Música
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugiros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tarda de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi, sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda estaré amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern.
Avui per parlar del Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona, el MECAL.
També parlarem de calaix desastre amb Lídia Llames.
I a la vida joc parlem de jocs a taula amb en Ricard Garcia i en Jaume Armengol.
Però abans de tot això, començarem el programa com sempre amb actualitat 360, les notícies destacades a nivell global i municipal.
I també amb la càpsula, la cançó destacada del dia.
Avui 19 de juny del 2025 ja comencem a olorar l'estiu.
Comencem a olorar també Sant Joan, la rebel·la, que la tenim dilluns amb moltes ganes d'aquesta festa,
que dona el tret de sortida a l'estiu, tot i que nosaltres ja tenim el xip una mica canviat.
Però també us dic que la temporada regular del refugi acabarà el 27 de juny
i serà el 27 quan inaugurarem la temporada d'estiu, que serà dos o tres dies de juny que quedin.
I tot el mes de juliol.
Aquí a Ràdio d'Esvern seguim a l'estiu amb el refugi.
Comencem per avui amb actualitat.
Benvinguts.
Actualitat 360
Les notícies a prop teu
El bal escolar arriba a les famílies amb errors tipogràfics i faltes, però és igualment vàlid.
Les famílies han començat a rebre a casa a bal escolar per la compra de material pel curs 25-25.
Un xecs impresos que tenen faltes d'ortografia i tipogràfics.
El govern ho associa a un error tècnic d'impremta i avisa que són totalment vàlids i no es reimprimiran.
Tot i que els vals només han arribat fins ara a 661.000 llars, ja s'han imprès tots els del curs vinent.
Llavors, en aquest cas, no s'han adonat dels errors i els han imprès amb aquests errors tipogràfics i ortogràfics.
A finals de maig, Educació va enviar els xecs validats a Economia, que és qui s'encarrega de la impressió i que ha demanat explicacions a l'empresa contractada.
L'Economia també assegura que empendrà les accions oportunes d'acord amb la llei de contractes del sector públic contra la impremta,
a la qual va confiar el càrrec que ha tingut un cost d'impressió de 51.118 euros, sense incloure l'IVA.
Les famílies rebran una carta explicativa, ja que la impremta ha reconegut l'error, enviarà una carta explicativa a la Generalitat.
Cada alumne rebrà 60 euros en dos vals de 30 euros cadascun, que es podran bescanviar per material escolar als establiments adherits abans del 30 de novembre.
Com el curs passat, els vals també es podran cedir als centres educatius.
Rodalies Catalunya, més a prop, l'empresa mixta tindrà l'aval del Consell de Ministres el juliol.
Estat i Generalitat han anunciat aquest dijous la posada en marxa de la nova empresa mixta que gestionarà Rodalies a Catalunya.
Amb aquest nou pas es tanca definitivament la carpeta de la negociació política i s'inicia la fase administrativa del traspàs de Rodalies,
que es va anunciar fa un any i mig després en el marc del pacte polític entre Esquerra i el PSOE en les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez.
Al febrer, els governs català i espanyol van tancar l'acord per la redacció dels estatuts
i ara, quatre mesos després, ja està a punt tota la documentació necessària perquè es comenci a tramitar la creació de la nova empresa.
Els documents que s'han presentat avui inclouen els estatuts, el pacte de socis o accionistes, la memòria econòmica, la memòria justificativa i el pla d'actuació.
L'empresa tindrà la seu a Catalunya i un capital inicial de dos milions d'euros.
L'exportaveu i exdiputada del PP a Catalunya, Esperanza García, ha mort aquest dijous a la matinada després d'haver patit un càncer.
Nascuda el 75, García va ser diputada al Parlament en dues legislatures, entre el 2015 i el 2017, i el 2019 i el 2020,
quan va deixar l'escop per anar a treballar a l'Ajuntament de Badalona amb Xavier García Albiol.
Des de fa dos anys, la delegada a Catalunya del govern d'Andalusia, de Juanma Moreno.
En aquest cas, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha lamentat la mort de García en un missatge a X on ha destacat la intel·ligència.
En aquest cas, també l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, també ha recordat la diputada que durant uns mesos va formar part del seu equip de govern municipal.
I seguim amb més notícies. Ara de caire local, marxem a parlar de l'àrea metropolitana de Barcelona, la AMB,
que ha presentat el 17 de juny, és a dir, fa dos dies, a principis de setmana, la campanya El bus cap a bus.
Una iniciativa de sensibilització per prevenir i combatre les agressions i els abusos, especialment de caràcter masclista, el bus metropolità.
Amb el lema Som la gent del bus, la campanya apel·la a la implicació directa dels usuaris i usuàries
per actuar davant de situacions com mirades intimidatòries, comentaris ofensius o tocaments no desitjats.
La campanya es desplegarà fins a l'octubre a través de cartells, vinils dins dels autobusos, difusió digital i formació al personal,
amb l'objectiu de fomentar una resposta col·lectiva i activa davant de qualsevol forma d'assetjament impulsada pel grup tècnic feminista La Mirada.
La iniciativa incorpora la perspectiva de gènere en la planificació del servei i reforça els protocols d'actuació.
També inclou mesures com les parades intermèdies a demanda en el nit bus ja actives en 16 línies i 17 municipis
per reduir el risc en els desplaçaments nocturns.
I ara parlem de comerç.
El Mercat Municipal de Sant Jus celebrarà una jornada especial de festa i proximitat el dissabte 28 de juny de 9 a 2.
La iniciativa comptarà amb la presència de la marca Diner i enmarcadot,
dues figures emblemàtiques que dinamitzaran l'activitat amb un tol lúdic i familiar
amb l'objectiu de posar en valor els productes frescos locals i de qualitat.
Les persones que facin alguna compra durant la jornada podran bescanviar el tiquet
per un regal sostenible com davantals, culleres, bosses i també cistells de ràfia, entre d'altres.
I ara és moment de destacar l'Efemèride del dia.
Avui, 19 de juny, destaquem la del 2020.
Fa 5 anys va morir Carlo Ruiz Zafón, escriptor espanyol.
I després de l'actualitat, ja sabeu que al Refugi ve el moment de la bona música.
La càpsula. Música sense límits.
I avui us deixem amb una cançó de Txer, això és Belif, una de les grans artistes contemporànies
que va omplir de llum i esplendor a final de la dècada dels 80, a principi de la dècada dels 90.
Torna avui a Ràdio d'Esvern amb aquesta gran cançó Belif de Txer, aquí, al 98.1 FM.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Ho hem estat meditant molt.
I sí, el Refugi és la millor alternativa de les tardes.
Música
Música
Música
El Refugi, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Música
Cada tarda de 5 a 7, al 98.1 FM i al www.radiodesvern.com
parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més i ho volem fer al teu costat.
Música
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern.
Música
Música
Música
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells, ni les seves històries, caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat.
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Bé, des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la Ràdio de Sant Just.
Durant el 8.1, Ràdio d'Esvern.
98.1, Ràdio d'Esvern.
Durant el 8.1, Sintonitzes Ràdio d'Esvern.
El refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Un autor al refugi.
Avui, a l'espai d'un autor al refugi,
portem Mercè Rodoreda.
Una de les escriptores més importants de la literatura catalana.
És coneguda per les seves novel·les que captiven
amb la seva prosa poètica
i la seva capacitat per retratar les emocions humanes en profunditat.
La seva obra mestra, La plaça del diamant,
és un clàssic de la literatura catalana
que narra la vida d'una dona durant la postguerra civil espanyola.
Rodoreda va ser una figura clau en la recuperació de la literatura catalana
després de dècades de repressió
i el seu llegat continua sent admirat avui dia.
I amb aquests versos comença La plaça del diamant.
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me
que abans de rifar la tolla rifarien cafeteres,
que ella ja les havia vistes,
precioses, blanques, amb una taronja pintada partida en dues meitats,
que ensenyava als pinyols.
Jo no tenia ganes d'anar a ballar, ni tenia ganes de sortir,
perquè m'havia passat el dia despatxant dolços
i les puntes dels dits em feien mal de tan estranya cordills daurats
i de fer nusos i agafadors.
I perquè coneixia la Julieta,
que a la nit no li venia de tres hores
i tant li feia dormir com no dormir.
La plaça del diamant, Mercè Rodoreda
i de fer nusos i agafadors,
i de fer nusos i agafadors,
a la nit.
Així començo aquesta cançó desesperada.
No era mala mà,
feia pudor, havia fungut, pena.
però l'amor no entén de bromes
quan parlem d'agulles i de venes.
i de fer nusos i de fer nusos i agafadors,
i de fer nusos i agafadors.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No hi contribueixis!
Departament d'Igualtat i Feminismes, Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, Cianur, Poloni 210, Neftalina, Botà, Quitrà.
El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
em fa mandra!
Em fa mandra!
Tu sí?
Esclar!
Marcel, cada cosa em toca!
Esclar!
Reciclar!
clar!
És massa evident!
És massa evident!
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta a porta.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant!
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga!
Aprendre coses noves.
Ok!
Estar al de fer cim.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
El de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del pack jove 2024.
Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Ràdio d'esvent, 98.1.
Ràdio d'esvent, 98.1.
I seguim a les tardes de Ràdio d'esvent, seguim al Refugi.
Avui volem parlar-vos de la 27a edició del MECAL, Festival Internacional de Cortmetratges i Animació de Barcelona.
Un festival que es celebrarà en els propers dies, a partir del 26 de juny fins al 6 de juliol del 2025.
Per parlar d'aquest festival i de totes les qüestions que també envolten aquesta cita cultural,
avui al programa hem volgut convidar el Roberto Barrueco, que forma part també de l'equip d'aquest festival.
Roberto, buenas tardes, ¿cómo estás?
¿Cómo estamos?
Bienvenido al programa, con mucha ilusión de poder hablar de esto que tenéis entre manos.
Pues bueno, nosotros estamos muy emocionados por que se haga factible una vez más.
Ya son 27 años, entonces ya estamos hablando de chicas mayores.
Sí, sí, es un festival que podríamos decir que ya está consolidado, ¿no?
Sí.
Más que consolidado.
27, 27 ya está consolidado, sí, efectivamente.
Pues venga, vamos a hablar un poquito del festival.
del festival.
M'agradaria que comencéssim parlant una mica de com descriuries el Mecal en una frase, en una paraula.
¿Qué es el que fa única, aquest festival?
Es complicado porque es un festival muy extenso y entonces para simplificarlo, pero básicamente sería el festival, se podría definir como un festival genérico con tres líneas o tres directrices, que serían animación, ficción y documental.
y la posibilidad de tener unos 300 cortos al año, más o menos.
I quins criterios seguiu per seleccionar els curtmetratges?
És a dir, en els festivals entenc que hi ha una espècie de cribatge, no?
Gent que també visualitza tot aquest material audiovisual i a partir d'aquí es fa la selecció.
Sí, exacto.
Es un festival genérico, por tanto intentamos que si no entra en competición poner cortos en las secciones paraleles y demás,
pero básicamente los criterios son los criterios que nosotros consideramos como criterios de calidad, que es el guión, la factura y la originalidad de la propuesta,
las calidades en ámbitos para la imagen real, pues también el tema de los actores y en animación pues que sea la técnica también entra en juego.
Eso es como las cosas genéricas, como básicas. Nosotros recibimos unos 5.000 cortos al año y entonces en base a eso seleccionamos, como decía, unos 300.
Por tanto, el nivel es muy alto, entonces si te falla ya algunos de los puntos que ya acabo de decirte, como son los básicos, se te hará muy complicado entrar en la selección.
Madre mía, madre mía, 5.000 cortos. Y estos 5.300 forman parte de la programación, entiendo.
Exacto, sí, de 5.300 al fin y al cabo entran en el festival.
Madre mía, qué locura. Me parecen unas cifras, bueno, claro, que van acorde también de la dimensión que ha cogido el festival, ¿no?
Con 27 años, pues claro, pues ya puede haber cogido dimensión ya.
Claro, claro, sí.
Al final también va creciendo. Pero déjame que te pregunte, porque por lo que veo en vuestra web, la entrada es gratuita, ¿la gente puede acceder de forma libre?
Sí. Es uno de los puntos que habíamos empezado hace tiempo con entrar gratuita y en la época me habían dicho, ah, pero ¿por qué no pones entrar?
Porque la gente no valora y todo eso cuando es gratuito. Y ya en su momento, durante bastante tiempo nos quedamos gratuitos y yo pienso que no es verdad que la gente valora lo que tiene en mano y que sea gratuito o no.
Al final es capaz de ver si es de calidad el producto o no. Y entonces tenía esa voluntad de volver a... Es como un gesto también de acercamiento o de no barrera, de anular una barrera más.
Entre el mundo de la proyección de cine y el público, que al fin y al cabo, básicamente lo que intentamos es, por un lado, la entrada gratuita y también la proyección al aire libre, hacer que el festival saque a la gente de su casa y que al fin y al cabo vea cine fuera de las plataformas en su casa.
Que no estamos en contra, porque nosotros también estamos en plataforma, estamos en filming. Pero el tema es que, al fin y al cabo, volver a este punto de volver a ver cine juntos y todo eso, pues hace que el verano ayuda bajo las estrellas.
Es un momento peculiar y que al fin y al cabo queremos recrear. Hace como dos años que hemos vuelto a proyectar al aire libre en el Calpro.
Pero tenéis dos sedes, ¿no? Por lo que entiendo, por lo que he visto también en vuestra página web. Por un lado, el CalFactory y por el otro, los jardines del Museo de Can Framis, ¿es así?
Sí, exacto. En Can Framis es al aire libre. En el CalFactory es una sala cerrada. Básicamente es nuestra sede. Hace un año que la tenemos, que hemos cogido, aparte que tenemos alguna expo de ilustración que puede ser muy chula para la gente.
También sentada gratuita. Y entonces, allí tenemos una sala de proyección. Y es donde proyectamos cortos todo el año. Desde hace un año, todos los jueves, hacemos una programación estable de cortos.
Que somos los únicos en España en hacer esto. Y entonces, esto es nuestra sede cerrada. Y después tienes Can Framis, que es donde está la parte principal durante el festival, que es la proyección al aire libre.
Y donde habrá antes incluso unos DJs. Y ahí es sagrada al fin y al cabo de ver cine bebiendo una cerveza o un refresco.
Qué bien. ¿Y qué secciones automáticas destacan especialmente en la edición de Enguanya?
Vale. Destacar siempre, yo digo, si tienes que ver algo, vete a ver la competición porque es muy extensa, es muy alta.
Entonces, según tus gustos, pues tienes como animación documental y imagen real ficción. Y ahí tienes como mucho para ver.
Y después, si yo siempre, según tus gustos o si te va más las temáticas sociales, tenemos ecología, por ejemplo, o temas de inmigración.
Por un lado, también tenemos una parte muy gran público. Tenemos tres sesiones de comedia.
Después tenemos algunas cosas un poco más frikis, como transanimación o terror sci-fi.
Realmente, también es como intentamos abrir el panel al máximo porque el formato cortometraje es conocido pero no es muy seguido porque básicamente no podemos crear un público tan fiel como con otras cosas porque básicamente no se encuentra prácticamente en otras plataformas y todo eso.
Entonces, es complicado iniciar al corto y formar un público a eso. Entonces, lo que hacemos es abrir el panel al máximo y digo, ¿cuáles son tus gustos? ¿Qué te gusta?
Ve, pues me interesan más las temáticas de esto o del otro y nuevamente encontrarás en el festival una sección que te puede gustar.
Estoy muy de acuerdo contigo, Roberto, en el sentido de que tanto la iniciación como la fidelización en el corto es complicado, aunque hay muchísimos festivales de grande calibre que tienen también su hueco, su espacio para el corto.
Y también hay plataformas como Filmin, ¿no? Donde podemos encontrar una gran variedad de cortometrajes.
Pero también, para la gente que nos esté escuchando, que sepa que el cortometraje no sabría dar cifras, pero es el lugar de nacimiento de la gran mayoría de directores y cineastas, como mínimo de nuestro país, ¿no?
Tenemos muchos cineastas.
Ah, no, no, no, no la gran mayoría. Es que el 100%, cuando digo 100%, si es el 99, 95, 97% de la gente que empieza a hacer cine, empieza con el corto, básicamente porque es un formato que es menos arriesgado.
O sea, el cine es muy caro, al fin y al cabo, entonces el hecho de no vas a empezar con un proyecto de millones de euros o de cientos de miles de euros, entonces empiezas con un proyecto y entonces el recorrido es este, el recorrido clásico, empiezas haciendo un corto, después nuevamente haces un segundo corto, ¿vale?
Y según si tus cortos han ganado premios, tuvieron buen recorrido en festivales o incluso alguna compra en televisión, pues al fin y al cabo lo que se hace, pues un productor te dice, pues mira, te voy a dar la posibilidad o con un guión tal, pues pasar al largo, pero antes del largo pasa todo el mundo, ha pasado por el corto.
Las escuelas de cine trabajan en cortometraje, entonces todos los grandes han empezado con cortometraje, todos, todos, todos.
Entonces, al fin y al cabo, somos como un termómetro de la creatividad en el ámbito audiovisual y hay una buena vitalidad en el ámbito del cortometraje en un país,
se supone que muy fácilmente en uno, dos, tres, cinco años habrá, se volverá a encontrar esa vitalidad en el largometraje, porque básicamente es el tiempo que llegan los, que necesitan los realizadores para llegar al largo.
No, me parecía muy interesante el hecho de constatarlo, de recalcar esto, porque hay mucha gente, pues, que se piensa que los directores van directamente al largo y no es así.
Y además también...
Porre, los ricos sí.
Exacto, los que tienen dinero probablemente sí, pero claro, también es una forma de valorar más, ¿no?, que muchísimas veces, pues...
Y hay otros que también empiezan por videoclips, porque yo me acuerdo de un tal Juan Antonio Bayona que también iba haciendo sus cosas con Camila.
Pero ha hecho cortos muy, muy famosos Bayona, claro, y ha marcado un estilo, un estilo Skak, la Escuela de Cine de Cataluña, ha sido marcado.
Yo sigo viendo un estilo Bayona en algunos cortos del Skak hoy en día, después de 20 años después.
Ha marcado un estilo muy... entonces, y es verdad que después de los cortos ha hecho bastante videoclips.
Pero videoclips es un mundo no aparte, pero es... porque se mueve en ámbitos más de gente de publicidad también.
Es un estilo, al fin y al cabo, muy gráfico, muy estético, ¿vale?
Entonces, en general, efectivamente, con el Bayona es un ejemplo que es verdad, que empezó así, pero que ahí se mueven gente más de que... más gente de publicidad.
Hay un poco de todo, pero es... y de hecho nosotros lo tratamos también, es un formato corto, al fin y al cabo.
Lo que pasa es que es un formato como sí que el 100% de los videoclips están en YouTube, entonces es muy complicado, porque lo hemos intentado hacer, proyectar videoclips en sala.
No hay mucha gente que viene. Cuando el videoclip se ve con una cerveza en la mano y con un entorno así más cordial o menos formal...
Y que a lo mejor también forma parte de un segundo plano, ¿no?, el videoclip. Es decir, que a lo mejor el encuentro es el que es el protagonista y el videoclip puede ser más en segundo plano.
No sé, digo yo, ¿eh, Roberto?
Sí.
Y en el caso del corto sí que coge protagonismo, claro.
Claro, porque al fin y al cabo también están como los anuncios publicitarios, que pueden ser muy creativos y muy bellos.
Al fin y al cabo están considerados como formatos comerciales, en el sentido que la finalidad no es tanto al 100% el arte, aunque francamente muchos videoclips sí lo son,
pero la venta del disco, ¿vale?, o la promoción y la venta del disco, como los anuncios publicitarios.
Entonces, al momento de que el videoclip se convierte o es un formato a finalidad comercial, al fin y al cabo se desvaloriza a nivel, en comparación con otros formatos que podría ser el cortometraje, el largometraje, el documental o lo que tú quieras.
Entonces, es un poco lo que pasa con el videoclip, pero francamente yo soy un defensor del videoclip, siempre me gustó mucho, hay mucha creatividad, hay muchas cosas que se prueban con el videoclip, que no se puede hacer incluso en un cortometraje.
Es un formato musical, no es como... y yo muchas veces veo videoclips y veo y estoy viendo un corto en todo, como podría haber un musical.
Entonces, ahí se mezclan los géneros y tal y yo creo que es muy interesante.
Hablábamos del impulso, ¿no?, de creadores emergentes, de jóvenes talentos. ¿Cómo ayuda MECAL a impulsar a estos creadores?
Vale, bueno, entonces...
Cambiando radicalmente de tema, ¿eh?
Sí, sí, no, ningún problema. Espero que el festival haya aportado o aporta al mundo del cortometraje de manera general.
Después aquí entramos en nuestra parte profesional, es decir, que hay la parte de proyección, de competición y de tal y cual.
Y después hay una parte formativa que es enorme en el festival, con una gran novedad este año, que es el nacimiento de un laboratorio que consiste...
Hemos escogido cinco proyectos y entonces les vamos a, paso por paso, rectificar no totalmente lo que sería el proyecto, pero una gran parte.
Y sobre todo les vamos a formar para que el realizador o el productor pueda tener como herramientas como para buscar financiación, como presentar una subvención, como presentarlo en mercados internacionales.
Hay un script doctoring que es como una rectificación del guión original, sin tocar tanto la idea, pero rectificar el guión para que justamente sea más fácil la realización de esa idea
y por tanto que se encuentre más fácilmente un productor, si no hay aún, o una coproducción, etc.
Donde hay toda una serie de aspectos formativos que es muy importante en el sentido de que al fin y al cabo las escuelas...
Muchos de los realizadores salen de escuelas y las escuelas se forman muy bien, de hecho, a realizar, a crear fotografía, a todos los aspectos técnicos de tal, incluso el guión, etc.
Suelen ser muy polivalentes, ¿no? Estas escuelas, Roberto.
Intentan formarte de una forma 360, por así decirlo.
Sí, claro, pero aún así te forman muy poco porque no tienen tiempo, se tienen que centrar en lo que...
No tienen mucho tiempo en formar en plan, vale, ok, he salido a la escuela, estoy...
Claro, una especialización, ¿no? Por así decirlo.
Sobre todo en ámbitos de qué hago yo ahora, en ámbitos...
¿Qué hago yo en un mercado? ¿Dónde es? ¿Dónde...?
Entonces hay muchos que aprenden a fuerza de estar por ahí y aprenden...
Falta esa formación de cómo encontrar financiación, cómo sacar chicha a una idea para que te den dinero para crearla.
Entonces falta esta parte de financiación que es bastante útil y que falta mucho en las escuelas.
De hecho, falta mucho, no lo saben, pero es que no pueden formar a todo así.
Ya te forman bien en los aspectos artísticos y nosotros pues intentamos formar en el resto temas de distribución, temas de búsqueda de financiación.
También tocamos temas de uso de nuevas tecnologías como herramienta en temas de producción de rodajes.
También tocamos temas de intentar que los rodajes sean ecosostenibles, ¿vale?
O sea, entonces es un poco la línea profesional de ahí donde aportamos más y más directamente a los creadores
que son básicamente, gran parte son locales, son o de Barcelona o de Cataluña
y les ayudamos a que tengan una visión internacional y que puedan salir a buscar.
Porque creatividad y talento hay.
O sea, que después es lo de siempre.
Si no consigues sacarlo o no tienes las herramientas para sacarlo, pues te quedas ahí estancado
y pierdes tiempo básicamente y a veces te cansas y lo dejas.
Claro. Deja que te haga dos preguntitas antes de terminar, que nos quedan cinco minutitos.
Por un lado, me gustaría también que nos hablaras sobre cómo de alguna forma, ¿no?
Habiendo tantos festivales de audiovisuales, se pueda mantener un festival como este después de 27 años.
Bueno, básicamente...
Es una pregunta...
En arte, no, no. En arte, como en cualquiera, al fin y al cabo, como cualquier...
O sea, en unos festivales como cualquier empresa, todo se basa en financiación, optimización de recursos,
polivalencia, visión clara de dónde queremos ir, aunque a veces puede ser tal,
un estilo propio que se diferencia, yo creo, de otros festivales, por la imagen, por el tipo de programación,
por ser tan completos...
Espero que no me eché demasiadas flores, pero bueno, es un poco así.
Y entonces, yo siempre digo que un proyecto, sea cual sea, se nutre de energía humana.
Un proyecto sin energía humana no existe.
Dejas de echarle chicha en el proyecto y tu proyecto se muere.
Entonces, esta energía, pues, la he puesto yo desde el inicio y todos los equipos que han participado en los 27 años del festival,
que han puesto su energía y sus ganas para saquear esto.
Y creo que este último punto es casi el más importante, porque al fin y al cabo,
el proyecto que sea más grande o más pequeño debe tener un impulso detrás humano para sacarlo.
Es quien lo va a mover.
Yo creo que es la...
Se cansa el equipo, se desanima o sea tal cual y el proyecto se va.
Claro.
Roberto, antes de terminar, un mensaje a nuestros oyentes para que os vengan a visitar estos días de festival.
Pues, os invito primero a ver la web, mecalbcn.org, donde tendréis el programa de mano.
Mirad bien lo que os gusta, encontrar el día para venir, venir solos o acompañados.
Y aprovechar el verano, para mí es uno de los mejores recuerdos que siempre tuve cuando he visto cine al aire libre.
Esos momentos mágicos que solo encontrarás en los festivales de cine y concretamente en el nuestro.
Roberto Barrueco, director de Mecal, muchísimas gracias por pasar por el Refugi, por el programa de tardes de esta emisora.
Y nada, pues un saludo muy grande, que vaya muy bien el festival y a seguir disfrutando de los cortometrajes, pues siempre.
Siempre que tengamos la oportunidad.
Gracias.
Adiós.
Gracias, adiós, adiós.
I després d'aquesta entrevista on hem pogut parlar amb en Roberto Barrueco, director del festival Mecal,
marxem nosaltres als bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i tot seguit tornem aquí amb la segona hora del Refugio.
Ens deixem amb una mica tona de música i, com dèiem, de seguida marxem als bolletins i després a la segona hora del programa.
Fins ara.
Del alba, el rosa, del drácula, lo rojo, domingo, la bici, domingo, el reposo, del viento, la brisa, tu cara, tu sonrisa, despido tras la siesta, tenderé la ropa, la ropa se seca, regaré las plantas, cortaré las hojas o las dejaré largas.
Me gañas en los ojos, en tejas, en remojo, me miras el trasero y lo meneo.
Julio en la onda, 5 de la tarde, leche con galletas, yo dentro del pijama, empieza la jornada.
¿Qué tal el partido?
Mi equipo ya marcado, casi siempre gana.
Bajo la manta, mi niña currocada, el sofá es como una balsa, el salón en la penumbra, alquilamos una peli y acabamos en la cama.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Sarge Molero.
La policia municipal de Girona ha detingut la parella de la dona que aquest matí ha caigut en un forat de les vies del tren al barri de Pedret.
Segons fons policials, l'acusen d'un delicte de violència de gènere.
Els fets han passat a primera hora del matí quan els bombers han rebut l'avís de rescatar una dona que es trobava en una mena de canalització a les vies del tren.
Les tasques de rescat han obligat a tallar la circulació de trens a les línies R11 i RG1 entre Girona i Flaçà.
El SEM ha atès la víctima, que presentava ferides de gravetat, i ha estat traslladada a l'hospital Josep Trueta.
A l'agressor també l'han hagut d'atendre, malgrat que no havia caigut a les vies.
Més notícies, Marta Cristià.
L'Audiència de Barcelona condemna un home a 57 anys de presó per haver abusat sexualment durant 11 anys de la seva cosina menor d'edat.
També se'l castiga per induir-la a la prostitució i pertinença de pornografia infantil, entre d'altres delictes.
Barcelona, Maria Núria Revetller.
Bona tarda. L'home que estava en llibertat provisional ja ha ingressat aquesta mateixa tarda a la presó per ordre del tribunal.
La fiscalia, en el seu informe final durant el judici, va qualificar de tortures les agressions que va viure la víctima entre els 6 i els 17 anys.
El condemnat se'l fa responsable de prostituir la noia i una altra cosina, també menor d'edat.
Els episodis de prostitució van passar com a mínim una vintena de vegades en pisos de Sabadell, el Vallès Occidental i de Barcelona.
Maria Núria Revetller, Catalunya Ràdio Barcelona.
La Premi Nobel de la Pau del 2023, Nargis Mohamedí, demana un alto al foc immediat entre Israel i l'Iran.
Aquesta activista, contrària al règim islamista i defensora dels drets de la dona, l'Iran va ser empresonada a Teheran per complir una pena de 36 anys de presó,
però ara està en llibertat sota fiança per motius mèdics.
Mohamedí ha escrit al seu compte Dix que la situació del poble iranià és preocupant.
Estem atrapats en el foc creuat de dues guerres, la de la República Islàmica amb el poble iranià i la d'Israel amb la República Islàmica, diu.
Com a defensora dels drets humans i de la Pau, demana la fi de la guerra i fa una crida als premis Nobel de la Pau perquè donin suport a la seva crida.
El Fons Monetari Internacional alerta dels efectes que tenen les barreres internes per a l'economia europea.
Segons l'FMI, la falta d'unificació del mercat significa, de fet, uns arangels interns del 44% de mitjana per a l'intercanvi de béns i del 110% pel de serveis.
Els analistes d'aquest organisme aposten per una unificació regulatoria per a l'impuls del mercat de capitals
i una canalització més eficient de l'estalvi cap al capital risc, una millora de la mobilitat laboral i la integració del mercat energètic.
El Fons Monetari, també alerta del risc que suposa relaxar les regles fiscals per a finançar la inversió en defensa.
I la recerca en malalties minoritàries fa un salt endavant gràcies a la Marató 2019,
que va recaptar 14 milions d'euros destinats a impulsar 41 projectes en l'àmbit de la salut.
Aquesta tarda s'han presentat els resultats d'aquesta inversió solidària.
Sant Joan d'Espí, Celia Formen.
Bona tarda. Entre els projectes finançats s'han desenvolupat noves eines de diagnòstic
que permeten una detecció més ràpida i precisa.
Això obre la porta a tractaments adaptats a cada pacient,
una millora directa en la qualitat de vida de les persones afectades per patologies greus, cròniques
i sovint incapacitants, com explica Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de Trescat.
No només són resultats que serveixen per millorar la qualitat de vida a partir de millors diagnòstics i tractaments,
sinó sobretot per la part social.
I una part molt important és la de la divulgació i la sensibilització.
Què vol dir això?
Que moltes persones no se senten que estan soles,
deixen d'estar menyspreades, deixen d'estar estigmatitzades.
Durant l'acte, que ha comptat amb experiències testimonials,
també s'ha reconegut la feina dels equips de recerca que fan possible aquest canvi.
Cèlia Furment, Catalunya, Ràdio Sant Joan d'Espí.
Esport, Sergi Andreu.
El Barça i Nico Williams han arribat a un acord pel fitxatge de l'extrem de l'Atletic Club pels pròxims sis anys.
Ara cal que el jugador comuniqui al seu club la decisió de fer efectiva la clàusula de rescisió.
Per la seva banda, l'Espanyol ha anunciat el fitxatge de porter Marco Díaz,
Dimitrovic, que arriba lliure procedent del Leganès, signa per les pròximes tres temporades.
A més, avui hem sabut que l'equip blanqui blau jugarà el dia 19 de juliol un amistós contra el Paralada.
El Mundial de Clubs avui comença la segona jornada de la fase de grups amb aquests quatre partits.
Ara a les sis ja ha començat el Palmeiras a la Lí, a les nou Inter de Miami Porto,
i de matinada Seattle Sanders Atlètic de Madrid i PSG Botafogo.
El Barça de futbol s'ha de disputar el segon partit de la final davant del Cartagena al Palau Blaugrana.
Els blaugranes dominen la sèrie per 1 a 0.
El partit començarà a dos quarts de 10.
I el bàsquet, el Barça, ha ampliat el contracte de Joel Parra fins al 2028.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades,
el Casal de Joves de Sant Just projectarà aquest divendres 20 de juny a dos quarts de 7 de la tarda
la pel·lícula d'animació Traverser, dins del ciclats divendres de cinema.
La sessió tindrà lloc a la sala Ovidi i serà gratuïta per tot el públic.
El film, dirigit per Florence Mial, explica la història de dos germans
que, separats dels seus pares, inicien un viatge cap a l'exil
amb l'esperança de trobar refugi i reunir-se amb la seva família.
Amb una animació pintada a mà, la pel·lícula ofereix una mirada mútua sobre la migració,
la supervivència i la recerca d'un futur millor.
Sant Just d'Esvern va registrar una mitjana de 4,47 nits d'estada per visitant durant el 2024.
Segons l'enquesta anual del perfil del turista elaborada per l'AMB,
El municipi s'inclou dins dels punts analitzats pel seu interès turístic
i les dades indiquen que el turista que visita Sant Just prové majoritàriament de Catalunya,
seguit de la resta de l'estat i de l'estranger.
Un 44% dels visitants són repetidors i la despesa mitjana total per persona
durant l'estada està de 881,1 euros.
El transport utilitzat amb més freqüència per arribar al municipi ha estat l'avió,
seguit pel vehicle propi i el tren.
Els allotjaments més comuns han estat els hotels i apart hotels
i la motivació principal del viatge és el turisme de proximitat o la visita a familiars i amics.
L'estada es fa principalment en parella, en família o en solitari
i les activitats més habituals són gastronomia, natura i cultura.
Podeu consultar totes les dades a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Solidant s'ha presentat a Ràdio d'Esvern el projecte Circular for Work,
una iniciativa que transforma roba postconsum en uniformes laborals reciclats.
La portaveu de l'entitat, Andrea Membrado,
ha explicat que aquest projecte s'emmarca dins de RetexCat,
una aliança impulsada per l'Agència de Residus de Catalunya
per fomentar la circularitat al sector tèxtil.
El valor diferencial de Circular for Work, segons Membrado,
és que utilitza roba ja usada
i que es desenvolupa en col·laboració amb empreses expertes com Coleo,
responsables del reciclatge tèxtil.
El procés comença amb la recollida i la classificació de roba
a través dels contenidors de roba amiga.
La roba en millor estat és destina a la venda de segona mà
a les botigues de solidància o als mercats de liquidació.
La que no es pot reutilitzar es classifica pel reciclatge segons el tipus de teixit
i s'envia a la planta de Coleo, on se'n fa el triatge,
el triturat i la filatura per convertir-la en nou material tèxtil.
La confecció final es fa al Marroc, però tota la resta del procés és local.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast
que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota la informació a l'informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
1, 2, 3, 4.
Old and Tugger, you're too late to get your supper.
Now, Old and Tugger, come to town.
Ride the billy goat, lead the hound.
The hound dog bark, the billy goat jump, the land roll.
Tugger, on the stump.
Head out the way, Old and Tugger, you're too late to get your supper.
Head out the way, Old and Tugger, you're too late to get your supper.
Old and Tugger got drunk and failed, the fire kicked up the hill.
Red hot coal got in his shoe, and all my love, the ass is blue.
Head out the way, Old and Tugger, you're too late to get your supper.
Head out the way, Old and Tugger, you're too late to get your supper.
Chol!
Head out the way, Old and Tugger, come to town.
Swing and every lady's all around.
First to the right, then to the left.
Then to the gal, he loved best.
Get out the way, Old and Tugger, you're too late to get your supper.
El Refugi Recomana
I tornem a estar aquí, al Refugi Recomana,
un espai on dediquem a presentar opcions d'oci, cultura, art, gastronomia a l'abast de tothom.
I avui ens en volem endinsar en els millors museus per visitar en família a Barcelona.
Sabem que molts de vosaltres teniu criatures i, en aquest cas, els caps de setmana,
a vegades a casa tancats es poden fer tadiosos,
però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure
i, en aquest cas, els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas, avui us volem presentar aquests museus i centres d'art
que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite. És fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona, la varietat i la qualitat dels museus és excepcional.
Així que no hi ha excusa. Teniu centenars de llocs on explorar,
obres d'art per admirar, exposicions per recórrer i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa,
cal que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró,
que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades
amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic,
o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell.
Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura.
És a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai
per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa,
un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits
i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives,
ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
Ideal per a totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans
i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata
des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata
i també els nens poden participar en tallers
on esdevenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau, on, situat al Parc del Fòrum,
esdevé un museu dedicat a la història natural
amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals,
fòssils i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum,
que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions
que canvien constantment,
sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars
i visites guiades que estan adaptades pels més petits
i que fan una visita i una experiència cultural i educativa
assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats.
Marxem al Museu del Disseny,
perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada,
amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda,
el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques
que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
Aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar
alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics
i permet que els visitants experimentin amb sons
en una activitat perfecta per a famílies
amb petits músics amb potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya,
situat a Terrassa,
un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives
que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats
en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya.
Un museu que, d'alguna manera, més divertida i educativa,
doncs, podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives
i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats
per conèixer, en aquest cas,
el món marítim,
és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassanes Reials,
aquest museu és una porta d'entrada
a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord
d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional,
sinó que és un poble que recrea
diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals,
activitats culturals
i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places
i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix
moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat
d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat
aquest nou capítol del Refugi Recoman.
Ens veiem a la propera edició.
I seguim al Refugi
en aquesta segona hora del programa.
Avui, dijous, tenim molta teca.
Com sabeu, fem una petita pausa
per la publicitat
i tornem de seguida.
Fins ara.
T'he dit que no em venia a t'agost.
Ja, però mira com estic.
Encara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de mà que tinc.
Ui, ja et diré jo com ha arribat
el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui.
Mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici,
ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones
s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Ràdio d'Esbert.
FM 98.1
Ara escoltes Ràdio d'Esbert.
Sintonitzes Ràdio d'Esbert.
La ràdio de Sant Just.
98.1
Ràdio d'Esbert.
98.1
FM
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Ràdio d'Esbert.
Calaix de Sastre.
Amb Lídia Llames.
Hello, darling.
Hola.
Com estàs?
Ai, és que anava superbé,
però és que tinc tanta son.
No puc ni dissimular-ho.
He dormit tres hores,
estic en les meves últimes, saps?
He acabat exàmens,
llavors estic molt contenta
perquè per fi puc dir
que he començat les vacances d'estiu.
Per tant, bueno,
alegria, no?
Hombre.
Però he estat un mes
completament desquiciada
amb exàmens.
De fet, l'última setmana
he estat visquent a la biblioteca.
És que no he sortit.
Ah, sí?
Aquesta cara que veus,
blanca, pàl·lida.
Si tinc la meva germana
que ve de Guirilàndia,
està més morena que jo.
Ai, nena, molt malament.
Que no has anat al platja
ni a la piscineta ni res?
No, no, no.
És que no he estat fent res,
he estat tancada la biblioteca.
Bueno, molt bé, eh?
Això està bé, això.
Demostra la teva implicació.
He cultivat el meu intel·lecte,
però el meu color de pell, no.
Semblo...
No sé què semblo.
Sigues sense, Dani.
Quina cara foto?
Si m'ho has dit només...
A veure,
tens una cara infladota.
Infladota pels nervis,
per no haver dormit,
però res que no curi
una bossa d'aigua freda, saps?
O un bon rac matat,
que és un surto avui.
Bueno, sí, d'acord.
Jo pensava més en alguna cosa més sa,
un skin care.
Bueno, l'skin care pa mañana, eh?
Ja a la ressaca ja faré
un skin care com Déu mana.
Però sí que és veritat
que jo m'ho mereixo.
Home, nena,
jo, de tu, mira,
jo faria un skin care
i unos cuencos tibetanos, tu.
Meditació guiada.
Sent el teu calaix desastre.
Què?
Tanca els ulls.
Observa.
El teu entorn,
dins teu.
Imagina un món en calma.
Assossegat.
i de cop i volta
els problemes marxen.
Ja no hi ha exàmens.
Ja no hi ha res
que no sigui l'estiu.
Desinfla la teva cara.
Desinfla la teva cara.
Desinfla la teva cara.
Ho tornes a repetir, eh?
Està inflando la teva cara.
Amb respiracions.
Respira per desinflar la cara.
Aviam, aviam.
Que t'agrada la meditació?
Sí.
No, no t'ha agradat
perquè no has fet res.
És a dir, jo t'estava...
Ah, jo havia.
Jo havia.
Jo havia.
Va, tornem.
I si fem una propagand...
Una propagand...
Aviam.
Hem fet la teva propaganda
de meditació.
Hola.
La mare que el va fer.
Això és una sessió
de meditació guiada.
En aquests moments
has de tancar els ulls.
Vale.
No, és igual.
Què anaves a dir?
Dic, hem fet la part
més medit...
Bueno, més de meditació.
Sí.
Per què no fem ara
una propaganda
party girl a lo bestia?
Saps?
Party girl?
Posa'm la cançó
Bonduch
de Charlie X i X.
Però, però,
què et penses que això...
Què és això?
Ah.
Que jo no sóc un DJ, eh?
Sóc un tècnic de so.
És veritat.
i molt respectat.
Charlie...
Charlie...
X...
X...
X...
Sí, C de Catalunya.
X de xocolata.
Com es diu la cançó?
Bond...
amb V baixa...
Dutx.
Bonduch.
Ah, de Bondage.
No, no té res a veure, no?
No, res a veure, Carina.
Ah, Bonduch.
Ah, Bonduch.
Vale.
Bondage és una altra cosa, clar.
Sí, sí, és una altra cosa.
Festa!
Festa!
Festa!
Música!
Partí!
Uh!
Ara, fes-me una propaganda del vodka absolut.
Va.
Som-hi!
Tres, dos, un...
No hi ha hagut una beguda més lleugera.
Més vibrant.
Més apassionant.
El vodka absolut
ho fa tot absolutament millor.
Bravo!
Bravo!
Això no sé si està molt bé,
menys en horari infantil,
fer publicitat de begudes alcohòliques.
Bueno, avui, just estava...
Per l'examen que he fet,
he estudiat el que és
l'European Media Freedom Act,
val?
I segons això,
tu tens llibertat com a periodista
per dir el que et doni la punyetera gana.
Per tant, aquí fem propaganda
del vodka absolut,
la beguda dels campions,
i tant que sí.
Vale, vale, vale.
Pots estar.
Escolta'm, Xata,
farem alguna cosa més que divagar
o farem secció avui també?
Sí, sí, tant.
Farem secció.
Vale.
Perquè avui
és fi d'exàmens,
no només per a mi,
però molts joves universitaris
han acabat els exàmens.
Per tant,
anem a parlar d'un tema
que em succeeix a mi
com a persona,
com a individu,
m'interpela,
d'acord?
Val.
I és una merda,
és una merda,
perquè em busquen amics, Dani.
Jo soc una persona molt amigable.
Sí.
I per culpa d'aquest síndrome
que tinc,
me busco enemigos.
I és que,
jo soc una persona,
però tinc el síndrome
de l'impostor.
Sí.
Tinc el síndrome de l'impostor
i això és una cosa
que m'afecta.
M'afecta, sí.
Pretender no és farsant,
en anglès?
Sí, sí.
Doncs mira,
ho he colat aquí.
És brutal,
això.
Això és ràdio, eh?
Això és ràdio.
Això és ràdio,
però no està pur.
Riute del Ricard Ostrell,
riute del Basté,
riute de tothom.
Això és ràdio.
Doncs això,
The Great Pretender.
The Great Pretender,
d'acord.
Farsantes.
Doncs jo em sento una farsana
a la meva carrera.
Em passa això, no?
Saps la típica persona
que odies,
que diu
Ai,
m'ha anat fatal,
m'ha anat fatal,
fatal, fatal,
i després treu un 10.
Lamento dir-vos.
I et quedes així amb una cara de...
Ets tu?
Que aquesta persona soc jo.
Però tu té un per què.
No sé per què m'ho temia
que això acabaria així, eh?
M'ho temia.
Això suposa un punt i final
per la nostra relació d'amistat.
O un punt i a part,
perquè poder necessites un descans,
després t'oblides, no?
Bé, descans.
Bé, sí,
però a l'agost.
A l'agost ja hi haurà.
Bé, a l'agost.
Llavors la birra la setmana que ve
no...
Sí, sí, sí,
la mantenim, la mantenim.
Ah, la mantenim.
La setmana que ve du jo, no?
Ah, sí, d'acord.
Però és que jo he sigut dels altres,
dels que deia...
Dels que deia que li aniria malament
i li anava malament.
I li anava malament.
Clar, com pots comprendre,
ara tinc una mica d'enveja,
de gelos,
digue-li com vulguis,
però hi ha allò de...
Lídia,
et vull escanyar.
Tens el tic en el ojo, no?
Així...
No, jo soc de l'havena.
Ah, de l'havena, al coll.
Al coll o...
O aquí, al front.
Sí, no sé on la tinc, l'havena, però...
Bueno, ja ho examinarem.
Sí, diuen l'havena tarazaga,
perquè la meva família,
de part de la mare,
som tarazaga,
i es veu que tots els tarazaga
tenim l'havena aquesta
que ens surt quan ens crispem.
Ah, d'acord.
Doncs t'hauré de fer crispar,
perquè tinc aquí...
Bueno, fes-me crispetes, millor.
Doncs vinga, va.
És igual.
Et faré crispar una miqueta
explicant-te què em succeeix a mi
d'aquest gènere d'impostor
i t'explicaré una mica
diversos episodis que he tingut
al llarg del meu any acadèmic,
que estic a tercer de carrera
i com molts joves universitaris,
home, tercer de carrera
jo crec que és el curs clau.
No sé si aquí estàs amb mi,
però a quart de carrera
diguem que ja tenim les optatives,
que són assignatures
que al cap i a la fi tries tu.
O sigui, si et dóna la gana
pots triar optatives
on no es facin exàmens
i siguin treballs, projectes,
molt més dinàmic,
te les pots repartir
com a tu et dóna la gana,
a més a més
que al ser optatives
tu pots convalidar-te
fins a dues assignatures senceres.
O sigui, estem parlant de què?
Si tu et treus l'Advance
o qualsevol altre certificat d'idiomes...
Això és un menjar de gos, no?
El què?
El d'Advance no és un menjar de gos?
Ah, sí?
Sí.
Hòstia, no sé qual.
És un certificat també.
El C2.
O C1.
D'acord.
Què sé.
Que si et treus un certificat d'idiomes
tu et pots convalidar
fins a dues assignatures.
Llavors, home,
quart de carrera
tens optatives, no?
El TFG,
que, vale,
el TFG és un gran què,
però, home,
tens bastants mesos, no?,
per fer el TFG.
I, a més a més,
en la meva carrera,
si més no,
tenim les pràctiques.
Que no puc dir on les faré
perquè és completament sorpresa.
Ah, però jo ho saps.
O puc dir-ho?
Sí, jo ho sé,
m'han agafat.
Podria dir-ho?
Sí.
BTV.
Oh!
Doncs que et vagi...
BTV.
Que et vagi BTV.
Qui és aquí el que he dormit
dues hores dels dos,
aviam.
No ho sé.
Jo tampoc.
Posem un musicote?
Musicote,
sisplau,
per acabar d'explicar les anècdotes.
Oh!
I després em poses
Rock Your Body
de Black Eyed Peas.
Vale, va.
I amb això ja em callo.
Fes-me la prèvia, va,
que avui surto.
La prèvia
amb Daniel Martínez.
Doncs estem aquí a la prèvia
en aquest espai
per preparar aquella gent
que avui marxa de discoteca
després d'aquests exàmens
de la universitat.
T'ha sonat el mòbil?
Hòstia.
Ma germana trucant-me
per un punyatero
i Facebook.
Agafa-li!
Facebook en directe
amb la meva germana
a Ràdio d'Esvern.
trucant,
que l'he penjat.
És que, mira,
podeu escoltar el micròfon.
A veure.
Li faré una jugada.
No m'ho puc creure.
Mira,
connectant en directe
amb Clàudia Llames.
Hola!
Ràdio d'Esvern,
atenció,
la meva germana.
Digues alguna cosa.
S'està posant la mala boca.
Clàudia Llames,
en directe.
Que ens digui alguna cosa.
Es pixar, es pixar.
Digues alguna cosa.
Clàudia Llames,
has trucat en directe
a la hora d'emissió
del programa
Calaix Desastre
un programa internacional.
Com no pots saber
que és l'hora
de Calaix Desastre.
No sabies
que la teva germana...
Pregunta-li
perquè a mi no m'estàs sentint.
Ah, clar,
tu no t'estàs sentint.
A mi no m'estàs sentint.
No podem posar
alguna manera
que la meva germana
et senti.
Aviam,
anem a provar-ho.
Anem a provar-ho.
És que això és directe, eh?
Això és en directe,
Clàudia,
un moment.
A veure, a veure.
Et truco més tard.
No, no, no,
si us plau,
que Ràdio d'Esvern et vol escoltar.
un moment.
Aviam, Daniel.
Jo no et sento.
No em sents?
Tu sents, Clàudia, el Dani?
Bé.
No.
Diga-li.
Vale, jo li dic.
Vale.
Que et digui,
vale?
Vale.
Hola.
Hola.
Hola.
Com va la vida?
Com va la vida?
Transmet alguna cosa.
No és molt bé.
Acabo de sortir del gimnàs.
Mira.
Acabo de sortir del gimnàs.
Hi ha de les que disfruten, eh?
Ella sap cuidar-se del su cuerpo serrano
per l'estiu.
Ja ha fet més que nosaltres.
Ja ha fet més que nosaltres.
Ja ha fet més.
Fes-hi una pregunta, d'acord?
Una pregunta, Clàudia.
L'única.
L'única pregunta
i ja podem penjar-te.
Aviam.
Com que avui estem parlant
de la gent que ens sentim farsants,
pregunta-li per això
si ella sent impostora.
Clàudia, tu et sents
una impostora?
Amb el que està estudiant i amb tot.
Amb el que està estudiant?
No.
En algun moment de la vida
has tingut la sensació
del síndrome de l'impostor?
el síndrome de l'impostor.
Clàudia Llames, en directe.
No.
No dona molt joc.
Ja veig que la que fa ràdio ets tu.
Ja he notat que la que faig la joc.
Aquesta noia no dona massa joc.
Bueno, aquesta cançó és per tu, Clàudia.
Gràcies.
Clàudia, et posem una cançó.
Vinga, escolta, 98.1.
Un petó.
Mare meva, avui és un despropòs d'això.
Escolta'm, nena,
tu no sabies
que el mòbil ha d'estar en silenci
enmig d'un programa de ràdio?
Dani, que era part del guió.
Ah, val, d'acord, d'acord.
Part del guió?
D'acord, d'acord.
Si tu ho assenyalitzat aquí.
Sí, sí, està indicat.
Està indicat, està indicat.
És veritat, està indicat.
Està indicat, perdó, perdó.
El numeret de penjar-lo també era part d'això.
En tono, en tono, en tono ni a culpar.
Llavors, això...
Llavors, el síndrome de l'impostor.
Per què ens succeeix, els joves?
En particular, jo he de dir que a mi m'ha passat absolutament
en cada examen que he fet en aquest curs.
Molt bèstia.
Ja.
I ara et diré la meva mitjana de notes.
I no estic sent una pedant.
M'ho vols restracar, no?
No.
El que vull que veig és el nivell de patiment que jo tinc d'abans,
que jo em quedaré calva als 30.
Tu veus aquesta cua de rata?
Ja.
Això és fruit dels nervis que jo sento.
I em prenc unes pastilles completament naturals.
Ah, molt bé.
Reconect.
Les podeu trobar a la farmàcia.
I reconect o no reconect?
I reconecto, sí.
Ah, vale, vale.
M'ajuda a estudiar més calmada, no?
I em prenc valerianes, i em prenc flores de bac
durant èpoques d'exàmens.
Estudio amb Ondes Alfa,
que tinc un episodi guardat a Spotify de 11 hores,
d'Ondes Alfa, vale,
perquè m'ajuden a reconnectar con las partes internas de mi cerebro.
Ai, no me digas.
Mira, és que sento ara mateix,
m'acabes de teletransportar a la biblioteca.
Ai, quina meravella.
Ondes Alfa.
Un podcast del refugi.
Per què les Ondes Alfa són tan importants a l'hora de l'estudi?
Per què ens ajuden a concentrar?
Són les freqüències, Dani.
Les freqüències?
Totes aquestes preguntes no seran resoltes en aquest podcast.
Però escolta'ns,
perquè segur que hi haurà alguna cosa que direm
que t'interessarà.
Les Ondes Alfa, també conegudes com Ondes Omega,
són molt...
És que no sé què dir de les Ondes Alfa.
És que no en tinc ni idea.
Anaves per molt bon camí, tio.
Sí, anava per bon camí.
Bé, com us deia.
Sí, com es deies.
Que durant èpoques d'exàmens,
que em desquissi completament.
És que no en pots ni parlar.
De fet, ahir, la meva bona germana,
que m'ha trucat ara per FaceTime,
perquè no sap viure sense mi,
ahir em va mirar amb una cara de pena
perquè em va entrar a la meva habitació.
Saps aquell moment tan crític,
abans d'un examen,
on t'adones que tots els coneixements
que pensaves que havies assumit
bàsicament no han estat assumits.
Ja.
En aquest moment tan crític,
quan ja són ben entrades les 11 de la nit,
que et comença a entrar una mica el son,
que se't cauen una mica les parpelles de l'ull,
que dius, hòstia, em faré un cafè ara?
Perquè, clar, si em faig un cafè
ja és renunciar al son completament.
Però és que no hi ha res pitjor que estudiar amb son.
Ja.
I en aquest moment tan crític,
m'obre la porta la meva germana,
que tenia ganes de disbaujar.
Oh!
I jo, que volia estudiar.
Clar.
I em va fotre un moc.
Però bueno, és que és el que hi ha.
Et va fer un moc?
Em va fotre un moc
perquè jo li vaig contestar malament.
Ah!
I llavors es va empipar.
És que ho has d'explicar tot.
Vale, sí.
Ho has d'explicar tot, clar.
I jo m'ataco, jo m'ataco, Dani.
Anem a simular-ho
perquè els oients ho entenguin.
Jo soc la teva germana,
vale?
Vale.
I entro a l'habitació, vale?
Vale, anem a simular-ho.
Lídia, què estàs fent?
Què no veus que estic estudiant?
Que ets una pesada.
que ets una pesada.
Deixa'm viure.
Ves a prendre la pesada de costres.
És que...
No?
Sí?
La conversa, més o menys...
Bueno, això.
Anem per bé.
I jo, en aquests moments,
aquest matí m'ha trucat el meu pare,
que el pobre home el tinc...
no sé si és a Múnich,
que està fent alguna cosa...
Ah, no saps on està el teu pare.
A Polònia.
Està a Polònia.
Home, de Múnich a Polònia...
Va fer escala.
Va fer escala a Múnich.
Ah, val, val.
I el tinc allà treballant
i clar, jo,
m'ha trucat aquest matí,
el bon home,
que tenia ganes de dir-me bon dia,
que tenia ganes de desitjar-me
una bona sort
pel meu examen
i jo li dic
Què?
Ufff.
I em fa
Bueno, filla,
ja ve que no tens moltes ganes de parlar
i m'ha penjat.
I en aquest moment m'he adonat que a la vida
hi ha coses més importants que els examens.
Clar que sí.
La família, la família.
Clar que sí.
Family friendly.
En definitiva,
que jo faig molta introspecció
i jo passo aquests malratos sempre,
em foto no sé quants cafès,
no sé quantes hores de biblioteca,
on des alfa, on des gamma,
reconnect, flores de bac,
i ja no hi ha metodologia que serveixi
perquè sempre m'ataco igual.
I això és perquè tenim el síndrome
de l'impostor.
Però has dit una cosa molt important.
Quina?
Que encara que hi hagi en aquests moments,
l'important és la família.
Ah.
L'important és la família.
I aquí a la ràdio som una família.
No em diguis.
Una família radiofònica.
We are family.
Anem, anem, anem, anem, anem, anem, anem avançat.
No, no, sí.
Però, però, hagués molat, eh, que hagués...
M'hagués encantat.
Que hagués...
Saps?
És que les intros massa llargues, per què?
Sí.
No estan fetes per persones.
Anys 80, els anys 80, aquestes coses ja les tenien.
Sí, els encantava, eh.
Per cert, parlant dels anys 80.
Sí.
Avui és l'aniversari d'en Paul McCartney.
Ah, per molts anys, Paul!
Ai, el Paul.
Ai, és un molt bon amic, eh?
Podria haver nascut perfectament a...
Ja fa mesos, eh, que no parlo amb ell.
Sant Pol de Mar.
Podria haver nascut perfectament a Sant Pol de Mar, el Paul.
Que és maco, eh?
El Paul és un noi eixerit, sí.
Sí, home, i tant.
És un noi amb gràcia.
I té cançons maques, el Paul.
Sí.
Com es deia, aquella, de...
Quina?
Què?
No sé què és, això.
No sé què...
És que no sé de quina estàs parlant.
No, t'he fet una broma.
Aquesta és bonica.
La coneixes, aquesta?
És Michelle Mabel, there's someone...
Michelle Mabel, there's the words that go together well.
Michelle Mabel, there's the words that go together well.
Ole.
I love you.
Jo, I love you, a tu.
Clar, ai, i jo a tu, i jo a tu.
Però de què estàvem parlant?
Bueno, parlàvem del síndrome de l'impostor, no?
Que tots aquests malstrangols que passem als estudiants
són habitualment perquè tenim aquest síndrome de l'impostor, no?
Que realment ens pensem que la nostra ment no assimila conceptes.
I hem de confiar en el poder de la nostra mentalitat,
que és molt més sàvia del que nosaltres pensem.
perquè jo ho faig així, Dani, tinc les fulles dels apunts d'abans
i jo agafo aquestes dues mans que veus aquí, jo ho faig així
i em tiro els coneixements a la cara.
Me'ls llenço, saps?
Jo saps que he pensat sempre?
Què penses?
Que estaria molt bé tenir una unitat,
un forat aquí al cervell,
per incrustar un USB.
Hòstia.
Em sembla...
Jo crec que...
No sé per què no ho han inventat encara.
Jo tampoc ho sé.
I vols dir, una cosa,
però si hi ha d'haver-hi una ranura,
si necessitem una ranura,
per què foradar-nos el cap quan ja tenim una?
Perquè en aquella surten les coses.
Nosaltres no volem que surtin,
volem que entrin.
Bueno, també poden entrar.
Ara no parlarem d'això.
Però la cosa és
que necessitem algú que tingui connexió directa amb el cervell,
és a dir, que sigui algú ràpid.
Però si hem d'esperar
que des del nostre anus,
des del nostre esfínter,
pugi la informació,
recorri tot el tronc,
des de baix fins al tronc,
tac, tac, tac, tac.
I jo encara que sóc poca cosa,
però hi ha gent que està allà fibrada, muscular,
de tot això.
Per molt que sigui fibra,
no és fibra òptica, allò, saps?
No puja més ràpid.
Hòstia.
No puja més ràpid.
Quin humor més ràpid, eh?
Qualsevol diria.
I coneixements.
És que tinc uns coneixements.
Mare de Déu.
Quin home més polivalent.
Estic...
Com es diu això?
Estàs...
Infravalorada.
Bé, no ho sé, sí, suposo.
De fet, llavors, Dani,
contésa'm la pregunta.
Tu mai a la ràdio
has tingut el síndrome de l'impostor?
Com a tècnic de so, per exemple?
Home, com a tècnic de so, absolutament,
perquè jo no sóc tècnic de so
i quan em toca fer de tècnic de so,
que és gairebé tots els dies,
menys quan tenim el nostre estimat becari,
doncs sí, clar,
em sento una mica
amb el síndrome de l'impostor,
però inclús
amb el moment en què presento.
Vull dir que és una cosa
que potser sí que està més integrada
dins meu
perquè porto molts anys
fent ràdio,
molts anys presentant actes
i encara a dia d'avui
hi ha vegades
que sento aquest síndrome de l'impostor
fent la meva feina.
I com el combat?
Doncs,
acallant una mica
la veueta d'aquí dins, no?
Que et diu...
Hi ha vegades que no pots combatre.
Sí, és que la meva sona en plan
mi, mi, mi, mi, mi,
saps?
La meva sona així.
Hi ha dies que no la pots combatre,
que està molt fort,
que està molt fort
aquella veueta
i no la pots callar.
Però potser,
com a reflexió així final,
el síndrome de l'impostor
és necessari
per fer-te esforçar
per les coses,
perquè si tu ja pensessis
que tens la paella pel mango,
que ho tens tot dominat,
igual no t'esforçaries.
I tenir el síndrome de l'impostor
igual t'obliga
a autoexigir-te, no?
I a fer-te,
doncs com han estat en el meu cas
moltíssimes hores de biblioteca
per poder aprovar un examen
i que després
que tu dius
voy a por el cinco,
un cinco son seis créditos
i acabis traient
doncs una molt bona nota,
és gratificant
per tot l'esforç.
Igual,
sense aquest síndrome de l'impostor
jo em columpiaria
i hagués anat a l'examen
ja directament amb la cerveseta
a punt per les vacances
i hauria d'anar el 3 de juliol
a les recuperacions
que gràcies a Déu
no serà així.
Per tant,
des d'aquí
donar una abraçada molt fort
a tots els estudiants universitaris
que sovint es diu
que vivim del cuento
però també patim molt l'estudiant.
Òbviament
sabem, no?,
que les condicions laborals
i la feina
doncs
ens fotrem segurament
una patacada
i caurem de cul a terra
quan haguem d'entrar
al món laboral
però que els joves universitaris
també ens esforcem
que no són tots farres
i que una abraçada a tots
i unes molt bones vacances
merescudes
a tots els que hem estat estudiant
estudiant
incando codos
de setembre
fins avui
19 de juliol.
M'encanta,
fabulós.
Subscrip
al màxim
i en totalitat
aquest discurs.
Lídia Llames
moltes gràcies
per l'espai d'avui
una abraçada molt gran
cuida't molt.
I ens veiem la setmana que ve
que ja tindré una mica més
de tonito bronceado.
Això m'agrada més
gaudeix de ras
de ras
avui vas a ras
ras matàs.
Doncs vinga
gaudeix nena
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Adieu.
Thank you.
I don't ever
go up to
a new
Richard
charity
All the
need is
a prime
today
if I ever
get out
of here
If we
ever
get
out
of
here
cache
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
demà!
!
Fins demà!
!
!
La vida joc!
amb Ricard García!
Ricard García!
Bona tarda!
Bona tarda senyor Dani!
Com estem?
Com estàs?
Quants dies?
és el que té la literatura. Ja m'agrada a mi, per això.
Sí, i tant.
Vull dir que la gent llegeix, tu.
I tant, i tant.
I ho va llegir.
Vam poder parlar de coses molt xules la setmana passada.
Ricard, avui als Jocs de Taula comentem un parell que són bastant top, no?
Molt, molt top.
Un com a joc filler, com a joc petitet,
i un joc mitjà, però que han fet una edició nova maquíssima,
i tots dos ens porten a l'edat antiga, d'acord?
Començarem amb un joc de subhastes.
Un joc que es diu Ra.
És un joc que va fer el senyor Rhein a Nitzia,
un senyor alemany que ha fet jocs molt importants,
molt, i que fa molts jocs cada vegada més,
i és un joc, la veritat, que és una joia, d'acord?
L'ha publicat en català, més a més ara, Transis Games, d'acord?
I ens porta a l'antrica a Egipte,
on els faraons, doncs, aixequen monuments,
funden dinasties, honoren els déus,
però tot a base de subhastes, d'acord?
Ra és això, un joc de subhastes, de col·lecció de fitxes,
unes fitxes que posem al nostre taure personal, d'acord?
i que fan enriquir, doncs, el nostre territori, d'acord?
És un joc per dos a cinc jugadors,
i la veritat és que no és molt feixuc,
dura de 45 a 60 minuts, d'acord?
Adictiu, dinàmic i boníssim, d'acord?
Quin objectiu té?
Guanyar més punts de glòria a llarg de tres èpoques,
tres rondes, d'acord?
I això com ho aconseguim?
Doncs amb subhastes,
participem en subhastes molt calculades
per aconseguir els millors fitxes,
fitxes de faraons, de monuments,
de conreus, d'inundacions
i fins i tot de catàstrofes naturals,
que són les que ens fan perdre punts, d'acord?
Clar.
És una partida amb tensa, la veritat,
és que és el bo que té aquest joc,
que un joc senzill et fa una tensió
de veure com acabarà la cosa,
i a cada torn pot haver un gir totalment radical, d'acord?
A cada torn nosaltres hi ha un mercat
amb el qual nosaltres tenim un sac amb tot de fitxes,
un sac secret amb el qual cada jugador pel seu torn
posa la mà.
Amb el teu torn pots fer dues coses.
Una, la primera, posar-la amb el sac
i robar una fitxa i afegir-la,
no pas al teu tauler, sinó al tauler del mercat,
un tauler que va creixent amb fitxes per ordre, d'acord?
Pot ser una fitxa bona,
que ens interessi a nosaltres o als altres,
o pot ser una fitxa desastre,
literalment desastre, d'acord?
Que ens fa perdre fitxes a nosaltres.
Per tant, una opció, robar una fitxa.
I l'altra, dir,
m'agrada el que hi ha al mercat,
i crido, ra, i activo una subhasta,
i aquí és on entra el nerdi.
Cada jugador té una sèrie de fitxes numerades
que els hi direm sols,
que són 3 o 4, depèn dels jugadors que tinguem,
totes de fusta, maquíssim,
que tenen puntuació de l'1 al 15.
De l'1 no, l'1 és la fitxa que es posa al mercat original.
primer, però tu tens unes fitxes,
depèn dels jugadors que tinguis,
i tu, a cada torn que hi hagi subhasta,
n'hauràs d'utilitzar una per guanyar la subhasta.
Evidentment,
qui aposti la fitxa amb la puntuació més alta,
amb el nombre més alt,
és qui s'endú totes les fitxes al mercat,
i les col·loca al seu tauler, d'acord?
El que passa és que, a cada subhasta,
sol pots gastar-ne una.
Què passa?
El sol que gastes passa al tauler central,
i tu incorpores el teu tauler al sol del tauler central,
girat boca avall per la propera ronda.
El que agafes del tauler central,
dones la volta i no el pots fer servir fins a la propera ronda.
Per tant, clar,
arribarà un moment en què t'has gastat totes les teves,
fins a la següent ronda,
i no podràs optar cap subhasta, d'acord?
Què passa?
Si tu et gastes un 13,
i al tauler central hi ha un 1,
doncs a la propera ronda tindràs un 1.
Per tant, això,
agafes les fitxes del mercat que has guanyat,
i les col·loques al teu tauler, d'acord?
Molt bé.
Això és una cosa molt important,
perquè t'has de calcular fins on podràs optar a les següents rondes.
Això genera un equilibri preciós entre el risc i la paciència.
És un joc brutal, per això l'han redditat, de veritat.
Si t'esperes, potser surten fitxes millors,
però si t'esperes massa,
algú pot dir ra i subhasta.
Normalment qui crida ra és l'últim a pujar,
i clar, es guarda la carta de gastar el nombre a la fitxa de sol que li interessi, d'acord?
Molt bé.
Aquestes subhastes tenen aquest punt deliciós de
mira què m'enduré, o m'ha faltat un punt per guanyar, d'acord?
Per tant, és molt important.
A més a més, hi ha el risc que una de les fitxes que traiem
sigui una de subhasta obligatòria,
que el que fa és avançar la barca del mercat,
que és la que fa que, quan més s'apropa al final,
s'acabi la ronda, d'acord?
Quan s'acaba la ronda,
les fitxes que tenim al nostre tauler,
les contem.
Hi ha algunes que no es compten fins al final de la partida,
que són les de Monuments,
però les altres sí que es compten
en el moment en què s'acaba la ronda, d'acord?
Per tant, és molt important una sèrie d'estratègies
que fan aquest joc fascinant.
Saber quan cridar rà,
és a dir, quan fer la subhasta,
calcular el valor real del lot que hi ha al mercat,
no tot el que brilla dóna punts,
i fer servir m'intel·ligència els sols al teu abast.
Em gasto 15 punts per 4 fitxes,
o m'espero i me'ls gasto per 8 fitxes?
És fascinant, fascinant, d'acord?
I sobretot, hi ha molta pressió psicològica
amb els altres jugadors.
És brutal.
La subtilesa és dir
què val la pena i què no, d'acord?
Què el fa especial per mi?
Doncs que va molt bé a 3, 4, 5 jugadors,
2, potser sí, però 3, 4, 5 jugadors
és un joc genial.
Mai hi ha un torn avorrit,
perquè mai saps que sortirà del sac, d'acord?
I mai saps què farà l'altre jugador,
si cridarà rà o no.
És molt bo per la gent que comença
a jugar a jocs d'aquestes subhastes,
és un joc mig, no apreta molt,
però que la veritat agrada moltíssim,
moltíssim, de veritat, eh?
És un clàssic que per mi, personalment,
jo penso que és imprescindible
per una biblioteca moderna,
i més ara en català,
que és una altra cosa
que hem de posar en valor, d'acord?
De fet, us puc confessar
que el joc no té cap lletra,
és a dir, són tot jeroglífics
i icones egipcies,
l'únic que veia són les instruccions, d'acord?
Exactament, perquè al final
també una mica l'estètica
amb la que juga és aquesta, no?
La d'invocar el poder del Déu del Sol
i també jugar amb l'estètica egípcia
de l'època, que és molt imponent.
Exacte, molt bé.
A més a més, la gent com a mi
que ens perd l'estètica,
és un joc que està superben acabat
amb les peces de fusta pintades maquíssimes.
La figura de Ra per criar la subhaste
és una figura així, grossa, imponent.
És un gran joc que l'aconsello
a tot tipus de jugador, de veritat.
Un gran joc, Dani.
Molt bé, doncs hem començat amb aquest Ra
on invocarem el poder del Déu del Sol.
Com dèiem, en aquest joc marxarem
a adaptar un rol
en el llinyatge dels reis de l'antic Egipte.
Però, com comentaves,
avui la cosa va una mica de l'època antiga, no?
Perquè el proper joc també va una mica relacionat.
És un joc de l'ada mitjana.
És un joc que ho ha petat, ho ha petat.
A l'entreure es va acabar l'edició
i ara tothom està esperant que surti la nova edició
perquè va volar en una setmana, d'acord?
És un joc senzill, és un joc ràpid, d'acord?
I es diu Castle Combo, d'acord?
Que és fer combos d'un castell.
És un joc de cartes i estratègia lleugera
que ens proposa un repte molt senzill.
És tan senzill com construir un petit regne medieval
format per nou personatges, d'acord?
Farem una greia de 3x3.
Quan estigui feta, perquè tothom l'acabarà a la vegada, puntuem.
No hi ha prou simplement en col·locar els personatges
de qualsevol manera que anem agafant.
La gràcia és crear combinacions intel·ligents,
és a dir, combos.
Per això es diu Castle Combo.
I entre ells, activar efectes.
Les cartes activen efectes de punts
com, per exemple, tots els personatges que tinguis en vertical
que siguin de la família d'Escut Verde
donen tants punts, d'acord?
I aconseguir tants punts com puguis.
O si tens...
Aquest personatge et dona 10 punts
si el tens a un dels extrems de la graella.
Són condicions que fan que tu esperis
agafar aquella carta quan la puguis col·locar, d'acord?
I aquests combos donen reaccions en cadena
que fan muntar un petit castell de cartes literalment.
Com juguem?
És molt senzill.
Tu comences amb unes monedetes d'or i unes claus
i el tauler la graella de nou 3x3 buida, d'acord?
És una quadrícula que haurem d'omplir.
Al centre de la taula hi ha dues files de cartes
que es van omplint, que és el mercat.
La ciutat alta, a dalt, amb els personatges més cars i potents
que donen més punts,
i la ciutat baixa, més assequibles
però també menys puntuables i amb trucs amagats.
Un PO, que és el missatger,
una altra figureta de fusta,
ens indica en quina de les dues files està activa
la possibilitat de comprar.
És a dir, si jo tinc la figureta de fusta
a la ciutat alta, sol puc gastar cartes
de la ciutat alta al meu torn.
Ara, jo a mi em donen unes claus
que si no me les gasto suposen un punt
al final de la partida que me les puc gastar
perquè la figureta de fusta baixi
de la ciutat alta a la ciutat baixa
i poder agafar una carta de la ciutat baixa, d'acord?
Aquest PO l'anomenem el missatger, d'acord?
Molt bé.
Cada cop que col·loquem una carta al nostre regne
s'activa el seu efecte especial.
Potser ens dona or,
potser ens fa puntuar altres cartes,
potser ens fa agafar una carta nova
o potser ens permet
col·locar-la a una posició clau
que tiri un combo, d'acord?
Castle combo.
I aquí és on tot pren sentit.
És un joc de cadenes.
Com més bé planifiquem on col·loquem les cartes,
més reaccions podem provocar
i com més reaccions, més punts.
Evidentment, l'atenció de veure aquella carta
que tu necessites i que la gapi l'altre.
Clar, que la vols tu i no la acabes tenint, no?
Exacte, exacte.
És un joc molt polít visualment.
Està fet amb caricatures,
amb molta gràcia de personatges així,
com de dibuixos medievals.
Queda molt bé una estètica, com diríem, desenfadada,
de conte.
Són il·lustracions medievals, simpatiquetes,
i molt clar d'entendre.
Amb les icones s'entén perfectament, d'acord?
El reglament és claríssim.
A més a més, el fet que tot sigui obert,
és a dir, tots veiem el que està construint l'altre jugador
o els altres jugadors,
fa que sigui molt fàcil per a jugadors
que no estiguin iniciats, d'acord?
És un joc, per mi, que és ideal per a famílies.
Vull dir que és un joc ràpid,
ràpid, que en 20-25 minuts el tens jugat, d'acord?
Vull dir, per grups d'amics,
per gent que no sigui molt experimentada, d'acord?
I a més a més, el fet de fer combos intel·ligents
et fa tenir ganes de jugar una altra partida.
La gent acostuma a jugar al cas del combo
3, 4, 5 vegades seguides.
De fet, està exaurit.
Repeteixo, vull dir que no es troba ara.
Estem esperant que Maldito tregui la segona edició, d'acord?
Hi ha moltes cartes, hi ha 78 cartes diferents,
per tant, les combinacions són altíssimes,
es pot rejugar.
La veritat és que és un joc que et dona aprenentatge
perquè cada vegada saps més com jugar-lo, d'acord?
Però que cada vegada et sorprèn perquè no saps
quines cartes sortiran, d'acord?
Per mi combina la simplicitat del joc familiar
amb la profunditat justa una mica
perquè aquests jugadors que són més abesats
vulguin jugar.
Nosaltres aquest cap de setmana vam fer les colònies
de molins de jocs que ens vam anar de divendres,
a diumenge,
a jugar sense parar menjar, dormir, jugar.
Quina experiència més xula.
Sí, molt, molt, molt.
I la veritat és que sembla mentida,
vam jugar a jocs llargs,
però el cas del combo el poses a taula
i la gent vol seguir jugant.
Per mi és un joc que us aconsellem.
I veritablement val la pena esperar
que el torni a publicar Maldito,
per comprar-lo és econòmic,
val 17, em sembla, 18 euros,
si això és econòmic,
però és un joc petit que el posen dur a qualsevol lloc,
no necessites molt espai per jugar-lo
perquè cadascú fa la seva grailleta de 3x3.
Un gran joc.
Per tant, val la pena anar a la mitjana
i jugar a casa al combo.
Avui, Egipte...
Viatges a temps.
M'encanta, m'encanta.
Exacte, exacte, Dani.
Gran joc, de veritat.
Avui hem marxat cap al passat.
Primer hem començat parlant de Ra,
on hem invocat el poder del Déu del Sol,
on també amb aquest joc
hem d'adoptar el rol d'un llinyatge de reis,
com dèiem, en la TIC Egipte,
on amb unes accions vas realitzant també
diferents qüestions en el teu torn.
Però després hem acabat parlant d'aquest...
Bé, així molt resumit.
Si voleu escoltar tota l'explicació que ha fet
de forma detallada, com sempre, en Ricard,
podeu recuperar el podcast,
al www.radiodesbend.com.
Però és que hi ha hagut més,
perquè també hem parlat de Castle Combo,
aquest joc que també és de l'editorial Maldito Games,
en aquest cas,
i que cada jugador haurà de construir
el seu propi regne
escollint personatges del castell o de la villa.
Ricard, cuida't molt.
Moltíssimes gràcies per aquestes dues recomanacions.
Que tinguis molt bon cap de setmana.
A tu, Dani.
I ens veiem en breus, d'acord?
Gràcies.
Bona rebella.
Vinga, una abraçada.
Adeu, Sant Just.
I fins aquí, el refugi d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ens ha escoltat avui
i també a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous.
Com sempre, nosaltres tornem demà de 5 a 7
aquí a Ràdio d'Esvern demà amb un especial Conèixet.
Dues hores de Conèixet
per acomiadar-nos d'aquesta temporada amb l'Aina del Pino.
Ha estat un plaer estar amb vosaltres avui,
que sigueu molt feliços i ens escoltem demà.
Adéu-siau.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!