El Refugi, amb Jaume Lleas. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio Desvern. Jo soc el Jaume Lleas i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja és dijous i comencem un dia més aquí a les tardes de Ràdio Desvern. Comencem al refugi. Ens deixem de ràdios i descobrim el menú del dia. Anem amb el Sumari.
Comencem, com sempre, amb el zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia, i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb Footcut, on descobrirem la història de la Unió Esportiva Vic. Seguidament, entrevistarem els protagonistes de l'obra teatral Gloria 27 o el Mita de l'Èxit, i acabarem amb El Món és Joc, on descobrirem un nou joc de taula.
Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres que Israel i Hamas han arribat a un acord històric per posar fi a la guerra de Gaza. Segons ha explicat a la seva xarxa Trude Social, totes dues parts han aprovat la primera fase del seu pla de pau.
que inclou l'alliberament de tots els hostatges israelians, un intercanvi de presos palestins i un alto del foc immediat. Trump ha assegurat que tots els hostatges seran alliberats molt aviat i que Israel retirarà les seves tropes fins a una línia acordada. Com a primer pas cap a una pau forta, duradora i eterna. Així ho ha dit Donald Trump.
El president nord-americà ha agraït la mediació de Qatar, Egipte i Turquia, que han participat a les negociacions celebrades a la ciutat egípcia de Sharm el Sheikh. Per la seva banda, Hamas ha confirmat l'acord, que també contempla l'entrada d'ajuda humanitària a la França de Gaza bloquejada des de fa mesos.
El grup palestí ha demanat als països garants, inclús els Estats Units, que assegurin el compliment total per part d'Israel i que impedeixin qualsevol retard o evasió de l'acord. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha celebrat la notícia com un gran dia per Israel i ha anunciat que el govern israelià aprovarà el pacte en les pròximes hores.
L'altre del foc entrarà en vigor en un termini de 24 hores i després començarà el procés de retorn dels 48 hostatges, recordem que dels quals només 20 continuarien en vida, segons les fonts oficials. Trump ha parlat amb famílies dels hostatges i els ha garantit que tots tornaran a casa abans del dilluns.
El Parlament de Catalunya viu aquesta tarda una sessió clau amb les votacions derivades del debat de política general, que serviran per calibrar les aliances del govern de Salvador Illa amb els seus socis d'investidura. El PSC ha confirmat que votarà en contra de la proposta de Junts per Catalunya que reclama incloure la negociació d'un referèndum d'autodeterminació en les converses entre el PSOE i Junts a Suïssa. El text també reconeixia el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat,
però no recollia la part de l'acord de Brussel·les que feia referència al desplegament de l'Estatut del 2006. Amb el rebuig socialista, la iniciativa no prosperarà malgrat el suport d'Esquerra Republicana i deixarà en evidència la minoria independentista al Parlament de Catalunya. Aquesta votació arriba en un moment de tensió entre Junts i PSOE.
i podria complicar el seu suport dels de Carles Puigdemont al govern de Pedro Sánchez. I allà, però, ha volgut marcar distàncies i ha afirmat que tot el que afecti a Catalunya es decidirà a Catalunya. En canvi, els socialistes sí que votaran a favor del finançament singular proposat per Esquerra Republicana, que preveu una negociació bilateral amb l'Estat. Els republicans consideren aquest punt essencial i ja han advertit que sense avanços en aquesta qüestió no hi haurà pressupostos ni a Catalunya ni a Espanya.
El PSC també podria trobar complicitat amb els comuns, especialment en la tasca de l'habitatge, amb un pla de rehabilitació de 150.000 pisos, una oficina contra els desnonaments i mesures per evitar la compra especulativa. Altres propostes que marquen el debat són el reforç del català, les crítiques del caos de Rodalies i les diferents posicions sobre Gaza. Esquerra republicana condemna el genocidi i els comuns volen excloure Israel de competicions esportives celebrades a Catalunya.
La vicepresidenta segona i ministre de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que el seu ministeri vol ampliar els permisos per defunció fins a 10 dies i crear un nou permís per a cures palliatives. Díaz defensa que ningú pot tornar a treballar només dos dies després de perdre un familiar o mentre cuida un eser estimat en cures palliatives. La mesura es tramitarà mitjançant reial decret llei i haurà de ser aprovada al Parlament.
tot i que el president de la COE, Garamendi, l'ha criticat com una iniciativa populista.
El president popular andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, va anunciar ahir al vespre la dimissió de la consellera de Salut i Consum, Rocío Hernández, després de l'escàndol pels retards en els diagnòstics de càncer de mama que han deixat sense informació mèdica a més de 2.000 dones. Moreno ha reconegut que no hi ha excusa.
El president ha admès que han estat les afectades les que van alertar del problema destapant per l'associació AMAMA. La decisió arriba després d'una massiva protesta davant del Servei Andalús de Salut a Sevilla, on milers de persones han demanat la dimissió del president. El govern Andalús va anunciar ahir al matí un pla de xoc per repetir les proves a totes les afectades en un termini de dos mesos, però la pressió social i política ha forçat el cessament.
L'Audiència Provincial de Madrid ha corregit el jutge Juan Carlos Peinado i ha ordenat que la investigació contra Begoña Gómez, l'esposa del president del govern espanyol, segueixi en una única causa. Els magistrats consideren que dividir el procediment va ser una decisió prematura i emotivada.
i que els fets estan íntimament relacionats. Això significa que si hi ha judici no se celebraran dues vistes separades. L'Audiència avala a investigar els delictes de malversació i tràfic d'influències i assenyala que l'assessora de Gómez podria haver accedit les seves funcions per afavorir interessos personals de la dona del president.
Ara obrim un nou espai a l'informatiu. Avui ha començat el prestigiós Festival de Terror de Sitges. I a partir d'avui i fins que s'acabi, connectarem cada dia amb el nostre reporter especial al festival, el Sergi Arrada. Endavant, t'escoltem. Hola, molt bona tarda. Soc el Sergi Arrada, que com cada any estaré aquí al Festival de Cinema de Sitges, cobrint tot el que és el festival, les pel·lícules, les projeccions, els premis i tot això.
I bueno, arrenquem ja aquest any amb dues de les pel·lícules més importants que s'esperaven avui. Una és Alpha, la pel·lícula inaugural del Festival de Sitges, de la Júlia Ducornó.
És la seva tercera pel·lícula. És una directora que sempre ve aquí a Sitges i sempre són molt importants les seves pel·lícules. Amb la seva primera pel·lícula, que va ser Crudo, va guanyar la millor pel·lícula europea, el premi del Jurat Jova i el premi de la millor pel·lícula europea al Festival de Sitges. Amb la seva segona pel·lícula, Titan, es va convertir en la segona directora en guanyar el premi de millor pel·lícula al Festival de Cans.
i ara amb aquesta, que es diu Alpha, fa com tota una metàfora dels primers anys del virus de la sida, però amb un entorn fantàstic, aquí no es parla de l'ovellac, és un virus que es transmeteix amb la sang i que converteix les persones en pedra. És una pel·lícula molt potent visualment, bastant impactant a nivell dramàtic,
i és una proposta molt arriscada però que jo crec que agradarà bastant. I la segona pel·lícula de la que parlarem avui, perquè no tinc gaire temps, és Vieja Loca, pel·lícula que s'estrena demà en tots els cinemes, que aquí s'ha fet una sessió especial perquè la Carmen Maura li donen un premi com a la seva carrera, sobretot per les seves pel·lícules amb Àlex de l'Iglésia, la Comunitat i les Urujas de Zugarramurdi, i aquí fa d'una dona gran amb problemes de demència que confon
a un exnòvio de la seva filla amb un altre home. El sagre està, li comença a torturar i tot això. Una pel·lícula una mica... A mi m'ha decebut bastant. No és una molt bona pel·lícula, però a partir de demà en tots els cinemes la gent podrà opinar. Ho deixem aquí perquè no tenim gaire temps, però continuem cada dia parlant de cinema i parlant de Sitges. Una abraçada, adeu.
Doncs moltes gràcies, Sergi. Ara toca el ritme, ara toquen els esports.
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha confirmat que el club està molt a prop d'arribar a un acord amb la UEFA per tornar-ne a formar part i posar fi a la seva vinculació amb la Superlliga, distanciant-se així del Real Madrid. Després de reunir-se a Roma amb Seferin i el Kelaifi, el president del PSG, Laporta ha destacat la bona relació amb tots dos i ha defensat la necessitat de pacificar el futbol europeu i tàndipons entre la UEFA i els clubs de la Superlliga.
L'acord permetria al Barça reintegrar-se a l'EFC, l'European Football Clubs, l'organisme que agrupa els grans clubs europeus i actua com a interlocutor davant l'UF. El dirigent blaugrana assegura que les converses avancen molt positivament i confia a tancar l'acord ben aviat, celebrant el nou format de les Champions i l'apropament amb l'UF.
Al migcampista del FC Barcelona, Frankie De Jong s'ha mostrat totalment en desacord amb la decisió de disputar el Villarreal Barça del 20 de desembre al Hard Rock Stadium de Miami, el primer partit oficial de la lliga fora d'Espanya. Enrere de premsa amb la selecció irlandesa De Jong ha afirmat que no és just per la competició i que el viatge és perjudicial per als jugadors, tot i entendre l'interès econòmic dels clubs.
El seu seleccionador Ronald Coman l'ha recolzat, assegurant que no té cap sentit. Aquestes declaracions xoquen amb la postura del Barça, que ha celebrat l'oportunitat d'acostar-se als aficionats dels Estats Units i reforçar la seva presència internacional. Paral·lelment, el futbolista ha confirmat que la seva renovació amb el Barça està gairebé tancada i es preveu que signi un nou contracte el 15 d'octubre, després de l'aturada de seleccions.
El nou acord de tres temporades més garanteix que de joc continuarà com a blaugrana fins al 2029, malgrat una rebaixa en la seva remuneració respecte al contracte actual.
La selecció espanyola sub 20 ja coneix el seu rival als quarts de final del Mundial de Xile 2025. Serà Colòmbia, que aquest dimecres va derrotar a Sud-Àfrica per 3 a 1. Espanya, o la rojita, va aconseguir el pas a quarts de final després de guanyar a Ukraine per 1 a 0 gràcies a un gol de Pablo García al minut 24. El duel de quarts es disputarà aquest dissabte a les 10 de la nit a l'estadi fiscal de Talca i promet ser un partit molt emocionant.
Ara sí, ja hem acabat amb el noticiari i passem a la cançó del dia.
Avui us porto una d'aquelles cançons que aconsegueixen capturar un sentiment molt humà, el desig que les coses continuïn bé o, fins i tot, que millorin una miqueta. Parla d'aquells moments en què, malgrat els canvis, volem mantenir la calma, l'apau interior i les bones vibracions que hem trobat. Amb un so càlid i relaxat, la melodia es juga amb ritmes suaus i un to optimista.
creen una atmosfera perfecta per relaxar-nos, gaudir del moment i per quan necessites un recordatori que la vida pot fluir sense presses. Darrere d'aquesta cançó hi ha un artista que s'ha convertit en un autèntic referent dins de l'escena urbana. Amb un estil molt personal i una trajectòria marcada per la constància i la independència, ha aconseguit que gairebé cada tema que publiqui es converteixi en un absolut hit.
La lletra no parlar de grans gestes ni d'històries complicades, sinó de la quotidianitat, de cuidar el que tenim, d'agrair el present i de desitjar que el futur, com a mínim, ens porti la mateixa tranquil·litat. Ara sí, us deixo 3 pistes perquè intentem endevinar-la. La cançó ha estat un dels grans hits de l'estiu, pertany al disc Afrolova 25, i el seu artista també és conegut com a Skinny Fliac.
Això ja ho hauria dut a tenir, així que, que soni, que tot sigui igual o que vagi millor de Railsby.
Los deseos se cumplen si los pies pisan el mar Pediré lo mismo que pedía el año anterior Que todo siga igual O que vaya mejor Mamed y tierra ni agua después de esta tierra de amor Aquí hay mil lugares donde te puedes perder Sobre la tierra esta noche se apaga el sol
I en la misma playa hay que verlo salir después Agua de color cristal Lo baña un atardecer Me enamoro de ti más cada mes Si todavía no hay un hombre que no caiga ante tus pies Ni se olvide de tu nombre
Todo el mundo por la puesta del sol se quiere en grabar Porque hoy es San Juan y la noche mantendrá el calor Hoy la gente está feliz de más tiempo de olvidar Tiempo de pensar, tiempo pa' escribir, pa' olvidar dolor Y pedir que todo esté mejor, porque por lo menos sigue igual Ya en el agua darte un besito Una cosa pa' estar juntito Si me quieres te quiero yo
Si te hago voy a soltar un poquito Si lo pides te doy más rico Si me quieres te quiero por dos Por dos, por dos En pelota todo el mundo hay corriendo pa'l agua, amor Los deseos se cumplen si los pies pisan el mar Pediré lo mismo que pedí el año anterior Que todo siga igual
La noche se apaga el sol. Y en la misma playa hay que verlo salir después.
Una cançó que a mi em dona molta pau i que m'encanta. Però ara seguim amb el programa i seguim amb l'efemèrida del dia.
Avui, 9 d'octubre, celebrem el Dia del País Valencià. Es conmemora l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València l'any 1238, després de la conquesta del territori que fins aleshores estava sota domini musulmà. Aquell llei va marcar el naixement del regne de València, integrat dins de la corona d'Arago, i es considera simbòlicament l'inici de la identitat valenciana com a poble. Amb el pas dels segles, aquesta data ha mantingut un fort valor històric i cultural.
Durant el dia de València i moltes altres ciutats, s'omplen de desfilades, cercaviles, masclatades i actes institucionals. Aquest moment és tot un símbol de la unitat i del respecte per la història del territori. Però avui també és un dia per recordar. Celebrem aquesta diada en un territori que últimament ha viscut moments molt durs, que ha sabut aixecar-se després de la tristesa i de la pèrdua.
Enguany el país valencià celebra el seu dia amb el cor encara colpit per la tragèdia de la dana, que va ressar pobles sencers que van portar-se cases, terres i el més dolorós, 229 vides. Avui pensem en tots aquells que van perdre germans, cosins, pares, mares, avis, en aquells que ho han perdut tot, però continuen mirant endavant amb dignitat i esperança.
Pensem també en els qui, sense fer soroll, han ajudat i van ajudar. Veïns que van obrir la seva casa, voluntaris que van treballar nit i dia, bombers, sanitaris, cossos d'emergència i tantes mans anònimes que van mostrar el millor d'aquest poble. Però sabeu qui no es va embrutar ni una mica, ni va ajudar el seu poble quan més el necessitava?
Carlos Mazon, el president de la Generalitat Valenciana, un home que ha demostrat ser inoperant, covard i mentider, que ha demostrat ser un frívol i, a més, ser el gran responsable que aquella tarda morissin ofegats 229 valencians i valencianes, mentre ell dinava tranquil·lament al ventorro.
El poble ha parlat i ha demanat la seva divisió per activa i per passiva, però ell segueix aferrat al càrrec resistint-se a donar explicacions clares i concretes. I em sembla a mi que ha arribat a un punt que no vol deixar la cadira per no anar a un judici del qual en sortiria molt mal parat. Però bé, per sort, Mazon no exemplifica els valencians, gent honrada, treballadora
i que dia rere dia lluita per tirar endavant famílies, negocis i comunitats. Així que des d'aquí, des del refugi, us exigem a tots els valencians una bona diada, plena de coratge, esperança i moments per compartir amb els qui més estimeu.
Ara posem una cançó i després continuem el programa. Començarem amb les seccions i començarem amb footcut. Però abans us deixo amb Fa dies de tietes i qui ara.
Què esperar per ajuntar Menorca amb Barcelona? Quant tardarà en arribar l'estiu que tant ens dona? Té sa galeria cremada de tant a veure fotos nostres. Visca d'una via trucada.
i no ho puc aguantar. Fa dies que et penso, ja fa dies que estem separats, se ho estito tan lluny, quan tornaré a estar al teu costat. Fa dies que et penso, ja fa dies que em dones pel cap, només tinc ulls per tu i papallones d'enamorat. Perquè saps que fa dies, fa dies,
Fa dies que estic esperant. Perquè saps que fa dies, fa dies, fa dies, fa dies, fa dies m'estic petjant. I jo tot recordo, fent-me petons a sota l'aigua. I deies que sempre i per sempre aquella cançó jo recordava.
i se'n va anar sol. M'has agafat un noia cap a casa, tu tot sol. Ja n'estic fred i sé que queda poc. Porto content dies des de l'últim cop. No puc evitar-se mal al costum d'enamorar-me cada estiu d'un català com tu. Ei, pujo per Sant Joan, caiem a l'imperi com cada any. Perquè saps que fa dies, fa dies, ja fa massa dies, fa dies que estic esperant. Perquè saps que fa dies, fa dies,
Ara comencem les seccions del programa i comencem amb FoodCut, amb Víctor Cortines.
Què tal, Víctor? Benvingut de nou. Hola, Joan. Bona tarda. Com estàs? Doncs molt bé. Encantat de tornar-te a tenir aquí els estudis de ràdio d'Es Bern i amb ganes de conèixer més bé aquesta història del futbol català, que sabem que és molt rica, no? Doncs sí, la veritat. Cada setmana expliquem la història d'un equip nou i bé, jo crec que la que porteu aquesta setmana és bastant sentimental, al final. Jo crec que ens anem a les entranyes, igual, de Catalunya. Amb això jo dic tot, ja. D'acord. Doncs vinga, abans ens ho ja. Ah, no, no, perquè primer anem amb les notícies. Exacte.
Comencem amb les notícies i després entrem amb aquest club que està a les entranyes que tu dius de Catalunya. Exacte, doncs les primeres notícies que en tenim bastantes. Començam per al Real Oviedo. Ha destituït aquest dijous al matí el seu entrenador, Beljo Paunovic, només uns minuts abans de l'entrenament al Raquetxon.
El tècnic sèrvi que va aconseguir l'ascens a primera, el passat juny, deixa l'equip després d'un balanç de dues victòries i sis derrotes. El club ha agraït la seva feina i la del seu cos tècnic, qualificant l'ascens com un èxit històric pel club. Ara la direcció esportiva busca substitut i Luis Carrion és el nom que sona més força. Quina sorpresa, no?
Sí, sí, ho estàvem comentant fora de directe, que ens ha pillat una mica de sorpresa. Realment no han tingut potser el millor inici, però és un club que acaba de pujar de categoria. I recordem que va guanyar, per exemple, la Real Sociedad. Exacte. I que també li va competir bastant al Barça. Al Madrid també li va competir. Totalment. No ho sé, a veure la gent d'Oviedo com està. Exacte, haurem de fer alguna entrevista per allà. Sí, sí. I una decisió una mica estranya. Però seguim, perquè ha mort Miguel Ángel Russo.
Doncs sí, el que va ser entrenador de Boca Juniors als 69 anys a Buenos Aires després de no poder superar una llarga malaltia. Russo no dirigia l'equip des del 21 de setembre i havia estat hospitalitzat en diverses ocasions les darreres setmanes.
Respectat i molt estimat al club, el tècnic vivia la seva tercera etapa a Boca on va guanyar la Lliga, una Copa de la Liga i sobretot la Copa Libertadores el 2007. Enrique el meu com a figura mítica de... Com a estandard d'aquell equip. Exacte, l'equip. La seva mort ha conmocionat el futbol argentí i tot el món del Boca Juniors, com també el món del futbol, clar. Exacte, sí. Doncs ara sí acabem, perquè acabem amb la selecció espanyola.
Exacte, la Sàvia Espanyola va disputar aquest dissabte 11 d'octubre a les 3.15 de la nit un partit per a la classificació del Mundial de 2006 contra Jòrgia. Molt bé, doncs estarem a punt per veure aquell partit. Totalment. I abans de deixar les notícies també, deixem comentar també sempre per a l'Elèctric Santjust que va guanyar una quarta contra l'Elèctric Calatayut a la ronda eliminatòria del Gopal Rey.
Va passar la següent, i ara se'ns votarà contra el Mallorca, la primera ronda, que serà un duel històric per aquí a Sant Just. Serà molt bonic veure el Mallorca en un equip de primera divisió amb copes del rei al municipal de Sant Just. A veure si hi podem anar.
Doncs sí, jo estic desitjant ja per on s'han d'agafar les entrades. Exacte. Abans d'acabar amb el Sant Just, comentar que aquesta jornada, aquest cap de setmana, ja lliga, jugarà a casa contra el San Juan Atlètic Moncada a 2.45. Perfecte, doncs ens apuntem la data i tothom va donar suport a l'Atlètic. Sempre. Doncs vinga, ara sí, una petita... bueno, pugem una miqueta la música i tornem a descobrir quin és aquest club històric.
Doncs ara sí, Víctor, jo crec que és el moment de descobrir quin és aquest club de les entranyes de Catalunya. Doncs sí, Joma, perquè avui en el quart programa de Footcat explicarem com és afondar la Unió Esportiva Vic. Com comentava abans, avui ens endinsarem al cor de Catalunya.
Molt bé, perfecte. Doncs comencem amb la Unió Esportiva Vic, un club molt històric, realment, del futbol català. Totalment. I com ja comentàvem, estar al centre de Catalunya jo crec que també té la seva certa història. Primer de tot, cal destacar que la Fundació Unió Esportiva de Vic es va constituir oficialment el 22 de maig del 2015. La creació d'aquesta entitat és molt recent, però els orígens del futbol a la ciutat de Vic es remunten fa més d'un segle. La Fundació
se sent areva de la tradició esportiva i la fàrmacència cultural de la capital d'Osona, i per aquest motiu reivindica els orígens del futbol de la ciutat. Això pel que fa a la fundació, ara ja passarem en traves endavant quan es va fundar el club. Clar, perquè ara estareu pensant, ostres, heu dit que és un club històric i realment es va fundar el 2015. Exacte. Però realment la Unió Esportiva Vic agafa el testimoni de molts clubs que han estat abans a Vic i ha arribat d'uns germanets que tenia
Fa molt de temps i ara el Víctor ens començarà a descobrir. El futbol quan aterra a Vic? El futbol aterra en el 1913, com comentàvem en el segle passat. El 1913 es va fundar el primer club de futbol de Vic, que es va anomenar el Marià Ausà. Equip que, finalment, s'acabaria anomenant popularment l'Ausa.
Principalment era la secció de l'Esbarjo Dominical Marià en aquells temps de la ciutat. Entenc que era un altre tipus de club.
Sí, sí, exacte. Encara no estava... Era un club poliesportiu, segurament, no? Correcte. Desbarjo, ja ho diu. Sí, exacte, desbarjo, com si tu em vas anar al gimnàs, per exemple, o a la segona pista a fer un chill-out, en veritat. Allà el chill-out... Com t'agraden els chill-outs, eh? Ja ho sé, ja ho sé. Una mica, una mica.
Els tarders! Aquest està molt bé. Vinga, va, ens despistarem i serem amb el Vic. Sí, sí. Doncs cal dir que els orígens del futbol a les ciutats van associats a les institucions eclesiàstiques que van ser les principals promotores d'aquest futbol al final del club. En aquest sentit, l'Esbarjo, com vam comentar, fou impulsat pel bisbe Torres i Vages seguint l'apostulat de Pius X, que encarregava a les congregacions marianes la creació d'aquesta entitat.
És una figura molt reconeguda i no només per la parada de metro. És cert que és una figura molt important, sobretot de l'àmbit de Catalunya. I ja veus que al final tot això va començar una miqueta pel barjo. El tema esglés al final és molt espiritual. És veritat. Vinga, seguim.
Doncs sí, perquè l'Esbarjo va contribuir de forma decidida a difondre i popularitzar la pràctica de l'esport gràcies a les seves instal·lacions i a la divulgació de les normes i els reglaments de les diferents disciplines que s'hi practicaven allà. A més, l'associació va fomentar el que avui endia, o sent que avui endiríem, l'esport d'elit. Molt bé, doncs això està bé perquè és realment més professionalitzat, no? Suposo.
Sí, al final ells el que també... és com que volen començar una miqueta d'aquella manera com dels Barjo, no? També. Però a poc a poc, van passar els anys, ho van professionalitzant i formalitzant una miqueta amb tot el que avui dia coneixem al futbol, clar.
Però del Mariaus A, que era un club poliesportiu, el que més estaca és el futbol. Exacte, perquè de totes les modalitats esportives practicades el futbol surt amb un nom propi que, com tu deies, és el Mariaus A. Les va jugar a fomentar i difondre l'esport d'èlit entre la societat bigatana i el que és tant o més important, la pràctica de l'esport de base,
O sigui, el futbol bàsic que era entès pels bigatans com un nou espai de sociabilitat que tenia com a eixos principals l'entretaniment i la salut física, també. En paral·lel, l'església, com comentava abans, aportava la difusió i la popularitat que prenia l'esport a casa nostra, o sigui, a casa allà a Vic, com a vehicle d'accés a la ciutat en general i també al jovent en particular, clar.
L'Església també va aprofitar una mica comentar l'esport, que això està molt bé, per també apropar-se una miqueta als joves de Vic. Correcte, al final era com una espècie de marketing, com un taulell publicitari, on van allà, com tu deies, publicitant una miqueta tot això, sobretot per al jovent també.
Perfecte, i el 1922 neix un altre club, neix el Big Football Club. Correcte, d'aquí ja es comença a veure una mica de rebel·litat, perquè el 18 d'octubre del 1922 va néixer el primer equip que va batejar-se amb el nom de la ciutat, el Big Football Club. En anglès. Exacte, en anglès, correcte.
L'entitat es va crear arran de l'iniciativa d'un grup d'amics amants del futbol que l'entenien com un entreteniment desvinculat de la moralitat eclesièstica. O sigui, també era una miqueta d'esbarjo, però no tan relacionat amb el tema de l'església. Aquesta part que parlàvem ara, que potser també promocionava una mica l'església, aquest grup d'amics va decidir com fer-ho, apartar l'esport amb l'església. Sí, desvincular-se, exacte. I és que els seus objectius, oposats als de l'esbarjo marià,
va anar arrelada seguida entre la ciutadania, especialment als barris més populars. Prova d'això va ser que un any després de la seva fundació ja tenien 5-5 socis. No, no, molt bé. Realment aquí el futbol estava començant i realment va tenir un èxit molt, molt ràpid. Perquè vegi, al final també volien ja competir amb altres províncies d'equips.
I bé, doncs seguint, cal destacar que també d'aquest equip el Big Football Club es va convertir en un gran equip de futbol i va sortir l'ascens de tercera divisió a la temporada de 1939-1940. Malauradament, però, com tots ja bé sabeu, la guerra civil va estroncar moltes de les il·lusions que havien despertat.
Mala pata, que coincidis amb aquest any. Ho hem comentat amb molts futcats, que la guerra civil i la dictadura van tenir molt a veure amb el futbol català. El que fa molt canviar és el tema de les dinàmiques dels equips, i sobretot els canvis de noms. I que al final, possiblement molts jugadors van haver d'anar al front.
Totalment. Realment una realitat molt diferent en l'actual. I quedes d'aquí, doncs valorem el que van fer els nostres avantpassats. Els militars i futbolistes. Sí, evidentment. Doncs, a veure, perquè ara ve una cosa particular, no? Perquè els grans rivals, el Mariausà i el Vic, es fusionen i qui neix?
Acaba neixent la Unió Esportiva Vic, com avui dia la coneixem. Doncs bé, com bé comentàvem, va fer una miqueta de context perquè la dècada del 1920, en ple procés d'aclusió i popularització del futbol, la rivalitat entre el Vic i el Manlleu, com bé comentaves tu, prenia bastanta volada. De fet, en alguns tornejos dels anys 20, els dos clubs bigatans van fer una selecció per defensar futbolísticament la ciutat contra el Manlleu.
Es van començar a unir perquè tenien un rival encara més gran, que era el Malneu. Exacte. Des del que els hi... tapava les hores televisives. Bueno, no crec televisió aquesta d'època, poca. Queda massa, no? Ha destacat també que després d'aquesta experiència els mateixos jugadors van proposar la fusió dels equis per així representar amb més força la ciutat de Vic.
Exacte, doncs és això, que realment van veure un anàmic més gran i van dir, mira, ens deixem de tonteries, tots els d'avic ens fusionem i anem a pot mal lleu. Exacte, al final el que volíem també, sí que és cert que en un principi hi havia realitat, però clar, quan tens un germe gran que és molt més poderós que tu, et fusiones... Bueno, germà no, no? Bueno, com que val un anàmic, és una anàmic més poderós això, dius, ostres, doncs... Vinga, ens juntem, deixem les nostres tonteries a part i ens juntem.
A l'època dels anys 20, com comentava el Mariausà, es trobava en el seu màxim esplendor, perquè tenia un camp i unes instal·lacions esportives molt millors, però no representava la ciutat de forma decidida, perquè era un equip que es trobava sota el paraigua eclesiàstic.
Per tant, el Big Football Club, per la seva banda, es mostrava inflexible a les seves innegociacions, i més encara a partir dels anys 30, quan va començar a acumular èxits esportius, que va ser per això que els esforços dels qui defensava la fusió no van fructificar ni el 1924 ni el 1926.
quan has de posar sobre la taula la possibilitat d'arribar a un acord per formar un únic club a la ciutat. Per tant, és això, tenim que un club té moltes bones instal·lacions i un bon camp, l'altre no tant, però l'altre té el nom de la ciutat. I la massa social, m'entenc. Exacte, amb els socis. Exacte, i al final sembla que, doncs, per aquesta rivalitat contra el Manlleu,
s'acaben fusionant, però van haver de passar pràcticament 20 anys. Correcte. Van haver de passar pràcticament 20 anys, com tu deies, perquè després de la Guerra Civil, el Mariausà i el Big Football Club decidissin fusionar-se. Durant el conflicte de la guerra, les dues entitats van entrar en un procés de decadència i crisi que van dur-les a replantejar-se la idea de crear un sol club a partir dels dos existents.
Perfecte, doncs mira, fins aquí arriba la fusió per al que dèiem molts cops, que ho hem comentat també moltes vegades a Footcat, que els clubs també van passar per una crisi molt gran, perquè clar, la Guerra Civil no va afectar només a la població, bueno, va afectar a tots. Exacte. A la població, als clubs, als negocis, a tothom. Exacte, tot és això. I com dèiem, ara sí, finalment, el 5 de juliol de 1945, el Maria Usai, el Vic, es van fusionar a donar el lloc a la Unió Esportiva Vic, tal com el nom que avui dia que coneixem,
Càldica estava presidida en aquell moment pel doctor Joan Ávila. La nova entitat era transversal i multidisciplinària, ja que a més del futbol, acollia, entre altres, ciclistes, seccions de bàsquet, bolistes i atletes. La Unió Esportiva Vic va prendre els colors del B-Football Club.
que era el blau i el vermell, i no els del Mariausà, com vestia una equipació blanca amb alguns elements blaus. Pots recordar una miqueta de clubs que no ens acaben de agradar. Ja ens ho comentaràs. Quins colors vas deixar ara al Vic, però ara estic convençut que no vas deixar ni en blau ni vernell.
Ara actualment no, però sí que va ser que a partir d'aquesta fusió del club van adotar els colors del Big Football Club. El blau i el vermell. Exacte. Seguim, no? Doncs sí, perquè amb virtut de l'acord d'aquesta fusió, es va decidir que la nova entitat disputaria els partits al camp que el Big Football Club tenia al carrer Gallisà, al capdavall del carrer Verdaguer.
Com heu comentat, les instal·lacions del Mariausà situades al sud de la ciutat a l'esquerra de la carretera de Barcelona van quedar en desús i ja des de llavors ja no s'han utilitzat mai més. A més a més, el mateix any de la fusió, i gràcies a la subscripció ciutadana adreçada especialment a comerciants i industrials de la ciutat, el camp del carrer Gallisà es va ampliant i millorant.
Això amb els primers sponsors que teníem ja. Seguim una mica amb aquesta història perquè primer es van construir la tribuna i els vestidors, amb el pas del temps es van portar a terme successives remodelacions i reformes entre les quals destaquen les efectuades al 1956. En motiu de l'ascens de l'equip i segons marcava la reglamentació, es va terraplantar el camp de joc i es va plantar també tot el tema del terreny de joc.
La herba, no? Exacte. Es va deixar el camp de sorra per passar a ser herba. Correcte. L'any 1961, coincidint amb la visita a la ciutat del miste del règim franquista Pedro Gual Villaví, amb motiu de El Día de la Provincia, ara fixa't, es va instal·lar la il·luminació artificial a través de nou torres de llum. Quina característica hi ha, eh? Data important, el 1961, perquè al final tenir llum et permet entrenar de nit, jugar de nit, que és un plus, que ara, per exemple, ara em sembla el més normal del món.
Exacte, però abans sí que desquisejava aquesta opció també. Exacte. Però ara hem de parlar del plante del Vic, no? Perquè és referencial. Sí, sí, sí. És principalment la joia d'una esportiva Vic. Doncs, com he comentat, el Vic ha estat un club que, al llarg dels seus anys d'existència, ha mantingut una gran dedicació per la padrera, que l'ha anat cuidant i l'ha anat mimant.
perquè ha anat formant importants valors pel seu primer equip o per altres clubs de categories superiors. Com bé comentàvem, la Guerra Civil s'havia emportat molta gent jove al front, i els clubs com el BIC veien complicat el seu futur. Però al fons l'Osada, a un mitjà del BIC Football Club, compta.
que va entrar en actiu Força Àngels a la Unió Esportiva de Vic, va replegar una cinquantena de joves en diverses passejades per la ciutat on anava demolant, discretament pels carrers, com el típic ojador, i observava els nois que corrien darrere la pilota. Ell també els donava alguns consells i s'enduia els que més despuntaven cap al camp de futbol. Molt xula aquesta anècdota.
Tenim noms molt mítics com Agarreta, Roca, Macià, Duran, Grífols, Vila Carinyo, Vila Balmés, Ferrer, Castany, Casaball, Torres, Mora... bastants. Robira també, entre d'altres, va sortir d'aquesta tria que va permetre fugir l'equip juvenil del Vic, que faria història a principis de la dècada dels anys 50.
i amb l'ajut de Manuel Valadas i Joaquim Novelles, membres de la Junta Directiva de l'Une Esportiva Vic, aquell juvenil va prendre força i va adquirir un pes important dins el club amb l'aportació de jugadors al primer equip. El punt culminant d'aquesta feina és la perioditat temporal 51-52, quan el conjunt dirigit per l'entrenador Francesc Gordeig
Va quedar campió del seu grup i va disputar la Copa del Generalísimo. Això era la Copa del Rei abans. Ara seria la Copa del Rei, seria la Copa del Generalísimo. El somni es va estroncar als vuiters de final quan el FCB els va eliminar en un partit històric al camp del Vic.
per un ajustat resultat d'una a dos. No, però només el premi de jugador contra el Barça segur que a la ciutat es va viure amb molta il·lusió. Amb molta il·lusió, totalment. L'equip era considerat com un dels millors de Catalunya en la seva categoria i estava format per Perced, Vila, Abel, Arbat, Riera, Bassols, Armengol, Cuixeres, Bonet, Vila Balmes, Roca, Casadevall i Cavalleria, acompanyat sempre pel Físio, llavors anomenat massatgista, Alphons Muñoz. Molt bé.
A més a més, a la següent temporada, a la 52-53, la majoria d'aquests jugadors es van incorporar al primer equip entrenat pel mateix Hordets, com hem comentat abans. Perfecte. Al final, la feina del planté va arribar al primer equip del Vic. Exacte, va arribar lluny. I va arribar a portar-los a uns vuitens de final contra el Barça. Totalment. La feina del planté, que ens demostra un cop més que és... Molt important en un club. I tant. I tota la seva joventut van portar a terme una campanya extraordinària i no van ser programats campions per una polèmica
Decisió federativa. Malgrat aquest final agradolç, el seu esforç no va ser en va. Ja van certificar l'ascens a la tercera divisió nacional i atès a la seva qualitat de l'equip, alguns d'aquests jugadors van ser fitxats per altres equips de primera o segona divisió, com ara el Sabadell, l'Espanyol o l'Esporting de Gijón. A més, tots ells van ser els protagonistes d'una de les èpoques d'aurades de la Unió Esportivàvica.
Molt bé. Doncs una molt bona repassada per aquesta història del Vic, Víctor. Però ara m'interessa també saber en quina divisió es troba ara. Doncs sí, perquè cal recordar que l'únic esportiu de Vic milita actualment a la Terceva Federació on ocupa la Serjena Plaça de la Clasicació amb només dos punts. Està per la zona vermelleta, eh, a la taula. No ha tingut un bon inici a Lliga, però el conjunt a Bigetà.
Ja que ha perdut tres partits només ha tingut dos empats, però segur que lluitarà fins al final per mantenir sa gatauria i segurament a la pròxima jornada, que juguen contra el Villanova, el 12 d'octubre a les 12, segurament lluitaran pels tres punts i d'aquí poc arribaran a aquesta primera victòria de la temporada.
Doncs segur que sí, home, esperem que el BIC, que ja he repassat que és un club històric de Catalunya, tingui molta sort en aquesta temporada, que no ha començat de la millor manera, però l'important és com s'acaba, no com es comença, no? Així que molta sort pel BIC des d'aquí, des de Footcat i des de Ràdio d'Esvern i des del Refugi. O sigui, són tres coses, jo, eh. O sigui, fixa't, aquí ja... o sigui, des de ja amb molta sort, ja, o sigui... És com un pack, eh, complet, ja. Exacte, Footcat, Refugi i Ràdio d'Esvern, tots a una amb la Unió Esportiva BIC.
Totalment, totalment. I bé, jo crec que al final, o sigui, destacar sobretot el tema del planter, que jo crec que, com bé diem, també ha sigut molt important pel VIC, i no només destacar el VIC, també, el planter, per exemple, a la Barça, el planter en molts equips de futbol, sobretot de Catalunya, ajuda molt de cara a tenir aquell coixinet que, quan se lesiona algú del primer equip, sempre pot recórrer al filial.
Sí, al final ja ho estem veient a molts clubs, que realment quan els moments són difícils, dius, ostres, vaig a buscar el planté, que molts cops a vegades està com una segona opció, però realment és el que t'acaba donant els millors jugadors i el que t'acaba donant l'èxit, perquè ho estem veient, per exemple, al Barça.
que va tenir anys de penúries, gastant-se molts milions, i ara estem veient com un equip ple de canterans, el que funciona realment és això, gent que tingui amor pel club i que lluiti. Doncs sí, perquè al final, si no ho fas, una, pots caure en decadència, pots tenir forces, crisis internes al club, i pots ser bastant prejudicial.
Estava aquí recuperant el tema els colors de la samarreta, i estic mirant que continuem jugant el Vic, o sigui la samarreta del primer equip, és blanca i vermella, amb franges blanques i vermelles. Ara ja el blau l'han deixat, no? Correcte, correcte. Per acabar de confirmar això, que jo crec que se'ns havia quedat en el tinte, que es diu. Sí, sí, és veritat, tu tens raó.
Doncs Víctor, jo crec que amb això hem fet una bona repassada de la història del Vic i ens acomiadem avui per aquí. Exacte. I ens retorem la setmana que ve. La setmana que ve amb més esport, amb més focat i amb més ganes i il·lusió. D'acord. Perfecte, Víctor. Doncs vinga, gràcies per tot. Gràcies, Xoma.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega ja l'app gratuïta BitPaid per Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ara posem una cançó d'Ogas Grases, posem Toca, fins a les 6, fins que soni el buit lletiorari de Catalunya Ràdio. Toca. Oh, mon amour, mon amour, mon amour, quede't amb mi. Sé segur, sé segur, sé segur que és millor així. Encara que això no sigui trist.
Jo n'he tocat un docí.
Quan tant me suelto gu-gu-gu, raso el drem-me escubidú i l'esperita farà du-du-du. Quan toca, toca, tanca la boca i do-ga-noca, i do-ga-no... Ei, digue-ho, uau, uau, uau! Per mi... podem deixar enrere el verí... Veig que la transvisi la dic malament.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
A aquesta hora ja en marxa al Parlament l'última sessió del debat de política general amb el debat i la votació de les propostes de resolució dels grups. Anem en directe al Parlament, Jordi Corbalant, bona tarda. Bona tarda al PSC avançat, que s'abstindran en les votacions de les propostes dels independentistes que demanen l'aplicació plena de l'amnistia perquè asseguren van més enllà del que diu la mateixa llei. En canvi, la portaveu parlamentària del PSC, Helena Díaz, ha defensat el nou finançament singular per a Catalunya i des d'Esquerra, Esther Capella,
ha pressat els socialistes a tancar aquest acord. I perquè volem fer efectiva aquesta millora als serveis públics també proposem continuar impulsant un nou acord de finançament singular per Catalunya. Un acord que ens permeti guanyar capacitat de gestió disposada a tots els instruments i també de més recursos.
que passin d'una vegada de les paraules als fets. No podrem aconseguir un finançament just i singular mentre estiguem subordinats a una ministra que pensa més en la presidència d'Andalusia que en els interessos de Catalunya. Els comuns han tornat a avisar al govern que sense avenços en els compromisos sobre habitatge no tindran pressupostos.
Més notícies, Aida Clemente. L'anunci d'un acord entre Israel i Hamas eclipsa la reunió prevista per avui a París sobre el futur de Gaza i que França veu com una oportunitat per buscar compromisos concrets cap a una pau duradora i la solució dels dos estats. La reunió plegarà els ministres d'Exteriors dels cinc principals països europeus amb els seus homòlegs àrabs d'Egipte, Emirats Àrabs Units, Jordania i Qatar. Tant l'ONU com la Unió Europea creuen que l'acord és una oportunitat històrica. Paula Pinó és portaveu de la Unió.
La Unió Europea ha estat qui més suporta donat a Palestina, a l'autoritat palestina, i estem compromesos també ajudant la reconstrucció de Palestina. I esperem una situació que permeti aquesta reconstrucció, aquesta recuperació.
Vladimir Putin admet per primer cop que missils russos van fer caure un avió de la Zerbatjan el desembre passat. El president rus ha explicat que l'objectiu eren drones ocraïnesos i s'ha compromès a pagar compensacions per la catàstrofe en què van morir 38 persones. Ho ha dit en una reunió amb el president zerbatjanès, que ha servit per tancar una crisi que feia 10 mesos que durava.
Ret elèctrica matisa que no hi ha risc imminent d'una pagada generalitzada com la que hi va haver el 28 d'abril. Ho ha fet a través d'una piulada a la xarxa X l'endemà de demanar permís a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per introduir modificacions urgents que reforcin el sistema durant 30 dies. L'operador del sistema elèctric afirma que les variacions de tensió detectades els últims dies estan dins dels límits admissibles.
El Tribunal d'Apel·lació de Nims ha condemnat a 10 anys de presó l'home que va recórrer la sentència per haver violat Gisèl Pelicot. D'aquesta manera, el tribunal li imposa una pena un any superior a la que ja li va imposar el tribunal, que va jutjar als 50 homes per aquest cas d'abús i violacions. Enviada especial a Nims, Laura Bertran.
Ha quedat vist per sentència el judici en apel·lació del cas de Gisela Pelico davant de l'únic acusat que havia mantingut el seu recurs. El jurat popular ha determinat que hauria de fer deu anys de presó, cinc amb seguretat i amb un seguiment mèdic obligatori.
recordem que en primera instància fa un any a Avinyó Usametin d'haver tingut nou anys de presó. És a dir que avui ha obtingut un any més de condemna i la seva darrera frase en aquest judici haurà estat mai he volgut fer mal a aquesta senyora. No n'hi ha hagut prou per convèncer el jurat popular. Laura Bertran, Catalunya Ràdio, Nimes.
Els esports, Ruth Vilà, bona tarda. Bona tarda. El Barça, a través del president Joan Laporta, restableix relacions amb la UEFA i s'allunya del projecte de la Superliga que cancel·lava ajuntament amb Florentino Pérez i amb el Madrid. Encara en Clau Blaugrana es confirma que el partit de Lliga contra el Villarreal del desembre jugarà a Miami.
Avui el capità del Barça, Frankie de Jong, ha mostrat la disconformitat dels futbolistes per haver de jugar als Estats Units a aquest partit de competició oficial. Des dels Països Baixos de Jong també ha confirmat que està a prop de tancar la seva renovació amb el Barça.
A l'Espanyol, primer missatge institucional del nou propietari Alan Pace, que es compromet a construir un futur a l'altura de la història del Club Blanqui Blau. L'empresari nord-americà va tancar ahir amb Chen Yanshen la compraventa de l'Espanyol. A nivell esportiu, Puado estarà un mes de baixa per una lesió al Turmei.
I en en bròl, el Barça afronta a 3 quarts de 9 la quarta jornada de la Champions masculina rebent al Palau al Pic Seguet-Hungarès. Aquest és un partit que pot ser determinant per decidir els equips que acaben ocupant les dues primeres places del grup. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
Sant Just des Bern celebra el Correllengua 2025, els dies 10 i 11 d'octubre. Una iniciativa organitzada conjuntament pel Casal Popular La Sala, Òmnium va esllibergar test i la coordinadora d'associacions per a la llengua catalana per promoure l'ús i el valor social del català. Els actes començaran divendres 10 d'octubre a dos quarts de vuit del vespre al Casal Popular La Sala amb la presentació del correllengua i la lectura del manifest, seguida d'un sopar amb pinxos i cançons populars.
Del 13 al 19 d'octubre, la Biblioteca Joan Margarit acollirà una exposició dedicada a Mercè Rodoreda, escriptora a qui es ret homenatge en aquesta edició. La jornada de 17-11 d'octubre tindrà lloc davant del mercat municipal, amb un col·loqui amb els lingüistes Maria Bardagí i David Valls, dinamitzat per Núria García Libau, un vermut musical i un dinar popular a càrrec de la paca. Els tiquets es poden adquirir anticipadament a la sala, i la teniu, i que el llibre té.
Acció Solidària i Logística celebra el seu 25è aniversari amb una jornada plena d'activitats el dissabte 11 d'octubre a partir de les 10 del matí, al Casal de Joves de Sant Just. L'entitat, amb una trajectòria de compromís amb projectes humanitaris arreu del món, ha preparat un programa que combina reflexió, convivència i activitats familiars. La jornada començarà amb la projecció del curmatratge Gaza, una mirada a los ojos de la Barbàrie, seguida d'una taula rodona amb la participació de Salah Jamal, Bea Artigues i representants d'ASL.
A dos quarts d'una del migdia se servirà un vermut solidari i gratuït i a les dues una paella popular amb conversa amb Diana Calderón i Francisco Meneses, representants del projecte d'ASL d'Honduras i Mèxic. Durant el dinar es projectarà el curmatratge Piragua, Inmigració i Racisme, produït per ASL i Caravan Films,
i a la tarda hi haurà activitats per totes les edats, com l'espectacle infantil Blight amb xocolata a les 5 de la tarda i el concert del grup còsmic vocal Group a les 7 de la tarda, per tancar la celebració.
El grup d'ajuda mutua per familiars de persones amb malalties mentals de Sant Just és un espai de suport emocional i d'intercanvi d'experiències que funciona de manera estable des del 2009. El grup està coordinat per Núria Buquera amb el suport de l'Ajuntament i de l'Associació Salut Mental Basliobregat i s'adreça a familiars que conviuen o acompanyen persones amb problemàtiques de salut mental.
Segons Buquera, el grup és un espai horitzontal i confidencial on no hi ha jerarquies ni judicis, sinó un suport entre iguals. Les sessions es basen a compartir vivències i estratègies sense donar consells directes, sinó explicant què ha funcionat a cadascun situacions similars. L'objectiu és reduir la sensació d'aïllament i facilitar eines per gestionar el dia a dia. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ara sí, comencem la segona hora del programa amb una entrevista amb el Climent Rivera i la Núria Gómez, els dos protagonistes de l'obra de teatre Gloria 27 o el Mita de l'èxit, que s'estrena el 31 d'octubre al Teatre Aquitània. Benvinguts! Hola, moltes gràcies! Molt benvinguts, què tal? Com esteu? Tot bé?
Sí, sí, sí, tot bé, tot bé, escalfant motors ja per l'estrena a Barcelona. Sí, amb moltes ganes, amb moltes ganes d'arribar a l'Aquitán i d'ensenyar el que tenim a punt. Perfecte, doncs primer que tot m'agradaria que ens presentessiu una mica l'obra i que ens expliqueu una petita sinòpsia o l'argument de l'obra.
Doncs mira, us explicarem una mica quines són les línies generals de Gloria 27, o mitja de l'èxit. Tot se centra en la història de la Clàudia, que és una jove estudiant de teatre, que queda una mica copsada pel món de l'espectacle, i llavors, de desenganyada, decideix anar-se'n a viure a l'estranger durant un temps, a viure l'experiència de fer de cambrera.
que és una cosa que els passa en molts actuacions mèdiques. Llavors, quan torna cap a Catalunya, com que no té gens de diners, se n'ha d'anar a viure al poble de la seva iaia, que és un poble de Catalunya interior.
i allà s'ha de distreure com fot, no? I el dia del seu aniversari resulta que ella mateixa es decideix per marçar-se a cantar. Se'n va anar a l'últim càsting, aquest càsting no acaba demà com ell esperava, i a partir d'aquí es desencadena tota una sèrie d'històries i peripeses que passen a les àudios fins a arribar on l'acaba arribant. Perfecte. I per tant, en quin generar podríem situar l'obra?
No crec que podem dir que és comèdia, però evidentment hi trobem diferents matisos al llarg de l'obra, però sí, es tracta d'una comèdia i esperem que la gent pugui riure força. Doncs segur que sí. Al final, segur que ens ho fareu molt divertit. I d'on neix aquesta idea? Perquè, Climent, pel que tinc entès, tu ets el protagonista, però també ets l'autor de l'obra. D'on neix aquesta idea?
L'idea anés una mica de com treballem nosaltres, la Swanson. Sí que és veritat que el tens el Pico i jo, per dir-ho d'una manera, llavors surt el ramatur, però sí que és veritat que és una cosa molt col·lectiva, molt comú, entre la Núria i jo, que som els dos integrants de la companyia. Llavors, aquesta obra, com sempre, perquè és una mica de les nostres realitats,
Ficcionades, hi posem de tot i més per crear aquesta cosa divertida i diferent. Però sí que és veritat que els dos ens dediquem al món de l'espectacle, els dos venim també de dos mons diferents i de dues experiències diferents, però que tenen moltes coses en comú. I una mica de qui neix el personatge de la Clàudia, d'aquesta barreja entre nosaltres dos, el que sí, Núria, que ho podríem dir. Sí, sí, totalment.
A partir d'aquí, expliquem una mica la història de com ens vam conèixer a la realitat, com es van conèixer la Núria i el Climent.
i, sobretot això, parlem molt també de la diferència entre el món urbà i el món rural, d'una mica d'aquesta descentralització del teatre, no ho sé, parlem de moltes coses que ens foquen directament a nosaltres, perquè, com dic sempre, que ara mateix estic una mica en una crisi creativa, i ara m'hauria d'aplicar això que diré ara,
No saps què has d'escriure, està molt bé fixat en les coses que tens al davant o les coses que coneixes tu, perquè a partir d'aquí neix segur una història de veritat, i d'aquí neix una mica el Glòria 27, el mica de l'èxit, no? Perfecte. Per tant, us admiralleu bastant en el personatge de la Núria, no?
Sí, bueno, a mi i també al Climent, és una mica de barreja de les nostres dues experiències. També, de fet, amb l'anterior obra, La flor de l'autopista, també estava basada en temes personals. Com diu el Climent, al final no coneixes res millor, diguéssim, que tu mateix. I a partir d'aquí tens tot un ventall de creatiu per anar creixent.
Però sí, sí, és una barreja entre la nostra història, la nostra particular història d'amor, per entendre'ns, no? De com ens vam conèixer i vam crear la companyia i l'experiència de cadascú. Perfecte. I Núria, per tant, a tu la proposta t'arriba des del primer minut, entenc.
Sí, sí, que nosaltres ja fa tres anys, quatre, gairebé, si ens posem a parlar de creació, que treballem junts. De fet, la companyia va néixer com un projecte dels dos i continuem sent els dos, malgrat que aquesta vegada, amb Gloria 27 al mitjà de l'èxit, hem ampliat l'equip.
Tècnic i artístic, ara tenim la Tata Alsperes que ha assumit la direcció, tenim el Marc Sobirana que ha fet el disseny d'il·luminació, tenim el Juli Ballot que ha fet també el tema de vestuari, cenografia i també expressió corporal. Vull dir que anem ampliant l'equip però la base de la companyia som el Climent Rivera i jo mateixa. I aquest projecte el teníeu guardat des de feia temps? Era un projecte que volíeu portar al teatre o ha sigut una cosa més novedosa?
Doncs això va néixer una mica a la cosa de... Nosaltres vam fer el primer muntatge a la flora de l'autopista. Ara fa uns tres anys o així que acabem anant rodant per diferents llocs, una cosa molt més petita, de ser el primer graó de la nostra companyia, per dir-ho d'una manera. Va tenir molt bona rebuda, però un petit format, tot clar. I llavors, com que teníem la idea de créixer d'aquesta forma natural, teníem pensat fer un segon espectacle,
que realment, quan vaig començar una mica a remenar per escriure-hi tot plat, de fet crec que volíem fer una altra cosa totalment diferent. Però, que si t'has preguntat per què és glòria 27 o la limita de l'èxit, doncs el dia 27 és molt important i una sèrie de casualitats coincidències, que no, o que havia de ser d'aquesta manera,
i vam fer que ens posessin a escriure aquesta història, que com a tia em parteix de moltes casualitats reals també. D'acord, perfecte. I l'Apostre és una petita producció. Quins reptes heu tingut i com heu tirat endavant el projecte?
Jo crec que de la manera més humil possible. Sempre hem tingut clar que faríem les coses a l'escala de les nostres possibilitats, no? Però sí que en aquest cas decidir ampliar l'equip volia dir doncs una inversió important. I el que vam fer va ser engegar una campanya de micromecenatge de Verkami i va funcionar molt bé. I la veritat és que estem super agraïdes
a tota la gent que hi va col·laborar perquè això ens reafirma com a companyia, veiem que tenim un suport important al darrere de gent que creu en nosaltres i la veritat és que ha sigut possible gràcies a això. I reptes? Doncs res, fer-la arribar al màxim de llocs possibles, perquè quan tens una història en què hi creus i creus en el projecte en si, tens ganes que la vegi molta gent.
Per tant, us esteu finançant una miqueta gràcies a la vostra base de fans o de seguidors que teniu.
Sí, en part a la pròpia gestió de la companyia, perquè com que veníem ja també de fer espectacle, de rodar l'obra prèvia, la flor de l'autopista, doncs tu mateixa et pots autofinanciar fins a cert punt, però sí que és veritat que en voler créixer una mica més amb aquest segon muntatge, doncs la campanya de micromecenatge evidentment ha jugat un paper molt important, sí, sí. I parlant de financiació, sentiu que heu tingut tots els mitjans que necessitàveu per dur a terme a l'obra tal com us l'havíeu imaginat?
A veure, no ho sé, Núria, a veure, com ens sortiria a dir-te que sí, perquè som molt conscients, doncs som del moment en què estem i en cada moment com podem fer les coses. Les hem fet com les podíem fer, les hem fet com les volíem fer, no ho sé.
No ho sé, crec que sí, no? Sí, jo també. No, no, no, jo ho corroburo. Quan deia que sempre intentem treballar a l'escala de les nostres possibilitats és això, no? Ser molt conscients d'on som, de la nostra manera de treballar. Vull dir, creiem, crec, en un teatre molt artesanal i a vegades no necessites grans infraestructures per fer arribar una història. La pots explicar amb una taula i dues cadires, si vols, també.
D'acord. I una obra passa per molts estadis, el càsting, el guió, els assajos... Quina és la part que heu gaudit més i l'altra part de la moneda? Quina és la que menys us ha acabat de convèncer o no convèncer, sinó la que més us ha pesat? Tenint en compte que encara falta el dia de l'estrena, que entenc que és el dia més apoteògic.
Un petit insist, castings d'aquí no n'hi ha hagut, perquè som nosaltres, però jo crec que gaudim totes les fases de creació. Des de l'inici en què tenim, diguéssim, la pàgina en blanc i ens posem a caminar, normalment el Climini i jo,
per començar a pensar idees que minem. Crec que al Climent la part d'escriptura també la gaudeix moltíssim quan finalment ha fet el clic, no? I ja li surt tot. Evidentment els assajos són una passada perquè és on realment et poses a prova i on també fas la fase final de creació i evidentment les funcions al final és el fruit que reculls i veure la reacció del públic també és molt gratificant. Vull dir que al final es gaudeixen totes les fases, diria. No sé si al Climent hi està d'acord.
Va, vaig afegir... Vinga. ...per dir algo diferent. Estic súper d'acord amb tot el que dius, evidentment, però només diria que si em demanes quines pot ser la part més peixuga o la que costa més, doncs mira, la part de distribució. Bueno, sí, jo sí. La part d'haver de... no?, d'haver de picar portes... Clar. ...per demanar que, sisplau, que tinguin en compte el teu espectacle per poder... per poder-lo anar a fer al seu poble, al seu espai, al seu teatre, no? Sí.
És veritat, no hi havia pensat amb aquesta precisament per això, segurament. La ve que m'he partat de la meva vida. Nosaltres ara, de fet, parlaves d'aquesta estrena, sí que és veritat que el muntatge està estrenat oficialment perquè...
perquè el vam estrenar el dia 7 de setembre a la Fàbrica Vella de Sallent. De fet, hi hem fet una funció més, hi hem fet un volo també al nostre poble, a Balceret, i ara, com a estrena, fem l'arribada a Barcelona, que per a nosaltres és molt important, perquè al final tota l'estona estem parlant d'aquesta descentralització i d'aquesta cosa de dir, ostres, no? El teatre pot passar a altres llocs, però som superconscients que, si no ho passem per Barcelona, no hi som.
d'alguna manera, i això és una realitat. Vull dir, ens posem com ens posem. Per tant, des d'aquí doncs, donem moltes gràcies a la Kitània Teatre per brindar-nos l'oportunitat d'estar fent aquesta temporada allà, a casa seva. Tenim moltes ganes d'arribar i, en marxar d'allà, tenim moltes ganes de poder anar a diferents llocs de Catalunya o allà on anem. I aquí estem. Justament, d'això us volia preguntar, del tema de la distribució de l'obra, per què el Teatre Kitània?
Per què heu decidit el Teatre Aquitània o com heu arribat a aquest teatre? De fet va ser una mica un match conjunt, vull dir... Nosaltres, per una sèrie de situacions, ens hauria fet gràcia poder parlar amb els del Teatre Aquitània perquè valoressin la proposta. Però, en real, de les persones que hi ha dins de la companyia que ho han sensat, el Pere, el Julio Ballot, que ja han tingut contacte,
amb la sala Kitània o amb el personal d'allà, doncs a veure que començàvem a fer difusió de tot això, la gent de la Kitània es va posar en contacte amb nosaltres i vam començar a parlar. Vull dir que és molt bonic en aquest aspecte, o sigui, ja no els bolos que ens haguem de gestionar... El fet de fer una temporada a Barcelona que se'ns hagi posat tan fàcil, per això és molt, molt, molt d'agraïda.
És un repte molt gran posar-me a la pell del Noel perquè és un personatge molt concret.
Sí, és una pàtina molt concreta, que no cal que ho expliquem ara. Però et voldria dir que potser, més que posar-me directament a la pell del Noel, el que ha sigut més complicat és posar-me a la pell de tots els personatges que s'acompanyen a la Clàudia. Perquè si que la Núria interpreta la Clàudia i jo interpreto els altres...
És una de les coses que m'agrada.
que ens està fent una direcció meravellosa. No només fins ara hem treballat,
no et sents sol i sempre sents que tens una cosa per treballar, no? Que no és només pujar a l'escenari, que no hi hagi marxar, sinó que fas i t'has d'emportar coses per seguir treballant. I el Noel ha estat un personatge molt diferent del que havies fet fins ara? Bé, potser sí.
Sí, sí. És una pàtina molt concreta. Més d'enxuleria, més d'envoucador... És un personatge molt concret. Tampoc vull des cap d'allà gaire cosa, però ja et dic que potser el que m'ha costat més és la Berna de casar tants alhora. I ara la pregunta és òbvia. Núria, com ha estat posar-se la pell de la Clàudia?
Doncs bé, bé, també molt interessant. És un personatge que a priori es podria semblar molt a mi i suposo que en aquest cas el repte era allunyar-lo una mica de mi i del que normalment de manera natural em surt potser com a actriu o em sortiria a interpretar-me a mi mateixa, per dir-ho d'alguna manera. Doncs el repte ha sigut això, allunyar-lo a nivell de cos, de maneres de reaccionar, bàsicament de manera d'entendre.
I també corroboro el que diu el Climent de la feina de la Tatals ha estat brutal i eternament agraïda a ella per posar-me així a prova cada dia, diguéssim. I la Tatal formava part de la companyia o realment ha sigut una edició nova? Com s'ha forçat això? Perquè al final és la directora però l'obra realment és escrita per vosaltres.
Sí, bueno, una mica la cosa era que la altra obra, com et dèiem, nosaltres ens vam fer el text, ens vam dirigir, ens fèiem les llums, ens fèiem els sons, ho fèiem tot, i aquí la necessitat era doncs de pujar, de pujar un groma més, com et dic tota l'estona, de fer una aposta més ambiciosa, i per això vam decidir que la Tatels fos la nostra directora, perquè és una persona que és amiga, que és una persona que és...
que és talentosa i amb qui confiem plenament. Ella, a més a més, és actriu. Vull dir que és molt diferent que et dirigeixi un director que només és director que un actriu que moltes vegades s'ha vist a la teva tacitura i que et pot acompanyar d'una altra manera. Llavors, creiem que l'aposta era bona i ha sigut molt més que bona, ha sigut boníssima.
És una cosa molt important. Molta gent pregunta que un text teu
ha fet créixer el text, realment, la direcció, perquè, bueno, vull dir això, era un text molt determinat, molt difícil a l'hora d'interpretar-lo, i ha sabut a la perfecció trobar-li el què, el que sí que volia. Sí, totalment. Clar, al final, una persona que el text no és seu, que li ha arribat, també el pot entendre de la seva manera i aportar aquestes coses diferents, que segur que us ha donat una visió nova del text, i realment, com el que tu dius, que l'ha arribat a potenciar i tot.
Totalment, totalment. No ho voldria fer d'una altra manera, de veritat que no. Perfecte. I la Clàudia, el Noel, representes dues visions de l'èxit, bastant diferenciades. Com creieu que això connecta amb el públic actual i la situació actual del món i de la societat? Sí, sí, crec que al final... Nosaltres el que volem és que el públic es faci la mateixa pregunta que es poden fer els personatges al llarg de l'obra, que és què és per ells l'èxit.
Al final, nosaltres presentem una conclusió, la conclusió que segurament n'extreu la Clàudia, però al final el que volem és que el públic faci la seva pròpia reflexió sobre què és l'èxit. La següent pregunta anava una mica dirigida per aquí, que era què voleu que recordi o quin missatge voleu que marxi l'espectador entenc que és això, la seva concepció de l'èxit.
Estaria bé. Em crec que ho podríem deixar així. Perfecte. I ara ja una petita curiositat. Estreneu el dia 31, que aquí celebrem la castanyada i a gran part del món el Halloween. Això té alguna cosa a veure o ha estat una pura casualitat?
No. No té res a veure. No sortirem ni vestits de vampirs, ni de fantasmes, ni res. Perfecte. Perfecte. Doncs, per aquí l'entrevista. Fins aquí l'entrevista. No sé si voleu comentar alguna cosa també sobre l'obra o voleu enviar algun missatge... Bueno, sí, sí, podeu enviar algun missatge als que ens estan sentint d'encoratjar-los perquè vagin a veure l'obra, si voleu.
Sí, sí, sí, totalment. Vull dir que sol, que si us plau, que tota la gent que us agradi el teatre, o potser els que tampoc us acostem normalment al teatre, que us esperem i que tenim ganes que veieu la nostra proposta. Nosaltres som de les comarques d'interior, aquí, diguéssim, el nostre entorn,
Som coneguts però tenim moltes ganes que ens conegui la gent que no ens coneix i de donar-nos a conèixer, que la gent vegi les nostres històries i de començar una nova etapa, per dir-ho d'una manera. Perfecte, perquè entenc també una pregunta que se m'acaba de currir. Entenc que aquest projecte també és una espècie de... Intenteu que sigui una espècie de pont per arribar a noves funcions, arribar a noves sales.
Sí, és el que dèiem abans. Nosaltres tenim ganes de portar aquesta obra arreu del territori perquè, evidentment, una vegada tens una obra i tens una història potent, tu el que vols és explicar-la i que arribi el màxim de gent possible. Per tant, evidentment, tots els bolos i funcions que fem són amb la voluntat de que en surtin més per arribar més lluny i tant. Perquè com és el procés de trobar noves sales, trobar noves funcions? És anar picant porta a porta? Totalment. La feina de trucar
enviar mails i això, trucar i trucar i enviar mails. No hi ha gaire més, vull dir. És això, sobretot comptant amb sales de teatre, amb ajuntaments, per les seves programacions de festa major o de temporades teatrals que tinguin. No sé, inventar-nos el que sigui per poder anar a tot arreu. D'acord, doncs Núria, Climent, moltes gràcies de debò. A tu. I res, ens veiem pel teatre.
Moltes gràcies! Adéu!
Ara seguim amb música i us deixo amb Luc Ra i la seva pizza rap music session. Endavant.
No me hago el duro, no me hago el durísimo, pero en el fondo te extraño muchísimo.
¿Qué haces?
Amigo, deja de hacerte el duro.
para que digo que no. Sí, sí, sí, nunca he conocido a alguien así. No me he podido olvidar de ti. Aguardo los recuerdos dentro de mí para que digo que no. Sí, sí, sí, nunca he conocido a alguien así. Así, así.
Ara posem a apretar-me's de Marc. Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que apretarme's Tienen que
Què passa? No fue así. Estoy mejor, pero casi me matas. Están buscando explicaciones raras. Brother, de verdad vengo de nada. Tienes que apretar. Tienen que apretar. Tienen que apretar.
Soy el que la tiene y la sabe usar. Desde abajo como una percal. Desde abajo como tu jeva. Euros, dólares y dirams. Grito vengo al acabar la vuelta. Mi hermanito no me nota cerca. Mi piba no me nota cerca. Estoy pensando en si me renta. Estoy pensando en si me renta y no. Flexeo menos de la cuenta. Esto lo tenía ya desde menor.
Todos quieren un verso del Golden Boy. Ella quiere un beso del Golden Boy. Cobra hoy y lo gasto hoy. Tienes capital, keep going. No le tengo a precio al money. Quítame la tarjeta del móvil. Desinversión si lo gasto en homies. Desinversión si lo gasto en mi shorty.
Tienes que apretar, tienen que apretar, tienen que apretar más. Los pasé en par de meses con un nombre impronunciable y par de traumas. ¿Qué pasó? ¿No fue así? ¿Estoy mejor? ¿Pero qué así? Me mato, estamos con explicaciones raras. Lo de la verdad vengo de nadie. Tienen que apretar, tienen que apretar más. Tienen que apretar más.
I wanna know what you're ready for Oh, oh, oh, oh, oh
Ara sí, ara toca l'última secció del programa i com que de dijous tanquem amb la vida a joc. Hola Ricarda, et tenim per aquí?
Sí, aquí hi estic. Perfecte. Hola Jaume, bona tarda. Benvingut de nou a les Zones de Ràdio d'Esvern. Molt bé, moltes gràcies. Doncs Ricard, avui quin joc de taula ens presentes? Mira, avui porto un joc a dos que es diu Duelo, que és basat en el món del Tolkien del Senyor dels Anells, d'acord? Es diu El Senyor de los Anillos, el Duelo por la Tierra Media, d'acord? Vale. És un joc que està basat en un altre
que es diu Seven Wonders Duel, el duelo de Seven Wonders, de les set meravelles. Aquest, li han fet un tomb i l'han donat tota l'ambientació del senyor dels anís i l'han fet esdevenir un veritable èxit, perquè han trobat el que han millorat al joc anterior i és un joc que des de que va sortir, potser fa un any o una cosa així, s'ha venut com a xurros,
Ara treuen una expansió que esperem veure a la Fira de Cent, de la qual també parlarem i farem un programa directe, si pot ser. Perfecte. I aleshores, doncs bé, és un joc senzill, però amb molta profunditat. De fet, és una frase que dic moltes vegades, però és que, veritablement, els jocs de taula que tenen això, és a dir, els jocs de taula que comencem a conèixer ara, són jocs que, per molt que tinguin senzillesa, tenen molta estratègia, molta preparació, i fugen bastant del món aquest que hem estat acostumats, que és el món de l'art.
de simplement tirar els raus i que passi el que passi. Moltes vegades, qui no ha jugat moltes vegades el Monopoli, el Parchís, i no han passat gaire bé, evidentment, el Domino, no? Però són jocs basats en un 80% a l'exart. Vull dir que hi ha molt poca part d'estratègia o de preparació, no? I aquí no. I per això sempre no em canso de dir que són jocs a vegades senzills, però amb molta profunditat, perquè tu has de pensar moltíssim el que faràs i com preparar-t'ho, i evidentment hi ha la part d'exart.
I a la part de sort, de com surtin les cartes, com caigui Keydaw, evidentment. Però el percentatge de zards ha baixat moltíssim. I això és el que fa tan interessant aquest joc i qualsevol. Duel o por la Tierra Media és un joc a dos en el qual, evidentment, un jugarà el paper dels bons i un altre dels dolents. D'acord? És un duel entre les dues persones que juguen i ja està.
Exacte, sí. I un representa, diguem-ne, la comunitat de l'anell, els que van portar l'anell fins a la muntanya del destí, d'acord? L'anell aquell que unia tothom. I els altres són el mal, són els seguidors de Sauron, els Nazgûl, els orcs, tots aquests que intenten atrapar la comunitat de l'anell, abans que portin l'anell i allencin el foc al...
D'acord, en Mount Doom. D'acord? D'acord, semblava que t'havíem perdut un moment, però no, no, ha sigut un plaer. Sí, sí, em sentiu? Molt bé. Perfecte, perfecte. I mira que estem a prop, eh, de Sant Just. Molt bé, aleshores, és una mecànica molt peculiar, que ja ve d'aquell joc anterior que he fet esmena abans, però que està molt bé. És a dir, tenim unes cartes, llavors, de fet es tracta d'anar agafant cartes d'una mena de pila, d'una estructura, agafar-les i jugar-les, i aquestes cartes donen una sèrie de coses a fer, d'acord?
El joc està estructurat en, primer, tenim un plano de la Terra Mitjana on hi ha tot de regions, d'acord? Les regions es comuniquen entre elles per una carretereta, per un camí. Aquestes regions anirem posant, depèn de les cartes que traiem, una sèrie de coses. Després també tenim una línia del temps com un recorregut que va des de Hobbiton, que és on vivien, doncs, Frodo i tots els seus amics, fins al món del destí, la muntanya del destí.
També una altra acció amb les cartes serà avançar aquest track, aquest camí. Bé, nosaltres com a hobbits, o bé el Nazgul, que és un dels cavallers, els Ringwraiths que protegien i buscaven els arins, a favor del senyor Sauron. Doncs molt bé, vinga. Com es juga? Doncs són tres rondes, fàcil, ràpid, amb 40 minuts, 30 i escaig minuts hem jugat, potser menys i tot. Llavors, hi ha una sèrie de cartes que es posen
amb una estructura com piramidal o com hexagonal, primer, és a dir, hi ha les cartes de la ronda 1, de la ronda 2 i la ronda 3. Són distintes, estan separades, d'acord? Molt bé. Llavors tu agafes primer ronda 1, agafes les cartes de la ronda 1, les barreges bé i les poses boca avall d'una manera determinada, com una mena de piràmide. Solapant les puntes, és a dir, que de manera que les que has posat al final tapen,
a la segona filera. La segona filera tapa la punta de les cartes de la tercera filera. Això què vol dir? Que tu sol pots agafar cartes que no tinguin res que les tapi. És a dir, que per agafar una carta de la segona filera, haurem de tenir primer descobertes tretes totes les cartes de la primera filera, perquè si no estan tapant les puntes de la carta de la segona filera, no la podem descobrir. Clar, clar, clar, clar.
Aleshores, això és la condició d'aquesta mecànica. Una vegada aprenem aquesta mecànica... Comencem amb això, no? Comencem amb les cartes en forma de piràvides? Sí, sí. Llavors, cada per torn sempre comencen primer els vots, comença primer la comunitat de la nen, d'acord? I agafa una carta. Les cartes les tenim de cinc tipus i això és molt important. I ara es va a exercitar rapidíssim. Veig que tenim temps avui, em sembla? Sí, sí.
Aleshores hi ha cinc tipus, hi ha unes que et donen, et donen moviments, el track aquell que he dit on es veu, és un track maquíssim, fet amb una línia del temps molt bonica, amb uns paisatges molt pintats i amb uns puntets que són els passos del camí. Llavors tu tens a sobre una mena de regla de metacridà transparent on tens els hobbits i tens, que es va movent, que la pots moure, una figura del Nazgul, del cavaller sinistre, d'acord? Llavors tu,
O bé, l'altre jugador, és a dir, o els de Mordor, o la comunitat de l'anell, poden jugar, poden agafar cartes que són blaves i que tenen uns anells marcats. Cada anell que tinguis marcat amb una carta és un pas que pots avançar amb el trac aquest. Això només la comunitat de l'anell. La comunitat de l'anell va movent-se cap al Mount Doom, cap a la muntanya del destí, per llançar l'anell.
Però per sobre, a sobre de la guia, que és els hobbits que es va movent amb la guia de Matacridat, a sobre hi ha una peça de Matacridat petita que va lliscant per sobre, i que és el Nazgul. És a dir que si el jugador que juga amb els Nazguls, amb els dolents, treu més en ells que els altres, arribarà un moment que els pillarà, que els atraparà, ho entens? Perquè va avançant. Llavors es tracta que uns, els bons arribin a la muntanya del destí,
que el Nazgul els atrapi amb ells amb aquest tract, que és com una mena de regla. Això es fa amb les cartes blaves. Després tenim unes cartes de la primera pila grises, que són les que et donen simplement recursos, que et donen pedra, et donen força, et donen intel·ligència, saviesa i lideratge, que al final no degen de ser recursos per comprar cartes. Llavors tu, per comprar una carta, has de pagar amb un d'aquests recursos.
Cada carta té un cost, però et dona recursos d'aquests. Llavors jo el que faig és, cada vegada que baixo una carta, aquests recursos ja el tinc allà, ja el tinc per pagar, no els perdo, sempre els tinc. Carta baixada és recurs que ja tinc per anar comprant cartes posteriors. Llavors, hem de comprar aquestes cartes, poso una carta d'aquestes que hem tret d'aquella pila, recorda, si som blaves avancem amb el trac aquest cap al món del destí abans que ens agafi el pal nefu.
Si són verdes, representen, i també les hem de pagar amb recursos, representen una de les sis tribus, dels sis clans, que són els elves, els ents, que eren els homes arbre, els hobbits, els homes, els nans i els mags. Aquestes cartes són verdes i cadascuna, moltes d'elles, representen aquests clans. Cada vegada que posem, que baixem a la nostra mà, diguem-ne, al nostre tauler, que és molt important,
dos cartes del mateix clan, podem agafar una fitxeta que hi ha d'aquell clan, l'agafem i ens la quedem. Al darrere hi ha un premi, el premi el cobres, que és un recurs o una moneda, però l'important és que et quedes aquella fitxa. És una fitxa d'un clan. Per tant, ja tenim una condició de victòria, la primera que he dit abans. Sí, abans que s'acabin les tres rondes. Abans que s'acabin les tres rondes.
Els hobbits han arribat a la muntanya del destí, han guanyat. Abans de que s'acabin les tres rondes, si los malos, és a dir, els nadguls, els homes de Sauron, de Mordor, atrapen els hobbits, han guanyat ells la partida abans d'acabar la tercera ronda. Aquesta és la primera condició de victòria, n'hi ha tres. Digues, digues, Jaume, tu talla'm, tranquil. El que no m'ha quedat clar, realment, és com es mou el nadgul.
En Nazgul es mou igual que els hobbits amb les cartes blaves que tenen un anell, dos o tres anells. Cada anell és un moviment. Les cartes són per tothom, Jaume. No són cartes teves i meves, sinó són... No, no és com a tres jocs. No, no, exacte. Les cartes són per tothom. Estan posades allà per un jugador i per l'altre, i tu les agafes si les pots pagar amb els recursos que vas acumulant, d'acord? Vale, vale, vale. Llavors, la primera condició és que els hobbits arribin a la muntanya del destí o el Nazgul que abans els pugui amb el trac aquest. Si podeu mirar-ho,
a la VGG o a Google, les imatges, és un joc molt vistós i molt maco. Primera condició. Segona condició, cartes verdes, els clans, les faccions. Cada vegada que agafes una fitxa, quan tens dues cartes amb la mateixa facció, et quedes una fitxeta. Si tens tres cartes de tres faccions diferents, també pots triar una fitxa d'una d'elles. Doncs, què passa? Que si abans de la tercera ronda algun dels dos jugadors ha acumulat
Les 6 fitxes, les 6 fitxes de 6, de 6 feccions, d'acord? També s'acaba la partida abans de la tercera ronda. Guanya un dels dos jugadors. Per tant, la primera, o arribar a la muntanya del destí, atrapa els hobbits, primera condició. Segona condició, segona condició, eh? Una no treu l'altra, d'acord? És que un dels dos jugadors acumuli les 6 peces, les 6 fitxes de les 6 feccions.
que es guanyen amb les cartes verdes. Ja tenim tres cartes blaves, grisetes de la primera ronda que són recursos i ja està, i les verdes que són els clans. Queden dues. Queden les grogues que simplement són d'or. Les monedes d'or serveixen per pagar un recurs determinat. Per exemple, per comprar una carta necessitem dos de valor i un de saviesa. I tenim dos de valor però no tenim un de saviesa. En lloc del de saviesa paguem un or.
D'acord? D'acord, sí. L'or és un comodí. Per tant, ja tenim les cartes grogues que ens donen or. I les darreres, molt importants, són les cartes vermelles. Les cartes vermelles estan relacionades amb el mapa, el mapa de la Terra Mitjana, amb aquells territoris, d'acord, que hi ha interconnectats entre ells. Doncs bé, aquestes cartes vermelles ens diuen que podem posar tropes o torres, o fortaleses,
a qualsevol d'aquestes terres o a les que ens digui, d'acord? Les cartes ens diuen que les col·loquem on vulguem, d'acord? Hi ha unes altres accions que ens fan col·locar-les a llocs determinats. Doncs bé, anirem col·locant soldats i torres. Els torres no es poden derrotar, però el soldat sí. És a dir que si jo col·loco... tinc una carta que em diu, col·loca un soldat al territori, no sé,
Per exemple, doncs aquest d'aquí, espera que te l'ensenyo, d'acord. Eriador, doncs posa un soldat a Eriador o dos soldats, el que em digui. Si l'altre jugador, per la carta o perquè mou els seus soldats, posa jugadors a Eriador, doncs tants caps, tants barrets. Si jo tinc dos soldats a Eriador i ell em posa un, ell el perd però jo em perd un. D'acord.
Les torres no es perden, les torres són peces fixes. I per què dic això? Per què és molt important això? Per què? Per què? Al final de cada ronda, al final de cada ronda, d'acord, al final de cada ronda o al final de la partida, si algú aconsegueix estar present a les set regions, encara que sigui amb un soldat, ha guanyat la partida.
Per tant, durant la partida també ens interessa molt jugar les cartes vermelles que he dit per anar posant soldats. Això, per exemple, en el cas que cap dels dos arribés al final del trac aquell. Molt bé. És a dir, això, si arribem a la tercera ronda, ningú atrapat a ningú. Els hobbits no han deixat la neia a la muntanya, d'acord? Ningú té les 6 fraccions, les 6 tribus? D'acord? Llavors, al final de la tercera ronda, qui guanya? Doncs guanya
el jugador que tingui més territoris dintre del mapa. És a dir, si algú ha arribat a apropiar-se dels 7 territoris a la segona ronda, s'ha acabat el gròfic. Partida guanyada, d'acord Jaume? Això amb les cartes vermelles. Les cartes vermelles et diuen, posa un soldat o dos soldats a un d'aquests territoris, d'acord? O alguna altra carta et diu, mou un soldat d'un territori a un altre, d'acord? O posa una torre que aquesta no te la traurà ningú.
Llavors, això et permet la tercera qüestió. La primera és arribar a la muntanya del destí o agafar els hobbits bons i dolents. La segona, aconseguir les sis fitxes de les sis faccions o tribus. I la tercera, dominar els set territoris. Amb soldats i els soldats. Si a la tercera ronda
Ningú té els set territoris. Si un en té cinc i l'altre en té dos, guanya el que en té cinc. Si un en té quatre i l'altre en té tres, guanya el que en té quatre. Les cartes al final no donen punts. És un joc que sol necessita un d'aquests tres objectius, Jaume, a aconseguir una d'aquestes tres coses. Així com en molts jocs, les cartes et donen punts al final de partida, o les monedes et donen punts al final de partida, aquí les cartes solen serveixen per anar construint el teu tauler
per anar acumulant aquests recursos que són sabieses, sabiesa, fortalesa, totes aquestes coses que he dit abans, d'acord, estudies, lideratge, tot això no deixen de ser uns colors determinats. Per comprar una carta, sí, exacte, per comprar una carta necessites tres de valor i un de sabiesa. Això vol dir tres vermells i un verd, al final. I si no tens un verd, pagues un or i et serveix d'acumulir. Llavors tu pagues, agafes la carta, d'acord, i la poses al teu tauler,
perquè no es queden a la mà, la poses al teu tauler sempre i vas acumulant recursos o vas avançant amb el track, vas adquirint fitxetes de clans, afaccions o vas posant soldats al mapa.
És genial, és molt xulo. Una pregunta que m'està venint és, perquè estem parlant de rondes, però una ronda que... Què vol dir? O sigui, que fem en una ronda... Molt bona pregunta, molt bona pregunta. Mira, tu quan poses, quan poses... Mira, ho tinc aquí davant. Quan comença i quan acaba, saps? Exacte. Veus? Capítol 1. Es posen 5 fileres de cartes, d'acord? La filera de l'altre tot, la que està més amunt, són dues cartes boc amunt.
La següent filera, Cala Solapa, són tres cartes boca avall. Seria la piràmide que hem parlat. És una piràmide, exacte. Si ho estàs veient a internet o la piràmide. Després, tercera filera, quatre cartes boca amunt. Per tant, saps què tenen. Jo he d'anar cap allà perquè aquella carta m'interessa. Quarta filera, cinc cartes boca avall que tapen les anteriors. I sisena filera, la de baix, la que està lliure i s'agafa al principi,
6 cartes, boca múnica, les pots agafar lliurement perquè no les tapa re. D'acord? Quan s'acaba la ronda? Doncs quan s'han acabat les cartes. Vale, vale. Quan s'han agafat totes les cartes. D'acord? Però hi ha un ordre per veure quin poc agafa les cartes o és una tu, una jo, una tu, una jo? Sí, si és una tu, una jo, sempre. Sempre és una tu i una jo. Sempre, sempre, sempre. D'acord? Vale, vale, vale. Aleshores, si tu el que vols, per exemple,
és, per exemple, una carta l'agafes i no la vols posar, és a dir, no la pots jugar davant teu, pel que sigui, has de pagar el cost, per baixar una carta i posar-la baix, he de pagar el seu cost. I no tinc prou recursos per pagar aquella carta, com que he d'agafar carta sí o sí, això és l'acció obligatòria, i he d'agafar carta sí o sí d'aquesta piràmide, jaume, si d'aquesta carta que agafo no la puc pagar, la poso al descart
I el capítol 1 em dona una moneda. El capítol 2, monedes, les cartes que descalcin. I el capítol 3, les cartes que descalcin donen 3 monedes. Perquè segurament algú s'haurà preguntat què passa si em toca agafar a mi i les cartes que ja jo no les puc pagar perquè no tinc prou recursos. Doncs fas això. L'agafes igualment. Llavors aquí el poteig de dir, bueno, jo veig que el meu oponent va a cartes verdes. Doncs agafo una verda, encara que no la pugui pagar,
la descarto i em dona una moneda. I ell s'ha quedat amb les ganes d'agafar-la. És el bo dels Jocs de 2, que hi ha una part d'estratègia i una part de contraprogramar a l'oponent molt bona. Jo dic bona i hi ha gent que diu que és la mala llet. Aquesta gràcia, no? És un joc, al final. És la gràcia, també, no?, de picar-te una mica amb el contrari, de putejar-lo una miqueta. Sí, perquè al final, si és el que diuen en anglès, to be a good sport. És a dir, que jugar net. És el fair play.
Si jugues amb les normes, ningú s'ha d'enfadar. Exacte. Però no és com fas trampes. Però amb aquests jocs tu no fas trampes, tu jugues amb les normes que hi ha. I les normes és guanyar. Saber guanyar i saber perdre. Un tema molt important, també. Saber guanyar i saber perdre. Jaume. Doncs sí. És un joc que està molt ben public, molt ben editat. Les imatges són maquíssimes, d'acord? Està molt ben construïda. El track aquest de vinil, per on avancen el hobbit i el nadúl, és xulíssim, també. Ah, i m'oblidava.
Hi ha una altra cosa, una mica, per afegir una mica de complexitat, que són uns escenaris molt macos, que són una mena de quadrat de cartró dur, que són paisatges dels senyors anells maquíssims, que són més cars que les cartes. Que si tu acumules recursos determinats, t'emportes un d'aquest escenari. En lloc d'agafar una carta, en lloc d'agafar una carta, dius, escolta, compro un escenari d'aquests, i aquests escenaris requereixen molts recursos,
que deixen pagar una moneda per cada torre que ja tinguis al terreny, compte, però això et dona moltes coses. És a dir, et dona des de dues faccions, recorda que si tens sis guanyes, et deixa posar molts més soldats, et deixa moure soldats, et deixa posar una torre... Moltes coses. Aquestes que es diuen, diguem-ne, tarjes de lloc clau, són escenaris del Senyor els Anells, que si heu vist els pel·lícules, he llegit els llibres,
Tots els coneixeríeu, perquè ja des de Hobbiton, des de Moria, des de Lotlórien, tot, tot, està tot minestirit, d'acord? I aquesta és l'acció que pots fer en lloc d'agafar i jugar una carta. Un gran joc. Jo he jugat moltes vegades i és super entretingut.
I al final entenc que el durar entre mitja hora a 40 minuts... Mitja horeta. Jo penso que és mitja horeta. És un joc molt amè, entenc. De fer-te diverses partides seguides, no? Sí, ui tant, doncs que dóna ganes. És un joc que jo he jugat jocs, jugo molts jocs que...
Després de jugar dues hores i mitja, aviam què és el xulo que diu. Fem una altra? Però jocs aquests de 30 minutets, 40... Si estan ben muntats, si enganxen, et donen ganes de més. I alguns que diuen, bueno està bé, juguem una altra cosa? Aquest no, aquest t'asseguro jo que no.
T'asseguro, és un gran joc. Tinc una pregunta que ja sap una mica del tema, però m'ha semblat interessant, que has dit que és molt important saber perdre i saber guanyar. En aquest món dels Jocs de Taula, hi ha gent que té molt mal a perdre?
Sí. Sí. Bueno, com va vida, no? Sí, sí, bueno, és que jo com ho veig des de fora, per ara, m'estic quedant dinsant, poc a poc. Ara em queda fer el pas final, que seria jugar. Ja, ja t'absorbiré. Però sí, sí, és la curiositat aquesta de... Bueno, teòricament, dius, bueno, les persones aficionades al joc de taula estan aficionades als jocs, estaven aficionades al jugar. Per tant, estàs molt més entrenat amb el guanyar i perdre.
Per tant, aquests valors de guanyar i perdre, de ser guanyar i saber perdre, els has de tenir més per la mà. Però darrere d'un jugador i una persona, aleshores, hi ha gent que això no hi ha manera de mantenir. Que li costa, vull dir, com s'enfada... No s'enfada, s'enfada moltes vegades amb si mateixos. Com he pogut fer error o com he pogut equivocar-me. La veritat és que, com que perdo molt sovint... Bueno, és que ja ho diuen, que s'acosta més a perdre que a guanyar, realment.
Sí, jo hi perdo més que guanyo, evidentment. Jo amb la meva dona, per exemple, li ensenyo un joc. Oh, quina mandra! Li ensenyo i em guanya. Deu ser genètic. Però és un tema. Saber guanyar també, perquè has de guanyar d'una manera caballerosa, d'una manera educada, o no matxaca massa, o fins i tot...
No, no, no tira enrere. Deixeu-me fer això i després guanyar. No, no, tu has de saber quan t'equivoques i quan has fet una mare jugada. Exacte. Doncs, Ricard, queden menys de 20 segons. Ha passat molt, un altre cop. I ens hem d'acomiadar en presses, en presses. Molt bé, bonic. Ens retrobem la setmana que ve. Sí, i tant, i tant. Jaume, vinga, que vagi molt bé. Adéu. Doncs nosaltres ens acomiadem aquí. Adéu.