30 de novembre, en diversos supermercats del municipi. La campanya té com a objectiu recollir productes de primera necessitat per les famílies vulnerables de Sant Just en un context de demanda creixent i disminució d'altres fonts d'ajuda. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, els responsables de l'entitat, Xuzisla i Toni Sarrallonga, han explicat que actualment atenen un centenar de persones derivades dels serveis socials, però la necessitat és més gran. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 9 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat el dimecres i estem tot just al meitat de la setmana. Ens queda res, doncs dos dies pel cap de setmana i també portem dos dies, per tant, en un punt intermig. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero, i és que avui tenim una entrevista especial amb una empresa sostenible que es diu Pots. Descobrirem més una miqueta més endavant. Seguidament tindrem una altra vegada el concurs del refugi amb Jordi Clavero i posarem a prova el nostre col·laborador. I posarem fi amb la pantalla gran, amb el Daniel Aragón i tota l'actualitat cinèfila i també de sèries.
Doncs ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El parador de Carlos Mazón durant la tarda de la dana encara segueix sent una incògnita, però noves dades han reobert el debat. S'ha confirmat que la periodista Maribel Vilaplana va pagar la sortida del pàrquing a les 7.47 i que aquesta, segons el diari de Levante i a través d'una font del PP, hauria portat a Carlos Mazón
al Palau de la Generalitat, amb el seu cotxe, el que quadra amb el relat d'alguns testimonis que asseguraven que Carlos Mazón va arribar al Palau cap a les 7.55. Segons les seves pròpies declaracions, Mazón va sortir del Ventorro a les 18.45 i va estar incomunicat almenys entre les 19.10 i les 19.36, franjant que no va respondre a les trucades de la seva consellera, Salomé Prades. El que va passar entre les 18.45 i les 19.47 continua sent una incògnita,
Però ara es dibuixa una hipòtesi molt sòlida. Es creu que Carlos Mazón podria haver pujat a casa seva, que estava molt a prop del restaurant, amb Maribel Vilaplana, on haurien estat una bona estona i on ell hauria aprofitat per canviar-se de roba. Després hauria acompanyat a la periodista fins al pàrquing i aquesta l'hauria portat en cotxe fins al Palau. Més d'un any després de la tragèdia, que va causar 229 morts, les versions continuen sense quadrar i les noves informacions fan tremolar les versions explicades fins ara.
El Consell General del Poder Judicial ha avalat per unanimitat Teresa Peramato com a nova fiscal general de l'Estat, considerant que compleix tots els requisits legals. Tot i que l'informe no és vinculant, és un pas necessari en el procés. Peramato, proposada pel govern de Pedro Sánchez per substituir Álvaro García Ortiz, inhabilitat per revelació de secrets, té 35 anys de carrera i és especialista en violència masclista.
El seu nomenament té el suport tant del sector progressista com el del conservador del Consell General del Poder Judicial, així com les associacions fiscals i de jutges. Ara la candidata haurà de compareixer a la Comissió de Justícia del Congrés abans del nomenament oficial pel rei, fins que el boletín d'oficial del legislador publiqui el relleu García Ortiz continuarà exercint les seves funcions i Pere Mato serà la quarta fiscal general dels governs de Pedro Sánchez.
Gràcies.
El govern ha anunciat la compra de 1.064 pisos a Inmocaixa per evitar que surtin al mercat lliure i integrar-los així de forma permanent al parc públic de lloguer assequible. L'operació valorada en 87,2 milions d'euros és la més gran feta per la Generalitat en un sol any i s'estén a 14 municipis. Un dels punts més destacats és el nostre poble, és Sant Jurs d'Esvern, on 118 pisos del barri de Mas Lluïn
Passaran a ser públics i gestionats per l'Incasol. Els veïns que hi viuen, la majoria en habitatges que perdien protecció aviat, mantindran les mateixes condicions de lloguer, garantint estabilitat i preus assequibles. Amb aquesta compra, el govern continua ampliant el seu parc públic.
S'afegeixen els gairebé 850 pisos adquirits en operacions prèvies a Minmo Caixa i els 743 comprats al gener al fons d'Ibarian. Tot plegat, s'emmarquen l'objectiu d'arribar a 50.000 habitatges protegits en 5 anys. La mesura és celebrada pel sindicat de llogateres, tot i que mantenen la vaga fins a aclarir si tots els pisos afectats per les protestes entren en l'operació.
L'alcalde de Barcelona, com ja era previsible, Jaume Colliboni, ha perdut la qüestió de confiança vinculada als pressupostos del 2026. El Partit Socialista governa amb només 10 regidors a Barcelona i, tot i haver pactat amb Esquerra Republicana, els seus 5 vots són insuficients per pactar pressupostos. Barcelona en Comú va demanar més temps per negociar, però Colliboni ho va rebutjar i el pressupost va ser tombat en el darrer pla.
La qüestió de confiança és el mecanisme que permet als governs amb minoria aprovar els comptes, però només es pot utilitzar dues vegades per mandat i mai en l'últim any. Collboni ja la va usar el 2024, de manera que aquesta és la darrera oportunitat abans d'haver d'aconseguir un acord real o prorrogar els comptes per segona i última vegada.
Ara s'obre a un període de 30 dies perquè l'oposició presenti una moció de censura. Tot i això, els socialistes confien que Junts, Comuns, Esquerra, PP i Vox no es posin d'acord per plantejar una alternativa. I, si no hi ha candidat alternatiu, l'alcalde quedarà ratificat i els pressupostos, que se'n deixen a 4.180 milions d'euros, quedaran aprovats automàticament.
La guia Michelin 2026 porta bones notícies per la gastronomia catalana. Quatre restaurants pugen de categoria i passen d'una a dues estrelles. Aquests són Enigma, Aleia i Montbar, a Barcelona, i també el restaurant La Goscana, a Vallvis. També s'estrenen amb una estrella dos restaurants barcelonins de cuina asiàtica, Kamikaze i Escapar, i només en perden dos, l'Hurt, que canvia de local, i l'Òria, que tanca temporalment.
Pel que fa a 3 estrelles, tots els restaurants catalans les rebel·linen, entre ells l'Avac, el Disfrutar i el Celler de Can Roca. En total, Catalunya passa de 77 a 81 estrelles en una gala celebrada a Màlaga pel 125è aniversari de la guia Michelin.
L'anomenada Fundació Humanitària de Gaza, creada per Israel amb finançament nord-americà, s'ha dissolved després de causar el que l'on considera una trampa mortal. Segons l'oficina de Drets Humans, almenys 1.373 palestins van morir assassinats a trets durant les anomenades Cues de la Fam,
amb un sistema caòtic de repartiment d'aliments gestionats per mercenaris contractats per aquesta fundació i supervisats per l'exèrcit israelià. L'ONU denuncia que el mecanisme va crear deliberadament situacions de pànic i de fam extrema. Organitzacions com Metges Sense Fronteres parlen d'assassinats orquestrats i deshumanització. Tot plegat s'emmarca en un context de setge total a Gaza, on Israel controla l'entrada d'aliments i on la fam declara oficialment aquest agost
afecta a més de mig milió de persones. Aquestes pràctiques encaixen amb les acusacions de crims de guerra i contra la humanitat, que sostenen l'ordre de resta internacional contra Netanyahu. Malgrat el suposat alto al foc imposat pel pla de Donald Trump, Israel ha vulnerat l'acord centenars de vegades i continua mantenint els habitants de Gaza en una situació límit entre la vida i la mort.
Ara passem a les notícies de Sant Just. Anem als titulars municipals. Recollida solidària de material escolar per a Cuba, impulsada pel casal popular La Sala. La campanya reuneix aportacions destinades a mestres i alumnes del país caribeny a través de la pròxima brigada de cooperació.
L'ànima dels materials, nova exposició de Xaro Galvez al celler de Can Ginastà. La mostra es podrà visitar el 28 de novembre fins al 3 de gener i inclourà tres visites guiades a càrrec de l'artista.
Taller gratuït en defensa personal per a dones i noies aquest novembre a Sant Just. La sessió organitzada per l'Associació de Taekwondo de Sant Just oferirà tècniques bàsiques de seguretat i requereix inscripció prèvia. I ara toca ritme, ara ens tocant als esports.
Fins demà!
El Barça es complica seriosament el seu pas als vuitens de finals de la Champions League després de perdre clarament contra el Chelsea per 3-0 a Stamford Bridge. L'equip de Hansi Flick va quedar reduït a 10 jugadors al minut 43 per l'expulsió de Ronald Araujo i va mostrar una imatge molt inferior al conjunt lundinenc.
El partit va començar amb un autogol de Cundé i a la segona part el Chelsea va aprofitar la superioritat numèrica per marcar dos gols més, inclòs un d'espectacular de la promesa Estebao. Escoltem la valoració del porter, Joan García.
Fotuts, al final venia aquí amb intenció de aconseguir els tres punts, però bueno, sabíem que seria un partit complicat, ja ho era la primera part abans de l'expulsió, però bueno, crec que estàvem bé, era un partit igualat com tots els de Champions.
La possibilitat que una vegada ens hem quedat amb un menys ja ha sigut molt complicat. Al final teníem la sensació que estàvem allà, les havíem tingut, com bé dius, hem tingut la Ferran, però sí, al final, si et quedés amb un menys en un camp com aquest, a més amb el ritme que ells juguen, doncs és més complicat. La realitat és que el Barça mai va reaccionar i la falta de joc, agressivitat i encert davant la porteria rival van condemnar els blaugranes. Amb aquesta derrota, la fase de grups es complica i els vuitens queden ara en dubte.
I el Barça rep aquest dimecres, aquesta mateixa nit, el culista de l'Aurolliga, el LDLS, Asbel, en el retorn de Xavi Pasqual al Palau Blaugrana, 9 anys després. L'equip blaugrana busca retrobar-se amb la victòria europea després de la derrota ajustada contra l'Anadolu Efes en el radobot del tècnic.
En Pasqual, el Barça ja ha mostrat una defensa més sòlida i vol aprofitar el factor pista per continuar escalant a la classificació. Els colors arriben en bon moment, amb jugadors com Satorans, qui l'ha aprovit a la Xenghelia i Veseli, en un bon moment. I l'Esbel, tot i ser últim a Europa, arriba amb referents com Nando de Coló i Isaac Zeljas. Per tant, tindrem un xoc d'alta intensitat aquesta nit al Palau Laugrana.
I acabem els esports amb la selecció espanyola femenina d'en Vol, que comença aquest dimecres el seu camí cap al Mundial de Països Baixos i Alemanya, amb un debut davant de Paraguai en un partit assequible. L'equip, dirigit per Ambrose Martin, aspira a arribar als quarts de final i avançar partit a partit cap a les medalles, intentant donar la sorpresa.
Malgrat les derrotes durant la preparació davant Noruega per 41 a 19 i davant Hongria per 37 a 28, Martín confia en la progressió de la selecció formada per jugadores molt joves que gairebé juguen el seu segon campionat juntes i vol demostrar aquesta evolució al Mundial, sobretot posant l'ull al Mundial de 2029 que se celebrarà a Espanya.
Ara presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que retrata amb un llenguatge cru i directe el descens vital d'un grup de joves marcats per la precarietat, la falta d'oportunitats i unes addiccions que destrossen somnis i amistats. És un relat de barri, honest i sense filtres, que posa el focus en aquells que el sistema acostuma a deixar enrere mentre els culpa del seu propi malestar.
Al darrere hi trobem una banda madrilenya i legendària, coneguda per la seva energia inacabable, per l'actitud festiva i el seu compromís polític que ha definit la seva carrera. És un grup que sempre ha utilitzat la música com a altaveu de protesta i que s'ha convertit en un emblema de lluita social dins de l'escena estatal. La peça reivindica que la desigualtat no és una condemna natural i que cal plantar cara a les injustícies que normalitzem.
entre records d'amistat, perdudes i crits de ràbia, i batega un missatge clar. No rendir-se, no deixar-se esclavitzar, i recordar que quan la unió es manté viva, encara hi ha espai per l'esperança i pel canvi. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar la cançó. És que aquesta cançó va sortir l'any 1996. L'heroïna, la droga, és una de les grans protagonistes de la cançó, i per tant, el grup més representatiu d'Espanya del gènere espanyol.
Vas caminando despacio Sin ganas de sonreír De sonreír Hemos quedado en el barrio Unos litros y cien duros De jachis Perdidos en cualquier lado Soñando con escapar Con escapar La mayoría del paro
y el que curra del trabajo temporal Han pasado diez años ¿Mis colegas dónde están? El que no anda en el maco Hace poco lo acabaron de enterrar La heroína no acudió a su funeral ¡Hey chaval! Siempre a la sombra de la sociedad Somos la causa de su malestar
No es ley de vida tu desigualdad No te dieron la oportunidad Escúpele al sistema y nunca dejes de molestar Existe una alternativa Legalizar Esto tiene que cambiar No vamos a cambiar ¿Qué te ha pasado princesa?
Que no te dio sonreír, sonreír, aún no tienes tu dosis. Por la noche te tienes que prostituir, maldita mierda prohibida. Que nuestro sueño rompió, lo rompió, hablábamos de injusticias. Comentábamos nuestra revolución, comentábamos nuestra revolución.
El chaval, siempre a la sombra de la sociedad, somos la causa de su malestar. Escúpele al sistema y nunca dejes de molestar. No, chaval, no es ley de vida tu desigualdad, no te dieron la oportunidad. Escúpele al sistema y nunca dejes de molestar.
El paraíso al infierno. Hay un paso, nada más. La prohibición es un business. La droga existe y no la vas a eliminar. La solución consiste en legalidad. Echa mal, siempre a la sombra de la sociedad. Somos la causa de su malestar. Escúpele al sistema y nunca dejes de molestar.
No estoy temida a tu desigualdad, no te dieron la vida.
Doncs això és KP i el seu tema llegendari, mis col·legues. Realment un grup que al final han fet història aquí al nostre país i també a tots els països de Latinoamèrica per una raó, perquè són molt bons i a més amb un missatge clar, contundent i molt necessari. Ara, com sempre, passem a l'efemèride del dia.
Avui, 26 de novembre, celebrem el Dia Mundial de l'Olivera, una data que a simple vista podria semblar dedicada només a un arbre, i en certa manera fins aquí sembla inclús una mica irrellevant, i us he de dir que jo també ho vaig pensar en un principi.
Però l'olivera realment és molt més que un simple arbre. És un símbol, una icona de resiliència, de supervivència i de vida. Aquesta planta viu entre 150 i 2.000 anys i és capaç de suportar llevantades, forts vents, pluges torrencials i fins i tot tornados.
I fins i tot, amb tot això que passa, continua donant un fruit exquisit. I sé que pot ser una mica pretensiós, o pot sonar una mica pretensiós, però crec que hauríem de aprendre una miqueta de la manera de viure i resistir de l'olivera. En la societat en què ens ha tocat viure, cada cop els éssers humans estem més exposats a l'ansietat, a l'estrès i a les pressions. Vivim en un context de polarització.
i d'odi cap al diferent. I a vegades la vida ens colpeix amb duresa i massa sovint de forma injusta. Però, malgrat tot, hem de reconèixer que la vida és meravellosa i plena d'instants pels quals val i molt la pena viure-la. Per això, avui us animo a tots a continuar lluitant, a no tirar mai la tovallola i a resistir als mal moments, tal com fa l'Olivera.
La paciència i sobretot la perseverança són essencials per a continuar creixent. No vulgueu córrer, treballeu en silenci, amb esforç i valentia i els èxits tard o d'hora acabaran arribant. I si no ho acaben fent, perquè a vegades pot passar, sempre poderàs estar orgullós de tu mateix per oferir la teva millor versió malgrat les tempestes que t'envolten.
L'Olivera ens serveix avui per recordar que la força d'un mateix no sempre és visible, tot i que sembla que a vegades costa molt trobar-la. Dins de tots, a nosaltres resideix una força molt valuosa.
Ara fem una petita pausa per publicitat i arrenquem les seccions d'avui. Arrenquem amb el món del vi, amb el Jordi Clavero. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
I ara sí, comencem amb el món del vi amb el Jordi Clavero. Bona tarda i benvinguts a tots de nou a un programa de vi, a un programa del món del vi amb el Jordi Clavero. Què, com està Jordi? Tot bé?
Bona tarda, molt content perquè avui és el dia de l'olivera. Aquesta no te l'esperaves, eh? No, no me l'esperava, eh? Però bueno, m'hem lligat, li hem donat una volteta especial, no? Sí, sí. Per fer una efemèride xula. No, ha estat bastant xula, més guapa que la del dia de l'home. Home, perquè m'has fet riure aquell dia. Sí, sí, no m'esperava que fessis una efemèride d'allò. Molt bé. Però sí, sí, molt bé. I tu? No, molt bé, la veritat que molt bé, amb ganes de continuar la setmana que ha començat bé i que segueix així.
Exactament. Bueno, menys el Barça, tot bé. Bueno, això ja ho comentarem divendres amb la tertulia esportiva, però sí, un drama, eh? Sí, sí, sí. Doncs bueno, avui no parlarem d'una D.O., sinó que farem una mica de consència del valor de reciclar i parlarem d'una empresa que dona una segona vida a les nostres ampolles de cava i vi i en la qual...
El Jaume i jo hi vam ser-hi aquest dilluns pel matí. Doncs sí, avui parlarem d'una empresa que és el que tu deies, pionera del reciclatge aquí a Espanya i que realment fan una molt bona feina, donen una segona vida a aquestes ampolles de cava, de vi, tot i que també fan d'altres coses, de pots de verdures, de kombuches, fan una miqueta de tot i l'objectiu al final és reciclar.
Sí, exactament. L'empresa es diu Pots, tal com sona. Es troba a Sant Andreu de la Barca, a la zona on estan els polígons, i va néixer l'època de la pandèmia, o sigui, el 2020, fa ara uns cinc anys, més o menys. És una empresa petita, on treballen sis persones.
i que la seva funció és donar una segona vida a les ampolles de diverses begudes, com ve ha dit el Jaume, que no sols és cavalldís, sinó també hi ha les kombuches, les cerveses i aquests pots d'abertura. Treballem també amb alguns festivals, que segur que algun et sonarà a tu, Jaume, que un és el del grec, que ens van dir, el Cruella...
la Mercè i en aquests festivals sobretot treballar per la reutilització de les mateixes ampolles que s'ofereixen. Els residus que generen aquests festivals van directament a l'empresa Pots i l'empresa Pots els dona una segona vida. Exactament. Quina va ser la teva primera impressió quan vam anar allà?
Doncs una impressió molt bona. La primera va ser del polígon, que tampoc... Sí, no tenia molt, no? No tenia molt, però després amb l'explicació que ens van donar, doncs una impressió boníssima. Jo crec que és el que he dit, no? És el que he comentat. Crec que és una idea pionera, necessària, i sobretot que li veig un futur molt ampli, no? Jo crec que és una cosa necessària i que si el món cada cop va més enfocat al reciclatge, empreses com pots són necessàries.
Sí, exactament, perquè n'hi ha una carència, no? Exacte, ens ho van explicar les pròpies fundadores, que al cap i a la fi hi ha una carència i poca gent reutilitza ampolles, normalment sí que es reciclen quan les tirem al contenidor verd, però aquí ja es trenquen. Aleshores, aquí la vida que li donen a pots és un rentat ràpid, bueno, ràpid.
Ràpid. Ràpid però acurat. Acurat, molt acurat i amb la mateixa ampolla un cop rentada li donen una segona vida i serveix per exactament el mateix ús que tenia abans del procés de rentat. Exactament, això és el que necessita el món, un ús recircular que no es trenqui la cadena sinó que tot torni allà on estava. Exacte.
I tu què tal? Com ho vas veure això? Jo em vaig haver de bé el projecte i per mi era el primer cop que visiteu una nau industrial de reciclatge. No n'havia visitat mai una. Però no em va sorprendre. Saps per què? Per què? Perquè em va recordar les línies de producció
que tenen les caves de Sant Sedoní. Són molt semblants a les plantes de reciclatge d'aquest tipus, saps? Les plantes de reciclatge potser diferent serien un altre tipus de cosa, però em va recordar bastant. I la finalitat era diferent, perquè aquí bàsicament es recicla, no es fa producte.
I a mi, sincerament, em va cridar l'atenció. L'únic que, bueno, els dies de producció potser no hauríem pogut fer la visitant tranquil·lament perquè ja vas veure que aquests llocs fan molt de soroll. Sí, sí, sí. Que si està aquella màquina que vas veure que estava apagada, que tenia...
La sosa, l'aigua, la temperatura de 70 graus. Allò, si està encès, és un soroll molt fort i t'has de posar cascos. Clar, clar, clar. Nosaltres vam anar un dia on no estàvem fent rentat, estàvem fent tots els preparatius previs, però no estàvem fent rentat. I realment, si és una màquina molt potent, i clar, aquesta potència, doncs, deu fer bastant soroll. Sí, allò són coses que fan bastant soroll.
Jaume, tu he estat a algun lloc semblant? Mai, mai, mai. Mira, fa molt, quan anava a primària, me'n recordo que vaig anar a una fàbrica de patates. Però això és el més similar que vaig anar, però no. Totalment nou per mi. Va ser una experiència nova. No havies vist mai el que és la línia de producció com a tal? Ni de vi, ni de reciclatge, de res. Només d'un cop d'aquesta fàbrica que vaig anar de patates i prou més.
Un cop en veus una, les veus totes, perquè totes tenen com si t'hi fixes com això que acompanya, diguéssim, el producte, aquesta... La cinta, no? La cinta, sí, la cinta, i diversos llocs, saps, on passa el producte i hi ha una persona, doncs, on comprova que aquell producte està bé o no. Clar, clar, clar. I també hi ha un departament normalment de qualitat, això, empreses més grans que...
s'encarga d'anar analitzant a cada hora les mostres i veure si tot està bé. Sí, sí, això ens van dir que pots això ho externalitza i ho enviar a un laboratori. Per tant, els controls de sanitat a pots són 100% acurats. Sí, sí, exactament. És que és important, no? Al final... O és el més important, diria. Tenir tot controlat i donar aquesta seguretat als consumidors. Exacte.
També vam parlar amb la creadora de l'empresa, la qual li vam fer una entrevista. Vam poder parlar amb la fundadora del projecte, una dona internacional, perquè va voltant per tot el món, i que al final s'ha llançat a la piscina amb aquest projecte de reciclatge. Així que anem a escoltar l'entrevista. Comencem pel principi, què és POTS?
Pots al final és una empresa que es dedica a la reutilització d'envasos, el que fem és que recuperem envasos derivats del gran consum, els rentem aquí a la nostra planta de rentat i els tornem als envasadors perquè els puguin donar una nova vida. I d'on neix aquesta idea? Per què es funda Pots?
Doncs això és la gran pregunta, per què es funda, jo crec que va ser en el meu cas, jo vaig viure a Xina quasi 4 anys, a Pequín, i allà vaig experimentar una època amb molta, molta contaminació atmosfèrica, i llavors jo crec que em va quedar una mica la situació aquesta, o fem alguna cosa per medi ambient, o realment no hi podrem viure, no?, al món on som.
I per tant, al tornar de Xina i viure aquí, jo soc advocada, però vaig començar a investigar el tema dels residus, de com funcionava a nivell jurídic, i d'aquí, no sé molt bé com, vaig acabar fundant POTS. Perquè la relació amb el món vinícola, d'on et neix?
La relació amb el món vinícola neix principalment de l'ampolla. Nosaltres vam estar analitzant altres projectes a nivell europeu, vam veure que països com França, Alemanya, Àustria i tots els països nòrdics d'Europa ja tenen plantes de rentat on es renta principalment ampolla de vidre, de vi de cava.
Què passa? Aquí a Espanya vam veure que tot i que s'incentiva la reutilització no hi ha plantes de rentat i per tant vam decidir muntar la planta de rentat. I aquesta planta de rentat com té més sentit des d'un inici és evidentment amb l'ampolla de vi i cava que és un dels productes estrella del nostre país. Per tant, vau detectar aquest forat que faltava reutilització d'ampolles i l'esteu omplint d'aquesta manera.
Exacte, vam detectar que la reutilització la Unió Europea l'està impulsant de manera molt activa però que aquí a Espanya no hi ha infraestructura i per tant per molt que s'impulsi si no hi ha plantes de rentat és inviable. Amb la qual cosa vam decidir muntar la primera planta de rentat que dona servei a moltes empreses i aquí estem lluitant. Bé Marta, a mi m'agradaria saber sobretot com recupereu vosaltres les ampolles un cop les netegeu?
Doncs mira, recuperem de diverses maneres. En resum, recuperem de manera directa, li diem, que és que els propis cellers, ells tenen turismes, o tenen tractes amb hotels, o tenen problemes de producció, tot això ho acumulen i ens ho envien a la planta, això seria la directa. Després recuperem també del canal horeca, que seria com el model cerveser, que el distribuïdor quan va entregar l'ampolla ja s'emporta l'ampolla buida, ho acumula i ens ho porta.
Després fem supermercats, per exemple, en Veritas, ara ja recuperem les ampolles de les cremes de verdura, i també fem grans events, hem fet festes de la Marcel, Festival del Grec, o inclús alguna fira, moments on hi ha un gran consum localitzat en un punt, que tot allò s'acumula i ens enviem cap aquí. Per al ciutadà promig, que potser no entendrà aquest concepte, què és el wash-off?
Al Guaixov és un tipus d'adhesiu de les etiquetes. Com tots sabeu, els envasos de vidre que tenim avui al mercat, tu els em portes a casa i quan el vols reutilitzar, tens que estar allà fregant tres hores per treure la cola, el paper, se't queda tot allà enganxat i és un desastre.
Hi ha un adhesiu nou a dia d'avui que es diu els adhesius Wachov, que és simplement que l'etiqueta tu la perceps exactament igual, però és la cola. La cola que porta aquesta etiqueta està dissenyada de manera que tu la pots posar a la nevera, en cubitera i no li passa res, però quan la sotments a un procés industrial de rentat, amb certa temperatura i certa concentració de sosa, es desprèn sencera.
Per nosaltres l'adhesiu wash-off és la clau de volta de la reutilització, perquè a dia d'avui que ens passa, clar, recuperem ampolla, però si no té adhesiu wash-off és molt difícil de rentar i els costos de producció se'ns incrementen molt. En canvi, quan és adhesiu wash-off, ve l'ampolla, tu la fiques a la màquina i surt neta, perfecta, l'etiqueta es desprèn bé, per tant és molt important per reutilització.
sobretot també per reciclatge, perquè al final són adhesius que a l'hora de reciclar aquell material no posen problemes. A més, a nivell de cost és pràcticament igual i per tant estem fent molta feina d'incentivar tots els sectors perquè canvien aquest tipus d'adhesiu. A part de treballar amb vins i caves, treballeu amb altres begudes.
Sí, treballem, per exemple, fem bastanta kombucha, fem sidres, també en fem, fem algunes cerveses artesanes, per exemple, com us deia, també rentem pots de cremes de verdures i amb algun refresc també. Tot el que és una mica format ampolla, perquè la màquina que tenim aquí és específica per rentar d'ampolla, doncs qualsevol tipus d'ampolla de qualsevol producte, et diria, el podem gestionar.
I per acabar una mica, amb quins cellers treballeu? Doncs mira, a nivell de cellers treballem amb Altalella, treballem amb Rugarol, amb Abadal, Albet i Noia, amb Aldal Massana, ara tenim, no sé, prop de 40 clients, però de la terra així propers més o menys serien aquests. Doncs moltes gràcies.
I també vam poder preguntar sobre les regulacions aquí a Espanya. És cert que m'han dit que altres països com França estan molt més avançats i nosaltres estem una mica endarrerits. Per què creus que és això? Sí, nosaltres, per exemple, a nivell europeu sí que és cert que hi ha... I també és cert que m'han dit que altres països com França estan molt més avançats i nosaltres estem una mica endarrerits. Per què creus que és això?
Sí, nosaltres, per exemple, a França ja hem visitat diversos projectes, i hi ha 11 projectes com el nostre, que estan tots aderits en una única xarxa, i aquí a Espanya, doncs, bueno, el per què no ho sabem, sempre som més grans, som els últims de la cola a nivell europeu, però, bueno, esperem que la cosa canviï i que ens seguim tirant davant. Bueno, ens esperem, segur que canviarà.
Doncs Jordi, esperem que sí que canviïn aquestes regulacions i que comencin a arribar més ajudes per empreses com pots. Sí, segurament sí, perquè al final és el futur, donar una segona vida als recipients. Doncs aquesta dona que sentíem era la Marta Sainz, que és la fundadora del projecte. Per si us interessa, doncs parleu-li, perquè fa molt bona feina i a part són molt bones persones, eh?
Sí, molt bona gent i expliquen molt bé el que realment fan i hi ha gent que ho fa per una voluntat d'algú més, de donar-li una segona vida. Exacte. És el que parlàvem. Com a conclusió final podríem dir que això és el futur. Aquesta empresa és realment el futur i és un model que sembla que la nostra societat va cap aquí, cap a la reutilització.
i no cap a crear ampolles, ampolles, ampolles i seguir generant residus que al final el planeta et diu prou. Sí, exactament. I doncs des d'aquí eres el refugi, donem les gràcies a l'empresa Pots per obrir-nos les portes de cada seva i esperem que tinguin molta sort.
Igualment. El Jordi està malaltó avui, eh? Sí, sí, sí, has dut una mica. Jordi, avui també m'has portat música, no? Sí, d'un artista que la setmana passada els soients ho van escoltar, també el vas posar.
Es diu Elton John. No sé si et sona. Sí, sí, sí, clar que em sona. I m'agrada, eh? Però aquesta cançó que m'has posat al... al guió, la vaig posar l'altre dia. Exactament la mateixa. Sí, Goodbye Yellow Brick Road. Sí, sí. No, va ser de Rocketman, eh?
Ah, és veritat, és veritat. Vas posar de Rocketman, però Goodbye Yellow Brick Road? No, eh? No és la ciutat. Tens raó, tens raó. Rocketman és la típica que s'ha relacionat també amb la Dua Lipa. Tens raó, tens raó. I que molta gent la coneix. Aquesta, algun cop l'he escoltat i no és tan famosa. És veritat, tens raó. I a mi m'encanta. Saps per què m'ha passat? Perquè vaig dubtar molt. De posar Rocketman o aquesta. O aquesta. O aquesta.
Aquesta no sabia si era... Aquesta és com un punt intermig. A mi m'agrada molt, eh? Doncs va, fem una petita pausa d'un minut i mig amb Goodbye Yellow Brick Road.
Fins demà!
Bona nit.
Doncs ja hem fet la petita pausa com si fos una barra de teatre, eh? Fem nosaltres aquí. Fem una petita pausa al mig. Sí. I bueno, ho hem fet avui amb Goodbye Yellow Brook Road d'Alton John, que és un artistasso, eh? Sí, ens ha agradat els dos. Els dos hem vist la pel·li, que està molt bé. Us la recomanem. Molt xula.
Però ara que s'apropa el Black Friday, tornem al tema del vi. Jordi, Black Friday igual a compres, per tant, recomanacions de vi. Sí, deixeu-vos de Mediamark i aquestes tonteries i aneu a comprar vi. Comencem amb les celebracions i quan comencem amb les festes i hem de celebrar, què necessitem a Catalunya per celebrar, Jaume?
Doncs cava, vi, begudes espirituoses... Tot això. Ho has dit al principi, el cava. Clar que sí. Us vull recomanar un cava de l'Ella. Cuidado. Es diu Eles Brutnatur, que és rossat i té una bombolla molt fina. Molt bé, molt bé. Per tant, aquest Nadal... Aquest cava, eh? Aquest cava, de moment. Cava clar...
Capaclar... No, no, no. Es diu L. Brutnatur. Ah, L. Brutnatur. I és rosat. De l'illa, eh? Sí, de l'illa, exacte. Ah, és rosat. A mi m'agrada molt el Cava Rosat, eh? Doncs... Tens aquí una opció. Molt bé, també. Està en tendes molt especialitzades com a la que estic jo, la de Celler... Ah, mira, ja tira una mica de publicitat, eh? Doncs està allà. Molt bé, molt bé. De Celler Macià. Perfecte. A Verdaguer.
Per aquests dinars familiars que tindrem, que hem pensat en un celler del Bages, que personalment conec la persona que hi ha al darrere, que es diu Mont Obert. Es troba a Talamanca, que està molt a prop de Mura, que la gent diu, oh, Mura, Mura, Mura, però Talamanca també és molt bonic. A prop de Mura o d'Ebre. Què? A prop de què? De què?
No, de Mura. No Mura d'Ebre. Mura. Això és el Bages. Això és, diguéssim, que és passat a com es diuen les muntanyes aquestes. De Prades? No, les de Prades no. Hi havia un cavall que pujava a portar el menjar al restaurant aquell. La Mola? La Mola. Passat la Mola i el Montcau, trobaríem per allà Mura i després te la manca.
Si aneu per aquella carretera, aneu amb compte amb els ciclistes, perquè n'hi ha molts. I és un poble molt maco que, a part, i els ells no estan al poble, sinó que està a Salfritors del Bages, l'únic que hi són de Terramanca, i tenen uns vins blancs que són molt bons, amb la veritat pica-pull. Però hi ha un vi negre que s'anomena barroc, el qual té uns tanys molt sabadosos, i és un vi negre...
més ben aviat jauger i ideal per qualsevol moment, per fer a copes. Un vinaigre d'aquests moderns, eh? Sí, sí, sí. I sador, sobretot. Sí, i sador, sí. Golós. Golós, no, també? Sí, golós. Que te'l vas veient. És carnatge a 60%, si no m'equivoco. Molt bé. I això per fer a copes, genial, eh? Sí. Genial, genial.
I també em vols recomanar un vi blanc, eh? Sí, un vi blanc. Per anar fent a copes amb els aperitius, no? Quan estem allà prenent el formatge... Sí, de vermut o de sobretaula o de mitja tarda, no? Sí, també. Quan vulguis acabar grogui. Es diu camagroc. Ah, mira, mai més ben dit. Camagroc, sí. És de cabesbolet. Aquí està la relació, el camagroc de cabesbolet. Molt bé.
Es troben al Baix Penedès, si no m'equivoco, i és un xarelo 100%, molt fàcil de veure, el qual és apte per tots els públics. Molt bé, molt bé. Per tant, és el que tu deies, no? Un vi fàcil de veure per tots els públics i quasi gairebé que per totes les situacions, no? Exactament.
Per últim, tinc un vi de postres, o sigui, un vi dolç per prendre amb els torrons i amb les neules. Ah, mira, doncs perfecte aquesta recomanació, eh? Per si volguéssim les arangades, ja que és dolç, també pot combinar molt bé, que sempre diuen que són massa salades, però amb coses dolces combinaran bé, eh? Exacte. O sigui, amb aquest vi dolç combinaria bé. Es diu Clandestino i és de Can Marles, que es troba al Baix Penedès, a la vall del Bomell. Molt.
i ara abans d'acabar et vull fer una pregunta bàsicament que ara t'orteno per on hem començat vull que em diguis quant pagaries per aquest cava que t'he dit al principi el cava de Leia que jo tinc aquí el preu escrit i tu no el tens ostres, està d'oferta o no?
No, no està d'oferta, és preu de botiga... Preu de base. Preu de base. A veure, m'has dit que és un cava d'Alella, ell és brut nature, rosat, bombolla molt fina... Clar, si no veig l'ampolla, és una mica difícil, però va, uns 15 euros. 15 euros, molt bé. Mira, clavat. L'has clavat. Perfecte. Anem al segon, de...
Un vinegre així de... Sí, que hem dit que era suau, no? Sí, suau. Tenits d'ossos d'alvages. Sí. Jo crec que serà una miqueta més barat aquest, una mica més econòmic. Sobre els 9 euros. 12 euros. Bé, més o menys. Quasi.
Anem al xarelo aquest jove de l'escabàs Bolet. És que és complicat, eh? Aquest joc m'agrada però és complicat. A veure, jo et diria si és un bibi jove blanc 100% xarelo, això de 100% jo crec que puja una miqueta el preu.
va diré uns 11 euros 9 euros ho anava a dir però no repetiré per últim vi de postres tu has de pensar que el vi de postres per fer aquests vins requereixen de més treball a la vinya i també de més treball al celler això és un vi d'olz de Can Marles Baix Penedès això deu anar rondant els 20 euros no?
15 euros és el més car. Bueno, estàvem allà amb el cava aquest. Bueno, però 15 euros i el vi dolç et dura molt, eh? Sí, sí, sí. Perquè el vi dolç és per fer-te la copa, no, oi? És com així amb gotets més petits. Amb gotets molt més petits. Per acompanyar els fruits secs, els torrons... Per acompanyar els fruits secs, els formatges blaus, que amb coses salades és una bogeria, la gent no ho sap. Es pensa que s'ha de prendre un formatge blau amb un vi negre.
I li poses aquest dolç en un tast i es queden, uau, és que com combina, saps? Estan al principi com, en sèrio, no trobes un negre? I després diuen, com combina, uau! I jo, dolç i salat, no, ho fem!
El salted caramel, per exemple. O la xocolata amb sal. Clar, exacte. A la pastisseria sempre li tires una mica de sal als pastissos. Perquè, clar, és un potenciador. És un potenciador. Al cap, ja la fes això. I, aleshores, aquest vi d'olz, per tant, és com una mistela, no? Sí, és semblant. És semblant. Quina diferència hi ha entre mistela i moscatell?
Una pregunta. Jo et diria que moscatell normalment està fet de la varietat moscatell i la mistela no té per què ser amb la moscatell i pot ser amb l'altra varietat de raïm. Perfecte. Cuida, va mal i dolç perquè és punyetero. Sembla que no, però ja portes tot el dinar amb birres i després a la mistela igual que el moscatell i t'acaba pujant al cap. Però sol, a copes, no te'n veuràs molt perquè... No, perquè és molt dolç.
És molt dolç. I per això va molt bé acompanyar-lo. A mi em recorda sempre el post de músic, no? Que es diu que va amb frits secs i aquest vi dolç. Ojo, eh? ¿Cómo sabe el chico? Això és clàssic, és un clàssic de Catalunya. Això és que ets de Pobla, ets de Pobla i saps, eh? Home, i tant, que soc de Pobla, eh?
Poco LH i molt Santa Bàrbara. Les dues. Cor dividit, Jordi. Cor dividit entre Hospitalet, Sant Just, ara també, i les Terres de l'Ebre amb Santa Bàrbara, i tant que sí. Que, per cert, el Nadal em tocarà baixar, eh? Sí? Sí, sí, sí. Ja baixaré a les festes a veure la família. Ah, mira, ben fet. Sí, sí, sí. Doncs, Jordi, nosaltres ho deixem per aquí, no? Sí. Ah, bueno, mira, abans de deixar-ho, ja que em queden dos minuts, vull preguntar-te
On estàs treballant, ara? Ho vols dir o no? Ara, al celler de... Al celler Macia, que es troba a Verdaguer. Molt bé. I allà fem tastos i també, bueno, servim vins a copes, també algun vermut, algun aprel o esprit. Però potser el que us pot agradar més és si veniu allà, doncs jo faig tastos i si voleu venir algun, doncs esteu invitats. Doncs mira, perfecte, doncs...
Si voleu fer algun tast, ja teniu una altra opció, és anar a fer-los amb el Jordi Clavero. Aquí fem una mica de publicitat de tots els col·laboradors. Sí, a mi realment m'és igual, perquè al final no cobro per comissió, però si em venen a veure guillers de ràdio, jo estic encantat. Home, i si aneu i dieu, ostres, Jordi...
Vinc del programa de la ràdio, us posarà les copes més grans. Sí, les poso més grans i els altres que es fotin. Doncs Jordi, ara sí que sí, ens acomiadem. Gràcies per venir, tot i que ens retrobem dintre d'humilitat, perquè et posaré a prova. Vinga, fins ara. Adéu, Jordi. Espero que sigui història. Adéu.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Bona tarda, us informa Manel Elias.
Aval unànima del Consell General del Poder Judicial a Teresa Peramato, la candidata fiscal general de l'Estat proposada pel govern espanyol. Els jutges conservadors i els progressistes consideren que és idònia per al càrrec i compleix els requisits. Al Congrés, però, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijo s'han tornat a enganxar per la condemna a Álvaro García Ortiz. Cada vez usted es más peligroso para la democracia española. Estamos convencidos de que el tiempo pondrá las cosas en su sitio.
Més notícies amb Txell Ortiz. El govern britànic anuncia que pujarà els impostos per retallar el dèficit i la norma endeutament del país amb el projecte de pressupostos que ha presentat avui al Parlament. La ministra de Finança, Rachel Reeves, ha dit que augmentarà els ingressos fiscals per millorar els serveis socials i rebaixar el deute.
El pressupost que presento avui es basa en les decisions preses des del juliol de l'any passat, escurçar les llistes d'espera de la sanitat pública, reduir el cost de la vida i retallar el deute i els préstecs. Segur que tornarem a trobar oposició a això, però encara no he vist un pla alternatiu més creïble o més just per a la classe treballadora.
La titular britànica de Finances ha confirmat que no incrementarà l'impost sobre la renda, però sí, en canvi, que augmentarà l'impost sobre la propietat dels habitatges de valor superior als 2 milions de lliures. I a Guinea-Bissau, un grup de militars assegura que ha pres el poder per les armes en aquest país africà dies després de les eleccions de diumenge passat.
en què aparentment va guanyar l'oposició el president Humaro Sisoko en valor. Aquest migdia s'han sentit trets d'armes automàtiques a la capital, a Bissau, enmig de rumors sobre la detenció del president en valor. Els colpistes han anunciat que es farà encàrrec del govern a través d'un alt comandament militar per restaurar l'ordre al país.
I Esther Bonal és la nova presidenta de l'Acadèmia Catalana de la Música. L'Assemblea Extraordinària de l'entitat ha triat la música, pedagoga i també directora coral per rellevar Gerard Quintana, el líder de Sopa de Cabra, qui havia estat al capdavant d'aquesta entitat des de la seva fundació ara fa gairebé 15 anys. Bonal avança que el seu objectiu és centrar-se a impulsar la igualtat i la diversitat en el sector, la sostenibilitat econòmica i el creixement de la base social de l'acadèmia. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies ha explicat els reptes més importants
pel seu mandat de 4 anys. La millora de les condicions laborals i del reconeixement de les diferents professions de la música. Aquesta millora va lligada a una major presència de música en viu i de circuits grans i petits. També batllar per un accés a l'educació musical més equitatiu, més universal. I també un repte importantíssim per nosaltres és fer créixer la massa social de l'acadèmia.
El meu primer festival ha premiat la pel·lícula L'Olivia i el terratrèmol invisible. Hola, em dic Olivia. Hola. I aquí podeu veure un mic, un estat salvatge, menjant-se... El certamen, que s'ha fet del 8 al 23 de novembre, ha tancat la 18a edició amb un nou èxit de públic i participació a Barcelona, Madrid i altres localitats. Ha projectat més de 125 pel·lícules procedents de 30 països
incluint-hi més de 40 projeccions familiars i 40 sessions escolars. L'Olivia i el terratrèmol invisible s'emporta als premis del jurat i del públic al millor llargmetratge. En aquest film, Irene Iborra ha adaptat en format stop-motion el llibre de Maite Carranza i d'aquesta manera la cineasta acosta al públic infantil la problemàtica dels desnonaments i la precarietat econòmica de moltes famílies.
Temps ara pels esports amb Sònia Olear. Comencem amb bàsquet perquè avui hi ha partit d'Euroliga. Barça es velen el retorn de Xavi Pasqual al Palau, nou anys després. El partit és a dos quarts de nou, com sempre, amb la transmissió del Tot gira a l'antena digital de Catalunya Ràdio amb l'Ernest Maciel i la Carme Lloberes al capdavant.
I a l'Eurolliga femenina, Burges 1 i Girona a les 8. I avui es comprada també, ja en futbol, la cinquena jornada de la lligueta de la Champions masculina. Destacen aquests partits Olímpiacos-Madrid, Atlètic de Madrid-Inter de Milà i Arsenal-Bayern de Múnich.
El Barça no s'ha entrenat avui, l'equip ha arribat molt tard, aquesta matinada de Londres, on ahir va perdre, recordem, per 3-0 davant el Chelsea, i el seu tècnic, Hansi Flick, ha decidit suspendre l'estació de recuperació demà, tornant però ja a la feina, amb la mirada posada a la Lliga, davant l'Aleves al Camp Nou. Fins aquí les notícies. Catalunya nit.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Sales Vilanova.
Al Casal Popular, la sala ha engegat una recollida de material escolar destinada a la pròxima Brigada de Solidaritat per Cuba amb l'objectiu de donar suport a mestres i alumnes del país. La iniciativa demana la col·laboració de la ciutadania aportant material bàsic d'ús escolar. Segons l'organització, es necessiten bolígrafs, tisores, gomes, gravedores, grapes, retoladors, marcadors, llibretes i altres elements habituals a les aules i totes les aportacions es destinaran directament als centres educatius de Cuba amb els quals col·labora la Brigada.
El material es pot portar al casal en els dies i horaris previstos que són avui 26 de novembre d'un quart de vuit fins a les nou, 27 de novembre de cinc a set, el 28 de novembre de set a nou de la nit i el 3 de desembre d'un quart de vuit a nou de la nit.
Pel que fa a esports, l'associació Taekwondo Sant Just organitzarà un taller de defensa personal femenina el 28 de novembre a les 8 del vespre al local del Taekwondo de Sant Just. L'activitat s'adreça dones i noies a partir de 12 anys amb l'objectiu d'oferir eines bàsiques per reforçar la seva seguretat personal. L'estació proporcionarà conceptes pràctics i essencials com l'anàlisi de situacions de risc, colpejos i atacs, punts vitals, defenses i sortides bàsiques, així com controls i immobilitzacions.
El plantejament és útil, senzill i aplicable i no cal disposar d'experiència prèvia ni d'una condició física específica. El taller és gratuït però requereix inscripció prèvia al correu taekwondo.santjust.com I pel que fa a solidaritat, Caritas Sant Just ha organitzat el gran recapte d'aliments anual que tindrà lloc els dies 28, 29 i 30 de novembre en diversos supermercats del municipi.
La campanya té com a objectiu recollir productes de primera necessitat per les famílies vulnerables de Sant Just en un context de demanda creixent i disminució d'altres fonts d'ajuda. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, els responsables de l'entitat, Xuzisla i Toni Sarrallonga, han explicat que actualment atenen un centenar de persones derivades dels serveis socials, però la necessitat és més gran. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Tot seguit, les notícies de Sant Jordi.
Angie, Angie, when will those clouds all disappear? Angie, Angie, where will it lead us from here?
You can't say we never tried.
But ain't a time we said goodbye. Angie, I still love you. Remember all those nights we cried. All the dreams we held so close seemed to all go up in smoke.
Fins demà!
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb el concurs del refugi.
Que rius tant, tu. Doncs avui torna el Jordi Claver a participar en aquest concurs. En el test anterior, que ho vam fer fa dues setmanes, el Jordi va estar a punt d'emportar-se el Gran Premi, però no ho va aconseguir i avui...
Torna a intentar emportar-se aquest gran premi, que aquest gran premi és una ampolla pagada per mi, un bon vi, que si el Jordi Clavero aconsegueix un buit en aquest test, s'emportarà una ampolla de vi, cortesia de Jaume Alias, presentador del refugi. Què Jordi, com et veus avui?
Bona tarda. No sé, potser millor que l'altra setmana passada, no? No, això l'oposició es va apropant, no? Sí. I el teu coneixement també va creixent. Va creixent, va creixent. Doncs Jordi, no ens enrotllem més i comencem, d'acord? Primera pregunta. Quin element químic té el punt de fusió més alt? El ferro, el tungster, el carboni o el reni?
Com has dit? Ferro, tungster, carboni o reni? La pregunta és, quin element químic té el punt de fusió més alt? El tungster? El tungster. Molt bé. Aprovat. Segona pregunta. Qui va pintar el jardí de les delícies? Carabacchio?
Caravaggio. Caravaggio.
No, no, no. Què va ser? No va ser que ara vaig, va ser El Bosc. El Bosc. Hòstia! Ho havia pensat, eh, com a segona. Quin és el país amb més fusos horaris oficials? És a dir, amb més diferències horàries en un mateix país. Pensa-la bé. Xina, França, Rússia o els Estats Units? Ostres. Rússia?
No, és França, perquè pensa que té les colònies. Ah, aquí està, aquí està la trampa. Dos errades. Seguim. Quina és la llengua indoeuropea viva més antiga documentada? El sanscrit, el pers antic, el grec o l'armeni? L'armeni?
El grec. Bona vida. Crec que ja no pots fallar cap més, eh? Bueno, seguim. Quin és el satèl·lit natural més gran del Sistema Solar? Tità, la Lluna, Ganímedes... Oh, cal. És que... Avui és molt difícil, no? Potser. Avui és molt difícil. Bueno, quin és el satèl·lit natural més gran del Sistema Solar? Tità, la Lluna, Ganímedes o Galisto?
¿Tita? No tinc ni idea de satanics. Ganímadas. Cuarta rada. ¿Quién es el autor de crimen y castigo? Kant, Hegel, Dostoyevsky o Friedrich Nietzsche? Dostoyevsky.
Molt bé, molt bé, molt bé. Seguim. Quin és el riu més llarg d'Europa? El Rhin, el Danubi, el Volga o el Don? Danubi? El Volga. Cinc carrades. Quina part del cervell regula principalment l'equilibri? L'hipotàlam, el cerebel, el bulb ràquidi o l'escorça prefrontal?
Pensa-la bé, aquesta la sap segur. Regula l'equilibri. Hipotàlam, què has dit? Hipotàlam, el sarabel? No, és que no t'escolt... Sarabel. Ah, que no l'havies escoltat. No, no l'havies escoltat. Jo pensava que m'havies dit l'hipotàlam. Bé, era el sarabel. Aquesta no te la conto. 5 carrades. Quina és la capital més alta del món? Katmandú, Sucre, Quito o Bogotà? Quito?
Quin país té més patrimoni declarat per l'UNESCO? Xina, Itàlia, l'Índia o Espanya? Més patrimoni declarat per l'UNESCO. Quin s'havies dit? Xina, Itàlia, l'Índia o Espanya? Índia?
Itàlia. No acabo d'entendre la pregunta, però bueno. Patrimoni de l'UNESCO, doncs edificis històrics. Ah, vale, vale, vale, vale. M'he fet una fumada, no, no. Quina és la muntanya més alta fora de la serralada de l'Himalaya? El Climanjaro, la Concagua, el Denali o el Mont Elbrus? El Climanjaro.
Quina ciutat es considera la més antiga habitada de manera continuada? Jericó, Beirut, Damasc o Luxor? Beirut?
És que és molt difícil això. Això no hi ha per on agafar-ho. Són coses tan dispars. Sí, sí, no, no. Avui he sigut una mica massa cabre, ho estic veient. Quin és el metall més abundant a l'escorsa terrestre? El ferro, l'alumini, el magnesi o el sodi? Metall més abundant.
Ferro, alumini, magnesi o sodi. Ferro? Alumini. Alumini. Quin científic va descobrir els anells de Saturn? Galileu o Galilei, Kepler, Cassini o Huygens? Pensa en la lògica.
Galileo Galilei? Eh, vale, vale. Quin monestir català és considerat l'origen de l'escola poètica trobadoresca en català? El monestir de Poblet, el monestir de Ripoll, el de Santes Creus o el de Sant Pere de Rodes.
Com has dit? L'escola? L'escola trobadoresca en català. L'escola poètica trobadoresca en català. Poblet, Ripoll, Santes Creus o Sant Pere de Rodes. El que has dit de Ripoll, no? Molt bé. Sí, sí, sí. Quina és la serralada més antiga geològicament de la península ibèrica?
Els Pirineus, el sistema central, el massís gallec o los montes de Toledo. La més antiga geològicament, la que està allà des de fa més temps. La gallega? Molt bé, sí, sí, sí.
Quin rei va signar el decret de nova planta que eliminava les institucions pròpies catalanes? Felip III, Felip V, Carles II o Carles III? Felip V?
Molt bé. Aquí sí, veus? Aquestes sí. Aquestes és millor, eh? Seguim. Quin científic català va descobrir la funció de les dendrites, de les nebrones, i va guanyar el Premi Nobel el 1906? Bartomeu Robert, Agustí Pi Isoñé, Santiago Ramón Icajal o Josep Trueta? Josep Trueta.
Ramon i Cajal. Ah, hòstia. No sé, no té nom català. Quina ciutat catalana va ser la seu del primer Parlament de Catalunya documentat? Segle XIII. Girona, Lleida, Barcelona o Tarragona. Primer Parlament de Catalunya documentat, segle XIII. Girona?
Lleida. Lleida? A mi m'ha sorprès aquesta nom bé, eh? Estava pensant en els serraïns, saps? Ja. Cap a on havien retrocedit la nova i la... Clar, clar, l'Ándalus, sí. I l'Ándalus. I hi havia una part de Catalunya que, saps? O sigui, que seria més cap a Girona. Última pregunta, Jordi. Si la dius bé, treus un 5. O sigui...
Quina consolació, eh? Avui t'has passat. Si la dius bé, aproves, que avui és l'objectiu. El vi, doncs, per una altra ocasió. Quina de les següents ciutats va ser capital d'Espanya de manera molt breu, bueno, no tan breu, però breu, al segle XIV? Valladolid, Toledo, Saragossa o Sevilla? Toledo.
No? Segre la 14. Ah, hòstia, va ser amb els bisigots, sí. Vaya delit. Merda. Doncs Jordi, t'has quedat amb un 4,8. Bueno, és que no podia fer res més avui. Bueno, esperem que els oients també li hagi hagut donat allà el coco a pensar. Avui potser ha sigut massa difícil, ho reconec, però a les preguntes d'Espanya has demostrat bon coneixement, eh? Espanya i Catalunya.
Amb això dels molestirs, dels reis, aquí t'has dominat més, eh? Sí, home. Bé, Jordi, perdona per posar-t'ho tan complicat i ja està, res, fins aquí el concurs d'avui. Seguirem intentant-ho, no? Sí, seguirem intentant-ho i que vagi bé. Adéu, Jordi, merci. Adéu.
I ara fem una petita pausa musical i seguidament la pantalla gran amb el Daniel Aragón.
Fins demà!
No es un secreto que todo esto contigo va mejor. Que si te escribo 15 temas, nena, todos los pegos. La gente se ha pensado que lo nuestro era un juego. Pero ahora mira, no, ya no es cosa de dos. ¿Quién diría que somos mamá y papá? ¿Quién diría que somos mamá y papá? ¿Quién diría que somos mamá y papá?
Tres maletas, no hay gas Tres maletas, no hay gas No quiere mi mejor gala para verlas
Fins demà!
Fins demà!
Doncs posem una última cançó i comencem la pantalla gran amb el Daniel Aragón. Us deixem amb Les nits no moren mai de Doctor Prats.
amb la por vam aprendre la lliçó i amb llàgrimes guardem ara els records. Un dia el meu pare em va dir la joventut se'n va i agafant-me fort va continuar. Tindràs un cor bategant segons el que has viscut, quan tinguis problemes jo hi seré. I un dia deixaràs enrere el món, viurem
i m'ho explicaves quan sols era un infant. Aquestes nits no moren mai. Les nits no moren mai.
i fes-te el ford i amb les estrelles escriu el teu nom. Vas dir-me, pots anar molt més enllà, pots creuar terres i mars, jo et guiaré i sempre et podré ajudar.
M'ho explicaves quan sols era un infant Aquestes nits no moren mai
I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem la pantalla gran amb el Daniel Aragón.
Bona tarda, Dani, com estàs? Bona tarda, Jaume, què tal? Doncs molt bé, la veritat, amb ganes de posar-nos al dia del món cinèfil i del món de les sèries, que avui venim carregadets, eh? Sí, la veritat que hi ha bastantes coses per parlar, és bastant interessant i ja m'has comentat que vas tenir un programa especial d'Stranger Things, que tenim l'esdeveniment que s'estrena aquesta nit a les 2 de la matinada, està tothom esperant-la. Doncs sí, sí, la veritat és que ahir vam estar parlant d'Stranger Things, però bueno...
Si avui parlem d'Estranger Things també, no és el problema, perquè avui a les 2 del matí, oi? Sí, a les 2 de la matinada... Tu t'esperaràs o... No, jo... Tu ja la veuràs. Jo vull fer la marató sencera, llavors m'aixecaré rotllo 7-8 i... Del matí? Al matí sencer. Però a les 2 de la matinada no, perquè arribarà el segon capítol i ja tindré son.
No, no, exacte. Però no entraré al Twitter, no entraré a cap lloc. Instagram desinstal·lat. A les 7 del matí, 8 del matí, les xarxes socials ja estan plenes d'espoilers. Així que a tothom que vulgui veure sense espoilers...
aviat i sense xarxes. Sí, sí, aneu amb molt de compte perquè els spoilers estaran a tot arreu, TikTok, Instagram, Twitter... Sí, tant de bo que no fos així i volguéssim veure-la tranquils qualsevol dia, però no, no, t'has de programar un horari, t'has d'agafar les hores perquè, si no, te'ls menges tots, eh? Per tu, o sigui, tu demà, marató, eh? Això segur. Jo sí. Segur, eh? Tots al tirón, eh?
Jo suposo que sí, si no m'agafen enmig l'hora de dinar, sí. Molt bé, molt bé, perfecte. Demà marató ben aviat, 4 episodis. És que, home, 4 episodis es poden veure en un dia. Home, però són 4... D'una hora i mitja, potser. Sí, tirant hora, hora i mitja cadascun, eh? És una marató llarga, eh? Quasi 4 pel·lícules. Sí, exacte, són quasi 4 pel·lícules, realment. Sí, sí, sí. Però bueno, a part d'això, encara no m'has fet la pregunta i l'estic esperant.
Jaume, veig que has portat els deures fets. Sí, sí, sí. Que és l'última cosa que has vist de la sèrie i l'altra pel·lícula. Em xoca que potser l'has vist. És una sèrie que es diu Animal. Uf, em sona. De Netflix. No l'he vist, però crec que sé quina és. Amb Luis Taera de protagonista.
Ara no me'n recordo, però no l'he vista. Doncs bueno, és una sèrie que tot transcorreix al voltant d'una clínica veterinària. I bueno, la veritat és que és així com una mica de sitcom, la veritat. És així d'humor i bueno, està prou bé. Bueno, i de pel·lícula res? No has vist res?
No, no, no he fet tant els deures, no he fet tant els deures. Bueno, bueno, però ja has fet més. L'altra vegada et va costar, estaves revellant Stranger Things. Sí, sí, sí. Ja vas de camí, t'estàs fent els deures. Tu? Jo, l'última que he vist, he revist Animales Fantásticos, la saga de Harry Potter la primera, que va sortir fa 9-10 anys. No l'havia vist després d'haver anat al cinema. Dic, mira...
Tinc la tarda lliure, la veuré. També vaig veure fa poc Straight Auracomptom, que és la història d'un grup de rap de la NWA, que s'anava de Netflix i no l'havia vist, i la recomano molt perquè és molt interessant, i més si t'agrada aquest món del hip-hop.
i la pel·lícula última que vaig veure al cinema, la que parlarem una mica avui per sobre, Wicked Part 2, Wicked For Good, que vaig dir que de les quatre que sortien era la que m'interessava i ha estat la que ha acabat veient. Però Dani, no ens avancem i primer comencem per les notícies, va.
Hi ha notícies interessants i notícies que porten una mica de debat. Per començar, parlarem de la pel·lícula més esperada actualment en el món, que és Avengers Doomsday. Molt bé. És una pel·lícula que amb el nom ja s'entén, la pel·lícula de Los Vengadores, la pel·lícula que tothom està esperant, amb el Robert Downey protagonitzant el paper de Doctor Doom com a antagonista. Clar, fa de dolent, eh? Sí, sí, sí, sí.
És una pel·lícula en la que ja està confirmat 20 i pico, 30 personatges, entre els que trobem dels X-Men de Fox, trobem dels Vengadores Clàssics, també... O sigui, personatges de sagues de tot arreu. Té bona pinta, no?
Home, jo l'estic esperant moltíssim, jo l'hi tinc fer. Aquesta pel·lícula ha de ser bona o bona, perquè si no ho és, el món aquest de Marvel està una mica fotut. Però una cosa, per la gent que no som tan experts, explica'ns una mica això del Doomsday, perquè com pot ser que ara l'actor, que sempre ens ha fet Iron Man, ara és el dolent, i crec que en aquesta pel·lícula surt Iron Man també, no?
Bueno, no està confirmat que sortia Iron Man. Aquell cartell pensava que sortia una cosa i no era. No, no, no. No hi ha cartells realment, eh? Tot el que està sortint és, que ho parlarem, és Sia, Photoshop i de més. Ostres, mira. Hi ha un aromatisme total. L'únic que saps són vint i pico personatges que dic que estan conformats entre X-Men's a la saga de Fox...
també dels venjadors clàssics, dels venjadors de les últimes pel·lícules. Llavors, dins d'aquest món dels superherois hi ha diferents universos, podem dir, diferents línies temporals. Llavors, pot ser que sigui una variant d'aquest actor, d'aquesta persona, que en una altra línia temporal interpreta una altra figura. Clar, perquè jo al posar...
Potser en una altra línia temporal, el Jaume Alias té el meu aspecte i el Daniel Aragón té el teu. Ja, ja, ja. Clar, és que jo al posar Avengers Doomsday al Google, clar, m'han començat a sortir un munt de cartells, però si els analitzo, els miro més de fons, sí que es veu que són edits. No, no, no. No hi ha cap cartell ara mateix i del que volia parlar... L'únic confirmat és que...
Aquests personatges que el Robert Downey farà de Doctor Who i ja està. Sí, bàsicament ja està. Res més. I bueno, aquesta pel·lícula surt del desembre de l'any que ve. Ah, de l'any que ve. Sí, sí, sí. Tant de bo sortís aquest disembre. Jo estaria ja plorant de l'alegria.
i venia a parlar de l'harmetisme que hi ha al voltant d'aquesta pel·lícula habitualment hi ha molt de secretisme perquè aquestes pel·lícules tenen sorpreses com que surti un actor d'una altra saga un actor d'un superheroi com va passar amb la d'Spiderman que va sortir els altres dos Spiderman's
Habitualment hi ha secretisme i armatisme. Però el problema és que habitualment es pot filtrar una foto, dues fotos, però ara vivim en l'època de la intel·ligència artificial i s'han filtrat massivament fotos de tot tipus. Ja, això és també el que parlàvem. Per tant, o sigui, l'Eia... No és que s'estigui infiltrant fotos, és que l'Eia s'està inventant, no?
aquest és el problema, no sap. Hi ha tantes fotos del rodatge d'Avengers Doomsday, hi ha fotos del Hugh Youngman amb el Robert Downey i també el Tobey Maguire, que d'aquests tres només un està confirmat, fent-se selfies, o també hi ha com rere de les càmeres una persona amagada fent-li la foto i l'estan customitzats. O sigui, no s'entén. Llavors, abans tu podies veure una foto i podies dir, potser és reial, potser no, i ho detectaves immediatament i al final...
Abans del rodatge sortien 3-4 fotos que ja revelaven una mica que anava a la pel·lícula i tu ja tenies les ganes, feies les teves teories, veies vídeos, feies debat. Ara mateix no. Ara mateix hi ha centenars, per no dir milers, de fotos de tot tipus, de tots els personatges, d'actors d'unes altres sagues amb diferents disfresses de superheroi. Llavors, no sap el que és real. Llavors, probablement,
Amb els nostres ulls, els fans ja haguem vist alguna filtració que és real, però no sabem quina és. Clar, clar, que aquí està el problema, no? De no saber diferenciar què és real del que no és real. I això està favorint, realment està favorint molt a l'estrena, perquè al final tots tenim molta expectació perquè no sabem el que trobarem.
I també està afavorint la pròpia Marvel pel fet que les sorpreses que tinguin seran sorpreses reals. Perquè bàsicament amb la intel·ligència artificial s'ha vist de tot dins d'aquest suposat rodatge. Per exemple, hi ha una foto de l'Andrew Garfield amb la disfressa de Spiderman negra que ell mai la va portar dins de la seva saga i tothom està dient, ua, increïble...
Si fos reial, potser ho és, potser no, ja seria increïble que sortís l'Andrew Garfield perquè tampoc està confirmat i així constantment dins d'aquest rodatge. No, no, sí, sí, és un nou món que se'ns obre amb la intel·ligència artificial i és el que tu deies, que Marvel potser també juga una miqueta amb això i va llançant pistes, però clar, si l'oient o l'espectador no la sap identificar, doncs mira, queden aquí.
Sí, sí, sí, és bastant interessant. I hi ha rumors que jo espero que siguin reals, perquè diuen que potser el primer tràiler surt al cinema abans d'Avatar, que en teoria crec que surt al desembre o al gener. Ah, que Avatar està per sortir? Avatar 3. En serio, no ho sabia. Avatar 3, Ash and Fire, a la traducció Ceniza y Fuego, aquí a Espanya, sí.
Cenizas de fuego. No, ceniza y fuego. La primera era dels Navi, aquests de Natura, la segona de l'aigua, la tercera del foc, i ja Avatar va de camí a ser els Pokémon. Falta el vent, no? Per la 4 o la 5 el vent cau, eh? Sí, sí, sí. Home, doncs jo, mira, una de les assignatures pendents que tinc és veure Avatar 2, que no l'has vist?
Has perdut l'oportunitat, perquè al final Avatar és una pel·lícula que aquesta sí que de veritat s'ha de veure al cinema. La primera està molt bé, però al final va ser tot un èxit pel seu impacte visual. I la segona jo la vaig anar a veure, que era una història similar, i et vas content del cinema per l'experiència visual que has tingut dins de... Ho has vist una pantalla enorme, però hi ha moments d'Avatar 2...
que tu sents més que estàs veient un documental de la 2 sobre els aliens aquests i l'estàs gaudint, uff, que plano, però t'oblides de la història, els meus nedant, els meus serrant i tu, buah, això és un plaer visual que, mare meva. No, no, doncs he perdut l'oportunitat, tens tota la raó. I per acabar una miqueta amb el de l'Avengers Doomsday, em desvio una mica del tema de la IA, però tu creus que és una producció similar al que vam veure amb Endgame i tot això?
Home, d'impacte dins de la societat, està clar que no. Perquè si tu tens dubtes, és que no. Perquè Avengers Doomsday, fins i tot el públic més casual, com per exemple tu, tenies consciència de quan sortia dels personatges, tenies aquestes ganes de veure-les. En canvi, en Doomsday s'ha tornat més una altra vegada un tema de Nietzsche, un tema per un públic més concret...
que estan intentant al final cridar l'atenció del públic casual, però jo crec que no arribarà a tenir el mateix impacte a la societat que va tenir Endgame, també perquè va ser la primera vegada que es va donar un esdeveniment d'aquest tipus dins del món del cinema, d'un univers d'uns 10 anys, amb potser 20 pel·lícules, 20 i alguna cosa més o menys,
concluïa tota una història dins d'una mateixa pel·lícula en un esdeveniment que ja estava preparat amb 20 i pico personatges, 30 i pico, 40 i pico. Va ser brutal, sí, sí. Era la primera vegada. Tot el que vingui després ja és molt complicat que mantingui aquesta expectació i aquest impacte dins de la societat, a més de que ve després. Llavors està continuant el fil d'una cosa que suposadament ja estava terminada, no? Però clar, els còmics mai terminen, no?
No, no, clar, això és veritat. Doncs, Dani, si et sembla, passem a la següent notícia, perquè va relacionada amb Rush Hour. Tu saps quina pel·lícula és Rush Hour?
La coneixes? No l'has vist? Ara mateix no em sona. Mira, Rush Hour a Espanya era hora punta, confirma la seva quarta edició, que l'estava demanant moltes persones, que és una de les comèdies més exitoses de la història, o com a mínim dins de la meva ment, no ho he comprovat amb dades, que està interpretada per el Jackie Chan i el Chris Tucker, que són dos policies... Les quatre les van fer ells?
No, és que també hi ha sèrie, hi ha diferents variants, però s'ha confirmat una quarta edició d'aquesta pel·lícula, Rush Hour 4, amb el Chris Tucker i el Jackie Chan. Aquestes pel·lícules són una comèdia en què hi ha dos policies, d'un xinès, un altre que és americà negre, llavors tenen aquest conflicte entre ells de les diferències seves com a ciutadans del món, amb les seves cultures, un parc és dels Estats Units i negre, l'altre parc és xinès,
I es donen constantment aquestes situacions molt gracioses dins d'un film d'acció i que les tres pel·lícules són boníssimes. O sigui, Rush Hour totes són molt gracioses i les persones l'estaven demanant i ara ja ha arribat la quarta. Rush Hour, en Espanya, hora punta. I això quan ho tindrem? No, no. S'ha confirmat ara? Vale.
que es farà. Després s'ha confirmat quan serà el rodatge i d'altres i d'altres. Però bé, com a mínim, ja sabem que existirà. Perfecte. Doncs sincerament, no la conec gaire, no em sona gaire. És una comèdia d'aquestes tontes que si agafes la tarda te la veus i dius, hòstia,
Com m'he rigut. Una d'aquestes gracioses per passar l'estona segur que té bona pinta. A més, el poc que has comentat d'aquesta sinopsi m'ha quadrat bastant. Home, també s'ha de tenir en compte que des de l'època està plena de tòpics mig... Racistes, no? Sí, mig racistes, potser una mica més, una mica menys. S'ha de tenir el context, òbviament, jo crec que aquesta pel·lícula a l'actualitat no podria sortir. I mira, ara s'ha donat Jum Verde a una quarta edició, però jo crec que ja és perquè té tres al darrere.
I estem veient com tornen pel·lícules d'aquest tipus. També torna Scary Movie... Saps quina també torna aquí a Espanya? Quina? Torrente. Sí, torna Torrente, torna Scary Movie, torna Rashower... Tothom opinarà el que vulgui d'aquestes pel·lícules, però al final són aquestes comèdies que també són necessàries de vegades i al final...
a mi em sembla bé que tornin però també s'ha de veure com tornen perquè per exemple Torrente és la més polèmica d'aquestes tres a veure quines escenes posen perquè hi ha algunes que les altres pel·lícules no són gaire acceptables però va dir el Santiago Seure que faria el mateix humor a veure si és veritat perquè la gràcia al final està aquí en què digui barbaritats
Sí, però sense passar certa línia. Jo entraria en les barbaritats, però certes situacions que es donen i es retraten com a humor no són... És que és una escena en particular que podria donar per parlar d'un podcast sencer. Llavors, és complicat d'explicar, però són escenes que això es retràctic com a acudit és una mica impactant, perquè si et pares a pensar un fred...
No fa gràcia de cap de les maneres. Ja, ja t'entenc. Sí que pot ser un acudit racista o no sé què, entenc, és Torrente, està clar. Si Torrente no és racista, llavors no és Torrente, no? No, exacte, sí, sí. Però hi ha un altre context que és una mica estrany també dins de l'actualitat. A veure com és aquesta pel·lícula, que a mi m'agrada que en teoria és Torrente Presidente. Sí, sí, sí. A veure amb què ens sorprèn Santiago Segura. Passem a la següent notícia sobre Assassin's Creed, va.
Assassin's Creed, la famosa saga de videojocs, una de les sagues més consagrades dins del món del videojoc, va tenir una pel·lícula que no va ser res de l'altre món, va estar bé, a mi em va agradar com a fan, però no va arribar a tenir un impacte gran, per tant i per exemple Assassin's Creed 2, doncs està confirmat que hi haurà un live action una altra vegada, o sigui, live action significa en persones reals,
Una pel·lícula, bé, pel·lícula no, una sèrie d'Assassin's Creed a Netflix i estarà interpretada per Toby Wallace. Aquesta sèrie començarà el seu rodatge el 2026 a Itàlia i això ens pot donar una pista d'on pot estar ambientada, en quin joc pot estar ambientada.
i moltes persones diuen que potser el Toby Wallace fa de Ezio Auditore, que és un dels personatges més famosos dins de la saga Assassin's Creed, i el seu joc està ambientat en Itàlia. És una notícia que jo crec que pels fans del videojoc, molt bona, i que jo crec que al final Assassin's Creed és una saga que com a història té molt de potencial, que potser no es va aprofitar tan bé a la pel·lícula,
i que si es fa bé, serà un èxit total. Jo he jugat molts dels jocs d'Assassins Creed, jo crec que és una història amb un potencial milionari. No, no, sí, sí. És un potencial per fer temporada, rere temporada, rere temporada, perquè són històries molt bones que també tenen una barreja amb la història humana, al final, perquè tots estan ambientats a l'època dels pirates, a la Revolució Francesa, a diferents moments, i jo crec que és una història molt interessant i que jo tinc moltes ganes de veure-la.
Sí, sí, totalment, al final això serà en format sèrie, no? Marxem de la pel·lícula, del llarg format per anar a la sèrie i jo crec que potser en sèrie llueix una mica més
Home, jo tinc moltes esperances. A mi em dóna igual si és una sèrie, si és una pel·lícula. A mi Assassin's Creed m'agrada moltíssim i jo crec que si es fa bé el que ha dit serà boníssima. A més, ambientada, no? Si vés a Itàlia, potser és aquest Assassin's Creed que estava ambientat a Florència. Sí, sí, jo crec que és aquest. És aquest, el Renascimento, crec que és. Sí, Assassin's Creed Renascimento.
Sí, ets i auditore, ets i auditori de Firenze. Aquest personatge que les persones estan demanant. Doncs imagina't. Que és un dels personatges més estimats, per no dir el més estimat de la saga. Una sèrie ambientada en la florència medieval o mig medieval o de l'època moderna.
doncs pot ser molt xula. Sí, suposadament dins de l'hora d'aquest joc va viure a l'inici dels 1500, al segle XVI, llavors seria molt interessant i a mi m'agradaria moltíssim de veure-la. Doncs totalment, estarem pendents. Això, clar, és el mateix, no? S'ha confirmat, però encara tindrem per esperar, eh? Sí.
comença el rodatge el 2026 fins al 2027 menem res però bueno, passa ràpid aquestes coses perquè al final hi ha tantes produccions que et mantenen entretingut veus 3 sèries, 2 pel·lícules Avengers Zomsday i ja ha arribat a ser inscrit la sèrie això és veritat va, passem a l'última notícia
I l'última notícia és Leatherbox, pels que no la coneixin, és una aplicació que és com una xarxa social de pel·lícules on les persones fan reviews, les persones també fan el seu diari de pel·lícules i al final de l'any li fan com un grab, que és un resum de les pel·lícules que has vist durant l'any, de quin gènere, quins dies i de més. Aquesta xarxa social assecarà el servei Leatherbox Video Store, que és un servei de...
d'alquiler de pel·lícules, de juguer de pel·lícules i moltes persones deien que és una tonteria que surti un juguer de pel·lícules ja tenint l'Apple, tenint Movistar que pot jugar i demés, però Letterbox diu que serà un juguer de pel·lícules que són una mica més complicades de trobar en algunes plataformes i donen aquesta oportunitat a pel·lícules antigues i més complicades de trobar a persones que siguin fans del cinema de poder jugar-les. Més nítol, eh? Sí.
Molt bé. I aquesta aplicació, el Letterbox, és famosa perquè dins del perfil, jo tinc perfil dins del Letterbox, has de posar quatre pel·lícules que són les teves preferides. Sí. Llavors et poso deures per la pròxima setmana. M'ho apunto. Quatre pel·lícules ens has de portar. No tenen per què ser les teves preferides, però quatre pel·lícules que tu diguis. Aquestes...
cal veure-les. Mira, a la menja tinc 3. Bueno, digue'm les 3 i ja porta... No, no, no. Sí, sí, sí. Comenta. No, no, que em quedo sense, que em quedo sense. Això pel pròxim programa. A més que tenim 10 minutets, però tenim bastantes coses que dir encara. Bueno, mira, jo et faig l'espoiler. Les 4 que jo tinc, que potser les canviaria, però les vaig posar una seny fa quant? Jo tinc la La Land, perquè m'agrada moltíssim, dels pocs musicals que m'agraden, i al final que és una història molt bona i visualment a mi em sembla increïble, a més de la banda sonora.
de Batman, la última, la del Robert Pattinson, que per mi és de les meves pel·lícules de supererois preferides. Una que potser canviaria perquè és molt típica a Interestelar, però és que la vaig veure al cinema dies abans de posar-la aquí i quan la veus al cinema impacta moltíssim. No parlaré d'Interestelar perquè tothom la coneix. I una...
que jo recomano molt, que és Past Lives, Vides Passades, que és una pel·lícula que podríem dir que és romàntica, però a la vegada és una pel·lícula molt reflexiva, que parla dels amors que podrien haver estat, però no van ser. Aquests famosos quasi algo, no?
Aquests famosos casi algo que se't queden gravats per sempre i com poden afectar en el futur la teva vida si et trobes amb aquesta persona i ho fa comparant-lo amb un concepte de la cultura coreana, si no m'equivoco, que és l'injong.
que parla que per desenvolupar aquest union, que és la relació entre dues persones, t'has d'haver creuat amb aquesta persona en altres vides teves passades. Llavors, després de creuar-te, per exemple, en 100 vides passades, desenvolupes això i llavors...
Passa, llavors, compara aquest quasi-algo, que potser en aquesta vida no, però en una vida futura pots arribar a tenir aquest quasi-algo. Però no entrant en el tema de la fantasia, simplement dins de la reflexió. És una pel·lícula que a mi em va marcar bastant perquè, no sé, el concepte em va agradar molt,
i jo crec que la recomano moltíssim per veure, però per veure amb calma. Molt bé, doncs ens apuntem a aquestes coses de recomanacions. M'has fet una mica d'enveja, però jo me les guardaré les meves i les diré la pròxima setmana. Anem amb la review de la setmana, anem perquè ens has avançat que vas anar a veure Wicked 2, eh?
Sí, finalment vaig veure Wicked 2 perquè al final em va convèncer la meva nòvia i a més la teníem pendent. Ja vam veure la part 2 perquè jo volia saber com acabava això. Al final jo no he vist el musical. Però la pel·li és musical, no? Sí, és més musical que molts musicals que jo he anat a veure. És cançó rere cançó rere cançó rere cançó. Wicked és cançó rere cançó.
I, bueno, no vull entrar en el tòpic aquest de l'home que no li agrada el musical, però jo, bueno, cada vegada m'adapto més, hi ha punts en el que sí que em sobren certes cançons, però, home, si vas a veure Wicked, que és l'adaptació musical, has d'entendre que sigui cançó rere cançó. I, bueno, jo diria The Wicked, que és una pel·lícula molt similar a la primera, perquè al final les van gravar totes dues conjuntament. Ah, mira, no sabia això.
Llavors, comparteixen escenaris constantment. Al final és que és com un musical. Un musical tu no canvies gaire els escenaris. No, no, no. I, bueno, hi ha per mig de les dues una petita al·lició de temps que no es percep gaire. Pràcticament és com si la continuessin en el punt que has deixat la primera. No pots veure la segona sense veure la primera.
I jo crec que m'ha agradat més també perquè tanca, no? La primera es va quedar oberta i llavors em vaig quedar amb aquesta sensació que no acabava d'entendre tot el que passava després. I ara així, com tanca aquesta segona, també connecta amb la pel·lícula del Mago d'Oz, t'ensenya aquesta connexió i llavors et vas... Perquè la pel·lícula està ambientada en el Mago d'Oz, oi? Sí, sí, sí. És una precuela de la suposada pel·lícula del Mago d'Oz. Bé, de l'adaptació a la pel·lícula, perquè si ens anem als llibres, els llibres,
són 14 llibres crec que van escriure, llavors no s'ha adaptat res. I Wicked és una adaptació que no va fer l'autor original, és una adaptació d'una altra persona que va desenvolupar una història paral·lela. Vale, vale, vale. I bueno, és interessant, és una pel·lícula que si t'agrada els musicals recomano moltíssim. Al final, 100%, si t'agrada els musicals, Wicked és la teva recomanació, entra dins d'aquest terreny de la fantasia, però no crec que una fantasia tan...
Harry Potter, Narnia i demà, sinó que una fantasia més feliç, podríem dir. Però l'argument quin és de les pel·lícules de Wicked?
Bueno, és una mica complicat, però hi ha dues bruixes, una que és verda, llavors és discriminada, i això fa que es desenvolupi com la bruixa dolenta, i després una altra, que és suposadament la bruixa bona, totes dues són amigues, i aquest conflicte de la discriminació i a més porta a un conflicte major dins del món d'oz i a més,
És molt complicat. Al final, imagina't, si s'ha de desenvolupar en dues pel·lícules, te'l diré jo en un minut. No, no, clar, clar. Evidentment, evidentment. Doncs en aquesta pel·lícula, Dani, per anar tancant aquesta review, valoració. Quina valoració li dones?
Jo aquesta no la valoraré. Ah, ja, ja. Perquè jo crec que si li dono una valoració negativa seria una mica massa subjectiu i si li dono una valoració positiva seria... T'estaries enganyant a tu mateix. T'estaries enganyant a mi mateix. Jo li dono un notable perquè m'ho vaig passar bé. Ah, però sí que no li donaries nota, eh? Però no li donaré nota numèrica. Vale, vale. Jo li dono un notable, me la vaig passar bé. Entenc el que valora les persones que adoren aquesta saga, que li posen un déu, que la disfruten i la veuen...
7 vegades, ho entenc perfectament, però dins del meu gust, és una pel·lícula que és notable, em vaig anar content, però no crec que la vegi una altra vegada en els pròxims 3, 4, 5 anys, saps? Ja, ja, ja, bueno, aquí veig una mica que la crítica és bastant... No, la crítica és positiva. És bona, sí, sí, és positiva. El film Affinity, que normalment són bastant durs... És una adaptació molt bona del musical, això està clar. 6,6 al film Affinity, eh?
Com a musical compleix, el que passa és que si no t'agrada tant el gènere, llavors no la gaudeixes tant, no? No, no, clar, evidentment. Doncs va, passem a les estrenes, perquè aquest cap de setmana tenim diverses estrenes interessants. Sí, he destacat dues estrenes, una que tots els petitets s'estaren esperant, que és Zootropolis, Zootopia, que és d'aquesta pel·lícula de Disney, llavors Zootropolis 2 arriba als cinemes,
Vale, et troba-los dos, eh? Sí, sí, sí. La primera va ser tot un èxit i aquesta segona ens torna aquest món d'animals. Xula, eh? Almenys visualment és molt maca, eh? Sí, jo la primera la vaig veure i la vaig gaudir moltíssim. La recomano, sens dubte. És una pel·lícula Disney molt bona amb una història molt divertida i que té una premissa molt interessant dins d'aquest món dels...
dels animals i en aquesta segona pel·lícula es desenvolupa que hi ha una petita secció de la ciutat que encara no hem vist que és la secció dels rèptils en la primera crec que els antagonistes seran com els depredadors en la segona seran els rèptils i bueno, és una pel·lícula molt divertida i que jo crec que a divendres mateix jo estaré al cinema a la primera sessió perquè jo soc la veritat bastant fan d'aquest tipus de pel·lícules de Disney i tot i que siguin per un públic jove
Jo estic allà 100%. Perfecte. No, no, sí. A més, són bones pel·lícules. La primera jo no l'he vist, però... A la primera surt la Shakira, eh? Com una cabra. Ah, mira. Canta, fa un concert dins de la pel·lícula i a la segona repeteix. Ah, però no, mira, més al·licients per veure. Sí, sí, sí. Shakira com una cabra que dins de la pel·lícula es diu Gazelle. Gazelle. Doncs, als nens que els agradin els temes de la Shakira de l'Azotropolis els han de portar, eh? Ah, mira, és Gazelle, sí. Ara ho estic veient al...
Sí, sí, és igualit, a la seva cabra. Amb la seva veu, eh, i tot? Sí, sí, sí. Brutal. Va, passem a l'última... I, bueno, l'altra pel·lícula que destaquem és Coartades, una pel·lícula espanyola, clàssica comèdia espanyola. En aquest cas és interessant perquè està interpretada per el Jaime Lorente, que és un actor espanyol que no estem acostumats a veure dins del General de Comèdia, que es va fer famós principalment per La Casa de Papel. Sí, sí.
I el Jaime Lorente interpreta un home que té una empresa de, com diu això, de coartades, d'àbilis. Llavors, ell, si tu has de posar les banyes a la teva dona, si tu no pots anar a una festa, ell et crea una coartada dins de la seva empresa i et cobreix les esquenes. Llavors, en un dels seus serveis està conduint un cotxe fúnebre
sense voler atropella una dona, bàsicament, i aquesta dona és una jutgessa. Ell la porta a l'hospital, la coneix, s'enamora d'aquesta jutgessa, i aquesta jutgessa, com és obvi, odia les mentides, ja ho porta com a vocació, i ell no sap com explicar-li que té aquesta empresa de coartades i li diu que té una empresa funerària. Per això la va atropellar amb aquest cotxe funèbre falso. I bé, a partir d'aquí es desenvolupa la pel·lícula.
És una premissa que al final jo les comèdies espanyoles no em criden gaire l'atenció, però mira, aquesta premissa em va semblar bastant original. Doncs sí, la veritat que al final són aquestes pel·lícules espanyoles de comèdia que són per anar amb la família i per passar l'estona i per passar... Sí, és un divendres bastant familiar, zotrópolis i quartades. Sí, sí, totalment. Doncs Dani, ens hem d'anar acomiadant que queden 15 segons. Moltes gràcies per venir avui també i ens retrobem la setmana vinent. Ens veiem.
Doncs nosaltres posem fi aquí al programa del Dimecres del Refugi i ens retrobem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern.