amb bon peu. Amb bon peu en aquesta setmana també important i on tenim moltes novetats aquí al refugi. Però va, ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb els sons de casa, amb la Montse Baquès i tota l'actualitat musical. Seguidament, Mare meva, quin xou amb la companyia Mare meva. I posarem fi amb Cultura al dia amb la Sara Vito. Comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
Els Estats Units es preparen per una guerra total contra l'Iran que, segons el president Donald Trump, es prolongarà el temps que sigui necessari amb una determinació feroja. En la seva primera compareixença, després d'iniciar l'operació conjunta amb Israel, Trump ha qualificat l'ofensiva d'exidosa i avançat que podria durar entre 4 i 5 setmanes.
El secretari de defensa estatunidenc ha assegurat que es tracta d'una operació defensiva i preventiva destinada a destruir la capacitat de missils iranians, la seva marina i impedir el desenvolupament d'armes nuclears. L'exèrcit nord-américà continuarà enviant efectius a la regió fins a assolir la màxima capacitat bèl·lica.
Els bombardejos ja han causat centenars de víctimes civils i han obert un debat sobre la legitimitat de la intervenció, que no ha estat autoritzada pel Congrés americà. Washington ha abandonat el discurs del canvi de règim i centra ara l'objectiu en neutralitzar les capacitats militars iranianes.
Mentrestant, la Xina ha expressat el seu suport a l'Iran en defensa de la seva sobirania, fet que incrementa el risc d'una escalada internacional en un conflicte que podria transformar l'equilibri de forces a tot l'Orient Mitjà.
I l'Iran avui es resposa atacant amb drons l'ambaixada dels Estats Units a Riyad i la base aèria de Sheikh Issa a Bahrein. Segons les autoritats saudites, dos drons han impactat a la delegació nord-americana i han provocat un incendi menor amb danys materials limitats. A Bahrein, la Guàrdia Revolucionària iraniana assegura haver colpejat instal·lacions militars en una operació amb drons i missils.
Davant l'escala de bèl·lica, el Departament d'Estat ha ordenat l'evacuació del personal no essencial i ha instat els ciutadans nord-americans a abandonar immediatament fins a 15 països de la regió, entre ells Bahrein, Kuwait, Qatar, Emirats Àrabs Units, Jordània, l'Iraq i també Aràbia Saudita.
Els atacs han obligat a reforçar la seguretat de totes les instal·lacions militars i diplomàtiques, mentre alguns aeroports del Golf han registrat cancel·lacions. Washington i Israel han respost els bombardejos en un conflicte que continua expandint-se per tot l'Orient Mitjà.
Israel, per la seva part, ha reforçat la seva presència militar al sud del Líban i ha tornat a bombardejar els suburbis del sud de Beirut després d'un nou atac amb drons de jet volar contra la base aèria israeliana de Ramat a David. L'exèrcit israelí ha confirmat que els seus soldats operen en posicions properes a la frontera, en el mateix en què...
Felicitats, moltes felicitats, et desitge tot Jaume, moltes felicitats.
Esteu locos. Que ens perdoni l'audiència, que ens perdoni l'audiència. Que ens perdoni l'audiència, avui és l'aniversari del presentador del Refugi, Jaume Lías, i nosaltres des d'aquí, des d'aquesta casa, li volem desitjar molts anys aquí a Ràdio d'Esvern, la 98.fm, i també molts anys de vida professional a la ràdio, a la tele, el que triï ell, aquest 23è aniversari. Jaume, com estàs? Com ho sents?
Bé, bé, bé, home, ara en xoc una mica, en xoc una mica, perquè això no m'esperava, m'heu pillat aquí parlant d'Israel, però bueno, ja està bé, tu. Això de tallar el programa a mitges, ja sé que és poc professional, però és que volíem fer-ho perquè fos una mica més impactant, saps? Doncs si ha quedat impactant, si us sembla, poso una cançó, no? Sí, jo crec que... Parem un moment en l'informatiu i després continuem, no? Sí, sí, continuem, continuem. Vaig a posar una cançoneta pels oients.
A veure, Dani, quina cançó? Anem a fer-ho una mica radiofònic, això, mentre tu poses la cançó, no sé, podem posar, per exemple, home, l'any i anys per molts anys estaria molt bé, no? La típica, perquè has de bufar les espelmes, tenim les espelmes enceses, explicar als oients que ara mateix a l'estudi número 1 de Ràdio Desvem tenim les espelmes enceses, les espelmes enceses, i que estem amb el Jordi Clavero. Jordi, bona tarda.
Bona tarda, doncs avui farem un maridatge amb les espelves. Sí, eh? Vins clavero aquí a Radio d'Esvern. Bueno, escolta, fot-li la música allà, no? Sí, vinga, va. Doncs va, gràcies per tot, Dani, Jordi, gràcies per aquest superdetall, no m'esperava, i la veritat és que ho agraeixo molt. Per molts anys, va, avui m'ho dedico a avui mateix.
Fem-te el suport, tu passis! Bum, pis, mor i les apaguis!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Doncs ara si tornem amb l'informatiu, tornem a parlar d'Ira.
Doncs Israel per la seva part ha reforçat la seva presència militar al sud del Líban i ha tornat a bombardejar els suburbis del sud de Beirut després d'un nou atac amb drons de jet volar contra la base aèria israeliana de Ramat David. L'exèrcit israeli ha confirmat que els seus soldats operen en posicions properes a la frontera en el que defineixen com una mesura defensiva avançada per evitar nous atacs al nord del país.
Hezbollah ha reivindicat l'ofensiva amb drons com una resposta als bombardejos israelians sobre territori libanès i ha anunciat que continuarà actuant. Per la seva banda, les forces de defensa d'Israel han informat d'una nova onada d'atacs aèris simultanis sobre Beirut i també sobre Teheran. Ahir, Israel ja va ordenar l'evacuació de desenes de localitats del sud del Líban i, segons fons oficials, els atacs han causat almenys 52 morts al Líban entre civils i membres de la milícia.
Esquerra Republicana ha presentat una esmena a la totalitat per tombar els pressupostos del govern de Salvador Illa i ho ha anunciat la secretària general del partit, Elisenda Alemany, que ha assegurat que no hi ha hagut avenços en la sessió de la recaptació de l'IRPF a Catalunya, una de les principals demandes dels republicans. Esquerra Republicana acusa el govern de la Generalitat de resignació davant del PSOE i critica que el PSC hagi iniciat la tramitació dels comptes sense tenir els suports garantits.
Tot i això, els republicans mantenen encara oberta la porta a la negociació. Fins al dia 20 de març, quan es votaran les esmenes, podrien retirar-la si arriba a un acord amb el PSC. Els socialistes confien encara en poder desbloquejar la situació i aprovar els pressupostos. Ara toca ritme, ara toquen els esports.
Fins demà!
I el Barça afronta aquest dimarts un dels reptes més grans de la temporada, remuntar al 4-0 contra l'Atlético de Madrid a la tornada de les semifinals de la Copa del Rei. Els de Hansi Flick confien en el bon moment de l'equip, especialment en la gran forma de la Minyamal, que arriba després de signar el seu primer hat-trick contra el Villarreal. També Pedri està plenament recuperat per liderar el joc blaugrana.
La mala notícia és la baixa de Robert Lewandowski, lesionat. Tot i això, al vestidor hi ha confiança. Creuen que si hi ha un equip capaç de capgirar aquesta eliminatòria és el Barça. Això ho han dit Hansi Flick, Pedri i la Minyamal, entre altres jugadors que creuen que la remuntada és possible.
El Real Madrid va caure d'ahir derrotat per 0 a 1 davant del Getafe al Santiago Bernabéu en un partit on els blancs van tornar a oferir una molt mala imatge. Un goles de Satriano abans del descans va ser suficient per donar una victòria històrica al Getafe.
Amb aquesta derrota, el Madrid encadena una segona derrota consecutiva i s'allunya del lideratge de la Lliga i queda a quatre punts del Barça, que consolida la seva primera posició. Sembapé, lesionat, l'equip d'Àlvaro Arbeloa es va mostrar molt poc inspirat i no va saber reaccionar davant d'un Getafe molt sòlit en defensa.
Aitana, bon matí, Carlos Alcaraz, Marc Márquez i Kylian Jornet han estat nominats als Premis Laureus 2026, considerats els Òscars de l'esport. La gala es celebra el pròxim 20 d'abril a Madrid. Bon matí opta novament al premi a millor esportista femenina després d'un any briliant amb el Barça i la selecció. I en categoria masculina, Alcaraz i Marc Márquez competiran amb altres grans noms de l'esport mundial.
Per la seva banda, Kilian Jornet està nominat en esports d'acció per un repte d'alta muntanya als Estats Units. I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui tornem a casa nostra i ho fem amb un clàssic del pop rock espanyol. Ho fem amb un cant a l'amistat, amb una cançó que s'ha convertit en un himne que comparteixen generacions ben diferents. Avui, per tant, viatgem a una història d'amistat, de distància i de records compartits.
La peça parla d'aquells vincles que neixen als carrers entre confidències i dificultats. Una cançó que retrata una generació que creix, que es dispersa pel món i que malgrat tot, malgrat el pas del temps i la distància, mantenen intacte el sentiment de germanor i de família.
El missatge es construeix al voltant de la força de l'amistat per sobre de qualsevol circumstància. Els amics que marxen a altres països, les injustícies laborals o els canvis vitals formen part d'una realitat quotidiana que transforma totes les relacions d'amistat. Però el record compartit i el que s'ha viscut es manté com un refugi emocional. La cançó ens recorda que encara que la vida ens separi,
Hi ha llaços que mai, mai, mai s'esborren. El grup que interpreta aquesta peça és un dels referents del poble roca espanyol de les darreres dècades. Format a Saragossa a finals dels 90, ha destacat per unes lletres directes, emocionals i molt generacionals, combinades amb melodies potents i molt reconeixibles. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la.
La cançó es va publicar l'any 2005. El grup és un duo que és de Saragossa i aquesta cançó és un dels seus grans hits. Què? Com ho tenim això? Doncs va, és fàcil. Que soni Marta, Sebas i Guillet i los demás de Amaral. Marta me llamó a las seis horas españolas solo para hablar
Sola porque se va, se marchó de vuelta a Buenos Aires. El dinero se acabó, ya no hay sitio para nadie. ¿Dónde empieza y dónde acabará? El destino que nos une y que nos separará. Yo estoy sola en el hotel, estoy viendo amanecer. Santiago de Chile se despierta entre montañas.
De la señorita rock and roll Aunque no lo ha confesado Eso lo sé yo Son mis amigos En la calle pasamos las horas Son mis amigos Por encima de todas las cosas
Fins demà!
Son mis amigos por encima de todas las cosas. Son mis amigos. Lidia fue a vivir a Barcelona y hoy ha venido a mi memoria.
Claudia tuvo un hijo y de Guille y los demás ya no sé nada.
Són més amigós. Ara escoltes pel viud d'Esquerra.
Aquest diumenge, 8 de març, arriba el Festivalet Folk a Sant Just d'Esvern, un recorregut musical amb tres miniconserts de música d'arrel, a càrrec de Clàudia Cabero, Silvestres i La Filadora.
Els concerts començaran simultàniament a les 11 del matí a Can Cardona, Mercart i al Claustre de les Escoles. Organitzat per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Ateneu en el marc del Dia Internacional de les Dones. Pots comprar les teves entrades a 7 euros a Entràpolis o a Secretaria de l'Ateneu.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu.
Proveu en català. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
Avui, 3 de març, és, entre moltes altres coses, el meu aniversari. Ja ho heu vist, per culpa del Dani i del Jordi. Avui faig 23 anys i, sincerament, 23 ja sona diferent. Sona més seriós, més adult. Podem dir que ja no sóc aquell nen que anava a l'escola, que era tremendo, una mica poca solta, pesat inclús, i amb el cap ple d'històries. I me n'alegro, tot i que el Jaume Nen sempre està una mica present.
Però també he de confessar que el pas del temps de vegades impressiona. Fins i tot espanta una mica. El temps vola i ho dic molt sovint, però és que és veritat. La vida corre, corre molt. I hi ha dies que m'agradaria poder prendre un botó i posar-la en pausa. Aturar un instant concret, per exemple aquest mateix del pastís. Una trobada amb amics, un dinar amb família, una conversa de matinada. Però també penso que aquest frenetisme és part de la seva màgia. Que si la vida fos lenta, si no s'escapés entre els dits, potser no la valoraríem igual.
I ara caurem en un cliché, ho sé, però de veritat crec que s'ha de viure cada moment al màxim. Faig 23 anys i si miro enrere veig que a mi puc dir que sóc periodista, que treballo d'allò que m'agrada i això per mi ja és un privilegi immens. No cada dia és fàcil, no cada dia és bril·liant, però cada dia té sentit. Tinc bones amistats d'aquelles que hi són quan tot va bé, però sobretot quan les coses semblen enfonsar-se. Tinc...
Una família que es refugi i m'otora a l'hora. Intento, amb errors i aprenentatges constants, ser la millor persona possible. No ho tinc tot resolt, ni de bon tros. Tinc dubtes, pors, inseguretats... Tinc aquella sensació estranya de sentir-me molt jove i alhora entendre que el temps no s'atura. Però si he de ser sincer, crec que soc molt feliç. I al final, això és el més important. Soc molt jove i probablement no estic en posició de donar cap lliçó. Però avui, permeteu-me'n una.
Doneu-ho tot. No us guardeu res. Busqueu allò que us motiva, allò que us mou, allò que us encén per dins. Equivoqueu-vos. Torneu-ho a intentar. Estimeu-vos sense por, encara que a vegades faci mal. Perquè la vida és preciosa. A vegades cabrona, però és preciosa. Avui faig 23 anys i si alguna cosa desitjo és continuar sentint, continuar emocionant-me, continuar aprenent, continuar estimant, que el temps passi, sí, però que em trobi vivint-lo de veritat.
Perquè al final, més enllà dels anys que fem, el que compta és com els vivim.
I ara posem una mica de música, anem amb moques grasses, anem amb sort de tu.
Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la foscor amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença el dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis però estem aquí. Tu al meu costat, tan enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni però està passant. L'angoixa marxa i mira de llum, però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de por. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot.
Pou de pors, fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot, sort en tinc de tu.
Si et digués que ets l'amor de la meva vida, si et fes veure que em crec la meva mentida, carregant aquest pes no et podria viure. Si et digués que ets l'amor de la meva vida, no podria complir amb les expectatives cada dia que et visc. És un puto regal el que passi demà.
M'hagis fet, valdrà la pena, meu.
I que soni l'orquestra i el cor dels ocells. Que sigui èpic, que sigui pell. Fem-ho sense saber si ho tornarem a fer. Que sigui èpic, que sigui pell. Bonica com una estrella que brilla. Sense saber fins quan. El meu firmament sé que sempre hi seràs. La llum dels teus ulls es queda quanta.
I ara sí, va, arrenquem amb les seccions, arrenquem amb els sons de casa, amb la Montse Baqués, que avui aquí a l'estudi tenim gent, tenim colla, i les coses se'ns han anat allargant una miqueta, però va, comencem.
Bona tarda Montse, què tal, com estàs? Bona tarda, molt bé, i tu, un complanyero? Doncs molt bé, la veritat que molt bé, ja ho has pogut veure que molt bé, molt ben acompanyat amb aquestes sorpreses tan xules que al final, doncs això és el que t'omple, no? Clar que sí, i tant. Molt content, molt content, molt content, la veritat. Molt bé, m'alegro. Tu tot bé? Molt bé, també. Al fin ha anat bé o què? Sí, superbé, i tant.
Molt bé, avui en dimarts, però bé, ja és com la teva segona casa, aquesta Franja Obranella, també. I tant, o dilluns o dimarts. Molt bé, doncs escolta Montse, de què ens toca parlar avui? Doncs mira, començarem... Bueno, avui toca parlar de premis en general, ja que han tingut lloc dues gales on la música ha estat una dels protagonistes. A més que també seguirem parlant dels premis d'Ander Rocks, que com vam comentar la setmana passada, el dimarts es van anunciar els tres finalistes en cada categoria.
Però bé, comencem pels Brit Awards que es van celebrar a Manchester i on es va premiar la millor música britànica internacional del 2025.
I és que una de les protagonistes de la nit va ser la Rosalia, que va ser la primera cantant espanyola a guanyar el premi a millor artista internacional, imposant-se davant d'artistes com Bad Bunny, Lady Gaga o Taylor Swift. Home, doncs té mèrit, eh? Perquè recordem que al Bunny li van donar el Grammy. Sí, sí, sí, té molt de mèrit. I és que, a més, després d'aquest últim àlbum, Lux, on mescla molts estils, llengües i temes diferents, doncs no és cap sorpresa.
No, no, sí, sí, al final tots sabem que aquest disc luxe ens va trencar tots els esquemes i també ho està fent a les clases de premi. Sí, sí, sí. I el que sí que també va sorprendre va ser la seva actuació impecable en la qual va interpretar Berghain, la cançó que estàvem escoltant a fons. Sé muy bien lo que soy, ternura para el café.
Doncs d'aquesta cançó ja en vam parlar en aquest programa fa bastant de temps, quan es va estrenar. Quan va sortir l'àlbum, sí. Exacte. I vam dir que ens semblava una mica música no molt típica d'ell, i així una mica estranya, no? Amb aquesta barreja d'estils, com l'òpera, la música clàssica. Sí. Quan també semblava que hagués de ser música tecno, perquè el nom és d'una discoteca de tecno de Berlín, no? Sí, sí, sí, clar.
Doncs bé, en aquesta gala va interpretar per primer cop en directe una versió ravera de la cançó, acompanyada d'una orquestra... Versió ravera? Sí, de Rave. The Rave, eh? M'ha agradat l'accent aquest, Montse. Rave. O sigui, ho va adaptar una mica, no? Exacte, sí, sí, sí. Molt bé. Acompanyada d'una orquestra, de ballarins i amb l'aparició estel·lar de Björk, no sé com es pronuncia. La Björk. Que és amb l'artista amb qui col·labora en aquest tema, no?
Molt bé, escoltem aquesta actuació, no? Som-hi. Anem, endavant. Ara l'escoltem.
Ara entenc el de Ràbera, eh? Ara ho entenc. Un moment de ràbia absoluta. Ara ho entenc, vale, vale. Un dels ballarins i els cantants, bueno, els veiem que ballen i salten al ritme de aquesta música. Escolta, molt top, eh? Molt top, la veritat. Sí, sí, la veritat és que va deixar tothom sorprès i tot el públic també amb aquests ànims de cantar, de saltar i ballar a l'estona, no?
Sí, sí, sí. Escolta, doncs, a veure si aquesta versió... Estic molt guai que la posicions d'una a Spotify o alguna cosa, no? Sí, o inclús a les festes, no? A les festes també m'agradaria molt, a la discoteca. A mi m'agradaria, la veritat. Sí, sí, sí. Molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs això ha estat tot, no?, dels Brit Awards. Sí. I ara hem de passar també a una actuació important d'una artista també catalana. Exacte.
Ara toca parlar dels Premis Goya, on es premien les millors pel·lícules espanyoles de l'any 2025 i també van haver-hi diverses actuacions. Una de les que més va marcar va ser la de l'artista catalana de música urbana Batial.
El primero no cuenta, a mí me gusta lo que inventa, propietario tú no paga renta, no, cualquier tiguere no entra, pero tú rompiste y quitaste el seguro a la puerta. Aquesta actuació començà amb l'aparició de la banda de rumba Arrels de Barcelona, que interpretava amb guitarra i les palmes característiques de la rumba.
La cançó La rumba de Barcelona, de Gato Pérez. Després, més endavant, apareix la cantant, acompanyada de ballarins i seguidament canta aquest tema, que és molt diferent del seu estil habitual i, a més, una cançó en català, que tampoc en canta normalment. Sempre fa cançons en castellà i d'estil més urbà, no?
Són els seus inicis però no la veien gaire amb el català. Exacte, no se la veu massa. A veure si ell s'anima. Per tant, va ser un total homenatge a la llegenda de la rumba catalana Gato Pérez, del propi estil de la rumba i també a la ciutat de Barcelona, perquè aquesta cançó fa al final parlar d'això, de Barcelona. I, bueno, escoltem d'un tros. Somo rostro con pasto
A mi dia n'hospita el, zana de avalucar
Va ser una actuació molt aclamada pel públic, sobretot pels catalans, ja que va fer aquest homenatge a la nostra música i a la nostra gran ciutat en una gala espanyola que es premia de tota Espanya, que vam fer aquest homenatge petit a Catalunya. Però per altra banda també va ser bastant criticada pel fet que l'artista, que per cert en aquesta ocasió no utilitzava autotúnia, o sigui que també és un punt extra, no?
doncs ella deien que no estava a l'altura de representar aquest tema i que no ho va fer bé pel tema d'haver fet una cançó d'estil totalment diferent al seu Bueno, mare meva
La gent té la pell molt fina la trago. Exacte, sí, sí. Com si fos una ofensa, fins i tot, a la rumba catalana. I crec que és el contrari, no? Posiciona... I crec que és el contrari, exacte. Posiciona... Li dona un nom a la rumba, que recordem que va ser un estil de música molt i molt icònic d'aquí, de Catalunya, de Barcelona, que realment en els últims anys l'hem vist en desús pràcticament, no s'escoltava gairebé res, i últimament sí que l'estem tornant a posicionar, no? A tornar al lloc el que mereix.
exacte, sí, sí, sí, jo per mi sincerament va ser una actuació brutal que crec que tot i atrevir-se en un estil que no és el seu doncs que sí que va estar a l'altura, no? Clar que sí, home, només és la batxial t'agradi o no? és un referent absolut aquí a casa nostra sí, sí, sí, sí, totalment i bueno, ara ja si no tens res més a afegir seguim amb els premis d'enderroc això va de premi en premi avui seguim amb premis de casa sí, sí, ja ho he dit al principi que avui som premis totalment
Molt bé, anem a parlar dels Enderrock, doncs? Sí, sí. Ja que hem d'anunciar els finalistes del que vam comentar la setmana passada, els tres finalistes en cada secció dels Premis Populars. Molt bé. Estava perdut, aprenent a viure.
Doncs la setmana passada comentàvem qui creiem que guanyarien en algunes de les seccions i la veritat és que no anàvem gaire equivocats. O sigui que vam ensar-te bastant. Sí, sí, sí. Prou bé, prou bé. Hi ha algunes sorpresetes però ara ho comentarem.
De moment, Ginestar ha remuntat, és el grup més nominat, amb tres nominacions, i els segueixen grups com L'Osa, Búos, Figaflaues, La Fómiga, Oques Grasses i Detallets, amb dues nominacions cadascun. Sí que és veritat que optàvem molt per Tentau Fam, com a finalista en diverses categories, que me'n recordo que ho vam comentar, però només s'ha quedat enrere de cinc nominacions que tenia, s'ha quedat amb només una. Ostres, ostres. Sí, sí, sí.
Doncs mira, nosaltres els havíem posat més a tal, s'ha quedat amb una. Bueno, esperem que aquesta una, almenys la tinguin una mica de sort. Sí, sí. I també trobem una trentena més d'artistes que també són nominats a només una categoria. I el dimarts passat ens va obrir la tercera i última volta de votacions.
Vas votar o no? Encara no he votat, però tenim temps per votar, diria que fins a finals d'aquesta setmana, o sigui que s'haurà de fer. Molt bé, doncs escolta Montse, anem a repassar una miqueta les grans categories. Ara sí, comentem com han quedat. Pel que fa a millor artista del 2025 tenim a Ginestar, que ja ho estàvem dient, jo he estat nominat en diverses categories, i a dos grups que crec que no ens esperàvem, que són Ocasgraces i Miki Núñez.
Doncs no, la veritat és que no. Jo no els hi trec mèrit perquè són uns grans artistes, però ja vam comentar que Ocas crec que no es mereixeria estar nominat aquí, ja que durant aquest any no ha dit res de música, no? Sí, res, és que absolutament res. Literalment res. En canvi, Miquel Núñez sí que s'ho mereix més perquè ha tret diversos singles com aquest en què col·labora amb Saxeni. A nosaltres té sentit, sé que és la bona direcció.
Vull convertir-nos en estrella de la nostra televisió, amb un cartell... Doncs sí, sí, a veure, al final jo crec que, com era votació popular, oi? Sí. Al final, doncs, a la gent li ha encantat, oques gràcies, és el gran grup de Catalunya, i tot i no treure música, doncs, la gent ha tirat per aquí, eh? Sí, sí, sí, segurament, però bueno.
Bueno, no passa res. A veure com queda la cosa. I tant, i tant, ja estarem atents. Seguim amb una altra categoria, va? Sí, seguim amb millor artista revelació. On hi trobem? A l'Abril, a l'Osa i Jules. Molt bé. Ja vam comentar que en aquest cas crec que ens agradava a tots dos que guanyés la Jules, no? Sí, sí, sí. Era la que més coneixíem, així que bueno, des d'aquí li donem molta sort.
però tot i així s'ha de reconèixer que tot estrès ho estan petant molt i a mi m'agraden molt l'estrès, mereixen. Sí, l'Abril també fa molt bona feina, la veritat, així que per tant aquí no hi ha cap crítica. Que va, que va, cap. Anem a parlar de discs, que això també és important a la gala. Exacte. Anem a parlar de millor disc de pop rock.
Efectivament, és la segona categoria on hi trobem a gent estar, amb el disc Només Viure i acompanyats de buhos amb sempre d'empeus i catarres amb paracaigodistes. Ah, mira, mira, s'ha colat buhos, eh, al final? Sí, sí, sí, no els donàvem massa. Em sorprèn molt que no estigui trenant de bufam en aquesta categoria.
Perquè estava millor disc de Música Urban. Ara ho comentarem. Perdó, perdó. No t'adalantis. Perdó, perdó, perdó. Bé, en aquesta secció crec que tampoc ens esperàvem aquests finalistes. Jo almenys vaig comentar que potser estaria Doctor Prats o Saxeni. Però bé, també són bons discs. Clar, jo què vaig dir? És que no me'n recordo.
No me'n recordo, però crec que vam dir que Búhos no ens ho imaginàvem i jo almenys amb Catarres, que són un grup que m'agrada molt, en aquests últims dies no vaig connectar massa. Bueno, bueno, bueno. Sí, s'ha quedat fora Doctor Prats, s'accent i no. Bueno, al final això són els premis i la votació popular a vegades...
Bueno, no podem... Hi ha gustos per tot. Sí, no acabem d'estar del tot d'acord. Però va, ara sí, anem a parlar del millor disc. Ara sí, música urbana. Millor disc de música urbana. Tenim a La Musca amb Nova Bossa. Obvi. Detalles per Cafè pels meus cafeteros, bastant obvi, també. I aquí sí, és on tenim a 31 fam amb IR31. I la veritat és que estic d'acord amb tu, Jaume, que m'agradaria que guanyessin ells, perquè últimament els he anat escoltant i estic molt enganxada, sobretot, a aquesta cançó. Som leu piedes, home, que
Doncs estarà igualat, estarà igualat, però mira, és que la mosca i els diets són molt grans. Sí, són molt mítics també, i si la cosa va de premi popular jo crec que acabarà guanyant un d'aquests. No ho sé quina dels dos, jo diria que la mosca. És que Tretagufam també té bastants fans últimament, no sé què dir. Jo crec que d'aquest és possiblement el més competit.
Sí. O dels més competits. Sí, sí, sí. No sé, jo aquest disc de tiets, de Cafè pels meus cafeteros, tampoc m'ha acabat d'agradar gaire, però bueno. Ja veurem. Jo li he anat agafant el gustet, eh? Eh? Els tiets, el disc li he anat agafant el gustet. Bueno, bueno. Però bé, anem a parlar d'una altra categoria. Sí, seguim amb el millor disc de pop, cançó d'autor, on hi trobem el petit de Cal Aril, amb el disc Aril, Aril, Aril.
Judith Nederman i Pau Figueres amb el disc. Judith Nederman i Pau Figueres. No s'ho corren massa. No, no, no. I Mamaduixa amb la Criolla. Aquí no puc opinar massa perquè només he escoltat el de Mamaduixa. Sí, jo també. Espero que guanyi, la veritat, perquè s'ho mereix moltíssim, s'ho corra molt.
Sí, jo d'aquí també, no tinc gaire a dir, perquè no conec gaire, però sí, jo també em vaig amb la maduixa, clar que sí. Anem a parlar d'una categoria especial, perquè és el millor directe, que aquí vam fer bon debat. Aquí vam fer bon debat i no anàvem gens descaminats, perquè dos dels nominats són la Fomiga i Ocas Grasses, i també hi ha sorprès passant a la final la Ludwig Bang, que jo la veritat és que no els he vist mai en directe, em sembla que tu sí, no? No, encara no. Vam comentar que no els he vist mai i que m'agradaria molt veure'ls.
Sí, que vam dir que a la Telecogre és que els veuríem, segurament. Sí, sí, ho intentarem, ho intentarem, perquè trobo que estan fent molt bona feina els de la Ludwig Wand i tinc moltes ganes de veure com ho fan i més després d'aquesta nominació. I tant. Evidentment. Molt bé. Montse, anem acabant, no? Sí, sí, sí. Per anar acabant ja anem amb un dels premis més aclamats, que és el de Millor Cançó del 2025. Aquesta és l'última categoria on també està nominat i està amb tot el que ens queda.
I aquí ja també teníem clar que en formaria per figaflaues amb el tamasso de l'estiu a la fresca. I un altre nominat que també ho va patar a l'estiu va ser No és Miami, de Boos, Catarres i Henry Mendes. Què et semblen, aquestes nominacions?
Bé, lògiques. Estava pensant, però bé, lògiques. Em sembla bé. Crec que tot el que ens queda, tamasso. A la fresca, tamacle, evidentment. I no és Miami, potser no és la que m'havies escoltat, però realment s'ha de dir que ho va petar bastant. Dona aquestes vibres d'estiu i està molt bé. I ho va petar bastant, així que és just, és just.
I ara ja sí, acabem amb el millor videoclip on també hi trobem els figaflaues a la fresca, a la fórmiga amb la penúltima i els tiets amb tàndem. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs escolta, a l'EA i acta és, eh? La suert és tachada i ja a veure com acaba això. Però, bé, aquests premis sempre són xulos, eh?
Oh, i tant, som molt xolos, sí, sí. A més, hi haurà actuacions de per mig. Intentarem anar, ja ho volem dir. Intentarem anar. Intentarem. Tinc que canviar l'acreditació, que sempre se m'oblida. La Montse, m'has de recordar i m'has de fer bronca, m'has de fer bronca. Sí, ja li faré bronca. Molt bé, perfecte. D'avui no passa. D'avui no passa, d'avui no passa. Doncs escolta, Montse, gràcies per venir una setmana més, gràcies per ser-hi aquí amb nosaltres. Gràcies a tu i a vosaltres. I ja ens retrobem, com sempre, la setmana vinent, no m'atreveixo a dir quin dia.
no ho diguem, ja es veurà ja es veurà, ja es veurà molt bé, gràcies Montse a tu adeu
Que no en tinc mai de sort, però bueno. Sí que entens. Si tens salut, ho tens tot. Això sí. Salut. Salut i ràdio. Bona tarda, us informa Marc Güell.
Un atac d'Israel destrueix l'edifici on els clergues iranians s'havien de reunir per escollir el successor de l'Ihamenei mort dissabte en un bombardeig israelià. Ho apunten algunes agències d'informació iranianes. Mitjans locals del país persa han difós imatges de l'edifici en runes, però no s'ha pogut confirmar
si els 88 membres de l'Assemblea dels Experts, l'òrgan encarregat d'elegir el nou líder suprem, eren dins o no. L'edifici en qüestió està situat a la ciutat santa de Qom, al sud de Teheran. Daumen Israel no confirma aquesta informació, però avui mateix el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha dit que atacaran l'Iran amb més força.
D'altra banda, el primer ministre britànic Kei Stammar ha anunciat aquesta tarda que el Regne Unit enviarà a Xipra un vaixell de guerra i helicòpters per reforçar la defensa de l'illa atacada ahir per Esbolà la nit de diumenge a dilluns. La guerra de l'Iran i a tota la regió de l'Orient Mitjà s'allargarà unes setmanes segons les previsions dels Estats Units i Israel.
I més conseqüències d'aquest conflicte Montse Pujol. Sí, el conflicte l'Iran continua arrossegant a la baixa les borses mentre dispara el preu del gas i el petroli. L'IBEX 35 ha perdut avui un 4,5% i ha tornat a liderar les caigudes a Europa. El preu del gas s'ha encarit més d'un 75% només en dos dies i el del barril de petroli un 17% als mercats internacionals.
Els hereus dels fundadors de Freixenet queden desvinculats completament de la propietat de la companyia. La multinacional alemanya Henkel ha adquirit el 100% de l'empresa catalana després d'arribar a un acord amb la família Ferrer i amb José Luis Bonet, que encara mantenien la meitat de la propietat. Henkel va entrar a l'accionariat de Freixenet l'any 2018 i va impulsar la producció fins a convertir-la en el primer productor mundial de vins escumosos amb les seves diverses marques. Pedro Ferrer seguirà vinculat a Freixenet com a president d'honor juntament amb José Luis Bonet.
Polèmica a l'examen del MIR, la prova que es va fer aquest gener per accedir a l'especialització mèdica. L'associació MIR a Espanya ha demanat al Ministeri de Sanitat una auditoria per investigar si van fallar les mesures de seguretat després que els aspirants s'hagin queixat que s'hi va poder fer servir el mòbil i internet. De fet, fons del Ministeri de Sanitat han confirmat el cas d'un aspirant amb ulleres d'intel·ligència artificial i admeten que es va enxampar gent copiant. Daniel Salvat és el secretari general de l'associació MIR a Espanya en declaracions a 3CatInfo.
però sí que creiem que aquest any hi ha hagut molt de debat al voltant d'aquest tema i que això pot perjudicar una mica la imatge i la credibilitat de l'examen. La majoria de persones que es presenten fan una preparació que és molt exigent i en aquest sentit creiem que l'examen continua sent una prova amb moltes garanties, però sí que el fet que sortim de la llum en aquests casos ens obliga a veure què ha passat i veure com es pot millorar en el futur. I Renfa vol crear una empresa d'autobusos que doni servei als seus plans alternatius de transport quan hi hagi incidències amb els trens. Calcula que s'estalviarà entre 9 i 13 milions d'euros a l'any.
La dobladora Maria Lluïsa Solà, la veu de Susanne Sarandon i Diane Keaton, ha lamentat que en la gala dels Goya de dissabte no se li hagués ofert la possibilitat de tenir un contacte amb Sarandon, premi d'honor a aquest any dels Premis del Cinema Espanyol. En una entrevista a la tarda de Catalunya Ràdio, Solà ha dit que les coses no es van fer bé.
Calia molt poqueta cosa per fer-ho bé. És que era un moment, la veritat, eh? No es pot dir com... O sigui, com ha dit aquest senyor, no, perquè no tenien temps i, bueno, no calia fer-ho i ja està, no passa res.
I no penso demanar disculpes, doncs tu mateix. Maria Lluïsa Solà referia a unes declaracions que ha fet avui un dels directors de la Gala, Tinet Rovira, a la 2CAT, en què ha dit que si no es vol propiciar una trobada entre elles dues va ser perquè no hi havia temps.
Els esports, Lot Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça juga aquest vespre contra l'Atlètic de Madrid, la tornada de la semifinal de la Copa. Els blaugranes han de remuntar els quatre gols en contra de l'anada. Jugaran amb la baixa de Lewandowski, que té un cop al pòmol, una absència que s'assuma a les de Christensen-Gaby de Jong, també lesionats, a més de la del sancionat Eric Garcia.
El Camp Nou estrena aquest vespre una versió reduïda de la grada d'animació amb unes 750 persones i que estarà ubicada al lateral del Gol Sud. Aquest Barça Atlètic de Madrid començarà a les 9 i a les 8 ho farà ja la transmissió de la TDT a l'antena de Catalunya Ràdio.
La selecció espanyola femenina de futbol comença la fase de classificació pel Mundial del Brasil del 2027. Espanya juga contra Islàndia, ho fa a les 7, a Castelló de la Plana. A l'11 inicial hi ha quatre catalanes, una batlla, la Iacudina, Alexia i Pina. I també dues jugadores més del Barça, Patri i Vicky.
També avui tenim un Porto-Granollers, partit de la tercera jornada de la fase principal de la Lliga Europa d'Enbol. Els ballesans han de guanyar per mantenir opcions de classificar-se les eliminatòries. El partit és a tres quarts de nou, en directe per Esport 3. I també primer partit de la segona fase de la Champions masculina de Waterpolo, a tres quarts de nou, Breccia, Atlètic Barceloneta. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova.
El barri de Maslluí comptarà amb servei directe de Bosnit amb l'ampliació del recorregut de la línia N12, que s'endinsa al cor del barri per donar cobertura directa a la zona. La mesura és fruit de les gestions de l'Ajuntament de Sant Jous davant l'àrea metropolitana de Barcelona i dona resposta a una reivindicació històrica del veïnat.
La modificació permetrà connectar Barcelona i el centre de Sant Just amb Maslluí de forma més directa i segura, especialment en horari nocturn. Les persones residents tindran el servei de nitbus més a prop de casa, amb connexió ràpida i sense transbordaments durant tota la nit. Està previst que la millora entri en funcionament a partir del 16 de mas.
L'ampliació s'ha dissenyat per garantir la màxima cobertura territorial sense afectar la regularitat ni les freqüències de pas actuals de la línia. El nou itinerari passarà pels carrers Girona, Marquès de Monistrol, Frederica Montseny i el passeig Comte de Vilardaga de Sant Feliu, situant les parades a una distància aproximada d'entre 100 i 300 metres del barri.
Pel que fa a Medi Ambient, la vagoneta acollirà el pròxim 4 de març a les 6 de la tarda al Taller de Costura Creativa, una activitat centrada en la transformació i reutilització de roba en desús. La proposta s'emmarca en el programa Taller Reparat, que es desenvolupa entre març i juny.
L'activitat planteja convertir peces que ja no s'utilitzen en nous projectes d'ús quotidià, com bosses fetes amb samarretes o davantals confeccionats amb texans. A partir de la roba portada per les persones participants i del material facilitat pel tallerista, s'oferiran recursos per aprendre a reprofitar tèxtils i potenciar la creativitat, fomentant una mirada sostenible sobre el consum. El taller és gratuït, però cal inscripció prèvia a través del web xecsantjust.cat.
L'activitat compta amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la xarxa d'equipaments culturals i és organitzada per l'Ajuntament de Sant Just. I pel que fa a cultura, la Taneu de Sant Just presenta la primera edició del Festivalet Folk, una iniciativa cultural que neix amb l'objectiu d'apropar la música de rel i la cultura popular a la ciutadania. L'esdeveniment, que se celebrarà el proper 8 de març, destaca pel seu format itinerà per una programació que aposta pel talent femení, coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Treballadores.
Segons han explicat Marta Malaret i Lluís Terrés, membres de la Junta de l'Entitat, el projecte s'ha gestat amb la col·laboració del Cisco de Can Cardona i compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Just. La voluntat de l'Ateneu és experimentar amb nous formats que dinamitzin el municipi. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem a més informació als busllatins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara sí, arrenquem amb la segona hora del refugi. Arrenquem amb Mare meva, quin xou. Mare meva, quin xou.
Bona tarda, Javi, i ja està. Avui, Javi, ja està. Bona tarda, Jaume, i moltes felicitats, que suposo que t'ho han dit tothom, no?, que ha vingut aquí avui. Sí, sí, sí, la veritat és que si m'estan cuidant, avui m'estan cuidant, així que res, gràcies, gràcies a tu i a tothom, eh? Home, si estigues aquí el Carles, ho hem parlat, dir, és...
És una merda, perquè avui no estem junts i no et podem cantar veus els dos junts una cosa. Ara queda com més pobra, no?, que estic ja sol. Exacte, exacte. Sí, sí, sempre la ve dues persones a l'estudi perquè queda més ric tot. Exacte, el dúo còmico. Exacte, el dúo còmico. Però bé, molt content, ara que estiguis tu al menys. Home, i tant que sí, jo supercontent d'estar aquí amb tu. Que no ens deixeu així sense mare meva quin xou, que això no ho podríem superar, eh? Home, tenim xou per estona nosaltres. Això m'agrada, així m'agrada, així m'agrada.
Molt bé, doncs avui per on comencem? Doncs mira, comencem perquè dijous passat el Carles i jo vam anar a veure a l'Auditori de Cornellà Artemis, el dijous 26 de febrer. És un monòleg de la CIA Gemini, protagonitzat per la Mireia Morera, que si recordeu fa uns mesos, crec que va ser l'any passat, vam anar a veure també un espectacle de la CIA Gemini, que era un refugi al sol. Sí, que us va agradar molt.
Ens va agradar moltíssim, que ja ho vam dir, que era el nostre espectacle preferit de l'any, a nivell del Carles, això ho va dir ell, i jo estic molt d'acord. És fort, és fort, perquè heu anat a veure moltes coses. Sí, sí, hem tingut el plaer d'anar a veure moltíssimes coses, la veritat és que sí, i per les que no sabeu de què va Artemis, és un monòleg d'una noia que es diu Diana, la qual vol ser directora de cinema, és una adolescent,
i tracta sobre els problemes a nivells seu psicològics, amb la seva mare, l'ausència d'una figura paterna... Bueno, no... tracta temes molt grans, però no ho sembla que ho estigui tractant tota l'estona. Té una essència molt com un refugi al sol, la veritat és que té molt una marca de la Sia Gèminis. Jo al veure aquest espectacle vaig dir, es nota que estan dirigits per la mateixa persona, que estan dirigits per... Sí, ja estan definint clarament una manera de
Sí, sí, no, completament, completament, o sigui, els dos espectacles estan dirigits pel Pol Sanull, un refugi al sol pel Pol Sanull i Jumonerra, i en aquest cas el text és de la Mireia Morera, que era el seu TFG de l'Institut del Teatre, i l'ha convertit en això, que la basten al Teatre Condal, de fet, fa... Important, eh? No, no, molt guai, la veritat és que molt guai.
i això un monòleg musical d'una hora i mitja, tot 100% en català, i ens va agradar moltíssim. Ens va agradar perquè vam anar al Carles i jo. Amb el Carles la setmana passada comentàvem que una obra com aquesta també tenia un gran repte, perquè al final estàs tu sol a l'escenari. Com va omplir l'escenari? Doncs la veritat és que ho omplia no només a nivell actoral, sinó a nivell visual i sonor.
Ella, la veritat és que ella és molt bona. I també tenia una cosa a jugar a favor, és que ella interpretava altres personatges. Vale, vale, vale. O sigui, ella feia, m'ho invento, bueno, no m'ho invento, posaré un exemple de veritat, feia de la seva amiga friki i, doncs... O sigui, no era només el seu personatge i prou. Exacte.
Feia més coses. Exacte, exacte. Feia de la friki, la popular, la no sé qui, saps? I descrivia totes les persones que es trobava. I la veritat és que un punt a destacar molt fort, igual que a Un refugio al sol teníem com que el Carles i jo vam sortir amb la cançó en bucle que era Make Catalunya Gay Again...
Aquí... Quin és el tema, el tema clar d'aquesta cançó? El tema clar del personatge que menys t'ho esperes perquè apareix un tio com supercinèfil i parla de Tarantino. I el tema és Tarantino que estava amb tota l'auditoria de Cornellà a Palmes amb ella...
Va ser un moment, una cançó molt divertida, una cançó molt random que no m'esperava gens. No, no, molt guai. El Carles va dir, intento recordar coses que també va dir el Carles per portar la seva opinió aquí, i fer «M'he rigut molt més del que m'esperava».
I jo li vaig dir, jo realment m'esperava riure. Sabent el producte que havia fet de l'altre espectacle, dic, seguirà una mateixa línia. Llavors, crec que jo estic molt content. La veritat, crec que és un espectacle que val molt la pena anar a veure'l. És que val molt la pena perquè, a més, és superberat. Molt barat. O sigui, nosaltres per 5 euros vam anar per Cultura Jove, vam aconseguir les entrades.
No, no, és que val molt la pena, això, fins quan està? Encara tenim temps o no? Tenen temps, però no és una cosa de dir, fan temporada l'editoria de Cornellà, va ser un bolo aïllat a l'editoria de Cornellà, després tenen un bolo el dia 8, o sigui, és a dir, aquest diumenge, a Seba, aquesta una mica abans d'arribar a Vic. Seba? Sí, Seba.
No ho coneixia. Jo tampoc, la veritat és que no. Però bueno, que està aquí... No és l'Auditoria Cornellà, però és seva. I després sí que tenen més futures... Un parell de bolos més endavant, però és ja a l'abril. Finals d'abril. Perfecte, doncs sí. A veure si poden seguir rodant això d'Artemis, perquè pel que ens dius...
Home, i tant que sí. Molt bona feina, molt bones cançons, ella és estupenda, la història és xulíssima. Vau poder parlar amb ella o no? No, perquè vam fer un col·loqui postfunció que ens hauria agradat quedar-nos tant el Carles com a mi, però el Carles havia de marxar, jo també, no ho sabíem que hi havia col·loqui, i vam marxar els dos pensant...
Ostres, ens hauria agradat molt quedar-nos, perquè era amb ella, que ella és compositora de totes les cançons, la dramaturga, amb el Pol, que és el director, no sé, jo m'agrada, crec que té una forma de treballar molt guai i tant com a menys hauria agradat com a gafagins de tot això.
I a més que, no ho sé, pel que em dius, perquè jo no l'he vist, però no ho sé, sembla que es posiciona com almenys una estrella emergent dels musicals catalans, no? Jo crec que sí, jo crec que sí. Jo crec que sí, Egeminis té una... Té potencial, no? Té molt de potencial, sí, per fer-se un molt bon lloc aquí a Catalunya, sobretot a Barcelona.
Doncs a veure, a veure què tal, esperem que sí que li es vagi molt bé i escolta, a veure si algun dia podem arribar a parlar amb la Mireia. Oh, i tant de bo, tant de bo, tant de bo. I amb el Pol. I tant, i tant que sí. Molt bé, doncs escolta, repassat això d'Artemis, anem amb la programació cultural de la setmana. Anem amb la programació, però vull fer un incís i és que la setmana passada el Carles va parlar d'ànima, que la van fer al TNC, doncs venim a dir que anem a veure-la demà. Molt bé. Cada setmana vinent us portarem reviu de l'obra, els dos junts.
Ara sí que sí, que portem dues setmanes separats, però sí, us portarem reviu de l'obra que va parlar el Carles la setmana passada. Molt bé. I tenim moltes ganes, la veritat és que tenim expectatives molt altes. Molt bé, perquè ens pots tornar a fer cinc cèntims d'això de l'ànima.
Ostres, la veritat és que... Potser no, no. Aquí m'has pillat. O sigui, me'n recordo perquè jo vaig quedar amb moltíssimes ganes d'anar a veure-la quan estava al TNC, però sé que és una cosa de... El musical, sí, però... Sí, sí, que és un musical que va... És una cosa dels Estats Units...
Ah, sí, el que ens ho va comentar, és que a mi també m'ho va comentar i se m'ha anat una mica. És que no sé si és pintor o és algú d'escriptura, tinc el cap de molta informació. Sí, no, reflecteix els estudis d'animació de les grans pel·lícules de Nord-Amèrica als anys 30. Sí, sí, sí, sí, vale. I el paper de la dona i com estava molt tapada.
I encara que hi havia dones, eren molt... El que passava no a tot el món, que estaven molt... Sí, sí, sí, perquè estaven molt en segon pla. Sí, sí, doncs és veritat, és veritat. Sabia que era algú artístic i sabia que era... No sé si era pintura, si era el què, però sí que era l'animació. Sí, sí, sí. 100%, 100%. Molt bé, doncs això serà ànima. Això serà la setmana vinent. La setmana vinent. La setmana vinent. Us ho portarem en recuperació directa. Molt bé, perfecte. Doncs sí, també ho recordem... Bueno, aprofito per recordar-vos que una obra que vam recomanar molt fa unes setmanes, Germans de Sang,
Aquesta setmana és l'última que podeu anar a veure-la. Aprofiteu. Tinc... Bueno, és que de fet el Jaume ho sap, estic fent classes de teatre a l'Ateneu i tinc una alumna que, bueno, ja no la tinc, que era la Consol, que està aquí al refugi els dilluns. Des d'aquí també li vull dir a la Consol, que estic molt trist perquè ja no ve i sóc una persona molt trista des que ja no hi és.
i res, que aprofito que alumnes m'han dit que els he recomanat que vagin a veure la que els ha agradat molt que estan molt contentes aneu-hi, queden poques entrades aprofiteu ara que teniu temps per anar a veure l'espectacle o sigui, de lo millor que trobareu a nivell de gran producció de teatre musical de Barcelona original no, perquè no és original d'aquí però de producció catalana en tot l'any, jo crec i tant que sí i tant que sí, perquè ens la veu recomanar moltíssim i col·laborar gent molt, molt top i segur que val la pena
Mira, tinc el Carles en diferit d'ho dient-me. Animadors d'USA, anys 50, paper de la dona. Gràcies, Carles, per ser-hi present. Vale, doncs sí, també volia parlar-vos d'una altra obra. I és que fent el guió aquest cap de setmana hi havia entrades, però ara mateix estan exaurides. Llavors us les recomanaré, però ho faré cinc cèntims, molt ràpidament. És Els fills, la Villarroel.
que acaben el dia 29 d'aquest mes, amb la Emma Vilarassau, la Mercè Aranegueda i el Jordi Bussaderas, que és un... Bé, o sigui, grans noms. Sí, sí, sí. Que és un drama íntim que tracta sobre tot el relleu que li deixem als fills, de tota l'herència emocional. Clar.
Pinta molt bé. Són tres actors molt importants. Exacte, exacte. Són tres intèrprets molt grans i jo la veritat és que quan ho vaig llegir vaig dir, ostres, tinc moltes ganes de veure-ho i avui, que hi ha una sorpresa, després jo ho direm,
Tornant a mirar el guió he fet, ostres, no m'ho puc creure, estan exaurides. Llavors, us ho recomano a mitges. Si tornen, us ho recomanarem més, però ara mateix no. I això que les obres són pel 29. Sí, sí, sí, i van començar el dia 7 de febrer. És fort que ja estigui tot venut fins al 21 de març. Sí, sí, és increïble. La totalitat és que sigui
Però una altra obra, aquesta sí, que la podeu anar a veure, que es va estrenar el passat dijous 26, si no m'equivoco, exacte, dijous 26 de febrer, que estan fins al 29 de març, Buscopis, un musical de comèdia. Molt bé. Exacte, que el podeu trobar al Teatre Gaudí, que per les persones que no sàpiguen és aquest teatre...
A quatre bandes, quan vam anar a veure Lizzie, molt xulo també, doncs és una comèdia on la protagonista que es diu Laia es veu el ficat de la voràgine aquesta de buscapís i llavors es veu amb totes les personatges que hi ha dins de tota aquesta bombolla immobiliària. Tant la gent amb poder com els expats, tot aquest món d'iri, de gent de poder...
Bueno, pinta com una comèdia esbojarrada. Una comèdia sobre el que passa actualment, eh? Exacte, exacte. Amb realitat. Sí, sí, no, 100%. Una comèdia ben esbojarrada, ben musicalera, que dura unes dues horetes, i per 24 euros, 100% en català,
Jo crec que pinta superbé. Sona a planazo, clar que sí. La veritat és que sí. Per riure una mica també de les nostres desgràcies. Home, i tant, que sí. Com això de la crisi de l'habitatge que tots ens té preocupadíssims. Escolta, anem a riure una miqueta. Oh, i tant, que sí, que ja toca. Sí, sí, que ens va falta. Tenim també... Bueno, parlo en tenim perquè és com si estigués el Carlos aquí, però la veritat és que és una coneguda nostra, Judit Malets, i participa. Ha fet moltes coses aquí a Sant Just. Sí, per això. Sí, sí, va fer amb el Dani...
Va fer la vall entre els teus braços. Sí, sí, sí. I a nosaltres anys enrere es va coreografiar quan va fer Mamma Mia aquí de la canginasta. Sí, sí, sí. Va ser la nostra coreografia. Ah, és veritat que sí, és veritat. M'ho han explicat que vau fer això, molt xulo, la veritat. Jo també la conec personalment. Ah, sí? Sí, sí, a la Judit i... No, és una mai encantadora, la veritat.
Doncs sí, doncs aquí un patronet també, a la Judit. Molt bé. Que ens ha agradat també anar a veure-la i a veure si us podem portar la review. I tant que sí. Molt bé, doncs sí, sí. Gràcies, Judit, i ja anem parlant. I tant que sí. Anem a parlar també, per acabar, com sempre, de la musiqueta, d'aquest panorama musical i sobretot d'Eufòria, que últimament estem parlant bastant i ens agrada. I tant que sí, com m'agrada. La veritat és que...
Abans de parlar de la gala anterior, m'agradaria parlar de la següent gala, i és que és la gala de repesca. Però jo sé que no us ho explicaré ben bé del tot al 100%, així que tenim una persona que us ho explicarà millor que ningú. Molt bé. Espera't un moment. Ai, mare meva. No és això, no? Sí, sí, és això. Ah, és això? Sí, sí. Ah, com que no està tan fort dic, ostres. Sí, sí, no, perdó.
Hola, estimades, soc l'Aira d'Eufòria i res, estic encantada de poder passar per aquí, pel refugi de Ràdio d'Esvern i recordar-vos que aquesta setmana és la Galera Lleu d'Eufòria i estem, doncs, una mica de campanya electoral demanant el vot al públic perquè tenim l'opció de poder tornar al programa. I la veritat és que a mi em faria superfeliç perquè tinc la sensació que m'he quedat amb l'espineta encara de poder ensenyar moltes més facetes meves, la part roquera, la part més tendra i sensual amb el soul i el jazz...
i potser també un repte de coreografia, que m'encantaria provar-ho. Res més, tant de bo pugui venir algun dia aquí amb vosaltres al programa i compartir una miqueta més de la meva experiència. Una abraçada gegant i moltíssimes gràcies.
Escolta, que maja, no? No, no. És encantadora, l'Aida, que va ser expulsada la setmana passada, no? L'anterior. I ja ho ha explicat ella, que ara la següent gala, la gala 6... No, la gala 7, perdó. La gala 7 serà la gala relleu. És a dir, que tots els exconcursants fins ara tenen l'oportunitat de tornar al programa. Des de divendres estan obertes les votacions. Tu pots votar tres cops per dia. Us lia.
No és, depèn de quina actuació facis i com ho veu facis, no. A nivell de votacions, a nivell de públic. I ja està, eh? Tu votes des de casa... Sí, sí, tens tres vots per dia i pots votar a qui vulguis. Pots repartir els vots, pots fer un vot al Pau, que va marxar a la primera gala, un cop un vot a la Irena i un vot a l'Aida... Clar, jo pensava perquè algun cop s'havia fet, no?, que era depenent de com ho feien en una gala, no?,
Cantaven una altra vegada i qui cantava millor doncs es quedava. Sí, sí, però en aquest cas... En aquest cas és El Pueblo Decide, eh? Subtenia total. Exacte, exacte. Vam tenir la gala al revés, també que va ser El Público Decide i en aquesta igual. Vale, vale. 100%. Doncs escolta, Javi, jo sincerament ja tinc favorita, eh? Per votar. I tant que sí. Aquí som Tima,
Som Timaida, nosaltres el Carles i jo també érem Timaida, o sigui, la vèiem a la final, l'he de dir, no per compromís perquè estic aquí, però ens pensàvem, és una tia que ens cau molt bé, o sigui, la seva energia ens agrada molt.
I realment vam voler accedir a parlar amb ella i ha estat el Carles parlant amb ella perquè ens cau bé i era com, ostres, ara l'han fet fora i ens agradaria parlar amb ella, les seves opinions, tal, com se sent. Però realment és guai si ara pot tenir l'oportunitat de tornar al programa. I tant, i tant. Esperem que així sigui. Això quan ho sabrem? Divendres mateix, eh? Això ho sabem divendres. A la mala de divendres.
Ja entenc que divendres es comptaran els vots, faran un xau allà al programa i diran el guanyador és aquest, no? Exacte. Nervis. Nervis, nervis. Molt de nervis. I ara sí, tornem a la gala 6, que és la gala que vam veure, que es va fer divendres passat.
en la qual va haver-hi una persona eliminada com sempre, la qual també pot tornar al programa. A veure, pot estar fora res. Sí, una setmana. O ni això. Sí, sí, surts per tornar a entrar. Sí, sí, sí. És l'ensurt d'aquella setmana. Total. Una setmana que ploro i després ja ploro. Això a vegades passa, eh? Sí, sí. Ha passat a vegades. Sí, sí, sí. Però les respesques són complicades. I a veure, i com va anar aquesta gala?
Doncs va ser una gala bastant disfrutona, la veritat, és que sí, vam tenir com a favorit a l'Arian. Mira, em sorprèn molt, eh? Sí. Perquè l'última gala va ser horrible. No, no, va ser curiós, però ho va petar. He de dir que a mi l'Arian va haver-hi, no me'n recordo com era la cançó que va fer, però em va agradar moltíssim, era una cançó així com molt sentida, parlava de, no ho sé, anava amb una...
amb una nena, amb una mare, amb una àvia, no sé què, preciós. I aquí crec que... Jo crec que l'Àrian tenia un moment de dimonis, que l'estava menjant per dins, dins el cap, com vull marxar al provar, vull marxar. I ara ha sigut com una gala per reconnectar i gaudir. Total. Va fer la cançó de Fastuc, i estava fastuc-quit-quit, i estava molt divertit. Va ser una actuació que jo vaig gaudir molt des de casa. Molt bé.
I llavors va ser com, estic molt d'acord amb que ell sigués el favorit de la vegada. Home, sí, sí, perquè la veritat és que jo el que havia vist per ara de l'Arient no m'acabava de convèncer i entenc que això significarà un punt d'inflexió. No, no, sí, espero que sí. O sigui, hagués només sigut com una pedra en el camí i que a partir d'ara cap amunt. I tant, i tant que sí. I alguna altra actuació destacada? Jo una altra actuació destacada, com sempre, és la Clara. Uau.
La favorita, la favorita. Ah, i tant que sí, hi ha un sesgo, no m'ho puc evitar. La veritat és que sí, va fer Samba tu Brasil, va ser una actuació curiosa, sí, a nivell d'un programa de cantar, igual com va fer Titi me pregunto, és una cançó molt ballada, però la veritat és que crec que cap de les que hi ha al programa pot fer el que fa la Clara, de manera objectiva. Bé, l'Aina Matxuca,
L'era matxuca sí, però a nivell d'altra gent, cap. A nivell de can, a nivell de dansa, a nivell d'interpretació... Artista completa, completa. 360. Ella és una artista 360 i ella tenia un objectiu que era que el jurat deixés d'escoltar-la a través dels cascos...
per ballar amb ella. I ho va aconseguir. Va aconseguir que el públic s'assegués, les pilotes volant... Bueno, era... Show total, eh? Show total. Carnaval de Brasil. És que la cançó és jugona. Samba de Brasil, home. Home, home, no, no. Era jugona i ella ho era tot. Li va treure tot el suc. I tant que sí. No va quedar favorita, però estava salvada. Això vol dir que tenim una setmana més per gaudir d'ella. I tant que sí. I anem a parlar de la part més amarga.
La part més amarga del programa és que vam tenir el Lluís amb Summer of 69 que va estar allà realment no per la seva cançó sinó per les segones veus que va fer que fan... Això sempre és complicat. Home, i tant que sí, vam tenir fa unes setmanes a la Mónic també i vam tenir la Noa fent Alejandro i l'Oliver fent Let Me Love You del grup Siderland. La veritat és que la Noa la porten vestint cada setmana
Pobreta meva. Com un quadro. Cada setmana va vestida d'una cosa diferent. I el dia que li toca fer de Lady Gaga, que és el dia que tu penses, és el dia que l'han de vestir més, el dia que va com més senzilla dintre de la seva actuació. Vaig pensar que és curiós el dia que et toca Lady Gaga que et passi això. La nova pot ser que fos de les més grans? No, les més grans era l'Aida. Ah, vale, que és la que té 31, no? Exacte. Exacte, exacte.
Per tant, la Noa ens va marxar. Al final va marxar, el públic va decidir que entre la Noa i l'Oliver marxava la Noa, la qual també està disponible per votar, com he dit abans, per la gala de relleu. Molt bé, perfecte. Doncs escolta, bon repàs d'aquesta gala 6 que vam tenir la setmana passada i aquest divendres tindrem més euforia. I a més és una gala que sempre és xula perquè torna algú i que torni algú sempre és positiu. Clar, clar, torna algú, marxa algú
nervis, suposo, no ho sé suposo, eh? suposo que sí jo estic nerviós jo entenc que sí que fem un change clar, clar, fem un change, ens quedem igual sí, sí, bueno, doncs a veure a qui li toca marxar, clar, que qui marxa ja no té oportunitat de revés aquesta és la cosa fotuda, clar ostres, i tant, que sí que ho és sí que ho és, sí que ho és, però no pinta una bona gala, vaig veure ahir la posada en comú i a mi em va sorprendre molta gent
L'Aida és que sí. En positiu, eh? No en negatiu. Em va sorprendre gent en positiu. Doncs escolta, tots a votar per l'Aida. I tant que sí. Aida i Clara són les nostres favorites. Home, i tant que sí. Això està claríssim, això està claríssim. I va, per acabar, anem amb la recomanació musical de la setmana. Fa dues setmanes que... Fa dues setmanes no vam tenir... No vam tenir secció nosaltres. Sí, és veritat.
I justament aquell cap de setmana va ser al Benidorm Fest. Ah, mira, és veritat. Que no seria tan de bombo per allò de l'Eurovisió. Però jo crec que potser el Joan inclús era positiu, perquè a nivell de... No van a Eurovisió, no tenen aquesta exposició, però hi ha més premis. A part del primer premi, hi havia dos o tres premis més, no me'n recordo. I llavors, com a mínim, tens l'opció de poder anar, crec que era als Estats Units, de gravar una discogràfica. Molt bé, molt bé. O sigui,
hi ha cositas més hi ha més coses a banda d'Eurovisió a nivell europeu però te'n vas a un nivell potser més nacional que al final noia, escolta, que els bombin els d'Eurovisió no, no, jo estic super... com a persona eurofan això de que els bombin no literalment, eh? bueno, sí, millor anem a buscar una altra paraula millor
No, però sí, però com a persona eurofant jo estic molt d'acord que... Clar, més eurofant que vosaltres, hi ha poca gent. No, no, exacte, exacte, jo estic super d'acord que les coses s'han de fer i jo estic molt content com està el Benidorm Fest. El Benidorm Fest és una cosa ara disfrutona per la gent d'aquí i punt. Ja està, ja està, doncs mira, fins que no es facin les coses bé des de la Unió Europea,
I tant que sí. Doncs us porto una... La meva cançó preferida, una de les meves preferides, era la del Álvaro Maio, però no us porto aquesta, sinó la que va guanyar al Veniderfest, que és Tamaré de la Lucy Calis. Molt bé, doncs avui ens acomiadem amb la guanyadora del Veniderfest, de Amaré. Gràcies, Javi, per venir avui. Gràcies a tu, Jaume. Adeu. Adeu.
No somos nada, pero casi, casi estamos casi Aunque no te lo pongas, nada es fácil Yo soy la mano en que tú quieres Te gusta que te lo pongas así Difícil Quiero que sepas que yo te amaré Te amaré, te amaré, te amaré, te amaré, te amaré Que yo te amaré, te amaré, te amaré
Baby, es diferente lo que tengo contigo En verano mi brisa y en invierno mi abrigo Te has vuelto mi refugio, mi razón, mi testigo Por ese motivo Es que me gusta, papi, como tú me tratas A mí no soy fácil de llevar, pero eso te encanta Abre bien los ojos y mira
Quiero que sepas que yo te amaré
Es diferente lo que tengo contigo.
amb les cabres a l'estudi, estic d'after no vulguis que et saludi, jove promesa com el Barça el Rooney, sóc un bon jan, com el Woody, que anem bé com en un cant, els clàssics sempre són d'un putant clan, molta panerola jo estic fumigant, sang nero és igual, tot i si un croissant, anem més durs que un axioman, culpa del món anem com el Tarzan, no volem créixer com el Peter Pan, no vull la princesa jo vull la Mulan, sempre al costat el petit no de gran, li roguem l'entrepà al puto gegant, sense casquet, aquí anem volant.
vergonya baby et parlo en català m'importa una merda com m'importa un capellà ella em dona cap cap a dalt el terrat fumant la verdura sempre de proximitat tu i jo la shizuka i el novita amor de veritat no em necessita sense casquet jo vaig volar
Busca'm a nespoti Però cari tampoc me sobe Leyendo a la calle desde que soy joven La promesa, Fernando y Toto Torres Me muero de la risa Salgo de fiesta echando en la camisa Sacan un tema y se lo supervisa Fallen a la industria, nunca tuve prisa Bola que bola, sana es controla Amb els meus gis pillem la carambola Com a xinxanes traiem la titola Vic sense estrell, no sóc peu guardiola Fem la sultana i celebro amb el beat del mig I no sóc l'Andreu Joan Ola Està fumarola, Winston Nicola Apaga la llum que el meu dice i controla
Tete, omplem la copa. Vull dos xoristos que ho moguin fins a sota. La tercera que no accepti una derrota. Dos a M i ja m'ha pujat la nota. La nota.
i m'ho ballen totes les gates, m'ho ballen totes les gates, el dia que jo mori, bé, bé, moriré pel teu body, serà dalt del podi, avui pinja el meu soci, te rediré un bon repartori, el que t'enamori, enamorada de la xori, però més del ron, però més del ron, zero, zero, us a la conta,
I ara sí, arrenquem amb l'última secció d'avui, arrenquem amb Cultura al dia amb la Sara Vitor. Bona tarda, Sara, què tal? Bona tarda, Jaume, molt bé, aquí un dia més?
Molt bé, doncs això és important. Un dia més i anem sumant dies aquí de Cultura al Dia al Refugi de Ràdio d'Esvern, que això és el positiu. Això és el que tots estem esperant, Sara. Sí? Sí. Tu tenies ganes avui d'aquesta secció, no? És el teu regal d'aniversari. Exacte. Jo sempre tinc moltes ganes de Cultura al Dia.
Sempre, sempre, sempre. Em tens fidelitzat. Molt bé. Totalment. És que si no m'escoltes tu ja, que ets el que m'acompanya aquí. Sí, sí, sí. Va, també és veritat, no? Però bueno... No, però bé, tot bé o què? Sí, aquí estem. El cap de setmana? Molt bé, molt bé. Ara he estat veient una pel·lícula que avui recomanarem. Vale, perfecte. Una mica més endavant. Em sembla bé, em sembla perfecte. Molt bé, doncs, si vols, comencem.
Vale, comencem. Parlarem de la Gala dels Goya, que ha estat la notícia, l'esdeveniment del cap de setmana. Sí, sí, sí, sí. Home, hem parlat una miqueta ja al programa, que hem parlat de l'actuació de Batgial. Sí, doncs mira, l'esmento, l'esmento també. Mira, doncs m'agrada, recuperem Batgial, clar que sí. I sí, sí, van ser la Gala dels Goya, quarantena edició, edició important. Sí, sí. I a més, es va fer a Barcelona. Aquí a Barcelona, sí, sí, que feia 26 anys que no es feia aquí a la Gala dels Goya. Sí, sí, sí, és fort, és fort.
La veritat és que ha estat una de les ganes més esperades d'aquests últims anys, perquè, pel que tinc entès, d'aquests últims anys va ser la més vista dels últims tres, amb un 26% d'audiència, i la mitjana va ser d'uns 2.396.000 espectadors. Com ho feien per la uno, entenc. Sí, la ràdio de televisió espanyola. Tu vas estar enganxada o què, al televisor?
Bueno, vaig estar ballant una mica, però no vaig quedar fins al final, perquè és que jo tenia molta sona. Sóc una persona matinadora, llavors... No, no, que la Sara treballa, estudia... Bueno, era cap de setmana, però... Ah, bueno. Cansons hi ha acumulat. Sí, exacte. Cansons hi ha acumulat i que ja tens el teu cos, ja té el moment de despertar-se a veure. I tant, clar, clar, clar. Tenia son d'hora, també.
La cosa és que va triomfar, eh? 26% d'audiència és bastant. És molt, és molt. I, bueno, doncs, com sempre, la gala ens ha deixat un munt de moments emblemàtics, com, per exemple, la reivindicació del català, tot i que ja ha estat bastant poqueta, no?, per exemple, perquè sí que és veritat que, a lo millor, discursos, etc., doncs no els hem sentit en català, però, bueno, van tenir l'essència que almenys a l'hora de presentar el premi, doncs, per cada cop que es deia buenas noches, es deia bona nit. Vale, vale, vale. Llavors, bueno...
Podria haver estat més. Es celebrava, es celebrava, es deia bona nit en els dos idiomes. Podria haver estat més. Sí. Segurament es podria haver fet més. Segurament sí. Per això van tenir la nostra Batgeal, que ens va cantar una rumba catalana. És el que hem dit, una cosa no tan habitual, perquè la Batgeal va començar... Batgeal o Batgeal? Jo dic Batgeal.
Ja, jo deia Batgyal. Batgyal. Batgyal. Bueno, que vam veure la Batgyal començant cantant en català, però ara feien molts anys que no la vèiem, en aquest aspecte. Jo la vaig començar a sentir en català. O sigui, ets una rial, eh? Sí, que jo tenia uns 11 anys, o sigui, que tampoc sabia molt bé del que anaven les seves lletres, però... Bueno, millor que no sabessis, millor que no sabessis. Sí, me la van ensenyar una amiga, també, al cotxe, i pues mira...
La vaig descobrir en aquell moment i em va agradar i jo escoltava la batallada en català, s'ha de dir... Això està bé, això està bé, clar que sí. A veure si un cop més tenim alguna cançó més així en català de la batallada estaria molt bé. Perquè a més crec que va treure la cançó amb la Moixca, però ella canta bon castellà.
Bueno, alguna frase té en català, però sí que és veritat que és com cantada per les dues. Ella sola, sola, crec que no té cap estrofa en català. Bueno, tot arribarà. Tot arribarà, esperem. Seguim amb la gala, perquè no tan sols va reivindicar el català, sinó que també altres llengües, com per exemple l'eusquera, que de fet és un idioma en què es parla...
a la pel·lícula que recomanarem més endavant, i també al llenguatge d'Esdignàs, que hi ha la pel·lícula sorda, que també és molt emblemàtica, doncs va d'això, no?, d'una sorda, i de fet l'actriu és sorda, la vida real, i a l'hora de fer el seu discurs el va fer tant parlant en castellà com en llenguatge d'Esdignàs. Molt bé, perquè és sorda però pot parlar, no és sorda muda.
Exacte, de fet, ella diu al seu discurs que no totes les persones sordes són mudes i que ella dança la veu per lluitar una mica per més igualtat o més inclusió. Sí, per no discriminar a totes, no? Exacte. No puja a totes les persones en el mateix xac. Exactament. Molt bé.
I també vam veure bastantes reivindicacions en contra del genocidi, dels bombardejos a Iran, etc. El genocidi de Palestina. Exacte. Aquest cap de setmana, la veritat, és que hem tingut com molts bombazos informativos. I la paraula aquesta no ha estat la pedo. Potser bombazos no tocava, eh? No.
Però sí, hem tingut molts bombazos, en tots els sentits. Vale. Sí, sí, sí. Enten el meva culpa. Però sí, o sigui que la veritat és que també crec que és molt adient que es parlin d'aquests temes en gales com aquestes. Al cap i a la fi, el cinema també és molt polític, tot i que no m'ho és, tot i que hi ha alguns actors, com per exemple la Macarena García, que va dir...
Doncs no crec que en aquesta gala sigui correcta ara parlar d'això. La de la que s'acina? Exacte, sí, sí. Jo vaig dir que quan ho vaig escoltar vaig pensar de tot menys preu les boniques que paia perquè va ser com, ostres, no sabia que eres tan estúpida, amb perdó. Pensava que només era el teu personatge, no? Ostres, sí, sí, és que va ser com, uau. Però bueno. Sí, bueno, mira. La gent cap a bé o cap a malament sempre et sorprèn. Exacte. O sigui, això sempre passa. Sí, sí.
I mira, una persona que em va sorprendre cap a mi va ser la Susan Brandon, que va ser la guanyadora del Goya Internacional, que una vegada hi ha Pedro Sánchez, i diu, això no m'ho esperava gens. Li va tirar un complido? Sí, sí. O sigui, a l'hora de fer el discurs, no va dir com que veure el vostre president parlar amb tanta lucidesa com que l'ajuda d'ella mateixa, o cosa així. Mira que està prou bé, ara que aquest pobre home té tant...
Odi a sobre, pobre. Sí, sí, sí. No, no, la veritat és que... Sí, el tio ha d'aguantar bastant. Exacte. Que també fa coses malament i alguna cosa també fa bé. Exacte. Aquí no matarem a ningú. No tot és blanc o negre. Exacte, exacte. La vida són grisos. Exacte. I últimament només se li recorden les coses dolentes. Perquè també està bé que en algun moment rebia algun missatge com aquest.
Molt bé. I escolta, anem a parlar de guanyadors. Exacte. Qui és el gran guanyador de la nit? Doncs mira, el gran guanyador de la nit va ser Serat, que va tenir sis estatuetes, que van ser sobretot en les categories tècniques, com per exemple millor producció, millor muntatge... I jo ja dic que aquesta no me l'ha vist, la veritat. Jo tampoc. No me l'ha vist i és que ni ganes. Totes les crítiques que he sentit són dolentes. En sèrio? Sí, sí, sí, moltíssimes. Doncs està...
Està ara als Òscars per millor pel·lícula internacional? Sí, sí, sí. De fet, o sigui, bueno, jo, per mi, de la persona que més enfio és el meu germà, que veu a lo millor 30 pel·lícules en un mes, i va al cinema sis cops al mes. Ah, sí? No ho sabia? Sí, sí, és que li encanta estuvi el cinèfil, i em va dir que no li va agradar gens. I mira que a ell, normalment, l'acostumen a agradar la gran majoria de pel·lícules, va ser com, ostres, que el meu propi germà em digui això, va ser com, vale, no me la veig. I de fet, el divendres passat, una assignatura, una professora ens va dir que
era una pel·lícula que o t'agradava molt o que l'odiaves molt. I que ella era el segon cas. Així que vaig dir, mira, una altra persona que em diu que no val la pena, doncs ja està. No me la veig. És clar, perquè al final és... És que la trama és una mica estranya, no? Una noia que es perd en una rave de Marroc, no? Sí, alguna cosa així. I el seu pare va a buscar-la i va parar totes les raves, no? A veure si la troba. És que a mi el concepte rave no m'agrada. Llavors va ser com... Mai has estat en una...
No, però tinc amics que sí, me l'he explicat algunes coses i dic, ui, no em ve de gust. No t'imaginava, eh, en una ràbia, tant. No, a mi no em pega gens, la veritat. Jo tampoc he estat, eh. No sé si creure-m'ho, però bueno, farem l'acte de muntatge, que és el teu aniversari, et considerem el desig. Ja m'estàs difamant en directe. No, home, no. Ah, sí, sí, sí.
Que ets molt responsable. Bueno, no ho sé, això ja ho digueu tu. Jo no. Anem a parlar de cinema. Seguim, seguim. Parlem de sorda, que l'hem comentat abans. Mira, es van portar tres premis. El de Millor Direcció Novell, d'actreus revelació, que va ser la Miriam Garlo, que és la protagonista, que és l'actreu aquesta que és sorda.
i l'actor de repartiment, bé, el premi del millor actor de repartiment, que és l'Àlvaro Cervantes, que és bastant famós, la veritat, jo li tinc molt de carinyo, i haig de dir que tampoc l'he vist, no l'he vist aquesta pel·lícula, però bàsicament perquè l'he anat procrastinant, perquè d'aquesta sí que he escoltat molt bones crítiques, i al meu germà li va agradar moltíssim, que també l'ha vist, que va anar al cinema, o sigui que espero que en algun moment poder veure-la i recomanar-la. Jo la veritat és que no estic orgullós, però no m'he vist cap del bo, cap. Ostres. Però cap, eh?
No. Ni una. Jo m'havia vist dues, ets de dir. Quines? La de El cautivo, que és de... Vaig estar a punt de veure aquest finde. Sí? Però al final... A mi és que... Ens hem de cantar per una altra. Miguel Cervantes m'agrada. En plan, ets de dir que...
Home, a més, aquest toque gay que li donen ara, no? És xulo, no? Sí. Bueno, que li donen, no? Teòricament és així. En teoria, en teoria, això diuen. Sí, sí, teòricament és així. És que vaig estudiar al Quijote i jo, res, ja mentre ho llegia la gent, que els meus amics que eren de Ciències em veien a la biblioteca i pensaven aquesta noia...
o és molt fric o és molt tonta? està loca, està poja i després també vaig anar aquesta la vaig veure al cinema que era la de la cena que aquesta a mi jo pensava no guanyarà però em faria il·lusió perquè li tinc molt de carinyo i em va agradar moltíssim que bueno van guanyar com a millor vestuari la cena la cena eh i el millor maquillatge del cautel ah és la de sí que el Franco demana dinar en un hotel un últim sopar sí sí sí està molt guai a mi aquesta m'agrada moltíssim
Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, es veu més així com a entretinguda, no per passar això. Sí, jo vaig anar amb els meus amics al cinema i ens vam estar rient gairebé tota la pel·lícula. Hi ha moments d'atenció i moments de riure, però... I surt el Mario Casas, no? Sí. Que rius tant? No, perquè a mi em fa il·lusió veure el Mario Casas. Il·lusió, il·lusió serà la praula, oi? Exacte. Il·lusió, il·lusió, vale, vale.
Molt bé. I escolta, hem de parlar d'una pel·lícula que també va ser molt protagonista. De la nostra recomanació cultural d'avui, que és la de los domingos. Que tot i que va ser la segona més guanyadora, que va tenir cinc premis, es van portar els premis més importants. Sobretot, doncs, millor pel·lícula, que és pel fet... Jo me la he vist, de fet, perquè vaig veure... Ah, bueno, és la millor pel·lícula, doncs, me la veuré. O sigui, la vas veure a posteriori, eh?
Sí, jo ets a dir que ja havia sentit del que anava i no em motivava gaire, la veritat, perquè va d'una noia que es vol fer monja de clausura. I a mi, amb tot el respecte al món, el tema religiós i tal, no és que em motivi gaire.
no és una cosa que a mi digui, oh, vaig a veure una pel·li de monges, però no em motiva, la veritat. Només sabia això, haig de dir, que després, quan l'he vista, haig de dir, bueno, entenc molt més el rerefons que té aquesta trama i tal, i entenc que tingui tan bones crítiques, la veritat. O sigui, tu l'has vist i t'ha agradat, eh?
La trama està molt bé, però al final a mi em va xocar. Per tant, fes-nos cinc cèntims. O sigui, em va donar monja de clausura, però quina és la trama?
A veure, és que... Bàsicament, és retractar el comportament humà a través d'aquesta pel·lícula. O sigui, la pel·lícula va d'aquesta noia que ella estudia en col·legis religiosos, etcètera, però que ve d'una família molt progressista. De fet, la seva família comença amb una comunió i tal, que és una de les germanes petites de la protagonista, que és l'Ainara, que és la noia que es vol convertir...
en mons de clausura, es fa una comunió i de fet la gran majoria dels familiars diuen que ells han fet la comunió només perquè volien rebre els regals. I aquí és quan ja ella comença a dir... Bé, ella porta com un panjoi de la Verge Maria i diu que ella és creient i que sobretot és molt creient perquè aquest panjoi se'l va regalar a la seva mare difunta. I aquí és on ja veiem com el fet de dir, ostres, entenem d'on et ve aquest sentiment religiós
que és el fet de, ostres, has perdut una mare, a més la teva mare abans de morir et va dir això, tal... I tot i que no ho sembli, és un gran retracte de la societat avui en dia, perquè moltes persones, després de passar per algun fet traumàtic, s'arrela molt el sentiment de la fe, del cristianisme, tot i que no ho sembli. Total, total, sí, sí. Jo a fer tinc amigues que, bueno, una de les més millors amigues, quan es va morir la seva tieta, malauradament...
ens va arreglar moltíssim, anava a portar una creu també de Pat Joy, creia molt, perquè vols rebre com aquest estímul de donar el teu dol, vols rebre un estímul de, tant sigui com si és l'aire i penses, oh, és aquesta persona que m'està donant un missatge. Després, malauradament, la meva amiga va veure que no tenia gaire sentit, però, bueno. Sí, sí, sí. Per tant, tu diries que és una pel·lícula
que diguen que promociona una mica l'església o al contrari? Ni sí ni no, perquè hi ha com totes les perspectives, la noia que és creient, una part de la seva família que pensa, ostres, l'hem de treure d'aquest lloc, ja, o sigui, de fet la seva tieta, que és la Tere, que és la que va guanyar el premi com a millor actriu de repartiment,
intenta fer de tot perquè l'Ainara no ingressi com a monja. Parla amb totes les famílies, amb el seu marit, amb la seva àvia, després també amb els amics de l'Ainara per intentar convèncer-la que s'emportin de festa, que tingui una vida d'adolescent abans de dir, ostres, abans de...
d'aprendre aquesta decisió radical i que no podràs fer res més que estar a una església intentar viure una mica més la teva vida i després tenim ja la part del pare que és com més passuda és un home que té molts deutes i pensa, ostres, si la meva filla de 17 anys que ara tinc d'entrar a una universitat no vol anar, em puc establir els diners que val pagar una matrícula
i vol fer-se monja i no l'haig de mantenir ni res, doncs mira, no li demanaré que es quedi, no? Però sí que és veritat que al llarg de la pel·lícula és com que tots els personatges actuen bé i malament en algun punt de la pel·lícula. Llavors és com que és una pel·lícula molt reflexiva i molt d'opinió personal. O sigui, segur que tu veus la pel·lícula i penses doncs aquesta persona podria haver actuat així i així i llavors hauria acabat d'una altra manera i jo penso al contrari o alguna altra versió. Llavors és com...
Sí, que no t'intenten cular cap missatge, no? És com una mica tu agafes el camí que vols. Exacte. És molt, això, una pel·lícula molt reflexiva i sobretot d'intentar retractar els comportaments humans davant d'aquestes situacions. Sí, sí, sí, sí, sí. Clar, clar, clar. No, i em sembla una idea interessant, no? Perquè crec que sí que està bastant a l'ordre del dia. Crec que és el que tu deies. Jo també crec que cada cop...
L'església està tornant a aparèixer molt a la vida central de molts joves. Una cosa que semblava desfassada o inclús passada de moda. Jo també tinc la sensació que últimament s'està tornant a veure més. Sí, sí.
I no ho sé, no ho sé. O, per exemple, un dol amorós, no ara, el fet del celibato. Clar, això que he estat demanat, celibato voluntario, tal. Que és també perquè, bueno, has passat per una experiència traumàtica, llavors, doncs, penses, bueno, doncs, doncs, prefereixo no... No fer res, no? No fer res i a sobre crec que no...
Bueno, m'arreglo a la fe o coses així, no ho sé. Sí, sí. Sílvia Abril, que és molt famosa, va tenir unes paraules sobre aquesta pel·lícula que han estat molt controvertides. Va dir, m'he de pena que necessiten creen en algo i se agarren a la fe cristiana en relació als joves. Sí, sí, sí. Ho vaig veure, també, això. Sí, sí. És que, clar, és un tema molt complicat de parlar, realment. Però, en part, estic d'acord.
Sí, ella critica molt l'església, també. Sí, jo soc molt defensada de la pluralitat i que cadascú cregui en el que vulgui, perquè no m'hi posaré a mi més igual, més absolutament igual al que cregui la gent, però sí, no sé, em sembla que tornar... Cap enrere.
Ha donat en pes a l'Església, sí, és com tornar una mica cap enrere, és que no ho sé, no ho sé, no ho sé, perquè la religió, sí, no em sembla que estigui malament, però l'Església, el concepte de l'Església sí que... És això el que més critica ella, eh? Sí, sí, sí. En aquestes paraules...
no critica tant com la fe, sinó el fet de com l'església ha fet un negoci, vulguis utilitzar la fe de persones que són més joves, que potser no tenen tanta experiència en diversos àmbits de la vida i que si et ve una institució tan forta com és una església potser et creus moltes coses. Jo quan era petita, per exemple, anava a un col·legi religiós, els meus pares no em van ni bautitzar. Els meus pares no són creients i van dir que quan siguin grans
Ells volen creure, jo i el meu germà volen tenir un pensament més religiós que els tinguin, no? I jo me'n recordo que anava a lo millor amb vuit anys i l'explicava a mi mare tota la Bíblia perquè jo tenia la classe de religió i mi mare em deia, ah, què ve, què ve? I per dins pensava, mi cago en la leche, a veure, ja en surtin religiós ara. Però sí, és això que jo crec que s'aprofita molt també el fet d'aquestes persones que no tenen tants coneixements o tal o
O no, perquè després hi ha molta gent de ciència que també creu en Déu, vull dir que no ho sé, és un tema molt complicat realment. I no som experts. Sí, i no som experts. I és difícil parlar sense posar la pota en aquest tema perquè és un tema molt complicat.
Però el que sí que és un fet, és una realitat, és que quan els temps són complicats, quan els temps són convulsos, la gent necessita arreglar-se alguna cosa. I crec que aquí l'església això ho sap detectar molt bé. I també aquest minibum que està tenint ara, crec que ve d'això. Al final venim de temps molt complicats, venim de la pandèmia i ara estem en un món...
El que parlàvem al principi, que van caient bombes a tot l'Orient Mitjà i també hi ha una incertesa molt gran en què passarà si hi haurà una guerra mundial. No crec que estigui a prop una guerra mundial, però és veritat que la situació dona per preocupar-se. I crec que això l'exlegia ho sap veure molt bé i en aquestes situacions es fa forta.
Això forta, sí. No diríem que s'aprofita, perquè és una col·leola una mica... No sé, però... Sí, amb connotació negativa. Exacte. Bé, ja m'he posicionat, de veritat. Ho sento. Soc així.
Sí, sí, sí, no ho sé, no ho sé. La veritat és un tema complicat i estaria molt bé fer un debat sobre això amb dues postures diferents. Sí, i amb persones expertes, que hagin estudiat més del que segurament haurem estudiat nosaltres aquest tema. I s'ha de parlar molt de respecte perquè és una cosa que involucra molta gent i abans de qualsevol cosa el que dèiem, respecte. Això sempre és el més important. Sara, per anar acabant, fem una petita conclusió
d'aquesta pel·lícula, Dos Domingos, i per què es la recomanes avui? Doncs mira, perquè crec que és un tema amb molt d'actualitat, de fet, la pel·lícula, clar, es va estrenar el 2025, o sigui, actual és, o sigui, molt actual, també banda sonora bastant actual, o sigui, per exemple, bueno, bastant actual, sona el que data té, només començar, però és com, penses, bueno, potser és una pel·lícula que sí que atrau el jovent, no?, en plan, que potser vol
El que és de Quibedo. Sí, sí, sí. Potser es va adreçar una mica també al jovent, la directora. Segurament, segurament. Jo crec que està molt bé veure-la per això i per intentar entendre també tots els comportaments humans perquè ja ho dic que hi ha moltíssimes perspectives.
Totalment. No, sí, sí, totalment. Doncs escolta, ens l'apuntem, clar que sí, ens l'apuntem a la nostra llista de pel·lícules i tenim pendent veure la millor pel·lícula de l'any 2025, segons els Goya. Així que una bona pel·lícula que, a més, es pot veure en basc, oi? O no? No ho sé, sí que... És basca, no, per això? No, és en idioma castellà. Ah, però pensava que era basca. Sí que està gravada al País Bàs, llavors és una família basca i sí que té un diàleg en basc.
Molt bé, doncs ens apuntem a aquesta, crec que sí. Sara, gràcies per venir avui i ens trobem, com sempre, la setmana vinent. Fins la setmana vinent. Adéu. Adéu. I nosaltres ens acomiadem aquí del refugi. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar-nos i gràcies per estar aquí amb nosaltres a casa nostra, a Rai d'Esvern, al 98.1 FM. Gràcies per tot i fins aviat. Adéu.