logo

El Refugi

Magazín de tarda, amb Daniel Martínez Magazín de tarda, amb Daniel Martínez

Transcribed podcasts: 251
Time transcribed: 18d 11h 15m 41s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja és dimarts, anem avançant en aquesta setmana que ens té moltes coses xules preparades perquè recordeu que aquesta és la setmana de la castanyada, que és una tradició aquí catalana i que a nosaltres ens agrada molt. Però va, ara sí, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem com sempre amb el zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb els sons de casa, la secció musical de la Montse, seguidament Mare meva quin xou amb la companyia teatral Mare meva i acabarem amb la sala Vito i la seva secció Cultura al dia.
Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu.
Junts per Catalunya va trencar ahir definitivament amb el PSOE al Congrés dels Diputats. La formació de Carles Puigdemont va anunciar que posava fi als acords amb els socialistes i que a partir d'ara se situaran a l'oposició, després de mesos de tensions i promeses incomplertes segons el Partit Independentista. Escoltem el líder de Junts, Carles Puigdemont. Nosaltres no estem disposats a continuar ajudant un govern que no ajuda Catalunya. Si va bé per Catalunya, parlem-ne.
Si no, adeu-siau. El PSOE ha actuat ignorant la seva debilitat parlamentària i no ha fet cas dels avisos i senyals que els hem anat enviant aquests 22 mesos de treball, de manera que el PSOE ha trencat l'acord d'investidura a consciència. Per tant, és el PSOE el responsable màxim. Per què? Perquè és ell, no junts. És ell que té a l'abast totes les palanques del poder. No n'hi falta cap.
El PSOE ha reaccionat amb prudència. Des de Ferraz asseguren que no són ells qui han trencat el pacte i defensen que s'han complert compromisos clau, com la llei d'amnistia o l'oficialitat del català. El govern de Pedro Sánchez confia mantenir la legislatura oberta, tot i que la majoria parlamentària queda ara més fràgil
Des de l'oposició, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijo, considera que la decisió de Junts confirma la debilitat de Sánchez
I el Partit Popular veu aquesta crisi com una oportunitat per forçar un canvi polític, tot i que Junts ja ha avisat que està en contra d'una moció de censura. Mentrestant, Vox ha expressat dubtes sobre participar en qualsevol maniobra amb el partit de Puigdemont i acusa tant el PP com el PSOE de mantenir el país textualment segrestat per les minories separatistes. Amb aquesta decisió, Junts dona per tancada també la taula de negociació a Suïssa,
Amb el PSOE hi posa fi a una etapa de 22 mesos de contactes. Aquesta situació obre al Congrés un escenari d'incertesa en què cada votació pot ser decisiva per la continuïtat del govern central. Els juntaires ja han dit que aniran votació a votació i que donaran continuïtat només a aquelles propostes que beneficin els seus interessos.
El govern de Salvador Illa va tancar ahir dos acords polítics clau que s'aprovaran avui al Consell Executiu. D'una banda, amb els comuns ha pactat la creació d'una unitat a antidesnonaments que reforçarà els serveis d'atenció a persones vulnerables amb dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca.
La nova estructura vol actuar abans que els jutjats o els Mossos intervinguin i pretén donar una resposta coordinada a l'emergència de l'habitatge. L'acord inclou també l'activació del Registre de Grans Tenidors d'Habitatge, que permetrà identificar propietaris amb més de 5 pisos
o 10 si són de lloguer social, per controlar millor el mercat i evitar pràctiques especulatives. Paral·lelament, el govern ha arribat un acord amb Esquerra Republicana per aprovar un nou decret de desplegament de les energies renovables. El text substitueix el que va de caure al juliol i elimina la figura d'interès públic superior dels projectes solars i eòlics per garantir que els ajuntaments tinguin veu en les decisions.
Amb aquests acords, l'executiu d'Illa consolida el seu suport parlamentari i busca estabilitat en un moment polític marcat pel trencament de Junts amb el Partit Socialista Obrer Espanyol.
I Extremadura Moviment. Tindrem eleccions anticipades. La presidenta extremenya, Maria Guardiola, les va anunciar ahir, pel pròxim 21 de desembre. Guardiola ha pres la decisió en veure el bloqueig polític que ha impedit aprovar els pressupostos de la comunitat. Guardiola ha assenyalat el PSOE i Vox com a màxim responsables de la situació per la seva falta de voluntat de diàleg i els ha acusat de fer perdre el temps als extremenys.
La dirigent del PP ha defensat que sense pressupostos el govern autonòmic no té eines per impulsar polítiques de creixement i protecció social, ha assegurat que no té por de tornar a les urnes i que la seva decisió respon a la necessitat d'evitar el bloqueig institucional.
El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, finalment, tot i la negativa dels familiars de les víctimes, assistirà aquest dimecres al funeral d'estat a memòria de les 229 víctimes de la dana, presidit pel rei d'Espanya. També hi acudiran Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijo...
i els expresidents José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero, mentre que Felipe González i Santiago Abascal han declinat anar-hi. L'executiu d'Amazon ha declarat dola oficial per demà, 29 d'octubre, i ha duplicat les ajudes per la reactivació econòmica dels municipis afectats, que pesen de 20 milions a 40.
Paral·lelament, Feijó ha afirmat aquest matí al Congrés dels Diputats que Mazón haurà de respondre totes les preguntes sobre la seva actuació el dia de la Dana en les comissions d'investigació del Senat i de les Corts Valencianes.
I atenció perquè encara surten més detalls d'aquella tràgica tarda. La cap del Servei d'Emergències Valencianes, immaculada Piles, ha declarat avui demanant la jutgessa i el fiscal en la causa oberta per la dana. Piles ha ratificat que a les 18 i 34 hores la delegació del govern li va advertir que era necessari activar l'ES-alerta, aquest sistema d'alertes a tota la població. Segons el seu testimoni, des del CECOPI,
van respondre a les hores que no ho farien i que ho estaven gestionant. Finalment, l'avís d'emergència es va enviar a les 20 hores, a les 8 i 11 minuts, quan ja hi havia nombroses víctimes mortals.
Estudiants d'ESO, FP i batxillerat han participat aquest dimarts en una vaga contra l'assetjament escolar convocada pel sindicat d'estudiants. La protesta vol denunciar el cas de Sandra Peña, una nena de 14 anys de Sevilla que es va suïcidar després de patir bullying.
Així també com el possible cas d'un noi de 15 anys del Macelles que també es va suïcidar i s'investiga com a assetjament. Les manifestacions han recorregut Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, així com altres ciutats espanyoles com Sevilla, Bilbao i Madrid, amb el missatge de solidaritat amb les famílies i exigint mesures clares i concretes contra l'assetjament escolar.
I ara obrim un nou espai al noticiari que mantindrem al llarg de tota la temporada. Benvinguts a l'espai de notícies de Sant Just, on cada dia us portarem els titulars més rellevants del nostre municipi. El Ministeri de Sanitat acredita l'Hospital Moïssès Brogi per formar especialistes en dermatologia. El centre hospital de referència per a Sant Just incorporarà un resident per any a partir del 2026 i reforça el seu paper com a hospital universitari dins del Consorci Sanitari Integral.
Els secrets del Jardí de les Delícies, nova conferència de l'Augue amb l'historiador de l'art Damià Martínez. El director del Museu del Renaixement de Molins del Rei analitzarà l'obra de Bosch el 30 d'octubre a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Sant Jus manté una ocupació hotelera del 74% durant l'estiu, impulsada pel turisme de negocis i de proximitat. La majoria de les reserves s'han fet en línia i més de la meitat dels visitants han estat internacionals, en un estiu marcat per l'estabilitat del sector al Baix Llobregat. Ara sí, toca ritme, ara toquen els esports.
Bona nit!
La selecció espanyola femenina està molt a prop de la final de la Nations League. Després d'imposar-se 4-0 a Suècia en el partit d'anada, el combinat de Sònia Bermúdez té gairebé assegurat el bitllet per la final, però encara ho haurà de confirmar aquesta tarda, a les 7 de la tarda, a Göteborg. La roja va començar l'era Bermúdez de la millor manera, amb un joc dominant i arrullador.
davant del tercer classificat del Mundial. Per tant, Suècia no és un rival ni molt menys petit. Malgrat la resistència i la duresa del rival, Espanya va mostrar intensitat i solidesa defensiva i ara l'equip buscarà sentenciar l'àstima final en un estadi amb temperatures molt baixes i acostar-se així a l'objectiu de revalidar el títol de la Nations League.
I atenció perquè avui arrenca la Copa del Rei, el torneig més antic del futbol espanyol. Amb els primers partits de la fase inicial, el Barça com a actual campió encara no participarà en aquesta primera fase i s'assumirà una mica més endavant. Entre els partits més destacats d'avui tenim el Constància Girona i el Toledo Sevilla, que prometen emoció i intensitat des de l'inici. I demà...
data molt important pel poble, serà el torn de l'Atlètic Sant Just que rebrà el Mallorca a l'estadi municipal de l'Hospitalet de Llobregat en un duel on l'equip local buscarà donar la sorpresa i avançar a la següent ronda del torneig. La Copa del Rei comença amb moltes ganes de protagonisme per als equips més modestos.
El capità del Real Madrid, Dani Carvajal, ha estat intervingut amb èxit d'una artroscòpia al genoll dret lesionat greument fa un any. Aquest mateix genoll es va lesionar molt greument fa tot just un any. Carvajal començarà avui mateix la recuperació sense detallar-se els terminis exactes, però el club va pensar que probablement no tornarà a jugar fins a principis del 2026.
I acabem recordant-vos que aquesta tarda, a dos quarts de nou, el Barça de bàsquet s'enfrontarà a l'Emporio Armani Milán en un duel de l'Eurolliga. I ara presentem la cançó del dia.
I és que avui us porto un clàssic de la música espanyola que mai pot fallar, per exemple, en un viatge llarg de cotxe. Aquests viatges llargs anant per Espanya, no ho sé, quan vas cap a Andalusia, cap a Extremadura o cap a Galícia amb cotxe, doncs aquesta cançó per mi és perfecta per aquests viatges.
El tema d'avui combina humor, ironia i nostàlgia, construint un relat ple d'imatges sorprenents i una miqueta exagerades, amb un estil irònic i juganer que transforma els records i les vivències en metàfores emocionals. La lletra barreja referències històriques, personatges famosos i situacions quotidianes, creant un efecte de collage on la realitat i la imaginació s'arriben a confondre.
També destaca per la seva proximitat i la seva intimitat amb detalls personals que fan que el to de la cançó sigui molt divertit però alhora molt tendre. L'artista és un cantant i compositor espanyol reconegut per narrar històries quotidianes amb un llenguatge directe i molt proper.
evolucionant del poc rock juvenil a sons més madurs, mantenint sempre una forta connexió amb el seu públic. Com sempre, us deixo tres pistes per a qui intenteu endevinar-la. La cançó es va publicar el 2023, o sigui que ja fa uns quants anys. L'artista és d'Oviedo i té una forta connexió amb la ciutat. I, com ja he dit, l'artista va començar la seva carrera amb un estil...
molt més desenfadat, molt juvenil molt, bueno, així, juganer, podríem dir i ha anat evolucionant cap a un estil més madur i reflexiu que també li han comportat algunes crítiques però jo crec que ara ja tenim quòrum a la societat espanyola i tots estem d'acord que és un gran artista però va, no m'enrotllo més i això ja ho hauríem de tenir així que que soni sé lo que hicisteis de Melendi
Detrás de una tormenta siempre llega la calma. Después de que nos amamos fumamos un pito apachas. Después de arrancarte una costilla mordí la manzana. Después de que aguantamos la bomba en Hiroshima. Después que un tal Bin Laden arrasara New York. Después de que los Harlem Globetrotters te encertaran en mi corazón. Dejarían de sentir para mí las flores.
de esa que te fumas y no ves tu acolores. Dejarían de existir tus ojitos verdes, tus vaqueritos rotos, tus vestidos cortos de vida alegre. Y esa Juana sin arco, ese Bill sin gays, aquella foto de aquel narco que vi, te debéis, y esa cabaña en el lagón.
Sé lo que hicisteis el último. Verano y esa Juana sin arco, ese Bill sin gays, aquella foto de aquel narco que viste de base y esa cabaña en el lago. Sé lo que hicisteis el último.
Una derrota, siempre hay una esperanza, cuando te veo un pelota mi corazón busca calma detrás de esa bonita sonrisa que hoy duerme en mi cama. Después de que Corea nos jodera el mundial, después que William Wallace gritara libertad, después de que la tuna le cantara una mentira a la cruel realidad.
Fins demà!
Fins demà!
Y esa Juana sin arco, ese Bill sin gays, aquella foto de aquel narco que viste de base. Y esa cabaña en el lago, sé lo que hicisteis el último verano. Y esa Juana sin arco, ese Bill sin gays, aquella foto de aquel narco que viste de base. Y esa cabaña en el lago, sé lo que hicisteis el último verano.
Doncs una cançó molt xula i el que dèiem, és un gran clàssic, però ara baixem les revolucions i anem a l'efemèride del dia.
Avui, 28 d'octubre, recordem una de les dates més decisives del segle XX. Avui fa 63 anys que el món va respirar lleujat en saber que s'havia evitat una guerra nuclear. Ens situem a l'octubre de 1962, en plena Guerra Freda. El món vivia una tensió extrema entre les dues grans potències, els Estats Units i la Unió Soviètica.
Avions espia nord-americans van descobrir que la Unió Soviètica estava instal·lant missils nuclears a Cuba, a pocs quilòmetres de les costes nord-americanes. Durant 13 dies, 13 llargs dies en silenci, amenaces i nervis, el món va contenir la respiració. Qualsevol pas en fals podia desencadenar un conflicte que podia haver suposat el final de la vida al nostre planeta.
El president John Fitzgerald Kennedy a Washington i Nikita Khurshov a Moscou mantenien una partida d'escacs en silenci en què la humanitat sencera era la peça més fràgil. Finalment, el 28 d'octubre de 1962, arribava la notícia que tots esperàvem.
Khrushchev acceptava retirar els missils de Cuba a canvi que els Estats Units retiressin els seus missils de Turquia i prometessin no envair l'illa de Cuba. La crisi s'acabava i amb ella s'esveia el perill imminent d'una guerra nuclear. Aquell dia no hi va haver vencedors ni vençuts, només un gran triomf, el de la raó sobre la destrucció i el del diàleg sobre la por.
Avui, més de 60 anys després, aquesta efemèride ens recorda com d'important és escoltar abans d'apuntar i parlar abans d'atacar. Perquè sí, en aquell octubre de 1962, la humanitat va estar a punt de desaparèixer. El futur no s'escriu amb missils sinó amb paraules, no amb por sinó amb diàleg i esperança.
I ara sí, comencem les seccions del programa. Comencem amb els sons de casa.
Hola Montse, què tal? Molt bones. Com estàs, tot bé? Sí, molt bé. Molt bé, doncs amb ganes de tornar a sentir l'actualitat musical, a veure què ens portes avui. I res, molt content de tenir-te aquí, eh Montse? Igualment, el mateix dic molt contenta d'estar aquí i doncs bé, com tu has dit, us porto més actualitat musical, com sempre.
perquè a més aquesta setmana passada ha vingut bastant forta pel que fa a novetats, ja que els festivals catalans més top s'han posat a les piles tots alhora i han fet un petit avançament dels grups que participaran.
Però és que abans de parlar dels festivals cal comentar que Buus ha anunciat la seva gira per l'any 2026, o sigui aquest any que ve, en la que celebrarà els seus 20 anys i ens confirmen que seran en gran part d'aquests festivals com el Canet Roc, el Cabro Roc, el Festiuet o l'Empordà Fest.
Bueno, realment, com cada any, no? A tot arreu, sí, sí. No ens ha de sorprendre perquè sempre són així, sempre animen la festa a tot arreu on van. No ens sorprèn perquè realment els bues sempre estan a tot arreu. Però també t'he de dir, crec que l'últim concert que faran és al Liceu, no? Em sembla? Sí, no, al Palau de la Música. Ah, és veritat, perdó, al Palau de la Música, sí, és veritat. Sí. O sigui que, bueno, almenys és un concert especial, no? Sí, sí, sí, i tant. Molt bé.
I bé, doncs, d'aquests festivals, amb un d'ells és el Festiuet, que a part de vos, també ha confirmat que ells seran Juan Magan i Detallets. Molt bé. Juan Magan, un nom que m'ha sorprès bastant, la veritat. Sí, la veritat, al final el Festiuet també fa una mica això de mescla. Sí, sempre agafen algun grup conegut. L'any passat van portar Camela. És veritat. I ara Juan Magan. Juan, està bé. Sí.
No ens mata, no, tampoc? No, no, no. Mentre es porti en festa ja sirve, no? També hi ha l'Empordafest, que ens avança que comptarem amb la Greta, que és la germana de la Mosca i la Bat Gial, que també s'estan introduint a l'escena musical urbana, igual que les seves germanes, i també confirman un altre cop buhos i detallets. Per tant, sembla que tindrem un any ple d'aquests dos grups de música. Molt bé. Buhos i detallets fins la sopa. Ja està bé, ja està bé. Sí, sí.
Fins demà!
Però, en canvi, la Telecogresca canvia una miqueta de registre i ens anuncia Auxili, DJ Trapella i Boom Boom Fighters i Cuca P. Molt bé. Això que sonava ara, no? Sí, exacte. És un estil més rigui i, per tant, predominarà més aquest tipus d'estil i no tant, potser, diguem-ne, comercial. El pop rock català, que estàvem més acostumats, potser, no? Exacte. Veurem també per què han dit que encara estan pendent de fer altres confirmacions.
Sí, i tant, ens confirmaran més grups pròximament. De moment, la primera etapa d'entrades, o sigui, com la primera tanda, les més barates, ja s'han esgotat. Ah, ja està. Ostres. Sempre vaig tard. Sempre anem tard, no, no, jo també, jo tampoc les he comprat perquè dic, bueno, encara queda molt típic. Tanecogresca és un dels festivals que a mi més gràcia em fa, mira. Sí, són molt xocs.
Perquè és com l'abril, març... Finals de març, crec que és aquest any, el 28 o així. No sé, és un festival que m'agrada. Sí, perquè a més és organitzat per estudiants, s'ho curren molt, val molt la pena, la veritat. Però va, seguim amb altres temes. Seguim amb altres temes, exacte, perquè... El que diré ara, més que un titular, ho podem considerar una mena de curiositat, i és que el Miki Núñez, famós cantant sortit d'Operación Triunfo, que també va participar a Eurovision...
Sí. Va penjar la mateixa història que Saxeni, que és un grup biaïdatà que també ho està petant en el panorama musical. Sí, sí, sí. Per tant, hi ha teories que això vol dir que potser trauran música junts pròximament. Home, sembla ser que sí, no? Si pensen històries semblants...
No, l'assemblant no, literalment, la mateixa. La mateixa, la mateixa. O sigui, era una foto, si no recordo malament, que estaven com en una mena de plató, potser gravant un videoclip o alguna cosa així. No, no, doncs, va, esperem que sí, perquè realment Saxeni és un grup que està fent molt bé les coses. Sí, sí, sí. I el Miki ja és conegut a tota Espanya, i sobretot a Catalunya, que li tenim molt de carinyo, no? I també has parlat d'OT. OT realment està molt de moda últimament, ara ha tornat, no? És la quina edició és ara, jo, perquè jo em perdo.
També. Ni idea. És la de 2025. Ara ja és a edició 2021. Clar, perquè vam començar fent com el 2001 o així, si no recordo moltament. Amb la Itana, no? 2001, t'estic parlant. Ah, vale, vale. La primera, primera. Allà va sortir el Bisbal, el Bustamante, la Rosa d'Espanya, la Xenó, etcètera. Sí, sí.
I després van fer com diverses més, semblava que no tenia molt d'èxit i ara després van tornar al 2017. I del 2017 a ara el 25 sí que han fet em sembla que gairebé cada any. Vale, vale, vale. I em sembla que vas anar ahir, no? Vaig anar ahir de públic, sí, sí. I què tal? Com és això d'anar a públic? Sí, sí, és molt locura, la veritat. És guai. Perquè una cosa és veure-ho des de la tele que al final dius, bueno, mira, és un programa més, veus gent cantant, que després potser es fa famosa, molt bé, no?
Però estar allà és una sensació molt més xula, la veritat. Perquè, tot i que és veritat que potser fa una mica de mandra, perquè et fan estar allà... A Sant Cugat, no? No, a Terrassa. Ah, a Terrassa. Sí, hi ha una mena de platós molt grans que graven allà, gairebé tot allò de GES Music, també es grava... A mi mateix no me'n recordo, el programa de TV3 que es diu Zenit, que també és musical. I també es fan molts videoclips d'artistes, van molt cap allà, també.
Sí, diria que sí, estar al costat de l'Hospital del Tòrax. Sí, sí, sí. I doncs això, sí, sí, va ser. Molt bé. Una experiència molt xula, la veritat, veure-ho allà en directe i a més, com que a mi m'interessa el món de la tele, doncs, mira. Vale.
Més coses, més coses. Parlem ara de la Rosalia, no? Sí, efectivament. Després d'aquests titulars, seguim amb un tema que vam deixar pendent la setmana passada, que és la Rosalia i el seu nou disc.
Doncs comentàvem que va publicar a les seves xarxes la partitura de Bergain, una de les cançons d'aquest nou disc que havia fet que molts músics a les seves xarxes la toquessin per esbrinar com sonaria aquesta pròxima cançó, no? Al final el que vam dir que és una estratègia de màrqueting
molt original, que havia tingut molt d'èxit i al final la Rosalia es fa promoció d'ella mateixa gratuïtament. Sí, la veritat que Rosalia ens està tornant a tots una mica bojos amb això del seu nou disc luxe i ens té a tots molt pendents i molt enganxats. Totalment, sí, sí. Doncs bé, dilluns passat a la tarda, just quan vam acabar de fer el programa aquí, al cap de dues horetes, em sembla que va ser a les vuit o així,
Va fer un directe en Instagram mentre es conduïa cap a Callao per parlar amb els seus seguidors sobre el nou àlbum i així va ser com tots els seus fans la van liar, esperant-la a Callao, bloquejant tot Madrid, literalment. I doncs res, després de tot aquest merder, es veu que a la Rosalia li posaran una multa per desordre públic. Sí, això vaig veure que l'Almeida, el president de l'alcalde de Madrid,
Va posar, no sé si és com una denúncia o una multa, però sí, sí, la bona multa, eh? Sí, sí, sí, per això. Va veure com acaba tot aquell enrenat. Bueno, és que tots els fans van anar ja com bojos bloquejant. I què va presentar a Callao? Després de tanta expectació, què va presentar? Doncs va presentar això, la portada d'aquest àlbum de Lux. Molt bé.
que sembla així d'una estètica més aviat religiosa, però segur que ens sorprendrà, com sempre, amb el seu estil de música tan variat. Bueno, i em sembla que ja hem començat a tastar una mica de looks, no? Sí, sí, de moment... Aquí, ahir vam estar pendents del programa, la vam posar en directe i tot.
Sí o què? Clar, va sortir a les 5 de la tarda. Va sortir a les 5 i vam aprofitar i vam reaccionar en directe. Però explica'ns una mica més. Doncs bé, us explico una mica de moment això. Podem veure el nom de tots els temes amb els que comptarà aquest àlbum però en un moment només podem escoltar aquest tema del qual va treure la partitura.
que comentàvem que podia ser d'estil electrònic, ja que el nom fa referència a la discoteca Tecno de Berlín, que és considerada com el temple de la música electrònica, i al final convidaria a pensar que sí que tot l'àlbum seria una mica aquest estil.
Però de moment aquest tema inicial no sembla que sigui tecno, perquè vau escoltar ahir, sinó que realment tot el contrari, sembla més tipus sinfònic, d'òpera, una mica fins i tot com religiós. A veure si podem escoltar un trosset.
Sí, realment... De tecno no té massa, ni tecno ni electrònica... Però també t'anava a dir, després la cançó és curiosíssima perquè evoluciona d'una manera molt curiosa i després sí que veiem una part com més tecno... Sí, cap al final... Però al principi, i a més és en col·laboració amb Lips Tumor, que aquest és un productor tecno molt famós. Sí, sí, sí. I és una cançó curiosíssima i jo el que he estat veient a molta gent, bé, molta gent que sap molt més que jo de música,
és que realment no és una cançó que ens posaríem per gaudir-la, perquè sinfònicament és molt xula de sentir, però no és la típica de discoteca ni molt menys, però és com una peça que ens introdueix el que serà una gran obra mestra. Jo crec que sí, jo crec que és com per avançar aquest disc, potser com un camí a el que serà el disc.
hem passat per diversos estils. I jo crec que serà això, que el disc tindrà com un sentit, que anirà evolucionant a la llar de les cançons. No seran cançons sueltes, sinó que tot tindrà un sentit. Jo crec que amb el que s'ocorra a la Rosalia és molt possible que sigui una cosa així.
Sí, sí, no, no. Que sigui tota com una obra conjunta, totes les cançons. El que està clar és que feia molt de temps que no escoltàvem una cançó així i realment sembla, bueno, és una obra mestra, realment veiem com anirà aquest disc luxe. Sí, sí, sí, perquè a més aquesta cançó s'ha estrenat juntament amb un videoclip del qual realment es poden fer múltiples interpretacions i la veritat que no tinc temps de fer-ho.
Però això és com que ha patat molt a les xarxes, tothom interpretant les seves opinions. Una cosa que m'ha semblat interessant és que diu que l'única forma de salvar-nos és amb intervenció divina. Aquí tornem a trobar aquest toc més religiós. Mira, ara escoltem la part més tecno. To you love me? To you love me? To you love me?
Realment molt curiós, eh? Molt curiós. Sí, sí. Sempre sorprèn la Rosalia, la veritat. Doncs sí, sí, aquí... No sé què pensar. Ja, ens seguirem sorprenent perquè és el que et deia. Jo tampoc entenc massa de música i tot el que he anat dient ho dic replicant a gent que en sap molt més. Sí, sí, sí, totalment. Però bueno, amb ganes, amb ganes de... Sí, el que sabem segur és que l'àlbum sortirà sense el 7 de novembre i això segur que ens porta a moltes altres sorpreses amb una barreja brutal d'estils i a veure si ens ajuda a entendre una mica més...
de què anirà això, no? Jo també tinc ganes de veure un vídeo de mitja hora, potser, d'un youtuber explicant-nos bé què és aquest videoclip, què és això, què és tot això. Fins i tot, jo et dono la proposta que convidis algú que sàpiga la música i a veure què n'opina. Home, doncs estaria molt bé, a veure si el trobem. Però ara canviem de tema, eh? Sí.
Doncs ara ens posem una miqueta més animats perquè aquest cap de setmana és el Cabro Roc, La Castanyada, no? Aniràs o no? Sí, ja aniré. Ens veiem, eh? Tu també? Molt bé, ja ens veurem per allà i tant. Perfecte. Doncs sí, aquest cap de setmana torna un dels millors festivals de Catalunya, aquest cop amb aquesta primera edició de La Castanyada, ja que normalment es fa sempre els mitjans de juny i aquest any han fet també aquesta altra nova edició. Sí, una nova edició. Pels dies 31 d'octubre i 1 de novembre.
Vam estar parlant aquí amb l'organitzador del Cabre Rock Castanyada. Sí? Sí, vam trucar a Telefònica i ens va explicar això, que trobava que realment a Catalunya tenim la Castanyada, que és una celebració xulíssima, però que no es feia com cap festa supergrant, superimportant,
I van veure aquest buit i van dir, mira, ens la juguem, fem un festival i realment sembla que li ha sortit la jugada rodona. Ara comentarem una mica el cartell que porten, però la veritat és que és molt xulo, porten dels millors grups de Catalunya. Totalment. I jo crec que és una proposta que ha agradat a tothom i molt xula. En un dia tan especial. Anem a comentar una mica els horaris, va.
Sí, doncs això, la setmana passada van sortir els horaris. Sembla que seran dues nits molt prometedores. La primera nit, de divendres a dissabte, comença a les 5 i mitja amb Clima, que és un grup de l'Alempordà que combina pop, rock i ritmes festius per assegurar-nos bon rotllo i festa amb els seus temes. Tot seguit, tindrem la Julieta, una de les veus més destacades de l'escena urbana actual. Molt bé, sí.
Després també t'anima a dos clàssics de la música catalana que són Els Pets i tot seguit Teràpia de xoc. No, és que des del principi realment que el festival ho va petar. Van començar dient que vindria Teràpia de xoc, llavors aquí ja la gent es va engrescar molt. I tornen després d'un munt d'anys sense tocar. Sí, sí, porten un bon temps inactius i ara tornen en aquest escenari.
I després també tindrem més escena urbana i pop, no? Sí, exacte. Els clàssics de l'escena urbana i pop, que com comentàvem són detalles, juntament amb mosca i també figaflaues. I per acabar la nit de la millor manera possible, a les 3.50, o sigui, tot això que hem dit és de 5.30 a 3.50 de la nit, doncs tindrem a la fumiga.
Brutal, brutal. Que, bueno, ja vam dir que s'acomiadava dels escenaris, que queden diversos concerts aquest any i l'any que ve segur que també farà molts més. Sí, segur que sí. I, doncs, bé. Amb ganes, eh, de veure la formiga. Sí, i tant. Tinc moltes ganes. Jo també, moltíssimes.
I entre tots aquests concerts, és a dir, entre concert i concert, mentre es fan el canvi d'escenari i tal, comptarem amb els que són per mi els millors DJs de Catalunya, que són Encaso i la DJ Trapella, que animaran els canvis d'escenari de la millor forma possible. Molt bé, i dissabte... La meva mentida, carregant aquest pes, no et podria viure.
Doncs dissabte, la nit següent, començarà a les 4 i mitja amb Al·lèrgiques al Polen. Bueno, nit, tarda, eh? Sí. Jo dic nit perquè és com que tot passa per la nit, o sigui, bueno, acaba a les 5 i escaig de la nit, però realment comença a la tarda, sí, sí. Comença a la tarda a les 4 i mitja amb Al·lèrgiques al Polen, que és una banda emergent de pop rock i que està format per 6 noies que ho comencen a petar en l'escena musical catalana. Totalment.
Tot seguit tindrem a Mamaducha, després a la SU i a Ginestà, que són tres artistes ja molt consolidats en la música catalana, que també apareixen en molts festivals. No, no, i ganes. La veritat, Ginestà també és més tranquil, més pausat, però mola molt. Exacte, això anava a dir ara, que Mamaducha és bastant més festiu i en canvi Su i Ginestà són més sensibles, més calmats, però que també sempre animen al públic.
I, de fet, hi ha una exclusiva del Mamaduixa que ha sortit aquesta tarda, que és que la setmana passada va treure com una reversió d'un tema seu amb Nil Moliner i la cantarà allà en primícia amb el mateix Nil Moliner.
Amb el Nilo Moliner? Sí, sí, sí, el festival. Em sembla que toquen, si no recordo malament, era a les 6.30 o 6.50, una cosa així. La putada és això, que l'han posat superaviat per tocar, però bueno. Bueno, Nilo Moliner, veí nostre, no? De Sant Feliu. Veí nostre, de Sant Feliu, efectivament. Molt bé, molt bé. I després, què tot? Després de tots aquests grups, a les 10.15 de la nit, tindrem el plat fort que tothom estava esperant, que és Oques Grasses. Molt bé.
Deu i quart horari per a tothom, eh? Per menys, famílies, joves... I tant, i tant, i tant. O sigui, realment estarà a petar. Sí, això t'anava a dir. Segurament, segur que en aquest concert serà quanta més gent hi hagi, ja que després de semblar que es retiraven, molts pensaven que seria el seu últim concert, però davant del silenci del grup no es pot confirmar res. Jo ja vaig portar les meves tevries, que sí que seguien...
Sí, sembla que sí. Jo crec que sí. És que és molt estrany que estiguin tan callats. Si no seguissin realment haurien dit alguna cosa. Això. Esperem que realment no sigui el seu últim concert. Segur que no.
Doncs això, no li donem més voltes al tema d'Ocas i seguim amb la nit de dissabte, que segueix sent molt prometedora, amb Buos, que ja hem parlat abans d'ells, que sempre animen la festa a tot arreu on va, i Auxili, Mític Grup Valencià, que segur que tampoc ens sabrà. Per anar acabant la nit tindrem a Dani Six i Isquit. Sí, és difícil aquest nom, eh? És molt difícil aquest nom, però bé, bàsicament és un duet de la música urbana que també ho comença a petar. Sí, la veritat que sí, ho estan fent molt bé, eh?
Som molt xulos de veritat. Ara estic buscant una cançó a Montse perquè vull que l'escoltis. A veure, sorprèn-me. D'aquests m'encanta. La coneixes o no? De moment no.
Perquè la calor se'n va, fins quan has volgut marxar. Vist que ara començava la millor època de l'any. Encara emborratxats pel sol, sento com el Moreno se'n va. I ara em trobo pensant en aquell veron ens vam creuar. Estàvem on volíem estar.
Para el estribillo, ja sí. No, no, és molt xula. És molt xula aquesta cançó. I és el que tu deies, eh? Realment, grup emergent i que ho estan fent molt bé les coses i sembla que van cap a dalt, eh?
Totalment, i això, doncs, el Cabre Rock els ha volgut donar una oportunitat per donar-se a conèixer encara més davant de tot aquest públic, no?, que seran molts. Perfecte. I, doncs, això, finalment aquesta nit acabarà amb el xou de Mont DJ, que posa, sobretot, música pop i reggaeton, doncs, per animar la festa fins al final. Molt bé, el Mont DJ també un dels grans DJs de Catalunya, eh? Sí, sí, totalment.
I aquesta segona nit, entre tots els concerts, el canvi d'escenari, gaudirem d'actuacions de sardanes amb la cobla contemporània, també gaudirem del gran aplec de cultura catalana, dels castellers de Mollet i els diables de Montmeló, a més de la DJI Natura, que també anirà tocant entre els concerts. Tendrem aquí un tastet de la cultura catalana...
Totalment, amb això ja veiem que és un festival que opta moltíssim per això, per la cultura catalana, portant aquestes entitats que representen les nostres tradicions i també, com dèiem abans, que opten per celebrar la castanyada tots junts amb cultura catalana i música en català.
Que això està molt bé, que així reivindiquem aquesta festa davant del Halloween o altres coses que ens venen de fora. Tot i així aquest festival també tindrà un toc de Halloween, imagino que també per fer-lo una mica més divertit i tal, ja que compta amb un túnel del terror, que això es fa amb motiu de Halloween, però bueno, jo crec que serà xulo, no?, per tenir així activitats més a part dels concerts. Sempre està guai. I aquí, quan va venir l'organitzador, ens va comentar que farien això, un túnel del terror,
però també faran moltes altres activitats i, per exemple, hi haurà, que a mi això em va semblar brutal, hi haurà el típic toro mecànic, saps? Sí, que és un burro. Que és un burro català. Un burro català. És brutal, això. És veritat, això ho vaig veure i no m'he recordat el comentari. Això és brutal. I, a més, és gratuït, o sigui que...
A veure si ens podem... I tant. Segur que estarà a petar la gent totes aquestes activitats. Encara et faré un vídeo, Montse, i et pujaré a les xarxes. Sí, home, no t'atreveixis. Ja et dic jo que no. I aquesta pobra gent que s'hagi quedat sense entrada al Cabreroc, on pot anar? Doncs es proposa anar a Barracas, Girona,
Molt bé. Jo hi vaig poder anar aquest diumenge passat i la veritat és que ho tenen molt ben muntat, acompanyat de les fires, que segons diuen és una de les fires més grans de Catalunya. Molt bé. S'hi pot trobar molta varietat d'atraccions i paradetes i sobretot no sé com és que hi havia moltes tendes de castanyes. Mira. O sigui, entenc que és de castanyada però... A mi m'encanten les castanyes. Molt exageradament, moltes paradetes de castanyes, o sigui que està bé. I qui toca allà?
Doncs allà, almenys el dissabte, hi podreu veure a tres grups top, com són Doctor Prats, La Fomiga i Flash i Ice Cream. Molt bé, home, brutal. Realment, tres molt bons grups. I, bueno, sí, ja que ja estem a punt d'acabar, et vull preguntar, qui tens més ganes de veure en aquest Cabre Rock, Edició Castanyada?
Doncs, bona pregunta. Jo diria que la fúmiga, suposo, és el que comentàvem, que ho deixen, em poso una mica nostàlgica i mira. Doncs sí, jo la realitat és que ja estic amb tu. Gràcies. A qui més ganes tinc de veure és a la fúmiga, però també...
Ara fa un temps ja que no veig a Figaflauas i també ve de gust. Figaflauas jo també fa bastant que no les veig, sí, sí. També em ve de gust. També molen molt. Doncs Montse, mira, si vols, abans que ens acomiadem, fem una mica el que fem una mica a vegades amb els nostres col·laboradors i és que et demanaré una cançó perquè ens recomanis una última cançó i la deixarem aquí per acabar el programa. Doncs sí, mira, avui faré una mica modo efemèrides, com fas tu, que just demà complirà un any de la Dana,
Ai, Montse, aquesta la volia portar jo demà. T'he fet espoiler, eh? La volia portar jo demà, però bueno, la posarem dos dies seguits, que està molt bé. Cap problema. Doncs res, això. Van... Varios grups valencians s'han posat d'acord per fer una cançó tots conjuntament, que sembla que eren Malifeta, Pancho de Zoo... La raïs. La raïs també, és veritat. Sí, els xicos del maíz. Sí, sí, sí.
Bueno, ja saps el que aniré a dir. Doncs res, és una cançó que es diu lladres de sobretaula per anar en honor a les famílies afectades de la dana. Doncs sí, realment una cançó... Una cançó molt maca i emotiva, la veritat. Molt maca i emotiva i que, bueno, fa un homenatge a totes les víctimes que van patir la tragèdia de la dana per...
per realment el que diu el títol, per lladres de sobretaula, per uns polítics que no van saber fer la seva feina. Però bé, m'agrada molt aquesta recomanació, Montse, tot i que me l'ha robat. Demà la portaré igual. Demà ja ho argumentaràs més, jo he improvisat una mica ara. Molt bé, Montse, doncs moltes gràcies per la secció d'avui. Gràcies a tu. I ens acomiadem amb lladres de sobretaula.
Hi ha un el camor de pena Inocente el so del llamp Heu ensadona lesquenas han mezclat l'aigua i l'arena I baix a un monstre fe de fang Hi ha una taula que David Diuen que és la sang de Déu
Han begut fins quedar farts, el rellotge marca tard, i allà ningú diu adéu. I al país de l'Olivera, de la Plana i dels Serrans, la desgràcia té burrera i li ha pres la davantera a uns indignes governants. Allà un horto i la ribera,
on viuen els valencians. S'ha fet carn el mal presagi, la rosa s'ha fet naufragi, i engull la vida al seu pagament. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou i adreces sobre taula,
ofrenant incompetència va una colla de senyors. Que bonica està a València quan t'amagues de l'horror. I on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge, els llepos li fan massatge a mediocres vividors. Fis que la gent de les cases tornem a creuar el pont.
Tornen a omplir-se les places, va nuet l'emperador. I això és la nostra victòria, us farem sentir vergonya. Sou l'atacant la memòria d'aquell octubre traïdor. I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la, podriu tot el que toqueu. No teniu cor ni paraula, sou d'adreces sobre taula.
Fins demà!
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
La Fiscalia recorre l'absolució del diputat de Junts i exconseller de Cultura a l'exili Lluís Puig pel cas Cixena. Segons informa l'agència EFA, el Ministeri Públic considera que la sentència està plegada d'errors i per aquest motiu ha demanat que s'endicti una de nova. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va absolindre Puig el març passat en concloure que no havia desobeït
l'ordre judicial de retorn al monestir de Sichena de 44 obres que eren al Museu de Lleida. El Tribunal Superior de Justícia va estimar que no s'havien aportat proves suficients que Puig si negués de manera reiterada i persistent i que mantingués una voluntat rebel. La fiscalia considera ara desconcertants els motius esgrimits pel tribunal per absoldre Puig i diu que amb el relat dels fets provats en la sentència n'hi ha prou per a una resolució condemnatòria.
Tot això, avui que hi ha hagut una nova topada entre el govern d'Aragó i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, els aragonesos asseguren ara que les pintures murals de Sichena corren més perill si continuen al Museu Català, que s'hi traslladen al seu lloc d'origen, acusen el menac de deixadesa i reclamen un trasllat d'urgència. El museu qualifica les acusacions del govern aragonès de falsedats.
Més notícies amb la Cèlia Furment. La borsa continua marcant rècords. Avui l'IBEX 35 ha tornat a superar el seu màxim nivell per segon dia consecutiu i ha pujat un 0,5% fins als 16.087 punts. Els valors energètics i bancaris continuen impulsant a lança l'índex selectiu de la borsa de Madrid, mentre que n'hi ha de molts altres que continuen molt lluny de la seva millor cotització. La borsa espanyola ha tingut el millor comportament entre els mercats europeus que avui s'han apuntat lleugeres pèrdues.
Israel Llensa, no us bombardejo sobre la franja de Gaza després que el seu exèrcit ha denunciat un atac de Hamas amb projectils antitanc a la ciutat de Rafà. Hamas, mentrestant, ajorna l'alliberament d'un altre hostatge mort que havia anunciat per aquesta tarda i denuncia que Israel està violant el fràgil alto al foc.
Als Estats Units, la cúpula del Partit Republicà de Donald Trump ha parlat amb el president dels límits que imposa la Constitució respecte a un possible tercer mandat, una possibilitat que Trump ha filtrejat en aparicions públiques. El president del Congrés, Mike Johnson, ha dit aquesta tarda que avui mateix n'ha parlat amb el magnat novellorquès i que li ha fet adentre que a les circumstàncies actuals no hi ha un camí legal possible per satisfer aquesta possibilitat.
Cal considerar la 22a esmena. Ha estat fantàstic fins ara, però crec que el president coneix les restriccions de la Constitució per més que els americans les lamenten. Però no veig un camí per esmenar la Constitució perquè per fer-ho calen 10 anys.
La cobertura radiofònica de la pagada per part de les principals emissores de ràdio de l'estat s'ha endut al Premi Ondes a la millor programació especial. La cadena CER ha anunciat els guanyadors dels Premis de Comunicació més prestigiosos d'Espanya, on també hi ha Mònica Terribas per la sèrie documental d'HBO Max i el Minuto Heroico.
el versió RAC1 de Toni Clapés, que celebra 20 anys en antena, o el Cafè d'Idees de Gemma Nierga, com a millor programa de ràdio de proximitat. També han estat guardonades Pubertat, de Letícia Dolera, produïda per Trescat, com a millor sèrie dramàtica, i Candela Penya i les seves companyes de repartiment de la sèrie Fúria, com a millors intèrpretes femenines de televisió. Els premis s'entregaran el 26 de novembre al Gran Teatre del Liceu.
És una tarda complicada a les carreteres. Connectem amb l'equip viari. Mariluz Garcia, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs a l'AP7 hi ha 18 quilòmetres de congestió de l'antitud i aturades entre Santa Perpètua de Mogoda i el Papiol en direcció Barcelona-Tarragona i 6 quilòmetres a la B30 al lateral de Sardanyola a Sant Cugat. I és que hi ha un carril tallat per una topada entre un camió i dos turismes al Nus del Papiol. També han retirat un vehicle avariat a la B30 a Barberà del Vallès, també en sentit a sud.
A la mateixa P7, aturats de la Roca del Vallès a Cardedeu, en direcció a Girona, on aquest matí ha bolcat un camió cisterna de matèries perilloses que ha tingut una fuita. Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Els Esports, Sònia Oleart, bona tarda. Molt bona tarda, Marc. L'Espanyol celebra avui el 125è aniversari amb un acte a la Universitat de Barcelona que començarà a les 7 del vespre i que podeu seguir pel canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio, a TV3 i a la plataforma 3CAT. L'acte, que es fa al Paranimf de la Universitat, vol fer un homenatge a la història de l'Espanyol. A les 7, el Girona visita el Camp del Constància d'Inca, equip de Tercera Federació,
a la primera eliminatòria de Copa. A l'Euroliga de Bàsquet, Barça-Milà, a partir de dos quarts de nou, tots dos partits, tant el del Girona de futbol com el del Barça de Bàsquet, els podreu seguir a la transmissió, pel que en l'exclusió digital de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. I també a les 7 torna ja la tornada de la semifinal de la UEFA Nations League Femenina Suècia-Espanya, amb un 0 a 4 favorable de l'anada per a les espanyoles. L'equip sortirà amb 8 blauranes a l'11 titular.
Catacoll, Ona Batlla, Paredes, Mapi, Laia Alexandri, Alexia Aitana i Clàudia Pina. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales-Vilanova. La pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Grandes, Plogues i Sant Just porta per títol Els secrets del Jardí de les Delícies i serà a càrrec de Damià Martínez, doctor en Història de l'Art i director del Museu del Renaixement de Molins de Rei. L'acte tindrà lloc el dijous 30 d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió proposarà una anàlisi detallada del famós tríptic de Jerónimo Bosch, explorant el simbolisme, les interpretacions històriques i els enigmes que encara envolten una de les obres més enigmàtiques del renejament europeu. L'acte és obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per als nous socis.
I en salut, el complex hospitalari universitari Moixès Brogi, centre de referència per Sant Just, ha estat acreditat pel Ministeri de Sanitat per formar metges interns residents en l'especialitat de dermatologia. L'acreditació permetrà que a partir del maig del 2026 el centre incorpori un resident per any dins d'aquesta àrea.
Aquesta acreditació ha consolidat el compromís del Consorci Sanitari Integral amb la docència i la formació sanitària especialitzada. Segons fons del centre, la incorporació de la nova unitat docent reforça el paper del brogi com a espai de recerca, aprenentatge i excel·lència assistencial, amb l'objectiu de formar professionals qualificats en un entorn hospitalari complet.
I encara en salut, també la ginecòloga i antropòloga Maribel Pons ha destacat la importància de la prevenció i el diagnòstic precoç com a eixos fonamentals per a la salut de la dona. En una entrevista a la secció La Salut al Dia, de Ràdio d'Esvern, acompanyada per Belén del Cap de Sant Jús, l'experta ha subratllat que, tot i el bon estat general de la salut femenina a Catalunya, calen més esforços en la prevenció del càncer de mama, les malalties de transmissió sexual i la gestió de la salut mental.
I això ha estat tot. Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Ara escoltes Ràdio Despert. Ara sí, comencem la segona hora del programa. Comencem amb Mare meva, Quin Show.
I avui tenim cares noves, avui tenim l'Elisabet i la Daniela, nous membres de... Oh, la Xaviera i la Carlota! Escolta, escolta, el meu micròfon no funciona, eh? A veure, parla'l.
Ah, doncs no, no funciona. Ai, quin és el que ha de funcionar? Ara, ara, ara. Ai, ara, home. Ara sí, ara sí. Ja funcionen els dos. Ai. Doncs avui tenim a dues integrants, bueno, que descobrim noves de Maremeva. Presenteu-vos una miqueta. Noves i no tan noves, eh? Noves, noves. Exacte. Noves per nosaltres. Exacte. Que encara no us havíem posat cara.
O bé, ben bé que no, perquè jo em dic Carlota... I jo, Xaviera, eh? Hem canviat una mica respecte a la setmana passada. Sí, però bé, només unes parts. Això és culpa de la Lady Gaga, eh? Úniques, esclar. Molt bé, molt bé. Per tant, Carlota i Xaviera, no? Exacte. I què ens porteu avui? Què parlarem avui?
L'altre dia ens vam portar en taxi al teatre. Ai, sí, va arribar l'amor. L'amor venia en taxi, es diu. De la Cubana!
Al Teatre Romea. Perfecte. I està fins al 21 de desembre de 2025. Així que aneu-hi, eh? Ja ens va el Javi i el Carles, que suposo que els coneixeu. Ja ens van avisar que anava tot... Però que som nosaltres! Que no t'has entorat encara! Els altres són la Danielu i l'Elisabetu. Va, mira, jo no ho heu viat, eh? Home, clar que he de venir si no fer aquesta secció. Home...
Doncs mira, és veritat. Sí, et van posar al correu, no? Què et vam explicar? Res, això que em vau explicar vosaltres mateixos, em vau explicar que això que anava tota la companyia... Mateixes. Mateixes. Mateixics. Mateixics. El que vulgueu, el que vulgueu. Que anàveu tots a veure l'obra aquesta musical, no? Ui, sí, en companyia...
Oh, va ser molt interessant, oi que sí? Sí, sí, no, realment, ara parlant en sèrio, la Cubana ha sigut un referent per Mare meva. Molt, des de l'inici. Sí, sí. I encara, o sigui, aquests últims dos projectes, amb Rosaris i Eurodrama, ha sigut com un clar referent nostre i just en aquesta obra ens hem vist identificats en moltes coses perquè fan com referència al teatre amateur però sense infravalorar-lo. Vale.
és molt interessant perquè d'alguna forma exposa una companyia que no volem fer espòilers però van a fer una obra i es troben amb tots els problemes en els que ens hem trobat totes les companyies de teatre amateur i també amb aquesta unió que comporta
Fer feina fora, ser amics fora, conviure amb els cotillejos del poble, perquè al final el poble coneix el poble i totes les companyies es coneixen entre elles. I és molt interessant també perquè et fa conèixer totes les parts que formen part del teatre.
a l'apuntador, als actors i actrius que són figurants... La comissió, com totes les comissions. És superinteressant, és com totes les parts que formen part del que és la final. Perquè vas veient com es crea l'obra...
l'amor venia en taxi d'aquesta companyia que està dins d'aquesta obra. I és que va ser, o sigui, realment ens vam sentir molt identificats amb moltes coses. És brutal. I a més també vam fer números que la gent més gran, a nosaltres tant...
de la nostra quinta no ens interpel·la tant, però a la quinta dels nostres pares, de més amunt, sí que fan números que s'han fet el paral·lel tota la vida, del molino, també utilitzen gags juveneros. Sí, dins de l'obra parlen d'obres... Parlen d'altres obres. I clar, això és superinteressant perquè és com que parla d'edat moltes generacions alhora.
I és guai. Sí, realment l'obra és del mateix format que utilitzem nosaltres. És comèdia, musical i anar intercalant com cançons i gags. Clar, perquè al final tot això que dieu amb un estil propi de la cubana que és molt únic, no?
Personatges molt estriònics, tot molt estripat. Molt catalans, o sigui, parlen... Ah, Maria Antònia, l'altre dia vaig fer no sé què. O sigui, tot és com... Realment és un excés. I és tot molt frenètic, hi ha el ritme tot arreu, o sigui, passen moltes coses, no para de passar coses, de sorprendre's. I evidentment, el típic de la cubana, i és que el públic...
Forma part de l'obra. Molt bé, això és guai. Entenc que si vosaltres us heu pogut sentir identificats, també altres companyies també s'hi veuran aquí. I a part el que dèieu, que si parla d'obres antigues o obres que es feien abans i de sales que potser era com el Molino, que ara crec que està tornant, però va estar molt de temps parat i també entenc que això realment fa una connexió amb el públic i és guai.
Total. I encara que no formis part de cap companyia. Tota la gent de l'Ateneu jo crec que es podrà sentir identificada. De cop trobar-te a la sala, a la sala on estàs, que està ballant les barts, saps? O sigui, coses d'aquestes, però que és molt quotidià, és un humor molt quotidià, llavors a tothom, no sé, em sentim identificats amb alguna cosa o altra. Sí, sí, i són dues hores trentacinc i et juro que es passen volant. O sigui, jo vaig mirar el rellotge... Sense mitja part, eh? Sí, sí, no hi ha pel on. Sense mitja part, és el que anava a preguntar.
Jo vaig mirar el rellotge i vaig dir, ja han passat dues hores. O sigui, passa molt, molt ràpid. Que no sigui l'hora un inconvenient. I sense parlar de l'atrezzo, vestuari, brilli, brilli, plumes... Que fort! A més, tot...
O sigui, fet amb cartó en pluma. O sigui, era brutal. Perquè era com tornar a un antes, un teatro de antes, de reutilitzar totes les escenografies que s'han fet d'altres obres. Era brutal. I fer també comèdia a partir de l'atretzo i del vestuari. Fumar part... Sí que hem d'empapar-nos una mica més. El que passa és que el pressupost és el pressupost.
I no és el mateix que té la Cubana, eh? No, això és veritat, això és veritat. Però bueno, la Cubana també va convencer com vosaltres, això s'ha de dir. No, i a més, clar, és això. També crec que les companyies com nosaltres, o els actors i actrius, a part de formar-nos, no sé, a l'Institut del Teatre, a la Nancy, on sigui, crec que anar a veure teatre...
ens forma molt més. Sí, sí, sí. Jo crec que tots estàvem mirant allò com agafant idees. O sigui, tu t'has retornaritzant tot com de dir què ens pot servir, de què ens podem empapar. Clar, això ens passa realment a totes les professions, no? Perquè quan tens un referent, veient-lo l'aprens moltíssim. Exacte, sí, sí, sí. O sigui que prepareu-vos pel que vindrà, eh? Per tant...
Jo ara vull dir res, però ens estem empapant de moltes coses. I per tant, valoració, entenc que boníssima. Boníssima, boníssima. Si l'haguessia de qualificar de l'1 al 10... De l'1 al...
Un 10. Un 9 perquè Rosaris està a sobre. Eurodrama i Rosaris li treu enlloc. També hem de dir que a partir d'aquí volem també, l'altre dia vam aprofitar per anar a veure una obra amateur de teatre amateur de Pueblo d'Abrera. Es deia Vienes 13. El títol és en castellà però era en català. Sempre en català.
I era molt interessant perquè realment aquí sí que vam veure com el teatre amateur. Però és el que estàvem parlant abans amb l'Elisabet, que al final el teatre amateur es té com un teatre que fins i tot rosa l'ocutre.
Perdoneu, és que he tret la ventosa del mòbil. Té un pulpo el mòbil. No sé què s'ha d'haver pensat. És que se m'ha quedat enganxat el mòbil a la taula. No el podia desenganxar. Llavors he dit, ara no tornis a deixar el mòbil sobre la taula amb la ventosa, treu la ventosa. Ho he volgut fer el menys brull possible, però... Bé, ja està. Però no. Ara segueix, segueix, Daniela, perdona. Això és un matatòstic. Sí, sí. Que aneu a veure teatre matern. Pots callar, nena? Oh, què fas? Dos hòsties amb el pulpo aquest. És que estic nerviosa.
Ai, ai, ai. El teatre amateur es té com... Tenim una concepció del teatre amateur molt alrònia, perquè se'l té com a cutrot, saps? Com allò de... Van los que no saben teatro i que les gusta i van al teatro. Però realment hi ha molt teatre amateur i de molta qualitat. Després sí que és veritat que et trobes algun que dius... Ai, re, Déu seu, meu senyor. Però de tot tant treus idees. A mi vam anar a veure...
Aquest de Brera, perquè l'Elisabet té dos companys de carrera. El Marc i l'Arnau. Bueno, que no els coneixeu, però jo... Una salutació per a ells. Aquí us estimo, que els conec de la Nancy. I ho vam fer increïble. I al final els companys de classe... Sí.
Això de la Nancy, aquí em perdo, que és una... És una escola, una escola teana. Ah, vale, vale, vale, vale. Sí. Sí, Nancy Tunyon. O Trunyon. Molt. Pots sentir les dues. És que li diuen així, també, però bueno. Perfecte. Això, reivindicar el teatre amateur, que realment... Totalment. Hi ha gent que fa molt bona feina. Llavors, volem dir que aquesta obra té 13 finals diferents. Ah, mira.
Es farà, per exemple, a TREM el 7 de novembre a les 9 de la nit i el 29 de novembre a Almacelles. I creiem que val molt la pena, que té un significat molt xulo de parlar d'un mateix, de poder-se atrevir i també rodejar de persones que mereixin la pena i que vulguin acompanyar-te durant la teva vida i que et donin suport a poder prendre decisions.
importants dins de la teva vida i que al final tu mateix tens la responsabilitat de la teva vida i de decidir què fas amb ella i també escoltar-te i amb ajuda i que és molt necessària perquè es comenta molt el tema de la psicologia també d'ajuda externa perquè hi ha molta gent que no pot accedir tampoc en aquesta ajuda i crec que és molt important donar-hi veu
que hi ha gent que no pot sortir i que té una vida molt complicada i que com a persones privilegiades en aquesta vida és molt fàcil parlar-ne però és molt difícil posar-se'n a la seva pell. Doncs jo crec que has dit el Macelles, oi? Sí. Jo crec que aquesta obra es farà allà perquè fa poc es va suicidar un noi allà pel tema de l'assetgement escolar i em quadra bastant.
Així que podria ser que vingui motivació per aquí i realment una obra realment cap art d'entretenir-nos, no? I tant. També té una funció social important. I tant, és molt divertida. Sí, sí, és comèdia també. Sí, sí, fa contrastos. Té una retirada a eurodrama. Sí? Té una mica com una tonalitat. Té una tonalitat. Sí, a més parla d'una relació homosexual. Bé, bi.
bi, homosexual, sí, una, bueno, expressió individual. Molt bé, sí. Llibertat d'expressió, també. És molt interessant, ho fan superbé, o sigui, realment, ho fan molt bé. Sí, sí, sí. I la recomanem. Molt bé, perfecte, doncs també ens l'apuntem. I ara passem al musical del dia. Avui, de quin musical hem de parlar?
Ah, la Matilda! De fet, ara, per culpa vostra, tenim tots els nens esperant allà, a fora de la porta, al carrer, sense sostre, perquè estem aquí en el programa. Però, espero que si ens escolten, ara venim, us estem promocionant a tots. Parlo, parlo.
Aviam, Matilda serà una cosa èpica, només mai s'havia fet cap musical amb nens a Sant Just. A més és un musical molt potent, on hi veureu 23 nens en escena.
Això és molta gent, eh? Uns nens que són increïbles, brillants, o sigui, uns talents que hem descobert. És... És... I entenc que vosaltres sou les directores. Sí. També brillants. Però... Tenim una paciència. No, no, però és que realment... És brutal. Però és que brutal. O sigui, és que jo crec que tothom es centra en Matilda, que només hi ha la protagonista Matilda, però és que la que fa de Matilda ho fa superbé. Mhm.
Però és que tot l'elenco és que et posa els pèls de punta. Molt bé, a més, Matilda, és molt divertida, no?, que és una obra de teatre divertida de fer. Sí. I de preparar. Sí. O sigui, us ho diem en sèrio, que els nens tenen tant talent. És anar llum, o sigui... Per nosaltres també va ser una descoberta. Jo ploro. Molt. Que vam fer el càsting i era com...
O sigui... Que fort, és que és molt fort. No havíem vist aquests nens mai fent res a Sant Just. A més. I d'on heu tret 23 nens? De Sant Just. Bueno, no tots de Sant Just. Però com heu fet el càsting? No, però vam fer un càsting. I va arrotllar. Molt bé, molt bé. I em va arribar. La gent té ganes també de fer coses. La gent tenen ganes. Sí. Home, és que... Que ja tocava. Sí, sí, sí. Una mica. Home, això és bastant nou, sí. No crec que ho hagi fet mai ningú ara teneu.
No, no, no, no. I no serà, no crec que per aquests nens sigui l'última cosa que fan. No! És que venen moltes coses. No, perquè és que ho porten a dins. Sí, sí, sí. S'estan preparant a més moltes coses. A partir d'aquí...
I això, quan ho podem veure? El 22 de novembre i 23 de novembre. El 22 a les 6, però s'han acabat les entrades. Veus? I el 23 a les 11 també s'han exaurit les entrades. Però hem obert una nova funció! A la tarda!
A les 6 de la tarda, eh? Així que correu, correu, perquè queden molt poques entrades. Si és que no han sortit ni els cartells, encara. No, s'esgotaran, s'esgotaran, però això és una fantasia. O sigui, ho esteu petant, realment, eh? Però és que abans que sortís, això, això... Uh, ni el TNC, nens. No, no, no, una cosa.
No, no. A veure si ho tindrem que anar escalant. Un récord Guinness. Ja està. Estarà ja bé. Exacte. Però sobretot, a part dels dies de les funcions, nosaltres amb el que ens quedem és com amb tot el procés. Que ha sigut xulíssim. Que està sent molt bonic. Hem hagut d'ampliar assajos perquè no ens donava la vida.
Però també per poder aprofundir més en el musical, per donar-li més colors, perquè els nens també se sentin més a gust, perquè al final són nens, és que no són adults. I el seu procés és molt diferent al dels adults. Molt enriquidor, perquè t'aporten moltes coses diferents, a part dels adults. Però, clar, necessiten un viatge diferent, més ple. Home, tant, al final, els nens...
Heu de venir només per veure la llum que tenen quan estan feliços. És que brilla, brilla. Ens fa tan feliços a nosaltres. Ho explicàvem amb un somriu d'orella a orella i realment aquí es nota la passió que li he posat en aquest projecte. Jo no plorava, però jo ploro molt a la meva vida, però és que et juro que amb els nens havia d'estar com...
Agafant aire del pla, ara no puc plorar? Perquè a més és que els nens t'ho pregunten tot, saps? Allò de, per què plores? Per què no sé què? Per no sé quant. És com, bueno...
I aquests nens de quina edat són? De 8 a 12. Sí, de segon a segon. Sí, de 8 a 12. O sigui, de segon de primària, de segon de la ISO. Realment són molt petits, eh? Sí. Molt bé, molt bé. Però és que han fet tots una pinya. Brutal. Es porten bé tots amb tots. I una cosa, tenen una memòria? Jo sempre dic que tinc memòria de peix, però és que... Jo el diguis, sí. Jo també. Tenen una retenció. Si voleu, fem la recomanació musical. Vinga. I ara què ens recomaneu avui?
M'encanta aquesta recomanació musical. Mira, aquesta recomanació musical no és d'aquesta última setmana ni d'aquest últim mes. Espera un moment, Elisabet. Bueno, segueix, segueix, però no diguis el títol, ¿verdad? No diguis el títol, però és que l'hem de recomanar perquè, si no, ningú ho recomanarà. Perquè aquí la gent no es tira floretes, saps? A si mateix. Total. Això em refereixo a... Exacte, però és que l'altre dia vam anar amb taxi. Però és que aquest cop hem anat en...
En avió! I hem hagut de posar el mod avió. I així es diu el tema que recomanem, mod avió d'Artemis, d'un grup del Carles. Carles Fernández! Que per això us dic que ell mai ho recomanarà. Llavors, ara que hem vingut nosaltres, us recomanem. És la veu del Carles? Sí, ell canta.
i té un grup espleni. A mi no m'havia dit res, ho tenia amagat, eh? Clar, perquè això l'estira floretes a si mateix. Llavors hem de venir nosaltres com les tietes a recomanar-lo. Perquè ho som. Perquè a més és que ho petaran molt fort. De veritat que vénen coses molt guai, segur. Estan ja muntant cosetes. Se vénen cosetes. Sí, sí, sí. La setmana que ve li preguntes, vale? Sí, tu investiga. Sí, que t'expliqui. Ara la seva mare segur que no està escoltant i està... Ai, la Mari Àngels. Mari Àngels, que escoltaràs el teu fill al ràdio d'invern. Hola.
Doncs va, molt avió d'Artemis. Vinga, dale! 3, 2, 3, 2, 1, i...
M'agrada com mires, quan suspires. Penso que tu ets diferent. I sento que moro lentament. No, no, encara no, encara no. A punt de vista, no sortirà al meu cap un pensament. Però la realitat se l'endolt bé. No tinguis por.
Hola. M'escolteu? M'escolteu? Perfecte, ja està, estem bé. En un minut o així entrem quan hi veu també. Sense resposta.
Vale, 30 segons. Doncs, mod avió d'Artemis, la veu del Carlos. Ar-temis! Ar-temis, perdoneu, perdoneu. Què dius? Heu parlat d'Artemis? Sí!
Ai, que em pixo de veritat. Hola, bona! Bueno, Carles, benvingut de nou, eh? Què tal? Avui, una mica més lluny. Estem una mica lluny, avui, els dos. Explica'ns, explica'ns, on estàs? Bueno, tu i el Javi. A veure, doncs, ara mateix estem a punt d'entrar al Palau Sant Jordi, estan a punt de demanar-vos les entrades, val? És que van una mica lents, però la fila davant nostra ja està entrant, llavors, en qualsevol moment, hem de córrer, però de moment estem aquí. Estem esperant per veure la gran...
Lady Gaga, mare monstre. Sí, sí, portem aquí unes horetes ja, fent cua. Ha estat llarg, però valdrà la pena, esperem. Ja us ho explicarem la setmana que ve, a veure com ha sigut el lloc que ens ha tocat al final. Clar, perquè ara us haureu de barallar, no?, per trobar un bon lloc. Clar, o sigui, ara quan entrem s'haurà de córrer fins a la pista i a trobar el millor lloc que es pugui. I el concert com comença?
A les 8.45. Ostres, tenim un bon temps encara, eh? Javi, corre a tu i li guardes lloc al carrer. Sí, exacte, fes gambades. Què dius? Que corris. Sí que tinc, sí que tinc. Me'l posaré a les ombros, a copoleta. Exacte, exacte.
Perquè el pugin a l'escenari. Ah, claro. Però que no caigui. Que no caigui un altre cop. No, sisplau. Espero que si no ho hagueu parlat a la ràdio. No, no. No cal. No, però Carles, el que ens tenies molt amagat és que també tens un grup de música. Perquè jo no sabia res. Bueno, és que no volia fer promo personal, saps? Jo ja la vaig fer professional. Bueno, el Javi ens ho podia haver comentat, si no.
No, és que soc dolent. No, però quan surti algun tema nou així ja us el portaré. Ui, que vols dir, que vols dir, que vols dir, que vols dir, que vols dir això, que sortirà un tema nou? Un? És veritat, estem amb l'Albert, que és la guitarra d'Àrtemis, també. Molt bé, molt bé. Agafant referències, no? Tenim un tros de mare meva, un tros d'Àrtemis, aquí representant, una mica així, una mica així, una mica de tot. No, no, això que... Què tal vosaltres? Tot esteu.
Com us ho heu passat vosaltres? Oh, molt bé! Avui hem sigut la Carlota i la Xaviera. Ai, nen! Estaven nervioses i mira, segur que ho han fet superbé. Ai, és aquesta, que està més nerviosa que ningú. He hagut d'aprendre una tila abans d'entrar. Oh, sí. I un matxa, que li encanta. Matxalate, no? He deixat el Red Bull. Bueno, i què, ara Matilda, no? Sí. Ja ens han comentat, Matilda, el musical que fan a l'Ateneu. Ells venen també, ells venen també.
A veure. Molt bé, molt bé. Sí, vindrem d'en Palme, del Bolo. Sí, després a Rosaris, traiem-nos la Rosaris i després Matilda. Ah, sí, el dia 22 a Sant Climent del Llobregat. Ai, sí, no sé si ho heu dit ja, però... Per tant, vosaltres no anireu a Rosaris. I tant! Oh, i tant, que anirem! Farem una cursa! Aquell dia sí que em prendré un Red Bulls. Oh, i tant! Oh, i tant!
Jo aniré darrere agafada, perquè, vamos, s'ha de conduir ella. Condueix molt bé. I Javi i Carles, què va presentar la Lady Gaga aquí al Palo de Sant Jordi, no l'entenc? El Mayhem Voltur. Sí, el teu nou disc, bueno, presento el seu nou disc Mayhem, que va publicar a principis d'aquest any, si no m'equivoco. Però bé, és un mixt també amb les cançons mítiques, ja us ho explicarem una mica, a veure...
Realment, jo, per exemple, ja m'he fet uns quants spoilers, el Javi no tant. Jo no, jo no he vist res. No he volgut. Perquè ahir va ser el primer concert. No, avui. Però, clar, porta tota la gira. Per Amèrica i per part d'Europa. Llavors, clar, és impossible no contaminar-te amb TikToks i Reels i tal. Però bueno. Si el Javi ho ha fet, és possible, eh, Carles? Sí, sí. Què? Res, res, res. Que si el Javi ho ha fet, és possible, ja.
Bueno, escolteu, us hem de deixar perquè sembla que això començarà a avançar. Molta sort! Que vagi superbé! Correu! Correu! Moltes gràcies! Adéu! Ens veiem la semana que ve! Adéu! Adéu! Adéu, adéu! Us estimem!
Bueno, molt bé, doncs que li vagi molt bé al concert i res, nosaltres també anem acomiadant la secció. Moltes gràcies a Elisabet i Daniela per venir, ens ho hem passat molt bé i la veritat que ens heu fet riure, que és el més important. Moltes gràcies a vosaltres, ja vindrem un altre dia, no patiu. Home, i tant, ens heu de convidar més, eh? Home, vosaltres, aquí això ho portes obertes per vosaltres.
És que som VIPs. No ens ho diguis dues vegades, eh? No, no, no. Que ens vam posar a la zona VIP, eh? En el Coliseum. Ah, no, en el Romeu. Ah, en el Romeu va molt bé. I tant. Bueno, i al pròxim dia, si no, tots quatre. Exacte, exacte. I tant. Molt bé, doncs vinga, adeu, que vagi bé. A més que t'hem deixat de patir. Adeu! Adeu!
Ara fem una petita pausa per publicitat i tornem. Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà...
El fum del tabac perjudica també la salut dels que no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cubell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A cada la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les Parelles Lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per tinguis jo per tu pur. I quan vinguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem amb Cultura al dia.
Doncs ja tenim aquí la Sara Vitor com cada dimarts. Què tal, com estàs Sara? Ai, espera't que no tens el micròfon. Ara, ara, ara, què tal Sara? Com estàs, tot bé? Doncs molt bé, molt bé, molt contenta de ser un dimarts més aquí. Molt bé. I bueno, doncs comencem, no? Sí, sí, avui de què ens vens a parlar?
Doncs bé, com ja sabem, aquesta secció és totalment actualitat, així que què més d'actualitat hi ha que aquesta festivitat que es celebra aquest cap de setmana, que és la Castanyada. Molt bé, molt bé, sí, sí, una celebració realment molt xula, no?, i molt única d'aquí a Catalunya, i realment que l'hem de reivindicar, no?
Exacte, perquè és el que t'anava a dir ara mateix, que també aquest 31 d'octubre se celebra el famós Halloween, que sembla que tothom el té com superencantat. Jo personalment ets de dir que soc bastant hater de Halloween. Ah, mira.
Però no sé, perquè des de sempre a casa meva els meus pares m'han explicat que la nostra festa és la castanyada i el meu col·legi igual. A nosaltres no ens deixàvem venir disfressats ni res, sempre ens portaven a fer tallers de panellets, fèiem concurs de panellets al col·le i com a molt menyen castanyes i boniatos.
Molt bé, sí, jo me'n recordo que a la meva escola, quan era el dia 31, o si no, el dia que estigués més aprop del 31, per si caiem el cap de setmana, me'n recordo que ens feien de postres sempre a castanyes al meu col·le, o sigui que això també ho recordo amb il·lusió o així amb tendresa, no?
I també amb nostàlgia, perquè ara jo... Això, nostàlgia. La veritat és que... Que no em surtia la paraula. ...veig així com les parelletes de les castanyeres, però a la uni no he vist cap de moment. Això es queda al cole. Hauríem de trucar a la UAB perquè hi posin castanyes. Doncs sí, sí, al final és això, que sembla que Halloween li està traient una mica el lloc a la castanyada, i clar, això tampoc està bé perquè hem de protegir la nostra cultura, i la nostra cultura és la castanyada,
Però bé, també he vist que hi ha gent que opta per mesclar una mica, no? Sí, per barrejar, total. O sigui, jo, per exemple, tinc la sensació que quan jo anava al col·le, doncs ens van posar molt això al cap de que havíem de defensar molt la castanyada i tal, però ara, per exemple, en el meu mateix col·le, que jo anava de petita, per les xarxes socials, he vist que ja fan una barreja de les dues festivitats que es diu Casteguin.
Mare meva, això al teu col·le? Sí, sí, sí, però ho he vist per altres llocs, eh? No, no, sí, sí, a mi també, això de Castaway no em sona. Bueno, al final un mix, no? Sí, bueno, els nens segueixen menjant panellets i castanyes, però van disfressats, no? Bueno, a veure, és que clar, ens hem de posicionar. Tours i Halloween per res.
A mi Halloween no m'agrada, però per això, perquè des de la petita m'ho han dit, però també entenc aquesta posició de les escoles, perquè és el tema principal del que vinc a parlar ara, que és aquesta barreja, que jo tinc una opinió una mica controversial, perquè jo crec que és molt important defensar lo nostre, però també entenc que els nens petits els vulguin ensenyar que totes les festivitats s'han de respectar.
Però, clar, això, que s'han de respectar, però fins al punt en què no t'oblidis de la teva propa festivitat. Exacte. Jo, per exemple, crec que està bé que els nens puguin anar disfressats al col·le, però que mengin les castanyes i els panellets, o sigui que no em portin ni carmels ni les carbasses. Això no m'agrada gens. Jo ho vaig fer un cop, recordo, amb uns amics, un taller, horrible, els meus pares em van dir aquesta cosa, sisplau, a més, olorava tota la casa carbassa. No, no, no.
No, no, la... Realment és que a més són llaminadures, que és por sucre, i sí que aquí sí que és un punt molt a favor, estan molt més bons els panallets i les castanyes que no... uns ositos haribu o una cosa d'aquestes que... I que els ositos haribu te'ls pots menjar qualsevol dia. Exacte, exacte, exacte. I uns panallets fets per tu.
A veure, jo t'he de dir que m'agrada molt la castanyada, sóc també defensor de la castanyada, però sí que és veritat que també el Halloween, bueno, em fa una mica de gràcia, t'he de dir. Clar, el de sortir per Halloween està molt bé. Clar, el de sortir per Halloween, bueno, surts disfraixat, no fas una mica el show, a mi aquestes coses m'agraden, la veritat, també ho he de reconèixer, però, bueno, potser Halloween, bueno, castanyada fins a la 00, i a partir de la nit sí que la fem de Halloween.
A mi aquest mix no m'acaba de desagradar, però sempre tenint en compte que la castanyada és el principal. Clar, a mi això és el que em xocava molt al principi, no? Però bueno, crec que les escoles també en aquest punt ho estan acabant de fer bé, entre cometes, no? Perquè, tot i així, no estan desarrollant-nos de la nostra tradició. O sigui, estan ensenyant als nens que s'han de fer tallers de panellets, les castanyes, els boniatos...
tot, però entenc que també els deixin disfressar-se perquè quan ets petit el que més il·lusió et fa és anar disfressat al col·le. Bueno, i me'n recordo també que fèiem, quan era castanyada, jo tenia una professora, o no, era un noi més gran, de sisè de primària o així, que es vestia de castanyera. Ai, que guai, sí. I et feien anar a veure la castanyera i et donava castanyes, o sigui que aquestes coses des de les escoles també les potencien i crec que és bonic.
Sí, jo de moment la serveixo veient a la castanyera, a les xarxes dels col·les, o sigui que molt bé. Molt bé, està guai. I això, tot aquest tema de castanyada o Halloween, aquesta rivalitat, com l'has vinculat amb la cultura?
Doncs mira, he portat un conte per nens, perquè de veritat que jo he estat tota la setmana buscant coses, però és que no trobava res. O sigui, mira, fins i tot em vaig plantejar per fer el tema de portar pa negra, però és que no me l'he llegit al llibre i per pel·lícula no l'he trobat enlloc.
O sigui que al final he hagut de portar un conte per nens que és super diferent del que acostumo portar sempre. Bueno, vam parlar del petit príncep, no? Que crec que també és això, que els contes de nens al principi et poden ensenyar com alguna moraleja d'aquestes, no? Que és més o menys el que vinc a explicar. I mira, gràcies també a la teva búsqueda de buscar coses de...
de la castanyada, ens hem adonat que potser hi hem forat, no, aquí? Que realment no hi ha suficient contingut de la castanyada. Sí, jo crec que estaria guai, no sé, veure-ho en sèries o que sigui més per adolescents o, no sé, alguna pel·lícula més adulta que no només comptes per nens i la veritat és que busques un títol d'un conte i et surten com 24 versions que no saps quina és la correcta o quina, no?
Doncs sí, mira, jo ara estic fent justament el que t'estaves dient. Estic buscant el llibre aquest que ens portes tu avui per recomanar. És un conte de cinc minuts que literalment el puc explicar aquí mateix, ara. Està bé? Tens el llibre o no? No tinc el llibre, l'he buscat per internet. I mira, buscant, m'ha sortit una imatge d'un llibre que es diu Casta Win.
Imagina't que ja han fet llibres i tot d'aquest mix. És que ara fins i tot vaig ficar-me a la pàgina web de Super3 a mirar, bueno, ara que es diu X3 o no sé molt bé com es pronuncia. S-A-X-3, no? S-A-X-3, exacte. I tot era també una barreja de Halloween i la castanyada. No hi havia res així com pròpiament. Algun vídeo informatiu que t'ho explicava més o menys d'on ve, però res així com...
Doncs mira, hem de reivindicar que faci una pel·lícula o alguna cosa sobre la castanyada. Sí, l'ho demano, sisplau. Farà il·lusió. Molt bé. I a veure aquest llibre, conte infantil curt. Sí, és un conte infantil curt. Com es diu? Cinc minuts. Literalment és superoriginal el títol, que es diu Halloween o castanyada?
O no, és una recomanació que avui va més dirigida per mamis i papis. Sí, o per escoles també. O per professors, clar. Seria molt important que els professors també ensenyessin aquest conte, que bàsicament és una nena petita que es diu Maria, que ve d'una família anglesa de bruixes. Com sabem, és un llebre per nens.
Doncs evidentment té aquesta fantasia i aquesta nena i la seva família es muda a la ciutat de Barcelona. Què passa que els seus pares no li deixen que es posi el seu vestit de bruixa i llavors ella porta com tres mesos des que porta Barcelona des de l'estiu dient que sisplau que arribi el 31 d'octubre que em vull posar el meu vestit de bruixa.
De bruixa, què passa? Que llavors a l'escola expliquen que el 31 d'octubre aquí Halloween no existeix, llavors que tampoc podrà posar-se aquest vestit de bruixa, que haurà de menjar panellets i castanyes i res de disfreses. Què passa? Que la nena ho demana molt, molt, molt i les professores fan un claustre. I aquestes professores al principi pensen, ostres, potser no cal canviar tota la nostra tradició per una nena.
però es posen a mirar com en la biblioteca del col·legi troben un llibre de tradicions catalanes. En aquest llibre hi ha un passatge on una família de pagesos, el 31 d'octubre, estaven a la seva masia, a casa seva, preparant la seva castanyada,
i de sobte senten com un rebombori molt sol i fora de la masia i es troben amb què hi ha una família de bruixes que han fet una foguera i estan cantant cançons així màgiques tal llavors els pagesos com que acaben embruixats per dir-ho d'una manera i s'uneixen a la festa i quan passa doncs
aquest encanteri tornen a casa seva i tornen a aturar castanyes. Llavors és quan les professores decideixen que, bé, hem trobat això i hem vist com aquesta família de pagesos han pogut vincular-se una mica en aquesta tradició, però després han tornat a la seva, o sigui, això que com que han acceptat i han participat, però després no s'han oblidat de la seva pròpia festivitat. Exacte. Doncs també podem deixar a la nena que porti la seva desfressa i així és, al final es veu com la...
La nena aquesta, Anna Maria, porta el seu vestit de bruixa i es menja amb panallets i castanyes. Bueno, molt bé. Realment, tot i ser un conte de nens, doncs té una bona... Com es diu això? Una bona... Un transfondo, però en catalana no em surt. Ui, que malament. Ostres. Bueno, ara ens hem quedat molt malament. Sí, ara... Però bé, sí, això que té un missatge, no? Un missatge realment important, que és això, no? Tot i que podem conviure amb altres cultures sempre en recordar-nos de la nostra.
Exacte. Que al final la cultura és patrimoni i no el podem perdre.
Sí, totalment. I per això crec que és molt important que, sobretot, aquests nens d'avui dia tinguin aquestes referències culturals i no només amb Halloween o la castanyada, sinó perquè hi ha moltíssimes festivitats o fins i tot costums de cultures diferents i els nens han d'entendre que ningú és o pitjor o millor o la seva és la correcta i l'altra la incorrecta, sinó que sempre s'han de respectar. Si tu no vols participar-hi, no cal que participis, evidentment,
però sempre has de respectar i si vols participar, doncs que no t'oblidis de les teves pròpies tradicions ni de la teva pròpia cultura. Exacte, exacte. A més també per la gent que ve de fora, conèixer aquestes tradicions també et fan que t'adaptis millor al lloc on has anat o al territori on has anat. Per tant, sí que és important i el que tu diies, sobretot amb respecte. Pots celebrar el que tu vulguis, però amb respecte per la gent que vulguis celebrar també, el d'aquí o el de fora.
Sí, sí, totalment. O sigui, que també això que els nens han d'entendre que altres persones també volen fer les seves tradicions i tot i així, tot i que vulguin fer les seves tradicions, que pot ser un xoc molt gran al venir aquí i que te les canviïn totalment, tu has d'intentar entendre com aquesta persona ha passat la festivitat o les seves costums o el que sigui.
però no t'haig ser-ho com de bitxorrar-ho o de, no sé, tractar-lo malament simplement perquè els seus costums no siguin iguals els teus. Pots intentar entendre-ho i després explicar-li, doncs mira, aquí es fa una altra cosa, et convido que ho facis, perquè ja que estàs aquí crec que és una forma que t'ajudarà a adaptar-te cada cop més, que a més, quan comences a fer tradicions del lloc on estàs o en el que t'has mogut,
també comences a entendre més a la gent d'aquí. Sí, sí, totalment. I et pot ajudar també a entendre més a les persones d'aquí, a fer nous amics, etcètera. Exacte. Doncs des d'aquí abracem a tothom... Abracem, no. Animem. Animem a la gent que tothom abraci la castanyada.
i realment això que deien que és important mantenir aquesta festa que és tan xula i realment em sembla ara que comentaves el del bitxo raro jo crec que el bitxo raro ara ja és el que ens disfressa jo crec que les tornes jo no em disfressaré aquest Halloween no? no, bueno hem quedat amb els meus amics anem a parlar d'això perquè m'interessa gossip total què faràs aquest Halloween tu?
Bueno, aquest Halloween, mare meva. Aquesta castanyada. Bueno, primerament, per la dada estaré estudiant, perquè la setmana vinent tinc un examen. Això està bé. Però després he quedat per sopar amb uns amics, i com tots som així molt catalans, no ens disfressarem. Volíem fer alguna cosa així divertida, hem quedat a casa d'una amiga que té un pis d'estudiants. Molt bé. I ens posarem el pijama, tots. Pijamada. Sí. I per celebrar la castanyada ens agafarem una o una castanya. Ah.
Vale, vale, vale. M'agrada, m'agrada, m'agrada. I a part d'això, agafar una bona castanya, m'acompanyaré amb castanyes o no?
Doncs mira, jo haig de dir que a mi no m'agraden les castanyes. No m'agraden les castanyes. O sigui, després de tot aquest discurs que m'has fet... Ho sé, tu. Després de tot aquest discurs que m'has fet... Per esperellets sí. Jo t'haig de dir... No, és que les castanyes no. Jo t'haig de dir que soc molt, molt, molt fan de les castanyes. M'encanta. I espero que arribin aquests dies per poder menjar-ne. Sí. I a més et dic una altra cosa. Panellets... No. Un o dos i prou.
Ostres, però jo desprenderies també, jo que és com per exemple els de coco o tal, a mi tampoc m'acaben de fer gràcia. A mi cap, eh? No, cap, ni els de pinyons. No! Ostres, els de pinyons són els més catalans que hi ha. Sí, sí, sí, però no ho sé, mira, jo és que em prenc un i ja tinc prou. Sóc molt desalat, jo, sóc molt desalat, no ho sé. I els boniatos, els boniatos sí. Tampoc.
O sigui, me'l puc menjar, però no em dius res. Jo... Jo és que tinc castanya i prou. Però és que es podria estar tota la tarda menjant castanyes. Jo sí que em vaig a un lloc, no?, on està la típica castanyera amb les castanyes i les paperines, jo he de manovoni a tu. En plan, jo sé que tots els meus amics aniran, bueno, tots els meus amics no, però normalment, quan anava al baig, així, tots els meus amics diuen, oh, sí, anem per castanyes, i jo, ostres, és que no.
Però no t'agraden? No, no, mira, és que t'explicaré ara una anèdota. No és això que no et vinguin de gust, no, és que no t'agraden. No, no m'agraden. Ho he intentat durant molts anys i no. Mira, de fet, un any, pel meu aniversari, jo crec que aquesta persona no em coneixia gens, però em va regalar castanyes en almíbar. I a mi ni m'agraden les castanyes ni m'agrada l'almíbar. No és un molt bon regal. No, no, no, la veritat és que estàvem intentant lligar amb tu o no?
Bueno, era la meva exparella. Oh, pues li va funcionar. No, collons. No, no, ja estàvem junts, però... Per això el vas deixar, vale, perfecte. No, tampoc. Aquí t'estic posant en compromís. Sí, una mica, bueno, tampoc ho escoltarà, no? La meva actual parella ho està escoltant i sí que s'estarà descollonant.
Una salutació per l'Adri, eh? Bueno, per tant, castanyes amb el Míber no, eh? Ni amb el Míber ni torrades ni res. Uf, a mi em costa molt. Si a mi em vols conquistar, no. Amb una castanyada prefereixo que em portis un boniato. Un boniato així calent. També una paperina que s'ha de ser igual de català. Igual de mono. Igual de tradicional. Vale, vale, vale.
Però no, les castanyes els he de dir que no. I panellets crec que aquest any no hem comprat a casa, però normalment sempre agafem els de pinyons, un paquet de panellets de pinyons. Jo ja els he menjat, eh? Te'ls has menjat ja? Jo ja n'he menjat algun, no? El cap de setmana anterior vam fer un dinar amb la família i mira, ja vam portar els primers panellets i mira, de coco, vaig menjar de coco.
Que tu ets una mica ajetre de coco. Sí, a mi, jo un i prou, de coco un i prou. En plan, me'l menjo perquè és aquest que venen amb el paquet, aquest sí. Sí, sí, sí, totalment, totalment. De xocolata ja dic que tampoc gaire.
Jo és que la xocolata no la dolero. Ni en panellets ni en res. Ostres, home, te m'estàs caient molt avui, eh? Ostres, que fort. No, no, no, sóc anti-xocolata, ho sento. Hola. Sóc anti-xocolata. Ostres. També, una cosa que volia comentar-te de la castanyada, no sé si has vist que s'està fent realment una mica viral, barra famós, en ambients així més catalanistes,
gent que està portant enganxines que posa anti-Halloween i amb una castanya al mig. Ostres, no ho havia vist, però jo vull una enganxina d'aquestes. Doncs t'ho juro que és una canxina molt xula. La dos que em parem per la UAP. I jo n'he vist a la UAP, per això t'ho dic. Ostres, no les he vist. Realment és anti-Halloween i Tim Castanyada. I mira, també la gent s'estan posicionant i també n'estan fent activisme a favor de la castanyada.
Sí, sí. Jo, la primera. Mira, de fet, uns amics estàvem fent un treball d'aquests de gestió multimèdia i tal, i havien d'agafar, doncs, unes declaracions. I el tema d'aquestes males sempre serà la castanyada i Halloween i tal, i una amiga em va demanar, vale, faré una ronda i tots m'heu de dir primer la castanyada i després tots m'heu de dir Halloween. I jo vaig fer una ronda i vaig dir castanyada i a la següent ronda vaig dir castanyada. Igualment, tothom Halloween, Halloween, Halloween, jo, castanyada. Però ronda de què? En plan rotllo, que demanam com declaracions i així com...
Ah, vale, vale. D'aquestes, de quina preferies, no? I com no tenien gaire gent, doncs van dir, bueno, fem una ronda que tots diguin castanyada i tots fem una ronda que tots diguin Halloween, i bueno. No, no, ja està bé, molt bé. Així m'agrada, reivindicativa, com sempre, la Sara. I què t'anava a dir? En aquesta festa que fareu per la castanyada, pel·lícula de terror està acceptada o no? No. Tampoc? No. De fet, volíem posar les noies, perquè hem quedat amics i amigues. Volíem posar aquesta que ha sortit nova, la de culpa nostra, aquesta.
Amb aquesta sí que fas una bona castanya, si fas-ho de... Sara, a mi m'ha parlat molt malament d'aquesta pel·lícula. Jo me l'he vist dos cops. A veure si t'haurem de treure la secció de cultura. No, home, no. Hi ha vegades que necessites papilla, en el cervell, i hi ha vegades que no et funciona més i necessites, doncs, desconectar una mica, no pensar... Com el que diuen que cada dia no podríem menjar un tall de cara exquisit, no perquè l'acabaríem avorrint. A vegades toca una mica de plat de verdures.
Potser culpa tu és un plat de verdure és bastant dolent. No, no, però bé, aquí ho respectem tots els gustos, però a mi realment m'ha parlat molt malament. T'ha parlat molt malament. A veure, l'únic que sí, que és veritat que s'ha fet famós aquesta cançó amb l'Abran Mateu d'Anna Mena, no? Sí. Com es diu?
Ai, no ho sé, però és la de quiero decirte, quiero decirte. Avui estem dos variant aquí. Quiero decirte, quiero decirte. Així acomiarà'm aquesta que penso i ja està. A veure, quiero decirte. No s'han buscat molt. No, no, i de l'Anna Mena, crec. Sí, sí, no s'han complicat gaire la vida i quiero decirte. Parlant d'actualitat, van anar a cantar-la el dilluns a OT.
És veritat, és veritat. No, no, ho està patant la cançó. Així que, bueno, si ets amb la Sara, ens acomiadem. Perfecte, sí, ja toca. I ens acomiadem amb Quiero decirte, davant, Mateo i Ana Mena, ja que la Sara li agrada tant aquesta pel·lícula, doncs li posem la cançó que s'està fent viral. Endavant.
Ojalá poder ese de a mi mente y que no le de por ti.
Doncs amb aquesta cançó ens estem acomiadant avui del programa i realment un programa que avui no sé què ha passat però ens ho hem passat molt bé. Ens hem pixat de riure en moltes de les seccions i realment estic content amb el resultat d'avui. Crec que els oients també haureu gaudit del programa d'avui. I res, com sempre, poc més a dir. Ens retrobem demà, com sempre, al 98.1 FM aquí a Ràdio d'Esvern. Demà a les 5 de la tarda ens tornem a sentir. Gràcies per tot.
A la hora que no estàs aquí