Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiaros i refugiaras.
Benvinguts i benvingudes al magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de tarda estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern.
I permeteu-me que saludi el Rubén Pérez, que ja el tenim aquí a l'estudi.
Rubén, bona tarda.
Bona tarda.
Com estàs?
Doncs una miqueta cansat, és mitja setmana així laboral, però amb energia.
Excuses, excuses, excuses. Vinga, va, amb energia, amb alegria, que avui tenim un programa molt xulo.
Començarem, com sempre, amb l'Espai d'Actualitat 360, on parlarem de diferents notícies a nivell global i també municipal.
Comencem destacant dos titulars.
Doncs mira, el primer és, descobreixen una gran ciutat minerador de fa 3.000 anys a Egipte.
I a nivell municipal, què destaquem avui?
Xerrada amb Joan Basaganyes al Centre Cívic Salvador Espriu aquest vespre.
Molt bé, doncs pendents també d'aquesta xerrada amb l'alcalde, al Centre Cívic Salvador Espriu,
que es durà a terme aquest vespre a les 8 del vespre, com comentàvem, al Centre Cívic que hi ha al barri Sud.
També parlarem de música amb One Direction, que és un grup que és meravellós,
i aquest any, doncs, per desgràcia també, amb la mort d'un dels seus integrants,
també se n'ha fet una mica més de ressò.
Doncs sí, a fer, com t'ho dius, una miqueta més de ressò,
i avui, doncs, posarem What makes you're beautiful, com dius, de One Direction.
I seguirem amb pregunta, ens entenen la ciència, l'espai d'en Jan Bigata.
Avui, quina és la pregunta de la qual parlarem al programa?
Doncs avui, la pregunta és, què passa al nostre cos quan dormim?
Doncs intentarem resoldre l'ajuntament amb en Jan Bigata.
I a la segona hora, espai de cultura pop i videojocs amb l'Amèrico.
Doncs l'Amèrica avui ens porta un tema que sorprèn per la gent d'aquest món.
Pels gamers, no? Els gamers els mola.
Sí, que és el tema de les dificultats als videojocs.
Perfecte, i acabarem parlant de llibres amb el Club Literari de la Taneu,
amb el Javier, que vindrà a parlar-los de novel·la gràfica.
Rubén, queda pendent, demà ens tornem a escoltar,
aviam com va el programa d'avui, però aquests ànims amunt, eh?
Cap amunt, cap amunt sempre.
Que encara queden tres dies de programa.
Vinga, seguim!
I nosaltres, com sempre, comencem amb Actualitat. Benvinguts!
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Descobreixen una gran ciutat minera d'or de fa 3.000 anys a Egipte.
La grandesa de l'antic Egipte necessitava grans quantitats d'or
i per això comptava amb una gran indústria mineral i artesanal.
Després de dos anys d'excavacions, s'ha posat al Descobert
un dels centres miners d'or més importants i complets de l'antic Egipte,
situat a la conca de Jabal-Sukari,
al sud-est de la ciutat de Marsa-Alam, a tocar del Mar Roig.
Les excavacions han revelat un complex processament d'or de 3.000 anys d'antiguitat.
En aquest cas, doncs, és una de les notícies destacades de la jornada,
com també ho és la de que encara estem tocats,
5 anys després del primer confinament per Covid a la conca d'Òdena.
Aquest dimecres es compleixen 5 anys del primer confinament per Covid a Catalunya.
L'origen d'aquell brot va ser un dinar en un restaurant
on s'havien reunit gairebé una vuitantena de persones.
El que va començar amb 6 contagis ingressats a l'Hospital d'Igualada,
de seguida es va fer gran fins al punt que es va haver de prendre
una decisió ràpida, dràstica i inèdita,
el tancament perimetral de quatre municipis de la conca d'Òdena,
Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbuí i també Òdena.
Totes les persones que d'una manera o una altra
van estar relacionades amb aquella decisió
recorden el 12 de març del 2020
com un dia dur, tens i difícil.
I també us volem parlar de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris
que ha ordenat la retirada del mercat d'un lot de gel fixador
per cabells de la marca L'Oreal,
perquè conté botifenil, no sé si ho he dit bé,
una substància prohibida a la Unió Europea amb productes cosmètics.
Concretament, el lot afectat és el 14K500
del producte L'Oreal Studio Line Fix Style Gel,
comercialitzat a Catalunya.
L'avís ha estat notificat pel Servei de Control Farmacèutic
i Productes Sanitaris de Catalunya,
com informa l'organització FAQA,
que defensa els drets dels consumidors.
I marxem a les notícies de nivell municipal.
Avui parlem de la xerrada amb Joan Basaganyes
al centre cívic Salvador Espriu aquest vespre.
Veïns i veïnes podran parlar amb l'alcalde
sobre residus, joventut, equipaments
i altres qüestions d'interès municipal.
L'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Basaganyes,
participarà en una xerrada oberta al veïnat.
Avui, 12 de març, a les 8 del vespre,
al centre cívic Salvador Espriu.
L'acte és organitzat per l'Associació Amics del Barri Sud,
amb l'objectiu de generar un espai de diàleg
entre l'Ajuntament i els residents del barri,
perquè la ciutadania expressi inquietuds,
faci propostes i conegui de primera mà
l'acció municipal.
Durant la trobada es tractaran qüestions d'interès local,
com, per exemple, el sistema de recollida de residus,
els viatges organitzats pel Casal de Joves,
el futur del centre cívic Salvador Espriu,
i també s'obrirà un torn per comentaris i suggeriments
del públic assistent.
L'accés és lliure i no cal inscripció prèvia.
I parlem també que Sant Jús és l'únic municipi del Vas Llobregat
on creixen els naixements.
L'any 2023 van néixer 175 nadons a Sant Jús d'Esverna,
exactament la mateixa xifra que l'any anterior,
segons dades de l'IDESCAT.
Tot i mantenir-se estable en últim any,
el municipi destaca dins del Vas Llobregat
per ser l'únic on el nombre de naixements
ha crescut en l'última dècada,
amb un increment del 63,9% respecte al 2013.
Malgrat aquesta excepció local,
la taxa bruta de natalitat de Sant Jús
ha baixat dels 10,5 naixements
per 1.000 habitants del 2013
als 8,5% de l'any passat.
L'evolució de Sant Jús contrasta
amb la del conjunt del Vas Llobregat,
on el nombre de naixements s'ha situat
en mínims històrics.
I acabem parlant de l'efemèride del dia.
Marxem el 2021,
quan l'OMS va autoritzar
l'ús de la vacuna anticòvic
desenvolupada per Janssen.
Durant aquests dies anirem recordant
algunes efemèrides
que tenen una vinculació directa
amb la Covid-19,
ja que el divendres es celebren aquests 5 anys
des del confinament
i tota aquesta situació que vam viure
i que vam patir
durant els mesos posteriors
a aquesta declaració del confinament.
Ara, si nosaltres marxem
a l'espai musical del programa,
això és La Càpsula
i, com sempre, portem bona música.
i avui viatgem una mica amb la música,
anem a escoltar una cançó de One Direction,
un grup que ho va petar moltíssim
fa uns 10 anys, més o menys.
Aquesta cançó és
What Makes You Beautiful,
una cançó del grup One Direction
que són aquí a Ràdio d'Esvern.
que són aquí a Ràdio d'Esvern.
que són aquí a Ràdio d'Esvern.
que són aquí a Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
La Càpsula és la Càpsula és la Càpsula.
A Ràdio d'Esvern.
Béin the way that you are is enough
Everyone else in the room can see it
Everyone else but you
Baby, you light up my world like nobody else
The way that you lift your hair gets me overwhelmed
But when you smile at the ground, it ain't hard to tell
You don't know, you don't know you're beautiful
If only you saw what I could see
You'd understand why I want you so desperately
Right now I'm looking at you and I can't believe you don't know
You don't know you're beautiful
That's what makes you beautiful
So come on, you got it wrong
To prove I'm right, I put it in a song
I don't know why you're being shy
And turn away when I look into your eyes
Everyone else in the room can see it
Everyone else but you
Baby, you light up my world like nobody else
The way that you lift your hair gets me overwhelmed
But when you smile at the ground, it ain't hard to tell
You don't know you're beautiful
You don't know you're beautiful
And if only you saw what I can see
You'll understand why I want you so desperately
Right now I'm looking at you and I can't believe you don't know
Oh-oh, you don't know you're beautiful
Oh-oh, that's what makes you beautiful
Na na na na na na na
Na na na na na na na
Na na na na na na na na
Na na na na na na na na na
Na na na na na na na
Na na na na na na na na
Baby, you light up my world like nobody else
Fins demà!
Fins demà!
Un autor al refugi
Avui a l'espai d'un autor al refugi no ens movem de casa. Avui parlem d'Albert Espinosa.
Espinosa és un reconegut autor, dramaturg i guionista català nascut el 1973 a Barcelona, a la ciutat Comtal.
És conegut sobretot pel seu treball com a creador de sèries de televisió i pel seu èxit internacional amb la novel·la El món groc.
Albert Espinosa ha destacat per la seva capacitat de connectar amb el públic a través de les seves històries sinceres i emotives.
Aquestes històries estan inspirades en les seves pròpies experiències de vida, incluent-hi la lluita contra el càncer que ha superat en diverses ocasions.
La seva obra es caracteritza per un estil narratiu directe i una profunda humanitat i ha aconseguit guanyar el cor de molts lectors i espectadors arreu del món.
Des de la mort de la seva mare havia perdut la il·lusió, però ara almenys tenia l'excusa perfecta per demostrar a tothom que,
que si no aconseguia arribar a l'elit era perquè s'havia trencat els creuats. Ningú li retrauria.
Al poble entendrien que no havia complert el seu somni per mala sort. Estava al futbol des de ben petit.
Ell se l'estimava, però amb el pas del temps la pilota es va acabar convertint en una obsessió.
Tot girava al seu voltant. Els nois amb qui compartia equip eren els seus germans de cuir.
I sovint se sentia molt sol. No tenia més que 8 anys quan va arribar a aquella residència.
Els primers mesos es va acostumar a plorar en silenci a la seva habitació, perquè ningú pensés que era dèbil.
Quin bé que em fas quan em fas bé, d'Albert Espinosa.
Els ulls se t'il·luminen com les nits de París.
Mil tambors de guerra que es desperten dins el pit.
I de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit, aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits,
si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim...
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia.
I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
Si és un càstig o és un premi, encara està per decidir.
A vegades val la pena arriscar-se a patir.
Tota nit de borratxera, deixa pas a la ressaca pel matí.
I digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints.
Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins.
Però en algun lloc, en algun moment, haurem de començar a escriure el destí.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia.
I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia.
I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
És el d'anirí més gran.
El pols que ens fa moure endavant.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia.
I més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
Queda't amb mi aquesta nit, perseguirem l'albada fins a Rússia.
i més enllà, creuant el mar, et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
El refugi recomana.
I tornem a estar aquí, al refugi recomana, un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia, a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos.
Però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional.
Així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa, cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró, que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades amb la natura o la ciència,
com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic, o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell.
Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura.
És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa, un museu interactiu de ciència
que és un paradís pels més petits i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives,
ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
Ideal per a totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans,
i que també ja hem portat aquí al programa, és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata
des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata,
i també els nens poden participar en tallers on esdevenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau, on, situat al Parc del Fòrum,
esdevé un museu dedicat a la història natural,
amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils
i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment,
sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars i visites guiades
que estan adaptades pels més petits i que fan una visita
i una experiència cultural i educativa assequible
per a tots els gustos i també per a totes les edats.
Marxem al Museu del Disseny, perquè si la creativitat i l'art
són el que motiva la canalla, aquest museu és una visita obligada,
amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda,
el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques
que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar
alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics
i permet que els visitants experimentin amb sons
en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya,
situat a Terrassa, un museu que ofereix una immersió
en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives
que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya,
un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa,
doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats per conèixer,
en aquest cas, el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassanes Reials,
aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord
d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional,
sinó que és un poble que recrea diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals, activitats culturals
i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places
i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix
moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol
del Refugi Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Segueix-nos a Instagram
arrobaelrefugi98.1
Es clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
A casa de feina i al carrer
Quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu accés
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per mi i jo per tu pur
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per parlar
Molt per parlar, molt per viure
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació la velocitat és clau
i també ho és per salvar una vida
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental
Si notes un canvi brusc en una persona
Com ara, pèrdua de força a una banda del cos
Canvis en la parla o en l'angès de la cara
Truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Segueix-nos a Instagram
arrobaelrefugi98.1
Preguntant
S'entem la ciència
Amb en Jan Bigata
Jan Bigata, bona tarda
Molt bona tarda, Daniel
Com estàs? Com a tot?
Jo bastant cansat, la veritat
Home, avui ja t'hem vist
Has vingut mega, ultra, hiper puntual
Sí
A part d'això has vingut amb energies bastant slowly
És a dir, vens bastant fluixet d'energia
Però bueno, no passa res
Bastant baix, bueno, m'ajudaràs avui pel programa d'avui
Ho faig jo, si vols, vinga
Ja posats
Vale, vale
No, no, és broma, és broma
Que jo no en tinc ni idea d'això
No, home, no
Posem primer la pregunta a sobre de la taula
La pregunta de l'espai d'avui és
Què passa al nostre cos quan dormim?
Moltes coses
Passen moltes coses
Si em permets, volia abans fer una petita entrada
Volia recuperar una pregunta que em vas fer al programa anterior
Jo és que no sé per què parlo
Jo a vegades no sé per què parlo
Què vaig preguntar?
Em vaig preguntar que per què a vegades sentim el pas del temps de forma diferent
Ah és veritat, sí, sí
M'agradaria ficar com
Si algun dia fas una pregunta que no el tinc en el moment de resposta
Jo te la busco pel segon programa
Sí, a veure, posem en context, no?
La situació era, rotllo, jo què sé
He tingut un molt mal dia
M'acaben de donar una notícia terrible
Jo què sé, estic esperant en candeletes
Sortir de la feina perquè me'n vaig de viatge
I aquelles hores es passen lentíssimes
Doncs per què, no?
Per què la percepció del temps pot variar tant?
Volia utilitzar aquesta per recuperar i fer com una mica de memòria
Que vam parlar a l'últim programa
Vam parlar d'aquest rellotge circadial, no?
Com aquest rellotge que tenim intern al nostre cos
Que una de les coses que fa és donar-nos la percepció del temps
Doncs bé, aquest rellotge no és un rellotge mecànic
No va sempre acte tan igual
Està, per exemple, està molt regulat a nivell hormonal
I també a nivell emocional
Aleshores, veiem que hi ha diferents factors
Com, per exemple, l'atenció que estiguis posant
O, per exemple, la motivació
No és el mateix fer aquest programa
Que es passa ràpidíssim perquè m'encanta
O estar a una classe de matemàtiques
Que se't fa a última hora que dius
No queda ni la vida
O també, per exemple, el nivell d'estímuls
Aleshores, simplement això
Recordar aquesta idea del rellotge intern
I com el nostre estat emocional
O com diferents coses que puguin passar
Poden afectar
Amb això, entrem en la pregunta d'avui
Què passa en el nostre cos quan dormim?
Vaig a llegir una introducció interessant
A un article
I et deia això
El son és un patró conservat dintre dels animals
Què vol dir amb això?
Veiem que el son, si ho pensem
Ho veiem en totes les espècies d'animals que veiem
Veus un gat, veus un gos, veus un asa o un dofí
Tots dormen
És on diuen
Si tots els animals amb entorns tan diferents
Tenen la mateixa funció
Fan aquest procés igual
Ara tenen una funció superimportant
En les últimes dues dècades
S'ha descobert que no és una
Són moltíssimes
Aleshores, mencionaré algunes
Com poden ser
Regulació metabòlica
Tot el tema de la digestió
Consolidació de memòria
Aquest en parlarem més
Regulació emocional
Reparació i manteniment celular
Per exemple, durant el dia
Les teves cèl·lules formen alguns residus
Que poden ser inclús tòxics
Això es fa una neteja
A nivell inclús celular
O sigui que neteges tot
Després reparació i manteniment
Mantenir el cicle circadià
No només el del cos
Així connecto el programa
Així queda això netíssim
Sí
Però a més
Les cèl·lules també tenen
Un ritme circadià
I una cosa que em va semblar
Molt curiosa
És que quan parlaven
Un article de càncer
Vèiem que
Alguns presos cancerígens
El ritme d'aquestes cèl·lules
Està desincronitzat
Del ritme circadià regular
Aquesta desincronització
Pot també portar malalties
Ok
I després funcions cognitives
Això ho veiem tots
Quan el dia que dones molt poc
Que el dia següent
Com jo ara mateix
Tens falta d'atenció
No rendeixes igual
De fet
I una cosa que em sembla curiosa
Jo quan surto de festa
Sí
Jo puc veure i dormir bé
Estic genial el dia següent
Jo no bec una gota
I no dormo
Estic desastrosament
O sigui
Jo vull proposar
Que el son
És molt pitjor que el que van
És una merda
No, no
Però entenc el que vols dir
Que al final també
El descans és importantíssim
I quan no descansem bé
Quan dormim malament
Quan tenim mals sons
Perquè jo pel que tinc entès
El malson
No sé si estan així
Però tinc entès
Que els malsons
És a dir
Somia somiem sempre
El que passa
Que quan tenim mals sons
I ens en recordem d'ells
És perquè no estem dormint bé
Perquè l'efecte rem
Diguéssim
Bé
No ho sé explicar molt bé
Però jo crec que va per aquí la cosa
Mira
Ja tenim un altre contingut
Per un altre programa
Però
Però la cosa és una mica així
Que al final és
Perquè no descansem bé
Llavors
Quan no descansem bé
Tenim com un peu dormint
L'altre
Que no està dormint
I llavors és quan ens en recordem
De tot allò
Que està passant pel nostre cap
No
Però francament
No li donem la importància
Que té
El fet de descansar bé
En absolut
En absolut
Per res
Per res
O sigui
És super super important
Amb el temps dels somnis
Sincerament
No volia entrar
Perquè a nivell sentímic
Em dóna molta por
Perquè és un terreny super pantanós
El tema de malsons
Sí que ara parlarem de
Quan recordes més un son
I quan no
Això sí que podrem parlar després
Però el tema de malsons
Una de les idees que es proposava
Això
Repeteixo
És una idea
Que
O sigui
Demostrar això a nivell científic
És més complicat
Que digui que aquesta cèl·lula
Fa que X procés
Però una hipòtesi
Que m'agrada bastant
És que
Els somnis
Són un procés
És una forma de processar
Les emocions
Que has tingut durant el dia
O emocions
Que el teu cos
Creu que necessites processar
Fa com una altra
És com veure un capítol
D'una sèrie de por
Perquè veus sèries de por
Perquè
Hi ha una part del teu cervell
Que li agrada
Que ens enganxa allò
No?
Aquell
I que treballes coses
Et prepara
Per el dia a dia
Però bé
Això no tinc tampoc
Pei per darrere
O sigui que
Per saber-me de següent tema
D'aquestes funcions
Que hem dit del son
Volia destacar dues
Potser la selecció
Sembla una mica curiosa
Però el primer tema és
Quina és la relació
Bidireccional
Entre el son
I la microbiota
Aquest sona això
Del son
La microbiota
No és de l'intestiu
De no sé què
Sí, sí, sí
I ara
Per què anem a això?
És
De cop i volta
La microbiota
És que és un tema
Que últimament
M'està semblar molt interessant
Perquè és una cosa
Que tenim completament oblidat
Tu penses en una bactèria
I dius
Malaltia
Infecció
Tenim bactèries al cos
Tenim aquesta dita microbiota
De fet és un ecosistema
De diferents organismes
Que és molt important
I regula moltes funcions
Aleshores
És una cosa que
En els últims anys
S'està tenint cada cop
Més en compte
Com aquesta microbiota
Regula funcions del cos
Començarem amb el primer punt clau
La falta de son
Provoca una desregulació
D'aquesta microbiota
Això vol dir
Per exemple
Que augmentin unes espècies
Respecte a altres
Hi ha algunes espècies
Que per exemple
Poden estar més relacionades
Amb malalties
I si augmenten unes
Simplement per competició
De recursos
Es disminuirà
La població d'altres
I a vegades
Aquesta disminució
Podien ser unes bactèries
Que al final
Eren positives
Perquè hi ha algunes bactèries
Que per exemple
Regulen processos inflamatoris
O temes d'immunitat
Per tant
Aquesta desregulació
Microbiana
Té molt
Afecte
A nivell de malalties
Ok
I amb aquest estudi
Que estàvem fent
Explica'm
Ratulins
Però sí que s'han fet
Després
Proves clíniques
Amb humans
Trobaven que la desregulació
De la microbiota
Portava augment
De marcadors
Inflamació
Es veia que
Quan aquesta microbiota
Estava regulada
Trobaven molècules
Que són presents també
En processos
De per exemple
Quan et fas un cop
Que si t'inflama
I se't fot
Tot una bola
Sí
Això bàsicament
El que és
És que s'inflama
I comença a portar
Un munt de sang
Per tenir un munt
De cèl·lules
Que puguin
Tant reparar teixits
Com protegir-te
Aquesta infecció
És un procés
Que és molt important
Però quan es fa
De forma descontrolada
I es fa
A nivell constant
Pot provar problemes
Per tant
Per exemple
L'alergia
L'alergia
És una reacció inmune
Que no t'interessa
Això també pot portar problemes
Ok
Vale
Tenim aquest punt
Vaig veure que també
Que la microbiota
També està afectada
Pels cicles circadiaris
És que està tot relacionat
Està tot lligat
Tot connectat
Un altre cop
Desregulació
D'aquests cicles circadiaris
Pot portar
A una desregulació
De la microbiota
Hi havia un experiment
Que volia destacar
Que era molt interessant
Que agafaven
Humans
I els feien
Impedien
Que tinguéssim
Un son correcte
Agafaven
La microbiota
D'aquests humans
I la implantaven
A unes rates
Vèiem que aquestes rates
Que tenien
La microbiota
Dels humans
Que no havien dormit bé
Tenien
Més marcadors
Aquests d'inflamació
Inclús
No és el cervell
Que és un tema
Important
I en el cervell
I a la
mecanismes. Però podria ser
que una part d'aquesta, aquesta
sensació d'afectes cognitius
del mal dormir, podria ser
per la deregulació de la microbiota.
Carai, carai, carai, quantes coses
ara de cop i volta. Interessant
també el fet aquest de la microbiota,
de com també pot afectar
amb tot plegat
i si seguíssim avançant una mica
amb el tema d'avui, aprofundint, parlaríem
de la relació del son amb la memòria.
Sí. Què ens has de dir d'això?
Jo crec que aquest sí que és una mica més conegut. Potser
no sorprèn tant com la microbiota.
El son és molt
important per la memòria. Sempre t'ho han dit que
quan estudis, dormis molt bé aquella nit.
Aleshores, trobem que
el son, o sigui, el procés d'aprenentatge
es divideix. Una part
es farà durant la vigília o quan estàs
despert i una part es farà en les hores que estàs
dormint. Quan tu estàs despert
hi ha una gran activitat neuronal perquè
estàs reconeixent patrons
adquirint tota aquesta informació.
Tota aquesta informació després haurà
de ser processada d'alguna manera que es farà
principalment quan dormis. Aleshores,
primer de tot, una de les coses que es fa
quan dorms és que seleccionarà
tots aquests records del dia
i es agafaran aquells que són més importants i relevants
i s'estabilitzaran.
Aquests records es portaran a una
altra regió del cervell on,
diguem-ne que ho afegim als records de
llarga memòria, de llarga duració.
Per no ser tots un dori,
per poder recordar-te el dia de després,
s'ha de fer aquest procés neurològic
que es fa durant el son.
I a més, durant aquest procés
es reforçaran els camins
cap a records que s'hagin utilitzat
molt aquell dia.
Si hi ha informació,
per exemple,
si jo m'ho haig de preparar molt
aquest discurs per avui,
això m'ho...
a demà m'ho recordaré
i ja t'ho prometo que moltíssim.
Un moment,
aquella informació que està molt relevant,
o sigui, que està molt relacionada
amb coses que fas diàriament,
es reforçaran molt.
Sí, jo de petit ho feia servir
i ara de gran ho he tornat a fer servir
quan burgeix el fet d'aprendre
amb alguna cosa al dedillo,
que es diu el castellà.
Jo m'estudiava les coses a última hora,
abans d'anar-me'n a dormir.
És quan feia aquell repàs
perquè tenia la sensació
que em llevava sabent la lliçó
o sabent aquell text o el que fos.
Quan ens feien aprendre un poema
a classe o el que fos,
doncs me l'aprenia...
Primer, me l'aprenia a última hora
perquè sempre ha sigut un desastre
i me l'acabava aprenent a última hora de la nit.
I llavors he de...
Però a més també és que m'ajudava,
perquè era el fet aquest
que me n'anava a dormir,
m'imagino que ho païa
i el dia següent
me'n recordava molt de tot.
I ara també ho faig servir.
Abans d'anar a dormir
doncs llegeixo allò
que m'haig de memoritzar
i a partir d'aquí
doncs també m'ajuda molt.
La veritat, sí, sí.
Ho hem dit inclús...
O sigui, dormir després d'aprendre
és superimportant
perquè millora la retenció d'informació,
el rendiment d'habilitats,
per exemple, més...
com diria...
Per exemple,
memòria muscular
o quan toques una cançó.
Tot això que és més procedural,
que és més de memòria muscular,
també es millora molt durant la nit.
Aleshores,
havíem parlat d'aquesta selecció de records,
no?
Quins records es seleccionen més?
Perquè això m'interessa
perquè dic,
jo vull aprendre d'això,
no vull recordar-me de...
jo què sé,
el número de la quiniera l'any passat.
Aleshores,
quins records es seleccionen més?
Vaig veure que hi havia
tres característiques importants.
Una,
que costi més codificar-ho.
Per tant,
l'aprenentatge requereix esforç.
Tots aquests vídeos
que et diuen
aprendre esto sin esforzo
és mentira.
Si tu vols aprendre alguna cosa,
necessites que el teu cervell
s'hagi d'esforçar
perquè després ho vulguis recordar.
Perquè així és com un establiment
treure,
com dir-ho,
ha d'utilitzar menys energia.
No?
Ara m'he ligat amb aquella idea.
Sí, un ahorro d'energia.
Ai, gràcies.
Un ahorro d'energia
com els mòbils, tu.
Estalviar energia
per tal de fer-ho ràpid.
Així estem.
Després,
una altra cosa que em sembla curiós
és que és una cosa
que ja hagis après,
però que no la tinguis
molt ben apresa.
vull dir.
Ok.
Per exemple,
estàs aprenent un idioma
i et diuen una paraula,
una frase.
El dia següent vas
i dius,
escolta, no me'n recordo.
La segona vegada que te la diguin,
el teu cervell dirà,
ostres,
m'he intentat en recordar alguna cosa
que ja vaig aprendre
i no he aconseguit recordar-ho.
Per tant,
ara es reforçarà molt aquell record.
Per tant,
aquest segon pas
és molt important
perquè farà
que s'aprengui
d'una forma molt més concisa.
Això està molt present
a tots aquests patrons
dels Pace Repetition,
que són tècniques d'estudi
que són bastant interessants.
I per últim,
destacaven també
aquell coneixement
que és relevant
per al comportament.
Ok.
Ho veiem, per exemple,
amb la recompensa.
Sí.
Sí, per exemple.
o ho veiem
amb l'entrenament d'un gos.
Si aprendre a fer la petita,
a donar la petita,
et donarà una recompensa,
el teu cervell dirà,
ostres,
això s'ha d'aprendre.
Aleshores,
aquests són
algunes idees
de com podries fer,
com pots recordar
el que tu vols recordar
i podries utilitzar
aquests consells.
Doncs,
interessant.
Avui estem parlant
de què li passa al nostre cos
quan dorm
i ho estem fent
amb en Jan Bigata
a l'espai de
Preguntar-nos en té la ciència.
Quatre minuts
d'arribar a les sis de la tarda.
per on continuem, Jan?
Acabarem
donant alguns consells
per dormir.
Aleshores,
el primer,
recupero un del programa passat.
Vam parlar de la llum.
Te'n recordes
que vaig dir de la llum?
Sí, és veritat.
Que, de fet,
crec que ho vas provar, no?
Sí.
Ho vas intentar.
Ens has d'explicar una mica
la teva aventura
amb la llum.
Parlaves,
comentaves, no?,
que el fet de llevar-nos
amb llum natural
era molt sa
i molt positiu,
que les pantalles
que es llumblava
abans de dormir
era
lo peor de lo peor,
però és que, a més a més,
ens vas dir
que et vas comprar
com una bombeta
que tenia com un temporitzador,
no sé quina història,
que d'alguna forma
s'anava regulant, no?,
anava augmentant
la seva intensitat de llum
a mida
que, doncs,
que anava passant el temps
i això ho feia
en el moment
que t'havies de llevar,
és a dir,
que funcionava com a alarma,
en comptes de sentir
aquella alarma
que ens desperta
així com,
a vegades,
amb ansietat i tot, no?,
que dius, ostres,
hi ha gent que té galls i tot, no?,
l'alarma, galls
i sorolls molt estridents
que jo crec que no favoreixen gaire
a despertar-se
de forma agradable,
però bé,
això ja és un altre debat.
La qüestió és que
aquesta llum
ens permetia
llevar-nos d'una forma
més agradable,
és així
o ja el segon dia
t'ha deixat de funcionar
i t'has quedat dormit.
A veure,
el tema de la llum,
primer,
el tema de la llum
és molt important
per espartar,
és molt important
que quan et despertis
tinguis molta llum natural
i quan te'n vagis a dormir
tinguis la mínima llum possible.
Això és despertador de llum,
si tens diners
i tens temps,
fes-ho,
però no és una solució màgica,
o sigui,
hi ha coses que jo posaria
per davant d'això.
Que t'has quedat dormit,
vaja.
No,
jo em posaré una alarma
després d'això.
Ah, vale,
per si en cas, no?
Però és que també depenia molt
quan havia dormit
perquè si jo em posava la llum
però no havia dormit suficient
no servia de res.
Clar.
Aleshores,
s'han de tenir moltes coses en compte.
Interessant això.
Parlarem.
Què es recomana per dormir?
Aleshores,
vam dir,
per aquests beneficis neurològics
s'havien parlat
de vuit hores com a mínim
per la nit,
mitjades d'una a dues hores,
després pots veure
que la NASA recomana
vint-i-sís minuts,
no és una cosa específica,
dejo-hi el dató.
Vint-i-sís minuts.
Vint-i-sís minuts.
Clar que sí.
Has de tenir també en compte
però bé.
Inclús parlaven
que sis minuts
de micromigiada
pot ser beneficiós
per la memòria.
Jo això
ho poso aquí
com...
A mi em maten.
A mi em maten.
Hi havia una anècdota
que deien que...
No sé si crec que era Einstein.
Potser és un buló,
però està graciós.
Que deien que agafava una cullera
i aleshores s'estirava
i quan es quedava dormint
se li queia la cullera
i es despertava amb el so
i aleshores feia microsiestes.
Vale.
Bueno,
torturar-se està bé
de tant en tant.
No sé
si a tu
t'aporta alguna cosa
a torturar-te
jo no em torturaré.
O puc dormir la meva hora
de migdia,
d'hora i mitja
o no la dormo.
Jan Bigat,
ens queda menys d'un minut.
No sé si vols afegir
alguna cosa més.
Poc més.
Recargar la importància
de dormir.
Dormim,
sisplau,
per favor.
Jo hem parlat.
Dormim perquè
si no,
mira,
us passarà com el Jan
que avui ve sense dormir
i està fent un sobresforç
aquí el pobre.
No,
que és broma,
que ho estàs fent molt bé.
Gràcies, Jan,
per venir avui al programa.
Ens sentim d'aquí dues setmanes.
Moltes gràcies, Daniel.
Cuidat,
avui veuràs aviat.
I amb vosaltres,
tornem aquí a Ràdio d'Esvern.
D'aquí res,
perquè a les 6 i 10,
què passa a les 6 i 10?
Doncs que a les 6 i 10
tenim més refugi
aquí a Ràdio d'Esvern.
Fins ara.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Sergi Molero.
Àustria suspèn temporalment
el dret de reagrupament
dels refugiats
que ja no es podran
retrobar amb les seves famílies
en territori austríac.
El govern del conservador
Christian Stocke
ha pres aquesta decisió
malgrat que les peticions
de reagrupament
han baixat dràsticament
el darrer any.
El mes passat
van sol·licitar aquest dret
recollit a la legislació europea
60 famílies,
mentre que ara fa un any
ho van fer un miler.
Tot i això,
el canceller austríac
ha insistit
que cal prendre mesures
que ha qualificat
de profilàctiques
per aturar
el flux d'immigració.
L'Agència de l'ONU
pels refugiats,
l'ACNUR,
ha criticat la mesura,
mentre que pel líder
de l'extrema dreta
del país
que va guanyar
les darreres eleccions,
el govern ha fet
massa curt.
Més notícies,
Marta Cristià.
L'expresident
Filipí Rodrigo Duterte
ha arribat
a l'aeroport
de Rotterdam
des d'on serà
traslladat a l'AIA
per passar a disposició
del Tribunal Penal
Internacional.
Se l'acusa
de crims
contra la humanitat
comesos
pels esquadrons
de la mort
que va crear
quan era president
per lluitar
contra el narcotràfic
i que van assassinar
desenes de milers
de persones.
Duterte
va ser detingut ahir
a l'aeroport
de la capital
filipina,
Manila,
quan tornava
d'un viatge
a Hong Kong
i va ser embarcat
immediatament
amb destí
a Europa.
Això,
malgrat que estava
pendent
el resultat
d'un recurs
que havia interposat
davant la justícia
del seu país
per evitar
l'extradició
sol·licitada
pel Tribunal Penal
Internacional
de l'AIA.
En els últims
8 anys
s'han duplicat
les operacions
per extreure
implants mamaris
a l'estat espanyol.
Aquest augment
es deu d'una banda
al boom
que hi va haver
fa 20 anys
de dones
que es posaven
pròtesis
per augmentar
els pits,
però també,
segons els experts,
el fet que al cap
de 10 anys
aquests implants
es desgasten
i provoquen
problemes de salut.
El doctor
Jaume Macià,
cirurgià plàstic
de l'Hospital de Sant Pau
i també
de l'Hospital del Mar
alerta les dones
que cal canviar-se
les pròtesis
al cap de 10 anys.
El que desgasta
el mateix implant
pel portes tu
i el porta
una companya teva
i potser tu
se desgasta abans.
El que hem après
és que a partir
dels 10 anys
hem d'estar pendent
quan tots els implants
recomanem.
Encara que surtin bé
a la ecografia
o a la mamografia
recomanem
que s'haurien de canviar.
Les accions
del grup Inditex
han caigut amb força
a la Borsa Espanyola.
han perdut gairebé
un 8%
i en alguns moments
de la sessió
l'han superat.
Aquesta davallada
coincideix amb la publicació
dels resultats d'aquest any
que s'acosten
als 6.000 milions d'euros.
És una xifra rècord
que suposa
un 9% d'increment
respecte de l'any anterior
però que està per sota
de l'increment
de beneficis
obtinguts
en els últims anys.
Pel que fa a les vendes
el grup va facturar
39.000 milions d'euros
amb Zara
com a marca estrella
i amb un creixement
del canal
en línia
del 12%.
L'exploració tecnològica
en el món de la cultura
tindrà un capítol destacat
la tardor vinent
al Centre d'Art
la Panera
de Lleida.
L'artista
Pep Vidal
hi estrenarà
a l'octubre
una exposició
amb obres seleccionades
per una
intel·ligència artificial.
Lleida Estela
Bosoms.
Bona tarda.
Serà la primera vegada
que el xat GPT
assumirà la tasca
de comissari
d'una mostra individual
d'un artista.
Pep Vidal
ens ha explicat
com hi treballa.
Li he passat també
tots els meus dossiers
totes les meves peces
i a partir d'aquí
hem començat
com a parlar-ho
a veure cap on
ho podem enfocar
etcètera
veient a veure
com podem
anar articulant
aquesta exposició
i el contingut
que aquesta exposició
pugui tenir
també contingut nou
a partir
d'aquest diàleg.
I Roser Sanjuan
és la directora
en funcions
de la panera.
Ens venia de gust
explorar-ho
també advertint
perills
o buscant
possibilitats.
L'exposició
s'estrenarà
el mes d'octubre.
Estela Bosoms
Catalunya Ràdio Lleida.
Esport Sònia Oleart.
A les 7
el Barça femení
a jugar a ser
a la final de la Copa
davant al Madrid
amb un 0 a 5
del partit de Nadal.
Aquest partit
el podeu seguir
en directe
per TV3.
El Vilarreal
ha presentat
aquest matí
al·legacions
a la Federació Espanyola
contra la decisió
de disputar
el partit
pendent
de Lliga
de Val l'Espanyol
el pròxim 9 d'abril
com ahir
va establir
el jutge
únic
del comitè
de competició.
A 3 quarts
de 7
comença el partit
entre l'Illa
i el Dortmund
a la Champions
d'aquesta eliminatòria
que està empatada a 1
en sortirà el rival
del Barça
als quarts de final
de la Champions
masculina.
A les 9
l'Atlètic de Madrid
rep el Madrid
amb 2 a 1
a favor dels blancs
el partit
comença a les 9
amb transmissió
a l'antena digital
de Catalunya Ràdio
amb Ricard Torquema
del capdavant.
L'Arsenal
juga a casa
contra el PSV
Indóven
i l'Eston Villa
rep el Brujes.
Ja són a quarts
de la Champions
el Bayern de Múnich
que s'enfrontarà
a l'Inter de Milà
i el PSG
que ha eliminat
el Liverpool
a banda del Barça.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia us informa
Mariona Salas Vilanova.
L'Associació de Gent Gran
de Sant Just
ha programat
pel 14 de març
a les 5 de la tarda
la presentació
de l'exposició
Papallones de Collserola
al Centre Social
al Milenari.
La sessió anirà
a càrrec
de l'ecologista
Olegui Ferraz Gené
autor de les fotografies
i continguts de la mostra
que ja s'havia pogut veure
fa anys
a Sant Just
i al Centre d'Interpretació
de Collserola.
L'exposició ofereix
una visió divulgativa
de les prop
de 60 espècies
de papallones diurnes
que es poden observar
a la serra de Collserola
inclou-hi dades
sobre el seu cicle vital,
plantes nutrícies,
períodes de vol
i estratègies de defensa.
També s'hi destaca
la importància
d'aquests insectes
com a bioindicadors ambientals
així com la presència
de papallones nocturnes
molt més nombroses
i diverses
però menys conegudes.
L'activitat
compta amb la col·laboració
del Centre Social
al Milenari
i de l'Ajuntament
de Sant Just
i vol fomentar
la sensibilització
sobre la biodiversitat
local
i els valors ecològics
del Parc Natural
de Collserola.
L'any 2023
van néixer
175 nadons
a Sant Just
d'Esvern
exactament la mateixa xifra
que l'any anterior
segons dades
de l'IDESCAT.
Tot i mantenir-se
estable en l'últim any
el municipi destaca
dins del Vas Llobregat
per ser l'únic
on el nombre
de naixements
ha crescut
en l'última dècada
amb un increment
del 63,9%
respecte al 2013.
L'evolució
a Sant Just
contrasta
amb la del conjunt
del Vas Llobregat
on el nombre
de naixements
s'ha situat
en mínims històrics
amb 5.462 nadons
l'any 2023
un 4,6%
menys
que l'any anterior
i gairebé
un 30%
menys
que fa 10 anys.
També s'hi observa
un envelliment
progressiu
de la maternitat
amb una edat mitjana
de 32,8 anys
al primer fill
i una caiguda
del nombre
de dones
en edat reproductiva.
A més
només un 25%
de les mares
són de nacionalitat
estrangera
tot i tenir
una fecunditat
més alta
i més primerenca.
Aquestes dades
reflecteixen
una tendència
sostinguda
de baixa natalitat
a escala comarcal
influenciada
per factors
com la inestabilitat
econòmica
els canvis
de model familiar
i el retard
en la maternitat.
La Sant Justenca
Rosemora
coneguda
a les xarxes socials
com la valena lectora
ha posat en marxa
un nou projecte literari
al municipi
adreçat
a infants i joves.
El projecte
inclou clubs de lectura
tallers creatius
i activitats
de lectura
en veu alta
que combinen
el foment lector
amb la creació
artística.
Tot plegat
es desenvolupa
a la botiga
l'Avient Papier
en col·laboració
amb la propietària
Irene
i compta
amb la implicació
de diverses editorials.
La iniciativa
va arrencar el gener
amb un taller literari
de creació
de llibres pop-up
que va tenir
molt bona acollida
i va exaurir places.
El 19 de febrer
es va presentar
el primer club
de lectura juvenil
ara s'han programat
tres noves sessions.
Una presentació
de llibre
amb autora
adreçada a infants
d'un a cinc anys
i dues sessions
de club de lectura juvenil
amb llibres
com la Júlia
i el Tauró,
l'Estrella de les Mones
i l'Illa dels Murmoris.
Cada sessió
es complementa
amb un kit de lectura
i una activitat plàstica
relacionada
amb la temàtica
del llibre.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això és tot tot.
Tornem amb més informació
als butlletens horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara!
Seguim al Refugi
al magazín de tardes
de Ràdio d'Esvern.
Ara parlem
de videojocs.
I ho fem amb l'Américo
que ja el tenim aquí
als estudis
de Ràdio d'Esvern.
Américo, bona tarda.
Bona tarda, Dani.
Què tal?
Com estàs?
Doncs molt bé.
Amb ganes de parlar
de videojocs
i de les seves dificultats
perquè el tema d'avui
és aquest, no?
Parlar una mica
de les dificultats
en un videojoc
quan a vegades
ens costa
passar de pantalla
i que a vegades
està fet expressament
per incentivar
també una mica
aquest repte,
aquesta superació
que ha d'assumir
al videojugador
en aquest cas, no?
Sí, efectivament.
Una de les coses
que hem tractat últimament
són, o bé,
algunes coses
que hem tractat
vull dir
són temes
més d'actualitat,
hem estat parlant
d'algunes notícies
o d'alguns esdeveniments
que han passat últimament
però hi ha alguns debats
que són recurrents
en el món
dels videojocs
i un d'aquests
és el tema
de la dificultat, no?
Doncs a vegades
genera polèmiques
o genera
podríem dir
que opinions
diferents
entre les diferents
jugadores
i doncs a mi
em sembla
una cosa interessant
el fet de poder
parlar una miqueta
primer de quina ha sigut
la percepció
de la dificultat
a la llarg
de la història
dels videojocs
per part de les jugadores
i després
potser també
posar alguns arguments
a favor i en contra
sobre la taula, no?
Comencem
per aquesta primera part
el que deia
per com s'ha anat
desenvolupant
la dificultat
en els videojocs
a la llarg
de la seva història
tindríem que inicialment
els videojocs
eren difícils
per antonomàcia
diríem
al final estem parlant
d'una idiosincràsia
del medi
que és que
els videojocs
van començar
o en màquines
recreatives
o en consoles
que tenien uns cartutxos
amb molt poca
capacitat d'informació
per tant
ja fos
per aquest
incentiu
que tu hi tiressis
més monedes
a la màquina
recreativa
als arcades
o bé
un tema més comercial
per dir-ho d'alguna manera
més econòmic
exacte
o bé
per allargar
artificialment
la durada
dels videojocs
que com ja dic
eren
cartutxos
que tenien molt poca informació
i per tant
no podien incloure
moltes pantalles
doncs
es feien poques pantalles
però molt difícils
perquè duresin molt
a mesura
sense
és a dir
a mesura que
les arcades
es van anar quedant
una mica
endarrerides
i
les
consoles
de casa
van agafar
més potència
també
el que es va anar veient
va ser
per exemple
a través de formats
com el disc
el CD
o més endavant
fins i tot
el Blu-ray
és que cada cop
aquest límit
d'informació
que es podia transmetre
a través
a través de la pantalla
desapareixia
i per tant
també pensant
de cara
ampliar
el públic objectiu
d'aquests videojocs
el que s'han de fer
era d'alguna manera
reduir
la complexitat
de les pantalles
o dels enfrontaments
o d'aquesta
part d'habilitat
que molts cops
podia suposar
una barrera d'entrada
per jugadors
i per jugadores
que potser
era la seva primera experiència
amb un mando a les mans
Avui estem parlant
de les dificultats
als videojocs
que són un tema
molt interessant
perquè afecten directament
l'experiència del joc
i la manera també
de com els jugadors
es relacionen
amb el mitjà
i és que
hi ha molts enfocaments
sobre
com s'implementa
aquesta dificultat
en els videojocs
i cadascun té
els seus defensors
i els seus detractors
dins del món
dels videojugadors
i videojugadores
entenc que també
hi ha gent
que deu ser més fan
d'aquestes dificultats
d'aquestes traves
i d'altres
que el millor
prefereixen
gaudir dels gràfics
gaudir d'altres qüestions
que no està pendents
de superar
un obstacle
Sí, Mics
mira, de fet
precisament
a partir de la
a principis
de la dècada passada
et diria
va passar una cosa
que és que va ser
això crec que
ho hem comentat
en algun altre episodi
que és que
el 2010-2012
va ser una mica
la revolució independent
dels videojocs
van començar a aparèixer
un munt de títols
que en comptes
d'estar desenvolupats
per grans companyies
doncs estaven
ja et dic
fets per equips petits
o fins i tot
per persones individuals
i això el que va permetre
va ser que
s'obrís molt
l'espectre
de les dificultats
és a dir
doncs teníem propostes
com per exemple
Proteus
que és un joc
molt contemplatiu
que pràcticament
no té cap tipus
de dificultat habilidosa
perquè el que ens proposa
el joc és
simplement
passejar per un espai
i disfrutar
però també
teníem jocs
com el Super Meat Boy
per exemple
que és un joc
molt més exigent
amb unes plataformes
i amb uns reptes
diguem
d'esquivar obstacles
i de fer salts
superapurats
molt exigent
per tant
d'aquesta manera
es va anar
doncs
el que deies tu mateix
també
fent una espècie
d'espectre
on ja no era
una qüestió
tant de
la manera de ser
del mitjà
dels videojocs
imposa
això o això altre
sinó que van començar
a aparèixer
videojocs
per tots els gustos
i això és molt important
pel que tu deies
perquè a través
d'aquest punt
on hi ha videojocs
per tothom
comença a aparèixer
aquest debat
de estem a favor
o estem en contra
que els videojocs
siguin difícils
al final
una cosa que genera
la dificultat
doncs és
efectivament
aquesta sensació
de superació
i d'aconseguir
un repte
i de tota l'emoció
i l'adrenalina
que s'ho posa
però també
és una barrera d'entrada
i una dificultat
de cara a l'accessibilitat
i que persones
doncs potser
amb menys habilitat
puguin
puguin disfrutar
dels videojocs
que si ens agraden
a les persones
que portem més temps jugant
Sí, de fet
hi ha molts portals
digitals
que parlen del tema
i una de les qüestions
més destacades
és el fet
dels tipus
de dificultat
perquè hi ha molts
que defineixen
que hi ha
tres tipus
de dificultat
hi ha la dificultat
ajustable
aquells jocs
que ens permeten
seleccionar un nivell
per dir-ho d'alguna manera
el fàcil
el normal
el difícil
etcètera
cosa que també
dona certa llibertat
al jugador
per adaptar l'experiència
després la dificultat dinàmica
que alguns
defineixen
com aquells jocs
que s'ajusten
a partir
automàticament
a partir del rendiment
del jugador
i la dificultat
i la dificultat fixa
que és un tipus
de dificultat
d'agudar
a aquells jocs
que ofereixen
un únic nivell
de dificultat
pensat
per a una
experiència concreta
que és el que comentaves
tu una mica
el fet d'aquí ja
depèn una mica
del nivell
de cadascú
no és el joc
que s'adapti
sinó que
la mateixa persona
ha d'esforçar-se
una mica més
si no arriba
si no és capaç
de superar aquell nivell
i a vegades
també poden apareixer
sentiments o emocions
com la frustració
per exemple
sí, totalment
i mira
em sembla molt bé
que comentis
precisament això
perquè és veritat
que existeixen
tots aquests tipus
de dificultat
i que a un nivell
diguem
de programació
del joc
funciona així
és a dir
el nivell de repte
per les habilitats
de la persona
que està jugant
es pot regular
d'aquestes tres maneres
però sempre estem parlant
fixa't
d'una dificultat mecànica
estem parlant
de com de complicat
és superar aquesta pantalla
o com de difícil
és fer aquest salt
sempre estem parlant
des d'una òptica
diguem
d'habilitat motriu
un dels videojocs
que més es parla
en aquest sentit
acostuma a ser
el Dark Souls
el Souls-like
no sé si tu has jugat
algun Dark Souls
i coneixes la franquícia
Dani
no la conec
la veritat
però té pinta
que en aquest cas
és un exemple
molt clar
per definir
una mica
tot això
sí, exacte
els Dark Souls
són d'una companyia
que es diu
From Software
i que precisament
en aquesta època
també que deia
2008-2010
quan estava
aquest punt
àlgid
diguem
de fer els videojocs
senzills
perquè arribessin
a quanta més gent millor
aquesta gent
es va parar
i va dir
ei no
nosaltres farem
videojocs difícils
i els farem difícils
i molt complicats
i amb
batalles
super complicades
i amb
enemics finals
que costin molt
de derrotar
i amb molta vida
i amb molta força
i això va suposar
doncs
un canvi
de percepció
molt important
de cara
a com
diguem
els jugadors
de sobte
en tenien
aquesta dificultat
i es va crear
una
o des d'aquest punt
i cap endavant
es va començar a crear
com una espècie
d'elitisme
dins els videojocs
que sota el meu punt de vista
és bastant nociu
que genera
com aquesta
aquesta dinàmica
de casa de l'arbre
molts cops
de dir
tu no ets
tan jugador
com jo
si tu no
t'has passat
un videojoc
tan difícil
com és aquest
que jo sí
que l'he superat
al final
això el que ens dona
és una visió
molt
penso
molt reduccionista
del que són els videojocs
i del que és l'experiència
de jugar a videojocs
però els videojocs
són molt més
que el repte d'habilitat
són històries
són sentiments
són fins i tot
el que tu deies
percepcions artístiques
hi ha molts jocs
que potser
no tenen un repte
a nivell
d'habilitats
però que
la pròpia experiència
de viure'ls
doncs
ja és una experiència
en si que val la pena
però
el discurs
que generen
molts cops
no el propi joc
no el propi Dark Souls
el joc
no vull dir
que
promogui aquest discurs
sinó que les persones
que el juguen
molts cops
sí que
es refugien
en aquestes idees
per tal de
d'alguna manera
validar
les seves
habilitats
com a jugadores
cercant una mica
per internet
he trobat
efectivament
aquest exemple
que tu esmentaves
el Dark Souls
i molts
videojugadors
el descriuen
com un joc
conegut
per la seva dificultat
exigent
però justa
fomentant una mica
l'aprenentatge
mitjançant
l'assaig i error
és una mica això?
tu estàs d'acord
amb aquesta opinió?
sí
exacte
o sigui
a mi
els videojocs
d'aquesta gent
de Front Sower
a mi m'agraden
jo trobo que són
són reptes
per això mateix
perquè són justos
són molt complicats
però
no són
impossibles
exacte
de fet
proposen una
manera
de jugar
que molts cops
és molt interessant
perquè tu comences
i doncs això
potser trobes un enemic final
o trobes una
fase que és especialment
complicada
i doncs
penses
guau
això és increïble
això
no ho aconseguiré
superar mai
però a mesura
d'intentar-ho
i d'aprendre
sobretot
d'anar
entenent
què és el que el joc
t'està intentant dient
o quines són
les oportunitats
que has de saber
utilitzar
se'n desenvolupa molt
la paciència
com a jugador
també
quan has de saber
moure't
quan has de parar
quan has de
protegir-te
quan has d'atacar
a través d'entendre
tots aquests codis
doncs vas entenent
i al final
arriba un punt
en el que
doncs t'ho passes
i es genera
doncs aquest
aquest
tirallarronsa
diguem
amb el videojoc
en el que
és una conversa
d'igual a igual
no és només
un intento
de subyugar
el videojoc
i de fer-lo
estar sota teu
sinó que el videojoc
també té la possibilitat
de respondre't
el videojoc
o la persona
que l'ha fet
en aquest cas
i es genera
aquesta conversa justa
jo crec que està molt bé
altres usuaris
també destaquen
el joc
de l'estofàs
per dos
que té una dificultat
altament personalitzable
que permet ajustar
aspectes com
l'agressivitat
dels enemics
o els recursos disponibles
tu has jugat
aquest joc?
sí
de fet
ara fa poc
l'estava tornant a jugar
fixa't quina casualitat
perquè a mi és un joc
que m'agrada molt
i té raó
en que una de les coses
que més es va destacar
en el seu moment
quan aquest joc
es va publicar
a l'estiu de 2020
si no recordo malament
era precisament
això que tu dius
que tenia
un ventall
d'opcions
de dificultats
personalitzables
que és molt ampli
des d'opcions
per
gent amb problemes
de visió
per exemple
o amb dificultats
motrius
fins a
coses molt més específiques
com per exemple
el tamany dels subtítols
o
regular
de quina manera
es veuen els enemics
perquè siguin
més vistosos
o fins i tot
censurar
diguem
algunes parts
que poden ser
molt
sensibles
de cara
a algunes persones
alguns esdeveniments
que passen
durant el joc
i que poden ser
molt viscerals
diguem
doncs també
està l'opció
de
rebaixar una mica
aquesta
condició
més extrema
per dir-ho
d'alguna manera
home
jo
el joc
no l'he jugat
però sí que he vist
la sèrie
la primera temporada
amb en Pedro Pascal
i ara ja esperant
amb Candeletes
la segona
que les trenin
ja
HBO Max
i la veritat
és que
a veure
hi ha molta
hi ha una
petita controvèrsia
però sí que és cert
que normalment
els fans
estan elogiant
bastant la sèrie
tot i que
realment
doncs
si has jugat
el joc
entenc
que potser
doncs
pots entendre
aquesta controvèrsia
però a mi
ja
la sèrie
de per si
ja em genera
doncs
aquesta angoixa
aquesta sensació
d'ostres
al final són
sèries apocalíptiques
no sé
és una ficció
que sigui la sèrie
o sigui el videojoc
és una ficció
que està molt lligada
a un apocalipsis
que també
nosaltres que hem passat
la pandèmia fa uns anys
doncs també la podem lligar
una mica a tot això
i al final
també doncs
entenc
aquesta sensació
d'estrès
o d'angoixa
que et pot agafar
la ficció
amb aquest tipus
de narratives
deixem que torni
una mica
aquest debat
que hem començat
a generar
a l'inici
del programa
amb aquesta
accessibilitat
versus
autenticitat
parlant una mica
de la discussió
constant
sobre si els jocs
haurien de tenir
sempre opcions
de dificultat
per fer-los
més accessibles
o si la dificultat
forma part
de la seva identitat
d'una banda
algunes persones
defensen
que tothom
hauria de poder
gaudir d'un joc
independentment
de la seva habilitat
d'altra banda
hi ha qui considera
que alguns jocs
han de ser
difícils
per mantenir
la seva essència
i oferir
una experiència
específica
què en penses
Américo?
Mira
jo estic d'acord
amb que
hi ha una cosa
que és la visió
de l'autor
i al final
quan una persona
està fent un videojoc
decideix moltes coses
decideix
des de
quin estil visual
vol fer servir
o la música
que vol que soni
en diferents escenes
fins i tot
això
la dificultat
o els reptes
que la persona
que està jugant
ha d'alguna manera
assumir
per superar la història
i per tenir
l'experiència
que qui està fent
el joc
vol transmetre
això és
diguem
l'experiència base
l'experiència original
l'experiència que la persona
que ha fet el joc
o les persones
l'equip
que han fet el joc
volen transmetre al públic
què passa?
això no treu que jo
com a persona que juga
vulgui potser
doncs tenir
una experiència
més senzilla
que no s'adapti tant
al que originalment
estava
en les ments creatives
que el van originar
però que
doncs potser
o perquè no tinc
l'habilitat que requereix
en aquell moment
aquella fase
en específic
o simplement
perquè
no em ve de gust
esforçar-me tant
perquè
no m'agrada
però jo potser vull
disfrutar de l'experiència
de
a disfrutar la història
i doncs
en aquest sentit
també està bé
incloure
totes aquestes accions
opcions d'accessibilitat
que comentàvem
i fins i tot et diria
ja no només
per una qüestió
de gustos
sinó perquè
per
qüestions de discapacitat
o per
no sé
gent que potser
no pot tenir
totes les habilitats
necessàries
per complert
coses així de complicades
doncs també està bé
que els jocs
donin opcions
d'accessibilitat
en aquest sentit
i jo ja crec
que no és una cosa
de discapacitat
o d'una dificultat
diguéssim
més
vinguda
d'una malaltia
o del que sigui
sinó que senzillament
moltes vegades
jo per exemple
a mi em costa molt
la psicomotricitat
els dits
o no sé com explicar-ho
però a vegades
és com
em costa molt
sobretot
el joc aquest
de la càmera
de la visió
del meu personatge
amb les accions
que està realitzant
aquest
em costa moltes vegades
doncs
portar
portar
una partida
diguéssim
amb certa normalitat
i és perquè
jo penso
penso que és perquè
mai he jugat
tant
els videojocs
com per
agafar-li el truc
i llavors
doncs
com que jugo
de forma esporàdica
quan hi jugo
doncs
em sento una mica
com
com un pulpo
en un garaje
una mica
que em sento perdut
per aquest aspecte
per tant és interessant
també
que existeixin jocs
que ens facin gaudir
d'una bona estona
com pot ser un Mario Kart
per exemple
que sí que és cert
que pots triar una mica
la dificultat
dels teus adversaris
però aquí doncs
pots gaudir
de les curses
pots gaudir
també
d'aquests piques
entre
entre els contrincants
i trobo que també
fan molt
molt interessant
i molt accessible
a tothom
el videojoc
que és jo crec
que és el més important
també
l'accessibilitat
fem un petit repàs
perquè m'ha agradat molt
aquesta evolució
que hem fet a l'inici
parlant una mica
que l'evolució
de la dificultat
dels videojocs
va néixer
per primera instància
a l'era arcade
com ens comentaves
aquesta dificultat artificial
que als anys 80
molts jocs arcade
eren extremadament
difícils per disseny
la raó principal
hem esmentat
que era
bàsicament comercial
i a partir d'aquí
va arribar també
l'era de les consoles
i els dissenys
més accessibles
amb l'arribada
de les consoles domèstiques
la dificultat
es va anar ajustant
per oferir
experiències més llargues
i també equilibrades
jocs com
The Legend of Zelda
jo recordo
la meva germana
jugant al Legend of Zelda
i que a vegades
li costava molt
passar-se
alguns capítols
algunes pantalles
i que a mesura
d'anar-t'ho intentant
d'anar-t'ho intentant
ho acabava aconseguint
inclús a vegades
també
aquell recurs
de buscar
algun vídeo
per YouTube
per dir
ostres
vaig perdut
en aquest pas
havíem
què haig de fer
i també
jocs com
el Super Mario Bros
que al final
també tenen
aquests desafiaments
però
permeten
progressar
amb l'estratègia
i amb la paciència
i ara
l'era moderna
podríem dir
que potser
tenim opcions
per tothom
però m'agradaria
que m'ho esclarissis
una mica
tu creus
que és així
que tenim opcions
per tothom
o que encara
hi ha una mica
això
una mica
aquest
tancament
aquest buit
amb la dificultat
dels videojocs
sí
mira
t'agafo una cosa
que deies
primer
que m'ha semblat
molt interessant
el tema aquest
de la dificultat
a l'hora de moure
la càmera
i de molts cops
aquesta
psicomotricitat
exagerada
que cal
per controlar
un joc
no sabia com explicar-ho
però jo crec
que els oients
que sentin com jo
m'entendran perfectament
què vull dir
és això
a vegades
has d'anar
molt lligat
molt acompassat
amb alguns passos
i jo em perdo
amb els joysticks
són molts botons
i de fet
fa poc llegir un llibre
que es diu
l'estètica de la dificultat
de Mateo Terrassa
que el que explicava aquest noi
era que
una de les moltes coses
que explica en el llibre
que m'ha semblat molt interessant
és que al final
quan parlem
de l'habilitat
jugant videojocs
o d'aquesta gent
que juga videojocs
molt complicats
el que tu denotes
realment
demostrant
que pots jugar
un videojoc molt complicat
és simplement
la quantitat d'hores
que li has dedicat
és a dir
al final
el que deia
aquest noi
és no tant
que els videojocs
siguin molt complicats
de jugar
de base
sinó que
requereixen
tot un
tot un procés
d'entrada
i tot un procés
d'adaptació
que sí que de vegades
és complicat
perquè s'han d'entendre
moltes coses
i s'han de mecanitzar
molts sistemes
doncs el que tu dius
des d'un
senzill punt
que has de poder
pitjar botons
sense mirar-los
perquè tu ho has d'estar
mirant a la pantalla
però les mans
han de funcionar també
doncs això ja genera
una barrera d'entrada
que molts cops
requereix
això
no tant
una habilitat
innata
sinó
dedicar-li
una sèrie d'hores
doncs que hi ha gent
o que no té el temps
perquè
doncs per la seva vida
o que ha començat a jugar
potser una miqueta més tard
i a aquesta típica època
quan pot jugar molt
que és a la infància
doncs no li ha dedicat
totes aquestes hores
i en el sentit
de l'altre que deies
fixa't que
en el sentit de
com està ara mateix
el tema de la dificultat
en els videojocs
primer
primer jo crec que
estem arribant a un equilibri
molt interessant
on hi ha
propostes una mica
per tothom
és a dir
tenim
doncs jocs que
com deia
doncs aquesta
ludografia
diguem
de From Software
on tenim
jocs que són
realment
desafiants
i totes
les propostes
que han sortit
arrel
d'aquestes
d'aquests jocs
que feia aquesta gent
a principis del 2010
fins
doncs això
jocs molt més accessibles
propostes independents
que fins i tot
busquen
una relació
més artística
amb el videojoc
i no cal
o sigui
no hem d'oblidar
tampoc
que
amb els videojocs
igual que amb totes les arts
tenim
el que no és
l'avantguarda
ara mateix
tenim tot una
tot un catàleg
de videojocs
que han anat sortint
pràcticament
des dels 70-80
que
alguns una mica
més complicats
nosaltres una mica
més senzills
però també són accessibles
i també es poden jugar
i aquí també tenim
molt on escollir
de tots els tipus
de dificultat
fins i tot et diria
i aquesta és una cosa
que m'havia apuntat
com a reflexió
però crec que
és interessant també
plantejar ara
que no existeix
només un tipus
de dificultat
nosaltres
molts cops
pensem en la dificultat
com a
repte mecànic
repte d'habilitat
però també tenim
dificultats
d'alguna manera
ètiques
per exemple
hi ha jocs
que potser
en les mecàniques
són molt senzills
jocs de
prendre decisions
per exemple
de dir
sí o no
però que ens plantegen
una dificultat
moral
de dir
hòstia
què diria jo
realment
en aquesta situació
és que si dic això
potser m'està plantejant
una cosa
que aquest personatge
que li tinc
tant d'estima
doncs
li passa alguna cosa
dolenta
jo no vull
però clar
tampoc vull
escollir l'altra opció
perquè
saps
vull dir
són reptes
també
però que no
depenen tant
de l'habilitat
com del vincle emocional
que podem tenir
amb els personatges
o també penso
en reptes
fins i tot
a nivell textual
o polític
o filosòfic
o de coneixement
per exemple
hi ha un joc
que es diu
Disco Alissium
no sé si el coneixes
que
és un joc
on
hem de llegir molt
i no és un joc
especialment complicat
el mecànic
que és com una espècie
de joc de rol
però on
la densitat
de les coses
que se'ns explica
i el complex
de la història
el molt que
es va desenvolupant
i totes les direccions
que pot prendre
al final
proposa
una dificultat
que a mi em recorda més
a llegir
una novel·la
de Tolstoi
que és una cosa
densa
i molt llarga
i molt rotunda
més que no pas
a jugar un joc
molt complicat
com pot ser
un dels últims nivells
del Mario Bros
que són molt complicats
però són molt complicats
per motius diferents
és molt interessant
aquest debat
que generaves
entorn al videojoc
i també
els dilemes
més morals
i ètics
que et pot generar
aquest
perquè és així
vivim ara
en una societat
on
també
avui per exemple
la ràdio
escoltava
una persona
que deia
estava a casa
estava
a casa
després d'una estona
d'estar amb el mòbil
i em sentia
com malament
com fatigat
i aquesta persona
aquest locutor
de ràdio
que comentava
aquesta anècdota
personal
deia
vaig haver de parar
un moment
i calmar-me
i analitzar
què és el que
m'estava passant
perquè realment
el que li estava
passant a aquesta persona
era que
de tanta informació
que tenim
de les xarxes
i de tot
estava com
generant
una relació emocional
amb allò
que estava veient
a les xarxes
i això a vegades
també ens pot passar
en un videojoc
linkar
les nostres emocions
amb aquell
videojoc
i després
tinguem
ressac emocional
perquè ha mort
un dels nostres
personatges preferits
perquè ens han tret
una trama
que ansiava
i que al final
no hi és el videojoc
llavors
aquí també
ha d'haver
com una espècie
encara que sembli
potser una tonteria
a aquella gent
que no juga
a videojocs
o que no té
tanta vinculació
directa
amb aquesta indústria
per una banda
és una responsabilitat
per aquella gent
que produeix el videojoc
perquè sap
que també
està jugant
amb coses
que moltes vegades
estan desitjades
per l'altra banda
per la banda
de l'usuari
i l'usuari
també ha de saber
que un videojoc
s'ha de jugar
s'ha de gaudir
en calma
i s'ha d'entendre
com això
com una ficció
com el fet aquest
que no interfereixi
tant a les nostres vides
com poden ser
a vegades
les xarxes socials
o
tot el tema
tecnològic
perquè al final
podríem englobar-ho
com això
com les noves tecnologies
i com tot això
també
acaba
implicant-nos
emocionalment
i això
no sé
crec que és un debat
també francament interessant
sí total
a mi em sembla
interessant
quan generem
aquest vincle
tan fort
amb una obra
de cultura
però no penses
que ha d'haver
com un límit
com un cert nivell
de dir
clar
que no em deixim
aixecat
si per exemple
tinc un moment
que no he fet
una bona partida
o que no he pogut salvar
el meu personatge
o el que sigui
no creus que hauria d'haver
com un nivell
i que nosaltres mateixos
també hem de posar
aquest topall
per dir-ho d'alguna manera
fixa't
jo crec que has donat
ara amb el clau
jo crec que és més
una qüestió
de responsabilitat
de les persones
que juguen
de
per una banda
les persones que juguen
i de l'altra
és realitat
que ha d'haver-hi
una oferta
suficientment variada
perquè tinguem
on escollir
si totes les propostes
jugables
són el que tu dius
són aquest vincle
que ens pot portar
a una espiral
de bogeria
i de caure
en pensaments horribles
doncs tampoc
no és la idea
però sí que és cert
que existeixen propostes
doncs
el que parlàvem
just abans
d'aquesta varietat
que tenim ara mateix
a la indústria
i que potser
també depèn una mica
de les persones
que juguem
saber escollir
què és el que volem jugar
una mica
en cada situació
jo recordo
doncs
això
alguns llocs
que en algun moment
he volgut jugar
i he dit
això no m'està agradant gens
no sé per què la gent
diu que és tan guai
si a mi no m'agrada
i després potser
l'agafes en un altre moment
doncs que tens el que tu deies
el cap més
més obert
o no més obert
però més clar
que no el tens tan atapait
de núvols
i d'estrès
i de la rutina diària
d'entre setmana
i tal
i potser te'l poses
en una època de vacances
i dius
hòstia
doncs mira
aquesta proposta
que en un altre moment
m'havia semblat
molt més
densa
i molt més difícil
d'entrar-hi
o de connectar
doncs ara m'està entrant
molt millor
però això passa
amb els llibres
també
amb qualsevol ficció
amb les pel·lis
a vegades et poses una pel·li
i aquell no era el teu moment
per veure aquella pel·lícula
la veus després de 10 anys
i dius
ostres aquesta pel·lícula
és brutal
i fa 10 anys
quan la vaig veure
no la vaig saber valorar
i amb els llibres
passa el mateix
que a vegades comences
i dius
ara aquest llibre
no el necessito
perquè estic passant
per una situació
dolorosa
a la meva vida
per exemple
se m'ha mort el gos
i aquest llibre
va sobre un gos
que es mor
llavors
clar
això també et pot generar
tu doncs
una vinculació directa
amb allò que t'està succeint
que no ho necessites
i és això
això no vol dir
que el llibre no sigui bo
això vol dir
que no és el moment
per agafar aquest llibre
amb els videojocs
entenc
que deu passar
a una cosa similar
exacte
al final
quan parlem de videojocs
hem de recordar sempre
que estem parlant
d'un altre mitjà cultural
com poden ser
doncs com tu deies
els llibres
les pel·lícules
el teatre
la música
o l'escultura
fins i tot
no?
o l'arquitectura
vull dir
són qüestions
artístiques
i poètiques
i això enllaça molt bé
amb el que parlàvem
al principi
que és de nou
la dificultat
totes aquestes situacions
que tu plantejaves ara
doncs de
no puc afrontar
la trama d'aquest llibre
perquè
ressona massa
amb una cosa
que m'ha passat
això és una dificultat
també
a l'hora d'entendre
un repte de lectura
o una pel·lícula
doncs que potser
ressoni molt
amb alguna cosa
que t'ha passat
o al contrari
o que et sembli
massa densa
i que digués
a mi ara
el que em ve de gust
és mirar una sitcom
no sé per què
estic mirant
una pel·li
de David Lynch
doncs potser
és una dificultat
una dificultat
d'habilitat
perquè realment
tot el que ha de fer
és seure al sofà
i mirar-la
però sí una dificultat
més de percepció
o cognitiva
que també són
altres variables
que entren
dins d'aquesta equació
deixem que tanqui
amb una petita
de llista
de l'impacte
de la dificultat
en els jugadors
perquè aquesta dificultat
pot afectar
a cada jugador
de forma molt diferent
ara parlàvem
d'això precisament
i de fet
moltes d'aquestes dificultats
poden afectar
per exemple
a la satisfacció personal
el fet de superar
un repte difícil
pot ser molt gratificant
però també
pot haver
l'altra cara
de la moneda
la frustració
i l'abandó
una dificultat
mal equilibrada
pot provocar
que molts jugadors
deixin aquell joc
per altra banda
hi ha també
la rejugabilitat
que són aquelles
dificultats
que desbloqueixen
nous reptes
per als jugadors
més experimentats
i que per tant
permeten
jugar aquell joc
diverses vegades
i també
en funció
de l'estil de joc
podem trobar
un mode
més complex
de fer front
a aquell joc
i que per tant
el jugador
hagi d'explorar
diferents estratègies
o mecàniques
que no autoritzarien
un mode
més senzill
en conclusió
si tanquem una mica
ja el capítol d'avui
hauríem de dir
jo crec
Américo
que no hi ha
una única manera
correcta
d'abordar
la dificultat
en els videojocs
que cada títol
té una intenció
darrere el seu disseny
i és important
també respectar
tant la visió
dels creadors
com també
la diversitat
dels jugadors
exacte
i jo crec que
si hem d'extreure
una conclusió
de tot
és que
t'anava a dir
no hi ha una manera
correcta
de jugar
però jo et diria
que totes les maneres
de jugar
són correctes
doncs
ens quedem amb això
Américo
gràcies
una abraçada molt gran
i merci per aquest capítol
d'avui on hem afrontat
aquestes dificultats
jo crec
que
hi ha hagut aquesta dificultat
de fer l'espai
però ho hem aconseguit
i l'hem fet
i hem aprovat amb nota
una abraçada
que vagi molt bé
que vagi molt bé
que vagi molt artig
que vagi i deixiổ
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb bici? Bicicletes 100%
elèctriques per connectar amb el transport
públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te' de manera sostenible
pels 15 municipis de l'àrea metropolitana
de Barcelona. Per moure't bé,
millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambbici.cat
Nicotina, arsènic,
cianur, poloni 210,
naftalina, botà, quitrà.
El fum del tabac
perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
canalsalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau o el covell
del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Un dia t'aixeques i dius
vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me
vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més.
Un dia descobreixes
que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove
a carnetjove.cat
a CaixaBank
o a Imanegint.
Fes el pas,
baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges
del carnet jove
i del Pac Jove 2024.
I ja per anar tancant el programa
d'avui dimecres
ens anem al micròfon
de l'estudi
en Javi del Campo
i el Javier del Campo
que ja el tenim aquí.
Javier, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, i tu?
Seguim parlant de novel·la gràfica
per tant bé
perquè ja saps que ens agrada
molt parlar de novel·la gràfica
i nosaltres encantats.
I avui ho fem
amb el Club de Lectura
de novel·la gràfica
i amb Herba
que és la propera cita
que tenim el 25 de març
a les 8 del vespre
a la sala Piquet
amb entrada lliure.
Recordeu veure a tothom
aquella gent
que tingui interès pel llibre
o se l'hagi llegit
i vulgui compartir
també pensaments
i reflexions.
I per fer-ho d'una forma
també més dinàmica
avui volíem parlar
d'aquesta lectura
i així també els oients
que ens estiguin escoltant
i que d'alguna forma
ja tinguin previst
d'alguna manera
participar en aquest Club de Lectura
o a lo millor
se n'assabentin avui
que tinguin temps de fer-ho
perquè això és el 25 de març
encara teniu dues setmanetes
i us podeu preparar.
Comencem parlant d'herba
si et sembla?
I tant
en primer lloc
dic que dues setmanetes
és el temps perfecte
per llegir-se'l
per tant
si teniu
Sí, és un llibre
bastant tocho
Sí, sí
però es llegeix ràpid
comparat amb l'anterior
que vam fer
al Club de Lectura
que va ser From Hell
que també era tocho
però requeria
un temps considerable
Herba
es llegeixi força ràpid
i si algú
i si algú
l'interpel·la el que direm avui
o ja només pel títol
o l'ha vist en alguna banda
ja té una mica d'interès
en llegir-se'l
que ho faci
i que vingui a comentar-ho amb nosaltres
perquè val molt la pena
Que bé
Explica'ns una miqueta
de què va Herba
perquè pel que tinc entès
és la història real
d'una supervivent
de la guerra del Pacífic
Aviam
Herba és una novel·la gràfica coreana
l'autora és
Keom Suk
Jenji Kim
m'ho he pronunciat
suposo que malament
però
no hi ha cap coreà
al meu voltant
per corregir-me
per tant
ho deixarem així
que és una autora
que està basada
a França
una autora coreana
que va anar a viure a França
on ella treballava
com a traductora
d'obra coreana
al francès
i té certa influència
del que seria
la van dissenyar
el còmic francès
d'acord
Ok
Però ella
el que fa en aquesta obra
en Herba
és explicar-vos la història
de la Lyok Sun
que és una dona
que va viure en l'època
de la Guerra del Pacífic
de la Segona Guerra Mundial
i que era el que
es coneixia
el Japó
com a una dona
de conort
que era
un eufemisme
per parlar
de les esclaves sexuals
que donaven
serveis sexuals
als soldats japonesos
en diferents punts
del que llavors
era l'imperi japonès
d'acord
és una història
molt ben explicada
explicada
amb molt de tacte
amb molta sensibilitat
però és una història
molt dura
és una història dura
perquè la vida
d'aquesta dona
que certament
és una supervivent
que és
una roca
que és una dona
que és molt forta
és una història real
vull dir
en el còmic
apareix
la història seva
però també apareix
la intrahistòria
de l'autor
entrevistant
en aquesta dona
per tal de
crear aquesta història
i
és admirable
llavors
ens explica
què és el que van viure
aquestes dones
com arribaven
a caure
en mans
dels japonesos
i
tots els abusos
que patien
a molts nivells
a part dels que ja havien
patit prèviament
com a dones
interessant
el punt de vista
que ens explicarà
aquesta novel·la
i a més a més
també hem de partir
de les entrevistes
que va mantenir
l'autora
amb la
Lee Oksun
perquè pel que tinc entès
va haver una mica
també d'exploració
i d'investigació
al final
quan estàs escrivint
materials
tan
tan biogràfics
com aquests
doncs
també vols partir
d'aquesta base
m'imagino
no
parlem una mica
d'això
i també
de la
de la
de la situació
d'aquella època
perquè
pel que comentes
el llibre
ho relata molt bé
el llibre
ho relata molt bé
el llibre
tu aprens
o comprens
el per què
els coreans
i Corea
té una
dimensió
bastant
forta
envers el Japó
perquè
et mostra
una part
de la història
conjunta
d'aquests dos països
que va ser molt crua
sobretot
per part dels japonesos
en el tractament
en els coreans
en general
i en particular
les seves dones
en aquest cas
les entrevistes
que l'autora té
amb la
Lee Ok-sun
tenen lloc
en un espai
que el govern
coreà
va crear
per a aquestes
supervivents
per a aquestes
dones de Conor
a les quals
se'ls permetien
anar a viure allà
provenents
de qualsevol
part de l'Àsia
perquè moltes
es van quedar
atrapades
en certs
per exemple
en el cas
de la Lee Ok-sun
ella es va quedar
atrapada
després de la guerra
es va quedar atrapada
a la Xina
i després
hi ha altres dones
que van quedar
atrapades
en altres llocs
o que potser
estàvem a Corea
que tenien aquesta història
i podien anar
en aquest espai
en aquesta casa
per a aquestes dones
i convivien
els seus últims anys
de la seva vida
i allà és on
l'autora va conèixer
la Lee Ok-sun
on la va entrevistar
i on va recopilar
la seva història
Carai
Déu-n'hi-do
interessant
i comovador
també
alhora
al final
és una obra mestra
com la qualifiquen
alguns
un còmic
biogràfic
i històric
de la mateixa magnitud
inclús
que Maus
la comparen
amb aquesta obra
que també
hem parlat
alguna vegada
aquí al programa
amb Persepolis
amb l'art de volar
que són altres
novel·les gràfiques
amb què et quedes
d'herba
si t'haguessis
de quedar
amb alguna cosa
què és allò
que destacaries
crec que ho he comentat abans
però jo
destacaria
la delicadesa
amb la que l'autora
tracta un tema
tan dur
sense restar-li
duresa
és a dir
hi ha una elegància
en la manera
en què ella
ho plasma
en les vinyetes
que et permet
sentir el dolor
sense que sigui
molt gràfic
el que et mostra
no gràfic
en el sentit de
sense que sigui
molt literal
és molt gràfic
és a dir
et transmet el dolor
i et transmet la cruesa
però sense
que sigui literal
i sense
que hagis de
veure certes imatges
que potser
serien
potser podrien
ser
més viscerals
no?
una cosa
una cosa
una cosa que per exemple
en el cas
de
Frommel
era tot
visceralitat
també aquí
potser és el fet
que
en el cas de
Frommel
són dos homes
fent un còmic
que tracta
sobre un
senyor
que
assassinava dones
i aquí
és una dona
entrevistada
una dona
que ha patit
una història
molt dura
una sèrie
d'abusos
i llavors
també
hi ha una sensibilitat
diferent
jo crec que també
hi ha un aspecte
del gènere
de qui
crea aquesta obra
que també
aboca
en la sensibilitat
en què aquesta obra
és creada
i és tractada
a la història
i tant les vinyetes
com
és a dir
tant la il·lustració
com tota la història
estan fetes
per la mateixa persona
us comentes?
sí
en aquest cas
tot està fet
per la
Kim Suk
Jandri Kim
que ella
es va formar en art
a Corea
i després
va desenvolupar
la seva carrera
com he dit
abans
a França
aquesta obra
jo no sé
si serà
un Maus
sí que té
hi ha paral·lelismes
en Maus
en dues obres
es parlen
de la història
de supervivents
d'una guerra
de fet
de la mateixa
però en dos
bandes diferents
del planeta
és el mateix
tipus
de novel·la
biogràfica
i
en dues
s'han guanyat
molts premis
Herba ha guanyat
el Premi Harvey
que és un dels
premis més prestigiosos
dels Estats Units
ha guanyat
altres premis
a Europa
ha estat nominada
pels Premis Eisner
que també és dels més prestigiosos
del món
amb la qual cosa
potser estem una mica
massa a prop
del moment de la seva publicació
per determinar
si passarà a ser
una de les novel·les
gràfiques històriques
de quan és aquesta novel·la
que no t'he preguntat
diria que és del 18
però visc del 19
també
no me'n recordo
és que no tinc les dades
les dades exactes
no la tinc
però que és una obra recent
que no estem parlant
és del 18
espera un moment
és del
sí, bueno
el 18 o 19
o 17
mira
17
encara més
és molt recent
no és com
Maus
que és dels 80
interessant
interessant
també a punt
per tenir-ho en compte
doncs
d'alguna forma
potser
la que veu
és a dir
seria herba
la que podria veure
una mica
i inspirar-se
de Maus
i no el contrari
sinó
que en aquest cas
potser
la que parteix
no de fil conductor
però la que parteix
amb aquestes similituds
vindria a ser
aquesta
que és més recent
sí
però jo no crec
que s'inspiri necessàriament
en Maus
és un
el tipus de novel·la gràfica
que és Maus
n'hi ha hagut moltes després
és tot una corrent
de novel·les gràfiques
que parlen de
que parlen de
biografies
en el context
de conflictes
totes
tenen certes similituds
però no crec
que herba
vegi necessàriament
de Maus
sí que és veritat
que comparteixen
aquesta vinyeta fosca
una vinyeta molt fosca
amb un traçat
també
molt peculiar
i molt concret
i
vinyetes
amb
molta potència
és a dir
marxem d'aquesta
visceralitat
que comentàvem abans
a From Hell
per exemple
però
tenen molta vida
no?
aquestes vinyetes
són molt potents
tenen un estil
també una mica més
semblant
al que seria
el manga
o el manga
o tot el que seria
el còmic oriental
no és tan
és més narratiu
i no és tan
simbòlic
com és Maus
Maus
té molt de simbolisme
té molt missatge
d'algú entre les vinyetes
aquí és la vinyeta serveix
per la narració
per explicar la història
i també per reflectir
amb delicades
aquests moments tan durs
i això
trobo que
ho diferencia
força de
Maus
però
de nou
hi ha molts paral·lismes
pel fet que en dues
parlen de la història
d'uns supervivents
en el context
de la segona guerra mundial
doncs recordem
la data
serà el 25 de març
a les 8 del vespre
la teneu Sant Justenc
amb entrada lliure
obert per tothom
i en aquest club de lectura
conduït per Javier Del Campo
descobrireu
aquesta intensa
i acomodadora història
a través del còmic
de la novel·la gràfica
i també
de totes aquelles persones
que també d'alguna forma
s'involucren en el debat
perquè com comentem
és un debat obert
que s'hi fa tertúlia
i també això
enriqueix molt
la trobada
amb tot el grup
i tant
i tot el que es dirà allà
serà molt més interessant
mai perdó
molt més interessant
que el que jo hagi pogut dir
avui aquí
per tant
us convido a tothom
a que vingueu
i recordar-vos
que podeu trobar herba
a la biblioteca
i també podeu trobar herba
a Calibreter
si encara els queden exemplars
que bé
perfecte
doncs ja ho tenim en compte
Javi
alguna cosa més
abans de tancar
l'espai d'avui
res més
que us espero a tots
doncs
queda dit
ens esperem també
al proper espai
de novel·la gràfica
que puguem parlar amb tu
i comentar
la següent novel·la
ja la tens al cap
ens vas comentar
que ja tenies bastant
bastant idea
sí, sí, la propera ja està planificada
si voleu ja us la dic
doncs vinga
és la balada de la marçalada
que és la primera
el primer còmic
del corto maltès
d'Ugo Prat
un clàssic
del còmic europeu
doncs vinga
ja ho tenim
gràcies Javi
una abraçada molt gran
cuida't molt
moltes gràcies
i properament
adeu-siau
adeu-siau
i fins aquí
el refugi d'avui
moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
el programa
d'avui dimecres
12 de març
del 2025
avui hem tingut
preguntant
s'entén la ciència
menjant
vigata
també
hem parlat
de cultura pop
i videojocs
amb l'Américo
i hem acabat
el programa d'avui
amb el Javier del Campo
i la tertúlia literària
del Clu Litari
de la Taneu
avui en especial
hem parlat
de novel·la gràfica
hem parlat
d'herba
nosaltres com sempre
tornem demà
de 5 a 7
aquí
a Ràdio d'Esvern
no us perdeu
el programa
de demà
dijous
que estarà carregat
com sempre
d'actualitat
de música
d'entrevistes
i també
d'humor
aquí estarem
esperant-vos
a Ràdio d'Esvern
adeu-siau
a les contes
a Ràdio d'Esvern
no l'entra
m'incorrent